LLIBERADA FERRARONS OLOT — Juliol 1988 N.° 6

Butlleti informatiu sobre la Causa de Beatificació i Canonització de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS i VIVÉS donzella, model de joves obreres.

La Lliberada i Maria

Estem quasi a les acaballes de l'Any Sant Marià, decretat pel Sant Pare com preparació per a viure espiritualment l'adveniment del segon mil.lenari de l'Església. Aquesta gira els seus ulls vers Maria, a fi que d'Ella aprenguem els cristians a ser portadors de Crist en mig del món. També els bisbes de la nostra terra, fent-se ressò de la veu de Joan Pau II, ens ha exhortat a copsar el sentit d'aquesta celebració, i també esperant-nos a renovar les formes de devoció mariana més significatives. Escau, doncs, al nostre Butlletí, dintre de la seva petitesa, fer-ne també ressò, presentant a la nostra Lliberada com a model, com veritablement ho fou, de pietat filial envers la Mare de Déu.

A casa seva no hi faltava mai el rés del Rosari, i fins i tot el resava, a dos cors, amb les seves amigues, camí de la fàbrica quan treballava a Sant Joan les Fonts. Portava i recomanava l'escapulari del Carme, i fins i tot, quan ja, malalta al llit, en repartia a les persones que anaven a visitar-la. Un detall interessant al respecte ens han tramès els testimonis i és que quan treballava a la fàbrica d'Anton Carbó, amb una maça, des de l'habi-tació on ella estava, trucava a les altres sales perquè les altres treballa-dores resessin també l'Ave Maria en tocar les hores.

També ella visitava amb freqüència els santuaris marians de la ciutat. Se la veia hores i hores resant fervorosament en l'església del Carme, i, encara ja malalta al llit, es traslladava espiritualment a l'església de Ntra. Sra. del Tura.

Tantes i tantes coses podríem dir com a manifestacions del seu amor filial a la Mare de Déu, perd no ho comporta l'espai d'aquest Butlletí. Tanquem amb una de les oracions que ella resava: «Verge Santíssima, vos oferesc els meus ulls, les mies mans i tot el meu cos i digneu-vos gaurdar-me com a filla vostra».

Església del Carme

Notes Biogràfiques

v. La LLIBERADA, terciària carmelita (1819)

En el Llibre de la tercera Regla del Carme d'Olot hi consta que la Lliberada vestí l'hàbit de terciària com a novícia el dia 10 de gener de 1819 i va professar el dia 26 de desembre del mateix any. Va voler seguir l'exemple del seu virtuós pare, el qual, en morir, el dia 16 de juliol de 1816 havia esta sebollit en l'església del Carme. Lliberada tenia 16 anys i seria l'últim any que treballaria en la fàbrica de Sant Joan les Fonts.

Setze anys era l'edat mínima que s'exigia per a professar com a terciària. Per la professió els terciaris carmelites feien vots simples de castedat i obediència segons el propi estat. En el Llibre de la tercera Regla no hi consta la fórmula de la professió, pero podem suposar la farien segons la fórmula del llibre del carmelita olotí, P. Joan Bonet, Espejo de vida, que era el manual del Terç Orde i que ve citat expressament en el llibre de les Ordenacions que han d'observar tots los Germans y Germanes de la Tercera Orde de N.° Sra. del Mont del Carme de la pnt. Vila de Olot. El llibre del P. Joan Bonet presenta dues fór-mules per la professió de les joves donzelles. La primera s'expressa sense restriccions, de manera que el vot de castedat equivalia al vot simple de virginat perpètua; en canvi a la segona fórmula s'hi afegia: "mentre no mudi d'estat». Lliberada sembla que obtà per la primera fórmula, puix el P. Butinà (encara que no expressa que Lliberada fos ter-ciària), diu que la Lliberada, per honorar i imitar a la Mare de Déu, es va consagrar totalment a Jesús i Maria amb els vots de perpètua virginitat, obediència total i pobresa absoluta. Butinà ho podia saber pel Dr. Masmitjà, que no sols li facilità la documentació, sinó que també l'assessorà de paraula, com es desprén en altres punts de La devota artesana.

Sigui com sigui, el que sí veiem és que ella féu honor a la seva professió com a terciària carmelita, encarnant aquelles notes més significatives de l'espiritualitat del Carme, com són l'entranyable devoció a la Mare de Déu i l'esperit d'oració. A més dels nombrosos testimonis que fan remarcar el seu amor a la solitud i al silenci (fins i tot en la fàbrica cercava de treballar sola) tenim el valuós i significatiu testimoni de Jerónima Escubós, la qual declarà que «l'havia vist molt sovint a l'església de la Verge del Carme, orant immòbil i molt devota davant l'altar del Santíssim Sagrament, on restava per llarg temps, o algunes hores». També la seva particular devoció a la Mare de Déu la testimonien no pocs, particularment quan, ja des del llit, malalta, recomanava i repartia l'Escapulari a les persones que la visitaven.

Quan va morir, volgué ésser amortallada amb l'hàbit del Carme complert, com a bona terciària, i se li feren les exèquies en l'altar de la Verge del Carme de l'església del Tura, ja que allí havia estat traslladada la imatge de la Mare de Déu del Carme quan, per l'exclaustració dels carmelites en l'any 1835, els fou clausurada la pròpia església.

Notes Biogràfiques

vi. LLIBERADA, en la fàbrica de Domingo Jou (1820-1823)

L'enfermetat que, ja de petita, minava la salut de la Lliberada, a la fi la impedirà el llarg desplaçament diari a Sant Joan les Fonts, però trobarà nou treball a la fàbrica de Domingo Jou, situada al carrer del Pont de Santa Magdalena, on hi treballà durant els anys 1820 a 1823. Coincideixen aquests anys precisament amb el període constitucional; any de guerra oberta entre els absolutistes i els lliberals, que ara tenien el poder, i que afectà moltíssim a la població d'Olot, dividint-la en dos bàndols fortament oposats i irre-conciliables. Per un dels decrets sectaris del govern, els carmelites hagueren de clausurar el convent durant dos anys (1821-1823).

Per aquest temps la Lliberada ingressà en altres associacions piadoses, com en la Congregació de Ntra. Sra. dels Dolors, on professà el 6 de gener de 1821 i en la Confraria del Roser, on consta el seu nom en la llista d'ingressades també el 1821. D'aquesta confraria n'era Paborde o Prior el Rev. Pere Rovira, beneficiat de la parroquial de Sant Esteve, a qui ella prengué com a director espiritual.

Sobre l'enfermetat de la Serventa de Déu ja, per aquest temps, en tenim un testimoni qualificat, el Dr. Rafel Prat, el

ir qual, començà a tractar-la cap el 1822, i afirma que ja aleshores tenia opressió a la boca superior de l'estómac, palpitacions, desgana, era procliu al vòmit, sentia dolor obtús a la part del fetge, on se li trobava un tumor dur, cansament al més petit esforç, coses que, ja de quan en quan, l'obligaven a fer alguns dies de llit.

No obstant això, la Lliberada seguia encara treballant en la

fàbrica del senyor Jou amb tota dedicació i segons li permetien les forces. El mateix amo de la fàbrica és un bon testimoni de la seva bona conducta i també ens confirma que ja aleshores ella estava malalta. Sabina Beltran, companya de treball, abans a Sant Joan i ara, testimonia: «No solament continuà en el seu bon comportament, sinó que encara va augmentar en virtut, i advertia a les companyes de les funcions i festes que es feien en les esglésies, en totes les quals es coneix que ella hi anava».

És també interessant el testimoni d'una altra companya, Gertrudis Soler: «Treballava una mica separada de les altres dones i donava mott bons exemples de paciència i moderació, no reaccionant airada per les paraules mortificants que proferien contra ella altres persones de diferents opinions i partits, ans amonestant als altres a sufrir-se. mútuament, i, a aquest fi, referia exemples de Sants que perdonaven les injúries i oraven pels que els perseguien, resignant-se a la voluntat de Déu. En tot respirava paciència, mansuetud i caritat i corregia als qui proferien males paraules». Possiblement sigui d'aquest temps l'anècdota que va recollir Joan Calvó i Morató, que anant ella pel carrer, en certa ocasió, li varen tirar un cop de pedra a l'esquena, i ella ni tan sols va girar el cap enrera per saber que li havia tirat.

Poc més de tres anys pogué seguir el ritme de treball d'aquella fàbrica, i amb el sofriment que es pot suposar i que confirmen els testimonis. A la fi, per causa de l'enfermetat, que anava fent el seu curs, ella hagué de plegar.

Pont de Santa Magdalena

ORACIÓ PER A DEMANAR LA BEATIFICACIÓ

DE LA SERVENTA DE DÉU LLIBERADA FERRARONS

Oh bon Jesús, Senyor nostre, que moríreu crucificat per la salvació de l'humà llinatge! Per l'amor amb què atraieu a Vós les ànimes dels escollits, concediu-nos que prompte poguem veure enlairada a l'honor dels altars vostra fidelíssima Serventa Lliberada, la qual, enamorada de la vostra creu, visqué enmig del món meravellant-lo amb les seves virtuts i esperit de sacrifici. Per aquest fi adorant la vostra sagrada passió i invocant a la Santíssima Trinitat us resem tres Parenostres.

Amb aprovacm ecleslastIca

Per a la comunicació de gràcies rebudes,

així com per la remesa de donatius a fi de sufragar les despeses de la

Causa de Beatificació i Canonització, els interessats es poden adreçar:

Vice -postulador .

Jaume Llagostera, Pares Carmelites,

Verge del Portal, 10

Telèfon (972) 26 05 93

17800 OLOT (Girona)

Favors rebuts per mediació de la Serventa de Déu LLIBERADA FERRARONS Hem rebut una carta de Barcelona que diu:

Després de llegir la biografia de Lliberada Ferrarons i Vives, vaig sentir dins meu una simpatia tan gran per aquella santa obrera que, el trobar-me apurada en vàries circums-tàncies aflictives li he demanat ajuda i la he trobat. — J.B.B.

Agraint el favor rebut per mediació de la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons. — Olot. -E.P.

Agraint el favor rebut per mediació de la Serventa de Déu Lliberada Ferrarons, adjunto

donatiu de 5.000 ptes. — /. T. i P.

Dono gràcies per un favor rebut per intermedi de la Serva de Déu Lliberada Ferrarons

i adjunto un donatiu de 25.000 ptes. — M.F.

Donatius per a la Causa de Beatificació de LLIBERADA FERRARONS:

Bústies de la ciutat, 54.700; Maria Agustí Vda. Simoes, 10.000; C.S. 4.000; Ferran Sureda, 500; Josep Devesa, 2.000; Marcos Pelàez Torralbo, 1.000; Anònim 25.000; Via crucis-Montsacopa, 39.330; Familia Cortada, 5.000; Anònim 1.000; Família Torralba, 2.000; I.T. i T., 5.000; Carme B., 2.000; E.P., 2.000.

Imp BONET - OLOT — Diposd Legal GE-874,56