cxmo»

26 ABRIL 1.985 - N« 161 REVISTA QUINZENAL

Sant JoanRevista SANT JOAN26 d'abril de 1.985 - Ns 161

DIRECTOR: Carles Costa SalomEdita: Centre Cultural de Sant JoanAdreça: Carrer Princesa, 24Imprimeix: Apóstol y Vivilizador (Petra)Deposit Legal P.M. 2-1979

COL·LABORADORS

Miquel FloritJoan JaumeGabriel FerriolMiquel GayàVicens MillánAntònia CostaMateu BoverJosep MayolMaria CompanyFranciscà BarcelóBenigno Company.Josep GayàAntoni GayàAntoni BauzàGuillem Bauzà

NOTES :

2-90

Els articles publicats en aquesta revistaexpresen únicament l'opinió dels propisautors.

Les fotografies publicades en aquestarevista SANT JOAN, les podeu adquirir aEstudio Fotigráfico Mayol, carrer Beli-sario, ns 19.

Dio

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

H

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

25

M

n28

29

30

31

PRECIPI-TACIÓN

mm

-l't

«' *v

C' / t

fi' f,

ìli

ffiVSífi.

•3 '7Lui:l£ '3

-^ '—

¡P3'5

v>-

MHÍOROSOBSERVADOS

m

•

e

«

•o

o

t

f

t

t>

0

•

r.

•

•Ir

•a

«

•

"A'•

e

"A•

•

VIENtODOMI-NANTE

WUC^

jk/Uf

.tylfÜ-£

NE/VE

NA

Ai EL

N£1 NP

/V|-

lUE.

wu^N

N

Precipitación total del mes

Nombre de la EstaciónJV >^~r ,/

Provincià

B RL£ O RlMes

M RH2.0Observador

MflTED Bftft

Suma

E2

Suma

-69 '-1

f

:5/i

Número¿S/- o

iño

/ 9 5 ? ^ -

CEto J/IATVJS

£J

NUMERO DE

LluviaNieveGranizoTormentaNieblaRocíoEscarchaNieve cu brio sue

^DÍAS DE:

•-x-AR

_CL, ,

°KI

DIA<

>

>

>

>

PRECIPITACIÓNMAXIMA EN UN DI«

Sumasa

SPRECI f0.1 (ip.)0.11,0

10.0

3QO

^ JJ43

MTACION

mm. dio 1J

Viento dominante

A V 3 mm

El I« Jiistt Unii

A<£

En il lili dim» llum

IV £

S U M A R I

Pointada:

Escenes de l'obra Cecilia de Solanda

Meteorologia .Trobada de Donants de SangLlibre de Bàrbara MatasDel Jutjat40 aniversari de l'estrena de Cecilia

de SolandaD. Juan Bauzà MunarHomenatge a Mn. Bartomeu BauzàVoleibolFutbolXV trial Sant JoanLos Diez Mandamientos del CazadorLos Dos MundosL'EscolaFichero deportivo

Nota adregada a Pòrtala.

L'article que publica aquestbulletí Sant Joan, en el passatnombre 159, dedicat a l'AnyEuropeu de la Música, aixícom el dibuix que 1'il.lustrava,eren reproducció del que haviapublicat en el nombre 37,la-revista antes esmentada.El qual era tret, segons feuconstar, del dossier i fulletóque ens havien fet entregaa tots els qui assistirem al'acte d'inauguració de talaconte ixament, a on hi érempresents un nombrós grup derepresentants dels medis decomunicació i altres convidats.

3-91 De per la vilaELS DONANTS DE SANG TENDRÁN TROBADA

A SANT JOAN

La Germendat de Donants de Sang hadesignat a Sant Joan com a lloc dela trobada, que anualment celebra dinsla Comarca, fixant el dia 12 de maigper a la seva celebració.Aquesta diada, coincideix amb la celebra-ció a la Parròquia de les PrimeresComunions; i si be els actes de laTrobada, son el capvespre; els represen-tants de Sant Joan, haurien preferituna altre data, ja que tal volta, nopuguin tenir la col·laboració, queno els mancarà un altre dia.En aquest dia un grup de santjoanersseran distingits amb la medalla dela Germendat ja que es cumpleixen 10anys de donació altruista.

LLIBRE DE POESIES

Coincidint amb el Quard Diumengeaparegué un llibret de poesies, reculldels versos de Na Bàrbara Matas Sastre,du per títol, Inici d'un Cançoner,i està dedicat a Mn. Bartomeu BauzàOliver, amb motiu dels cinquanta anysal servei del nostre poble. A ell hifiguren les seves poesies que obtenguerenprèmi en el Certamen Poètic Verge deConsolació i altres que foren publicatsen aquest butlletí.

JUTJAT LOCAL

El Jutge de Pau En Miquel J GualBauzà es va estrenar amb una funcióde casament, ja que el 9-3-85 es vacelebrar la cerimonia del primer matrimo-ni civil en jutjat de Sant Joan. Laparella fou En Clement Picornell Bauzà,Professor de la Universitat i MargalidaMunar Munar, Professora d'E.G.B.; forentestimonis Pere C Arnaiz, Pere Ripoll,Sebastià Serra i Joan Ventayol.

L'acte es va fer al migdia amb espec-tació tant al jutjat com al carreri una traca li va donar un caràcter•festós.

40é ANIVERSARI DE L'OBRA

CECILIA DE SOLANDA

Esdeveniment cultural promogut pel

gran santjoaner FRANCESC OLIVER I OLIVER

El dia 22 d'abril es varen complir40 anys de l'estrena al Teatre CentreCatòlic, de Sant Joan, avui desaperegut,de l'obra del poeta sellerie GuillemColom , anomenada CECILIA DE SOLANDA,que es un troset de la nostra història,basada amb l'obra d'En Quadrado "Forensesy Ciudadanos".Era el 22-4-45, quan, després d'unesparaules de presentació de l'obra ide l'autor, per part del P. Rafel Ginardes va obrir el teló per donar pas ala representació d'aquesta obra, pera la que s'havia llogat el vestuarii els decorats del gran Teatre delLiceu de Barcelona.Intervengueren a l'obra 17 personatgesque varen ésser interpretats per aficio-nats de Sant Joan, destacant en elpaper central de Cecilia de Solanda,la santjoanera Catalina Mas Font, queva rebre l'elogi de la crítica perla seva acertada interpretació.Tot aquest aconteixement cultural,fou conseqüència d'una febre històricai cultural que Sant Joan, va .viuredins els anys 40 amb la celebraciód'aquelles vetlades de la nit de- SantSebastià, a on es proclamaven els Certà-mens Històrics-Literaris. Tot un movi-ment cultural que aglutinava a SantJoan a totes les personalitats delmon de la cultura de Mallorca. I totaixò gràcies a un esforçat capdeventer,FRABCESC OLIVER I OLIVER, Dels Calderersque n'era l'ànima viva d'aquestes festesen les que fou posible la recopilaciód'unes publicacions conegudes com a"Documenta", que son una part ben impor-tant de la nostra història.Aquestes vetlades es feren durant elsanys del 42 al 47. I foren instituïdesper un acord de l'Ajuntament, del quen'era Batle; el 22-5-1941.Volem avui, aprofitar aquesta ocasióper fer avinent a les nostres Autoritatsel deure que tenim amb aquest santjoanerque va dedicar els millors anys dela seva vida pel be del nostre poble,fomentant també la cultura dins lesescoles. El nom de Francesc Oliveri Oliver, deu haver d'ésser perpetuatd'alguna manera, corresponent aixía la gran estimació, que sempre vasentir cap a la nostra vila.

Joan Jaume

Aquest poble 4 - 92

FALLECIO D. JUAN BAUZA MUNAR

Después de una enfermedad, el pasadodia 5-4-85, diada del Viernes Santofalleció a la edad de 89 años, D. JuanBauzà Munar "Primater", que había nacidoen nuestra villa el 24-7-1895.

Fue el único varón de los espososRafael Bauzà Bover y Antonia MunarOliver. Tuvo dos hermanas mayores Maríay Micaela y dos menores Antonia y Catali_na, esta última después de enviudarprofesó de religiosa en la Congregaciónde la Caridad.

Después de efectuar el serviciomilitar en Mahón, estando a las órdenesdel Coronel D. Luis Bauza- (de C'asNotari) y efectuar unas oposicionespara el Juzgado, en los años 20 pasóa desempeñar el cargo de Secretariodel Juzgado, que había ocupado conanterioridad su padre. Después en 1923ingresó en las oficinas del Ayuntamientocomo oficial primero, al lado del 'Secre-tario D. Joaquín Bauza Gaya. En laCasa Consistorial atendió el únicoteléfono de la localidad instaladoen el zaguán de la misma, teléfonode manivela conel que solo podia conec-tar directamente con la estación deltren y con la centralita de Sineu,desde donde solo podían pasarse comunicó!ciones con algunas poblaciones de lacomarca, hasta que después en los años30 paso a adminístralo las hermanasRoig en la calle .de Petra. El 22 deagosto de 1936 falleció el SecretarioD. Joaquín Bauzà y fue designado Secretairio habilitado del Ayuntamiento, hastaque en 1939 tomó posesión de la plazade Secretario D. Jorge E Miró. Siguióen el cargo de Secretario del JuzgadoMunicipal y en virtud de un Concursoen la Administración Local, fue designa-do Secretario del Ayuntamiento de SantaEugenia, tomando posesión del mismoel 13-7-1945, cargo que ejerció hastael 31-5-1965 en que obtuvo la jubilaciónvoluntaria después de cumplir 40 añosen la Administración. Su último cargofue el de Secretario del Juzgado deCheste (Valencia) que ejerció desdeel 1-6-65 hasta su jubilación a los70 años, el 24-7-1965.

Con su compañera y esposa doñaLeonor Bauza Gaya, fallecida hace diezaños, y a la que se unió en matrimonioen 1921, regentó el estanco que habíadejado, al enviudar en 1927 su hermana

Catalina, así como la cartería ruralde San Juan, establecimiento que estuvodurante muchos años ubicado en la calleMayor, frente a "Ça Ses Fernández".La Carteria Rural, la regentó hasta1945, en que pasó luego al hasta haceunos meses cartero Cosme Morey.

Su amabilidad y carácter servicialle granjeó la amistad de cuantos letrataron, por ello sus honras fúnebres,que celebró el P. Rafael Jaume C.M.ahijado del finado, fueron un testimonio

, de la estima con que era tenido. Descaseen paz, quien llevó una vida intensa,vinculada al quehacer de la villa,pues a pesar de estos años de ejercicioen Santa Eugenia, siempre mantuvo conta£to y amistad con los sanjuanenses,y era asiduo verle, en especial losdomingos, con su grupito de amigosfent el botet". Quienes se acercaros

a él tuvieron siempre el consejo yla ayuda propios de un amigo fiel.

Desde estas líneas, queremos unira las muchas muestras de pesar nuestracondolencia a sus familiares especialmerite a sus hijos Rafael (Secretario delAyuntamiento de Llucmajor y AsesorJuridico del de Sant Joan) e hijasAntonia y Ma Leonor, hija políticaFrancisca Matas y demás familiares.

Juan Jaume

VISITA A SA CANOVADies passat els Regidors i empleatsdel nostre Ajuntament visitaren lafinca esperimental de la Caja de Baleares"Sa Nostra", anomenada "Sa Canova",a on reberen tota mena d'explicacionsper part de l'Enginyer D. Jaume Calmési llavors foren degudament obsequiatsper aquesta benefectora entitat, "SaNostra".

5 - 9 3 Aquest pobleHOMENATGE A MOSSÈN

BARTOMEU BAUZX I OLIVER

Festa des Quard Diumenge - Pa i Peix 1985

Molt Honorable President del Cover BalearHonorable Senyor ConsellerEstimadíssim don BartomeuEstimat Vicari Episcopal JoanAmics Regidors de la noble vila de SantSenyores i Senyors:

Poques ocasions té un poble tanagradoses com la d'avui: honrar i retremerescut homenatge a un fill d'aquestaVila en reconeixement al seu esforç,per la seva constància i dedicacióexclusiva a la tasca de mig segle deservir a la nostra comunitat.

Manco ocasions té un Batle tanimportants i merescudes com la d'avuide poder expresar, al quatre vents,desde aquesta muntanyola de Consolacióde Solanda, bresol de la nostra vila,la gratitud més sincera vers la personade Mossèn Bartomeu Bauzà, gratitudde tot un poble que valora i estimala seva obra.

I cap ocasió havia tengut SantJoan en tota la seva llarga històriacom la d'avui, la presència del 1er.President del Govern de la nostra Comunitat Autònoma. D. Gabriel Cañellas iFons que ha volgut correspondre a lanostra humil invitació, presidint aquestentrenyable acte de reconeixament demèrits i d'homenatge merescudíssimen la persona de D. Bartomeu. Avuidia de joia i de festa especial pertots els qui ferits per l'enyorançade la nostra infantesa hem pujat dela mà dels nostres majors, any, darrereany a rebre el consol i encoretjamentde la Verge de Consolació.

La Providència va voler que D.Bartomeu fos el restaurador d'aquestaEsglésia, que a les hores estava migesbucada i que avui ha esdevingut enun bell Santuari, restaurat en bon

• gust per satisfacció i pleer de totbon fill d'aquest poble.

La gratitud, "ésser agraits" ésuna virtud que ja no és moda, pareix,arreu del mon però que aquí a SantJoan sempre ha estat una regla d'or,començant per la família petita, pròpia

de cada ú i arribant a la gran famíliade tot el poble i així s'ha volgutagrair a un grapat de persones, aixecan-les a la galeria de fills predilectesque presideixen el Saló d'actes delcasal de la vila pel quals voldriatenir un breu i anyoradís recorda l'honor Antoni Oliver -- Dels Caldererscapdavanter en les feines camparoles.Fra Lluis Jaume i Vallespir màrtirsantjoaner a l'alta Californià. FraRafel Ginard Bauçà "El Pare Ginard"del que encara romanen aquí dins calen -tes les paraules senyorívoles delsseus sermons el dia del quard diumenge,amb l'església de en gom en gom unamb l'església de en gom en gom amb un -silenci que feia tallada i estava donantvertaderes lliçons de magistral lingüis-ta, gran folklorista i eminent predica-dor. El Mestre Mas (pare del molt il·lus-tre Ecònom Mas) que dedicat integralmenten cor i ànima a les tasques pedagógi-cas aconseguí fornades de bons estudiantsD. Joan Mas "Es mestre pagès" quanencare les campanes no havien aturatel seu plor ja era proposat en reconeixement públic els seus mèrits personalscom a fill predilecte de la vila.

Aquest poble 6-94

La cultura, la profunda fé religiosai el treball componen la motivacióvital dels nostres fills il·lustres,als quals hi podríem afagir avui enaquesta diada a Mossèn Bartomeu Bauzaper la seva continuada tasca de promociói desenvolupement del nostre Pobleque es tradueix en 50 anys d'activitatapostòlica amb la joventud, primercom a Vicari i després amb la acertadarestauració de Consolació durant laseva etapa d'ecònom de la parròquiade la vila.

Quan el consell parroquial va propo-sar homenatjar la figura senuera deD. Bartomeu ens alegrarem molt sincera-ment. Creim que era un deute i un deurede tots els qui en certa manera enssentim deixebles seus. Personalmentmai podré agrair els bons consellsque desde la meva infància m'ha anatdonant en les diferents etapes ,de lameva vida.

Senyores i Senyors; la gratitudés una virtud que sol generar nousbeneficis. L'obra de D. Bartomeu roman-drà brillant dins la petita històrialocal, resplandint amb llum pròpiadins la posteritat i seria bo que lesfutures generecions el conegèssin iestimassin la seva desinteressada dedicació per fer un Sant Joan millor.

Desde les Serres de Maià fins alpuig de Sant Nofre, desde el puig d'enBaldiri fins a Bonany, que s'eixequende puntetes per poder presenciar lafesta de Consolació, del quard diumenge,com diria el Pare Ginard,'desde aquestesbelles contrades del pla de Mallorca,s'eixequen per' onsevulla veus i cànticsd'agraiment que es reuneixen aquí enel Santuari i volen directament alcel, en pregària a la mare del consol,la verge consoladora que sonriu encisa-dora, la mare de Consolació. Que esclatade goig quan veu l'obra de restauracióque el seu poble li ha oferit guiatpel seu bon pastor D. Bartomeu.

Voldríem agrair-vos en nom de l'Ajun-ment, que circunstancialment m'ha tocatpresidir, tota la vostra voluntariosadedicasió i el vostre interès en deixarben restaurat aquest dignísim Santuarique és l'admiració de veinats i visitantsi que quedarà com a record viu pera les properes generacions.

Vondriem saber trasmetre correctamentel nostre sentiment de respecte, d'admi-ració i felicitació per a totes aquellespersones que desinteressadament hanajudat a la promoció espiritual, humanai social del nostre benvolgut SantJoan.

Mil gràcies Senyor President perla vostra atenció, per noltros inmeres-cuda, de visitar Sant Joan i presidiraquest senzill però sincer acte d'home-natge a Mossèn Bartomeu Bauza i Oliverque Déu mos guard per molts d'anys.

Joan Barceló i Matas

EsportsVOLEIBOL

Dia 23 de marzo se< celebro en SantJoan un partido correspondiente alTorneo de Primavera en el que se enfren-taron los equipos del Sant Joan y elVilafranca. El resultado fue de 3-0favorable al Sant Joan.

Dia 30 del mismo mes el equipo deSant Joan se desplazó. a Palma paraenfrentarse al equipo de San Vicente.El Sant Joan realizó un mal juego yde ahí el resultado obtenido, con losparciales de 17-15, 15-11, 15-13 favora-bles al equipo del San Vicente. A pesardel 3-0 la diferencia en el marcadorno fue mucha.

jr-

Margarita Company

7 - 95

FUTBOL

Poblense B 4 - Sant Joan 1Data: 17-3-85Una altra vegada va tornar perdre contrael co-lider. Va esser un partit bastantdifícil, la primera part va acabaramb el resultat de dos gols a un afavor de l'equip local. El gol delsant Joan va ésser aconseguit per Barto-meu Mora. També hi va haver la expulsiód'En Guillem Mas. En els segons quarentai cinc minuts va augmentar le ventatgea favor de l'equip local, el que vamarcar dos gols mes.

Consell 1 - Sant Joan 3Data: 24-3-85Un bon partit jugat pel Sant Joan contrael Cosell. La primera part se va jugarbastant bé i el resultat va esset decero a un favorable al Sant Joan, elgol va ésser conseguit per Tomeu Company .A la segona part el joc va canvia*bastant, però el Sant Joan va aguantar,En Pep Mas va augmentar la ventatgemarcant dos gols, un va ésser transformatde penalti per una entrada bastantforta a un jugador del Sant Joan.

Esports

ìtt»«ì»

Tomeu Company

Sant Joan 3 - S'Horta OData: 31-3-85Una altra victoria conseguidaJoan contra S'Horta. El partit

regular en jugat pel Sant Joan i aneareaixí va anar en tot moment per devanten el marcador. La Primera part vaacabar amb el resultat parcial de ungol a cero. El primer gol va éssermarcat per Tomeu Company.Després del descans, en el inici delsegons quarantè i cinc minuts En MiquelNicolau conseguia el segon gol pelSant Joan i mes tard va entrar en elterreny de joc En Joan Font que vamarcar el tercer i definitiu gol.

pel Santva ésser

Guillem Mas

XV TRIAL SANT JOAN

La prueba motociclista XV Trial SantJoan, organizada por la Paña Motoristay puntuable para el Campeonato de Balea-res; tuvo un brillante vencedor enJaime Roig, pues de la totalidad de24 zonas, solo penalizóen 7 de ellas.La clasificación quedó como sigue:Categoría Super:Vencedor absolutoJaime Roig Merlin 10 puntos2s clasificadoJaime Yuste 51 puntos

Categoría JúniorIs Leonardo Diaz Fantic2s Antonio Calafat Montesa3s Tomás Pizá "4s Guillermo Matemales Merlin5Q Matias Mizá Montesa

367899100102

puntosII

Esports Opinió 8 - 9 6

Montesa 31 puntostt!!

II

646570

11u11

64

Categoría Senior1e Francisco Bufi2Q Enrique Diaz3s Bme. Nadal4Ö Bme. Nadal Pol5Q Miguel Puigserver6Q Vicente Pallardo6Q Martin Poquet79 Vicente PallardoBastantes aficionados siguieron conbastante interés la prueba que se desarrclió en terrenos de Sa Padrera, SesRoques, Son Roig, C'An Aiet y Es revelia idonde se señalizaron las 12 zonas entodas. las cuales los participantesderrocharon corage y valentia.

75

93100

LOS DIEZ MANDAMIENTOS DELCAZADOR

l Lo primero es aprender, y al veteranoatender.Fallos y equivocaciones d'eben servirde lecciones.La veda respetaremos, o sin cazaquedaremos.No pisar nunca lo ajeno, ni laspiezas ni el terreno.Si vas a soltar los tiros, piensaen tu perro y amigos. •Que la emoción de cazar no la sufranlos demás.•Con las armas empuñadas, poco vinoy mucha calma.No reñir ni porfiar con las armasde cazar.

9. En guisoteo campero, armas lejos,y esclavo el fuego.

10.Terminada la jornada, arma limpiay descargada.

y recuerda que..„

EN LA ACCIÓN DEPORTIVA DE CAZAR,NO ES TAN IMPORTANTE MATAR...COMO CON LOS DEMÁS COMPETIR,Y A LAS ESPECIES RESPETAR.

Unámonos ahora para proteger la caza"FEDÉRATE"

Porque tú solo, no puedes.

8

LOS DOS MUNDOS

¿Obediencia o rebelión en la juven-tud?. Esta pregunta muy en boga enla actualidad tiene su respuesta desdehace bastante tiempo. Muchos son losescritores que han tratado este tema,y sin duda alguna uno de ellos ha sobre-salido por su sobriedad y claridad.Hermann Hesse chocó frontalmente coneste dilema, lo deshizo y lo desmenuzóhasta convertirlo en asequible parael ciudadano medio. ^

Por todos es sabido que la juventudes muchos más progresista y revoluciona-ria que la gente adulta, y es muy propen_sa a los cambios radicales, un ejemplode ello son estos movimientos comoel punk, heavy, hippi, e incluso elviejo rock, además de un largo etcétera.La juventud se comería el mundo enterode un sólo bocado, ^sin reparar porello en las consecuencias que conllevauna empresa tan grande como ésta.

Para obtener una respuesta lo mássatisfactoria posible se debe hacerun concienzudo estudio psicológicosobre el tema, lo cual se escapa anuestras manos.

Hablar de dos mundos tal vez suenea paradoja para nada más lejos, puessólo hay un mundo, pero no es unidoy homogéneo sino que se divide, en dos"sub-mundos": el claro y el oscuro.Los dos a su vez se dividen en 4000millones de pequeños trocitos, estamoshablando sin lugar a dudas, de lasdistintas personalidades que poseencada uno de los componentes de la razahumana.

Al citar los dos nombres de losdos "sub-mundos" que forman este mundo(y perdonad la redundancia), hemoscreado una infinidad de cabos los cualesdebemos atar detenidamente. Primeramentehe citado al mundo claro, constituidopor los padres y en menor medida porlos familiares más allegados. En estemundo predomina la claridad, la limpieza,las palabras suaves y amables, lasmanos lavadas, los vestidos limpiosy las buenas costumbres. En este mundoexisten las líneas rectas que conducenal futuro, el deber y la culpa, losremordimientos y la confesión, el perdóny los buenos propósitos, el amor yel respeto, la Biblia y la sabiduría.

9-97

Hay que mantenerse en este mundo paraque la vida sea clara, limpia, bellay ordenada. En los primeros pasos dela juventud predomina la obedienciahacia sus padres, sus protectores,confía en ellos en gran mesura y todolo que digan será tomado en gran conside-ración. El niñoaún con personalidady voluntad débiles se refugia del mundoexterior en el seno de la familia.En este periodo (desde que nace hastalos doce años aproximadamente) el niñoestá dentro del cascarón de un huevo,el mundo claro, y no hace nada parasalir al exterior, hacia el mundo oscuro.Pero cuando se llega al final de estaetapa el niño intentará salir del huevobien por la curiosidad que caracterizaal ser humano, o bien porque está aburri-do y cansado del mundo paternal. Estosprimeros golpes serán duros y causaránun grave revés en el comportamientodel niño.

Una vez rota la cascara del huevoy asomada la cabeza, el niño contemplaun mundo completamente antitético alanterior. El nuevo mundo descubiertohuele de otra manera, habla de otramanera, promete y exige otras cosas.Por todas partes brota y pulula elmundo violento; por todas partes exceptoen el hogar del niño en donde reinala paz, orden, tranquilidad, el sentidodel deber y amor; en contraste conel otro mundo estridente y ruidoso,oscuro y brutal.

Opinió

Cuando el niño penetra en el mundooscuro se rpoduce una inversión depapel por parte de la familia, el niñose vuelve independiente y se refugiaen el seno de la pandilla, sus padresdesempeñan ya un papel secundario,aquel "cuasi-Dios" que eran los padres,ahora se han convertido simplementeen "las personas que conviven con él".

El niño, o mejor dicho el joven,ya en su última etapa se cree poderosoy fuerte, pero sin darse cuenta estáatravesando uno de los periodos másprecarios de la vida humana, pues escuando su personalidad es flexibley endeble, y adopta una g-ran cantidadde cambios sólo por contradecir a loshabituales del otro mundo: los padres.

Una ves superadas estas dos etapasel joven ha recorrido los dos mundos,y seta en posesión de elegir entrequedarse en el mundo oscuro y borroso,o regresar al cálido mundo hogareño;no sin ningún esfuerzo o sin haberde superar una serie de dificultades.

Mateo Bover

L'Escola 10 - 98

L'home i els seus tres fills

Això era un dia en una casa de camp.

L'home i els seus tres fills

Això era un dia en una casa de camp.El pare llaurava amb la somera. EnPere, fill seu i el més petit va sortirde la casa i va veure el pare que llaura_va i li va demanar:-Per què llaurau amb la somera?-Perquè així la terra és més bona idóna molt més fruit!

En Pere s'hi acostà i pujà damuntla somera i llaurava amb el pare, Aen Pere li agradava molt llaurar.

El pare d'aquests tres fills eramolt llaurador, sempre llaurava. Teniamolts de camps i terres. Els seus fillseren a més de'n Pere, en Joan i enMiquel. En Joan era com el senyor dela casa, no li agradava el camp. Ien Miquel tot el dia estava en el riujugant amb la seva canyeta i ca-da diaagafava un parell de peixos, desprésanava a fer un fogaronet i els torrava.

El pare d'ells també era un poccaçador, caçava sobre tot gorrions.

S'alimentaven d'allò que cultivaveni caçaven i estaven un poc grassos.

Aquests fills tenien molta feina.En Pere, als nou anys, ja ere un bonllaurador. Això a son pare, li agradavaperquè volia que aprenguessin el seuofici.

En Miquel tot el dia estava fentfeina de la seva i també en tenia.

Tots els fills d'aquest home erenbon al·lots i feien tota la feina queels deien. I així va viure sempre béaquesta família.

• Francesc Català Company7é curs

DescrÍDCÍo^ La_m5Xã_£yESÊÍE_P£2HÍDZ2§E

La meva cusseta té els peus blancs,tot lo altre negre. Te els ulls negres,el nässet petitet, no té la boca moltgrossa, la té petiteta. Te la coa peramunt, la eoa li toque l'esquena.Es molt dolenta, ens tragina totesles coses a derera s'entrada de lagaleria. Te uns claus que fiblen, Sempremolesta el moix i els altres animalsque tenim.Sempre fa les feines pertota la casamanco per alla on les tocaria fer.Així es la meva cusseta.

Marga Font 7é EGB.

i el que hi ha

s en

• H-4 - 1 -S-f-f-i----»-., . ¡

Un dia hi havia un nen que li deienIgnaci que vivia a una de les casesmes grosses de tot el poble ell erafill de l'home més ric de la comarcai per això donava en poc les petitesesdel món com per exemple la formiga.• Bé com deia aquest nen estava asseguta una gran cadira molt bonica fetede fusta de garrover. I per qualquecosa va mirar cap a terra on va veureuna formigua que el mirava i derreraell en va sortir una altre i dues depetites. Ell va anar a trepit jar-lesamb el peu i quan quasi les havia trapitjades una formiga digué.-Per que fas això nen?-I ell contestà:-Aquesta casa es mevadintre també. .-La formiga seguí démenant.-Això penses realment?-I ell contestà.-Sí!-Bons dies! Digué la formiga iBons.dies! Digué la formiga i s'en anà.

Van pesar uns mesos i la formigano apareixia i el Ignaci estava tristsense saber el perquè fins que va cabillar i es va donar conta que per viurefeliç la formiga hi havia de viureamb ell.

Pensant això la va cercar arreudel món i al final la va trobar.

D'aquest dia no s'en tornar seperar.

Margalida Company Matas7é EGB.

Les Ruines

Les ruines, per dir-ho de formaadequada, són restes de pobles (Egipcis,Fenicis, Romans, etc.) que amb la moder-nització, la seva cultura i arquitecturaes va modernitzar i quedaren enreramonuments, castells, talaiots, cases,etc.

Ara son de gran valor aqruitectònic(ciència que estudia les cases i pobleshistòrics) ja que a molts es trobenobjectes de bronze, or, plata, etc.que serveixen per posar una peça mésen aquest trencacaps que és la històriahumana. No és just la plata o altres

11 - 99

materials preciosos que serveixen poerposar peces en es trencacaps, tambéhi ha les cases, els monuments funerarisels esquelets, etc. Ara vos diré algunsrestes arqueològics de gran valor.Les "piràmides" d'Egipte son les tombesde grans faraons. La ciutat de "Machu-Picchu" últim refugi dels "Incas" davantla conquesta espanyola a Amèrica delsud. La Acròpolis d'Atenes a Grèciaés una ciutat prega que està dominadaper un temple dedicat a la poderosa"Atenea", el nom "Acròpolis" vol dirciutat alta.

L'Escola

^\q\Äfcv

Isabel Ma Matas Ramis6é EGB.

Això era i nocamp una família

era enpobre,

bonica que li

una casa deperò teniendeien Mar-

ra;Hs>. 'S /

-Neu blanca de s'hivern.-Ja feia vint-i-nou anys,-Que sa gent no t'havia vista-Com és així que has tornat perSant Joan?-Com és així que has tornat per Sant Joan-Not'havíem de menester gens!-Amb ses cremades que ens has fet!-Tu i es vent ens cremàreu tots el tarongers!-La gent te va trobar com a famosa--perquè te feren moltes fotografies.-I també, a molts d'homonets de neu donares-I vares esser ben fresca!, però,

tot,faci Déu!-Que et poguem tornar veure-l'any qui ve!

Maria Ordinas Miralles6Q Curso

una filla moltgalideta.

Un dia damtí quan la mare preparavael dinar a son pare Na Margalidetase'n va anar de casa, perquè va voleranar a conèixer un poc el bosc.

Ella arriba al bosc i veu tots elsanimals que le miren amb molta de pena,i li diuen:-Margalideta, no et preocupis, noltreste volem fer un regal.-I a mon pare i a la meva mare?-També.-Vos estim molt a tots i els meus parestambé i es posaren molt contents.-Ella es va anar cap a ca seva moltcontenta i quan arribà, els diu:-Mon pare, ma mare tene una sorpresaper vosaltres!-Quina és?-Els animalets ensvolen fer un regal-Es vera?-Si, ens ho faran dia 15 de març, demà!

El regal dels animalets que quanes despertas la família, anirien vestitsamb vestits bons, i la casa els tornariacom un palau.

Era ja el dia i es varen despertari la mare diu.-Que ha passat, la casa ha tornat unpalau!-Ma mare, mon pare, jo ja no vaig vesti-da de draps!

Som pare contsta:malgrat vi"a -Ni la teva mare, ni jo!

-Que pot haver passat. La mare diu.-Ja ho sé, ha estat el regal dels anima-lets-Eo hem de celebrar

Eo celebraren, i tots quedaren feliços.

Margarita Font7é curs

12 -100

fcr¿»•nsell InsularÉs un element fonamental de l'autono-

mia. El Govern, l'administració i la representa-ció de Mallorca corresponen al Consell Insu-lar de Mallorca.Té la facultat d'assumir dins l'àmbit territorialaquelles competències que vagi rebent la Co-munitat Autònoma.Formen el Consell Insular de Mallorca, elstrenta Diputats elegits per al Parlament a l'illade Mallorca.A més, actua com a Administració Local1 ambcompetències pròpies. Acompleix una amplatasca assistencial a través dels centres propisque són: l'Hospital General, l'Hospital Psi-quiàtric, la Llar de la Joventut, la Llar de la In-fància, la Llar dels Ancians i el patronat Vergede la Salut.

Realitza accions en els camps següents:Ordenació de Biblioteques i arxius, tant prò-pies com d'altres organismes.Fomenta el coneixement i la difusió del folklo-re.Impulsa el coneixement i l'ús, en tots els àm-bits, de la nostra llengua.Ajuda tot tipus de publicacions culturals.Des del Teatre Principal, centre que depèn delConsell Insular de Mallorca, du a terme la se-va política cultural.

Elabora anualment el Pla d'Esports ambl'objectiu de crear una infrastructura esporti-va a tots els pobles.

Segueix una política que fomenta tant la pràc-tica com l'aprenentatge de l'esport.

Emet informes relatius a l'ordenació delterritori i a l'urbanisme.Elabora el Pla d'obres i serveis que permetràdotar els pobles d'infrastructura bàsica.Manté la xarxa viària pròpia.Ha creat i manté en col·laboració amb els mu-nicipis, el servei d'extinció d'incendis.

Impulsa la industria i el comerç.Dóna suport a totes les activitats promocio-nals del turisme.Realitza accions de millora de la ramaderia ide l'agricultura.

(€on^eM<$nbu¿a/i

de dJaMo/tcacl. Palau Reial, 1

FICHERO DEPORTIVO PARA ELBOLETÍN SANT JOAN

Nombre y Apellidos: Juan At° Sansó RoigNacido en: Sant JoanProvincia de; Baleares el 18 Marzo 1967Deporte; FútbolCategoria; JuvenilDemarcación; Defensa izquierdoClubs anteriores; Sant JoanOtros deportes; Caza, Voleibol, CrossOtras aficiones: Músicaídolos; Camacho V 1