Nú

m. 3

64 ·

Ag

ost

2014 .

2 e

uro

s

� Entrevista DoriMoreno (PSIB), regidora d’educaciói afers socials

� Entrevista a fra Pere VallespirEscandell

"Micaela Rosselló, nova directora de l’IES Puig de Sa Font"

"[Darrera Hora] L'IBISEC confirma que donarà solució a la porxada de Na Penyal

a finals del 2015"

� FestesPatronalsde Sant Llore

nç

des Cardassar

� Entrevistam les restauradoresMarga Massanet i Cecía Servera

� Emotiva inauguraciódel passeig delPintor Miquel Vives

2

Publicitat

Els textos d’aquestarevista expressenúnicament l’opiniódels seus autors irespecten el seu estillingüístic.

Turismo 2007, s.l.Dep. Legal:

PM 1535-89C/ Dr. Servera, 34971 567 253609 48 65 0907550 Son Serverawww.calamillor7.comrevista@calamillor7.com

Editorial

Aquesta revista s'edita en català gràcies a la col·laboració del Servei Lingüístic de l'Ajuntament de Son Servera per mitjà de la campanya 'A Son Servera, informació en la nostra llengua!'

En tot cas, respectam l'elecció de llengua dels nostres col·laboradors per expressar les seves opinions.

3

Si hi ha res cert de la política serverina d’aquest darrer mes és que l’oposició i les novescandidatures per a les properes eleccions municipals han començat la seva particular escala-da en direcció a la sala. Concretament, Més per Son Servera, el Partit Popular i el nou grupd’Antoni Cànoves ja denten la falç per a les properes eleccions.

Partit PopularComencem per l’oposició oficial d’aquesta legislatura. Els cavalls de “Troya” que durant

aquesta legislatura els populars no han sabut aprofitar o bé han emprat una tàctica sibil·lina al’hora de no aprofundir del tot en les ferides del Govern serverí, com qui espera una desfetaaccidental de tots els factors, o com qui no espera ser l’escorxador d’un bou després d’haver-lo torejat. Idò si, els populars pareixen haver botat definitivament a l’arena política per al mancoagafar l’espasa i decidir a punyir de bon de veres els punts dèbils del Govern serverí; no obli-dem que al cap i a la fi és aquesta la seva responsabilitat política. Aquesta prova de guerraoberta contra els seus rivals polítics la podem trobar a la pàgina 26 d’aquest CM7 que teniu ales mans. Sota el títol de "El gobierno de sus amigos", els populars signen una ofensiva senseprecedents amb unes afirmacions que de ben segur no deixaran indiferents a ningú. Com soldir el líder de l’oposició, en Jaume Servera (PP), “ni hi ha per llogar cadiretes”!

Més per Son ServeraUn altre caire d’aquesta versió municipal de la toma de la Bastilla és la política de formi-

gueta, o no?, de la nova llista ara per ara encapçalada per Joan Massanet i Maribel Prieto.L’interrogant ve suscitat o bé perquè estam al començament d’una tasca que pot desmuntaralguns fonaments del pacte de centreesquerra que duu instal·lat al govern dues legislatures, obé per la seva feina de fomentar les eines polítiques que tenen a veure amb la implicació socialen temes d’interès general i que de vegades solen acabar, com se sol dir, fent retxes dins l’ai-gua. Però l’essència d’aquest grup, almanco des de la visió de la ciutadania, no deixa de serinteressant ja que ha posat en marxa l’oblidada caldera de les assembles veïnals, una formafora del redol oficiós i enquistat de la ja més que sabuda i sofrida política de saló. I mira peron a la pàgina 27 d’aquest CM7 364 trobareu un aplec de punts que els ecosobiranistes deSon Servera varen extreure de l’assemblea pública dels calaboners arran de la recent privatit-zació del port. Una privatització germinada a l’estiu que ens trobam i que inexorablementcomençarà a donar els seus fruits negres el proper estiu del 2015. Dins la força d’aquesta novallista o bé pot renéixer el que fou en el seu temps una força independent i centrada en la ges-tió municipal, com fou l’antic PSM, o bé el pany de possible pactes amb altres grups que podendescafeïnar la seva lluita i acabar per ofegar aquesta ben intencionada renovació política.

La nova llista d’Antoni CànovesEn el darrer ple ordinari del Govern del passat 17 de juliol, Cànovas, que ja és vox populi la

seva intenció de formar una nova llista electoral després de desvincular-se de MÉS, presenciàel darrer ple i féu una més que lloable intervenció en el torn de precs i preguntes on recordà albatle de Son Servera que es va comprometre públicament en una reunió informativa al port deCala Bona amb els mariners i veïnats a dur a ple la recent privatització del port aprovada pelGovern balear. Promesa que a dia d’avui encara no ha duit a terme Antoni Servera. Això és elque tenen les intervencions en directe i a més a més en un plenari, que li donen a un la sen-sació d’haver ficat un gol per tota l’esquadra.

Ara només ens queda veure si el pacte de centreesquerra defensarà la seva murada o béseguirà instal·lat a la seva tàctica de pixar i lleure amb què miren de costat els darrers esdeve-niments polítics.� Manel I. Serrano Servera

manel@calamillor7.com

� Oposició i grups polítics mostrenles ungles al Govern serverí

Mig en somnis darrerament,seguint altres curollesi el fil dels meus pensaments,gairebé no aguait al món;un món on bufen ventsque me fan empegueir,un món ple d’injustícies,de falsedats, de cobdícies;un món que a petits i gransse’ls manipula la mentfent oblidar el passat;la història ja no és lliçó,tampoc tema de conversacom els nostres avis feien.I enmig d’aquest desgavelles mou el ‘poble lliure’,lliures com les teresetes,manades pels fils intencionatsde la comunicació que fan,com exemple més proper,que a un ‘repartidor de fam’el votin més d’un miliód’afamegats... de justíciao potser de més llibertat.Vaig néixer i créixer envoltatd’il·luminats idealistes de dretesi no m’agradaria, als meus anys,patir el mateix, malgratsiguin d’altre caire.Entretant, seguiréamb la guitarra, amb el meu hort,gaudint les rosades del matins,flairant el perfum de les flors,l’essència de l’alfabeguera,l’aroma de la mar i del pins,i conservant dins el meu mónel que vaig aprendre dels padrins.

I com deia la padrina Crespina: ‘De moliner barataràs però de lladre no et salvaràs!’

Toni López

juliol de 2014

El ‘poble lliure’

Actualitat

4

(antiguo taller viñas)

Recogida yentrega demaquinaria adomicilio

C/ Ciutat, 24 07550 Son Servera Tel./ FAX : 971 81 70 17Móvil: 628 17 81 18 agroautosonservea@hotmail.com

� ‘Descobreix els secrets de la platja’, campanyes socioeducatives a les platges de Cala Millor

� Crema el puig de Son Sard

El passat dimecres 23 de juliol es va dur a terme la primera de lescampanyes socioeducatives que l’empresa adjudicatària del servei devigilància i socorrisme a les platges -Marsave S.L.- imparteix com apart formativa del plec de condicions tècniques d’adjudicació del con-tracte.

En aquest cas, la campanya ‘Descobreix els secrets de la platja’s’adreça a tots aquells nins i nines que vulguin conèixer tots els aspec-tes de seguretat a les platges, tals com el significat de les boies, comactuar davant d’una medusa, què significa l’estat de la mar i el vent,quina és la tasca del socorrista... En definitiva, es tracta d’un taller on

es treballa la prevenció amb els més petits, tot plegat en un formatadequat a les seves necessitats. També es reforça la figura del soco-rrista dins del municipi, definint l’equip de salvament com un cos pre-parat, professional i necessari per tal de garantir la seguretat a lesplatges. Tant l’Ajuntament com els tècnics de Marsave que varen dura terme la jornada es varen mostrar molt satisfets amb el resultat. Defet, hi varen assistir prop de 60 nins i nines d’edats compreses entreels 8 i els 12 anys participants de l’Escoleta d’Estiu de Cala Millor. Tantés així que durant els propers mesos es duran a terme noves sessionsde la campanya.�

Durant el migdia del passat 27 de juny es va declarar un incendial puig de Son Sard que fou controlat sobre les 15.30 h i que va cal-cinar prop de 7.000 metres quadrats.

L’Ibanat (Institut Balear de la Natura) posà a disposició dues briga-des terrestre amb les respectives tanquetes, dos helicòpters i dosavions per dur a terme l’extinció del foc, que també fou possible grà-cies a les intervencions dels parcs de bombers d’Artà, Felanitx iManacor. Els equips d’emergència aconseguiren sufocar el foc en unahora i mitja i la ràpida intervenció dels bombers fou possible gràcies ales telefonades dels veïnats que alertaren del foc.� CM7

� L’Ajuntament Serveríincorpora un camió a laseva flota de vehicles

L’ajuntament de Son Servera ha incorporat dins de la seva flota devehicles un camió de 12 tones de massa màxima autoritzada. Aquestcamió es troba equipat amb ganxo elevador de 10 tones i dues carros-series de caixes de càrrega i una carrosseria basculant amb grua detres perllongues hidràuliques, i estarà destinat a la brigada municipald’obres de l'Ajuntament de Son Servera.

A més, aquest camió també durà a terme la gestió dels conteni-dors que es troben ubicats al Punt Verd de Son Servera, de maneraque gràcies a aquesta autogestió es deixaran d’emprar entre 70.000i 80.000 euros en dur a terme aquestes tasques.�

5

Actualitat

� Donació a la UIB del fons documental del músici compositor serverí Ramon Ballester Vives

El passat 25 de juliol Lluís Ballester,fill del reconegut compositor serverí i doc-tor universitari, féu donació a laUniversitat de les Illes Balears del fonsdocumental del seu pare, RamonBallester Vives, amb la intenció d’afavorirla difusió d’aquest fons mitjançant la sevaintegració en la ‘Partituroteca’ i Centre deDocumentació Musical de la Universitatde les Illes Balears.

Per tal de fer efectiva aquesta dona-ció, el doctor Lluís Ballester, en qualitat depropietari del fons i com a titular exclusiudels drets d’explotació dels documentsque l’integren, i el rector de la UIB,Llorenç Huguet, signaren un conveni dedonació de fons i cessió de drets d’explotació a la Universitat. Aixídoncs, la UIB podrà reproduir, divulgar, distribuir, publicar, comunicar iposar a disposició pública els continguts del fons, actes que podràefectuar en qualsevol forma, suport o mitjà. La cessió de drets incloutambé la possibilitat de digitalitzar els documents i de posar-los a dis-posició del públic per mitjà de la xarxa Internet.

El senyor Ramon Ballester Vives era un músic i compositor serve-rí. Entre les seves obres destaquen Suite Mediterránea (1985), Concertper a orquestra (1978), Enyorança (1943), Goigs a Sant Joan Baptista(1944), entre d’altres. Ramon Ballester va morir l’any 2012.

A l’acte assistiren també el senyor Miquel Pastor, director delServei de Biblioteca i Documentació de la UIB ; el senyor Joan

Company, director de la ‘Partituroteca’ i Centre de DocumentacióMusical i de la Coral Universitària de les Illes Balears; i la doctora MariaAntònia Fornés, vicerectora de Cultura, Projecció Social i SeusUniversitàries.

El rector, per la seva banda, agraí la donació i afirmà que tenir-laen la ‘Partituroteca’ de la UIB la farà de més fàcil accés i més univer-sal.

Segons declaracions de Lluís Ballester: “quan va morir mon parel’obra estava dispersa per diferents indrets i ha duit molta feina recu-perar-ho i ordenar-ho tot. Per a la família és molt important fer la dona-ció a la ‘Partituroteca’ de la UIB, que farà possible fer arribar les com-posicions a tothom que les vulgui conèixer. �

le recomienda: para una buena salud bucal

visitar a su dentista como mínimo una vez al año para control y limpieza dental

Horario: de lunes a viernes de 9:30h. a 13:00h.lunes, martes y jueves de 16:30h. a 19:30h.

C/ dels Camps, 1 - 2º izq. - SON SERVERA - Tel. 971 56 78 49

Avda. de la Constitución, 507550 Son Servera · Tel. 971 56 70 08

Fax 971 56 75 25 Móvil 629 74 59 53

TALLER DE REPARACIÓN TALLER MULTI-MARCACHAPA Y PINTURACAMBIO DE ACEITENEUMATICOSITVREPARAMOS TODA CLASE DE VEHICULOSMECANICA EN GENERAL

El rector de la UIB, Llorenç Huguet, i el professor de la UIB, LluísBallester, durant la signatura del conveni.

Ramon Ballester Vives

Vetlada especial de ball del 50è aniversari de Sa Revetla

6

Reportatge fotogràfic

fotos: Sebastià Bauzà Vivesfotos: Xisco Sard

7

Publicitat

Son Servera, un poble Solidari

8

� ‘Son Severa Solidari’ faentrega a APROSCOM de1.350 euros

� Un Magic Revival solidari!

La regidora de Festes i Turisme, Marga Vives (INDEPENDENTS), esposà en contacte amb aquesta Redacció per informar de la darrera ini-ciativa solidària al nostre poble. ‘Diversió i solidaritat van de la mà aSon Servera!’, afirma la regidora dels Independents. Així ho declaraMarga Vives: “El grup de voluntaris i voluntàries que ajudaren en total’organització del Magic Revival i l’associació ‘Sa Grua Blava’ ens infor-maren que han decidit destinar part de la recaptació de la barra al’associació serverina ‘Son Servera Solidari’. L'import que hi destina-ran serà de 500 euros!”

Per altra banda, CM7 aprofità l’avinentesa per demanar a MargaVives com varen transcórrer i quines valoracions feia de les recentsFestes de la Mare de Déu dels Àngels:

“Vull expressar la meva satisfacció i agraïment a totes les associa-cions que enguany han col·laborat en les Festes de la Mare de Déudels Àngels i ens han ofert actuacions folklòriques, el Torra-rock i ungran sopar a la fresca que ha estat molt participatiu. Un cap de set-mana ben intens i amb activitats per a tots els gusts! M’agrada veureque d’any en any els nostres ciutadans es fan seves les nostres fes-tes!”. � CM7

HORARI: 12:00h. 15:30h.

18:30h. - 23:00h.

Dilluns ta

ncat Telf. 971 56 74 13

direcció: Julia Sansaloni

Menú de Dimarts a Divendres 9 €

Dies festiu

s 12,50 €

Els divendres i dissabtes soparamenitzat amb música en directedels Musics del ConservatoriSuperior de Música

JULIOL i AGOST

Un any més ‘Son Servera Solidari’ participà a la Fira de SonServera i aquesta vegada muntaren paradeta i feren feina de valent perajudar a L’APIMA del col·legi Joan Mesquida (APROSCOM).

‘Son Servera Solidari’ aconseguí recaptar 1.350 euros, que entre-garen a la seva presidenta, Apol·lònia Servera, la qual, juntament ambl’associació, volen agrair la col·laboració de tots i donar les gràcies atothom. I també convidar a tot el poble al proper Sopar Solidari a bene-fici dels nins d’Hondures que es farà el proper 14 d’agost a les 21 h.�

CM7

Venda d’entrades:Esparteria Llevant, Perruqueria Tardor, Tenda Solidària, Can

Dinsky, Sistemes Informàtics Llevant i Cafè Sureda (Cala Bona).

9

Publicitat

Els mariners de Cala Bonavolem agrair públicament l’es-forç de totes les persones quefan possible que tenguem unesfestes com Déu mana!: a laRegidoria de Festes del’Ajuntament, per la bona orga-nització i predisposició; al’Hotel Cala Bona que cada anyens compra les flors per enra-mellar la marededéu; i a totesles persones que d’una mane-ra o altra col·laboren ambnosaltres perquè les Festes dela Mare de Déu del Carme deCala Bona siguin ben polides ivistoses! �

Gràcies a tots i a totes!

Actualitat

� Emotiva inauguració del passeig del Pintor Miquel Vives

10

Martes a Viernes 9:00h. - 13:00h.15:00h. -19:00h.

Sábado 9:00h. - 17:00h.

CREPÚSCULOABIERTO TODOS LOS FESTIVOS

tel. 971 56 70 19

Pan recien hechoChucheríasBolleria

Bebidas friasLicores

Bocadillos Pizzas

Fast Dog y todolo que necesite de

urgencia

� Agraïments dels mariners de Cala Bona

foto: Biel Bauzà Vives

A pocs metres de l’escul-tura que dóna nom al passeigdel Pintor Miquel Vives n’hi hauna altra que també enmemòria seva, obra deltambé artista serverí PedroFlores.

L’escultura és un gran corde pedra que és així tal comrecorda l’escultor Flores elseu company i veïnat MiquelVives, com una persona ambun gran cor. Però de vegades les bones intencions no basten i és quela polèmica entre l’Ajuntament i l’escultor Pedro Flores està servida.

El batle, Antoni Servera, en féu menció i agraí la cessió de l’escul-tura d’en Flores, però com s’entén que una mateixa administració con-cedeixi diferents permisos a ambdues escultures que volen comme-morar la memòria d’una mateixa persona. Un despropòsit difícil d’en-tendre, dues versions d’un mateix sentiment separats per pocs metresde distància de l’oficialitat o no d’un merescut homenatge. Una discòr-dia innecessària. � Manel I. Serrano Servera

16 de juliol de 2014, aquesta fou la data enquè l’Ajuntament serverí donà llustre a lamemòria del pintor serverí per excel·lència,Miquel Vives, oferint-li en record seu el nomd’un passeig a Cala Bona (trajecte Cala Bona -Port Nou). Fou una celebració emotiva, senzilla iamb silenciosa emotivitat tal vegada com fou enMiquel i tal com el recordam.

La Regidoria de Patrimoni, encapçalada perMiquel Espases (Independents), tengué la defe-rència de brindar al ja nostre artista escultòricRogelio Olmedo, la possibilitat de reinterpretaruna obra d’en Vives amb una escultura que ésalhora una fita que assenyala i dóna testimonide l’homenatge de tot un poble a un dels seusveïnats més estimats. La família Vives rebé l’ho-menatge envoltada de totes aquelles personesque d’alguna manera hem tengut el plaer deconèixer aquest gran pintor i millor persona.�

Manel I. Serrano Servera

� L’escultura de la discòrdia

Escultura den Flores en record a Miquel vives

Integrants del consistori serverí, la família Vives i l’escultor Rogelio Olmedo en el moment de descobrir l’escultura que dóna nom al nou passeig del Pintor Miquel Vives

11

Publicitat

restaurantfetget@hotmail.com

Entrevista

12

� Entrevista Dori Moreno (PSIB), regidora d’educació i afers socials

¿Qué objetivos se han llevado a cabo desde la concejalía deEducación durante este año académico y en relación al área socio-educativa?

Las educadoras y el SEM (Servicio Educativo Municipal)Las intervenciones que hacemos desde educación en las escuelas

y el Instituto de nuestro municipio, tanto por parte de la educadoras ydel SEM (Servicio Educativo Municipal) son siempre intervencionesdirectas, esto quiere decir que todo el equipo tanto servicios socialescomo el SEM acuden a los centros educativos para ayudar en la tareaeducativa. Las educadoras sociales colaboran en los centros de prima-ria y en el IES, detectando casos de alumnos que puedan estar en ries-go de exclusión y por supuesto cuando los profesores tienen sospechaque puede haber cualquier tipo de problemática de índole familiar yeconómico. También en verano, el mes de julio trabajan con estosalumnos en escuela de verano, excursiones, talleres, visitas etc...Laintervención del SEM en los centros de primaria son de tipo psicológi-co y pedagogia. Se elaboran programas para algunos niveles y seentrega a los profesores ., como animación a la lectura Este año, porejemplo, los centros Jaume Fornaris i Na Penyal han realizado visitasen Hoteles céntricos, hoteles de la zona de Son Floriana y Sa Coma.Niños de primaria han podido visitar in situ el funcionamiento y el díaa día de un hotel. También realizaron visitas al ayuntamiento y se lesenseñó como funciona la corporación municipal. Y todo esto acompa-ñado por intervenciones de tipo cultural y patrimonial en las fiestas delpueblo, como ejemplo tenemos la valiosa participación de los alumnoscon sus trabajos (Aucas, Poemas, Escritos) en las fiestas de SantIgnasi.

PISE ( )Por otro lado, el programa PISE ( ) que desde la concejalía de edu-

cación le hemos dado continuidad porque la Consellería pretendía eli-minarlo. Nosotros apostamos por el PISE y por tanto nos hicimos cargoeconómicamente del programa ya que la subvención que teníamos de

2.000 euros ya no nos llega desde Consellería. Así pues, la concejalíaha afrontado este gasto. En este programa las educadoras intervienendirectamente dando clases de comportamiento social, ética y saberestar porque se supone que se trata de niños que están en riesgo deexclusión social y académica.

En este año académico que acaba de finalizar cabe destacar queel programa PISE ha ido muy bien y por descontado seguiremos apos-tando por el PISE.

PQPI ( )El PQPI de cocina del IES ha estado a punto de desaparecer por-

que la Consellería de Educación ha reformado este programa y exigeque a parte de cocina sea también restaurante-bar y más metros conlos que el IES no cuenta. Desde la regiduria de educación nospusimos-manos a la obra y en un tiempo record lo dejamos todo preparado parael nuevo curso, cediendole al Ies nuestro espacio del Hotel Millorsoldonde se hace el ciclo medio . Eso si querría destacar por otro lado lagran labor y la inmejorable actitud que han tenido los técnicos deConsellería de Educación hacia nosotros, lo que pasa es que las orde-nes de arriba son las que al final lo determinan todo; y la política desdela Conselleria es exigirte todo de un día para el otro. Así pues tuvimosque vérnoslas y deseárnoslas para poder llevar a cabo el PQPI de coci-na, bar y restauración porque desde Conselleria, a modo de impedi-mento, nos pedían los requisitos en un margen de tiempo practica-mente imposible de cumplir. Por otro lado, desde el ayuntamientohemos llevado a cabo el PQPI, un curso de 18 alumnos subvenciona-do por Conselleria, aunque cabe resaltar que nos han dado menossubvención que otros años. La subvención viene a través del fondosocial europeo pero pasando siempre por la Conselleria, esta tenía queaportar una cantidad mínima y nos la ha recortado. El fondo socialeuropeo da unos 40 mil euros mientras que los restantes 10 o 12 mileuros los tiene que aportar Conselleria, y por otro lado nosotros desdeel Ayuntamiento aportamos los profesores. Lo que ha ocurrido es queel fondo social te recorta un poco, por otro lado la Conselleria te dice

que ya no quiere poner dinero... y ahí haestado el tira y afloja... al final han recortadolas ayudas pero sin la intervención de estosdos estamentos no podríamos llevar a caboeste programa únicamente desde el ayunta-miento.

Finalmente , los técnicos de Conselleriase han volcado bastante con nosotros, que-rría destacar la labor de la técnica deEducación María Antonia Cerdó que la ver-dad es que ha hecho bastante para que alfinal las pocas ayudas llegasen a buen puer-to y así llevar a cabo la realización del curso.Estamos hablando de 18 alumnos que esta-ban en la calle. De estos 18 alumnos, 15 hanaprobado, de los cuales 13 quedaran a tra-bajar en los hoteles donde actualmente estánllevando a cabo las prácticas.

A día de hoy el programa está a puntode desaparecer.No nos han asegurado lacontinuación.

Cursillo para la preparación de las prue-bas del Graduado Escolar

Otra innovación dentro del área de servi-cios educativos ha sido la creación de un

Joan Servera Camps, 4 · Tel. 971 585 773 · Cala Millor · Mallorca

Entrevista

13

cursillo para la preparación de las pruebas del gra-duado escolar. Años atrás los serverins interesadosen realizar este curso preparativo tenían que des-plazarse hasta Artá o Manacor porque en nuestromunicipio no nos habían dado el permiso para lle-var a cabo este curso. Los resultados de este cursohan sido los siguientes: de 8 alumnos cinco hanaprobado. Cabe destacar que estos alumnos lle-vaban muchos años sin cursar estudios.

Ludoteca InfantilLa ludoteca ha funcionado muy bien. Es un

espacio que tenemos en las Escoles Velles dondelos niños tanto con sus padres, como grupos deguarderías de nuestro municipio, pueden venir ajugar y aprender. La ludoteca cuenta con toboga-nes, cuentos, juguetes y zonas de juegos. La ludo-teca tiene mucha aceptación tanto por las visitasen grupo por parte de las guarderías como por parte de ciudadanosque llevan a sus hijos a pasar un rato mientras juegan y aprenden.

Deures d'estiuContinuamos con este servicio que tuvo tan buen resultado el año

pasado. En Deures d'estiu los niños podrán hacer los deberes que leshan puesto para este verano con nuestros profesores titulados. Seimpartirán en Son Servera y Cala Millor.

Escoleta de Semana SantaEsta actividad contó también con mucha aceptación por parte de

los ciudadanos y ya puedo adelantar que para el próximo curso esco-lar mantendremos este servicio.

Convenio entre el Ajuntament y Policia Local para seguir con laasignatura de “Formació al centre de treball i estada en l'empresa” enel próximo año académico

En Bachiller hay una asignatura que se llama “Formació al centrede treball i estada en l'empresa”. Esta asignatura consiste en que losalumnos puede ir a una empresa , ver como se trabaja , hacer unasprácticas y al finalizar el curso realizan una memoria de la cual su tutorles pone nota.

Esta asignatura ya se ha llevado a cabo este último año académi-co con dos alumnas; su tutor ha sido José Luis Soler, jefe de Policíay durante las prácticas estas alumnas han estado en recepción, enadministración y denuncias, han trabajado con el U.M.A. (Unidad demedio-ambiente) y han recibido información de como se debe actuary que protocolo seguir cuando ocurre un accidente de tráfico.

Lo mejor de estas prácticas es que el expediente del trabajo rea-lizado por estas dos alumnas ha sido enviado a la central de policía

municipal de Palma y entonces a partir de aquíestas alumnas serverinas quedarán registradascomo pioneras en nuestra comunidad en este tipode prácticas con la policía. Su caso servirá comoejemplo para abrir el camino de este tipo de prác-ticas en otros institutos y comisarias de Baleares.

2) ¿Cómo se presenta por centros el nuevocurso escolar?

CEIP Jaume FornarisPara el curso escolar 2014-15 mantendremos

el proyecto de “A l'Escola a peu” que se intentarállevar a cabo también a la salida. Desde la conce-jalía de educación nos pondremos en contacto conel AMIPA para ver que han ideado para trasladar“A l'Escola a peu” a la hora de salida. Cabe recor-

dar que este proyecto fue idea de la directiva de la AMIPA. Estamos enel ánimo de prestar nuestra ayuda y nos reuniremos con el AMIPA lasveces que sean necesarias para culminar el proyecto “A l'Escola apeu”, siempre que la policía nos de buenos informes y sin ocasionarlas mínimas molestias tanto a vecinos, padres, profesores y alumnos.

CEIP Na PenyalA mediados de julio envié la ultima carta al IBISEC para que de una

vez por todas arregle el porche de Na Penyal. Desde IBISEC hace yatiempo que se están desentendiendo del problema.

El porche del patio de Na Penyal se cae a pedazos ,ya han venidotres veces desde la Conselleria a ver la condiciones en la que seencuentra y el peligro que representa.

Puedo avanzar a los lectores de CM7 que finalmente desde laConcejalía d'Educación nos haremos cargo de la reparación del por-che porque no podemos permitir que siga así hasta que un día, el malestado de la uralita y los hierros oxidados, acabe en una desgracia. Encuanto la Conselleria nos de permiso para quitar el porche nosotrosmismos -Ajuntament de Son Servera- lo quitaremos,. Porque no hagomás que ver en periódicos como remodelan colegios en Inca y otraspoblaciones y en cambio aquí no les da la gana arreglar un sencilloporche que se encuentra en un estado tercermundista.

La noticia de la remodelación del colegio de Inca es del 29 de juniode este año, cuando nosotros enviamos la primera carta advirtiendo aConselleria del estado de este porche en el 2011.

IES Puig de Sa FontEl equipo directivo del Puig de Sa Font cambia. Merce Rojals ha

dimitido como directora y la profesora Micaela Roselló entrará en sulugar con los mismos miembros del equipo anterior- Desde aquí lesdeseo suerte y ánimo.

Entrevista/ Actualitat

14

ABIERTO TODOS LOS DIAS · JUEVES CERRADOC/ S’Abeurador, 2 · Son Servera

(enfrente del Schlecker)

Dirección: Asun e Ivan

´

´

´

En dias posteriores a la entrevista concedida a CM7 por parte de la regidora Dori Moreno el IBISEC se comprometió delante de laFederación de Asociaciones de Padres a retirar el amianto de los colegios mallorquines. Publicamos la noticia a renglón seguido dela entrevista donde la regidora de Educación hace referencia al pésimo estado del porche del CEIP Na Penyal para mayor informa-ción de nuestros lectores. �

El pasado 23 de julio FAPA Mallorca mantuvo una reunión con Mateu Suñer,gerente del IBISEC en la que se confirmó por parte del Señor Suñer que se disponedel financiamiento necesario para llevar a cabo las intervenciones en todos los cen-tros de las Illes Balears que requieran la retirada de la estructuras con amianto y quedicha acción se haría efectiva a finales del 2015. Entre ellos se encuentra el CEIP NaPenyal de Cala Millor. En etos días se ha recibido una solicitud de permiso de obraspor parte de IBISEC, pero añadiendo que el Consistorio le exima de pagar las tasas, yse le ha contestado que las tasas tienen que pagarlas todos sin distinción alguna.�CM7

� En una reunión mantenida con FAPA Mallorca el IBISEC se compromete a retirar el amianto de los colegios para finales del año próximo

- ¿ Cuanto dinero ha recibido nuestro municipio a raíz del progra-ma que ha llevado a cabo el gobierno central para abrir los comedo-res escolares con la intención de alimentar a los niños con problemasserios de alimentación debido a la circunstancia económica.?

Nuestro municipio ha recibido 13 mil euros del gobierno central. Alno poder abrir el comedor del Jaume Fornaris porque esta en manosde una empresa privada, desde Servicios Sociales hemos decididoutilizar este dinero para llenar las despenas de los centros educativosy las escoletas para que lo niños que durante este verano, como en elpróximo curso escolar, que acudan a los centros sin haber desayuna-

do (debido a su situación económica) puedan desayunar en sus res-pectivos centros.

Quieres añadir algo más?La carteras que tengo son a la vez muy complicadas y muy boni-

tas. La más dura para mi es Servicios Sociales. Me gustaría agradecertanto a los equipos de servicios educativos municipales como a los deServicios Sociales porque hacen un trabajo impresionante y muy valio-so.� Manel I. Serrano Servera

Actualitat

15

Fra Pere, després d’aquest primer any a càrrecde la Parròquia de la Mare de Déu dels Àngels n’hiha que encara no el coneixen dins el municipi. Hansentit a dir que és vostè molt deixondit i alegre. Peròel volem conèixer una micona més, la seva personai sobretot la tasca que se li encomana.�

- D’on és vostè? (‘d’on ets?’ em rectifica ambtarannà amigable i proper):

Vaig néixer a Valldemossa l’any 62.

- Expliqui’ns el seu recorregut a grans trets:Amb sis anys ja tenia ben clar què volia fer. Vaig

sentir la vocació, la Fe ben prestet i vaig estudiarteologia i filosofia al Seminari de Ciutat. Dia 4 d’oc-tubre de 2013 vaig ser ordenat prevere pel bisbeJavier Salinas a la Seu i vaig passar a servir a la comunitat. I

per ordre del bisbe vaig venir a ocupar el lloc del pare TomeuPastor, que ha hagut d’ocupar un important càrrec a Roma com undels cinc Definidors Generals d’àmbit mundial. Ara ja, en aquest mes,es complirà el meu primer any aquí.

-Com ha estat aquest període d’adaptació entre nosaltres?Fabulós, fantàstic! Em sent molt ben acollit per tothom. De pertot

em fan cas i la col·laboració per part de la comunitat és meravellosa.N’estic molt satisfet, però hem de seguir fent feina i molta! He de dirque el pare Tomeu va deixar la parròquia com una patena en tots elssentits. Va fer una gran labor parroquial, social i humana. És una res-ponsabilitat afegida continuar la seva tasca i voler millorar-la... (som-riu orgullós).

Cada quatre anys s’estudien les necessitats i les hem de cobrir, iés per això que sempre som de can Camel·lo a can Catel·lo, fent viat-ges per amunt i per avall. Som cada cop més poquets... Sé que cuidde les diferents parròquies i de les seves gents, clar. Però, tenc ajuda.Aquí les voluntàries i els veïnats m’ajuden moltíssim i col·laboren en laneteja, les flors, les festes, els cors; en fi... som una comunitat benavinguda!

-Quina és la seva tasca ara mateix. En què se centre en el dia adia?

Jo he d’assumir la parròquia amb tot allò que comporta fer-ho idedicar-me en cos i ànima a les persones. No saps quanta necessitathi ha! A mi el que m’estira molt és el benestar de les persones. Voldriaatendre totes les necessitats personals i religioses, però principalmenthumanes. Vull estar al servei de la gent totalment.

- I com ho farà?Crec en la dedicació del temps, d’estar devora els qui pateixen,

fent costat i feina, i no tant a fer misses... ja m’entens no?

- I quines són aquestes necessitats urgents?LA FEINA! (repeteix contundent). Ara mateix no són aliments, per-

què entre donatius d’aquí i d’allà en sortim. La gent, les persones sónmolt generoses de per si. Entre ells s’ajuden de manera particularsense haver de passar per aquí. H ha moltes mostres de solidaritatentre veïnats. Però sense feina! I en tenim de demandes!

- Segueix endavant el projecte ‘Dignitat i feina’?

Sí i tant, però no és suficient! Ho veim pertotarreu. És un problema estès i mal de solucionar, pelque es veu. Però encara que sigui per donar suporti ànims des de la Fe aquí em tendran!

- En quina línia se sent més còmode: en la méstradicional i conservadora o creu en una modernit-zació de l’Església?

(Clar i ràpid.) Crec en la comunió d’ambdues,per suposat. No hem de perdre el sentit religiós,sabem qui som i què feim, què volem i sempre desde l’òptica religiosa, en aquest cas cristiana. Peròtambé crec que hem d’arribar als ciutadans, alslaics, ens hem de fer sentir, hem de transmetre elmissatge de pau i concòrdia, de voluntat de viure

sense fer el mal. Si per això és necessari l’obertura de certes idees,idò endavant. I després n’hi ha que són més partidaris de l’oració acausa del seu perfil més espiritual. Jo seguesc l’Evangeli.

- Dit això, quina opinió li mereix el papa Francisco? Creu que perla mostra de proximitat al poble, sempre tan natural i accessible, haconquerit els mitjans de comunicació mundials?

Correctíssim. Des de la senzillesa crec que fa arribar aquest mis-satge. De gran personalitat i amb idees molt clares, tot i tenir certssectors no del tot a favor.

- Com ha canviat la situació cristiana? Com veu la comunitat cala-millorera?

Els fidels es mostren sempre molt respectuosos amb els quefers imolt col·laboradors, ho he de dir. Remarcaré una altra vegada la granlabor del pare Tomeu. Però pensem que abans la Fe, això d’haver d’a-nar a missa era gairebé sempre per obligació, avui és pura devoció. Apart a les escoles es feia molta feina i avui la cosa és diferent. Pocsalumnes o poques famílies ofereixen la religió als seus fills. Així és quese’ns complica una mica més... però és el que hi ha diuen! Saps quinaés la meva tasca pendent? Arribar al buit generacional que es formaentre els joves de 20 a 30 anys. No sé com arribar a aquests joves, deveres t’ho dic! Em planteig (entre rialles) si anar a la disco i acostar-m’hi: ‘Eh, hermano! Dios nos salvará, sabes?’ Au va... és complicat!

Voldria tenir-los més presents aquí i parlar-hi. Segurament algunsmaldecaps personals de l’edat s’espassarien més aviat... Tothomnecessitam una espatla que ens doni suport. Jo també... i tant!

- A part de les misses, les festes, quines altres activitats ofereix laparròquia?

-Idò mira, ara mateix hem posat en marxa la lectura i comprensióde la Bíblia com a lectura especialíssima a tenir molt en compte. Enllegim un capítol, un paràgraf i en feim l’anàlisi. Llegim entre tots i par-lam, comentam i aprenem un poc més sobre la Sagrada Història i ensortim beneficiats tots. Entre dotze i vint persones arriben a venir, agra-da molt! I avui oferirem una missa en vietnamita per a uns turistes queaixí l’han sol·licitada, així és que hi estàs convidada si et ve de gust(reim)! Els dijous s’exposa el Sant Crist amb oracions dedicades.L’adoració nocturna és els dijous des de les 21h a 24 h. S’inauguraaquí la Vigília i hi ve gent de tot Mallorca, els quals també ho fan aaltres indrets.

Entrevista

16

‘Després d’aquest primer any... seguim al costat del poble, de les persones’

Fra Pere Vallespir Escandell Rector de la Unitat Pastoral de Cala Bona / Cala Millor /Sa coma / S’Illot

Fra Pere VallespirEscandell

17

Entrevista

Este verano no te preocupes por tu coche, mientras tu trabajas o estas de vacaciones, nosotros estaremos de guardia, abrimos en las tardes y los sábados hasta el medio día.

El cliente se merece lo mejor por eso siempre estamos dispuestos a ofrecer un buen servicio,con calidad, amabilidad, alegría y ganas de hacer las cosas bien. Les esperamos

Te pasamos la ITV

cualquier día de la semana

Consulte condiciones,

Avda. Constitución, 13 SON SERVERA Tel./Fax: 971 567 425 · Móvil 628 603 964· neumatisonservera@hotmail.com

Pregunta por nuestras ofertas

Tapicerías de coche

desde 60 euros

Oferta en Neumáticos

205/55/16 primera marca,

montaje, equilibrado, válvula

y limpieza de llantas

de aluminio GRATIS

- Fra Pere, quin seria el seu missatge per fer arribar des de larevista a tots els ciutadans del municipi?

Vull arribar a la gent d’una manera fresca i donant exemple, queés importantíssim. Voldria que em tenguessin en compte sempreque em necessitin. Voldria servir a laics i feligresos, a tots i a cadaun d’ells. Entre tots hem d’aprendre a servir-nos i a conviure millor.No estic desanimat, no. Però vius, que hem de seguir!

(Amb un gran somriure.) “Amb tanta pregunta i resposta eltemps ens ha passat! Som molt xerrador, veuràs! Au per feina, me’nvaig a preparar-me! Ah i deixa’m que convidi tot el poble a les fes-tes de Cala Millor! Enguany a la processó (jo m’estim més dir ‘pas-sejada amb la nostra mare’) farem uns fanalets per guarir-ho unpoquet més. Aquests tradicionalment els feien amb melons o sín-dries, carabassetes... m’ha encantat la idea, així és que ho torna-rem a incorporar. Vos esperam a tots i a gaudir de la celebració!

- Fra Pere, una coseta més (ja encalçant-lo per dins la sagris-tia), que no hem de celebrar el seu primer aniversari aquí?

Sí, clar! Vos hi esper a tots! Em sent molt ben acollit en aques-ta parròquia, per tothom!

Dia 17 d’agost celebrarem l'entrada oficial amb l’assistènciadel vicari general D. Antoni Vera a la parròquia de S’Illot a les 19 h.Missa solemne pel nomenament i presentació dels poders. Refrescper als assistents.

- Moltes gràcies fra Pere. Fins aviat. Això esper. Gràcies a vosaltres. Ja ho sabeu, som aquí per

vosaltres. Seguim...�M. Bel Prieto

Dra Carmen ServeraEndodoncia y odontología

general. (col 947)

Dra Ana Fuentes Cirugía e Implantes

(col 22000864)

Dr Tomeu Rosselló (col 770)

Ortodoncia exclusiva

Servera Dental Plaça Sant Joan, 16 07550Son Servera T. 871 70 63 44 T. 662 572 800

ESPECIALISTAS EN: ODONTOLOGÍA GENERALCIRUGÍA E IMPLANTESORTODONCIA Y ORTODONCIA INVISIBLEESTÉTICA DENTALENDODONCIAPRÓTESIS FIJA REMOVIBLEPERIODONCIAODONTOPEDIATRÍA ORTOPANTOMOGRAFÍA

18

Festes de Sant Llorenç des Cardassar 2014

� Torneig de Tennis Sant Llorenç 2014

� Convidada de Pep Gall, a les Festes de Sant Llorençdes Cardassar 2014

Restaurante

El CruceMenú diario caseroCocina mallorquinaPaella y cochinillos

para llevar

Los domingos y festivos menú especial por 18 euros

EntranteFRITO MALLORQUINó FRITO MARINERO

Primer Plato:SOPAS MALLORQUINAS ó

BOQUERONES A LA ANDALUZASegundo Plato:

CHULETAS DE CORDEROLECHAL MALLORQUÍN ó

BACALAO A LA MALLORQUINA DE LOMO

ALTO SIN ESPINAS ó ENTRECOT TERNERA GALLEGA

Postres:SABAYON HELADO ó

FRUTA DE LA TEMPORADAIncluye una botella de agua, vino aparteCada 15 días cambiamos de Menú para satisfacción de nuestros clientes

Pida presupuesto sin compromiso para cenas, comuniones, comidas de empresa y toda clase de celebraciones

LUNES CERRADO - Tel. 971 840 382

Ven a cenar y a disfrutar de nuestra PARRILLA

15 de agostoNOCHE de MOJITOS en El Cruce de Costa de los Pinos

El Torneig de Tennis a lavila llorencina és ja un clàssic,i si les festes dels llorencinssón sempre un èxit de partici-pació, el torneig de tennis non’és una excepció. Aquest any,en la categoria femenina, naMarga Mesquida Nadal es pro-clamà campiona per parelles isubcampiona individual delTorneig de Tennis San Llorenç2014.� CM7

Enhorabona Marga!

Todo tipo de PESCAITO FRITOGran variedad de Paellas

Rabo de ToroPedidos y reservas: 971 56 76 22

Ja tornam a ser a les festes… Pareix un tòpic per començar, peròés que és així! Volia aprofitar aquesta salutació per comentar-vos unparell de coses, que tampoc no hem d’embafar. Vos volia parlar delpregó. Encetàrem els pregons més locals ja fa uns anys amb en TomeuPinxo; l’Associació de Veïnats de Sant Llorenç, que ens va parlar de lahistòria del tren; n’Ignasi i el seu cinema; l’Associació de Gent Granamb les anècdotes entranyables de na Ca talina; la història de la Bandade Música; la recerca de na Lourdes sobre els brodats; la defensa dela llengua de la revista Flor de Card...

Aquests personatges i associacions han contribuït a fer les festesmés nostres, que les sentim més pròpies, i és per això que seguimamb la idea de donar protagonisme al nostre poble i enguany hemconvidat a donar el sus a les festes a l’associació ‘Granots i Sopes’, ungrup de joves del poble que, tot i fer molt poc que s’han constituït ofi-cialment, ja fa estona que organitzen i participen en diferents actes dela vida cultural i social del poble. Hem pensat en ells no només peraixò, sinó també per posar-los d’exemple d’una societat viva, que noes queda asseguda esperant que li serveixin les coses. Vivim unstemps canviants en què la gent no es conforma i es mou, i ha de seraixí.

No tenim un programa novedós, però és un programa on hi ha par-ticipat un grapat de gent a la qual hem d’agrair el seu esforç i dedica-ció per gaudir d’una setmana de gresca i de fer poble. Un programaque ens ha de servir per fer-nos més veïnats.�

Salut i molts d’anys! Pep Gall, regidor de Festes.

19

Publicitat

Como siempre, nuestra calidad en p

escados y mariscos

Música de ambienteen vivo las tardes-noches,

en nuestra terrazaBalcón del Mediterráneo

Julio, agostoy septiembre,

abierto cada día,por demanda denuestros clientes

de verano

Julio, agostoy septiembre,

abierto cada día,por demanda denuestros clientes

de verano

Salut

20

Tel. 971 567 321 · 971 567 053 C/ Joana Roca,121 Son Servera

SUMINISTROS MURILLO

� CARBOXITERAPIA ¿Qué es? El dióxido de Carbono (CO2), predomina en la naturaleza en esta-

do gaseoso, es un gas incoloro e inodoro. En países europeos comoFrancia y Alemania, desde la edad media se conocen las propiedadescurativas del dióxido de carbono en problemas circulatorios y de piel ydesde 1920 ,aproximadamente, se viene aplicando CO2 subcutáneopara tratamientos médicos.

La aplicación subcutánea de dióxido de carbono se conoce comoCarboxiterapia y debe su nombre a Luigi Parassoni quien en 1995acuñó el nombre durante el XVI Encuentro Nacional de MedicinaEstética, realizado en Roma por la sociedad italiana de MedicinaEstética.

Estudios actuales demuestran el efecto del dióxido de carbono enla microcirculación sanguínea [3-6] así como su efecto en el incre-mento del colágeno después de la inyección intradérmica del gas

El CO2 no tiene ninguna toxicidad incluso en dosis elevadasNuestro cuerpo produce 200cc de CO2 cuando está descansando, esacantidad se puede aumentar 10 veces durante el ejercicio, la dosis uti-lizada para el tratamiento terapéutico está en esas cantidades.

Indicaciones:Medicina Estética (Acné, Rejuvenecimiento Facial, Arrugas,

Obesidad Localizada, Celulitis) Dermatología (Estrías, Cicatrices, Psoriasis, Alopecia)Reumatología ( Artritis Reumatoidea)Neurología ( Fibromialgia, Ciática)Dolores Osteomusculares agudos y crónicos (Lumbago,

Contracturas, Artrosis)La carboxiterapia es un método terapéutico para la celulitis, ideal

para las mujeres de cualquier edad, altamente eficiente y segura, datointeresante es que la carboxiterapia brinda excelentes resultados en

pacientes con largo tiempo con celulitis y también ofrece grandesresultados a pacientes jóvenes como método preventivo.

Sobre el uso de la Carboxiterapia en Fibromialgia, se debe recono-cer el trabajo serio y profesional del Dr. Jiri Jerabek, PhD, quien den-tro del tratamiento complejo para la fibromialgia, usó por primera vezel CO2 en el 2007 después de 10 años de investigaciones sobre estaenfermedad. � Medicina Estética Alberto Pérez

Publicitat

21

Antiguo Monasterio - Restaurante Rústico

Carnes a la brasa, paletilla y lechona al horno de leña Viernes Música en vivo

Ctra. Son Servera - Capdepera km.2 · 971 56 72 70 · Horario de verano: de 12h. a 15h. y de 18h. a 00h. - Martes Cerrado

JD MOTORS

22

Publicitat

23

24

C/ Esperanza, 29 local A -esquina C/ Escola-Tel. y Fax: 971 81 71 65

07550 Son Servera - Móvil 646 207 298email: electricaluengo@gmail.com

Algunos clientes han tenido que aplazar el pago de algún impues-to como el de la Renta o el IVA, ya que en estos momentos les resul-taba difícil su pago.

El aplazamiento es un trámite por el que Hacienda nos deja pagarpoco a poco un impuesto, pero este aplazamiento no es gratis, ya queHacienda nos cobra un 5%. Este aplazamiento es posible sin ningúntipo de aval si la deuda es menor de 18.000€, si es mayor necesita-remos un aval del banco que conllevará los gastos que el bancoimponga.

Para su solicitud la mejor solución es acudir a un asesor ycomentarle nuestra situación para que éste tramite de la mejor mane-ra posible nuestra deuda, ya que puede aconsejarnos sobre el núme-ro de plazos, la cuantía y la fecha de pago que mejor nos interese.

En la solicitud indicaremos el número de plazos y el día que que-remos que se cobre cada plazo, pudiendo ser el 5 o el 20 de cadames, además del número de cuenta donde nos cobrarán el impuesto.Una vez solicitado, Hacienda nos contestará pudiendo ser tres las posi-bilidades.

• Que nos acepten los plazos y empiecen a cobrar sin más incon-venientes.

• Que no acepte nuestros plazos y nos proponga otros diferentes.• Que no acepte el aplazamiento y nos envía una carta de pago y

tengamos que pagar toda la deuda.En cualquiera de los tres casos por lo menos ganaremos algo de

tiempo que nos permitirá conseguir el dinero que debemos pagar.�Para cualquier consulta estoy a su disposición en Cala Millor, Camí

de Son Moro Vell, local 8 (entre clínica Denthos y Expert Blanes), en

el tel. 622 023 984 o en el emailrubeneconomista@hotmail.com

� Aplazamiento de Impuestos Rubén Sánchez

Economista

Economía

´

25

Art

Inglés Verano 2014Profesora nativaRecuperación exámenesCursos intensivos todas las edadesPreparación B2, First Certificate etc.Clases de conversación

Informació:Acadèmia Cala Millor, tel. 971 58 78 22

Miquel Villalonga, tel. 659 05 42 14Paul Zabel, tel. 619 56 04 65

Clases de alemán a todos los niveles

Novedad: psicopedagogía y logopedia: Silvia Silva, tel 606 75 93 66

Repaso primaria y secundaria, recuperación asignaturas secundaria

� Balearització Global, de l’artista Maria Lliterasa la Galeria Ca’n Dinsky de Son Servera

Balearització Global és el títol de la primera exposició individual dena Maria Lliteras Longás. S’exposaran dues sèries fotogràfiques quetracten els temes de l’explotació del territori mallorquí i de l’exportaciómundial del model turístic de les Illes Balears (balearització).

Molt poques vegades relacionem la paraula turisme amb la indús-tria i la globalització. Aquesta és un dels sectors econòmics que mésbona premsa té i és la primera indústria del món. També és la via mésràpida i “amable” pel desenvolupament econòmic de països subdesen-volupats, per arribar a l’estil de vida consumista. Per tant el turisme nonomés actua sobre el pla material sinó que també en el pla humà. Pertant, l’impacte del turisme en els valors immaterials de la comunitatcolonitzada són molt més durs que altres tipus de pràctiques econò-miques. En aquestes paraules podem trobar reflectida la història de lesIlles Balears. Tot aquest procés ja està superat fa molts d’anys i pertant ja som un destí madur. Per això, fa alguns anys, les principalsempreses turístiques de l’arxipèlag s’han expandit per tot el món.Aquestes s’han convertit en poderoses empreses transnacionals quehan invertit la seva riquesa treta del turisme de les Illes a altres països.

És així com la indústria turística balear exporta paradisos sense fron-teres i, sovint, reprodueixen els mateixos errors i estructures que hanfet que les Balears sigui un lloc insostenible.

D’aquesta manera, si som conscients i coneixedors de les arrels iles formes del desenvolupament del model balear podem entendrel'actual pressió turística i residencial dels nous destins turístics poten-ciats per les cadenes hoteleres balears.�

L’artista Maria Lliteras a l’inauguració de Balearització Global el passat 18 de juliol a la galeria serverina Ca’n Dinsky

Está es la situación que estamos viviendoen el ayuntamiento de Son Servera: para los“amigos”, todo lo que quieras, pero, para elresto de mortales, solo frases como “si no tegusta, te vas al juzgado”, dicho exactamentecon estas palabras.

Es de sus amigos, por ejemplo, la contra-tación del asesor jurídico. Que sea de su con-fianza no es ningún inconveniente, ¡faltaríamás! De hecho, se trata de un miembro delPSOE que ya ha ocupado otros cargos políti-cos en el partido. El problema es que se leestán pagando unas facturas de honorarioscon informes negativos de los técnicos muni-cipales. Y, por si esto fuera poco, también sele están encargando todos los asuntos judi-

ciales sin seguir ni un solo procedimiento decontratación.

El colmo es que este profesional ha reci-bido, desde el año 2011, unos honorarios querondan los 200.000 euros: 24.817 euros en2011, 73.711 euros en 2012, 56.516 eurosen 2013 y 44.823 euros en lo que llevamosde 2014. Pero la cosa no acaba aquí, ya que,en el año 2009, un solo expediente generó uncoste de más de 80.000 euros en honorarios.¿Explicaciones? Ninguna. Entendemos que elPSOE se sienta “comprometido” con uno delos suyos, pero, ¿acaso sus socios no presu-men de independencia? ¿O es solo unamoneda de cambio?

Es de sus amigos, por ejemplo, cancelar

el contrato de suministro de agua conSalvador Artigues con motivo de su defun-ción. Y no, no es porque hubiera deficienciasen el servicio o en la calidad del agua. Eso noha ocurrido en los 40 años en los que haestado en vigor el contrato. Es más; el servi-cio de suministro de aguas con SalvadorArtigues debe haber sido de los mejor cum-plidos que ha podido tener el ayuntamientode Son Servera. A pesar de todo, a sus here-deros se les ha quitado el derecho a vender elagua al pueblo de Son Servera para que lasuministre el concesionario del servicio.

Según ha manifestado el alcalde, se estásuministrando agua del propio concesionariodesde el mes de marzo. Entonces, ¿por quéno se ha bajado el precio?, ¿qué lleva al alcal-de a mirar hacia otro lado?, ¿tiene algo quever la relación con esa empresa?, ¿es esta lamoneda de cambio?

Es de sus amigos, por ejemplo, la comprade vehículos por parte del regidor de policía auna empresa de Madrid. No solo se los hancomprado directamente a sus amigos y hanimpedido que otras empresas les ofrecieransus servicios, sino que, además, la últimacompra realizada se ha hecho en dos factu-ras para dividir su importe. Un modo de evitarun expediente de contratación que reflejetodas las actuaciones llevadas a cabo duran-te la adquisición de los automóviles.

Es de sus amigos, por ejemplo, que en lascondiciones de contratación del servicio delPolideportivo se haya permitido que lasmáquinas a instalar en el gimnasio puedanser de segunda mano.

Recordemos que el Polideportivo es unedificio a estrenar, que se ha realizado unareforma de más de 2 millones de euros públi-cos y que se ha establecido un plazo de con-trato de 25 años, lo que demuestra que sedispone de mucho tiempo para amortizar lasinversiones que se le exigen al contratista.

Con todos estos datos, llama la atenciónque las máquinas del gimnasio sean desegunda mano y que, encima, ahora poda-mos comprobar que son las del gimnasioSpai y que, “casualmente”, su valor es de100.000 euros, la cantidad que elAyuntamiento exigía que se invirtiera.

También es sorprendente que la mejoraofrecida para ese contrato fuera instalar uncontrol de accesos y que, “casualmente”,este también provenga del antiguo gimnasioSpai.

¿Por qué se niega el equipo de gobiernoa nombrar una comisión de seguimiento delcontrato del Polideportivo?�

PP SON SERVERA

26

Partit Popular

� El gobiernode sus amigos

¿Por qué se niega el equipo de gobierno a nombrar unacomisión de seguimiento del contrato del Polideportivo

MÉS per Son Servera

27

Informació i reserves650 95 24 88 · 667 56 14 02

Julio y Agosto Sábados tarde cerrado

� Assemblees de barri Cala Bona

El mes passat de juliol l’agrupació MÉS es va reunir en assembleaoberta al públic per tractar els temes actualment més preocupants perals veïnats i veïnades de Cala Bona. En un ambient distès, s’exposa-ren les necessitats i també s’escoltaren els suggeriments i queixesdels residents.

Entre els temes que es tractaren, cal destacar-ne aquests:- El tema de la possible privatització del port i l’increment de taxes

de manera desorbitada. I la manca d’informació al respecte, a més deles possibles conseqüències mediambientals i paisatgístiques.

- La manca de neteja dels carrers i vies, fins i tot de les zonesexclusives per a la recollida de fems i els aparcaments. I la manca depapereres, també més vistoses i més higièniques. De fet, es proposàinstal·lar 18 papereres al tram des del restaurant Sa Punta fins al PortVell seguint el carril bici.

- El tema de la platja petita de devora ses Casetes, sobretot pelque fa a neteja i acondiciament: seria necessari instal·lar-hi papereresi rampes d’accés que suplantin les barreres arquitectòniques, a mésd’arreglar el sòl, tapar clots i forats, senyalitzar-hi la prohibició de pas-sejar cans amollats i la recollida d’excrements, etc.

- La calma de Cala Bona s’ha de recuperar totalment: els partyboards i les persones que davallen de les embarcacions en estat ebriprovoquen molèsties i imatges desagradables, i fins i tot de vegadesperilloses pel comportament d’aquests joves.

- Revisió de la contaminació acústica dels hotels i cafeteries ambpermís d’activitats a les terrasses.

- S’observà també que en la Guia de Civisme de l’Ajuntament nohi ha prevista cap sanció per renous als ciutadans o per ús de tubs lliu-res a les motos...

-La senyalització de les vies és pèssima i hi ha algunes travessiesmolt conflictives que poden produir greus accidents. Per exemple, sesol·licità a l’entrada de Cala Bona, baixant del Comellar Fondo, unssemàfors intermitents d’atenció. I per la via en direcció de la Costadels Pins a Cala Millor incorporar-hi badens per tal de forçar la reduc-ció de velocitat. També senyalització vertical dels passos de vianants irepintar-los (cosa que avui ja està resolta per part de l’Ajuntament per-què aquesta via passa a ser de competència municipal, tal com vaexplicar el batle).

Des de MÉS som conscients que el civisme afavoreix sempre laconvivència i que molts dels problemes que apareixen són conseqüèn-cia de la mala fe d’alguns. Per això instam que es persegueixin aques-tes actuacions amb la normativa vigent i amb les sancions establertes.

Escoltar, respondre, ajudar, agafar notes... Aquest és l’objectiu deles assemblees públiques que MÉS ofereix als ciutadans que s’interes-sen pel seu municipi!

Ara, des de MÉS hem fet arribar aquests suggeriments i queixes al’Ajuntament i n’hem parlat amb el batle. Alguns temes ja han quedatresolts, explicats o aclarits, i intentarem mantenir contacte directe perdonar-ne respostes sempre que sigui possible.

Les properes assemblees, a Cala Millor el mes d’agost i a SonServera el setembre.� Joan Massanet · M. Bel Prieto

DIES DE CLASSE: DILLUNS I DIMECRESHORARI: DE 17:30 A 18:30 NINS/ES

DE 3 A 8 ANYSDE 18:30 A 19:30 DE 9 A 14 ANYS

CLASSE D'ADULTS:DILLUNS I DIMECRES DE 19:30 A 20:3

DIRECCIÓ: PEP MASCARÓ MESTRE ENTRENADOR NACIONAL DE JUDO 7º DAN

INFORMACIÓ TELEFON: 659 68 68 97C/ CREUS 63 SON SERVERA

CENTRE D'ESTUDI DE JUDO RENSHINKAN

Sols els coloms que nidaven per dalt de les torres de l’EsglésiaNova sabien que aquell divendres a l’horabaixa, les voltes s’obririen depinta en ample. Es podia contemplar el cel que, d’un grisós clar, a poca poc, s’anava obscurint fins a ennegrir-se completament. No es con-templava cap estrella al cel, aquella nit totes brillaven sobre l’escena-ri. Unes colles de xeremiers anaven obrint pas. En Llorenç amb la ban-dera al capdavant, l’aplaudiment més sentit i afectuós crec que fou pera ell. A continuació, les tres o quatre generacions de balladores, ja ambels cabells grisencs, però amb les mateixes faldes, els mateixos rebo-sillos i el mateix somriure de quan tenien un grapat d’anys menys, nodesfilaren soles, anaven acompanyades de la seva saba, que podienser les seves filles, les seves nétes i uns nadons que no feia molts diesque havien botat del ventre de les seves mares.

Un passat i un present, amb un mateix somriure, amb una matei-xa alegria, això és el que importa, això és el que val. Mentrestant, lescolles de xeremiers col·locats ordenadament dalt de l’escenari sem-blaven aquells soldats romans fent sonar les trompetes, abans de

començar l’espectacle. Un espectacle molt diferent, malgrat els mare-sos, les voltes obertes de l’edifici tinguessin alguna semblança ambels seus. En quan als xeremiers, que no faltaven en aquelles festespatronals, gràcies a Déu, encara perduren.

Una missa concelebrada per quatre capellans, malgrat sense capescolà ni altar fumat, però això no és la qüestió. La missa havia de serel primer acte, una acció de gràcies per aquests cinquanta anys deconservació de les nostres arrels culturals, una pregària per les perso-nes que ja no hi són i tant cooperaren amb aquesta agrupació.Després de la missa, els sonadors, cantadors i cantadores convidarena les al·lotes de Son Servera que sortissin totes a ballar i, en aquestavetllada sortiren totes: mares, filles i nétes. Ens feren ressuscitar aque-lles cançons de temps enrere. Cada feina una tonada i temps perballar, lluint el millor vestit. Unes faldes de pagesia i uns calçons deballador. I la veu de la nostra terra de bell nou ressonava. Fresca i bellacom la serra, i ampla com la mar.

Na Cati Penyafort, una gran presentadora, qui amb molta elegàn-cia i simpatia, anava presentant balls: el bolerodel vermar, el bolero de Sant Pere, la mateixa decollir oliva, una rosa en cada galta, la jota mallor-quina, etc. Menció especial per a en Tomeu Ponsque, amb el flabiol, recordà com els pastors pas-saven les nits acompanyant el seu ramat.

L’entrega de guardons fou l’acte final, ano-menant-los podríem caure en l’oblit de qualcun.Certament fou molt emotiu i molt aplaudit. La vidacontinua, no es tracta d’acaramullar anys amesura que aquests passen sinó de viure’ls igaudir-los. Cal continuar sortint a ballar, no impor-ta si no són totes serverines, si es respira elmateix aire, el mateix ambient de poble, d’unpoble viu, un poble que amb alegria es vanaglo-ria del seu passat, dels seus balls, de les sevesfestes, de la seva cultura, sempre farà front a unpresent.�

� Lluis MelladoClowes passa a formar part de lallista del PI

28

PARA CONSULTAS: Calle Tramuntana nº 14 de Cala Bona

Limpiezas,Extracciones de Humos

Cocinas y Filtros

LUNES CERRADO - Tel. 971 840 382 Almacén cerrado al público

SE ALQUILAN MÁQUINAS ELEVADORAS

Opinió

� I... Sortiren totes a BallarPere Sart

Un dels històrics afiliats del Partit Popular deSon Servera, que fou regidor del govern serverídurant la darrera batlia de Francesc Barrachina,deixa la disciplina dels populars i es dóna de baixadel partit.

En Lluis Mellado, molt conegut al nostre muni-cipi pel seu pas per la política i com a empresari dela zona, s’ha afiliat recentment al partit polític denou segell PI. I concorrerà a les properes eleccionsmunicipal com a número dos de la llista, donantsuport a la candidatura de Pep Campins (Pi).�CM7

Actualitat

29

30

...Com cada mes he esperat al darrer moment per escriureaquestes xerrameques, però aquesta vegada m’he passat d’unsparell de dies...En Manu em fotrà una troncada...

...I no ha estat per falta de temes de que xerrar, n’hi ha tantsque no sé per on començar...Per quins començ, per les notíciespositives o per les negatives???...Com que no puc saber la vos-tra opinió, ho hauré de decidir jo...Esper no deceber-vos...Endavant, que sense dir quasi res ja he escrit 136 parau-les...

...Llegirem a la premsa provincial que havien detingut un parellde persones a Cala Millor, per dedicar-se a falsificar samarretesde la Premier Anglesa...

...També he pogut llegir que tenim a Cala Bona una platja, NaMarins, reconeguda com a totalment accessible...L’encarregada ésna Montse Orta, que deien que era la secretària de les regido-res amb dedicació exclusiva...Es veu que no estaven ben infor-mats...

...Darrerament els nostres polítics surten molt per la premsa...Ifotos i més fotos...Han comprat amb els nostres doblers uncamió de 12 Tones, i diuen que amb aquest vehicle estalviarementre 70 i 80.000 euros anuals...De qualque banda han de sor-tir els milers d’euros que ens costa l’equip de Govern...Han tor-nat a posar en marxa la policia muntada , en bicicleta, no vos mal-penseu...

...Un parell de parells de lectors d’aquesta secció, si no ho creisanau a cercar-ho ,m’han dit “Sebastià, et vares equivocar moltamb lo dels sous dels regidors i del batle...” I és que encarahi ha gent que no sap entendre les notícies escrites amb ironia,com diu don Jaume Mercant...

....Jo sé perfectament el que cobren i que seguiran cobrant elspolítics serverins..

Els sous que vaig publicar són els que jo consider que hauriende cobrar...500 euros els regidors i 1000 el batle...I només 100euros mensuals per anar als Plenaris...I així estalviaríem moltsde doblers, més que amb la compra del nou camió...Però elsnostres polítics només cerquen omplir la seva butxaca...quan labutxaca de molts de serverins estan ben buides...

...Esperem que els que entrin a governar al 2015 canviin d’o-pinió i decideixin reduir els sous dràsticament...

...Com cada estiu, i al 2014 també, es sol celebrar unes nocesa l’Església Nova de gent no serverina, i sol·liciten a l’Ajuntamentque a bona part del carrer Joana Roca no es pugui aparcar,durant unes cinc hores, per poder aparcar els autocars que trans-porten als convidats...Aquest any han estat cinc els autocars quehem hagut de veure aparcats als llocs que habitualment ocupenels nostres vehicles...Autocars que no paguen els impostos a SonServera, i els nostres vehicles sí...Segons fons molt ben informa-des aquests autobusos només pagaren unes taxes, que són molteconòmiques...Comença a ser hora de pujar-les...Si a cada auto-car li fessin pagar 500 euros a lo millor s’ho pensarien...

...Una setmana després hi va haver unes altres noces, i tambéels convidats anaven en autocar, però en aquesta ocasió, deva-llaren els passatgers al carrer Joana Roca, però se’n anaren aaparcar al carrer del Cós....Com haurien d’haver fet elsaltres...Què passarà al 2015 ???...

...De notícia molt negativa és la caiguda d’una palmera a CalaBona damunt un parell de turistes...I encara hagués pogut esserpitjor...Deien que s’havia avisat en un parell d’ocasions a Costes,i que aquests no havien fet res...Si haguessin avisat a n’Espasesaixò no hagués succeït...Segur...

...Un altre fet succeït a Cala Bona fou la inauguració del Passeigdedicat al pintor Miquel Vives i d’una escultura commemorativa..�

� Xerrim Xerram Agost 2014 Sebastià Vives “Perleta”

Falsificació de Souvenirs - 5 autocar d’unes Noces - Sa Revetla - Don Jaume Mercant - Costa de Ca S’HereuPasseig Pintor Miquel Vives - Pedro Flores - Despatx a S’Oratge - Regidors 500 euros - Batle 1.000 eurosUna setmana amb el meu nét i la meva filla - 2024 Fotografies - Nou Camió - Cau una Palmera a Cala Bona

damunt uns turistes - Platja Totalment Accesible - Austeritat - Transparència

Xerrim Xerram

5 autocar d’unes Noces Na Marins, primera platja totalment accessible.

“Esperem que els que entrin a governar al 2015 canviin d’opinió i decideixin reduir els sous dràsticament”

E 15 de juny va tenir lloc a Oropesa delMar (Castelló) el Campionat d’Espanya Sub-21 en la modalitat de combat, on el nostre

alumne Adam Maldonado va obtenir un meres-cut 2n lloc.

A la primera ronda va realitzar un boncombat com a presa de contacte de la compe-tició i va guanyar per 11-5; seguidament a vui-tens de final va seguir a bon ritme amb unresultat a favor de 11-3; i ja jugant-se lamedalla a quarts de final, va obtenir un resul-tat més ajustat de 8-3. En semifinals i desprésd’un combat molt lluitat i dur guanyà per 7-4;però la conseqüència fou que el contrari perdéels nervis i colpejar on no tocava i d’aquí s’es-devingué la lesió d’Adam als genolls, per laqual cosa no va poder disputar la final. Ambtot, és el primer títol nacional obtingut pel nos-tre gran esportista i sabem segur que no seràel darrer.

També aquest mateix cap de setmana vatenir lloc al mateix poliesportiu el Campionatd’Espanya Cadet, on participava la nostraalumna Alícia Martínez, que va obtenir unmerescut quart lloc. A vuitens es creuà ambl’actual campiona de l’Open d’Espanya, peròva realitzar un gran combat i la guanyà per 11-3. A quarts es va trobar amb la competidora dela selecció gallega i en un renyit combat arri-baren al final empatades a punts (2-2), i en ladisputa del punt d’or (mort súbdita) Alícia no vatenir molta sort perquè, després de dos con-tactes amb falta de potència, una badada sevala va aprofitar la contrincant per obtenir eltriomf. Amb tot, un merescut quart lloc perquèvàrem tenir la medalla molt a prop.

Des del Taekwondo Son Servera estammolt contents dels resultats i per això volemdonar l’enhorabona a tots els nostres esportis-tes pel seu esforç i dedicació... i ara a gaudirde l’estiu més que merescut!�

31

Esports

Todos los jueves

PINCHOSVen a problarlos!

Bebidas a 1€

Pinchos a 1€

Todos los Viernes i Sábados por la noche ESPECIAL BARBACOA

Entrecot - Churrasco - HamburguesaChorizos Criollos

Pinchos de pollo y de cerdo

C/ Fra Gari, 9 · SON SERVERA · 971567181

Barbacoa por Encargo - Tapas Caseras diarias - Especialidad en Pulpo

� Medalla de Plata i quart lloc per al Taekwondo ServeríAdam Maldonado, Medalla de Plata en el Campionat d’Espanya Sub-21; i Alícia Martínez, quart lloc en el Campionat d’Espanya Cadet

32

Conocido también como tendinitis de la cintilla iliotibial o del ten-sor de la fascia lata, este síndrome es más que conocido entre ciclis-tas y corredores. Las estructuras comprometidas en este síndrome sonbásicamente dos: el músculo tensor de la fascia lata y su correspon-diente fascia y tendón o cintilla, que discurren desde la parte lateral dela pelvis y recorre la cadera, toda la parte lateral del muslo hasta larodilla por su parte externa. Los síntomas de la tendinitis suelen loca-lizarse en la parte externa de la rodilla, dando dolor a causa del proce-so inflamatorio que se da en el tendón.

Después de una considerable sesión de actividad física, sobretodotras haber corrido o montado en bici, la tensión de la musculatura dela parte lateral del muslo se transmite a la cintilla iliotibial. Este tensiónunida al acortamiento del músculo y a la fricción del tendón sobre elcóndilo externo del femur a nivel de la rodilla, en movimientos repeti-tivos de entre 0 y 30 grados de la rodilla, provoca la irritación de dichacintilla o fascia lata. Algunos estudios también lo han asociado a ten-sión visceral en el intestino delgado que transmite un exceso de ten-sión sobre la fascia pélvica y pone en tensión la zona. Otra detalle atener en cuenta es el eje que se forma desde la cadera hasta el pie,dónde dependiendo de dicho eje puede verse aumentada la tensiónsobre la cintilla, de ahí la importancia de trabajar la estabilización pél-vica y la correcta posición de la rodilla.

Así como en otros casos de lesiones, se puede tratar la dolencia

sin dejar totalmente la actividad física. Si esta recuperación no tuvieraun proceso de curación dentro de los plazos estimados de la lesiónsería aconsejable dejar un tiempo el ejercicio para dar reposo comple-to al tendón. El síndrome iliotibial es una de las tendinitis más comple-jas de eliminar debido a los diferentes factores que influyen en su apa-rición.

A parte del protocolo común de reposo relativo, hielo, estiramien-tos y descarga del tensor de la fascia lata se debe revisar como hemoscomentado antes la estabilidad pélvica y de rodilla para evitar que elmúsculo esté sobre esforzándose durante el entreno. Es una lesiónrecidiva, es decir, puede curarse y volver a aparecer si no se trabaja ensu prevención. A parte de tratarse por el fisioterapeuta, es aconsejablela utilización de cinchas de descarga músculo-tendón o vendajes neu-romusculares durante la práctica deportiva. La aplicación de hielo encasa después del ejercicio físico ayudará a controlar el proceso infla-matorio.

Es muy importante asegurarse de que la molestia de la rodilla searealmente la del síndrome que estamos hablando. Un diagnóstico pro-fesional le ayudará a diferenciar esta patología de otras con síntomasparecidos y de localización muy próxima a esta, ya que lógicamentecada lesión tiene su protocolo de tratamiento. Póngase en manos deun profesional cualificado y ¡a seguir cuidándose!.¡Feliz mes de Agostoa todos!�

Salut

Joaquín García Roll,

(Fisioterapeuta

del centro “Ekilibria“)

fisioterapia deportivatécnicas osteopáticasmasajes deportivos masajes relajantesdrenajes linfáticos

punción seca

C/ DE LLEVANT 1, 3ºC- 07559 CALA BONA - SON SERVERA

Joaquín García Roll, fisioterapeuta col. 729

CITA PREVIA : +34 619 301 755

native english spoken - muttersprache english

� El Síndrome de la rodilla del corredor

“Es muy importante asegurarse de que la molestia de la rodilla sea realmente la del síndrome que estamos hablando. Un diagnóstico profesional le ayudará

a diferenciar esta patología de otras con síntomas parecidos”

Cafè Sureda

A CALA BONA C/ NA LLAMBIES, CANTONADANA MESTRAL CALA BONA - TEL. 971 58 62 18

¿Qué balance haces de vuestra actuación del pasado5 de julio en la Plaza Mallorca de Cala Millor?

La actuacion fue genial, yo que soy muy exigente conmis alumnas quedé más que satisfecha del trabajo quehicieron. En cuanto al público te diré que estaba la plazaa tope y la verdad arroparon muchísimo a las alumnas. Senotaba en el ambiente que la gente se lo estaba pasan-do bien con el espectáculo. Estoy muy contenta. desdeaquí les doy las gracias.

-Háblanos un poco de la Escuela de Danza SatuJiménez (Inicios, número de alumnos, actuaciones poraño, grupo de alumnos, tipos de baile y modos de apren-dizaje)

La escuela tiene su sede en Porto Cristodesde hace 26 años y desde entonces hanpasado por la escuela alumnas de toda lacomarca del Levante (Porto Colom, CalaMurada, Calas de Mallorca, Felanitx, Manacor,Sillot, Sa Coma, Cala Millor, Cala Millor, CalaBona, Son Servera, Sant Llorenç, Capdepera,Cala Ratjada y como no Porto Cristo.)Tenemos alumnas de todas las edades, desdelos 4 años hasta señoras de la tercera edad yactualmente tenemos una media de unos 65alunmos.

Pues este año estamos haciendo actuacio-nes desde Febrero hasta mediados deNoviembre con el grupo profesional todos losdías,( la verdad es que vamos a hacer unabuena temporada), y a nivel de escuela esteaño tenemos en total 9 actuaciones.

-Para el que este interesado... ¿Qué ofre-ce la Escuela de Danza Satu Jiménez”?

Las disciplinas que se pueden aprender enla escuela actualmente son: Danza Española,Sevillanas, Flamenco y Cajón Flamenco y tene-mos clases de todos los niveles, desde nivelincial hasta nivel profesional.

La Próxima actuación de la Escuela deDanza Satu Jiménez el 28 de agosto en laPlaza de los Pinos de Cala Rajada...

Si, la proxima actuación sera el 28 deAgosto en Cala ratjada y te doy las proximasfechas tambien en la misma plaza: 27 y 28 deSeptiembre y 18 de Octubre.

Si me lo permites Manel quisiera dar lasgracias desde aquí en primer lugar a vuestrarevista por darme la oportunidad de hacer estapublicación, a mis alumnas por seguir a milado año tras año y a ese público que tanto nosapoya en todas las actuaciones que hacemos.Muchas gracias a todos.�

Manel I. Serrano Servera

33

Entrevista

� Entrevistamos a la profesora de baile Satu Jiménez“Las disciplinas que se pueden aprender en la Escuela de Danza Satu Jiménez son:

Sevillanas, Danza Española Flamenco y Cajón Flamenco y tenemos clases de todos los niveles, desde nivel inicial hasta nivel profesional.”

34

Salut

Tania Martínez

Psicóloga

� En el pozo de la depresión

Este nuevo escrito he decidido dedicarlo a uno de los trastornosmás frecuentes en nuestros días en el área de la salud mental, el tras-torno depresivo mayor, siendo por detrás del abuso de sustáncias y lostrastornos de ansiedad el que más afecta a la población, con una mar-cada diferencia (así como el doble) en las mujeres. Por este motivo, essumamente importante que se conozcan de una manera fidedigna suscaracterísticas, hecho que debería conllevar acudir con decisión a pro-fesionales que nos ayuden a poner fin al sufrimiento que se imponeen la vida de las personas que acarrean con esta dura enfermedad.

El título del escrito, y el lugar que en él se refleja, describe perfec-tamente lo que alguien siente cuando se ve atrapado en las garras dela enfermedad, siente que está en un pozo. Un pozo muy oscuro y pro-fundo, sin salida, donde impera la sensación de un gran vacío. Desdeesa posición no se vislumbra ni un mínimo de claridad, no se tieneesperanza, la persona se siente indefensa y abatida, y piensa que nadapuede hacer para salir de allí. Aunque hubiése en ese pozo algunacuerda o escalera para intentar poner fin a esa situación, la personaque allí se encuentra, sumida en su desesperanza, no es capaz dereconocerla, quizás ni intenta buscarla, y sigue allí dejándose llevar poresa situación que se agrava estrepitosamente si uno se deja abatir, yno pone toda su energía y esfuerzos en buscar esa cuerda y aferrarsefuertemente a ella.

La depresión, tiene unos síntomas asociados que nos hacen reco-nocerla fácilmente, entre los que se encuentra como uno de los máscaracterísticos la tristeza. Pero cuidado, la tristeza, por sí misma, notiene porqué ser patológica, ni tiene porqué estar asociada a ningunaenfermedad, ya que es una emoción más del amplio abanico de emo-ciones que las personas tenemos. Solamente cuando va asociada aotros síntomas que ahora definiremos, junto a otros criterios, como laduración en el tiempo o la incapacidad que este conjunto de síntomasnos crea, es cuando resulta problemática. De este modo, los períodosde tristeza son aspectos inherentes a la experiencia humana, y por símismos no resultan patológicos ni problemáticos.

Entonces, ¿cómo podemos reconocer un episodio depresivo? ¿quésíntomas nos tienen que poner sobre aviso de que algo no funciona,de que debemos solicitar ayuda? Veámos cuáles son las característi-cas más significativas.

La característica esencial, es un período de almenos unas sema-nas en el que la persona afectada tiene un estado de ánimo deprimi-do (triste), y una pérdida de interés y placer en realizar todas o casitodas las actividades que antes hacía con asiduidad y que eran de suagrado. Además, este estado de apatía debe reflejarse la mayor parte

del día y se debe apreciar un cambio significativo entre el antes y eldespués de esa persona. Algunas personas, también pueden referirquejas, molestias y dolores físicos en este estado, y otras pueden estarverdaderamente irritables. Por lo general, la persona se siente despe-ranzada, desanimada y triste, y pierde el interés en actividades con lasque antes disfrutaba como sus aficiones.

Otra de las características asociadas al estado de depresión es laalteración del apetito. La persona afectada se tiene que esforzarsobremanera por comer, o bien, de lo contrario, pueden tener un ape-tito desmesurado, sobretodo para ciertas comidas (como los dulces).Exteriormente, se puede notar una pérdida o ganancia significativa depeso. Por otra parte, el sueño también se ve afectado, siendo la alte-ración que más se encuentra el insomnio. Lo más frecuente es que lapersona se despierte durante la noche y sea incapaz de conciliar elsueño, o bien que se despierte demasiado temprano y sea incapaz devolver a quedarse dormido/a. También habituales son la falta de ener-gía, cansancio o fatiga, sentimientos de inutilidad referidos a unomismo y/o culpa asociada a pequeños errores del pasado, una capa-cidad muy reducida para pensar, concentrarse y tomar decisiones yasea en el trabajo o los estudios (en los estudiantes se refleja claramen-te una bajada de las notas), y con frecuencia se tienen pensamientosde muerte, ideas y/o tentativas de suicidio.

La frecuencia e intensidad de estos síntomas pueden ser muyvariables de una persona a otra, y es esencial una buena entrevista clí-nica con el profesional pertinente para descubrir los síntomas que seencuentran detrás de cada caso. También la información de otras per-sonas cercanas al que sufre la enfermedad son de gran ayuda (comolos familiares), ya que a veces la información que da la persona se veafectada por el estado en el que se encuentra.

Es realmente importante darse cuenta de que algo no funcionacomo debería, que algo ha cambiado en las vidas de los que padecenla enfermedad y tener la seguridad de que eso puede cambiar. A par-tir de ahí, se debe de buscar ayuda, esforzarse y trabajar. Ponerse enmarcha, buscar esa escalera, y aferrarse fuertemente a ella para enn-contrar la salida de ese pozo profundo y oscuro en el que uno seencuentra. Y pese a que tal vez en un monento dado no se vea clari-dad alguna, a medida que se avanza van entrando esos rayos de luz,que al mismo tiempo confieren a la persona la esperanza y valentíapara avanzar y seguir en el camino de la recuperación. Un camino sinoscuridad.�

Niños · Adolescentes · Adultos · Ansiedad ·Depresión · Obesidad · Adicciones ·

Problemas de aprendizaje

Tania Martínez

PSICOLOGAcol. B-01969

T. 603 801 577 - Av. Juan Servera Camps,34 - Cala Millor

Opinió

35

De pronto la Caja Tonta, bajo el patrocinio de La Sexta, se ha con-vertido en el “parlamento” privado del Sr. Iglesias, habitante del paraí-so encontrado de Podemos. Desde allí, cada día nos cuentan las mara-villas que ese partido va a crear en España el día que nos volvamostodos locos de atar y nos dé por votarles en cantidad suficiente paraque, debidamente coaligados con todos los partidos de la izquierdasingular, o la plural, incluso con los partidos que hasta hace bien pocoeran (o quizá son) seguidores acérrimos de los asesinos etarras.

Naturalmente nunca dicen qué es exactamente lo que harán, pro-bablemente para no asustarnos demasiado. El Sr. Iglesias, según susbiógrafos de su natural corta biografía nos han dicho que una de susmagnas obras ha sido la asesoría del Sr. Chaves para conseguir queen Venezuela se implante una democracia “real”. O sea, estilo Cuba,Bolivia o cualquiera de los países avanzados a los que el Sr. Cayo Laraacostumbra a mencionar cada vez que habla de democracia real, que,naturalmente, no es la de Reino Unido, Estados Unidos, Alemania oFrancia, p.ej..

Venezuela, gran país en el que un primo carnal mío hizo fortuna, ysalió corriendo antes de la llegada de Chaves y sus asesores, ahoraresulta que no tienen ni papel de WC, los supermercados están medio

vacíos, con lo cual, aunque en Cuba tengan el petróleo gratis, fastidiabastante a los venezolanos, que no acaban de comprender como hanpodido caer tan bajo en su Pib. Pero eso si, en Venezuela tienen unademocracia real que no se la salta un gitano ni con pértiga. Además,muerto Chaves y con el tipo que vé pajaritos gobernando, la cosa pare-ce que irá mejor cada año hasta que lleguen a la culminación, es decir,cuando haya más cubanos que venezolanos dentro de Venezuela.,

Supongo, por tanto, que cualquier día, el Sr. Iglesias nos dirá algomás serio que lo que ha dicho hasta ahora, que ha sido nada, salvodespotricar contra los políticos que ya sabemos todos, desde hacebastante tiempo, lo malos que son y además de malos, algunos de lagama del nacionalismo real, son hasta analfabetos o que han olvidadola historia de su país y ahora nos cuentan otra historia diferente enla que hablan de naciones propias que no son España y que España,encima, les roba, a pesar de pagarles las deudas. O sea, un lío.

Mire, Sr. Iglesias, si tiene Vd. algo de tiempo disponible, díganos,please, que tenemos que hacer para bajar el número de parados,como pueden algunos llegar a fin de mes y cosas por el estilo que inte-resen a los españoles. El resto, gracias, pero no creo que interesen anadie. Como su coleta más o menos. �

� La llegada de los GeniosJosé Luis del Reino

“El Sr. Iglesias, según sus biógrafos de su natural corta biografía nos han dicho queuna de sus magnas obras ha sido la asesoría del Sr. Chaves para conseguir que

en Venezuela se implante una democracia “real” “

C/ Sol Naixent, 2 Cala Millor Tel. 971 814 194

GRILL abierto hasta las 2 de la madrugada

PICADAS VARIADASde 4 a 6€

(pimientos de padrón,jamón de pata, queso manchego, etc)

PARRILLADA ESPECIALsurtida con Pa amb Oli 8,50 €

Glosa

36

� Una nota d’humor al Col.lectiu de la 3a EdatSebastià Servera Pistola

No hi ha res més alegreque són les dones i els doblers, perquè el món és de les femelles bonesi dels valents cavallers.En el Cel mana Déu,a la Terra, els doblers,i noltros el Col·lectiu de la 3a Edat,que no ens falti la pagauna vegada cada cap de mes,i que la puguem gaudir i gastar,que de la vida no en tendrem res més.Perquè moren les senyores i els senyors,els rics i els milionaris,els metges i els apotecaris,els curanderos, els capellans i els missioners,i els pobres sense doblers.I hem de viure la vida el millor possible,perquè és una rodada de llum i són dos dies,i gaudir de l’amor, de les bones amistats i de les bones companyies,i convertir les nostres penes en alegries,

i ens hem de sentir joves fins que puguem.Perquè la vida només es viu una vegadai si la podem aprofitar,l’hem d’aprofitar ben aprofitada.He complit 86 anysi he pensat de fer les vacancesi posar fi i fins a una altra ocasió,si l’univers me dóna força i el Déu Creador.Les gràcies vull donara tots els lectors,que heu llegit durant aquests dos anysel que he publicata damunt Sa Font i al Cala Millor 7.He procurat donar bones notícies,al públic i a la societat.Som molt sensiblei deman disculpessi en qualque cosa m’he equivocat.Adéu i fins a una altra ocasió,que desig tot el milloral Col·lectiu de la 3a Edat. �

Publicitat

37

C/ Des Cos, 83 · Son Servera · Marlene Martínez: 657 980 381

Servicios:TRATAMIENTOS FACIALESTRATAMIENTOS CORPORALESPEDICURA - MANICURAMASAJESMEDICINA CHINA (Acupuntura)MESOTERAPIA (Homeopatia)DIETAS PERSONALIZADAS

OFERTA del MES

Manicura y pedicura

permanente

(pies y manos)

40 €

CURSO INTENSIVO INGLÉS/ALEMÁNpara recuperar en SEPTIEMBREDe lunes a viernes (exc. martes) sólo tardes

3 horas semanalesSólo en agosto

El precio ya incluye la matrícula

Ponte en contactocon nosotros y

te informaremos detodos los

cursos de nuestro Centro de Idiomas

C/ de Cos 83, Bajos A · Son Servera

Tel. 616 02 84 17 Directora: Mariana Ballesteros

OFERTA

!

79€(grupos mín. 4 pers.)

NUEVO CENTRO DE

IDIOMAS EN SON SERVERA

Local Climatizado

Centre d’estètica i teràpies naturals

El próximo Sábado día 16 de Agosto, a las 20:00h., en el Teatre la Unió de Son Servera, tenemosel privilegio de contar con la presencia del Dr.Ángel Gracia, primera visita que hace de formaprofesional en nuestra isla.

Al final de la conferencia, nos podremos deleitar con pan de espel-ta integral ecológico y bebida isotónica, realizados con Agua de Mar.

A sus 83 años, lleva toda una vida dedicado a la investigación, yes experto en alcalinidad y agua de mar, siguiendo los resultados de lainvestigación iniciada antes de la Primera Guerra Mundial por RenéQuinton, prestigioso científico naturalista, fisiólogo y biólogo francés. ElDr. Gracia ha escrito el tan conocido libro “La Dieta del Delfín”, en elcual va mucho más allá del análisis de los beneficios del agua de mar,y nos invita a ser consecuentes también en materia de salud y dieta.

En esta conferencia, así como en el curso que va a impartir losdías 15, 16 y 17. Nos aportará conocimientos sobre este gran regalode la naturaleza, al alcance de todos.

El porqué del Agua de Mar es una respuesta muy larga. Muchosson los estudios que avalan sus beneficios. Otto Wargburg, premioNobel en 1931, comprobó científicamente que “todas las enfermeda-des son ácidas, ya que donde hay oxígeno y alcalinidad no puede

haber enfermedad, ni siquiera cáncer”.El Agua de Mar NO es agua con sal. No es sal de mesa química.La sopa marina está integrada por ácidos nucléicos, ADN, amino-

ácidos esenciales, proteínas, grasas, hidratos de carbono, vitaminas,los ciento dieciocho minerales de la tabla periódica-panatómica, fito-plácton y zooplancton (krill y omega 3), cadenas de carbono y materialparticulado. De hecho, contiene todos los nutrientes que necesita cadauna de las células que constituyen nuestro cuerpo, en forma orgánica,biodisponible y alcalina.

La necesidad de comer y nutrirse se produce a nivel celular, almargen de nuestros gustos persona-les. Es la célula la que demanda alorganismo los nutrientes necesariospara poder realizar sus funciones vita-les, y el alimento principal que utiliza lacélula son los minerales. Si ésta no losrecibe, se desencadena el hambrecelular, causa primaria de la obesidad.No es lo mismo aplacar el hambre dela cavidad del estómago que satisfacerla necesidades nutritivas del hambrecelular de los cien billones de célulasde una persona, ya que alimentar a unorganismo, no es lo mismo que nutrir-lo.

Por todo ello, es gracias a su com-posición con todos los elementos de latabla periódica, orgánicos, alcalinos ybiodisponibles que, los alimentos coci-nados con Agua de Mar, se rehidratany se remineralizan convirtiéndolos enalimentos con un alto poder nutritivo.

También, al beber el Agua de Mardiluida en un tercio de agua común, laconvertimos en una bebida isotónica,manteniendo a las células de nuestroorganismo en equilibrio con su mediointerno, nutriéndolas y alcalinizándolas,ayudando así a nuestro sistema inmu-nitario a combatir las agresiones coti-dianas de agentes tóxicos externos,tan presentes en la ingesta diaria dealimentos.

ESTA CONFERENCIA PROMETESER “NUTRITIVA” Y ESCLARECEDO-RA... NOS VEMOS ALLÍ!!! �

Malén Hidalgo, Asesora en

Alimentación Natural de NutriSane

38

Salut

� Conferencia “BENEFICIOS del CONSUMO del AGUA de MAR”

Dr. Ángel Gracia

39

Motor

� Ca Los Camps, un racó màgic de Mallorca

Dissabte capvespre, la descendència ocupada... només quedam tui jo, ‘això ho hem d’aprofitar!’...

Així que ens falta temps per pujar a la moto en recerca d’algunracó desconegut i no molt llunyà de ca nostra. I pegam a Ca losCamps, un lloc meravellós. Una petita cala que es troba a camí entrela Colònia de Sant Pere i Betlem.

Hi vàrem entrar després de deixar laColònia a l’esquerra, sempre per la carretera;hi ha un camí indicat i en arribar a la mar ja etsorprèn el fet de poder gaudir d’una preciosazona verge sense cap tipus d’edificació a prop;és un d’aquests llocs en què encara trobeshorts i vinyes enganxats a la mar. Giram cap ala dreta fins que el camí es talla i aquí trobesuna caleta preciosa d’aigües cristal·lines, depedra de cant rodat i envoltada per alguns vellsembarcadors i algun niu de metralladora, ves-tigis del passat, però que no li resten bellesa.L’aparcament en cotxe no és fàcil, ja que hau-ràs de cercar algun racó pel camí abans d’arri-bar-hi.

No fa falta dir que vàrem fer la promesa detornar-hi i gaudir d’un dia de mar en aquestencantador racó. La tornada la vàrem fer pelcamí que voreja la mar fins a la Colònia, untram d’una gran bellesa escortat per vinyes ihortes, tant a la nostra

dreta com a l’esquerra; alguns trams gau-deixen d’un preciós i abundant bosc de tama-rells, a l’alçada del caló des Corbs Marins, onvàrem poder observar una abundant colòniad’aquest exemplar descansant tranquil·lamentsobre les roques.

El sol es pon i la moto queda varada alcostat del camí per delectar-nos amb tanmàgic moment... Continuam i descansam enun recomanable restaurant amb cuina

mediterrània de mercat, propietat del nos-tre amic Mario, Es Vivers, al costat de la mar,al passeig marítim. Si teniu oportunitat no dei-xeu de visitar-lo un vespre d’estiu, perquè elmenjar i la situació bé valen la pena. El retorn,com sempre a poc a poc i gaudint de la frescadels vespres estiuencs.

Així que no ho oblideu, posau la moto enmarxa i gaudiu del nostre preciós paisatge!�

Rafa Molta Moto

Rafamoltamoto.blogspot.com

Entrevista

40

Marga Massanet Estudià història de l’art a la Universitat de les IllesBalears i finalitzà la carrera a la Universitat de Barcelona. Arran d’unaassignatura d’història de l’art va conèixer l’àmbit de la restauracióartística i va emprendre la diplomatura l’Escola de Conservació iRestauració de Béns Culturals de Catalunya. Recentment a cursatMadrid un màster de restauració d’art contemporani, per mitjà del quali d’una estada de pràctiques a Filmoteca Española va tenir l’oportuni-tat de fer feina al Museu Reina Sofia. També féu pràctiques i feines derestauració en diverses institucions i col·leccions privades a Mallorca,Barcelona i València.

Cecía Servera Estudià història de l’art a la Universitat de Barcelonai a després a l’Escola de Conservació i Restauració de Béns Culturalsde Catalunya, amés d’un Curs de Conservació Preventiva a Museus iExposicions. Ha estat al Museu de Catalunya, Museu de Mallorca iCentre de Conservació de Catalunya. A més, va treballar tres anysentre Roma, Pisa i Siena en diverses empreses del món de la restau-ració.

- Quin punt de trobada hi ha entre vosaltres dues abans i desprésdel vostre camí professional?

(Marga) Nosaltres som amigues de ben petites; ja anàvem a esco-la juntes al CEIP Jaume Fornaris i després vàrem estudiar a diferentsInstituts i Universitats, cosa que fa que durant l’adolescència et distan-ciïs una mica. Ens vàrem retrobar a l’escola de restauració (ESCRBCC)i vàrem estudiar els tres anys de diplomatura plegades.

(Cecía) Quan teníem 10 o 12 anys anàvem plegades a classes dedibuix a Cala Bona amb na Magdalena Rubí Sempre hem tengut desde ben petites l’afició de pintar, de fer manualitat, joies... En definitiva,treballar amb les mans. Jo de fet vaig cursar batxillerat artístic perquèno sabia ben bé què estudiar, així que em vaig decidir per l’artístic per-què tractava d’allò que sempre m’havia agradat, però fora saber exac-tament fins on em podia dur.

(Marga) Des de que ens retrobàrem a l’escola de restauració hemtornat a mantenir el contacte i l’amistat tal com quan érem petites. Iquan na Cecía tornà d’Itàlia ens vàrem plantejar fer plegades el pro-jecte del retaule de Son Servera i col·laborar mútuament quan hihagués la possibilitat. Fer feina juntes és més agradable i facilita laresolució dels problemes que sovint apareixen en les restauracions.

- A partir de la vostra decisió de fer feina plegades, com neix lacuriositat d’involucrar-vos en l’estudi i conservació del patrimoni ecle-siàstic serverí?

(Marga) Fou del tot curiós. Jo tenia un llibre a ca nostra editat pelConsell que tractava del patrimoni eclesiàstic de Son Servera. L’autorés en Biel Carrió i el títol, Arquitectura i Retaules a l’Església de SantJoan Baptista Son Servera. Aquest llibre ens va sorprendre molt; de fetno estava ni a la biblioteca del poble. Don Pedro Pou va obrir les por-tes de l’església perquè l’investigador Biel Carrió fes aquest llibre i aSon Servera no n’hi havia constància, ni tan sols se’n podia trobar unexemplar. La sort va ser que aquest llibre m’ho varen regalar durantunes pràctiques que vaig realitzar pel Consell. És un llibre que estàprou bé, té alguna informació preuada sobre quin era l’estat de con-servació d’algunes peces i a més compta amb un bon aplec de fotos.

(Cecía) També és important el llibre que va escriure don Joan Fontsobre la restauració de l’església feta per L'Arquitecte Miguel Fisac el1968 perquè deixa entreveure la idea que es tenia quan es varen des-muntar els retaules i els varen pujar a dalt de l’església. Es deixà ober-ta la possibilitat que d’ençà un temps es pogués recuperar el patrimo-

ni que s’estotjava per tornar-lo a col·locar en les capelles. Pel que esdóna a entendre en el llibre, don Joan Font tenia ja la mentalitat devalorar el patrimoni i tenia la idea de conservar-lo, i gràcies al seu lli-bre tenim ara tot el patrimoni registrat.

(Marga) Per desgràcia tot aquest patrimoni eclesiàstic serverí nos’ha vist durant una cinquantena d’anys, però gràcies a don Joan Fontencara és allà perquè, si no, fa mal dir-ho però és cert... ho hagués-sim cremat tot!

- I quina raó donau que tot aquest patrimoni romangués tancat alsulls del poble durant tots aquest anys? Desinterès tal vegada?

(Marga) Desinterès, doblers... També hi havia la creença que notenia qualitat artística i si a més li sumam l’obra d’en Fisac, que és unarquitecte de renom... El pensament d’aquell temps era “ara que enFisac ens ha fet l’església de Sant Joan nova, hi hem de tornar a posarles coses velles?”. Tal vegada es va idealitzar massa la reforma de l’es-glésia.

(Cecía) I també supòs que hi tengué molt a veure la qüestió eco-nòmica!

(Marga) I també el fet de no saber per on començar; perquè clar,restaurar-ho tot és molt car i per on començaves? Són diferentsaspectes que si no saps per on has de partir és fàcil que passi eltemps sense poder fer cap actuació al respecte.

- A partir que tu, Marga, et fas de casualitat a ca teva amb el lli-bre d’en Biel Carrió, hi descobreixes la importància cabdal del seu con-tingut i el comparteixes amb na Cecía, tenint en compte la col·labora-ció professional i l’amistat entre ambdues. I d’aquí sorgeix la propostaa l’Ajuntament per començar a fer feina amb la restauració del patri-moni eclesiàstic del poble?

(Marga) Clar, nosaltres a partir d’aquí vàrem decidir fer un projec-te de conservació i restauració per presentar-lo a l’Ajuntament de SonServera. Ens vàrem posar en contacte amb la Parròquia, sobtadamentquan don Pedro ens acabava de deixar, i en aquells dies el mossèn eradon Rafel, que ens va obrir les portes i ens donà totes les facilitats.Després la feina va continuar amb el mossèn actual, don Jaume.

(Cecía) I amb aquestes visites continuades vàrem anar confeccio-nant el projecte que posteriorment presentàrem a l’Ajuntament. De totel que hi havia, que són moltes i molt interessants, vàrem triar percomençar el retaule de Sant Josep. En el projecte vàrem explicar lamotivació de per què crèiem que aquest retaule havia de ser la peçaper on començar i no un altre.

(Marga) De fet, al blog (www.retualedesantjosep.blogspot.com)tenim penjat el projecte, on queda detallat i explicat el perquè d’aquest

� Entrevistam les restauradores serverines Marga Massanet i Cecía Servera

41

Entrevista

“(www.retualedesantjosep.blogspot.com) Convidam a llegir el nostre projecte on explicam la importància que té per la cultura i es poble poder arribar a restaurar una peça com ara el Retaule de Sant Josep. En aquest sentit hem fet una feina de difusió i pedagogia

que s'extralimita de les nostres funcions però que consideràvem necessària per donar a conéixer la nostra feina a la gent” (Cecía)

retaule: el que volem amb aquest retaule, quins objectius hi ha i elpressupost. Què passa, que el problema de sempre són els doblers. LaParròquia de Son Servera no està per dur endavant aquests tipus d’in-versions i el Bisbat tampoc, perquè no es tracten de peces protegides.Així doncs, no té cap obligació d’invertir-hi doblers. Per altra banda, elregidor de Patrimoni, Miquel Espases, tenia intenció d’invertir en patri-moni, però es trobà amb el problema que són peces que pertanyen al’Església i a més no pot pagar el retaule sencer. I a partir d’aquí vàremarribar a un petit acord, que no era altre que restaurar la peça centralque és l’escultura de sant Josep i una de les pintures de la predel·la;i d’aquesta manera encetam poquet a poquet el camí. Que no vol dirque sigui rodat, sinó que a partir d’aquí, si el poble hi vol col·laborar isi l’Església al final aconsegueix recaptar fons, idò a partir d’aquí espot continuar fent feina amb aquest retaule o amb una altra peça quefaci especial ganes.

(Cecía) El patrimoni és propietat privada de l’Església, però en for-mar part de la història del poble ho considerem també patrimoni deSon Servera. A partir d’aquí s’establí un pacte entre ambdues parts:l’Ajuntament de Son Servera com a ens públic restauraria una peçaque és propietat privada de l’Església a canvi que l’escultura quedàsexposada dins la parròquia certs dies a la setmana perquè la gent delpoble la pogués veure. I així trobam una mica l’equilibri entre unainversió de doblers públics en un peça privada i que tothom la puguigaudir. Perquè l’objectiu de la restauració no és només actuar sobreles peces perquè estiguin en bon estat, sinó fer-ne divulgació i donarllum a la cultura d’un poble i que els ciutadans coneguin el patrimonidel seu municipi.

-Ens podríeu fer cinc cèntims del procés que heu seguit durant larestauració del retaule de sant Josep i explicar-nos una mica les dife-rents fases de treball i d’investigació que requereix aquesta restaura-ció?

Empaperat de la capa pictòrica, com a part de la seva consolida-ció quan és fràgil i es desprèn amb facilitat, per tal d’adherir-se nou alsuport i recuperar part de l’elasticitat perduda. Serveix també per pro-tegir la capa pictòrica quan hi realitzam operacions des del revers omovem i manipulam l’obra.

Neteja de la capa pictòrica, de manera mecànica (pinzells, bistu-rís...) o química (amb dissolvents, tensioactius...), a fi de retirar brutí-cia superficial o adherida, eliminar el vernís envellit i velles repintades.El sistema de neteja (aquós, amb dissolvents, amb tensioactius, etc.)s’ha d’adequar al tipus de brutícia i tenir en compte els materials queconformen l’obra. És una operació molt delicada i potser la més difícil,ja que és irreversible. Per tant, ha de ser progressiva perquè una nete-ja excessiva i descontrolada pot ser fatal.

Consolidació del suport:Consolidació de la capa pictòrica. Quan la capa pictòrica perd la

seva adhesió al suport corr el perill de desprendre’s. En aquest cass’aplica una cola animal o sintètica compatible amb els materials del’obra per unir de nou els dos estrats entre si.

Estucat. Es tracta d’omplir amb estuc les llacunes o pèrdues decolor per després procedir a la reintegració cromàtica. Es pot donartextura a l’estuc per integrar-lo millor a la superfície de la capa pictò-rica.

Reintegració cromàtica. L’estuc s’acoloreix amb pigments i vernís(reversibles en dissolvents lleugers). Aquesta intervenció no pot exce-dir la llacuna, és a dir, no ha de sobreposar-se al color original, i ha deser discernible a curta distància; per això es fa servir la tècnica del tra-teggio (reintegrar a força de ratlles molt curtetes que es veuen nomésa molt curta distància) o del puntillisme (a base de puntets).

Envernissat per tal de protegir l’obra i realçar la tonalitat delscolors.

- Hi ha una dita que diu: “Sa falta de cultura es paga.” Ho dic ambreferència a algunes crítiques que han expressat alguns ciutadans pelfet que l’Ajuntament s’hagi fet càrrec de la remuneració de la vostrafeina ara que les paraules “crisi” i “retallades” estan en el nostre voca-bulari més que mai. Però quin valor pot arribar a tenir una inversió i nouna despesa quan es tracta del patrimoni cultural de tots i per a totsque ens defineix, al cap i a la fi, com un poble?

(Cecía) Nosaltres podem entendre que en aquest temps algú puguipensar que: “se gasten els doblers es restaurar una escultura i no enfacilitar queviures a les families que no tenen ni per fer la compra”.Comprenem que hi ha prioritats i entenem que en temps difícils esredueixin les partides de patrimoni però també pensam que són parti-des de diners diferents que no tenem perquè afectar a les de benes-tar social. Es tracta de repartir racionalment els recursos.

Convidam a llegir el nostre projecte on explicam la importància queté per la cultura i es poble poder arribar a restaurar una peça com arael Retaule de Sant Josep. En aquest sentit hem fet una feina de difu-sió i pedagogia que s'extralimita de les nostres funcions però que con-sideràvem necessària per donar a conéixer la nostra feina a la gent ital vegada generar un canvi de mentalitat.

(Marga) Hem de tenir en compte que això és el primer que es res-taura en 30 anys. S’havia fet feina sobre patrimoni immoble però nosobre béns mobles, que són molt pocs. D’acord que des de Patrimonihi ha hagut molta feina durant altres anys de catalogar béns immobles,béns d’especial interès, però també hem de tenir en compte que unade les tasques més cabdals per al patrimoni és la seva conservació.!�

Manel I. Serrano Servera

Paseo Marítimo 11, (frente al embarcadero de las excursiones marítimas) CALA MILLOR

ANÁLISIS CLÍNICOSCENTRO TOMA DE MUESTRAS LAB

Dr. Rafael Calafell

CITA PREVIA · Tel. 971 58 54 70

42

Difunts

Leoncio Blazquez Hidalgo13-07-2014

Jose Mª Moreno Cerro17-07-2014

Josefa García Mendoza21-07-2014

Cristobal Sancho Vives29-07-2014

Antonio Moll Pastor02-08-2014

ASSESSORIA SON SERVERA S.L.Juana Roca, 119 · Tel. 971 56 78 64 · Fax 971 56 70 90

07550 Son Servera · jservera@gesbauza.es

El Grupo catalana Occidente cumple 150 años Trabajamos en seguros generales

· Seguros de automóviles· Seguros de hogar· Seguros de embarcaciones· Seguros de vida e inversión

Y la culpa no sólo la doy a la ex Concejala de Cultura AntoniaFerrer que fue ella quien prohibió con el beneplácito de ''n'Eduard''entonces Alcalde, que en ''l'Escola'' de Música se impartieran enseñanza de instrumentos de banda. A esto no me lo saco de la cabeza,Antonio Vilches en su momento lo contó con todo lujo de detalles. Quetuvo que apuntarse a la Escuela de San Lorenzo, Palma etc.

El motivo era que ''madó Antonia '' quería reemplazar la Banda deMúsica con una de Tambores y Cornetas ¿cabe mayor desatino?

En su momento ''heredó'' el puesto de ''madó Antonia'' MariaArenas, dos almas gemelas, engreidas, ''chulillas'' y con un descono-cimiento total de música, pero con un ''pavoneo'' digno de mejorcausa. ¡¡ Así son nuestros ''politiquillos''!!

Y ahora para abreviar pregunto ¿Que se ha conseguido en veinteaños esta segunda ''Escola''? Pues, prácticamente nada .Y nuestrospolíticos ¿que medidas han tomado para remediarlo? Pues na da,exactamente nada. Veinte años completamente perdidos.

Hace poco tiempo que nuestra flamante Delegada de Cultura medijo (entre otras ''bejenades'' que en su día saldrán a la palestra) quetodos los de l'Escola tenían el titulo de ''profesores'', así en ''come-

tes''. Si esta señora supiera un pelín de música y de todo lo que lerodea, no diría estos ''aquets desberat'' Los títulos se daban ''a tantes manat''. No niego que haya profesores buenos, pero pocos muypocos. Y ¿cual era la postura de nuestros políticos ante estos nulosresultados?. Miraban a otra parte o se ponían de perfil, o más bienhacían lo que yo ya he dicho ''iban cojiditos de la mano'' con''l'Escola'' con vistas a las elecciones y, a consecuencia de ello: es''sobret'' Ya va siendo hora, políticos que me leeis (si digo esto es por-que nuestra flamante Delegada de Cultura me dijo en tono despectivo¡yo a ti no te leo!. Pueden darse cuenta del disgusto que me dió.Bueno, disgusto aparte prosigo.

Es más que necesario que tomeis ''al toro por los cuernos''y ponerorden de una ''punyetera'' vez en la Escuela de Música, ya que lo quehemos tenido hasta ahora no ha sido más que gastar, gastar y nadamás. En mis largos escritos, llevo diciendo verdades como catedra-les....y nadie me ha replicado.

Y para terminar, voy a dar una noticia muy novedosa. NuestroAyuntamiento últimamente se muestra extraordinariamente genero-so....¿CON SU DINERO, O CON EL NUESTRO? �

Opinió

43

Mateu Servera “Fena”

� MI TESTAMENTO MUSICAL (X)¿ Y los políticos?....¡¡¡Culpables!!!

“Es más que necesario que tomeis ''al toro por los cuernos''y poner orden de una ''punyetera'' vez en la Escuela de Música, ya que lo que hemos tenido hasta ahora

no ha sido más que gastar, gastar y nada más. “

Ven a probar nuestras famosascarnes a la brasa y disfruta denuestra terraza nocturna

C/ Cristobal Colon 115 · Cala Millor · Tlf: 971 58 50 52

- Nos preocupamos por su bienestar- Nuevo en Mallorca- Bajo gestion alemana- Personal multilingüe- Las maquinas más modernas

- Für ihr leibliches Wohl istgesorgt- Jetzt neu auf Mallorca- Unter deutscher Leitung- Mehrsprachiges Personal- Neuste Geräte

- Your phisical well beeing will be taken care of- Now new in Mallorca- Lower german line- Multilingual staff- Newest machines

Avda. Cristòfol Colon esq. C/ flor en Cala Millor