Emb. 1696 - PM Reg. Ind. 7 5497 Elalwado en España

N.R.S.I. 30.3182 PM

MR,

.0*

jA/leeele/

Elabuado por DNilerias F. Vidal Catan, S.L. - C. San Francisco. s n.

3

Esclarir la democràcia

A finals d'aquest passat mes d'octubre, el govern socia-lista. de Felipe González es va destapar amb la pro-posta d'una sèrie d'iniciatives per tal d'avançar en"l'impuls democràtic". El decàleg de Pérez Rubalabaafecta el Parlament, els partits polítics, la justícia,

l'Administració i el Tribunal de Comptes.La proposta està molt 136, encara que estaria millor si s'hagués

posat en marxa i s'hagués desenvolupat durant els dos Ilustres enquè els socialistes tenen el poder. Per ventura el PSOE ha hagutde mester saber què significa governar en minoria per tal d'im-pulsar alguna cosa que hauria d'haver figurat entre les primerespreocupacions, tenint en compte sobretot l'anèmia cultural i ladel sentiment democràtic del nostre país.

Després de contemplar l'espectacle de la dimissió de Rabasco,així com les raons justificadores d'aquesta la seva decisió, unidesa la història interminable de la seva sentència condemnatòria jarecorreguda, així com el següent capitol del seu anunciat recursdavant del Tribunal Constitucional, són uns fets que, amb tota se-guretat, obeeixen a un intent de desmarcar-se del Partit Popular,company de viatge a les tasques de l'actual govern municipal.

No cal parlar de crisi municipal, de moment, tot continuaràigual. Tampoc no cal parlar d'estabilitat, sinó de continuïtat enuna gestió en la qual el batle Gaspar Oliver acapara la pràctica to-talitat de funcions.

És una situació en què només és necessária la proposta d'undecàleg d'"impuls democràtic", sinó de mesures esclaridores dela democràcia i dels plantejaments democràtics dels nostres poli-tics. Una bona passada per l'erer seria una bona mesura.

Revista mensualDep. Leg. PM - 350 - 1.981 Any XII

cowEDITA:

Obra Cultural Balear de Llucmajor

INFORMACIÓ i PUBLICITAT:C/ Bisbe Taixaquet, 105 (Llucmajor)

DIRIGEIX:Catalina Font

COL.LABOREN:Sebastià Alzamora, Ignasi Barceló

Miguel Barcelò, Miguel Bezares[lucia Caldes, Celso Calviño

Francina Capellà, Miguel CardellSebastià GardeII, Joan ClarJoan Contestí, Damià DuranBartomeu Font, Joana Font

Catalina Garau, Maties GardasAntoni Ginard, Miguel JanerFranc Jaume, Coloma Julie

Antoni Llompart, Benet LlompartLlorenç Mascaró, Francisca Mut

Maties Mut, Miguel MutGuillem Oliver, Jaume Oliver

Margalida Palou, Nanda RamonSebastià Rubí, Jaume SalveJosep Sacarès, Miguel SbertTomeu Sbert, Catalina SerraJer6nia Socias, Joan Socias

Gabriel Thomes, Arnau TomesPere F. Torrens, Antoni Vadell

Bàrbara Verdera, Francesc Verdera

SECCIÓ ESPORTIVA:Coordinador: Joan Quintana

Col.laboren:Joan Jaume, Jaume Manresa

IMPRIMEIX:

101 TIRRENA, S.A.

TEL: 55 52 12C/ Pintor Joan Gris, n° 2

MANACOR

El pensament de laRevistas'expressa només a través

de l'Editorial

La sala d'actes de l'Ajuntament era plena de gom a gom (Foto: C. Julia)

LOCAL

Rabasco presenta la dimissió coma responsable d'Urbanisme

Altra vegada el tema més impor-tant del ple ordinari del 25-10-93 ce-lebrat per l'Ajuntament no sorti enels vuit punts de l'ordre del dia, elsquals també, com en altres ocasions,foren aprovats per assentiment, enmenys de quinze minuts.

Va ser el capitol de precs, esme-nes i questions, on el tinent de Batle ipresident de la comissió d'Urbanis-me, Joaquin Rabasco, presentà la di-missió de tots aquests càrrecs, des-prés de fer una llarga exposició delsresultats d'una denúncia feta per quifou batle Joan Monserrat, actualmentportaveu del grup socialista en l'opo-sició, per un delicte d'injúries i ca-lúmnies, sentència a la qual Rabascova recórrer.

I, de resultes d'aquesta apel.lacióli han rebaixat la sanció de sis a dosmilions de pessetes, encara que Ra-basco continua sense estar d'acord ipensa recórrer un altre cop, aquestpic davant el Tribunal Constitucio-nal, perquè, segons paraules seves"encara no estic acabat políticament,se'm va condemnar per parlar, i lalliure expressió és protegida per laConstitució".

Quant a la seva dimissió, la vajustificar dient que ja havia anunciatal batle la seva intenció de dimitir acausa dels enfrontaments amb el ba-tle G. Oliver i que, quant a la possibi-litat d'una moció de censura, no hasortit del seu partit, encara que, siarribàs el cas, per ventura hi donariasuport.

El portaveu socialista, Joan Mon-serrat, en la seva intervenció de rèpli-ca a Rabasco, va contestar que lasentència al.ludida encara el con-demna amb el recurs i l'únic que haaconseguit és la rebaixa de la sancióque, en paraules de Monserrat "per anosaltres no compta gaire, peròvostè, Sr. Rabasco, encara està con-demnat". I quant a la possible mocióde censura al batle, digué Monserrat

que "no presentarem cap mociód'aquestes, entre d'altres raons, per-què significaria pactar amb el Sr. Ra-basco, i això, de cap manera".

El batle Gaspar Oliver, tancà el te-ma afegint que com que el reglamentli permet d'estar 15 dies per analitzarla situació i decidir si accepta o no ladimissió de Rabasco, després es pro-nunciarà sobre aquest tema.

TEMES APROVATS PERASSENTIMENT

-Aprovació de la nova nomencla-tura de carrers dels nuclis urbans delterme municipal.

-En cas que no es formulin recla-macions, aprovació definitiva de lamodificació del projecte d'urbanitza-

ció del Polígon Industrial de son No-guera.

-Declaració d'interès municipal lainscripció en el registre de l'entitatAssociació Bahías 93.

-Reconeixement del període deservei militar a efectes de triennis.

-Ratificar resolucions de l'alcaldiade nomenament d'advocat i de pro-curador.

-Aprovació provisional de la mo-dificació del Pla Parcial del sector III-C (Regana) del PGOU.

-Concedir una subvenció de900.000 pta. a la Federació de Botxa(cast. petanca) per a la celebració delcampionat d'Espanya d'aquesta mo-dalitat.

Arnau Tomàs.

Classes de repàs d'anglès, llatí, català i espanyol per alsestudiants d'EGB, BUP, FP i Universitaris

fUlIFLOWOUESCOLA D'IDIOMES

ANGLES * ALEMANY * FRANCES * ESPANYOL PER A ESTRANGERS* Per a nins, joves i adults

* Metodologia activa amb audiovisuals

* Tots els nivells

* Professorat nadiu titulat* Grups reduïts

* Cursos preparatius per a exàmens oficials

INFORIVIALI—VOS AL:

C/ Bisbe Taixequet, 70

Tel. 12 06 29LLUCMAJOR

Els dimarts, dijous i divendres de 4 a 9 hs.OFICINA PRINCIPAL: C/ Marti Costa, 4-1r. Tels. 28 40 03 - 45 41 61 - 07013 PALMA

PP i ASI firmen un nou pacteDia 4 de novernbteA just al moment de tancar l'edició de "Llucmajor de pinte::::ertainOe" el batie:CasPa

Oliverva convocar unarodwdepremsa per informar 0,..mb urgència que les agrupacions polítiques ASIPP han arribat a un acord i per aix6 el Sr. Joaquin, Rabasco ha retirat la dimissió que havia presentat.Gaspar Oliver ha reconegut que el pacte anterior athb.Agerateble i citiO hi havia un conflicte de

petencies que havia ocasionat algunes friccions entre PP.TAST'perqué...no s'haViett delimitat bé les fun-cions de cadascú ..De totes maneres ha dit que "no tot ha estat tan dolent" perquè hi ha hagut governabi-litat aquests dos Jays i amb el nou pactecontinuara h governabilitat perque si no hi ha una majoriaDitttpoble se'n ressentEl Partit .E:000,:hSeteptat el pacte'de:govern que li ha presefitatrAttapAd6kidathidependent per

tal 410ForilFr#Oiquesta majortkestable, conscient que encar a que ambdiieS:'agitiOeibm:.63iheidoixen en

els tenle,bkiics cada una haura de renunciar un poc al seu programaiiiki seves aspiracions, en beneficid'un pate fort i unificat.Joaquin Rabasco ens ha manifestat que la seva missió no em una estrategia per aconseguir niés poden

No es tracta de poder, ha dit "es tracta que a les nostres arees ens deixin.d'algunkmaneraamb total llibditat evidentment dirts un marc legal". ".:;itaitifestat que el Seu enuig era perque no se h:donava total responsabilitat, ni a ell ni al batle pedani de S'Arenal Francesc Ribi mb el nou pacte el

ha dipositat plena confiança amb els dos i s'han fixat ks competencies per ii-ees i comissions.AqUesta es la daterá notícia;tritan la revistat*haVia:::dissenyat pensant en la dimissió del Sr. Rabasco

tots els seus chrrecs.

Colomaplià

LOCAL

FUNERÀRIANostra Senyora de LiuA. SASTRECI Revetla 9 i 11.Tel. 62 01 46 (Santa Maria)

El Sr. Sastre de Santa Maria, gerent de laFunerària Ntra. Sra. de Lluc, ha nomenat unrepresentant per atendre qualsevol servei fu-nerari, per informar sobre els preus, perpoder concertar el servei que es desitgi ambantelació i per poder evitar qualsevol sor-presa.

El nostre representant atendrà serveis par-ticulars i de la nostra Companyia d'assegu-rances les 24 hores.

C/ Ciutat, 127-1r. Tel. 66 18 62(Llucmajor)

Servei Oficial

TALLERS

CAS1ELLAS - ROTGERCI Hispanitat, 17-19 Tel. 66 06 47 (Llucmajor)

Biblioteca Municipal de s'Arena!Ajuntament de Llucmajor

NOVETATS:La Venus de Cobre, de Lindsey DAVIS.Molts paradisos perduts, de Baltasar PORCEL.L'anàrquica escriptura a la terra inexistent,d'Antoni SERRA.Un hivern a Mallorca, de George SAND.Jazz, de Toni MORRISON.Viatge al país de les cantarides, de Llorenç MO-YA.Monstruos y prodigios, d'Ambroise PARE.Inventari d'oratges, de Jaume SANTANDREU.Vocabulari privat, de Josep M. LLOMPART iAntònia VICENS.La pervivència del rei En Jaume, d'Antoni J.QUINTANA i Rosa CALAFAT.Mi vida, d'Earvin "MAGIC" JOHNSON i Wi-lliam NOVAK.Mujeres esenciales de la historia, de Ricardo DELA CIERVA.Misterios de la Atlántida, d'Edgar CAYCEHistoria del cine americano-1 (1893-1930), d'Ho-mero ALSINA.Los conflictos yugoslavos, de Carlos TAIBO i Jo-sé Carlos LECHADO.Cuba, la revolución crucificada, d'Andrés SO-REL.Davant çl'una edat difícil, de Joan CORBELLA iCarme VALLS.Una relació: pares i fills, de Joan CORBELLA.

I ara també tenim vídeo-cassettes i compact-disc a la vostra disposició.

LOCAL

Nova nomenclatura per a 133 carrersdel termeA.T.

En el passat plenari municipal es va aprovar la novanomenclatura de 133 carrers del terme municipal de Lluc-major, uns carrers que no havien estat senyalitzats i d'al-tres, amb noms repetits. Tots ells han estat batejats de bellnou i aquestes nomenclatures pertanyen a les següents ur-banitzacions:

Mayoris Décima, 12. Las Palmeras, 22. Es Pas de Vall-gomera, 22. Son Verí Nou, 19. Tollerich, 7. Sa Torre, 18.Vallgornera, 19. S'Arenal, 2. Badia Gran, 1. Cala Blava, 1.Cala Pi, 3. S'Estanyol, 1. Son Biel& 6.

El regidor delegat d'Educació i Cultura informa quetots aquests noms nous es faran amb caràcter d'urgència,a instàncies del servei de Correus, per les dificultats quecomporta el repartiment de la correspondència per mancade senyalització en urbanitzacions tan poblades com B.Gran i B. Blava, actualment amb més de dos mil habitantsi que va augmentat progressivament.

També s'informa que encara no s'ha decidit el nom quees donarà a la Plaça on hi havia la desapareguda Abeura-dor rodona, a Llucmajor, i que actualment es troba la po-bra i mal arranjada estàtua dedicada a la Indústria delcalçat.

EU I_C(2— I D I 0.NNA.S

40V7/2124 Clig11 plifd Mdt

pi/1h 21P6 0/7711-

./70,1Z2a 2

Académia l IcifornesCarrer Re_Journe. II 18 Llucmajor Tei G6-1433

LOCAL

S'A renal

Mallorca continua essent l'illa en plenademanda turisticaTomeu Sbert

Després d'analitzar durant anysles dimensions de la crisi hem de dirque enguany, Mallorca, i, en conse-qüència, s'Arenal, continua essent

Quique Ogazon i Tomeu Socias, tècnics deIa U.D. Arenal

l'illa en plena demanda turística. I esque al mateix temps que va créixer elmón turístic, també va augmentar lacompetencia a tots els nivells.

De cada temporada es guanyamés en professionalitat, millora del'oferta complementaria i atencionsal turista. Encara que moltes cosessurgeixen de millores perquè es vaelegir turisme de quantitat que no dequalitat i s'Arenal es així. Ara, a forçade reforçar bons serveis, la segonaqüestió pot anar retirant la primera,sense menysprear cap de les duesmodalitats. Millor, el fet de compagi-

nar-les totes dues, si es possible. Elque es cert es que l'anomenat "turis-me d'espardenya" deixara Hoc, quanes vegi emprès a cercar mercats mésbarats que s'Arena!.

No hem d'oblidar que, per qües-tions bèl.liques, hi ha nacions quehan perdut el mercat turístic encaraque reuneixen condicions especial-ment positives i aquest esdeveni-ment, a curt o llarg termini, succeirà ihem d'estar preparats per superarnoves i possibles dificultats.

Avui, la cosa més positiva es queels toursoperators alemanys o angle-sos, i també d'altres països, comer-cialitzen novament amb la nostra illa,de cara 1994, per continuar portantmilers de turistes.

JUBILACIÓ I HOMENATGE ALMETGE RAFEL DORADO

El metge Rafel Dorado Pou es vajubilar i per tal motiu va rebre un ho-menatge que tenia ben merescut. Al'actualitat es el metge en vida més

El metge don Rafe! Dorado, jubilatrecentment

antic de s'Arena!. Els peoners, JoanMulet i Josep Mir, ja fa anys que ensdeixaren per sempre.

Moltes entitats volen la seva nómina:

facia valec Exigeixi molt,

Ilegeixi la I letra menuda,.

es quedará amb la NOMINA VIVA

DE SA NOSTRA. Perquè SA NOSTRA

ha dotat la NÒMINA VIVA

d'uns avantatges substancials que,

vostè, sens dubte, sabrà valorar.

Segueixi Ilegint la letra menuda,

i decideixi's. La seva nòmina val molt:

ingressi4a allá on més la valorin.

"SA NOSTRA"CAIXA DE BALEARS

La seva miller garantia

8

LOCAL

El Dr. Dorado va néixer a Ciutat ies va graduar el 52, després d'estu-diar a Granada i a València. Va arri-bar a s'Arenal el 58, on feia medicinaturística i l'any 69 aconseguí la plaçaarenalera a la Seguretat Social.

Don Rafel ha visitat i visita com amalalts, padrins, fills i néts d'unamateixa família. Sempre s'ha declaratenamorat de la seva professió i diuque "si tornas començar, voldria sermetge".

Recordem que la seva esposa, Ali-cia, li feia d'infermera quan a s'Are-nal encara no hi havia ambulatori.Les consultes existeixen des del 80 iabans les feia a casa seva, tant les pú-bliques com les privades.

En el moment d'aquesta jubilaciódonam a don Rafel la més sincera en-horabona i li expressam la major gra-titud pels seus continuats serveis atot un poble. Gracies.

NOTÍCIES BREUS

- Es confirma que l'hoteler JosepOliver Mari sera el nou president dela CAEB, en substitució de FrancescAlberti.

- La XVIII Pujada s'Arenal-Lluc-major va tenir la sortida des delCNA. Poca participació d'atletes itriomf final per a Joan P. Martinez.Aquesta pujada va ser organitzadapel club Perialver-Aspe i patrocinadaper l'Ajuntament de Llucmajor.

- Dos atracadors, armats de gani-vet, es van apoderar de cinc-centesmil pessetes, intimidant l'única em-pleada d'una agència de canvi demoneda de l'Avinguda nacional.

- La UD Arenal va perdre el pri-mer partit d'aquesta temporada alcamp municipal arenaler. Els de saPobla lluitaren per guanyar i a méses veren afavorits per l'arbitratge delSr. Caballero Alvarez. El resultat: 1-2.

- L'ecènom de's Pil.lari, P. JoanOliver TOR, va ser a Roma on va re-bre la benedicció Papal i va concele-brar a la Basílcia de Sant Pere. "Hepregat per a tots vosaltres", va mani-festar, emocionat.

- L'hoteler i ramader Damià Sas-tre Bauçà fa positives millores a lesinstal.lacions que té a Palmacrem.

D'entre aquestes hem de destacaruna sala amb més d'un centenar decadires, per a conferències o altresdemostracions de caracter comercial.

- Benvinguts una i mil vegades.Un equip esportiu anomenat s'Are-nal-Llucmajor UIB ha nascut, triomfai es promociona.

- La universitat de les Ines Balearsha creat la primera llicenciatura deTurisme. Una titolació, creiem, degran futur.

- Joancho Forneris, que morí re-centment, va ser en una temporada jallunyana de l'entrenador de l'UDArenal. Que descansi en pau.

- Un treballadora d'un hotel des'Arenal fou denunciada perquèquan estava de baixa temporal permalaltia acudia a ballar sevillanes enpúblic. Aquesta dona fou despatxadai ella va aple.lar. La sentència final haestat que l'acomiadament s'ha fet se-

gons les heis vigents.- Guillem Boscana anuncia la cre-

ació del Club Basquet Arenal, encaraque tot l'engranatge pertany al desa-paregut Imprenta Bahia que ha sub-sistit durant nou temporades.

- Julia Mòjer Cardell és el noupresident dels clubs esportius de laPorciúncula. Un dels seus agosaratsprojetes és el d'organitzar uns cam-pionats interescolars entre centres deIa zona.

- L'Ajuntament de Llucmajor re-tolarà amb plaques noves les vies pú-bliques de Cala Blava, Bellavista iSon Verí Vell. Bona falta els fa.

- L'arenalera Loli njula continuatriomfant com a televisiva a Canal-4.Actua com a presentadora, actriude vegades, fins i tot canta.

- I fins una altra mesada, estimatslectors.

Antoni Solano entrega, en nom d'INTRESS una placa al batle Gaspar Oliver(Foto: D. Fu/lana)

Relack!, d'empreses i alumnescontractats del Centre Migjorn

Ajuntament de Llucmajor: Nfiquel, MoliLluís Fernández, Antoni Solano, Emili Ca-nalsAjuntament de Campos: Pau CollSemar: Biel Uompart (contracte fix)Esa Passer: Rafel. DuarteCan Tia Talec • Joana ValbonaCan Montes: Zntoni Servera

a

Jarma: Antoni PontAquacity: Joana Vallbona, Damià FiolFarinera Gomila. Cesar MateuAlena: Cesar Ma. teu, Cristina RodriguezCan Juanito: Cesar MateuEmma: Silvia Guerrero, Rebeca GarciaFormatges Pins: Isabel Rigo

LOCAL

Homenatge als empresaris col.laboradors de"Treball amb suport"

El passat dimecres dia 13 d'octu-bre l'Ajuntament de Llucmajor va re-tre homenatge als empresaris col.la-boradors amb l'INTRESS per a lacontractació de disminuïts.

Assistiren a l'acte el batle, GasparOliver; el anent batle, Lluc Tomas; ladirectora del Centre de FormacióOcupacional MiGjorn, Edita Nava-rro; la consellera d'Acció Social delCIM, Joana Vidal; el conseller de Co-merç i Indústria, Cristòfol Triay; eldelegat provincial del ministerid'Assumptes Socials, Jaume Mas; elpresident de "Sa Nostra", Joan For-cades i un bon nombre d'alumnes,ex-alumnes i familiars del CentreMigjorn.

Edita Navarro, directora del Cen-tre, es va manifestar molt satisfetaper haver aconseguit que les perso-nes que acudeixen al Centre Migjompuguin fer una vida normal i teniraccés al món del treball, perquè l'ob-jectiu del centre es que les personesamb deficiència es puguin trobar fei-na en empreses normals. Va agrairl'ajuda de les entitats que fan possi-ble la seva tasca: el Ministeri d'As-sumptes Socials, la Conselleriade comerç i Indústria, el CIM,"Sa Nostra" i l'Ajuntament deLlucmajor, el qual té quatre dis-minuïts contractats.

La consellera d'Acció Socialdel Consell Insular de Mallorcaes va mostrar molt satisfeta per-què la primera intenció del pro-jecte era d'integrar 5 disminuïtsa cada comarca i 5 a Palma iaquest objectiu s'havia superat.

Jaume Mas, delegat del Mi-nisteri d'Assumptes Socials, vamanifestar que la integració s'haaconseguit per un canvi d'acti-tud de la societat i va reconèixerel suport mantingut pels empre-saris, en la línia que demanenles organitzacions internacio-nals.

mació Ocupacional.El president de "Sa Nostra", Joan

Forcades, va posar de manifest lasensibilitat social de la seva entitatbancaria, propietaria del local on es

va instal.lar el Centre Migjorn(Al Moli d'en Gaspar), pel fet departicipar en aquest projecte.

Es va projectar un video onels empresaris es manifestavensatisfets pel rendiment dels seusempleats i agraïts pel suport re-but del Centre Migjom.

'Lambe s'entregaren unesplaques als empresaris que par-ticipen d'aquesta experiencianomenada "Treball amb suport"i el batle Gaspar Oliver va clou-re l'acte i va manifestar la sevasatisfacció per haver aconseguituna cooperació positiva entre lesinstitucions públiques, indepen-dentment del seu color politic, iles institucions privades.

Coloma Julià

Cristòfol Triay, conseller de Co-merç i Indústria, es va manifestarpartidari de continuar la col.labora-ció amb la seva conselleria, la qualassumeix les competencies de For-

Conlerencia de Miguel Cardei!: "La filla del Solide la ¡luna mengen peix"

Joan Abrmes, del Celler Can Carrossa de Lloseta

10

LOCAL

IX Setmanade Gastronomia

També enguany i per novena ve-gada l'obra Cultural de Llucmajor haorganitzat dins el marc de les firesde Llucmajor la Setmana de Gastro-nomia

El periodista Llucmajorer MiguelCardell fou l'encarregat de l'obertu-ra de la Setmana amb la conferència:"Els menjars a les rondalles", el temaja de sí engrescador, encara ho foumés explicat amb la gràcia que té enMiguel Cardell.

Pel que fa als cuiners, aquesta no-vena Setmana tenguérem amb nosal-tres en Joan Abrines amb plats deverdura i unes croquetes de brossatamb salas de mel que els qui la tasta-ren ens han dit que són per llepar-seels dits.

El segon dia, na Maria Soler, fela-nitxera i mestressa de casa ens de-mostrà que no cal esser professionalsper a saber cuinar: amb un poc degust i molt de "savoir faire" es potestar a l'altura dels professionals iparar a casa una taula de reis.

Dijous dia 7, en Joan Romero delRestaurant Xoriguer de Palma ensexplicà unes receptes de plats decarn, molt comentat el pasteló de co-nill que antigament es feia de llebre.

I la setmana es tancà amb lapresència de Bartomeu Amorós Ca-sasayas de la Bomboneria de CasNét de Ciutat. Aquest pastisser en-cantivA les assistens amb la sevabonhomia i bon humor i ens ensenyàa fer els famosos Quartos Embatu-mats, a més d'altres recetes de repos-teria.

En definitiva una setmana deGastronomia completa i redona. Eltemps no acompanyà i un dia els as-sistents hagueren d'estar una micaestrets, però malgrat això estam se-gurs que com nosaltres mateixos,moltes llucmajoreres esperen ja ladesena setmana.

Bartomeu Amorós de la bomboneria "Cas Net" de Palma (Fotos: Coloma Julie) Els Cuiners del Rei

1E).OPEL

GM

AUTOMÒBILS LLUCMAJOR S.L.Ronda Ponent, 30 - Tel. 66 06 24 (Llucmajor)

NUEVO OPELBA.

¡MI COCHE!

ENQUESTA

11

Què opinau de la dimissió del Sr. Rabasco?Aquesta és la pregunta que formularem als regidors i

representants dels partits politics a la sortida del plenaridel passat dia 25 d'octubre quan el Sr.Joaquin Rabascopresentava la dimissió com a tinent batle i president dela comissió d'Urbanisme. Unió Mallorquina no ens en-

trega la resposta, ni tampoc dues persones assistents alplenari. Avui, dia 4 de novembre i al moment de tancarl'edició la pregunta no té cap sentit però mantenim lesrespostes, com a testimoni de la reacció que va provocarl'esmentada dimissió.

FRANCESC FERRÉAS! (Agrupació Social Independent)

- La decisió del Sr. Rabasco desdel meu punt de vista ha estat en-certada. La seva situació enaquest Ajuntament era insosteni-ble

IU (Esquerra Unida)- No m'ha vengut de nou. La

seva tan escamada independènciaporta implicit un estil molt pecu-liar de fer política. El seu caràcterpersonalista el fa confondre lagestió pública amb una fiscalitatd'aquesta gestió de tot allò queno passi per les seves mans. Sesent endarrerit -ell i el seu grup-perquè els que figuren són els delgrup conservador. Entenc que ésun "tour de forces" per tal deconsolidar la seva posició munici-pal.

JOAN MONSERRATPSOE (Regidor portaveu del'oposició)

Creim que malgrat les aparen-ces darrera aquesta dimissió s'hiamaga qualque cosa de la qual noens acabam de fiar. Temem que

l'únic que vol aconseguir el Sr.Rabasco és perjudicar el nostrepartit.

No és cap secret que aquestsenyor va aconseguir uns bons re-sultats electorals mitjançant unacampanya plena de demagògia i

MANUEL GARCIA

12

ENQUESTA

en contra del partit governant enaquells moments. Ara bé un copen el govern, el Sr. Rabsasco, hahagut de canviar d'estratègia ipoc a poc ha perdut protagnisme.

Nosaltres creim que el que pre-tén és tornar recuperar aquestprotagonisme amb la finalitatd'intentar aconseguir uns bonsresultats electorals i després ja esveurà el que passi. No ens estran-yaria gens que després de tornarsortir elegit torni renovar el con-tracte que per avui ha deciditrompre.

També s'ha d'afegir que nohem d'oblidar que no és la dimis-sió de tots els membres d'ASI si-nó només el seu capdavanter.Amb això la governabilitat del'Ajuntament no perilla gens iqueda totalment assegurada.

Per altra banda nosaltres, ambel suport de la cúpula de Ciutatestam ben decidits a continuar lanostra línia d'actuació, fugint detot tipus de demagògia i de qual-sevol enteniment amb el Sr. Ra-basco. Així ho varem prometre alsnostes electors i així ho manten-drem fins el final.

Finalment vull acabar dientque ens agradaria que aquesta di-missió fes reflexionar al batle queno té majoria absoluta i enstractàs amb un poc més de consi-deració i respecte ja que hi ha ha-gut moments en què les seves for-mes cap a les nostres persones

han deixat molt que desitjar.

GASPAR OLIVERPP (Batle de Llucmajor)

En aquests moments no vullfer declaracions. Tenc quinze diesper reflexionar sobre el tema i apartir de llavors ja me manifesta-ré.

JAUME OLIVERPSM-Nacionalistes de Mallorca

Una primera impressió pot ferpensar en la intenció del senyorRabasco de tenir les mans lliuresde cara a les properes eleccions,una coartada per fer verossímil lacaracterística d'"independent"del seu grup politic.

Deixant, pet-6, de banda agues-ta primera impressió cal fer-nos al

menys una reflexió: No serà quese'n va abans que el treguin,caldrà veure si els altres dos regi-dors del seu grup dimiteixen tam-136 o continuen en el govern delPartit Popular, si així fos estaríem

davant un complot contra unaoperació política en el muntatgede la qual el mateix Partit Popu-lar va jugar un paper decisiu.

De totes maneres no podemmenys que facilitar-nos de la sevadimissió, la seva administraciósols podem qualificar-la de nefas-ta (Construccions il.legals, "xirin-guito" de s'Arenal...).

Per acabar no podem ni imagi-nar-nos la possibilitat d'un pactePSOE-Rabasco després de tot elque ha passat, seria una paranoia,o ganes de comandar per damuntde tot.

_AttallaWSWA.W.....""."••••■■•■•••■""Aos

INDUSTRIES SEMAR, S.A.C/. TomAs Monserrat, 6 - 8

Tel. 66 01 57 - Fax: 66 29 01 (LLUCMAJOR)

OPINIO

13

La dimissió de Rabasco i el rerafons politicEs diu que la dona del Cesar,

a més de ser honesta, ho ha desemblar. En aquests moments po-lítics en què la seva qualitat esveu travessada per tot tipus desospites i desconfiances, el Sr. Ra-basco, president d'ASI dimiteixdel seu càrrec, no de la condicióde regidor, i aquesta dimissióqueda enlaire per part del Batle(??) Sr. Oliver. Aquests són els fetsi no uns altres. Pere), quin pot serel rerafons d'aquesta decisió? Es-coltant el Sr. Rabasco l'altre dia ala sessió plenària, aparentment esveu contestada aquesta pregunta.Addueix a l'allunyament en lesdecisions polítiques, a la mancad'entesa entre el cap del Governmunicipal i l'edil d'urbanisme, elmonopoli davant l'opinió públicadel grup conservador, al no reco-neixement de manera pública, deIa tasca d'ASI,... Per() això es no-més la cara formal. S'ha comen-tat, en alguns mentiders polftics -vox populi- pressumptes "pactessecrets PSOE-ASI" encaminats atreure de la poltrona municipal elBatle conservador en benefici deRabasco. Que déu ens ajudi!

Crec que el Sr. Rabasco és unpolitic massa presidencialista, fi-gurador, aprofitat, però és un po-

lític intel.ligent. Fa creure a l'opi-nió pública que ell lidera una or-ganització social i que només éspolítica perquè defensa els inte-ressos del "seu estimat poble":S'Arenal, contra les barbaritats iabusos de partits tradicionals.Parla d'una independència políti-ca -ni de dretes ni d'esquerres-encobrint interessos amiguistesde poder municipal.

Perquè en el fons all() queesta en crisi es la concepció degovernar. Confondre la gestió dela cosa pública amb la concepciódels càrrecs com a patent de cors,i entenent aquests càrrecs com a"petits regnes de taifes", on es fa ies desfà segons l'estat d'ànim, onel tràfic d'influències és el nostrepa da cada dia.

Sr. Rabasco: el càrrec de Presi-dent de la comissió d'urbanismecomporta reunir aquesta comissióinformativa, informar-se i elevaral plenari aquests coneixements.Mai no implica gestionar contac-tes ni altres "belleses administra-tives" malgrat aquest hagi estatl'estil imperant, no nomésd'aquest Ajuntament, sinó des devàries legislatures enrera.

I dic que consider que ésintelligent perquè ho sent així.

Perquè, digueu-me si no és in-telligent de fer creure que no ésnecessari el seu grup per a la go-vernabilitat municipal quan el PPestà tranquil perquè el PSOE (se-gons vostè) mai no li posarà mo-ció de censura perquè no vol elsvots de gent com vostè. Genial, sísenyor.

Però comprenc la vostra ràbiasi no podeu explicar al poble:

1.- El vostre canvi d'actitud detres-cents seixanta graus sobre les"deficiències subsanables" del te-rritori del Benestar vulgarmentanomenat SO N'ANTELM.

2.- L'inici d'obres per a la ins-tal.lació d'un camp de golf a Re-gana

3.- Desmentir o no si és veritatque CAMPSA -competidora deCEPSA- ha fet donació de 44 mi-lions a AQUACITY a canvi d'ins-tal.lar una benzinera dins el seuterreny previ a l'aprovació muni-cipal.

Em sap greu dir Sr. Rabascoque la vostra actuació ha fet bonala tasca que anteriors personesvaren exercir en aquest mateix 6-rrec.

Manolo GarciaIIS - EU

CENTRE RECONEIXEMENT MEDIC - PSICOLÒGICAntoni Isern Oliver

CENTRE OFIALMIC

Dra. Cristina Bofill

CERTIFICATS MEDICS

OBERT DILLUNS I DIJOUS

CITA PREVIAPER AL PERMÍS DE

de 17 a 21 hs. Tel. 66 22 82CONDUIR I D'ARMES

C/ Antoni Garcias 1-A

Dilluns i DijousTel. 66 22 82 (Llucmajor)

de 17 a 20 hs.

Fotos: Coloma Julia

14

°Mild

Quaderns del Fum Major

Paisatges funeraris, quadres jurAssics i altresdimissions tardoralsHi ha boires baixes com escuma decendra que vessAs per damunt la se-rra de Galdent, grisor lilenca del celque deixa caure una pluja lieu, ama-ble, sobre el cementen. Els Ilucmajo-rers han acudit puntuals al ritu anualde recordança i ornament: l'esclatmulticolor dels rams contrasta, dinsla claror apagada del dia plujós, ambla grisor de temps i liquens que igua-la la textura de làpides, esteles, mo-numents funeraris.

Aqui tots som iguals, em diu lainscripció llatina. Des de les fotogra-fies d'idèntic perfil ovalat i idènticstons sèpia, els rostres dels difuntssemblen confirmar-ho amb una certatristor de la mirada, més enlIA de lesmodes d'ulleres o pentinats que esta-bleixen minimes diferències entretemps igualment passats: al.lotesamb pentinats dels anys 40, a l'estilde Hoollywood, monyos arreveixi-nats i ulleres gruixades dels anys60... alguna fesomia coneguda,unadona de la meva edat que no sabiamorta...

Sembla que la civilització actualamaga els morts, arracona l'agonia ales cliniques, escamoteja el cos -ja nopresent, doncs- del domicili familiar,abreuja del tràmit del dol púbiic. Totté els seus caires positius i negatius, ipocs deuen estar ja a favor de Ilar-gues prescripcions luctuoses que en-comanen la mort als supervivents;però no crec que ens serveixi de gaireamagar l'inevitable. Tal vegada ri-tuals com el del dia dels difunts, tras-plantat pel calendari laboral a TotsSants, ens salvin una mica de l'ho-mogeneïtat anglosaxona. No ho sé.

Es una constant en l'arqueologial'estudi dels rituals funeraris com acamí d'aproximació a la vida de lesdistintes cultures. Passejant pel ce-menteri es pot provar de reconstruirla història de més d'un segle de vida

i mort a la vila: les esteles més ele-mentals del segle passat,una certamanufactura de forma repetides, elmatis modernista de les primeres dè-cades del mil nou-cents, la severitatde la posguerra -l'estilo español?- elsnous materials i for-mes de les darreresdècades, la immi-gració, que ha duitamb ella unamemòria de tombesemblanquinades iandaluses, de roserssembrats, o l'imper-sonal amuntega-ment dels blocs depisos, trobant sime-tria en els nous bucsde nínxols... (veig,al projecte, amb certalleujament, que noserà aquesta l'estèti-ca dominant a l'am-pliació projectada:sensible a l'entornque és també partdel nostre patrimo-ni)

Podem llegir-hoen aquesta sintaxide gestos de dolor,d'esperança religio-sa, d'alguna osten-tació econòmica, so-cial, sentimental.Tot un codi de sig-nes: urnes cobertesde draps de pedra,llibres amb llistesde noms quasi esbo-rrats, relleus de palmes encercladesper corones florals, columnes trenca-des, o el patetisme del gest que s'en-devina en la jugueta de peluix sobrela tomba de l'albat de 19 dies.M'agraden les escultures, Angels quesemblen esperar serens: alguns d'am-bigua bellesa sensual, algun de meir-

bis malucs clarament femenins quedavallen fins a unes voluptuoses cui-xes carnals des d'una cintura esvel-tissima... o les figures plangents, as-segudes sobre els túmuls amb lesmans a la cara: a la tomba d'una fa-

milia "de Son Pons", la figura clara-ment femenina, amb sandàlies i ves-tidura d'arrugues clàssiques o de ba-rroca Història Sagrada, s'ajeuabraçant el túmul, ja de color, ellatambé, de pedra amb liquens sobreels dits delicats...

Record la feina pacient dels ar-

OMNI°

15

queòlegs al Ceramic d'Atenes: elsmonuments funeraris de floc i eltemps classic per antonomasia alsmuseus d'Història. Tot quan sabemde molts d'ells és la seva mort, el do-lor de qui aixecà les seves tombes -ola previsió de qui s'avança a cons-truir la pròpia. Caminant entre lapi-des esborrades pens en arqueòlegsfuturs cercant-nos entre l'oblid de lanostra mort. Lapides en català del se-gle passat -dues n'he vist- o dels nos-tres dies. Sortint del cementeni em so-brevé el record d'una cançó que esta-va de moda fa deu o quinze anys: totquan són és pols en el vent... Em con-vendra tornar a ca nostra abans depatir un atac de sentimentalitat mas-sa òbvia. Si més no en memòria dePere Quart que va deixar escrit: no-més la mort ens salva del ridícul.

Joan Oliver, òbviament, no coneixiaels trists funerals llucmajorers, l'es-tranya mímica de capadés i aletejosde celles de l'anar a consolar -el vegenal cel!-. Quan em toqui a mi, estal-viau-me el tràmit, i no obriu el llibreta la pagina tal per proferir amb me-lismatica afinació i no gaire entusiàs-tic cançonetes litúrgiques post-conci-liars. Si almanco fossen afroameri-cans i m'haguessiu d'acomiadar ambel vertígen rítmic, esqueiat i consola-dor, jondo, del gos peli, o més prop dela nostra tradició, amb la missa deRequiem de Mozart, tal vegada enca-ra hi posaria el coll... Sense capurgencia.

Parentesi utòpic, a l'atenció de l'au-toritat competent (la competencia,com el coratge dels reclutes forçosos iforçats, es pressuposa): ja endidalatsen ampliacions cementerials, i ambun projecte que demostra sobre elpaper sensibilitat per l'entorn, trans-met la proposta d'una conveina: per-que, ja posats a fer obra, no s'ordenael camí des de la vila, a manera depasseig amable per la gent que fa, opodria fer, el camí a peu: una voreraampla, ombra i ver d'arbres, algunsbancs... no crec que rebenti el pressu-post, i significaria una millora evi-dent per un poble que necessita es-pais públics i verdor amb urgencia

extrema. Final de parentesi.

Sovint, ja des de nin, he entretengutles litúrgies al nostre temple parro-quial deixant vagarejar els ulls i laimaginació per les grans pinturesque pengen de la part alta dels murs.Aquella ressurrecció plena de sol-dats, peplum total, el martiri de SantEsteve... però sobretot aquella Marede Déu sobrevolant la vila, la imatgemítica i miraculosa juxtaposada alpaisatge conegut i familiar va esseruna intuició primerenca del que aras'anomena realisme magic. Esplèn-did deus ex machina local, precedentprivilegiat dels efectes especials rea-listes sense res que envejar a l'Spil-berg de torn que em servirà per ferretrocedir el calendari d'aquests es-crits un parell de setmanes i pregar-te, lector, que m'acompanyis a unbreu safari pel parc junassic de les ex-posicions pictòriques de les passadesFires.

L'adjectiu, jurassic, ja comença a em-bafar. Però és prou gràfic i al.lusiu aeres ultra-preterites per deixar clarala meva impressió dominant sobre elgust i l'opció estilística del fenomen -quasi inflacionari- de venda de qua-dres que s'acumula en dos dies i enun parell de centenars de metres decarrer amb motiu de la Darrera Fira.

Fenòmen econòmic, ja que, balda-ment només ho calculem damunt da-

munt, és evident que es compren ivenen milions de pessetes en pintura.La quantitat de pintors -diguem-hoaixí en general- que repeteixen anyrere any és prou explícita. (I, per cert,Hisenda que en diu de tot aquestmoviment de calés?).

Poc a poc apareixen indicis d'evo-lució en el gust dels compradors.L'exit que va tenir la jove pintorallucmajorera que exposava a la Caixai ho va vendre quasi tot ens en potservir d'indici.

Deixant, però, de banda aquest ialtres detalls, em sembla innegableque la mentalitat estetica -diguem-hoaixí, benèvolament- de la major partde les exposicions ens situa a fa unsegle.

Obviant aquesta qüestió, hi ha unaltre criteri que no es pot deixar decostat: la capacitat, el domini tècnic,per fer allò que es vol fer. Hi ha, enaquest sentit, excepcions al que vaiga dir, excepcions amb bona nota -pens en Sotomayor, un interessantpintor de finals de romanticisme-.Però és notori (tant corn incògnits elsmotius dels compradors) l'impudoramb que pengen i venen quadrespersonatges que no saben fer una oamb un tassó, individus que no estanavergonyits de reconèixer que 'no ernva molt bé pintar cabres, pert) la madonan'hi volia una', personal sense idea dedibuix, perspectiva, composició...normes basiques i antigues, que són,

Joan MirO (Serie Mallorca) Aiguafort 70x55.

SPORTS

fal& in9

CORDELLERIA I ESPARDENYERIACI Músic loan Xamena, 12. Tel. 66 14 84 (Llucmajor)

VENDA DE MOSTRESPARELLS SOLTS

C/. !Vatic. Talxaquet, 6- Tel. 66 03 74LLUCMAJOR

76 OMNI°

però, les que reeixen l'ofici que ellsdiuen practicar. Em deman si algútendria coratge d'exposar i vendrecadires coixes, taules malplanes, trin-xets sense tall... Deuen esser coses del'art.

Fa un moment em referia a l'èpocahistòrica (de la història de l'art, de lesarts decoratives menors i tot), on po-dríem situar aquestes exposicions.No convé que ens enganem. Obser-vem els paisatges que ens proposen iveurem una Mallorca sense antenes ales teulades, sense cotxes ni autopis-tes, sense avions al cel ni anuncis ales façanes; veurem platges sense ho-tels, marines sense ports esportius,panorames sense xalets ni camps degolf... i, si llegim el paradigma queens proposen als seus bodegons,haurem d'interpretar una gramàtica

de perdius, siurells, ventalls, aram,mocadors d'abrigo, plats de terrissa iescudelles amb orelles. Es "lo nostro",l'entelèquia d'una Mallorca retòrica iantiga que usa com a recurs senti-mental i coartada la mateixa dretaque abandona la llengua, malmet lanaturalesa a cop d'especulació, i va ala seva, la d'uns pocs que paguen imanen, sense manies. Els mateixosque el nostre (nostre? meu?) poblevota en proporcions abrumadores iamb constància digna de millor cau-sa cada quatre anys.

Pot ser, des d'aquest punt de vis-ta, tot és més entenedor. Fins i totque els cappares d'aquesta dreta ac-ceptin sense envermellir els afanysde fer mèrits de currículum a l'om-bra del poder (ah!, l'antiga fascinaciópel poder, pels qui comanden) decerta pintadora local, i accedeixin

sense vergonya -els mateixos quediuen que Miró pinta burotatxos, i hodiuen sabent que molts els aplaudi-ran la franquesa desimbolta- a posarper caricatures infectes i inhàbils queesdevenen així els seus 'retrats deCort', tal vegades se sentin i tot, enposar per a la fotografia final davantel quadret amb l'autora, com a mece-nes, Reis retratats per Velàzquez,protectors de les arts... Ben retratats,sí. Neo expressionisme pop involun-tari, kistch barroer: Costus tenia raó,tanta com Fellini i el seu funeral endirecte via satèlit...

A la llarga, doncs, tot pot resultarterriblement, creuelment, coherent.Fins i tot que a la primera galeriad'art de la Vila d'obra gràfica de Mi-ró s'acaramulli, vergonyantment i in-completa, a l'aiguavés de darrera, dequalsevol manera, després d'unes in-teressants fotografies que esbocen imostren la história de la balearitzacióde S'Arenal fent oli, quasi invisibles,penjades a la cortina del corredor: totper deixar el lloc privilegiat de la bo-tiga a la pintura de l'amo, que peraixò ho és de forma indiscutible.

Passaren les Fires i arribà enconti-nent la pluja. Persistent i a l'antiga. Iés d'esperar que benèfica per una te-rra que plorava de set. I com si la hu-mitat ambiental hagués contribuït areblanir els peus de fang de l'idolet,els símptomes de crisi a ASI es multi-pliquen ja amb pública notorietat.Senyals evidents d'allunyament en-tre Rabasco i els altres dos regidorsde l'agrupasión, la dimissió del caudi-llo dels càrrecs de responsabilitat

BARTOMEU JAUME NADAL, S.A.RENAULTEiwir& Ronda Migjorn s/n. Tels.s 66 01 40 i 66 00DE VIVI

La serie numerada Clio Williams es la versión que reúne lamotorización 16 válvulas más deportiva del segmento: 2 litros,150 cv y el equipamiento más exclusivo: tapicería de terciopelo,volante deportivo, palanca de cambio de cuero, placa conla numeración identificativa, stripping Williams en lateralesy portón trasero, y llantas de competición doradas.

OPINIO

17

municipal -coincidint amb la denega-ció dels seu recurs contra la sentenciaque el condemnava per desacata-ment calumniós-, l'escrit a la premsade la delegació calvianera d'ASI acu-sant-lo d'autoritari i demanant quese n'ha fet dels doblers de les sevesquotes, no fan, al meu entendre, mésque palesar unes realitats que ja ha-via exposat i analitzat a aquestes ma-teixes pàgines.

Ara falta veure que significarà totaixò per la politica municipal. En elmoment que escric, el duu el batle,meditant si accepta o no la dimissió.Es només una d'una serie d'interro-gants: és una dimissió amenaça perrefermar el seu poder personal, la deDon Joaquin? Que hi ha de cert, od'interessant, a les remors segons lesquals els altres dos homes d'ASI a laCasa de la Vila ja tenen pactat amb elPP el seu futur municipal? Hi hauràtransfuguisme, que Rabasco s'hauràde beure tant com el receptà fa unsanys? El mateix es pot demanar so-bre l'altre remor, la que fa referenciaa contactes Rabasco -Psoe amb elpunt de mira a una moció de censu-ra? Està un Psoe en franca decaden-cia a tots els Ambits de consideraciódisposat a assumir aquest risc per talde fer-se amb la batlia? fins a quinpunt Joan Monserrat estaria disposata menjar morena de tal casta, a pac-tar, segons les seves paraules, ambun delinquent? Moltes preguntess'obrin al culebrón municipal. Ten-drem, doncs, tardor calenta. Les res-postes, i més preguntes probable-ment, en pròximes emissions. I el po-ble? probablement haurà de seguirescoltant conferencies de Sant Vicentde Path, que deia eufemisticament LaTrinca abans de fer-se productora te-levisiva. Incògnites com que passaamb les inacabables i inconclosesobres del consultori del seguro, finsquan retardarà la seva pausa l'aug-ment i millora de serveis sanitaris alnostre poble, i molestarà als pacien-tissims i impacientats pacients i pro-fessionals que per allà campen? Pernomés posar un escandalós exempledel qual haurem de seguir parlant.Es de témer.

Així arribam, lector amic, a les darre-res linies per aquesta mesada. Vohaescriure també del virulent naciona-lisme espanyol que es manifesta des-fressat de critiques als nacionalismesperifèrics, a l'elemental defensa deIlengües pròpies i drets politics reco-neguts arreu; però l'amic AntoniLlompart m'alliberava de la feinaamb un lúcid i rodó article al númeropassat d'aquesta revista, que m'honor a subscriure.

I ho deixarem anar amb uns ver-sos del poeta hellenistic. Meleagrede GAdara que ha posat en catalàMaria Angels Anglada. Els llegia, illegia al pròleg informació sobre elkomos (a l'epoca halenistica és la sor-tida alegre del banquet, quan els nois co-rren pels carrers, portant encara les coro-

nes, i van a posar-les a la porta de la per-sona estimada noi o noia... sovint bon xicembriacs, de vegades s'esperaven estona iestona davant la casa... si no els obrien,hi deixaven la garlanda...) quan m'arri-baren per la finestra ecos de trompe-tes, de tambors, de corals mês o man-co desbaratades: era, un altre anys,encara, la nit de les verges, que emtrobava, doncs, llegint -i, ara, oferint-te com a present de comiat- versosdecadents i sensuals com aquests:'encara avui m'escalfa el record del desig,i sempre/somnia la cacera d'aquella imat-ge alada...", o 'Dorms, Zenõfila, flor de-licada. Tant de bo jo/son sense ales, po-gués entrar a les teves parpelles/ perquèni tan sols ella, que fetilla els ulls deZeus,/ et visités, i només jo, jo sol, etposseís'...

Miguel Cardell

LAINITIAe

Postal de ValenciaLa ciutat de València ha celebrat la XXII edició dels Pre-

mis octubre. Com cada any, la capital del País Valenciàha acollit una festa literària on es fallen els prestigiosospremis de narrativa, poesia i assaig. Simultàniament, laciutat també ha convocat un conjunt d'iniciatives queapleguen catalanófils i catalanistes de tot el món. En-guany, mitjançant tres encontres, els erudits han estudiatnovament Ramon Llu II, els escriptors han debatut els úl-tims 25 anys de literatura i els periodistes han analitzatels reptes que implica la concentració de mitjans en unaminoria de propietaris.

Gràcies a l'impuls intelligent d'un promotor culturalcom Eliseu Climent, el País Valencià és una terra que po-sa en marxa iniciatives que, de Mallorca estant, arriben afer enveja. Tot va començar ara fa un quart de segle -elmític 68- quan uns universitaris compromesos comença-ren a recuperar la personalitat col.lectiva del país i la sevagent: fundaren llibreries, crearen editorials, organitzarenentitats, editaren revistes, llegiren Joan Fuster i escoltarenVicent Andrés Estellés... La tasca d'aquella gent continuai s'hi han afegit altres generacions. Ens ho exemplifiquenla vitalitat d'Acció Cultural, el prestigi i la capacitat demobilització dels Octubre o la qualitat del setmanari "ElTemps", que amb èxit empresarial i professionalitat pe-riodística puntualment ens dóna notícia i opinió del quepassa pel món "vist" en català.

Es clar que aquestes empreses encoratjadores "con-viuen" amb les mil i unes barrabassades dels blaveros ul-tres i indocumentats. Les malifetes dels tais sectors reac-cionaris i illetrats -cavall de Troia de l'espanyolisme re-calcitrant- abracen des de la violència pura i dura fins alpintoresquisme dels que propugnen la secessió lingüísti-ca i l'anticatalanisme visceral. Mentrestant, pels carrersde la ciutat, bastant de valencians encara s'empegueeixende parlar la seva llengua i, recorren a la del veí de ponent,que és qui comanda. I les autoritats? Neden entre dues ai-gües i fan... el Canal 9!

Tomant als Premis -en el decurs dels quals s'ha home-natjat el pare Batllori, jesuita erudit i humanista que tépàgines dedicades al bisbe Taixequet- no em puc estar deressenyar que dos llucmajorers hi han presentat originals:l'escriptor Miguel Bezares, que amb Plaça d'Africa, optavaa l'Andròmina de novel.la i el novell Jaume Vidal Forte-za, les Endreceres del qual aspiraven a l'Estellés de poesia.Fa anys, no més de cinc o sis, l'Ajuntament becava jovesperquè anassin a València a canar el món lletraferit i cul-tural. Ara que n'he tornat, em conten que a la Casa de laVila no s'entenen per veure qui va dues passes més en-vant a la processó. Tot un programa de govern!.

MACIA GARCIAS

18

OPINIO

HAMBURGUESES«PERROS»

«PINCHOS»«PEPITOS»

Provin la nostraCUINA RAPIDA, ÉS TROPI!...

Obert tots els dies

Servei de begudes i menjarsde qualitat a preus raonables

Avinguda Caries V - Tel. 66 11 17 - LLUCMAJOR

4iViajes

GALICIAPont de la Immaculada

Sortida: dia 3 de desembreTornada: dia 8 de desembre

Avió + Hotel + Excursions + Mariscada59 500 pto

I ara també al SUPERMERCATPROHENS de dilluns a divendres

de les 19 a les 21 horesTel. 12 01 64. LLUCMAJOR

C/ Maria Antònia Salvà, 38

Tel. 26 74 50 - 54 • Fax. 26 90 00S'ARENAL

(aloks.a.A.T. 687

1F LLER MECANICO

CUERA

DEL MOTOR I DE L'AUTOMÒBILPedro Noguera Enseilat

AGENT OFICIAL

*S'IODAautomòbils

Taller autoritzat

epiva moto, s.a.CI Ripol, 30- Tel. 66 22 13

EL SALO DE PERRUQUERIAI BELLESA DE LES

GERMANESPUIGSER VER

ELS OFEREIX EL SEU HORARI:De dimarts a divendresde 9 a 12 i de 15 a 19i els dissabtes de 9 a 19C/. Orient, 8Tels. 66 20 08 66 11 12 - 64 05 14LLUCMAJOR

SOCIETAT 19

Noces dobles No es veuen cada dia unes noces

en què hi hagi dos nuvis i dues nú-vies, però així va ser. En Biel Rigo ila seva germana, na Nati, es varencasar el mateix dia. En Biel, amb M.Eulogia Gómez i na Nati, amb en To-ni Gelabert. Es casaren al convent deSant Bonaventura i va ser una ce-rimonia molt solemne. S'ha de desta-car la bona organització de tota lafesta i el bon dinar que va tenir lloc aun luxós restaurant.

La nostra més cordial enhorabonaa les dues parelles i a les respectivesfamilies.

M.C.Foto: Clar

El club que castiga els socisÉs increible però és veritat

Amb la conformitat del President, el Club nàutic des'Estanyol, en Hoc de tractar amb afecte els socis de núme-ro, protectors i juvenils, castiga els qui tenen pendent depagament les quotes.

Fa anys que aquest Club va ser una societat recreativa iamb mitjans d'entreteniment per a tots els socis, la qualcosa no s'esdevé des que tenim aquest President el qualho ha fet anar tot en orris i ha convertit el Club en un lloctancat per als seus amics i uns quants coneguts.

Les seves ànsies de governar l'han duit a proposar i atolerar que els socis deutors, quan paguen el deute, tambéhan d'afegir el 12 per cent d'interessos i no es conformaperquè a més exigeix mil cinc-centes pessetes per gestióde cobrament.

Ide, bé, ja que el President i la Junta són tan puntualsen els pagaments, voldríem que publicas en el taulerd'anuncis dels Club una llista de tots els que han pagatdins el termini i a més que ordenàs a les oficines, podermostrar els llibres de comptabilitat a qualsevol soci quevulgui comprovar aquests pagaments.

D'aquesta nova forma de cobrar arribam a dues con-clusions: 1-0 seran molts els socis que es donaran de baixaperquè no voldran passar per aquestes exigències. 2-0 queel President pretén ser l'únic amo del Club perquè des queés capita de la nau fins i tot forma part de les Autoritatsque presideixen les Fires de Llucmajor.

Moltes salutacions per a tots els que formam l'oposicióal President.

M.B.C.

20

SOCIETAT

Carta adreçada al Sr. Batle de Llucmajor,D. Gaspar Oliver Mut

Amb boja esperança i al mateixtemps temor, vull recollir algunspunts que, segons la meva opinió,mereixen una atenció especial sobreel poble de Llucmajor.

Segons la frase de William Ja-mes, al principi les idees noves iautèntiques són considerades ab-surdes, després hom admet que sónevidents però... s'afirma que són in-significants, i finalment, horn reco-neix la seva vertadera importàn-cia... i els adversaris d'ahir reivindi-quen l'honor d'haver-les descobert.

I és que els arguments dels ho-mes lliures solen escandalitzar lesminories que continuen creient enla ficció de les "conquestes socials",minoria que se sent orfa i de vega-des despullada, quan es parla dedisminuir el paper que correspon acadascú.

L'home lliure sempre dirà la ve-ritat, encara que, com Job, vegi "elsmeus amics m'abandonen i de ve-gades em rebutgen".

Qualsevol home de Govern hau-ria de cultivar la virtut de la humili-tat. Els ciutadans ja no es volenil.lusionar amb utopies. Les ètiquesgeneradores d'aquestes quimeres,basades en la convicció, solen dege-nerar en corrupcions. La solidaritatapunta, bota... i finalment desapa-

reix sense deixar més petjada que ladesil.lusió guarnida de dèficit, per-què l'home senzill prefereix la mo-ral impulsada per la responsabilitat.

Quantes vegades torn sebre elsmeus records corn si els escoltàs perdarrer cop. Un governant d'Ajunta-ment es caracteritza per la facilitat iirresponsabiliat amb que fa el 136 ala resta, perquè tot quant pot co-mençar en obres, només són paga-des per tots els ciutadans, amb lasuor i de vegades amb les llàgri-mes. Les bones intencions, no obli-dem que quan a Lluís XV li varendescriure els detalls de les torturesque varen precedir l'execució deDamien... va plorar desconsolat.Una política pegalómana concepprojectes sense que la intel.ligènciaaconsegueixi de sotmetre la senti-mentalitat, o a contenir la demagò-gia. El sacrifici, l'abstinència, ja queaquests exigeixen aquestes utopies,que estan destinades a "purificar-nos". Aquestes incongruències inci-ten un Ajuntament modest, com elque vos presidiu, a la humilitat i ala prudència, perquè els ciutadansque us depositaren la confiança, vo-len un Ajuntament al servei delsciutadans, sense fanfarronades ide-ològiques, sense adjectius, sensepressumpcions i que no tengui pre-

tensions d'aixecar muntanyes d'unaempenta, ja que aquesta proesa, no-més és reservada als místics, alsdéus o als titans.

Volem un Ajuntament sensearravataments ideològics, que noens faci somniar, perquè la utopia iel somni són les trampes més re-pugnants dels demagogs, perquè lademagògia d'un Ajuntament infaltpot destruir el ciutadà. I si el poeteaés un déu quan somnia i un pobrequan reflexiona, l'home politic ésun miserable quan somnia i un és-ser responsable quan reflexiona. Ique darrera els ideals i les utopies,avança, camuflat i protegit, l'exèrcitde la corrupció, dels aprofitats i enocasions, fins i tot dels criminals.

La humilitat d'un governant hade ser la principal virtut d'un Ajun-tament modern, perquè aquest noimposa al ciutadà allò que ha de fersinó que facilita la creació, que enspermet a tots de crear més i millor,a ser més lliures i responsables. Iacab, un Ajuntament sincer meditaIa frase de Confuci "tot és perdonata qui no es perdona res a si mateix".

Sr. Batle, sort i endavant

Job Tomi

expert ELÉCTRICA 416% d1:46 IPA #

Sens dubte te convencerà

INSTAL.LACIONS - SERVEI TÈCNIC - ELECTRODOMÈSTICSOBJECTES DE REGAL - CLUB DE VIDEO

CI Sa Fira, 3 - Tel. 66 19 01 (Llucmajor) - C/ Nou, 85 - Tel. 65 28 36 (Campos)

n>out Hue

c Impremta rr 1 (Pas d'en C unt(Tel I 9 711 72 40 98 - 07001 Palma de Mallorca

SOCIETAT

21

Tertúlia politica-Com acabarà aquesta dimissió d'en Rabasco?-Jo pens que acabarà be.-I a que dius tu acabar be?-Que tot continuarà com abans.-Es a dir...-Que en Rabasco continuarà de President d'Urbanisme

amb un acord amb el batle.-Ide) per això no importava haver mogut tant de re-

bumbori.-Es que vosaltres no enteneu en Rabasco. Ell, el que

vol, justament, es moure'n, que parlin d'ell.-També li agrada molt comandar, i per les coses que he

sentit, el batle no el deixar, i per això no està d'acord.-Si es per això, no es molt diferent als altres politics,

que per comandar són capaços de canviar de partit, comque canvia de camisa...

-Jo ja estic desconcertat, perquè em fa l'efecte que elspolitics se'n riuen de nosaltres.

-I per que?-Perquè tant dins el nostre Ajuntament com en el ma-

teix Congres de Diputats, abans de començar les sessionsparlamentàries i després d'haver-les acabades, tot són ria-lles i xerradetes d'amics, i això no es correspon a les pa-raules gruixades i els insults que a les sessions, de cara alpúblic, es tiren uns i altres.

-Ara només falta que s'entenguin en Rabasco i enMonserrat i en Tomàs Garcias, per fotre el càrrec al batle.

-Això ja seria massa, després de tots els insults, senten-cies i tot aquest historial de discussions d'aquests dos par-tits.

-No succeirà, no.

-Ara es parla de modificar la Ilei electoral perquèaquestes mangarrufes no es puguin fer.

-No es canviant les Reis, sinó la mentalitat de les perso-nes...

-Per què no deixau la politica i parlam d'altres cosesmés divertides?

-Es que segons com es miri, aquesta classe de políticaes d'allò Ines divertit.

-Jo m'estim mes parlar de sexe, o mirar la televisió.-Pere si tot es el mateix: sexe, futbol, tragedies i concur-

sos...-També, per aquí, hi ha molta política amagada...-A mí, només em preocupa quines participacions de la

Loteria de Nadal he de comprar.-Jo només compr un dècim, perquè consider que

aquests comerciants que fan negoci amb les paperetes deNadal, I 'haurien de fer a l'inrevés.

-I com?-Les haurien de regalar als clients.-Tu somnies truites, home!-Com si de cop i resposta, canviassin els costums de

tants anys enrera.-Jo tenc entès que hi ha algun que ho fa així...-Aquest no deu ser cap politic.-Tal volta, el més espabilat de tots!

Un que escoltava

************

R_INT

RIJN_

Ca'n LlucSant Llorenc,78 - A - Tel. 66 06 69

LLUCMAJOR (Mallorca)4,4•-•-•-•

CARNISSERIA 1:1 XARCIITERIA

ZANOGUERAGARCIAS

Plaça Espanya, 62 - Tel 66 13 02LLUCMAJOR (Mallorca)

22 TOPONIMIA

De noms i de Ilocs (IX)

Gomera, Gomereta, Can Ferri i Son MutiliardoMestre Guillem Gardes Bibilo-

ni, conegut com a Pastor de Cas'Hereu o de Gomera, ha estat undels informadors que més ens haajudat a l'hora de la recerca delstopònims de sementers, tanques, al-jubs, etc. En el primer número de"Noms i de Llocs" va sortir Son Ma-rrano i li férem una entrevista, peròla seva informació ha estat tambéimportant a l'hora d'elaborar lespossessions que avui tractarem.

Poca cosa direm de la biografiad'aquest algaidi-llucmajorer, per-què ens repetiriem, per tant ens li-mitarem a fer un breu recorregutpels llocs que encara recorda tant1/6 i a contar alguna anècdota.

- Després d'estar a Son Marrano,ens diguéreu que passàreu a CanFerri.

- Sí, però vivíem a les cases deSon Mutiliardo perquè a les de CanFerri encara hi havia emitgers. Emcuidava de les ovelles, de sembrar,dels missatges, i, de tot. Manejavaunes quatre-centes quarterades,dues-centes de Son Mutiliardo, centde Can Ferri i cent més de Gomera.

- A Can Ferri hi havia barraquesde roter?

- No, no n'hi havia, el que hi ha-via eren dues barraques de porcs, decurucull, una devora el forn de calç il'altra dins es Camp martinenc, enre-voltada de mates, li deiem així per-que hi havia figueres martinenques.

- Quins altres topònims recor-dau?

- Començant de les cases hi havias'Hortal des Lli, allà no n'hi vaigveure mai sembrat. Es Camp des Ca,on hi ha un claper molt bo, es Figue-ral Vell i també es Figueral Jove. Unaltre sementer gran amb nom de fi-guera era es Camp Verdal que teniauna vintena de quarterades, s'hi feiablat perquè era terra bona. Desprésvenia s'Espès, li deien així perquèera espès de rogues hi havia un co-mallaret no molt gros damunt s'al-

I=MIC=10 10 100 ssi

•X Can Busca

•

sa Pieta de Gomereta/GOLNIERA VELLA

es CampVerdal

es Camp Gros

;,

NILITILLiotno N .:z

Son Mariono..

Ametllers

Vells

lip

pers

sa Ruda • Son Tord

rvalicades „

GOALERETA cosTOVe —

TOPONIMIA 23

(\e,

- °cc"e

eNQ

I. ses Males Llengües.2. s'Hortalet.3. s'Hortal des Xots.4. sa Cisterna de sa Ruda.5. sa Tanca des Bisbe Rotes.6. sa Barraca des Bisbe Rotes.

camploll Gran

\'°\‘''?()OCO

e Ca

24

TOPONIMIA

jub. També hi ha ses Planes Grans,ses Planes Petites i es Camp Gros.

-Quines plantes i animals voscriden més l'atenció de Can Ferri?

- En tot Can Ferri només hi haviauna estepa blanca, totes eren negres(Cistus monpeliensis), d'aquestes defulla estreta i que segons a quintemps s'aferra; a vegades hi embana-va una cabra o un anyell, si es feiamal. Hi havia qualque mata que lesesmotxAvem i es feia com un arbre,els déiem, matamosqueres, n'hi ha-via una a dins sa Pieta de sa Barraca,tot l'estiu les ovelles hi dormien abaix.

També hi havia matapoll que noagrada gens a ses ovelles, per() si unad'elles, o un xotet petit, es mor iposes una branqueta de matapoll pelcoll els corbs ja no hi van, no el to-quen. De fet, a temporades, hi haviamolts de corbs, corbs forasters, quesolien venir quan començava l'estiu,aquests podien matar un anyell i, sil'ovella encara jeia, li treien els bu-dells. També hi havia alguna geneta,però paràvem les rateres i aviat lesagafàvem.

- Hem sentit a dir que a Son Mu-tiliardo s'hifeien bonescaçades, és cert?

- Sí, sobretota la beuradaperquè hi anà-vem moltsd'ocells. Tambéhi havia moltesde perdius quees criaven ambles gallines igalls anglesrs,pero un dia, emsembla que eral'apotecari "To-net" en va matardues i les altresja no tornarenmés, són molt Gomera (Fotos: C. Judi)vives!.

- A Son Mutiliardo i a Gomeraque hi ha forns de calk?

- A Son Mutiliardo n'hi ha undins sa Pleta i a Gomera quatre: undins sa Pleta de Gomerat, un altredevora ses Portasses, l'altre darrerales cases de Gomera i el darrer devo-

Mestre Guillem Garcias (Foto: C. Julie)

ra sa Cisterna des Carreró. A Gomeratambé hi ha una barraca de roter queestà dins sa Quintana de Gomereta.

- Sabem que amb les vostres ana-des i vingudes d'una possessió a

l'altra vos trobàveu a vegades amben Pere de Son Gall i que teníeu encomú l'interès per les estrelles. Qui-nes recordau més?

- Ara ja en record poques: ses Ca-brelles, surten a mitjanit, són set ovuit estels acaramullats que fan com

un rotlo. Quan fa devers una horaque aquestes han sortit surten esDeiols, que fan una tira dreta. Deversles dues de la nit surten les Tres Ma-ries que fan una tira un poc tombadai poc després surt un estel que ano-menam es Pollenci. També hi ha s'es-tel dels Boyers o de l'Alba, que és elprimer que surt quan ha de co-mençar el dia, i, el dels Set Frares,que no sortia sempre a la mateixa ho-ra, i, a més, record que s'amagava ihores més tard tornava a sortir. Hi haestrelles, que segons l'època, surtende dia. Record que una vegada guar-dava dotze o tretze ovelles i duia uncapell amb un foradi molt petit; emvaig jeure d'esquena amb el capelldamunt la cara i vaig veure un estelde dia, devers les dues i mitja, i esque tenia la vista dins la fosca i l'estelsegurament era gros.

De vespre, també he vist estelspassar i canviar-se de lloc, n'hi haviaun que venia de la part d'Itàlia quepassava cada vespre i en Pere de SonGall em deia que era que donava lavolta a la terra i per això no el vèiemsempre. Xerràvem moltes vegadesplegats, ell també en sabia molts de

noms d'estels.De nit tenia po-ca son i en feiapassar les ove-lles dins la sevafinca per poderconversar. Erauna bona perso-na que hem re-conegut poc itard.

- Ens podrí-eu contar algu-na anècdota?

- Si, el BisbeRotes va néixermolt aprop, auna barraca deSon Tord, elsseus pares ana-ven de Rotes i

ell va estudiar i va arribar a Bisbe.Pere' això fa molt de temps, jo ho sen-tia contar.

A sa Torre de son Mutiliardo hivivia un bandoler, li deien "Lo Espe-rit Sant" i deien que tenia un forat ique per ell quan s'hi acostava algú

sa Puntade s'Aljub

es Camp de Cr4,„

• CAN FERO .

I Tanca de s'Erii.2 , es lord!.3. es FINIefIll lie Moro.-I. so PICto d'arran des Caulk'.5. sa Crider!).6. es Corral del Rei.

7

TOPONIMIA 25

'

cte

SONI MUTILIARDO .•I sa Quintero. •2. es Figueral de Moro.3. sa Pieta.4. slim.' de str Beurada.

GOMERA VELLA IGOMER ETA

I. sa Cisterns des Correrá.

2. es Corroie! de sa Corriero.3. ses Cancres.4. s'Aljub Destapat.5. sa Barraca des Porcs.

6. es Corral des Vern,.7. es Femer.8. es Fool de Ca

Gomereta

Zzgzelizmaser Historiador Terrasa. 37

Teléfono 66 04 69

LLUCMAJOR (Mallorca)

LOAÍSA

trC,/ MELIA, 3 LLUCMAJOR

26

TOPONIMIA

disparava i els matava diuen que aell, el mataren al Carreró de SonMut.

- Per aquestes possessions hi so-lia córrer l'aigua?

- Alguna vegada quan plovia l'ai-gua baixava de dues parts i es troba-ven a la Costa. Una d'aquestes veniadel Porxat de s'Aliga i l'altra que te-nia dos ramals baixava del Sementerdc.! son Mut i de s'Hortalet, aquestesdues corrents juntament amb la pri-mera (des Porxat de s'Aigua) passa-ven per sa Cometa, es Camp Reg,s'Aljub Destapat, sa vinyeta, esCamp des Moll Petit, i per dins es Se-menter de ses Figueres i es CampLlarg anava cap el Carni de Capo-corb. Tota aquesta aigua va a desem-bocar al Torrent de son Alberti id'aquí Ilavors passa al Torrent deGaronda.

Al Camp Reg li donen aquestnom perquè per allà on hi passa eltren, pel mig, hi ha una síquia.

- Ara que es temps de bolets queens podríeu dir quins coneixeu?

- Hi ha esclatasangs que tothomconeix, primer surten els bolets ver-mells i les mares, quan hi ha maressol haver-hi esclatasangs. D'aquestsn'hi ha per Gomera, Can Ferri, i perquasi tota Sa Marina. Orellanes degarriga, aquestes són blanques a da-vall i a damunt negroses, se solen ferper dins el pinar on hi ha rabassotsde pi que fa molt de temps que hanestat tallats o arrebassats, n'hi haviamoltes pel Puig de Can Jiqueta i perses Coves de Galdent. També en tro-ben per dins els comellars.

Els picornells també es fan perdins el pinar, per sa Marina se'n fan,però poc, i si neixen és més envant,per la part de Galdent o Gràcia n'hiha molts, són blancs i davall tenencom a puntes. Es picomells són moltfins i molt bons, torrats, amb fideus o

frits. Els peus de rata es fan per dinsles mates, per sa Marina no n'hi ha,solament en troben algun quan ploumolt. On jo en trobava molts era perSon Mora, entre Algaida i Sencelles.

Blaves no n'hi ha per sa Marina.Collomes, Cogomes o palomes comii diuen n'hi ha per l'alzinar, a na Fe-derica jo n'hi he trobat.

Bolets d'estepa són blancs i moltsbons frits. Per sa Marina se'n trobaper dins garriga.

Les gírgoles de camp es fan dinsermAs, l'any que ha estat pastura Ila-vors l'any que ve encara no l'hanllaurat. Dins el Camp d'en Canalsse'n feien moltes, ara llaurant ambtractor els han llevades molt. Erenmolt bones, altre temps els cercàvembé, es fa dins sementers no a dins ga-rriga. Crec que també els diuen gír-goles de card. N'hi havia altre tempsdins el Sementer Gran de Son Muti-liardo, ha d'esser call vermell. Les

Gírgoles de pi són grogues i s'hande menjar ben premudes i bollides.Es fan quan han tallat el pinar. Lagent no hi pega, no són massa bones.

Xampinyons en troben quan ploumolt, en sortien a Can Ferri, són comels qui venen, tornen grossos, sómcom un bolet blanc.

Gírgoles de figuera, també n'hemenjades. Per aquesta part no n'hihavia. On en trobava era a una figue-ra de devora els sestadors de la Vila,a vegades n'agafava més d'un quilo,n'hi ha algun que fa més de dotzeunces. Surten de les arrels de les fi-gueres mortes. Són bones amb fi-deus.

C. CalviiioF. CapellàA. Ginard

F. JaumeF. Mut

FABRICA DE JOIERIA GARAU(Ca'n Cajeta)

Fabricant Illes Balears 030Només es fabrica amb or de primera llei (18 K)

PULSERES BARBADA MALLORQUINAOR EN PES a 1.650'- gram

OFERTES ESPECIALS 30% DE DESCOMPTE* Cordoncillos mallorquins des de 36.000.- (60 cms)

* Granets mallorquins de moreta des de 49.900.- (50 ems)

* Aros llisos, pulseres mallorquines de creu de Calatrava,etc. etc.

Llistes de Noces, Comunions i NaixementsC/ Born, 29 (Llucmajor) Tel. 66 04 03

ENTREVISTA

27

Aplec de patiments

Path el somni d'una nit de còlicEls tres munífics ministres arri-

ben a la vila a trenc d'una alba desolstici, guiats per la falangeta in-corrupta de Santa Càndida, que esfa forta sobre el cadafal i començaa organitzar adreços i rebosillos icalçons de campana. La imponent ipoderosa Trinitat extreu, d'unacapseta color d'orgue, la pau eter-na en forma de local vitalici per ala Benemèrita, curriculums huma-nitaris inclosos. Veient que tot allòdeu ser bo, i en vista de l'Esplèndi-da Indiferència del Redemptor, elsTres que Així Vingueren ho cele-bren amb abundoses torrades dematerial clinic, i vi de potada arompre.

Quatre-centes cinquanta damesd'estofa llustrosa s'avorreixen, en-tre pomes confitades i balls sol.lici-tats de temps enrera. Les acompan-ya la Lliga del Bon Mot, que ha res-suscitat per l'efecte insòlit de trespentagrames de festa, i que EtTa re-comanant a la parròquia la lecturad'uns tais papers per veure de do-nar la nota. Porcioles es desa unaparadeta ben aparent a la Torre delRegne, adduint que ell també és unhome que estima la terra: porta di-vuit banderins de colors a la destrai veles e vents a la sinistra.

Han exiliat els bruixots quemostraven lletra prohibida als vi-lans més garruts a la Terra de No-Ningú, regida amb mA pedrenyapel propi diable. Un grapat d'estu-diants de la sopa fan els bars delquadrat, tot plorant les moltes mo-nedes que valen. Infants i púberses peguen bof etades a les portes develles i fredes cases de saviesa. Elsjoglars més tendres són degradatsa goliards i s'amaguen pels racons,perseguits per la justicia i la insufi-ciència. Els músics de Palau, altra-ment dits Nosaltres Tampoc, exe-cuten rèquiems esgarrifosos i clive-

Hats, entre megàfons i pantalles: elsdiscutibles encants de tota de-cadència.

El Poeta, que ha vingut a provarde fer fermança, venta amb una to-vallola austera, trista i neta el Pin-tor, mig ofegat a causa d'una veu

grassa i grollera, d'olivera mal re-solta. Arriben notícies d'aldarulls isang des de la terra on més cou tot.He menjat massa bunyols i no puctrobar l'Alka-Seltzer.

Sebastià Alzamora

28

ENTREVISTA

Una xerradeta amb...

l'amo en Pep Carter (de Randa)Mentres recollíem la toponímia

del Massís de Randa ens cridàl'atenció la casta de feina que undels nostres informadors havia fet adiversos indrets d'aquella muntan-ya. Era l'amo en Pep Ribas Gallard"Carger" i decidírem que més en-vant podria esser interessant queens contás les seves vivències. Veta-el el resultat d'una llarga xerradaque tenguérem amb ell un caloróshorabaixa del mes d'agost passat.

- Ens podríeu contar com va es-ser que venguéreu a viure a Randai fer feina a les pedreres?

- Jo vaig néixer a Montuïri el 7 demaig de 1921; a l'edat d'll anysm'enviaren a Randa, perquè hi teniauna tia casada amb l'amo'n Miguel"Call", que picava carretons de ba-tre. Mon pare, aleshores, pensavaposar-me de mosset a una ferreria,devora ca nostra, però el conco ii vadir: "I si l'enviaves a Randa? Jo notenc fills, ni nebots de part mevaque vulguin aprendre l'ofici, id'aquesta manera es perdre. El pri-mer mes no vaig anar per res aMontuïri i hi vaig perdre les rela-cions. Els meus amics ja tots erend'aquí i la meva vida quedà persempre lligada a Randa, fent feinaamb el conco a les pedreres.

- Quantes pedreres teníeu?- Sobretot férem feina a dues pe-

dreres. Una es la d'Albenya, que téel camí en el segon revolt de la ca-rretera de Cura i, travessant s'Adre-cera, continua en rost fins a la pe-drera. Actualment quasi no es dis-tingueix, perquè llevaren les pedresque quedaven per fer-ne gravilla inomés va quedar com un Ilisà depedra. Aquí hi féiem les soles deforn.

L'altra pedrera es la d'Es Coco-nar, que està a rná dreta part da-munt de les barreres de Gràcia. Hitrèiem els carretons de batre, les vo-

reres de voravia (bordillos), empe-drats de portasses i coses d'aques-tes.

En temps del Moviment hi ha-gué disputes amb altres veins deRanda per mor de la llenya i les pas-tures de Sa Comuna, i vàrem per-dre, per dos anys, els drets que tení-em de la pedrera. Per això en cercà-rem una altra un poc més amunt, aSa Serra mitjana, i seguírem fent so-les de forn. Totes les families de ran-da podien treure pedres de Sa Co-muna, la llenya que necessitassin otenir-hi amollat un animal que nofos de cria. Tant les nostres pedre-res, com el forn de la vila, se sub-hastaven.

- Com es feia aquesta subhasta?- La solien fer cada dos anys o

cada quatre. Es feia coincidir amb eldia de Cap d'Any, i se'n cuidava enToni "Gener", que per herencia fa-miliar havia rebut aquesta funció.Tenc entès que aquest costum pro-venia d'ençà de la Desamortitzacióde Mendizábal.

- Com es repartia la llenya?- Cada any es deia on s'havia de

tallar la llenya. La part més bona eraper al forner i l'altra quedava per ala gent del poble. El forn, que eracomú, se'l quedava qui oferia elcoure pa a mes bon preu. Randa eracom una família en gros, i tot aixòes va perdre quan esclatà el Movi-ment, perquè llavors cadascú feia elpa com podia i amb all?) que podia:ordi, civada, el que fos...

- Ens podríeu explicar per quèservien les soles de forn?

- Les soles servien per fer el tres-pol del forn; la volta, la feien de to-ves. Algunes d'aquestes toves erenduites de Barcelona, i altres eren fe-tes a les teuleres de Mallorca. Nosal-tres només fèiem el trespol. Si aqualque forn l'havíem de canviar,per haver-se fet malbé, deixàvem lacúpula intacta. Altre temps no hihavia refractaris, no forns giratorisde fetro; això va venir després i vaesser la mort d'aquesta pedrera.

- Quina tècnica empràveu perfer els carretons de batre?

- Primer escuràvem un tros queens pareixia bo i cercàvem les pe-dres adequades; d'aquestes, n'hi ha-via de molt grosses, i per fer-ne depetites, primer li feiern un forat;dins hi posàvem pólvora, no po-diem usar dinamita perquè l'esquei-xava; en canvi la pólvora nomésfa tres talls. A vegades d'una solapeça sortien dos carretons, per-6 perseparar-los empràvem la pólvora,sinó la manuella i dos tascons de fe-rro, picant a poc a poc. Desprésdonàvem la forma troncodmica ca-racterística per poder donar la voltaa l'era de batre; però de manera gro-llera i amb uns centimetres de més,per no espenyar la peça durant eltransport fins a Randa.

- Com davallàveu aquests carre-tons a mig fer?

- Al principi ho fèiem amb una

Des del cim del Puig de Son Reus, les pedreres d'Es Coconar son una talaia excel.lent delssantuaris de Sant Honorat i de Gràcia

ENTREVISTA

29

carretereta de llantes de ferro, esti-rada per una bístia i amb una corda,fermada darrera, per anar-la fre-nant. Els solíem baixar de dos endos fins a les barres de Gràcia.D'aquí els transportàvem fins aRanda amb un altre carro, a mesuraque els anàvem necessitant. Pro-

curàvem tenir-ne un grapat d'aca-bats, perquè sovint en venien a cer-car d'Algaida, de Llucmajor i d'al-tres pobles.

Els dos darrers anys que féremaquest tragí, de baixar les pedresd'Es Coconar, utilitzàvem ja un ca-rro amb rodes de goma.Això era devers l'any 63 o 64.

- Quines eines empràveu peracabar de polir els carretons?

- Les eines que usàvem aquí baixeren sobretot punxons, escarpres,un martell de puntes, un altre dedents i un maçot amb el cap gruixat;aquest cap, el canviàvem a una mar-breria de Ciutat, segons haguéssimde fer una feina més comuna o mésfina. Per fer la forma dentada delscarretons de batre empràvem elpunxó i l'escarpra. Per als acabats iel polit final usàvem el martellet dedents, molt suau, per por de no es-penyar-ho tot.

- Quin horari de feina tenieu iguantes persones hi treballàveu?

- Quan estàvem a n'Es Coconar,pujàvem el dematí i treballàvemfins al vespre. Solíem partir de Ran-da a les sis i, quan arribàvem allàdalt, a sortida de sol, ja ens posà-vem a la tasca, que era molt feixugaperquè manejàvem la manuella i elmartellot. Per això fèiem una fuma-

da o dues per tanda, els que eren fu-madors, o bevíem un glop d'aiguaque anàvem a cercar amb un càntira la cisterna de Gràcia, quan éremallà prop, o a Cura, quan treballà-vem a l'altra pedrera. Com a mà-xim, solíem esser per allà dalt tres oquatre homes, o sia dues colles.

- Quin temps necessitàveu perfer els carretons de batre?

- Es difícil de calcular perquè, sitrobàvem una roca bona, en podíemtreure quatre o cinc en un dia. Pere,de vegades havíem d'escurar diessencers, i no trobàvem res. Amb cer-tesa puc dir que, quan els teníemaquí baix mig arrodonits, necessità-vem al voltant de tres dies per tenir-los enllestits definitivament.

- A més de les vostres, hi haviaaltres pedreres?

- Tan sols en funicona una, i moltpoc temps. Només feia voreres i es-tava a la part del tombant de Lluc-major, que tot eren fulls. La va duren Jaume d'es Molí d'es Sant", i es-

tava dins l'empriu d'en Joan "Ba-tlet".

- Quan deixaren d'explotar-seles vostres pedreres?

- Devers els anys seixanta ja nohi havia massa demanda de carre-tons de batre, perquè les batedoress'anaven imposant. També les yore-res de voravia tenien poca sortida ija els feien de formigó. Els darrersanys, el 63 o 64, ja només feia feinaamb en Tomeu "sopes". Record queera quan condemnaren l'abeuradorde la plaça d'Algaida, perquèadobàrem les pedres per fer la novaparet de Sa Rectoria per encàrrecdel mestre picapedrer l'amo'n Toni"Pau". Després en Toni "Sopes"abandonà per anar a fer feina a unhotel. Jo encara volia continuar,però per girar una pedra que doshomes la giren en no-res, havia defer venir la dona i posar parpals.Per aim) ho vaig deixar anar i ja novaig picar pus.

- I què féreu després?- Llavors vaig passar de carter de

Randa i me'n cuidava de recollir lacorrespondència a Llucmajor, perdespré srepatir-la. Després vaigcombinar aquesta feina amb la deservir al Celler de Randa, que va serquan va començar a venir turismeper aquí. I així fins que em vaig reti-rar.

Ens parlà també l'amo en Pep,de les barraques que construïen peraixoplugar-se a les pedreres, de lallegendesa de Sant Ramon Vell, deles obres d'ampliació del Santuaride Cura, dels túnels i coves de lamuntanya... Temes aquests, que po-drien fer quasi interminable l'entre-vista. Aquesta xerradeta haurà ser-vit de collaboració entre les revistesES SAIG i LLUCMAJOR DE PIN-TE EN AMPLE, que la publicaran almateix temps. Esperem que no siguila darrera.

Moltes gràcies a l'amo en Pepper la seva amabilitat, i salut per alfutur.

CELS CALVIN- OMIQUEL SASTRE "FIOLET"

30

ENTREVISTA

La `Moguda" musical llucmajorera (III part)

Corruptos: to be continued...No tot són alegries a la terra de les mil dances muni-

cipal: un dels grups pioners de l'explosió rockera que hacommogut Llucmajor al llarg de l'últim any, els Corrup-tos, va anunciar la seva dissolució pocs dies després deIa que va resultar ser la seva última actuació en directe,a la Nit de Rock que l'Ajuntament de Llucmajor (?!) va

organitzar amb motiu de les Fires d'enguany. Ens hemreunit, cerveses a punt, amb Joan Janer (baix, 22 anys),per tal d'examinar la història d'aquest grup, integrat perell mateix i per Joan Sastre (vocalista, 23 anys), Paco"Enamorao" (guitarra, 22 anys) i Jaume Cardell (bateria,21 anys)

- Comencem pel més obvi enaquestes -tristes- circumstàncies:quin són els motius que vos hanportat a la decisió de disoldre Co-rruptos?

- Bé, ha estat mes que res per faltade personal i de temps: en Jaume, elbateria, se'n ha anat a tocar ambaltre grup, un de per Ses Salines, i elguitarrista, en Paco, també teniamolts problemes de temps com perpoder seguir els assajos, les actua-cions. Etc. De manera que nomésquedàvem enJoan Sastre (el cantant)i jo, que també teniem les nostres fei-nes, a banda del grup. I és clar,aquestes no són condicions per tirarendavant amb una história d'aques-tes...

- Podríem pensar en la possibili-tat que, malgrat tot, els ex-Corrup-tos faceu alguna cosa pel vostrecompte en la música?

- Sí, vaia, segur que sí. De fet, ja etdic, en Jaume ja està en un altregrup...

- Com es diu, aquest grup?- Ara mateix, no ho sé, però és un

que té com a set o vuit músics. Bé

això, en Jaume ja està en un altregrup i a la resta, no sé, m'imagin queels deu seguir interessant la música,deuen voler fer una cosa o altra...quan puguin... Pel que fa a mi, segurque sí. Es que ja teníem alguns temespropis, que a mi m'agradaven molt, icrec que seria una llàstima deixar-lostirats...

- No teniu o pensau tenir algunmaterial gravat, com a testimonid'aquest treball vostre d'un any?

- No, francament no tenim resgravat. Be, sí: un vídeo que fa filmarqualcú d'una actuació nostra, peròtampoc no se sent massa bé. Es quetampoc no teníem els materials ne-cessaris per enregistrar res amb unminim de dignitat. I ja et dic, existei-xen aquestes sis o set cançons nostresque a mi em piquen molt, perquècrec que són bone i hi hauria que feralguna cosa amb elles...

- Quin gust vos en queda, de totaaquesta feina de muntar i posar enmama un grup musical, i d'aquest"boom" de conjunt rockers de la vi-la en el qual vosaltres heu partici-pat?

- Doncs molt bo, molt bo. Es moltpotent, això de veure un concert desde damunt de l'escenari, enlloc dedes d'avall, que és l'habitual. Veureque la gent s'ho passa bé -o, al man-co, t'escolta-, tota la marxa que aga-fes... és una cosa molt forta, encaraque només ho facis per divertir-te ipassar una nit de gresca.

I quant al "boom" aquest quedeis, doncs molt bé, també. Es moltguapo, que a Llucmajor hagin sortitgrups d'aquest tipus. Si és que t'hotrobes a qualsevol poble, Manacorseria l'exemple més clan.. I un poblecom Llucmajor, que se suposa que ésgran i important, encara no tenia elsseus grups. A més, cada conjunt té elseu "rollo" el seu estil, totalment in-dependent del dels altres, i al mateixtots ens hem duit sempre molt bé,sempre ens hem ajudat a nosaltres,els germans Montalvo -uns altresal.lots que també fa temps que estan-treballant en un grup propi- ens hanajudat moltes vegades, amb equip ital... No sé, en tinc una impressiómolt bona, de tot això. Després, quetambé et trobes amb al.lots molt jo-

TallersMARINA

PEUGEOT-TALBOTAgent Oficial

C/ Marina, 104 - Tel. 66 05 21Exposició I venda: C/ Marina s/n

LLUCMAJOR

Als TALLERS MARINA tots els clientes de les

assegurances Taël6 ZURICH podeuobtenir un 20 % de descompte quan pagueu al comptat la má

d'obra a les reparacions dels vostres vehicles

COLORI/VSMODA

INFANTILC/. D'es VaII, 107 66 27 26

LLUCMAJOR - MALLORCA

ENTREVISTA 31

ves, més que nosaltres, que s'animenperquè han vist que nosaltres hohem fet i comencen a muntar els seusgrups... Jo crec que realment ha estatmolt be.

- I no creus que sentireu, ara, la"nostalgia de l'escenari"?

- Ha, ha! Dons no ho crec, mira.Total, no hem fet tants concerts, nihem anat mai tan seriosament comper això. Vaja, devem haver fet sis oset concerts, si alguna vegada hanpassat mesos entre l'un i l'altre... Sí,el que et deia, ens ho passàvem moltbé damunt l'escenari, era un cosa in-tensa, però be, supbs que aguanta-rem be el "mono", no? (torna a riure)

- Quina opinió vos ha merescut,el fet que l'Ajuntament de Llucma-jor hagi organitzat, després de tanttemps d'indiferència, una Nit deRock amb els grups locals?

- Home, en principi ens ha sem-blat be, perquè es tractava d'una no-va ocasió per tocar en públic -quesempre es el que vols-, i perquè ja erahora que fessin alguna cosa no ja pera nosaltres, els grups, sinó per als jo-ves de Llucmajor. El que passa esque no crec que fés falta portar capgrup de fora (en referencia als Rom-piendo Cuerdas, que també hi parti-ciparen): a més dels Turmix Asesino,els Midian i nosaltres, i ha im parellde grups més a Llucmajor mateixque podien haver completat el car-tell, i no van mirar gens per ells, es-sent com són del poble. A més,aquesta Nit de Rock ha arribat tard,després de tot un any no ja d'indi-ferència, sinó de posar traves: a no-saltres en van fer abandonar el pri-

mer local on assajàvem, sense pensaren el problema que això ens suposa-va, i han anat impedint festes, suspe-nent concerts... En definitiva, la Nitde Rock va ser una bona idea, es clarque sí, i tant de bo es repeteixi sovintperò havia d'haver-se promogut ja fabastanta estona

- Canviant de tema: Els Corrup-tos han estat, segurament, el grupmês "polèmic" de Llucmajor, sobre-tot per aquella versió d'un temad'Ilegales, titolat "Hippies", ambcertes frases de caire politic, di-guem-ne, un pèl agressives...

- He, he he! (rialleta malèvola). Sí,aim) es cert. El que pasa, però, es queno pots confondre la lletra d'unacançó amb les idees dels membresdel grup que la toca, sobretot quan eltema no es propi, sinó, com has dit,una versió d'un altre grup. Simple-ment nosaltres fèiem bastantes ver-sions d'Ilegales, era el grup que mésens agradava i que havíem pres unpoc com a model, i ens va agradaraquesta cançó i en férem una versió,al marge de pensar si podia resultarpolèmica o no. Evidentment, javèiem que podia succeir així, peròbe... si no hi ha una mica de polemicatot resulta mot avorrit, no?

- Quines són les pitjors dificul-tats que heu hagut de travessar enportar endavant el projecte d'ungrup musical? I quines han estat lesmajors satisfaccions que n'heu re-but?

- Dificultats n'hi ha hagut moltes,com sempre passa amb aquest tipusde coses, encara que sobretot han es-tat de caire econòmic: ara necessitam

comprar tal aparell, ara s'ha fotutaquest altre... i sempre era difícil reu-nir els diners que necessitàvem in-vertir. Però tot això es compensa pelcostat bo de tota la història, que es elqueja et deia un poc abans: veureque ets capaç de sortir-te'n, pujar enun escenari i veure que la gent t'es-colta, adonar-te'n que cada vegadaho pots fer una mica millor, etc.

- Quina impressió t'agradariaque guardas la gent de Corruptos iquina creus que guardara en reali-tat?

- Ha, ha, ha! Vaja, doncs m'agra-daria que recordassin això que t'esta-va dient, no? Que teníem bona mar-xa en directe, que els divertíem, quehavíem anat millorant amb eltemps... Jo crec que el podem deixar,aquest record: encara que anAssim enpla "cutre" i divertit, teníem un can-tant amb tot un estil propi (rialles),tocàvem un repertori pop-rock bas-tant marxós, Procuràvem comunicar-nos amb el públic i cuidar-nos com amúsics... Però el que realment recor-daran... be, cadascú sabrà! (més ria-Iles).

- Endreces, floritures, agraï-ments...

- Agraïments? Bé, als germansMontalvo, per l'ajut que he esmentatabans. . A tota la gent que ha assistita les nostres actuacions i s'ho ha vol-gut passar be amb nosaltres... No sé,gràcies a Déu, he, he. Ah, i gràcies atu i a Llucmajor de pinte en ampleper aquesta entrevista

- De res, Joan, home...

Sebastià Alzamora

Pe' teatete ð4 4/44, (*omega:

CARRER D'ES CONVENT, 103. LLUCMAJOR

De Sants, remeis i totes herbesSi el mes passat llegíreu aquesta

secció, véreu que es parlava de Santsi remeis fins dia 10 de novembre.Aix() és perquè com que la revistamai surt dia 1, sinó més aviat dia 10,hem pensat que per tal de donar unbon servei és més adequat començarels mesos dia 11.

Així dia 11 de novembre és SantMarti, patró dels moliners, ja que se-gons la tradició el pare d'aquest santera moliner. Cada any ens regala l'es-tiuet de Sant Marti, però no vos fieuja que "Com més fort és l'estiuetguarda't més del fred".

Dia 18 és el Dijous Bo, si no teniures que fer hi podeu pegar un bot perveure si hi ha més o manco gent quea la darrera fira de Llucmajor, peròaixò sí, comprau poc! seguiu els con-sells que donen per televisió: com-prau productes Ilucmajorers, i encaramillor feis-ho a Llucmajor.

Dia 22 és Santa Cecília, la patronadels músics, per tal motiu i per hono-rar-la, la Banda de Música fa un con-cert, pensau a anar-hi.

Dia 23, Sant Climent, ja és massatard per sembrar, "Qui sembra perSant Climent, perd la llavor i perd eltemps".

Dia 25 és Santa Catalina, bon diaper començar a fer el torró i així es-tarà a punt per Nadal, si és que enqueda. Per seguir la tradició, aquestdia convé menjar bunyols:

Demà és Santa Catalinai bunyols hem de menjarpodeu començar a dergarmestressa, mel i farina.

En aquest temps ja és ben hora detenir el porc engreixat per fer-ne ma-tances, si voleu saber com és feien al-tre temps a la pagesia, consultau laplagueta de l'Amo En Joan de sesMales Cases (Joan A. Mójer Noguera1859-1941).

Vet aquí un sopar de matancesque ens explica M. Antònia Salvà al!libre "Entre el record i l'enyorança".

Per la vila, per Ciutat,per tot contaré alabancesdel bon sopar de matancesque la madona ha aguiat.

Amb el rave corgelat,les nous i ametles torrades,i les olives trencades,i el novell envinagrat,

l'arròs ben espiciati la gustosa cassola,han fet bé la garangolaa la llebre amb estofat.

I encara veig, ran del platde bunyols i d'oreianes,les agredolces magranesque us deixen desembafat,

i el dolç penjoll emmelat,la síndria, com una rosa,i el vin-blanc, que mai fa nosa:Molts anys i en sanitat!

Dia 30 és Sant Andreu, el fred jaés aquí de bon de veres, de fet "PerSant Andreu o calabruix o neu". Se-gons el cançoner s'acaben de tot lesfigues:

Sant Jaume se'n du ses forsSant Miguel ses agostenques;Sant Andreu ses martinenquesi a Nadal menjam arròs.

Amb Sant Eloi, dia 1, començamel mes de desembre.

Aquest sant és el patró dels ar-genters i ferrers, d'aquí ve que mol-tes campanes hagin per nom Eloiperquè els ferrers que les feien, po-sant-los aquest nom, honoraven elseu patró. Eloi nom la campana ma-jor de la Seu, la més grossa de Ma-llorca.

Dia 2 és Santa Bibiana, mirau bé siplou o no perquè: "Si plou per SantaBibiana, plou quaranta dies i una set-mana:.

Llavors ve Santa Bàrbara, dia 4,patrona dels artillers, advocada con-tra els llamps i els efectes de les

descàrregues elèctriques i atmosfèri-ques:

"Santa Bàrbara que estàa la segona capellaqui s'encomanarà a ellade ningun Ilamp morire

Dia 5 és Santa Elisa, si en conei-xeu cap, pensau a dar-li els moltsd'anys.

La Constitució és dia 6, i és l'inicide l'anomenat "pont de la Constitu-ció" que acaba per la Puríssima, dia8: és el dia en que es comença a for-matjar.

Pel que fa al temps, els dies enca-ra s'acursen, a foravila sembla que laterra d'adorm, no admet cap llavor,no creix cap planta ni es cull res, laterra reposa, resta somorta i no des-xondeix fins el febrer.

REMEI DEL MES: des del co-mençament de l'hivern no hi ha nin-gú que per culpa dels costipats nodoni un to més o menys nasal a lesparaules, aconseguint així una dicciómés pròpia d'El Cirano que d'un ma-llorquí. Si voleu evitar-ho preparau:una cullerada d'oli d'oliva, un ver-mell d'ou i 10 gr. de mel; tot això,ben mesclat vos ho engoliu en el pre-cís moment de ficar-vos al llit i ja n'hiha prou. De dues vegades nou, vossentireu curats radicalment.

Temperatures de l'octubreMàxima: 21'2. Dia 1Minima: 6'2. Dia 23.Màxima més baixa: 13'4 Dia 23.Minima més alta: 16° . Dia 12.Pluges del mes d'Octubre: 118'6 li-tres

Llunes:

LLUNES DEL ORI-GINAL

Es Jai de Sa Barraqueta

La Premsa Forana va estar present a lesTrobades Empresarials en alta mar

33

El passat divendres dia 8 d'octu-bre, va tenir lloc l'encontre de 200empresaris illencs i estrangers en unajornada a alta mar organitzada per"Sa Nostra" Caixa de Balears, Fo-ment Industrial de Balears i Conse-lleria de Comerç i Industria del Go-vern Balear. L'interessant diada ésdesenvolupa dins el vaixell, cedit perla Compañia Trasmediterránea,"Ciudad de Salamanca" que, malgratel temps i els molts marejos de quasitots els que hi viatjàvem, ens va por-tar fins a l'illa de Cabrera, lloc onse'ns va servir un esquist dinar.

A l'esdeveniment hi eren presentstots els mitjans de comunicació de lesilles i d'altres estrangers. La PremsaForana fou també convidada aaquesta diada a alta mar i estigué re-presentada per Jaume Casasnovasdel Setmanari Veu de Sóller.

L'esmentat encontre fou qualificatpels presents com "molt interessant"ja que d'ell es pogueren extreure im-portants conclusions i, sobretot, com-promisos per part de les instanciespolitiques com, per exemple, l'afir-mació del Conseller de Comerç i In-dustria, Cristòfol Triay, qui va anun-ciar que la seva Conselleria s'ha pro-posat reforçar i revitalitzar la indus-tria empresarial de les Balears.

Per la seva banda el Foment In-dustrial va anticipar que convidarà25.000 empresaris de 30 països a tra-vés de la C.E. perquè participin a laFira de Negocis que tindrà lloc elproper any. Aquesta Fira, anomena-

da "Europalliances", donara la possi-bilitat de posar en contacte empresa-ris de distints països i donar-los lapossibilitat d'establir negocis plegats,tant amb temes d'exportació comd'importació.

Miriam Izquierdo, representantde la Comissió Europea GeneralXXIII, és mostra totalment a favor deles petites i mitjanes empreses ja queelles són el 60 per cent del producteinterior brut de la C.E. i representenuna majoria molt important del per-centatge dels llocs de feina dins Eu-ropa. Miriam Izquierdo dona com-plida informació referent als projec-tes de futur de la Comissió GeneralXXIII, que comportaran importantsactuacions a totes les illes que per-tanyen a països de la C.E.

Joan Forcades, President de SaNostra, va lloar la importanciad'aquest encontre entre empresaris jaque aquestes accions són les que fa-ran que dins el proper any 1994 po-guem gaudir de noves esperances defutur que ajudaran dur a bon port lesaspiracions dels empresaris de totarreu i el que és més important, lacreació de riquesa i llocs de feina.

Alexandre Forcades, ex-Consellerd'Economia i Hisenda va apuntar, auna molt interessant i ben documen-tada intervenció, que és força neces-sari dirigir el futur de les Balears capa la creació d'un Parc Telematic queconvertiran les illes en un lloc privi-legiat d'entre tota Europa.

•L'OC13 -tonvoca els

prengis::.31 de..deAntl la d'enguaoy e I s PremistdeSdesembre han arribat

edid6 -Assolirit una itn-ptittancia remarcable dins la:so-

t baleart InStagra tsamb.e1 XXV aniversari de la

creació de l!tibra, agafen el nomla'diada de Mallorca, dia de

l'entrada del RekEit jaume'A Me-n,dina : Mayurkai,fe§: cony oquerv.:::per preiniar::::1t0. ' -idit5 de perso-..A

... nes 47entitalsa74iitils o col.lecti-yes citte'ittigin d&tacat per la se-pvoa bvie,oIuntat de servei al nostre

perna de les Illespart adreçat a::premiar qualsevol ••

per Ia,seva dedicació a la tascam

compta amb ov a:c ions:La present ed6 deb, Prernis

cultura o la identitat nacionaksvnorrnalitiadora de Ia

- Neix el PrerrifitiSep M

- El Premi Gabriel Alotitat*‘6,destitia, i,a.,.reconèbcer i promoure :quOoositpkgotui:j4,cp%i*riiokote:::,coiolot!ogoi* :140kgfogoko i l i1111

hagi.„„..,potook**pt#0$4*,::.,¡

ambii:nófilialitOtiiiatalAnittiUderRWBAI#A04:;::'

Eis altres premis són: Francescde Borja Moll, destinat a entitats;Emili Darder, premia el mOneducatiu; Bartomeu Oliver, ac-tuacions a barris i centres; Mi-quel deis Sants Oliver, treballsescrits o àudio-visuais i Barto-meu Rosselló-Pòrcel.

Tothom pot proposar gonol* :a la Junta Directiva de l'OCB, in-Ofilk0#1f#100.4V0fha moites'persottet'Vev4t4wporterres que niete40#11 .440.0p.00*,::,1esforç sigui reconegut,lanoi:iothérit*1****foii

El premi peelCgt4A;,..4044.4..:::serà una escultura de. E!;;:nez Pavia es lliurarà. en la 'q4.0.:¡:0:s'ha convertit Nit de la Culturi .de les Illes, dia 17 de desembre,nit qu ,:reuneix un ampli sector.44mon econòmic, social, i comés clai,•inteLled*OltWit nostraasocietat.

34

SOCIETAT

L 'òliba m'ha contat que el tradicional dinar de Fi-res va enregistrar un autèntic d'overbúquing. La

relacions públiques del consistori, Francesca Contes-tí, va haver de treballar a fons per tal de col.locar elsnombrosos comensals que -convidats i sense convi-dar- varen acudir al restaurant de l'Avinguda Mig-jorn.

Quasibé hagueren d'habilitar cadires i taules alscorredors com passa al servei d'urgències de SonDureta. La senyoreta Contestí es mereix més que unaplaudiment per solucionar el problema i contestartothom. L'òliba diu que els cuiners hagueren d'afegirun poc més de brou i així l'arròs va bastar per a tots.I això que nosaltres no hi anàrem...!

* * *

L 'anunciada dimissió del responsable d'Urbanis-me es va convertir, un cop més, com és més o

menys habitual, en un llarg monòleg en el qual Ra-basco va enamorar els fervents seguidors d'ASI. Noentenen res, però es queden amb la boqueta obertaquan escolten que el seu líder no compta per al ba-tle.

I ben segur que no saben qui té la culpa d'aquesttrui... Els lectors de "Llucmajor de Pinte en Ample"són molt llests i ho han endevinat tot d'una. El cul-pable de tots els mals de Rabasco és l'ex-batle JoanMonserrat.

* * *

En aquesta ocasió té la culpa, perquè el batle Gas-par Oliver està completament segur que Joan

Monserrat "no presentarà moció de censura en con-tra seva", Rabascus dixit.

Estic segur que si al caporal d'ASI un dia li ser-veixen el dinar passat de sal, també dóna la culpa alportaveu del grup socialista, mussolus dixit.

Perdonau, però el mussolet també s'ha aplegatdels discursos de Rabasco i sense voler s'ha aficionata les frases i cites ciceronianes.

* * *

A I passat plenari hi hagué una mica de confusió

quan es va parlar de la subvenció de 900.000Pta. (quasi un milió) per al Club se Botxa ("petan-ca"). L'oposició va manifestar no estar-ne assabenta-da. Més tard, el batle, quan va estar ben assessorat,va aclarir que no eren per a aquest club sinó per a laFederació balear de Botxa ("petanca"). Desprésd'aquest aclariment, tothom satisfet, governants ioposició (aquesta no es va manifestar ni en contra niva fer constar en acta la seva oposició).

Creieu, contribuents de Llucmajor, que tenint unAjuntament amb un deute de més de mil milions depessetes i no podent-se fer càrrec de pagar els credi-tors, hem de regalar quasi un milió de pessetes aaquesta Federació? Que hi ha algun regidor aficionata aquest joc? Tenim algun amic a la Federació es-mentada? o és que el "tractorman" ha donat aquestaordre als Ajuntaments on governen els seus? Creieuque si haguessin hagut de pagar dels seus, entre els17 regidors, s'haguessin arreplegat nou-centes milpessetetes?

* * *

Es veu que actualment el tennis és el germa pobrede la regidoria d'esports perquè els nins i nines

que anaven a tennis al camp municipal d'esportsllucmajorer, des de fa devers tres anys, enguany, demoment, no tenen opció a continuar aquesta activi-tat. Deu ser més car que la "petanca"? Què passaamb el tennis, en edat escolar, senyor "regidor"d'esports???

ESPORTS

35

l

,IIP E l T/

CD Espanya 12 Preferent

La irregularitat continuaJoaquin

Ja fa onze jornades que s'ha iniciat el campionatde primera Regional Preferent i el CD Espanya escontinua mostrant tan irregular com sempre des queel passat 28 d'agost començeis aquesta Iliga 1993-94.

Hi ha alguns motius, segons la meva opinió quefan que això sigui així. En primer Hoc ningú no dubtaque la mort d'Antoni Martí ha afectat tant físicamentcom psíquicament la tasca dels seus companys desempre. En segon Hoc, les expulsions han influit en elrendiment del conjunt perquè d'un jugador expulsatIa temporada passada a hores d'ara, a cinc en lapresent, dels considerats titulars és un fet a tenir pre-sent, perquè Joan Llompart no pot repetir alineacióel diumenge següent, a causa d'aquesta cir-cumsteincia. En tercer Hoc els gols de Cantos que ahores d'ara, l'any passat, ja n'havia marcat una dot-zena. Finalment i en quart Hoc, homes claus a l'equipcon S. Martí i M. Magaña encara no poden donarmolt de si perquè ningú no dubta que es tracta dedos grans jugadors perquè s'ha de tenir en comptaque dels 31 gols marcats per Cantos, la passada Ili-ga, la majoria varen ser centres de Magaña i deMartí que a més en varen aconseguir marcar 23 i 11gols, respectivament. Alguns me diran, a més, que ladefensa encaixa molt gols i és cert, però la tempora-da passada també era igual i en la onzena jornada,que és l'equivalent a l'actual, n'havien marcat quasiel doble dels que porten ara i perquè us faceu unaidea us mostrarem aquest exemple ben gràfic.

1992-93111993-94 11

93

34

04

3418

1518

2010

+9-2

RESUM DE CINC JORNADES

ESPANYA 1 - ANDRATX 1

Espanya: Salvei, Mas, Corbalan, Cosme, Tomeis, J.Clar, S. Martí, Ferretjans, A. Clar, Magaña i Marin.

Gols: 1-0, m. 60 Magaña i 1-1, m. 61 del Río.

Els germans Magaña, passat i present del C.D. Espanya

Comentari: Un cop de cap de Magaña tirant-seen planXa que el porter va treure "in extremis" va serl'única cosa positiva que es va veure en el primertemps. A la reanudació varen ser A.Clar i Marín quivaren poder marcar però hi havia el porter Mas perdetenir amb encert qualsevol intent espanyista. Esvaren lligar algunes jugades bones per part local enaquest segon temps però els va faltar la culminaciófinal. En canvi, l'Andratx a l'única ocasió en qué esva acostar a Salvei, va aconseguir marcar.

GENOVA 5 - ESPANYA 2

Espanya: Salvei, Mas, Corbalan, Cosme, Tomeis, J.Clar, S. Martí, Ferretjans, A. Clar, Magaña i Marín.

Gols: 1-0, m. 7, Moreno. 1-1, m. 8, Martí. 2-1, m. 24Gepi. 3-1, m. 30 Moreno. 4-1, m. 44 Bussi. 5-1, m. 45Jaime i 5-2, m. 47, Martí.

Comentari: Nefasta primera part del conjunt deJoan Llompart que va veure com en els primers 45minuts la seva porteria era perforada en cinc oca-sions i va quedar tot vist per a sentència. A la reanu-dació, concretament en el m. 2 el quadre visitant va

Il OflflIIlanso

AGENCIA INMOBILIARIA

ESTATE AGENTSA.P.I.

C/ Guillem Forieza, 6Tels. 20 00 07 - 20 07 61Telefax: 20 04 0107010 PALMA.

36

ESPORTS

tornar marcar per-6 no va servir de res ja que el resul-tat havia quedat prou clar en el primer temps.

ESPANYA 1 - LA UNIÓ 1

Espanya: Salvei, Mas (Barceló), Andreu, Cosme,Corbalan, J. Clar, Martí, Ferretjans (Muñoz), A. Clar,Jaume i Bonet (M.A Vicens)

Gols: 0-1, m. 38, Martorell (p.) i 1-1 , m. 45, S. Martí(P.)

Comentari: El visitant Alorda va tenir la primeraocasió clara de marcar, però la pilota va sortir fre-gant el pal quan Salvei ja estava derrotat. S'ha de dirque la unió va jugar des del minut 30 de la primerapart amb deu homes perque expulsaren Juanjo elqual va veure la segona tarja groga. Malgrat aim!),els blaus només varen aconseguir un gol i aquest depenal, com el gol visitant. En el segon temps el qua-dre de Ferneindez va tornar atacar i Salve, va evitarun gol cantat quan quasibé s'havien complert cincminuts de la segona part i encara que també va po-der marcar el defensa espanyista Andre, el partit vaacabar amb empat en un partit bastant gris en quèl'unica cosa destacable va ser el defensa local Cor-balan i el porter unionista Ramis. En honor a la veritathem d'acabar dient que els molts aficionats localsque varen anar a veure elpartit no es mereixien aquest regal en el dia de laDarrera Fira ja que el partit va ser dolentíssim.

SANTANYÍ 4 - ESPANYA 2

Espanya: Salva, Corbalan (Mas), Jaume, Cosme,Andreu, Ferretjans (Bonnin), Vicens, J. Clar, Bonet(Barceló), Marín i S. Martí (Muñoz)

Gois: 1-0, m. 2, Adrover. 1-1, m. 16, S. Martí (p.). 2-1, m. 17, Mut. 3-1, m. 22. Mut. 3-2, m. 55 Andreu i 4-2,m. 77, Edu.

Comentari: Una altra golejada encaixada pel CDEspanya aquesta vegada de mans del Santanyíque, com va passar en l'encontre contra el Génova,ja va deixar el partit sentenciat en el primer temps.

ESPANYA 4 - ARTA 0

Espanya: Salve!, Corbalan (Mas), Jaume (Adro-ver), Cosme, Andreu, Magaña, S. Martí, J. Clar, A.Clar (Torneis), Marin i Ferretjans.

Gols: 1-2, m. 50, Magaña. 2-0, m. 55, J. Clar. 3-0,m. 85, S. Martí i 4-0, m. 89, S. Martí.

Comentari: El CD Espanya que no vencia a Lluc-major des del passat 12 de desembre va aconseguirimposar-se a un CD Artà que va fer honor a la penúl-tima plaça de la classificació. La golejada haguéspogut ser major sino hagués estat per Adrover elqual va despreciar una pena meixima quan jugave-nentemps de decompte.

CLASSIFICACIó

Quan porten disputats quasi un terç de l'actual Ili-ga, el CD Espanya, de les onze jornades disputades,n'ha guanyat tres, n'ha empatat quatre i tambén'ha perdut quatre. Porta devuit gols a favor i elsmateixos encontra i ha assolit deu punts, estant en-cara amb menys dos a la zona de negatius.

REGIONAL PREFERENT

1. MURENSE 11 7 2 2 22 15 16 +42. Petra 11 7 1 3 15 10 15+33. Son Roca 11 6 3 2 9 5 15 +34. Campos 11 6 2 328 12 14+25. Génova 11 5 4 219 10 14+46. Uosetense 11 4 6 1 14 7 14 +47. Binisalem 11 5 3 3 22 14 13 -18. Felanitx 11 4 5 2 15 10 13 +19. Conseil 11 4 4 3 16 14 12

10. La Unión 11 3 6 2 11 10 12 +211. Margaritense 11 4 3 4 11 12 11 +112. España 11 3 4 4 18 18 10 -213. Santanyl 11 3 4 418 19 1014. Alcúdia 11 2 6 3 12 15 1015. Soledad 11 3 3 5 8 12 9 -116. Alaró 11 4 1 6 12 16 9 -117. Portocristo 11 4 1 6 14 18 9-318. Andratx 11 2 4 5 10 16 8 -219. Artà 11 1 3 7 9 23 5 -520. At. Rafal 11 0 1 10 734 1-9

CLINICA DENTALDr. LI. Galmés Ferrer

HORARI:Dilluns, dimecres i divendres (9 a 14)Dimarts (9 a 13 i 17 a 19). Dijous (9 a 13)Divendres horabaixa (16,30 a 20 h)

Carrer Major, 77- Tel. 66 20 17- LLUCMAJOR

RESTAURANT

NOCES BANQUEIS COMUNIONSI BATEIGS

Informació: Tel. 66 03 17- LLUCMAJOR

TERCERA REGIONAL

1. LLUCHMAYOR 5 4 1 0 22 6 9 +52. Büger 5 4 1 0 13 5 9 +33. Escolar 5 3 0 214 4 64. Ad" 5 2 2 1 7 8 6+25. Constancia 5 1 3 1 9 8 5 -16. LJoret 5 2 1 2 6 6 5-17. Murense 5 - 2 1 2 8 9 5 +18. Mariense 5 2 1 2 11 12 5 -19. Pt. Pollensa 5 1 2 2 9 6 4

10. San Juan 5 1 1 3 9 13 3 -111. Pl. Cala D'or 5 1 1 3 12 21 3 -312. At. Sancellas 5 0 0 5 2 24 0 -4

ESPORTS

37

Llucmajor III Regional

Una temporada per a la il.lusió

QuintanaDesprés d'alguns anys

d'anar per II Regional, demal a pitjor, el C.F. Llucma-jor va acabar perdent lacategoria la passada tem-porada. Uns jugadors javeterans i amb poquesganes de jugar han estatsubstituïts per altres més jo-ves que posen iLlusió quanes porten disputades cincjornades del Campionatde HI Regional del Grup A.El primer Hoc de la classifi-cació ve a ser només elpetit premi a un grupd'homes que comença afer les coses bé a la famíliavermella. Una temporadaper a la iLlusió amb un pre-sident, Biel Paniza que, iaim!) ho he dit moltes ve-gades, és un dels homesque més ha fet de cara al'esport Ilucmajorer i unnou entrenador, LeónidesGil, "Leo", un bon jugadorencara en actiu, queaquesta temporada s'ha

estrenat com a prepara-dor.JUNTA DIRECTIVA

President: G. Paniza, Vi-cepresident: R. Talión; Se-cretari: LI. Mascaró. Vo-cals: P. Benitez, J. Paniza,M. Mesquida, M. Pedrago-sa, LI. Sastre, A. Almagro,G. Roig i E. Serrano.

JUGADORS

Sota les ordres de l'en-trenador "Leo" hi haaquests jugadors: Josep LI.Fernández, P. Mesquida,O. Riera, F. Romero, G. Ra-mon, Josep A. Segura, J.Bonet, A. Bonet, A. Ruiz, S.Beltrán, J. Mesquida, Mi-guel A. Salom, V. Ramon,J. Nadal, J. Cano, A. Mu-nor, Pere A. Salvà, D. Algi-narete, J. Garcia i M. Mar-tin.

EN CINC PARTITS, NOUPUNTS

La Iliga ha començat iel passat 3 d'octubre elC.F. Llucmajor va jugar acasa contra el Port de Po-Ilença i els 90 minuts aca-baren amb un empat 2-2,amb gols d'A. Ruiz i A. Bo-net, però no varen ser sufi-cients per aconseguir la

primera victòria. No ha-gueren d'esperar molt,però, perquè encara queper la minima (1-2) unasetmana més tard el con-junt vermeil aconseguia elprimer triomf dins el campde Sant Joan, amb golsd'A. Bonet, A. Segura. Acontinuació una altra jor-nada on el C.F. Llucmajorrepetia desplaçament itambé repetia victòria,

Biel Paniza Batle, president delC.F. Llucmajor.

però aquest cop molt ma-jor en aconseguir imposar-se (2-7) al Platges Calad'Or, amb gols d'A. Ruiz(3), A. Segura (2), A. Boneti J. Bonet.

El conjunt entrenat perLeo tenia bona ratxa i unasetmana més tard a Lluc-major tornava a golejar (7-0) a l'equip del Sencelles,amb gols d'A. Segura (2),A. Ruiz, A. Bonet, B. Bonnín,M.A. Salom i F. Romero.

Finalment, el darrer re-sultat que coneixem es vadonar el passat 31 d'octu-bre i el Llucmajor tornavaa vèncer clarament (1-4)en un altre desplaçament,aquesta vegada a Mariade la Salut i amb gols d'A.Ruiz, J. Bonet, F. Romero iA. Segura.

CLASSIFICACIÓ

Cinc partits jugats ambquatre victòries i un em-pat, zero derrotes, amb 22gols a favor, sis en contra inou punts empatat amb elBúger en el primer Hoc dela classificació, pelt) avan-tatjant-lo pel coeficient degols. Aquests han estataconseguits per A. Segura(6), A. Bonet (4), J. Bonet(2), F. Romero (2), M.A. Sa-horn i B. Bonnín.

FRUITS SECSCONGELATS

POLLASTRES A L'AST

C/ d'Es Vall, 49 Tel. 66 11 58 Plaça d'Espanya, 8- Tel. 66 24 06 - LLUCMAJOR

PERRUQUERIA

38

ESPORTS

Benjamins CD Espanya

Tres són els encontresque han jugat els nostresBenjamins, que pertanyenal grup Manacor-Sud, desde la darrera informació.

El primer es va jugar almunicipal Ilucmajorer dia 9d'aquest passat mes d'oc-tubre contra s'Horta. La pri-mera part va acabar ambl'empat a un gol, obra deGuillermo.Tot d'una co-mençat el segon temps,després d'una enganadaal defensa esquerre, el por-ter surt i s'Horta marca 1'1-2i al minut 10 d'aquest ma-teix temps el davanter Huc-majorer Sebastià Canyellestorna a empatar (2-2). Gai-rebé al final del temps re-

glamentari el davanter Ra-fa Ramos marca un golque podria suposar la victò-ria però que no puja almarcado jar que és una ju-gada una mica especial ila pilota travessa la xarxa laqual cosa no és ben obser-vada per l'àrbitre. Aixídoncs, no va resultar un fi-nal que podria haver estatfeliç, després del clar domi-ni local durant tot el segontemps, Cal afegir, emperò,que si les instal.lacions es-tassin en condicions millorsno succeirien aquests ma-lentesos.

El partit següent es jugaun altre cop a casa, agues-ta vegada contra el San-

tanyi i suposa la primeraderrota dels nostres Benja-mins per 3-4. Els gols locals,marcats per S. Canyelles (2)i T. Pastor.

El primer desplaçamentva ser a Felanitx i va ser unjoc en tots moments moltigualat per part d'ambdósconjunts. No obstant això,l'Espanya guanyava per 0-3 al final de la primera part,amb gols de Rafa Ramos(2) i Canyelles. La segonapart va ser una mica més"moguda" i el Felanitx vamarcar dos gols, però detotes formes el davanterCanyelles va sentenciar elpartit quan va aconseguirel 2-4.

Sense cap dubte, el mi-llor partit que han jugat elsnostres Benjamins va ser elde dia 30 d'octubre a casacontra el ve'inat Algaida.Un resultat contundent (7-0)amb gols molt repartits (Llo-renç Gari, Canyelles (3), Mi-guel A. Marti (2) i Rafa Ra-mos). En aquest partit s'hade destacar el dominipróicticament total del'equipIlucmajorer i la bona ac-

tuació del porter Joan Bar-celó, el qual, durant els 15primers minuts de la segonameitat va "salvar" tot un se-guit de perills imposats perla davantera visitant.

Jaume

Cadets C.D. Espanya, temp. 1993-94

CADETS C.D. ESPANYA

1. BARRACAR 8 4 2 0 21 12 14 +4Espetle 5 4 1 0 19 6 13 +5

3. Santenyi 6 4 1 1 18 8 13 +34. Fete/Six 4 4 0 0 16 2 12 +25. Escolar 4 3 0 1 16 4 9 +26. S'Horte 5 3 0 2 11 3 9 +27. Porto Cristo 6 3 0 3 1t 11 98. Olen* 5 3 0 2 21 17 99. Can Reston 6 2 0 4 18 11 6 -2

10. Petra 6 2 0 4 11 20 6 -211. Ses Salinas 5 1 0 4 9 Z) 3 -212 Cotonia 5 1 0 4 5 20 3 -413. Viistranca 6 1 0 5 5 32 3 -414. Akaida 5 0 0 5 6 23 0 -4

ESPORTS

39

Cadets CD Espanya

A la recerca del lideratJoan Quintana

Després de dues tempo-rades d'absència tornen alfutbol base espanyista,aquest tándem format per S.Barceló i A. López, ara alfront dels cadets del CD Es-panya i si els afegim el dele-gat Biel Moragues, tendremun trio d'asos que són unagarantia per a qualsevolequip. Aquests homes varenestar al front dels Infantils latemporada 1990-91, quanmilitaven a II Regional i varenaconseguir l'ascens desprésd'una etapa plagada detriomfs, amb 16 partits jugats,12 victòries, 2 empats i no-més 2 derrotes, a més d'unbagatge de 79 gols a favorper names 19 en contra. Araes tornen a trobar amb unaltre repte ja que els cadetssón també a II Regional, des-prés de perdre la categoriadins dels despatxos, perquèvaren renunciar a la de I Re-gional (Havien quedat ensisè lloc a la lliga) perqué al-guns directius i pares de ju-gadors varen considerar queIa categoria superior seriaper als joves jugadors un cal-vari de resultats adversos i degols en contra.

JUGADORS

Com hem dit anterior-ment, el delegat de l'equipes G. Moragues i els entre-nadors, S. Barceló i A. López,que són els encarregats dedirigir aquests jugadors: P.Janer, D. Vich, D. Perez, M.Cañellas, A. Muñoz, F. Amen-gual, F. Oliver,T. Adrover, R.Gelabert, J. Grimait, B. Mora-gues, R. Carmona, P. Marti-nez, S, Pugisever, J. Burguera,B. Tomás, Pep M. Garcia,Pep, A. Martinez, Miguel A.011er i J. Martí.

BONS INICIS

El Campionat va co-mençar el 25 de setembreamb 15 equips participants:Can Picafort, Santanyí, S'Hor-

ta, Olímpic, M. Ses Salines,Algaida, Vilafranca, Coló-niar, Barracar Escolar, Petra,Felanitx, Porto Cristo, Espan-ya de Llucmajor i Margalidà.Un total de 15 equips, nom-bre senar que obligava ca-da dissabte a descansar unconjunt però que ara sóndos ja que una vegada con-feccionat el calendari elMargalida es va retirar de lacompetició.

A la primera jornada elsnostres Cadets viatjaren acan Picafort per enfrontar-sea aquell equip i l'encontreva acabar amb una victòriaminima (2-3) dels Ilucmajo-rers que va significar la pri-mera alegria de la tempora-da. El següent dissabte, dia 2del passat mes, va ser jorna-da de descans per als nos-tres representants i tambéper al Felanitx que havia dejugar dins Santa Margalidaperò ja hem explicat queaquell equip es va retirar. Noobstant, el CD Espanya vajugar el primer partit a casauna setmana més tard de-butant a Llucmajor contras'Horta i només va aconse-guir vencer pe la minima (1-0) però suficient victòria peraconseguir tres punts mésque es com ara es premien

els triomfs. Però de victòries,n'hem de parlar perquè a laquarta jornada, dia 16 d'oc-tubre, va ser un dia inspiradí-sim per als nostres futbolistesque varen véncer (0-8) pergolejada a domicili contrases Salines. La ratxa goleja-dora va tenir continuitat elsegüent dissabte a Llucmajori l'Espanya va guanyar (5-2)al Vilafranca, que va demos-trar, ser un fer candidat perocupar els darrers Ilocs de laclassificació.

No va ser així amb el Ba-rracar, que en el darrer dis-sabte del mes va ser el rivalde l'Espanya, en un partit ju-gat a Manacor i que va de-fensar el liderat al seu feu ique, encara que a vuit mi-nuts del final guanyava dedos gols de diferencia, la re-

acció Ilucmajorera va sermemorable i quan acabavael temps reglamentari acon-seguia l'empat a dos gols,resultat que es pot conside-rar excel.lent i que li permetde continuar el segon classi-ficat a un punt, justament,del Barracar, que porta unpartit més.

Per acabar, repetir queaquesta temporada la pun-tuació per victòria ha can-viat passant a tres punts enHoc de dos, com s'esdeveniaabans, quedant igual elsempats i les derrotes. Agues-ta modificació queda apli-cada per la Federació Terri-torial Balear a totes les cate-gories base del nostre futbolbalear, començant pels ju-venils i acabant pels benja-mins.

40

ESPORTS

Notes colombõfiles del mes d'octubre:Parlar de coloms missat-

gers és parlar de les amolla-des d'entrenament que javaren començar amb la deSes Escoles (Col.legi PublicRei En Jaume Ill) en el mo-ment en qué les autoritatsferen l'entrada al recinteper visitar la Mostra el Diade la Darrera Fira. Va ser totun espectacle perquè mésde mil coloms varen aixe-car el vol d'un cop i varenfer unes voltes abans detornar als seus colomers. Apartir d'ara cada setmanaels coloms prendran parten una amollada quetendrei com a finalitat po-tenciar l'instint d'orientació,per poder dur a terme, mésendavant, les amolladesdes de la Peninsula.

En aquest mes de No-vembre es duen a terme lesamollades d'entrenamentde:

Can Pe lin (Es rafalet) dia5, Son Veri dies 12 i 19 iAguacity dia 16.

A la reunió de la Juntadirectiva de la SocietatIlucmajorera de data de 4d'Octubre es va aprovarper 7 vots a favor i una abs-tenció en fer la cursa deNadal a quatre amollades:

Cala d'Or dia 5 de De-sembre

Alcúdia dia 8 de De-sembre

Calviet dia 12 de Desem-bre

Santa Ponça dia 19 deDesembre.

Es determinò que seriencurses per equipos d'unmeixim de 5 coloms i un mi-nim de 3, que no seria obli-gatoria presentar cens ique el preu seria: 1.000 pes-setes per equip i 300 pesse-tes per engabiar (total2.200 pessetes). Els premis

seran: Una porcella per alprimer, un indiot per al se-gon i un pollastre per al ter-cer a més d'una bossa na-dalenca per a tots els parti-cipants. Els premis es Muro-ran als guanyadors en un

sopar que tindrei Hoc en ellocal social "Bar Pou".

Els socis que desitginparticipar-hi s'han d'inscriu-re abans del 3 de desem-bre i tan sols hi podrà parti-cipar amb un equip.

Amb aquestes curses develocitat per equips es pre-tén recordar el nostre grancompany esportiu BERNATVADELL, amant de les cur-ses de velocitat i per da-munt de tot amic de totsels que practicam aquestesport.

Els quatre anteriors me-morials varen esser guan-yats per Joaquin Janer, elprimer, i Julià Monserrat, elsaltres.

A tots els que prenenpart en aquest Memorial elsdesitjo molta sort i bonvent.

Joan Jaume

'‘fLA VOSTRA BOTIGA DE CADA DIA A LLUCMAJOR

VISITAU LES SECCIONS:

- Carnisseria- Fruiteria- Xarcuteria- Congelats

C/ Nicolau Taberner, 39 - Tels. 12 06 97 - 12 06 98

FOTO CLARPerfumeria

Reportatges, Fotos d'Estudi,Carnet... i una extensa gammade productes de perfumeria

OFERTES EN CAMERES FOTOGRÀFIQUESVENDA DE CARRETS

Carrer Nou, 8- Tel. 66 06 32 - LLUCMAJOR

(ir(I)7CENTREOPTIC EXPOLENT

LENTS DE CONTACTECONTROL vISIO

C/. Berga, 26 - Tel. 26 33 74

M. Paloma GadOptica Optometrista

Contactõloga

S'ARENAL

ENTRE NOLTROS

41

NAIXEMENTS

1. Joan-Marc Garcia i Morales, fill de Joan-Vicens i Mariadel Carme nasqué el 23-9-93.2. Miguel M6jer i Figueroa, fill de Franco i Isabel-Lourdesnasqué 1'1-10-93.3. Maria-Cristina Nicolau i Galiano, filla d'Antoni i Marianasqué el 4-10-93.4. Irene Dominguez i Pérez, filla de Francesc i Maria-In-maculada nasqué el 3-10-93.5. Verónica Jiménez i Castillo, filla de Pau i Teresa nasquéel 13-10-93.6. Josep-Maria Franco i Suárez, fill de Josep-Maria i Con-cepció nasqué el 15-10-93.7. Joan Sacarès i Capellà, fill de Bernat i Francina nasquéel 18-10-93.8. Daniel Torres i Morey, fill de Josep-Lluís i Isabel nasquéel 4-10-93.9. Antoni Torres i Sall/A, fill d'Antoni i Magdalena nasquéel 27-10-93.

MATRIMONIS

1. Josep Vanrell Bosch i Lluïsa Garcia Pons, es casaren el18-9-93 a l'església de Sant Bonaventura.2. Antoni Gelabert Soler i Nativitat Rigo Maimó, es casa-ren el 4-9-93 a l'esgl. de Sant Bonaventura.3. Gabriel Rigo Maimó i Maria-Eulogia Gómez Coll, es ca-saren el 4-9-93 a l'esgl. de Sant Bonaventura.4. Antoni-Miquel Roig Catany i Catalina-Maria CrespilloJaume, es casaren el 4-9-93 a l'església de Nostra Senyorade Gràcia.5. Llorenç Grimait Adrover i Mònica Ribas García, es ca-saren el 25-9-93 a l'esgl. Ntra. Sra. de GI-Ada.6. Miquel-Angel Lliteras Mulet i Maria Nadal Pujadas escasaren el 25-9-93 a l'esgl. Ntra. Sra. de Gràcia.7. Salvador Rodriguez Segura i Cecilia Herrera Sánchez escasaren el 14-10-93 al Jutjat de Pau.8. Isidro Sorell Ferrer i Antònia-Aina Castell Barceló es ca-saren 1'11-9-93 a l'esgl. de Sant Bonaventura.9. Alexandre López Pinedo i Esperança Ramiro García escasaren el 16-10-93 a l'església de Ntra. Sra. de la Lactància.

10. Joan Sampol Blanch i Antònia Marín Gómez es casarenel 21-10-93 al Jutjat de Pau.11. Sebastià Vega Ballester i Maria-Magdalena Sitjar Roiges casaren el 21-10-93 al Jutjat de Pau.12. Joan Janer Martinez i Maria-Dolor Fuentes Arjona escasaren el 24-7-93 a l'església de Sant Bonaventura (Mesde Juliol).13. Carles-Lluís Cariada Tudela i Juana-Maria HonrubiaGonzález es casaren el 9-10-93 a l'església de Sant Miguel.14. Jaume Noguera Cantallops i Yolanda Rico Marcelo escasaren el 25-9-93 a l'església de Sant Bonaventura.15. Pere Aguiló Catalán i Maravillas Jiménez Garcia es ca-saren el 30-10-93 a l'església de la Lactància.

DEFUNCIONS

1. Antoni Caimari i Torrens morí el 9-10-93 als 81 anys.2. Isabel Borrallo i González morí 1'11-10-93 als 62 anys.3. Maria Ballester i Lladó morí el 12-10-93 als 89 anys.4. Pere Antoni Vidal i Mulet, morí el 14-10-93 als 85 anys.5. Margalida Sastre i Cardell, morí el 15-10-93 als 69 anys.6. Sebastiana Lascolas i Mut, morí el 25-10-93 als 83 anys.7. Josep Mas i Julià, morí el 26-10-93 als 90 anys.8. Francesc Clar i Mas, morí el 28-10-93 als 86 anys.9. Mariano Romero de la Huerta, morí el 28-10-93 als 94anys.10. Lluís López i Miralles, morí el 29-10-93 als 69 anys.

A ism ir sto nr • A ISER

•' "

I • 1 1• I ! • I',

";,

, •-•,

Perruqueria unisex

C/ MAJOR, 7 . LLUCMAJOR . 661359

Gitio ifC rElfK 4--/v L

PLACA 18serigrafia

PLAÇA ESPANYA, 1807620 LLUCMAJOR (MALLORCA)

TELEFON 66 04 22

42

PASSATEMPS

P'es forat d'es moix SOPA DE LLETRES

Les instal.lacions de la Plaça Rufino Carpena es trobenen molt mal estat. Fins i tot són una trampa per als infantsque hi van a jugar (que són molts). No hi seria de més queles arreglassin. Val més la que guarda que la que cura i sicontinuam així, alguns pares i mares hauran de curar elsseus fills i l'Ajuntament (nosaltres) haurem d'indemnitzarels lesionats.

CENTRE DE PREPARACIÓ AL PARTCatalina Serra Calafat.

ComareTambé hi ha servei demassatges terapèutics

C/ Rigo, II" 73. Tel. 66 24 90

10 Elements d'una casa

ADF OQDTER RAS SAIMQ I ZCDSNDB E TNFAY CR I SK ASK CUGXZRAAF JT I BS TOWMIX TS OBE RNDRNXRQA IMC IF E IOEF TE VOBE A J TDDK BHOSAL ADE STARS EBC✓ ORHOVKJ GC I DELAIC TA B NA UDNONAK RAJUEP I BMHR IBMAURMVNOA DP SRAL OC J T A PDNPOAP SI PMAMC RMYH I V BQ

SOLUCIÓ DEL MES PASSAT

-Ravel -Bach-Stravinski -Schumann-Scriabin -Clementi-Litz -Mendelssohn-Bartok -Chopin

_ • -c, . .1 ,L" 0.77.

Com és la cambra debany dels seus somnis?

Vegeu-la araa tot color.

Avui mateix, gràcies

al nostre ordinador

podreu veure a

MASSANELLA la

vostra nova cambra de bany ROCA.

A tot color i en tres dimensions sense que

no hi manqui cap detall: banyera,

sanitaris, revestiments ceràmics, aixetes,

complements... Tot tal com ho havíeu

somniat i sense començar les obres.Veniu a MASSANELLA i deixau de

somniar.

411 -77

MASSAN ELLACtra.Valldemosa, 44 - Te1.75 03 45

o 410BOSCH BLAUPUMSERVICE AUTORRADIOS CASSA'

SE R VICE

KTIFS

AU ELECTRIC

S. L.

Ronda del Ponent, 26 - Tel. 66 01 70 (LLUCMAJOR)

LA NOSTRA ESPECIALITAT EN:INJECCIó BENZINASERVE! ELECTRIC AUTOMOBILAIRE CONDICIONAT I FRED PER A TRANSPORTFRENS I ABSSERVE! TÈCNIC D'EINESEMISSORES COMERCIALSRADIO TELEFONSGENERADORSAUTOMATISMES PER A GENERADORSAUTO ALARMESENERGIA SOLAR

GELERES PER AVAIXELLS

G SA4G NA8G NA13

PPIPBOMBA SUMERGIBLE wev

BOSCH PRESSUPOTS GRATISHERRAMIENTAS ELECTRICAS

Rubi Automóviles

Llucmajor, S.A.