PAC2 Terapies_2015

PAC2_ TERAPIES HUMANISTES I SISTMIQUES 2on sem 2014/2015

Data dentrega lmit: 27/04/2015

1. Introducci:

La PAC 2 consta dun cas real a partir del qual poder treballar els tres darrers mduls de

lassignatura. El cas s el mateix de la PAC1, us el tornem a posar en aquest enunciat. s molt important que per a resoldre la PAC mostreu que heu treballat els segents mduls:

- Mdul 4: Intervencions piscoteraputiques en el jove - Mdul 5: Intervencions psicoteraputiques en la maduresa - Mdul 6: Intervencions psicoteraputiques en la vellesa

Es tracta daprofundir en la familiaritzaci dels nous models dintervenci presentats als materials de lassignatura i poder-ne fer un s a nivell prctic.

Tot i que aquesta segona PAC es centra en els darrers mduls de lassignatura, es sobreentn

la presncia de continguts ja treballats en lanterior PAC. De fet, s valorar positivament la integraci dels continguts.

2. Objectius de la PAC: a. Conixer les diferents etapes dels cicles vitals individuals i familiars. b. Ser conscients de les dificultats associades als cicles vitals normatius i no

normatius. c. Identificar possibles dificultats psicolgiques i treballar-les des del cicle vital. d. Ser capaos de diferenciar entre un enfocament psicoteraputic individual i un

enfocament familiar. e. Ser capaos de treballar amb el sistema de constructes dun individu i facilitar-

ne el canvi en cas que lindividu es trobi en fase dinvalidaci o presenti un possible dilema implicatiu.

f. Conixer els principis bsics de les intervenci sistmiques, narratives i humanistes.

g. Treballar diferents conceptes terico-prctics dels model sistmic, narratiu i humanstic.

h. Ser capaos daplicar en casos reals la teoria dels materials.

3. Instruccions generals:

La PAC sha de resoldre en base als materials de lassignatura i/o els materials de referncia (ex: bibliografia general o especfica). Es valorar molt positivament que tamb lestudiant cerqui bibliografia de manera autnoma. Caldr sempre citar les fonts de referncia

(normativa APA).

Donat que moltes preguntes poden ser respostes de diferents formes, valorarem que la justificaci demostri haver comprs els materials i la teoria de lassignatura. No sacceptaran respostes que es basin principalment en models aliens als de lassignatura (tot i que es podran

fer servir com a comparativa o referncia).



La PAC sha dentregar dins del termini establert (tingueu molta cura de la normativa

presentada al pla docent).

Enunciat: ANAMNESI DEL CAS En Pere s un home separat que ens diu que el motiu de demanda s la reducci del seu consum de cnnabis. La seva situaci laboral s daturat, actualment est cobrant el subsidi. El genograma familiar s el segent: En Pere explica en la primera sessi que de jove tenia problemes amb la cocana. Als 20 anys va ser ingressat al CSM de la seva rea (Centre de Salut Mental) per voler sucidar-se desprs duna intoxicaci amb LSD. En Pere diu que la seva mare va morir per cncer fa uns anys i en guarda un molt bon record. Sobre el seu pare relata que conviu amb la seva via (mare de la seva mare) i que aquests havien tingut una relaci sentimental quan la seva mare encara vivia i el seu avi ja era mort. En Pere diu que aix va ser una experincia molt traumtica i que no es parla ni amb la seva via ni amb el seu pare. T dos germans menors, un germ de 28 anys viu a Andorra amb la seva dona i diu que parla amb ell un cop lany. De laltre no nha esmentat res rellevant excepte que no hi parla des de fa anys.

59 47

39



El diagnstic segons la terapeuta que latn seria un trastorn dansietat ja que segons ens diu, el trastorns dabs de cnnabis solen estar molt relacionats amb un trastorn dansietat de fons important i que es sol consumir en forma dautomedicaci per controlar lestat tret ansis. A ms t un diagnstic addicional del trastorn del son, pel qual diu prendre diazepan quan no pot dormir. Sobre els txics consumits en Pere es podria designar com un policonsumidor perqu pren una srie de txics variats, concretament es consumidor habitual dalcohol, cnnabis, tabac i mostra abusos en la seva joventut de LSD. La situaci familiar en relaci als seus fills ha estat difcil. Ell i la seva dona es van separar i els fills en un primer moment van quedar amb la mare, per per unes qestions relacionades amb curatela negligent ja no en t la custdia. Pel que sembla va intervenir la DGAIA i va donar la custdia al pare den Pere i a la seva via. Actualment la ex parella den Pere conviu amb un altre home del qual tampoc tenim gaires dades. Sobre els fills, no en parla massa per diu que en les dues ltimes cites que va poder programar amb aquests el fill gran no va voler veurel i segons ell, el germ petit daquest es guia per la seva opini i no es van veure. Mostra enuig sobre aquest fet amb el seu pare. En Pere al llarg de la seva vida ha tingut varis oficis, en els ltims anys havia sigut conserge duna entitat del poble on viu. Actualment diu que viu amb una amiga, de la qual no en dna gaire informaci per alguna vegada shavia dirigit a ella com la parenta ja que mostra un llenguatge un tant pobre. Sessi 1a En aquesta sessi en Pere explica la seva relaci actual amb els fills i els consums que fa ara i de quina manera els fa. Es mostra prou desesperanat en relaci a la seva rehabilitaci per la terapeuta li reconeix que el seu consum de cannabis actual ha rems molt i el felicita, sense donar peu a un estancament per aquest fet. Es parla sobre el consum dLSD a la joventut, els seus efectes i explica que ahora ya no consumo. Explica la situaci dels fills, amb els quals no es parla perqu el fill gran es nega a veurel per raons no clarificades. Es programa una sessi per al cap de 3 setmanes i en la qual es convida tamb al Pere a assistir amb lamiga amb la que actualment conviu. Sessi 2



Acudeixen en Pere i lamiga amb la qual conviu i a qui anomenarem Nadia. La Nadia inicia la sessi fent un gran anlisis sobre el comportament i el procs vital den Pere. Ella diu que ell no sen fia de la figura femenina i en aquest sentit dna la sensaci de que actua com defenent-lo de la seva malaltia o addicci, com en la figura dadvocada i disculpant-lo. Corrobora espontniament dins de lanlisi que el pare den Pere es va posar al llit amb lvia i que la mare (den Pere) el va perdonar. Segons ella el pare ja tenia relacions amb lvia i amb altres dones, que era un mujeriego. Explica que el pare va cuidar als altres fills per que a ell no el va cuidar mai; el pare i el Pere eren amics ntims a la infncia, fins als 14 anys que en Pere es va assabentar de la relaci amb la seva via. Explica que la mare den Pere era molt bona mare i que va morir de cncer (en aquest sentit s important destacar la informaci extra que aporta la Nadia sobre el Pere, tant per lavaluaci i tractament, com per la corroboraci de la hiptesis, aportant informaci sobre la famlia que en Pere no explica). La terapeuta en aquest sentit refora aquesta visi o anlisis de la companya per reformula la visi de pobret o malalt den Pere per una visi ms apoderada. En Pere en un moment explica que va tenir meningitis i que el van operar als 4 anys, fet que ens dna pistes duna possible causa del baix nivell dabstracci del pacient. Sobre aquest fet en canvi el pacient comenta que al menys vaig quedar mig b. Aprofita per explicar el seu recorregut curricular. Explica que va anar a escola per que va repetir 3 cursos i que va acabar a 5. A partir dall va anar a treballar a una ciutat propera sense contracte. Ha tingut alguns perodes de la vida en que ha estat centrat i responsable en la feina, i diu que en aquells moments se sentia molt orgulls de si mateix, per al cap dun temps li venien perodes dansietat o depressi que lacabaven arrossegant cap al consum. La Nadia explica que en Pere t un trauma amb la figura femenina i que ara li perd el respecte a ella. s ms important per ell estar al bar que tenir una estabilitat. Sobre aix la terapeuta contrasta la informaci amb en Pere amb delicadesa, preguntant si fa molts abusos dalcohol. La terapeuta torna a reformular el smptoma buscant una major assumpci de responsabilitat dels problemes den Pere i li comenta que per molt que puguem tenir una infncia traumtica, cal afrontar les seqel.les i fer-se crrec de la prpia vida. Continua la sessi amb els renecs de la Nadia sobre ell, dient que primer ella el volia ajudar per que ara ja no sap com treure-sel de casa i hi ha un moment que comenta que



s molt gels i que sinventa histries de que em lio amb el seu cunyat. Sobre la relaci de parella entre la Nadia i en Pere, aquest respn amb evasives. En lltim ter de la sessi la terapeuta li pregunta a en Pere Tagradaria millorar? al que ell respon s, qu he de fer? i la terapeuta li explica que primer ha de ser conscient de que t un problema i que desprs haur de realitzar canvis. Ell diu que no t confiana en si mateix, que sent que ha fracassat a la vida, que ho ha perdut tot, fins i tot el que ms estimava, els seus fills. La terapeuta li retorna que t la sndrome de desamparament, per que paradoxalment, ell propicia el desamparament, i que aix caldr treballar-ho molt a les sessions. En aquesta sessi la terapeuta li proposa escriure-li una carta al Cannabis, demanant-li tot el que representa per ell, com afecta a la seva vida, quines coses li dna, quines coses li treu, i que es deixi portar una mica pel que li vagi sortint, com si el cannabis fos quelcom extern amb vida prpia.

1. Imagina que quan parles amb en Pere detectes una dificultat per connectar amb les seves emocions i amb les dels altres. Hi ha molta rbia envers el seu pare i dolor davant la impossibilitat de veure els seus fills. Donada la complexitat dels vincles familiars has decidit no

fer una intervenci familiar en un primer terme. Dels models de lassignatura, quin creus que seria adequat? Justifica la resposta. Pensa quin tipus de demanda hi ha al darrera del treball amb en Pere? Qu pot implicar?

2. En Pere sembla tenir una relaci difcil amb el seu pare que ens pot fer pensar en assumptes pendents, conflictes inconclusos, emocions no expressades, etc. Creus que la tcnica de la

cadira buida podria ser una alternativa per a treballar-ho? Com plantejaries aquest treball den Pere amb el seu pare des de la terpia Gestalt? Fes una proposta de dileg amb la cadira buida que il.lustri com ho conduiries.

3. Hi ha una variant del joc de dileg gestltic que consisteix en posar en relaci dues parts dun mateix que estan polaritzades. Pots posar un exemple de com ho plantejaries al Pere

triant un aspecte on sentis que hi ha aquestes dues parts?

4. Com definiries el gui de vida den Pere? Senyala alguns dels trets principals daquest gui.

Per que creus que s important fer conscient aquest gui? Quin creus que s el treball teraputic que caldr fer amb ell (el gui)? Contextualitza el model teraputic que proposa un treball amb el gui i el sentit que t aquest treball.

5. Com li proposaries una autocaracteritzaci al Pere? Com timagines que seria? Fes una aproximaci al que creus que ell lescriuria seguint la teva proposta des daquesta tcnica de

Kelly.



6. Es podria analitzar la problemtica den Pere a partir de veure-hi un conflicte existencial? Fes una hiptesi del treball teraputic des de la psicoterpia existencial, contextualitzant don ve aquest enfocament teraputic.

7. Has vist clara la necessitat de poder treballar alguns aspectes a nivell familiar. Como ho treballeries tenint en compte que ni lvia ni el pare ni els fills poden venir? Quin recurs dels

materials et sembla viable per fer-ho? Fes una rplica del que faries.

8. El fet que en Pere no pugui veure els seus fills sembla un fet dolors per ell. Per treballar-ho, quins dels models de lassignatura creus que pot ajudar-nos? Quins objectius concrets creus que ens estem plantejant? Penseu que pot canviar una intervenci en funci de la

demanda? I, en aquest cas, creieu que la demanda del cnnabis ha estat reformulada? Qu podria implicar?

9. Posa algun exemple del cas on hi hagi introjecci i projecci de manera que es faci pals que enetens a qu ens referim amb aquests termes. Des de quin model parlem i amb quina finalitat es fan servir?

10. Descriu una fantasia guiada o algun conte amb el que es podria treballar amb en Pere. Perqu creus que el pot ajudar? Quin sentit teraputic podria tenir el treball amb aquesta

fantasia o aquest conte en el context teraputic del treball individual amb ell?

Format dentrega:

a. La PAC ha de ser redactada en una lletra i mida semblants a Times New Roman 12; amb interlineat mnim d1.5.

b. La PAC ha destar justificada i redactada de forma comprensible (es valorar tamb lestructuraci de contingut i redactat de les respostes).

c. Lextensi mxima orientativa de la PAC (sadmet certa flexibilitat) ser dunes 8 pgines (sense enunciat).

d. La bibliografia consultada haur de ser citada en format APA en el document dentrega.

5. Material complementari per fer la PAC2: a. http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/32751/1/Las%20cartas%20terap

%C3%A9utiacs%20en%20el%20modelo%20sist%C3%A9mico.pdf

b. http://www.slideshare.net/irmav5318/cuentos-que-curan c. http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/32735/1/EL%20GENOGRAMA%2

0EN%20TERAPIA%20FAMILIAR%20SIST%C3%89MICA.pdf

d. Material complementari dels models humanistes (elaboraci prpia de les consultores)

PAC2 Terapies_2015

Documents

Transcript of PAC2 Terapies_2015