La pela de suro – Assemblea general del CFC – XXIX edició de lesJornades Tècniques Silvícoles – Exempcions de l’IBI – Taula depreus de la fusta – El pugó llanut dels pollancres – Entrevista aTomàs Cusiné, empresari vitivinicultor

juliol 2012

112

La pela de suro – Assemblea general del CFC – XXIX edició de lesJornades Tècniques Silvícoles – Exempcions de l’IBI – Taula depreus de la fusta – El pugó llanut dels pollancres – Entrevista aTomàs Cusiné, empresari vitivinicultor

ISO 9001:

Sistema de gestió

de la qualitat

ISO 14001:

Sistema de gestió i certificació

mediambiental

ElementalChlorine-Free esrefereix a papersfabricats amb

cel· lulosa que no ha estatblanquejada amb cloro gas.Garanteix uns mínims contin-guts de clor en el paper

Juliol 2012núm. 112

Publicació trimestral d’àmbit forestal

EDITA:Consorci Forestal de Catalunya

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners (La Selva)

DIRECCIÓ:Joan Rovira i Ciuró

Josep M. Tusell i Armengol

PRODUCCIÓ:Roser Mundet i Juliol

CONSELL DE REDACCIÓ:Rossend Castelló, Ramon Bosch, Melcior Soler,

Miquel Massaneda, Josep M. de Ribot i Xavier Alfaras.

COL·LABORADORS:Xavier Vila, Xavier Piñero, Àlex Serrahima, Ivan

Fernandez, Laura Cano, M. Àngels Olivella,Manel Martínez i Josep M. Riba

ADMINISTRACIÓ, PUBLICITAT i SUBSCRIPCIONS:Margarita Rovira

La Casa del Bosc. C/ Jacint Verdaguer, 317430 Santa Coloma de Farners.

Telèfon: 972 842 708 Fax: 972 843 094e-mail: consorci@forestal.cat

web: www.forestal.cat

CatalunyaForestal no s’identifica necessàriament amb l’opinió dels autors

dels articles signats. La reproducció del contingutd’aquesta publicació és autoritzada

sempre que se n’indiqui la font.

IMPRESSIÓ:Litosplai SA. - DL: GI-1103-1997

ISSN edició impresa: 2014-0673

ISSN edició en línia: 2014-0681

Edició tancada el dia 16 de juliol de 2012

.......................................

Foto de portada:Autor: Albert Bosch

3 sumariJuliol de 2012catalunyaforestal

Amb el suport de:

ciència i tècnica

entrevista

article de fons

opinió

biomassa

legal

Un record per a Francisco Rovira

Pela de suro, tècnica i primera classificació

Comparació d’una mostra de suro antic (segle I a. C.)respecte una mostra de suro actual

Taula de preus de la fusta

El món s’està escalfant?

Publicacions, webs i agenda

Fitxa de plagues: pugó llanut dels pollancres

Tomàs Cusiné, empresari vitivinicultor

4

5

activitat

El Consorci celebra l’Assemblea General del 2012 a Solsona

XXIX Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera

Assemblea General de l’ArcMED

11

13

15

Potencialitats de la Biomassa Forestal Primària: el sector boví

Experiències en biomassa

17

19

Les propietats forestals paguen IBI?20

22

25

27

28

29

31

serveis

Directori de serveis34

En aquest producte el Paper és procedent de boscos gestionats deforma sostenible i fonts controlades.

Per a més informació: pefc.org

a matinada del dilluns 16 dejuliol ens ha deixat en Fran-cisco Rovira. En Francisco va

ser president del Consorci Forestalde Catalunya des del març de 2002fins al juny de 2006. Ja abanshavia ocupat varis càrrecs en laJunta i també havia estat repre-sentant del Consorci al Solsonès.La tasca desenvolupada pel Fran-cisco en el sector forestal català haestat i segueix essent molt impor-tant. Però ell no en tenia prou, iles ganes de millorar el sectorforestal fora de Catalunya el vanportar a la presidència de COSE, lapresidència de PEFC Espanya i lapresidència de l’Associació de Pro-pietaris Forestals de l’Arc Medite-rrani. Tots aquests càrrecs no sónmés que una petita mostra de laseva dedicació i empenta per dina-mitzar el sector forestal en tots elsseus àmbits, feina que va comple-mentar amb la seva dedicació pro-fessional al capdavant del CTFC. Siem diguessin que presentés enFrancisco, primer de tot en desta-caria la seva gran energia enimpulsar projectes i la capacitat detreball i de plasmar les idees alterritori, i en segon lloc la insistèn-cia en cercar els mitjans necessarisper assolir els objectius i sempredes d’una perspectiva positiva ioptimista com ha estat fent finsels darrers dies de la seva vida.

Treballar amb ell era fàcil i agra-dable i ràpidament et consideravacom un amic. Gràcies a ell, el Con-sorci Forestal de Catalunya, vacréixer i es va professionalitzar. Iés que en Francisco va treballarinsaciablement des dels boscos iper als boscos, deixant una forta iprofunda empremta que mai obli-darem.

L

Juliol de 2012catalunyaforestal 4

5 article de fonsJuliol de 2012catalunyaforestal

tècnica i primera classificació

Xavier Vila Roura.Enginyer Tècnic Forestal.

Coordinador de laCooperativa ServeisForestals del ConsorciForestal de Catalunya

INTRODUCCIÓLes suredes constitueixen una de les forma-cions forestals més característiques de Cata-lunya, amb una superfície estimada de 70.709hectàrees segons l’Inventari Forestal Nacional(IFN3). És la cinquena espècie forestal pel quefa a nombre d’hectàrees i la setena pel que faa nombre de peus.

Tot i tenir un gran potencial de produccióde suro, el principal punt feble és la recessióen la extracció del suro autòcton degut a l’a-bandonament progressiu de les suredes cata-lanes i al preu de mercat.

Encara que s’ha vist disminuït el valoreconòmic, la producció surera manté la sevacondició d’aprofitament principal d’aquestsboscos.

Un dels altres inconvenients importants quepateix el sector surer és la manca, cada vegadamés palesa, de treballadors forestals expertsen l’extracció del suro. Ens trobem amb unamanca de professionalitat i en la pèrdua d’ofi-ci. Alhora, els propietaris forestals, degut albaix preu de mercat, prefereixen, amb l’objec-tiu de reduir costos, agafar mà d’obra baratano especialitzada.

D’aquí doncs la necessitat, per una banda,de seguir potenciant i gestionant les suredesper posar-les o mantenir-les en producció, perseguir subministrant matèria prima a lesindústries taperes i continuar posant a Cata-lunya com a una de les principals regions pro-ductores mundials de suro. I de l’altre, formar idisposar de personal expert en l’extracció delsuro i la seva primera classificació.

En els propers apartats es descriu de formadetallada, acompanyat amb imatges, quin ésel procés i la tècnica de pela, quines són leseines i complements necessaris per executar lalleva del suro, així com el tractament fitosani-tari per prevenir l’escaldat. També es descriuenles plagues i malalties més habituals en lessureres i els principals paràmetres visuals ques’utilitzen per determinar la qualitat del suro.

PELA DE SURERAL’època de pela es realitza en plena activitatvegetativa de la planta que, amb la circulacióde la saba, ens permet llevar el suro sensemalmetre la capa generatriu. El període mésadient normalment se centra entre els mesosde juny i juliol, tot i que depenent de les zonesi de les condicions climatològiques de l’any espot avançar durant el mes de maig i allargartot el mes d’agost, i excepcionalment fins asetembre.

L’organització de les colles per desenvoluparla pela, tot i ser variable, com a referènciaacostuma a tenir les següents proporcions: percada 3 peladors hi hauria d’haver 1 desembos-cador i per cada 5 peladors, 1 ruixador (realit-za el tractament contra l’escaldat de lessuperfícies de tronc pelades).

La primera lleva del suro, anomenada des-pelagrinatge, s’ha de practicar sobre sureresque superin els 65 cm de perímetre a l’alçadade pit. El suro obtingut de la segona lleva s’a-nomena matxot i difícilment acaba sent apteencara per a la producció de taps. Finalment elsuro obtingut en la tercera i successives peless’anomena suro femella o de reproducció i, sila qualitat és apropiada, ja es pot destinar pera la producció de taps de suro natural.

L’alçada de pela es determina multiplicant elperímetre del tronc mesurat a l’alçada de pitpel coeficient de pela corresponent (coeficientde pela: 2 per pelagrins, 2,5 per matxots i 3per suros en producció).

La lleva de suro s’acostuma a practicar cada14 anys, que és quan el suro ha aconseguit ungruix aproximat d’uns 25 mm i el porus ja hatancat.

Aquesta activitat està regulada legalmentper tal que la seva realització sigui correcta isostenible:

- ORDRE d’11 de maig de 1988, sobre laregulació de l’obtenció del suro i del pelagrí ide la millora de suredes, del Departament d’A-gricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitatde Catalunya

article de fons 6Juliol de 2012catalunyaforestal

- Modificada per l’ORDRE de 7 de març de1991, de modificació de l’article 7.1 de l'Ordred'11 de maig de 1988, que regula l'obtenciódel suro i del pelagrí i de la millora de lessuredes

- Modificada per l’ORDRE de 19 d’abril de1999, de modificació de l’article 6.1 de l’Ordred’11 de maig de 1988, sobre la regulació del’obtenció del suro i del pelagrí i de la millorade les suredes.

1. MATERIALA continuació es descriuen els diferents tipus dematerial que cal disposar per executar l’explota-ció de la lleva del suro:

- destral: és l’eina principal i indispensable perexecutar la pela de la surera. Segons en quinterritori ens trobem i preferències del pelador,s’utilitza o bé una destral catalana o bé una por-tuguesa. La destral catalana es diferencia de laportuguesa pel tall: en el cas català és un tall plaamb el ganyots ben marcats i en el cas portuguèsel tall és arrodonit. La llargada del mànec tambéacostuma a ser variable depenent de les preferèn-cies del pelador, tot i això, sí que és cert que lesdestrals portugueses acostumen a tenir un mànecmolt més llarg que no pas les catalanes.

- guants: la utilització dels guants és meramentopcional. La utilització d’aquests és perquè facilitala subjecció de la destral, tot i que això és moltsubjectiu i altres peladors experts tenen unamajor subjecció sense. - pedra d’esmolar: una de les altres eines indis-pensables per executar la pela. A mesura que s’e-xecuta, el tall va perdent l’esmolat fins al puntque el tall rebota literalment sobre el suro. Ésconvenient esmolar sovint la destral (cada 2 horesaproximadament).- tascons de recanvi: els tascons és una petitacunya de ferro que s’utilitza per encaixar l’ull dela destral amb el mànec, de manera que quediestampit i no es desmanegui. - mànecs de recanvi: en el procés de pela espractica una força important entre el pelador i laresistència que exerceix el suro. Si això hi sumemel desgast del mànec o bé les característiques d’a-quest, fàcilment al llarg d’una campanya de suroes poden trencar. Per això és recomanable portarsempre mànecs de recanvi amb la burja ja feta,amb el cap que encaixi amb la ullera de la destrali amb la obertura feta perquè hi encaixi el tascó.- peça de cuir: a mesura que es va utilitzant ladestral, el mànec perd resistència i queda premsatsense capacitat per estampir, de manera queentre el tascó i el mànec no es subjecta bé la des-tral. En aquests casos, juntament amb el tascó esposa una peça de cuir per donar més volum iaugmentar la capacitat d’estampida. - llima de fusta: a mesura que s’utilitza el mànecper la burja que hi ha a la punta, aquesta es vaarrodonint. Amb aquesta llima es va mantenint laforma de burja per facilitar l’extracció del suro- burja: en els casos on, per característiques mor-fològiques del suro, el mànec de la destral nosigui suficient per burjar la panna i extreure-la,cal disposar d’una burja a part que ens permetiaccedir als diferents racons del mateix suro perpoder pelar-lo en la seva totalitat. - motxilla d’aigua o ruixadora: Es tracta d’unapolvoritzadora per practicar el tractament contral’escaldat. Normalment acostumen a ser d’uns 10litres aproximadament amb els que es poden rui-xar uns 50 peus.- aigua, producte fitosanitari i colorant: l’ai-gua, igual que el producte fitosanitari i el colo-rant, és necessària per practicar el tractamentfitosanitari. Tant el producte com el colorantsón subministrats de manera gratuïta per l’Ad-ministració competent.

Parts de la destral de pelar.

Destral catalana (esquerra) i destral portuguesa (dreta)

7 article de fonsJuliol de 2012catalunyaforestal

- màscara protectora, ulleres i guants: Durantl’aplicació del tractament fungicida, i a l’haverd’utilitzar productes fitosanitaris nocius per lasalut, cal practicar mesures preventives i decontrol. És per aquest motiu que es consideranecessari la utilització, com a mínim, d’unamàscara protectora per evitar inhalació, unesulles protectores i uns guants específics per l’a-plicació.

Cal remarcar la importància que els treba-lladors puguin desenvolupar les seves feinesen condicions de màxima seguretat. Pertant, es considera oportú recomanar quedisposin d’uns EPI’s homologats segons l’ac-tivitat que desenvolupen.

En el cas dels peladors, i tenint en comte queels accidents més freqüents en l’execució de lalleva afecten principalment a les cames pertalls de destral, es recomana la utilització depantalons antitall. Igualment es proposa la uti-lització de guants i botes antitall.

2. LA LLEVAPrimer de tot cal preparar la zona de treball.És important, per motius de seguretat, dei-xar al menys 1,5 metres al voltant de l’arbrenets de sotabosc i altres elements quepuguin dificultar el procés de pela. Un cop netejada la zona de treball, es fa unaprimera inspecció visual de l’arbre per deter-minar les obertures naturals, que són les quees prioritzaran alhora de fer el tall longitudi-nal. Igualment es determinarà si l’alçada depela actual és correcta, i si per les condicionsmorfològiques, cal ampliar-la o pel contrari,escurçar-la.El procés de pela es basa en 4 passos:1.- tall longitudinal*2.- coronar*3.- colpejar amb la ullera i /o burjar4.- extracció de les rusques(*els dos primers passos es poden invertir, toti que es recomana aquest ordre pel fet quesi es comença amb el tall longitudinal es potcomprovar si el suro llevarà bé. En cas de noser així, t’estalvies el pas de coronar).

Depenent de les característiques de lasurera i condicionat per la comprovació de sies pela bé, es pot fer un sol tall longitudinali pelar el suro extraient el que, vulgarment,es diu un “tub”, o bé s’han de fer 2, 3 o 4talls longitudinals per evitar, en la mesura

del possible, fer trossos.És important remarcar el fet d’extreure la

panna sencera evitant fer gaires trossos, jaque hem de tenir en compte, que si es tractad’un suro de qualitat que es destina a fer-netaps, necessiten pannes senceres per mani-pular-les. Igualment el desembosc de lespannes, al fer-se de manera manual carre-gat sobre un operari, és més fàcil i s’obtémajor rendiment si es fa amb pannes sence-res que no pas amb trossos.

En els peus de referència, és a dir, aquellspeus que es trobin vora la carretera i quedelimitin la zona de pela respecte a altreszones que no s’han pelat, cal que siguin visi-bles i singulars, i, després de pelar-los, s’a-costuma a gravar-hi l’any amb la mateixadestral per controlar el torn de pela de 14anys i evitar confusions de parcel·la per lapropera campanya.

Certs peus de surera, degut a les sevescaracterístiques morfològiques singulars,permeten explotar el suro fins a una alçadasuperior a la que el pelador arriba a màalçada. En aquests casos, es practica unamena d’escaleta aprofitant el mateix suro idesprés d’executar els primers passos de lalleva, s’ajuda d’una burja per acabar d’ex-treure el suro.

Diferents passos en la lleva del suro.

1

3 4

2

Tub de suro.

Gravat de l’any de la pela sobrepeu de surera.

article de fonsJuliol de 2012catalunyaforestal

8

3. EL TRACTAMENT FITOSANITARIUn cop practicada la pela, cal aplicar el tractamentsanitari com a mesura preventiva contra l’escaldat

(Diplodia corticola).Aquest fong causa la mortdels vasos conductors enles zones més externes iels teixits regeneradors delsuro (la “camisa”), afec-tant molt negativament laproducció de suro i en

casos extrems pot produirla mort de l’arbre.

L’aplicació del fungicida és preventiu, és a dir, desdel moment que l’arbre ja ha agafat el fong, aquestno s’eradica amb aquest tipus de tractament. Aquírau la importància que aquest tractament s’apliquiimmediatament després de la pela.

Com a fungicida s’utilitza el metil tiofanat (45%)(veure Rojo et al., 2005) i s’hi barreja un colorantper reconèixer els arbres tractats dels que no hohan estat. Tant el fungicida com el colorant sónproveïts gratuïtament pel Departament d’Agricul-tura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Per una correcta aplicació, s’utilitza per cada10 litres d’aigua, 20 cc de metil tiofanat i 20 ccde colorant.

4. EL DESEMBOSC I APILAT DEL SUROEl desembosc es fa de forma manual. Des delmoment que s’han pelat dos o tres suros, eldesemboscador prepara la càrrega i se la carre-ga sobre l’espatlla.En casos puntuals serà necessari estimbar el

suro com si es tractés de llenya, amb especialcura de no trencar les rusques.

Les piles s’han de fer a peu de pista forestal, onhi pugui entrar el camió de càrrega. Per opti-mitzar i facilitar les feines de càrrega, les piless’hauran de fer, en la mesura del possible, sobreel marge de la carretera, i les piles que s’haginde fer a banda i banda de pista hauran d’estar almateix punt de la pista per tal que, amb unasola aturada del camió, es puguin carregar lesdues piles alhora. Igualment aquestes piles hand’estar col·locades de tal manera que el camióes pugui aturar en condicions de seguretat pelpropi camió i pels treballadors.

5. LA CÀRREGA DEL CAMIÓLa càrrega del camió es fa, majoritàriament, deforma manual. S’acostuma a organitzar amb dosoperaris a peu de pista que llencen les rusques asobre la caixa del camió, i a dalt d’aquest, hi hados operaris més que les van col·locant, evitantque sobresurtin lateralment i donant certa incli-nació cap al centre de la caixa del camió.

Habitualment s’utilitzen camions de dos eixosamb càrrega màxima de fins a 7.500 kg, i s’arri-ben a carregar entre unes 2 o 3 tones.

6. MALES PRÀCTIQUESDurant el procés de pela en el que s’executa eltall longitudinal s’ha d’evitar que el cop de destraltravessi el suro i arribi a afectar a la capa mare ogeneratriu perquè, llavors, perd la capacitat deproduir suro i s’originen ferides que no permetenla producció d’una rusca sencera i alhora sónobertures per possibles atacs d’insectes.

Lleva de suro singular.

Aplicació del tractamentcontra l’escaldat

Desembosc del suro fins ales piles (carregador).

Procés de càrrega i camió carregat de suro.

Piles de suro apunt per carregaral camió.

article de fons9Juliol de 2012catalunyaforestal

Els colls mal fets no afecten pròpiament a la producció desuro però si que en properes pelades en dificulten la lleva.

PRINCIPALS PLAGUES I MALALTIES

1. L’escaldatMalaltia causada pel fong Diplo-dia corticola que provoca xancressobre la superfície pelada. Al proli-ferar sobre la capa mare, aquesta

es veu afectada i queda limitada la seva producció i genera-ció de suro. Aquest fong es tracta segons s’ha explicat en l’a-partat ‘El tractament fitosanitari’.

2. El corc (Coraebus undatus)

Coleòpter de la família Buprestidae. Pot provocar dos tipus dedanys:

D’una banda, defectes interns a la panna de suro de difícildetecció. Tenint en compte que per poder pelar una surera elperíode mitjà és d’uns 14 anys, al llarg d’aquest temps, si s’hi posael corc, fa que les galeries que produeix aquell any afectin al suro

Tall longitudinal efectuat de maneraincorrecta i afectant a la capa mare.

Colls mal fets.

L’escaldat del suro (Diplodiacorticola).

El corc del suro (Coraebus undatus) en estadi delarva.

produït aquell mateix any. És a dir, si posemper exemple que el corc hi entra a l’any 7, voldir que aquesta galeria, a l’any 14 estarà justal mig del suro. Per tant, el fet que hi hagiuna galeria de corc just al mig condiciona laviabilitat de fer-ne taps, i llavors aquest suroúnicament es pot destinar a trituració.

L’altre dany pot produir-se quan trobem lalarva del corc el mateix any de pela. Com queper allà on passa la larva es produeix un tallen la circulació de la saba, augmenta demanera considerable el risc de fer una feridaa la surera. És el que vulgarment es coneixcom a “llaga”.

Aquestes llagues,mica en mica i depe-nent de la superfícieafectada, acostumena cicatritzar i a tan-car, i novament pottornar-se a produirsuro. Però en elscasos en què les lla-

gues són importants, elprocés de podrimentde la fusta sol ser més

ràpid que la cicatrització, amb uns efectesirreversibles sobre el peu.

3. Les “potes degall” El vulgarment ano-menat “potes degall” és una afecta-ció per un tipus de

tèrmits que tambéafecten a la capa mare productora de suro.En limita també la producció i la qualitat desuro però en cap cas pot arribar a provocar lamort de l’arbre.

4. Els “rebaixins” (Crematogaster scutellaris)Els rebaixins afecten exclusivament a la

qualitat del suro. Són un tipus de formigaque fa el seu niu dins la rusca en produc-ció, amb un entramat de galeries que obli-ga directament a destinar aquest suro

exclusivament perrebuig.

En cap cas provo-ca la mort de l’arbreja que no afecta a lacapa mare.

PRIMERA CLASSIFICACIÓ DEL SUROUn cop s’ha pelat la surera, s’han desembos-cat les rusques i s’han apilat per ser carrega-des al camió, pot ser convenient en funció dela indústria a la que es destini el suro i delpreu de mercat, fer una primera classificaciódel suro de qualitat i del suro de rebuig.

Els principals paràmetres visuals que s’uti-litzen a camp per determinar la qualitat delsuro (el pelagrí queda exclòs) i per fer-neuna primera classificació són:- ventre: cara interior de la rusca, la queestà en contacte amb el tronc.Les característiques o propietats que escomproven van des de la suavitat i rectitud(qualitat) fins a la rugositat degut a lesinclusions llenyoses (rebuig).- esquena o raspa: cara exterior de la rusca,la que està en contacte amb l’exterior.S’avalua segons l’espessor i el grau derugositat ( a més espessor es considera méssuro de rebuig).- porositat: es determina de manera relati-va, segons els intersticis presents respectea la rusca. Quants menys n’hi hagi i mésfins siguin aquests, de més bona qualitat esconsiderarà el suro.- suro verd: suro que té algunes cèl·lulesplenes de saba i presenten un aspectetranslúcid. Lligat amb la humitat del suro (amés suro verd, menys qualitat).- suro terrós: fa referència al material méso menys compactat dins els porus i que espot desprendre (a més suro terrós, menysqualitat).

A part d’aquests paràmetres, que peruna primera classificació es consideren elsmés rellevants, cal tenir en compte la pos-sible existència d’altres defectes com perexemple el “vena-sec” (aquest és degut ala parada vegetativa que pot produir-seper culpa de la sequera), les taques o l’a-fectació del suro degut als insectes.

10article de fonsJuliol de 2012catalunyaforestal

Efectes del corc quanaquest es troba durant l’època de pela.

Pota de gall

Surera afectada pelsrebaixins (Crematogasterscutellaris).

Reconeixement dels paràmetres per determinar laqualitat del suro.

Bibliografia

Espadaler, X.; Rojo, M., 2002.Lasius brunneus, una formigaautòctona, plaga del suro.Full Informatiu del Centre dela Propietat Forestal 1: 1-2.

Rojo, M.; Salvador, J. M.;Almenar, D.; Tusell, J., 2005.Substitució de masses d’euca-liptus per suredes. Aplicaciód’herbicides i tractaments fito-sanitaris a la surera. XXII Jor-nades Tècniques Silvícoles, pp:24-44. Consorci Forestal deCatalunya. Santa Coloma deFarners.

Tusell, J. M.; Garcia, R. M.,2008. Gestió de la Sureda.Manual didàctic. ConsorciForestal de Catalunya, SantaColoma de Farners. 51 pp.

García, J. L.; González, J. R.;González, F.; De la Vega, R.;García, J. 2011 Catálogo deanomalías del corcho en plan-cha. Ministerio de Educación iCiencia. Instituto Nacional deInvestigación y TecnologíaAgraria y Alimentaria. Depar-tamento de productos foresta-les (grupo corcho). Madrid.

l dia 19 de maig es va celebrar a Solso-na, a la sala d’actes del Centre Tecnolò-gic Forestal de Catalunya (CTFC), l’As-

semblea General del Consorci Forestal deCatalunya. La trobada, que va reunir més de130 silvicultors, va servir per posar de relleu laimportància de la gestió forestal sostenible i lanecessitat de recolzar-la com l’eina bàsica méseficaç per a la conservació i millora dels boscosi per prevenir els grans incendis forestals. Talcom va explicar el president del ConsorciForestal, Rossend Castelló, la gestió permetmillorar els recursos hídrics i la captació de CO2de l’atmosfera, entre altres beneficis ambien-tals que comporta.

En el marc de l’Assemblea es va signar unconveni de col·laboració per a la realització deles Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garoleraentre el mateix Consorci i el CTFC i es va distin-gir amb la insígnia de soci Honorífic de l'asso-ciació Josep M. Vila d’Abadal, silvicultor, amic,abans president del Consorci Forestal de Cata-lunya i actualment diputat al Parlament deCatalunya i alcalde de Vic, per la seva trajectò-ria vinculada al sector forestal.

L’acte, que va estar presidit per Josep M. Pele-grí, conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,Alimentació i Medi Natural (DAAM) i presidentdel CTFC, va finalitzar amb la lectura de laDeclaració de Solsona a través de la qual es vareivindicar el sector forestal per la seva capaci-tat de creació de riquesa i llocs de treball, i tam-bé per la conservació i millora del patrimoninatural. El Consorci va fer palesa la necessitat

de disposar d’un Pla de Política Forestal queprioritzi tant l’impuls a la gestió i a la mobilitza-ció de fusta, com el creixement i consolidacióde nous mercats com el de la bioenergia, i tam-bé va demanar que es mantingui la inversiópública en gestió forestal sostenible.

En la seva intervenció, el conseller va destacarla importància que té la figura del propietariforestal afirmant que l’Administració Pública hade posar a la seva disposició els mecanismesque siguin necessaris per al seu impuls. Segui-dament, va destacar la rellevància que té laGestió Forestal Sostenible contra els incendisforestals, entre d’altres, i que el DAAM continuatreballant per simplificar la burocràcia queabsorbeix el sector forestal a l’actualitat.

activitat11Juliol de 2012catalunyaforestalEl Consorci celebra

a SolsonaE

l’Assemblea General del 2012

Assistents a l’Assemblea General

Rossend Castelló, presidentdel CFC, col·locant la insíg-nia de soci honorífic a JosepM. Vila d’Abadal.

Intervenció de Josep M. Vilad’Abadal

D’esquerra a dreta: DavidRodríguez, alcalde de Solso-na; Josep M. Pelegrí, conse-ller del DAAM, i RossendCastelló, president del CFC.

Moment de la signatura delconveni de col·laboració pera la realització de les JTSEmili Garolera.

activitat 12Juliol de 2012catalunyaforestal

La situació actual de crisi ha portat que quedinen segon terme polítiques importants i de futurper la recuperació econòmica del país. Entre ellesla forestal. Això agreuja l’activitat d’un grannombre de petites i mitjanes empreses i profes-sionals que veiem en l’enfonsament dels mercatstradicionals i en la caiguda de la inversió pública,un risc que pot comprometre seriosament lacapacitat de recuperació del sector.

El nou Pla de l’Energia i Canvi Climàtic 2012 –2020 transposa a Catalunya l’objectiu d’incre-mentar la quota de renovables fins al 20% delconsum d’energia i situa a la biomassa d’origenforestal i agrícola com a la segona font ambimportància, després de l’eòlica, per assoliraquesta fita. Alhora, el document identifica elPla General de Política Forestal com el marc detreball i instrument fonamental per l’assolimentd’aquest objectiu.

Per tot això i d’acord amb els objectius i com-promisos reiterats en nombroses ocasions perdiferents Governs, demanem altre cop que esposi sobre la taula una proposta de treball quereculli les línies mestres que han de guiar larecuperació d’un sector i una activitat que ésfonamental tant per la seva capacitat de creacióde riquesa i llocs de treball, com per la conserva-ció i millora del nostre patrimoni natural. L’ob-jectiu primer d’aquest treball ha de ser el dispo-sar d’un Pla de Política Forestal que prioritzi tantl’impuls a la gestió i a la mobilització de fusta,com el creixement i consolidació de nous mer-cats com el de la bioenergia. En aquest punt,celebrem la coincidència amb la Direcció Generalde Medi Natural i reiterem la nostra col·labora-ció i compromís per avançar en aquest camí.

El manteniment de la inversió pública en ges-tió forestal sostenible és un segon aspecte sobreel que volem cridar l’atenció. El bosc a Catalunyaha estat sempre la part més feble de la Políticade Desenvolupament Rural amb un volum d’in-versió inferior al 10%. Si agafem com a referèn-cia el conjunt de la PAC, aquesta xifra cau al’1%. Aquesta situació impossibilita el desenvo-lupament d’una veritable política forestal i ésclarament contradictòria amb l’objectiu d’impul-

sar la diversificació de l’economia rural i el man-teniment de compromisos derivats de l’aplicacióde nombroses polítiques que, com la de biodi-versitat o canvi climàtic i energia, tenen en lagestió sostenible dels espais forestals, un delsseus pilars fonamentals.

La importància en termes d’impacte econòmici sobre l’ocupació dels recursos que es destinen alsector, és poc coneguda i sovint menystinguda.El ajuts a la gestió forestal sostenible no espoden considerar una subvenció a una activitatdeficitària, sinó un cofinançament a les inver-sions que fa la propietat, en una activitat que téuns períodes de retorn que en la majoria decasos superen una generació. Els diners invertitsper l’Administració, apart dels beneficis ambien-tals, tenen un impacte en la creació de llocs detreball molt superior al d’altres inversions doncsel 80% dels recursos es destinen a mà d’obra.Partint de les dades del mateix Centre de la Pro-pietat Forestal, es conclou que:

Cada milió d’euros que la Generalitat inver-teix en ajuts a la gestió forestal sostenible, estransformen en un mínim de 2 milions d’eurosd’inversió real generats a partir del cofinança-ment per part dels silvicultors i del cofinança-ment europeu, per l’IVA, l’IRPF i la contribució ala Seguretat Social.

Aquesta inversió, es tradueix en el manteni-ment o creació de 72 llocs de treball directes.

En conjunt, unes dades que tenint en comptela disminució de l’impacte ocasionat per incen-dis, plagues i malalties, l’efecte multiplicador alllarg de la cadena de la fusta i també, l’estalvi enprestacions d’atur, fan veure la rendibilitat entermes econòmics i socials de la inversió públicaen la gestió i millora del bosc.

Finalment, volem encoratjar al DAAM, en tantque Departament competent, a continuar l’es-forç per desenvolupar i posar al dia un marclegal i administratiu que faciliti la gestió i laposada en valor dels recursos forestals. La simpli-ficació de la planificació, la regulació dels con-reus energètics forestals i la regulació de pro-ductes forestals no fusters com són pinyes ibolets, en són exemples clars.

DECLARACIÓ DE SOLSONA

Solsona, 19 de maig de 2012

activitat13Juliol de 2012catalunyaforestal

XXIX Jornades Tècniques Silvícoles

Emili GaroleraLa XXIX edició de les Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera organitzades pel Consorci Forestal de Cata-lunya s’han desenvolupat durant el segon trimestre del 2012 i concretament del 13 d’abril al 1 de juny. Amb elformat habitual – formació pràctica amb un total de 60 hores en 8 dies compaginant teoria i pràctica durant lavisita a explotacions forestals i experiències prèviament seleccionades i d’arreu de Catalunya – les Jornades hanesdevingut un punt de referència en la formació, extensió, divulgació i transferència de les millors tècniques degestió forestal en l’àmbit català.

ot i el format independentde cada jornada, la mitjanade participació per jornada

ha estat proper a les 35 persones,amb una assistència total acumula-da de prop de 300 persones en elconjunt de les vuit jornades. El perfildels beneficiaris majoritàriamentestà format per propietaris, gestors itècnics forestals, ja sigui d’empresesprivades o de l’administració, tot ique també hi han participat un bonnombre d’universitaris d’enginyeriaforestal, d’estudiants d’escoles deformació forestal i ambientalistes.

Quatre de les jornades van des-pertar un fort interès, fet que es vatraduir en una participació de mésde 40 persones en cada una d’elles. - La jornada centrada en la “GestióIntegral de Finques” desenvolupadaa la comarca del Solsonès, on es vavisitar una explotació forestal ges-tionada per la Cooperativa ServeisForestals i on s’hi estan realitzanttallades de millora, tallades prepa-ratòries i tallades disseminatòries enmasses de pi roig. - La jornada sobre “Els sòls forestalsa Catalunya” que es va desenvolupara la comarca de la Selva, a la zonadel Montseny i on es va poder ana-litzar i relacionar el tipus de sòl ambla massa forestal present i els treballsforestals que s’hi poden realitzar.- La jornada sobre les “Talladesd’irregularització per bosquets enmasses de pi roig” que es va cele-

T

brar al municipi de Saldes, al Berguedà, on esvan poder veure les experiències d’execució debosquets de diferents superfícies, els costos d’e-xecució dels treballs i es va poder discutir sobreels efectes en la possible regeneració futura.- La jornada sobre els “Treballs de regeneracióen suredes cremades, les estassades de matoll itallades selectives. La pela de suro: aspectestècnics d’execució i de determinació de la qua-litat del suro”, que es va desenvolupar al muni-cipi de Sant Feliu de Buixalleu (La Selva) i on apart de visitar suredes on s’hi ha executat unaestassada i una tallada de millora, també es vafer una demostració pràctica de la pela de suro,explicant pas per pas, tot el procés i les einesutilitzades.

A més de les temàtiques d’aquestes jornades,els altres temes objectiu desenvolupats en elconjunt de les jornades han estat els nous

models productius i valorització de la castanyaal Montseny, la millora i aprofitament de pro-ductes en masses joves, el potencial de produc-ció de fusta de qualitat de frondoses noblescentrat en el cas del cirerer al Montnegre i laprevenció d’incendis a la Serra de Llaberia.

Per facilitar i ampliar la difusió de les matei-xes, des de fa sis anys, el contingut tècnic de lesmateixes es recull i s’edita en el llibre de lesJornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera,amb la col·laboració dels experts que participenen les ponències de cada sessió. Enguany el lli-bre s’ha editat en un nou format digital i es potdescarregar directament a la pàgina web delConsorci Forestal de Catalunya. D’aquestamanera els coneixements i les informacionstècniques que s’aporten en cada jornada estanfàcilment disponibles per a tots els assistents imolta altra gent interessada en la publicació.

14activitatJuliol de 2012catalunyaforestal

Visita a les castanyedes recuperades per a la producció de fruit. Visita a les pinedes del Pla de Busa.

Assistents a la jornada sobre les experiències de tallades perbosquets.

Assistents a la jornada dels sòls forestals.

Entre els dies 25 i 27 de maig es va celebrar el Rallye Platjad’Aro–Terres de Catalunya a les comarques del BaixEmpordà, Gironès i La Selva, sense que els organitzadorsdemanessin la conformitat expressa als propietaris delscamins o terrenys afectats. Arran d’aquests fets, el ConsorciForestal de Catalunya va qualificar d’infracció molt greu laomissió del permís als propietaris en virtut del què disposa

la Llei d’accés motoritzat al medi natural, i el seu Regla-ment, alhora que va demanar a l’entitat organitzadora l’a-rranjament dels camins utilitzats i la retirada del materialde senyalització que es va instal·lar per fer la competició.Amb aquesta denúncia el Consorci Forestal vol garantir elrespecte a la propietat i evitar que situacions com aquesteses tornin a repetir en un futur.

Assemblea General de l’ArcMED

activitat15Juliol de 2012catalunyaforestal

El CFC rep el Premi Q de l’EFA de Quintanes

El diumenge 3 de juny, Josep M. Tusell va recollir de mansdel Sr. Domènech Vila, director General d’Alimentació,Qualitat i Indústries Agroalimentàries de la Generalitat deCatalunya, el “Premi Q” en reconeixement a la llarga i con-tinuada col·laboració del CFC en la tasca formativa de l’es-cola de Quintanes en el marc de la Festa del Camp. El CFC

organitza anualment visites dels alumnesd’aquesta escola de formació agro-forestalcentrades en temes de populicultura i tam-bé participa regularment en els tribunals dedefensa dels treballs de fi de cicle delsmateixos estudiants.

El Consorci Forestal de Catalunya qualifica d’infraccions molt greus al Rallye de les Gavarres

El CFC participa a la Jornada sobre seguretat en el món rural

Josep M. Tusell, responsable tècnic del Consorci, va presentar unaponència sobre la percepció de la seguretat en el món rural, cen-trada en el sector forestal, en el marc de la Jornada sobre Segu-retat en el món Rural que organitzava l’Institut de SeguretatPública de Catalunya. Aquesta participació és fruit dels treballs i

coordinació conjunta entre Mossos d’Esquadra i el ConsorciForestal de Catalunya que es van iniciar ara fa un any. L’acte vatenir lloc a l’Auditori Josep Irla de la Delegació del Govern de laGeneralitat a Girona i en el mateix hi van assistir una nombrosarepresentació de Mossos, Agents Rurals i Bombers.

Els dies 24 i 25 de maig es va celebrar a Montpelier (França)l’Assemblea General d’Arcmed-Silvicultors de l'Arc Mediterrani,en la qual es va aprovar el relleu de la presidència que fins araassumia el Sr. Francisco Rovira. A partir d’ara l’Associació estaràpresidida pel Sr. Daniel Quilici, vicepresident de la Confederaciófrancesa de propietaris forestals, i ocuparan els càrrecs de vice-presidents el Sr. Francis Mary, vicepresident del Sindicat dePropietaris Forestals dels Pirineus Orientals, i el Sr. Francisco

Carreño, president de l’Asociación de Propieta-rios Forestales de la Región de Múrcia. A l’As-semblea es va felicitar la feina de FranciscoRovira per l’impuls i creixement que ha donat al’Associació. També es va presentar la propostade millora del nou Reglament de Desenvolupa-ment Rural, el qual regularà el cofinançamentpels ajuts al bosc a partir del 2013.

Fa un temps a la província de Girona es va detectar lasegüent problemàtica:

Una empresa, a través d'algun encarregat i/o tècnic, oferiael servei d'asfaltatge de camins.

I es donava el cas que, en algunes ocasions, les personesque contractaven el servei tenien problemes, ja que un copfinalitzada la feina, des de l'empresa es demanava un paga-ment d'un preu més elevat que el pactat inicialment.

Si els contractants no accedien a pagar aquest incrementse'ls exigia el pagament amb un to amenaçador. Aquestatemàtica es va donar a diferents llocs de la Regió Policial deGirona (província de Girona).

Doncs bé, de nou aquestes persones tornen a actuar per laregió i el dia 24 de maig, concretament al Pla de l'Estany, esva detectar un treball d'asfaltatge i es va poder identificar elstreballadors i també el teòric cap. De moment no consta capdenúncia recent, però creiem que fora bo donar la difusióque creieu oportuna.

Si en algun moment algun dels vostres associats té con-tacte amb aquesta empresa, davant el dubte, poden requerirla presència policial. Ens trobaríem davant una problemàticade caire contractual però en cap cas és possible exigir capincrement o diferència econòmica amb intimidació i/oviolència.

Daniel Quilici,nou presidentd’Arcmed

Avís de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà dels Mossos d’Esquadra

16activitatJuliol de 2012catalunyaforestal

Participació del CFC al Consell de Caça de Catalunya

El Consorci Forestal de Catalunya, mitjançant els seus repre-sentants als diferents Consells Territorials de Caça i al Consellde Caça de Catalunya ha participat en les diferents convo-catòries de la Direcció General del Medi Natural i Biodiversitatper redactar la resolució per la qual es fixen les espècies objec-te d’aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i lesvedes especials per a la temporada 2012-2013 en tot el terri-tori de Catalunya.

Pel que fa a les afectacions de les espècies cinegètiques a lesactivitats de gestió forestal, cal destacar els danys que realit-zen tant el senglar com el cabirol.

En aquest sentit, si la temporada hàbil de caça del senglarcomença el dia 1 de setembre, a la província de Girona es potcomençar a caçar a partir del dia 1 de juliol en concepte dedanys i sense haver de sol·licitar autoritzacions especials perdanys. Amb aquesta proposta es pretén agilitzar i facilitar laimmediatesa de les batudes per evitar els danys d’aquestaespècie. En aquest cas només caldrà atendre les limitacionsesdevingudes per l’activació del nivell alpha 2 de perill d’incen-dis forestals (en aquest cas només es podrà caçar fins a les 13h)i en cas d’activar-se el nivell alpha 3 (resta prohibida la cacera).En properes convocatòries ordinàries del Consell de Caça deCatalunya, des del Consorci Forestal es demanarà de fer exten-siva aquesta proposta a altres províncies com la de Barcelona.

Pel cas del cabirol, en la darrera sessió del Consell de Caça esva demanar de poder avançar, en properes ocasions, la convo-catòria del mateix a principis d’any per poder, d’aquesta

manera, preveure i preparar la temporada de caça del cabirolen condicions. Fins a la data, el Consell de Caça es reunia afinals de març-principis d’abril i s’enviaven els precintes quanja havia passat mitja temporada hàbil de caça del cabirol. Sis’avancés la convocatòria, les societats de caçadors rebrien elsprecintes per caçar aquesta espècie abans de l’inici de la tem-porada (prevista per l’abril) i podrien planificar la cacera delconjunt de precintes des dels inicis de la temporada de caça.Des del Consorci Forestal de Catalunya s’ha plantejat el fet depreveure els danys d’aquesta espècie en finques on hi hagiprevist realitzar treballs forestals susceptibles de ser afectatsper danys. Per tant, en finques amb instruments d’ordenacióforestal (PTGMF o PSGF) on es pot preveure les zones on esfaran reforestacions, es podria sol·licitar la realització de batu-des uns 6 mesos abans per reduir la població i per evitar danysmés endavant. Actualment estan estudiant la proposta des dela Direcció General de Medi Natural i Biodiversitat.

Aprofitem aquesta informació per demanar a tots elsmembres del Consorci Forestal que estiguin patint danysd’aquestes espècies cinegètiques a les seves explotacions,que ens n’informin (per telèfon: 972 842 708, per correuelectrònic: consorci@forestal.cat) i els nostres represen-tants ho faran arribar a les properes convocatòries delsConsell de Caça.

Tret de sortida per la prova pilot de captura massiva del corc del suro (Coraebus undatus)Des d’aquest mes de juny, els propietaris forestals ja haninstal·lat les més de 4.000 trampes que han sol·licitat per partici-par en la prova pilot de captura massiva contra el corc del suro.

Durant la campanya de lleva de l’any 2003, des del ConsorciForestal de Catalunya i veient l’important increment de danysque ja provocava el corc del suro, es va sol·licitar al Departa-ment d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i MediNatural (DAAM, en aquells moments Departament de MediAmbient i Habitatge) la realització del seguiment i estudi d’a-questa plaga. Després d’uns quants anys d’estudi i proves ambdiferents models de trampes i atraients, finalment s’ha plante-jat la captura massiva en una prova pilot amb el model detrampa i els atraients que han donat els millors resultats enanys anteriors. Tant és així, que a demandes del ConsorciForestal s’ha posat en marxa per al període de vol del corc d’a-quest any, una experiència de captura massiva en la qual hi haparticipat el DAAM, mitjançant la Direcció General de MediNatural i Biodiversitat, el qual ha subvencionat part de les

trampes, i també nombrosos propietaris forestals, els qualshan accedit a assumir els costos d’instal·lació i manteniment ipart dels costos de fabricació i distribució de la trampa.

Per analitzar els resultats de l’experiència pilot, el ConsorciForestal farà elseguiment i man-teniment d’un 10%de les trampes ins-tal·lades arreu deles zones sureres deCatalunya, amb elque preveu obteniruns resultats signi-ficatius del funcio-nament de la provapilot de capturamassiva del corcdel suro.

biomassa17Juliol de 2012catalunyaforestal

ins el sector primari, el boví ha estat undels sectors més importants a casa nostra,però poc a poc, i per motius molt dife-

rents, han anat disminuint el nombre d’explota-cions i el nombre de caps per explotació.

A diferència del que comentàvem en els arti-cles anteriors de que la necessitat de calor era unaspecte molt important en les primeres etapesde la vida del bestiar porcí i de l’aviram, enaquest cas, no és necessària una aportació decalor extra pel creixement del bestiar boví ni pelseu benestar en el recinte on es trobi. Les neces-sitats de calor es redueixen bàsicament a les ins-tal·lacions vinculades o complementàries:· Sales de munyir· Zones de Pasteurització o uperització · Sales de fermentació de les formatgeries· Generació de iogurts

Últimament, degut a la introducció del llitcalent (es calefacten els llits de goma o les zoneson s’ajeuen les vaques), hi ha un consum majorde calor. Lògicament això és únicament a latemporada de fred.

En els casos mencionats, el consum de calor ésconstant perquè durant tot l’any es realitzen elsdiferents processos pels quals és necessària l’a-

portació de calor.A les sales de munyir és on l’ús d’aigua calenta

és menor, tot i que és necessària per a la netejade la vaca abans de col·locar la màquina demunyir, i per a la neteja dels elements i canona-des de transport de la llet. Constantment s’hande fer desinfeccions i a tal efecte es fa serviraigua calenta (per sobre els 70 ºC), de maneraque s’eliminin les bactèries que podrien quedardins dels conductes o recipients. Per tant, el con-sum de calor anirà en funció de les vaques quees tinguin a l’explotació.

Cas totalment diferent són les zones de pas-teurització o uperització. Per al procés de pas-teurització, més lligat a les formatgeries, ésnecessari posar la llet a uns 72 ºC per a començarel procés del quall de la llet a partir del qual esfaran els formatges. El segon procés, el de upe-rització, que no és únic del sector làctic sinó quetambé es fa servir per altres aliments com podenser els sucs, consisteix en fer pujar de temperatu-ra la llet entre 135 i 140 ºC de manera que s’eli-mina gran part dels microorganismes, deixant elsnecessaris i eliminant els que poden ser nocius.Per tant, en aquests processos sí que tenim unagran demanda de calor que actualment s’està

El sector boví

Aquesta informacióha estat elaborada

amb el suporteconòmic de:

D

Xavier Piñero

Enginyer TècnicIndustrial

18biomassaJuliol de 2012catalunyaforestal

generant amb combustibles fòssils, majoritàriament gasoil.En el cas de la pasteurització, sol ser un sistema fàcilmentsubstituïble, perquè només s’ha de substituir la calderaactual per una de biomassa. En el cas de la uperització ésuna mica més complicat, doncs per arribar a aquestes tem-peratures es necessiten calderes de vapor, i les que es podentrobar actualment són de grans potències, pel que el ventallde maquinària queda més limitat.

A les sales de fermentació de les formatgeries, el quetenim és una pasteurització de la llet, i per tant ja és el ques’ha explicat abans. En aquestes instal·lacions, els consums decalor són per a realitzar aquesta pasteurització i per a laneteja posterior de tots els equipaments i canonades, quetambé es fa amb aigua calenta. Per a la resta del procés noés necessària la utilització de calor. Així doncs, a les format-geries el consum de combustible varia en funció dels litresde llet que es fan servir (que sol ser d’entre 5.000 i 25.000litres de llet diaris) i del tamany de la formatgeria, però entot cas es tracta d’un consum elevat ja que s’ha d’augmentarla temperatura molts graus.

Pel que fa a la generació de iogurts, cal dir que cada diamés explotacions mitjanes o petites donen sortida a la lletgenerada, i una d’elles són els iogurts de qualitat. Per fer-loses necessita calor en gran part del procés productiu, des delmoment en que estem uperitzant la llet fins al moment defermentar-la per a convertir-la en iogurt. Aquesta és unaaltra de les activitats en la que actualment es fan servir cal-deres de combustibles fòssils i es podrien substituir per cal-deres de biomassa.

En tots els casos exposats, majoritàriament el combustibleque es fa servir és el gasoil, i per tant, la seva substitució pera calderes de biomassa aporta moltes avantatges, principal-ment l’estalvi econòmic i les olors del combustible.

A continuació es mostra el cas d’una formatgeria, indicantels estalvis que ha aconseguit des del moment en què va

substituir la caldera de gasoil amb la qual feia el procés peruna caldera d’alta eficiència de biomassa.

Es tracta d’una formatgeria que pasteuritza 10.000 litresde llet al dia en dues tongades ja que el pasteuritzador és de5.000 litres, de manera que primer fa 5.000 litres, desprésneteja tot el sistema i després fa els altres 5.000 litres. Abansdel canvi, realitzava el procés amb una caldera de gasoil de480 kW de potència, i actualment ho fa amb una caldera debiomassa de 200 kW i un dipòsit d’inèrcia de 8.000 litres decapacitat amb una temperatura de referència de 85ºC.

La quantitat de gasoil que es consumia era de 174.408litres/any i això suposava un cost anual de 155.285,42 €. A lagràfica 1 es pot veure quin és el cost equivalent amb l’úsd’estella i el que es produiria en cas de fer servir altres tipusde combustibles.

El cost per a la compra de la caldera, la instal·lació i l’obracivil va ser d’uns 150.000 €. Per tant, tenint en compte unestalvi d’uns 110.000 €, es preveia que l’amortització de totala instal·lació es podria aconseguir en menys d’un any i mig.

A la gràfica 2 queda representat l’any en què es podiaamortitzar la instal·lació. El sorprenent ha estat que un coptot instal·lat i ja en funcionament, el sistema ha consumitmenys del previst, donant un major rendiment i una majoreficiència de la caldera, pel que en menys d’un any ha que-dat amortitzada.

Gràfica 1 “Cost anual de diferents tipus de combustibles per proporcionarcalor a la formatgeria”

Gràfica 2 “Representació de l’amortització per a la instal·lació de lacaldera d’estella”

Fitx

a 13.

Calde

res d

’estel

la pe

r al

Pave

lló M

unici

pal d

’Arb

úcies

UBICACIÓTerme municipal: ArbúciesComarca: La SelvaPropietat/promotor: municipalAny d’inici de funcionament de la instal·lació: 2006 (revisada: 11/2009)

INSTAL·LACIÓ I EQUIPSTipus de conversió tèrmica: combustió convencional.Tipus d’energia generada: TèrmicaCaldera: dues calderes Fröling Turbomat de 150 kW cada una amb un rendiment del 92% amb un cremador mòbil.Sistema de sortida de fums: bescanviador amb sistema de neteja de fums EOS i un sistema de recuperació de fums (turbo).Dimensions i capacitat de la sitja: 128 m3.Sistema de descàrrega de la sitja: semisoterrada amb descàrrega amb grua.Sistema d’alimentació: ballesta circular a la sitja i vis-sens-fi per arribar fins la caldera.Descripció dels usos: Calefacció i Aigua Calenta Sani-tària per al pavelló de 2.400 m2.

BIOMASSA UTILITZADATipus: estella forestal. Inicialment van utilitzar restes de poda, posterioment closca d’avellana, closca d’ametlla i, finalment, estella forestal.Distància de subministrament: 50 km.Consum anual: 40-50 tones.Producció de cendres: 0,25 m3 que s’utilitzen per adobar jardins del municipi.

ASPECTES ECONÒMICSCost inversió: 272.000,00 € (inclosa tota l’obra civil).Ajuts públics: · Pla d’Acció de la Diputació de Girona: 28.483,87 € (10,5%)· Ajut directe de la Diputació de Girona: 25.249,43 € (9,3%)· Amortització de crèdit IDAE: 51.840,00 € (19,06%)· ICAEN: 27.952,00 € (10,28%)Temps amortització (anys): -Estalvi emissions combustibles fòssils: 71 t/any

Dades de contacteAjuntament d’Arbúciesmediambient@ajarbucies.cat

Calderes d’estella per al Pavelló Municipal d’Arbúcies

Instal·lació de dues calderes de combustió Fröling de 150 kW de potència cada una, alimentades amb este-lla per escalfar un pavelló de 2.400 m2 i generar aigua calenta sanitària. Estalvi de 24.000 litres de gasoil anual.

20legalJuliol de 2012catalunyaforestal

Les propietats forestals

om cada any, en major o menor mesurahem de pagar el què coneixem popular-ment com “la contribució”, és a dir, l’Im-

post sobre Béns Immobles (IBI). També és bastantcorrent pagar la contribució sense esbrinar si elquè ens cobren ens ho han de cobrar, o no. Apun-to això perquè, com habitualment passa, la pro-pietat forestal tenim exempcions que no sabem nique existeixen i, en conseqüència, any rere anypotser anem pagant impostos que no caldria abo-nar, o que podríem bonificar.

Conceptualment, l’Impost sobre Béns Immoblesés un tribut municipal que grava el valor dels bénsimmobles, ja siguin de naturalesa urbana, rústica oespecial. Es troba regulat al Real Decret Legislatiu2/2004, de 5 de març, pel qual s’aprova el TextRefós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals(TRLHL) i, en determinats supòsits, desenvolupatper les Ordenances Fiscals dels corresponentsAjuntaments, segons a on es localitzi el bé immo-ble en qüestió.

Entrant en més detall, de les propietats forestalshem de diferenciar, la masia (urbana), de la super-fície forestal (rústica). Pel que fa a l’urbana, no hiha més volta de full: l’IBI es paga. No obstant això,quan en el rebut de contribució apareix “rústica”cal que ens hi fixem bé ja que els terrenys forestalsestan exempts de tributar IBI.

Per tant, sabent que les superfícies ocupades perles masses forestals estan exemptes de pagar IBI,què hi podem fer?

Abans de tot, però, hem de saber d’on ve aques-ta exempció. És concretament l’article 62 de la Lleid’Hisendes Locals el qui ens preveu, pel sectorforestal, dues exempcions diferenciades però,coincidents amb la finalitat. Així, la primera és laque preveu l’article 62.1.f. TRLHL, que estableixque estaran exempts els següents immobles: f) Lasuperfície de forests poblades amb espècies decreixement lent reglamentàriament determinats,aprofitament principal del qual sigui la fusta osuro, sempre que la densitat de l’arbrat sigui lapròpia o normal de l’espècie que es tracti. D’aquíse’n deriven dues observacions: la primera, quenomés es té en compte la superfície forestal ambespècies de creixement lent dels polígons iparcel·les de cada fitxa cadastral i, la segona, que

les espècies de creixement lent són les previstes al’Ordre de 10 de juny de 1997, fàcilment deduïbles(pins, alzines, alzines sureres, roures, faig, etc).

D’altra banda, la segona exempció és la con-templada a l’article 62.2.c. TRLHL, que preveu queaixí mateix, prèvia sol·licitud, estaran exempts: c)La superfície de les forests en què es relacioninrepoblacions forestals o regeneracions de massesarbrades subjectes a projectes d’ordenació oplans tècnics aprovats per l’Administració fores-tal. Aquesta exempció tindrà una durada de 15anys, comptats a partir del període impositiusegüent a aquell que es realitzi la seva sol·licitud.A diferència de l’altra exempció, per aquesta calpresentar prèviament una sol·licitud amb les dadesnecessàries que acreditin que la finca forestal tépla de gestió, la qual s’aplica a partir del següentany. Alhora, els 15 anys de durada de l’exempcióve donat perquè és el termini que normalmenttenen vigència els plans de gestió.

En aquest sentit, sorgeixen tres dubtes benlògics. El primer és: per quin motiu hi ha duesexempcions per a finques forestals?; el segon: quèhaig de fer perquè no m’ho tornin a cobrar?; i,finalment, el tercer dubte és: si any rere any heanat pagant la contribució dels terrenys forestals,ho puc recuperar?

Pel que fa al primer dubte en podem extreuredues respostes: l’una és que la primera exempciónomés fa referència a espècies de creixement lent,incloses a l’Ordre de 1997 i, per tant, exclou totesaquelles altres espècies de creixement ràpid(pollancres, eucaliptus, etc). I referent a la segonaexempció, és perquè pretén exemplificar una altramanifestació de compromís i d’impuls a la planifi-cació de les finques forestals privades, és a dir, alsInstruments d’Ordenació Forestals (Plans Tècnicsde Gestió i Millora, Plans Simples de Gestió o Pro-jectes d’Ordenació).

Respecte el segon dubte, segons el qual ens pre-guntem què podem fer per tal que no se’ns cobrimés l’IBI en la superfície forestal, resulta complicatrespondre-ho perquè en teoria, al ser una exemp-ció sense prèvia sol·licitud, d’entrada no ens hau-rien de cobrar els Polígons i Parcel·les del Cadastreon apareguessin espècies de creixement lent. Però,si tenim Pla de Gestió es recomana acudir a l’òr-

C

paguen IBI?

Àlex Serrahima

Advocat dels ServeisJurídics del CFC

legal21Juliol de 2012catalunyaforestal

gan gestor del tribut (si és l’Ajuntament, el ConsellComarcal o la Diputació) i presentar una instànciasol·licitant l’exempció de l’article 62.2.c. del TRLHL,acompanyant-hi una còpia d’un rebut de contri-bució de rústica. També caldrà acompanyar còpiade la resolució del Centre de la Propietat Forestalconforme la qual s’aprovava el Pla de Gestió. L’òr-gan gestor del tribut el sabrem mirant el rebut decontribució.

Finalment, pel que fa al tercer dubte, si hem anatpagant IBI dels terrenys forestals amb espècies decreixement lent, independentment de si tenim Plade Gestió, podem instar el què s’anomena “Proce-diment d’Ingressos Indeguts”, contemplat a la Llei58/2003, de 17 de desembre, General Tributària(LGT) i, al Real Decret 520/2005, de 13 de maig, pelqual s’aprova el seu Reglament. Consisteix en unprocediment conforme el qual es dema-na a l’Administració Tributària la devolu-ció d’una determinada quantitat econò-mica pagada indegudament per part delcontribuent en els supòsits previstos perla Llei i Reglament. En aquest sentit, espodrà instar aquest tipus de procedimentpel que fa a les quatre últimes anualitats,és a dir, dels quatre últims rebuts de con-tribució (art. 66 LGT) i en cas que proce-deixi el retorn de les quantitats pagadesindegudament, l’Administració hauràd’abonar, a més a més, els corresponentsinteressos de demora, a comptar des dela data en què s’hagués fet l’ingrés inde-gut (art. 32 LGT).

En definitiva, i a títol de conclusió, elsaspectes que envolten la matèria fiscal itributària (impostos) són, per se, com-plexos i enrevessats i, si hi sumem lesespecificitats del món forestal, encara escomplica més notablement. És peraquest motiu que és important que lapropietat forestal coneguem mínima-ment les exempcions i bonificacions quepodem aplicar als impostos que ensafecten, i si més no, que tinguem quatrereferències mínimes, com per exempleque, per l’Impost sobre la Renta de lesPersones Físiques (IRPF) i l’Impost sobreSocietats (IS), no cal integrar a la baseimposable les subvencions concedidespel Centre de la Propietat Forestal, sem-pre i quan es tingui Pla de Gestió; perl’Impost sobre el Patrimoni, la bonifica-ció del 95% de les propietats forestals

amb Pla de Gestió; o, per exemple, per l’Impost deSuccessions i Donacions (ISD), s’aplica una reduc-ció del 95% de la base imposable per tenir unapropietat forestal amb Pla de Gestió.

Per últim, tal i com es pot apreciar, la majoriad’aquests avantatges fiscals estan directamentvinculats al fet de tenir un Instrument d’Ordena-ció Forestal degudament aprovat pel Centre de laPropietat Forestal, ja sigui Pla Tècnic de Gestió iMillora Forestal (PTGMF), Pla Simple de GestióForestal (PSGF) o Projecte d’Ordenació (PO). Enaquest sentit, davant l’augment continu de lapressió fiscal i la manca de rendiment econòmicde les propietats forestals tenim, en els Plans deGestió un refugi i un consol per tal que, com amínim, les podem continuar mantenint tot i lesadversitats del sector.

22ciència i tècnicaJuiiol de 2012catalunyaforestal

Comparació suro antic

suro actual1. IntroduccióL’objectiu del present estudi ha estatcomparar l’estat d’una mostra de suroantic respecte una de suro actual. Lamostra de suro antic, referenciada com a19882 pel Centre d’Arqueologia Suba-quàtica de Catalunya (CASC), correspon aun tap d’àmfora, que aparegué “in situ”,en el coll d’una àmfora vinària de pro-ducció tarraconense, realitzada a finalsdel segle I a.C. Aquesta àmfora va serdocumentada al derelicte de Cap del Volt(jaciment ubicat a la localitat de Port dela Selva).

La recerca del CASC ha conclòs que ladatació de l’enfonsament del vaixell quetransportava les àmfores es pot acotar enuna forquilla cronològica de vint anys(entre el 10 a.C. i el 10 d.C.) i que encaraes podria ajustar amb una alta probabili-tat a la primera dècada del segle I d.C.

2. Material i mètodes2.1. Presa de mostresUn tècnic del laboratori de l’InstitutCatalà del Suro (ICSuro) es va desplaçaral CASC per realitzar la presa de mostra.Les mostres de suro antic havien estatprèviament tractades per garantir la sevaconservació un cop van ser extretes del’àmfora. Concretament, van ser sotmesesa un procés de dessalatge abans de pas-sar al seu assecatge controlat. Es va sepa-rar, amb l’ajuda d’un bisturí, una quanti-tat de mostra suficient per a poder dur aterme les proves planificades. La mostraes va conservar, fins el moment de la rea-lització de les proves, en una nevera auna temperatura aproximada de 4ºC.

2.2. Tècniques utilitzadesa) Espectroscòpia d’infraroig per transfor-mada de Fourier (FTIR): la FTIR és una tèc-nica analítica instrumental que permetconèixer els principals grups funcionalsde l’estructura molecular d’un compost.Aquesta informació s’obté a partir de l’es-pectre d’absorció del compost analitzatdesprés de sotmetre’l a l’acció de la radia-ció infraroja en un espectròmetre.

La tècnica de FTIR s’utilitza àmpliamenttant en l’àmbit industrial com el de larecerca científica degut a que és una tèc-nica ràpida i fiable per mesures, controlsde qualitat i anàlisis dinàmiques.

b) Microscòpia electrònica de rastreig(SEM): la SEM és una tècnica que consis-teix en escombrar la superfície de la mos-tra analitzada amb un feix d’electronsenfocat. Proporciona unes imatges de lamostra d’alta resolució i elevada profun-ditat de camp. Dins l’àmbit de lamicroscòpia, el SEM és una de les einesmés emprades gràcies a que proporcionaimatges amb molt detall.

Aquesta tècnica és utilitzada en múlti-ples camps d’aplicació, dels que podemdestacar la biologia, la medicina, la geo-logia, la paleontologia, l’arqueologia i lapaleobotànica entre d’altres.

c) Anàlisi elemental (AE): l’anàlisi elemen-tal es basa en la determinació quantitati-va de N, C, H i S a partir de la pesadad’entre 1 i 5 mg de la mostra, prèviamenttriturada i homogeneïtzada, generalmenten càpsula d’estany.

El material es transfereix a un automos-

Ivan FernandezResponsable de MediAmbient i Sostenibilitat Institut Català del Suro

Laura Cano Institut Català del Suro

M.Àngels Olivella Departament deMetalls i Medi Ambientde la Universitat de Girona

trejador des d’on passa directament a unforn de combustió. La mostra es crema enpresència d’O2 d’alta puresa. Els gasos decombustió són analitzats mitjançant undetector termoconductimètric.

Aquesta tècnica s’utilitza en camps moltdiversos. Per exemple, en l’anàlisi ambientals’utilitza en la investigació de materialvegetal, terres, fertilitzants i tot tipus demostres orgàniques i/o biomassa.

Tots els assajos descrits a l’apartat 2.2 s’hanrealitzat en col·laboració amb la Dra. M.Àngels Olivella (Universitat de Girona, UdG).

3. Resultats3.1. FTIRS’han sotmès a FTIR la mostra de suro antici una mostra de suro actual (extret de l’ar-bre durant la campanya de pela del 2010).La part analitzada de la mostra actualcorrespon al ventre (part més interior) delsuro. A continuació es presenta la compara-tiva dels espectres d’infraroig corresponentsa la mostra de suro antic i la de suro actual.

La informació de la que es disposa a partirde la comparativa d’ambdós espectres sem-bla indicar que, en la mostra del tap anticde suro, els components principals del suro(lignina, suberina i polisacàrids) no s’handegradat completament tot i haver estatsotmesos a les condicions ambientals delfons marí durant més de 2000 anys.

3.2. SEMS’han sotmès a SEM la mostra de suro antic iuna mostra de suro actual (extret de l’arbre

ciència i tècnica23Juliol de 2012catalunyaforestal

Gràfic 1. Comparativa espectre suro actual (superior) –suro antic (inferior).

24ciència i tècnicaJuliol de 2012catalunyaforestal

durant la campanya de pela del 2010). Acontinuació es presenten dues de les imat-ges obtingudes de cadascuna de les mostres.

La comparació de les imatges posa de mani-fest que l’estructura cel·lular del tap anticde suro es manté tot i que s’apreciïn defor-macions produïdes per l’acció de la pressióde l’aigua durant més de 2000 anys.

3.3. AES’han sotmès a anàlisi elemental un total detres rèpliques de cadascuna de les dues mos-tres (suro antic i suro actual). A continuacióes presenten els promitjos dels resultatsd’ambdues.

S’ha observat que els percentatges de carboni,hidrogen i nitrogen han disminuït en la mostrade suro antic respecte la de suro actual, mentreque els percentatges de sofre i oxigen són méselevats en la mostra de suro antic que en la desuro actual.

4. ConclusionsL’anàlisi conjunt de les tres proves realitzadesen un tap de suro antic datat del segle I a.Cposa de manifest que, tot i haver estat sotmèsdurant més de 2.000 anys a les condicionsambientals del fons marí, ni els componentsprincipals del suro (tant a nivell estructuralcom a nivell elemental) ni la paret cel·lular delmateix s’han degradat completament. Aquestsresultats destaquen la gran durabilitat del surocom a material.

En una segona fase de l’estudi, amb l’objectiud’aprofundir en el grau de degradació i la sevaevolució al llarg del temps, es realitzaran deter-minacions analítiques de caràcter quantitatiuamb aquesta mateixa i d’altres mostres de dife-rent cronologia que afegiran qualitat i repeti-bilitat als resultats obtinguts fins el moment.

5. AgraïmentsL’Institut Català del Suro (ICSuro) vol agrair laseva col·laboració al Centre d’ArqueologiaSubaquàtica de Catalunya (CASC) i a la Univer-sitat de Girona (UdG). Així mateix, l’ICSuroagraeix al Ministerio de Ciencia e Innovaciónpel seu suport a través del projecte CTM2010-15185.

Imatge 1. Estructura cel·lularde la mostra de suro actual

Imatge 2. Detall d’una cèl·lulade la mostra de suro actual

Imatge 3. Estructura cel·lularde la mostra de suro antic

Imatge 4. Detall d’una cèl·lulade la mostra de suro antic

Taula 1. Resultat anàlisielemental mostra suroactual

Taula 2. Resultat anàlisi elemental mostra suro antic

taula de preus25Juliol de 2012catalunyaforestal

Llotja de contractació i mercat en origen de Vic (14/04/2012) i de Girona (15/06/2012)

Tots els preus corresponen

a la Llotja de Vic, excepte

pel cas del Suro on s’indi-

quen preus de la Llotja de

Girona.

* Venta exclusiva a través

del CFC.

Els preus s’entenen sobre

indústria, excepte el

pollancre (sobre camió)

Nota: Segons la Llotja de

Vic, el pi douglas de més

de 14 cm de diàmetre, el

pi pinyer, el pi marítim, el

pi insignis, el pi roig, el pi

negre, el pi blanc (bord), la

pinassa i el pi variat de

més de 30 cm de diàmetre

sense nusos destinats a

xapa poden tenir un preu

superior.

75,00 / 87,00 75,00 / 87,00

51,00 / 55,0051,00 / 55,00

50,00* 50,00*

50,00 50,00

48,00 48,00

78,00 / 120,00

60,00 / 66,00

89,00 / 100,00

45,00 / 51,0045,00 / 51,00

39,00 / 42,00 39,00 / 42,00

47,00 / 53,00

38,00 / 39,00

42,00 / 48,00

44,00 / 48,00

35,00

47,00 / 53,00

38,00 / 39,00

42,00 / 48,00

44,00 / 48,00

35,00

46,00 / 51,0046,00 / 51,00

51,00 / 66,0051,00 / 66,00

=

=

+6 / =

=

=

=

=

=

=

=

=

Fulla petita de 23 a més cm

de més de 14 cm

de més de 30 cm

59,00 / 65,00

42,00 / 48,00

36,00 / 39,00

46,00 / 51,00

57,00 / 78,00 57,00 / 78,00

46,00 / 51,00

36,00 / 39,00

42,00 / 48,00

59,00 / 65,00

78,00 / 120,00

54,00 / 66,00

48,00 / 54,00

48,00 / 54,00 48,00 / 54,00

57,00 / 81,00

72,00 / 84,00 72,00 / 84,00

57,00 / 81,00

48,00 / 54,00

89,00 / 100,00

26taula de preusJuliol de 2012catalunyaforestal

Producte Cotització anterior Variació Preus actualitzats

LLENYA

Alzina 57,00 / 66,00 = 57,00 / 66,00 tAlzina (zona Bages) 66,00 / 72,00 = 66,00 / 72,00 tAlzina (zona Vallès) 60,00 / 66,00 = 60,00 / 66,00 tRoure 45,00 = 45,00 t

Roure (zona Bages) 45,00 = 45,00 tRoure (zona Vallès) 45,00 = 45,00 tFaig 39,00 / 42,00 = 39,00 / 42,00 tFaig (zona Vallès) 39,00 / 42,00 = 39,00 / 42,00 tSuro pelut 30,00 / 36,00 = 30,00 / 36,00 t

PALS DE CONÍFERES 65,00 / 69,00 = 65,00 / 69,00 t

SURO (Llotja de Girona)

Suro trituració verd (rebuig) 575,00 / 360,00 400,00 t

Suro taponable 1600,00 / 1800,00 = 1800,00 t

FUSTES TRITURACIÓ

Coníferes (Vallès) 25,00 = 25,00 tConíferes (Solsona) 27,65 / 28,85 = 27,65 / 28,85 tConíferes (St. Gaudens) 32,95 / 39,50 = 32,95 / 39,50 tFrondoses (Vallès) 23,00 = 23,00 tFrondoses (Solsona) 25,30 / 27,05 = 25,30 / 27,05 tFrondoses (St. Gaudens) 39,45 / 42,50 = 39,45 / 42,50 tCastanyer (Vallès) 23,00 = 23,00 tCastanyer (Solsona) 25,30 / 27,05 = 25,30 / 27,05 tCastanyer (St. Gaudens) 35,45 / 38,50 = 35,45 / 38,50 tFaig (Vallès) 23,00 = 23,00 tFaig (Solsona) 25,30 / 27,05 = 25,30 / 27,05 tFaig (St. Gaudens) 42,85 / 45,90 = 42,85 / 45,90 tEucalipto (Vallès) 23,00 = 23,00 tEucalipto (Solsona) 25,30 / 27,05 = 25,30 / 27,05 tEucalipto (St. Gaudens) 39,70 / 42,75 ↑ 42,85/45,90 tPlàtan (Vallès) 23,00 = 23,00 tPlàtan (Solsona) 25,30 / 27,05 = 25,30 / 27,05 tPlàtan (St. Gaudens) 39,45/42,50 = 39,45/42,50 tLlotja de Girona 24,00 / 30,00 = 24,00 / 30,00 t

meteorologia27Juliol de 2012catalunyaforestal

l passat 23 de març, l'Organització Meteo-rològica Mundial (OMM) va fer públic ladeclaració anual sobre l'estat del clima

mundial. En ella, s'afirma que el 2011 ha estatl'onzè any més càlid des de l'any 1850. Els 13 anysmés càlids s'han succeït durant els darrers 15 anys.

La informació sobre l’estat del clima al món esbasa en dades provinents de xarxes d’estacionsmeteorològiques i climàtiques terrestres, així comde vaixells, boies i satèl·lits.

El món s’està escalfant i aquest augment de tem-peratura és atribuïble a les activitats humanes: laconcentració de gasos d’efecte hivernacle a l’atmos-fera ha assolit nous màxims i s’està acostant moltràpidament a uns nivells que podrien reflectir unaugment de 2 a 2,4 ºC a la temperatura mitjanamundial. Això, segons els científics, podria desenca-denar canvis irreversibles i d’ampli abast en el nostreplaneta, així com en la nostra biosfera i oceans.

Al 2011 la temperatura de l'aire a la superfície dela terra i del mar es va situar en 0,41ºC ± 0,11ºC persobre de la mitjana anual del període 1961-1990,que va ser de 14,00ºC.

Durant l’any passat, el clima mundial va estarinfluenciat pel fenomen “la Niña”, que es va gestaral Pacífic tropical durant el segon semestre de 2010i va continuar fins a maig de 2011. Va ser un delsmés intensos dels darrers 60 anys i s’ha associat ales sequeres patides a l'Àfrica oriental, a les illes delPacífic equatorial central, al sud dels Estats Units, i ales crescudes sobrevingudes al sud d'Àfrica, Austrà-

lia oriental i sud d'Àsia.A la majoria de les regions polars septentrionals,

les temperatures superiors a la mitjana han coinciditamb el valor mínim de volum dels gels marins i unaextensió mínima registrada de gels al Mar Àrtic.

Durant els darrers 30 anys, els satèl·lits queobserven l'Àrtic han estat testimoni de reduccionsen la coberta mínima de gel a finals d'estiu: dels 8milions de Km2 a principis dels anys vuitanta, almínim històric de menys de 4,24 milions de Km2 el2007 i de 4,33 milions de Km2 mesurats el 9 desetembre de 2011.

Per acabar podem dir que a Catalunya la tempe-ratura mitjana anual ha augmentat en gairebé 1,5ºCen els darrers 150 anys. L'evolució de les anomaliesanuals de temperatura al conjunt de Catalunya espot observar al gràfic adjunt.

Quin estiu ens espera?Malgrat no ser molt fiables, la NOAA (National Oceanic and

Atmospheric Administration) ha fet públic el resultat de la pre-visió d’anomalies, tèrmiques i pluviomètriques, del continenteuropeu per als propers mesos.

Per a Catalunya, els models meteorològics indiquen peraquest estiu precipitacions superiors a la mitjana a les comar-ques de la meitat nord, segurament per efecte de les tempes-tes de mitja tarda que durant l’època estival acostumen a sor-gir en àrees de muntanya. A partir de la segona quinzenad’agost les tempestes s’estendrien a les comarques de Ponent ide les Terres de l’Ebre, procedents del Sistema Ibèric. La restadel territori registraria unes precipitacions i temperatures alvoltant de la mitjana climàtica. De cara al setembre, es conti-

nuaria amb la mateixa tònica de temps, amb les temperaturespròpies per a l’època de l’any i amb força precipitacions, possi-blement de caràcter convectiu, concentrades principalment al’àrea del Pirineu, amb un temps més fresc i plujós.

E

Font: ServeiMeteorològicde Catalunya

Refranys popularsDel juny enllà, el sol comença a minvar.

Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa.

De Sant Joan a Sant Simó, mala vida pel pastor.

La llaurada de Sant Joan, molts la saben i pocs la fan

Manel Martínez

Enginyer TècnicForestal

Coordinadors: Tusell, Josep M. i Vericat, Pau Edita: Consorci Forestal de CatalunyaIdioma: Català i castellàAny: 2012ISBN: 978-84-615-7943-3

El Consorci Forestal de Cata-lunya ha editat aquesta publi-cació que recull, a través de 86pàgines, els diferents articlesrealitzats pels coordinadors decada una de les vuit jornadesde camp desenvolupades en elmarc de les XXIX Jornades Tèc-niques Silvícoles Emili Garolera.

A diferència d’altres anys,enguany només s’ha editat enformat digital.

El document es pot consultar i descarregar des del webdel Consorci Forestal de Catalunya (www.forestal.cat).

28publicacions, webs i agendaJuliol de 2012catalunyaforestal

Llibre digital de les XXIXJTS Emili Garolera

Edita: RetecorkAny: 201272 pàginesISBN: 978-84-695-3140-2

Publicació del taller de formació CorkLab, dedicat alsuro i realitzat dins del Màster en Disseny i Arquitec-tura de l’Escola Superior de Disseny i Enginyeria deBarcelona. L'objectiu del taller és que els estudiantsdel Màster, la majoria d'ells internacionals, s'endinsinen la cultura del suro a través de la visita a una sure-da en producció, indústries dedicades a la fabricacióde taps de suro i productes alternatius, i xerrades tèc-niques per part de les entitats relacionades amb elsector surer i implicades en aquest projecte.

CorkLab rep la col·laboració de l’Obra Social Cata-lunyaCaixa i s’emmarca dins del projecte pilot Terri-torios Corcheros, desenvolupat per RETECORK i cofi-nançat pel Ministerio de Agricultura, Alimentación yMedio Ambiente i el FEADER. Aquesta iniciativa hacomptat també amb el recolzament de l’InstitutCatalà del Suro, el Consorci Forestal de Catalunya, elMuseu del suro de Palafrugell i AECORK.

En cas d’estar interessats en adquirir-ne un exem-plar poseu-vos en contacte amb Retecork.

La Cátedra madera ha estat creada pel Govern de Navarra ila Universitat de Navarra motiva pel convenciment quetenen de la importància d’una adequada gestió del patrimo-ni forestal, de la necessitat de desenvolupar una cultura dela fusta i de fomentar el seu ús en aplicacions constructives.

Cátedra madera compta amb la col·laboració interdisci-plinària d'un sòlid grup d'experts amb especialitzacions iconeixements complementaris per a la generació i difusió deconeixements en l'àmbit de la fusta, d'acord amb lesdemandes del sector forestal de Navarra.

La càtedra impartirà cursos i seminaris, organitzarà reu-nions científiques i conferències, finançarà projectes d'in-vestigació i col·laborarà en l'edició i publicació d'obresd'interès.

Cátedra maderahttp://www.unav.es/centro/madera

EXPOBIOENERGIA 2012. 7ª Edició de laFira Internacional de Bioenergia.

Del 23 al 25 d’octubre de 2012. Valladolid

Organitza: Avebiom i Fundación Cesefor

Més informació a www.expobioenergia.com

Fitx

es d

e pl

ague

s i m

alur

es15

. Pug

ó lla

nut d

els

polla

ncre

sP

hloe

omyz

us p

asse

rinii

Phloeomyzus passerinii

1. La presència de formigues al llarg del tronc poden indicar la presència de pugó (fotografia: JM Riba)2. Detall d’una colònia de femelles àpteres vivípares (fotografia: JM Riba)3. Inici d’una colònia molt incipient a nivell d’un brot (fotografia: JM Riba)4. Detall de dues colònies instal·lades a nivell de brot de l’any passat, ja lignificat (fotografia: JM Riba)

5. La presència d’exsudats de colors poden delatar la presència de pugó llanut; inicialment les colònies s’estableixen al llarg de les esquerdes de l’escorça del tronc (fotografia: JM Riba)6. Quant els atacs són elevats, les colònies es poden estendre per tota l’escorça (fotografia: JM Riba)

Fitx

es d

e pl

ague

s i m

alur

es15

. Pug

ó lla

nut d

els

polla

ncre

sP

hloe

omyz

us p

asse

rinii

Nom científic: Phloeomyzus passerinii (Signoret, 1875) (Hemiptera: Adelgidae)Nom comú: pugó llanut dels pollancresEspècies similars: inconfusible, doncs són espècie i gènere únics a la península.

DESCRIPCIÓAdults alats: són les formes sexuades i tenen l’aspecte del típic pugó amb ales, amb el cos perfectament dividit en cap, tòrax i abdomen, amb antenes i potes ben desenvolupades; fan 1-2 mm; cos de color marró-verd fosc (abdomen de color clar); ales transparents amb nervadures marrons.Femelles no alades: són les formes més freqüents de la colònia; de cos tou i ovoide, de color verd-groguenc i sense ales, però amb potes i antenes molt curtes; tenen un rostre molt llarg; l’abdomen està molt segmentat i és on hi ha les glàndules cerígenes d’on surten els típics fils cerosos de color blanc.

CICLE BIOLÒGICSón insectes amb un cicle típicament monoic (es desenvolupen sobre 1 planta hoste) i holocíclic (amb reproducció sexual [mascles i femelles] y asexual [partenogenètica; únicament femelles vivípares]).Completen diverses generacions anuals; passen l’hivern en fase d’ou i de femelles àpteres vivípares.A primavera apareixen les primeres feme-lles àpteres, les quals van donant lloc a diverses generacions de femelles vivípa-res fins arribar a la tardor.Finalment neixen els adults alats (mascles i femelles) que són les formes que s’aparellen i es dispersen.Les femelles fan les postes d’ous a l’escorça, dins de les esquerdes; a la primavera següent naixeran les noves femelles àpteres vivípares, tancant el cicle

HOSTES AFECTATSÉs una espècie de distribució paleàrtica, des de Japó fins el Marroc; present a tota

la península; ha estat introduït a les Azores i a Amèrica del Sud.Aquest pugó s’alimenta de la saba d’arbres del gènere Populus; afecta de manera especial als pollancres híbrids euro-americans.

DANYS I DIAGNOSILa colònia d’insectes es detecta fàcilment per la presència del típic cotonet blanc a l’escorça del tronc. L’atac s’inicia en esquerdes de la part baixa del tronc; pot cobrir-lo en perímetre i alçària.Els atacs són poc freqüents en pollancres joves; prefereix arbres amb escorça més lignificada.Són insectes típics picadors-xucladors i poden provocar una clara disminució del vigor de l’arbre.Els atacs forts produeixen danys subcorti-cals, amb l’aparició d’exsudats de colors i malformacions.Finalment assequen l’escorça i la fusta, i apareixen unes manifestes esquerdes verticals; tot plegat pot provocar una signi-ficativa devaluació de la fusta.Si les poblacions són molt elevades poden produir una seca de capçada i fins i tot la mort de l’arbre.

CONTROLPlantar espècies, híbrids o varietats de pollancres menys susceptibles als atacs del pugó llanut.Reduir l’estrès als arbres o de la plantació, amb una gestió adequada a la varietat, al sòl i al clima.Realitzar pràctiques de sanejament, com tallar els arbres més debilitats, decadents i infestats.L’aplicació d’insecticides específics al llarg de tot el tronc s’ha de fer quan es detectin els primers atacs; quan més tard es faci, degut als embolics de fils de cera, menor serà l’efectivitat del control.Els tractaments a l’hivern també tenen bona efectivitat, degut al menor fullam dels arbres.Cal utilitzar insecticides autoritzats i ser aplicats per personal qualificat.

e n t r e v i s t a

Tomàs

Com a viticultor, en quin moments’interessa per la gestió dels boscosde la finca?A les finques agrícoles on he gestionatla vinya hi ha part forestal, però és a lafinca d’El Vilosell on estic desenvolu-pant el meu darrer projecte on el boscés més present i està més relacionatamb la vinya donat que es considerenvinyals de muntanya per la seva alçària.En aquest projecte, iniciat l’any 2003,s’ha fet una tasca important de recupe-ració dels camps de conreu, els margesde pedra seca i les antigues cabanes devolta que utilitzaven els pagesos iramaders, que actualment utilitzem pera fer tastos amb els visitants. El bosc dela finca és omnipresent i està format,bàsicament, per pi blanc i un estat infe-rior d’alzina. El seu estat de conservacióés molt important per a nosaltres, tantpel compromís amb el manteniment de

l’entorn i del paisatge com per la pròpiaimatge de l’empresa.

Quins avantatges té i quins beneficis liaporta la gestió forestal i la planifica-ció a la finca forestal?A banda de l’esmentada millora de laqualitat paisatgística i de la biodiversitat,la gestió forestal redueix el risc d’incendisi manté la massa forestal en un punt departida perquè en un futur es puguiaconseguir rendibilitat amb la vendad’arbres més ben conformats, rectes i demajors dimensiones per a la serra i ambalzines de mides aprofitables per a llenya.

I a l’explotació vinícola? Un bosc ben gestionat protegeix millorla vinya de la possible afectació d’incen-dis i aporta una qualitat paisatgísticagràcies a l’exercici de responsabilitatcorporativa respecte al medi natural.

Empresari vitivinicultorEl celler Tomàs Cusiné, ubicat a la plaça del poble, en l’antigacooperativa, compta amb dues naus on elabora i cria els seus vinsen bota de roure Francès, treballa amb 19 varietats de raïm icompta amb una finca de 50 hectàrees, 20 de les quals són debosc, i 30 de vinyes, ubicada a 720 metres d’alçària en la comarcalleidatana de Les Garrigues. La producció, un 70 per cent de laqual s’exporta a més de 25 països, és de 220.000 ampolles entreLlebre, Vilosell, Geol, Finca Comabarra, pel que fa a vins negres, iAuzells i Macabeu Finca Racons quant a blancs.

La verema del 2012 serà lanúmero 28 per a TomàsCusiné, empresari vitivini-cultor que dóna nom alseu celler, premiat fa unessetmanes com a millor deCatalunya per l’AssociacióCatalana de Sumillers. Desde la seva experiència encellers familiars de Costersdel Segre, ha innovat en ladenominació d’origen, on amés d’elaborar uns vinsnegres molt ben valoratspels crítics enològics, pre-senta uns blancs revolu-cionaris.

Segurament, un bosc més resistent a les pla-gues, gràcies a les aclarides i neteges, evita ris-cos de contaminar la vinya.

Disposa de certificació de la gestió forestalsostenible?En general, quan vaig adquirir la finca em vaigplantejar dissenyar el projecte el màxim de sos-tenible i de respectuós amb el medi. Quant albosc, es va fer el pla tècnic de gestió i milloraforestal (PTGMF), es varen mantenir el anticscamps respectant les parets de pedra seca, tot ique en moltes zones de la finca això encareix lagestió de la vinya. Per a l’emparrat s’ha utilitzatacàcia serrada de forma natural sense cap tipusde tractament químic. I per a la gestió de lavinya s’han eliminat els herbicides i els produc-tes químics de síntesi.

Quins tapaments fan servir per als seus vins? Tota la producció de la bodega es tapa ambdiferents tipus de taps, tots ells de suro natural.Des del tap natural de primera qualitat fins alstaps tècnics, 1+1 i també els micro granulats.

El tipus de tapament varia en funció del tipusde vi?El tipus de tapament es decideix en funció delvi, de la vida que li preveiem, de la seva joven-tut o del seu preu. Com a síntesi, podríem dirque per als vins de més preu i de més longevi-tat, com el Vilosell, el Geol i els vins de finca,utilitzem suro natural de 44 o 49 mm de llar-gada, i per al blanc i negre més joves utilitzemels 1+1 i micro aglomerat lliure de TCA. El costté una gran importància, per la qual cosanomés utilitzem taps naturals per a vins d'uncert nivell de preu.

Per què heu descartat taps de plàstic i d’alu-mini i us heu decantat pels taps de suro?

A part de ser el millortapament per al vi, elcompromís del celleramb la sostenibilitat ila seva petjada decarboni, fan que uti-litzem el suro com atapament. La utilitza-ció i valoració delsuro permet la gestióforestal sostenible i a

llarg termini. Una sureda ben gestionada és unexemple de biodiversitat, dóna llocs de treballal territori, està millor protegida davant elsincendis forestals, i paisatgísticament és moltmés interessant. Les xarxes de camins que escreen per a la seva racional explotació quedenal servei dels ciutadans per passejar, per anar acollir-hi bolets i per als serveis de vigilància iextinció de incendis. Tot això ho pot pagar elsuro si la finca es gestiona bé i produeix unproducte de qualitat.

Realitza un control de qualitat dels tapsabans de tapar les ampolles?Tot i que els nostres proveïdors ens envien elstaps en bosses perfectament segellades i ambels corresponents certificats analítics, quan elstaps arriben al celler en fem un control visualper tal de garantir que la qualitat requerida ésla correcta.

Quin percentatge del cost d’una ampolla devi és degut al tap de suro?En el cas del tap natural pot arribar fins el 12per cent del seu cost. I en el dels taps tècnicsrepresenta un percentatge del 5.

Quins avantatges o quin valor afegit li aportael tap de suro al vi i a l’ampolla de vi?A part de les esmentades anteriorment sobrela seva eficiència com a tapament, tinc clarque els clients cada cop valoraran més l’úsd’aquest producte sempre que el sector surersàpiga explicar els avantatges de la seva utilit-zació, l’emmagatzematge de CO2 que repre-senta gestionar adequadament un bosc desuro i utilitzar-lo per a taps, a més de sercapaç d’explicar tot el seguit de beneficisambientals i socials que aporta. Actualment,estem utilitzant taps de l’empresa Corcho delPaís certificats PEFC. Considero que és la úni-ca empresa que té acreditada la matèria pri-ma provinent de boscos catalans certificats, amés del seu procés de fabricació. El mateixfaig amb les bótes, utilitzant preferentment,dintre de les que ens agraden, les que utilitzenla fusta de roure certificada. Per al celler és unpunt important i crec que els clients ho aca-baran apreciant.

Valora la diferent qualitat entre el suro catalài el suro del sud de la Península ibèrica?

entrevista 32Juliol de 2012catalunyaforestal

Per norma general, el principal proveïdor del cellerutilitza matèria prima de Catalunya, que es pelacada 14 anys, a diferència del pertanyent al Sudpeninsular que es pela entre els 9 i 10 anys. Aixòdóna com a resultat un tap que, per la seva majordensitat i per ser més compacte, tapa i conservamillor el vi en les llargues criances i permetextreure’l amb més garanties si passen molts anys.Aquests taps són fàcilment identificables pelnombre de línies que demostren els anys de crei-xement de l’escorça de suro.

És exigent i demana l’origen del suro als proveï-dors de taps?Sí. Volem uns taps de suro local, provinent delsboscos de Catalunya, amb alta densitat i que,alhora, afavoreixi la nostra petjada de carboni.

Com veu el fet que l’etiqueta de l’ampolla de viindiqui el tipus de tapament utilitzat?Es tracta d’un tema delicat. Potser la certifica-ció PEFC sí que és interessant, malgrat que l'eti-queta ha de reflectir els valors del vi i del cellermés clarament que no pas el tipus de tanca-ment que porta l'ampolla, ja que, sovint, és evi-dent i no fa necessària la seva descripció. Crecque la certificació PEFC en el propi tap consti-tueix una informació suficient.

33catalunyaforestalJuliol de 2012

entrevista

Enginyeries i gabinets tècnics

Si vols anunciar-te en aquesta secció posa’t en contacte amb el Consorci Forestal de Catalunya al 972 84 27 08.

Nou format del llibre de les XXIX Jornades Tècniques Silví-coles Emili Garolera

Ja podeu descarregar-vos el llibre de les darreres Jornades Tècniques Silvícoles Emili Garolera que enguany només s’ha editat en format digital.

La publicació, editada pel Consorci Forestal de Catalunya, recull els diferents articles elaborats pels coordinadors de les vuit jornades de camp realitzades aquest any 2012. Podeu consultar-la en format pdf al web www.forestal.cat

Coordinació: Josep M. Tusell i Pau VericatIdioma: català i castellàAny: 2012ISBN català: 978-84-615-7943-3ISBN castellà: 978-84-615-8264-8

J

cXN

llielosv-egarrdescarpodeua

aoleraroles Emili GcècniqueTTèJornadesXIXX

e llibrdel t ormafouN

t pdf al wmaorffo201yanaquestnadjorvuitles

elaborticles artaCdeestal orF

publicacióLa

lesdeebr

-Silvíes les de

tcaestalorffowweb wwen-laonsultarcodeu P12.

ealitzades rcampde desde dinadors oorcpels tsats enerdiffeelsecullra,yaluncionsorCpel editada,

eEdJ

.italt digmaort en ffoeditanoyenguanqueaolerarGEmili

ècniquesTTènadesJores errdarllielos vegarrdescarpodeu a

ellà: 978ISBN casttalà: 978ISBN ca

: 2012ynAtalà i caIdioma: ca

dinació: JoseoorC

t pdf al wmaorffo

’ha somésoles Silvíc

lesdee br

8-84-615-8264-88-84-615-7943-3

ellàastticaerVVeau usell i PTep M.

t.caestalor.ffowweb ww