Parlem_de_Sarria_79

SARRIA 79:Maquetación 1 15/3/12 00:19 Página 1

4679101213141618202122272829313233343536373940414243444648495051535556586167

sumari

ELS CRÈDITS

na assídua lectora de la revista enscomentava temps enrere que sempre hitrobava alguna notícia d’interès, o unareferència a persones a qui havia conegutperò feia temps no veia. Ens passa sovint,

anem tan atrafegats que difícilment ens trobem i encomptades ocasions coincidim. Quan repasseu la revis-ta que teniu entre mans, veureu com hi ha gent que fapossible que s’organitzin coses, que tinguin continuïtat ique siguin el nostre punt de reunió o de nexe: L’EstevePineda ha celebrat 80 anys dalt l’escenari i fins i tot vasortir a TV3. La malaurada Victòria Padrosa, procuravaajudar-lo en les representacions dels Pastorets i del grupCafè, Copa i Puro, però també va fer una feinada ensen-yant mecanografia a nens i nenes. En Salvador Muñozva ensenyar tota una generació a cantar i a tocar la gui-tarra i va tenir un merescut homenatge envoltat de mésde 250 persones, xics, familiars i amics. Però hi ha moltmés: quantes persones col·laboren perquè es faci lacavalcada de reis, la quina de Nadal, el pessebre viventde l’escola Montserrat, l’arrossada per la Marató deTV3,el concert de cant coral? Quanta gent hi ha darrera cadaactivitat que s’organitza per a gaudi de tothom? Doncsmolta i a ella li devem els crèdits, a qui podem posar elnom i el cognom i al col·lectiu que els engloba. Tingueu-ho present, sense la gent desinteressada que dedicatantes hores als altres, res seria possible.

Les retallades

I si ja és difícil portar a terme una activitat, encara hoserà més enguany fer-ho amb poc pressupost. Totes lesentitats del municipi han vist com se’ls ha retallatl’aportació del consistori i per tant, o bé es rasquen labutxaca o bé busquen patrocinadors, o bé reduiranl’activitat. En el cas de la revista, la retallada ha estatmolt severa al nostre entendre (el pressupost d’ediciós’ha reduït a la meitat) i ens obligarà a buscar nous socisi nous anunciants. Per aquest 2012, podem garantir elsquatre números anuals, però no per l’any vinent, ja quehaurem exhaurit els estalvis.

De moment, gaudiu d’aquest número i assaboriu elsmés de 40 articles, elaborats per 45 persones. �

EDITORIAL

pDS_3

U

Consell de Redacció: Josep Brugada, Ivan Bustamante, DaniCañigueral, Joaquim Carreras, Roger Casero, Àngel Garcia,Quim Llunell, Assumpció Vila, Eva Martínez, Josep M. Sansalva-dor, Isabel Vidal.Correcció lingüista: Toni RuscalledaAgraïments: Ajuntament de Sarrià de Ter, Diputació de GironaHan col·laborat en aquest número: Esther Portilla, EstherFerrero, Roger Torrent, Raimon Cros, Lourdes Gelada, JordiParetas, Gemma Simon, Sergi Torrentà, Cristina Vicedo,Pesen Serrano, Anna Sala, Lluís Aymerich. Esplai PL, MireiaCanyigueral, Imma Oliveras, Fidel Rincón, Amics delsGegants, Mònica Sala, Maria Robles, Rosa Isern, Imma Amo-rós, Mireia Bergara, Susanna Poch, Jordina Claravalls,Engràcia Bramon, Ampa EB Confetti, Montse Lladó, EmiliMarco, Grup Muntanya Sarrià, Bet Sau, Joan Pórtulas, XaviRodríguez, Enric Sucarrats, Marcel Muñoz.Foto portada: Fira del Paper per en Quim Llunell

Disseny i maquetació: Mercè SolerImpressió: Impremta PagèsSubscripció anual: 10 eurosTiratge: 1.500 exemplars.e-mail: [email protected]òsit Legal: GI-255-94 - ISSN 1139/9732

LA REVISTA JA ÉS A INTERNET: www.parlemdesarria.orgAGRAïM LA COL·LABORACIÓ DE LES ENTITATS COMERCIALS

NOTA: La revista l’edita el grup G.E.R.D.S. de TER (Grup editor de larevista de Sarrià de Ter, Consell de Redacció) amb el suport i finan-ciació de l’Ajuntament de Sarrià de Ter.

El consell de redacció de Parlem de Sarrià no es responsabilitzanecessàriament de les opinions signades.

parlemDESARRIÀ

Facebook: ParlemdeSarrià. GERDS DE TER

Per llegir les revistes sense descarregar:www.issuu.com/parlemdesarriadeter

AJUNTAMENT XIII Fira del paperParlem de Sarrià i la memòria històricaNou sistema de recollida de deixalles25 de novembre una data per recordar

ENTITATS Els reptes de l’esplai en la societat actual6a Fira Comercial

10 anys de cantairesEls Pastorets de Sarrià

Ratafiaires de Sarrià, 10 anys de vidaGegants: de la Festa Major fins Nadal

El Tió del Pla de l’HortaLa nit de Reis

DOSSIER D'HISTÒRIA La fàbrica del TerriOPINIÓ Amb la cordialitat deguda, faltaria més

Per una política fiscal de Sarrià de Ter més justaEl rumb de la Unió Europea

CULTURA Concert OCECentre Cívic La CooperativaEls premis “Isidre Macau”

Com explicar aquest país als estrangers, Matthew TreeVinoteca: Maridatges entre literatura i el vi

Acte lliurament premis “Isidre Macau”Memòria Musical

Fusions musicals, un nou estil de músicaLlibres. “Habitacions tancades” Care Santos

LLibres. “Reinventar-se” Dr. Mario Alonso PuigEspai 2.0. El Parlem de Sarrià en líniaHomenatge als xics de Sarrià de Ter

En record de la VictòriaLes classes de mecanografia de la Sra. Victòria

QUADERN D'APUNTSESPAI ESCOLAR Escola Bressol Confetti

Ampa EMB ConfettiEscola Montserrat

Ampa Escola MontserratSALUT Malaltia de l’Alzheimer

NATURA Excursió del Pessebre al Massís del MontgríVIATGES Khajuraho

ESPORTS. UES, WOLVES, Club CiclistaTHE SARRIÀ NEWS


DSp4_

a XIII Fira del Paperes va inauguraramb un espectacle

intimista de titelles per adults“Ros Melógamo Mínimo” dela companyia “AngélicoMusgo”, que amb molta sensi-bilitat va omplir la foscor delpati del Patronat d’un silenciexpectant, on tots els assis-tents vàrem anar seguint les

aventures i desventures d’unviatger peculiar. Com diu elseu autor, “Ros, és la historiad’un petit viatge, del quequeda i del que se’n va. D’unamaleta on hi cap l’impossibleper a desaparèixer, l’esforçd’un personatge per a ubicar-se, un gest tan mínim com elque realment importa, perquèquan tot sembla perdut, quan

ens sentim sols, sempre hi hauna sortida en el nostre inte-rior que ens fa volar”.

Un dels actes més emble-màtics de la Fira i que enaquesta edició va ser motiud’un especial orgull, va ser elpassi de vestits de paper. Les“Dones del Coro” varen serles grans protagonistes, ja quegràcies al seu treball de tot

Esther Portilla i Benito. 1a. tinent d’alcalde i regidora de promoció econòmicaEsther Ferrero. Tècnica de promoció econòmica

AJUNTAMENT [XIII fira del paper

Diumenge 2 d’octubre, amb les primeres llums del matí,s’inicia el tràfec a munt i avall del carrer Majorper a donar la benvinguda als firaires i aju-dar com cada any a que se sentin com acasa, perquè el cert és que la majoria d’ells jafa més de deu anys que fan possible que laFIRA del PAPER esdevingui un èxit.

Quan el sol ja escalfa, s’afegeix com unmés a l’equip organitzador, fent fàcil queels visitants visquin la Fira sense pressa,lentament, observant el que té per mos-trar-los, participant de les temptacions queels tallers els posen a les mans, sorpre-nent-se de com, després de tantsanys, el paper i els seus mil matisosencara els poden seduir.

L

XIII Firadel paper


DS_5p

AJUNTAMENT [XIII fira del paper

l’any i a no poques dificultats, han aconseguit mostrar-nosun ventall fantàstic de vestits fets íntegrament en paper i,alhora, la posada en escena al cim de l’escenari no va dei-xar a ningú indiferent per la gràcia i desimboltura de totesi tots els models que van lluir els vestits.

A ningú se li escapa, però, que les Jornades del Papertambé s’han vist afectades per la fràgil situació econòmi-ca en què ens veiem immersos com apaís. Ha estat un repte per l’ajuntamentmantenir l’essència i el nivell qualitatiudels actes, tot i que s’és conscient ques’ha hagut de renunciar a alguns delsactes que eren tradicionals i que formavenpart de les Jornades del Paper, com ara lesjornades tècniques, i que alhora, s’ha hagutde disminuir la quantitat, no pas la qualitat,de les exposicions que també formen partessencial de les nostres jornades. �

Fotos Quim Llunell


DSp6_

AJUNTAMENT [parlem de sarrià i la memòria històrica

PARLEM DE SARRIÀ I LA MEMÒRIA HISTÒRICA

Roger Torrent i Ramió. Alcalde de Sarrià de Ter

Els darrers anys s'ha desenvolu-pat un corrent teòric -amb lacorresponent plasmació pràcti-ca- al voltant de la defensa de lamemòria històrica. En democrà-cies més adultes que la nostra,aquesta idea ha servit per recor-dar episodis històrics no massa(o gens) lloables. I encara més,ha estat una eina per intentarreparar les víctimes de momentsnegres de la història recent.

igui com sigui, el cert ésque aquesta tendènciaha estat una prova demaduresa. I ha servit, en

termes generals i menys polititzats,per despertar la consciència col·lectivaque ens cal aprofundir en la nostra his-tòria. A hores d'ara pocs discutiran queper conèixer el present i resoldre dub-tes de futur ens cal saber del passat.

Això, pensarem, no és nou. Fatemps que des de la historiografia aca-dèmica i amateur s'ha reivindicat (i nopas de forma gremialista) la posada envalor del nostre patrimoni històric. Elsinstruments i les plataformes són múl-tiples. Els temes d'estudi, també.

En el nostre àmbit local, Sarrià deTer, és la revista "Parlem de Sarrià" quiha fet aquesta funció. La revista haservit per deixar testimoni escrit delque contemporàniament va succeint alnostre entorn, a l'estil d'un cronistaoficial. Amb les dècades, llegir què esfa avui en un club esportiu, quin temapreocupa a una associació o què plan-teja l'ajuntament seran elements

valuosíssims per a investigadors i tafa-ners de la història, com un servidor.Però a més hi ha una altra funció tambéessencial: "Parlem de Sarrià" ha fet unalabor fonamental en la recuperaciód'episodis històrics. D'alguna manera,aquesta publicació s'ha constituït en elrecordatori actiu del nostre llegat.

Exemples en trobaríem unsquants. Iniciatives que han servit perposar en valor moments i esdeveni-ments que estaven a punt de passar ala carpeta dels oblits socials. Han fetque no descuidéssim el que hemsigut. Però també han insuflatl'autoestima del que sap que el seutambé és un passat digne de serrecordat.

El darrer exercici ha estatl'homenatge als "Xics" de Sarrià deDalt i al seu promotor, en SalvadorMuñoz. Un delicat i deliciós acte queva servir perquè els excomponents dela coral es retrobessin i tornessin acantar. Homes i dones, que també vanser nens i nenes (les fotos ho certifica-ven) van tornar a trepitjar l'escenari. Al

davant, en Salvador -guitarra en mà-dirigia el grup.

Un emotiu retorn als anys setanta ivuitanta, però sobretot un necessariexercici de retrobament amb el nostrepassat recent. El fet, l'invent i la trajec-tòria s'ho mereixien. La tasca socialque van fer els Xics, s'ho valia. I és peraixò que en nom de la música, l'alegriai el poble calia aquest homenatge.

Tal i com calen tots els actes queens ajuden a saber d'on venim. Arecordar les persones que han fet ges-tos per millorar la seva societat. Permillorar el nostre poble. Res pot que-dar en l'oblit. Perquè la gent passa, elsfets no.

És per descriure precisament aixòque a mi m'agrada parlar del fil roig dela nostra petita gran història. El fil queconnecta avis amb néts. Generacióamb generació. Per la bona salut socialés important garantir aquesta conne-xió. I és més que evident que "Parlemde Sarrià" ha tingut una paper moltimportant en el fet que a Sarrià de Teraquest fil segueixi viu. �

SRoger Torrent, Salvador Muñoz, Jaume Teixidor, Carme Roura i Alba Martínez,per l’Homenatge als Xics de Sarrià de Dalt. Foto: Quim Llunell


NOUS CONTENIDORS

En primer lloc, cal dir queaquest canvi suposarà lasubstitució de tots els conte-nidors del municipi. Elsactuals seran canviats peruns de nous de més capaci-tat. Així, si actualment lacapacitat total del municipi ésde 700 m3 ara passarà a serde 729 m3. Això és perquèels nous contenidors sónmés grossos, en concret més del tri-ple que els que tenim avui. A més amés, amb la substitució aconseguimmillorar l’accessibilitat. Els nous conte-nidors seran accionats amb pedal,cosa que fa que siguin molt més pràc-tics i alhora que evitem les disfuncionsque en l’actualitat generen els recipientsque funcionen amb botons. Cal esmen-tar aquí, també, que aquests nous con-tenidors seran fixos (sense rodes), demanera que s’evitaran els desplaça-ments no desitjats.

En aquest àmbit, cal dir també quel’estètica també serà un dels elementsque sortirà beneficiat de la renovació. Iés que els nous contenidors tindran

tots la mateixa forma i el mateix color(a excepció de la tapa, de cada un delscolors corresponents a cada fracció).Això donarà una visió més uniforme alconjunt de contenidors i millorarà laimatge del carrer.

NOU SISTEMA DE RECOLLIDA

El canvi de contenidors es deu, és clar,al canvi de sistema de recollida. De larecollida amb càrrega posterior passa-rem a la càrrega lateral. Què vol diraixò? Doncs que el contingut dels con-tenidors s’abocarà pel costat dret delcamió. Aquest fet és significatiu perquèpermet implantar nous camions en elsquals el procés està tot informatitzat i

únicament es necessita el conductordel vehicle per fer tota la feina (senseoperari com fins ara). Evidentment,això suposa una reducció de la màd’obra necessària per fer la mateixatasca i per tant també, un estalvieconòmic interessant.

RACIONALITZACIÓ DE LES ILLES

Ho hem comentat, la càrrega lateralimplica que tots contenidors han

d’estar en el sentit dret de la circula-ció. En aquests moments no en totsels carrers i en totes les bateries decontenidors es produeix aquest fet. Ésper això que la implantació del nou sis-tema suposarà també haver de racio-nalitzar totes les illes de contenidorsdel municipi. Posant-los tots en el cos-tat que pertoca, però també aprofitantper racionalitzar-ne la ubicació. Hemfet un estudi acurat per determinarlocalitzacions, radis i usos de cadascundels contenidors de Sarrià de Ter. Del’anàlisi es conclou que hi ha certa dis-persió (amb llocs on falten contenidorsi altres on n’hi ha de més) i que tambées detecten duplicitats: zones on les

DS_7p

AJUNTAMENT [nou sistema de recollida de deixalles

NOU SISTEMA DE RECOLLIDA DEDEIXALLES: MÉS PRÀCTIC,

MÉS ECONÒMICRaimon Cros i FarrerósRegidor de Governació

A partir del primer de maig, Sarrià de Ter, tindrà unnou sistema de recollida de deixalles. Aquest nousistema és el resultat de setmanes de negociacióentre l’Ajuntament i l’actual empresa concessionàriaque, de fet, serà qui continuarà fent aquest servei.Ara bé, malgrat que l’empresa que presta aquestaactivitat bàsica continuï essent la mateixa, el cert ésque el nou contracte comportarà millores notables.


DSp8_

AJUNTAMENT [nou sistema de recollida de deixalles

illes de contenidors se solapen ambd’altres a pocs metres.

Sigui com sigui, aprofitarem lanecessitat de recol·locar contenidors(per exigències del sistema) per racio-nalitzar les illes. Procurant compactar idotar de totes les fraccions a totes lesilles. Establint llocs de referència mésmarcats que ara i, fins i tot, anul·lantilles de contenidors molestos –en dife-rents sentits.

FREQÜÈNCIES I HORARIS ACTUALITZATS

El mateix estudi que ens ha servit perregular millor la ubicació dels conteni-dors ens ha servit, també, per determi-nar-ne la utilització. D’aquesta maneras’han revisat totes les freqüències inten-tant ajustar-les més a l’ús real que elssarrianencs i sarrianenques femd’aquests. Amb l’objectiu de donar unservei més acurat i alhora intentar abara-tir costos. Es precisament amb aquestavoluntat que s’han actualitzat i ajustatles freqüències, que queden així:Rebuig: 4 dies a la setmana (fins araeren 5)Envasos: 2 dies setmanals (ara són 1)Vidre: 2 cop al mes (mateixa freqüèn-cia actual) Paper: 2 vegades al mes (com fins ara)

A més, cal afegir el fet que es pas-saria de fer la recollida en horari noc-turn per fer-se en horari diürn. Amb

això estalviem el plus de nocturnitat,cosa que, és clar, contribueix a reduirel muntant total.

NETEJA VIÀRIA

El nou contracte de recollida de deixa-lles no és l’únic que s’ha replantejat. Elservei de neteja viària (ofert també perla mateixa concessionària que fa larecollida) tindrà una important millora.En aquest cas, amb un reforçamentclar gràcies a la incorporació de novamaquinària. En concret, s’afegirà unnou vehicle (camió) escombradord’aspiració. Aquest nou vehicle ésmés adequat per a netejar carrers iàrees més àmplies i se sumarà al vehi-cle que actualment té l’ajuntamentd’1,5 m3, més adient per a les zonesde més difícil maniobrar.

Pel que fa a les freqüències, enaquest cas, cal dir que s’estableix unservei diari durant 5 dies a la setmanaamb les mateixes rutes bàsiques des-envolupades fins ara.

ESTALVI ECONÒMIC IMPORTANT

En definitiva, en els moments en quèens trobem a l’Ajuntament li pertocabuscar alternatives per intentar alleu-gerir la càrrega econòmica als pressu-postos municipals. És important bus-car estalvis determinants. I és ambaquesta clara determinació que vam

encetar aquest procés de replanteja-ment d’aquests dos contractes. Alfinal, la solució aplicada en ambdóscasos suposa, com hem vist, unamillora tècnica clara i un pas més en elservei. Però més enllà d’això, la rene-gociació del contracte havia de servirtambé (o sobretot) per una altra cosa:rebaixar-ne el cost. Al final s’ha aconse-guit un avenç fonamental en aquestsentit. La renovació del contractesuposarà pel municipi de Sarrià de Terun estalvi anual d’uns 44.709 euros enel cas de la recollida de deixalles (aixòsuposa una reducció del 20% respec-te al que s’ha pagat el 2011) i de 22.317euros pel que fa a la neteja viària (un16% menys). Amb tot, la rebaixa seràde 67.000 euros per aquest any 2012 iel mateix per al 2013.

En conclusió i tal i com hemexpressat més d’una vegada, enaquest temps de dificultats econòmi-ques els esforços per abaratir elspreus dels serveis són imprescindi-bles. I això ha de ser compatible ambel manteniment d’una qualitat mínima.Hem de ser capaços d’assegurar elsserveis bàsics tal i com els hem gauditfins ara, però havent-hi de destinarmenys diners. Aquesta ha estat sem-pre la voluntat del govern de Sarrià.Amb aquest nou contracte complim lamàxima que ens plantejàvem peraquest mandat: fer el mateix ambmenys recursos. �


DS_9p

AJUNTAMENT [25 de novembre, una data per recordar

25 DE NOVEMBRE, UNA DATA PER RECORDAR!

Lourdes GeladaRegidora de la Dona

l passat 25 de novembrevam celebrar el dia contrala violència de gènere.Vam fer una concentració

davant de l’Ajuntament, on vam llegir elmanifest en rebuig a la violència mas-clista. També vam fer la ja tradicionalencesa d’espelmes en record a lesvíctimes i un minut de silenci.

Tot seguit ens vam desplaçar capa l’edifici del Coro, on es va fer uncinefòrum amb la pel·lícula “Te doymis ojos” de Fernando Amenábar. I després vam ferun petit col·loqui sobre l’esmentada pel·lícula.. �

E


DSp10_

ENTITATS [esplai PL-Mijac

osaltres, els monitors imonitores no restem almarge d’aquests canvis,ens hem d’adaptar i res-pondre a les noves neces-

sitats que presenten els nens i nenesactuals i continuar encaparrats a buscarla manera de col·laborar, des del’educació en el lleure, per fer d’aquestun món més agradable per viure-hi. Per

això cal un replantejament de l’esplai,pensat per a la societat moderna clàssi-ca, no per aquesta nova societat líquida.Ens hem d’adaptar sense perdre el con-tingut, la base que ens dóna sentit: edu-car els nens i joves per fer possible unmón millor per a totes i tots.

Però quins són els nous reptes queens depara la societat líquida? La glo-balització ha provocat un augment de

les desigualtats econòmiques degut aque les empreses ja no depenen delsseus treballadors (poden relocalitzar-seon vulguin), això ha permès la prolifera-ció del treball precari i de l’elevat aturque sofrim actualment. L’augment deles desigualtats, sumat a un augmentde la diversitat cultural a les nostrescomarques està fent trontollar la cohe-sió social. L’esplai, en aquest sentit, ha

ELS REPTES DE L’ESPLAI EN LA SOCIETAT ACTUAL

CREAR ESPAIS DE COHESIÓ SOCIAL, COMBATRE L’INDIVIDUALISME I RETORNAR ALS NENS EL DRET A EMPIPAR ELS ADULTS

Societat postmoderna, societat del risc, societat líquida… són alguns dels noms amb què els acadèmicshan batejat la societat occidental de les últimes dècades. Una societat marcada per haver-se conver-tit en una societat de consumidors, en lloc d’una societat de productors, com érem fins a mitjans dels. XX. Marcada per una globalització on les fronteres han perdut el sentit i tot està relacionat: lespolítiques agràries de la UE fan passar gana als pagesos de Nicaragua, la guerra civil del Sudan pro-voca que a nosaltres en surti més car omplir el dipòsit, les decisions d’una assessoria nord-america-na fan que se’ns pugi la hipoteca, i mil exemples més. Una societat marcada també pel triomf de lespolítiques neoliberals que han sotmès la política a la dictadura dels mercats.

Monitors i monitores Esplai PL-Mijac

N


ENTITATS [mijac

d’oferir un espai de convivència, on elpoder adquisitiu o l’origen cultural quedinen segon terme davant de l’experiènciade compartir un projecte plegats, cal quel’esplai vetlli per crear un sentiment defraternitat entre els infants i joves per talque aquests puguin deixar de banda lesdiferències i començar a comprendre elque tenim en comú com a membresd’una mateixa espècie.

Per altra banda, la proliferació de lasocietat de consum, recolzada per lesnoves tecnologies, ha provocat un aug-ment de l’individualisme, la lògica delconsum és individual i les noves tecno-logies han permès substituir les rela-cions veïnals per relacions a la xarxa,molt menys vinculants. Un dels malsde la situació actual és precisamentaquest individualisme, on poca gentestà disposada a renunciar als privile-

gis privats per al bé comú. Des del’esplai hem de treballar per crearcomunitat, cal que els nens aprenguina compartir, a crear vincles emocionalsque vagin més enllà d’acceptar alsaltres com a “amics” a les xarxessocials. Hem de generar escenaris deconvivència on els nens i joves puguinjugar plegats, recuperar la vella idea de“fer pinya”, tan necessària actualment.I per això, no hi ha res com la vivènciad’unes colònies o uns campaments.

Finalment, les polítiques neolibe-rals han mercantilitzat els espais d’ocii educatius. Han entès els nens comuna càrrega que cal tenir ocupada commés hores millor. Els nens estan acos-tumats a estar amb adults que estanamb ells per “obligació” (mestres,monitors de menjador, extraescolars,etc.), estar amb els nens s’ha convertit

en una professió. Alhora, aquestsadults que treballen amb els nens ten-deixen a generar relacions verticals, onl’adult mana i el nen fa, hi ha un progra-ma establert i s’ha de seguir. L’esplai,on els monitors fan voluntariat, ofereixun espai on nens i adults comparteixenel seu temps lliure, no hi ha una relacióprofessional interposant-se entre ells,els nens copsen que aquells monitorsi monitores estan allà perquè volen ique poden marxar quan vulguin, escrea una relació horitzontal entrel’infant i l’adult. Els monitors i monito-res dels esplais tenim la importanttasca de deixar que els nens i lesnenes ens empipin, perquè els nens iles nenes tenen dret a empipar elsadults, ho necessiten, i a nosaltres,monitors i monitores, ens apassionaser empipats pels nens i les nenes! �

III ARROSSADA SOLIDÀRIA PER LA MARATÓ DE TV3

Sempre és bon moment percol·laborar amb causes jus-tes i amb qui més ho neces-

sita, però fer-ho per la Maratócomença a formar part d’una boni-ca tradició, i no parlo només anivell local sinó que aquest senti-ment es pot estendre arreu delterritori català.

Aquest és el tercer any que desde l’esplai PL organitzeml’arrossada solidària per la MARATÓde TV3. Els dies abans i després de

l’esdeveniment, l’equip de monitorsi els nens i nenes de l’esplai anemben atrafegats: demanar taules icadires, difondre l’esdeveniment,vendre tiquets, comprar el menjar,etc.; però com ja hem dit en altresocasions, ho fem de bon grat per-què sabem que el resultat de tot ple-gat és molt positiu. Concretamentaquest any hem recaptat uns 1.500 €nets, que hem enviat a la Fundacióde la Marató de TV3, i això és grà-cies a tots!!!

GRATITUDS:Des de l’esplai PL voldríem agrairla col·laboració de l’Ajuntament deSarrià de Ter, de la Unió EsportivaSarrià, Can Llausàs, Frit Ravitch i,en definitiva, a totes aquelles per-sones que voluntàriament i anòni-ma van portar coques i cafè percompartir entre tots.

La Marató diu molt de totsvosaltres! Gràcies!!! �

L’arrossada solidària es va celebrar al pavelló de la UES. Foto: Txell Pla DS_11p


DSp12_

ENTITATS [associació comerciants de sarrià

ot i que corren temps difí-cils i que darrerament ensenvolta la inseguretat, lacrisi econòmica, l’atur,...

encara pensem que és millor seguirtreballant pels nostres comerços i perla nostra gent, la nostra prioritat sem-pre són els clients.

Tot el dia va estar ple d’activitatsper a petits i grans, degustació de pro-ductes (coques, embotits, olives,

torrons,...), berenar per a tots els assis-tents. Tothom que va aprofitar la firaper fer alguna compra el van obsequiaramb uns papers que els podia omplir ientrar dins els diferents sorteigsd’obsequis cedits gratuïtament pelscomerciants i per l’Associació decomerciants.

Volem agrair a l’Ajuntament deSarrià des de l’àrea de desenvolupa-ment comercial el seu suport econò-

mic i logístic i a tota la gentcol·laboradora de Radio Sarrià que fanque tota la jornada sigui molt mésdivertida.

Volem donar les gràcies per laseva col·laboració a les puntaires quecom cada any ens fan una demostraciódels seus treballs, i a les Dones delCoro, que van desfilar amb vestits depaper fets per elles.

Us hi esperem a tots el proper any. �

Imma Oliveras i Caixas,Presidenta de l’Associació de comerciants de Sarrià de Ter

El temps passa amb una gran rapidesa i ja podem dir que sense quasi adonar-nos-en hem fet la sise-na edició de la fira comercial de Sarrià de Ter. Sis anys treballant per donar a conèixer el comerç delnostre municipi, intentant apropar els nostres comerços, productes i serveis a la gent.

T

6a FIRA COMERCIALFotos: Ràdio Sarrià


DS_13p

ENTITATS [cantaires de sarrià

Isabel Vidal Solà

Qui signa aquest article és exmembre dels «Cantaires de Sarrià». Em vaig quedar ben sorpresa (i ben il·lusionada) quan, fa uns mesos, em van convidar a participaren el concert del desè aniversari de la coral del nostre poble; estava programat pel dia 19 de novem-bre a les 19.00h al Centre Parroquial de Sarrià de Dalt.No em semblava pas que havien passat tots aquests anys…

10 ANYS DE CANTAIRES

uan es va engegar aquestprojecte, teníem com adirectora Esther Castellói més tard n’agafà el

relleu Núria Gibrat.Els primers assajos els fèiem al

local social de “La Caixa” al carrer petitde Sarrià; més endavant ens vam tras-lladar a una de les aules de «La Coope-rativa» de Sarrià de Dalt.

Veïns de Sarrià de Baix, Sarrià deDalt i Sant Julià de Ramis ens reuníem(i ho continuen fent) un cop a la setma-na per passar-nos-ho bé cantant, inter-pretant cançons populars i d’aquí id’arreu i oferir allò que bonament sabí-

em fer a diferents con-trades gironines.

Estar a dalt d’unescenari és una granexperiència però, això sí, al darrere decada cançó hi ha un gran esforç i dedi-cació per part de tots nosaltres i ladirectora.

El concert es va dividir en duesparts, i a la pausa es van proyectar unvideo amb fotografies de concerts, tro-bades de corals, acompanyaments demisses de festa major… També hihagué un emotiu record per en JoanGüell, un dels primers componentsdels Cantaires que morí fa uns anys.

A més de peces com “Signoredelle Cime”, “Samba Lelé”,“Vell Pescador” o “El rossinyol” (cantconjunt entre cantaires i excantaires),es van estrenar dues obres sorpresa,ben diferent l’una de l’altra: la primera,titulada “En cantarem una altra”, com-posta per Pau Canyigueral en comme-moració de l’aniversari de la coral i lasegona, una petita sardana coral com-posta també per aquesta ocasió perEsther Castelló. �

Q

c/ Major, 146 - Sarrià de Ter - Girona - [email protected]

LAMPISTERIAJOSEP COMAS

Tel. 972 17 02 52 - mòbil 607 26 89 68


Fidel RincónCentre Cultural Parroquial de Sarrià de Dalt

al servei detot això,l’Esteve Pine-da porta 80anys corrent

pels escenarisfugint del dimonigros, encarnat enaquests últims anysa Sarrià per PacoFitó. Aparentmentdos persones al ser-vei d’una idea. Dospersones que, enrealitat, són lamateixa. En efecte,corria l’any 1931quan un nen de 7anys , l’Esteve, esva enfilar a unacorda que el passe-java pel mig del’escenari a manerad’angelet. Més tard,va baixar a la terra ide pastor eixerits’ha passat dèca-des, a excepció delsanys de la guerra en

què bufaven mals vents per tot el que olo-rava a sotana.

Aquesta última edició dels Pastorets alnostre poble ha significat un substancialcanvi cap a la consolidació d’un especta-cle total que s’hauria de desenvolupar enel futur sota un nom ben característic,

“Els Pastorets de Sarrià”. Aquesta denomi-nació no és innocent; ben al contrari, volremarcar que els elements que conformenla representació són propis de la nostraaportació d’anys i panys: textos, afegits,aportacions dels diferents directors...Aquest any s’ha escurçat la durada al serveid’un major ritme i les escenes eren el fil con-ductor de la narració bíblica i la millor tradiciócristiana.

Cal destacar la plàstica aparició delsromans i el seu pregó, i l’aportació, endirecte, dels Cantaires de Sarrià. En unaltre ordre de coses, s’ha volgut donar uncaire solidari i interactiu a la representa-ció: els espectadors es podien afegir al’obra en el moment de l’adoració nomésamb la condició de portar productes quedesprés van ser lliurats al Banc d’Aliments.

Els Pastorets, tot cercant una majorcomplicitat amb la gent, han sortit del marcdel Centre Cultural Parroquial sota dues for-mes: per un costat, el 24 de desembre a latarda, es va fer un pregó anunciador a càrrecdels romans, en tres places diferents delpoble: Pla de l’Horta, Pla de la Rasa i carrerMajor. També, reforçant l’esperit de solidari-tat proposat, els cinc supermercats de Sarriàvan disposar caixes, perquè la gent poguésdipositar-hi aliments. En total, es van recap-tar fins a 350 kg.

Les novetats no van acabar aquí. Vahaver-hi una altra aportació artística que vaconferir pedigrí intel·lectual: en Lluís BoschMartí i en Llorenç Carreras, els Plis Plas, esvaren encarregar del cartell anunciador.

ELS PASTORETS DE SARRIÀUN ESPECTACLE TOTAL, PERFECTIBLE, INTERACTIU, SOLIDARI ...

Els Pastorets pertanyen a la més vella tradició filosòfica clàssica, recollida fidelment pel cristianisme,sobre el bé i el mal com a valors no contraposats dins de la mateixa persona. En un exercici de peda-gogia, cada un d’aquests paràmetres té una representació personal maniqueista que reconforta les

consciències. Plató diu que el bé és la idea suprema ique el mal és la ignorància. Més tard, Sant Pau i SantAgustí van arribar a la mateixa conclusió: el mal noexisteix. És senzillament l’absència del bé. Sant Tomàsens va deixar escrit que el mal existeix en raó de la lli-bertat amb què Deu va crear l’home.

I

ENTITATS [ccp sarrià de dalt

14_pDS

Esteve Pineda, pastor peculiar.Foto: Ràdio Sarrià


A Sarrià, a més, es dóna una cir-cumstància que parla dels orígensdel teatre modern, a l’edat mitjana,després de l’època clàssica grega iromana. El teatre va renéixer dins deles esglésies i, de mica en mica, vapassar als atris i a les places públi-ques. Al nostre poble, el CentreParroquial ha estat, de sempre,impulsor de l’activitat teatral. Inclús,el mateix origen del Centre es deu ala necessitat de disposar d’unaadient instal·lació per poder repre-sentar. Els Pastorets troben així unacoherència històrica i ideològica,com a icona de la fe cristiana.

Tot plegat obliga a atorgar continuï-tat a la inèrcia creada. Prop de 60

actors, tècnics, directors i el legítimorgull de la gent, que ha fet seul’espectacle, no ha de tenir aturador.Només manca per decidir un enigma al

voltant dels Pastorets: Sarrià és unpoble d’àngels o de dimonis? A tenordels desitjos dels joves actors no hi hadubte: tots volien ser dimonis. Va cos-tar trobar àngels. Tornem a l’argumentdel principi: el bé i el mal. Algú em vadir que Sarrià és un poble d’àngelsque actuen com a dimonis, perquè desempre han hagut de defensar la sevaidentitat davant el gegant veí; i aixòcomporta marcar territori amb la forcacultural a la mà. Bé, de moment, niàngels, ni dimonis, sinó pastors...ElsPastorets de Sarrià. �

AUTOESCOLAGIRONÈS

GIRONA: Av. Jaume I, 36 - Tel. 972 20 27 14FONTAJAU: R. Xavier Cugat, 52 - Tel. 972 22 12 57SARRIÀ: C/. Major, 11 - Tel. 972 17 06 52e-mail: [email protected]

ENTITATS [ccp sarrià de dalt

pDS_15

Els nous manaies de Sarrià

Pere Puigderrajols, company del’Esteve Pineda

Fidel Rincón, directors dels Pastorets d’enguany


DSp16_

osaltres mirem enrere irecordem aquelles xerra-des de plantes medici-nals i aquells dinars a

l’aire lliure a la “Planta del Clasclar”(Sant Martí de Llémena) o bé alsÀngels, en què algunes d’aquestesdones del nostre grup varen tenir lapensada de portar la seva Ratafia perconvidar.....i òndia, vàrem trobar-higust, aquests varen ser els trets desortida, i vinga, ja som a comença-ments del 2002, a fer les primeres tro-bades de ratafiaires expertes i experts

i a la primavera el primer taller de Rata-fia i tot seguit als herbolaris ratafiairesse’ls va girar feina amb la passejadaper donar-les a conèixer.

Aquell 2002, flaires al poble denoves ratafies (no moltes encara) i a latardor el primer tast al porxo de CanNadal de 10 ratafies veteranes i 8 denoves.

És llavors que ens adonem que ensabem un niu de fer aquest beuratge imig en broma mig seriosament deci-dim presentar-nos al concurs de SantaColoma de Farners, més per fer saber

Dones més que mai

ENTITATS [dones més que mai

RATAFIAIRES DE SARRIÀ,DEU ANYS DE VIDA

Sembla que era ahir i ja por-tem deu anys fent camíentre herbes remeieres queaniran a parar a la garrafade “sol i serena”.Sarrià sempre ha sigut unpoble elaborador de ratafia,eren moltes les cases queacostumaven a fer aquestdigestiu tan català, però esfeia de portes endins a nivellfamiliar, sense massa ressò.

N


DS_17p

ENTITATS [dones més que mai

que Sarrià també és un poble on comp-tem amb bons i bones ratafiaires, que nopas pensant en un possible premi.

Hi participem per primera vegadaamb 6 ratafies.

Sorpresa: primer i tercer premi adues ratafies de Sarrià.

Al llarg d’aquets deu anys no s’haparat. Tallers, passejades per conèixerles plantes, tast de ratafies locals,sopars de ratafiaires al Porxo...

Arribem a l’any 2011 i demostremel nostre saber col·lectiu en aconse-guir en el concurs de Ratafia de Santa.Coloma els tres premis a les millorsRatafies de les comarques gironines.

Sabem que fem bones ratafies(amb 10 anys hem tingut 17 premis) iel jurat de Santa. Coloma ens ho hareconegut.

Estem contentes pels èxits asso-lits, pel clima del nostre grup i perquèara al poble de Sarrià se’l coneix a bas-tament en el món ratafiaire.

Un altre dels nostres objectius: “vet-llar i mantenir les tradicions i la culturasenzilla del poble”, creiem que tambés’està aconseguint. Nosaltres hem plan-tat les llavors, els que vinguin al nostradarrere caldrà que les mantinguin.

Tot seguit veiem diverses notícies

sobre els premis del Con-curs de Ratafia de SantaColoma de Farners de 2011.

NOTÍCIES APAREGUDESA LA WEB DE LA FESTADE LA RATAFIA DE SANTACOLOMA DE FARNERS:http://www.ratafia.cat/:

Les 10 ratafies finalistes del 30èConcurs Ratafia. 10 novembre-2011

Aquestes són les 10 ratafies quepassaran a la gran final de demà diven-dres 11 de novembre de 2011:• Ratafia núm. 8, Joaquim CarrerasBarnés (Campllong)• Ratafia núm. 17, Glòria Fita Nierga(Santa Coloma de Farners)• Ratafia núm. 23, Empar Vinyoles(Vulpellac)• Ratafia núm. 35, Dolors Planas(Sarrià de Dalt)• Ratafia núm. 47, Teresa Salip (Sarriàde Ter)• Ratafia núm. 56, Engràcia Formiga(Sarrià de Ter)• Ratafia núm.63, Damià de Aguirre(Sarrià de Dalt)• Ratafia núm.66, Assumpció Grimal(Sarrià de Dalt)• Ratafia núm.100, Jordi Barbé Salarich(Santa Coloma de Farners)• Ratafia núm.142, Joan González(Palafolls)

Molta sort a totes 10!

Domini absolut de les ratafiesde Sarrià. 12 novembre-2011

El veredicte del jurat del 30è Con-

curs de la Ratafia va ser implacable, 3dels podis ocupats per les ratafies deSarrià:1.-Teresa Salip, Sarrià de Ter2.- Engràcia Formiga, Sarrià de Ter3.- Assumpció Grimal, Sarrià de Dalt

I és que entre les 10 finalistes, 5 jaeren de Sarrià, això demostra i reconeixuna feina impecable d’un col·lectiud’aficionades a la ratafia d’aquest pobleque fa la ratafia amb un amor incondi-cional. Felicitats a totes elles.

NOTÍCIA PUBLICADA A: EL PUNTAVUI. COMARQUES GIRONINES13-11-2011. Pàgina 10

El concurs de ratafia, per a TeresaSalip. Joan Puntí. Santa Coloma deFarners.

La ratafia de la sarrianenca TeresaSalip rebrà el premi a la millor ratafiadel concurs de Santa Coloma de Far-ners. El jurat va escollir la seva com lamillor de les 157 que s’hi van presen-tar. També van rebre el reconeixementdel jurat la d'Engràcia Formiga, que eljurat va distingir com la segona, i lad'Assumpció Grimal, la tercera. Totesdues són covilatanes de la vencedora.

El lliurament de premis tindrà llocavui al migdia i la tria de les vencedo-res, d'entre les deu millors, es va cele-brar dissabte al vespre en un sopar.Durant l'acte, la festa de la Ratafia, queté tres dècades d'història, va rebre elpremi de La Falç a la projecció exteriorde Santa Coloma de Farners.

Darrera actualització (Diumenge,13 de novembre del 2011 02:00) �

C/ de Veïnat de la Banyeta nova17843 Palol de Revardit

C/ Vilallonga, 84 • 17600 FigueresTel. 972 508100Fax 972 508143

E-mail: [email protected]@totcolor.es

PINTURA I ANNEXES CARROSSERIAMAQUINÀRIA I DECORACIÓ


DSp18_

ENTITATS [amics dels gegants de sarrià de ter

GEGANTS: DE LA FESTA MAJORFINS A NADAL

Si en el número anterior d’aquesta revista sortia una crònica succinta –pel cim, pel cim…- del’activitat gegantera a la festa major, aquest número entra de ple a la tardor i a l’hivern. I tal comdiem cada any per aquesta època, en els mesos més freds de l’any també hi ha vida gegantera.

Amics dels Gegants de Sarrià de Ter

l primer cap de setmana detardor Vilablareix celebra laseva fira tradicional i ja ésclàssic que ens hi convidin.

És la darrera cita (amb un xic de sort)on podem anar en màniga curta i és aprop de casa i ens tracten fantàstica-ment. Sempre és un plaer assistir-hi,malgrat que convindria una major parti-cipació musical. Parlant de fira, a la Firadel Paper de Sarrià tampoc hi fallemmai. D’una manera o altra som pre-sents a la inauguració, durant el desen-llaç o a la clausura i els nostresgegants, capgrossos i músics fanambient de festa al carrer Major. Si a latrobada de Vilablareix a vegades hem

hagut de marxar per cames per risc depluja, a la gran trobada anual de Firesde Girona, que organitza la Fal·leraGironina, en aquesta ocasió no hemaconseguit ni presentar-nos-hi. L’aiguatcaigut va provocar l’anul·lació de laconvocatòria i dotzenes de colles i cen-tenars de geganters i músics vam que-dar amb un pam de nas. L’any vinentsegur que no plou, pensem tots, i con-servem el record de la matinal prèvia–la setmana anterior- de les matinadespel centre històric de Girona: vet aquíuna altra activitat relativament novaperò que ha arrelat amb molta força ique no ens perdem mai.

El mes de novembre, entre fulles

d’arbre caigudes i castanyes torrades,és l’època de dues activitats que nofallen mai: la Fira Comercial a Sarrià il’Assemblea anual. A la Fira hi assistimper obrir l’acte. Amb les gralles i elsgegants es fa festa i es contribueix afer la mostra més lluïda. A l’assembleade socis, aquest any celebrada al pave-lló municipal, tocava renovar la junta. Afalta de candidatures noves, la juntasegueix al peu del canó i es reforça iamplia amb nous membres icol·laboradors. Estarem dos anys mésal vostre servei i esperem els vostrescomentaris, suggeriments i ajuda.

Hi ha una activitat que és invisibleperò que té una importància fonamen-

E

Els gegants de Sarrià de Ter obren l’acte de la Fira Comercial


DS_19p

ENTITATS [amics dels gegants de sarrià de ter

tal. S’organitzen sessions d’assaig i aprenen-tatge per a músics que són bàsiques per laformació i bona interpretació del repertori. Sialgú està interessat a ser-hi present, nomésha de fer-nos-ho saber. Les sessions i troba-des d’assaig solen tenir lloc els dissabtes ala tarda-vespre i són la garantia més sòlida al’hora d’enfrontar-se amb un instrument.

L’any s’acaba amb la participació alsactes propis de Nadal a Sarrià. Som presentstocant la gralla i els timbals a l’arribada delcarter Reial, al Pla dels Vinyers, i som partactiva a la Cavalcada de Ses Majestats elsReis d’Orient. És el punt que marca la fi dela temporada, a partir del qual s’anirà dibui-xant la següent, que arribarà carregada denoves trobades, activitats i il·lusió.�

Amb les gralles i elsgegants es fa festa i escontribueix a fer lamostra més lluïda.Fotos: Amics delsGegants


DSp20_

ENTITATS [aa.vv. pla de l’horta

EL TIÓ DEL PLA DE L’HORTA

amb les preparacions va arribarel Tió!! Vam tornar a atipar-loamb tota mena d’aliments desit-jant que el dia del “Caga Tió”

portés regals per tots els nens i nenesque vinguessin a cantar-li i fer-lo cagar.Sembla increïble reunir tanta mainada,mares, pares, àvies, avis... En definiti-va, tota aquella gent que volia acollir igaudir de les primeres sorpreses quedepara el Nadal. Observar les caresd’alegria de les diferents famílies perdescobrir la sorpresa que el Tió els téreservada any rere any, esdevé tot unregal per les persones quel’organitzem... gràcies per rebre el Tióamb tanta energia i entusiasme.

En els preàmbuls, hem de pensaren la bondat o les trapelleries que elsinfants han realitzat durant l’últimany.... Acte seguit, comencem a prepa-rar el Tió perquè prepari per buidar elseu estómac: el té ben ple de regals!

Per ajudar a què el Tió estigui pre-

parat per cagar elsregals que porta laseva immensapanxa, donem unbon volt pel barriamb tota la mainadatot cantant la cançódel “caga tió”. Calpreparar les cordes vocals per quanens toqui cantar davant del Gran prota-gonista. Així sí, s’ha de mirar afinar laveu d’allò més, fer-ho el millor possiblei així ens cagarà, ben agraït, un bonregal!

Una vegada hem demanat al Tiómentalment que ens porti molts regals–una acció bàsica que s’ha de ferabans de pujar les escales, els nens inenes van pujant a la tarima que presi-deix el nostre estimat Tió.

L’espera es fa eterna, la mainadaes mira el Tió intensament: li miren els

ulls, la boca, el nas, elbarret, la pipa, la manta...En efecte, és una conne-xió màgica i única, liestan demanant directa-ment al Tió el desitjatregal.

Col·locats en filera,ordenadament, cada

infant puja a l’escenari i inicia el“pica que pica” amb bonesbastonades al Tió, alhora que vacantant la seva cançó.D’aquesta manera, tots espera-rem que el Tió ens porti unabona colla de regals.

Una vegada es deixa depicar amb elbastó i de cantar,s’agafa aire is’aixeca la mantaque abriga el Tió;llavors, tothomevidencia que lamàgia existeix alveure la cara delsmés petits espe-rant al·lucinats elregal que el Tió

els ha cagat. No hi ha paraules perexplicar aquesta imatge i com els méspetits agafen el seu regal i sel’ensenyen, amb la boca ben oberta,als seus pares.

Així és, són moments en què totstornem a ser petits i gaudim de lamàgia, la compartim, ens la transme-tem i l’engrandim... perquè és nostre iens pertany... Per aquest motiu, l’hemd’aplicar, mantenir-la, perpetuar-la i,evidentment, gaudir-la. En efecte, totstornem a ser petits i ens sentim ufano-sos d’aquesta màgia. �

Text i fotos: Gemma Simón Ja hem avançat un altre any!! Tornem a acollir amb molta il·lusióel Nadal d’enguany; malgrat la difícil situació que viu el país (i elmón, en general), sempre tenim la família i la gent del cercle

d’amistats per trobar-nos i gaudir dels bons moments.Ras i curt: Carpe Diem.

I


DS_21p

ENTITATS [

Ajuntament deSarrià de Ter sapque esperem queels Reis passin pertotes les cases del

nostre poble, i que al matí quanens llevem, esperem també que atotes aquestes cases no hi falti unsomriure. Per aquest motiu, cadaany fem tots els preparatius perposar-nos en contacte amb elMag Magí, perquè vingui a bus-car les nostres cartes, perquè espuguin fer realitat tots els nostressomnis. El Mag Magí és el carterReial i un any més va muntar elseu campament al Pla de Vinyers,on l’Associació de veïns del Plade Vinyers va fer d’amfitrionaamb una boníssima xocolatada.Aprofitant el matí, també es varendonar els premis de l’engalanadade balcons.

La Comissió de Reis il’Ajuntament de Sarrià de Terhem posat tots els mitjans perquèpetits i gran gaudeixin del’arribada dels Reis Magsd’Orient, que fan com cada anyun recorregut pels carrers deSarrià de Ter repartint caramels

per a tots els nens iacaben amb unarecepció al pavellómunicipal, onenguany l’EstevePineda, juntamentamb l’Alcalde, elSr. Roger Torrent, donaren la ben-vinguda als tres Reis Mags, iompliren les nostres cases demàgia i alegria.

Petits i grans, ompliu els vos-tres cors d’aquesta màgia i quel’estrella que guia els tres Reis usguiï durant tot l’any... �

Fotos Josep M. Sansalvador

No hi pot haver res més maco que la il·lusió i la innocència delsnens. I és per això que hi ha una nit on aquesta il·lusió ensarriba a tots, petits i grans, i ens fa tornar a reviure la màgiade la nit de Reis.

L’

Jordi Paretas i FalgàsRegidor de Reis

LA NIT DE REIS


DSp22_

DOSSIER D’HISTÒRIA [la fàbrica del terri

La fàbrica del TerriAssumpció Vila

na de les referènciesmés antigues d’aquestlloc industrial és la làpi-da que es troba al’església de Sants

Metges de l’any 1611 dedicada al moli-ner Galseran Coll“DOM/ASI IAU GALSERAN COLL/MOLINER DE FARINA DE/LA COSTA ROGA FOU SEP/ULTAT ASIS DEL MES DE/NOVEMBRE ANII DE/NOSTRE SEÑOR/1611/LO QUAL DIGUNT INSTI/TUI IMPERPETUUM LA MIS/SA MATINAL PER CADA/DIUMENGI CELEBRADORA/DE SOS BEN EN LO ALT/AR DEN S DEL ROSER

La descripció de l’antic molí la tro-bem en el registre de la propietat deSant Julià de Ramis, amb dades desdel 1856: “casa molino señalada con eln.9 con entrada por poniente, com-puesta de planta baja y un piso, condos muelas y un blanqueador, huertocontiguo, balsa, cauce, presa y otrasdependencias, de cabida en junto cin-cuenta y cuatro áreas sesenta y ochocentiáreas, o dos vesanas con cincuen-ta cts. Linda: al Este, con el río Alterri yla carretera real de Girona; al Sur, con elmismo río y Narciso Font; al Oeste, conNarciso Font y José Garriga; y al Norte,con Esteban Mestres y la carretera deGirona. Dicho molino goza del derechode agua y de motor para el mismo”.

En els padrons de la contribucióindustrial de l’Ajuntament de Sant Julià

El lloc industrial situat alpeu de la Costa Roja, al cos-tat del riu Terri i de l’antigacarretera nacional deMadrid a França, és conegutcom els Tartàrics Sarasa o lafàbrica del Terri. L’origen del’activitat industrial s’ha desituar en un antic molí fari-ner propietat del marquèsde Medinyà, senyor de Xat-mar, casa que més endavantesdevé marquesat de LaTorre, títol que ostenta lafamília Fonsdeviela.

UAspecte actual de la fàbrica del Terri, Tartáricos Sarasa,


DS_23

de Ramis, es poden trobardades des de 1866, tot ique amb alguna referènciaanterior, com un inventaride 1825, on consta el Mar-qués de la Torre, “dueño deun molino de dos piedrasque trabaja consecutiva-mente”. Des de 1866 a1881, el moliner que constaen la contribució industrialés Juan Gimbernat i, de1881 a 1889, Ramon Pagès.

La finca pertany encaraactualment a la famíliaFonsdeviela, tot i haver pas-sat per diferents usosindustrials. L’any 1881, enescriptura de capitulacionsmatrimonials, la finca passàde José Fonsdeviela Huguet al seu fillNarcís Fonsdeviela de Xatmar i de Set-menat, marquès de la Torre.

Tot i que en la contribució industrial tro-bem a Ramon Pagès moliner de laCosta Roja, en les escriptures constal’arrendament del molí a “ Josep Culu-bret i Turrós, veí del Pont Major l’any1882, per 20 anys, amb un lloguer de683 pta./any a pagar el 24 de juny i el 25de desembre, més un porc crescut aentregar per carnestoltes, més gallines ious segons ponen”. En aquell temps, elsarrendaments tenien reminiscències


Farinera de la CostaRoja , amb el Mar-qués Eduard Fons-deviela, FrancescPla i Pere Vila.Fotos cedides perDamià Aguirre Pla


dels arrendaments de masoveria, ja queles instal·lacions industrials convivienamb habitatges i horts que permetienl’engreix i cria dels animals.

Josep Culubret el va subarrendarl’any 1883 a Narcís Farró i Albert, veí delPont Major per 500 pta./any més el llo-guer que s’havia de pagar al marquès iaquest, a la seva vegada, el va subarren-dar a Pere Dalmau i Barceló, moliner veíde Sant Julià de Ramis el 1889 per 1.500pta./any. Aquí sí que sembla que lesdades tornen a quadrar, ja que Pere Dal-mau és contribuent de l’Ajuntament deSant Julià de Ramis des de 1889 pel molíde la Costa Roja.

L’any 1893, el marquès el va arren-dar directament a Pere Dalmau i Barce-ló per 10 anys pel preu de 773 pta./any,més un porc de més de 112 carnisse-res o sigui 134,4 Kg per carnestoltes,set parells de gallines i quatre dotze-nes d’ous d’un valor de 150 pta.

Narcís Fonsdeviela va morir el 1894i el molí passà al seu fill Eduardo deFonsdeviela y de Díaz. Malgrat que dela informació registral no es pot seguirla conversió del molí en farinera, foudurant el mandat d’Eduardo Fonsde-

viela y de Díaz quan l’antic molíes transformà en la Farinera deLa Costa Roja també conegu-da com Farinera La Pilar.

Ens en dóna una pista elfet que el 1899 es va can-cel·lar l’anterior contracte desubarrendament amb PereDalmau, essent present Fran-cesc Auguet Farró, hereu delseu oncle Narcís Farró. En elregistre de la contribucióindustrial des de 1905 a1909, qui paga l’impost és elMarquès de la Torre.

El mes d’agost de 1909, jatrobem en el registre indus-trial els socis Pla, Avellana iRaurich, com a contribuentsper una fàbrica de farina desistema austrohongarès, de20 dm de longitud, treballantamb salt d’aigua i turbina perfer electricitat pròpia de 3Kw.El Pla fundador de la societatés Esteve Pla Raset, besavide Damià Aguirre Pla.

La societat va patir algunamodificació i l’any 1917 es troba queels contribuents són Pla, Vila i Raurich.Qui va entrar a formar part de la socie-tat era Pere Vila, conegut com en PereVicens, de la fleca Vila, ara pastisseriaLlausàs de Sarrià de Ter.

Amb l’Esteve Pla hi treballava el seu fillFrancesc Pla Dalmau (1891-1973). Lesfotos cedides per Damià Aguirre aixího testimonien. Al passallís del Terri,es pot veure en primer terme, el mar-quès Eduard Fonsdeviela amb PereVila, Francesc Pla i d’altres. També el1917 a la farinera de la Costa Roja hi vanéixer Carme Pla Cots, filla de Fran-cesc Pla i Encarnació Cots.

Des de 1922, la farinera va sermenada només per la família Pla,segons consta en el contracted’arrendament d’abril de 1922 celebratamb el marquès Eduard Fonsdeviela.Primer n’és contribuent Esteve PlaRaset i, des de 1924 fins l’any 1932, elseu fill Francesc Pla Dalmau. A partird’aquest any, Francesc Pla se’n va a lafarinera de Campdorà, rescindint elcontracte amb el marquès, el qualadquireix alguns elements inherents ala turbina, com la comporta de neteja,la reixa del canal o la comporta de des-aiguar, que no li convé extreure’ls.També s’instal·len definitivament a lacasa Ensesa del carrer Major de Sarriàde Ter, ara enderrocada, on hi ha elcarrer Josep Pallach.

Eduard Fondesviela y de Díaz va morirel 1931, passant la finca al seu fill Car-les de Fonsdeviela, hereu gravat desubstitució del seu avi Narcís.

Francesc Pla, al pati de casa seva del carrer Major deSarrià de Ter. Foto cedida per Damià Aguirre Pla


24_pDS

Un carro travessa el passallís del Terri


El passallís del Terri que pas-sava a tocar la fàbrica es va subs-tituir el 1923, durant la dictadurade Primo de Rivera per un pontde pedra.

L’any 1932 es va constituir lasocietat Hidroquímica del Terri,amb un capital de 251.256 pta.,amb seu a la fàbrica del Terri, perfer àcid tartàric. Els propietaris del’empresa eren els Srs. Baralto iAlberch de Girona, aquests cone-guts industrials gironins propieta-ris de la foneria Fco. Alberch SA.

La societat va acumular pèr-dues importants fins a desaparèi-xer tot el capital inicial i el maigde 1935 va fer suspensió depagaments. En els llibres decomptabilitat dipositats a l’arxiuhistòric de Girona, trobem quedes de 1939 el gironí ManuelSarasa Cantenys (Girona 1896-1995) té la propietat del’empresa, treballant sota lamarca comercial Productos Tar-táricos Sarasa. Manuel Sarasa,conegut empresari del sectormetal·lúrgic, la va adquirir encompensació de deutes mercan-tils i la va mantenir com empre-sari particular dins del conjunt deTalleres Sarasa de Girona. El1991, es va crear l’empresa Dis-tribuciones Tartáricos Sarasa SA,

essent-ne soci Jordi Sarasa, fillde Manuel Sarasa. Aquestasocietat es va dissoldre un anymés tard i el negoci de l’àcid tar-tàric, no la fàbrica, la qual conti-nua essent propietat de la famí-lia Fonsdeviela, actualment dePilar Fonsdeviela Abulí, va seradquirit l’any 1993 per AlfonsoMoreno Marín.

En el primer balanç d’agost de1939, es troba una relació de lamaquinària per seccions: calde-ra i calefacció, bomba alimenta-ció, secció envasat, secció cal,secció molta tàrtar, secció tras-llat tàrtars, secció tàrtar de cal,secció elevació líquids, seccióserveis d’aigua, secció de con-centrar, secció de granular, sec-ció cristal·lització, secció dipò-


pDS_25Aparell de concentrar

Antic laboratori de Tartàrics Sarasa

Manuel Sarasa, en un comiat per jubilació d’un treballador.



26_pDS

sits àcids, secció aire comprimit, sec-ció assecador, secció mòlta, secciólaboratori i secció electricitat.

Algunes de les fotos que es trobena l’arxiu són d’aquella època, coml’aparell de concentrar, una màquinaque, fent el buit, concentra les solu-cions tartàriques en cristalls.

“Un aparell de concentrar de coureplomat amb tuberies d’aspiració i injec-tor aspirador. Una bomba centrífugaper l’injector amb tuberia d’aspiració iimpulsió, una caixa de desaigua, arma-ris de sostén i cadiretes. Un embarratde 4 m amb 3 coixinets, 3 cadiretes, 2corretges i 2 politges. Una contramar-xa composta d’eix, 2 coixinets, 2 cadi-retes i 3 politges.”

La presència de l’embarrat és comúen totes les fàbriques antigues.L’electricitat, produïda per la turbina situa-da prop del canal d’aigua que travessa lafàbrica, es transmet a totes les màqui-nes mitjançant les corretges i el sistemad’embarrat. Per altra banda, amb la cal-dera de combustible es crea el vapornecessari per assecar l’àcid tartàric.

L’àcid tartàric s’obté del residu viní-cola (la pinyolada), després d’haverestat tractat a les destil·leries per treu-re’n alcohol. El procés consisteix atransformar les sals tartàriques natu-rals en un medi àcid per poder separarles solucions tartàriques impures i, unavegada purificades, es concentren finsobtenir cristalls blancs. Despréss’assequen, es tamisen i se seleccio-nen en diferents tipus per la seva poste-rior venda. L’àcid tartàric s’empra en lamateixa indústria vitivinícola per corre-gir l’acidesa del vi, en la indústria ali-mentària, com estabilitzador i conser-vant natural, en la indústria farmacopea,la química i també en la construcció.En el balanç de 1950 podem veure undetall dels clients a qui es venia l’àcid tar-tàric: als laboratoris Dr. Andreu de Barce-lona, l’empresa d’alimentació GallinaBlanca, Extractos Curtientes, González yMaillo de Valladolid, La Enológica Sevilla-na de Sevilla, per citar alguns dels clientsamb comptes més importants.

Per les inundacions del Pilard’octubre de 1962, la fàbrica va patir

un fort aiguat, entrant l’aigua a les ins-tal·lacions. També els dos ponts sobreel riu Terri, l’antic i el nou de la carrete-ra N-II es varen esfondrar. No va serfins l’any 1966 quan es va reparar elnou pont sobre el riu Terri i es va ende-rrocar el vell pont que havia substituïtl’antic passallís sobre el Terri.

La fàbrica era menada pel químicJosé Herrero, gendre de Manel Sara-sa. En el llibre “Cent anys d’economiaa les comarques gironines” de la Cam-bra de Comerç de Girona, l’any 1985l’empresa Productos Tartáricos Sarasadeclarava tenir 29 treballadors i factu-rar 228 milions de pessetes.

L’any 1993 l’empresari AlfonsoMoreno Marín va adquirir l’empresa icreà la societat Comercial QuímicaSarasa SL, la qual comercialitza elsproductes de la fàbrica del Terri , Tartá-ricos Sarasa SL, amb una capacitat de1.200 t. i els de TYDSA, (Tartáricos yderivados de Fuentidueña del Tajo). Enconjunt, la producció és de 12.000 t.,essent la primera empresa productoramundial d’àcid tartàric natural. �

Aiguat del 1962 a la fàbrica del Terri


AMB LA CORDIALITAT DEGUDA,FALTARIA MÉS!

Lluís Aymerich Viñals

Em sento afalagat en veure el meu nom escrit en lletres grosses a tall de títol i nomenant-me en cincocasions en tot el contingut de l’article signat pel senyor Josep Brugada en el passat número 78d’aquesta revista. Penso que no em mereixo tanta atenció.

graeixo a l’autor del’escrit que manifestiel seu acord amb elmeu criteri que,“enfront de la crisi

econòmica més dura dels temps de lademocràcia, els polítics de torn puguinexigir als funcionaris més productivi-tat, competitivitat i més eficàcia”.

En efecte, em vaig sorprendre lle-gint el núm. 78 d’aquesta revista, alveure una resposta al meu article de lanúm. 77. Em semblava impossible ques’interpretés el meu escrit com una crí-tica als funcionaris quan, efectivament,així com el senyor Brugada és funciona-ri del departament d’ensenyament de laGeneralitat de Catalunya, ho era tambéla meva esposa Maria Lluïsa Martínez(ara ja jubilada) i ho són també el meufill Jordi (professor de la UB) i la mevafilla Irene (actualment en el Col·legiMontserrat). La primera impressió fouque no es va saber llegir el meu escrit,però en una segona lectura vaig com-provar que, efectivament (ho confes-so), hi havia una errada en la utilitzaciódel gènere d’un article gramatical. Elparàgraf en qüestió havia de dir: “Éscuriós que les persones que més pro-testen pel sou i la feina dels funciona-ris, ara són les que protesten perquèse’ls exigeix més feina pel mateixsou”. L’error estava en la utilització del’article “els” pel que és correcte“les”. Això va donar peu a aquesta res-

posta i per tant em veig en la necessi-tat de deixar clara la meva opinió tantal meu comunicant com a la resta delectors.

Malgrat tot i vista la irritació que vacausar aquesta errada involuntària,penso que la paraula “funcionari”desvetlla més un complex que pateixenalgunes persones al servei del’administració pública que no pas la pro-vocació d’urticària en alguns ciutadans.

Des d’aquí el meu reconeixementa totes aquelles persones que treba-llen en la funció pública o en l’empresaprivada, però que fan la seva feina ambvocació, honradesa, eficàcia i respon-sabilitat. Aquests són els autènticsvalors dels funcionaris i funcionàries.Aquestes persones són les que ensfan sentir orgullosos de la seva exis-tència i no pas pel fet de tenir unafeina estable sense poder-los exigir laremoció; d’haver superat unes oposi-cions amb més de 100 temes od’haver voltat la Seca i la Meca. Quimés qui menys té la seva història res-pecte als esforços que ha hagut de ferper assolir el seu lloc en la societat itothom ha de sentir-se orgullós d’allòque ha aconseguit amb el seu treballhonrat.

Tal com deia en el meu escrit, sisom conscients d’aquesta situació decrisi tan generalitzada i ens en volemsortir, en comptes de fer-ne responsa-bles els altres, el que hem de fer és

estar disposats a col·laborar amb allòque ens pertoqui segons la nostra situa-ció en la societat. Per alguns serà pagarmés impostos i per a tots ser més efi-cients en les nostres respectives tas-ques i més eficaços en l’obtenció delsresultats. Així doncs, estic d’acord ambles manifestacions del senyor Brugada,amb el qual no estem tan distanciats enles nostres idees i li recordo que si volho pot comprovar llegint els meusescrits publicats en aquesta mateixarevista o en el meu blog(http://lluisaymerich.blogspot.com/).Si ho fa així, s’adonarà que exigir mésimpostos als que més tenen és la teo-ria del meu convenciment, la qual ja fatemps que vinc denunciant i no nomésara, que segons les seves pròpiesmanifestacions li comença a pujar lamosca al nas.

Ara bé, tot i que penso haver acla-rit el sentit del meu escrit i comprovarque estem bastant d’acord amb elmeu comunicant, hi ha certes parauleso expressions que haurien de ser unxic més mesurades, per exemple laparaula “factòtum”. Quin sentit téaquest mot? Potser si l’analitzéssimtindríem més cura en utilitzar-la lleuge-rament, no fos cas que aquells que enparlen precipitadament fossin així con-siderats per altres persones.

Amb la cordialitat deguda i ambl’ànim de deixar els conceptes clars,moltes gràcies. �

A

OPINIÓ[amb la cordialitat deguda

pDS_27


DSp28_

OPINIO[PSC

PER UNA POLÍTICA FISCAL DE SARRIÀ DE TER MÉS JUSTA

Roger Casero Gumbau.Regidor del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter. www.rogercasero.cat

La política fiscal del govern de Sarrià de Ter els darrers anys, també aquest, s’ha caracteritzat per lacongelació de la majoria d’impostos i taxes municipals; la situació de crisi econòmica global, que afec-ta naturalment també a les famílies, n’ha estat el principal argument, en el sentit de no agreujar mésla minvada renda familiar.

a congelació d’impostos,però, no sempre és justaamb tothom, sobretot sis’aplica de manera gene-

ralitzada, ja que la crisi econòmica, siés l’argument dirimit pel govern, noafecta a tots els contribuents de lamateixa manera. Realment tots elscontribuents de Sarrià de Ter han vistminvats els seus ingressos aquestsanys? I quan parlo de contribuents noem refereixo només a persones físi-ques, també a persones jurídiques,com empreses. En aquest sentit emsembla que la política fiscal del’Ajuntament requeriria d’una majorcirurgia, d’una major precisió.

Aquests darrers anys des del PSChem defensat una política fiscal basa-da en dos conceptes molt bàsics: aug-ments moderats i ampliació de lesbonificacions fiscals per motius derenda i com a incentiu de bones pràc-tiques mediambientals.

Al seu dia, i amb una situació debonança econòmica, l’Ajuntament deSarrià de Ter ja va congelar, durantanys, alguns impostos; aleshoresl’Ajuntament tenia moltes altres fontsd’ingressos; però quan aquestsingressos van minvar va caldre posaral dia la política fiscal, i aleshoresl’actualització va ser doblement dolo-rosa: pels contribuents, perl’increment, i pel govern, pel desgastpolític.

Generalment, congelar impostos itaxes és sinònim de pèrdua de poderadquisitiu per part de l’Ajuntament;amb la situació actual, en què altresfons d’ingressos han minvat o quasidesaparegut, i d’altres, com les trans-ferències d’altres administracions(Estat i Generalitat) es reben amb moltretard, congelar impostos és encaramés perjudicial pels serveis i presta-cions municipals.

Des del grup municipal del PSC a

l’Ajuntament de Sarrià de Ter veiem uncert canvi de rumb del nou governmunicipal pel que fa a la política fiscal;malgrat la lletra ens diu que per al2012 s’han congelat la majoriad’impostos i taxes, la música sona aque possiblement caldria aplicar un xicmés de justícia, cirurgia, a la políticafiscal municipal. És per aquest motiu,més per la música que per la lletra,que en l'aprovació de les ordenancesfiscals (impostos i taxes) per al 2012 elgrup municipal del PSC vam votar afavor de la proposta del govern.

Els impostos són un bon sistemade redistribució de la riquesa i és ambaquesta finalitat que cal aplicar-los:contribueix més qui més te, contri-bueix menys qui menys té. És això elquè demanem des del PSC de Sarriàde Ter. Congelant els impostos a totsels contribuents també els congelema qui podria contribuir més, en justaproporció a la riquesa que genera. �

L


DS_29p

a unió política dels 27 païsosque actualment formen laUnió Europea (amb la inclu-sió imminent de Croàcia) ésuna realitat diversa la qual cal

cohesionar i esperonar avui més que mai.Segurament des del punt de vista de lesgaranties democràtiques tots els païsosgaudeixen del denominador comú d’unsfuncionaments polítics certament demo-cràtics, constitucionals i/o legislatius elsquals respecten les llibertats individuals icol·lectives en el marc general de laDeclaració Universal dels Drets Humans,(tot i que fa pocs dies hem sabut queHongria és un país en alerta quant a lesseves garanties constitucionals). Malgratalguns contratemps que han de resoldreels propis països i pels quals les institu-cions de la UE vetllen, per la via de lacorrecta construcció política, la UE hauriade seguir el seu curs de tal manera queels principis de solidaritat i cohesió inter-territorials han de seguir funcionant i defet fins ara han funcionat. Des del punt devista econòmic tothom sap que els païsosde la Unió monetària, els països que

tenim com a moneda comuna l’euro, hemfet uns esforços titànics per salvaguardarels dèficits econòmics nacionals (comen-çant per Catalunya per descomptat!) i amés hem fet esforços per amparar i vetllarperquè economies nacionals –com lairlandesa, la grega, l’espanyola, la portu-guesa o la italiana- no periclitessin. Segurque en aquesta direcció el tàndem Ale-manya/ França, el que hom entén pelMer-kozy, juntament amb el Banc CentralEuropeu, han fet mans i mànegues per-què cap país de la Unió Monetàrias’enfonsés. Aquests darrers anys els equi-libris han estat enormes i a tenor delsíndexs de desocupació (certament alar-mants!) s’haurà de seguir remant a con-tracorrent amb grandíssima força. S’haarribar molt a prop de la fallida financera,és cert, del trencament econòmic i mone-tari. De moment però, malgrat els proble-mes, cap país de la UE ha de deixar l’euro.

Podem preguntar-nos però, ¿Què hapassat per què una moneda, una econo-mia com la de la UE ha estat i potser estàtan a prop de la fallida quan l’euro (2002)va començar mantenint una quasi paritat

amb el dòlar i s’ha mantinguten molts exercicis a l’alça res-pecte la moneda americana?

Avui (gener de 2012) l’euroha baixat considerablement demanera que en aquesta data,

1 euro val 1,126 dòlars, el nivell mésbaix de cotització en aquests deu anys.Evidentment no es tracta només d’unproblema de monedes. Els problemes derecessió econòmica tant pels EEUU comper la UE –com tothom sap- s’han donatpels extraordinaris canvis que ha suposatper a totes les nacions la globalització,l’economia globalitzada, el tot s’hi val enmatèria de producció, fabrica-ció/exportació. Aquest “Tot s’hi val” haestat el virus que en els darrers temps haafectat l’economia productiva de la UE.Un virus potent, imparable certament, vaafectar-nos i com tots els virus ens vaatrapar per sorpresa. La UE, creiem, noestava preparada per a la globalització.Tampoc ho estaven els EEUU. Potser hoestaven més els països asiàtics, produc-tors de tota mena de complements ifabricants i investigadors de tecnologiespunta i avançades. Així, països com laXina, Corea, Singapur, Japó van envair elsmercats occidentals de productes i sub-productes –molt sovint calcats de royaltysoccidentals- els quals exportaven tal vega-da amb molta menys qualitat però a uns

Malgrat els rius de tinta que ha fet córrer l’actual situació de la Unió Euro-pea, creiem que no tenim més remei que ser optimistes quant al futur queens espera. No pot ser que una construcció de països cohesionats per diver-sos denominadors comuns, culturals, polítics i econòmics, després de mésd’una dècada de funcionament i arribats a un perillós punt d’inflexió, haginde desvincular-se o tirar per la borda el que durant una pila d’anys ha cos-tat tants esforços construir i relligar.

Josep Brugada

L

El rumbde la Unió Europa


DSp30_

OPINIÓ [el rumb de la unió europea

preus ultracompetitius per raons òbvies,la seva mà d’obra era quasi el doble mésbarata que la dels països occidentals.

Quan els americans van deixar entraren els seus mercats una marca automo-bilística com TOYOTA, van adonar-se de lamagnitud de la seva tragèdia. ¿Per quèuna marca japonesa quan ells tenienl’imperi de la General Motors? ¿Per què,doncs, en la pròpia UE, en el mercat del’automòbil, per treure a col·lació unsexemples, hi han de primar avui marquesjaponeses com, MAZDA, DAIHATSU,LEXUS, SUBARU, ISUZU, HONDA, MIT-SUBISHI, TOYOTA, SUSUKI, o NISSAN ocoreanes com DAEWOO, KIA, HYUN-DAI, SSANG YONG, tanmateix. ¿Per quèen l’àmbit de les noves tecnologies hanaconseguit un protagonisme marquescom SANYO, SAMSUNG, PANASÒNIC,etc.? Tot aquest desembarcament demarques asiàtiques va ser conseqüènciade la globalització dels mercats, el “Tots’hi val” que dèiem suara. Aquest “Tots’hi val” ha actuat com una immensapeülla d’elefant que ha acabat per trepit-jar els royaltys que havien estat d’antuvicent per cent europeus; llegeixi’sWOLKSWAGEN, RENAULT, CITRÖEN,ROVER, FIAT, PEUGEOT, VOLVO, etc. Vaarribar un moment, doncs, que les prò-pies marques europees no van poderresistir la competència de la indústria decomplements que venia i s’oferia d’arreudels països asiàtics o d’altres zones delplaneta, i mica en mica, les plantes euro-pees van cedir posicions (o no) respectede la relació qualitat/preu en l’oferta asià-tica de la fabricació de complements.Això fou així quan un automòbil FIAT oWOLKSWAGEN portaven (i de fet por-ten) complements fabricats a la Xina ofins i tot al Marroc. Un automòbil estàfabricat a peces i en l’actualitat per méseuropea que sigui la marca, el cotxe enqüestió pot dur –posem per cas– elsplàstics o les tapiceries manufacturadesal Marroc per exemple o en qualsevolaltre país del nord d’Àfrica. I això s’haesdevingut en el si de les grans indús-tries europees. Tots pensàvem que IKEAque ofereix uns preus molt competitiusen els sectors de complements de la llari en mobiliari, pensàvem que els dissenysi els productes venien de Suècia peròavui resulta que un tant per cent delsseus productes són dissenyats a Suècia,sí, però fabricats a la Xina. Aquests exem-

ples que he posat podrien multiplicar-seper cent o per dos-cents. Ho sabem per-fectament els economistes.

Comptat i debatut és per subratllaruna vegada més que aquesta interac-ció industrial ha estat producte del’obertura a la globalització.

També és cert que la fabricació automo-bilística de SEAT a les plantes catalaneshan començat a exportar models de cot-xes a la Xina. I ben segur que podríemadduir molt plausiblement indústriesgironines / catalanes / espanyoles elsmercats principals de les quals són elsorientals.

Hem globalitzat la producció indus-trial la qual ha donat també possibilitats ales indústries europees a obrir-se mer-cats arreu del món. Això és cert, peròtambé val a dir que el món ha entratquasi de cop a casa nostra, la UE, unterritori que no és tan gran ni tan potentcom podíem pensar.

Què s’ha de fer doncs? ¿Què s’hauriad’haver fet davant d’aquest immens tsu-nami que ens venia al damunt? Doncs,creiem que hauríem d’haver procurat unapolítica econòmica de profundes arrelsnacionalistes europees. Maldar a totaultrança per un proteccionisme industrialeuropeu. Hauríem d’haver promocionatamb molt de zel des de la Unió Europeespolítiques de protecció del que es fabri-ca, es manufactura i es produeix en elspaïsos de la unió. En el nostre parer enca-ra estem a temps de salvar molt elsmobles, si tots plegats som capaçosd’aconduir unes polítiques que en prime-ra instància protegeixin la fabricació i elsconsum diguem-ne “intersticials” de laUnió Europea; producció i consum encercles concèntrics, de menor a major, osi es vol des del nivell més local al méseuropeu. Què vol dir això? Doncs que sivolem salvar i protegir la nostra economiaens hauríem de fer el ferm propòsit deconsumir productes de fabricació local iaixò al primer nivell ja ho fem bé, perquèhi ha molts pobles que promocionen lesseves indústries, els seus tallers, elsseus comerços, les seves fires artesa-nals, oli, vi, formatges, embotits, galetes,fruites, làctics, productes manufacturats,teixits, complements, etc. I cooperativesque fan una excel·lent producció i promo-ció dels seus productes alimentaris,

(podríem posar com a exemple la Mostrade vins de denominació d’Origen Empor-dà que es desenvolupa amb gran èxit aFigueres o la que es fa des de fa moltsanys a Barcelona, o les Fires específi-ques que des de Fira de Girona es pro-mocionen a la ciutat dels quatre rius). Aixídoncs, donant suport i consumint totamena de productes, fabricats, manufac-turats, elaborats de casa, contribuïm aaquest primer cercle o substrat del’economia europea. ¿Per què compraruna nevera, una rentadora, un televisor,un cotxe, de fabricació asiàtica? Nopoden ser de fabricació europea? ¿Perquè no fomentar més i millor el turismede les nostres comarques, el que ofereixen la seva totalitat el Regne d’Espanya oel gran ventall que ofereix el turismeeuropeu? ¿Ens hem proposat recolzarl’economia grega per exemple, gaudintde l’extraordinària oferta turística a lescostes o a les illes gregues i poder gaudird’una gastronomia molt a l’abast en unspaisatges i en un clima prodigiosos?

És clar i evident que el que proposemen un món ja completament globalit-zat no deixa de ser una gran utopia.

Avui hi ha ofertes de viatges que enstraslladen a territoris orientals en un tresi no res i a uns preus ben assequibles, sies vol. Però a la Unió Europea hi ha des-tins i ofertes de molta qualitat que talvegada no tenen la força de l’exotismeperò en canvi tenen la profunditat de lacultura, les cultures gastronòmiques,socials i culturals que a la fi i al cap enssón més properes. Ja ho hem dit. Vivimen un món globalitzat de manera quecom que en teoria som éssers lliures,amb més / menys poder adquisitiu,podem anar a raure allà on ens plagui.Sigui com sigui hi ha exemples perdonar i per vendre, així mateix un equipde futbol ben nostre el qual ens ha pro-jectat al món, en comptes de promocio-nar alguna indústria catalana, fa propa-ganda, ai las! d’un país dels EmiratsÀrabs com Qatar, el país que disposadel PIB més elevat del món i al darreraés patrocinador d’un organisme benèficen pro de la infantesa com la UNICEF.Veuen com “Tot s’hi val”?.

Un servidor, però, es queda demoment amb el suau i sedantívol gronxa-ment del balancí de la vella Europa. �


Orquestra de Cam-bra de l’Empordàés una formacióestable i professio-nal fundada l’any

1989 a Figueres, i compta amb elsuport de diverses institucions,com la Generalitat de Catalunya ola Diputació de Girona, i també ambel patrocini d’empreses privadescom Fecsa Endesa, Fundació deCaixa Penedès, entre d’altres. En elseu repertori, que abraça des de lamúsica barroca a la contemporània,presta una especial atenció a lesobres de compositors catalans. Haenregistrat gravacions per a RNE,Catalunya Ràdio, Catalunya Músicai per a TV3. D’ençà de la seva pre-sentació, ha actuat als principalsfestivals de música i ha dut a termediverses gires per l’estranger quel’han portat a actuar a 42 païsosdels cinc continents i a realitzar mésde 2.500 concerts.

El concert de Sarrià de Ter vaoferir un repertori que, potser per latemàtica de valsos i polques, espodria considerar un clàssic de lesèpoques nadalenques; tot i així, el

fet d’incloure algunes peces decompositors catalans més descone-guts per al públic en general li vaaportar un toc especial. Amb detallscom aquests hom s’adona de lagran tasca divulgadora i pedagògi-ca que porta a terme l’OCE, al cap-davant de la qual s’hi troba des defa molts anys el seu director titularCarles Coll. En d’altres ocasions laformació ha estat dirigida per pers-tigiosos directors com Daniel Tosi,Lazlo Heltay o Bruce Polay.

L’orquestra obrí el concert ambel “Vals de l’Emperador” de JohannStrauss, del qual va interpretartambé “Trisch Tratsch Polca”, “Elbell Danubi Blau” i la “PizzicatoPolca”. Però la novetat fou potseraproximar-nos una mica a la músi-ca vuitcentista catalana. Com perexemple les peces “Assaigd’embolics Polca” i “El Pantano”d’Albert Coto i Fita, nascut a Figue-

res el 13 de febrer de 1852, intèrpretde piano, director d’orquestra, pro-fessor de música i compositor,especialment de sarsueles. AlbertCotó, després de rebre les primereslliçons de música del seu oncle, queera compositor i feia d’organista aFigueres, es traslladà a Barcelonaon passà a dirigir diverses orques-tres. Molt vinculat al món del teatre,va arribar a ser força conegut perles seves peces de ball com els val-sos i també per les seves comèdiesescèniques.

De Josep Blanch i Reynalt, nas-cut l’any 1888 a Castellód’Empúries, eren les peces “Eròticvals” i “El domador”. A més demúsic, Blanch era compositor desardanes i director de cobla. De fet,les seves arrels eren sardanístiquesi ja als disset anys tocava el fiscorna la cobla-orquestra Els Rossinyols,de Castelló i s'hi estigué deu anys.

DS_31p

TEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarriàTEMA DE PORTADA [felicitats ràdio sarrià ENTITATS [GERDS

ÀREA DE CULTURA: CONCERT OCE, PREMIS ISIDRE MACAU, CENTRE CÍVIC LA COOPERATIVA, BIBLIOTECA EMÍLIA XARGAY

Sergi Torrentà, regidor de CulturaCristina Vicedo, Presentacion Serrano, Anna Sala

cultura

CONCERT VALSOS I POLQUES DE VIENA I L’EMPORDÀ DE L’ORQUESTRA

DE CAMBRA DE L’EMPORDÀ

El centre cívic La Cooperativa ésun equipament socioculturalpròxim al ciutadà i ciutadanes,de titularitat municipal i adscrita la Regidoria de Cultura del´Ajuntament de Sarrià de Ter.

L’Fotos OCE: Ràdio Sarrià


stà destinat a l´ús públic,amb la finalitat dáconseguirla descentralització de deter-minats serveis municipalsals barris o zones de Sarrià i

prestar serveis per impulsar la realitza-ció dáctivitats que tinguin com a objec-te el desenvolupament social i cultural,en definitiva de promoure la participacióciutadana en general. Des dáquestaperspectiva, la concepció de centre cívicés dún espai físic polivalent on es mate-rialitza tot un seguit dáccions, tantdíniciativa municipal com col·lectiva oindividual, que tenen per denominadorcomú el fet déstar directament adreçat,de forma prioritària, als sarrianecs isarrianenques.

El centre cívic La Cooperativapodem dir que és un equipamentmunicipal plenament consolidat i ambuna projecció destacada cap al poblede Sarrià des de fa 7 anys.

Disposa dúna variada i extensaprogramació, destinada a cobrir neces-sitats en els àmbits de láprenentatge,del lleure i la creació. En el mes desetembre es va presentar la nova tem-porada dels cursos i tallers 2011-2012.

Un any més, hem programat cur-sos i tallers amb la il·lusió de poder ofe-rir nous continguts i noves activitats,de manera que tothom trobi el seuespai per poder posar en pràctica elsseus interessos o les seves aficions.Com a cursos consolidats tenim:anglès per adults, pintura, tall i confec-ció, informàtica, ioga, dansa del ventre,pilates, curs de conversa, cursos decuina per adults, curs de cuina pernens i formació dádults . Aquests cur-sos tenen una trajectòria des de fa uns

quants anys i amb un nombredálumnes molt considerable.

Alhora, també s´han ofer-tat nous cursos per poder arri-bar als interessos de tots els

sarrianecs i sarrianenques. Aquestssón: maridatge de vins i formatge,maridatge de caves i fumats, tast decerveses, curs de Bollywood, cursd´speaking dánglès, curs de francès,taller de plantes remeires.

Destacarem, com a plenamentarrelada en el municipi, lÉscola deMúsica del Gironès (EMG) que desen-volupa la seva activitat al centre cívic.Una activitat que es va iniciar ambunes tímides classes de música ques´han consolidat amb unes sòlidesclasses que es porten a terme dedilluns a divendres.

El centre cívic també ha anat inno-vant en les seves instal·lacions, fa dosanys que disposa de zona wifi. I des delcurs 2010-2011 La Cooperativa pertanya la Xarxa Punt TIC, creada per la Gene-ralitat amb l’objectiu de fomentar l’úsde les tecnologies de la informació i lacomunicació en tots els àmbits de lasocietat, i equiparar-nos així al nivelleuropeu. Els punt TIC són espais on lagent pot fer servir ordinadors, connec-tar-se a Internet i on pugui trobar elsuport d’un professional –el dinamitza-dor– que els ajudi a fer aquestes prime-res passes en la nova societat delconeixement. Així doncs, recordeu queal centre cívic disposeu d’un espaidotat amb 8 ordinadors amb accés ainternet i ajuda personalitzada d'undinamitzador i des d’on podreu realit-zar una cerca a Internet, o disposard'un servei de correu electrònic, ferservir equips informàtics, rebre forma-ció sobre l'ús d'un ordinador, cercarinformacions, realitzar tràmits adminis-tratius i consultar el compte corrent,entre altres coses.�

CENTRE CÍVIC LA COOPERATIVA,un espai a mida dels sarrianencs

També va ser director de la coblade Peralada durant molts anys. Laseva tasca com a president del Sin-dicat de Músics de Girona i de regi-dor a l'Ajuntament de Castelló perla Lliga Regionalista (1936), li vacomportar molts problemes enacabar la guerra, fins i tot va serreclòs al castell de Figueres. Vaseguir vinculat al món de les sarda-nes, però es va anar centrant en lacomposició i l’ensenyament musi-cal. És autor d'unes cent norantasardanes, i de diversos balls perser tocats per cobla en formaciód'orquestra. També instrumentàsardanes per altres compositors,com Cassià Casademont i EnricMorera.

I finalment, en el concert deSarrià de Ter es va interpretar“Júpiter vals” de Josep Serra iBonal, nascut a Peralada el 23 desetembre de 1874. Serra, tambémúsic i compositor, va ser unautèntic renovador de la sardana.Juntament amb el seu germàMiquel, varen fundar la cobla LaPrincipal de Peralada, i de tothomés sabut el prestigi que durant elsanys ha acompanyat aquesta for-mació, de fet el gran mestre EnricMorera volia que només aquestacobla estrenés les seves sarda-nes. La seva tasca compositora secentrà doncs en la música per acobla, en l'escriptura de sardanes,de les que en va fer 251, enl'adaptació de balls vuitcentistes ien l'escriptura de música de temalliure per a cobla. �

CULTURA

32_pDS

El centre cívic La Cooperativa és unequipament sociocultural pròxim al ciu-tadà i ciutadanes, de titularitat munici-pal i adscrit a la Regidoria de Cultura delÁjuntament de Sarrià de Ter.

E


CULTURA

Els premis “ISIDRE MACAU”

atorguen doncs almillor treball derecerca que afecti,totalment o parcial-ment, el termemunicipal de Sarrià

de Ter en l’àmbit de les Humanitats ode les Ciències i que hagi estat elabo-rat pels alumnes de segon de batxille-rat. A més d’una dotació econòmicaper al guanyador, el premi incloul’edició del seu treball. D’aquestamanera, l’Ajuntament de Sarrià de Terinicia una petita col·lecció que, sota elnom genèric de “Quaderns IsidreMacau”, es destinarà a la divulgació cul-tural i científica de tots aquells temesque tinguin a veure amb el municipi.

En l’atorgament d’aquests guar-dons, l’Ajuntament ha comptat amb elsuport i l’assessorament de l’I.E.S. Nar-cís Xifra i Masmitjà, amb el qual va sig-nar l’any 2009 un conveni decol·laboració per aquesta iniciativa. I esva triar precisament aquest institut per-què, per proximitat, és el que dóna ser-vei a la majoria de nois i noies de Sarriàde Ter que hi cursen els seus estudissecundaris.

El passat 18 d’octubre de 2011 es valliurar el primer dels Premis IsidreMacau en un acte celebrat al Coro.Mariona Carretero Molina va ser-ne laguanyadora pel seu treball de recerca“La dona durant l’Antic Règim”, realitzatmentre cursava els seus estudis de bat-xillerat a l’IES Narcís Xifra i Masmitjà.

La Mariona explicà que la seva rela-ció amb Sarrià de Ter li ve perquè el seupare n’és fill i part de la seva famíliaencara hi viu, aquest fet va fer que cen-trés el seu treball sobre la situació legal

de les dones en l’època coneguda his-tòricament com l’Antic Règim, prenentcom a referents alguns documentsrelatius a dones de Sarrià de Ter.

En paraules de la Mariona:“Per situar l’Antic Règim en el

temps, anirem de finals segle XV (caigu-da de Constantinoble, invenció de laimpremta, difusió de l’Humanisme i elRenaixement, descobriment d’Amèrica),moment que implica un gir social, i aca-barem a finals del segle XVIII o mitjanXIX, per a la finalització del nostre perío-de, donat que el ritme d’abolició del’Antic Règim és divers segons els paï-sos europeus. Efectivament, Espanyafou un país que tardà a modernitzar-se adiferència d’alguns països d’Europa occi-dental, cosa que donà lloc que la revolu-ció industrial a la península fos més tar-dana que en altres indrets d’Europa, aixícom també propicià l’endarreriment delfeminisme espanyol.

Les dificultats de la dona i tota laseva trajectòria no són problemesresolts, però fou a la meitat del segleXIX que es plantejaren amb majorintensitat; abans, però, també haviensorgit algunes veus, però foren insigni-ficants i no tingueren ressò. Des demig segle XIX podem parlar ja del’existència d’un moviment feminista,aspecte que propicià un progressiu giren la situació social de la dona.”

Aquest és, doncs, el marc; i per des-envolupar el seu treball l’autora pren

com a punt de partida els documents dedret civil trobats a l’Arxiu Diocesà i tambéa l’Arxiu de Sant Josep, on és dipositaten guarda i custòdia l’arxiu administratiude Sarrià de Ter. A partir de documentstan quotidians com per exemple els tes-taments, els registres de compres i ven-des o els testimonis de les causes pies,es pot comprovar la precarietat en quèvivien immerses les dones d’aquellaèpoca. La recerca no oblida, però, elsaspectes socials i els culturals, i analitzala situació de la dona en els àmbits pri-vats i els públics observant el paper quetant el teatre com la literatura li han reser-vat al llarg d’una època històrica concre-ta, la de l’Antic Règim, en què “les donesen la major part dels països no podiendisposar dels béns familiars sensel’autorització del marit, ja que segons lanorma, un cop casats, el marit passava adominar les propietats de la seva dona, amenys que un document prematrimonialestablís el contrari (YALOM, 2003).

Els acords concertats abans de lesnúpcies permetien a les dones tenir elcontrol del seu patrimoni previ al matri-moni, però només alguns dels podero-sos ho formalitzaven, ja que no erenpropis en aquell moment.

Amb tot, hem trobat el cas d’unadona, Montserrat Sunyer, que dominaper sobre del seu marit. Suposem que lapotència econòmica i social de la famíliade la dona ho justifica. (Mariona Carrete-ro “La dona durant l’Antic Règim)

La guanyadora del premi, Mariona Carretero. Fotos: Ajuntament Sarrià de Ter

DS_33ppDS_33

L’Ajuntament de Sarrià de Terha establert uns nous premisdestinats a fomentar la investi-gació i la recerca, centrats enl’àmbit del propi municipi.Els premis van adreçats alsjoves que cursen batxillerat ique en els seus plans d’estudistenen inclosa la realització d’untreball de recerca.

S’


DSp34_

CULTURA

Mon t s e r r a tSunyer, esposade FrancescPou, àlies Sun-yer, de Taialà, ifilla de JaumeSunyer, capbre-va a BartomeuGeroni, canon-ge i paborde deXungla de Sant

Feliu de Girona, el mas Jordi de Sarrià.Original en llatí. Arxiu Diocesà de Girona

(dels arxius provinents de la Pia Almoina deGirona, amb data de 5-XI-1577, f-003-02737)

En l’acte de lliurament del premi que va pre-sentar el regidor de l’Àrea de Cultura, SergiTorrentà, hi van intervenir tant l’autora del tre-ball com també qui ha estat el seu tutor durantla recerca i la realització de l’estudi, el professorde l’IES Narcís Xifra Sr. Joan Manel Barceló,que va destacar la forta personalitat i la rigoro-sitat que caracteritzen la Mariona Carretero, itambé la gran aportació humana i pedagògicaque poden fer les institucions públiques coml’Ajuntament de Sarrià de Ter amb premis comaquest que esperonen i encoratgen els jovesestudiants.

També hi assistiren diversos membres de lafamília Macau que varen venir des de Barcelo-na on resideixen, entre ells la Sra. AntòniaMacau, filla del mestre. Una de les sevesnétes, la Sra. Imma Amorós, va prendre laparaula per expressar als assistents l’agraïmentde la seva família a Sarrià de Ter per actes comaquell, que honoraven la figura del seu avi. Isi-dre Macau i Teixidor, nascut a Palau-saverderal’any 1882 va ser mestre de Sarrià de Ter entreels anys 1927 i 1933 i deixà una importantempremta en tots aquells nens i nenes que vanpassar per les seves mans. Gran pedagog itambé naturalista era, com va recordar la sevanéta, d’aquella mena de mestres amb vocacióque creia en l’educació integral a partir de lesiniciatives dels alumnes i el treball de camp.

Roger Torrent va referir-se, en les sevesparaules, a la voluntat de l’Ajuntament de con-tribuir, igual que feia el mestre Macau, a difon-dre els coneixements relacionats amb el nostrepoble. I aquests premis són una bona manerad’ajudar a aprofundir en els coneixements delpatrimoni i incentivar que els estudiants facinrecerca sobre el municipi. En definitiva, tal comescriu Roger Torrent en el pròleg del llibre, desde l’Ajuntament s’ha ajudat a allò que reclama laMariona Carretero en el seu treball: “Crec queles dones es mereixen que parlin d’elles”. �

Com explicar aquestpaís als estrangers

MATTHEW TREEEls estrangers que vivimaquí amb coneixement de

causa sabem molt bé que és mésdifícil explicar Catalunya (i no parlemdels Països Catalans) als nostrescompatriotes que fer que un camellpassi per l’ull d’una agulla”. Aixícomença el pròleg del llibre Comexplicar aquest país als estrangers,de Matthew Tree.

Matthew Tree escriptor anglèsafincat a Catalunya des de 1984 vapassar per la biblioteca Emília Xargayel passat dimecres 9 de novembre perpresentar-nos el seu darrer llibre: Comexplicar aquest país als estrangers.

Aquest llibre és un recull d'articlesque Tree ha anat publicant al llarg delsúltims deu anys a diversos mitjans decomunicació estrangers, majoritària-ment anglesos, intentant explicar alsde fora l'existència de Catalunya “comalguna cosa més que una regió indefi-nida, que és com se la sol presentarals mitjans de comunicació de la restadel món”.

Durant la presentació Matthew Treeva fer un breu repàs de com havien anatsorgint dels articles que apareixenpublicats en el llibre: uns com a simplesanècdotes, d’altres extrets de vivènciespersonals o fets actuals i històrics delsdarrers deu anys.

La majoria d'aquests arti-cles han estat publicats a larevista anglesa CataloniaToday però també n'hi haalguns que pertanyen al TheTimes, concretament el pri-mer, que fa referència a laliteratura catalana o una con-ferència impactant que Treeva donar a la London Schoolof Economics a finals de2008 sota el títol “La vida ala banda del rebre” presentada perl'historiador Paul Preston i que comexplica Matthew va tenir força ressòmediàtic perquè un dels assistentsva escriure de manera anònima a laFundació Cañada Blanch, de València,

suggerint que eliminessin les sub-vencions que els hi donaven perquès'hi havia fet un acte a favor del'independentisme català.

La presentació va combinarl'explicació de com havien anat sor-gint aquests articles amb la lectura,per part de l'autor, de breus frag-ments d'alguns dels articles mésremarcables, més destacats o mésemblemàtics i que ens van deixar alsassistents les ganes de continuaramb la lectura de la resta d'articlesque engruixeixen el llibre.

La presentació va acabar amb untorn obert de preguntes entre elsassistents, una trentena, que ens vanacompanyar en aquesta presentació.Alguns d'ells, van aprofitar per donarles gràcies a Matthew Tree per dedi-car-se durant tant de temps a explicarals estrangers d’una manera tan clarai tan didàctica el fet diferencial català.

M'agradaria acabar amb una frased'una entrevista que el març de l'anyvan fer a Matthew Tree a la revistadigital el Economista.es i que resu-meix molt bé el sentit del llibre i lapresentació que ens en va fer: “l'únicque farà que Catalunya quedi benexplicada als estrangers és la inde-pendència”. �

“

Fotos: Quim Llunell


DS_35p

CULTURA

es del Servei de biblio-teques de la Diputacióde Girona s’haviaimpulsat uns mesosenrere un projecte ori-

ginal i innovador d’animació i promo-ció de la lectura que es va oferir entreles biblioteques gironines.

L’objectiu d’aquest activitat és difon-dre coneixement sobre enologia i litera-tura de manera original en un ambientacollidor com pot ser el d’una biblioteca.Es tracta d’una trobada en què els parti-cipants gaudeixen d’una degustació devins maridats amb textos, de maneraque vi i literatura evoquin sensacionssimilars i es potenciïn mútuament.

Així doncs per dur a terme la vino-teca es comptà amb la presència d’unescriptor, Miquel Martín –de qui va par-tir la idea original d’aquesta activitat-que va dur a terme una acurada selec-ció dels textos i que el dia de la sessió

és qui els comenta; d’una actriu, OlgaCercós, encarregada de recitar els frag-ments literaris amb el vi com a protago-nista, i d’un sommelier, en el nostrecas, Eduard Carlos, que s’encarrega delmaridatge i el tast dels vins.

A la vinoteca de la biblioteca EmíliaXargay van participar-hi 26 personesque van poder gaudir del bon vi i d’unabona selecció de fragments literaris.Van poder entendre com literatura i vicasen en moltes ocasions i com algunsvins s’adeqüen a la perfecció amb certstextos literaris. La gent que va assistir-hi va quedar enormement satisfetad’aquesta sessió i molts ja ens dema-naven que n’organitzéssim una altra.

Va ser una bona manera de cele-brar l’aniversari de la nostra biblioteca.Esperem que aquest sigui el primer

de molts i que ho puguem celebraramb activitats tan originals, divertides,participatives i entretingudes comaquesta.

Des de la biblioteca Emília Xargay,us animem a participar en aquestesactivitats que mensualment organit-zem, ja siguin xerrades, clubs de lectu-ra, taules rodones, tallers infantils,hores del conte, ...

Per conèixer les activitats que rea-litzem us emplacem a visitar la nostrapàgina web:http://www.bibgirona.cat/biblioteca/sarria-de-ter o bé a seguir-nos a tra-vés del facebook i del twitter. I si teniuganes que us avisem quan fem unaactivitat, també ens podeu fer arribarel vostre e-mail i puntualment rebreules nostres notícies. �

VINOTECA: Maridatges entre la literatura i el vi

D

El passat 12 de desembre va ferun any que es va inaugurar labiblioteca Emília Xargay a laseva ubicació actual, és a dir, ala pl. Catalunya, 1, de Sarrià deTer. Volíem celebrar el nostreprimer aniversari amb un acteespecial i diferent i en vam tro-bar un que s’adequava a la per-fecció a les nostres demandes inecessitats.

CASAMENTS • BATEIGS • APERITIUS • BANQUETSCOMUNIONS • CONVENCIONS

MENÚ DIARI: De 13 a 16 h. i des de les 20 h.

Ctra. Palamós, km.1 - CAMPDORÀ - Tel. 972 21 70 43

RESTAURANT MAS NOU

Foto: Biblioteca Sarrià de Ter


DSp36_

CULTURA

18 d’octubre de 2011

PARLAMENT DE LA SRA. IMMACULADA AMORÓS I MACAU

Il·lustríssim Senyor Roger Torrent de Ramió, autoritats i poble de Sarrià de Ter,

Em sento molt honorada en prendre la paraula en aquest Ajuntament. Sóc Immaculada Amorós i Macau, la més gran delsnou néts del Sr. Isidre Macau, i he estat delegada per la persona a qui correspondria parlar, la Sra. Maria Antònia Macau,la quarta de les filles del recordat Sr. Macau, molt afectada pel recent traspàs de la seva germana Pepita, i a qui agraeixola deferència.

Com ja saben vostès, el motiu que ens aplega avui és l’atorgament del premi que porta el nom del meu avi. Vull lloarla iniciativa i la sensibilitat d’aquest Ajuntament envers l’educació dels joves i la recerca. Creiem que l’escola és la claude l’avenç d’un país, en aquest cas, del nostre, per al qual volem, en tot, l’excel·lència.

Vostè ja sap, Alcalde, amb quina alegria varen rebre les meves tietes Pepita (al cel sia), Rosa i Maria Antònia, així comels néts, la nova que l’Ajuntament de Sarriá de Ter donava el nom d’Isidre Macau al millor treball de recerca que presen-tessin els alumnes, sobre “L’estudi i difusió del poble de Sarrià de Ter”.

Aquest poble demostra que és amant de la cultura i recorda les persones que l’han sabut comprendre i valorar, for-mant part ja de la seva història. El nom d’Isidre Macau i Teixidor en un dels carrers de la vila és l’agraïment del poble a laseva tasca a l’escola. Emprava una pedagogia que va ser avançada a la seva època, ja que formava part de l’Escola Acti-va Catalana. Persona polifacètica, va desplegar la seva activitat científica en aspectes com la botànica, l’estudi dels fòs-sils, la numismàtica i l’arqueologia.

Justament, exercint el magisteri a Sarrià de Ter, l’any 1931, Isidre Macau va descobrir l’Abric Neolític de la Cova de canSimon, a la barriada del Pont Major (Girona). Aquesta troballa fou molt important; en les excavacions aparegué una granquantitat de ceràmica, restes humanes i variats objectes. Sabem que en les seves sortides s’enduia els alumnes perquècol·laboréssin amb ell.

Com a membre de la Institució Catalana d’Història Natural, aquesta va editar el llibre “Nous monuments megalíticsde l’Alt Empordà i l’Abric Neolític de la Cova de can Simon”.

La seva activitat científica va ser valorada i premiada des d’altes instàncies i en publicacions. El Museu Arqueològicde Girona a Sant Pere de Galligans, Sala Isidre Macau, conserva el seu important llegat d’arqueologia, numismàtica, mine-ralogia i malecologia cedit per les quatre filles.

Abans d’acabar, voldria mencionar la tercera faceta important del meu avi: la seva vida familiar, que ell tant valorava i cuida-va. En aquest aspecte entrava l’àvia Paquita: tots creiem que Isidre Macau pogué dedicar-se amb tant d’entusiarme a la laborpedagògica i d’investigació científica perquè ella, que era una persona molt culta, va encoratjar-lo i li donà comprensió i amor.

Les quatre filles: Carme, la meva mare, i Pepita (que en pau reposin), així com la Rosa i la Maria Antònia, feliçmententre nosaltres, foren mestres de professió i en exercici. Entre els néts i besnéts són molts els dedicats a la docència: al’escola, a l’institut o a la universitat. Vet aquí l’estela que ha deixat el Sr. Macau en els seus descendents.

L’exemple del nostre avi, en l’ambient pedagògic i humà, com en el científic i social, tant de bo que sigui una llavorfructífera per a les noves generacions.

Permetin-me ara un record personal. Quan jo era petitona passava temporades a casa dels meus avis, a Barcelona.Ell, llavors, exercia el seu magisteri al Grup Escolar Ramon Llull (la darrera escola on va treballar). Jo anava al parvulari dela mateixa escola. Diagonal avall, caminava al seu costat, i encara em sembla sentir l’escalfor de la seva mà que agafavala meva maneta; des del balcó de casa, l’àvia ens feia adéu… adéu…

La persona del senyor Macau inspirava respecte i afecte a la vegada.Per finalitzar, diré semblants paraules a les que pronuncià la meva mare a Sarrià de Ter el 20 de gener de 2001, en

l’homenatge al mestre Sr. Macau, organitzat pel Sr. Josep Turbau, llavors alcalde d’aquesta vila: “Senyor alcalde, senyors del consistori, ciutadans: nosaltres, igual que els nostres pares i avis, portem Sarrià de Ter

al nostre cor.”Moltes gràcies.

Acte de lliurament dels premis “Isidre Macau”

Imma Amoró� s, netad'Isidre Macau, durantel seu parlament


DS_37p

CULTURA

MEMÒRIA MUSICAL

ixí, a l’edició digital delPunt Avui del dia 28 degener, llegia que Sarriàde Ter va inaugurar unnou centre cultural i

musical, SARRIART, “pensat per a totsaquells que volen aprendre a tocar uninstrument o el llenguatge musicald'una manera diferent, enfocant totesles edats (extraescolars per a nens,joves i adults), a preus populars”.

Llegia també a l’actiu compte detwitter del nostre alcalde, l’Il·lm. Sr.Roger Torrent, que ”El Patronat, queha vist cinema, exposicions i debats,ara serà un potent motor musical grà-cies a #Sarriart. #sarriadeter poble demúsics”.

Al facebook, finalment (pàgina“Sarriart”), s’hi veuen unes bonesfotos dels locals condicionats, ambcabines insonoritzades i instruments.

Fins i tot un piano vertical de debò. En aquests temps de retallades i

d’imposada austeritat en les polítiquespúbliques ha de ser especialment ben-vinguda qualsevol nova aposta per lacultura, i especialment la formació isensibilització musical, demostrada-ment beneficiosa per a l’aprenentatgei el creixement personal. Mentre no esdesencalla -¿?-, el tema de l’Auditori,és una bona notícia que al local del

carrer del Firal i a la Sala Patronat espotenciï l’activitat musical sarrianenca,especialment –i esperem que noexclusivament- entre la gent jove.

Tanmateix, si fem una mica dememòria, no és una novetat absolutani una activitat inèdita l’impuls de lamúsica a Sarrià. Al Patronat, a més del’històric cinema que havíem gaudit depetits, i les exposicions i els debatsque s’hi han programat durant una

A

Rosa Isern i Romeu.Membre de TACA, Associació d’artistes de les comarques gironines

C/. Major, 100 - 17840 Sarrià de TerTel. 972 17 04 48

Diu la cançó que “en la distancia está el olvido”, peròamb les noves tecnologies això ja no és tan cert, jaque la possibilitat de llegir la premsa, fins i tot lalocal, a internet i moure’s en les xarxes socials (twit-ter, facebook, entre d’altres aplicacions molt popularsentre joves i no tan joves) han permès, per exemple,que gent de Sarrià que estem a l’exili per motius labo-rals puguem estar una micamés al corrent del que es cou alnostre poble.

Fotos: Taca


DSp38_

CULTURA

bona colla d’anys, també s’hi han fetconcerts, durant una bona collad’anys.

Durant set Nadals, de l’any 2001 al2007, l’associació d’artistes TACA vaorganitzar, amb el suport del’Ajuntament de Sarrià, una sèrie deconcerts de temàtica clàssica, ambvoluntat de fer-ne protagonistes elstalents joves de les nostres comar-ques. Assenyaladament, els Cantairesde Sarrià, amb la seva primera directo-ra l’Ester Castelló, i després la NúriaGibrat, sempre van tenir un lloc enaquests concerts, convidant altrescorals de l’entorn i potenciant el conei-xement i el treball conjunt entre grups,dos factors que són grans valors deles agrupacions corals.

Dintre una certa però no estrictatemàtica clàssica i tradicional, vampoder gaudir a la Sala Patronat, al Tea-tre del Centre Parroquial MossènCasanellas i en la darrera edició, a lasala d’actes de l’edifici “El Coro”, d’unseguit de formacions vocals (Nàiades,Sixters, Tritó, Xàntica...) i instrumen-tals (grups de música tradicional, con-junts de cambra de vent i corda, ins-truments com la viola da gamba o el

trombó...). La gent de Sarrià que hi vaassistir segur que guarda a la sevamemòria musical molts moments bri-llants protagonitzats per aquestesjoves veus i instruments, tot amenit-zant unes festes que tradicionalments’acompanyen amb cants d’alegria.

El nostre propòsit com a TACAsempre va ser el mateix: oferir unamostra, modesta però rigorosa, deltalent musical jove de Sarrià i de lescomarques gironines. Durant lesesmentades set edicions vam comp-tar amb el suport de l’Ajuntament deSarrià de Ter, a través de la Regidoriade Cultura, però en la darrera edició, ales portes de la situació econòmicaactual, el nou regidor de Cultura vacomunicar-nos que la situació econò-mica dificultava el compromís munici-pal de fer front a noves edicionsd’aquests Cicles de música de Nadal,i aquí es va quedar aquest projectefins a la data.

Potser algú pensa que els concertsde temàtica clàssica només podeninteressar a una minoria, però la nos-tra intenció va ser programar intèr-prets de qualitat i talent, sovint ambun punt d’originalitat i establint ponts

amb els llenguatges més moderns,com el jazz, els ritmes tropicals, els rit-mes més pop. D’altra banda, no espot oblidar que el llenguatge musicalclàssic és la base de bona part de lesmúsiques que es fan i s’escolten avuidia. Per citar un exemple, Rufus Wain-wright, el músic de qui parlava laMireia Canyigueral a l’anterior númerode la revista, (músic del qual tambésóc molt fan): tot el que compon iinterpreta té una gran base clàssica,simfònica i operística.

També es van organitzar, els estiusdels anys 2003, 2004 i 2005, tres edi-cions de les Mostres de músicslocals, al pati de les antigues Escoles,que van ser un èxit de participació i depúblic, deixant ben clar que Sarrià haestat, és i serà un poble de músics.

Des de la TACA, que va néixer pre-cisament a Sarrià de Ter l’any 2000,fem memòria d’aquests actes, i novoldríem pensar que s’han esborrat dela memòria musical del poble. Ani-mem els promotors d’aquesta novaetapa d’activitats musicals al nostrepoble a portar-les a terme ambempenta i rigor, per tal que no pari lamúsica! �


Últimament em criden moltl’atenció tots aquells grups quefusionen estils de música total-ment diferents. Un clar exempleseria Pink Martini o Matt Bianco.

DS_39p

CULTURA

FUSIONS MUSICALS, UN NOU ESTIL DE MÚSICA

Pink Martini, Matt Bianco i Caro Emerald

ink Martini són una peti-ta orquestra de Portlandque fusiona diferentsgèneres musicals comara música llatina,

música clàssica, pop o jazz. Cantenen francès, espanyol, castellà, italià imolts altres idiomes. Són com uncirc ambulant on tots els seus com-ponent aporten alguna cosa del seupaís formant així una fusió fresca,diferent i captivadora. Un dels seussingles amb més èxit va ser Sympa-thique (1997). China Forbes és la gla-murosa cantant del grup. La sevaveu dóna un aire especial a la músi-ca que fan, té la capacitat de cantaren qualsevol idioma i qualsevol estil,però sempre donant-hi un aire espe-cial i diferent.

Per altra banda, Matt Bianco i laseva formació britànica han aconse-guit crear un estil semblant, tambémolt encertat, al de Pink Martini.L’única diferència és que aquestssonen més jazz i fan molta músicallatina, cosa que els hi dóna un airemés lleuger i més discret que l’altregrup. La formació musical és mésreduïda, incloent només veu, con-trabaix, percussió, piano, i algunsvents. El seu tema més reconegut ésel “Half a Minute” (1985), on es notauna clara influència de la músicasalsa, la Bossa Nova i el Jazz.

Finalment, m’agradariaparlar d’un descobrimentrecent que he fet quem’ha cridat molt l’atenciói que m’agradaria molt compar-tir amb vosaltres. Es diu Caro Eme-rald (Amsterdan, 1981). És una can-tant de jazz holandesa que vacomençar la seva carrera musicalamb el grup holandès “Les Elles”.Ha estat membre del jurat del pro-grama musical X-Factor i actual-ment és professora de música d’unaAcadèmia. El salt a la fama el va ferel juliol de l’any 2009 al treure el seuprimer single “Back it Up” i poste-riorment “A night like this”, bandasonora d’un anunci de Martini. Totsaquest temes i molts d’altres de lamateixa qualitat es reuneixen en undisc anomenat “Deleted scenesfrom the cutting room floor”.

Caro Emerard, per compondre,s’inspira ens les pel·lícules delsanys 40 i 50; intenta copsarl’essència d’aquells anys tot reflec-tint l’elegància en la seva música.Com he dit, el jazz està molt presenten les seves composicions, peròtambé hi juguen un paper moltimportant els tangos, el Soul, músi-ca electrònica i el Pop. La críticamusical ja ha etiquetat el seu estilcom Jazzy Pop i la relacionen sovintamb els dos grups citats anterior-

ment, Pink Martini i Matt Bianco. Enels seus directes hi participen un gui-tarrista, un saxofonista, un bateria ila cantant; tot i que en el disc hi par-ticipa una gran orquestra semblant ala de Pink Martini. Entre les sevesinfluències hi trobem grups d’estilmolt diferents (d’aquí sorgeix aques-ta mescla musical) com ara: MichaelJackson, Amy Winehouse, Prince,Aretha Franklin o Eva Cassidy.

L’any 2012 va tenir molt d’èxit aEstats Units i actualment ja comen-ça a sonar a les ràdios espanyoles.Estic segura que la qualitat musicalde Caro Emerald, la farà arribar tano més lluny que els grans creadorsd’aquest nou estil. Llarga vida aCaro Emerald! �

Més sobre:Pink Martini: http://pinkmartini.com/home/ Matt Bianco: http://www.mattbianco.com Caro Emerald a http://www.caroemerald.com/

Per Mireia Canyigueral Vilahttp://lallibretapetita.wordpress.com/

P


“Habitacions tancades”CARE SANTOS

questa esplèndidanovel·la de Care San-tos planteja una qües-tió interessant: què ensabem de la vida dels

nostres rebesavis? O dit en passiva,què en sabran de nosaltres d’aquí atres o quatre generacions? I no es trac-ta ja només, com és el cas de la histò-ria que ens presenta, de deixar-ne unllegat físic; la qüestió és molt més sub-til: es tracta d’un llegat humà, de vivèn-cies i actituds, d’experiències i senti-ments, de comportaments i compromi-sos davant la vida, un llegatd’humanitat en definitiva.

Quina constància en tindran els fillsdel nostres besnéts de la nostra exis-

tència? De per qui hem viscut, a quihem estimat, a qui hem plorat, què ensha motivat a la vida i com ens hem com-portat? En el marc d’una apassionantnovel·la subjau de fons aquesta qüestió.

La Violeta Lax, galerista i experta enart a Chicago, és una gran coneixedorade l’obra del seu avi Amadeu Lax,membre d’una nissaga de la gran bur-gesia catalana, potser la més granexperta, però ho desconeix absoluta-ment tot de la seva vida. Serà a travésde la gestió d’un llegat pictòric seu id’algunes troballes inesperades quecomençarà a gratar en el passat de laseva família, assolint finalment tot

l’altre llegat: el llegat humà.En el llibre

s ’ i n t e r c a l e namb magistraldestresa res-senyes tècni-ques de les pin-tures d’AmadeuLax, correus elec-trònics, notes depremsa i, natural-ment, el relatesplèndid del’acció, amb undibuix acurat de lagran burgesia cata-lana, o per ser mésestrictes, barceloni-na. L’estil narratiu

d’anar fent salts en el temps (tan enboga darrerament) dificulta la lecturalineal de la història, però té l’atractiud’actuar com un trencaclosques: aixòva aquí, això encara no sé on va, for-mant una mena de trencadís que alfinal donarà sentit al conjunt de l’obra.

Convé destacar, en positiu, els can-vis de registre en cada època que esdescriu i en cada context: així, no parlaigual la senyora Maria del Roser que ladida Conxita a les primeries del segleXX, o la Violeta en un email ol’arquitecte que parla pel mòbil amb unfuncionari de la Generalitat cent anysdesprés. En certs moments el narrador

es converteix en espectador (Peròretornem a l’assolellat matí on érem,en què havien començat els dolors depart ... En la nostra llibertat de movi-ments, podríem triar el costat que elstafaners no poden veure. Però, comque un part no és un espectacle que aaquestes altures hagi de sorprendreningú, triarem l’altra banda, amb per-mís. Pàg. 449-451), implicant-nos quasifísicament en la història i satisfent lanostra curiositat de voyeurs.

En aquest sentit, molt ben docu-mentat, amb una gran profusió dedetalls i amb un finíssim sentit del’humor, el capítol sobre la visita del reiAlfons XIII a Barcelona és memorable.

La història dels grans magatzems ElSiglo de Barcelona, desapareguts en unpaorós incendi la nit de Nadal de l’any1932 forma part també, de manera des-tacada, de l’argument da la narració.

Les vicissituds d’una gran família alllarg de tres o quatre generacions, lesànsies de poder, la vida paral·lela delservei sempre a l’ombra dels senyors,les misèries d’uns i altres, el misterid’alguns fets obscurs desconeguts i/oamagats i, al darrere de tot, el dubte jaexplicitat al principi del llibre en la dedi-catòria “Per als fills, néts i besnéts delsmeus fills, que no sabran qui vaig ser”.

Ara que es parla tant de la MemòriaHistòrica, serem capaços de transme-tre a futures generacions aquesta peti-ta memòria amb minúscules?

Quan una habitació tancada s’obre,mai no saps què hi pots trobar al darre-re. Quins objectes, records, vivències,sorpreses o estímuls s’hi amaguen.Això i molt més és el que ens plantejaHabitacions tancades.

El desenllaç, imprevisible i magní-fic, arrodoneix encara més aquestagran novel·la de més de 500 pàgines,una extraordinària novel·la que recoma-no amb passió.

Care Santos, filla de Mataró, vaestudiar Dret i Filologia Hispànica i téuna extensa producció sobretot en lite-ratura infantil i juvenil. �

DSp40_

A

CULTURA

LLIBRES

Àngel Garcia


DS_41p

CULTURA

Reinventar-se. La tevasegona oportunitatDR. MARIO ALONSO PUIG

Eva Martínez Escobosa

ario Alonso és metgeespecialista en Ciru-gia General i del’Aparell Digestiu.

Es va formar en elcamp de la

Intel·ligència Humana amb el Dr.Howard Gardner i el Dr. David Perkins ala Facultat Superior d’Educació de laUniversitat de Harvard.

Va fer un màster en Direcció Hospi-talària per l’IESE de Madrid. Es va cer-tificar en coaching per Leadership andProfessional Developement pel Tavis-tock Institute de Londres.

Actualment imparteix conferènciesi cursos sobre Lideratge, Creativitat,Comunicació i Gestió de l’Estrès enl’àmbit nacional i internacional per múl-tiples empreses i institucions.

És autor també dels llibres “Made-ra de líder” (2004), “Vivir es un asuntourgente” (2008) i “Ahora yo” (2011).

Aquest llibre és un viatge cap al’interior que ens demostra que totstenim recursos per enfrontar-nos alsreptes que ens brinda la vida i queestan dins nostre. És un procés decanvi, d’autodescobriment i quenomés ho podem aconseguir mitjan-çant la motivació.

Consta de 19 capítols, dels qualsn’extrec les següents idees:

• Si volem reinventar-nos, centrem-nos en allò que desitgem. És la mane-ra per poder créixer i evolucionar lanostra intel·ligència i la nostra capacitatd’aprenentatge.

• Tots/es tenim pors a la vida queens limiten a l’hora de prendre deci-sions. Hem de sortir de la nostra mane-ra de pensar per poder descobrir què hiha al nostre interior.

• Tenim unes capacitats que valenmolt i ens permeten analitzar i raonar.També tenim talents que podem

potenciar. Hem depracticar episodis desilenci i de reflexióper poder veure lescoses amb claredat.

• Tenim recursosi fortaleses que noconeixem i que hemd’explorar “el mapadel tresor”. Ens calun coratge suficientper introduir-nos al’espai desconegut on descobrireml’origen de les nostres conductes auto-màtiques i el nostre potencial inexplo-rat. Es localitza en forma de saviesa,energia, creativitat, pau, alegria i amor.

• Quan alguna cosa ens importa deveritat i sentim la por al buit, hem deconfiar en nosaltres mateixos i fer unpas endavant.

• La manera com enfoquem la nos-tra atenció pot ser una font d’equilibri ode desequilibri de les nostres vides.

• Necessitem descobrir qui somrealment.

• Connectarem amb persones quetinguin el mateix estat d’ànim que elnostre. Els estats d’ànim positius són:la il·lusió, la confiança i l’entusiasme, iels negatius són: l’angoixa, el desesperi la frustració.

• Cal fer-nos preguntes per explorarcoses noves.

• Les paraules creen realitats. Calbuscar paraules per ajudar i fer les nos-tres valoracions.

• Hem de tenir cura del nostre cosi de la nostra ment. Hi ha metodologiescom el ioga, el tai-txi-txuan i el qi gongque ens ajuden a harmonitzar i a equili-brar la nostra ment del cos.

• El control de la respiració és unaeina molt útil per mantenir un estatd’equilibri.

• Cal exercitar la compassió amb lavostra persona. Cal substituir la vergonya

i la culpa per l’exercici de laresponsabilitat.

• Aprendre a perdonar-se és un pas imprescindibleper poder curar les feridesque hi ha a la nostra ànima.

• Davant de la resistèn-cia a la resignació hi hal’acceptació i l’agraïment.

• Treballem per a actuarsobre la base de les nostres eleccionsen llibertat.

• La meditació és un camí cap al’expansió, el creixement i l’evoluciópersonal.

• Per experimentar una major ener-gia i vitalitat, hem de tenir presenttotes les nostres dimensions: la cogni-tiva, l’emocional, la corporal il’espiritual perquè totes elles estaninterconnectades.

• Quan la dimensió de l’Esperit esfa realitat en la nostra consciència,comença a transformar la nostra perso-nalitat i sorgeixen noves possibilitatsque alhora creen noves realitats.

Un dels fragments que consideromés representatiu del llibre és elque us cito a continuació:

“La tasca de sobreviure té molt aveure amb la capacitat de resoldre proble-mes, de prendre decisions, d’afrontarobstacles i aprendre dels errors. La nostracapacitat d’observació i d’anàlisi, combi-nada amb les facultats de la intel·ligència,la memòria, la imaginació i la creativitat,constitueix el substrat que necessitemper fer front amb eficiència als desafia-ments que la vida ens presenta”

Felicito en Mario Alonso per fer unllibre tan amè i productiu, que dónatantes instruccions per aflorar el nostreinterior i per donar-nos una segonaoportunitat a la vida! �

M

LLIBRES


i la revista Parlem deSarrià ha arribat al núme-ro 79, si la revista és elquè és, amb totes lesseves virtuts i defectes,

és perquè ha estat i és, avui encara,una revista que es publica en paper,una revista que surt al carrer, que és ales botigues i que vosaltres, lectores ilectors, us emporteu a casa, fullegeua la perruqueria, al CAP, a la bibliotecao a la sucursal de la caixa d’estalvis.Una revista que molts veïns i veïnesfan arribar a familiars, amics i cone-guts que viuen fora de Sarrià de Ter,però que hi mantenen un vincle, quees reforça, ben segur, amb la revista.

I és precisament sense renunciar ala publicació en paper, sinó amb la volun-tat de complementar-la, que d’un tempsençà la revista Parlem de Sarrià ha anatprenent cos i forma a internet, essent-hipresent de diferents maneres. Aquestaés, avui per avui, la presència de la revis-ta Parlem de Sarrià a la xarxa:

Web: http://parlemdesarria.org/El web de la revista el vam crear a finalsde l’any 2008 amb una doble finalitat:ser el lloc web de referència on trobarl’actualitat i l’activitat de GERDS de Ter(1) i oferir la possibilitat de descarregar-se les revistes en format pdf.

Amb la creació del web i, sobretot,amb la possibilitat de descarregar larevista en format pdf vam fer el primerpas per tenir i llegir la revista en un for-mat diferent al format paper. La possi-

bilitat que qualsevol persona des dequalsevol lloc, amb connexió a inter-net, tingués la possibilitat de llegir larevista.

Aquest espai web ben segur quees pot optimitzar, i és una de les tas-ques que haurem de fer els propersmesos.

Issuu:http://issuu.com/parlemdesarriadeterIssuu és una eina web que ens per-met “pujar” les revistes en format pdfde manera que es puguin llegir “enlínia”, sense necessitat de ser desca-rregades. Issuu permet passar lespàgines i ampliar-les per a una millorlectura; també permet compartir lesrevistes a les xarxes socials, així com“incrustar-les” en altres pàgines web.Issuu, com altres eines web comScribd, és als documents, en aquestcas revistes en format pdf, el què You-tube als vídeos.

El darrer número publicat és, demoment, el més consultat a la nostrapàgina d’Issuu, amb més de 230 visi-tes (a la data de redacció d’aquest arti-cle). El perfil de la revista a Issuu elvam crear a finals de 2011.

Facebook:https://www.facebook.com/parlemdesarriaFacebook és, com ja sabeu, la principal,més popular i nombrosa xarxa social.També a finals de 2011 vam crear la pàgi-na de GERDS de Ter a Facebook, amb la

finalitat que aquells que formeu partd’aquesta gran i popular xarxa socialtambé ens hi trobéssiu.

A la pàgina de Facebook també hipubliquem l’activitat i actualitat deGERDS de Ter, així com els enllaços ala revista “en línia” i d’altres enllaços iinformacions d’interès.

Però la pàgina de Facebook és unespai pensat també per fer comunitat,perquè vosaltres, lectores i lectorsque també esteu a Facebook, pugueudir-hi la vostra.

Aquesta és, de moment, la nostrapresència a internet, presència quepensem que és, en tot moment, com-plementària, no substitutiva, a la pre-sència de la revista, en format paper,al carrer.

A GERDS de Ter ens exalta el noui ens enamora el vell. Ens agrada larevista Parlem de Sarrià “online i “offli-ne”, al carrer i a internet! �

Aquesta revista, la nostra revista, s’edita i es continuarà editant, esperoque per molts anys, en paper. Si algú avui per avui tingués la temptacióde pensar que es podria fer, només, la versió digital dela revista, hauria de ser conscient que prenent aques-ta decisió estaria signant, també, la defunció del par-lem de Sarrià, de la nostra revista..

DSp42_

El Parlem de Sarrià“en línia”

S

Roger Casero Gumbau.Blocaire i membre del consell de redacció de GERDS de Ter. www.rogercasero.cat

espai 2.0SARRIA 79:Maquetación 1 15/3/12 00:21 Página 42

DS_43p

CULTURA

HOMENATGE ALS XICS DE SARRIÀ DE DALT

Isabel Vidal

El proppassat dissabte 14de gener, el Centre Parro-quial Mn. Domingo Casa-nellas va acollir, amb unanombrosa assistència depúblic, l’acte organitzat pelgrup editor d’aquestarevista en homenatge algrup Xics de Sarrià deDalt,fundat per en Salva-dor Muñoz l’any 1971.

i assistiren bastantsexcantaires del grupsarrianenc que esretrobaren després demolt de temps, i que al

final de l’acte van pujar a l’escenari perinterpretar (dirigits per en Salvadoramb la seva inseparable guitarra) algu-nes de les cançons que oferien durantles actuacions que van fer en gerià-trics,hospitals…

Durant l’homenatge es va projec-tar un vídeo en el qual es va recordarla seva trajectòria, amb recopilacionsde fotografies que englobaven unaetapa important de les vides de totsels components de Els Xics.

Molt emocionats, en Salvador i laseva muller Carme van rebre caluro-sos i merescuts aplaudiments per latasca feta durant tants anys.

Enmig de totsaquests records, emo-cions i cants d’un grupmusical que forma partdel vessant cultural dela història del nostrepoble, el grup de folklo-re garrotxí “Sol i Sere-na” (que han actuat endiversos festivalsd’Europa, l’últim delsquals es va celebrar a Glasgow a finalsde gener) va amenitzar la vetllada ambcançons com “Manelic”,”En Tet del vi”o “ A la mar em tiraria” , transmetent-nos a tots els que hi érem presentsl’energia i entusiasme que desprenienles peces que van interpretar.

En definitiva, vam gaudir i compar-tir una tarda-vespre amb un grup deveïns del poble que fa un temps vandedicar una part important de la sevavida als altres, encomanant un xicd’alegria allà on anaven amb les sevescançons. � Fotos: Quim Llunell

H


la Victòria la coneixiatothom: inquieta, ter-tuliana, col·laboradoratant a la ràdio com a larevista amb la sevasecció de flors, ani-

mosa assistent a les activitats delpoble. La Victòria Padrosa i Massó,nascuda a Girona l’abril de 1937, erafilla d’en Josep i la Teresa, però va seracollida per les seves ties Leonor iConstància quan es va quedar òrfenade mare als 7 anys. Vivia a la pujada deSant Domènec, al bell mig de la Gironaeclesiàstica. El seu pare la va enviar al’escola Eiximenis on va aprendremecanografia.

Amb en Salvador es varen conèi-xer per la Festa Major de Celrà, l’any1953. Es varen casar l’any 1959, quana en Salvador li concedeixen un habi-tatge del grup Paulí Torras, al carrerMn. Josep Poch, la casa familiar onhan residit sempre. El 1961 neix enPatrici, que es dirà com el pare d’enSalvador, i el 1967 la Maite, batejadaamb el nom de la mare de la Victòria.

En Salvador no té les dates moltclares, però recorda que cap a 1963 java començar a ensenyar mecanografiaa casa seva. Després va llogar uns bai-xos a can Joan Ferrés i el 1993 va anara l’antiga escola del grup Torras.Quants nens i nenes de Sarrià de Dalt,

del Pla de l’Horta, la recorden ensen-yant-los a picar les tecles sense mirarel teclat de la màquina!

A Sarrià de Dalt ha col·laborat entotes les activitats fent costat a en Sal-vador. A la competició de les 12 horesde natació, per la Festa Major, peròsobretot amb mossèn Domingo, amb elgrup de teatre del Centre, amb els Pas-torets i també amb l’organització delsHomenatges a la Vellesa de Sarrià deDalt, des dels seus inicis l’any 1972.

Una vegada a l’any portava a exa-minar els seus alumnes a l’acadèmiaPràctica del carrer Pelai de Barcelona.Marxaven a les sis del matí amb eltren, s’examinaven i després desco-

Assumpció Vila

44_pDS

Aquest Nadal ens ha deixat la Victòria i se’ns ha fet estrany. Després de tants anys d’apuntarel text a l’Esteve Pineda, la Victòria no va anar als Pastorets per fer un repàs a la roba, perposar a punt l’escenari, els decorats. Quanta feina hi ha darrera una activitat, quanta gentcom la Victòria queden a l’ombra, entre les bambolines!

CULTURA

A

EN RECORDDE LA VICTÒRIA

Homenatge a la Vellesa


CULTURA

pDS_45

brien Barcelona, el Tibidabo, les Ram-bles, el Corte Ingles! Era l’ocasió per-fecta per anar a donar una volta per lacapital.

Tant a Ràdio Sarrià com a la revistaParlem de Sarrià va col·laborar en lasecció de flors. Ens els darrers anysens havíem acostumat a escoltar-la a latertúlia dels dimecres, Veus de dona,que compartia amb Rita Planas, MercèAstor, Lluïsa Martínez i Dolors Xabé.

La Victòria era una dona molt fami-

liar i no perdia ocasió per estaramb els seus. No va renunciaral viatge familiar a Gàmbia, toti haver estat operada delfèmur. Amb els seus fills inéts, va fer el viatge de la sevavida, l’agost del 2008, perveure els seus consogres.

Va morir el 15 de desem-bre de 2011, al cap de poctemps d’haver-se-li diagnosti-cat la malaltia..�

A Gàmbia, amb tota la família: Sidike Singhateh, Berta Tixis,Maite Tixis, Ganda Singhateh, Victòria Padrosa, Salvador Tixis,Betty Bonshoms, Patrici Tixis, Jula Singhateh, Andreu Tixis iMasere Singhateh. Fotos cedides per la família Tixis Padrosa

Salvador, Victòria, Patrici iMaite a la plaça pel Corpus

Salvador iVictòria, eldia del seucasament

Victòria amb el grup de teatre del Cen-tre Parroquial de Sarrià de Dalt

A Gàmbiaa amb la mare de Sidike


CULTURA

Prese Serrano i alumnes mecanografia

quella infància viviaamb el format paper,si més no la sevaimmensa majoria.M’explico, l’arribadade l’ordinador estava

en una fase que podríem dir “embrio-nària”; algú tenia un commodore, oalgun aparell similar. En definitiva, laparaula computadora o ordinadorsonava com un nou giny que els ame-ricans havien creat per fer front alcomunisme soviètic. En efecte, si volí-em guardar algun document ho tení-

em ben clar: un arxivador era la solu-ció... Com a molt, paper de carbó pertenir una “còpia de seguretat”!!!

Com a contrapartida, els nostrespares i mares veien la mecanografiacom una formació que resultavanecessària per millorar el nostre futur.Era cert, les màquines d’escriures’empraven arreu... saber escriure benràpid era un valor afegit en la nostraformació. També hi havia les electròni-ques, eren el no va más!!

És en aquest punt, en què recordola Sra. Victòria, una persona de caràc-

ter afable, protector i amb una pacièn-cia extraordinària. Recordo que impar-tia les seves classes, primer en unlocal contigu al Col·legi Els Joncs, i,després, en un garatge –amb l’espaiadequat i tancat- que es trobavadavant de “Patates Sala”.

Allà coincidíem un munt de maina-da que, cadascú amb la seva màquinad’escriure, anava a aprendre a escriurea màquina... i Déu n’hi do la colla degent que la Victòria va ensenyar!!!

Per fer-nos una idea de la situació,la majoria de nosaltres havíem de por-

LES CLASSES DE MECANOGRAFIA DE LA SRA. VICTÒRIA

DSp46_

La fornada de jovent que vam néixer al llarg dels 70 vam viure una meravellosa infància i entrada al’adolescència, marcada pels inicis d’una televisió en color i d’una música que ha generat bandessonores de moments inoblidables, entre un munt de revelacions i descobriments. Tampoc no oblidemles tardes en què sortíem al carrer per trobar-nos amb tota la colla de nens i nenes per jugar a “cani-ques”, amagar, futbol... si no, qui més qui menys, confabulava alguna malifeta. Records entranyablesi plens d’alegria!!

AUna jove Victòria Padrosa durant una exposició de treballs de mecanografia.


tar la màquina amb un petit carretó(tipus del d’anar a mercat), perquè noérem capaços d’arrossegar la màquinad’escriure de casa fins al local... Tempsera temps... Fins i tot, recordo quealguna vegada la vaig portar sense elcarretó: cada tres passes m’havia deparar a agafar forces.. ufff!!!

Quan arribàvem al local, deixàvemels carretons ben alineats en una can-tonada per entrar amb la màquina pre-parada per esperar quin exercici enstenia la Victòria per fer. Primer de tot,complimentar tot un full amb les lle-tres de l’abecedari; un full per lletra.Lògicament, amb l’acte repetitius’impregna a la memòria la ubicacióde les lletres al teclat. Al principi eradifícil, però conforme avances lletres iseguies les indicacions que ella aten-tament et donava, el camí es feia mésplaner.

Acabat l’abecedari ja començàvema fer alguna frase per després comen-çar a copiar pàgines d’algun llibre. Totel procés, era seguit ben de prop perla Victòria. Era exigent i volia les cosesben fetes, no volia moltes correccionsper pàgina amb aquell “típex” blancque podies observar a contrallum.

Les tintes de colors eren esplèndi-des, corrien per tot el local: -ei!! Pas-sa’m la de color verd, que em quedafer el vestit del ratolí.... – espera’t queestic fent les sabates de color ver-mell!! Ara bé, fer el dibuix al paperfent ús de les indicacions de la mostraper fer punt de creu era una activitatque agradava a tothom. També cal dirque exigia, concentració i precisió, noes podíem cometre errors, calia posar-hi tots els sentits!!

Quan feia el dibuix ella passavamés sovint pel teu lloc, supervisant imirant que estiguessis concentrat:volia que ho fessis bé. Ella també sesentia orgullosa dels resultats i et feli-citava: bona feina!! Sempre optimistai endavant!!!

Ara bé, el que tots esperàvem erapoder acabar el famós i esperat llibrede mecanografia. Representava elpunt àlgid, l’etapa final de la formació.La cirereta era anar a examinar-se aBarcelona, quina aventura. Tota la collade xiquets cap a la gran ciutat espe-

rant fer la prova. Tot eren nervis iangoixes, per la majoria de nosaltresera el primer gran examen que afron-tàvem; evidentment, a banda dels queteníem a l’escola.

Després d’aquells moments detensió, arribava la recompensa: anar alParc del Tibidabo, allò sí que era ungran premi per tot l’esforç fet! I la Vic-tòria ens portava a tota la colla dexiquets, tota una responsabilitat quesostenia amb una amabilitat exemplar.

Així és, darrera d’aquelles ullereses destil·lava tot un pòsitd’experiència i d’una constància perfer les coses ben fetes que feia arribara cadascú dels nens i nenes que assis-tíem a les seves classes. És una voca-ció, o es té o no es té. Els resultatsparlen per si mateixos, qui anava aBarcelona tornava amb un títol sota elbraç.

Ahh!!, per cert, no ens ha anat tanmalament la mecanografia per escriu-re en aquests aparells que han envaïtles nostres llars, els ordinadors. �

CULTURA

pDS_47

PERRUQUERIA EXCLUSIVA HOME

c/ Firal, nº 1 baixos - Sarrià de Ter - Tel. 972 17 33 13

Esquerra: Victòria Padrosa iSalvador Tixis a EmpúriesDreta: A Gàmbia amb lamare del seu gendre Sidike


Josep M. Sansalvador. [email protected]

La família Macau a SarriàA mitjans d’octubre, durantl’acte de lliurament del I Premide Recerca Isidre Macau –que vaatorgar-se a la pontenca estu-diant de dret Mariona CarreteroMolina pel treball “La donadurant l’Antic Règim”- vam poderconèixer part de la família delmestre Macau. Exercí el magiste-ri a Sarrià abans de la guerra ihi té dedicat un carrer. Van ser-hi presents tres generacions dedescendents del senyor Macau,encapçalades per les senyoresMaria Antònia Macau, filla, iImma Amorós i Macau, néta. Ensvan adreçar comentaris moltencoratjadors cap a Parlem deSarrià, publicació que ja conei-xien d’altres estades. Venienexpressament des de Barcelona iestaven agraïdíssimes pel mante-niment de la memòria del seupare, avi i besavi, respectiva-ment, en forma de carrer dedicati de beca a la investigació his-tòrica. La senyora Maria Antò-nia, de manera ben inusual, vavoler complementar de la sevabutxaca la dotació econòmicaatorgada al treball guanyador,en un gest que posa de manifestla seva gentilesa i generositat.Per molts anys!

Pastorets amb ganxoPer Sant Esteve i per Cap d’Anyvam poder assistir a les duesúniques funcions dels Pastoretsde Sarrià que s’han programat

aquesta temporada nadalenca. Elformat clàssic es consolida peròhi ha una sèrie d’elements inno-vadors, com ara la participaciód’una legió romana amb reconegu-des timbaleres; la col·laboraciódels Cantaires de Sarrià i elcartell anunciador, on hi ha par-ticipat l’artista Lluís BoschMartí. El timó de la direcció elporta amb fermesa Fidel Rincón,una persona que viu intensamenttot allò relacionat amb el tea-tre i que ha volgut donar unapinzellada solidària a lesrepresentacions, col·laborantamb el Banc dels Aliments. Enefecte, al programa s’anunciavaque “Tots els nens fins a 10 anysque portin una bossa amb aliments(oli, sucre pastes, galetes,llegums…) tenen l’entrada gra-tuïta. Totes les persones queportin aliments podran partici-par a l’Adoració final, junta-ment amb els pastors.”

Aquest recurs, aquesta cridaa la interacció no és nova. Segurque a un home com el senyor Rin-cón, coneixedor de mil i una his-tòries del teatre a Catalunya, noli passa per alt aquella anècdo-ta protagonitzada pel productorteatral valencià establert aBarcelona Pep Gil. “Lo Chil”, unpersonatge tremend, era capaç deposar en solfa les campanyes mésinversemblants per a la promocióde les obres que es representa-ven al seu teatre durant el pri-mer quart del segle XX. Explica

el cronista Lluís Permanyer que“per fer més llaminera la presen-tació de “Gigantes y cabezudos”va publicar aquest anunci: “Atodos los niños, así como a todaslas niñas, que acudan esta tarde,previa entrega del importe de lalocalidad, se les dará en lataquilla una vela para que luegola enciendan y desfilen por elescenario, en el tercer cuadro dela obra, durante la solemne pro-cesión del Rosario de la Virgendel Pilar. ¡Ella les bendiga yproteja, así como a sus distin-guidas familias!”.

Al peu del canóRecentment ens han arribat mos-tres de publicacions locals ques’editen en poblacions de comar-ques veïnes i que tenen certaafinitat, per continguts, perfilosofia o per vocació informa-tiva amb aquesta nostra/vostraParlem de Sarrià. Segurament ladegana és la Revista de Banyoles,que fa més de seixanta-cinc anysque surt al carrer, actualment enedició mensual. Mirant cap aCassà de la Selva trobem unaaltra capçalera històrica: Llumi guia, també amb una trajectò-ria oceànica. Nosaltres, al cos-tat de referències així, som unapublicació jove. Farem vint anysjustos aquest 2012. En altrestemps, no arribaríem ni a lamajoria d’edat: tenim corda.Arribat el moment, ho haurem decelebrar tal com és degut.�

QUADERN D�APUNTS

48_pDS48_pDS

cal flequerFLECA-PASTISSERIA

• TORTELLS• BUNYOLS• MONES DE PASQUA

Des de 1896

Obert tots els dies

Bona Pasqua!

Av. de França, 21 - Sarrià de TerBotiga: 972 173 412 Oficines: 972 594 283

[email protected]


DS_49ppDS_49

uan vam tor-nar a l’escoladesprés deles vacancesde Nadal,

vam començar a treballardiferents propostes sobrel’hivern.

Aquest hivern ha estatespecialment molt fred,inclús hem vist una petitanevada, això ha fet quehàgim vingut a l’escola totsmés abrigats que mai.

Els guants, els barrets iles bufandes ens han fetcompanyia durant moltsdies.Les educadores vam pen-sar que seria interessantoferir una proposta on elsinfants poguessin percebrela sensació de fred, com sitoquessin la neu.

EXPERIMENTACIÓ AMBGLAÇONS

Espai i materials:L’espai on es va realitzar laproposta va ser a la picadel lavabo de l’aula dels

Ossos Panda (en elmòdul).

Vam omplir la picade glaçons.

Vam oferir lesculleres i els gots deplàstic.

Organització:Els infants entravenen grup petit (3infants), mentre la restadels nens i nenes participa-ven en una altra proposta.

Què van fer els infants?Els nens i nenes quanentraven, es trobaven ambla pica plena de glaçons ide seguida van començar atocar-los amb les mans.Alguns verbalitzaven lesseves accions: Són freds!Són molls!...

No només van experi-mentar amb les mans,també se’ls posaven a laboca i els llepaven.

Seguidament vam ofe-rir-los els gots de plàstic iles culleres. Durant moltaestona omplien i buidaven

els gots amb els glaçons.La concentració i la tran-quil·litat van ser presentsdurant tota la proposta.

Alguns dels infants esvan adonar que els glaçonses desfeien, perquè ens vandir: Mira, ara són més petits!

QUIN FRED QUE FA!

QMònica Sala i Maria Roblas Educadores de l’EBM Confetti

ESPAI ESCOLAR [Confetti

Quan vàrem acabarla proposta vam sortiral pati i els glaçons elsvam deixar a la pica.

La seva sorpresa vaser quan vàrem tornar al’aula i els glaçons ja nohi eren.

Només quedavaaigua a la pica.

Experimentar ambglaçons va ser una pro-posta molt divertida ienriquidora per atots/es. �


DSp50_

ESPAI ESCOLAR [AMPA Confetti

UN NOU CURS A L’EBM CONFETTI!

a arribar el setem-bre i amb ell un noucurs a l’escola bres-sol Confetti! Lesaules es van tornar

a omplir d’infants que es retro-baven amb amiguets i d’altresque es separaven dels pares,durant unes hores, per primeravegada!

Amb ells l’AMPA, junt amb les edu-cadores i la resta de personal del’escola començaven un projecte con-sistent en donar suport i organitzar totun seguit d’actes que es portarien aterme al llarg de l’any!

Aquí us deixem una petita mostradel que s’ha anat fent durant aquestsprimers mesos....

LA CASTANYADA

A les aules s’olorava l’arribada de la tar-dor.... Els infants junt amb les educado-res van guarnir l’escola amb diferentselements de la natura, van preparar lesseves paperines i van començar a escol-tar i aprendre la cançó de la Castanyera!

Així, que el dia 11 de novembre elspares i mares de l’escola Confetti varemtorrar castanyes i dues castanyeres moltben guarnides amb la seva camisa, la fal-dilla i els esclops van repartir castanyesal pati mentre sonaven les cançons!

Les educadores van compartiraquesta festa amb els infants i agafant-los de les mans van fer una rotllana i vancantar i ballar la cançó: “Quan és temps

de collir castanyes, la castanyera, la cas-tanyera... ven castanyes de la muntanyaa la plaça de la ciutat!....”

I la Ramona i la Pepi ens van oferirsucs i melindros per berenar!!!

Un mes després un altre esdeveni-ment important es duria a terme a laConfetti....

LA FESTA DE NADAL

El dia 22 de desembre, els patges deSSMM els Reis d’Orient ens van visitara l’escola bressol! Es van presentar unamica carregats, ja que duien un regalper a cada nen de la llar i els infants elsesperaven preparats amb les seves car-tes. Als de P2 els hi van portar llapis decolors perquè comencessin a crear elsseus primers dibuixos, als de P1 pales irasclets per jugar amb la sorra i alsnadons joguines toves que els ajudes-sin a explorar amb els sentits.

Però les sorpreses no van acabaraquí, unes quantes famílies afortuna-des van marxar carregades amb lespaneres que es van sortejar, que grà-cies a la col·laboració de tots els paresvan poder ser moltes! I per acabar

d’arrodonir la festa la Ramonaens va endolcir una mica més latarda amb la seva fantàsticaxocolata!

I la festa més recent...

EL CARNESTOLTES

El rei carnestoltes ens va enca-rregar molta xerinola per aque-lla setmana, ens havíem de pin-tar la cara, d’esvalotar els

cabells, de portarmocadors i corbata isobretot de disfres-sar-nos! I per aquestatasca les educadoresse la van ben pensar.“Anirem tots depallasso” van trans-metre als pares, així

que des de l’AMPA vàrem volerajudar-les demanant lacol·laboració de tots els assis-

tents a la festa........ I la proposta va sertot un èxit. Els infants amb les carespintades i lluint barrets, “pajarites” isamarretes dissenyades per les seveseducadores; protagonitzaven una cer-cavila acompanyats per un gran con-junt de pares disfressats de pallasso icom no de les seves educadores! Cer-cavila que varem finalitzar gaudint d’unbon berenar!

Els Amics dels Gegants junt amben Quimet, que ens havia acompanyatdurant tota la setmana, ens van ame-nitzar la festa fent d’aquella una grantarda de Carnestoltes!

També volem destacar una altrafeina que s’està portant a terme desd’aquest curs a l’AMPA de l’EBM Con-fetti; La realització d’un mural ambfotos sobre les festes que exposem alcentre cívic La Cooperativa.

Aprofitem per agrair un cop més lacol·laboració de tots els pares i mares, lapredisposició de les educadores i deméspersonal de l’escola perquè es puguinportar a terme aquestes festes i com no,als Amics dels Gegants per acompanyar-nos un any més en aquesta cercavila!. �

V

Ampa Ebm Confetti

Carnestoltes

La Castanyada

La Festa de Nadal


DS_51p

legir és un procés ACTIU,és comprendre un text, ésuna interacció entre el lec-tor i el text, és un acte deraonament, és la construc-

ció d’una interpretació del missatgeescrit, més que no pas un simple fetmecànic de desxifrar uns signes grà-fics. Per tant, podem dir que la lecturaés un factor fonamental per al desen-volupament de les competències bàsi-ques i, juntament amb altres proces-sos intel∙lectuals com són escriure, par-lar i escoltar, facilita el desenvolupa-ment personal i l’adquisició dels apre-nentatges, imprescindible per aconse-guir èxit escolar.

És un aprenentatge que general-ment es realitza a l’escola però queimplica tota la comunitat educativa.

La nostra escola, sempre obertaals nous impulsos pels aprenentatgesdels seus alumnes, treballem perpotenciar la lectura.

Ja durant el curs 2007- 2008, ambl’entrada del nou currículum de primà-ria, vam iniciar un Pla Lector de centre

que anem revisant i actualitzantany rere any.

Es basa en els tres eixos fona-mentals de la lectura:Competència lectora.- Saber llegir,comprendre i interpretar textosCompetència informacional.-Llegir per aprendreEl gust per llegir.- Desenvolupa-ment de l’hàbit lector.

SABER LLEGIR

L’aprenentatge de la lectura representael desenvolupament de la capacitat dellegir, de comprendre i d’interpretartextos.

L’assoliment de les habilitats bàsi-ques de la lectura, encara que s’inicia aeducació infantil, correspon al cicle ini-cial de primària i als cicles posteriorsels correspon continuar el treballd’estratègies lectores, adaptades a lesnecessitats de cada moment.

L

Mireia Begara, Susanna Poch,Conxita Salvatella,Jordina Claravalls i Engràcia Bramon. Comissió de bibliotecaFotos: CEIP Montserrat

ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

L’IMPULS DE LA LECTURA A L’ESCOLA


DSp52_

ESPAI ESCOLAR [Escola Montserrat

LLEGIR PER APRENDRE

Els alumnes han de desenvolupar laseva responsabilitat en l’aprenentatgei tenir la capacitat d’utilitzar la lecturacom a eina per a l’accés a la informa-ció, la descoberta i ampliació de conei-xements.

EL GUST PER LLEGIR

El gust per llegir s’adquireix desenvolu-pant l’hàbit lector i fomentant la lectu-ra sistemàtica en qualsevol suport,aprenent a reflexionar sobre el ques’ha llegit, sabent-ho explicar i sabent-ho compartir.

Des de la comissió de la bibliotecas’impulsa tot aquest treball que esporta a la pràctica diària amb un amplivental d’activitats:• Lectura diària de 30 minuts a totesles aules de primària.• Una hora setmanal per a cada nivellde P3 a sisè destinada a la bibliotecad’escola.• Les maletes viatgeres que enaquests moments ja es fan fins a 4t. • El conte viatger, actualment fins a 2n. • El racó de la biblioteca d’aula a totesles classes. • Carnets lectors i lectòmetres a ciclemitjà i superior.• Lectura d’un llibre amb visita del’autor per poder-lo entevistar a tots elscursos de primària.• Servei de biblioteca cada dia durantles hores de pati i tres dies a la setma-na en horari de migdia com a activitatextraescolar. • Bibliopati cada dijous.• Ambientació de la biblioteca ambdiferents temàtiques segons el

moment, prestatge de nove-tats, llibres recomanats...

Altres actuacions méspuntuals són:• Participació al concurs lite-rari de Sant Jordi organitzatper l’Ajuntament.• Jocs florals escolars. • Visites i tallers a la bibliote-ca municipal, Emilia Xargay.• L’hora del conte. • Padrins de lectura. Proposta que esdurà a terme durant la setmana deSant Jordi.

És important que tot aquest treballes comparteixi i es complementi ambla família, ja que aconseguir que elsvostres fills obtinguin l'hàbit de lecturadepèn, en gran mesura, de la vostratasca. L'escola té un paper molt impor-tant en l'aprenentatge i el foment de lalectura dels vostres fills, però el gustper llegir va més enllà i no es podràaconseguir plenament sense la vostracol·laboració.

En aquest sentit, el Departamentd'Ensenyament ha iniciat un Plad'Impuls a la lectura amb l'objectiu defomentar l'hàbit lector fent una sèrie derecomanacions per aconseguir que elsvostres fills trobin el gust per la lectura. Aquí en teniu algunes que us podenajudar: • Intenteu que us vegin llegir a casa.Aquest és el primer pas que heu de fercom a pares: el contagi més eficaç ésl'exemple. Quan els pares coneixen elplaer de la lectura, és molt difícil queno el comparteixin amb els fills.• Llegiu en veu alta als vostres fills quansón petits. D'aquesta manera associaràels llibres amb una experiència debenestar. També és bo que els pares

inventeu històries a partir de les imat-ges d'un llibre; d'aquesta manera des-pertareu en els vostres fills, a mésd'una gran quantitat d'emocions,l'interès d'acostar-se al món dels llibres.• Practiqueu la lectura de deu a vintminuts cada dia amb ells. És mésbeneficiós llegir un temps curt cada diaque no pas llegir molta estona seguidaun cop a la setmana. A més d'ajudar-los a desenvolupar l'hàbit lector, elsvostres fills us agrairan aquesta estonade dedicació i acompanyament diari. • Interesseu-vos per les seves lecturesde classe i compartiu-les amb tantanaturalitat com pugueu, sense conver-tir-les únicament en un deure escolar.És molt positiu que aprofiteumoments distesos per poder parlar-ne.• Regaleu llibres pels aniversaris i cele-bracions, d'aquesta manera aprendrana valorar-los i a associar-los com unafont de plaer.

També podeu trobar recursos facil-ment aplicables des de casa en aques-ta adreça: http://blocs.xtec.cat/clectora/2011/01/11/recursos-per-treballar-la-lec-tura-eficac/

Esperem que sigui del vostre inte-rès i recordeu que és importantfomentar la lectura en els nens i lesnenes des dels primers mesos de vidai acompanyar-los en tot el procés. �


DS_53p

questa darrera ediciódel “Pessebre vivent”de l’Escola Montserrat,dins dels actes festiusdel passat Nadal, es va

celebrar el dijous 22 de desembre, desde 2/4 de 7 de la tarda, quan s’obrienles portes del Pavelló municipal deSarrià de Ter. Així s’iniciava el recorre-gut per tots els “espais” creats espe-cialment per al “Pessebre vivent”d’enguany.

Totes les activitats paral·leles i elmateix “Pessebre vivent” estavenorganitzades conjuntament perl’Escola Montserrat i l’AMPA del cen-tre. Els decorats imprescindibles varenser confeccionats pels alumnes i pro-fessors, amb la col·laboració delspares i mares que varen fer mans imànigues per obtenir els diversosmaterials i les diferents disfresses quearrodonien la posta en escena per arro-par els nens i les nenes de l’escolaamb el caliu del Nadal.

Tot plegat va quedar molt vistós,

amb els diversos“escenaris” típics dela tradició nadalenca.Per temes es podiavisitar el Naixement,el seguici de SSMMel Reis Mags i elspatges reials, elshumils pastorets,els sorprenentscaga-tions. Peroficis, ens trobà-vem els laborio-sos flequers, elsagradables vene-dors, els neces-saris afiladors, elssalats pescadors,els amables fus-ters. I, com no,els angelicalsàngels blancs i els vermells dimonisamb forca i banyes, uns a tocar delsaltres, fent un contrast d’allò mésatractiu. La màgia la posava un espe-cial Patge reial que oferia un obsequi a

tots els nens i nenes: una llibreta onpoder escriure o dibuixar tots elsrecords d’aquest Nadal inoblidable.

El recorregut que feien els pares imares, tot caminat, visitant tots els

A

EL “PESSEBRE VIVENT” DE L’ESCOLA MONTSERRAT DE SARRIÀ DE TER

REVIU EL NADAL

ESPAI ESCOLAR [Ampa Escola Montserrat

Montse Lladó.Comissió de Festes de l’AMPA de l’Escola Montserrat Fotos: David González


DSp54_ DSp54_

“espais” i els figurants esmentats serviaper parar-se, felicitar els alumnes, fer lescorresponents fotos (una selecció de lesquals es poden veure en el bloc del’AMPA), gaudir de les carones dels méspetits, emocionar-se, etc., etc.

Així mateix, es va muntar una para-deta de venda de coques i pastissos

(ummm!) i de números per a la rifad’una magnífica panera que, un copfinalitzat el “Pessebre vivent”, es va sor-tejar entre els que varen adquirir butlle-tes. La recaptació que es va obtenird’aquesta parada es destina íntegra-ment a subvencionar les colònies delcicle superior de l’Escola Montserrat.

Volem acabar aquesta crònicaagraint -des de la Comissió de Festesde l’AMPA- la feina invertida de tothomque va col·laborar en el muntatge, des-muntatge i organització d’aquesta edi-ció 2011 del “Pessebre vivent”: profes-sors/es, pares i mares, alumnes, insti-tucions... Gràcies! �

ESPAI ESCOLAR [Ampa Escola Montserrat


DS_55p

SALUT

MALALTIA DE L’ALZHEIMER

L’Alzheimer és una malaltia progressiva i degenerativa de les cèl·lules cerebrals que provoca undeteriorament de la memòria, el pensament i la conducta de la persona. Produeix una disminu-ció de les funcions intel·lectuals, dificulta l’aprenentatge de nous conceptes i interfereix en la

capacitat de la persona per realitzar activitats de la vida diària.

questa malaltia noafecta exclusiva-ment el pacient quela pateix sinó que

també repercuteix directament entots els membres de la seva famí-lia, en el cuidador principal.

Una vegada s’ha donat el diag-nòstic cal informar la família sobrela naturalesa, l’evolució i les com-plicacions del procés de la malal-tia, així com ensenyar al curador atenir cura del pacient i d’ell mateix.

El curador principal pot patir elque s’anomena la síndrome delcurador. Aquesta patologia escaracteritza per la presència dedepressió, ansietat, insomni, frus-tració, sentiments de culpa, altera-cions conductuals i/o alteracionspsicosomàtiques, entre altres.

Els cuidadors professionalsconeixen bé les dificultats quesuposen les cures dels pacientsamb demència i per això podenajudar a que les famílies apren-guin a tenir cura, coneguin elsaspectes més importants en elmanteniment de la salut i no cai-guin en situacions freqüents desobreprotecció i esgotament.

Per tot això, és important donaruna sèrie de consells útils per a"cuidar al cuidador" amb l'objectiuque la seva qualitat de vida no esdeteriori:

CONSELLS PER AL CUIDADOR

1. És molt important que el cuidadordel pacient sàpiga reconèixer quenecessita ajuda, i que això no el dis-traurà de la seva tasca de tenir curasinó que ho farà més eficaç.

2. Cal acceptar que les reaccionsd'esgotament són freqüents i fins itot previsibles en un cuidador. Sónreaccions normals davant unasituació "límit", però que necessi-ten suport. Si es detecten aquestssignes / reaccions, no ocultar-hoper no voler assumir que "s'està allímit de les seves forces", ni tam-poc per por de no ser un cuidadorexcel·lent.3. S'ha de aprendre a sol·licitarajuda:

3.1 Sol·licitar ajuda a membresde la família. Ser capaç de dele-gar tasques a altres familiarsquan no es pot arribar a tot.

3.2 Sol·licitar ajudes socials oexternes. No témer acudir a unprofessional (psiquiatre o psicò-leg) i / o grups d'autoajudad'associacions d'afectats per lamalaltia d'Alzheimer, que resul-ten ser molt eficaços.

4. Sol·licitar informació i formacióadequada sobre aspectes mèdicsde la malaltia: evolució futura, pos-sibles complicacions, medicació,coneixements pràctics per afrontarels problemes derivats, tals comnutrició, higiene, adaptació de lallar, mobilitzacions del pacient, etc.Tot això afavoreix la sensació decontrol i d'eficàcia personal.5. Marcar-se objectius reals i facti-bles a curt termini en les tasquesde les cures del malalt. No mante-nir expectatives irreals (exemple:"El malalt no empitjorarà més delque està"), ni tampoc idees omni-potents sobre un mateix (exemple:"Vaig a solucionar tots els proble-mes jo, només").

6.Mantenir-se motivat. Autoreforça-ment en els èxits, felicitant-se unmateix per totes les coses bonesque va fent. No fixar-se només enles deficiències i errors que es tingui.7. No oblidar-se d'un mateix i tenircura de la seva salut. Intentar tenirespais de descans, dormir leshores suficients i mantenir una ali-mentació adequada. Permetre’s unmerescut descans diari o setma-nal, fora del contacte directe ambel malalt.8. Evitar l'aïllament de les sevesrelacions socials habituals. Obli-gar-se a mantenir el contacte ambamics, familiars i gent del seuentorn. Sortir de casa amb altrespersones, no quedar-se tancat. Elsvincles afectius càlids amorteixenl'estrès.9. Saber posar límit a les deman-des excessives del pacient. Calsaber dir "no", sense sentir-se’nculpable.10. Planificar les activitats de lasetmana i del dia. Establir priori-tats en les tasques, diferenciantl'urgent de l'important. Decidirquines coses no podrà realitzaramb bastant probabilitat. Lamanca de temps és una de les pri-meres causes de preocupació.11. Fomentar la independència delpacient. Deixar que el malaltd'Alzheimer mantingui totes lesactivitats que pot fer per si mateix,encara que ho faci lent o mala-ment.12. Fer ús de centres de dia, resi-dències per a ingressos temporals,o personal contractat d'assistènciadomiciliària o per a tasques de lallar si la situació ho requereix. �

A

Emili Marco


DSp56_

NATURA

Grup Muntanya Sarriàl dia 18 de desembre, una trentena de perso-nes vam sortir, enfredolits, de Sarrià cap aTorroella de Montgrí. Vam vorejar la muntan-ya del Montgrí fins al coll de Garrigars, onvam veure l’imponent castell al cim. Vam

carenar fins al Montplà, vam passar per l’ermita de SantaCaterina i vam pujar per la font dels Apòstols al coll deSanta Caterina per arribar al castell de Montgrí.

E

EXCURSIÓ DEL PESSEBRE AL MASSÍS DEL MONTGRÍ

L’excursió del pessebre és una tradició delscentres excursionistes catalans, en què pelsvolts de Nadal es puja un petit pessebre al cimd’una muntanya. Com cada any, i ja en fa mésde 35, la gent del Grup de Muntanya a finalsd’any vam organitzar aquesta excursió.


DS_57p

NATURA [sortida a la Vall den Xuncla

ALPINISMED’ALÇADA

ot i que ja fa temps que des deSarrià s’estan fent projectesinteressants de muntanya, és enaquest moment quan s’estan

portant a terme activitats de més alçada. No fagaires anys s’anava per primera vegada alsAndes i s’assolien alçades superiors als 5.000i 6.000 metres. Poc després s’aconseguirenmés muntanyes que ja sobrepassaven la cota7.000 a l’Himalaya. I allò que semblava taninimaginable, ara ja no queda fora de les nos-tres possibilitats i les expedicions d’alçada jaformen part dels projectes de la gent del grup.

Darrerament s’ha presentat a Sarrià la pro-jecció de diapositives del que va ser l’Expedicióal Cho Oyu, de 8.201 metres, de la mà d’en XeviGòmez. Va ser una bona oportunitat per donar aconèixer la seva experiència i agrair a totsaquells que van donar el seu suport per portar aterme l’aventura. La Sala del Coro era repleta decompanys, amics, familiars, alpinistes i escala-dors d’altres entitats i veïns del poble. Tothomva escoltar amb atenció les explicacions del’himalaista, que des d’un punt de vista moltpersonal, ens va detallar com va ser la convivèn-cia amb els altres expedicionaris i les adversi-tats meteorològiques que van perjudicar la sevaascensió al cim.

En Xevi i altres companys, aquesta vegadaamb un xic més d’experiència i novament ambtot el seu entusiasme, ja estan gestant unanova aventura, de cares al 2013. Aquesta vega-da el Pakistan i el Hidden Peak, de 8.068metres, és la muntanya escollida. �

NETEJA XEMENEIESGIRONA

ESPECIALISTES EN NETEJA DE LLARS DE FOC I CALDERES DE GASOIL

Tel. 972 17 17 33Sant Jordi , 18 - SANT JULIÀ DE RAMIS - Gironès

T

La diferència principal aquest any va ser que el pessebre es va ferentre tots els nens i nenes, ja que es va fer amb plastilina, just abans,per col·locar-lo a dins d’un forat de les muralles del castell del Mont-grí. La mainada, que ja estan acostumats a les caminades, van gau-dir fent el pessebre i fent cagar el tió, que darrerament ens acompan-ya també a l’excursió del Pessebre. �

Fotos: Quim Llunell


DSp58_

VIATGES [khajuraho

Elisabet Sau i Raventós

KhajurahoLA SEGONA DESTINACIÓ TURÍSTICA DE L’ÍNDIA

quest conjunt monu-mental es troba en unmunicipi que, per lesdimensions de les àreesurbanes de l’Índia, es

pot considerar petit (8.000 habitantssegons el Cens del 2001, 15.000 habi-tants segons els guies turístics localsl’any 2010), molt net, força calorós

abans dels monsons(més de 45ºC de diaentre el març i elmaig), que s’ha con-vertit en la segonadestinació turísticade l’Índia després del

Taj Mahal (Agra) i que compta amb unabona oferta hotelera i de restauració. AKhajuraho s’hi arriba per carretera oper avió, ja que disposa d’un aeroportque bàsicament l’enllaça amb la ciutatíndia de Varanasi.

Khajuraho va ser el centre religiós iespiritual d’una dinastia, la Chandella,

que va governar una part del territoride l’Índia central entre els segles X iXII. En origen sembla que es van cons-truir uns 80 temples entre els anys 950i 1050, però només 22 s’han conservatfins als nostres dies. La història vavoler que l’acabament dels templescoincidís amb el declivi dels Chandella,i que els territoris controlats per aque-lla dinastia s’incorporessin al sultanatde Delhi. En el moment de declivi,diferents ètnies de religió musulmanaque provenien d’Àsia Central comen-çaven a envair l’Índia i a dominar lesmonarquies locals, que seguien pràcti-

A l’estat de Madhya Pradesh, a 600 km al sudde Delhi, es troba el petit municipi de Khaju-raho, que es destaca per un conjunt de tem-ples religiosos la vàlua dels quals ha estatreconeguda per la UNESCO, ja que l’any 1986els va declarar Patrimoni de la Humanitat.

A

L’aigua corrent no arriba a les cases i els pous i les fonts és on s’efectuen bona part de les activitats quotidianes.


DS_59p

VIATGES [khajuraho

ques diferents a les dels invasors.Entre els segles XIII i XIX els mogols,nous conqueridors de l’Índia que majo-ritàriament provenien de l’actual Afga-nistan i que també eren de religiómusulmana, van controlar bona partdel país i tot i que es van dedicar a des-truir els vestigis arquitectònics de lesantigues cultures hinduistes mai vandestruir Khajuraho, perquè el lloc noera massa accessible i, quan va quedarabandonat de tot, la vegetació va anaramagant tots els temples i així vanromandre fins que el 1838 els va trobarun enginyer de l’exèrcit britànic.

LA SORPRESA ERÒTICA DELS TEMPLES

Els temples de Khajuraho es van aixe-car per honorar els deus del panteóhinduista i jainista, dues de les tradi-cions religioses de l’Índia que han arri-bat fins als nostres dies. Els 22 edificisque es poden visitar es distribueixenen tres grups: els de l’oest (17), els del’est (3) i els del sud (2). Tots els tem-ples tenen una estructura comuna: unaplataforma (jagati) sobre la quals’aixeca el cos d’un edifici profusa-ment decorat amb escultures i bandeso sanefes de pedra que s’anomena

jangha i que està cobert per una sèriede torres amb contorns curvilinis cone-gudes com a sikharas. Cada templequeda elevat en relació a l’entorn i estàaïllat, la qual cosa permet que esdeambuli al seu voltant.

Les torres que cobreixen els edifi-cis són de diferents alçades i la mésalta indica que a sota es troba el sanc-tum, on es hi ha la divinitat del temple.Per accedir al recinte sagrat de cadas-cun dels temples s’han de pujar unesescales força empinades i estretesque porten a una entrada porticada(ardhamandapa) a través de la qual

accedeixes a una sala (mandapa), prè-via al santuari, que generalment es potdeambular. La major part de les cons-truccions són de granit i gres de colormarronós o vermellós.

La riquesa de Khajuraho rau en laprofusió d’escultures que decoren tantl’exterior com l’interior de cadascundels edificis. Hi ha 5 tipus d’escultures:els dibuixos geomètrics i florals utilit-zats bàsicament en els sostres, motllu-res i decoració de columnes; les figu-res que representen la vida a la cort ique desenvolupen activitats com ladansa o la música o la higiene perso-nal; el dels animals; el dels déus i lesdeesses i el de les figures femenines i

parelles amatòries. Ningú sap explicar massa bé per-

què els temples van ser decorats ambtanta profusió d’imatges eròtiques osexuals: hi ha qui els atribueix finalitatseducatives; altres afirmen queil·lustren el Kamasutra; altres pensenque són un homenatge als déus hin-dús Shiva i Parvati. El predomini de lafigura humana en el conjunt de lesescultures porta a pensar, segons elsestudiosos, que els artistes de Khaju-raho eren uns admiradors del coshumà i la imatgeria eròtica s’associa auna època de la societat índia ambpocs tabús i inhibicions socials en rela-ció al sexe.

En tot cas no deixa de ser interes-sant posar en relació tant la temàticacom la perfecta tècnica d’elaboracióde la imatgeria d’aquests templesindis amb els temes i tècniques escul-tòrics que predominaven a la Catalun-ya dels segles IX i X i una conclusióque es pot treure és que el refinamenti sentit de la vida d’aquets segles enaquesta part de l’Índia tenien poc aveure amb els preceptes que guiavenla societat occidental,als inicis del’època medieval, amb una iconografiapictòrica i escultòrica força allunyadad’expressions eròtiques.

La UNESCO va declarar tot el con-junt edificat patrimoni de la humanitatperquè compleixen dos criteris deselecció: es consideren una obra mes-tra i són un testimoni excepcionald’una cultura o tradició que ha desapa-regut. El Servei Arqueològic de l’Índiaafirma que el conjunt de Khajuraho ésel millor exemple constructiu i escultò-ric de l’època medieval índia en aques-ta part del país.

EL REFLEX DE LES CASTES ENL’ORGANITZACIÓ DE LA CIUTAT

A Khajuraho hi ha el poble anticl’organització urbana del quals’organitza seguint el sistema de cas-tes. Cada casta viu, té un pou i un tem-ple propi, en el seu barri, excepte elsintocables que tenen 2 pous perquè encas de sequera no podrien anar a bus-car aigua a cap altra pou, ja que nopoden tocar cap objecte que pertanyi ales altres castes. Si bé totes les cases

Temple actiu del centre urbà antic de Khajuraho


tenen llum, cap d’elles té aigua correnti per això els pous són importants i lesclavegueres són rases al carrer tapadesamb lloses de pedra que també actuencom a embornals en l’època de pluges.

El barri dels Brahmans o dels sacer-dots és el més ben organitzat de tots.En aquest barri hi viu una família queatén i dirimeix els conflictes de tot elpoble i només si no s’està d’acord ambla decisió que prengui el cap de famíliasobre el conflicte es va a la policia o aun altre tipus d’autoritat administrativa.El segon barri és el dels Guerrers (Cha-trias), després hi ha el dels Comerciants(Vaishias) on, tal com indica el nom dela casta, només en els carrersd’aquesta part del poble hi ha els pocscomerços locals, que tant poden seruna botiga de queviures, com una donaque amb una màquina de cosir fa demodista o un moliner de gra que té unpetit molí als baixos de casa seva.Segons ens van explicar, bona part delsintercanvis comercials encara es fanamb troc. I, discretament allunyat, hi habarri dels Intocables (Dalits) que segonsla tradició índia es dediquen a feinesimpures o feines que les altres castes

no poden fer, com la neteja dels hotelso traginar amb animals.

El dia que hi vam passejar vampoder observar que les dones emblan-quinaven les cases perquè el 5 denovembre a l’Índia se celebrava la festadel Divali, l’entrada de l’any nou hindú.La tradició demana que les cases esti-guin netes i aquell dia s’il·luminin ambespelmes i llànties d’oli i es guarneixinamb flors per aconseguir la bondat delsdéus, especialment la de la deessaLakshimi, la dona de Visnhú, que és laque regeix aquesta festa. A mésd’emblanquinar, també tenen el cos-tum d’agafar els excrements dels ani-mals i escampar-los per la part baixa deles parets externes de la casa per evi-tar que els mosquits entrin a l’interior.A la passejada també vam poder obser-var com, igual que en altres parts del’Índia, les fonts són el lloc on qualsevolpersona del poble s’hi pot estar fentdes de la higiene personal, rentar laroba o els atuells de menjar....

Aquesta part antiga, laberíntica itranquil·la on no entren els cotxes per-què l’amplada dels carrers no ho per-

met, no té res a veure amb la zonanova de Khajuraho, una zona que s’haconstruït al voltant dels temples i on,segons diuen els guies, les castes jano segueixen la segregació urbana dela part antiga. És en aquesta zona novaon turistes i locals conviuen entre res-taurants, hotels i comerços més adap-tats als gustos dels visitants no indis.

La visita de Khajuraho es pot com-pletar amb una sessió al Kairali Ayurve-dic Massage, un centre de tractamentque segueix les tècniques del’Ayurveda. L’Ayurveda, o coneixementde la ciència de la vida, és l’antic siste-ma de medicina índia i treballa per eli-minar les causes de les malalties i res-tablir el balanç entre les tres parts quecomponen l’ésser humà: el cos, lament i l’ànima. Els massatges són unapart de les tècniques de curació ayur-vèdiques i generalment combinen elsolis essencials amb diferents tècni-ques manuals. En el nostre cas, eltractament va combinar els olis calentsamb un massatge integral per tot elcos que ens va alleugerir del cansa-ment acumulat al llarg del viatge. �

DSp60_

VIATGES [khajuraho

Les parelles amatòries són un dels motius escultòricsmés comuns a Kajurhao

Potser per això parlen de la toleràn-cia de la societat d’aquella època...

Aspecte general d’un temple del sector oest.


DS_61p

ESPORTS [UES

LA QUINA DE NADAL

La ja tradicional Quina de Nadal,organitzada per la Unió Esporti-va Sarrià, és sens dubte un delsesdeveniments més singulars

del final d'any a Sarrià de Ter. Petits igrans ens reunim amb alegria esperantque els Reis d'Orient ens passin abansd'hora en forma de magnífiques pane-

res i regals. Volem agrair des del Club atots els qui heu participat en aquestaactivitat, tant jugant a tapar números,com parant i desparant les taules ocantant les diferents Quines. Sensetots vosaltres això no hauria estat unèxit. Cal també destacar la gran afluèn-cia de públic a les diferents jornades

(25 i 26 de desembre i 1, 6, 7 i 8 degener) -algun dia es van superat les400 persones- i la primera edició de laQuina Nocturna (el dia 23 de desembrea les 22.00 h), que de ben segur tindràcontinuïtat en d'altres edicions. �

Joan Pòrtulas i Xavi Rodríguez

Un moment de la quina d’aquest any.

RESUM DE LA PRIMERA PART DE LA TEMPORADA

Cal destacar en aquest inicide temporada el gran treballque s'està portant a terme ala base del nostre club.

Els dos equips benjamins estandisputant el campionat gironí amb méso menys fortuna, però suant la sama-rreta per millorar dia a dia.

Els equips alevins han superat totesles expectatives. Si bé és veritat que nova sorprendre la classificació de l'equipde segon any per la segona fase delcampionat de Girona de nivell A, tambéés veritat que cal felicitar els jugadorsde primer any, que també van aconse-guir classificar-se per a la mateixa fase.

En aquesta fase de nivell A, l'equip desegon any està lluitant per mantenir laprimera posició, mentre que l'equip deprimer any n'obtindrà una bona expe-riència per afrontar reptes futurs.

Els dos equips infantils estanjugant al campionat català. Els de pri-mer any, després d'obtenir una magní-fica segona posició a la fase classifica-tòria del grup gironí, estan jugant ara,en aquest segona fase, a la primeracatalana, on ocupen una meritòriasegona posició. Els de segon anys'enfronten cada cap de setmana alsmillors equips de la seva categoria. Peraconseguir-ho van haver de guanyar la

primera fase, i ara ocupen les posi-cions d'honor de la lliga catalana infan-til, en aquesta segona fase.

L'equip cadet, està lluitant a lamàxima competició de la seva catego-ria per obtenir una plaça per a la fasefinal. En aquests moments estansituats a la part alta de la classificació,barallant-se amb equips de la talla delF. C. Barcelona i el BM. Granollers.

L'equip juvenil, també juga la LligaCatalana. La seva classificació va sermolt treballada, i ara els jugadors estangaudint dels enfrontaments amb elsmillors equips de la seva categoria.Actualment ocupen una meritòria quar-


DSp62_

ESPORTS [UES

ta posició, que els dóna la possibilitatde classificar-se per a la fase següent.

Tant els infantils com els cadets i comels juvenils tenen possibilitats reals declassificar-se pels campionats d'Espanya.

L'equip de tercera catalana prefe-rent està fent una competició irregular.Alguns resultats són bons i d'altres notant, però l'esforç dels nostres jugadorsde ben segur que tindrà el seu fruit ambla defensa d'aquesta categoria.

L'equip sènior de Lliga Catalana,després d'assolir l'ascens la passadatemporada, està intentant consolidar lanova categoria, i sembla que ho estàaconseguint, ja que ocupa posicions demitja taula, que malgrat no donen unatranquil·litat absoluta, permeten confiarque la categoria no es perdrà.L'aportació de jugadors juvenils al'equip és molt positiva, i serveix per-què aquestes joves promeses del nos-tre handbol comencin a agafar rodatge.

L'equip sènior de primera nacionalestà quallant una temporada més queacceptable després de les múltiplesbaixes de la temporada passada. Aramateix, la novena posició no fa justíciaal treball de Josep Espar i els seushomes. Les incorporacions de jovesjugadors del planter sarrianenc estandonant a l'equip saba nova, que serviràen un futur proper per arribar a cotesmés importants. Sembla que la conser-vació de la categoria està benencarrilada, però encara faltenmoltes jornades i no és bo ador-mir-se, ja que tots els equips vol-dran assolir el mateix objectiu quenosaltres, la permanència.

SELECCIONS

La primera setmanade gener se celebra-ren a Múrcia els cam-pionats d'Espanya deseleccions autonòmi-ques infantils i cadets.

Pel que fa als infan-tils, en David Mach il'Albert Diaz del nostreclub assoliren el sots-campionat defensantels colors de Catalun-ya. Va costar poc arri-

bar a la final, però en l'últim enfronta-ment, la selecció andalusa fou supe-rior, imposant-se als catalans per unajustat 24 a 26 en un partit marcat peruna molt mala primera part dels cata-lans, que fou compensada per unasegona part que gairebé dóna el títolals nostres jugadors.

La selecció catalana cadet comptaamb molts jugadors fets a casa nos-tra. L'Adrià Serrano i en Sergi Mach dela UES i en Pere Arnau que actualmentjuga amb el Barça, formen partd'aquest equip entrenat per un altresarrianenc, en Jesús Mach. Aquestsjoves jugadors es van proclamar cam-pions d'Espanya després d'un intenspartit de quarts de final contra laselecció Valenciana, on van haver desuperar una pròrroga, i derrotar a lafinal l'equip de València.

La selecció juvenil també comptaamb un sarrianenc a lesseves files, en Guillem Loza-no. Aquest jugador, format alclub, juga des de fa uns anysamb el Barça i és una de lespromeses d'aquest esport.No va poder proclamar-secampió d'Espanya per benpoc, ja que a la tanda depenals la selecció de Castella-Lleó es va imposar.

A més a més, tant en Pere Arnaucom en Guillem Lozano formen parttambé de la selecció estatal de lesseves categories. En Pere, amb elscadets, va participar en un torneig aSuïssa, guanyant les seleccionsd'Holanda i Suïssa. I en Guillem ha parti-cipat en la preselecció que ha de dispu-tar els novens campionats del Medite-rrani que s'han de celebrar a Portugal.

Nou web de la UESJa tenim nou espai web:http://www.unioesportivasarria.com/ .Podreu trobar-hi molta informació delclub, en un ampli ventall de seccions,entre les quals cal destacar la botigaoficial de la UES i els blogs dels aficio-nats al nostre equip.

Cal felicitar en “Valen” per la feinafeta, la veritat és que fa molta patxoca. �

El sarrianenc Pere Arnauamb la selecció espanyola.

Sergi Mach i Pere Arnauamb la selecció catalana.

El Benjamí B 2011/2012 de la UES.

Adrià Serrano amb laselecció catalana.


Millor no podien anar lesfinals de la Copa Catala-na de Flag Football per al’equip de Sarrià. Malgrat

un llarg desplaçament fins a Roda deBarà, l’equip dels Wolves va tornar acasa amb dos títols a nivell català! Elsdos equips base del club sarrianenc esvan imposar a les finals a la restad’equips i van demostrar la gran feinafeta els darrers dos anys.

De bon matí, un autobús ple dejugadors, pares, mares i entrenadorsvan sortir cap a Roda de Barà a dispu-tar les finals de la copa. Amb 18 juga-dors, el club de casa nostra és de llargel que arrossega més jugadors i paresa les competicions.

L’equip sub15 va haver de treballari de valent per superar les diferentsrondes de classificació, als quarts definals va derrotar l’equip dels PereVives d’Igualada per 38-6, a les semifi-nals ens va tocar contra els Reds deTerrassa, equip invicte a la temporadaregular i clars favorits al títol. Els Wol-ves havien preparat la defensa a cons-ciència per jugar contra els egarencs il’atac va funcionar des de bon principi.Els sarrianencs es van endur un con-tundent 25 a 6. Els Wolves donaven lagran sorpresa de la jornada.

La final es va disputar contra elslocals, els Trojans de Roda de Barà, elresulta final de 33-18 donava el primertítol sub15 als Wolves.

Paral·lelament, s’havia disputat lafinal de la copa sub13, on els Wolvesjugaven contra els Pere Vivesd’Igualada. Malgrat la joventut de lamajoria de jugadors sarrianencs, queencara tenen uns quants anys dinsaquesta categoria i després d’un partitmolt disputat, els Wolves es van endurtambé el títol de campions en la cate-goria petita per 31 a 24.

L’èxit dels dos equips es va arrodo-nir amb la designació per part de laFederació Catalana dels millors juga-

dors de la competició: Yinet Camila(Wolves), millor jugadora en categoriasub13, i Gerard Quesada, (Wolves)millor jugador en categoria sub15. A l’arribada a Sarrià un grup de pares,amics i simpatitzants de l’equip vaesperar l’autobús dels juga-dors al carrer Major, elsjugadors i entrenadorsacompanyats de l’alcalde iel regidor d’esports vancelebrar els títols des delbalcó de l’ajuntament.

Un gran èxit quedemostra la bona feinafeta aquests dos anys ique situa els Wolves comun club de referènciadins el Flag Football anivell de tot Catalunya. �

DS_63p

ESPORTS [WOLVES

ELS WOLVES SARRIÀ DE TER, CAMPIONS DE LESCOPES CATALANES DE FLAG

Enric Sucarrats

El més petit de la casa

Semifinals contraReds

Camila, millor jugadora de catalunyasub13

Queada, millor jugador de catalunya e sub 15

Article mundo deportivo


DSp64_

ESPORTS [WOLVES

PRESENTACIÓ OFICIAL WOLVES SARRIÀ DE TER2011-2012

Apartir dels èxits esportius,l’equip de Flag Football deSarrià de Ter continua pro-gressant en la seva tercera

temporada en competicions oficialsdes de la creació del club. Una de lesprincipals novetats és l’estrena del’equip en categoria sènior.

Així, el primer torneig de Flag Foot-ball de Sarrià de Ter va servir el passat22 de gener per presentar a casa totsels equips del club sarrianenc. El tor-neig va tenir com a convidats dosequips de primer nivell català, elsMollet Dolphins, actuals campions dela Copa Catalana sènior, i els Gladiators

de Caldes de Montbui, que va disputarpartits contra els Wolves sènior i elsWolves sub15. L’equip més petit, elsWolves sub13, van disputar un partitentre ells dividits en l’equip groc il’equip blau.

En els partits que es van jugar inin-terrompudament des de les 10 delmatí fins a quarts de dues del migdia,els Dolphins van demostrar la sevacondició de campions de copa catala-na guanyant els dos partits, mentreque els Gladiators van guanyar als Wol-ves sub15, però van perdre contral’equip sènior sarrianenc amb un ajus-tat marcador.

El partit dels Wolves sub13 vaposar de manifest el gran futur quetenen en el club sarrianenc, ja quedisposa d’una gran quantitat dejugadors en la categoria més petitai amb un alt nivell de joc.

El torneig va finalitzar ambl’entrega de trofeus per a tots elsequips participants.

Les activitats del club haviencomençat el dissabte al vespre, elsWolves havien organitzat un sopar pelsjugadors, entrenadors, pares, mares isimpatitzants que va aplegar unasetantena de persones al local socialde La Rasa. �

Av. de França, 204 - 17840 Sarrià de Ter - Tel. 972 172 155 - Fax 972 170 367www.mrw.es

Ens movem per tu


Comencem pel principi, ara farà uns sis anysEl Club ciclista tenia el nom de Bicikrusis,que una colla d’amics vàrem formar al PontMajor. Mica en mica la il·lusió i les ganes de

continuar amb el club es varen anar refredant i elssocis varen anar marxant, però amb el president delclub sempre havíem comentat la idea de reprendre lacursa que es feia anteriorment a Sarrià, i així va sercom l’antic club va desaparèixer per donar pas al ClubCiclista de Sarrià de Ter.

Acabats tots el tràmits burocrà-tics, comencem el club en Josep Sán-chez de president, Marcel Muñoz desecretari, la Joana (dona del presi),com a primers socis en Marc Riera, laJudit Sánchez i en Marc Muñoz, elsqual havíem format part de l’anticclub.

Es fa una presentació a la qualvénen l’alcalde, Roger Torrent, i elregidor d’esports, Jordi Paretes, iaquí es fa la primera foto oficial. Pre-parem una sortida per l’entorn deSarrià i a partir d’aleshores és quan elclub comença a funcionar.

La gent del club i simpatitzantsanem fent sortides tots els diumen-ges el matí. Es fa una gimcana per alsmes petits, una sortida per als joves...però al final ens decidim i intentem lafita més difícil, la 1ª cursa de BTTorganitzada pel Club Ciclista de Sarriàde Ter. El setembre de 2010, ambl’ajut d’amics, familiars i voluntaris esporta a terme. La cursa consta de dos

DS_65p

ESPORTS [Club Ciclista

CLUB CICLISTA

Marcel Muñoz

Tret de sortida a Sarrià de Dalt de la 2a cursa de BTT organitzadapel club Ciclista Sarrià de Ter


66_pDS

recorreguts, un de curt de 20 Km il’altre més dur i més llarg de 35 Km.Després d’un dissabte plujós, el diu-menge el matí es despertà amb un solradiant i la participació va ser de 187inscrits, tot un èxit.

L’any següent, tornem a ser-hi,

però aquest cop som més ambiciosos,s’amplien els recorreguts, el de lacurta de 20 Km passem a 23 Km, i lallarga de 35 Km a 45 Km, amb un nivelld’ascens acumulat de 1.260 metres, osigui, no apta per a cardíacs. Per qües-tions de calendari la vàrem haver de

canviar de data, i es va portar a termeel 2 d’octubre de 2011. Ajudats pertotes aquelles persones que voluntà-riament ens van donar un cop de mà,que des d’aquí voldria agrair-los la sevatasca. En aquesta 2ª edició es va arri-bar a un total de 248 participants. �

MAGATZEM I OFICINAAvda. de França, 155-157 - 17841 SARRIÀ DE TERTel. i Fax 972 17 15 57

DE PAPER, FERRALLA I METALL AMB SERVEI DE CONTENIDORS


EditorialLes retallad arriben a totho. Anosaltres tamb. Ara ens veuremobliga a fer = amb menys. O siguique mirarem d’estalv les paraul perveur si ens hi cabe + cose manteni lamateix quali.Q h f. (Què hi farem).

Sam Enfot,Redactor en Cap.

XicsDesprés de l’abassegador èxit deldossier sobre Els Xics de Sarrià deDalt, no es descarta que l’equipd’investigació del TSN en faci unsobre Els xecs del gendre Ignasi(conegut familiarment com a Iñaki).Tot i no tenir res a veure amb Sarrià,s’hi ha trobat un punt de nexe: a elltambé li agrada cantar la cançó“vuela, vuela pajarito”A l’acte de presentació s’haconvidat el grup de músicaPresuntos Implicados, tot i que noestà clar si estaran lliures.

Laica Grangé, TSN,Sarrià del Mig.

JustíciaEl jutge Garzón no para de provocar.A més d’ordenar escoltestelefòniques de presidents corruptes,investigar els crims del franquisme ifer conferències pels puestos, aras’ha sabut que un dia va prendre uncafè sense deixar propina.El sindicat Mans Brutes, sempreamatent a les injustícies del món,l’ha denunciat per conculcar elsdrets dels cambrers.“Cap crim sense castigar” hanafirmat.

Jaume Toga, TSN,Ciutat de la Justícia.

DinersLes agències de qualificacióEstandars amb Pus, Llimacs Brothersi Boody’s han decidit un cop mésrebaixar la solvència de bancs icaixes espanyoles. “Quen’aprenguin!” sembla que han dit.Des del Govern de la Genialitat i elGobienno de la Nasión han tretimportància a aquest fet.“És que ens tenen enveja” hanafegit.

Marc Franc, TSN,Analista econòmic.

CuriositatsLa tisora catalana, coneguda arreupel seu esmolat precís i per la sevaqualitat, no té punt de comparacióamb altres tisores ibèriques. No facap estripall i es caracteritza pel seutall net i polit.Que fa mal? Naturalment: un tall ésun tall, però on aneu a comparar!Que no ens vinguin doncs ambimitacions. Si hem de retallar,volem tisores catalanes!

Nolasc A. Gat,TSN, Becari.

TestMireu de contestar de pressaaquestes preguntes.-Quan un metge es posa malalt, quiel cura?-Quan un bomber s’encén, quil’apaga?-Quan un mestre ha d’aprendre, quil’ensenya?-Quan un policia protesta, qui elreprimeix?Si heu tret més de tres respostesencertades, sou uns genis.

Felip Turó, TSN,Gendarme.

TribunalsPaquito el chocolatero, més conegutcom Francisco Camps, surt impol·lutde l’intent d’engarjolar-lo per unsvestits.El jurat Popular (quin nom mésadient, no?) no hi va veure capdelicte.És el que tenen els Populars: ontothom hi veu corrupció, ells hiveuen honestedat.

Vicenteta Favara,TSN, València.

GobiennoEl presidente Rajoll i el seu flamantequip, amb el vistiplau del presidentArtur Plus, ens ataca amb unabateria de mesures que prometenacabar amb l’atur, amb la crisi, ambla inflació, amb la recessió i amb elproblema dels peus plans.I és que aquests nois tenen la receptamàgica per a tot.No sé què faríem sense ells!

J. A. Duran Duran,TSN, Madrit.

La reivindicacióEstem desolats. Passen els dies, elsmesos, els anys i aquí seguim, comuns estaquirots, repetint la vellaconsigna: la gallina a la cassola!Però nod e f a l l i r e m(encara quecorrin malstemps i els deMans Brutesens puguindenunciar).

samenfot.blogspot.com

LA INFORMACIÓ MÉS IN·DEPENDENTEN EL SUPLEMENT MÉS IM·PRESCINDIBLE

The Sarrià NewS

LA FRASE DEL DIA: Hi ha estudiants que no suporten anar a l’hipòdrom i veure que fins i tot els cavalls acaben la carrera.Woody Allen

pDS_67


Parlem_de_Sarria_79

Documents

Transcript of Parlem_de_Sarria_79