ADAPTACIÓ

DELS ESSERS

VIUS

INDEXINDEX

• IntroduccióIntroducció• Que entenem per adaptació?Que entenem per adaptació?• Tipus d’essers viusTipus d’essers vius• Com s’adaptenCom s’adapten• Alguns tipus d’adaptacióAlguns tipus d’adaptació::• Al desertAl desert• Al pol nordAl pol nord• Al clima mediterraniAl clima mediterrani• A ambients aquàticsA ambients aquàtics• ConclusióConclusió

INTRODUCCIÓ

• Hem escollit el tema de l’adaptació perquè queriem conèixer com sobreviuen els éssers vius davant els diferents tipus de condicions climàtiques. Creem que es un tema molt interessant perquè descobrirem els diferents recursos que utilitzen per poder adaptar-se i sobreviure.

Que entenem per adaptació?

L’adaptació es el procés per el qual l’organisme es va fent capaç de sobreviure en determinades condicions ambientals

Els essers vius estan en intima relació amb el medi en el que viuen, per aixó qualsevol canvi a l’entorn fa que els animals y plantes tinguin que adaptar-se per poder-hi sobreviure.De vegades l’instint els indican el que han de fer. En altres cops, reaccionen de forma inmediata segons les circumstancies de l’entorn.

Hi ha alguns elements imprescindibles per el desarrollament de la vida: llum, aigua, aliments....La quantitat i les caracteristiques dels recursos que hi ha en un entorn determinat condicionen el tipus d’esser viu que l’habita.

Tipus d’essers vius • Els essers vius es poden classificar segons el medi en el que millor es

desenvolupen.

• Els animals es distingueixen en tres grups:

• Terrestres: Conten amb potes per desplaçar-se per terra, pulmons per respirar oxigen i una pell que els protegeix del clima.

• Aquatics: Tenen aletes, escames, formes allargades i branquias per respirar sota l’aigua.

• Aeris: Tenen ales i ossos buits, mes lleugers, que li permet volar.

• Les plantes es poden classificar en:

• Terrestres: Viuen en la superficie terrestre. Tenen arrels que penetren al terra per obtindre aigua

• Aquatiques: Es troben en llacs, rius i mars. Obtenen l’aiguia que necessiten per viure directament del medi.

Com s’adapten

Els animals i les plantes tenen diferents recursos per adaptar-se quan es produeix una variació en el medi.

Poden canviar de color per amagar-se, desarrollen urpes i becs allargats per arribar a nius d’insectes per menjar-se’ls.

Aquest tipus d’adaptacións es resultat de l’evolució de l’espècie i s’hereda de generació en generació.

Charles Darwin va formular la teoria de la sel·lecció natural de les espècies.Segons el seu analisis els essers mes forts i mès capaços d’adaptar-se al medi son

els que sobreviuen el temps suficient per reproduir-se, son ells els qui deixen els seus gens per a generación futures.

Encara que no depenen només de la seva herència genetica sinó també de les costums, per exemple si domen de menjar a gats del carrer duran dies començaràn a reunir-se en aquell loc miulant a la hora que acostumem a alimentar-los.

Alguns tipus d’adaptació

Els vegetals al desert:

Els clima del desert imposa als vegetals la adaptació a terres de gran sequedad, manca de pluges i a climes d’altes temperatures pel dia i baixes per la nit. Els vegetals en aquestes zones tenen arrels molt extenses i superficials per absorvir l’aigua, que acumulen en tijes groses en forma cilindrica i poc ramificades per evitar la deshidratació.

Un exemple pot ser el cactus.

• Els animals al desert

• Tenen adaptacions fisiològiques y anatòmiques a la sèquia, incloent la capacitat de sobreviure sense beure aigua. Moltes especies només son actives durant les nits quan hi ha més humitat y la temperatura es mes baixa. La activitat nocturna també redueix els atacs dels depredadors visuals ja que no els veuen. Es molt important una coloració críptica ja que es un ambient molt descobert. Molts animals diürns de sang freda (ectodèrmics) son de colors pàl·lids per reflectir la llum solar y evitar el sobrecalentament.

• Els vegetals en temperatures molt baixes

• El territori antártic es caracteritza per tenir temperatures sota cero durant la major part de l’any. Els vegetals que hi habiten s’han agut d’adaptar per augmentar la posibilitat de supervivencia en un ambient molt desfavorable.

• Nomes existeixen dos especies de plantes amb flors a l’antartida:

• El clavetito de l’antartic (colobanthus quitensis)

• El past antartic (deschampsia antartica) creixen a zonas mes protegides en comunitats de liquens.

Els animals en temperatures molt baixes• A terra ferma només viuen els pingüins Emperador y Adelia. Las demés aus no

pasen de la costa. Fa tan de fred que ni tan sols hi ha microbis, en canvi, sí hi ha mamífers acúatics como: balenas, dofins, …

• Els animals que viuen en llocs freds no necessiten res per calentar-se ja que el seu cos está perfectament adaptat a aquestes condicions.

• Alguns animals per no tenir fred es resguarden en forats de tronco o de pedres.La majoria dels animals que viuen en aquesta zona no necessiten resguardar-se del fred ja que sota la seva pell tenen una gran capa de grasa y un extens pelatge.

Adaptació al clima meditarrani • La major part de la peninsula Iberica te clima mediterrani que es

caracteritza per una época de sequía que coinsideix amb las altas temperatures. Las precipitacions es concentren en los meses de tardor y primavera..

• En aquest clima les plantes presenten unes caracteristiques que les permeten soportar aquets períodes secs y cálids tractant d’evitar las pérduas d’aigua.

• Las especies arbóreas solen ser de fulla perenne, petita y coriácea per soportar millor las sequías estiuals.

• En aquest ambient sol haver-hi tot tipus d’animals. Els animals de clima mediterrani solen ser hervivors.

Ambients aquatics

• La majoria dels peixos son massa pessats per foltar. Pero alguns, como els taurons han de nadar tota l’estona per no enfonsar-se ja que no tenem el sistema de globus d’aire que els ajuda a pujar cap a la superficie.

• El cos dels peixos tenen forma de torpedo o cohet. Algunos peixos son plans pels dos costats ja que poden nadar facilment entre els esculls de corall.

• Tambe poden amagar les aletes que no estiguin utilitzant per reduir la força de fricció.

• A les aigües oceaniques les algues son els exponents del regne vegetal.

• Les algues no tenen cos format d’arrel, tija , fulles, flor i fruit.

• Normalment están enganxades a roques per resistir l’acció de les oles del mar.

• La vegetació en aquest tipus d’ambients son molt variades, ja que segons on es trovin tenen caracteristiques diferents.

• Per exemple:

Vegetales en ambientes aquaticos

CONCLUSIÓ

• En aquest treball hem aconseguit entendre que las adaptacions de un organisme a un medi determinat són processos lents i complexos que donen com a resultat que els éssers vius es formin o desarrollin òrgans adequats que els permeteixin realitzar la vida en aquests espais.

BIBLIOGRAFIA

• www.auricaria2000.cl/losambientes

• www.j.arcano.com/losbiomasdelmundo

• www.monografias

• www.amersol.edu.com.

• www.elpais.com