Districte Universitari de CatalunyaProves daccs a la universitat Convocatria 2014Llengua catalana i literatura Srie 3Etiqueta identificadora de lalumne/a Etiqueta de qualificaciUbicaci del tribunal...................................................................................................................................Nmero del tribunal....................................................................................................................................Opci dexamen(Marqueu el quadre de lopci triada)OPCI AOPCI B Qualificaci1.Comprensi lectora1.11.21.31.41.52.Expressi escrita2.12.22.33.Reflexilingstica3.13.23.33.4Suma de notes parcialsDescompte per faltesTotalQualificaci final2La prova consta de tres parts: 1) comprensi lectora, 2) expressi escrita i 3) reflexi lingstica. Heu de triar UNA de les dues opcions (A o B) i fer-ne les parts 1 i 2. A ms, heu de fer la part 3, que s comuna a totes dues opcions.OPCI ALlegiu aquest text i responeu a les qestions que us plantegem tot seguit.Voldria que fssiu ben mortes. Magristones, que encara existiu.Viviu al carrer de les Tres Senyores, prop del Torrent de les Flors. Hi viviu de cantell, sense badar boca, decandides per la malastrugana. Entre brodat i brodat heu de vendre ms dun rajolinet de la vostra sang a la Creu Roja, per a sobreviure. I com magregeu!Soutresgermanes,persempremheusemblatlamateixa:glaindefinit,besllumat,fruitdel mateix pecat. La vostra mare, diuen, era una tomtiga que va picar molt alt. Somiava, la desgracia-da. I, com que era una paperina, no sen va sortir. Acab folla com un llum a Las Hermanitas de los Pobres. Per aix s una altra histria.A vosaltres us recoll la tieta Dolores, una santa autntica, i us don una educaci a la mida. Per mai no us heu pogut lluir en el tracte de senyores. Llengetes viperines, bescantveu qualsevol bellesa licorera del barri, noms per donar-vos el plaer de ser alguna cosa, de pronunciar alguna paraula amb ress. No en sou, de senyores, veritat? I aix que sempre heu representat de meravella el vostre paper dagrada humilitat, com pollets en dol permanent. La Rosalia, la Clareta i tu, la Margalideta, que ets la petita.Ning mai no us ha estimat, ning mai no us ha odiat. El vostre cam no ha fet mai cap torta, sempre a mig aire. Esborronades davant qualsevol esbs daventura, heu lliscat per la vida sense un al,senseunsospir.Unadevosaltres,norecordosilaClaretaolaRosalia,feialesquarantahores amb na Mundeta a lesglsia dels Josepets. Com lenvejveu! La vostra sublim rancunieta nyeu-nyeu prou es basquejava per difamar-la, per ella se nescapolia com una sargantana. Amb quin regust al pap no esbombveu el veritable origen de na Mundeta Jover!No s ms que la filla duna sobrevinguda, duna pagesa dun poble de mala mort, de Siurana de Tarragona.Dieu,migneules,migcoliflors.AGrciatothomconeixiaproubelbressoldenaMundeta perquelsfesrau-raueltractamentdesenyora.Ams,ignorantscomsoudematriasociolgica, nosabeuquealsbarrisgraciencsnocomptavaelllinatgesineldiner.AllnoeraBarcelonaila gent gaudia duna riquesa recent, molt ben administrada. Com us feia gruar aquell prestigi fet dama, aquell capell, aquell vestit, de vellut amb ratlletes de zebra, aquell somriure (endevinveu, potser, pecaminoses aventures damor?), i com cobejveu, amb el silenci de les bsties, aquell aire de senyora mig lletrada i aquella insinuaci, quan us saludava acotant lleugerament el cap, dun subtil reconei-xement de la vostra presncia!Montserrat Roig. Molta roba i poc sab i tan neta que la volen, 19701.Comprensi lectora1.1.En lespai assignat, expliqueu breument com la narradora descriu les tres germa-nes i quins retrets els fa.[1 punt]31.2.Proposeucincadjectiusquepermetinsintetitzarlesexpressionsreferidesales tres germanes, subratllades en el text.[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; si no responeu a la pregunta, no hi haur cap descompte.]1.3.Escriviu el referent dels pronoms marcats en negreta en el text.[0,5 punts] Com lenvejveu!:All no era Barcelona:1.4.Indiqueu succintament quina s la posici de qui fa la narraci respecte del text i dels personatges.[0,5 punts] 1.5.Resoleu les qestions segents, relatives a les lectures obligatries daquest curs.1.5.1. En un mxim de cinquanta mots, escriviu un resum del conte Un barril de sab moll del recull El Caf de la Granota, de Jess Moncada.[1 punt] 41.5.2. Indiqueu si les afirmacions segents, relatives a lobra El Caf de la Marina, de Josep Maria de Sagarra, sn vertaderes o falses.[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]Vertader Falsa)La Marina s la mestressa del caf.b)La Caterina i la Rosa sn filles den Libori.c)Lobra transcorre en diversos escenaris.d)La Caterina s mare soltera.e)El pretendent de la Caterina s de la Catalunya del Nord.2.Expressi escrita2.1.Transformeu el fragment segent del text, que inclou una afirmaci en estil direc-te, en una nica oraci destil indirecte i en tercera persona (narrador omniscient). La redacci resultant no pot alterar el sentit original del text.[1 punt] Amb quin regust al pap no esbombveu el veritable origen de na Mundeta Jover!No s ms que la filla duna sobrevinguda, duna pagesa dun poble de mala mort, de Siurana de Tarragona.Dieu, mig neules, mig coliflors.2.2.Reescriviu loraci segent del text amb altres paraules i sense alterar-ne el sentit principal.[1 punt] La vostra sublim rancunieta nyeu-nyeu prou es basquejava per difamar-la, per ella se nescapolia com una sargantana.52.3.En qualsevol grup hum podem observar actituds com les descrites per la narra-doraambrefernciaalestresgermanesdeGrcia.Expliqueuunasituacisem-blant, dalg que sigui vctima de les maledicncies daltres, que hgiu viscut com a observador/a extern. Escriviu un text de vuitanta paraules, com a mnim.[2 punts]6OPCI BLlegiu aquest text i responeu a les qestions que us plantegem tot seguit.Per qu no orinen els ocells?B, per donar una bona resposta caldria concretar qu entenem per orinar. Evidentment, si ho circumscrivim a lacci que fem nosaltres i la resta de mamfers, els ocells no orinen. Per tamb podrem dir que ho fan duna altra manera.Anem a pams. Comencem per aclarir que la micci com tamb sanomena lacci dorinar selprocsqueeliminalorinadelabufetacapalexteriordelcos.Caldirquesletapafinaldel sistema excretor. La defecaci, en canvi, s letapa final dun altre procs: el digestiu. Com s sabut, els mamfers efectuem aquestes dues funcions mitjanant dues vies diferents.Doncs b, diem que els ocells ho fan ben diferent. I s que, entre altres coses, no tenen bufeta (llevatdelsestruos).Amsams,tampoctenendosorificisdesortida,sinundesol:lacloaca. Per tant, stricto sensu, la resposta ha de ser que no orinen. Ara b, el que s que tenen s lrgan fona-mental del sistema excretor: el rony.I ara ve lexplicaci de per qu no orinen: el rony filtra la sang i produeix un lquid de rebuig dalt contingut en cid ric, per no en urea que va a parar al coprodeu, on es barreja amb els excrementsprocedentsdeltubdigestiu.Lamesclaresultanttunaconsistnciapastosamsaviat lquida i un aspecte blanquins, i s expulsat a lexterior a travs de la cloaca. Aquesta mescla s rica en nitrogen i fosfats, cosa que la converteix en un bon fertilitzant, que sutilitza com a adob (cas del guano).Tambpotportarllavorsdeplantesingeridesqueshanfetresistentsalslquidsdigestius, cosa que en facilita la dispersi (cauran amb adob incorporat).Els ocells que reposen habitualment en un lloc fix, com ara molts rapinyaires a les seves talaies, formen capes dexcrements que en certs casos aporten els nutrients necessaris per al creixement dels lquens. Aix mateix, alguns ocells marins, com s el cas del gavi fosc (Larus fuscus), bombardegen amb excrements tant els rivals que els volen prendre el peix com els depredadors que sacosten a les colnies de cria.Arab,elseucarctercidelsfacorrosiusiperaixmoltsocellsurbans,comaraelscoloms, malmeten les esttues i faanes on reposen. Tamb hi ha la possibilitat, tot i que poc probable, que ens caiguin al capFinalment,comentaremquelcidricsmoltmenystxicquelaureaiaixfaquenonecessiti serdilutenunagranquantitatdaigua,comsqueenspassaalsmamfers.Grciesaaix,alabossa proximal es produeix la reabsorci duna bona part de laigua, fet que ajuda a evitar la deshidrataci i, en no necessitar beure amb tanta freqncia, permet que els ocells siguin ms lleugers i els facilita el vol. A part, t un valor adaptatiu en les espcies que viuen en llocs esteparis, rids o desrtics, com ara alguns tetranids.Albert Mas. Els perqus de Mtode. Mtode (gener 2014)1.Comprensi lectora1.1.Desprs de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions segents sn vertaderes o falses.[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]Vertader Falsa)Els ocells tenen bufeta, rony i cloaca.b)Lcid ric i la urea sn la mateixa substncia.c)Hi ha ocells marins que es defensen dels depredadors amb els excrements.d)Els ocells reabsorbeixen una gran part de laigua que ingereixen.e)Els excrements dels ocells sn corrosius per lalta concentraci dcid ric que contenen. 71.2.Proposeu un sinnim per a cadascun dels mots o les expressions segents, marcats ennegretaeneltext.[0,5punts.Percadarespostaerrniaesdescomptaran0,1punts;perles qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]a)Llevat de:b)Orifici:c)Malmetre:d)Dilut:e)rid:1.3.Escriviu el referent dels pronoms marcats en negreta en el text.[0,5 punts]Doncs b, diem que els ocells ho fan ben diferent:Ara b, el seu carcter cid els fa corrosius:1.4.En un mxim de quaranta paraules, escriviu un resum de la informaci principal del text.[1 punt] 1.5.Resoleu les qestions segents, relatives a les lectures obligatries daquest curs.1.5.1. En un mxim de cinquanta mots, escriviu largument de lobra El Caf de la Marina, de Josep Maria de Sagarra.[1 punt]81.5.2. Indiqueu si les afirmacions segents, relatives al recull El Caf de la Granota, de Jess Moncada, sn vertaderes o falses.[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]Vertader Falsa)Lantiga vila de Mequinensa era just a la confluncia del rius Ebre i Segre.b)Hi ha un parell de contes que responen a lestructura del soliloqui epistolar.c)Hi ha tres contes que tenen com a escenari altres pobles del voltant.d)En tots els contes hi ha el mateix protagonista principal.e)El vell Cristfol s linformant de lautor.2.Expressi escrita2.1.Reescriviu els fragments segents, subratllats en el text, posant els verbs de les ora-cions principals en mode condicional i fent les adaptacions que calgui en la resta de verbs.[1 punt] Evidentment,sihocircumscrivimalacciquefemnosaltresilarestade mamfers, els ocells no orinen.Ara b, el seu carcter cid els fa corrosius i per aix molts ocells urbans, com ara els coloms, malmeten les esttues i faanes on reposen. Tamb hi ha la possibilitat, tot i que poc probable, que ens caiguin al cap92.2.Redacteu, a partir de la informaci inclosa en el text, una definici per a cadascun dels termes segents, subratllats en el text.[1 punt] a)Cloaca:b)Coprodeu:2.3.Escriviuuntextdevuitantaparaules,comamnim,enquexpliqueuquina percepcipersonalteniudelescinciesnaturals.Usagradaestudiar-les?Teniu curiositat per certs fenmens? Us plantegeu alguns perqus com el del text? Llegiu revistes de divulgaci o veieu documentals? Tant si les vostres respostes sn afir-matives com si sn negatives, expliqueu per qu.[2 punts]10PART COMUNA3.Reflexi lingstica 3.1.Indiqueu lanlisi correcta dels pronoms, les oracions o els sintagmes subratllats.[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]3.1.1.Voldria que fssiu ben mortes.subjectecomplement directecomplement circumstancialcomplement de rgim verbal (o complement preposicional)3.1.2.Com us feia gruar aquell prestigi fet dama, aquell capell, aquell vestit, de vellut amb ratlletes de zebra, aquell somriure.subjectecomplement directecomplement indirectecomplement predicatiu3.1.3.Per ella se nescapolia com una sargantana.atributcomplement de rgim verbal (o complement preposicional)complement del nomsubjecte3.1.4.Per aix molts ocells urbans, com ara els coloms, malmeten les esttues i faanes on reposen.complement circumstancialcomplement de rgim verbal (o complement preposicional)complement del nomcomplement de ladjectiu3.1.5.Aquesta mescla s rica en nitrogen i fosfats.complement de ladjectiucomplement circumstancialcomplement del nomatribut113.2.Empleneuelbuitdelesoracionssegentsambelspronomsfeblesoelsrelatius adients i en la forma correcta.[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]a)Dentrades, __________ he aconseguit tres.b)Porta______________, les claus a en Joan.c)El poble ________ vius queda massa lluny del tren.d)La botiga de sabates s al final del carrer. ________ arribarem en cinc minuts.e)A les seves germanes, _________ escriu un missatge cada dia.3.3. Completeu les oracions segents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parntesis.[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]a) Et prego que no m _______________________ (interrompre) i em deixis par-lar.b)Si ________________________ (poder), plegaria de la feina.c)Abans hem _______________________ (incloure) una petici nova a la carta.d) Ambaquestnouvestuari,demelsactors______________________(lluir) dall ms.e)Si ja has acabat, agafa labric, _______________ (anar) cap a la porta i marxa.3.4.Subratlleu en el text segent cinc grafies que corresponguin al so alveolar fricatiu sonor [z].[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; si no responeu a la pregunta, no hi haur cap descompte.]Lesmorzar del casal no ens va agradar gens. Resulta que el cuiner va equivocar la dosi despcies i sal.LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcci lingstica i de ledici daquesta prova daccsEtiqueta del corrector/aEtiqueta identificadora de lalumne/aDistricte Universitari de CatalunyaProves daccs a la universitat Convocatria 2014Llengua catalana i literatura Srie 4Etiqueta identificadora de lalumne/a Etiqueta de qualificaciUbicaci del tribunal...................................................................................................................................Nmero del tribunal....................................................................................................................................Opci dexamen(Marqueu el quadre de lopci triada)OPCI AOPCI B Qualificaci1.Comprensi lectora1.11.21.31.41.52.Expressi escrita2.12.22.33.Reflexilingstica3.13.23.33.4Suma de notes parcialsDescompte per faltesTotalQualificaci final2La prova consta de tres parts: 1) comprensi lectora, 2) expressi escrita i 3) reflexi lingstica. Heu de triar UNA de les dues opcions (A o B) i fer-ne les parts 1 i 2. A ms, heu de fer la part 3, que s comuna a totes dues opcions.OPCI ALlegiu aquest text i responeu a les qestions que us plantegem tot seguit.Per a arribar al despatx de la famlia, sha de travessar abans tota la nau de la serradora. Mig per fer temps, mig perqu sabia que el pare em veia des del despatx galeria que domina el taller, vaig anar, de primer, a les mquines a saludar els homes. Desprs a dalt.Oriol, hola.Quan has arribat?Ara. En el correu de les quatre. Avi, com est?I un pet al comenament de la calba, que era tota rosada, suada de gotes.Aix vol dir que than tornat a anar malament els exmens?Vaig equivocar un problema.Que era molt difcil, potser?Tamb. Per s que no hi tinc sort.Ser qesti de no badar, aquest estiu. I cop fort als llibres. Vejam si et treus lingrs de sobre. Jo crec que vas a lexamen amb por de suspendre, i suspens. Et deus posar nerviss que no sc de mena destudiar.Mai no sabr si lavi sadonava que no havia saludat el pare, ni li havia fet cap pet: en aquells tres quarts de minut, degu conixer una humiliaci ms profunda que la meva, aquella de la mati-nadaambunapetxinaiungrapatdesorraalam.Enveurequenomesborravaambuncritni em rompia la cara amb dues galtades a ferir, vaig reconixer que, sense voler, lhavia liquidat. No em mirava. Estava a laguait. Sencenia a poc a poc. Dissimulava amb la poca traa de buscar, de primer, unpaperentreelmuntdecorrespondnciadeldia.Obrdesprsuncalaixdelescriptori:hihavia una capsa de llapis de la casa Cinzano, dos tinters de Pelikan, una capsa dhavans. Sel veia baixat del poder una mica fantstic fins a fingir que necessitava quelc, que necessitava alguna cosa. I tot per tal de matar els nervis, ell. De bell nou busc no res en un altre munt dalbarans. Durant un moment que estigu de perfil contra els vidres no gaire nets, que donen a la serradora, el vaig veure envellit. Amb poc vent a la vela. []Retallatcontraelsvidresdeldespatx,fetdunaparetdecristalls,unadefustaiduesdetblex, el perfil del pare era de: fracassat. Li vaig fer el pet que pertoca. Ara, per, daquesta habitaci de Ginebra estant, recordo, reconec, que realment li vaig fer un pet.Blai Bonet. Mster Evasi, 19691.Comprensi lectora1.1.Indiqueu quin s el tema central daquest fragment de la novela de Blai Bonet. [1 punt]Els maltractaments del pare al protagonista. El fracs en els estudis del protagonista.El canvi en la relaci del protagonista amb el seu pare.31.2.Expliqueuelsignificatdelescincoracionssegents,subratlladeseneltext. [0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]Ser qesti de no badar, aquest estiu: s que no sc de mena destudiar: Estava a laguait: Sencenia a poc a poc: De bell nou busc no res en un altre munt dalbarans:1.3.Escriviu el referent dels pronoms marcats en negreta en el text.[0,5 punts]Per s que no hi tinc sort:ni li havia fet cap pet:1.4.Indiqueu succintament la relaci del narrador amb el protagonista de la novela, lOriol.[0,5 punts] 1.5.Resoleu les qestions segents, relatives a les lectures obligatries daquest curs.1.5.1. Enunmximdecinquantamots,expliqueuelstemesprincipalsquees tracten en lobra El Caf de la Marina, de Josep Maria de Sagarra.[1 punt]41.5.2. Indiqueu si les afirmacions segents, relatives al recull El Caf de la Granota, de Jess Moncada, sn vertaderes o falses.[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]Vertader Falsa)LanticcampdefutboldelaviladeMequinensaesva negar daigua.b)La Plaga de la Ribera vol ser bona persona.c)Lautor apareix en alguns contes recollint histries.d)LamodelaminavafugiramblaClaudiaCardinale, una actriu italiana de lpoca.e)Clenxa s el malnom del barber de la vila.2.Expressi escrita2.1.Reescriviuelfragmentsegentdeltextambaltresparaulesisensealterar-neel sentit original.[1 punt] En veure que no mesborrava amb un crit ni em rompia la cara amb dues galtades a ferir, vaig reconixer que, sense voler, lhavia liquidat.2.2.Proposeu un sinnim per a cadascun dels mots segents, marcats en negreta en el text.[1 punt: 0,2 punts per cada resposta correcta. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]a)Dissimular:b)Fingir:c)Hav:d)Habitaci:e)Pet:52.3.Hihasituacionsquehemviscutcomatensesopreocupants,perqueambel tempslesrecordemdemaneramenyspunyent;relativitzemallquevapassar. Expliqueuunaexperinciaprpia(ounasituaciinventada)queusvamolestar fa temps i que ara us sembla una ximpleria. Escriviu un text de vuitanta paraules, com a mnim.[2 punts]6OPCI BLlegiu aquest text i responeu a les qestions que us plantegem tot seguit.Si el rei franc hagus sucat mai els dits a la sang de Guifr el Pils per donar-li un escut darmes, unacosassegura:GuinedildadeCerdanyahauriaestatalcostatdelferit.Elquenostanclars si aix hauria sortit a les crniques: lesposa del comte, tot i la gran importncia que va tenir al seu moment, no apareix a la foto dels personatges ms clebres de la nostra histria.Guinedilda (tamb dita Guinedell o Guinedella) es va casar al voltant de lany 870 amb el seu cos segon,Guifr.Aquestslligamsendogmicsquesovintfregavenlincestvansermoltfreqents entre els primers comtes catalans i eren tolerats per lEsglsia, cmplice daquella estratgia poltica: eren temps decisius per a la conformaci del territori i del nou poder comtal, i no els semblava pru-dent involucrar altres famlies en el projecte.Guinedildavasermoltmsquelamaredelaprimeradinastiacomtalcatalana,lacasade Barcelona.Vaserunadonaquevacompartirelpoderambelseumaritivaparticiparbraabra enlessevesdecisions.EntotselsdocumentsdelpocaonapareixelnomdeGuifrI,ellatamb sesmenta com a comtessa de ple dret, mai com a simple consort. De fet, en el segle ix el poder era compartit per tota la parentela, i Guinedilda hi va tenir un paper especialment rellevant.FinsitotesconservaunpoemadelarxiprestmossrabCebri,deCrdova,quelelogia:s evident que calia tenir bones relacions amb una parella que shavia revelat prou poderosa per actuar amb independncia dels reis francs, i que exercia el seu poder en una rea cada cop ms mplia, amb la legitimitat duna pila de ttols (Barcelona, Urgell, Besal, Cerdanya, Girona i Osona) i una poltica inteligent de repoblaci.Ambelsseusnoufills,GuifriGuinedildatambvanactuarambsentitdestat.Provadaix s que en van oferir dos a lEsglsia com a monjos, per no en un lloc qualsevol: als monestirs que acabaven de fundar a Sant Joan de les Abadesses i a Ripoll, dos llocs clau per al control del territo-ri.VaserenaquestltimmonestironvanenterrarGuifrIel897,iprobablementlasevaesposa Guinedilda, uns tres anys desprs.Agns Rotger. Guinedilda de Cerdanya, la mare de la ptria. Spiens, nm. 114 (mar 2012)1.Comprensi lectora1.1.Desprs de llegir atentament el text anterior, indiqueu si les afirmacions segents sn vertaderes o falses.[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]Vertader Falsa)Guinedilda s un personatge histric molt conegut.b)Guifr I i Guinedilda eren reis francs.c)Lorigen de les quatre barres s una llegenda.d)Tots els fills de Guinedilda i Guifr eren monjos.e)No se sap exactament on est enterrada Guinedilda. 71.2.Proposeuunsinnimperacadascundelsmotsoexpressionssegents,marcats ennegretaeneltext.[0,5punts.Percadarespostaerrniaesdescomptaran0,1punts;perles qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]a)Clebre:b)Al voltant de:c)Tolerat:d)Parentela: e)Rellevant: 1.3.Escriviu el referent dels pronoms marcats en negreta en el text.[0,5 punts]es conserva un poema de larxiprest mossrab Cebri, de Crdova, que lelogia:en van oferir dos a lEsglsia com a monjos:1.4.EneltextesdiuqueEntotselsdocumentsdelpocaonapareixelnomde GuifrI, ella tamb sesmenta com a comtessa de ple dret, mai com a simple con-sort. Comenteu breument la diferncia entre els dos rols que pot exercir lesposa dun regent, a partir de la informaci del text.[1 punt] 1.5.Resoleu les qestions segents, relatives a les lectures obligatries daquest curs.1.5.1. En un mxim de cinquanta mots, expliqueu per qu lequip de futbol de la vila de Mequinensa va acabar guanyant el partit narrat en el conte Futbol de ribera, del recull El Caf de la Granota, de Jess Moncada.[1 punt]81.5.2. Indiqueu si les afirmacions segents, relatives a lobra El Caf de la Marina, de Josep Maria de Sagarra, sn vertaderes o falses.[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]Vertader Falsa)En Libori s lamo del Caf de la Marina.b)La Caterina s la vena den Libori.c)Els tres actes de lobra transcorren en el mateix escenari, el Caf de la Marina.d)Sembla que, temps enrere, la Caterina va avortar.e)En Claudi, al final, acaba marxant a Amrica.2.Expressi escrita2.1.Passeuelsverbsdelesoracionssegentsdeltextdelpassatperifrsticalpassat simple.[1 punt] Guinedilda va ser molt ms que la mare de la primera dinastia comtal catalana, la casa de Barcelona. Va ser una dona que va compartir el poder amb el seu marit i va participar bra a bra en les seves decisions.Amb els seus nou fills, Guifr i Guinedilda tamb van actuar amb sentit destat. Prova daix s que en van oferir dos a lEsglsia com a monjos2.2.Enunmximdequarantaparaules,escriviuunanotabiogrficabreusobrela figura de Guinedilda a partir de la informaci inclosa en el text.[1 punt] 92.3.Escriviu un text de vuitanta paraules, com a mnim, en qu exposeu quina opini us suscita la invisibilitat de les dones en molts mbits (en la histria, en la cincia, etc.).Creieuqueaixestcanviant?Esteudacordamblespoltiquesdeparitat odediscriminacipositivaquesimpulsenenalgunspasosoenalgunsmbits? Argumenteu la resposta.[2 punts]10PART COMUNA3.Reflexi lingstica 3.1.Indiqueu lanlisi correcta de les oracions o els sintagmes subratllats.[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]3.1.1.Aix vol dir que than tornat a anar malament els exmens?subjectecomplement directecomplement predicatiuatribut3.1.2.Et deus posar nervis.atributcomplement directesubjectecomplement predicatiu3.1.3.Vaig reconixer que, sense voler, lhavia liquidat.complement circumstancialcomplement de rgim verbal (o complement preposicional)complement directesubjecte3.1.4.Va ser una dona que va compartir el poder amb el seu marit i va participar bra a bra en les seves decisions.complement circumstancialcomplement de rgim verbal (o complement preposicional)complement del nomatribut3.1.5.Aquests lligams endogmics van ser molt freqents entre els primers com-tes catalans i eren tolerats per lEsglsia.complement de ladjectiucomplement circumstancialcomplement agentcomplement del nom113.2.Empleneuelbuitdelesoracionssegentsambelspronomsfeblesoelsrelatius adients i en la forma correcta. [0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]a)A en Marc, ____________ telefonars tu?b)____________ tallarem quatre, de llesques de pa.c)La facultat ________________ tagradaria entrar t molta demanda.d)_________________podemlligarsenseproblemes(lesbicicletesalaparca-ment).e)Lhome ___________________ parleu s el nou encarregat del taller.3.3. Completeu les oracions segents amb la forma verbal correcta del verb que hi ha entre parntesis.[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; per les qestions no contestades, no hi haur cap descompte.]a) Nosaltres no _____________________ (excloure, en present) ning del debat.b) Si ho ___________________________ (voler), podreu viatjar ms sovint.c) Magradaria que tu _______________________ (lluir) aquest vestit a la festa.d)Quan hagis ______________________ (moldre) el caf, afegeix-lo al massap.e)Jo sempre _______________ (tossir) quan sc al teatre. Quin greu que em sap!3.4.Subratlleu en el text segent cinc grafies que corresponguin al so alveolar fricatiu sord [s].[0,5 punts. Per cada resposta errnia es descomptaran 0,1 punts; si no responeu a la pregunta, no hi haur cap descompte.]En aquesta merceria prop de casa les peces de passamaneria sn a preus reduts.LInstitut dEstudis Catalans ha tingut cura de la correcci lingstica i de ledici daquesta prova daccsEtiqueta del corrector/aEtiqueta identificadora de lalumne/a