Mies van der Rohe: Pavelló alemany.

Fitxa tècnica

Edifici: Pavelló alemany.

Autor: Ludwig Mies van der Rohe(Aquisgrà, 1886 – Chicago, 1969.)

Cronologia : 1929 (reconst. OriolBohigas i altres 1981 - 1986).

Tipologia: pavelló d’exposició.

Materials: marbres de colors,travertí, vidre, ònix daurat i acer.

Estil: funcionalista.

Localització: parc de Montjuic(Barcelona).

Obres del mateix autor:

Casa Tugendhat (1929). Brno

Seagram building (1958) Nova York

Biografia de l’autor

Arquitecte i dissenyador, Mies van der Roheva treballar abans de la Primera GuerraMundial, als despatxos de Bruno Paul iPeters Behrens. Després del conflicte es vaadherir amb al moviment expressionista, vadissenyar els seus primers gratacels i vaestablir les bases de l’arquitectura moderna.

Entre el 1930 i el 1933 va ser director de la Bauhaus a Dessau idesprés a Berlín, des d’on va viatjar als Estats Units assetjat perl’adveniment dels nazisme. Establert a Chicago, Mies van derRohe va compaginar la seva funció docent amb la construcció degratacels importants a Chicago i a Nova York.

Descripció formal

El Pavelló alemany s’aixeca sobre un podi de travertí, al quals’accedeix per una petita escala de vuit graons tangencial al pla,que també permet l’accés a una piscina de planta rectangularsituada a la part esquerra de la plataforma. Darrere d’aquestestany artificial, hi ha la zona de serveis –despatxos i lavabo-,integrats al conjunt mitjançant un mur de travertí recorreguten part per un banc del mateix material, que s’uneix a lacoberta de la construcció principal. Aquesta, totalment plana ihoritzontal, s'estén en voladís respecte de l’estructura inferiorde suport a l’extrem esquerre, i deixa al descobert el cantócontrari, on s’ubica un petit pati rectangular tancat. En aquestpati, sobre un segon estany més petit, una escultura femeninade bronze de Georg Kolle.

La major part de la superfície mural que limita l’edifici principalés vidrada, fet que permet una bona interrelació entre interior iexterior. Aquesta entrada de llum tan generosa permet crearuna sensació d’espai més gran, que l’arquitecte reforça permitjà del reflex del mateix edifici a l’aigua de les dues piscines.

Els nous avenços tecnològics i els nous materials permeten quela coberta de l’edifici se sostingui només damunt de vuit pilarsmetàl·lics, i així allibera els murs de la funció habitual decàrrega. L’arquitecte aconsegueix així que les parets il·lusòriesde marbres de colors i vidre transparent de l’interior creïn lapercepció d’un recinte obert i polivalent, totalment oposat altradicional espai compartimentat.

El mobiliari de l’interior el formen la popular Cadira Barcelona iuna catifa negra i una cortina vermella que, al costat del murcentral d’ònix daurat, representen la bandera alemanya.

Entorn i integració urbanística

L’obra està dins del recinte firalque es va construir amb motiude l’Exposició Internacional a lafalda de la muntanya deMontjuic, a Barcelona. El seuemplaçament, apartat de l’eixprincipal de l’Exposició, va serelegit pel mateixarquitecte, potser per evitar detrencar visualment la propostahistoricista i eclèctica dels seusgrans palaus oficials que es vanconstruir per a l’Exposició.

Funció, contingut i significat

Concebut per ser la seu de la representaciód’Alemanya a l’Exposició Internacionalcelebrada a Barcelona l’any 1929, la sevafunció principal era acollir la recepció oficialdispensada al rei Alfons XIII per les autoritatsalemanyes.

La construcció va suposar un model dereferència i difusió de les noves idees del’arquitectura del moviment modern.

Acabada l’Exposició, el Pavelló es va desmuntar. Entre el 1983 iel 1986, a petició d’alguns arquitectes importants de la ciutat, esva reconstruir fidelment a l’emplaçament original.

Models i influències

Mies van der Rohe va seguir els principis de l’arquitecturafuncionalista iniciada a l’escola de Chicago per Louis Sullivan a ladarreria del segle XIX. Aquest corrent arquitectònic va tenircontinuïtat a Alemanya, amb els edificis de Walter Gropius, i aFrança amb Le Corbusier. L’any 1926, l’arquitecte francès vaformular els cinc principis bàsics de la nova arquitectura: plantalliure, ús de pilons (columnes metàl·liques), terrasses planes,finestral continu i lliure formació de la façana, preceptes queMies van der Rohe va utilitzar a l'edifici barceloní.

Le Corbusier: Ville Savoie (1928-1931).

Els mateixos principis arquitectònics del projecte del Pavelló deBarcelona es va aplicar amb finalitats domèstiques a la casaTugendhat de Brno. El Pavelló de Mies van der Rohe ha inspiratl’obra de diverses generacions d’arquitectes contemporanis.

Van der Rohe va dissenyar el mobiliari Barcelona juntament ambla seva sòcia, Lilly Reich. És un moble amb l'estructura d'acerinoxidable polit i el seient i el respatller de cuir. Recorda la sellacurulis, les cadires que utilitzaven els magistrats romans, i tambées va convertir ràpidament en objecte paradigmàtic del'arquitectura moderna.