Pedro Jesús Teruel · Marcel Proust comença a publicar . A la recerca del temps perdut. 1914 28...

Torna P. J. TERUEL: Recull de textos per a APRENENTATGE I ENSENYAMENT DE LA FILOSOFIA | 1

Pedro Jesús Teruel

La lluita per l’educació

RECULL DE TEXTOS PER A L’ASSIGNATURA APRENENTATGE I ENSENYAMENT DE LA FILOSOFIA I

València, 2016

© Pròleg, taula cronològica, bibliografia, peus de foto i selecció de fragments i imatges: Pedro Jesús Teruel, 2015-2016. © Traducció catalana de la selecció de l’obra de John Dewey Experience and Education: Pedro Jesús Teruel, 2015. © Traducció catalana de la veu ‘pragmatisme’ del Diccionario de Filosofía en CD-rom de Jordi Cortés Morató i Antonio Martínez Riu (Herder, Barcelona 1996, 19993): Jordi Cortés. El text hi ha sigut reproduït gràcies a l’amable disposició de l’autor, que l’ha associat on line a una llicència Creative Commons.


ÍNDEX

PRÒLEG …………………………………………...……………………………………………………………….……………….. 5

DEWEY …………………………………………...……………………………………………………………………….….…….. 9 1. Eines de treball .........................................................................................................……….. 11

1.1. Taula cronològica …....…..……….................................................…………………... 11 1.2. Bibliografia ..........…...……………................................................…………………... 13

2. Textos ....................................................................……………………………..……………………... 15 3. Glossari …….……………...…....………...……………………………………………………………………….. 19


PRÒLEG

DE LA FILOSOFIA A L’EDUCACIÓ

LA FILOSOFIA EXISTEIX en el mode del diàleg. Naturalment, el diàleg pot adoptar diverses formes. Pot tractar-se de la conversa directa amb els interlocutors presents, al voltant de temàtiques que a tots interessen o que poden esdevenir objecte de l’interès comú; no és casualitat que una de les pàgines més assenyalades en els orígens del pensament occidental estigui associada als diàlegs socràtics. La conversa pot transcendir els límits del temps i de l’espai i trobar lloc mitjançant l’escriptura; vet ací perquè la correspondència i la citació constitueixen modes i incitacions per al pensament filosòfic. Fins i tot l’activitat intel·lectual individual és, com bellament la va caracteritzar Agustí d’Hipona, un silenciós conversar de l’ànima amb si mateixa. Sigui en la seva actualitat eficient o sigui projectat al passat o recollit en la intimitat del subjecte, el discurs dialògic és la forma en la qual esdevé la filosofia.

Eixe diàleg és alhora una realitat política. Mitjançant el diàleg troben lloc les preses de posició, la seva defensa i la seva justificació. Naturalment això no succeeix en qualsevulla mena d’associació política: la centralitat del diàleg és distintiu de la democràcia (que eixe diàleg sigui sencer i eficaç o aparent i impostat, que açò succeeixi en ocasions o sovint, com a inevitable dany col·lateral o com a defecte millorable, això són figues d’altre paner). Nogensmenys el caràcter públic del diàleg abasta una vessant més pregona d’allò polític. En efecte, la seva actualització en una societat concreta i entre membres de grups d’edat diferents va teixint la trama d’allò que anomenem ‘ciutadania’. La consciència ciutadana brolla tan sols com a resultat d’una presa de consciència dels lligams que existeixen entre les generacions. El seu aliment és el (re)coneixement mutu. La seva via natural inicial és la relació intersubjectiva en el si de la família. La seva via cultural institucionalitzada és l’educació.

Mitjançant l’educació es potencia i reforça la continuïtat de les generacions presents amb les generacions passades, posant així els fonaments de la ciutadania; mitjançant l’educació s’hi afavoreix alhora la interacció amb el present en tota la seva complexitat i riquesa. És clar que aquesta és una afirmació de màxims, un horitzó utòpic. Determinats modes de dur endavant els processos educatius poden suposar la mort del diàleg amb les generacions precedents i la tomba de l’interès envers el món present. Hi ha modes d’educar que enverinen el diàleg de la subjectivitat amb si mateixa i amb els interlocutors possibles, que bloquegen les possibilitats de creixement i maduració. No qualsevulla educació formalment reeixida respon als objectius exposats adés.

SI HI HA UNA TRADICIÓ DE PENSAMENT que s’ha plantejat aquestes qüestions de forma incisiva i actual, ha sigut l’escola de John Dewey. L’encreuament existencial entre filosofia, educació i democràcia constitueix de fet el nervi especulatiu de l’obra deweyana. El seu pensament arreplega influències de tota mena –des de la filosofia clàssica a la contemporània, passant per la moderna– i les desenvolupa en un sistema original que inclou una teoria del coneixement i una teoria política que troben en la filosofia de l’educació, arrelada en una antropologia filosòfica, la seva frontissa. Dewey dóna una volta de femella a l’ideal il·lustrat d’emancipació i a la seva recepció per part de Marx com a praxi. La seva modulació de la praxi, en clau pragmatista, cristal·litza en una reflexió original i engrescadora al voltant del fet educatiu.

El punt de vista deweyà ha sigut enormement influent en les dècades posteriors. Per afluents diversos, la seva inspiració assoleix la major part de les branques contemporànies del debat contemporani al voltant de l’educació i de la innovació en aquest camp. No ha sigut pas aquesta una recepció linial o exponencialment reeixida. Tanmateix els desafiaments del present semblen suggerir una tornada a Dewey.

En efecte, els trets del món contemporani –almenys en les societats de la informació que encapçalen els processos globalitzadors– han establert modes d’existència inèdits. Amb allò em refereixo a nous modes de relació, inextricablement lligats a la constitució de les identitats singulars, que concerneixen tant les formes de relació amb el llegat del passat com les vies d’interacció amb els interlocutors del present. Eixes novetats afecten el tipus d’ensenyament que s’ofereix a les institucions educatives de societats com la nostra; hi assenyalen un veritable desafiament i una fulla de ruta, tant per al present immediat com a mitjà termini.

Vet ací perquè paga la pena endinsar-se en l’univers intel·lectual de Dewey. Fer-ho constitueix, a més a més, un mode d’acostar-nos al pensament del segle XX i a les seves projeccions contemporànies. Podem considerar-ho doncs com una continuació de la matèria CORRENTS ACTUALS DE LA FILOSOFIA II, que d’aquesta manera enllaça coherentment amb APRENENTATGE I ENSENYAMENT DE LA FILOSOFIA I. La seva interacció amb el nostre present –amb l’avui i amb les nostres inquietuds personals a hores d’ara– és fora de dubte. ■


DEWEY Tornar a l’índex

A l’esquerra: John Dewey l’any 1902 a la Universitat de Chicago, on sis anys abans havia esdevingut director del departament de Filosofia, Psicologia i Pedagogia. L’any de la foto publicà The child and the currículum.

© Eva Watson-Schütze, 1902.


1. EINES DE TREBALL 1.1. Taula cronològica

A la present taula cronològica venen incloses les dates fonamentals de la vida de John Dewey així com referències a etapes rellevants de la seva formació. S’hi assenyala també les dates de publicació dels seus escrits, junt amb alguns esdeveniments rellevants de caràcter polític o cultural. Les obres de Dewey hi apareixen citades amb el títol original.

1859 20 d’octubre: naix John Dewey a Vermont, Nova Inglaterra. 8 d’abril: naix Edmund Husserl. Charles R. Darwin: On the origin of species by means of natural selection. [Estudis de Grau a la Universitat de Vermont. Ensenyament en un institut de secundària.] 1884 Finalització dels estudis de Doctorat a la Universitat John Hopkins. Ensenyament a la Universitat de Michigan. Ensenyament a la Universitat de Minnesota. 1889 Santiago Ramón y Cajal presenta la teoria neuronal del cervell a Berlín. De nou a la Universitat de Michigan, com a director del departament de Filosofia. 1893 Piotr Ilix Txaikovski compon la Simfonia Patètica. Edvard Much: El crit. 1894 Director del departament de Filosofia, Psicologia i Pedagogia, Universitat de Chicago. Guglielmo Marconi inventa la telefonia sense fils. Louis Lumière inventa el cinematògraf. 1895 Josef Breuer i Sigmund Freud publiquen els seus Estudis sobre la histèria. 1896 Interest as related to the training of the will. 1897 My pedagogical creed. Ethical principles underlying education. Bram Stoker: Dràcula. 1898 Espanya perd Filipines i Cuba. Pierre i Marie Curie descobreixen el ràdio. 1899 The school and society. Henri Becquerel descobreix la radioactivitat. Giacomo Puccini: La bohème. 1900 Psychology and social practice. Husserl: Investigacions lògiques [1900-1901]. Sigmund Freud: La interpretació dels somnis. 19 d’octubre: conferència de Max Planck a Berlín. 1902 The child and the curriculum. 1903 Bertrand Russel: Principia mathematica. 1904 Professor a la Universitat de Columbia (Nova York). 1905 Max Weber: L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme. Albert Einstein: teoria de la relativitat especial. 1907 Pablo Picasso: Les senyoretes d’Avinyó. Gustav Klimt: El petó. 1908 Theory of the moral life. 1910 How we think. 1913 Miguel de Unamuno: Del sentimiento trágico de la vida. Marcel Proust comença a publicar A la recerca del temps perdut. 1914 28 de juny: esdeveniments de Sarajevo i inici de la primera guerra mundial. 1915 Max Scheler: El formalisme en l’ètica i l’ètica material dels valors. Albert Einstein: teoria de la relativitat general. Franz Kafka: La metamorfosi. 1916 Democracy and education. An introduction to the philosophy of education. Vicente Blasco Ibáñez: Los cuatro jinetes del apocalipsis.

1917 Revolució de febrer en Rússia. 1919 Viatge a Xina. Assassinat de Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht. Fundació de la Internacional comunista. 23 de març: Benito Mussolini funda el partit feixista italià. 28 de juny: tractat de Versalles. 1922 Human nature and conduct. Ludwig Wittgenstein: Tractatus logico-philosophicus. 28 d’octubre: marxa de Mussolini sobre Roma. 1923 Putsch de Múnic. 1924 Hitler redacta Mein Kampf. 1925 Experience and nature. Sergei Eisenstein: El cuirassat Potemkin. 1926 Heidegger lliura a Husserl la seva còpia signada d’Ésser i temps. 1928 New schools for a new era. Alexander Fleming descobreix l’efecte antibiòtic de la penicil·lina. 1929 Dewey, primer president del People’s Lobby. The quest for certainty: A study of the relation of knowledge and action. The sources of a science of education.

Rudolf Carnap, Otto Neurtah i Hans Hahn: La visió científica del món. Edwin Hubble: treballs sobre l’expansió de l’univers. Gran Depressió econòmica als Estats Units. 1930 Jubilació. José Ortega y Gasset: La rebel·lió de les masses. 1931 American education past and future. Salvador Dalí: La persistència de la memòria. 1933 The social-economic situation and education. How we think: a restatement of the relation of reflective thinking to the educative process. 27 de febrer: incendi del Reichstag. 5 de març: el partit nacionalsocialista guanya les eleccions amb el 43,9% dels vots. 1934 Art as experience. 1935 Liberalism and social action. 1936 Federico García Lorca escriu La casa de Bernarda Alba. Margaret Mitchell publica Allò que el vent s’endugué. 17 de juliol: alçament militar de Francisco Franco; inici de la guerra civil espanyola. 6 de novembre (-novembre de 1937): el govern de l’Estat es trasllada a València. 1937 Pablo Picasso: Guernica. Miguel Hernández: Viento del pueblo. 1938 Experience and education. Logic: the theory of inquiry. 1939 Freedom and culture. 1 d’abril: fi de la guerra civil espanyola. 1 de setembre: inici de la invasió de Polònia per l’exércit alemany. 3 de setembre: Regne Unit i França declaren la guerra a Alemanya. 1940 Education today. 1945 30 d’abril: Hitler i Eva Braun es suïciden al búnker de Berlín. 26 de juni: fundació de l’Organització de les Nacions Unides (ONU) 6 d’agost: llançament de la primera bomba atòmica sobre Hiroshima. 1946 Problems of men. 1947 Independència de la India. 1948 Proclamació de l’estat d’Israel. 1949 Proclamació de la República Democràtica Alemanya. 1952 Dewey mor a Nova York.


1. EINES DE TREBALL 1.2. Bibliografia Aquesta selecció bibliogràfica està orientada a les fonts primàries i secundàries que resulten d’utilitat en el marc de l’assignatura APRENENTATGE I ENSENYAMENT DE LA FILOSOFIA I. [hi venen assenyalades amb asterisc]; d’altres constitueixen fonts adients per a l’aprofundiment en aspectes presentats a les classes magistrals. 1. Fonts primàries

1.1. Obres de Dewey

1.1.1. Obres completes

Existeix una edició d’obres completes publicades en trenta-set volums entre el 1967 i el 1992 pel Servei de publicacions de la Southern Illinois University. És integrada per tres sèries: The early Works, que abasta el període 1882-1898; The middle Works, del 1899 al 1924; i The later Works, des del 1925 fins al 1953. Hi ha una nombrosa selecció de títols d’aquestes obres completes a la primera planta de la biblioteca “Joan Reglà”.

1.1.2. Traduccions

Són nombroses les obres de Dewey traduïdes al castellà. Entre elles, i atesa llur rellevància en el sistema deweyà, n’hi anomenaré dues. L’obra del 1916 Democracy and education. An introduction to the philosophy of education va ser traduïda al castellà i publicada per primera vegada en Argentina: Democracia y educación. Una introducción a la filosofía de la educación (Losada, Buenos Aires 1946; reedició en l’editorial Morata, Madrid 1995).

En l’altre extrem cronològic de la producción deweyana es trova l’obra del 1938 Experience and education, que igualment va rebre la primera versió castellana a Argentina: Experiencia y educación (Losada, Buenos Aires 1939). La mateixa obra va ser reeditada posteriorment a Espanya, amb traducció de Lorenzo Luzuriaga (editorial Biblioteca Nueva, Madrid 2004)*.

2. Literatura secundària

2.1. Biografies i introduccions al pensament deweyà

2.1.1. Obres introductives

HOOK, SIDNEY: John Dewey: an Intellectual Portrait (1939). Traducció castellana: John Dewey, semblanza intelectual, Paidós Ibérica, Barcelona 2000.

BERNSTEIN, RICHARD J.: John Dewey, Washington Square Press 1966. BOISVERT, RAYMOND: John Dewey: Rethinking Our Time, SUNY Press, Nova York 1997. SCHILPP, PAUL A. (ed.): The Philosophy of John Dewey, Tudor, Nova York, 1951. SHOOK, JOHN: Dewey's Empirical Theory of Knowledge and Reality, The Vanderbilt Library of

American Philosophy 2000. SLEEPER, R. W.: The Necessity of Pragmatism: John Dewey's Conception of Philosophy, amb

introducció de Tom Burke, University of Illinois Press 2001.

2.2. Sobre la vessant educativa del pensament deweyà

LARRAURI, MAITE: L’educació segons John Dewey, Tàndem edicions, València 2012 [n’hi ha versió castellana de l’autora mateixa].

MAYHEW, KATHERINE CAMP / EDWARDS, ANNA CAMP: The Dewey School, Atherton, Nova York 1966.

MARTIN, JAY: The Education of John Dewey, Columbia University Press 2003. GARRISON, JIM: Dewey and Eros: Wisdom and Desire in the Art of Teaching, Teachers College

Press 1997. Reedició en Information Age Publishing, Charlotte 2010. FINKEL, DONALD L.: Teaching with your mouth shut, Boynton / Cook Publishers, Portsmouth

1999. Trad. catalana de M. Josep Cuenca: Ensenyar amb la boca tancada, PUV, 2008. Trad. castellana d’Óscar Barberá: Dar clase con la boca cerrada, PUV, 2008.

2.3. Altres aspectes

GOOD, JAMES: A Search for Unity in Diversity: The "Permanent Hegelian Deposit" in the Philosophy of John Dewey, Lexington Books 2006.

ROTH, ROBERT J.: John Dewey and Self-Realization, Prentice Hall 1962. PAPPAS, GREGORY: John Dewey's Ethics: Democracy as Experience, Indiana University Press

2008.


2. TEXTOS

Selecció d’ Experiència i educació (1938) 1 QUANTS ESTUDIANTS no esdevingueren insensibles a les idees i quants no perderen l’ímpetu per a aprendre arran del mode en què varen experimentar la instrucció? Quants no adquiriren determinades capacitats per mig d’un ensinistrament automàtic, de manera que llur facultat de jutjar i llur capacitat d’actuar intel·ligentment en situacions noves va quedar limitada? Quants no arribaren a associar el procés d’aprendre amb el fàstic i el cansament? Quants no trobaren que van aprendre d’un mode tan aliè a les situacions de la vida externa a l’escola que aquesta no els va donar poder de control sobre aquelles? Quants no associen els llibres amb l’estúpid esforç que els va “condicionar” per a qualsevol cosa, llevada una lectura vivaç?

Si hi presento aquestes qüestions no és pel gust de condemnar en bloc la vella educació. És per un fi totalment diferent. És per a realçar el fet, en primer lloc, que la gent jove ha tingut experiències a les escoles tradicionals; després, que allò pertorbador no hi és l’absència d’experiències, sinó llur caràcter defectuós i erroni: erroni i defectuós des del punt de vista de la relació amb l’experiència ulterior. L’aspecte positiu d’aquest punt és encara més rellevant en relació amb l’educació progressista. No n’hi ha prou amb insistir sobre la necessitat de l’experiència ni tan sols de l’activitat en l’experiència. Tot depèn de la qualitat de l’experiència que es posseeix. ●

1 DEWEY, JOHN: Experience and education (1938), edició crítica de Javier Sáenz Obregón amb traducció de Lorenzo Luzuriaga: Experiencia y educación, Biblioteca Nueva, Madrid 2004, p. 72-73. Traducció catalana de P. J. Teruel.

John Dewey el 1930, any de la seva jubilació.

Selecció d’ Experiència i educació (1938) 2 ELS PRINCIPIS DE CONTINUÏTAT I INTERACCIÓ no poden ser separats l’un de l’altre. Són, per a dir-ho així, els aspectes longitudinal i lateral de l’experiència. Situacions diferents es succeeixen unes a d’altres. Ara bé, arran del principi de continuïtat es porta quelcom de l’anterior a la següent. Quan un individu passa d’una situació a d’altra el seu món, el seu ambient, s’amplia o es contrau. No es troba vivint en altre món sinó en una part o àmbit diferent d’un món que és ú i el mateix. Allò que ha adquirit en coneixement i habilitat en una situació esdevé un instrument per a comprendre i tractar eficaçment la situació que hi segueix. El procés continua en tant que la vida i l’aprenentatge continuen. En cas contrari, el curs de l’experiència es desordena, puix el factor individual que hi intervé tot fent-hi l’experiència està fes. Un món dividit, un món les parts i els aspectes del qual no estan units és alhora signe i causa d’una personalitat dividida. Quan la dispersió assoleix un cert nivell caracteritzem la persona com a dement. D’altra banda, una personalitat plenament integrada existeix tan sols quan les experiències successives s’integren les unes amb les altres; pot formar-se tan sols quan s’edifica un món d’objectes relacionats.

2 DEWEY, JOHN: Experience and education (1938), edició crítica de Javier Sáenz Obregón amb traducció de Lorenzo Luzuriaga: Experiencia y educación, Biblioteca Nueva, Madrid 2004, p. 86-87. Traducció catalana de P. J. Teruel.

Fotograma del films Dead Poets Society, de Peter Weir (Estats Units, 1989), amb Robin Williams em primer pla en el paper del professor Keating. El film ofereix prou material diegètic d’interès per a reflexionar al voltant dels principis deweyans de continuïtat i interacció.


La continuïtat i la interacció en la seva unió activa, recíproca, donen la mesura de la significació i vàlua d’una experiència. La preocupació immediata i directa d’un educador són doncs les situacions en què té lloc la interacció. L’individu que hi intervé com a un factor en ella és allò que és en un moment específic. L’altre factor, el de les condicions objectives, és el que en certa mesura es troba dins de les possibilitats de regulació per part de l’educador. Com ja s’ha observat, la frase “condicions objectives” té un ampli abast. Compren allò que fa l’educador i el mode com ho fa; i no tan sols les paraules parlades, sinó també el to de veu en què es pronuncien. Compren l’equip, els llibres, els aparats, les joguines i els jocs emprats. Compren els materials amb què actua l’individu i, el que és més important, la total estructuració social de les situacions en què la persona es troba.

Quan es diu que les condicions objectives són aquelles que pot regular l’educador s’hi entén, naturalment, que la seva capacitat per a influir directament en l’experiència dels altres i doncs en l’educació que aquest reben li imposa el deure de determinar aquell ambient que interactuarà amb les capacitats i necessitats existents en els educands, per a crear-hi una experiència valuosa.●


3. GLOSSARI

Pragmatisme 3

[Del grec prágma, pragma, ‘acció’.] Escola filosòfica sorgida en els EE.UU. a la fi del s. XIX i començaments del XX, els propulsors més destacats de la qual van ser Charles Sanders Peirce, William James i John Dewey.

Peirce va ser l’iniciador del mètode que implica aquest sistema, formulant el principi que l’interès i importància d’un concepte resideix únicament en els efectes directes que considerem pugui tenir en la conducta humana. A aquest mètode d’atorgar significat als conceptes, tendent a eliminar allò metafísic, Peirce el va anomenar «pragmatisme» (que després va canviar per «pragmaticisme» per diferenciar-lo del que ell creia que eren desviacions del seu pensament), inspirant-se en la praxis de la filosofia grega i la «pràctica» de Kant.

Aquestes idees inicials es van difondre entre els membres del denominat «Club metafísic» de Cambridge, entre els quals es comptava W. James. Aquest les va popularitzar sobretot amb la seva obra Pragmatisme, de 1907. James va generalitzar la recerca del sentit no sols dels termes, sinó també de les grans qüestions metafísiques, i la va configurar com una teoria sobre la veritat. Segons James, més que en un acord o concordança amb la realitat, la veritat consisteix en el que és avantatjós per al pensament, o en la consecució d’una relació satisfactòria amb la realitat; l’avantatge i la satisfacció es refereixen a l’útil, o al pràctic; «vertader» és una classe de «bo».

Aquest aspecte relativista del pragmatisme va ser corregit, o discutit, per J. Dewey que analitza el concepte del «vertader en la pràctica» en termes que s’acosten als requisits d’una investigació científica. Dewey va anomenar instrumentalisme a la seva manera d’enfocar el pragmatisme: el coneixement és un procés d’investigació, en el qual les idees són els instruments; d’elles no diem pròpiament que siguin vertaderes o falses en si mateixes, sinó que els mitjans dels que ens valem per investigar quines de les nostres creences serveixen per resoldre els nostres problemes són d’índole variada; el terme de la investigació no és la veritat o la certesa absoluta, sinó una «afirmabilitat garantida», és a dir, un prudent judici pràctic que es recolza en el conjunt d’afirmacions que desenvolupa metòdicament l’empresa (comunitat) científica. Dewey ha estat considerat com un dels filòsofs americans més influents del present segle: moltes de les seves idees han repercutit en diversos aspectes de l’educació, l’ètica, la sociologia i la política. ●

3 CORTÉS MORATÓ, JORDI / MARTÍNEZ RIU, ANTONIO: Diccionari de filosofia, Herder, Barcelona 2000, en línia: <www.pensament.com>.

Pedro Jesús Teruel · Marcel Proust comença a publicar . A la recerca del temps perdut. 1914 28...

Documents

Transcript of Pedro Jesús Teruel · Marcel Proust comença a publicar . A la recerca del temps perdut. 1914 28...