C/ Cullera, 137 - 46730 - Grau de Gandia / Tel: 962829440 / Fax: 962829441 / 46022181@edu.gva.es / www.velesevents.com /

@iesvelesevents

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA

2016-17

Revisat i actualitzat el 26 d’octubre de 2016

IES VELES E VENTS GRAU GANDIA

2

INDEX 1. Justificació del Pla Lector de l’IES Veles e Vents 2. Anàlisi de necessitats. 3. Objectius que perseguim 4. Línies directrius i activitats previstes al PFL

a. Activitats d’aula • Assignatures lingüístiques • Assignatures no lingüístiques • Dinamització de la lectura

b. Activitats de centre • Dinamització de la biblioteca de l’IES • Biblioteca tutoritzada • III concurs de Microrelats Veles e Vents • Creació fons bibliogràfic • Potenciació visites d’autors. • Creació biblioteca infantil de Serveis Socioculturals i a la Comunitat.

c. Creació de la Revista Escolar d. Mapa conceptual del nostre Pla de Foment Lector

5. Avaluació del Pla de Foment Lector, de la dinàmica de la biblioteca i de les relacions externes i revista de l’IES

6. Propostes específiques realitzades des dels diferents departaments a. Departaments lingüístics b. Departaments no lingüístics

7. Propostes realitzades des dels departaments de Formació Professional 8. Organització i funcionament de la Biblioteca Tutoritzada

3

I. Justificació del Pla Lector de l’IES Veles e Vents

La lectura és una font d’informació, d’aprenentatge i de plaer. Per tant, llegim de manera diferent segons quin siga el nostre objectiu.

Llegir no és únicament saber descodificar un text, sinó saber entendre’l. Si no els comprenem, els textos acaben per resultar-nos avorrits i la lectura deixa de ser una activitat satisfactòria. Per això, el treball sobre la comprensió lectora és bàsic i ineludible en qualsevol projecte o pla de foment lector que es vulga fer amb garanties d’èxit.

Si la lectura és una font d’informació i d’aprenentatge, això significa que la lectura no és una activitat exclusivament de caràcter literari i, per consegüent, en un pla de foment de la lectura s’han de programar també activitats de lectura relacionades amb les temàtiques de les àrees no lingüístiques: coneixement del medi, artística, religió, matemàtiques, història, ciències, filosofia, educació física, etc.

Dins del plantejament comunicatiu de l’ensenyament de la llengua, la lectura assumeix una importància capital, fins aplegar a ser-ne l’eix vertebrador. La lectura és una activitat imprescindible per a la comprensió dels textos i per al desenvolupament de la pròpia expressió oral i escrita, a més de constituir una tasca insubstituïble per al desenvolupament en l’alumnat de l’autonomia de l’aprenentatge. Un dels materials complementaris essencials són els llibres de lectura.

Durant l'elaboració per part dels equips docents i d'orientació de l’IES Veles e Vents, del Pla de millora en el curs 2010-2011 es va crear un grup específic a partir dels departaments d'instrumentals, el de FOL i l'equip directiu del centre que va analitzar l'estat de la lectura en el centre i les necessitats lectores que implicava la millora dels resultats acadèmics.

Al llarg dels cursos hem anat incorporant diferents aspectes inclosos en les propostes de millora anuals realitzades per tal de augmentar la competència lectora i escriptora dels nostres alumnes. Estan participant tots els departaments del nostre IES i així ho reflectim al propi Pla de Foment Lector.

També val a dir que el curs 2014-15, iniciarem el procés de constitució del nostre IES en Comunitat d’Aprenentatge. En aquest procés s’hi incorporaven tres actuacions d’èxit: el grups interactius heterogenis fonamentats en una pedagogia inclusiva, les tertúlies dialògiques de clàssics i la biblioteca tutoritzada ja no sols com experiència primerenca amb un grup d’alumnes, sinó generalitzada a tots els cursos d’ ESO.

Són precisament aquest dos aspectes darrers els que donen una espenta si cap més forta a les mesures per desenvolupar el foment lector en el nostre alumnat.

La biblioteca del centre, al llarg dels darrers dos cursos s’ha redefinit com a un espai obert als nostres alumnes i a les famílies. Des del curs 2014-15 funciona com a Biblioteca tutoritzada i el seu ús ha augmentat progressivament des d’aquells inicis. Una mitjana de 20 alumnes utilitzaven el curs passat la biblioteca tutoritzada. La nostra missió, és sense cap dubte, seguir potenciant aquesta línia de treball.

El darrers cursos, també s’ha implementat la formació de les famílies des de les tertúlies dialògiques de clàssics.

La creació del concurs de Microrelats al Veles ha suposat també altra línia de treball exitosa. 150 microrelats es presentaren el passat curs a aquest concurs.

Amb la valoració dels èxits aconseguits i de les deficiències que seguim arrossegant, presentem el present Pla de Foment Lector. Analizant les necessitats que en tenim, fixant els objectius per al present curs i marcant unes línies directrius de treball amb el disseny d’unes activitats que possibiliten aconseguir aquests objectius abans esmentats.

4

II. Anàlisi de necessitats.

En els darrers cursos i, molt especialment en el Pla de Millora 2013-14 analitzàvem una sèrie d’aspectes o idees sobre les quals podríem incidir:

1. Durant els proppassats cursos s’ha anat fent una avaluació molt positiva de la implementació d’aquestes activitats. No obstant s’han fet valoracions, en alguns casos del perill de saturar la càrrega lectiva de l'alumnat amb la lectura de llibres (que no amb la lectura en si) i resulta important configurar un model que compatibilitze aquest pla amb la realitat de l'estudiant. Com diu Daniel Pennac “Llegir és l’únic verb que no pot conjugar-se en imperatiu”

2. Cal destacar doncs que els hàbits lectors del nostre alumnat es centren, la majoria de vegades al propi àmbit escolar. No sabem si existeix una correlació entre els hàbits lectors de l’alumnat i el de les pròpies famílies. (Caldria descobrir-ho)

3. Si que podem reflectir que la utilització i freqüència d’ús dels recursos materials i documentals del centre per part del propi alumnat, del professorat i de les famílies n’és mínima. Caldria organitzar i catalogar els fons existents al nostre IES i, en especial, els relatius a la biblioteca del centre

4. Si en parlem de la biblioteca, cal donar-li una espenta definitiva. Hem creat ambients adequats, hem fixat horaris concrets, s’ha treballat la dinamització des de la biblioteca tutoritzada però hem de donar un pas més enllà i crear un veritable focus cultural del centre.

5. Necessitat de treballar la lectura en veu alta en la pròpia classe: fragments de textos literaris amb valoracions de l’alumnat i professorat, lectures dialògiques de clàssics i dels llibres seleccionats pel professorat, poemes comentats in situ,... Si a parlar se n’aprén parlant, per aprendre a llegir, caldrà llegir-los.

6. Continuar amb la dinamització de la biblioteca tutoritzada. El passat curs es varen cobrir les expectatives que en teníem. Cal seguir en aquesta línia.

7. Necessitat de seguir potenciant i millorant la que serà III edició del concurs de Microrelats del nostre IES. 8. Necessitat d’augmentar la participació familiar en les activitats d’animació lectora, especialment en les

tertúlies dialògiques amb familiars i la biblioteca tutoritzada. 9. Des de la línia metodològica d’ApS i per tal de poder arribar a l’aplicació de continguts per aprendre

mentre es realitza una intervenció comunitària, la necessitat d’estructurar el fons bibliogràfic de la biblioteca infantil del departament de SSC i a la Comunitat.

III. Objectius que perseguim: Amb aquest Pla de Foment lector perseguim:

1. Planificar activitats que fomenten la comprensió lectora des de les àrees del currículum per a formar lectors competents. 2. Fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci i de gaudi; com a font de plaer i de diversió. 3. Impulsar en el nostre IES el desenvolupament de estratègies i pràctiques lectores, incorporant l’ús regular de la biblioteca escolar com recurs de recolzament per l’aprenentatge permanent. 4. Fomentar en el professorat l’ús de la biblioteca escolar i els diferents recursos com a mitjà per a la millora de l’aprenentatge. 5. Promoure la col·laboració i participació de les famílies i altres membres de la comunitat educativa de l’entorn en les activitats derivades dels plans de foment de la lectura. 6. Estimular l’ús de fonts documentals complementaris al llibre de text, tant en suports impresos com en suport digital i audiovisual, reforçant així la figura dels mitjans audiovisuals i digitals com a mitjans de suport a la lectura.

5

7. Fomentar en l’alumnat una actitud reflexiva i crítica per mitjà del tractament de la informació. 8. Potenciar l’ús i la dinamització de la biblioteca del nostre IES com a extensió cultural oferint un accés igualitari als recursos i a la cultura, adequant-la als objectius i actuacions recollides en aquest pla. 9. Promoure les lectures dialògiques i les tertúlies dialògiques de clàssics en el dia a dia de les nostres aules. 10. Dinamitzar les relacions amb les biblioteques municipals, especialment la del barri del Grau per tal de millorar l’accés a la lectura.

IV. Línies directrius i activitats previstes al Pla de Foment Lector del nostre IES:

Per poder respondre a les necessitats detectades i entrar en una espiral de millora hem decidit organitzar les activitats a tres nivells:

Línia directriu 1. ACTIVITATS A L’AULA

L’ENSENYAMENT DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA EN DIFERENTS LLENGÜES, (VALENCIÀ, CASTELLÀ, ANGLÉS, FRANCÉS, LLATÍ I GREC) ON LI ATORGAREM MOLTA IMPORTÀNCIA A:

- Treball de vocabulari

1. Deducció de significats pel context 2. Anàlisi de paraules compostes. 3. Consulta del diccionari. 4. Establiment d’analogies. 5. Treballs de camps semàntics 6. Identificació de barbarismes i estrangerismes. 7. Assenyalar i destacar sinònims i antònims

- Construcció d’oracions, paràgrafs i texts. - Redacció de diferents textos (tipologies textuals) i amb diferents propòsits.

- Desenvolupament d’estratègies

lectores

1. Abans de la lectura: activar coneixements previs, prediccions del text, anàlisi de la portada,..

2. Durant la lectura: Activitats que afavoreixen l’accés a la comprensió: lectura individual i silenciosa, formular prediccions sobre el text que s’està llegint, fer i fer-se preguntes, aclariment de dubtes, resum d’idees,...

3. Després de la lectura: Recerca d’idea o idees principals, activitats per fomentar la creativitat, la crítica literària,...

- Propostes de lectures dramatitzades a l’aula ( valencià, castellà, llatí, grec, cultura clàssica...)

L’ENSENYAMENT DE LA LECTURA I L’ESCRIPTURA EN LA RESTA DE MATÈRIES, ÀMBITS I MÒDULS. PRESTAREM ESPECIAL ATENCIÓ A: - Vocabulari clau de l’àrea, matèria,

àmbit o mòdul didàctic. 1. Deducció de significats pel context 2. Anàlisi de paraules compostes. 3. Consulta del diccionari. 4. Establiment d’analogies.

6

5. Treballs de camps semàntics 6. Identificació de barbarismes i estrangerismes. 7. Assenyalar i destacar sinònims i antònims

- Construcció de definicions i explicacions. - Treball de tipologies textuals

incidint en ... 1. Descobrir el propòsit o funció del text. 2. Analitzar l’estructura del text. 3. Analitzar les característiques lingüístiques per afavorir la

comprensió del missatge - Desenvolupament d’estratègies lectores. - Valoració de l’ortografia en els treballs i exàmens realitzats pels alumnes.

DINAMITZACIÓ DE LA LECTURA A L’AULA: - Incentivar els alumnes mitjançant la lectura en veu alta per part del professorat de textos que estimulen la

comprensió oral i el gust per la narració. - Potenciar l’ús del diccionari i familiaritzar-se amb els procediments de recerca dels significats de les paraules. - Iniciar l’aproximació a la poesia i a la memorització i recitat de textos poètics. - Lectura en veu alta de fragments de llibres relacionats amb l’activitat docent. - Realització de l’actuació d’èxit de “tertúlies dialògiques de clàssics” - Exposicions orals de lectures realitzades per alumnes o per professors. - Fomentar enquestes per triar els millors llibres/autors del curs escolar - Anàlisi de textos de caràcter periodístic, per la qual cosa utilitzarem notícies de premsa, articles de revistes

especialitzades, etc. que facen referència als continguts però que reflecteixen esdeveniments actuals - Lectura de textos originals per a fomentar la lectura en llengua original. A banda introduir la lectura de llibres

adequats a cada nivell que tracten de temes relacionats amb diverses disciplines que potencien la curiositat i a més a més estan llegint en Francès i/o Anglès, aprenen vocabulari nou . La satisfacció de poder comprendre el que llegeixen és molt motivadora i la experiència és molt satisfactòria.

- .......

7

Línia directriu 2. ACTIVITATS DE CENTRE

DINAMITZACIÓ DE LA BIBLIOTECA DEL CENTRE

- Pla d’ambientació de la biblioteca

1. Horari d’apertura de 16’00 a 20’00 hores. (Professorat de referència)

2. Reestructuració mobiliari. 3. Creació espai de lectura 4. Revisió dels equips informàtics i de les connexions a xarxa. 5. Incorporació nous fons bibliogràfics. 6. Iniciació a nous formats: llibre electrònic. 7. Funcionament del servei de préstec. (Gestió dels recursos) 8. Ampliació a noves subscripcions.

- Activitats de difusió de la biblioteca: díptic, novetats,... - Tertúlies dialògiques a la biblioteca

BIBLIOTECA TUTORITZADA: - Campanya informació famílies a

l’inici de curs. 1. Escrit explicatiu del seu ús, les seues funcions i el seu horari. 2. Informació famílies en reunions d’inici de curs.

- Potenciació de la biblioteca com a centre cultural del barri i de la vida de l’IES. - Recolzament del professorat en

les assignatures instrumentals Recolzament de dilluns a dijous en horari de 16’00 a 18’’00 hores

1. Dilluns (Àrees lingüístiques): Mariví García (Científiques) Pilar Bayod (PT) Julia Císcar

2. Dimarts (Àrees lingüístiques: Marijó Boronat) (Científiques) Pilar Bayod. (PT) Lidia Mateu (Orientació) Fani Palomares.

3. Dimecres (Àrees lingüístiques) Paula Reula. (Científiques) Maite Alejandre. (PT) Julia Císcar i Lidia Mateu

4. Dijous (Àrees científiques): Ana Domínguez (Científiques) Amparo Plaza. (Orientació) Vanessa Puig (PT) Julia Císcar i Lidia Mateu.

- Tertúlies dialògiques de clàssics amb famílies a la biblioteca.

III CONCURS DE MICRORELATS IES VELES E VENTS: - Incentivar els alumnes a la lectura i a l’escriptura creativa. - Reubicar aquest concurs a l’inici del tercer trimestre fent-lo coincidir amb l’efemèride del dia del llibre i Sant

Jordi (23 d’abril) - Campanya de difusió i organització amb col·laboració dels Tècnics d’Animació Sociocultural i Turística. - Reestructuració de diferents categories. - Preparació d’una Gala lliurament dels premis. - Creació d’un espai a la web per exposar els relats i finalistes premiats. CREACIÓ FONS BIBLIOGRÀFIC - Creació banc de llibres de clàssics (tertúlies dialògiques literàries) POTENCIACIÓ VISITES D’AUTORS/ES DE LLIBRES QUE ESTEM LLEGINT - Caldria establir un calendari amb les previsions de les visites i els llibres de lectura - .......

8

CREACIÓ BIBLIOTECA ED. INFANTIL DE SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT - Proporcionar nous recursos per a implementar activitats d’aprenentatge que possibiliten la realització d’un

servei d’animació cultural en sectors desfavorits que ho necessiten (ApS). - Catalogació dels diferents recursos existents. - Ubicació i ambientació de la mateixa a l’aula d’Ed. Infantil de l’IES. - Establiment de les normes d’ús i funcionament. - Campanya de difusió dels fons existents i dels diferents programes d’Animació lectora del propi IES. - Creació de projectes d’intervenció (ApS) - ........ -

Línia directriu 3. PROJECTE: creació d’una revista del VELES - Projecte interdisciplinari que permet desenvolupar múltiples i variades activitats d’aprenentatge des d’una

perspectiva de foment de la lectura i de l’escriptura. - Implicació de tot l’alumnat d’ESO, Batxillerat i alguns grups de Cicles Formatius de les dues famílies

professionals.

- Activitats d’aprenentatge

1. Lectures d’articles 2. Recerca i investigació 3. Escriptura 4. Maquetació 5. Treballs amb diferents grups. 6. Ús de les TIC

- Competències específiques des de diferents àrees.

1. Competència en comunicació lingüística. 2. Competència en el coneixement i interacció amb el món físic. 3. Competència per aprendre a aprendre. 4. Tractament de la informació i competència digital. 5. Competència social i ciutadana. 6. Competència cultural i artística 7. Autonomia i iniciativa personal.

9

PLA DE FOMENT LECTOR IES VELES E VENTS

CREACIÓ REVISTA ESCOLAR

ACTIVITATS A L’AULA

DINAMITZACIÓ BIBLIOTECA

ASSIGNATURES LINGÜÍSTIQUES

ASSIGNATURES NO

LINGÜÍSTIQUES

DINAMITZACIÓ DE LECTURA A L’AULA

Tertúlies literàries de clàssics

Lectura en veu alta

Aproximació a la poesia

Anàlisi textos periodístics

Us de textos originals

DINAMITZACIÓ BIBLIOTECA DE CENTRE

BIBLIOTECA

TUTORITZADA

CREACIÓ FONS BIBLIOGRÀFIC

III CONCURS

MICRORELATS

POTENCIACIÓ VISITES D’AUTORS

CREACIÓ BIBLIOTECA

D’IEDUCACIÓ INFANTIL

Tertúlies literàries dialògiques amb famílies

Pla d’ambientació

Activitats de difusió

Reforç professorat instrumentals

Escriptura creativa

Ús de les TIC

Potenciacio a la web

Difusió programes d’Animació Lectora Infantil

Disseny projectes ApS

Tipologies textuals

Escriptura creativa

Interdisciplinarietat

Us de les TIC

Interacció

Implicació en el medi

Difussió de la imatge de l’IES

Convivència

Creació banc de llibres

10

V. Avaluació del Pla de Foment Lector i específicament de la biblioteca del nostre

IES.

Per avaluar el nostre Pla de Foment Lector ens marcarem una sèrie d’indicadors com:

• Grau en què s’ha completat el Pla de foment de la lectura. • Grau de satisfacció amb relació a les activitats exercides des del Pla de foment de la

lectura • Grau d’adequació dels serveis oferits per la biblioteca per al desenvolupament de la

competència lectora. • Grau en què l’alumnat fa avanços en l’hàbit lector. • Grau d’implicació de la comunitat educativa en el PFL • Grau d’impacte dels recursos donats o cessions temporals en el Pla de foment de la

lectura. • Grau d’impacte dels recursos adquirits en el Pla de foment de la lectura. • Grau en què els recursos rebuts per dinamitzar la biblioteca s’adeqüen a les necessitats

detectades Pel que fa a l’avaluació del recurs de la nostra biblioteca ens marcarem els següents indicadors:

• Grau d’adequació dels recursos a l’espai, l’equipament i l’accessibilitat de la biblioteca

escolar. • Grau de satisfacció amb relació al compromís de l’equip humà respecte a la dinamització

de la biblioteca. • Grau de participació del professorat i de l’alumnat en l’exercici d’activitats dirigides a

l’adquisició d’habilitats en l’ús i tractament de la informació. • Grau d’integració dels recursos de la biblioteca en els processos d’ensenyament i

aprenentatge de les diverses àrees del currículum • Grau en què es considera la dinamització de la biblioteca com a promotora de la lectura. • Grau en què es considera la dinamització de la biblioteca com a promotora de la

producció de textos literaris. • Grau de participació de l’alumnat en la biblioteca tutoritzada (mitjana nombre alumnes

per dia) • Grau de satisfacció amb les activitats de caràcter general articulades per la biblioteca:

visites d’autors, contacontes, taller d’escriptura, concurs Microrelats,...

Pel que fa a l’avaluació de les relacions externes i revista de l’IES

• Grau de coordinació amb la biblioteca del Grau • Grau d’utilització de la biblioteca per part de la comunitat educativa • Grau de satisfacció de tots els sectors de la comunitat educativa amb la revista escolar • Grau de participació de l’alumnat del centre en la nostra revista.

11

VI. Propostes específiques realitzades des dels diferents departaments de l’ESO-BATXILLERAT. a. DEPARTAMENTS LINGÜÍSTICS:

DEPARTAMENT DE VALENCIÀ:

LLIBRES DE LECTURA CURS 2016-17.

1 ESO (Tertúlies literàries de clàssics universals).

La volta al món en 80 dies J. Verne Ed. Castellnou. Col·lecció Kalafat.

Romeo i Julieta W. Shakespeare Ed. Bromera

Robinson Crusoe D Defoe Ed. Castellnou. Col·lecció Kalafat

2ESO (Tertúlies literàries de clàssics universals).

Tristany i Isolda Ànonim Ed. Castellnou Col·lecció Kalafat

Oliver Twist C. Dickens Ed. Vicens Vives

L’illa del tresor R.L. Stevenson Ed. Castellnou Col·lecció Kalafat

Els llibres voluntaris de 1r i 2n ESO es triaran dels de la biblioteca del centre

3ESO (Tertúlies literàries de clàssics universals).

El llibre de les bèsties R. Llull Ed. Sembra

Tirant lo Blanc J. Martorell Ed. Vicens Vives L'Odissea Homer Ed. Castellnou Col·lecció Kalafat

4t ESO (Tertúlies literàries de clàssics universals). La metamorfosi Frank Kafka Ed. Vicens Vives Hamlet Shakesperare Ed. Vicens Vives Un món feliç Aldous Huxley Ed.

Les lectures obligatòries de qualsevol nivell d'ESO estan dalt fixades. El Departament acorda que l'alumnat que vulga realitzar la lectura voluntària la faça de les lectures en valencià existents en la biblioteca del centre. L'alumna/e haurà de realitzar un treball dirigit de la lectura triada, també es possibilita que, en lloc del treball, l'alumna/e faça una ressenya enregistrada en vídeo que, sota autorització i valoració de la professora, serà penjada de la web del centre.

Pel que fa al nivell de Batxillerat 1r i 2n, les lectures són:

12

1r Batxillerat: 1ra ava Obligatòria Voluntària Tirant lo Blanc de Joanot Martorell Ed.

Laertes. 1r Batx- Humanitats - Ciències A triar: Crònica de Ramon Muntaner. Crònica del rei En Jaume I. Ambdues d'edició Bromera.

1rs Batx H-C 2na Ava La senyoreta Keaton i altres bèsties de

Teresa Colom. Ed. Empúries. 1r Batx- Ciències - Humanitats

A triar: L'Spill de Jaume Roig. Ed. Laertes. Les cendres del cavaller de Silvestre Vilaplana. Ed. Bromera. Una altra lectura a decidir.

3a ava La filla del mar d'Àngel Guimerà. Ed. Bromera,

A triar: Júlia de Clara-Simó. Ed. Bromera Aloma de M. Rodoreda. Ed. 62. Carta a la reina d'Anglaterra de Vicenç Pagés Jordà. Ed. Estrella Polar.

El controls de lectura de les lectures obligatòries serà a través d'una prova objectiva. El control de les lectures voluntàries pot ser a través d'una prova objectiva o a través d'un treball dirigit.

2n Batxillerat:

1ra ava Obligatòria Voluntària Júlia de Clara-Simó. Ed. Bromera. 2n

Batx. Ciències. Les cendres del cavaller de Silvestre Vilaplana. Ed. Bromera. 2n Batx. Humanitats.

A triar: La Bíblia Valenciana de R. Tasis. Ed 3i4. La senyoreta Keaton i altres bèsties de Teresa Colom. Ed. Empúries

2na Ava La plaça del Diamant de Mercé Rodoreda. Ed. Bromera Joana E de Maria Antònia Oliver. Ed. Proa.

A triar: Les cendres del cavaller de Silvestre Vilaplana. Ed. Bromera. Barroca mort de V. J. Escartí. Ed. Bromera.

3ra ava El verí del teatre de Rodolf Sirera. Ed. 62.

A triar: La plaça del Diamant de Mercé Rodoreda. Ed. Bromera Joana E de Maria Antònia Oliver. Ed. Proa. Una altra lectura a decidir.

A més a més, un recull d'assajos extrets de Patrimoni Natural de Jesús Tuson. Ed. Empúries i un aplec de poemes d'autors del segle XX. Extrets de l'Antologia

DEPARTAMENT DE LENGUA CASTELLANA Y LITERATURA

Los objetivos de nuestro proyecto para la Educación Secundaria:

– Potenciar el gusto por la lectura y las habilidades de lectoescritura desde la certeza que son el pilar de cualquier aprendizaje significativo.

13

– Sumar y coordinar los esfuerzos de las distintas áreas curriculares y de las familias para hacer posible el citado propósito. – Diseñar estrategias de intervención que se traduzcan en propuestas lúdicas y participativas, cuya puesta en marcha comprometa a toda la comunidad escolar. – Armonizar el plan de lectura con el nivel de cada curso o grupo e integrarlo en la dinámica cotidiana del centro. – Crear ambientes que favorezcan el deseo de leer y ayuden a concebir la lectura como una actividad placentera. – Presentar la lectura y la escritura como fuentes de conocimiento y de enriquecimiento lingüístico y personal indispensables en la “sociedad de la información”. – Animar la afición por la lectura mediante una selección de obras que considere el nivel formativo, las preferencias y los intereses de los estudiantes. – Desarrollar el gusto por leer de forma expresiva y dramatizada. – Estimular la elaboración propia de textos a través de la lectura comprensiva de modelos, así como el interés por compartir y comentar estas creaciones individuales. – Promover la sensibilidad, la imaginación, la creatividad y las habilidades críticas e interpretativas desde enfoques individuales que partan de un diálogo abierto con las obras y con los otros lectores. – Incentivar reflexiones argumentadas y coherentes sobre la forma y el tema de las lecturas que sirvan para definir miradas personales que respeten una base textual. – Suscitar el análisis y la vivencia estética de las manifestaciones literarias. – Fomentar el uso de la biblioteca y del aula de informática utilizándolas como espacios privilegiados de aprendizaje y disfrute. – Activar bibliotecas de aula gestionadas por los alumnos con la intención de fortalecer vínculos de complicidad y diálogo a partir de sus experiencias lectoras. – Impulsar un uso productivo de las TIC que permita localizar y seleccionar datos e informaciones de manera ágil y eficiente, empleando las nuevas tecnologías como instrumentos de motivación, de comunicación y de acceso a la lectura.

Objetivos generales del plan lector A continuación, nos disponemos a enumerar unos objetivos generales, a definir unas condiciones marco desde el que impulsar nuestro plan de lectura, que más adelante se matizarán con otros centrados en la progresiva estimulación de prácticas y competencias lectoras a lo largo de la ESO. Sin embargo, antes queremos recordar que la adquisición de hábitos lectores es un proceso que se remonta al mismo instante en que se aprende a leer, que se consolida en la Educación Primaria y que experimenta una inflexión significativa con el paso a Secundaria. Como ya advertimos, en la nueva etapa el desarrollo de la autonomía individual y de las aptitudes cognitivas de los alumnos adquieren un protagonismo que puede determinar su futuro como lectores estables y su rendimiento académico. Conscientes de ello, partimos de un escenario donde la motivación es un elemento clave. Así se pone de manifiesto en esta síntesis global de intenciones:

QUERER LEER → Incentivar la motivación para favorecer hábitos constantes y autónomos de lectura.

SABER LEER → Desarrollar aptitudes lectoras, especialmente la vertiente crítica e interpretativa.

PODER LEER → Generar ambientes propicios a la lectura que permitan interiorizar los dos puntos anteriores

Barajando las premisas expuestas, listamos los objetivos que vertebran nuestro proyecto lector para la

14

Educación Secundaria Obligatoria: Potenciar el gusto por la lectura y las habilidades de lectoescritura desde la certeza que son el pilar de

cualquier aprendizaje significativo. Sumar y coordinar los esfuerzos de las distintas áreas curriculares y de las familias para hacer posible el

citado propósito. Diseñar estrategias de intervención que se traduzcan en propuestas lúdicas y participativas, cuya puesta en

marcha comprometa a toda la comunidad escolar. Armonizar el plan de lectura con el nivel de cada curso o grupo e integrarlo en la dinámica cotidiana del centro. Crear ambientes que favorezcan el deseo de leer y ayuden a concebir la lectura como una actividad

placentera. Presentar la lectura y la escritura como fuentes de conocimiento y de enriquecimiento lingüístico y personal

indispensables en la “sociedad de la información”. Animar la afición por la lectura mediante una selección de obras que considere el nivel formativo, las

preferencias y los intereses de los estudiantes. Desarrollar el gusto por leer de forma expresiva y dramatizada. Estimular la elaboración propia de textos a través de la lectura comprensiva de modelos, así como el interés

por compartir y comentar estas creaciones individuales. Promover la sensibilidad, la imaginación, la creatividad y las habilidades críticas e interpretativas desde

enfoques individuales que partan de un diálogo abierto con las obras y con los otros lectores. Incentivar reflexiones argumentadas y coherentes sobre la forma y el tema de las lecturas que sirvan para

definir miradas personales que respeten una base textual. Suscitar el análisis y la vivencia estética de las manifestaciones literarias. Fomentar el uso de la biblioteca y del aula de informática utilizándolas como espacios privilegiados de

aprendizaje y disfrute. Activar bibliotecas de aula gestionadas por los alumnos con la intención de fortalecer vínculos de complicidad

y diálogo a partir de sus experiencias lectoras. Impulsar un uso productivo de las TIC que permita localizar y seleccionar datos e informaciones de manera

ágil y eficiente, empleando las nuevas tecnologías como instrumentos de motivación, de comunicación y de acceso a la lectura.

Lecturas curso 2016/2017. 1º ESO

TÍTULO AUTOR/A EDITORIAL

1ª EVALUACIÓN El valle de los Lobos

Laura García Gallego Ed. SM

2ª EVALUACIÓN Arroyo claro, fuente serena Varios Ed. Vicens Vives

3ª EVALUACIÓN Te pillé Caperucita Carles Cano Ed. Bruño 2º ESO TÍTULO AUTOR/A EDITORIAL

1ª EVALUACIÓN Donde surgen las David Lozano Ed. SM

15

sombras

2ª EVALUACIÓN Poesía española para jóvenes Varios Ed. Alfaguara

juvenil

3ª EVALUACIÓN La zapatera prodigiosa

Federico García Lorca Ed. Cátedra Base

3º ESO TÍTULO AUTOR/A EDITORIAL

1ª EVALUACIÓN Finis Mundi Laura Gallego Ed. SM (Colección Barco de Vapor)

2ª EVALUACIÓN El lazarillo de Tormes Anónimo Ed.Ecir

3ª EVALUACIÓN La vida es sueño Calderón de la Barca Ed.Vicens Vives

4º ESO TÍTULO AUTOR/A EDITORIAL

1ª EVALUACIÓN Leyendas de Bécquer

Gustavo Adolfo Bécquer Ed. Vicens Vives

2ª EVALUACIÓN Rimas de Bécquer Gustavo Adolfo Bécquer Ed. Vicens Vives

3ª EVALUACIÓN Bodas de Sangre Federico García Lorca Ed. Cátedra

1º BACHILLERATO

Lecturas 1 BACHILLER

TÍTULO AUTOR/A EDITORIAL

1ª EVALUACIÓN

El misterio de la cripta embrujada. El laberinto de las aceitunas.

E. Mendoza Ed. Seix Barral

2ª EVALUACIÓN La voz a tí debida Pedro Salinas Ed. Vicens Vives

3ª EVALUACIÓN La casa de Bernarda Alba

Federico García Lorca

Ed. Cátedra Ed. Vicens Vives

2º BACHILLERATO

TÍTULO AUTOR/A EDITORIAL 1ª EVALUACIÓN Luces de bohemia Valle Inclán Ed. Cátedra

2ª EVALUACIÓN La casa de los espíritus Isabel Allende Ed.

3ª EVALUACIÓN Antología poética Miguel Hernández Ed.

16

Dentro del plan de lectura el alumno leerá tres libros. El objetivo es sencillamente la lectura y correcta asimilación de los títulos indicados. No se pretende ningún aprendizaje conceptual ni memorización alguna. Como control de lectura se realizara un BREVE trabajo que guardará el siguiente formato y partes: Formato: Papel blanco o reciclado en formato A4, sin rayas ni cuadros. El trabajo deberá entregarse a mano, grapado en la parte superior izquierda o en funda de plástico. Partes: Una portada. En la portada constará, en un cuadro situado a la derecha, abajo:

• Título de la obra comentada • Autor de la obra comentada • Nombre y Apellidos del ejecutor del trabajo • Curso y clase • Profesor al que va dirigido el trabajo • Departamento al que va dirigido el trabajo • Centro al que va dirigido el trabajo • Un índice que recogerá el número de página de cada contenido del trabajo. • Una hoja ENTERA por una cara con un resumen. • Una hoja ENTERA por una cara con los personajes: • Descripción física y de carácter de los personajes principales y secundarios • Listado de los personajes secundarios y explicación de su relación con los principales. • Un hoja ENTERA por una cara con la opinión personal: (ES LA PARTE DEL TRABAJO

QUE MÁS SE VALORARÁ) • Si te ha gustado o no el libro y por qué • A quién se lo recomendarías • Qué es lo que más te ha gustado del libro y por qué • Qué es lo que menos te ha gustado del libro, por qué y cómo lo cambiarías tú • Si el título te parece adecuado o no y cuál le pondrías tú • El personaje que más y que menos te ha gustado y por qué • Qué final diferente le darías tú al libro • Cualquier trabajo que no sea entregado en estas condiciones no será recogido ni

evaluado por el profesor. Las lecturas son condición necesaria, aunque no suficiente, para la obtención de la evaluación en la asignatura. La calificación para este trabajo será de APTO/NOAPTO.

Lecturas opcionales A lo largo de cada evaluación el alumno podrá leer alguno de los libros opcionales trabajo o una exposición oral ante el profesor. Cada lectura opcional sumará 0’5 puntos a la evaluación.

DEPARTAMENT D’ANGLÉS

Fomento de la lectura. Comprensión lectora. Expresión oral y escrita.

Debido a que el fomento de la lectura en los alumnos/as de esta etapa es clave para su desarrollo personal, intelectual y académico, nuestro departamento, aparte de todas las actividades propuestas y explicadas en cada unidad temática, propondrá dos lecturas específicas para ESO obligatorias, en el segundo y

17

tercer trimestre, así como promover la lectura voluntaria, para lo cual disponemos de una mini biblioteca propia de la cual pueden hacer uso nuestro alumnado.

Los libros propuestos para 1º de la ESO son:

More Ghost Tales, Julie Hart. Tales from Greek Mithology, Philipa Tracy. Para 2º de la ESO son : Evil Painting, Julie Hart Jump to Freedom, Juli Hart. Para 3º ESO The Ghost Ship, Julie Hart. The picture of Dorian Gray, Oscar Wilde.

Para 1º y 2º de bachillerato las lecturas son voluntarias aunque les damos una lista de recomendaciones de lecturas que hay en nuestro departamento, las cuales pueden coger prestadas.

La lectura es uno de los medios que facilita el aprendizaje individualizado y permanente de nuestro alumnado. El fomento de la lectura es, por lo tanto, una estrategia metodológica para la mejora del aprendizaje de la lengua y el logro de competencias básicas tales como escribir, hablar y escuchar, facilitan el desarrollo personal y la adquisición de los aprendizajes.

Desde el departamento de inglés, el profesorado hace un esfuerzo para enfatizar la importancia de la lectura comprensiva para obtener información y tener una actitud más crítica ante el mundo que nos rodea o simplemente para disfrutar de un buen libro. Nuestro objetivo principal formar lectores plurilingües e interculturales capaces de leer y comprender textos en lengua castellana, catalana e inglesa.

Para valorar satisfactoriamente el resultado de una buena adquisición de la competencia informacional es necesario que al finalizar la etapa el alumnado pueda hacer todo el proceso de busca y tratamiento de la información con autonomía, y por lo tanto, hará falta que:

1.Pueda definir el problema que se pretende resolver y determinar qué información necesita. 2.Comprenda cómo se organiza la información en los diferentes formatos y apoyos. 3.Conozca los diferentes recursos existentes (tipologías documentales) 4.Pueda acceder a los recursos informativos en las bibliotecas y en Internet. 5.Sea capaz de comprender, analizar e interpretar críticamente los resultados de una busca. 6.Identifique y seleccione la información relevante. 7.Tenga criterios para valorar la calidad de la información: fiabilidad, actualización, etc. 8.Formule conclusiones y elabore nueva información. 9.Comunique la nueva información elaborada utilizando diferentes lenguajes y apoyos, y

presentando documentos claros y muy estructurados.

Por otra parte, los Grupos de ciclos de la tarde cogen libros prestados del departamento para leer por su cuenta, y los alumnos están respondiendo bastante bien a la convocatoria de lectura, y para el segundo y tercer trimestre

18

se harán tertulias sobre los libros que han leído.

DEPARTAMENT DE FRANCÉS

– Potenciar el gusto por la lectura y las habilidades de lectoescritura desde la certeza que son el pilar de cualquier aprendizaje significativo. – Sumar y coordinar los esfuerzos de las distintas áreas curriculares y de las familias para hacer posible el citado propósito. – Diseñar estrategias de intervención que se traduzcan en propuestas lúdicas y participativas, cuya puesta en marcha comprometa a toda la comunidad escolar. – Armonizar el plan de lectura con el nivel de cada curso o grupo e integrarlo en la dinámica cotidiana del centro. – Crear ambientes que favorezcan el deseo de leer y ayuden a concebir la lectura como una actividad placentera. – Presentar la lectura y la escritura como fuentes de conocimiento y de enriquecimiento lingüístico y personal indispensables en la “sociedad de la información”. – Animar la afición por la lectura mediante una selección de obras que considere el nivel formativo, las preferencias y los intereses de los estudiantes. – Desarrollar el gusto por leer de forma expresiva y dramatizada. – Estimular la elaboración propia de textos a través de la lectura comprensiva de modelos, así como el interés por compartir y comentar estas creaciones individuales. – Promover la sensibilidad, la imaginación, la creatividad y las habilidades críticas e interpretativas desde enfoques individuales que partan de un diálogo abierto con las obras y con los otros lectores. – Incentivar reflexiones argumentadas y coherentes sobre la forma y el tema de las lecturas que sirvan para definir miradas personales que respeten una base textual. – Suscitar el análisis y la vivencia estética de las manifestaciones literarias. – Fomentar el uso de la biblioteca y del aula de informática utilizándolas como espacios privilegiados de aprendizaje y disfrute. – Activar bibliotecas de aula gestionadas por los alumnos con la intención de fortalecer vínculos de complicidad y diálogo a partir de sus experiencias lectoras. – Impulsar un uso productivo de las TIC que permita localizar y seleccionar datos e informaciones de manera ágil y eficiente, empleando las nuevas tecnologías como instrumentos de motivación, de comunicación y de acceso a la lectura.

Cada una de las unidades didácticas cuenta con textos originales para el aprendizaje de la lengua

extranjera y se trabaja la lectura . Se han propuesto dos libros de lectura en la ESO, sólo compran uno y se lo intercambian. Van a trabajar

sobretodo la comprensión y realizar un vocabulario de palabras nuevas. También realizarán las actividades del libro.

La satisfación de poder comprender lo que leen es muy motivador y la experiencia es muy satisfactoria LECTURAS

19

1º de ESO – Les Aventures d´Albert et Folio “ Tous au Parc “ A1 (Hachette) – Les Aventures d´Albert et Folio “ Joyeux Anniversaire “ A1 (Hachette) Van a trabajar el vocabulario. 2º de ESO _ La dernière nuit au Phare A1 (Hachette) _ Le coffret mystérieux A1 (Hachette) Van a trabajar el vocabulario y hacer un pequeño resumen en francés. 3º de ESO ( Grupo 1) _ La dernière nuit au Phare A1 (Hachette) _ Le coffret mystérieux A1 (Hachette) Van a trabajar el vocabulario y hacer un pequeño resumen en francés. 3º de ESO ( Grupo 2) _ Le sortilège de Merlin A2 ( Hachette) _ La ville souterraine A2 ( Hachette) Van a trabajar el vocabulario y hacer un pequeño resumen en francés. 4º de ESO _ La disparition A2 ( Hachette) _ Le tour du monde en 80 jours A2 ( Hachette) Trabajan la comprensión con ejercicios, el vocabulario y un pequeño resumen. 1º de Bachillerato _ Le prisonnier du temps A2 ( Hachette) Trabajan la comprensión con ejercicios, el vocabulario y un pequeño resumen. 2º de Bachillerato _ Les misérables B1 ( Vicens Vives) Trabajan la comprensión con ejercicios, el vocabulario y un pequeño resumen.

DEPARTAMENT DE CULTURA CLÁSICA

Los alumnos leerán los textos que ofrece el libro de texto en cada tema, relacionados con el tema de cultura, o se les ofrecerán otros textos adicionales, por ejemplo de la Iliada, la Odisea o la Eneida. Para 3º y 4º preferimos Clásicos Adaptados, y para el resto de cursos, textos traducidos o en su original griego o latín

En el aula se hace una lectura dramatizada de la obra que se ve representada en el festival de teatro clásico de Sagunto. Los organizadores nos hacen llegar unas semanas antes una edición muy sencilla de la obra para cada alumno asistente. Los alumnos responden a las preguntas que plantea la misma edición que trabajamos y asisten a la representación.

En Griego I Se hace además una lectura dramatizada fundamentalmente en el aula de dos obras de teatro clásico: una de ellas ha de ser Edipo Rey de Sófocles, y al mismo tiempo se sigue una guía de lectura muy detallada que hace reflexionar a los alumnos sobre lo que leen y el sentido de la obra. Al acabar los alumnos entregan las respuestas de la guía de lectura, meditadas de forma personal en casa.

a. DEPARTAMENTS NO LINGÜÍSTICS:

20

DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA I HISTÒRIA

Les actuacions previstes en el Pla de Foment del Centre són seguides pels membres del Departament, a més afegim les següents consideracions al voltant del foment de la lectura.

El nostre Departament manté la postura de presentar als alumnes multitud de llibres, parlar-los d’ells i llegir a classe textos adients als períodes històrics o relacionats amb els fets geogràfics que estem treballant, però no carregar amb més “obligacions” els nostres alumnes, si el que volem és que la lectura siga un plaer, per tant, del següents llistats de llibres per nivells ha de quedar clar que cap d’ells és de lectura obligatòria, només s’utilitzen capítols, passatges o paràgrafs dels mateixos.

1r ESO.

• Charles Higham: La vida en el Paleolítico. Ed. Akal. • Pilar Molina: Ut y las estrellas. Ed. SM • Brigitte Évano: Cuentos y leyendas del Antigua Egita. Ed. Anaya. • Beatrice Bottet: Isis y Osiris. Ed.Akal. • Lola Gándara Guárdate de los idus. Ed.SM. • Homer: L’Odissea. Ed. Proa. • Homer: Ilíada. La Magrana. • Alessandro Baricco: Homero, Ilíada. Editorial Anagrama.

2n ESO.

• Tresor Cairns: Bárbaros, cristianos y musulmanes. Ed. Akal. • Agustín Sánchez Aguilar: La leyenda del Cid. Ed. Vicens Vives. • Laura Gallego: Finis Mundi. Ed SM. • César Mallorquí: La catedral. E. SM. • Juan Eslava Galán: En busca del unicornio. Ed. Planeta. • Fulgencio Argüelles: Los clamores de la tierra. Ed. Alfaguara. • Ildefonso Falcones: La catedral del mar. Ed. Grujalbo. • Jacques Cardona-Gerard Soliveres: El arquitecto de los cielos. Ed. Temas de Hoy-Planeta. • Pedro Jesús Fernández: Peón de rey. Ed. Alfaguara. • L’Alcorà. • I entràrem a la vall de Bairén. Jaume I i el Llibre dels Fets. Adaptació de Vicent Olaso. CEIC

Alfons el ell. • Joan Martorell: Tirant lo Blanc. Editorial Bromera. • Ausias March: Antologia poètica. Editorial Tres i Quatre.

3r ESO.

• DELIBES, M: - Los santos inocentes. Ed. Planeta. • Las ratas. Destinolibro. • Un mudo que agoniza. Ed. Planeta. • DELIBES,M y DELIBES DE CASTRO,M: La Tierra herida. Booket. • MENDOZA, E: La ciudad de los prodigios. Seix Barral. • CAMERON ANN: El lugar más bonito del mundo. Alfaguara.

21

4t ESO.

• BARAT,J: 1707. El somni perdut. Carena edicions. • PALOMERO, J: Els secrets de Meissen. Bromera. • TORRENT, F: Ombres en la nit. Bromera. • ECO,U: El cementerio de Praga. Lumen. • TAYLOR, K: Paradero desconocido. RBA. • FRANK, ANA: Diario.

1r BATXILLERAT.

• T. Mann. Els Buddenbrook. • Ch. Dikens. Grans esperances. • Stendhal. Roig i negre. • V. Hugo. El setantatres. • G. T. di Lampedusa. El Gatopardo. • J. Conrad. El corazón de las tinieblas. • E. M. Remarque. Sense novetat al front. • G. Grass. El tambor de hojalata. • E. Hemingway. Por quién tocan las campanas. • R. Graves. Adéu a tot aixó.

2n BATXILLERAT. HISTÒRIA D’ESPANYA.

• Isabel Burdiel. Isabel II, Una biografía (1830-1904). • Pérez Galdós. Episodios nacionales. 1808. • Perez Reverte. Cabo Trafalgar. • Leopoldo A. Clarín. La Regenta. • Gonzalo Torrente Ballester. Los gozos y las sombras. • Eduardo Mendoza, La ciudad de los prodigios. • Dulce Chacón. La voz dormida. • Carlos Fonseca, Trece rosas rojas. • Javier Cercas, Anatomia de un instante. • Fernando García de Cortazar, Los perdedores de la historia de España.

2n BATXILLERAT. GEOGRAFIA.

• MIRA, J.F: - Els treballs perduts. • Purgatori. • El professor d’Història. • CHIRBES, R: - En la orilla. • Crematorio. • DELIBES, M: La Tierra herida. Booket. • MENDOZA, E: La ciudad de los prodigios.

2n BATXILLERAT. HISTÒRIA DE L’ART.

• FALCONES,I: La catedral del mar. Planeta. • SIERRA, J: El maestro del Prado y las pinturas proféticas. Planeta.

22

• CARDONA, J.- SOLIVERES,G: El arquitecto de los cielos. Ed. Temas de Hoy-Planeta. • FERNÁNDEZ, P.J: Peón de rey. Ed. Alfaguara. • CHEVALIER, T: La joven de la perla. Ed. Alfaguara. • ECO, U : El nombre de la rosa. Ed Lumen.

DEPARTAMENT DE FILOSOFIA

La proposta del Departament per al curs 2015-16 segueix el principis establerts els últims anys tal i com queda de manifest dins de les programacions i memòries realitzades. Aquestos principis són, fonamentalment, dos:

En primer lloc, es manté la idea de que la promoció de la lectura i l'obligatorietat són contradictòries segons els principis bàsics de la psicologia més elemental. La psicologia inversa ja adverteix que la millor manera de fer que s'odie llegir és obligar a fer-ho, si bé és cert que malgrat això pot aconseguir-se el foment de la lectura en individus que probablement, per altres variables, ho farien en qualsevol situació pedagògica.

En segon lloc, pareix que la millor manera que l'alumnat (o part d'ell) VULLGA llegir és per mitjà de la proposta de lectures significatives que "toquen" els seus interessos personals, més que per mitjà de lectures assignades externament des d'uns valors i temes aliens a les seues vides ordinàries. En un altre temps es va lloar el "aprenentatge significatiu", principi que desapareix quan es descendeix a les propostes concretes.

Per tot açò, el Departament no ha proposarà unes lectures obligatòries predeterminades, sinó que anirà introduint determinades obres com a suggeriment de lectura lligades a moments en què el desenvolupament de la programació en un context particular i únic puga donar lloc a això. Per exemple: durant l'explicació de la Cosmologia cartesiana i enmig d'un diàleg sobre les modernes cosmologies en el grup de segon de Ciències, es pot proposar la lectura de "HIstoria del Tiempo" de Stephen Hawking (aprofitant també la publicació i èxit oscariztat de la pel•lícula dedicada al científic), però no es proposarà necessàriament en el grup d'Humanitats si no manifesta eixe interés.

En conclusió: promoure la lectura d'obres filosòfiques o pròximes a la Filosofia obeint als dos principis assenyalats: llibertat per a triar llegir o no i connexió significativa amb les circumstàncies concretes del grup o els individus als que s'adreça.

Alguns exemples:

• "El perfum" de P. Suskind. Seix Barral. • "Alicia en el país de les meravelles" i "Alicia a través de l'espill": L. Carroll. Aliança. • "El cavaller de l'armadura oxidada". De Robert Fisher. • "Apologia de Sòcrates" de Plató. Aliança editorial. • "L'univers", de I. Asimov, en Aliança Llibre de Butxaca. • "L'home" de J. Rostand, en Aliança Llibre de Butxaca. • "L'antropòleg innocent" de Nigel Barley, Ed. Anagrama. • "El jardí dels dubtes", de Fernando Savater, Ed Planeta • "Els viatges de Gulliver", de J, Swift Ed. Aliança • "Demian" de H.Hesse Ed .Aliança. • "1984" de G. Orwell, Ed. Destí Llibre • "Vaques, porcs, guerres i bruixes". De M. Harris, Aliança Cent. • "La comunicació no verbal" de Flora Davis. Aliança. • "El Castillo" de Kafka.

23

DEPARTAMENT DE MÚSICA I ARTS ESCÈNIQUES I DANSA

El procés de conversa és l’element fonamental per establir la comunicació, el coneixement de la llengua

materna és indispensable per poder transmetre adequadament els conceptes i continguts propis de cada matèria. Les explicacions, aclariments i exposicions generals sobre el fet musical, desenvolupament i manifestacions al llarg de la història, el món dels instruments, les textures sonores … contribueixen a enriquir la llengua a més també el vocabulari propi artístic en general.

També fer referencia al cant des d’una correcta respiració i impostació vocal entre el llenguatge musical i verbal, fraseig, articulació de paraules i la seua correcta dicció per facilitat el seu enteniment, les accentuacions rítmiques i les paraules.

No podem oblidar que la força de la música i expressió corporal per poder provocar alegria, tristor, serenitat, relaxació … Al desenvolupament de les competències lingüístiques contribueixen també les activitats què estan relacionades amb el comentari o anàlisi de diferents obres musicals, audicions, teatrals, etc.

Objectius

- Utilitzar vocabulari específic. - Valorar la importància de la llengua dins del text . - Apreciació de la diversitat de les llengües i cultures així com foment de les relacions interpersonals.

Utilitzar la lectura de textos i llibres amb la finalitat de familiaritzar-se amb els diferents registres de la llengua quotidiana i literària.

Continguts

- Activitats de lectura comprensiva ( fragments literaris, juvenils, òpera, etc. ) - Utilització de textos de diferents èpoques per al seu comentari i anàlisi. - Activitats de recerca de llibres especialitzats - Utilització de cançons conegudes i realitzar noves versions canviant el text. - Realització d’una història i posterior representació.

Avaluació

- Esforç, interès i bona actitud per comprendre les lectures realitzades . Atenció durant les audicions i intervindre en els comentaris i anàlisi de les peces audio-visuals i de llibres.

- Interés en la realització d’exercicis en classe i en casa. - Respecte per les aportacions dels companys.

ALTRES ACTIVITATS : Activitats de compresió lectora ( comentari de text, mapes conceptuals ) Activitats de vocabulari ( termes musicals i quotidians ) Activitats d’ortografia ( visualització de lletres de cançons , poemes i altres diàlegs ) Activitats de gramática ( creació de textos a partir de ritmes i textos per a representar ) Activitats d’expressió escrita ( repostes i debat sobre pel·lícules projectades a clase )

24

Activitats d’expressió oral ( exposició oral del llibre de lectura, recitar poemes i exposició de temes concrets )

Del llistat de llibres de lectura, els alumnes de música, exposaran un durant tot el curs, tinguent 6 mesos per poder realizar-ho. El llibre podrá ser del llistat lliurat o bé un altre triat per l’alumne i el professor considere propi per al curs que corresponga.

DEPARTAMENT D’ARTS PLÀSTIQUES. Estratègies per a l'assoliment del programa lingüístic. En els cursos de l' ESO programem i desenvolupem unitats didàctiques que tenen relació amb les propostes de millora de la competència lingüística, especialment en tot allò relacionat amb els missatges visuals:

• Publicitat (elaboració i interpretació del missatge). • Senyalètica (selecció i desenvolupament plàstic d'idee • Narració amb imatges. Coherència del missatge (guió). • Tipografia (utilització de lletres i símbols per desenvolupar treballs plàstics). • Exposicions relacionades amb el foment de la lectura exposicions, disseny de punts de lectura, còmic

il·lustració de textos. • Col·laboració amb treballs d'alumnes amb la revista del centre.

DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES Entenem el pla lector com un projecte d'intervenció educativa de centre que perseguix el desenvolupament de la COMPRENSIÓ LECTORA I DE L’EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA de l'alumnat ; així com el foment de l'interés i el desenvolupament de l'hàbit lector i escriptor, com a conseqüència d'una actuació planificada i coordinada del professorat. Les matemàtiques al llarg de totes les etapes escolars s'han de presentar de manera amena i motivadora per a l'alumnat, sent estos protagonistes del seu propi aprenentatge i no sols receptors dels coneixements que els transmet el professor. El professorat ha de manejar distintes estratègies utilitzant diversos materials didàctics de suport. És a dir, s'han de plantejar en les aules activitats motivadores, pròximes i afins als interessos de l'alumnat. Els objectius a aconseguir amb AQUEST PLA són:

• Millorar l'actitud de l'alumnat cap a les matemàtiques impulsant l'activitat investigadora a través de la lectura de llibres.

• Animar a la lectura des de l'àrea de matemàtiques. • Treballar les matemàtiques en contextos diferents dels habituals.

Metodologia

ESO Des d'esta assignatura volem contribuir a formar lectors competents i amb hàbit lector. Per això, prestarem especial atenció a la lectura comprensiva en els textos que apareguen al llarg de les nostres unitats didàctiques en els distints nivells. És fonamental que els nostres alumnes llisquen correctament i comprenguen perfectament

25

els enunciats dels problemes que se li plantegen per a poder resoldre'ls. Es procurarà que l'alumne llisca les vegades necessàries cada enunciat fins a aconseguir-ho. Així mateix, el professor intentarà que siguen els propis alumnes els que llisquen en veu alta la teoria corresponent a cada Unitat Didàctica. A més:

L’alumne d’ESO tindrà que llegir un llibre sencill i curt de caràcter matemàtic i presentarà una fitxa abans de les vacances de Pasqua. Aquest treball es puntuarà dins l’apartat de procediments. El llibre ha de pertànyer a un llistat de llibres que el professor entregarà a l'inici de curs i que també s'inclou a la programació.

CIENCIES NATURALS: BIOLOGIA I GEOLOGIA

Amb caràcter general per a tots els alumnes / les alumnes hauran d'utilitzar la lectura com una eina més.

Es col·labora amb el pla general del Centre, des d'aquest Departament, amb quinze minuts diaris de lectura per fomentar la millora de la comprensió i l'expressió oral i escrita.

Es preveu realitzar lectures en les següents activitats:

• Lectura individual i col·lectiva de notícies extretes de la premsa i de revistes de divulgació científica. • Correcció pública d'exercicis. • Exposició pública de treballs. • Lectura en veu alta d'algunes notícies o textos d'especial interès.

Depenent del tema estudiat se'ls donarà articles de premsa i articles d'interès científic. Els alumnes

lliuraran al professor un resum escrit, on es valorarà l'expressió escrita, l'ortografia i cal·ligrafia.

DEPARTAMENT D’INFORMÀTICA

El departament d’informàtica no proposa cap llibre imprès ni digital de lectura com a tal. Però sí es

compromet, mitjançant textos digitals corresponents al currículum, lectures online i presentacions, a potenciar la competència de comunicació lingüística dels alumnes en la tasca diària seguint els següents principis:

- La lectura constitueix un factor primordial per al desenrotllament de les competències clau. Els centres hauran de garantir en la pràctica docent de totes les matèries un temps dedicat a la lectura en tots els cursos de l’etapa.

- La lectura i la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, així com les tecnologies de la comunicació i de la informació s’han de treballar en totes les matèries.

DEPARTAMENT DE FÍSICA I QUÍMICA

En Física i Química es treballarà el Pla de lectura en dos apartats: a) La compressió lectora es treballarà per mitjà de:

La lectura dels textos que apareixen al final de cada tema en el llibre de text Lectures que es lliuren a l’alumnat al voltant de temes tractats en classe per a la seua

lectura i anàlisi.

b) L'expressió escrita s'avalua principalment en: La resolució de varies questions sobre els textos que sel’s lliura.

26

Els informes de les pràctiques de laboratori, en l'apartat de mètode de treball, on els alumnes han de relatar els passos que han seguit per a la realització de l'experiment.

A més es demanarà que cada alumna/e tinga una llibreta de vocabulari científic on figuraran els termes o conceptes que van sorgint al llarg del curs.

DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA

El departament de tecnologia utilitza el mètode de projectes per a programar les diferents activitats

d’ensenyament i aprenentatge, intentat que el seu alumnat es motive i tinga interès en el seu entorn, els objectes que el rodegen i els diferents processos industrials i productius, tot amb un marcat caràcter científic-tècnic.

El departament de tecnologia es preocupa de millorar, constantment, la seua pràctica docent com a part

de la nostra tasca i no com resultat d’una imposició perquè de prompte s’adonen que les coses no van be i cal buscar culpables. Ens agrada la nostra feina.

El departament de tecnologia manifesta que aquest pla de foment de la lectura ja el te contemplat dins

de la seua programació i que any darrere any el du a terme en els diferents nivells en que imparteix classe, dins sempre de la nostra disponibilitat.

Aquest es concreta en: 1r i 3r d’Eso:

• Una vegada per trimestre es lliura una notícia, extreta d’un diari o revista científica, que parle d’un tema relacionat en Tecnologia. Els alumnes llegiran el text, el comentaran i desprès contestaran unes preguntes referides al mateix, que s’avaluaran.

• En el segon trimestre l’alumnat confeccionarà un Power-Point on inclourà informacions e imatges d’Internet respecte d’un tema o apartat dins dels programats i relacionat en els materials. En 3r d’Eso l’alumne exposarà el treball. S’avaluarà el treball, l’ús de vocabulari tècnic, l’exposició i la participació.

En 4t d’Eso: • Es fa llegir a l’alumnat en classe, corregint quan pronuncia o lleig mal. • L’alumnat està obligat a dur la llibreta de classe, on fa un resum dels temes impartits i les activitats

realitzades a classe. La correcció es cada vegada que es realitza un control.

L’alumnat te que exposar a la resta dels companys un treball que consisteix en el resum d’un tema del llibre. Aquest treball l’elabora en Power-Point i desprès el lliura per a la seua avaluació

DEPARTAMENT D’ECONOMIA 1, 2 I 3rESO Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita. A la biblioteca disposem de varios llibres relacionats amb la matèria. Recomanem la lectura de llibres com “como montar una empresa sin hacerse pis en los pantalones” o llibres que estudien diferents aspectes com la motivació, treball en equip..”fish”, “la buena suerte”, “quien se ha llevado mi queso”...ja que ajuden als alumnes a entendre més la matèria. De totes formes la professora recomanarà alguns per a que els alumnes llegeixquen en funció dels seus interessos. Es proposarà triar algun d'ells i presentar un treball. 4rt ESO

27

Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita. A la biblioteca disposem de diferents llibres relacionats amb la matèria. Recomanem la lectura de algun, ja que ajuden als alumnes a entendre més la matèria. De totes formes la professora recomanarà llibres per a que els alumnes llegeixquen en funció dels seus interessos. Es proposarà triar algun d'ells i presentar un treball. 1rBATXILLERAT I 2nBATXILLERAT Foment de la lectura. Comprensió lectora. Expressió oral i escrita. A la biblioteca disposem de variats llibres relacionats amb la matèria. Recomanem la lectura de “Los mongoles de Bagdad” de Jose Luis Sampedro i altres, que ajuden als alumnes a entendre més la matèria. De totes formes la professora recomanarà llibres per a que els alumnes puguen llegir en funció dels seus interessos. Es proposarà triar algun d'ells i presentar un treball.

DEPARTAMENTO DE RELIGIÓN Se animará a los alumnos en todo momento a la lectura de libros y artículos acordes a su nivel (bien

físicamente o bien en internet). Dentro de la clase se harán lecturas razonadas, comprensivas y enriquecedoras. La forma habitual

será a través de fotocopias con lecturas no muy extensas, sobre las que trabajarán los alumnos a través de trabajos finales (preguntas de comprensión, rellenado de cuadrículas, resúmenes propios, etc.).

Obviamente se instará a que el alumno se familiarice, de forma especial, con la lectura de la Biblia, bien a través de pasajes de esta o bien a través del estudio concreto de libros que en ella se encuentran. El punto importante con el cual el área de Religión contribuye al fomento de la lectura en sus alumnos es la lectura en todos los cursos de diversos pasajes originales, no adaptados, de la Biblia, de manera más o menos continuada y como base para la realización de diversas actividades. De la Biblia se puede aprovechar en gran manera la gran diversidad de géneros literarios existentes en ella (historia, cuento, poesía, epístola, parábola, etc.) así como la gran riqueza de formas expresivas. La lectura de estos pasajes se enmarca dentro de las actividades obligatorias del curso.

Además, para este curso se propondrá al alumnado la lectura de, al menos, uno de los siguientes libros por curso: • 1º de ESO:

◦ Fray Perico y su borrico. JUAN MUÑOZ MARTÍN ◦ El chamán del pequeño valle. JOSEP OTÓN CATALÁN ◦ El búho que no podía ulular. Fisher, Robert; Kelly, Beth. Ed. Obelisco. ISBN 978-84-7720-685-9. 99

pgs. ◦ Cuentos y leyendas de los héroes de la mitología. Grenier, Christian. Ed. Anaya. ISBN 978-84-667-

1317-7. 167 pgs. ◦ Susurro y Pity. La hoja y el pájaro que aprendieron a amar. Botella Vilaplana, Marisa. Ed. CCS. ISBN

84-7043-943-X. 93 pgs.

• 2º de ESO: ◦ Fray Perico y la guerra. JUAN MUÑOZ MARTÍN

28

◦ Colmillo blanco. JACK LONDON ◦ El Caballero de la armadura oxidada. Ficher, Robert. Ed Obelisco. ISBN 978-84-9777-230-3. 108

pgs.

• 3º de ESO: ◦ El niño Buda. JACQUES SALOMÉ ◦ Un ángel, probablemente. Milani, Milo. Ed. Vicens Vives. ISBN 978-84-316-0975-7. 124 pgs. ◦ Fray Perico y la Primavera. JUAN MUÑOZ MARTÍN

• 4º de ESO: ◦ Óscar y Mamie Rose. Schmitt, Eric-Emmanuel. Ed. Obelisco. ISBN 978-84-9777-070-5. 108 pgs. ◦ El nombre de la Rosa. UMBERTO ECO ◦ El hombre bicentenario. ISAAC ASIMOV

• 1º de Bachillerato: ◦ Para este curso se propondrá al alumnado de Bachillerato la lectura de al menos uno de los

siguientes libros: ◦ Oscar y Mamie-Rose. Eric-Emmanuel Schmitt (lectura obligatoria) ◦ Cometas en el cielo. Khaled Hosseini. (lectural opcional) ◦ El vendedor de sueños. Cury (lectura opcional) ◦ El forastero misterioso. Mark Twain (lectura opcional)

Se realizará, acabada la lectura del libro, unas actividades sobre el libro o prueba oral, encaminadas a

evaluar la impresión personal de la historia y valores trasmitidos por el libro en el lector. A medida que los alumnos vayan pasando de curso, se les irán proponiendo temas para desarrollar

por escrito y deberán ir mostrando una progresión en su capacidad de expresión oral. En las pruebas escritas, siempre habrá un apartado donde el alumno deba mostrar su habilidad para expresar ideas y pensamientos de manera escrita.

DEPARTAMENT D´EDUCACIÓ FÍSICA.

En el Departament d'Educació Física considerem que un dels nostres objectius generals és la formació integral de les persones que formen part de la comunitat educativa que ens rodeja: familiars, professorat, societat pròxima i, per damunt de tot, l'alumnat.

Pretenem una EF integral i catalitzadora del procés de desenrotllament integral de l'individu. Per tot això, des del nostre departament volem, partir de l' EF en la busca del foment de la lectura per a aconseguir la motivació i el gaudi de llegir, i una major capacitat d'expressió oral i corporal, fent ús del fons bibliogràfic existent i consultant les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a l'arreplega de dades i la seua anàlisi posterior.

Pla d'actuació:

El foment de la lectura ho treballarem des de dos àmbits:

ACTIVITATS DE CENTRE:

- Potenciarem el fons de la BIBLIOTECA; subscrivint-nos a alguna revista esportiva, com “Sportlife”.

29

ACTIVITATS D’AULA:

- De forma general, es duran a terme activitats i estratègies per a millorar i fomentar la lectura, que seran adequades a cada nivell educatiu.

- En concret es realitzaran lectures curtes; lectures que inclourem en les nostres sessions, i que versaran sobre continguts de la nostra àrea, lectures d’articles publicats i que els puguen resultar amenes i interessants. Algunes també les seleccionarem del “full esportiu” i també ens recolzarem per a la seua selecció en les noves tecnologies (TIC).

- Les lectures seleccionades, serviran d'introducció a cada una de les nostres unitats didàctiques programades en cada nivell, així com els dies que no es puga treballar al pati pel mal temps, ens quedaren a l’aula treballant i debatent estes lectures..

-Els continguts conceptuals exposats en la programació de cada curs, es repartiran per mitjà de fitxes que es llegiran per part dels alumnes en classe, s'hauran de resumir i preparar per a poder realitzar el qüestionari de final d'avaluació. Este serà valorat amb un percentatge de la nota assenyalat en cada curs dins dels criteris d’avaluació.

- Es presenten unes lectures, per a pujar nota, estos articles es presentaràn en cada curs i dins de cada una de les tres avaluacions, sempre que es lliure el treball corresponent de cada article dins de les dates indicades en cada avaluació, éste pujarà fins a 0´75 de la mitjana final en cada avaluació. Estes lectures seran voluntàries com a reforç educatiu.

1er d´ESO1a Avaluació.- Excés de pes en els motxilles.

.-

2a Avaluació.-Obesitat infantil en l'actualitat. 3a Avaluació.-Exercici i esperança de vida.

2on d´ESO i Perruqueria1ª Avaluació.-Sobreentrenament i fatiga.

.-

2a Avaluació.-Dieta Mediterranea. 3a Avaluació.-Atenció amb el colze de mòbil.

3er d´ESO1a Avaluació.-Abusar de l'alcohol, danya el cor i el cervell.

.-

2a Avaluació.-Osteoporosi i fractures. 3a Avaluació.-Alimentació i rendiment.

4rt d´ESO1a Avaluació.- Els beneficis de l'exercici físic.

.-

2a Avaluació.-Una obsessió crida vigorexia. 3a Avaluació.-L'impacte econòmic de l'esport.

1er de Batxillerat1a Avaluació.-Dona i esport/ Efectes del tabac i l'alcohol en la salut.

.-

2a Avaluació.-Aspectes socioeconòmics de l'esport

30

3a Avaluació.-Dopatge i esport.

VII. Propostes realitzades des dels diferents departaments de FORMACIÓ PROFESSIONAL.

DEPARTAMENT DE FORMACIÓ I ORIENTACIÓ LABORAL

Per tal d'afavorir i fomentar la lectura entre el nostre alumnat, el professorat del Departament de FOL acorda les següents mesures:

- Es realitzaran activitats d'investigació on l'alumnat haja de buscar informació, llegir, analitzar i extraure conclusions sobre temes relacionats amb la matèria de FOL i Empresa i Iniciativa Emprenedora. Per realitzar aquestes tasques se'ls facilitarà i proporcionarà materials diversos com articles de la premsa diària, articles publicats en revistes especialitzades com Emprendedores, Capital, etc, pàgines web d'organismes i institucions públiques i privades, com el SEPE, la Seguretat social, la Dirección General de Política de la Pyme, sentències etc...

- L'objectiu d'aquestes activitats serà a més d'aconseguir que l'alumnat assolisca conceptes i procediments, que a més desenvolupen el gust per la lectura i la utilitzen com a instrument d'aprenentatge adquirint les competències necessàries per a efectuar bones recerques, seleccionar convenientment materials i informacions i poder així crear-se opinions motivades al respecte dels diferents temes.

- En els exàmens, controls o proves objectives que es realitze a l'alumnat per a la seua avaluació, podrà introduir-se alguna pregunta on es treballen les competències relacionades amb la lectura i la redacció, evitant que tota la prova siga tipus test.

- A més també, per tal de no saturar l'alumnat recomanant un llibre des de cada mòdul, seria convenient que en les reunions de coordinació prèvies al començament del curs, que realitzen els diferents equips educatius de cada Cicle Formatiu, s'acorde quins mòduls van a recomanar llibre de lectura. Així mateix, es comprovarà que és un número raonable i s'establirà una distribució equitativa al llarg del curs, i així evitar que es convertisca en una sobrecàrrega excessiva per a l'alumnat. S'intentarà afavorir que recomane llibres aquell professorat que vulga realitzar tertúlies literàries en classe, o que vulga treballar algun tema de la programació a través d'un llibre de lectura. Es valorarà com una activitat més dins del percentatge corresponent a treballs i activitats.

- També es podrà recomanar un llibre de lectura, per tal de millorar la nota obtinguda en un mòdul formatiu, a escollir entre els que té el Departament de FOL entre la seua bibliografia o altre a elecció de l'alumnat i que a criteri del professorat siga adequat per treballar aspectes o temes relacionats amb els mòduls de FOL o EIE. Aquesta activitat es podrà valorar com a màxim amb 1 punt

DEPARTAMENT D’IMATGE I SO.

Des del Departament d’Imatge i So incloem a la programació didàctica un punt de foment a la lectura. Donat

que la família professional tracta diverses disciplines cal fer distinció entre els diferents cicles formatius que ofereix l’IES Veles e Vents, aquest son:

Cicle Formatiu Superior de So per a Audiovisuals i Espectacles.

CES: De cara a desenvolupar pla de foment de la lectura en l'alumnat d'aquest mòdul, al primer trimestre s'oferirà una selecció de textos relacionats amb la matèria, amb l'objecte que l'alumne he d’escollir un d'ells i el

31

llegir-lo al llarg del primer i segon trimestres del curs. Aquesta lectura serà avaluada com una pràctica més dins el conjunt de pràctiques del curs en el segon trimestre. EA:

Es realitzen lectures de llibres relacionats amb diferents assignatures. Aquestes lectures van acompanyades d'una sèrie d'activitats i exercicis que els alumnes han de presentar al professor. També es va a recomanar la lectura voluntària de determinats llibres dels que s'explica el contingut i es donen les raons del seu atractiu. Es recomana acudir a les biblioteques per consultar llibres i per traure llibres de lectura en préstec així com dedicar més hores de lectura a les aules. Bibliografia utilitzada i recomanada:

ALTEN, S. “El Manual del Audio en los Medios de Comunicación”. Escuela de cine y vídeo de Andoain, 1997 BENSOUSSAN, D “Reproducción del Sonido”. Madrid, IORTV, 1984 CARRASCO HERNÁNDEZ, M.A y otros “Instalaciones eléctricas básicas”. Paraninfo Ciclos Formativos, 2012 PPS:

Es realitzen lectures obligatòries de llibres relacionats amb diferents assignatures. Aquestes lectures van acompanyades d'una sèrie d'activitats i exercicis que els alumnes han de presentar al professor. També es va a recomanar la lectura voluntària de determinats llibres dels que s'explica el contingut i es donen les raons del seu atractiu. Es recomana acudir a les biblioteques per consultar llibres i per treure llibres de lectura en préstec així com dedicar més hores de lectura a les aules.

SAU:

Des de l'IES Veles e Vents es fomenta activament el procés de lectura de l'alumnat, és per això que en el mòdul de So per a Audiovisuals, es pretén que realitzen algun treball basat en la bibliografia emprada:

“Estética del cine”. J.Aumont, A. Bergala, M. Marie, M. Vernet. “Técnicas del guión para el cine y la televisión”. Eugene Vale Ed. Gedisa. “Sonido profesional”. Clemente Tribaldos Ed. Paraninfo. “Introducción al sonido y la grabación”. Francis Rumsey & Tim Mc Cormick IORTV “Los informativos en radiotelevisión”. George Hills IORTV CSD:

Tots els temes van acompanyats de documentació que l'alumne te que llegir i comprendre per a poder superar la assignatura. Utilitzarem textos propis del professor ací com textos en format digital relacionat en cadascun dels temes. Tots els textos es trobaran en el “Aulari On Line”.

GES:

Per al foment de la lectura es plantegen treballs on han de cercar informació diversa que poden trobar a la bibliografia recomanada i utilitzada següent:

MILES, David “Manual de MIDI : el uso de MIDI en el estudio de grabación”. Ed. Ceac. Barcelona, 2000 BOB KATZ “La masterización de Audio, el arte y la ciencia”. Ed. Escuela de cine y video RECUERO LÓPEZ, M “Acústica de estudios para grabación sonora”. Ed. Instituto Oficial de Radio y Televisión (IORTV). Madrid, 1990 POS:

Per al foment de la lectura es planteja unes pràctiques on s’ha d’utilitzar diversos recursos extrets exclusivament de llibres que formen part de l’estratègia de treball per a les gravacions de diversos efectes utilitzats en el mon audiovisual, aquesta informació es pot cercar a la bibliografia utilitzada i recomanada següent:

AGOST, Rosa “Traducción y doblaje: palabras, voces e imágenes”. Ed. Ariel Practicum. Barcelona, 1999. BELTRÁN MONER, Rafael. “La ambientación musical selección, montaje y sonorización”. Ed. Instituto Oficial de Radio y Televisión (IORTV). Madrid, 1984. CHION, Michel “La audiovisión: Introducción a un análisis conjunto de la imagen y el sonido”. Ed. Paidós. Barcelona, 1993.

ASS:SISTEMAS DE SONIDO: DISEÑO Y OPTIMIZACIÓN. Bob McCarthy. Editorial Alvalena

Bibliografia destacada:

32

CONFIGURACIÓN Y AJUSTES DE SISTEMAS DE SONIDO. Albert G. Digón y Pepe Ferrer. Editorial Altaria REFERENCIAS DE DISEÑO. Meyer Sound INSTALACIONES DE MEGAFONÍA Y SONORIZACIÓN. Juan Manuel Millán. Paraninfo Ciclos Formativos.

Cicle Formatiu Superior d’Il·luminació, Captació i Tractament d’Imatge.

GERA:Segona avaluació: Manual de montaje cinematográfico de Thompson Roy. Plot Ediciones. Madrid, 2001. Primera avaluació: Quiero hacer un documental de Manuel Gómez Segarra. Rialp. Madrid, 2008.

Tercera avaluació: Visionat de 10 documentals actuals (VO subtitolats en castellà o català). PCA:

Es realitzen lectures obligatòries de llibres relacionats amb diferents assignatures. Aquestes lectures van acompanyades d'una sèrie d'activitats i exercicis que els alumnes han de presentar al professor. També en tots els cursos se sol recomanar la lectura voluntària de determinats llibres dels que s'explica el contingut i es donen les raons del seu atractiu. Es recomana acudir a la Biblioteca del Centre per a consultar llibres i per treure llibres de lectura en préstec així com dedicar més hores de lectura a les aules.

PF: Es realitzen lectures de llibres relacionats amb diferents assignatures. Aquestes lectures van acompanyades d'una sèrie d'activitats i exercicis que els alumnes han de presentar al professor. També es va a recomanar la lectura voluntària de determinats llibres dels que s'explica el contingut i es donen les raons del seu atractiu. Es recomana acudir a les biblioteques per consultar llibres i per treure llibres de lectura en préstec així com dedicar més hores de lectura a les aules. Al llarg del curs s'oferiran recursos bibliogràfics complementaris en funció de les necessitats específiques dels alumnes i el desenvolupament de les classes. TFD:

La bibliografia produïda sobre el món de la imatge digital és molt extensa i variada. És fàcil aconseguir manuals de qualsevol disciplina que tracte temes que formen part del currículum d’aquest mòdul de Tractament Fotogràfic Digital. Així mateix el foment de la lectura i l’aprofundiment de la compressió dels textos específics són dos factors inclosos a les competències clau que ha d’adquirir l’alumnat. I la lectura d’un llibre es pot inserir perfectament dins aquesta filosofia.

PIA:

La bibliografia i filmografia produïda sobre el món de l’audiovisual és molt extensa i variada. És fàcil aconseguir manuals de qualsevol disciplina que tracte temes que formen part del currículum d’aquest mòdul de Presa d’Imatge Audiovisual. Així mateix el foment de la lectura i l’aprofundiment de la compressió dels textos específics són dos factors inclosos a les competències clau que ha d’adquirir l’alumnat. I la lectura d’un llibre a la 1ª avaluació i el visionat de produccions de ficció a la 2ª es poden inserir perfectament dins aquesta filosofia

Lectura 1ª avaluació: El cine según Hitchcock, de François Truffaut. ALIANZA EDITORIAL, Madrid, 2013. Visionat de films per a la 2ª avalució:

Lloviendo piedras, de Ken Loach. El Padrino, de F.F Coppola. Celebración, de Thomas Vinterberg. Sin perdón, de Clint Eastwood. Old Boy, de Park Chan-wook. Fargo, dels germans Cohen. Mulholland Drive, de David Lynch. Domingo sangriento, de Paul Greengrass. Sospechosos habituales, de Bryan Singer Grupo Salvaje, de Sam Peckinpah.

PFF: La bibliografia produïda sobre el món de la fotografia és molt extensa i variada. És fàcil aconseguir manuals de qualsevol disciplina que tracte temes que formen part del currículum d’aquest mòdul de Processos finalas Fotografics. Així mateix el foment de la lectura i l’aprofundiment de la compressió dels textos específics són dos

33

factors inclosos a les competències clau que ha d’adquirir l’alumnat. Per fomentar la lectura els alumnes a mes de l’entrega de material tècnic en format digital, tindrà al seu abast llibres digital relacionats amb el color i la impressió, així com articles de actualitat relacionats amb el mon dels acabats i la impressió. PF:

“ Fotografo profesiones con Futuro” Xavier Miserats, 219 pagines Ed.: Grijalbo.

La bibliografia produïda sobre el món de l fotografia és molt extensa i variada. És fàcil aconseguir manuals de qualsevol disciplina que tracte temes que formen part del currículum d’aquest mòdul de Presa Fotogràfica. Així mateix el foment de la lectura i l’aprofundiment de la compressió dels textos específics són dos factors inclosos a les competències clau que ha d’adquirir l’alumnat. I la lectura d’un llibre a la 1ª avaluació es pot inserit perfectament dins aquesta filosofia. Aquest llibre és:

LT:ILUMINACIÓN PARA CINE Y TELEVISIÓN. Brown, Blain. Escuela de Cine y Vídeo 1998

Bibliografia recomanada:

SECRETS OF LIGHT (VVAA) Eaglemoss Publications 1999 ILUMINACIÓN. Präkel, David. Blume 2007 MANUAL DE CÁMARA DE CINE Y VÍDEO. Raimondo Souto, H Mario CÁTEDRA 1997 IL·LUMINAR L’ESCENA: EXPERIÈNCIES D’UN DISSENYADOR D’IL·LUMINACIÓ. Reid, Francis.Institut del Teatre- Diputació de Barcelona 1999 DÍAS DE UNA CÁMARA. Néstor Almendros. SEIX BARRAL 1996

Cicle Formatiu Mitjà de Video Disc-Joquèi i So.

CGS:Sound and recording. Francis Rumsey and Tim McCormick. Focal Press. 2009

Bibliografia:

Sound Systems: Design and Optimization. Bob McCarthy. Focal Press. 2007 Equipos de sonido. Fernando Remiro Domínguez. Ed. Mc Graw-Hill 2000. Sistemas de Radio y Televisión. Emilio Félix Molero. McGraw Hill, 2001. PSVDJ:

No hi ha un llibre manual que s'ajuste a tota la programació. Per tant, als alumnes se'ls facilitarà en cada Unitat de Treball una relació de bibliografia relacionada amb els continguts d'aquesta unitat, com és:

La imagen. Jacques Aumont.. Paidós Ibérica 1992 La sintaxis de la imagen, introducción al alfabeto visual. Donis A Dondis G. Gili 1998. La composición de la imagen en movimiento. Simon Feldman. Gedisa 2001 Manual básico de lenguaje y narrativa audiovisual. Federico Fernández Díez, José Martinez Abadía, Paidós 1999. ¿Do re qué? Guía práctica de iniciación al lenguaje musical. Federico Abad. Berenice Manuales 2006 El ámbito científico de la información. Luka Brajnovich. Eunsa 1979. AVV:

La bibliografia produïda sobre el món del 3D, el color i la llum és molt extensa i variada. És fàcil aconseguir manuals de qualsevol disciplina que tracte temes que formen part del currículum d’aquest mòdul de Presa Fotogràfica. Així mateix el foment de la lectura i l’aprofundiment de la compressió dels textos específics són dos factors inclosos a les competències clau que ha d’adquirir l’alumnat. I la lectura d’un llibre a la 1ª avaluació es pot inserit perfectament dins aquesta filosofia.

Cicle Formatiu Superior d’Animació 2D, 3D i Jocs Interactius.

A2D3D: De cara a desenvolupar pla de foment de la lectura en l'alumnat d'aquest mòdul, en la bibliografia present en aquesta programació es detallen una sèrie de llibres de lectura recomanada per a les i els alumnes.

34

Igualment, en les diferents unitats temàtiques les professores i professors convidaran l'alumnat a la lectura de llibre / s relatius al contingut de la unitat o complementaris a aquesta.

SERVEIS SOCIOCULTURALS I A LA COMUNITAT

►MÒDUL ATENCIÓ I RECOLÇAMENT PSICOSOCIAL CGM TÈCNIC D’ATENCIÓ A PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA

Un dels aspectes que considerem destacable en la nostra programació es asumir un plantejament metodològic que pretén millorar les competències lectores del nostre alumnat. A més dels texts obligatoris pretenem afavorir l’hàbit i competència lectora mitjançant altres texts de caràcter voluntari, tertúlies literaries, etc. Per això es dedicará un temps de classe setmanalment a la lectura i exposició i diàleg sobre la mateixa.

Per tractar se d’un mòdul que aglutina molts continguts teòrics, hem decidit utilitzar la lectura per a

treballar aspectes humans i conductuals de l’alumnat ja que es treballen en las diferents unitats com a contingut. D’aquesta manera, hem buscat lectures reflexives i per a comentar en classe (lectura dialògica) i treballar diferents aspectes de la persona, la seua pròpia identitat i de la vida en societat. A més dels que detallarem a continuació, hem tret històries d’altres llibres amb el fi d’anar sensibilitzant a l’alumnat i treballar aquells aspectes que en eixe moment considerem més rellevants. Alguns trets dels següents llibres:

“Cuentos para pensar”. Jorge Bucay. RBA. “Déjame que te cuente”. Jorge Bucay. RBA. “Aplícate el cuento”. Relatos de Ecología Emocional. Jaume Soler i M. Mercè Conangla. Ed. Amat.

►MÒDULS ATENCIÓ HIGIÈNICA, PRIMERS AUXILIS i ATENCIÓ SANITARIA Recerca en premsa escrita i digital de diferents noticies importants relacionades amb les competències

bàsiques de les unitats impartides i que posteriorment es procedirà en classe al seu anàlisi i discussió. ►MÒDUL CARACTERÍSTIQUES I NECESSITATS DE LES PERSONES EN SITUACIÓ DE

DEPENDÈNCIA S’utilitzaran alguns dels fragments de llibres així com articles de revistes especialitzades i pàgines web

d’interés, amb la intencionalitat de fomentar capacitats lecto-comprensives en diferents àrees de coneixement, així com amb diferents registres lingüístics.

De manera continuada es realitzarà una lectura en l’aula o fora de l’horari escolar del llibre : Haddon, M. (2004). El curioso incidente del perro a medianoche. Es treballaran fragments específics, realitzant comentaris i un examen final del mateix.

►MÒDUL DE SUPORT DOMICILIARI El llibre de lectura serà:EL MUNDO AMARILLO d’Albert Espinosa,editorial Grijalbo 2011. Busquen la concienciació dels valors base del tècnic per completar el perfil d’atenció en Teleassistència i

FCT. Treballarem amb lectures dialògiques, resum anual de 20 pàgines amb un esquema de redacció per

completar el treball. També treballarem el pla de lectura amb articles del sector (casusistica :Oliver Shaks. El hombre que

confundió a su mujer con un sombrero.Ed Anagrama.). Tindrem com a segona alternativa si procedeix de lectura més d’informació básica: “Servicios y tecnologías de teleasistencia: tendencias y retos en el hogar digital” (Editada per el Círculo

de Innovación en tecnologías de la información y comunicaciones, la Confederación Empresarial de Madrid i la Consejería de Educación de la Comunidad de Madrid. Autores: Miguel A. Valero, José A. Sánchez i Ana Belén Bermejo)

En cas de tenir dificultats s’optarà per una lectura vinculada al mòdul presentant l’oportú treball .

35

Donada la realitat amb la que ens trobem respecte de la deixadesa dels nostres alumnes cap a la lectura, cosa que genera problemes en la comprensió, s’ha decidit establir com a objectiu de centre fomentar la lectura a traves de diferents alternatives si s'escau.. Es treballarà mitjançant la lectura de diferents articles i textos, així com llibres relacionats amb el cicle formatiu. En alguns casos li donarem a l’alumne la possibilitat d'escollir entre:

“Los renglones torcidos de Dios”. Torcuato Luca de Tena (malaltia mental)

“En una noche estrellada”. Katherine Kingley (discapacitat visual)

“El extraño caso del perro a media noche” . Mark Haddon (Autismo)

“Flores para Algernon”.Daniel Keyes (discapacidad mental)

“El ángel diestro”. Jorge Parada (discapacidad física y valores)

“El grito de la gaviota” Emmanuell Laborit (discapacidad auditiva)

“Martes con mi viejo profesor”. Mitch Albom (esclerosis ELA)

►MÒDUL SUPORT A LA COMUNICACIÓ Durant el curs 2015-2016 els alumnes realitzaran la lectura d’ alguns capítols del llibre:

El Hombre que confundió a su mujer con un sombrero. Oliver Sacks. Anagrama, 2009

El llibre mostra casos reals de persones amb malalties neurològiques poc conegudes que provoquen dèficits en capacitats com l’ atenció, la memòria, la comunicació, el càlcul, el reconeixement de cares, etc.

Metodologia de lectura: Cada alumne realitza la lectura d’un capítol del llibre. De forma breu i resumida realitza una exposició a la resta de la classe adoptant el paper del pacient

protagonista del cas que ha llegit. ►MÒDUL DE TELEASSISTÈNCIA El llibre de lectura serà:EL MUNDO AMARILLO d’Albert Espinosa,editorial Grijalbo 2011. Busquen la concienciació dels valors base del tècnic per completar el perfil d'atenció en Teleassistència i

FCT. Treballarem amb lectures dialògiques, resum anual de 20 pagines amb un esquema de redacció per

completar el treball. També treballarem el pla de lectura amb articles del sector(casusistica :Oliver Shaks.El hombre que

confundió a su mujer con un sombrero.Ed Anagrama.). Tindrem com a segona alternativa si procedeix de lectura més d’informació básica: “Servicios y tecnologias de teleasistencia: tendencias y retos en el hogar digital” (Editada per el Círculo

de Innovación en tecnologías de la información y comunicaciones, la Confederación Empresarial de Madrid i la Consejería de Educación de la Comunidad de Madrid. Autores: Miguel A. Valero, José A. Sánchez i Ana Belén Bermejo)

Cas de tenir dificultats s’optarà per una lectura vinculada al mòdul presentant l’oportú treball .

Donarem a L´alumne la possibilitat d'escollir d´entre:

• “Los renglones torcidos de Dios”. Torcuato Luca de Tena (malaltia mental) • “En una noche estrellada”. Katherine Kingley (discapacitat visual) • “El extraño caso del perro a media noche” . Mark Haddon (Autismo) • “Flores para Algernon”.Daniel Keyes (discapacidad mental)

36

• “El ángel diestro”. Jorge Parada (discapacidad física y valores) • “El grito de la gaviota” Emmanuell Laborit (discapacidad auditiva) • “Martes con mi viejo profesor”. Mitch Albom (esclerosis ELA)

►MÒDUL ORGANITZACIÓ DE L'ATENCIÓ A PERSONES EN SITUACIÓ DE DEPENDÈNCIA Sent la lectura una de las habilitats lingüístiques que més importància te en la adquisició de los

coneixements, i la dimensió que actualment està adquirint degut a la revolució produïda per les noves tecnologies de la informació i la comunicació, els professores que impartim aquest mòdul portarem a terme la seua aplicació en l'aula mitjançant la busca en premsa escrita i digital de diferents noticies importants relacionades amb les competències bàsiques de les unitats impartides i que posteriorment es procedirà en classe al seu anàlisi i discussió.

Igualment si es ve oportú es realitzarà en alguna avaluació lectura dialògica amb alguna obra clàssica o que transmeta valors importants per al el perfil del tècnic.

O es podrà realitzar algun treball voluntari de lectura d'algun llibre relacionat amb la matèria, tenint una avaluació positiva fins 1 punto més de la nota de la avaluació.

►MÒDULS DE DIDÀCTICA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL, DESENVOLUPAMENT COGNITIU I MOTOR (1er B), DESENVOLUPAMENT SOCIOAFECTIU (2on A) I INTERVENCIÓ EN FAMÍLIES (2on B)

C.G.S TÈCNIC D’ EDUCACIÓ INFANTIL

Amb la finalitat de fomentar l’hàbit lector, s’intentarà treballar per mitjà de lectura dirigida o per mitjà de comentaris individuals de distints fragments seleccionats de diferents fonts (articles de revistes especialitzades, articles d’internet). Es facilitara material bibliogràfic, com suport pel desenvolupament de continguts, i recursos webs, o articles de premsa general o especifica com:

Lectura individual i grupal dels apunts amb els continguts a tractar a cadascuna de les unitats didàctiques.

Revista d’on extrauran alguns articles relacionats amb l’actualitat educativa:

• “ Infància” de l’Associació de mestres Rosa Sensat.

►MÒDUL DIDÀCTICA DE L’EDUCACIÓ INFANTIL (1er B)

Desde el mòdul DEI realitzarà lectura diàlogica, de diferents obres relacionades en el mòdul. Aquesta activitat serà avaluada com continguts procedimentals i actitudinals.

►MÒDUL DESENVOLUPAMENT COGNITIU I MOTOR ( 1r A): Utilització de nombrosos articles d’ampliació d’activitats de classe especialment de les revistes

específiques GUIX d’Infantil i IN-FÀN-CI-A i d’altres com VIURE EN FAMÍLIA.

Lectura dialògica de llibres per tal de complementar la visió curricular: • MARINA, J.A. “El cerebro infantil: la gran oportunidad” Biblioteca UP. Ariel. Navarra. 2011. Fragments

amb lectura dialògica grupal, al segon trimestre. • FUSTÉ, S; BONASTRE,M.: “Psicomotricidad y vida cotidiana” Biblioteca Inf. 20. Graó. Barcelona 2007.

Lectura dialògica a l’aula al tercer trimestre. Ens permetrà treballar la lectura en veu alta, la pronúncia, la impostació de la veu (aspecte important en la seua futura tasca d’educadores), l’entonació, les estructures lingüístiques i sobretot la interacció positiva i creativa entre tots els que formem el grup amb un diàleg igualitari.

37

Així mateix destacarem dos tallers específics que realitzarem i amb els quals potenciarem, si cap més, l’interés per l’animació lectora. Aquests seran els següents:

Taller d’animació lectora, coincidint en el desenvolupament cognitiu i els scripts. On es llegiran i analitzaran diferents contes i la seua adaptació al nivell cognitiu dels infants.

Taller d’escriptura coincidint també en el desenvolupament cognitiu que ens permetrà conèixer l’evolució del procés de construcció de la llengua escrita en els alumnes d’Ed. Infantil.

►MÒDUL AUTONOMIA PERSONAL I SALUT INFANTIL Com a mesures d'animació lectora i desenvolupament de l'expressió oral i escrita és concreten els

següents aspectes: - Utilitzar la lectura com a instrument de treball. - Proposar lectures de llibres relacionats amb el mòdul. - Promoure treballs acadèmics a partir de les lectures treballades (fitxes, activitats de comprensió,

resums,…). - Realitzar l’anàlisi d'articles de premsa, revistes, etc.

Així, el pla lector dins d’aquest mòdul es concreta en tres activitats: - Lectura d’un llibre per aprofundir els coneixements treballats al llarg del curs dins del mòdul: Per a la UD 2:

• NOVO, M.: Bienvenido, Juan. Cartas a un niño que va a nacer, Micro-Macro Referencias nº 10, Graó, Barcelona, 2006

Per a la UD 5: • ESTIVILL, E.: Duérmete niño.El método Estivill para enseñar a dormir a los niños, Debolsillo • JOVÉ, R.: Dormir sin lágrimas: Dejarle llorar no es la solución, La esfera de los libros

- Lectura de diferents articles de revista especialitzada segons la unitat de treball estudiada - Fons de documentació: considerem la necessitat de fomentar en el nostre alumnat la lectura de premsa escrita (premsa, revistes, revistes especialitzades,...) per a poder crear una plataforma d’informació que permeta a l’alumnat generalitzar l’aprenentatge des d’una perspectiva real, per a aplicar el coneixement a eixa realitat. Es concreta l’activitat en la recopilació de notícies de premsa diària o especialitzada que facen referència a situacions que tinguen alguna relació amb els continguts treballats en l’aula, i en la posterior lectura i, així, establir contacte amb la realitat.

De tots aquests recursos es farà una lectura dialògica.

►MÒDUL EXPRESSIÓ I COMUNICACIÓ El pla lector dins d’aquest mòdul es concreta en tres activitats: - Lectura d’un llibre o fragments del mateix per aprofundir els coneixements treballats al llarg del curs

dins del mòdul: • Ferrer Serrahina, I.: La artesanía de la comunicación. Diálogo, escucha y lenguaje en la

etapa 0-6, Biblioteca de Infantil nº 37, Ed. Graó, Barcelona, 2012.

- Lectura de diferents articles de revista especialitzada segons la unitat de treball estudiada: El lenguaje del llanto, ¿Sólo hablamos?, ¿Por qué los japoneses no dicen “Carro”?, El poder de la palabra, Como potenciar la comunicación en 0-3 años,...

- Fons de documentació: considerem la necessitat de fomentar en el nostre alumnat la lectura de premsa escrita (premsa, revistes, revistes especialitzades,...) per a poder crear una plataforma d’informació que permeta

38

a l’alumnat generalitzar l’aprenentatge des d’una perspectiva reial, per a aplicar el coneixement a eixa realitat. Es concreta l’activitat en la recopilació de notícies de premsa diària o especialitzada que facen referència a situacions que tinguen alguna relació amb els continguts treballats en l’aula, i en la posterior lectura i, així, establir contacte amb la realitat.

►EL JOC INFANTIL I LA SEUA METODOLOGIA.

- Lectura de diferents articles de les revistes especialitzades “Guix d’infantil ed, Graó” i Infància de Rosa Sensat” segons la unitat de treball estudiada: La importància del joc, La importància del joc infantil en el desenvolupament humà, Comprenem realment el valor del joc?, Què cal per jugar?,...

- Fons de documentació: considerem la necessitat de fomentar en el nostre alumnat la lectura de premsa escrita (premsa, revistes, revistes especialitzades,...) per a poder crear una plataforma d’informació que permeta a l’alumnat generalitzar l’aprenentatge des d’una perspectiva reial, per a aplicar el coneixement a eixa realitat. Es concreta l’activitat en la recopilació de notícies de premsa diària o especialitzada que facen referència a situacions que tinguen alguna relació amb els continguts treballats en l’aula i, així, establir contacte amb la realitat. Es farà una lectura dialògica.

►INTERVENCIÓ AMB FAMÍLIES (2on A) – Lectura de llibres REIG VÁZQUEZ, Esperanza: Cartas a Natalia . Barcelona, Safe creative, 2005. – Lectura d'articles publicats en premsa i revistes especialitzades: “Infància” de l’Associació de mestres Rosa Sensat. – Lectura i treball d'anàlisi i estudi de la legislació específica d'educació infantil. – Recerca de recursos a la web, com el de l’Institut obert de Catalunya IOC. ►MÒDUL PRIMERS AUXILIS Recerca en premsa escrita i digital de diferents noticies importants relacionades amb les competències

básiques de les unitats impartides i que posteriorment es procedirà en classe al seu anàlisi i discusió. ►MÒDUL HABILITATS SOCIALS Bibliografia:

• Papalia, D (1990). Psicología evolutiva. MacGrawHill. Madrid • Roca, Elia (). Cómo mejorar tus habilidades sociales. Programa de asertividad, autoestima e

inteligencia emocional. • Caballo, V. (1993). Manual de evaluación y entrenamiento de habilidades sociales. Siglo

XXI. • Rebel, G (2002). El lenguaje corporal. Lo que expresan las actitudes, las posturas, los

gestos y su interpretación. Bolsillo EDAF • Balduino, A (1984). Dinámica de grupo. Sal Terrae • Fritzen, S.J. (1987). Relaciones humanas interpersonales. Sal Terrae • Segura, M (2005). Enseñar a convivir no es tan difícil. Desclée de Brouwer • Segura, M y Arcas, M (2007). Educar las emociones y los sentimientos. Introducción práctica

al complejo mundo de los sentimientos. Narcea. • Fritzen, S.J. (1982). La ventana de johari. Ejercicios de dinámica de grupo, de relaciones

humanas y de sensibilización. Sal Terrae • Escamez, J y Ortega, P (1993). La enseñanza de actitudes y valores. Nau Llibres • Aguilar, M.J. (2003). Cómo animar un grupo. Técnicas grupales. Instituto de ciencias

sociales aplicadas. • Antons, K (2001). Práctica de la dinámica de grupos. Ejercicios y técnicas. Herder editorial • VVAA (2007). Programa de educación emocional y prevención de la violencia. Generalitat

Valenciana. S’utilizaran alguns dels fragments dels llibres anteriorment citats, així com artícles de revistes

especialitzades i pàgines web d’interés, amb la intencionalitat de fomentar capacitats lecto-comprensives en diferentes áreas de coneixement, així com amb diferents registres llingüístics.

39

► MÒDUL CONTEXT DE L’ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL

CFGS TÈCNIC D’ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL.

Es proposarà a l’alumnat la selecció de lectura individual d’entre dos d’aquests llibres (com també es valorarà la proposta d’altres lectures per part de l’alumnat):

• LORMAN, J. La aventura de Saíd .6 ed. Madrid: SM,1996. • TORTAJADA,A. Nahid, la meua germana afaganesa.5 ed. Barcelona: Barcanova, 2002.

En el tercer trimestre, l’alumne entregarà una reflexió individual de la lectura, valorant els aspectes clau de la figura del TASOCT en relació amb els continguts de la novel.la.

► MÒDUL DESENVOLUPAMENT COMUNITARI – Lectura de diferents articles relacionats amb la matèria i a través de la lectura dels següents llibres: - FORES, A: La Resiliencia.Crecer desde la adversidad. Ed.Plataforma,Barcelona, 2008. - MARCHIONI, M: Planificación Social y Organización de la Comunidad. Alternativas avanzadas a la crisis. Editorial Popular, Madrid, 2007. - NOGUEIRAS MASCAREÑAS: La práctica y la teoría del Desarrollo Comunitario.

Descripción de un modelo. Narcea, Madrid, 1996.

► MÒDUL DINAMITZACIÓ GRUPAL S’utilitzaran materials complementaris com llibres, web d’interès, articles de premsa, així com revistes

específiques de l’àmbit (Quaderns d’ Animació, Revista de Psicologia Social, Revista de Educació Social, etc.). En tots ells, es realitzarà una lectura individual i un posterior anàlisi grupal en forma de tertúlia dialògica o

un comentari de text.

► MÒDUL METODOLOGIA DE LA INTERVENCIÓ SOCIAL Dins del Pla de Foment de la Lectura del centre, des d'aquest mòdul es fomentarà en l'alumnat l'interès

per la lectura i el desenvolupament de l'hàbit lector. Per a això, s'utilitzaran fonts documentals diverses, tant impreses com a digitals i audiovisuals. Amb això, s'intenta fomentar una actitud crítica i reflexiva per part de l'alumne/a i el desenvolupament de la competencia lingüística, concretament el llenguatge propi de la professió. Per aconseguir aquests objectius, es proposen diferents activitats que seran objecte d'avaluació per a la qualificació del mòdul:

– Lectura de diferents articles relacionats amb la matèria i a través de la lectura dels següents llibres: - GUTIÉRREZ, I.; SORRIBAS, M.: Metodologia de la intervenció social. Altamar, Barcelona, 2012. - VENTOSA, V.: Intervención socioeducativa. Editorial CCS, Madrid, 1997. - LÓPEZ CABANAS, M.; CAHCÓN, F.: Intervención psicosocial y servicios sociales. Un enfoque

participativo. Síntesis Psicología, Madrid, 1999. - RUBIO, M.J.; VARAS, J.: El análisis de la realidad, en la intervención social. Métodos y técnicas de

investigación. Editorial CCS, Madrid, 1999.

► MÒDUL ANIMACIÓ TURÍSTICA Utilització de nombrosos articles d’ampliació d’activitats de classe especialment de tríptics i revistes

turístiques.

Lectura dialògica de llibres per tal de complementar, exemplificar i dissenyar intervencions aplicades a la visió curricular:

• RUIZ ZAFÓN, Carlos “L’’ombra del vent” Plaza&Janés Lectura dialògica grupal, a la segona avaluació.

40

• Llibres de rondalles, contalles, contes per tal d’aplicar al projecte d’ApS que realitzarem al Preventori Infantil al primer trimestre. Ens permetrà treballar la lectura en veu alta, la pronúncia, la impostació de la veu (aspecte important en la seua futura tasca d’animadors), l’entonació, les estructures lingüístiques i sobretot la interacció positiva i creativa entre tots els que formem el grup amb un diàleg igualitari.

PROGRAMA DE FORMACIÓ BÀSICA DE PERRUQUERIA

►MÒDULS DE CURES ESTÈTIQUES, CANVIS DEL COLOR DE CABELLS, PREPARACIÓ DE L’ENTORN PROFESSIONAL, RENTAT I CANVIS EN LA FORMA DEL CABELL.

PROPOSTES:

• Donar als alumnes documents relacionats amb l’especialitat i posteriorment realitzar un resum, en el que contaran las faltes i la comprensió lectora, l’alumne que tinga menys faltes serà compensat en la nota final.

• Traslladar a altres departaments que qualsevol alumne/a que adquireixa una millora en la seua lectura o comprensió lectora podrà vindre als nostres tallers per a realitzar-se algunes de nostres tècniques y sentir-se cuidat por un dia.

VIII. Organització i funcionament de la BIBLIOTECA TUTORITZADA.

L’ horari d’atenció de la biblioteca serà 16 a 18h.

Els professors d’àrea així com les mestres de PT atendran indistintament a tot l’alumnat que hi participe en el programa.

Per a treballar l’alumnat s’agruparà per nivell en grups de dos, tres o quatre, segons el número d’assistents de manera que les activitats a treballar siguen comuns i es puguem fer en grup.

La distribució dels espais es farà de manera consensuada per tot el professorat, atenent a criteris de grup de treball i de nivell. El Departament d'Orientació llançarà una proposta.

En el cas de disposar de voluntariat, desenvoluparan la funció de dinamitzar els grups d'alumnat.

Les mestres de PT portaran el registre d’assistència de l’alumnat amb ACIS, així com el seguiment del quadern de l’alumne. També es controlarà la resta d'alumnat assistent, per part del professorat responsable de la BT, a través d'un registre, per a que el professorat de la tutoria ho considere en la seua avaluació.

El paper del professorat és dinamitzar els grups per tal que s’ajuden uns als altres a fer els deures i preparar els exàmens.

En el cas dels professors d’àrea podran resoldre dubtes de la matèria en qüestió però l’objectiu és que s’expliquen uns als altres el que saben o que troben la solució amb interdependència per que crear una xarxa d’ajuda solidària.

El Departament d'Orientació informarà als pares/setmanalment de l'evolució dels alumnes proposats.

41

QUADERN DE SEGUIMENT DE L’ALUMNE/A: ...........................................................................................................curs..................

ASSISTÈNCIA

DIES HORARI VOLUNTARI

PROFESSORAT RESPONSABLE BIBLIOTECA TUTORITZADA

DILLUNS (16-18 h.)

DIMARTS (16-18 h.)

DIMECRES (16-18 h.)

DIJOUS (16-18 h.)

MARIVÍ GARCIA (Anglés)

PILAR BAYOD (Matemàtiques)

JÚLIA CÍSCAR (PT)

MARIJÓ BORONAT (Valencià) PILAR BAYOD (Matemàtiques)

FANI PALOMARES (Orientadora)

LIDIA MATEU (PT)

PAULA REULA (Anglés)

MAITE ALEJANDRE

(Matemàtiques)

LIDIA MATEU (PT)

JÚLIA CÍSCAR (PT)

ANA DOMÍNGUEZ (Biologia)

AMPARO PLAZA (Història)

LIDIA MATEU (PT)

VANESSA PUIG (Orientadora)

JÚLIA CÍSCAR (PT)

TASQUES A REALITZAR

Setmana del……...al……….de………………..de………. Dilluns

DATA ASSIGNATURES

(apuntar els deures)

Dimarts

DATA ASSIGNATURES

(apuntar els deures)

42

Dimecres

DATA ASSIGNATURES

(apuntar els deures)

Dijous

DATA ASSIGNATURES

(apuntar els deures)

Divendres

DATA ASSIGNATURES

(apuntar els deures)

VALORACIÓ DE LA SETMANA del……...al……….de………………..de…………. ( omplir pel voluntari )

Assistència SI □ NO □ Puntualitat SI □ NO □ Dies que ha faltat:………………………… Mostra interés per aprendre SI □ NO □ Realitza les tasques encomanades SI □ NO □ Planifica adequadament el temps d'estudi i d'oci SI □ NO □ Treballa amb autonomia i de forma organitzada SI □ NO □ Es relaciona adequadament amb els companys/es SI □ NO □ És actiu en el treball de grup SI □ NO □ _____________________________________________________________________________

43

Observacions

(Anoteu qualsevol aspecte que considereu important)

Tutor/a (………………………………………………….) …………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………… Professor/a (………………………………………………….) …………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………… Professor/a (………………………………………………….) …………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………… Professor/a (………………………………………………….) …………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………… Mestra PT (………………………………………………….) …………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………… Voluntari/a (………………………………………………….) …………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………… Mare/pare/tutor legal ……………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

Signatures de seguiment:

Tutor/a Professor/a Professor/a Professora Biblioteca

Mestra PT Voluntari/a Pare/mar