PLA INTEGRAL DEL CENTRE-EIXAMPLE-HAVANA...Cerdanyola i Peramàs i dels barris de Palau i Rocafonda....

PLA INTEGRAL DELCENTRE-EIXAMPLE-HAVANA

1

1 INTRODUCCIÓ....................................................................................................... 2

2 ANÀLISI DE SITUACIÓ I DIAGNÒSTIC (resum) ............................................... 4

2.1 Territori i organització ubana ............................................................................... 5

2.2 Activitat econòmica.............................................................................................. 7

2.3 Cultura, lleure, patrimoni, civisme ....................................................................... 9

2.4 Serveis i atenció a les persones........................................................................... 10

3 DEFINICIÓ D’OBJECTIUS I DE PROPOSTES.................................................. 12

Línia 1: transformació urbana, millora de l’accessibilitat i la mobilitat i renovació de

la façana marítima ...................................................................................................... 14

Línia 2: millora de la qualitat dels serveis urbans i del manteniment dels espacis

comuns........................................................................................................................ 14

Línia 3: dinamització de l’activitat econòmica i de la qualitat de l’oferta comercial 15

Línia 4: promoció de la vida cultural i valorització del patrimoni ............................. 16

Línia 5: augment de la inclusió social atenció a necessitats de la gent gran, infància i

persones en risc d’exclusió ......................................................................................... 17

Eix transversal: millora de la participació ciutadana i de la comunicació entre

l’ajuntament i la ciutadania......................................................................................... 18

4 TAULA RESUM DE MESURES DEL PICEH..................................................... 19

Annex 1 - Documents distribuïts i elaborats en el procés .............................................. 21

Annex 2 - Participants en el procés del Pla integral del Centre-Eixample-Havana ....... 22

2

1 INTRODUCCIÓ

L’elaboració del Pla Integral del Centre-Eixample-Havana (PICEH) arriba a l'etapa final,una vegada s’hi han identificat els principals problemes del territori i s’hi han elaborat propostesi mesures d’actuació. Aquest document del PICEH recull tot aquell treball de manera ordenada ité l’objectiu d’arribar a aconseguir l’aprovació dels participants. L’aprovació definitiva del Plasignifica, en altres paraules, que l’Ajuntament, les entitats veïnals i els veïns, a títol individual,que han col·laborat en aquest esforç d’elaboració participativa, adquireixen el compromís ambla realització de les mesures acordades.

El PICEH es va plantejar com a un esforç de treball conjunt i de cooperació entre l’Ajuntament iels veïns per tal d’elaborar una proposta integral de transformació i millora del territori.

A la presentació del (PICEH) es definiran els grans objectius d’aquest Pla, que consisteixen enquè:

L’Ajuntament i la ciutadania treballin:

• per impulsar un procés ordenat, amb regles de joc clares entre els participants,• comptant amb la màxima participació,• amb uns objectius compartits i assolibles,• per establir les accions de millora i transformació dels barris a llarg termini.

Igualment, s’hi constata que el Pla és una acció participativa que ha de ser possible i coherent, ique s’emmarca en el desenvolupament urbà de Mataró i, per tant, haurà de ser coherent ambl’estratègia de ciutat. El PICEH va definir una metodologia que contemplava:

1. L’anàlisi participativa de quins són els principals problemes del barri.2. L’ordenació coherent dels problemes identificats.3. La transformació dels principals problemes identificats en solucions possibles

i una anàlisi d’alternatives.4. La contrastació, la sistematització i la comparació amb solucions ja en

marxa, projectes previstos i obstacles identificats.5. Definició d’objectius, estratègies i mesures: “visió de futur”

La participació en el PICEH s’organitzà a partir d’entrevistes individuals, de grups de treball, dela bústia Consensus a la web municipal i de sessions plenàries de debat amb la consegüentaprovació dels resultats.

3

Identificació problemes principals

Ordenació problemes identificats

Transformació problemesidentificats en solucions possibles +anàlisi d’alternatives

Contrastació, sistematització icomparació de propostes ambsolucions en marxa, projectes previstos iobstacles

Definició final d’objectius, estratègiesi mesures com a base del PICEH:“Visió de futur” consensuada

Entrevistesindividuals

Fonts secundàries

Grups de treballper sectors

Grups de treball- Plenari

1. Diagnòstic– Anàlisi desituació del

territori

2. Elaboraciód’objectius,

líniesestratègiquesi propostesprioritàries

DIAGRAMA BÀSIC DEL PROCÉS D’ELABORACIÓ DEL PICEH

Aquest procés, tal com s’havia previst, s’ha portat a terme segons les orientacions i lesprevisions inicials, malgrat l’endarreriment respecte a les dates previstes inicialment.

Aquest document que ara es presenta resumeix el treball fet i pretén ser l’instrument de treballprincipal per tal d’iniciar la segona fase d’implementació i posada en marxa de les propostes delPICEH.

Cal dir, però, que aquest document pretén ser sintètic i amb un alt nivell de claredat. El PICEH,durant les diferents fases d’elaboració ha produït altres documents, que han estat distribuïtsentre tots els participants i que s’esmenten als annexos d’aquest document. En tot cas, es podenconsultar per tal d’ampliar la informació.

4

2 ANÀLISI DE SITUACIÓ I DIAGNÒSTIC (resum)

L’àmbit del PICEH ve definit pel perímetre conformat pel front litoral i l’àrea urbana compresaper la rda. Cervantes, el carrer Herrera, el carrer Floridabanca, la rda. Alfons X el Savi, el camíde la Geganta, el carrer Joan Prim, el carrer Miquel Biada, la rda. Francesc Macià i la rda. JosepIrla. Des del punt de vista urbà inclou, doncs, 5 unitats diferenciades:

- El nucli antic- La façana marítima, d’urbanització antiga i amb importants infrastructures generals (la

N-II, la via fèrria i l’estació de RENFE)- La façana litoral (port, platges)- El barri de l’Havana, en el perímetre del nucli urbà- L’eixample urbà entre rondes

Cal insistir en el doble rol i la valoració que s’ha de fer del Centre com a àmbit d’actuació:d’una banda, el Centre com a zona cèntrica de Mataró, amb tots els condicionants, els supòsits iels afegits que aquest fet implica; i de l’altra, el Centre com a barri amb una població quenecessita elements i serveis de proximitat, en tant que residents i no estrictament usuaris del’espai.

D’acord amb les dades del Padró, la població del Centre-Eixample-Havana és de 29.928persones del total de 114.606 amb què compta Mataró i que en representa el 26,09% a 31 dedesembre de 2003. Aquesta proporció a l’entorn del 26% s’ha mantingut estable en els darrersanys.

Els nascuts fora de l’Estat espanyol representen, a inici de l’any 2004, el 10,93% del total de lapoblació (9,14% l’any 2003). Al Centre i l’Eixample-Havana la proporció d’immigrants ésmenor, del 8,08% i 8,13% respectivament. En ambdós barris la població es manté en els últimsanys a l’entorn dels 3.550 (Centre) i 25.000-26.000 (Eixample i Havana) habitants.

El CEH ha patit un procés d’envelliment que té un element comú arreu: la prolongació de lavida dels grups de més edat com a conseqüència de la caiguda de la mortalitat de les personesd’entre 70 i 80 anys. És un envelliment que com veurem és especialment significatiu en el casde les dones.

Mataró compta amb el 14,71% de població major de 65 anys; aquest percentatge, però,augmenta considerablement al Centre, l’Eixample i l’Havana. Es tracta, doncs, d’una poblacióenvellida, especialment la femenina, donat que dels majors de 65 anys, el 41,22% són homes iel 58,68% són dones; fet que és encara més notable al Centre i a l’Eixample-l’Havana, on el59,06% i el 60,4% respectivament, són dones majors de 65 anys.

5

En aquests moments, tant al Centre com a l’Eixample i l’Havana es manté força estable elcòmput de població nova que hi arriba i que en marxa; si bé s’ha perdut una mica de població(1.602 altes i 3.774 baixes). El creixement de població és menor que el que es dóna a la resta debarris de Mataró.

A Mataró, el 19,74% de les llars són formades per una sola persona, però al Centre aquestnombre augmenta fins al 30,11%, pel 29,27% a l’Eixample i l’Havana. Igualment, el nombre dellars format per només dues persones és major en aquests barris que per al conjunt de Mataró.

2.1 TERRITORI I ORGANITZACIÓ UBANA

2.1.1 Algunes tendències generals

Des del punt de vista funcional, l’àrea del PICEH –malgrat la seva heterogeneïtat- presentanombrosos aspectes comuns en la mesura que aplega bona part dels usos tradicionals dels nucliscentrals (serveis comercials i administratius, vida social); una ocupació relativament antiga i, devegades, degradada del sòl; i problemes potencials derivats de la congestió d’usos i de lesdificultats de mobilitat i els espais lliures.

L’àrea territorial del PICEH té una superfície urbana aproximada de 2 Km2 on s’apleguen propde 30.000 habitants en aproximadament 11.600 habitatges. Les ràtios de densitat i d’edificacióresidencial (uns 55 habitatges per Ha) denoten clarament que la funció residencial és lapredominant però sense arribar a ser exclusiva, donat que els usos comercials i terciaris sónclarament molt presents en la trama urbana de l’àmbit.

Hi ha dues zones amb major densitat d’habitants que la resta de la ciutat, es tracta dels barris deCerdanyola i Peramàs i dels barris de Palau i Rocafonda. En canvi, la zona del Centre,l’Escorxador i una part important de l’Eixample és on es troben les densitats d’habitants mésbaixes del nucli urbà.

Una de les idees subjacent a les actuacions de futur és “fer créixer el centre”, és a dir, que no totes concentri en un sol punt. Per fer-ho hi ha un conjunt d’actuacions estratègiques que afectenl’àrea del PICEH:

Ronda Barceló, amb la seva implicació comercial.El carrer M. Biada: transformació dels actuals usos industrials cap a una mixtura d’usosresidencials i terciaris i el manteniment del patrimoni industrial.Front de Mar: cal anar transformant-lo a partir d’actuacions en antigues indústries.Cafè de Mar + Cambra Agrària.Actuació en les indústries de davant de la plaça de l’estació.A llarg termini: els sectors de la SEAT i Fugaroles a l’Havana.

6

La tendència és, doncs, recuperar petits espais lliures + patrimoni històric en formad’equipament + actuacions que es deriven de plusvàlues de determinades operacions i d’altresoperacions corrents vinculades a l’estratègia urbanística.

Els factors més determinants de la mobilitat en un municipi són la població, la motorització,l’activitat econòmica i la mobilitat obligada. Es tracta de quatre aspectes bàsics que tenen unaincidència per tal d’entendre la lògica de funcionament de la mobilitat interna i amb l’entornque es genera a Mataró.

Des del punt de vista de la mobilitat, Mataró sempre tendirà cap a ponent ja que Barcelonasuposa un pol d’atracció potent pel que fa a l’entrada i sortida permanent de cotxes. El Centre,en aquest sentit, acaba essent un punt de flux constant cap a llevant (fet encara més agreujat al’Havana) de difícil solució.

En l’interior de l’àrea CEH, la trama urbana s’estructura entorn els eixos del camí Ral i la Rierai aquells carrers principals que asseguren la connectivitat amb les rondes i la mobilitat nord-suddel nucli urbà de Mataró.

Pel que fa a la mobilitat, es constata que el parc de vehicles no ha parat de créixer i ho ha fet aun ritme bastant superior a l’increment demogràfic durant el mateix període. L’incrementinteranual de tot el parc es situa al voltant del 3,5%, mentre que la població ho ha fet a un ritmedel 0,34% durant el darrer decenni, malgrat que aquest percentatge ha augmentatconsiderablement durant els tres darrers anys (superior al 2,5%).

La gran majoria de seccions censals tenen un índex de motorització d’entre 500 i 700vehicles/1.000 hab. Algunes seccions del Centre, de l’Eixample i l’Escorxador, així com unapart de la zona dels Molins presenten un índex superior a 700.

L’existència de la zona de vianants en el casc antic i d’una xarxa d’aparcaments perimetralspossibilita l’accessibilitat a aquest nucli i disminueix el fort impacte del trànsit motoritzat enuna trama urbana de vies molt congestionades i que suporten un alt grau de mobilitat forana.

El Pla de Mobilitat Urbana mostra que a Mataró es realitzen un total de 417.000 viatges cadadia. D’aquests el 68 % són a dins de Mataró (interns-interns) i la resta entre Mataró i l’exterior oviceversa (intern-extern, extern-intern).

Pel que fa a la mobilitat interna, es tracta de 283.000 desplaçaments, el 32,2% dels quals es fanamb vehicle privat (uns 91.000) i la resta a peu o amb bici (62,2%) o amb transport públic(5,2%).A més, hi hem de sumar els que provenen de la mobilitat externa. Diàriament es realitzen134.000 viatges interns-externs i a la inversa. D’aquests només el 1,2% es realitzen a peu o ambbici; 24,5% en transport públic (14% amb RENFE); i el 74,3% en vehicle privat (és a dir, uns99.500 amb vehicle privat).

7

Presentació dels principals problemes identificats al Grup de Treball1

1. Dèficit de qualitat dels espais i serveis urbans2. Dèficits de mobilitat i d’accés3. Congestió de determinades zones i problemes de circulació4. Indefinició sobre la remodelació de la façana marítima5. Dèficits en l’urbanisme comercial6. Dèficits en la neteja i el manteniment d’espais urbans7. Dèficits de mobiliari urbà8. Comportaments incívics

2.2 ACTIVITAT ECONÒMICA


Segons les dades del Programa d’Orientació per als Equipaments Comercials (POEC) de gener2004, en l’àrea territorial d’aquest Pla integral s’ubiquen 951 establiments comercials, querepresenten el 46% dels establiments de la ciutat, amb una densitat per 1000 habitants moltsuperior a la mitjana de Mataró i que assoleix 63 establiments per mil habitants en el cas delCentre.

Com en el conjunt de la ciutat, són els establiments d’alimentació i d’equipament personal i dela llar els de més importància, representant més del 70% del total a l’àrea PICEH. Amb tot, elsector alimentari comença a perdre presència al Centre.

El Centre de Mataró conserva un atractiu comercial important com a primer destí per a lacompra d’equipament personal. El centre comercial històric real és el Centre. L’altre comerç alvoltant de l’Eixample és un comerç més residencial. L’eix comercial de la centralitat comercialhistòrica el conformen la Riera, el camí Ral i els carrers que l’envolten. L’Havana compta ambun comerç mínim i de qualitat mitja-baixa, que aprofita poc l’element de proximitat.

El comerç de Mataró té una funció de centralitat i atractivitat comarcal (Maresme). Segons elPla Territorial Sectorial d'Equipaments Comercials (PTSEC) a la comarca hi ha un dèficit del19% d’oferta alimentària i del 37% de la no alimentària.

Des de fa uns anys, a partir de la marca Comerç Mataró Centre, s’ha lluitat per a vendrel’excel·lència del comerç del centre per oposició a l’aparició de centres comercials a la perifèriade Mataró. Aquest procés, conjuntament amb les actuacions de millora física del centre

1 El desenvolupament i la concreció d’aquests problemes identificats es poden consultar al document“Anàlisi de situació i diagnòstic del Pla Integral del Centre-Eixample-Havana” de desembre 2004.

8

(peatonalització), l’aparició d’equipaments d’aparcament i la millora de l’oferta en conjunt hacomportat una alça important en la revalorització del m2 dels locals comercials, ja siguin decompra o de lloguer.

Cal tenir en compte la perspectiva de creació de nous eixos comercials a partir de projectesurbanístics com el de la ronda Barceló amb aparcament soterrat, que establirà un lligam entre laciutat i el port, tot creant una nova façana comercial. Altres projectes en aquest sentit són: elFront Marítim, l’operació de Cafè de Mar i el sector de les fàbriques Cabot i Barba, amb lacreació d’una oferta comercial de petits locals als baixos; i Can Xammar amb un aparcament de360 places i 2.500 m2 de locals.

El POEC (Programa d’Orientació per als Equipaments Comercials) de gener 2004 apuntaalguns trets, problemes i oportunitats que caldria tenir en compte per a la reflexió i el debat,entre d’altres:

• La manca d’equipaments de lleure integrats a la trama urbana com a punts d’atracció icomplementaris a l’activitat comercial.

• Els establiments comercials obsolets• La manca de disposició del comerç a l’adaptació als nous hàbits de consum (horaris,

nous productes, etc.)• La manca de connexions entre el centre i el litoral• L’excés de trànsit al tram central del centre• Es crearan noves oportunitats com ara: activitats de lleure lligades a la renovació del

port, al desplegament de nous aparcaments i a les inversions previstes en accessibilitat iinfrastructures viàries, algunes d’elles lligades a la ubicació d’un establiment de granpotència comercial.

Finalment, s’ha redactat el Pla d’Actuació per a la promoció de la ciutat, amb elposicionament clar i ferm d’apostar per Mataró amb el lema “Mataró Ciutat Mediterrània”.En aquests moments el turisme a Mataró no s’explota de manera decidida, per la qual cosapassa a ser una prioritat de primer ordre a partir de 4 eixos: comerç, mar, patrimoni culturali ciutat tecnològica. L’activitat econòmica del centre esdevindrà ara també turística.

Presentació dels principals problemes identificats al Grup de Treball

1. Necessitat de circuits comercials i centralitats2. Renovació d’establiments i professionalització3. Manca d’associacionisme comercial al barri de l’Havana4. Manca d’activitats de lleure, culturals i de promoció turística del centre5. L’augment dels preus dels locals en dificulta la renovació6. Increment de l’ús no comercial dels baixos7. Necessitat de potenciar l’oferta comercial al barri de l’Havana8. Necessitat de modernització dels mercats

9

2.3 CULTURA, LLEURE, PATRIMONI, CIVISME


Les activitats culturals del CEH no són només les que demanda el territori, sinó que responentambé a l’oferta que ofereix Mataró com a ciutat. Les activitats culturals del Centre són pocdestriables, per tant, de la oferta cultural de Mataró, per tradició i potència d’equipaments. Elsequipaments principals de la ciutat són, generalment, escassos en els diversos àmbits culturals.Això és:

• Teatre, Música i Dansa: Es compta amb el Teatre Monumental (públic) i la Sala Cabanyes(privada) amb una programació de 6 obres al Monumental. Cal esmentar l’existència del’Aula de Teatre, escola de teatre municipal dedicada a la formació i la creació escènica. Hiha també la Sala del Foment Mataroní o el casal de l’Aliança, però es tracta d’espais poccondicionats que necessiten d’una inversió important. S’utilitzen de manera puntual. Hi hatambé l’Arcàdia, però és una sala molt petita (concerts de música de petit format).Pel que fa a la música no es compta amb un auditori ni amb una programació estable,malgrat l’existència de concerts familiars i cicles com els de música antiga entre d’altres,organitzats amb entitats musicals locals.

• Sales d’exposició: Es fa servir el Museu de la Ciutat, l’Espai f, o Can Palauet. També escompta amb la Sala de la Fundació la Caixa Laietana. La Biblioteca Pompeu Fabra quedafora de l’àmbit del PICEH.

• Biblioteques: El PICEH només compta amb la històrica de la Caixa Laietana.

En breu es posaran en marxa equipaments que s’estan rehabilitant o de què s’està avaluant l’ús:Ca l'Arenas: Condicionament del Centre d'Art Germans Arenas Clavell; Can Marfà (que ja téprevist el projecte museístic: museu tèxtil, entre d’altres usos); i la Nau Gaudí.

Altres equipaments públics són Can Palauet (exposicions, conferències, presentacions), Espai f(exposicions), el Museu de Mataró o la seu del Patronat de Cultura.

Pel que fa a la presència de teixit associatiu, Mataró compta amb 77 entitats culturals, 27entitats i associacions infantils i juvenils, 4 entitats lúdiques i 23 entitats i associacions deLleure, la gran majoria d’elles amb seu al CEH. Amb tot, moltes hi tenen la seu però no hidesenvolupen cap actuació directa. La tradició associativa de Mataró, i especialment al CEH, ésmolt remarcable i constitueix un tret d’identitat més de l’àrea. Algunes associacions perdenforça i altres en guanyen en funció de l’evolució social, però es mantenen en un nombre elevat,malgrat que amb escassa coordinació entre sí.

S’està treballant en la redacció d’un catàleg amb l’oferta esportiva, d’equipaments esportius id’espais susceptibles de la pràctica de l’ esport del lleure.

10

El Pla d’acció per al Civisme de Mataró, aprovat l’any 2003, afecta a tota la ciutat i caldràobservar-ne la consecució al CEH. Els objectius del Pla són:

- Implicar la ciutadana en el civisme actiu- Respectar l’espai col·lectiu- Millorar la convivència i les relacions ciutadanes- Reduir els actes incívics premeditats

Pel que fa a la conservació, la catalogació i la valorització del patrimoni, l’11 de desembre de2002 es va aprovar definitivament el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic de Mataró. Estracta de la revisió i l’actualització de l'anterior Pla Especial i Catàleg del PatrimoniArquitectònic de 1983. S’han d’iniciar els treballs per fer el Pla Director del Patrimoni. És undels reptes de futur de l’Ajuntament com un dels elements claus en l’estratègia de promocionarMataró turísticament.

Així mateix, el 7 d’octubre de 2004 l'Ajuntament va aprovar inicialment la nova Ordenança deCivisme.


1. Mala conservació del patrimoni històric i cultural de la ciutat2. Manca de difusió del patrimoni industrial3. Manca d’equipaments polivalents i de petit format4. Mancances en la quantitat i freqüència dels actes culturals5. Cal assegurar una bona catalogació del patrimoni6. Manca de coordinació entre entitats culturals i l’Ajuntament

2.4 SERVEIS I ATENCIÓ A LES PERSONES


La població del CEH ha patit un procés d’envelliment que té un element comú arreu: laprolongació de la vida dels grups de més edat com a conseqüència de la caiguda de la mortalitatde les persones d’entre 70 i 80 anys. És un envelliment que és especialment significatiu en elcas de les dones.

El sexe, el nivell educatiu, l’estatus social, el nivell de renda i la forma de convivència són,entre altres, factors clau per a entendre com l’envelliment demogràfic afecta les persones deforma diferent i com comporta nivells desiguals de dependència i mortalitat existents entre lagent gran.

11

La tendència és un increment del nombre de persones dependents i de les seves necessitats.D’altra banda existeix una reducció del nombre de persones (majoritàriament dones) que cuidenaquestes persones a temps complert perquè han canviat les estructures familiars i s’ha donat unaincorporació massiva de la dona al mercat laboral.

Els serveis d’atenció domiciliària suposen la solució més demandada per a donar resposta aaquests reptes. El grau de cobertura d’aquests serveis a l’Estat espanyol és del 2’07% (1999IMSERSO) de les persones majors de 65 anys; un percentatge que a Catalunya no arriba asuperar l’1,30% (2000). L’objectiu d’universalització acaba xifrant en un 8% el grau decobertura necessari per a abastar totes les persones majors de 65 anys amb dependències. AMataró es tracta de 1.360 persones i en el cas del CEH d’unes 452 persones.

Des del gener de 2003 l'Ajuntament ha posat en marxa l'Agència d'Atenció a la Gent Gran i ales Persones amb Dependències, servei atès per professionals del Servei de Sanitat i ServeisSocials que informa, assessora, orienta i intenta canalitzar els recursos adequats a cadaproblemàtica i situació.

Des del punt de vista del gènere, s’està desenvolupant el Pla integral d’Igualtat d’Oportunitats is’està ampliant progressivament l’horari de les instal·lacions públiques per tal de conciliar lavida familiar i laboral. Es manté i s’amplia el protocol d’atenció a la víctima de violència degènere i es posa a disposició habitatge d’emergència social.

S’acaba de revisar de forma participativa i d’aprovar el nou Pla Local de Joventut 2004-2008.

Recentment s’ha aprovat el nou Pla Municipal per a la Nova Ciutadania, que marca l’execucióde polítiques d’acollida de manera coordinada.

La possible tensió amb immigrants que es produeix a altres centres de ciutats o a altres barris nosembla un problema present, tenint en compte, a més, que la proporció d’immigrants al CEH ésdel 8% aproximadament pel 13% de mitjana al conjunt de Mataró.


1. Dèficit d’escoles bressol2. Manca de places escolars3. Necessitat d’atenció a persones sense sostre4. Problemes d’aïllament de persones dependents5. Manca d’equipament per als veïns6. Manca d’informació a la població sobre l’oferta de serveis socials7. Manca de recursos per a prevenir i atendre necessitats diverses8. Necessitat de rehabilitar habitatges de famílies i persones amb renda baixa

12

3 DEFINICIÓ D’OBJECTIUS I DE PROPOSTES

L’elaboració d’objectius es configura al voltant de:

- Respondre als problemes detectats en el diagnòstic. Es tracta, en concret, de trobar “solucions”als problemes principals definits al diagnòstic.

- L’elaboració participativa amb la finalitat d’arribar a un consens entre les parts participants(entitats, Ajuntament, veïns).

- Els objectius i les actuacions del pla han de configurar, en el seu conjunt, un paquet coherent,factible i equilibrat d’actuacions a engegar, una vegada aprovat el Pla.

Per aquests motius es van organitzar dues sessions de treball amb les entitats veïnals i els veïns,els dies 11 i 12 d’abril de 2005, i una sessió amb tècnics municipals, el dia 6 de maig de 2005.

La definició i l’elaboració d’objectius i actuacions s’organitza entorn de la definició de LÍNIESESTRATÈGIQUES. Les línies estratègiques són els grans eixos dins dels quals s’inclouenprojectes relacionats amb el tema de la línia.

Cada línia estratègica respon a cadascuna de les problemàtiques definides en el diagnòstic i hiinclou a la vegada una sèrie d’objectius. Per tant, tindrem una sèrie de línies estratègiques, unconjunt d’objectius dintre de cada línia i, al seu torn, un conjunt de projectes o mesures dintre decada objectiu.

Finalment, les grans línies estratègiques responen a un objectiu global de desenvolupament delPICEH que és “una visió de futur”; és a dir, respon a la pregunta “com volem que sigui elterritori en el futur”?

OBJECTIU GLOBAL DEL PICEH

El territori del Centre-Eixample-Havana esdevé un territori amb elevada qualitaturbana, centre de referència de la imatge de Mataró i, a la vegada, un espai

acollidor i amb qualitat de vida per als seus veïns, a través de transformacionsurbanes que milloren la mobilitat i l’ús sostenible del territori, la qualitat del’activitat comercial, la millora i el manteniment dels espais urbans, l’oferta

cultural, la cohesió social evitant processos d’exclusió, en un marc de civisme iconvivència i amb un diàleg i una cooperació permanents entre la ciutadania i

l’Ajuntament.

13

LÍNIES ESTRATÈGIQUES DEL PICEH

LÍNIA 1: TRANSFORMACIÓ URBANA, MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT I LAMOBILITAT I RENOVACIÓ DE LA FAÇANA MARÍTIMA

LÍNIA 2: MILLORA DE LA QUALITAT DELS SERVEIS URBANS I DELMANTENIMENT DELS ESPACIS COMUNS

LÍNIA 3: DINAMITZACIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA I DE LA QUALITAT DEL’OFERTA COMERCIAL

LÍNIA 4: PROMOCIÓ DE LA VIDA CULTURAL I VALORITZACIÓ DEL PATRIMONI

LÍNIA 5: AUGMENT DE LA INCLUSIÓ SOCIAL. ATENCIÓ A NECESSITATS DE LAGENT GRAN, INFÀNCIA I PERSONES EN RISC D’EXCLUSIÓ

EIX TRANSVERSAL: MILLORA DE LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA I DE LACOMUNICACIÓ ENTRE L’AJUNTAMENT I LA CIUTADANIA

MESURES DEL PLA INTEGRAL CENTRE-EIXAMPLE-HAVANA

Nota prèvia:

Abans de presentar el conjunt de mesures, ordenades segons les diferents línies estratègiquesdefinides pel Pla, cal fer alguns comentaris metodològics:

1. Les mesures tenen diferents graus de desenvolupament i de concreció.2. Moltes de les mesures proposades estan vinculades a actuacions municipals en curs o

previstes. En cada cas es farà esment d’aquesta situació.3. Hi ha mesures que es consideren amb un alt valor estratègic (de transformació del

territori) i hi ha d’altres que són de menor importància estratègica i que podríem definircom a “complementàries” o de “suport”. Creiem que és important distingir el graud’importància de les mesures. A la vegada, hi haurà mesures que es poden considerar dellarg termini i d’altres que poden ser implementades ràpidament.

4. Algunes mesures s’engloben dins d’una sola línia estratègia quan havien estatproposades a més d’un grup de treball durant la fase de definició participativa.

5. El procés de posada en marxa del Pla haurà de definir amb més precisió i concreciómoltes de les mesures, així com establir la viabilitat i el termini de cada mesura, en elmarc del Consell Territorial del CEH.

14

LÍNIA 1: TRANSFORMACIÓ URBANA, MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT I LAMOBILITAT I RENOVACIÓ DE LA FAÇANA MARÍTIMA

Mesura 1.1. TRANSFORMACIÓ DE LA FAÇANA MARITIMA

Mesura 1.2. MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT A TRAVÉS D’EIXOS D’ACTUACIÓINTEGRAL

Mesura 1.3. SOTERRAMENT DE LÍNIES ELÈCTRIQUES I DEL CABLEJAT

Mesura 1.4. PROMOCIÓ DE L’ACTIVITAT COMERCIAL I DE L’URBANISMECOMERCIAL

Mesura 1.5. INCENTIVAR L’ÚS DE L’HABITATGE BUIT AL CENTRE I PROMOURE LAREHABILITACIÓ D’HABITATGES

Mesura 1.6. POTENCIAR I MILLORAR EL TRANSPORT PÚBLIC

Mesura considerada com a proposta de gestió:GERÈNCIA DEL CENTRE HISTÒRIC I COMERCIAL DE MATARÓ

LÍNIA 2: MILLORA DE LA QUALITAT DELS SERVEIS URBANS I DELMANTENIMENT DELS ESPACIS COMUNS

Mesura 2.1. CAMPANYA A FAVOR DEL CIVISME I APLICACIÓ DE LES ORDENANCESMUNICIPALS

Mesura 2.2. AUGMENT DE LA POLICIA DE BARRI O DE PROXIMITAT

Mesura 2.3. AUGMENT I MILLORA DEL MOBILIARI URBÀ I DEL MOBILIARI PER AJOCS INFANTILS

15

LÍNIA 3: DINAMITZACIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA (INDUSTRIAL, DESERVEIS I COMERCIAL) I DE LA QUALITAT DE L’OFERTA COMERCIAL

Mesura 3.1. PROMOURE ACTIVITATS CULTURALS, TURÍSTIQUES I DE LLEURE ALCENTRE

Mesura 3.2. PROMOURE I INCENTIVAR L’ÚS COMERCIAL DELS BAIXOS

Mesura 3.3. AUGMENTAR EL NIVELL DE PROFESSIONALITAT DELS VENEDORS

Mesura 3.4. CONSTITUCIÓ D’UNA ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS AL BARRI DEL’HAVANA

Mesura 3.5. REMODELACIÓ DELS MERCATS MUNICIPALS DE LA PLAÇA GRAN I DELA PLAÇA DE CUBA

Mesura 3.6. PROMOCIONAR EL TIQUET D’APARCAMENT ECONÒMIC

Mesura 3.7. FOMENT DELS APARCAMENTS DISSUASORIS

Mesura 3.8. ELABORACIÓ D’UN CATÀLEG D’USOS I PRIORITATS FUNCIONALSDELS EIXOS VIARIS DE COMERÇ MATARÓ CENTRE

Mesura 3.9. PREINSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

Mesura 3.10. DINAMITZACIÓ DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES AL TERRITORI:INDÚSTRIA, SERVEIS, COMERÇOS.

16

LÍNIA 4: PROMOCIÓ DE LA VIDA CULTURAL I VALORITZACIÓ DELPATRIMONI

Mesura 4.1. COORDINACIÓ ENTRE ENTITATS PÚBLIQUES I PRIVADES PER A LAPROGRAMACIÓ D’ACTIVITATS CULTURALS

Mesura 4.2. REPLANTEJAR LA MOSTRA DE CINEMA PER TAL DE SUPERARCONCENTRACIONS EXCESSIVES

Mesura 4.3. COMPLETAR PROGRAMACIÓ DURANT EL MES D’AGOST

Mesura 4.4. PROMOCIONAR ACTIVITATS CULTURALS PER A JOVES

Mesura 4.5. REFORÇAR LA XARXA DE TEATRE INFANTIL I JUVENIL VINCULADA ALES ESCOLES

Mesura 4.6. COMPLETAR L’OFERTA CULTURAL AMB EQUIPAMENTS DE PETITFORMAT

Mesura 4.7. CONSERVACIÓ DE LES CASES DE COS COM A PATRIMONI CULTURAL

Mesura 4.8. EDITAR UNA GUIA ARQUITECTÒNICA DELS EDIFICIS DEL BARROCCATALÀ DE LA CIUTAT

17

LÍNIA 5: AUGMENT DE LA INCLUSIÓ SOCIAL ATENCIÓ A NECESSITATS DELA GENT GRAN, INFÀNCIA I PERSONES EN RISC D’EXCLUSIÓ

Mesura 5.1. CREACIÓ DE CASALS DE BARRI QUE SIGUIN POLIVALENTS I D’ÚSVEÏNAL

Mesura 5.2. REFORÇAR ELS SISTEMES D’INFORMACIÓ DELS SERVEIS MUNICIPALSPER A LA GENT GRAN PER ARRIBAR A TOTHOM

Mesura 5.3. CREAR UN CENTRE DE DIA

Mesura 5.4. CREAR CASALS PER A LA GENT GRAN

Mesura 5.5. CREACIÓ D’ESCOLES BRESSOL

Mesura 5.6. CREACIÓ DE MÉS PLACES ESCOLARS

Mesura 5.7. AMPLIAR ELS SERVEIS DESTINATS A LES PERSONES SENSE SOSTRE

Mesura 5.8. ESTRUCTURAR UN PROGRAMA DE VOLUNTARIAT

Mesura 5.9. INTEGRAR LES PERSONES AMB DISCAPACITATS A LES ACTIVITATSCULTURALS I ESPORTIVES

Mesura 5.10. CREAR CASALS DE JOVES

Mesura 5.11. FER HABITATGES PER A LA GENT GRAN ADAPTADA A LES SEVESNECESSITATS

18

EIX TRANSVERSAL: Millora de la participació ciutadana i de la comunicació entrel’Ajuntament i la ciutadania

El procés d’elaboració del PICEH ha estat, en sí mateix, un procés de participació i de diàlegentre les entitats veïnals, els veïns i l’Ajuntament. Hi ha una amplia coincidència que calmillorar molt aquest diàleg, millorar la circulació de la informació i reforçar la cooperació entrel’Ajuntament i els veïns així com entre les mateixes associacions.

S’ha posat en evidència, per exemple, que l’Ajuntament ofereix molts serveis, però, que aquestainformació no arriba a les entitats ni als veïns de la manera adequada. Així mateix, es reconeixque la cooperació entre l’Ajuntament i els veïns s’ha de millorar i que això suposa la necessitatde millorar l’organització d’aquesta cooperació. Hi ha evidència que molts temes o problemessolament es podran abordar i resoldre a partir d’aquesta cooperació entre la societat civil i lesautoritats públiques locals.

La posada en marxa de les mesures del PICEH, una vegada aprovades per tothom, exigiran unprocés continuat de diàleg i de comunicació, per tal d’assegurar un seguiment, un control i unaavaluació de la implantació i de l’eficàcia de les mesures del pla. L’òrgan de seguiment,d’avaluació i de propostes de millora i de noves actuacions serà el Consell Territorial delCentre-Eixample-Havana.

19

4 TAULA RESUM DE MESURES DEL PICEH

LÍNIA ESTRATÈGICA MesuresLÍNIA 1: TRANSFORMACIÓ URBANA,MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT I LAMOBILITAT I RENOVACIÓ DE LAFAÇANA MARÍTIMA

Mesura 1. 1. TRANSFORMACIÓ DE LA FAÇANA MARITIMAMesura 1.2. MILLORA DE L’ACCESSIBILITAT A TRAVÉSD’EIXOS D’ACTUACIÓ INTEGRAL1.3. SOTERRAMENT DE LÍNIES ELÈCTRIQUES I DELCABLEJATMesura 1.4. PROMOCIÓ DE L’ACTIVITAT COMERCIAL IDEL URBANISME COMERCIALMesura 1.5. INCENTIVAR L’ÚS DE L’HABITATGE BUIT ALCENTREProposta de Gestió:GERÈNCIA DEL CENTRE HISTÒRIC I COMERCIAL DEMATARÓ

LÍNIA 2: MILLORA DE LA QUALITATDELS SERVEIS URBANS I DELMANTENIMENT DELS ESPAISCOMUNS

Mesura 2.1. CAMPANYA A FAVOR DEL CIVISME IAPLICACIÓ DE LES ORDENANCES MUNICIPALSMesura 2.2. AUGMENT DE LA POLICIA DE BARRI O DEPROXIMITATMesura 2.3. AUGMENT I MILLORA DEL MOBILIARI URBÀ IDEL MOBILIARI PER A JOCS INFANTILS

LÍNIA 3: DINAMITZACIÓ DEL’ACTIVITAT ECONOMICA I DE LAQUALITAT DE L’OFERTA COMERCIAL

Mesura 3.1. PROMOURE ACTIVITATS CULTURALS,TURISTIQUES I DE LLEURE AL CENTREMesura 3.2. PROMOURE I INCENTIVAR L’ÚS COMERCIALSDELS BAIXOSMesura 3.3. AUGMENTAR EL NIVEL PROFESSIONALS DELSVENEDORSMesura 3.4. CONSTITUCIÓ D’UNA ASSOCIACIÓ DECOMERCIANTS AL BARRI HAVANAMesura 3.5. REMODELACIÓ DELS MERCATS MUNICIPALSDE LA PLAÇA GRAN I DE LA PLAÇA DE CUBA.Mesura 3.6. PROMOCIONAR EL TIQUET DE REDUCCIÓ DELPREU DEL PÀRKING.Mesura 3.7. FOMENT DELS APARCAMENTS DISSUASORISMesura 3.8. ELABORACIÓ D’UN CATÀLEG D’USOS IPRIORITATS FUNCIONALS DELS EIXOS VIARIS DECOMERÇ MATARÓ CENTREMesura 3.9. PREINSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA

LÍNIA 4: PROMOCIÓ DE LA VIDACULTURAL I VALORITZACIÓ DELPATRIMONI

Mesura 4.1. COORDINACIÓ ENTRE ENTITATS PÚBLIQUES IPRIVADES PER A LA PROGRAMACIÓ D’ACTIVITATSCULTURALSMesura 4.2. REPLANTEJAR LA MOSTRA DE CINEMA PERTAL DE SUPERAR CONCENTRACIONS EXCESSIVES.Mesura 4.3. COMPLETAR PROGRAMACIÓ DURANT EL MESD’AGOSTMesura 4.4. PROMOCIONAR ACTIVITATS CULTURALS PERA JOVESMesura 4.5. REFORÇAR LA XARXA DE TEATRE INFANTIL I

20

JUVENIL VINCULADA A LES ESCOLESMesura 4.6. COMPLETAR L’OFERTA CULTURAL AMBEQUIPAMENTS DE PETIT FORMATMesura 4.7. CONSERVACIÓ DE LES CASES DE COS COM APATRIMONI CULTURALMesura 4.8. EDITAR UNA GUIA ARQUITECTÒNICA DELSEDIFICIS DEL BARROC CATALÀ DE LA CIUTAT

LÍNIA 5: AUGMENT DE LA INCLUSIÓSOCIAL. ATENCIÓ A NECESSITATS DELA GENT GRAN, INFÀNCIA IPERSONES EN RISC D’EXCLUSIÓ

Mesura 5.1. CREACIÓ DE CASALS DE BARRI, QUE SIGUINPOLIVALENTS I D’ÚS VEÏNALMesura 5.2. REFORÇAR ELS SISTEMES D’INFORMACIÓDELS SERVEIS MUNICIPALS PER A LA GENT GRAN PERARRIBAR A TOTHOMMesura 5.3. CREAR UN CENTRE DE DIAMesura 5.4. CREAR CASALS PER A LA GENT GRANMesura 5.5. CREACIÓ D’ESCOLES BRESSOLMesura 5.6. CREACIÓ DE MÉS PLACES ESCOLARSMesura 5.7. AMPLIAR ELS SERVEIS DESTINATS A LESPERSONES SENSE SOSTREMesura 5.8. ESTRUCTURAR UN PROGRAMA DEVOLUNTARIATMesura 5.9. INTEGRAR LES PERSONES AMBDISCAPACITATS A LES ACTIVITATS CULTURALS IESPORTIVESMesura 5.10. CREAR CASALS DE JOVESMesura 5.11. FER HABITATGES PER A LA GENT GRANADAPTADA A LES SEVES NECESSITATS

Eix transversal: Millora de laparticipació ciutadana i de lacomunicació entre l’Ajuntament i laciutadania

Establir i consolidar el Consell Territorial del Centre-Eixample-Havana com a espai de participació i de seguiment de laimplantació del PICEH durant els propers anys.

21

Annex 1

Altres documents del PICEH distribuïts entre els participants:

1. Pla Integral del Centre Eixample Havana. 21 setembre 2004. Acte dePresentació

2. Anàlisi participativa Centre-Eixample-Havana. Document de convocatòriaSessions de Diagnòstic. 20 novembre 2004.

3. PICEH. Primer Document d’Anàlisi de Situació i Diagnòstic. Desembre2004.

4. Document: Sessió de Validació del Diagnòstic Participatiu. 9 de març 2005

5. Document Sessió de Definició d’Objectius. Abril 2005

22

Annex 2

Participants a les Sessions del PICEH

SESSIÓ DE PRESENTACIÓ DEL PLA INTEGRAL DEL CENTRE-EIXAMPLEI L'HAVANA - 21 DE SETEMBRE 2004

Nom i Cognoms EntitatM. Dolors Fernández Alegre Justícia i Pau del MaresmeVicenç Delos i Cot Unió de Cooperadors de MataróXavier Vilert Unió de Cooperadors de MataróJoan M. Calleja Calles La Nova Aliança Mataronina MPSJordi Pou More Penya l'EsplanadaSalvador Punsola SPAS - MataróPaulí Mojedano Grup Municipal PPJaume Subirà Antics Alumnes Santa AnnaJosep Prat Anna Pons Grup Cultural Pla dels AmatsCarles Trincher Giménez Associació de Veïns Mataró CentreMontse Garcia-Mila Lloberas Associació ParkinsonRoc Font Gremi de Llibreters / RobafavesJosep Filbà Esquerra Unió de Botiguers MataróJoan Salrach Ricós Associació de Veïns de l'HavanaJaume Maspodi Manzano Associació de Veïns de l'HavanaAlfons de Alfonso Fages Associació de Veïns de l'HavanaCarles Forns Ros Associació Foment MataroníEncarnació Safont-Tria Associació Foment Mataroní

ENTREVISTES INDIVIDUALS REALITZADES

Nom Dia Institució/OrganitzacióCarles Trincher Dimecres 29 de Setembre President de l’AV de Mataró Centre

Salvador Punsola Dimecres 29 de Setembre Societat de Pesca i ActivitatsSubaquàtiques + botiga al port

Josep Filbà Dijous 7 d’octubre Unió de Botiguers de MataróMontse García-Milà Dijous 7 d’octubre Associació ParkinsonJoan Salrach Dijous 7 d’octubre Associació de Veïns de l’HavanaRoc Font Divendres 15 d’octubre RobafavesAnna PonsJosep Prat

Dilluns 18 d’octubre Grup Cultural Pla dels Amats

Jaume Bruguera Dilluns 18 d’octubre MataróBusAngelina Català Dimecres 20 d’octubre Serveis TerritorialsMohamed Zein Al-Newlahui

Dimecres 20 d’octubre President de l'Associació CulturalMusulmana Ansar

Joan Miró 28 d’octubre MobilitatEmma Feriche 29 de novembre IMPEM

23

Isidre Molsosa MarionaGallifa

2 de novembre Planejament

Mercè Massa 4 novembre EquipamentsÀngels Cantos 4 novembre Benestar Social

JORNADA DE TREBALL D’IDENTIFICACIÓ DE PROBLEMES – 20 DENOVEMBRE DE 2004(llistat d’assistents per grups de treball)

TERRITORI I URBANISMENom Organització / Institució / CondicióMa. Angels Fradera Associació Familiars d’AlhzeimerJoan Miró MobilitatMatias Sierra ParticularAntoni Saleta ParticularRamon Ritort ParticularJoaquim Roy ParticularGener Salicrú ParticularLaia Alonso ParticularAngelina Català Serveis TerritorialsJesús Nieto AV Mataró-CentreAlfons de Alfonso AV Havana i RodaliesRafael Floriach AV Havana i RodaliesAnna Llibre Passió InfantilJaume Sánchez AV Havana i RodaliesJesús Reyes Policia LocalGlòria Battestini ParticularMarc de San Pedro ParticularJordi Pou Penya l’EsplanadaJosep Ma Bellavista Fundació J.VilasecaVicens Casasús AV Mataró CentreEncarnació Safont-Tria Foment Mataroní

ACTIVITAT ECONÒMICANom Organització / Institució / CondicióAntoni Gonzalez IMPEMAntoni Civit IMPEMJesús Martin ParticularRoc Font RobafavesJoan Salrach AV Havana i RodaliesRemei Picart ParticularJosep Lluís Martí ParticularRosa Torruella IMPEM

24

CULTURA, LLEURE I CIVISME

SERVEIS A LES PERSONESNom Organització / Institució / CondicióÀngels Cantos Benestar SocialMontse Garcia-Milà Associació de Persones amb ParkinsonMercè Massa Serveis PersonalsRamon Aparicio ParticularPilar Canadell ParticularJordi Canal AV Havana i RodaliesXavier Cugat ParticularDavid Elvira ParticularXesco Gomar ParticularFrancisco López ParticularPep Llauder ParticularNatividad Martínez ParticularMa Angels Montserrat ParticularAlbert Geronès ParticularLluís Prades AV Mataró-CentreToni Paloma Asalma

SESSIÓ DE VALIDACIÓ DEL DIAGNÒSTIC - 9 DE MARÇ 2005

Ramon Aparicio García Particular

Josep Ma Bellavista Ocerans Fundació J. Vilaseca

Núria Blahà Soldevila Particular

Joan Manel Calleja calles La Nova Aliança Mataronina

Pilar Canadell Portell Particular

Vicente Javier Casasús Granada AV Mataró-Centre

Alfonso de Alfonso Fages AV l’Havana i rodalies

Marc de San Perdro López Particular

Fèlix Esquerra Ribas AV Havana i rodalies

Josep Filbà Esquerra Unió de Botiguers Mataró

Rafael Floriach Boix AV Havana i rodalies

Ma. Angels Fradera Associació Familiars d’Alhezeimer

Montse Garcia-Milà Lloveras Associació de Persones amb Parkinson

Xesco Gomar Martin Particular

Nom Organització / Institució / CondicióPaquita Sellés Passió infantilXavier Viudez ParticularElisabeth Pous ParticularMiquel Patuell Associació Casal de la Gent Gran del ParcJoan Manel Calleja ParticularFèlix Esquerra AV Havana i RodaliesOlga Badosa ParticularCarles Trincher AV Mataró-CentreNuria Blahà ParticularJaume Graupera Patronat de Cultura

25

Ester Lázaro Prat Particular

Joan Cuenca

Jaume Maspoch Manzano

Ma. Angels Montserrat Particular

Jesús Nieto Carbonell AV Mataró-Centre

Toni Paloma Planes Asalma

Jordi Pou Moré Penya l’Esplanada

Lluís Prades AV Mataró-Centre

Maria José Recoder Sellarès Grup Municipal CIU

Ramon Ritort Baila Particular

Encarnació Safont-Tria Associació Foment Mataroní

Toni Saleta Particular

Joan Salrach Ricós AV l’Havana i rodalies

Paquita Sallés Casadevall Passió Infantil

Jaume Sánchez Pinar

Matias Sierra Galiana Particular

Àlex Sola Suris

Carles Trincher Giménez AV Mataró-Centre

Joan Noé AV Mataró-Centre

SESSIONS DE DEFINICIÓ D’OBJECTIUS. 11 I 12 ABRIL 2005

Nom CognomEn representació

de Entitat Grup TreballJosepa López Particular 0 Cohesió Social i CulturaMaria José Recoder Partit Polític 0 Urbanisme i MobilitatDomènech Montés Particular 0 Urbanisme i MobilitatJordi Pou Entitat PENYA L’ESPLANADA Urbanisme i MobilitatJoaquim Roy Particular 0 Urbanisme i Mobilitat

Fèlix Esquerra Entitat

CÀRITESINTERPARROQUIAL DEMATARÓ Cohesió Social i Cultura

Joan Salrach Entitat 0 Activitat EconòmicaOlga Badosa Particular 0 Cohesió Social i Cultura

M Angels Fradera Entitat

ASSOCIACIÓFAMILIARSD'ALZHEIMER Urbanisme i Mobilitat

Matias Sierra Particular 0 Urbanisme i MobilitatRamon Ritort Particular 0 Urbanisme i MobilitatMarc de San Pedro Particular 0 Urbanisme i MobilitatM Angels Montserrat Particular 0 Cohesió Social i CulturaToni Saleta Partit Polític 0 Urbanisme i Mobilitat

Encarnació Safont-Tria EntitatASSOCIACIÓ FOMENTMATARONI Cohesió Social i Cultura

26

Joan Saborido Partit Polític Activitat Econòmica

Jordi Andreu EntitatUNIÓ DE BOTIGUERSDE MATARÓ Urbanisme i Mobilitat

Jaume Vicent Entitat

A.M.P.A. ESCOLAMARE D DÉU DELOURDES Cohesió Social i Cultura

Jaume Aguilar EntitatMOVIMENT EDUCATIUMARESME Cohesió Social i Cultura

Joan Noè EntitatASSOCIACIÓ DE VEÏNSMATARÓ-CENTRE Cohesió Social i Cultura

Joan Cuenca EntitatASSOCIACIÓ DE VEÏNSMATARÓ-CENTRE Urbanisme i Mobilitat

Carles Guanyabens Entitat

COLLA CASTELLERACAPGROSSOSMATARÓ Cohesió Social i Cultura

Ma Rosa Bone Entitat

ASSOCIACIÓ DEVENEDORS DELMERCAT DE LA PLAÇADE CUBA Activitat Econòmica

Josep Filbà EntitatUNIÓ DE BOTIGUERSDE MATARÓ Urbanisme i Mobilitat

Jaume Maspoch Entitat

ASSOCIACIÓ DE VEÏNSDE L'HAVANA IRODALIES-MATARÓ Activitat Econòmica

Àlex Sola Entitat

ASSOCIACIÓ DE VEÏNSDE L'HAVANA IRODALIES-MATARÓ Urbanisme i Mobilitat

Alfonso de Alfonso Entitat


Josep Ma Bellavista EntitatFUNDACIÓ J.VILASECA Cohesió Social i Cultura

Núria Blahà EntitatASSOCIACIÓ DE VEÏNSMATARÓ-CENTRE Cohesió Social i Cultura

Jesús Nieto 0ASSOCIACIÓ DE VEÏNSMATARÓ-CENTRE Urbanisme i Mobilitat

Carles Trincher EntitatASSOCIACIÓ DE VEÏNSMATARÓ-CENTRE Cohesió Social i Cultura

Rafael Floriach Entitat


Jesús Martin Particular 0 Activitat Econòmica

Vicente Javier Casasús EntitatASSOCIACIÓ DE VEÏNSMATARÓ-CENTRE Urbanisme i Mobilitat

Glòria Battestini Particular 0 Urbanisme i Mobilitat

Montse Garcia-Milà 0

ASSOCIACIÓPARKINSONCATALUNYA -DELEGACIÓ ELMARESME Urbanisme i Mobilitat

Paquita Sallés EntitatASSOCIACIÓ PASSIÓINFANTIL DE MATARO Urbanisme i Mobilitat

Joan Manel Calleja Entitat

CASAL DE LA NOVAALIANÇAMATARONINA Urbanisme i Mobilitat

Lluís Prades EntitatASSOCIACIÓ DE VEÏNSMATARÓ-CENTRE Cohesió Social i Cultura

Fèlix Feliu EntitatCÀRITESINTERPARROQUIAL DE Urbanisme i Mobilitat

27

MATARÓ

Ramon Salicrú Particular Cohesió Social i Cultura

Georgina Sallés EntitatA.M.P.A. CEIP CAMÍDEL MIG Urbanisme i Mobilitat

Josep Lluis Gallemí Entitat Cohesió Social i Cultura

Joan Sola Entitat

ASSOCIACIÓ DE VEÏNSDE L'HAVANA IRODALIES-MATARÓ Activitat Econòmica

Joan Manel Prat Entitat

CÀRITESINTERPARROQUIAL DEMATARÓ Cohesió Social i Cultura

TècnicsMunicipals Àrea o Servei Grup de Treball

Mercè MassaServeisPersonals

Cohesió Social iCultura

Assun Muñoz Serveis SocialsCohesió Social iCultura

Àngels CantosFundacióHospital


Rosa Torruella IMPEM Activitat Econòmica Regidors Servei Grup de Treball

Montse López ObresUrbanisme iMobilitat

FerminManchado Mobilitat

Urbanisme iMobilitat

JaumeGraupera

Cultura / ServeisPersonals


Ivan PeraParticipacióCiutadana


Antoni Civit Activitat Econòmica

PLA INTEGRAL DEL CENTRE-EIXAMPLE-HAVANA...Cerdanyola i Peramàs i dels barris de Palau i Rocafonda....

Documents

Transcript of PLA INTEGRAL DEL CENTRE-EIXAMPLE-HAVANA...Cerdanyola i Peramàs i dels barris de Palau i Rocafonda....