PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA Pla …...tència de propostes i polítiques de joventut...

Pla Local de Joventut Sant Quirze de Besora2021-2024

PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA 2021-2024

Ajuntament de Sant Quirze de Besora

Regidoria de Joventut

Servei de Joventut del Bisaura i Orís

El Servei de Joventut del Bisaura i Orís està compromès amb l’ús del llenguatge igualitari i no sexista.

La fotografia de la portada ha estat cedida per Gil Ayats.

Amb la col·laboració de:

1. PRESENTACIÓ

1.1 Presentació

1.2 Pla Jove per Sant Quirze de Besora: antecedents

2. INTRODUCCIÓ

2.1 Què és el Pla Local de Joventut?

2.2 Procés d’elaboració i criteris metodològics

2.3 El context: Sant Quirze de Besora

3. DIAGNOSI: SÍNTESI DE LA SITUACIÓ

3.1 Plantejament de la diagnosi

3.1.2 Metodologia

3.1.3 Anàlisi DAFO

3.1.4 Anàlisi de Prioritats i Eixos d’actuació

3.2 Eix 1 Participació juvenil: eina de transformació social, promoció de la cultura i cohesió social

3.2.1 Principals dades sociodemogràfiques

3.2.2 Anàlisi de les polítiques de joventut

3.2.3 Anàlisi de la realitat juvenil

3.3 Eix 2 Emancipació




4

5

6

7

8

10

13

14

16

22

29

35

37

39

40

40

41

42

45

46

61

62

62

66

71

3.4 Eix 3 Promoció de la Salut




3.5 Conclusions

4. ESTRATÈGIA JUVENIL: DISSENY DE LES ACTUACIONS

4.1 Plantejament del disseny

4.2 Àmbits d’intervenció en la fase de disseny

4.3 Missió, Visió, Valors

4.4 Objectius estratègics i específics

4.5 Resum de les actuacions

5. FITXES DE LES ACTUACIONS

6. AVALUACIÓ

6.1 Introducció

6.2 El procés d’avaluació

6.2.1 Avaluació de les actuacions

6.2.2 Avaluació del disseny del pla

7. TEMPORALITZACIÓ

8. RECURSOS

INDEX 2021-2024

Presentació


PRESENTACIÓ PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA

5

PRESENTACIÓLa joventut acostuma a ser l’etapa més transcendental de la vida d’una persona. És el moment en què es construeix la identitat i es prenen de-cisions que, en gran mesura, determinaran la vida adulta que els espera. Des del 2008 el nostre país arrossega les conseqüències d’una crisi eco-nòmica que va conscienciar de la bombolla en què s’havia viscut. Ara, de nou entrem de ple en una crisi econòmica i social, on cada vegada és més complicat emancipar-se i trobar una feina estable que et permeti gaudir d’un cert nivell de vida. Aquest fet, fa que des de les institucions tinguem la responsabilitat d’afrontar aquesta situació com a un repte majúscul i dotar a la joventut de recursos que facilitin el seu desenvolupament en tots els vessants i la seva emancipació.

És per aquest motiu, que des de la regidoria de joventut de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora s’ha elaborat el Pla Local de Joventut 2021-2024. Aquest pla local, s’ha elaborat al llarg de l’any 2020 amb una diagnosi prèvia de l’any 2019 que ens ha permès conèixer de primera mà les inqui-etuds, propostes i crítiques del jovent i la perspectiva dels adults, especi-alment dels grups municipals que formen el consistori.

Gràcies a aquest treball s’han planificat un seguit d’actuacions a realitzar al llarg dels quatre anys en els quals estarà vigent el pla local, serviran per donar resposta a tot allò que es creu necessari per a l’acompanyament del jovent en aquesta etapa.

Arnau Bosch i BarnilsRegidor de Joventut, Esports i Medi Ambient

PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA

6

PRESENTACIÓ ››› PLA JOVE PER SANT QUIRZE DE BESORA: ANTECEDENTS

PLA JOVE PER SANT QUIRZE DE BESORA: ANTECEDENTSL’any 2012 es va crear el primer Pla de Joventut pel Bisaura i Orís per la interrelació de varis aspectes: la concepció de les persones joves, de la joventut i de la seva funció dins de la societat; la importància de l’exis-tència de propostes i polítiques de joventut que donessin resposta a les necessitats de les persones joves mitjançant una major eficiència i, final-ment, les peculiaritats del territori que van fer necessàries la creació d’un treball intermunicipal amb la co-implicació del Consell Comarcal d’Osona i la Direcció General de Joventut. Seguidament, el Pla Mancomunat de Jo-ventut del Bisaura i Orís 2016-2020 va sorgir de la necessitat d’aquests sis municipis (Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Sora, Santa Maria de Beso-ra, Vidrà i Orís) de seguir treballant i millorant les polítiques de joventut adaptant-se al context i peculiaritats d’aquell moment. Degut a les seves característiques, són municipis rurals o semirurals, juntament amb la crisi econòmica que va marcar aquella època, es va cercar la manera de fer-ho el més eficient possible, és a dir, de manera mancomunada.

Tanmateix, històricament Sant Quirze de Besora ja va iniciar el seu treball formal en polítiques de joventut l’any 2004, creant el seu primer pla local de joventut. Aquest tenia com a projecte prioritari el programa DRAC per a l’atenció i la prevenció de consum de tòxics i drogues, i es realitzava a l’Institut Bisaura. L’Ajuntament de Sant Quirze de Besora torna a fer el Pla Local per als anys 2008-2011, ampliant-lo i afegint el Projecte de Tècnic de Joventut Compartit del Bisaura i Orís.

La creació del Pla Local de Sant Quirze de Besora 2021-2024 sorgeix de la necessitat d’organitzar de nou i estructurar les actuacions que es vo-len realitzar focalitzant l’atenció més a nivell municipal però, a la vegada, amb la idea de fomentar també la creació de projectes mancomunats i sinergies que ja es donen de manera natural al territori, en relació a les intervencions que configuren les oportunitats i els recursos a partir dels quals les persones joves del municipi construeixen el seu propi projecte vital. Sant Quirze de Besora, esdevé la capital del Bisaura i Orís i té prou identitat, peculiaritats, una història rellevant en l’àmbit de les polítiques joventut, una idiosincràsia de la qual no se’n pot defugir que fan necessà-ries la creació d’un pla local per a elaborar una planificació estratègica pròpia de les polítiques de joventut pels propers quatre anys.

Introducció


INTRODUCCIÓ ››› QUÈ ÉS EL PLA LOCAL DE JOVENTUT? PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA

8

QUÈ ÉS EL PLA LOCAL DE JOVENTUT ?El Pla Local de Joventut de Sant Quirze de Besora és el principal instru-ment del qual disposa la regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora per a dur a terme la planificació estratègica de les polí-tiques de joventut en el municipi amb la missió o intenció de transformar la realitat actual per una més desitjable tenint en compte els recursos disponibles i la priorització de les problemàtiques actuals. Amb aquesta planificació estratègica es volen definir polítiques que permetin pensar en una intervenció adreçada a donar resposta a les necessitats existents de la diversitat de les persones joves del municipi.

El camí dibuixat i resultant d’aquest document parteix de l’anàlisi de la re-alitat juvenil del territori i les polítiques de joventut locals que es prioritzen en l’intent de donar resposta a les necessitats i voluntats detectades a través de respostes estratègiques.

La seva elaboració ha estat un procés de reflexió, diagnosi i anàlisi que vol recollir allò que tenim i allà on volem anar. La percepció de la realitat dels joves, els seus interessos i necessitats són claus a l’hora d’identifi-car els punts febles actuals i aplicar accions innovadores per resoldre les mancances detectades. Per això, el Pla Local de Joventut és el camí es-tratègic per fer front als reptes actuals que mirin al futur amb projectes, programes i actuacions a llarg, mig i curt termini, amb el sistema d’avalu-ació corresponent per garantir un procés continu i d’adequació i millora constant.

En conclusió, es considera fonamental la creació d’un document marc que guiï i orienti aquestes actuacions locals de manera coordinada i transver-sal aprofitant els recursos existents al territori, entenent que tenen una finalitat comuna. En aquest sentit, el present pla s’ha creat amb la inten-ció de facilitar el desenvolupament de les polítiques de joventut locals, de manera integral i adaptades a la realitat de Sant Quirze de Besora, sem-pre tenint en compte el territori proper i la seva idiosincràsia, la Vall del Ges, el Bisaura i Orís, però també els adjacents com el Ripollès, la Garrot-xa i el Lluçanès. Tot i tenir el Pla Mancomunat d’Orís i el Bisaura 2016-2020 fins l’actualitat, la manca d’antecedents propers en el temps a nivell local permet intentar crear un enfoc fora de l’establert i predeterminat, realista i útil però utilitzant la creativitat, la mirada oberta.

INTRODUCCIÓ ››› QUÈ ÉS EL PLA LOCAL DE JOVENTUT? PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA

9

ESTRUCTURA I FASESLa planificació estratègica esdevé un exercici dinàmic que implica la revisió i el reajustament constant dels mitjans disponibles per arribar a la realitat desitjada. El procés de treball per l’elaboració del Pla Local de Joventut de Sant Quirze de Besora s’ha desenvolupat a partir de 4 fases, que més endavant es detallen: l’ela-boració de la diagnosi sobre la situació de les persones al municipi, el disseny i articulació de l’estratègia de futur que permeti donar respos-ta als reptes i necessitats que aquest nou es-cenari planteja, la implementació mitjançant diferents actuacions i la seva avaluació.

El Pla Jove per Sant Quirze de Besora (d’aquí endavant, PLJSQB), s’estructura en diferents apartats seguint una seqüència lògica, que permet respondre millor a les necessitats de les persones joves del municipi i transformar deter-minades situacions. En aquest sentit, les fases del pla faciliten el coneixement sobre el què es vol intervenir, la priorització sobre allò que es vol intervenir, quins canvis s’espera assolir, amb qui o com es vol intervenir i com s’avaluarà.

Aquest dinamisme de la planificació estratègi-ca es veu reflectit en els quatre grans apartats que vertebren el present PLJSQB:

AVALUACIÓComporta la definició de quin procés d’avaluació es portarà a terme per tal de contribuir a

millorar la qualitat de les actuacions, en termes d’eficàcia i eficiència.

DISSENYEn aquesta fase es defineixen els objectius i es formulen les

actuacions que han de permetre assolir els canvis en les situacions detectades a la

diagnosi.

DIAGNOSIPermet conèixer la situació de partida de les persones joves i les polítiques que els afecten amb l’objectiu de planificar, de

forma més fonamentada, les polítiques de joventut que s’executaran durant el temps

de vigència del pla local de joventut. Es considera important detectar les necessi-tats però també saber-ne les causes, és a

dir, per què els i les joves estan en aquesta situació i si existeix algun patró

comú que es repeteix i que pugui ser explicatiu dels fenòmens.

IMPLEMENTACIÓEn aquesta fase es duen a terme les

actuacions i projectes que s’han definit estratègicament

INTRODUCCIÓ ››› PROCÉS D’ELABORACIÓ I CRITERIS METODOLÒGICS PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA

10

PROCÉS D’ELABORACIÓ I CRITERIS METODOLÒGICSESQUEMA D’ELABORACIÓ DEL PLA

PROCÉS METODOLÒGIC

MARC TEÒRIC I NORMATIU

ÀMBITS

LÍNIES

EIXOS D’INTERVENCIÓ

ACTUACIONS

PROJECTES

PROGRAMES

AVALUACIÓ

TEM

PO

RIT

ZA

CIÓ

AVALUACIÓ

Incorporació de la informació al proper Pla Local de Joventut

AVALUACIÓ

DIAGNOSI

ARJ + APJ

MISSIÓ, VISIÓ I VALORS

RECURSOS

DAFO+

CONCLUSIONS I ORIENTACIONS PEL

DISSENY


11

MARC TEÒRIC I NORMATIUEl PLJSQB s’engloba dins el marc teòric i norma-tiu de les Polítiques de Joventut que és confi-gurat per diferents normatives i instruments de planificació, entre els quals destaquem:

NORMATIVES I INSTRUMENTS

Pla Nacional de Joventut de Catalunya (PNJCAT)

2010-2020

Protocol Intervenció Estratègica Comarcal en Joventut (PIECJ)

2016

A NIVELL CATALÀ A NIVELL COMARCAL/LOCAL

Llei de Polítiques de Joventut 33/2010, d’1 d’octubre

Pla d’acció territorial de Polítiques de

Joventut

Tradició en Plans Locals de Joventut i Mancomunats a la comarca d’Osona

Pla Comarcal de Joventut Osona

2020-2023


12

PRINCIPIS METODOLÒGICSEl disseny del PLJSQB 2021-2024 pren com a pro-pis els principis rectors establerts pel Pla Naci-onal de Joventut de Catalunya 2020, que han d’impregnar les actuacions que es plantegen, la seva implementació i avaluació. En aquest sentit, el procés desenvolupat tant per a la de-tecció de reptes i necessitats en relació a les persones joves i les polítiques de joventut del municipi, com també per a la configuració de la proposta estratègica del Pla i el seu planteja-ment operatiu, s’ha emmirallat en els següents 4 principis metodològics:

Pel que fa al principi rector de la participació, s’observa com la veu juvenil en el pla s’ha desenvolu-pat a través de diverses sessions amb els i les joves del municipi, essent la participació una de les peces claus per a traçar les línies estratègiques d’aquest pla.

De forma complementària, també s’ha comptat amb la participació de les diferents regidories de l’Ajuntament així com dels diferents agents que treballen i formen part del territori destacant-ne: el Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, l’Associació Leader Ripollès Ges Bisaura, la Comissió de jovent Nem Tard, l’Educador Social del Bisaura i l’Institut Bisaura, entre d’altres.

INTEGRALITAT

Els problemes que afecten a la població

juvenil són multicausals i, per tant, l’articulació de les respostes per

fer-hi front s’ha de basar en un enfocament que

parteixi d’un treball conjunt entre àrees i

serveis de l’Ajuntament (interdepartamentali-

tat), entre les diferents administracions que

conflueixen al territori (interinstitucionalitat) i

entre els agents comuni-taris que el conformen.

TRANSFORMACIÓ

Les polítiques de joventut cal que tinguin

la capacitat de modificar les

condicions de vida de les persones joves i

millorar-les, de forma que totes les persones

joves puguin desenvolupar

plenament el seu propi projecte vital.

QUALITAT

El Pla és concebut des d’una mirada de proximitat que

possibiliti estructurar respostes adaptades a

la realitat juvenil i al seu entorn social.

PARTICIPACIÓ

La participació de la gent jove és

fonamental perquè és un factor que permet

transformar la societat i promoure canvis.

AGRAÏMENTSAbans d’acabar aquest primer bloc on el contingut es fonamenta en la introducció del pla, des de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora es vol agrair la participació de les diferents regidories de l’Ajuntament, així com dels i les joves del municipi que han participat en diferents sessions dinàmi-ques. També, agrair al Servei Comarcal de joventut d’Osona i a la Direcció General de Joventut per a totes les facilitats a l’hora de fer-lo realitat. Per últim, donar les gràcies a la Diputació de Barcelona i a la Consultoria Mirada Local per haver format part d’aquest Pla.

INTRODUCCIÓ ››› EL CONTEXT: SANT QUIRZE DE BESORA PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA

13

EL CONTEXT: SANT QUIRZE DE BESORAEl municipi Sant Quirze de Besora, de 8,1 km² està situat a la riba del riu Ter al seu pas pel nord de la comarca d’Osona. Actualment, és la pobla-ció en cap de la subcomarca del Bisaura i està situat a mig camí entre la Plana de Vic i el Pirineu. També té la Serra dels Bufadors i Serra de Milany al nord-est, la serra de Bellmunt al sud-est i a la part oriental l’altiplà del Lluçanès a l’oest. Cap l’est, Sant Quirze de Besora s’enllaça amb Santa Maria de Besora i Vidrà, d’on per camí forestal i un entorn de gran riquesa vegetativa és possible arribar a la Garrotxa. A l’oest, s’enllaça amb el Llu-çanès i el Berguedà. I al nord, amb el Ripollès.

El municipi disposa de transport públic, de tren i bus, i les seves principals vies de comunicació són la carretera C-17 que uneix Barcelona i Puigcerdà i la línia fèrria R3.

Sant Quirze de Besora està format bàsicament pel nucli, situat a la vall, a més d’algunes grans masies com la Coromina i les Comes. Destaca el paisatge fluvial i urbà de les vores del Ter a més d’uns vessants de conreus i bosc de pinedes i roures. El terme compta amb diverses fonts, algunes molt apreciades per la qualitat de les seves aigües.

Encara que el poble s’ha format a banda i banda del Ter, el nucli més antic és a l’esquerra del riu, que va originar-se entorn de l’església parroquial que ja existia l’any 875, un conjunt arquitectònic inclòs a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Actualment, trobem diferents equipament municipals que s’han anat cre-ant al llarg des anys. És el cas de la Biblioteca Pompeu Fabra; la Coopera-tiva, la Casa de Cultura, el Teatre el Centre (tot i ser privat hi ha un con-veni de col·laboració amb l’Ajuntament) , les piscines municipals, el camp de futbol, les pistes de pàdel i de tennis (també són privades) i el pavelló d’esports; i els equipaments educatius existents, com són la llar d’infants Els Quirzets, l’escola de primària CEIP Segimon Comas i l’Institut Bisaura.

El poble de Sant Quirze de Besora celebra al llarg de l’any diverses festes populars. La seva Festa Major se celebra el 16 de Juny i la Fira del Tast a principis d’octubre.

RIPOLLÈS

OSONA

SANT QUIRZE DE BESORA

SANTA MARIA DE BESORA

VIDRÀ

MONTESQUIU

SORA

Diagnosi: síntesi de la situació


DIAGNOSI PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA

15

DIAGNOSILa diagnosi és l’instrument que ens ajuda a ana-litzar la realitat de les persones joves, les seves característiques, dinàmiques, les seves neces-sitats i les causes d’aquestes. És una part fona-mental del Pla Local de Joventut, ja que mostra el punt de partida de la realitat juvenil del mu-nicipi i la situació tant objectiva com subjectiva en la qual s’ha d’intervenir i/o transformar mit-jançant les polítiques de joventut.

DOS EIXOS D’ANÀLISI La diagnosi fonamenta i justifica l’impuls de les diferents propostes d’actuació del Pla Local de Jo-ventut. Els dos eixos o línies d’anàlisi de la diagnosi de Sant Quirze de Besora que permetran enten-dre i contrastar fins a quin punt els recursos i polítiques existents s’ajusten a les necessitats reals o percebudes dels i les joves són:

» L’Anàlisi de la Realitat Juvenil: conèixer la situació dels i les joves de Sant Quirze de Besora.

» L’Anàlisi de les Polítiques de Joventut: conèixer les accions que es desenvolupen al municipi vers la població jove.

Per tal d’adaptar la panoràmica de la joventut a la realitat del municipi es segueix una estructura que la dota de sentit, primerament analitzarem les dades sociodemogràfiques, les polítiques de joventut actives, una tasca que s’ha dut a terme amb la participació dels tècnics i tècniques que enumera amb detall les actuacions que afecten i on hi participen les persones joves i, seguidament, una fotografia de la realitat juvenil.Aquest apartat dedicat a la diagnosi no incorpora informació detallada de tots i cadascun dels àm-bits sectorials que tradicionalment ha articulat el Pla mancomunat anterior del Bisaura i Orís (2016-2020), sinó una anàlisi intensiva dels factors més rellevants que condicionen la dinàmica actual de la població jove del municipi i de la seva transformació.

Creuant l’anàlisi i reflexions d’ambdues línies (la realitat juvenil i les polítiques juvenils) i la mirada volgudament intencionada prioritzadora es detecten les principals necessitats i problemàtiques de les persones joves del municipi a través de les quals s’arriba a les conclusions i orientacions que fonamenten l’elaboració de les estratègies a seguir pel PLJSQB 2021-2024

L’ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL

L’ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES DE

JOVENTUT MIRADA PRIORITZADORA

PARTICIPACIÓ

AN

ÀLI

SI

SO

CIO

DEM

OG

RÀ

FIC

CULTURA

COHESIÓ

EMANCIPACIÓ

SALUT

DIAGNOSI ››› PLANTEJAMENT DE LA DIAGNOSI PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA

16

S’ESTRUCTURA EN DIFERENTS APARTATSLa present diagnosi s’estructura en diferents apartats, de manera que sigui fàcil de llegir i sintetitzi la informació més rellevant obtinguda du-rant la fase de treball de camp:

PLANTEJAMENT DE LA DIAGNOSI Davant la importància d’abordar les polítiques juvenils mitjançant la rea-lització prèvia d’un esforç important per captar de manera rigorosa i acu-rada tota questa informació referent a les persones joves de Sant Quirze de Besora i a la vegada assentar les bases per realitzar una planificació i disseny ajustat del PLJSQB, la diagnosi ha estat concebuda d’acord amb els principis, els valors i les pautes metodològiques que marquen la Llei 33/2010 de polítiques de joventut de Catalunya, el Pla Nacional de Jo-ventut de Catalunya 2010-2020 i els documents d’orientació publicats per l’Agència Catalana de la Joventut i l’Observatori Català de la Joventut.

Els principis de qualitat i de transformació s’expressen a través de l’ús continuat de tècniques contrastades de recollida d’informació i de l’enfo-cament de la diagnosi en aquelles àrees d’acció política que el Servei de Joventut de Bisaura i Orís, conjuntament amb la regidoria de Joventut, ha determinat com a prioritàries.

Amb la voluntat d’incorporar una visió transformadora i inclusiva, que re-met al principi rector de transformació del PNJC 2010-2020, la present diagnosi es regeix a través d’un fil conductor al voltant de tres idees clau:

» La diversitat de la població juvenil

» La incidència dels factors estructurals de desigualtat en la població juvenil

» La igualtat d’oportunitats en la població juvenil

La present diagnosi ha comptat amb el suport tècnic de la Diputació de Barcelona, a través de la consultoria Mirada Local. Aquest suport s’ha concretat en ampliar el recull de dades i elaborar un document extens a través del qual s’ha realitzat un buidatge i posterior anàlisi.

El primer apartat conté la presentació i una pinzellada de la metodologia de treball i els

fonaments normatius i teòrics que s’han emprat per a realitzar la diagnosi i, a la vegada, que la sostenen.

Seguidament, es defineixen els àmbits prioritaris considerats com a rellevants que s’aborden en

aquest document: Participació juvenil: eina de transformació social,

promoció de la cultura i cohesió social Emancipació

Promoció de la salut

S’analitzen les principals dades sociodemogràfiques, la realitat juvenil i les polítiques de joventut existents per tal

de presentar la realitat municipal de Sant Quirze de Besora segons els tres eixos d’actuació consensuats.

L’últim apartat se centra en les conclusions de la diagnosi, les quals esdevenen clau per orientar el disseny del Pla.


17

METODOLOGIAPer a l’elaboració d’aquest pla s’han emprat diferents tècniques de recollida i anàlisi de la informació. De la mateixa manera que tot el document i la planificació, el disseny de la di-agnosi contempla els principis de qualitat, de participació, de transformació i d’integralitat esmentats a l’apartat Marc teòric i normatiu.

Concretament, els principis anteriors, estruc-turen el treball a través de les etapes i de la configuració d’un procés participatiu, el treball en xarxa i la transversalitat per tal d’optimitzar recursos. És a dir, es tracta d’un pla elaborat amb la participació dels diferents agents im-plicats en el desenvolupament de polítiques de joventut: persones joves, personal tècnic de joventut i regidoria de joventut i altres agents socials clau i entitats. A continuació es detallen les sessions, les fases de treball, les diferents tècniques i fonts d’informació utilitzades per a la realització de la diagnosi:

METODOLOGIA DIAGNOSIVegeu exposats al detall aquells aspectes més destacats del procés metodològic seguit:

ANÀLISI DE DADESQUANTITATIVESQUALITATIVES

A) FASE PRELIMINARComença a mitjans de 2019. S’inicia amb una entrevista exploratòria amb l’equip tècnic de la Regidoria de Joventut per efectuar una primera recollida d’informació, planificar el procés de diagnosi i requerir la documentació necessària.

B) REVISIÓ DOCUMENTAL I FONTS SECUNDÀRIESArran d’aquesta fase preliminar es va realitzar una revisió dels documents i fonts d’informació exis-tents, com ara el Pla Comarcal de Joventut d’Osona 2020-2023, el Pla Mancomunat de Joven-tut del Bisaura i Orís 2016-2020, el Pla Local de Joventut de Sant Quirze de Besora 2008-2011, les dades estadístiques demogràfiques, laborals, educatives, d’habitatge i de participació disponibles a l’IDESCAT i a la Diputació de Barcelona, a través del programa Hermes.

C) PARTICIPACIÓ: GRUPS DE DISCUSSIÓ I ENQUESTAUn cop dibuixada una primera panoràmica de la realitat de Sant Quirze de Besora es va procedir a fer el treball de camp de la Diagnosi, destinat a recollir informació de primera mà sobre les necessi-tats i demandes del col·lectiu juvenil del municipi. En aquest sentit, es va elaborar: » Enquesta electrònica: a joves menors i majors

d’edat amb 33 preguntes clau entorn els 7 reptes que planteja el PNJCAT relacionats amb el projecte de vida dels joves (educació, treball, habitatge, salut, participació, cultura i inclusió social. Més endavant es detallen el nombre de participants.

» Sessions participatives i de treball: amb joves, professionals que estan en contacte amb la població jove, entitat juvenil i representants de tots els grups polítics amb representació al consistori.


18

Un cop finalitzat el treball de camp es procedeix a l’elaboració del document de diagnosi pròpi-ament dit, construït a partir de la informació recollida en les fases precedents. El document estructura i dota de coherència la multitud d’in-formació recollida, tot traçant una fotografia de la realitat juvenil del municipi degudament vertebrada i estructurada per tal de servir com a marc per a l’elaboració d’un pla fidel i fidedig-ne a les necessitats i demandes reals del col-lectiu de joves del municipi.

A la diagnosi s’analitzen dades quantitatives i qualitatives que aporten informació respecte de les dimensions en matèria de joventut que estableixen La joventut catalana al segle XXI (Generalitat de Catalunya, 2009) i el Pla Na-cional de Joventut de Catalunya 2010-2020 (Generalitat de Catalunya, 2010). Aquestes dimensions i/ o reptes són: la cohesió social i la vertebració territorial, la participació, la cul-tura, l’esport i l’oci inclusiu, la salut, l’ocupació, l’educació i l’habitatge.

En conclusió, l’anàlisi de les polítiques de joven-tut ha requerit principalment d’una bona dosi de treball intern amb l’objectiu d’enumerar i re-copilar informació al respecte dels serveis i re-cursos existents. Destaca, en aquesta primera fase, el treball fet pels tècnics i tècniques, regi-dors i regidores municipals de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora i el Servei de Joventut del Bisaura i Orís, amb l’objectiu de visualitzar les polítiques que s’adrecen o afecten a les perso-nes joves del municipi.

Per tal de dur a terme l’anàlisi de la realitat de les persones joves del municipi s’ha realitzat un anàlisi amb dades quantitatives i qualitatives, que ha requerit d’accions i estratègies diferents exposades a continuació:

DADES QUALITATIVES

Per a la recollida de dades qualitatives s’ha op-tat per fer ús dels grups de treball i de discussió. Els grups de treball, més enllà de ser d’utilitat per recollir l’opinió d’un nombre important de persones, serveixen per a detectar tendències i complementar les dades quantitatives. L’ob-jectiu de la diagnosi no era convocar el màxim nombre d’agents possible, que també, sinó dis-posar d’una representació important i ajustada dels diferents perfils i discursos presents a Sant Quirze de Besora.

DADES QUANTITATIVES

Les dades quantitatives aporten informació ob-jectiva sobre l’estat, la distribució i rellevància dels i les joves de Sant Quirze de Besora vers la resta de la població i també en comparació amb d’altres àmbits territorials com la comarca d’Osona i Catalunya. En aquest sentit, es trac-ten les dades de població de manera demogrà-fica per tal de copsar la situació dels i les joves respecte el seu àmbit territorial.

En aquest sentit, s’han realitzat diferents taules de participació i grup de discussió amb:

TAULES DE PARTICIPACIÓ

REGIDORS I REGIDORES

JOVES DE 13 A 29 ANYS

EDUCADOR SOCIAL

INSTITUT BISAURA

TÈCNICA DE SERVEI LOCAL

D’OCUPACIÓ

CONSORCI DE LA VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA

COMISSIÓ DE JOVENT

PROFESSIONALS QUE ESTAN EN CONTACTE

AMB JOVES


19

Es detallen i s’expliquen els instruments emprats per a la recollida de da-des qualitatives:

» 1 enquesta online als joves a través de l’aplicació Google Forms plan-tejada com una estratègia eficient per obtenir una aproximació de la situació i valoració quantitativa i qualitativa d’una part important de la població d’estudi. Es va recollir l’opinió de 90 persones, entre joves menors i majors d’edat. Del total de població de Sant Quirze de Besora 364 persones tenen entre 13 i 29 anys. De 13 a 17 anys (joves menors d’edat) són 119 i de 18 a 29 anys són un total de 245 joves, entre homes i dones. Del total de persones joves del municipi els i les 90 enquestades representen el 24,72%.

» 2 grups de discussió amb l’equip de govern i tots els regidors/es

» 2 sessions de treball tècnic-polítiques amb l’Alcalde, el Regidor de Jo-ventut, el Regidor de Participació i la Tècnica de joventut compartida del Bisaura i Orís

» 1 jornada participativa amb els i les joves, que són els veritables pro-tagonistes del PLJSQB i han format part també dels grups de treball de la diagnosi. Per fer-ho possible es va optar per fer convocatòria online i hi van assistir 8 joves majors d’edat.

» 1 pissarra participativa amb els i les joves: aprofitant la festa Cap de Setmana del Jovent, una jornada d’oci on hi assisteixen joves de tot el territori.

» 1 taula tècnica amb l’Educador Social del territori, la Tècnica d’Ocupa-ció del Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura i la Tècnica de Joven-tut compartida del Bisaura i Orís.

Les respostes a l’enquesta, la pissarra participativa i les reflexions dels grups de treball i/o sessions participatives de la diagnosi celebrats apor-ten matisos i informació més profunda o detallada.

En els propers apartats analitzarem les aportacions i dades qualitatives extretes a partir del que han dit les diferents persones enquestades i del que s’ha treballat en les sessions participatives.

D) RETORN I DIFUSIÓ A TOTS ELS AGENTS I COBERTURA AL DISSENY

Seguidament, es va fer el retorn i la difusió de la informació tant qualita-tiva com quantitativa a l’Equip de Govern per poder prioritzar els eixos d’actuació de les polítiques juvenils

E) ANÀLISI DAFO

Finalment, la Tècnica compartida de joventut del Bisaura i Orís, juntament amb la regidoria de joventut de l’Ajuntament, va realitzar un anàlisi DAFO per tal de resumir en un quadre les principals debilitats, amenaces, forta-leses i oportunitats que s’identifiquen a la realitat juvenil de Sant Quirze de Besora. D’aquesta manera, aquesta eina sintetitza tot el procés d’inda-gació realitzat fins el moment.

Recordar que l’objectiu d’aquesta diagnosi és poder delimitar les priori-tats i detallar les orientacions per les futures polítiques de joventut mu-nicipals. Així doncs, després de presentar l’anàlisi DAFO, es van definir les conclusions i orientacions que s’han de tenir presents per a cada àmbit d’actuació juvenil.


20

ANÀLISI DAFOLa informació presentada a l’anàlisi de la di-agnosi ha permès reflectir quina és la situació actual dels i les joves i respondre a les pregun-tes que s’han plantejat per a cadascuna de les àrees. A continuació, s’ha realitzat un esforç de síntesi a través d’un anàlisi DAFO.

L’anàlisi DAFO (les segles es refereixen a ‘debi-litats, ‘amenaces’, ‘fortaleses’ i ‘oportunitats’) és una eina per al diagnòstic sobre l’estat de la realitat juvenil que permet valorar-la tant a nivell intern com extern. Es fa sobre dos eixos diferents, que permeten acostar-se a la realitat transversalment:

» Eix extern - intern: es tenen en compte aque-lles amenaces o oportunitats que venen de fora així com les mancances o fortaleses de la nostra entitat a nivell intern.

» Eix positius - negatius: cal detectar tant els aspectes positius que internament i ex-ternament beneficien així com els aspec-tes negatius que perjudiquen internament i amenacen externament. Amb aquests dos eixos, l’anàlisi evita que s’oblidin els aspectes externs, sovint menystinguts, i els aspectes positius per tal que es puguin potenciar com cal.

DEBILITATSManca de recursos econòmicsManca d’estratègies de comunicació, vinculació i treball conjunt entre l’administració, entitats i els jovesLa gran majoria de joves no coneixen els serveis que se’ls ofereix i no hi tenen relacióManca d’oferta d’activitats i tallers de dinamització estables pròpies del servei de JoventutPoca cohesió i participació juvenil amb les entitats i amb l’AjuntamentPoca perspectiva intercultural en les activitats i po-lítiques de joventutFalta de vinculació i cohesió entre grups de joves de diferents edatsManca d’eines de comunicació interactives amb els joves (xarxes socials, Whatsapp...)Manca de dependències municipals i espais munici-pals d’ús juvenilInexistència de Punt o Espai JoveManca de pràctiquesassociatives més enllà del teatre o clubs esportiusInexistència de Consistori de Joves i Entitat de lleure per joves

AMENACESInexistència d’oferta àmplia esportiva i cultural con-solidadaFalta de relleu generacional de les entitats juvenilsDesencís juvenil amb la políticaDistanciament d’algunes entitats o organismes del territori amb el servei de joventutManca d’espais formals de trobada per a jovesDificultats d’emancipació i inserció laboral dels jo-ves del municipiConsums de risc (de cannabis, alcohol i altres dro-gues) d’algun col·lectiu jove del municipiDificultats de mobilitat per accedir a l’oferta d’oci fora del municipi

FORTALESESExistència de persones de referència en l’àmbit de joventut, tant a nivel tècnic com políticExistència d’una tècnica de joventut compartida del Bisaura i Orís, en contacte permanent amb els agents del territori i el Consell ComarcalElaboració del nou pla local de joventut propiVoluntat d’adequar espai físic com a Punt Jove i im-pulsar programació regular d’activitats i formació no regladaVoluntat política en millorar les polítiques de joven-tut i en adaptar la comunicació i formes de partici-pació als jovesExistència de col·laboració i creació de sinergies entre agents del territori (ocupació, serveis socials, entitats, etc.)L’Associació juvenil Nem Tard amb forta representa-ció de joves, molt arrelada i activa

OPORTUNITATSDinamisme i autonomia de diverses entitats i teixit associatiuExistència de l’INS Bisaura, molt participatiu i on hi ha alumnat nombrós del municipiSentiment de pertinença dels joves en el territoriExistència de punt de trobada informals de la ciu-tadaniaExistència de pisos buits i espais que es podrien re-habilitar


21

ANÀLISI DE PRIORITATSAquest nou pla parteix de les polítiques que s’han elaborat i desenvolupat anteriorment, així com del Pla de Mancomunat de joventut del Bisaura i Orís 2016-2020.

El principi rector del PNJ 2010-2020 referent a la qualitat, estableix la recomanació de prioritzar els aspectes que es volen abordar en l’anàlisi i que han de determinar en bona mesura la redacció del PLJSQB. Gràcies a la trajectòria i a la detec-ció de necessitats, la visió del personal tècnic de joventut, de la realitat juvenil, del context social i de la capacitat de priorització de les regidories, a continuació es determinen les prioritats de les polítiques de joventut del municipi que en deter-minaran la redacció dels objectius estratègics i les actuacions, tal i com també la diagnosi sinte-titzada en els propers apartats:

» Fomentar la participació, com a eina de trans-formació social, promoció de la cultura i co-hesió social de les persones joves al municipi.

» Facilitar l’emancipació de les persones joves perquè siguin més autònomes i puguin desen-volupar el seu projecte de vida.

» Reduir i prevenir les conductes de risc associa-des a la salut que afecten a les persones joves.

En relació al prioritzat, a continuació es presen-ten els eixos estratègics que guiaran l’elaboració del present PLJSQB. Un cop realitzada la diagnosi hi haurà un segon moment de la planificació on s’haurà de tornar a prioritzar per atendre a la mi-rada intencionada.

EIX 1: PARTICIPACIÓ, EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL, PROMOCIÓ DE LA CULTURA I COHESIÓ SOCIAL

Incidir en l’entorn i en el context social de les persones joves per tal d’enfortir les seves pos-sibilitats de desenvolupament mitjançant l’en-fortiment de la cultura participativa, la igualtat d’oportunitats, la imatge social del jovent i la cohesió social, així com el reforçament de l’as-sociacionisme i el lleure.

EIX 2: EMANCIPACIÓ

Actuacions enfocades a millorar l’orientació sociolaboral, educativa, la formació i l’acom-panyament a les persones joves durant el seu procés d’emancipació.

EIX 3: PROMOCIÓ DE LA SALUT

Promoure els hàbits de salut dels i les joves i la prevenció de les conductes de risc que es poden donar dins d’aquest període vital.

Els eixos anteriors guien i estructuren la diagnosi sintetitzada i presentada seguidament.

DIAGNOSI ››› EIX 1 PARTICIPACIÓ JUVENIL PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA

22

PRINCIPAL ANÀLISI SOCIODEMOGRÀFICSegons el padró municipal d’habitants el municipi de Sant Quirze de Besora té una població l’any 2019 de 2.167 habitants, dels quals 1.054 són homes i 1.113 són dones. De 13 29 anys hi ha un total de 364 joves, tenint en compte ambdós sexes, que representen un 16,8% de la població total de municipi. Pel que fa la franja de menors d’edat (de 13 a 17 anys) s’identifiquen un total de 119 persones joves entre les quals 58 són noies i 61 són nois. A la franja de majors d’edat (de 18 a 29 anys) hi ha un total de 245 joves: 111 noies i 134 nois.

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades Idescat

Tot i que hi ha més nombre de joves majors d’edat, en el següent gràfic podem observar en percentatges el pes per 3 grups d’edat de les persones joves, així com també la distribució per sexes. Veiem com en tots 3 grups d’edat els homes són majoritàris. Del total de població de Sant Quirze de Besora, 306 persones tenen entre 15 i 29 anys, i representen el 14,1% de la població total del municipi. Si s’inclouen els adolescents d’entre 10 i 14 anys, aquest percentatge augmenta fins al 18,8%. El grup d’edat juvenil amb ma-jor pes és el comprès per joves d´entre 15 i 19 anys, on es troba el 36% de la població jove del municipi i és un tret diferencial si ho comparem amb la realitat de la comarca i Catalunya: observem com Sant Quirze de Besora presenta una franja juvenil de 15 a 19 anys sensiblement superior:

PARTICIPACIÓ: EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL, PROMOCIÓ DE LA CULTURA I COHESIÓ SOCIAL

50

100

150

200

250

300

0DE 13 A 17 ANYS DE 18 A 29 ANYS

PERSONES JOVES

Nombre de persones joves: majors i menors d’edat. Municipi, 2019

Estructura de la població juvenil per sexe i grups d’edat. Municipi, 2019

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

0%DE 20 A 24

HOMES DONES

50,55%

DE 15 A 19

52,73%

47,27% 49,45%

DE 25 A 29

51,43%

48,57%


23

En relació a la cohesió la manca d’aquesta és plantejada com una problemàtica estructural del municipi, generalitzable a totes les franges d’edat. S’afirma que sempre són els mateixos els que par-ticipen en activitats i que des de l’Ajuntament s’hauria de treballar una estratègia per aglutinar i cohesionar tota la població del municipi.

També cal destacar una realitat compartida a Sant Quirze de Besora i a la resta de la comarca d’Osona: la dificultat de fer participar a les acti-vitats i entitats municipals a les persones joves d’origen estranger.

L’Àfrica, principal d’origen del flux d’immigracióNacionalitats de la població estrangera. Municipi. 2019

COLÒMBIA

SENEGAL

MARROC

GEORGIA

ROMANIA

BULGARIA

0 10 20 30 40 50 60

PARTICIPACIÓPel que fa a l’àmbit participació, si fixem la mirada a la comarca d’Osona i en consonància amb la realitat de Sant Quirze de Besora, i seguint amb la Diagnosi presentada en el darrer Pla Comarcal de Joventut d’Osona 2020-2023, la participació dels joves es més aviat baixa en les activitats promo-gudes pels ajuntaments, exceptuant les activitats esportives i de lleure. I és que, tret de les associ-acions esportives, hi ha molt poca implicació al teixit associatiu dels municipis de la comarca.

La gràfica de resultats de l’enquesta juvenil dels menors d’edat és molt il·lustrativa en aquest sentit, ja que posa de manifest la manca de pràctiques associatives entre el jovent menor d’edat més en-llà dels clubs esportius. De fet, l’esport és l’única alternativa associativa de caràcter lúdic amb una penetració remarcable entre el jovent. Entre el jo-vent major d’edat, també destaca la poca implica-ció associativa, només contrastada per una forta implicació en entitats culturals com ara el teatre, seguit de les de caire juvenil i política.

Formes part d’alguna entitat juvenil o cultural?47 respostes

SOSTENIBILITAT I MEDI AMBIENT

EDUCACIÓ-LLEURE

LÚDICA

COOPERACIÓ

SINDICAL, POLÍTICA

CULTURAL

TEATRAL

ESPORTIVA

JUVENIL

NO, DE CAP

0 5 10

33

2

1

1

13

15 20 25 30 35


24

La franja de 20 a 29 anys: el pes de la població estrangera

Per franges d’edat, en el següent gràfic podem observar com és a les franja de 20 a 29 anys on el pes de la població estrangera es fa més evident. Una realitat específica de Sant Quirze de Besora és que la franja de 20 a 24 és la més nombrosa entre la població jove estrangera, ja que a la resta de territoris és la franja dels 25 als 29 la que té un pes de la població jove es-trangera més fort.

En relació a la convivència entre joves de dife-rent origen: la discriminació per qüestions re-lacionades amb l’origen emergeix com a segon principal motiu entre els i les joves més grans (quart per a la franja més jove). La principal discriminació experimentada per totes dues franges de joves és la generada per motius d’estètica, seguida per la de gènere.

5,00%

10,00%

15,00%

20,00%

25,00%

30,00%

35,00%

0,00%

8,18%

15,25%13,88%

18,68%22,35%22,19%

16,19%

24,53%

29,66%

DE 15 A 19 DE 20 A 24 DE 25 A 29

SANT QUIRZEDE BESORA

OSONA CATALUNYA

% Població estrangera per franges d’edat. Diferents territoris, 2019


% de població jove estrangera. Diferents Territoris, 2019.En el següent gràfic podem observar l’impacte demogràfic del fenomen migratori en el col·lec-tiu jove de Sant Quirze de Besora, plantejat de forma comparativa amb la realitat de la comar-ca i de la resta de Catalunya. Com es pot apre-ciar, la població jove de Sant Quirze de Beso-ra es caracteritza per una baixa presència de població estrangera, representant un 14,05%, percentatge força més baix que la mitjana co-marcal i catalana.

SANT QUIRZEDE BESORA

OSONA CATALUNYA

% 15 A 29 ANYS 14,05% 20,75% 22,18%

Finalment, en relació a l’àmbit oci estem davant d’una població juvenil altament mobilitzada per motius d’oci. En l’enquesta jove, per exemple, es detecta una alta implicació del jovent en activitats esportives i culturals. Entre els joves majors d’edat, un 69,6% dels enquestats practica algun tipus d’esport, mentre que en els menors d’edat el percentatge es situa en un 62,5%. La segona activitat cultural que més realitzen els i les joves menors és aprendre una llengua estrangera.


25

ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT (APJ)POLÍTIQUES ACTIVESPer analitzar les polítiques de joventut que es duen a terme a Sant Quirze de Besora s’han cre-at taules amb les accions i serveis que s’imple-menten actualment des de l’Ajuntament i altres organismes i entitats adreçades a les persones joves.

L’anàlisi que es presenta a continuació, doncs, esdevé fonamental per a realitzar les conclu-sions de la diagnosi i sobretot determinar les propostes futures en l’àmbit de la participació i la cohesió social:

CULTURA, ESPORT I OCI INCLUSIU

QUI? QUÈ?

REGIDORIA DE JOVENTUT

» Servei de joventut del Bisaura i Orís: assessorament, promoció de la cultu-ra, l’oci inclusiu i la participació.

EQUIPAMENTS ESPORTIUS

» Camp de Futbol Municipal » Tennis taula (La Cooperativa) » Pista Poliesportiva polivalent » Pista de tennis i pàdel » Piscina Municipal » Pavelló d’esports » Skate Park

EQUIPAMENTS CULTURALS

» La Cooperativa » Biblioteca Pompeu Fabra » Casa de Cultura » Teatre El Centre

ALTRES REGI-DORIES

» Fira del tast, Regidoria de comerç

» Cursos i certàmens, Regidoria de Cultura

ALTRES ORGA-NISMES

» Castell de Montesquiu, Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura

» Sortides Mancomunades, Consell Co-marcal d’Osona

» Ajuntaments del Bisaura i Orís

ENTITATS I TEIXIT ASSO-CIATIU

» Associació de Futbol Sala del Bisaura » Club Excursionista Sant Quirze de Besora

» Club Triatló Fisio Ruth Pujol » Comissió de Festes de Sant Quirze de Besora

» Comissió de Jovent Nem Tard » Club de Tennis Sant Quirze » Associació Tennis Taula Sant Quirze » Entitat El centre » Escola Esportiva Trail del Bisaura » Unió esportiva Sant Quirze » Comissió de Jovent Nem Tard

PARTICIPACIÓ I COHESIÓ SOCIAL

QUI? QUÈ?

REGIDORIA DE JOVENTUT

» Servei de Joventut del Bisaura i Orís: assessorament, promoció de la cohesió social i participació ; suport tècnic, ma-terial i espai a entitats juvenils. » Canals de comunicació del Servei de Joventut del Bisaura i Orís (xarxes soci-als: Instagram i Facebook)

ALTRES REGI-DORIES

» Festa Major, Regidoria de Festes » Consistori Infantil, Ajuntament de Sant Quirze de Besora » Canals de comunicació, Ajuntament de Sant Quirze de Besora

ALTRES ORGA-NISMES

» Oficina Tècnica d’Igualtat de Gènere i LGTBI (Vic Dones – SIAD Osona) » Servei d’acollida i integració, Consell Comarcal d’Osona

ENTITATS I TEIXIT ASSO-CIATIU

» Comissió de Jovent Nem Tard » Comissió de feminisme


26

ELS PROJECTES DE REFERÈNCIAFESTA MAJORLa comissió de Festes organitza els actes de Festa Major, i la comissió de jovent Nem Tard participa de la programació i de l’organització d’aquesta, en col·laboració amb el Servei de Joventut i l’Ajuntament de Sant Quir-ze de Besora. És una festa ben valorada entre la població jove . Al llarg d’aquesta, s’organitzen activitats i concursos específics adreçats al jo-vent, com ara un concurs de fotografies a Instagram.

XARXA JOVE BISAURA I ORÍS I COMUNICACIÓ La Xarxa Jove Bisaura i Orís forma part de l’estratègia de comunicació i participació del Servei de Joventut del Bisaura i Orís. La seva funció prin-cipal és dinamitzar i impulsar les xarxes socials existents, l’Instagram i el Facebook. Potenciar el seu ús als joves i informar-los de totes les activi-tats del seu interès ja siguin culturals, d’oci, habitatge, ocupació, salut, etc. realitzant contingut propi. Es fa difusió de les iniciatives ciutadanes per mitjà de les xarxes socials i també esdevé una eina pel foment del bon ús de les mateixes.

Existeix una vinculació estreta amb la Regidoria de Joventut i el departa-ment de comunicació de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, per tal de generar sinergies informatives i fer difusió de continguts des de les dues xarxes socials. Així, permet crear un sentiment de pertinença, visibilitat al servei propi de joventut i fomentar que els joves de Sant Quirze de Beso-ra siguin més autònoms per decidir a quins programes acollir-se, quina informació volen rebre i quines activitats son del seu interès; essent no dependents d’anar només a l’Ajuntament a informar-se, i acostant, així, la institució als i les joves.

COMISSIÓ DE JOVENT NEM TARDL’Entitat juvenil Nem tard fomenta la participació juvenil i promou acti-vitats adreçades a cohesionar i millorar la convivència a Sant Quirze de Besora. Organitza diferents activitats d’oci i cultura molt ben valorades per les persones joves del municipi i el territori. Conjuntament amb el Ser-vei de Joventut organitza la Diada jove, festivitat mancomunada (Bisaura i Orís) on es programen dinars populars i activitats lúdiques i festives. També impulsa i organitza el Cap de Setmana del Jovent on el públic dia-na són específicament els joves i les joves, tal i com també alguns actes de la Festa Major.

SORTIDES MANCOMUNADES AL BISAURA I ORÍSDes del 2014 es realitzen sortides mancomunades entre els municipis del Bisaura i Orís. Les sortides s’adrecen als nois i noies d’entre 13 i 29 anys empadronats als municipis participants, i es realitzen dos cops l’any.

CASA DE CULTURA I TEATRE EL CENTREEquipament i Entitat del municipi, respectivament, que realitzen activitats adreçades a fomentar la creació cultural entre els i les joves, entre les quals destaquen els pastorets i la nit de reis. A la Casa de Cultura també hi ha una aula d’estudi i la redacció de la revista el 855.

ESCOLA ESPORTIVA I DE TRAIL DEL BISAURA I UNIÓ ESPORTIVA SANT QUIRZELa Unió Esportiva Sant Quirze dinamitza entrenaments i la participació en una lliga de futbol comarcal o federat.

L’Escola esportiva i de trail del Bisaura és una escola que té com a ob-jectiu acostar als i les joves i infants a l’activitat física utilitzant el trail running com a eix principal.


27

ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL (ARJ)Gràcies a la informació generada als grups de discussió i sessions de treball realitzades en la fase de la diagnosi es recullen les principals necessitats de les persones joves i les seves causes tenint en compte la visió de tres agents importants: les pròpies persones joves, el per-sonal tècnic de joventut i els càrrecs electes de joventut. Es presenten esquematitzades les idees fonamentades en diferents àrees relaci-onades amb l’eix prioritari de Participació: eina de transformació social, promoció de la cultura i cohesió social.

ÀMBIT VISIÓ DE LES PERSONES JOVES I ENTITAT JUVENIL

VISIÓ DE LES PERSONES TÈCNIQUES

VISIÓ DELS CÀRRECS ELECTES

ESPORT CULTURA I OCI

Manca d’oferta, programació i activitats generadores de cultura i oci. Les ben valorades tenen du-ració limitada (Festa major i Cap de Setmana del jovent), no donen sortida a totes les necessitats

Escassa realització d’activitats culturals que responguin als inte-ressos de les persones joves

Escàs foment de la implicació del jovent en les entitats dels municipis

L’oferta cultural no sempre s’ajus-ta al públic juvenil

Dificultats per aconseguir la par-ticipació juvenil a les activitats culturals i d’oci organitzades per l’Ajuntament

Falta d’aprofitament de tots els espais per la creació i difusió cul-tural i d’oci.

Reiteració dels grups de joves que participen, promouen o ini-cien activitats culturals i dificul-tats per arribar a altres col·lec-tius de joves

Falta d’espai inclusiu i estable propi pel jovent


28

COHESIÓ Dificultat per participar en po-lítiques degut a la pròpia activi-tat quotidiana del dia a dia (per motius acadèmics laborals, per manca de tradició municipal, per desconeixença, etc.)

Falta d’utilització del lleure com a prioritat per fomentar la inclusió i la cohesió social entre la diversi-tat de població jove

Escassa vinculació entre joves i gent d’edat avançada

La discriminació per qüestions re-lacionades amb l’origen emergeix com a segon principal motiu en-tre els joves més grans i quart per a la franja més jove.

Manca de pràctiques associati-ves per part del joves tret de la implicació en clubs esportius i el teatre o caire polític.

Els grups de joves de diferents edats no realitzen activitats conjuntes

Necessitat d’acompanyar les persones joves en els processos migratoris, de desigualtat, i im-pulsar la perspectiva intercultu-ral en tots els àmbits

La manca de cohesió és plante-jada com una problemàtica es-tructural del municipi, generalit-zable a totes les franges d’edat

Falta de participació de les per-sones joves d’origen estranger en el disseny dels seus circuits d’acollida

El col·lectiu immigrant no com-porta problemes de convivència o de discriminació. L’Institut re-alitza una feina clau per fomen-tar la convivència

ÀMBIT VISIÓ DE LES PERSONES JOVES



PARTICI-PACIÓ

Preferència a usar/consumir un servei que no pas implicar -se en la organització, disseny, o impuls

L’excés d’activitats extraescolars per part d’algunes persones joves sembla dificultar la seva partici-pació en les activitats que orga-nitza l’ajuntament

La major participació de les persones joves es dona bàsica-ment a la festa major i en esde-veniments esportius

Manca de motivació i falta de temps per participar en altres activitats fora de l’horari escolar

Escàs enfocament de les políti-ques de joventut cap al foment de la interacció positiva i el co-neixement entre la diversitat de població jove

Escassa motivació de les perso-nes joves per participar en pro-cessos de participació política locals

L’òrgan del Consistori infantil no existeix entre la població jove més gran, és a dir, desapareix en el moment que els alumnes pas-sen a l’educació secundària

Falta de canal directe de comuni-cació i informació amb els joves

Detecció d’accés i participació molt limitat de les persones d’origen estranger, deixant de banda les activitats esportives on es generen dinàmiques de cohesió.

Inexistència de procés participa-tiu obert per decidir quines activi-tats es volen realitzar a les festes i en general

Distància entre les institucions i les persones joves dificulta la seva participació

Escassa participació dels joves i de les famílies a les activitats que s’organitzen des de l’Ajunta-ment i entitats

DIAGNOSI ››› EIX 2 EMANCIPACIÓ PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA

29

EMANCIPACIÓPRINCIPAL ANÀLISI SOCIODEMOGRÀFICEDUCACIÓA Sant Quirze de Besora, mitjançant l’anàlisi de les dades del padró continu de les persones joves d’edats compreses entre 17 i 29 anys re-ferents al nivell d’instrucció s’observa el següent:

Les dades dels estudis de les persones joves del 2011 s’han extret del cens i les de 2020 del padró continu. Cal tenir en compte la diferència de les dues fonts: el cens és més precís que el padró continu. D’altra banda, a l’hora d’interpretar les dades quantitatives de 2020 cal esmentar la possibilitat d’errors existents, perquè hi ha persones que podrien no ha-ver actualitzat el seu nivell d’estudis al padró.

En aquest cas, per l’exposició de les dades del 2020 s’han exclòs les per-sones d’edat de 14, 15 i 16 anys, considerant que encara poden estar estudiant en l’actualitat. Tanmateix, dins la categoria Estudis secundaris postobligatoris sí que s’inclouen aquells i aquelles joves que estan cur-sant Batxillerat, FP o FP de grau mitjà i que no l’han finalitzat.

Mitjançant l’anàlisi comparat, destaca significativament el tant per cent elevat de persones joves menors de 30 anys sense estudis, que, en gran part s’explica per l’arribada d’immigració amb nacionalitat senegalesa durant els últims anys (un total de 20 joves) que s’agrupen en aquest nivell d’instrucció.

Pel que fa a l’enquesta realitzada per elaborar la diagnosi, els resultats del nivell d’estudis en el moment de respondre-la per a ambdós grups d’edat responen a les següents dades: els joves majors tenien (sense ac-cent), majoritàriament, una diplomatura de grau (59,3%) seguit de la ESO (44,4%) i del Batxillerat (40,7%), mentre que els joves menors, en un 92%, es trobaven cursant la ESO.

Comparativa nivell d’instrucció 2020-2011. Joves de 17 a 29 anys. Municipi 2019

Nivell d’instrucció. Municipi 2020

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades del padró municipal i les dades del cens

ESTUDIS NOMBRE DE JOVES

% 2020 % 2011 DIFERÈNCIA %2011-2020

Estudis obligatoris complets 158 53,02% 49,70% 6,68%

Estudis secundaris post-obligatoris 44 14,77% 24,03% -38,56%

Estudis superiors 36 12,08% 14,30% -15,52%

Sense estudis o primària incompleta 60 20,13% 9,90% 103,38%

SENSE ESTUDIS O PRIMÀRIA INCOMPLETA

ESTUDIS SECUNDARIS POSTOBLIGATORIS

ESTUDIS OBLIGATORIS COMPLETS

ESTUDIS SUPERIORS

53%

15%

20%12%


30

OCUPACIÓSant Quirze de Besora, en la mateixa línia del situació catalana, podem observar com des de l’any 2015 la xifra de joves en situació d’atur ha estat similar, passant de gairebé 14 joves l’any 2015 a gairebé 12 joves per l’any 2019. Malgrat no ser unes xifres positives, el municipi ha estat capaç de suportar amb cert èxit la crisi. Si ob-servem les de l’atur juvenil per sexe, detectem que pràcticament hi ha el mateix nombre de dones i homes joves en situació d’atur, que per aquest any 2019 es situa en gairebé 6 homes i 6 dones joves.

1

2

3

4

5

6

7

0

2,21,7

2,5

3,6

1

5,6

3,4 3,3 3,3

4,3

5,96,5

4,5

5,7 5,9

2015 2016 2017 2018 2019

DE 16 A 19 ANYS DE 20 A 24 ANYS DE 25 A 29 ANYS

Evolució d’atur registrat per grups d’edat. Municipi, 2015-2019

Població activa registrada 2019

DELS 25 ALS 29 ANYS: XIFRES ALTES D’ATUR

Per grups d’edat són els joves d’entre 25 i 29 anys els que presenten xifres més altes en relació a l’atur. És aquest col·lectiu de joves, juntament amb els de 20 a 24 anys, el primer que després d’acabar els seus estudis univer-sitaris volen tenir una oportunitat en el mercat laboral.

JOVES OCUPATS

Finalment, és rellevant tenir en compte el nombre d’ocupats joves (menors de 34 anys), els quals l’any 2019 eren 236 joves a Sant Quirze de Besora.

DONESHOMESEDAT TOTAL

34 28 6288 86 174

DE 16 A 24 ANYSDE 25 A 34 ANYS


Font: Hermes


31

HABITATGEL’accés a l’habitatge és una de les principals dificultats a les quals han de fer front els i les joves que es troben en la seva etapa emanci-patòria. En la darrera dècada aquestes dificul-tats s’han vist agreujades per la situació arran de la crisi econòmica iniciada el 2008. En el cas de Sant Quirze de Besora, les principals man-cances i reptes detectats: falta d’habitatge de lloguer i, en particular, a preus més accessibles, ja que els actuals són inaccessibles per a un persona sola. En relació a les promocions de pi-sos de protecció oficial es comenta als grups de discussió que n’hi han molt poques i també a preus elevats.

El gràfic anterior mostra el règim de tinença dels habitatges principals del municipi. Ha estat dificultós trobar dades més actuals per la falta de descripció dels instituts d’estadística. L’Idescat publica les dades refe-rents a l’habitatge a partir de les dades del cens de població i habitatges i el darrer cens és de l’any 2011 (tenint en compte que es fa cada 10 anys però es publica l’any següent). Tanmateix, com podem observar una gran majoria són de propietat, mentre que el pes dels habitatges de lloguer, suposa un 12,76%.

Fent un cop d’ull a les dades, veiem que Sant Quirze de Besora, pel mes de desembre de 2018 (últimes dades trobades), el preu mitjà del m2 per habitatge es situava en 964€, molt per sota del preu de la capital de co-marca i també per sota de la mitjana comarcal. Aquest fet, encara que positiu, no implica una major facilitat per accedir a l’habitatge entre la població jove, ja que les dificultats per emancipar-se que es troben els i les joves d’avui en dia venen fortament condicionades, sobretot, per altres variables com la baixada dels sous i la precarietat laboral.

L’habitatge de propietat prepondera a Sant Quirze de BesoraHabitatges principals. Per règim de tinença, Municipi. 2011

ALTRES

DE LLOGUER

DE PROPIETATPER HERÈNCIA O DONACIÓ

DE PROPIETATPER COMPRA AMB

PAGAMENTS PENDENTS

DE PROPIETATPER COMPRA PAGADA

0 10 20 30 40 50

47,19%

25,85%

7,15%

12,76%

6%



32TREBALL I OCUPACIÓREGIDORIA DE JOVENTUT » Servei de joventut del Bisaura i Orís: assessorament i informació

ALTRES ORGANISMES » Servei d’orientació laboral, Servei local d’Ocupació, Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura » Programes de foment de l’Ocupació del Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura: Anem per feina i Emprenedoria » Projecte Càpsula, Servei de joventut del Consell Comarcal d’Osona » Referents d’ocupació juvenil de l’Oficina Jove d’Osona : orientació i assessora-ment, tallers i xerrades per fomentar l’ocupabilitat dels joves, garantia juvenil Con-sell Comarcal d’Osona, SOC

ENTITATS I TEIXIT ASSOCIATIU » Associació Leader Ripollès Ges Bisaura: Projecte Retorna, Projecte Viure rural i Odisseu (Pràcticum), entre d’altres

EDUCACIÓREGIDORIA DE JOVENTUT » Servei de joventut del Bisaura i Orís: PIDCES realitzat per part de la tècnica de

joventut compartida amb la seva presència a l’Institut Bisaura

EQUIPAMENTS » INS Bisaura » Escola Segimon Comas » Biblioteca Pompeu Fabra

ALTRES ORGANISMES » Projecte Càpsula, Servei de Joventut del Consell Comarcal d’Osona » Univers Jove, Consell Comarcal del Ripollès » Orientació als PFIs, Educador Social del Consorci d’Osona de Serveis Socials » Projecte Intaboo, Servei de Joventut Consell Comarcal d’Osona » SPOTT, Diputació de Barcelona » Cursos i tallers a l’Institut Bisaura i a l’Escola Segimon Comas

ENTITATS I TEIXIT ASSOCIATIU » Associació Leader Ripollès Ges Bisaura

HABITATGEREGIDORIA DE JOVENTUT » Servei de joventut del Bisaura i Orís: assessorament i informació en matèria

d’ajuts d’habitatge

ALTRES ORGANISMES » Servei Comarcal d’Habitatge, Consell Comarcal d’Osona » Promoció de pisos de protecció oficial, Agència d’Habitatge de Catalunya

ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT (APJ)A continuació s’analitzen les principals actuaci-ons, equipaments i polítiques desenvolupades i que són d’interès i afecten potencialment a les persones joves en l’àmbit de l’emancipació: habitatge, trajectòries educatives i laborals. L’objectiu és reflexionar sobre la seva imple-mentació per tal d’orientar, en conseqüència, els projectes que ha d’incorporar aquest pla en la fase de disseny:


33

ELS PROJECTES DE REFERÈNCIAPIDCES

És un projecte que ofereix accions d’informació i dinamització juvenil a l’Ins-titut Bisaura de Sant Quirze de Besora encaminades a facilitar recursos que ajudin al desenvolupament i emancipació dels i les joves del centre. A través d’aquest projecte, el Servei de Joventut del Bisaura i Orís programa diferents tallers, activitats i accions durant el curs escolar que permeten apropar als joves estudiants tots aquells projectes, serveis i activitats que poden acompanyar-los en el seu desenvolupament acadèmic i personal.

CÀPSULA I UNIVERS JOVE

Càpsula són unes jornades d’orientació acadèmica i professional organit-zades pel Consell Comarcal d’Osona destinades a l’alumnat de 4t d’ESO, PFI, CNO i altres programes de Garantia Juvenil, a famílies i agents soci-oeducatius. El principal objectiu és donar a conèixer les diferents opcions de formació reglada postobligatòria existent a la comarca d’Osona. La Tècnica compartida participa de la seva organització i acompanyament a l’Institut Bisaura.

L’Univers Jove del Ripollès és una fira d’ensenyament que es realitza a Ri-poll. Compta amb estands amb les universitats més importants de Cata-lunya i Andorra, formació professional de 9 comarques, orientació laboral i psicopedagògica i atenció personalitzada.

REFERENTS D’OCUPACIÓ JUVENIL (ROJ)

El Servei Públic d’Ocupació de Catalunya promou el programa, en el marc de la Garantia Juvenil, amb l’objectiu de facilitar i acompanyar la transi-ció de les persones joves des del sistema educatiu fins al sistema laboral i/o ocupacional, mitjançant el treball en xarxa i transversal entre els dife-rents agents del territori que treballen amb persones joves.

Des del Consell Comarcal d’Osona es compta amb dues figures referents que realitzen orientació i assessorament, tallers i xerrades per fomentar l’ocupabilitat dels joves.

CONSORCI DE LA VALL DEL GES, ORÍS I BISAURA

Format per vuit municipis del nord de la comarca d’Osona i diferents or-ganitzacions del territori, tenen per objectiu facilitar la col·laboració entre els membres per tal de dinamitzar el territori compartit. Tenen diferents projectes actius en l’àmbit de l’ocupació, l’emprenedoria i empresa, medi ambient, comerç i formació. La coordinació entre el Servei de Joventut i el Servei Local d’ocupació, entre els altres àmbits, esdevé essencial i priorità-ria per tal d’impulsar i definir eixos i actuacions transversals conjuntament.

SERVEI D’INFORMACIÓ JUVENIL DEL BISAURA I ORÍS

S’ofereix un servei personalitzat per a proporcionar informació de qual-sevol àmbit a les persones joves que ho necessitin del Bisaura i Orís. L’ob-jectiu és facilitar al màxim l’accés a la informació per tal de garantir una millor presa de decisions i afavorir la igualtat d’oportunitats. Permet a les persones joves i permet accedir a informació actualitzada i de qualitat de diferents àmbits (ocupació, estudis, mobilitat, associacionisme, oci, habitatge...) a la vegada que ofereix un servei d’assessorament individual per part de la Tècnica compartida del Bisaura i Orís especialitzada en informació juvenil. El Servei d’informació juvenil és públic, totalment gra-tuït. Per a garantir al màxim l’accés al servei, les persones joves que ho desitgin poden realitzar consultes telefòniques o per correu electrònic. Complementàriament, el Servei d’informació juvenil també s’ofereix de forma descentralitzada a l’institut a través del PIDCES i als Ajuntaments del Bisaura i Orís amb cita prèvia. A més de campanyes informatives i de sensibilització, pel que fa als tràmits, serveis i recursos que s’ofereixen, són els següents:

» Atenció personalitzada a demandes d’informació sobre qualsevol àm-bit d’interès per part de les persones joves.

» Informació actualitzada sobre la programació d’interès juvenil dels mu-nicipis i comarcal, sobre l’agenda d’activitats i sobre les entitat juvenils.


34

ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL (ARJ)Gràcies a la informació generada als grups de discussió i sessions de treball realitzades en la fase de la diagnosi es recullen les principals necessitats de les persones joves i les seves causes tenint en compte la visió de tres agents importants: les pròpies persones joves, el per-sonal tècnic de joventut i els càrrecs electes de joventut. Es presenten esquematitzades les idees fonamentades a partir en diferents àrees relacionades amb l’eix prioritari Emancipació:

HABITATGE Forta preocupació en relació al tema de l’habitatge lligada a la dificultat d’accés

L’habitatge és una de les princi-pals dificultats a les quals han de fer front els joves que es troben en la seva etapa emancipatòria

Dificultat que té l’administració local per incidir-hi (recursos, capacitat de maniobra), i més, en poblacions petites

Manquen habitatges de lloguer i els que hi ha són inaccessibles per una persona sola en relació al preu

No s’han detectat a Sant Quirze de Besora serveis ni recursos re-lacionats amb l’habitatge, més enllà del Servei Comarcal d’Osona

Inexistència d’iniciatives per a la posada al lloguer assequible de pisos

OCUPACIÓ Les possibilitats d’ocupació ju-venil són precàries (feines ines-tables, poc remunerades, sense contracte, mitja jornada, etc.) tant al municipi com al territori

Escasses iniciatives de pràcti-ques laborals degut a la poca col·laboració entre institucions i sector privat

Falta d’incentius per a contrac-tar joves que pugin formar-se i garantir, relleu en oficis que s’estan perdent a la comarca i al municipi, com ara tallers d’ar-tesans, fusters, torners, etc.

Desconeixença dels serveis exis-tents per a l’orientació laboral (Servei Local d’ocupació, Refe-rents d’ocupació juvenil...)

Manca d’espai propi i/o compar-tit per informar des del Servei de Joventut als i les joves en temes d’ocupació

Poques opcions de treballar en feines no qualificades, és neces-sari desplaçament (territori rural)




EDUCACIÓ Es troba a faltar acompanya-ment i informació a l’hora d’esco-llir els estudis postobligatoris (va junt)

Falta d’orientació formativa per a joves en programes de Garantia Juvenil i elevat índex d’abandona-ment prematur a la comarca

Manca d’orientació adequada, i que determina en gran mesura el futur professional dels i les joves

Manca de programació més es-table d’activitats o tallers lligada segurament a la necessitat de tenir un espai propi, en forma de casal o espai jove que promoci-oni activitats de caràcter juvenil

Exclusió del sistema educatiu de les persones joves d’origen es-tranger d’entre 16 i 18 anys que no entenen la llengua o són anal-fabetes

Pèrdua de vincle de les perso-nes joves amb el municipi pel fet d’haver de marxar per estu-diar

Dificultats per seguir-se formant més enllà de l’etapa obligatòria per part de les persones joves d’origen estranger

Falta de formació no reglada actual amb continguts menys acadèmics i més centrats en la transmissió de valors cívics i humans

DIAGNOSI ››› EIX 3 PROMOCIÓ DE LA SALUT PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA

35

SALUTPRINCIPAL ANÀLISI SOCIODEMOGRÀFICPel que fa al cas de la comarca d’Osona i se-guint la diagnosi juvenil del Pla Comarcal de Joventut 2020-2023 , entre els i les joves hi ha bona acceptació i es normalitza el consum de drogues com el tabac, l’alcohol, la marihuana i l’haixix. Existeix una clara vinculació entre l’oci i el consum de drogues, especialment durant el cap de setmana.

Pel que fa al consum de drogues no legals o legals a Sant Quirze de Besora, les enquestes realitzades per l’empresa Mirada Local mostren un percentatge elevat de joves menors, un 23%, que afirma consumir de tant en tant alcohol, mentre que gairebé un 71% afirma que mai en consumeix.

Pel que fa els joves majors s’observa com les pautes de consum semblen més establertes: un 48% respon que en consumeix de tant en tant, i en relació a la pregunta T’emborratxes, un 29,6% respon que de tant en tant.

En relació a la pràctica d’esport, l’enquesta juvenil és molt clara. Un 52% del jovent major d’edat practica algun tipus d’esport de forma habitual, i un 90% del jovent menor de 18 anys fa esport de forma més o menys regular.

SALUT

QUI? QUÈ?

REGIDORIA DE JOVENTUT » Servei de joventut del Bisaura i Orís: assessorament, informació i tallers/xerrades

ALTRES REGIDORIES » Regidoria de feminisme » Regidoria d’Esports

EQUIPAMENT » INS Bisaura

ALTRES ORGANISMES » Consorci d’Osona de Serveis Socials » Projecte Intaboo, Servei d’Intervenció Comunitària » Comissió de drogues, Tècnica de joventut, Serveis socials, Ajuntament i INS Bisaura » Oficina Tècnica d’Igualtat de Gènere i LGTBI d’Osona (Vic Dones – SIAD Osona)

ENTITATS I TEIXIT ASSOCIATIU » Cursos i tallers a l’Institut Bisaura » Servei d’intervenció comunitària, Consell Comarcal d’Osona

ANÀLISI DE LES POLÍTIQUES DE JOVENTUT (APJ)A continuació s’analitzen les principals actuacions, equipament i políti-ques desenvolupades i que són d’interès i afecten potencialment a les persones joves en l’àmbit de la salut. L’objectiu és reflexionar sobre la seva implementació per tal d’orientar, en conseqüència, els projectes que ha d’incorporar aquest pla en la fase de disseny:

DIAGNOSI ››› EIX 3 PROMOCIÓ DE LA SALUT PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA

36

ELS PROJECTES DE REFERÈNCIASERVEI D’INTERVENCIÓ COMUNITÀRIA

El projecte de salut comunitària del Consell Comarcal d’Osona s’ha construït per enfocar la prevenció i la reducció de riscos derivats del consum de substàncies a través d’una meto-dologia comunitària i oferir recursos especia-litzats a joves i professionals, posant especi-al atenció en els àmbits relacionats amb les drogues, l’oci nocturn, les relacions afectives, ciberbullying i el benestar emocional i psicolò-gic. La metodologia es basa en la detecció de necessitats i en la coordinació amb el màxim d’agents comunitaris.

D’aquest servei se’n deriven:

» Programa Intaboo

Formació (tallers per joves, famílies i pro-fessionals)

Atenció individual confidencial

Assessorament tècnic a centres educatius

» Programa PASA

» Xarxa i Comunitat

Grups de treball

Assessorament a municipis

ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL (ARJ)Gràcies a la informació generada als grups de discussió i sessions de treball realitzades en la fase de la diagnosi es recullen les principals necessitats de les persones joves i les seves causes tenint en compte la visió de tres agents importants: les pròpies persones joves, el personal tècnic de jo-ventut i els càrrecs electes de joventut. Es presenten esquematitzades les idees fonamentades a partir en diferents àrees relacionades amb l’eix prioritari Salut:




SALUT La principal discriminació experi-mentada per totes dues franges de joves és la generada per mo-tius d’estètica, seguida per la de gènere i d’origen

Augment de l’addicció a les pan-talles i jocs i les diferents violèn-cies a l’entorn virtual

Necessitat d’indagar més sobre el malestar psicològic i/o emo-cional d’alguns joves arrel del consum estès que s’observa

Cal fomentar la informació i les xerrades sobre els temes de con-sums

Concepte de la sexualitat i relaci-ons afectives distorsionada

Els tallers i les xerrades a l’Insti-tut són puntuals i no aborden en globalitat cada problemàtica

Promocionar més l’esport, més enllà del futbol o del futbol sala, i fomentar l’esport femení, oferint una major oferta d’activitats o esports per ampliar el ventall de participants

Normalització i consum de dro-gues com la marihuana o l’haixix per part de la població jove

No existeix oferta d’experiènci-es i xerrades que treballin sobre aquest àmbit en concret posant especial èmfasi en testimonis reals fora de l’educació formal

Cal treballar per erradicar la vi-olència masclista des de la pre-venció amb les famílies i parlant dels límits, consentiment i do-nant eines per construir relacions afectives saludables

TALLERS I XERRADES DE SENSIBILITZACIÓ I PREVENCIÓ A L’INS BISAURA

A l’INS Bisaura es programen anualment i es realitzen activitats i xerrades a partir de la col·labora-ció amb diferents organismes i relacionades tant amb temes de salut (sexualitat, nutrició, xarxes i pantalles, prevenció i drogues, etc.) com emprenedoria o educació financera i orientació educativa. El Servei de joventut col·labora aportant propostes.

DIAGNOSI ››› CONCLUSIONS PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA

37

CONCLUSIONS Un cop copsada la fotografia de la realitat i les polítiques juvenils exis-tents a continuació s’expliciten les necessitats, problemàtiques principals i les seves causes. Finalment, es posa en comú de nou la priorització te-nint en compte els recursos disponibles i la situació actual.

PARTICIPACIÓ: EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL, PROMOCIÓ DE LA CULTURA I COHESIÓLes polítiques i les activitats de cultura, oci i esport dirigides de manera específica a la població jove de Sant Quirze de Besora són limitades, de-gut en gran part a la mida i als recursos del municipi.

S’observa manca d’oferta cultural, manca d’espais i baixa cohesió i parti-cipació dels i les joves. S’entenen les problemàtiques des d’una visió multi-causal, no obstant, a continuació s’exposen les que es consideren impor-tants i a partir de les quals es crearan els objectius estratègics :

» La inexistència d’un espai juvenil, que dificulta la cohesió i el lligam en-tre la població jove

» Manca d’una entitat de lleure, grups culturals de joves (tabalers, tea-tre, castellers...) o teixit juvenil associat

» Escassa vinculació del centre educatiu al poble i les famílies

» Escassa coneixença dels joves a les entitats i necessitat de motivar i fer participar més la gent jove de les activitats realitzades per les en-titats.

» Inexistència d’una programació d’oci, cultura i formació estable dina-mitzada pel propi col·lectiu, posant èmfasi sobretot a aquella adreça-da als menors de 16 anys

» Poca iniciativa, temps i desmotivació de les persones joves alhora d’or-ganitzar activitats o associar-se

» Baixa participació del jovent d’origen estranger a les activitats i ini-ciatives del municipi i poc acompanyament de les persones joves en els seus processos migratoris, tenint en compte que parteixen d’una estructura desigual (més abandonament prematur dels estudis, més situacions discriminatòries, etc.)

» Distanciament entre institució i persones joves i falta de canal directe de comunicació

La primera línia prioritària pel disseny de les actuacions i programes farà referència a aquelles accions per a la millora de la cohesió i la participa-ció juvenil. En aquesta línia es fa especial esment al disseny estratègic del nou equipament juvenil del municipi que ha de proporcionar i millorar les eines i els recursos d’intervenció disponibles del servei de joventut del municipi.

Es valora la manca de participació de les persones joves en el dia a dia municipal, ja sigui en associacions, participació en activitats culturals., etc. Un motiu pot ser també que marxen a estudiar fora i la majoria s’es-tableix durant un temps fora del municipi.

Actualment, hi ha força joves que participen en comissions a l’Ajunta-ment: es podria ampliar la seva participació perquè es sentissin encara més representats. D’altra banda, també serà important crear espais de coordinació i treball transversal amb les entitats d’interès juvenil per tal de fomentar la implicació i participació dels i les joves.

DIAGNOSI ››› CONCLUSIONS PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA

38

EMANCIPACIÓ

HABITATGE » No s’han detectat a Sant Quirze de Besora serveis ni recursos relacionats amb l’habitat-ge, més enllà del Servei que ofereix el Consell Comarcal d’Osona

» Manquen habitatges de lloguer i els que hi ha són inaccessibles per una persona sola en relació al preu

Pel que fa a l’habitatge, es conclou que és un àmbit difícil de treballar a nivell municipal, no obstant, la intenció és intervenir-hi tenint en compte els recursos actualment disponibles ja que a Sant Quirze de Besora esdevé un àmbit prioritari i important pels joves i les joves.

OCUPACIÓ » Poca coneixença dels serveis existents per a l’orientació laboral

» Escasses iniciatives de pràctiques laborals degut a la poca col·laboració entre instituci-ons i sector privat i incentius a les empreses

» Manca d’espai propi i/o compartit per infor-mar des del Servei de Joventut als i les joves en temes d’ocupació

» Elevada taxa de joves que volen emprendre

» Joves d’entre 25 i 29 anys els que presenten xifres més altes en relació a l’atur juvenil, juntament amb els de 20 a 24 anys, després d’acabar la carrera

EDUCACIÓ » Les persones joves no disposen de sufici-ent informació i/o no els hi arriba per poder escollir els estudis que volen realitzar i, per tant, no s’està oferint un servei de qualitat

» L’oferta existent de formació no formal no és suficient i/o adequada als interessos dels jo-ves

» Manca d’espai propi i/o compartit per mi-llorar l’accessibilitat a la informació i poder organitzar tallers, cursos, formacions no re-glades de manera més estable

La segona línia prioritària farà referència a aquelles accions per a la millora de l’emanci-pació juvenil. En aquesta línia es prioritzaran accions encaminades a millorar l’ocupabilitat dels joves del municipi i l’accessibilitat a la in-formació i l’acompanyament en la transició des del sistema educatiu fins al sistema laboral i/o ocupacional, mitjançant el treball en xarxa.

PROMOCIÓ DE LA SALUT

S’observen problemes de convivència, prepon-deració de l’oci nocturn i normalització del con-sum de tòxics en general. Molts joves menors es troben i passen moltes hores a la via públi-ca, no disposen d’espais propis ni de sentiment de pertinença o grups no formals. Cal destacar el percentatge elevat de joves menors, un 23%, que afirma consumir de tant en tant alcohol.

D’altra banda, la principal discriminació experi-mentada per totes dues franges de joves és la generada per motius d’estètica, seguida per la de gènere.

Per tant, l’última línia prioritària estarà encami-nada a oferir, tant a l’INS Bisaura com a l’Ajun-tament, eines de sensibilització i prevenció, tal i com també tallers o cursos d’educació no formal en aquest sentit, sobretot pel que fa els consums i els temes d’interès que explicitin els propis joves i les famílies del municipi.

Estratègia juvenil: disseny de les actuacions


ESTRATÈGIA JUVENIL ››› PLANTEJAMENT DEL DISSENY PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA

40

PLANTEJAMENT DEL DISSENY Un cop realitzada la diagnosi i detectades les principals necessitats dels i les joves del municipi, arriba el moment de dissenyar quines són les estra-tègies per donar-los una resposta que intentarà ser realista i coordinada.

La fase de disseny és precisament el moment per definir les estratègies i establir: quins han de ser els objectius de les accions, quines actuacions es realitzaran i quins recursos s’hi dedicaran per a la consecució d’aquests objectius, quins són els resultats esperats i quines eines es dissenyaran per fer el seguiment i l’avaluació de les accions.

El disseny d’aquest pla local de joventut s’estructura seguint el paraigües que esdevé el Pla Comarcal de Joventut d’Osona 2020-2023 i a través d’un marc estratègic definit per una missió, visió i valors en total consonància amb aquest. A partir del marc, se’n deriven tres objectius estratègics que hem començat a definir i donar forma a la síntesi anterior gràcies a la diagnosi i priorització i els quals es concreten amb la definició de 7 objec-tius específics que es pretenen assolir a partir de 14 actuacions, projectes o programes.

El procés participatiu iniciat en la diagnosi continua durant la fase de dis-seny però enfocat a nivell tècnic i polític perquè durant la fase de diagnosi ja s’ha entès que la veu dels joves i les joves s’havia plasmat i fet arribar. És a través d’aquesta que s’han prioritzat les línies de treball. A la vegada, també es concep el pla com a viu i en moviment, per la qual cosa qualse-vol canvi a nivell social o proposta que sorgeixi durant la vigència del pla i vagi de la mà dels principis rectors del PNJCAT es valorarà incorporar-la.

Les properes pàgines estan dedicades a la construcció i priorització con-junta dels eixos o línies estratègiques, els objectius i les propostes d’actu-acions amb tots els agents.

ÀMBITS D’INTERVENCIÓ REPTES DEL PLA NACIONAL DE JOVENTUT DE CATALUNYA 2010-2020

EDUCACIÓ REPTE 1 Aconseguir l’èxit en la trajectòria educati-va de les persones joves.

TREBALL REPTE 2 Aconseguir l’èxit en la trajectòria laboral de les persones joves.

HABITATGE REPTE 3 Aconseguir l’èxit en la transició domicilià-ria de les persones joves.

SALUT REPTE 4 Promoure una vida saludable de les per-sones joves.

PARTICIPACIÓ REPTE 5 Avançar cap a l’autonomia, el desenvolu-pament personal i la participació en allò col·lectiu de les persones joves.

CULTURA REPTE 6 Universalitzar la cultura entre la població juvenil: treballar perquè l’oferta cultural respongui als objectius educatius i social-ment cohesionadors.

INCLUSIÓ SOCIAL REPTE 7 Avançar cap a un nou model de país i de societat cohesionada, vertebrada terri-torialment, sostenible i innovadora en les formes d’organització col·lectiva.

ÀMBITS D’INTERVENCIÓ EN LA FASE DE DISSENY Les tres línies d’actuació que es prioritzaran beuen dels set àmbits d’in-tervenció que es corresponen amb els set reptes del PNJCat. Es poden observar en la següent taula:

ESTRATÈGIA JUVENIL ››› MISSIÓ, VISIÓ, VALORS PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA

41

MISSIÓ, VISIÓ, VALORSSeguint les línies que se’ns marquen a nivell comarcal i entenent el Pla Comarcal de Joventut d’Oso-na 2020-2023 com a paraigües, el marc estratègic constitueix un element primordial de cara a definir la raó de ser del nou PLJSQB i orientar en les actuacions que desenvolupa i vol impulsar en els propers quatre anys. La seva definició esdevé un exercici col·lectiu per tal de fomentar la parti-cipació i el sentiment de pertinença del conjunt de professionals que hi treballen. En aquest sentit, el marc estratègic que es presenta a continuació s’ha realitzat de manera col·laborativa entre el personal de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora i la Tècnica de Joventut del Bisaura i Orís.

MISSIÓEl Pla Local de Joventut de Sant Quirze de Besora 2021-2024 té la missió d’impulsar la cohesió

social, la participació, l’emanci-pació i la promoció de la salut i benestar de les persones joves

del municipi, atenent la seva diversitat, perquè esdevinguin agents actius i desenvolupin el

seu projecte vital.

VISIÓ Té la visió de consolidar-se com

a referent de les polítiques de jo-ventut de Sant Quirze de Besora en la seva vessant estratègica i operativa, tant pels agents que intervenen en el desenvolupa-

ment de les polítiques de joven-tut, com pel municipi.

VALORSA continuació s’exposen els va-lors que conformen el Servei de

Joventut del Bisaura i Orís: Trans-versalitat, Equitat, Participació, Cohesió, Igualtat d’oportunitats, Ruralitat, Empatia, Cooperació, Transformació, Interculturalitat, Apoderament, Escolta activa,

Igualtat de gènere.

ESTRATÈGIA JUVENIL ››› OBJECTIUS ESTRATÈGICS I ESPECÍFICS PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA

42

OBJECTIUS ESTRATÈGICS I ESPECÍFICSEn el disseny dels objectius estratègics pren rellevància el principi rector de Transformació, tenint en compte que incideixen directament en les problemàtiques detectades amb l’objectiu de transformar la vida de les persones joves. Per a la definició dels objectius específics s’ha donat resposta a través, sobretot, del principi rector d’Integralitat, plantejant intervencions que treballen vinculades a les modificacions de trajectòries i mitjançant un treball coordinat amb totes i tots els agents. El PLJSQB s’estructura en base a tres línies d’actuació ja esmentades i que responen a les prioritzacions relacionades amb les conclusions de la diagnosi. Les tres línies d’actuació i/o objectius estratègics són coherents i estan relacionats amb els reptes del PNJCat:

EIX 1. Participació: eina de transformació social, promoció de la cultura i cohesió social

1.1 Capacitar i donar suport a les entitats

1.2 Fomentar la coneixença de les entitats d’interès juvenil i la coordinació amb el Servei de Joventut

1.3 Fomentar i potenciar els espais de participació

1.4 Ampliar i adaptar els canals de comunicació

EIX 2. Emancipació

2.1 Potenciar la cohesió social a través de programes de desenvolupament comunitari

2.2 Incentivar i facilitar l’accés de tots els i les joves a informació de qualitat

2.3 Facilitar la igualtat d’oportunitats amb una mirada prioiritzadora a l‘educació, a l’habitatge i l’ocupabilitat

EIX 3. Promoció de la salut

3.1 Generar espais de formació formal i no formal, orientació, prevenció i sensibilització

REPTE 1Apoderar el teixit associatiu juvenil i incentivar una major

participació en les activitats del municipi per tal de fomentar la cohesió social i oferir un espai

propi estable i inclusiu

REPTE 2Facilitar l’emancipació dels i les joves

del municipi incrementant la seva participació en la seva trajectòria de vida i apoderant-los tenint en compte

la seva diversitat i amb especial atenció a la perspectiva intercultural

REPTE 3Promoure el benestar en els diferents àmbits de la vida del jove i reduir les

conductes de risc associades a la salut social, emocional i física a través del

treball coordinat entre diferents professionals i agents


43

1 EIX PARTICIPACIÓ: EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL, PROMOCIÓ DE LA CULTURA I COHESIÓ SOCIALOBJECTIU ESTRATÈGICApoderar el teixit associatiu juvenil i incentivar una major participació de les persones joves a les activitats de les entitats i comissions del municipi per tal de fomentar la cohesió social.

OBJECTIUS ESPECÍFICS 1.1 Capacitar i donar suport a les entitats amb formació, suport tècnic i

material perquè tinguin eines suficients pel seu desenvolupament i pu-guin arribar a un ventall de joves més ampli i divers

ACTUACIONS

» Recolzament i visibilitat a les entitats d’interès juvenil FITXA 1

1.2 Fomentar la coneixença de les entitats i comissions d’interès juvenil del municipi als joves, incrementar la participació dels joves i millorar la coordinació del Servei de Joventut amb les diferents entitats

ACTUACIONS

» Òrgan d’interlocució i coordinació entre entitats d’interès juvenil, co-missions de l‘Ajuntament i agenda comuna FITXA 2

1.3 Fomentar i potenciar els espais de participació, formals i informals per la presa de decisió, creació, organització de tot allò relacionat amb la vida dels i les joves amb la finalitat d’apoderar-los i cohesionar-los

ACTUACIONS

» Projecte d’habilitació d’espai autogestionat per joves FITXA 3

» Consistori Jove FITXA 4

» Projecte d’estiu FITXA 5

1.4 Ampliar i adaptar els canals de comunicació i informació als hàbits, pràctiques i necessitats de les persones joves

ACTUACIONS

» Xarxes socials i Nou Canal de comunicació digital FITXA 6

2 EIX EMANCIPACIÓ OBJECTIU ESTRATÈGICFacilitar l’emancipació de les persones joves del municipi incrementant la participació en la seva trajectòria de vida i apoderant-los, tenint en compte la seva diversitat amb especial atenció a la perspectiva intercul-tural i de gènere.

OBJECTIUS ESPECÍFICS 2.1 Potenciar la cohesió social a través de programes de desenvolupa-

ment comunitari i experiències de grup per fomentar el reconeixement de la diversitat, la interacció positiva i la igualtat entre les persones més enllà del seu gènere, origen, orientació sexual, religió, etc.

ACTUACIONS

» Activitats mancomunades FITXA 7

2.2 Incentivar i facilitar l’accés de tots els joves a informació de qualitat, ajustada als seus interessos i necessitats, experiències culturals i for-matives i inclusives que promoguin el seu creixement i desenvolupa-ment en contextos diversos

ACTUACIONS

» Espai d’informació juvenil: descentralització de l’oficina jove d’Osona FITXA 8

-Assessorament integral

-Servei de dinamització i tallers


44

-Actuacions amb perspectiva intercultural

-Servei d’intermediació de cangurs i reforç escolar

-Programació regular d’activitats d’oci , cultura i formació no reglada impulsada pels joves

-Aula d’estudis

2.3 Facilitar la igualtat d’oportunitats amb una mirada prioritzadora l’edu-cació, a l’habitatge i l’ocupabilitat de les persones joves atenent a la diversitat que les caracteritza i des d’una visió inclusiva i de territori per fomentar la cohesió i l’equilibri social

ACTUACIONS

» Coordinació al territori i treball transversal FITXA 9

-Treball conjunt Servei d’acollida i integració, Consell Comarcal d’Osona

-Coordinació amb el Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura

-Coordinació amb l’Associació Leader Ripollès, Ges, Bisaura

-Projecte d’Art mural

-Treball conjunt amb l’Institut Bisaura, l’AMPA i els Ajuntaments del Bisaura i Orís

Activitats d’orientació educativa: Càpula i Univers Jove

Altres activitats: Certàmen literari, activitats lúdiques o artístiques

» Referents d’Ocupació Juvenil (ROJ) FITXA 10

» Servei Local d’Ocupació, Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura FITXA 11

» Actuacions en l’àmbit de l’habitatge FITXA 12

-Oficina d’Habitatge, Consell Comarcal Osona

-Programa d’Impuls dels Models Alternatius d’Accés i Tinença de l’Ha-bitatge a nivell municipal

3 EIX PROMOCIÓ DE LA SALUT OBJECTIU ESTRATÈGICPromoure el benestar en els diferents àmbits de la vida del jove i reduir les conductes de risc associades a la salut social, emocional i física a través del treball coordinat entre diferents professionals i agents per la consecució d’un acompanyament i/o la programació d’activitats, tallers i experiències de prevenció, sensibilització, orientació i formació formal i no formal.

OBJECTIUS ESPECÍFICS3.1 Generar espais de formació, orientació, prevenció i sensibilització en

matèria de salut per tractar temes com l’autoconeixement, les relaci-ons afectives i sexuals, el consum de tòxics, les xarxes socials, l’alimen-tació, l’esport,la igualtat de gènere, etc.

ACTUACIONS

» Coordinació amb serveis comarcals d’igualtat, salut i comunitat FITXA 13

-Servei d’Intervenció Comunitària [Programa PASA, Intaboo, Xarxa i comunitat]

-Oficina Tècnica d’Igualtat de Gènere i LGTBI (Vic Dones – SIAD Osona)

-Consorci d’Osona de Serveis Socials

» Treball conjunt amb l’Institut Bisaura, l’AMPA i els Ajuntaments del Bi-saura FITXA 14

-Grup de treball/Comissió de drogues, sexualitat i igualtat de gènere: tallers i recursos de prevenció i sensibilització a famílies, docents i alumnes

-PIDCES

-Activitats de sensibilització violència masclista

ESTRATÈGIA JUVENIL ››› RESUM DE LES ACTUACIONS PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA

45

RESUM DE LES ACTUACIONSA continuació es detallen les 14 actuacions dissenyades:

Recolzament i visibilitat a les entitats d’interès juvenil MÒrgan d’interlocució i coordinació entre entitats d’interès juvenil i agenda comuna M NOU

Projecte d’habilitació d’espai autoges-tionat per joves M NOU

Consistori Jove M NOU

Projecte d’estiu BO i MXarxes Socials BO i Nou canal de comunicació digital M NOU

Política de Joventut ComarcalPolítica de Joventut Mancomunada Bisaura i OrísPolítica de Joventut Municipal

Activitats Mancomunades CEspai d’informació juvenil: descentralització de l’oficina jove d’Osona M NOU

Assessorament integralServei de dinamització i tallers Actuacions amb perspectiva intercultural Servei d’intermediació de cangurs i reforç escolarProgramació regular d’activitats d’oci , cultura i formació no reglada impulsada pels joves Aula d’estudis

Coordinació al territori i treball transversalTreball conjunt amb el Servei d’acollida i integració, Consell Comarcal d’Osona Coordinació amb Consorci de la Vall del Ges, Bisaura i Orís Coordinació amb Associació Leader Ripollès, Ges, BisauraProjecte d’Art Mural Treball conjunt amb l’INS Bisaura, l’AMPA i els Ajunta-ments en relació a actuacions d’orientació educativa (Càpsula, Univers Jove, etc)

Referents d’Ocupació Juvenil (ROJ) CServei Local d’Ocupació BOActuacions àmbit habitatge C i M

Programa d’Impuls dels Models Alternatius d’Accés i Tinença de l’Habitatge Oficina d’Habitatge, Consell Comarcal d’Osona

Coordinació amb serveis d’igualtat, salut i comunitat C

Servei d’Intervenció Comunitària [PASA, Intaboo i Assessorament a municipis i Instituts, Projec-tes –campanyes prevenció] AAOficina Tècnica d’Igualtat de Gènere i LGTBI (Vic Dones - SIAD Osona)Consorci d’Osona de Serveis Socials

Treball conjunt amb l’Institut Bisaura, l’AMPA i els Ajuntament del Bisaura BO

Grup de treball/Comissió de drogues, sexualitat i igualtat de gènere: tallers i recursos de prevenció i sensibilització a famílies, docents i alumnatPIDCES Activitats de sensibilització envers la violència masclista i la igualtat de gènere

EIX 1. Participació: eina de

transformació social, promoció de la cultura i cohesió social

EIX 2.Emancipació

EIX 3. Promoció de la salut

Accions compartides amb altres àrees Acció directe de Joventut

CBOM

Fitxes de les actuacions



47

RECOLZAMENT I VISIBILITAT D’ENTI-TATS D’INTERÈS JUVENIL EIXOS I OBJECTIUS EIX 1. PARTICIPACIÓ: EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL, FOMENT DE LA CULTURA I COHESIÓ SOCIALOBJECTIU ESTRATÈGIC Apoderar el teixit associatiu juvenil i incentivar una major participació de les persones joves a les activitats de les entitats i comissions del municipi per tal de fomentar la cohesió social

OBJECTIU ESPECÍFIC Capacitar i donar suport a les entitats amb formació, suport tècnic i material perquè tinguin eines suficients pel seu desenvolupament i puguin arribar a un ventall de joves més ampli i divers

DESCRIPCIÓ Oferir espais de trobada i d’organització a les persones joves del municipi i donar accés a re-cursos per donar suport a les seves iniciatives i així afavorir el desenvolupament associatiu juvenil del municipi i la participació a l’Ajuntament.

ACCIONS » Cessió d’espais municipals

» Facilitar l’accés a recursos

» Donar a conèixer les entitats i comissions del municipi a les persones joves a través de les xarxes socials i l’INS Bisaura

POBLACIÓ DESTINATÀRIA 14-16 17-20 21-25 26-2914-16 17-20 21-25 26-29

AGENTS IMPLICATS Regidoria de Joventut, Regidoria de Participació, Entitats i l’INS Bisaura

Núm. Fitxa 1Àmbits Participació Cultura Inclusió SocialPolítica de Joventut Municipal

RECURSOS » Humans Tècnica del Servei de Joventut de Sant Quirze de Besora i Ajuntament de Sant Quirze de Besora

» Equipaments / Materials Espais per a entitats

TEMPORITZACIÓ 2021 2022 2023 20242021 2022 2023 2024 (a demanda)

AVALUACIÓ Avaluació inicial, intermèdia i final

INDICADORS D’AVALUACIÓ ESPECÍFICS » Nombre de sessions informatives realitzades

» Nombre d’espais cedits a les entitats i/o comissions

ÀMBIT

GEN

ER

FEB

RER

MA

RÇ

AB

RIL

MA

IG

JU

NY

JU

LIO

L

AG

OS

T

SET

EMB

RE

OC

TU

BR

E

NO

VEM

BR

E

DES

EMB

RE

DISSENY/PLANIFICACIÓ XEXECUCIÓ X X X X X X X X X X X XAVALUACIÓ X X X


48

ÒRGAN D’INTERLOCUCIÓ I COOR-DINACIÓ ENTRE ENTITATS D’INTERÈS JUVENIL I AGENDA COMUNAEIXOS I OBJECTIUS EIX 1. PARTICIPACIÓ: EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL, FOMENT DE LA CULTURA I COHESIÓ SOCIALOBJECTIU ESTRATÈGIC Apoderar el teixit associatiu juvenil i incentivar una major participació de les persones joves a les activitats de les entitats i comissions del municipi per tal de fomentar la cohesió social

OBJECTIU ESPECÍFIC Fomentar la coneixença de les entitats i comissions d’interès juvenil del municipi als joves, incrementar la participació dels joves i millorar la coordinació del Servei de Joventut amb les diferents entitats

DESCRIPCIÓ En col·laboració amb entitats esportives del municipi, juvenils i culturals compartir agenda comuna per tal d’oferir activitats ben distribuïdes durant l’any d’interès juvenil, així com po-der establir un marc propici per creant-ne de conjuntes i establir sinergies per tal d’acostar les activitats al públic jove i fomentar la seva participació afavorint la pràctica esportiva, la cultura i hàbits de vida saludable dels joves.

ACCIONS » Agenda compartida i difusió compartida entre les entitats esportives, el teatre el centre, la Comissió de Jovent Nem Tard i el servei de joventut

» Taula participativa anual amb les entitats esportives, el teatre el centre, la Comissió de Jovent Nem Tard, i la Tècnica de Joventut del Bisaura i Orís

» Coordinacions amb la Comissió de jovent Nem Tard per l’organització del Cap de Setma-na del Jovent i altres actuacions


AGENTS IMPLICATS Servei de joventut de Sant Quirze de Besora, Regidoria d’esports, altres regidories, Comis-sions i Entitats d’interès juvenil (Unió esportiva, Escola esportiva, Teatre el Centre i Comissió Nem Tard) amb possibilitat d’ampliar les entitats o altres comissions que vulguin adherir-se

Núm. Fitxa 2Àmbits Participació Cultura Inclusió SocialPolítica de Joventut Municipal


INDICADORS D’AVALUACIÓ ESPECÍFICS » Nombre i tipologia de les actuacions/coordinacions

» Grau d’implicació dels professionals de les entitats

» Grau de satisfacció de les coordinacions realitzades i la taula participativa anual amb les entitats

» Grau de satisfacció i coneixement de les persones joves sobre l’agenda compartida

ÀMBIT

GEN

ER

FEB

RER

MA

RÇ

AB

RIL

MA

IG

JU

NY

JU

LIO

L

AG

OS

T

SET

EMB

RE

OC

TU

BR

E

NO

VEM

BR

E

DES

EMB

RE

DISSENY/PLANIFICACIÓ X* XEXECUCIÓ X X X X X X X X* X X X XAVALUACIÓ X X X

* Cap de setmana del jovent

RECURSOS » Humans Tècnica del Servei de Joventut de Sant Quirze de Besora, Regidor de Joventut, Comissió de Jovent Nem Tard i membres de les entitats

» Equipaments / Materials Casa de Cultura, Cooperativa o altres

TEMPORITZACIÓ 2021 2022 2023 20242021 2022 2023 2024


49

PROJECTE D’HABILITACIÓ D’ESPAI AUTOGESTIONAT PER JOVESEIXOS I OBJECTIUS EIX 1. PARTICIPACIÓ: EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL, FOMENT DE LA CULTURA I COHESIÓ SOCIALOBJECTIU ESTRATÈGIC Apoderar el teixit associatiu juvenil i incentivar una major participació de les persones joves a les activitats de les entitats i comissions del municipi per tal de fomentar la cohesió social

OBJECTIU ESPECÍFIC Fomentar i potenciar els espais de participació, formals i informals per la presa de decisió, creació, organització de tot allò relacionat amb la vida dels i les joves amb la finalitat d’apo-derar-los i cohesionar-los

DESCRIPCIÓ Oferir un espai de trobada autogestionat per part dels joves i que possibiliti a iniciativa d’aquests la realització de una programació regular i estable d’activitats i formació, l’aug-ment o generació d’un sentiment de pertinença i cohesió entre diferents grups d’edat, aug-ment de la motivació per du a terme activitats i participar de la vida al municipi.

ACCIONS » Suport tècnic a l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora per a l’assessorament en la di-namització per tal de crear l’equipament juvenil i un pla de rehabilitació o adequació posteriorment


AGENTS IMPLICATS Servei de Joventut de Sant Quirze de Besora i Ajuntament de Sant Quirze de Besora

RECURSOS » Humans Professional o Tècnic/a especialista de la Diputació de Barcelona, Tècnica del Servei de Joventut de Sant Quirze de Besora, Regidoria de Joventut i altres Regidories de l’Ajuntament

» Equipaments / Materials Espai adjunt a la Cooperativa, Can Tenes o L’Escorxador

» Econòmics Segons subvenció econòmica per dur a terme l’habilitació de l’espai

Núm. Fitxa 3Àmbits Educació Treball Habitatge Salut Participació Cultura Inclusió Social Política de Joventut Municipal


INDICADORS D’AVALUACIÓ ESPECÍFICS » Grau de realització de l’actuació

» Grau de satisfacció del suport tècnic rebut

ÀMBIT

GEN

ER

FEB

RER

MA

RÇ

AB

RIL

MA

IG

JU

NY

JU

LIO

L

AG

OS

T

SET

EMB

RE

OC

TU

BR

E

NO

VEM

BR

E

DES

EMB

RE

DISSENY/PLANIFICACIÓ XEXECUCIÓ X X X X X X X X X XAVALUACIÓ X

TEMPORITZACIÓ 2021 2022 2023 20242021 2022 2023 2024

Subjecte a atorgació de la subvenció i al pressupost anual per poder dur a terme les obres pertinents


50

CONSISTORI JOVEEIXOS I OBJECTIUS EIX 1. PARTICIPACIÓ: EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL, FOMENT DE LA CULTURA I COHESIÓ SOCIALOBJECTIU ESTRATÈGIC Apoderar el teixit associatiu juvenil i incentivar una major participació de les persones joves a les activitats de les entitats i comissions del municipi per tal de fomentar la cohesió social

OBJECTIU ESPECÍFIC Fomentar i potenciar els espais de participació, formals i informals per la presa de decisió, creació, organització de tot allò relacionat amb la vida dels joves amb la finalitat d’apode-rar-los i cohesionar-los

DESCRIPCIÓ Òrgan consultiu i participatiu format per representants dels alumnes de la ESO de l’INS Bi-saura, amb l’objectiu de donar a conèixer la institució de l’Ajuntament, les seves funcions, la seva organització i el seu funcionament als joves, i conscienciar sobre la pertinença a una comunitat i l’assumpció de responsabilitats en l’exercici dels seus drets i deures com a ciutadans. Alhora el consistori jove permet tenir la visió dels i les joves davant aspectes de la gestió municipal i els seus àmbits d’actuació. Per tant, es volen crear sinèrgies entre les persones joves i les diferents regidories de l’Ajuntament amb la intenció d’afavorir l’apropa-ment i coneixença del municipi i la política als joves tal i com també detectar i promoure iniciatives que responguin a les necessitats/demandes dels joves menors d’edat per ser ate-ses en els pressupostos participatius

ACCIONSCreació del consistori en col·laboració amb l’INS Bisaura: elecció dels membres, presentació i disseny de les trobades i gestió d’un pressupost.

POBLACIÓ DESTINATÀRIA 12-16 12-16 17-20 21-25 26-29

AGENTS IMPLICATS Regidors i regidores de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, Servei de Joventut de Sant Quirze de Besora i l’INS Bisaura

Núm. Fitxa 4Àmbits Educació Participació Cultura Inclusió SocialPolítica de Joventut Municipal


INDICADORS D’AVALUACIÓ ESPECÍFICS » Grau d’implicació de les persones joves

» Grau d’implicació dels regidors i regidores de l’Ajuntament

» Nombre de trobades del Consistori Jove

» Grau de satisfacció de les persones joves i els càrrecs electes

ÀMBIT

GEN

ER

FEB

RER

MA

RÇ

AB

RIL

MA

IG

JU

NY

JU

LIO

L

AG

OS

T

SET

EMB

RE

OC

TU

BR

E

NO

VEM

BR

E

DES

EMB

RE

DISSENY/PLANIFICACIÓ X XEXECUCIÓ X X X X X X X X XAVALUACIÓ X X X

RECURSOS » Humans Regidors de l’Ajuntament de Sant Quirze de Besora, Tècnica de Joventut de Sant Quirze de Besora, l’INS Bisaura i alumnat

» Equipaments / Materials Ajuntament de Sant Quirze de Besora i INS Bisaura

TEMPORITZACIÓ 2021 2022 2023 20242022 2023 2024


51

PROJECTE D’ESTIUEIXOS I OBJECTIUS EIX 1. PARTICIPACIÓ: EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL, FOMENT DE LA CULTURA I COHESIÓ SOCIALOBJECTIU ESTRATÈGIC Apoderar el teixit associatiu juvenil i incentivar una major participació de les persones joves a les activitats de les entitats i comissions del municipi per tal de fomentar la cohesió social

OBJECTIU ESPECÍFIC Fomentar i potenciar els espais de participació, formals i informals per la presa de decisió, creació, organització de tot allò relacionat amb la vida dels joves amb la finalitat d’apode-rar-los i cohesionar-los

DESCRIPCIÓ El projecte d’estiu es tracta d’una nova actuació que pretén oferir una alternativa de lleure i oci inexistent actualment, així com, intervenir en el municipi i el seu entorn durant l’estiu. Anirà dirigit a nois i noies a partir de 13 anys. L’ideal és que a part de l’adquisició de compe-tències transversals i de l’aprenentatge de competències tècniques aquestes es combinin amb activitats lúdiques i culturals, depenent de l’avaluació del primer projecte pilot i de l’edició anual.

L’objectiu és promoure la formació i la participació activa i responsable dels i les joves par-ticipants al municipi i, si s’escau, promoure la conservació d’espais naturals. Es vol oferir una alternativa de lleure a l’estiu creant un espai natural que satisfaci la demanda de participa-ció social i adequació de l’entorn comunitari, tal i com també facilitar el descobriment de nous interessos.

ACCIONSAlgunes de les possibles activitats del projecte pilot inclourien:

» Treball de Brigada i medi ambient, com per exemple, tasques de jardineria, fusteria, construcció, pintura, cura del medi ambient

» Assemblees: foment del diàleg, el consens i la convivència, valorar les jornades i crear cohesió de grup

» Activitats lúdiques: realització d’activitats motivadores

POBLACIÓ DESTINATÀRIA 13-1613-16 17-20 21-25 26-29

Núm. Fitxa 5Àmbits Educació Treball Habitatge Salut Participació Cultura Inclusió SocialPolítica de Joventut Mancomunada


INDICADORS D’AVALUACIÓ ESPECÍFICS » Grau de satisfacció dels i les participants

» Nombre i tipologia de participants a l’activitat

ÀMBIT

GEN

ER

FEB

RER

MA

RÇ

AB

RIL

MA

IG

JU

NY

JU

LIO

L

AG

OS

T

SET

EMB

RE

OC

TU

BR

E

NO

VEM

BR

E

DES

EMB

RE

DISSENY/PLANIFICACIÓ X X X X XEXECUCIÓ X XAVALUACIÓ X X X

AGENTS IMPLICATS Ajuntaments participants, Associació Leader Ripollès, Ges Bisaura, Consorci Vall del Ges, Orís i Bisaura, Brigada dels Ajuntaments, Regidoria d’urbanisme i Servei de joventut del Bi-saura i Orís

RECURSOS » Humans Tècnica de joventut del Bisaura i Orís, Tècnics de la brigada de l’Ajuntament, monitoratge, professionals per les xerrades, tallers i/o activitats lúdiques

» Equipaments / Materials Diferents espais dels Ajuntaments, espais naturals i municipals, eines i material divers segons les actuacions i activitats

TEMPORITZACIÓ 2021 2022 2023 20242021 2022 2023 2024


52

XARXES SOCIALS I NOU CANAL DE COMUNICACIÓ DIGITALEIXOS I OBJECTIUS EIX 1. PARTICIPACIÓ: EINA DE TRANSFORMACIÓ SOCIAL, FOMENT DE LA CULTURA I COHESIÓ SOCIALOBJECTIU ESTRATÈGIC Apoderar el teixit associatiu juvenil i incentivar una major participació de les persones joves a les activitats de les entitats del municipi per tal de fomentar la cohesió social

OBJECTIU ESPECÍFIC Ampliar i adaptar els canals de comunicació i informació als hàbits, pràctiques i necessitats de les persones joves

DESCRIPCIÓ Aquest actuació es fonamenta en la necessitat de crear i desenvolupar nous canals de comunicació digital a nivell municipal propis de Joventut que afavoreixin la comunicació i la interacció amb les persones joves. També té l’objectiu de seguir potenciant les xarxes socials del Bisaura i Orís amb continguts d’interès juvenil per tal de visibilitzar i posicionar les polítiques de joventut, recursos i serveis existents, tal i com també, augmentar l’autono-mia de les persones joves que viuen en territori rural, així com apropar les institucions i les persones tècniques a aquestes

ACCIONS

» Augmentar la coordinació en matèria de comunicació entre els Ajuntaments del Bisaura i Orís, entitats, comissions, equipaments i associacions i la Tècnica de Joventut del Bi-saura i Orís

» Dinamitzar i fer seguiment de les xarxes socials i prioritzar aquelles xarxes socials que tinguin major impacte i ús per part de les persones joves

» Crear contingut propi en col·laboració amb l’equip de tècnics de joventut del Consell Comarcal d’Osona

» Impulsar un Canal de WhatsApp propi pels i les joves de Sant Quirze de Besora, tenint en compte que actualment existeix un de municipal però adreçat a tota la població


AGENTS IMPLICATS Servei de Joventut de Sant Quirze de Besora, Ajuntaments del Bisaura i Orís

Núm. Fitxa 6Àmbits Educació Treball Habitatge Salut Participació Cultura Inclusió SocialPolítica de Joventut Mancomunada i Municipal


INDICADORS D’AVALUACIÓ ESPECÍFICS » Nombre i tipologia d’actuacions

» Grau de satisfacció de les persones joves

» Grau de satisfacció dels Ajuntaments participants

ÀMBIT

GEN

ER

FEB

RER

MA

RÇ

AB

RIL

MA

IG

JU

NY

JU

LIO

L

AG

OS

T

SET

EMB

RE

OC

TU

BR

E

NO

VEM

BR

E

DES

EMB

RE

DISSENY/PLANIFICACIÓ XEXECUCIÓ X X X X X X X X X X XAVALUACIÓ X

RECURSOS » Humans Tècnica de Joventut del Bisaura i Orís, professionals de comunicació, d’informà-tica i/o regidors, regidores i alcaldes, alcaldeses

» Equipaments / Materials Mitjans i materials informàtics per la creació del Canal de Whatsapp

TEMPORITZACIÓ 2021 2022 2023 20242021 2022 2023 2024


53

ACTIVITATS MANCOMUNADESEIXOS I OBJECTIUS EIX 2. EMANCIPACIÓ OBJECTIU ESTRATÈGIC Facilitar l’emancipació de les persones joves del municipi incrementant la participació en la seva trajectòria de vida i apoderant-los, tenint en compte la seva diversitat amb especial atenció a la perspectiva intercultural i de gènere.

OBJECTIU ESPECÍFIC Potenciar la cohesió social a través de programes de desenvolupament comunitari i ex-periències de grup per fomentar el reconeixement de la diversitat, la interacció positiva i la igualtat entre les persones més enllà del seu gènere, origen, orientació sexual, religió, etc.

DESCRIPCIÓ Programes mancomunats amb els ajuntaments que compten amb la figura de la Tècnica de joventut compartida (Sant Quirze de Besora, Montesquiu, Orís, Santa Maria de Besora, Sora i Vidrà) amb l’objectiu de potenciar la interacció i cohesió entre les persones joves de Sant Quirze de Besora i els municipis veïns participants per tal de:

» Oferir oportunitats a les persones joves i a la pròpia tècnica de Joventut compartida de reforçar el vincle creat i/o crear-lo de nou

» Recollir demandes i respondre consultes en un format més informal i proper a les perso-nes joves

» Oferir alternatives d’oci

» Enfortir els vincles dels i les joves del territori

ACCIONSEstablir una trobada comuna entre municipis propers geogràficament en què les persones joves tenen amistats d’arreu d’aquests municipis per crear vincle territorialment i oferir una alternativa a les persones joves mitjançant:

» Diada Jove: la Diada jove és una jornada on participen els municipis i joves del Bisaura i Orís. L’entitat juvenil Nem Tard i altres grups formals i no formals de joves participen de l’organització i presa de decisions de la programació.

» Altres actuacions mancomunades colònies interculturals, sortides joves d’estiu i de tar-dor, bus nit del carnaval, grup de joves veus diverses, etc


Núm. Fitxa 7Àmbits Participació Cultura Inclusió social Política de Joventut Mancomunada



» Nombre i tipologia de les persones participants

» Grau de satisfacció de les persones participants

ÀMBIT

GEN

ER

FEB

RER

MA

RÇ

AB

RIL

MA

IG

JU

NY

JU

LIO

L

AG

OS

T

SET

EMB

RE

OC

TU

BR

E

NO

VEM

BR

E

DES

EMB

RE

DISSENY/PLANIFICACIÓ X X X XEXECUCIÓ X XAVALUACIÓ X X X X

AGENTS IMPLICATS Consell Comarcal d’Osona, INS Bisaura, Servei de Joventut de l’Ajuntament de: Sant Quirze de Besora, Santa Maria de Besora, Vidrà, Orís, Sora i Montesquiu

RECURSOS » Humans Tècnica de joventut del Bisaura i Orís, Comissió de Jovent Nem Tard, monitorat-ge, personal administratiu dels ajuntaments, brigada dels ajuntaments i joves no orga-nitzats

» Equipaments / Materials Ajuntaments participants, transport, talleristes, músics, o altres professionals

TEMPORITZACIÓ 2021 2022 2023 20242021 2022 2023 2024


54

ESPAI D’INFORMACIÓ JUVENIL: DESCENTRALITZACIÓ DE L’OFICINA JOVE D’OSONAEIXOS I OBJECTIUS EIX 2. EMANCIPACIÓ OBJECTIU ESTRATÈGIC Facilitar l’emancipació de les persones joves del municipi incrementant la participació en la seva trajectòria de vida i apoderant-los, tenint en compte la seva diversitat amb especial atenció a la perspectiva intercultural i de gènere.

OBJECTIU ESPECÍFIC Incentivar i facilitar l’accés de tots els joves a informació de qualitat, ajustada als seus in-teressos i necessitats, experiències culturals i formatives i inclusives que promoguin el seu creixement i desenvolupament en contextos diversos

DESCRIPCIÓ » L’Espai d’informació juvenil pretén oferir, dins el Servei d’Informació juvenil actualment ja existent un espai d’atenció presencial estable que posi a l’abast dels i les joves recursos informatius d’interès i accions i estratègies que promoguin experiències de participació tant al propi espai, a l’institut com al municipi. Pretén ser un espai de descentralització de l’oficina jove d’Osona englobant diferents actuacions. Els principals objectius seran: informar, assessorar i orientar a les persones joves en els àmbits relacionats amb l’etapa de la joventut (estudis, treball, habitatge, cultura, etc); ser referent positiu i de consulta pels i les joves; detectar i promoure iniciatives que responguin a les necessitats/deman-des dels jove; dinamitzar l’espai en funció de les propostes/necessitats/projectes; ma-terial disponible per als usuaris, tal com impressora, material de papereria, revistes, etc.

ACCIONS » Servei d’informació juvenil i assessorament integral en àmbits d’interès juvenil: atenció personalitzada per part de la Tècnica de joventut compartida del Bisaura i Orís

» Dinamització de l’espai a través de tallers, xerrades, exposicions i/o actuacions amb perspectiva intercultural

» Captació de nous joves a ser susceptibles dels diferents serveis de la regidoria de jo-ventut

» Servei d’intermediació de cangurs i reforç escolar

» Impuls d’activitats joves a la Festa Major i altres esdeveniments populars: concurs de fotografia Instagram, entre d’altres

» Programació regular d’activitats d’oci , cultura i formació no reglada impulsada pels jo-ves: dur a terme les demandes específiques dels joves (pel·lícules, teatre o actes cultu-rals, tornejos, formacions, activitats d’oci, trobades, , tallers, xerrades, activitats artísti-ques, cursos d’idiomes, lleure, salut, informàtica) i realització d’un programa anual.

» Aula d’estudis

Núm. Fitxa 8Àmbits Educació Treball Habitatge Salut Participació Cultura Inclusió SocialPolítica de Joventut Municipal



» Nombre d’intermediacions del servei de cangurs i reforç escolar

» Nombre de consultes que es realitzen per tipologia.

» Nombre de joves que consulten per franja d’edat i sexe.

» Grau de satisfacció dels participants a les diferents actuacions

ÀMBIT

GEN

ER

FEB

RER

MA

RÇ

AB

RIL

MA

IG

JU

NY

JU

LIO

L

AG

OS

T

SET

EMB

RE

OC

TU

BR

E

NO

VEM

BR

E

DES

EMB

RE

DISSENY/PLANIFICACIÓ X XEXECUCIÓ X X X X X X X X X X X XAVALUACIÓ X X X

POBLACIÓ DESTINATÀRIA 14-16 17-20 21-2514-16 17-20 21-25 26-29

AGENTS IMPLICATS Servei de joventut de Sant Quirze de Besora i Ajuntament

RECURSOS » Humans Tècnica de joventut de Sant Quirze de Besora, Comissió de Joves Nem Tard, Servei Local d’Ocupació, Educador Social, Regidor de Joventut de Sant Quirze de Besora

» Equipaments / Materials Espai La Cooperativa, material de papereria, informàtic...

TEMPORITZACIÓ 2021 2022 2023 20242022 2023 2024

S’anirà dissenyant i implementant les accions progressivament durant els 4 anys que dura el pla. No totes les accions es durant a terme el primer any.


55

COORDINACIÓ AL TERRITORI I TREBALL TRANSVERSALEIXOS I OBJECTIUS EIX 2. EMANCIPACIÓ OBJECTIU ESTRATÈGIC Facilitar l’emancipació de les persones joves del municipi incrementant la participació en la seva trajectòria de vida i apoderant-los, tenint en compte la seva diversitat amb especial atenció a la perspectiva intercultural i de gènere.

OBJECTIU ESPECÍFIC Facilitar la igualtat d’oportunitats amb una mirada prioiritzadora a l’educació, l’habitatge i l’ocupabilitat de les persones joves atenent a la diversitat que les caracteritza i des d’una visió inclusiva, de territori per fomentar la cohesió i l’equilibri social

DESCRIPCIÓ Crear sinergies, grups de treball i participar en el disseny de projectes coordinadament amb diferents agents i serveis tant municipals, comarcals com del territori per tal d’oferir políti-ques més sostenibles, aprofitar els recursos i du a terme una atenció integral i de qualitat als joves del municipi

ACCIONS » Treball conjunt Servei d’acollida i integració, Consell Comarcal d’Osona (a demanda)

» Coordinació amb el Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura (periòdica)

- Servei Local d’Ocupació (VEURE FITXA 11)

- Servei de Formació: en noves tecnologies; professionalitzadora/tècnica; forestal es-pecialitzada, formació per la millora ocupacional i personal (mindfulness, intel·ligèn-cia emocional, etc), acreditacions ACTIC

- Servei d’Emprenedoria i d’Empresa: derivacions de joves, tallers d’emprenedoria, cre-ativitat, etc.

» Coordinació amb l’Associació Leader Ripollès, Ges, Bisaura (periòdica)

- Odisseu (Pràcticum): programa de pràctiques que vol potenciar que les empreses del territori ofereixin pràctiques remunerades a joves que estiguin en els darrers anys de llur formació. El projecte paga el 50% del sou de pràctiques, l’altre 50% l’ha d’assu-mir l’empresa, que tan pot ser privada com pública (ajuntaments, consorcis, etc...).

- Projecte Retorn: projecte pensat en potenciar el retorn dels joves al territori rural. En aquest projecte es pretén que els joves que marxen del territori per tal de formar-se, un cop finalitzada la seva formació puguin tornar per tal de realitzar la professió en la qual s’han format.

- Viure rural: suport a persones que volen emprendre un nou projecte en la seva vida en un entorn rural o teletreballar.

» Coordinació i difusió del Projecte d’Art Mural: projecte dirigit a les persones joves que posa l’enfoc en l’entrenament de les competències claus i transversals.

Núm. Fitxa 9Àmbits Educació Treball Salut Participació Cultura Inclusió SocialPolítica de Joventut Mancomunada


INDICADORS D’AVALUACIÓ ESPECÍFICS » Nombre i tipologia de coordinacions/reunions periòdiques

» Nombre i tipologia de demandes per part dels i les professionals

» Grau de satisfacció dels i les professionals involucrats a les coordinacions i de les perso-nes joves que reben els serveis corresponents

ÀMBIT

GEN

ER

FEB

RER

MA

RÇ

AB

RIL

MA

IG

JU

NY

JU

LIO

L

AG

OS

T

SET

EMB

RE

OC

TU

BR

E

NO

VEM

BR

E

DES

EMB

RE

DISSENY/PLANIFICACIÓ X X XEXECUCIÓ X X X X X X X X X X XAVALUACIÓ X X X

» Treball conjunt amb l’Institut Bisaura, l’AMPA i els Ajuntaments del Bisaura i Orís (periò-dic): VEGEU FITXA 14 PER COMPLEMENTAR

- Actuacions d’orientació educativa: assessorament a joves, Càpsula (Anual Març), Univers Jove Ripollès (Anual Febrer) i altres actuacions noves que es podrien dis-senyar (premis del treballs de recerca, xerrades o tallers d’orientació educativa a través de testimonis reals, etc.)

- Altres activitats: Certàmen literari Sant Quirze de Besora, activitats artístiques o lú-diques conjuntes entre els diferents municipis del Bisaura i l’alumnat de l’Institut, etc.


AGENTS IMPLICATS Servei de Joventut del Bisaura i Orís, Consell Comarcal d’Osona, Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, Associació Leader del Ripollès, Ges Bisaura, Institut Bisaura, AMPA i famílies, Ajuntament de Sant Quirze de Besora, altres Ajuntaments.

RECURSOS » Humans Tècnica de joventut del Bisaura i Orís, tècnica d’ocupació del Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, Tècnics de l’Associació Leader Ripollès, Ges i Bisaura, Orientadores educatives, professorat i equip directiu de l’Institut Bisaura, Tècnica del Servei d’acollida i integració del Consell Comarcal d’Osona, altres agents del territori.

» Equipaments / Materials Institut Bisaura, Equipaments municipals i diferents materials en fun-ció de les accions.

TEMPORITZACIÓ 2021 2022 2023 20242021 2022 2023 2024 A demanda i/o quan es duen a terme les accions


56

REFERENTS D’OCUPACIÓ JUVENIL (ROJ)EIXOS I OBJECTIUS EIX 2. EMANCIPACIÓ OBJECTIU ESTRATÈGIC Facilitar l’emancipació de les persones joves del municipi incrementant la participació en la seva trajectòria de vida i apoderant-los, tenint en compte la seva diversitat amb especial atenció a la perspectiva intercultural i de gènere.

OBJECTIU ESPECÍFIC Facilitar la igualtat d’oportunitats amb una mirada prioiritzadora a l’educació, l’habitatge i l’ocupabilitat de les persones joves atenent a la diversitat que les caracteritza i des d’una visió inclusiva i de territori per fomentar la cohesió i l’equilibri social

DESCRIPCIÓ El Servei Públic d’Ocupació de Catalunya promou el programa, en el marc de la Garantia Juvenil, amb l’objectiu de facilitar i acompanyar la transició de les persones joves des del sistema educatiu al sistema laboral i/o ocupacional, mitjançant el treball en xarxa i trans-versal entre els diferents agents del territori que treballen amb persones joves. Acompanyar i orientar de manera propera i personalitzada les persones joves en les seves trajectòries laborals, i també els professionals de joventut.

ACCIONS » Coordinació amb agents del territori (joventut, ocupació, educació)

» Processos d’acompanyament i orientació personalitzada a persones joves (mercat de treball, interessos i motivacions, donar forma a interessos professionals, pla de millora, eines i canals recerca de feina, etc.)

» Sessions grupals i/o tallers d’acompanyament i de formació

» Presència a centres educatius d’alta complexitat, equipaments juvenils, etc.

» Participació al projecte Clau de Pas

» Participació al projecte Pedala Jove

» Garantia Juvenil


Persones joves que volen iniciar la seva transició al món laboral o bé es troben en un mo-ment de desorientació respecte el seu futur formatiu i/o laboral, especialment aquelles per-sones joves amb dificultats especials per motius personals o socials i amb una necessitat més gran d’assessorament i acompanyament

AGENTS IMPLICATS Servei de Joventut del Bisaura i Orís, Consell Comarcal d’Osona, Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, Ajuntaments del Bisaura i Orís, Consorci de Serveis Socials

Núm. Fitxa 10Àmbits Educació Treball Inclusió SocialPolítica de Joventut Comarcal

AVALUACIÓ Avaluació inicial, intermèdia i final (gener)

INDICADORS D’AVALUACIÓ ESPECÍFICS » Registre d’actuacions al Bisaura i Orís

» Nombre i tipologia d’intervencions

ÀMBIT

GEN

ER

FEB

RER

MA

RÇ

AB

RIL

MA

IG

JU

NY

JU

LIO

L

AG

OS

T

SET

EMB

RE

OC

TU

BR

E

NO

VEM

BR

E

DES

EMB

RE

DISSENY/PLANIFICACIÓ X X X X X X X X X X XEXECUCIÓ X X X X X X X X X X XAVALUACIÓ X X X X X X X X X X X

RECURSOS » Humans Dos tècnics o tècniques referents d’ocupació juvenil del Consell Comarcal d’Osona

» Equipaments / Materials Oficina Jove d’Osona (Vic), Espais de l’Ajuntament, Institut Bisaura

TEMPORITZACIÓ 2021 2022 2023 20242021 2022 2023 2024


57

SERVEI LOCAL D’OCUPACIÓEIXOS I OBJECTIUS EIX 2. EMANCIPACIÓ OBJECTIU ESTRATÈGIC Facilitar l’emancipació de les persones joves del municipi incrementant la participació en la seva trajectòria de vida i apoderant-los, tenint en compte la seva diversitat amb especial atenció a la perspectiva intercultural i de gènere

OBJECTIU ESPECÍFIC Facilitar la igualtat d’oportunitats amb una mirada prioritzadora a l’educació, l’habitatge i la d’ocupabilitat de les persones joves atenent a la diversitat que les caracteritza i des d’una visió inclusiva i de territori per fomentar la cohesió i l’equilibri social

DESCRIPCIÓ Des del Servei d’ocupació del Consorci de la Vall del Ges Orís i Bisaura es treballa per millorar l’ocupabilitat de les persones (de totes les edats) que busquen feina (o que volen millorar la que ja tenen) i per assessorar a les empreses en matèria d’ocupació. L’objectiu d’aquesta actuació és coordinar el Servei Local d’Ocupació i el Servei de Joventut per a la realització de derivacions mútues i emprendre projectes o actuacions.

ACCIONSEl Servei Local d’ocupació ofereix:

A les persones jo ves:

» Incorporació de la borsa de treball de la xarxa pública XALOC.

» Orientació laboral personalitzada i suport de recerca de feina.

» Informació del mercat de treball.

» Informació de cursos

» Participació en tallers per millorar el currículum, preparar l’entrevista de feina, buscar els canals de recerca més adequats...

A les empreses:

» Difusió d’ofertes

» Preselecció de candidats que més s’ajustin al perfil sol·licitat

» Suport en processos de selecció

» Disseny de perfils professionals

» Informació sobre tràmits i subvencions per a la contractació

» Identificació i assessorament en la formació dels treballadors

ACCIONS DES DE JOVENTUT Difusió del servei local d’ocupació al col·lectiu jove des de diferents mitjans ; Tallers forma-tius per a la recerca de feina; Coordinacions i derivacions mútues (ajuda a fer el currículum, orientacions, etc)

Núm. Fitxa 11Àmbits Treball Inclusió SocialPolítica de Joventut Mancomunada


INDICADORS D’AVALUACIÓ ESPECÍFICS » Nombre de persones joves assessorades

» Nombre de persones joves inscrites al Xaloc

ÀMBIT

GEN

ER

FEB

RER

MA

RÇ

AB

RIL

MA

IG

JU

NY

JU

LIO

L

AG

OS

T

SET

EMB

RE

OC

TU

BR

E

NO

VEM

BR

E

DES

EMB

RE


POBLACIÓ DESTINATÀRIA 14-16 17-20 21-25 26-29 17-20 21-25 26-29

AGENTS IMPLICATS Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, Ajuntament, Servei de Joventut del Bisaura i Orís

RECURSOS » Humans Tècnica d’ocupació del Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, Tècnica de joventut del Bisaura i Orís

» Equipaments / Materials La Cooperativa, l’Ajuntament, Casa de Cultura

TEMPORITZACIÓ 2021 2022 2023 20242021 2022 2023 2024


58

ACTUACIONS ÀMBIT HABITATGEEIXOS I OBJECTIUS EIX 2. EMANCIPACIÓ OBJECTIU ESTRATÈGIC Facilitar l’emancipació de les persones joves del municipi incrementant la participació en la seva trajectòria de vida i apoderant-los, tenint en compte la seva diversitat amb especial atenció a la perspectiva intercultural i de gènere.

OBJECTIU ESPECÍFIC Facilitar la igualtat d’oportunitats amb una mirada prioritzadora a l’habitatge i la d’ocupa-bilitat de les persones joves atenent a la diversitat que les caracteritza i des d’una visió inclusiva i de territori per fomentar la cohesió i l’equilibri social

DESCRIPCIÓ Facilitar l’accés de les persones joves a un habitatge, assessorar en temes que poden ser desconeguts per les persones joves, donar a conèixer les diferents opcions per emanci-par-se (habitatges de protección oficial, Renda bàsica d’emancipació, ...). La Tècnica de joventut del Bisaura i Orís facilitarà l’accés a la informació i l’assessorament a les persones joves en matèria d’habitatge i derivarà a la Tècnica d’habitatge de l’Oficina d’habitatge del Consell Comarcal si s’escau

ACCIONSAssessorament i informació coordinadament amb:

Oficina d’Habitatge, Consell Comarcal Osona (atenció personalitzada):

» Tramitació de les cèdules d’habitabilitat

» Ajuts de rehabilitació d’habitatges

» Subvencions per al pagament del lloguer

» Registre de sol·licitants d’habitatges de protecció oficial

» Registre de sol·licitants d’habitatges a la borsa de lloguer comarcal

» Assessorament tècnic en temes relacionats amb l’habitatge

» Programa d’Impuls dels Models Alternatius d’Accés i Tinença de l’Habitatge a nivell mu-nicipal

» Ajuts extraordinaris

POBLACIÓ DESTINATÀRIA 14-16 17-20 21-25 26-2917-20 21-25 26-29

Núm. Fitxa 12Àmbits Habitatge Inclusió SocialPolítica de Joventut Comarcal i Municipal



» Nombre de derivacions i/o assessoraments entorn l’àmbit habitatge

ÀMBIT

GEN

ER

FEB

RER

MA

RÇ

AB

RIL

MA

IG

JU

NY

JU

LIO

L

AG

OS

T

SET

EMB

RE

OC

TU

BR

E

NO

VEM

BR

E

DES

EMB

RE


AGENTS IMPLICATS Consell Comarcal d’Osona, Ajuntament de Sant Quirze de Besora, Servei de Joventut del Bisaura i Orís

RECURSOS » Humans Tècnic/a de la Oficina d’habitatge del Consell Comarcal d’Osona, Ajuntament de Sant Quirze de Besora

» Equipaments / Materials Oficina d’Habitatge, Ajuntament de Sant Quirze de Besora

TEMPORITZACIÓ 2021 2022 2023 20242021 2022 2023 2024


59

COORDINACIÓ AMB SERVEIS COMARCALS D’IGUALTAT, SALUT I COMUNITATEIXOS I OBJECTIUS EIX 3. PROMOCIÓ DE LA SALUT OBJECTIU ESTRATÈGIC Promoure el benestar en els diferents àmbits de la vida de les persones joves i reduir les con-ductes de risc associades a la salut social, emocional i física a través del treball coordinat entre diferents professionals i agents per la consecució d’un acompanyament i/o progra-mació d’activitats, tallers i experiències de prevenció, sensibilització, orientació i formació formal i no formal.

OBJECTIU ESPECÍFIC Generar espais de formació, orientació, prevenció i sensibilització en matèria de salut per tractar temes com l’autoconeixement, les relacions afectives i sexuals, el consum de tòxics, les xarxes socials, l’alimentació, l’esport, la igualtat de gènere, etc.

DESCRIPCIÓ La coordinació del Servei de Joventut del Bisaura i Orís amb aquests serveis pretén enfocar la intervenció des d’un punt de vista comunitari mitjançant diferents eixos dins de l’àmbit de la salut a través de tallers, xerrades o assessoraments i derivacions mútues.

» La prevenció i la reducció de riscos derivats de les addiccions

» Violència en general, violència masclista i igualtat de gènere

» Discriminació per raó d’orientació o identitat sexual

ACCIONSServei d’Intervenció Comunitària

» PASA: Programa Alternatiu a la Sanció Administrativa en tinença i consum d’estupefaents per part de menors d’edat, que ofereix una resposta educativa per part de les diferents administracions i organismes implicats

» INTABOO: espai de confiança i anònim adreçat a joves, famílies i professionals. Ajuda sobre drogues, addicció a les pantalles, relacions sanes i amor, LGTBI, violència, ciber-bullying; assessorament a municipis i Instituts; Projectes –campanyes prevenció i tallers de diverses temàtiques

Oficina Tècnica d’Igualtat de Gènere i LGTBI (Vic Dones – SIAD Osona i SAI LBTBI):

» SIAD: servei gratuït d’acollida, informació, orientació i assessorament sobre els drets de les dones i les seves necessitats per dones amb risc, que hagin viscut o bé visquin situa-cions de violència masclista (atenció psicològica, jurídica, acolliment, etc)

» SAI: servei gratuït per persones amb diversitat sexual o de gènere que tinguin consultes i dubtes o bé hagin viscut o estiguin en risc de viure discriminacions o violència per raó de l’orientació sexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere

Núm. Fitxa 13Àmbits Salut Inclusió SocialPolítica de Joventut Mancomunada i Comarcal


INDICADORS D’AVALUACIÓ ESPECÍFICS » Nombre de tallers de sensibilització que s’imparteixen a cada curs escolar

» Nombre de coordinacions/ derivacions per atendre els i les joves

ÀMBIT

GEN

ER

FEB

RER

MA

RÇ

AB

RIL

MA

IG

JU

NY

JU

LIO

L

AG

OS

T

SET

EMB

RE

OC

TU

BR

E

NO

VEM

BR

E

DES

EMB

RE



AGENTS IMPLICATS Regidoria de Feminisme de l’Ajuntament, Regidoria de Joventut, Regidoria d’Educació, Ofici-na Tècnica d’Igualtat de Gènere i LGTBI, Consorci d’Osona de Serveis Socials, Institut Bisaura, Servei d’Intervenció comunitària.

RECURSOS » Humans Educador/a social, Tècnic/a d’intervenció comunitària, Tècnica de Joventut del Bisaura i Orís , Tècnic/a del Servei d’atenció a la diversitat sexual i identitat de gènere, Tècnic/a del servei d’informació i assessorament a les dones

» Equipaments / Materials Ajuntament de Sant Quirze de Besora, La Cooperativa, Institut Bisau-ra, Oficina Tècnica d’Igualtat de Gènere i LGTBI (Vic)

TEMPORITZACIÓ 2021 2022 2023 20242021 2022 2023 2024


60

TREBALL CONJUNT AMB L’INSTITUT BISAU-RA, AMPA I AJUNTAMENTS DEL BISAURAEIXOS I OBJECTIUS EIX 3. PROMOCIÓ DE LA SALUT OBJECTIU ESTRATÈGIC Promoure el benestar en els diferents àmbits de la vida de les persones joves i reduir les con-ductes de risc associades a la salut social, emocional i física a través del treball coordinat entre diferents professionals i agents per la consecució d’un acompanyament i/o progra-mació d’activitats, tallers i experiències de prevenció, sensibilització, orientació i formació formal i no formal.

OBJECTIU ESPECÍFIC Generar espais de formació, orientació, prevenció i sensibilització en matèria de salut per tractar temes com l’autoconeixement, les relacions afectives i sexuals, el consum de tòxics, les xarxes socials, l’alimentació, l’esport, la igualtat de gènere, etc.

DESCRIPCIÓ El treball conjunt amb l’Institut Bisaura, les famílies, l’AMPA i els Ajuntaments del Bisaura es ma-terialitzarà, d’una banda, en un grup de treball de l’àmbit de la salut, que prioritzarà la inter-venció respecte el consum de tòxics, les relacions sexo afectives i la igualtat de gènere. I, de l’altra amb el PIDCES (Punt d’Informació i Dinamització en els Centres d’Educació Secundària).

Les dues accions tindran l’objectiu de prevenir conductes de risc associades al consum de substàncies tòxiques i a conductes abusives entre joves, sensibilitzar l’alumnat sobre les oportunitats i els riscos de l’ús de les noves tecnologies (Cyberbullying, establir pautes de consum responsable, ...), oferir i treballar estratègies i respostes per a una presa de decisi-ons autònoma i responsable, treballar el concepte de perspectiva de gènere, entre d’altres. VEGEU FITXA 9 PER COMPLEMENTAR INFORMACIÓ

ACCIONS1. Crear un grup de treball amb diferents agents per du a terme accions preventives i definir conjuntament la intervenció en matèria de salut:

» Ampliar la oferta de recursos de prevenció i sensibilització fora de l’espai i dinàmica de l’Institut amb la participació dels joves i famílies coneixent prèviament els seus interes-sos mitjançant canals de comunicació digitals

» Col·laboració amb l’AMPA i les famílies per a la realització de programes o accions a l’Institut

» Decidir conjuntament els recursos de prevenció i sensibilització per famílies, docents i alumnes de la programació anual: INTABOO, SIAD, Diputació de Barcelona, Generalitat de Catalunya, altres professionals de l’àmbit privat, etc.

2. Programa PIDCES

» Passa classes a l’inici de curs i en altres moments puntuals del curs escolar

» Dinamització, difusió de projectes comarcals, municipals i mancomunats i visibilització de les entitats

» Planificació de tallers i xerrades

Núm. Fitxa 14Àmbits Educació Salut Inclusió SocialPolítica de Joventut Mancomunada i Comarcal


INDICADORS D’AVALUACIÓ ESPECÍFICS » Nombre de tallers de sensibilització que s’imparteixen a cada curs escolar

» Nombre d’actuacions del PIDCES

» Nombre de tallers/xerrades per temàtica al Bisaura i Orís

ÀMBIT

GEN

ER

FEB

RER

MA

RÇ

AB

RIL

MA

IG

JU

NY

JU

LIO

L

AG

OS

T

SET

EMB

RE

OC

TU

BR

E

NO

VEM

BR

E

DES

EMB

RE

DISSENY/PLANIFICACIÓ X X X XEXECUCIÓ X X X X X X X X XAVALUACIÓ X X X

» Suport al Consell de Delegats/des

» Mostrador de Joventut (cartells, inscripcions, etc)

» Suport en l’orientació educativa i sortides professionals el col·laboració amb l’educador social

Les dues actuacions/projectes comportaran la realització de:

» Tallers/ assessorament pels centres educatius i professionals

» Tallers /assessorament per joves : Tallers de salut comunitària , Tallers de relacions afec-tives (Professionals i SIAD), Tallers de la Diputació de Barcelona (activitats per la salut, igualtat, etc), altres tallers.

» Tallers /assessorament per famílies


AGENTS IMPLICATS CAP, Consorci d’Osona de Serveis Socials, Institut Bisaura, Ajuntaments del Bisaura, Servei de Joventut del Bisaura i Orís, AMPA

RECURSOS » Humans Institut Bisaura, Educador Social, CAP, Ajuntaments del Bisaura, Tècnica de Jo-ventut del Bisaura i Orís, Tècnica del servei comunitari

» Equipaments / Materials Institut Bisaura i Ajuntaments del Bisaura

TEMPORITZACIÓ 2021 2022 2023 20242021 2022 2023 2024

Avaluació


AVALUACIÓ ››› EL PROCÉS D’AVALUACIÓ PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA

62

INTRODUCCIÓGarantir una correcta avaluació ha estat una de les prioritats, motiu pel qual a continuació es defineixen al detall els diversos mecanismes d’avaluació, així com els criteris i indicadors que permeten fer un bon seguiment dels resultats i el desenvolupament de les accions.

Així doncs, s’han previst diversos òrgans i es-pais d’avaluació i seguiment que tenen com a objectiu garantir que el Pla Local de Joventut de Sant Quirze de Besora 2021-2024 es desen-volupi segons els criteris i terminis previstos. Al-hora, reforça la concepció del pla com a obert i dinàmic, és a dir, el sistema d’avaluació ha de permetre ajustar-se a les necessitats canviants i assentar les bases dels futurs Plans Locals.

Es contempla que l’avaluació la realitzin els se-güents agents:

» Els propis joves a través de dinàmiques, qüestionaris, entrevistes o reunions als des-tinataris i usuaris de les actuacions

» Reunions de valoració amb els agents impli-cats: personal tècnic i polític

» Repercussió i continguts relacionats a les xarxes socials

» Diari de camp tècnic i observació durant el desenvolupament de l’actuació

Es presenten a continuació els espais previstos.

EL PROCÉS D’AVALUACIÓ El present pla contempla dos tipus d’avaluació. Per una banda l’avaluació de les actuacions que es farà en tres fases (inicial, intermèdia i final), i per l’altra l’avaluació del disseny del pla que es farà en dues fases (a final d’any i al final dels quatre anys que comprèn el pla). A més, pel que el primer tipus d’avaluació a cada fitxa d’actuació s’han fet constar els indicadors es-pecífics.

AVALUACIÓ DE LES ACTUACIONSAVALUACIÓ INICIALEs fa en la fase de formulació de l’actuació a fi d’analitzar si aquesta és necessària i possible.

AVALUACIÓ INTERMÈDIAEs realitza durant la implementació de l’actua-ció a fi d’analitzar si l’actuació s’està implemen-tant segons el previst, i així poder introduir cor-reccions per facilitar l’assoliment dels resultats previstos.

AVALUACIÓ FINAL Es dur a terme quan l’actuació ha finalitzat i serveix per analitzar tant la implementació de l’actuació com els seus impactes i l’eficiència de la intervenció.

AVALUACIÓ DEL DISSENY DEL PLAAVALUACIÓ CONTINUADAL’avaluació continuada té l’objectiu de recollir les dades de l’avaluació de les actuacions. Per tant, es recolliran les diferents avaluacions (ini-cial, intermèdia i final). Es farà un resum de la valoració de tècnics i tècniques, i usuaris i usuà-ries cadascuna de les actuacions dels progra-mes per tal d’introduir canvis, ajustos o millores en el seu desplegament, si es considera adient. Alhora les valoracions recollides seran d’utilitat per tal de disposar d’informació per l’avaluació anual i final.

AVALUACIÓ ANUAL S’elaborarà a finals de cada any natural i té com a objectiu valorar el funcionament dels progra-mes, així com el resultat de l’avaluació continu-ada. D’altra banda, serà el moment de revisar, amb certa perspectiva, el desplegament del PLJSQB, passat i futur, així com l’adequació de les actuacions als objectius.

AVALUACIÓ FINAL Es celebrarà a final del període de vigència de l’actual PLJSQB. Té com a objectiu valorar el desplegament dels programes i dels conjunt del pla.

El resultat de l’avaluació ha de ser útil per afrontar el següent PLJSQB i, per tant, aportar aquells canvis i millores que s’hagin considerat necessaris.


63

AVALUACIÓ DE LES ACTUACIONS A continuació definirem els indicadors d’avaluació, és a dir, el que ens permetrà mesurar si cada actuació/ fitxa compleix amb allò que es vol aconseguir.

Allò que es vol aconseguir no és mesurable, per tant, necessitem els in-dicadors, que es definiran a partir d’accions susceptibles de ser observa-des directament i mesurables. D’altra banda, a cada fitxa de l’actuació s’han definit els indicadors específics, aquests serviran per complementar l’avaluació final.

INDICADOR GENERAL

DEFINICIÓ INDICADOR MESURES MÈTODE DE RECOLLIDA D’INFORMACIÓ

VINCLE AMB L’OBJECTIU ES-PECÍFIC

Les accions de l’actuació contribuei-xen a assolir l’objectiu específic?

Nº d’agents implicats que expressa:

» Sí » No

Reunió inicial d’avaluació i registre

MODIFICACI-ONS RESPECTE ANYS ANTE-RIORS

L’actuació s’ha de fer igual, modifi-car o anul·lar?

Nº d’agents implicats que creu:

» Anul·lar » No anul·lar » Fer modifcacions

Avaluació final edició anteriorAnàlisi context actualReunió inicial d’avaluació i registre

DIVERSITAT JOVES

Es garanteix l’accés als diferents perfils de joves (edat, sexe, proce-dència, situació socioeconòmica)?

Nº d’agents implicats que creu:

» Sí » No

Coordinació amb agents en contac-te amb joves Reunió inicial d’avaluació i registre

RECURSOS Els recursos son els previstos? » Sí » No: tots/només humans/només materials/econòmics

Al realitzar el projecte de l’actuacióReunió inicial d’avaluació i registre

AGENTS IMPLI-CATS

Els agents implicats son els previs-tos?

» Sí » No » S’hi han afegit nous

Al realitzar el projecte de l’actuació Reunió inicial d’avaluació i registre

TEMPORITZA-CIÓ

Es respecten els tempos del dis-seny?

» Sí » No

Fitxa de l’actuació Reunió inicial d’avaluació

AVALUACIÓ INICIAL: AL PERÍODE DE DISSENY


64

INDICADOR GENERAL


PREVISIÓ D’AS-SOLIR ELS OB-JECTIUS

En aquest moment de l’execució es preveu l’assoliment dels objectius?

» Sí » No » Parcialment

Preguntes als assistents/RegistreReunions de seguiment i coordinació agents implicats

DIFUSIÓ DE L’ACTUACIÓ

La difusió de l’actuació ha arribat als destinataris?

» Sí » No » Parcialment

Preguntes als assistents/RegistreReunions de seguiment i coordinació agents implicats

RECURSOS Els recursos segueixen sent segons previsió?

» Sí » No: tots/només humans/només materials/econòmics

Reunions de seguiment i coordinacióRegistreRevisar el projecte de l’actuació

AGENTS IMPLI-CATS

Els agents implicats son els previs-tos?

» Sí » No » S’hi han afegit nous

Revisar el projecte de l’actuació Reunions de seguiment i coordinació

TEMPORITZA-CIÓ

En aquest moment de l’execució es preveu dur a terme totes les accions de la fitxa de l’actuació corresponent?

» Sí » No

Fitxa de l’actuació Reunions de seguiment i coordinació

INDICADOR GENERAL


NOMBRE DE PARTICIPANTS PER SEXE, EDAT

El nombre d’usuaris és adequat a la raó de ser de l’actuació?Ha disminuït respecte l’edició ante-rior?

Nº agents implicats que creu que:

» Sí » No

Registre d’assistència/inscripcions: mitjana de persones Reunions de seguiment i coordinació

GRAU DE SA-TISFACCIÓ PARTICIPANTS

Els participants estan satisfets amb les actuacions?

Grau mig de satisfacció en escala de l’1 al 10

Qüestionari Likert i anàlisi

ASSOLIMENT D’OBJEC-TIUS SEGONS AGENTS IMPLI-CATS

S’han complert tots els objectius de la fitxa corresponent?

» Sí » No

Qüestionari d’avaluacióReunió de seguiment i coordinació

ACTUACIONS DESENVOLUPA-DES

S’han desenvolupat totes les actua-cions de la fitxa?

» Sí » No

Reunió de seguiment i coordinacióFitxa de l’actuació

RECURSOS S’ha disposat de tots els recursos humans, econòmics i materials especificats a la fitxa de l’actuació corresponent?

» Sí » No

Reunió de seguiment i coordinacióRegistre

AVALUACIÓ INTERMÈDIA: AL MIG DEL PERÍODE D’EXECUCIÓ

AVALUACIÓ FINAL: UN COP ACABADA L’EXECUCIÓ DE L’ACTUACIÓ


65

AVALUACIÓ DEL PLAAVALUACIÓ A FINAL DE CADA ANY

AVALUACIÓ AL FINAL DELS QUATRE ANYS QUE COMPRÈN EL PLA

INDICADOR DEFINICIÓ INDICADOR MESURES MÈTODE DE RECOLLIDA D’INFORMACIÓ

ASSOLIMENT OBJECTIUS ES-PECÍFICS DE LES ACTUACI-ONS

Les actuacions concorden amb l’as-soliment de l’objectiu específic?Es valoren positivament totes les actuacions per assolir l’objectiu específic?

Nº agents implicats

» Sí » No

Reunió Anàlisi del context

FLEXIBILITAT DEL PLA

Hi ha hagut canvis en el disseny del pla?

» Sí » No

Avaluacions finals de les actuacionsMemòries tècniques de les actua-cions

INDICADOR DEFINICIÓ INDICADOR MESURES MÈTODE DE RECOLLIDA D’INFORMACIÓ

ASSOLIMENT OBJECTIUS ES-PECÍFICS DE LES ACTUACI-ONS

Les actuacions concorden amb l’as-soliment de l’objectiu específic?Es valoren positivament totes les actuacions per assolir l’objectiu específic?

Nº agents implicats

» Sí » No

Reunió Anàlisi del context

FLEXIBILITAT DEL PLA

Hi ha hagut canvis en el disseny del pla?

» Sí » No

Avaluacions a final d’any del plaReunió

Temporalització


TEMPORALITZACIÓ PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA

67

EIX ACTUACIÓ 2021 2022 2023 2024PA

RT

ICIP

AC

IÓ I

CO

HES

IÓRECOLZAMENT I VISIBILITZACIÓ D’ENTITATS

ÒRGAN D’INTERLOCUCIÓ I COORDINACIÓ ENTRE ENTITATS D’INTERÈS JUVENIL

PROJECTE D’HABILITACIÓ D’ESPAI AUTOGESTIONAT PER JOVES (SUBJECTE A SUBVENCIONS)

CONSISTORI JOVE

PROJECTE D’ESTIU

XARXES SOCIALS (2021) I NOU CANAL DE COMUNICACIÓ (2022)

EMA

NC

IPA

CIÓ

ACTIVITATS MANCOMUNADES

ESPAI D’INFORMACIÓ JUVENIL I DESCENTRALITZACIÓ DE L’OFICINA JOVE D’OSONA

COORDINACIÓ AL TERRITORI I TREBALL TRANSVERSAL

REFERENTS D’OCUPACIÓ JUVENIL

SERVEI LOCAL D’OCUPACIÓ

ACTUACIONS ÀMBIT HABITATGE

SA

LUT COORDINACIÓ AMB SERVEIS COMARCALS D’IGUALTAT, SALUT I COMUNITAT

TREBALL CONJUNT INS BISAURA, AMPA I AJUNTAMENTS

De les 14 actuacions proposades al pla, les que són íntegrament noves s’especifiquen a continu-ació. No obstant, a les altres actuacions també s’hi ha incorporades aspectes nous per imple-mentar durant els propers quatre anys. D’altra banda, les coordinacions i el treball transversal i conjunt també es duien a terme però es volen potenciar:

PARTICIPACIÓ I COHESIÓ » Òrgan d’interlocució i coordinació entre entitats » Projecte d’habilitació d’espai autogestionat per jo-ves (subjecte a subvencions) » Consistori Jove » Nou canal de WhatsApp

EMANCIPACIÓ » Espai d’informació juvenil

SALUT » Treball conjunt INS Bisaura, AMPA i Ajuntaments

Indica que l’actuació s’inicia parcialment o es comença a dissenyar


68

Priorització i temporalització per anys:

2021EIX ACTUACIÓ DISSENY EXECUCIÓ

AVALUACIÓ

INICIAL INTERMÈDIA FINAL

PAR

TIC

IPA

CIÓ

I

CO

HES

IÓ S

OC

IAL

RECOLZAMENT I VISIBILITZA-CIÓ D’ENTITATS setembre

Tot l’any Tenir en compte pel projecte PIDCES

gener març setembre

PROJECTE D’HABILITACIÓ D’ESPAI AUTOGESTIONAT PER JOVES (SUBJECTE A SUBVEN-CIONS)

gener Tot l’any excepte juliol i agost octubre febrer abril

XARXES SOCIALS

gener Tot l’any novembre

EMA

NC

IPA

CIÓ

ACTIVITATS MANCOMUNADESabril/maig

setembre/octubrejuny i novembre abril/setem-

bresetembre/novembre

COORDINACIÓ AL TERRITORI I TREBALL TRANSVERSAL octubre/novembre/desembre i periòdic Tot l’any març juliol desembre

REFERENTS D’OCUPACIÓ JU-VENIL Tot l’any Tot l’any Tot l’any gener

SERVEI LOCAL D’OCUPACIÓ

Tot l’any Tot l’any Tot l’any gener

ACTUACIONS ÀMBIT HABI-TATGE Tot l’any Tot l’any Tot l’any gener

SA

LUT

COORDINACIÓ AMB SERVEIS COMARCALS D’IGUALTAT, SALUT I COMUNITAT Tot l’any Tot l’any, amb especial atenció als dies com-

memoratius Tot l’any gener

TREBALL CONJUNT INS BISAU-RA, AMPA I AJUNTAMENTS febrer/març

agost/setembreTot l’any menys juliol, agost i desembre agost novembre juliol


69

2022, 2023 I 2024EIX ACTUACIÓ DISSENY EXECUCIÓ

AVALUACIÓ

INICIAL INTERMÈDIA FINAL

PAR

TIC

IPA

CIÓ

I

CO

HES

IÓ S

OC

IAL

RECOLZAMENT I VISIBILITZA-CIÓ D’ENTITATS setembre

Tot l’any Tenir en compte pel projecte PIDCES

gener març setembre

ÒRGAN D’INTERLOCUCIÓ I COORDINACIÓ ENTRE ENTI-TATS D’INTERÈS JUVENIL

juliol /octubreTot l’any

Taula compartida: reunió anual o bianualgener març ovtubre

PROJECTE D’HABILITACIÓ D’ESPAI AUTOGESTIONAT PER JOVES (SUBJECTE A SUBVEN-CIONS)

gener Tot l’any excepte juliol i agost octubre febrer abril

CONSISTORI JOVEmaig/juny Tot l’any excepte juliol i agost octubre febrer abril

PROJECTE D’ESTIUfebrer-juny juny/juliol juny juliol agost

XARXES SOCIALS I NOU CANAL WHATSAPP gener Tot l’any novembre

EMA

NC

IPA

CIÓ

ACTIVITATS MANCOMUNADES abril/maigsetembre/octubre

juny i novembre abril/setem-bre

novembre/juny

ESPAI D’INFORMACIÓ JUVENIL I DESCENTRALITZACIÓ DE L’OFI-CINA JOVE D’OSONA

octubre/novembre Tot l’any març juliol novembre

COORDINACIÓ AL TERRITORI I TREBALL TRANSVERSAL octubre/novembre/desembre i periòdic Tot l’any març juliol desembre

REFERENTS D’OCUPACIÓ JU-VENIL Tot l’any Tot l’any Tot l’any gener

SERVEI LOCAL D’OCUPACIÓTot l’any Tot l’any Tot l’any gener

ACTUACIONS ÀMBIT HABI-TATGE Tot l’any Tot l’any Tot l’any gener

SA

LUT

COORDINACIÓ AMB SERVEIS COMARCALS D’IGUALTAT, SALUT I COMUNITAT

Tot l’any Tot l’any, amb especial atenció als dies com-memoratius Tot l’any gener

TREBALL CONJUNT INS BISAU-RA, AMPA I AJUNTAMENTS

febrer/marçagost/setembre

Tot l’any menys juliol, agost i desembre agost novembre juliol

Indica les actuacions que s’incorporen el 2022


70

Temporització en base a les fases de disseny i avaluació inicial/final per mesos:

Indica la temporalització del disseny de les actuacions

GENER FEBRER MARÇ ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE

Av. In. Re-colzament

entitats

Avaluació Projecte disseny

d’habilitació espai jove

Av. In. Espai Informació

juvenil

Av. Fin. Projecte


Disseny Consistori JoveAv. Fin. Tre-ball conjunt

Bisaura

Av. Fin. Pro-jecte estiu

Av. Fin. Re-colzament

entitats

Av. Fin. Òrgan d’interlocució

entitats

Av. Xarxes socials

Av. Fin. Coordinació

territori

Av. In. Òrgan d’interlocució

entitats

Av. In. Co-ordinació territori

Av. Fin. Con-sistori Jove

Av. In. Projec-te estiu

Disseny Òrgan

interlocució entitats

Av. In. Treball Conjunt Bisaura

Av. In. Activi-tats manco-

munades

Av. In. Projec-te d’habili-tació espai

joves

Av. Fin. Activi-tats manco-

munades

Disseny Projecte


Disseny Projecte d’estiu

Disseny recolzament i visibilització

entitats

Av. In. Con-sistori Jove

Av. Fin. Espai informació

juvenil

Disseny xar-xes socials

Disseny Treball conjunt INS Bisaura

Disseny Activitats manco-munades

Av. Fin. Activi-tats manco-

munades

Disseny Activitats manco-munades

Av. Fin. Refe-rents Ocupa-

ció Juvenil

Av. In. Activi-tats manco-

munades

Disseny Espai informació juvenil

Av. Fin. Servei Local d’Ocu-

pacióDisseny Coordinació territori

Av. Fin. Actu-acions àmbit

habitatge

Av. Fin. Coordinació amb serveis comarcals d’Igualtat,

Salut i Comu-nitat

Disseny Referents d’Ocupació Juvenil

Disseny Servei Local d’Ocupació

Disseny Actuacions àmbit habitatge

Disseny Coordinació amb serveis comarcals d’Igualtat, Salut i Comunitat

Recursos


RECURSOS PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA

72

RECURSOS HUMANS Els recursos humans del Servei/ Regidoria de Joventut de Sant Quirze de Besora són:

» Auxiliars administratives

» Tècnica de joventut compartida del Consell Comarcal d’Osona: a les fitxes apareix com a Tècnica de Joventut del Bisaura i Orís o Tècnica de Joventut de Sant Quirze de Beso-ra, segons si l’actuació és mancomunada o municipal, però és la mateixa figura.

» Personal de l’Ajuntament

» Regidor/a de Joventut

» Contractació puntual de personal en algu-nes actuacions:

- Projecte d’Art Mural

- Tallers i xerrades del PIDCES

- Recursos de sensibilització i prevenció

- Projecte d’estiu

- Activitats culturals i esdeveniments populars

- Xarxes socials

» També cal fer menció a la Comissió de Jo-vent Nem Tard

RECURSOS FUNCIONALS Actualment el recurs funcional municipal úni-cament destinat a joves és l’INS Bisaura. Tan-mateix, a continuació presentem equipaments que són utilitzats pels joves:

» La Cooperativa

» Teatre El Centre

» Cap Sant Quirze de Besora

» Biblioteca Pompeu Fabra

» Casa de cultura

» Equipaments esportius: Pista municipal, Pa-velló d’esports, Piscina municipal, Camp de Futbol, Pistes de tennis i pàdel

RECURSOS ECONÒMICSEl Pressupost anual és de caràcter variable, l’any 2021 el pressupost aproximat destinat a Joventut serà de 10.000€, sense tenir en comp-te el salari de la Tècnica de Joventut Comparti-da del Bisaura i Orís.

A banda, cal destacar que els pressupostos municipals incorporen despeses que són trans-versals per a tots els col·lectius del municipi, i que no és possible desglossar. Hi ha la vo-luntat que en els propers anys, després de concretar-ne les accions, es puguin oferir nous serveis i activitats adreçades als i les jo-ves del poble.

A part del fons propi, es compta amb fonts de finançament externes com la Direcció General de Joventut i la Diputació de Barcelona.

PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA Pla …...tència de propostes i polítiques de joventut...

Documents

Transcript of PLA LOCAL DE JOVENTUT SANT QUIRZE DE BESORA Pla …...tència de propostes i polítiques de joventut...