PLA LOCAL DE JOVENTUT 2009-2011 · 2009-10-01 · Ajuntament de Santa Susanna Pla Local de Joventut...

Ajuntament de Santa Susanna Pla Local de Joventut

1

PLA LOCAL DE JOVENTUT 2009-2011

Ajuntament de Santa SusannaRegidoria de Joventut


2

GUIÓ INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ Pàg. 1

ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL

1 Introducció Pàg. 2

2 Metodologia i treball de camp

2.1 Aproximació quantitativa Pàg. 3

2.2 Aproximació qualitativa Pàg. 3-5

3 Els joves. L’anàlisi de la realitat juvenil

3.1 Santa Susanna. Context social Pàg. 6

3.2 La població jove de Santa Susanna.

Aproximació quantitativa. Pàgs. 7-15

4 Anàlisi Interna Pàgs. 16-17

5 Visualització Pàg. 18

CONCLUSIONS DEL DIAGNÒSTIC Pàgs. 19-20

MISSIÓ Pàg. 21

VISIÓ Pàg. 21

PRINCIPIS RECTOR DELS PLA Pàg. 22

ÀMBITS D’ACTUACIÓ. OBJECTIUS ESTRATÈGICS Pàg. 23

PROGRAMES. Objectius específics i concrets. Pàgs. 24-33

METODOLOGIA Pàg. 34

TEMPORALITZACIÓ. Fases del Pla Pàg. 35

AVALUACIÓ Pàgs. 36-37

PRESSUPOST Pàg. 38

Programes que sol·liciten subvenció SUSANNEJANT !

I ara, què fem ?


3

INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ

La història de les polítiques de joventut a Santa Susanna és molt recent. El camí es

va iniciar en aquest mandat, al juny de 2007. És degut a això que es feia

imprescindible regular i emmarcar les accions que fins aleshores s’havien desplegat

en matèria de joventut.

L’elaboració d’un Pla Local de Joventut ve marcada, en primer lloc, per la necessitat

de marcar un full de ruta. Un itinerari en el disseny de les polítiques de joventut que

incideixi en la globalitat de la vida dels joves, entenent la joventut no ja com una

etapa de transició a la vida adulta, sinó com una etapa plena de la vida de la

persona. Aquest marc de referència que és el Pla Local de joventut ens permet

definir , impulsar i coordinar aquestes polítiques públiques, incidint en tots aquells

aspectes que formen part i influeixen en la vida dels joves (treball, habitatge,

formació i educació, participació democràtica, oci...). Tot això, des d’un enfoc

transversal, integral i participatiu.

En segon lloc, el Pla Local ha de ser una eina útil, flexible, que pugui ser

contínuament valorada i que s’adeqüi a la realitat canviant actual. Que els plans

d’actuació i els projectes siguin realistes, eficaços i coherents amb els objectius

plantejats.


4

INFORME FINAL DE L’ANÀLISI DE LA REALITAT JUVENIL 1. Introducció L’informe que es presenta a continuació te l’objectiu d’exposar els resultats obtinguts

en l’anàlisi de la realitat juvenil (d’ara endavant ARJ) al municipi de Santa Susanna.

La importància de l’ARJ ens ve marcada per la necessitat d’elaborar polítiques més

realistes i transversals, que comptin amb les problemàtiques, necessitats,

mancances i, perquè no, expectatives de la població juvenil del territori. És tenint en

compte aquest anàlisi que emmarcarem millor el disseny de les polítiques públiques

de joventut.

Entenem dons, l’ARJ com el pas previ i ineludible de l’elaboració del Pla Local de

Joventut (PLJ). Un Pla que s’assenta sobre la base real de les necessitats dels

joves, d’una banda i, de les polítiques i recursos municipals d’altra per a fer front a

aquestes necessitats amb una finalitat última. Ser valents en aquest disseny i

construir ciutadania. Una ciutadania crítica i compromesa. Cal dissenyar estratègies i

accions que EMPODERIN als joves de ciutadania, de ciutadans i ciutadanes de ple

dret, no de ciutadans de segona.

Segons diu César Múñoz: “...si el poder de decisión y participación es arrebatado a

nuestros jóvenes y niños, se generará tal violencia, que esta atentará también contra

el colectivo...”


5

2. Metodologia i treball de camp 2.1 Aproximació quantitativa

Per a la realització d’aquesta fase, s’ha comptat amb l’informe Les realitats juvenils

del Maresme. Informe estadístic 1996-2006, elaborat per l’Observatori de la Joventut

del Consell Comarcal de El Maresme. La majoria de les dades estadístiques són de

l’any 2001, encara que pel que fa referència a la situació laboral s’estableix una

comparativa amb l’any 2006.

Per fer l’anàlisi de les dades recollides s’ha tingut en compte sobretot, l’edat del

joves. Es tracta majoritàriament, de joves de 12 a 29 anys, 16-29 anys, si es fa

referència a situació laboral.

Les dades estadístiques recollides en referència a Santa Susanna són escasses. En

primer lloc, perquè Santa Susanna no ha participat de cap estudi demogràfic

concret, quant a joves es refereix. No obstant això, pensem que aquestes dades

poden complementar-se perfectament amb l’aproximació qualitativa, amb aquelles

percepcions subjectives recollides durant el breu treball de camp realitzat al municipi.

La informació recollida a partir d’aquestes dades corresponen a aquests àmbits:

població (evolució i estructura), educació (nivell de formació) i, situació laboral (taxa

d’atur i percentatge d’ocupació).

Els àmbits referents a participació i associacionisme, oci i temps lliure, salut i

mobilitat no estan recollits en aquest apartat, degut a la manca de dades numèriques

referents.

2.2 Aproximació qualitativa

La principal via d’informació de què ens hem dotat per complementar i nodrir

aquesta anàlisi, ha estat un breu però intens treball de camp, basat en la

metodologia qualitativa dels grups de discussió. Els grups de discussió poden

aportar aquelles percepcions subjectives, individuals, imprescindibles per l’anàlisi de

la realitat juvenil. L'objectiu principal és detectar i argumentar les necessitats de la

població juvenil. A través de la discussió, s’expressen opinions, demandes,


6

necessitats, visions de futur, expectatives,...,que, guiades per un /a dinamitzador/a

fan aflorar les percepcions dels participants.

En una fase prèvia, es van dissenyar 3 grups de discussió: professionals, entitats del

municipi i joves. Els grups han d’estar formats per 8 o 10 persones, han de ser

convocats amb antelació (i fer el seguiment d’aquesta convocatòria) i han de

realitzar-se en un espai adient.

a) El grup de discussió amb professionals. 7 de maig de 2008

Objectius - Analitzar la realitat juvenil de Santa Susanna: complementar la visió tècnica que els

professionals de Santa Susanna tenen sobre la joventut amb lo que plantegen els

propis joves.

- Recollir una visió interprofessional i interdepartamental i intentar la implicació i la

transversalitat en el treball amb joves.

Participants El perfil convocat ha estat el següent:

- Tècnica de Joventut

- Regidora de Joventut i de Cultura

- Regidora de Benestar Social i Educació

- Treballadora Social

- Regidora de Fires i Festes

- Tècnica de Cultura

- Tècnic de Fires i Festes

- Tècnic d’inserció laboral

D’aquests, no van assistir ni la Regidora de Benestar Social i Educació, ni la Tècnica

de Cultura.

b) Grup de discussió amb les entitats. 21 de maig de 2008

Objectius - Fer partícips les entitats del municipi del treball encetat a Santa Susanna en

referència als joves.


7

- Complementar amb les seves aportacions, els altres dos grups de discussió

dissenyats.

Participants Van participar un total de 15 persones, representants d’entitats ciutadanes i partits

polítics.

c) Grup de discussió amb joves

Amb l’objectiu d’arribar a tots els joves, es va plantejar un disseny per segments

d’edats, en funció de les seves necessitats específiques. Així, no té les mateixes

necessitats quant a processos de socialització o emancipació un jove de 14 que un

jove de 20 anys. Vam dissenyar dos grups:

Grup 1: 14-16 anys

Grup 2: a partir de 17 anys

Objectius - Empoderar els joves i fer-los pensar en les seves necessitats com a col·lectiu, més

enllà de les necessitats individuals.

- Donar a conèixer els joves de Santa Susanna l’existència de la Regidoria de

Joventut i de l’elaboració del pla.

Els joves de Santa Susanna no van participar en la convocatòria dels grups de

discussió. Va ser a partir del contacte amb l’IES de referència, l’IES Ramon Turró, a

Malgrat de Mar, quan es va establir contacte amb un grup de joves del municipi

d’edats compreses entre 12 i 16 anys (ESO). No obstant això, la dinàmica del grup

de discussió ja no es va realitzar.


8

3. Els joves. L’anàlisi de la realitat juvenil

3.1. Santa Susanna. Context social. a) L’augment de la població

Santa Susanna, d’igual manera que altres poblacions del Maresme, ha experimentat

un important creixement de la seva població. Una transformació urbanística i

demogràfica que ha influït en la cohesió social, en el sentiment de pertinença i

identificació amb el territori i a què probablement, la implicació en projectes

col·lectius sigui menor. Segons l’informe abans esmentat, la població incorporada

respon bàsicament a dos perfils: persones immigrades i famílies procedents de

l’àrea de Barcelona.

Taula 1: Augment de la població. Santa Susanna i Maresme

ANY 1996 ANY 2007 Taxa de creixement

Santa Susanna 1.453 3.019 108 %

Maresme 318.891 414.081 30 % Font: Dades del Padró Municipal d’habitants 2006. Idescat.

“Molta evolució d’aquest creixement demogràfic ha estat gent de segona residència que finalment

s’ha quedat a viure aquí. A l’estiu es pot pujar una mica, però no es destacable...

El grup d’immigrants és molt minoritari.” (P)

“Treballar la cohesió amb els joves. Identificació del municipi i sentiment de pertinença” (P)

b) La dispersió territorial

La dispersió territorial a Santa Susanna fa que un sector dels habitants del municipi

no se sentin arrelats. Les distàncies, la gent que ve els caps de setmana, la manca

d’institut, fa que el municipi esdevingui un poble dormitori o el lloc de les vacances i

els caps de setmana.

“Tres realitats diferents: La gent del poble, la gent de la Vall, amb dificultats, i la élite de les

urbanitzacions. El creixement del municipi fa que l’arrelament no es doni.”(P)


9

3.2 La població jove de Santa Susanna. Aproximació quantitativa. En aquest punt s’intentarà fer una aproximació a la realitat dels joves del municipi.

Tenint en compte que les seves expectatives, demandes, desitjos i inquietuds no són

els mateixos, tindrem en compte els diferents sectors de la població jove, establint

segmentacions per edats.

Taula 2: Població jove

12-14

anys

15-19

anys

20-24

anys

25-29

anys

TOTAL %

Santa Susanna 114 152 159 217 642 19.63%

Maresme 11.652 20.405 25.710 34.726 92.493 23 % Font: Dades del Padró Municipal d’habitants 2006. Idescat.

Taula 3: Població Jove de Santa Susanna per sexes

12-14

anys

15-19

anys

20-24

anys

25-29

anys

TOTAL %

H D H D H D H D H D H D

Santa

Susanna

61 53 86 66 83 76 109 108 339 303 10.36% 9.26%

Font. Elaboració pròpia, a partir de les dades facilitades pel Padró municipal.

Taula 4: Taxa de creixement de la població jove de 1996 a 2006

12-14

anys

15-19

anys

20-24

anys

25-29

anys

TOTAL

JOVES

Santa Susanna 38 % 17 % 27 % 56 % 36 %

Maresme -6 % -24 % -5 % 26 % 2 % Font: Dades del Padró Municipal d’habitants 1996 i 2006. Idescat.


a) Educació

Santa Susanna té dos CEIP’s (CEIP Santa Susanna i CEIP Montagut). A partir dels

12 anys, els xavals s’han de desplaçar per continuar l’ESO. Segon les dades que

tenim, actualment estan repartits en 6 centres (5 concertats i un públic): IES Ramón

Turró, Fonlladosa, Vedruna, Chanel, Escola Pía i Freta dels municipis colindants

(Pineda, Calella i Malgrat). Només disposem de les dades de matriculació de l’IES

Ramon Turró, referents al curs 2007-2008.

Taula 5: Matriculació joves de Santa Susanna. IES Ramon Turró.

1er i

2on

ESO

3er i 4rt.

ESO

Batxillerat TOTAL

TOTAL JOVES

H D H D H D H D

Santa

Susanna

14 20 7 10 1 1 22 31 53

Font: Dades facilitades per l’institut R. Turró.

“El fet de no tenir institut limita molt i els joves estableixen lligam amb els pobles on van a l’institut.”

(P)

No obstant això, no es disposen de dades concretes en referència al percentatge de

fracàs escolar o d’avaluació de l’ESO. Sí que es disposa, per contra, del percentatge

d’estudis acabats en el grup de 25 a 29 anys.

Taula 6: Nivell d’estudis acabats dels joves de 25 a 29 anys.

2001 1996

TOTAL Estudis

obligatoris o

inferiors

Estudis

postoblligatoris

no universitaris

Estudis

universitaris

Estudis

universitaris

10

Santa Susanna 154 63 41 % 59 38 % 32 21 % 15 % Font: Dades del Cens de Població de 2001. Idescat


11

b) Situació laboral

La desregulació del mercat del treball i la consolidació de l’atur i la precarietat han

contribuït a generar un marc laboral marcat per la incertesa.

La situació dels joves en el mercat de treball es pot resumir a partir de dues

dimensions:

Atur: la taxa d’atur dels joves depèn del cicle econòmic, però podem extreure’n dues

conclusions generals: sempre és superior al 10% i sempre és el doble que la de la

població de més edat (en termes generals)

Precarietat: la temporalitat entre els joves segueix el mateix patró que l’atur: és molt

elevada (4 de cada 10) i està molt per sobre que la de la població més gran (el triple)

La precarietat no es limita a la temporalitat: els ingressos, les condicions de treball i

la protecció social també contribueixen a configurar un marc laboral complicat.

Taula 7: L’ocupació juvenil

Joves 16-29 anys A partir de 30 anys

Taxa d’ocupació juvenil

(16-29 anys)

Comparació per sexe Comparació amb els

adults

1996 2001 Homes Dones Homes Dones

Santa Susanna 43 % 62 % 69 % 55 % 70 % 45 % Font: Dades del Cens de Població de 2001. Idescat

Taula 8: L’ocupació juvenil per àmbits d’activitat

% de joves de 16-29 anys ocupats a: ANY 2001 Construcció Negoci

immobiliari

Indústria

manufacturera

Hosteleria Comerç i

reparació

Altres TOTAL



12

La oferta de feina a la població és temporal, vinculades majoritàriament amb el

sector hoteler.

“A Sta. Susanna (...) les potencialitats d’ocupació són molt altes. Sector turístic hoteler, 1500 llocs de

treball...” (P)

“La majoria de joves entre 18 i 20 anys, fan demandes de feines d’estiu.” (P)

“Feines de poca qualificació pels voltants (Pineda, Malgrat). Construcció, supermercats, fàbriques...

La comarca disposa d’aquesta oferta laboral. No hi ha indústria. Sector turístic i comerç.

S’estan fent esforços per captar llocs de treball en el sector turístic (...) Una base de l’ocupació és la

formació, com el curs de monitors o informàtica, sobretot amb perfils menys qualificats.” (P)

Taula 9: L’atur juvenil

Joves 16-29 anys A partir de 30 anys

Taxa d’atur.

Joves de 16-29 anys

Comparació per sexe. Any

2001

Comparació amb els

adults. Any 2001

1996 2001 Homes Dones Homes Dones


El col·lectiu jove és més vulnerable a la precarietat laboral, donant-se encara més

vulnerabilitat en les dones joves.

c) Habitatge

Les dificultats en el mercat laboral i els preus de l’habitatge han provocat un fort

retard en l’emancipació. El 61% dels joves de 20 a 29 anys no està emancipat,

segons les dades de l’Informe estadístic sobre Les realitats juvenils del Maresme,

publicat el gener de 2008.


13

Taula 10: Accés a l’habitatge. Any 2001

JOVES DE 20 A 29 ANYS

Joves Emancipats Joves emancipats en

habitatge de... (*) TOTAL % Propietat Lloguer Altres

Santa Susanna 119 39 % 73 % 23 % 4 %

Font: Dades del Cens de Població de 2001. Idescat

(*) Segons règim de tinença d’habitatge respecte el total de joves emancipats.


14

3.3 Necessitats i problemàtiques detectades

Entenem la joventut com una etapa plena de la persona, més enllà de les teories

que consideraven la joventut com una època de transició a l’edat adulta. Un jove ha

de viure la seva joventut amb plenitud, sentint-se ciutadà i ciutadana de ple dret.

Dins d’aquest discurs de polítiques afirmatives, es desenvolupen les polítiques

nuclears, que són aquelles que incideixen directament en el projecte vital del joves,

com són els estudis, el treball i l’habitatge, i les polítiques perifèriques que són

aquelles que fan referència a la mobilitat, la salut, el temps lliure i la participació.

Tots aquests aspectes formen part de la globalitat del projecte vital del jove. I les

polítiques de joventut hauran de vetllar perquè tots aquests aspectes es donin de

manera igualitària, en condicions i oportunitats, a fi de garantir el ple

desenvolupament d’aquest projecte vital.

A partir d’aquí, establirem dos grans blocs en què dividirem les necessitats

detectades durant el treball de camp. El primer, Necessitats lligades al procés

d’emancipació, farà referència a les problemàtiques que tenen els joves en relació a

l’educació, la situació laboral i l’accés a l’habitatge. El segon bloc, Necessitats

lligades al procés de socialització i maduració personal, en relació a la mobilitat i la

salut, l’oci i el temps lliure i l’associacionisme i la participació.

A) Necessitats lligades al procés d’emancipació.

En relació a aquest punt, ja hem vist algunes dades estadístiques. En la informació

recollida en els grups de discussió, els participants fan referència a les dificultats que

els joves tenen en aquest municipi.

EDUCACIÓ: Santa Susanna no comptat amb cap institut, ni d’ESO i batxillerat ni de

formació professional. Els xavals que acaben l’educació primària, marxen fóra del

municipi per acabar els estudis reglats. L’IES de referència, l’IES Ramón Turró, a

Malgrat de Mar, acull la major part dels joves que continuen la seva educació a

centres públics. Els altres centres, la majoria concertats estan repartits pels

municipis colindants.


15

Quant a altra oferta educativa, com ara aules tallers, cases d’oficis, programes de

garantia social, idiomes, etc...,, els joves han de continuar desplaçant-se, en els

millors dels casos a municipis veïns. “Els joves quan arriben a certa edat se han de marxar fóra del municipi (...) (P)

“És més fàcil arribar als joves abans de marxar a l’ESO (abans dels 12 anys). Dificultat quan marxen”.

(P)

SITUACIÓ LABORAL: Com s’ha mencionat abans, el municipi no compta amb

ofertes laborals concretes adreçades a joves. El departament de Promoció

Econòmica ofereix un servei de bossa de Treball, conjunta amb Pineda de Mar, on

qualsevol es pot adreçar i introduir les seves dades. No hi ha bossa de treball jove,

servei de cangurs, ofertes de cursos específics per a joves, etc... “A efectes d’ocupació, es detecta que els joves que estudien fóra durant tot l’any, volen una feina

d’estiu aquí, i dintre aquests, els joves que volen treballar al Casal d’estiu municipal.” (P)

“ Oferta laboral limitada al sector turístic i comercial (hotels i centres comercials)” (GD Entitats)

HABITATGE: Actualment Santa Susanna no disposa de cap oferta d’habitatge públic

per a joves. No existeixen promocions de pisos en règim de lloguer o compra. “No hi ha habitatge, ni per joves ni per ningú. No hi ha cap línia de treball en aquest sentit” (P)

B) Necessitats lligades al procés de socialització i maduració personal.

MOBILITAT: Encara que el municipi compta amb transport públic (línia RENFE

Rodalies i servei de Bus que connecta Santa Susanna amb municipis veïns), La

mobilitat dels joves de Santa Susanna és reduïda. Hi ha una servei de transport que

trasllada als joves a l’IES de referència, l’IES Ramon Turró. Pel que fa a l’aspecte de

temps lliure, els joves han de disposar d’un vehicle privat, generalment, un

ciclomotor o dependre de la família per ser traslladats o traslladades.

“ Dispersió territorial i manca de mobilitat. Urbanitzacions i no contacte amb el poble. IES Fóra del

poble. Quant els joves tenen independència i mobilitat marxen. Aquí no s’ofereix res.”

(GD Entitats)


16

SALUT: No és un tema que hagi sortit de manera recurrent en els grups de

discussió. La salut reproductiva o sexual no es tracta de manera específica a Santa

Susanna, ja que no hi ha desplegat cap recurs sanitari ni s’ha fet cap contacte amb

l’ABS de la zona. A nivell de consum possible de drogues, inicialment no sembla ser

un factor rellevant, ja que no hi hagut cap detecció ni intervenció en aquest sentit, la

qual cosa no vol dir que no es doni.

OCI I TEMPS LLIURE: No hi ha hagut, fins al moment, cap oferta lúdica adreçada

als joves de Santa Susanna. El temps lliure juvenil s’omple amb activitats dels

municipis veïns o amb escapades als centres comercials dels voltants.

Per contra, el municipi compta amb clubs esportius de bàsquet i futbol on assisteixen

fins i tot joves d’altres municipis.

La manca d’un espai de trobada propi, un lloc on reunir-se i fer activitats, poder

proposar i agafar la dinàmica pròpia dels grups, ha fet que els joves hagin de buscar-

se la vida en una altra direcció, consolidant xarxes alternatives d’oci i temps lliure

fóra de l’àmbit municipal. Això dificulta alhora, que els joves que no disposen de

gaire mobilitat hagin de quedar-se al poble sense gran cosa a fer.

“ La part d’oferta esportiva és bona, està ben coberta. Segmentació per edats a l’hora de definir les

polítiques de joventut. Es necessiten locals i líders juvenils. Treballar amb els joves més petits de

manera més dirigida. Escoltar al joves a partir de 17 anys.” (GD Entitats)

“Necessitat d’un espai jove. Engrescar els joves a través de les entitats i per les ofertes culturals.”

(GD Entitats)

“ Creació Centre Cívic” (GD Entitats)

“ Creació d’un Centre Juvenil per organitzar-se i es trobin (...).”(GD Entitats)

“ Oferta d’oci cultural” (GD Entitats)

“Fa uns anys (...), vam obrir el pavelló en horari de nit. Activitats alternatives relacionades amb

l’esport els dissabte. Però igual els joves no volen això.” (P)


17

ASSOCIACIONISME I PARTICIPACIÓ: La manca d’espais propis de reunió i

trobada ha fet que històricament les generacions de joves de Santa Susanna hagin

hagut de marxar a fer vida a altres municipis (Calella, Pineda, Malgrat..). La

vinculació i els interessos comuns d’alguns joves no troben resposta en

l’Administració que no ha facilitat gens la implicació amb el territori i l’establiment de

lligams amb el municipi. Així doncs, recollim en aquest punt que a Santa Susanna no

hi cap associació juvenil formada per joves que organitzen activitats (de caire

cultural, lúdic...) per a joves. Les possibilitats de que existeixi una entitat d’aquesta

tipologia (DE i PER A JOVES), sense un treball previ de participació social és

impensable. La participació, igual que la responsabilitat i la implicació col·lectives,

s’aprèn. I és en aquest punt on intervé l’Administració de proximitat: l’Ajuntament. En

l’intent de crear una ciutadania activa i compromesa amb el seu entorn més proper,

el municipi, l’Ajuntament imposarà les bases i les condicions necessàries per tal que

aquesta participació democràtica i real es doni, empoderant als joves i fent-los

responsables, conscients i decisius. “Els joves d’aquí havíem de marxar a Calella” (P)

“No hi ha un lloc per trobar-se.” (GD Entitats)

“Que els joves puguin coorganitzar l’activitat i se sentin partícips. Determinar la organització i establir

criteris.” (P)


18

4. Anàlisi interna En aquest punt, farem una valoració de les polítiques que des de la regidoria de

joventut s’implementen. La Regidoria de Joventut és de nova creació. Fou creada a

les anteriors eleccions municipals, al maig de 2007. És a dir, fins ara no hi havia

regidora responsable ni pressupost destinat a polítiques concretes amb joves. Val a

dir, que hi havia una treballadora social (de l’àrea de Benestar Social), que es

dedicava a plantejar diversos projectes adreçats a joves.

Per tal de resultar més aclaridor, aquest punt el dividirem en quatre subapartats:

Recursos Humans: Al mitjans del mes de febrer, es realitza una nova contractació de

personal tècnic. La tècnica s’incorpora a l’Ajuntament de Sta. Susanna amb jornada

complerta (37,5 hores/setmana). Caldria incorporar a la plantilla de Joventut a algú

que dinamitzes l’Espai Jove.

Recursos econòmics: El pressupost total establert per a l’exercici de 2008 destinat a

la Regidoria de Joventut és de 36.000 €. Aquest pressupost no contempla despeses

de personal. Caldrà incrementar aquesta partida per tal de poder fer front als

projectes que del Pla Local de Joventut es derivin.

Recursos Infrastructurals: Actualment, Santa Susanna disposa d’una recent

construïda pista d’skate i un petit local pels joves, que serà dinamitzat per un

professional de l’educació.

El local és una caseta prefabricada amb un pati. La caseta deu tenir 15 o 20 metres,

però el pati és més gran i possibilita fer diferents tipus d’activitats, sobretot a l’estiu.

A nivell de recursos, la Barraka compta amb una taula de ping pong, en el pati,

taules i cadires d’exterior i una carpa. A l’interior, es disposa de taules i cadires i una

prestatgeria on posar els jocs de taula.

Caldria ampliar aquest espai, ja que serà insuficient en el moment en què agafi una

dinàmica pròpia i continuada.

De les infrastructures amb què compta l’Ajuntament, hi ha un local al C/ Sant

Ramon, on s’ubica el Centre Obert infantil. També disposa d’un local social, amb

sala de projeccions i de la Masia de Can Ratés, que compta amb sales polivalents i

actualment s’ubica l’Aula de Música. El polisportiu i la piscina són altres recursos

municipals.


19

La metodologia que es defensa des de la Regidoria de joventut, està basada en tres

eixos metodològics:

- TRANSVERSALITAT: Cal treballar de forma transversal amb totes les àrees de

l’Ajuntament que dissenyen o poden dissenyar accions encaminades a millorar la

qualitat de vida de la joventut.

- INTERINSTITUCIONALITAT: El fet de dissenyar un Pla Local de Joventut a

Santa Susanna, ens donarà la possibilitat de treballar coordinadament amb

d’altres administracions, sobretot amb la Generalitat de Catalunya. El treball

coordinat amb els Ajuntaments dels municipis veïns, així com amb la Diputació i

el Consell Comarcal, ens possibilitarà que les actuacions dissenyades a nivell

municipal mantinguin una coherència educativa acord amb allò dibuixat a nivell

de territori.

- PARTICIPACIÓ: La participació juvenil entesa com a eix vertebrador de tot el

Pla. Sense una participació real i democràtica dels joves presents al territori, el

disseny de polítiques de joventut perd el seu sentit, en quant a que manquen les

decisions i les aportacions dels principals protagonistes.


20

5. Visualització Actualment, l’Ajuntament de Santa Susanna no té desplegada cap acció encaminada

a joves. Com hem explicat abans, la Regidoria de Joventut és molt recent i és ara

quan tot just es comencen a dissenyar polítiques juvenils en el territori.

Cal mencionar en aquest punt que, la Tècnica de Cultura i la de Treball Comunitari i

Serveis Socials han realitzat durant aquest temps en què no hi havia tècnica de

joventut, diversos projectes adreçats als joves del municipi.

No obstant això, algunes de les actuacions que s’han fet fins el moment són:

Projecte Joves Actius!: Estiu 2007

Projecte que englobava diferents activitats per l’estiu com: Taller de Còmic, Jocs del

món, Taller de Grafittis, Les 1000 i 1 nits...Dintre d’aquest projecte també es va crear

el “Carnet Jove Actiu” amb l’objectiu de promoure la participació del jovent al

municipi i fomentar la cohesió social dels joves.

Regidoria de Fires i Festes, com a línia metodològica recent, i en el marc de la

Festa Major 2007, va iniciar contacte amb els joves del municipi, per fomentar la

seva implicació a l’hora de proposar activitats de la festa. Fruit d’aquesta ronda de

contactes, es va programar la Nit Jove amb una Disco Mòvil i un bany nocturn en la

piscina municipal, programa que s’ha tornat a repetir aquest estiu.

Programació Agenda Jove de Tardor: Tardor i hivern de 2007.

Programa d’activitats lúdiques adreçat als joves.

Bus Nocturn: A l’estiu de 2008 i, de manera coordinada amb els municipis de l’Alt

Maresme (Tordera i Palafolls) es va iniciar un projecte-servei d’un Bus Nocturn, que

funcionava les nits de dissabte. Aquest bus traslladava als joves fins a Blanes, on el

servei s’unia amb Lloret i Tossa de Mar. Les dades de què disposem actualment ens

fan afirmar que el projecte no ha comptat amb l’acceptació i el seguiment per part

dels joves que s’esperava, encara que, en un inici, es valorava com a molt positiu el

tema de facilitar la mobilitat als joves i fer possible evitar el binomi alcohol-conducció.


21

CONCLUSIONS DEL DIAGNÒSTIC L’objectiu de fer l’anàlisi és conèixer la realitat juvenil del municipi, per tal de

dissenyar i desenvolupar unes polítiques juvenils més realistes i integrals. El

diagnòstic i les seves conclusions són fruit de l’anàlisi de la realitat juvenil, de

l’anàlisi de la regidoria de Joventut i de la visualització, que internament, s’ha fet de

l’Ajuntament de Santa Susanna, quant al desplegament de les polítiques de joventut

fet fins el moment.

Així es pot concloure:

- Que l’augment de població al municipi i la dispersió territorial fa que possiblement

hi hagi un sector de la gent que no s’identifiqui amb Santa Susanna, esdevenint fins i

tot, un municipi dormitori. Cal generar un procés de participació ciutadana que vinculi

la gent amb el poble, empoderant-los de ciutadania plena i democràtica.

- Santa Susanna és un petit municipi de l’Alt Maresme que no ha tingut fins el

moment regidoria de joventut, per tant, tot just es comencen a desplegar polítiques

públiques encaminades a joves.

- Que la possibilitat de visualització dels joves del municipi passa, en primer lloc, per

tenir-los en compte, per considerar-los imprescindibles en qualsevol acció que es

dissenyi des de l’Administració. Cal planificar polítiques de joventut juntament amb

els joves, i no generar projectes desvinculats de la seva realitat i necessitats reals.

- Que el fet de no disposar d’IES al municipi dificulta l’aproximació i contacte amb els

joves, que acaben creant la seva xarxa social fóra de Santa Susanna, als municipis

veïns, donant-se encara més aquesta invisibilització del col·lectiu. Cal visualitzar els

joves, tenir-los presents, trobar-los a faltar en tot allò que tingui a veure amb ells i

elles mateixos. Cal considerar-los imprescindibles, no només necessaris.

Pel que fa a les necessitats detectades en relació al procés d’emancipació:

- Que la oferta laboral i formativa és, en alguns casos insuficient, compartint el servei

de bossa de treball i el Tècnic de Promoció Econòmica amb Pineda de Mar. I que

aquesta oferta no és en cap cas específica per a joves. Cal dissenyar ofertes

específiques per a joves, en funció dels seus interessos.


22

- Que a Santa Susanna no hi ha hagut i, de moment, no hi ha previsió de que hi

hagi, cap oferta d’habitatge protegit, ni en règim de compra ni de lloguer, ni per a

joves ni per a cap altre col·lectiu susceptible d’accedir a aquest servei. Cal tenir en

compte aquest aspecte i posar els mitjans per intervenir-hi.

Pel que fa a les necessitats detectades en relació als processos de socialització i

maduració personals:

- Que la inexistència d’un lloc de trobada i reunió per a joves, juntament amb la

manca de locals i ofertes d’oci, ha fet que, històricament els joves s’hagin hagut de

moure a d’altres municipis. Que aquest factor determina la mobilitat dels joves, tant

en relació al seu oci i temps lliure com en els aspectes més reglats o formals de la

seva vida (formació i treball). Cal possibilitar espais de trobada i reunió juvenils.

- Que la manca de canals participatius, la manca de cultura participativa i la manca

d’espais integradors, gestionadors i visualitzadors de la diversitat juvenil present a

Santa Susanna fa que s’imposi l’individualisme per sobre d’allò col·lectiu i que es

doni aquesta invisibilització dels joves. És en aquest context on es fa difícil la creació

i consolidació d’associacions juvenils, entitats vinculades al municipi, amb interessos

comuns, creadores de projectes fets PER i PER A joves. Cal potenciar la creació

d’associacions juvenils a partir de processos participatius reals, vinculant als joves al

seu municipi.


23

MISSIÓ Un cop valorada la realitat juvenil de Santa Susanna i establert el diagnòstic inicial

que ens marcarà per on hem de tirar, la Regidoria de Joventut fa seva la missió de

generar polítiques de joventut integrals, realistes, que incideixin , respectin i ajudin al

desenvolupament del projecte vital dels joves del municipi.

La Regidoria entén el procés de visualització del col·lectiu jove com a primordial,

imprescindible en l’elaboració d’aquestes polítiques. És a dir, no es dissenyaran

accions sense els mateixos i les mateixes joves.

VISIÓ A l’any 2011, any d’avaluació de l’aplicació del Pla Local de Joventut, volem

esdevenir un referent. Referent en temes de joventut i participació ciutadana. Volem

liderar un procés de participació ciutadana i democràcia participativa real i potent, on

els joves estiguin presents com a ciutadans i ciutadanes de ple dret. Haurà estat un

procés intergeneracional on el habitants de Santa Susanna hagin après a exercir els

seus drets de ciutadania activa i compromesa. Aquest procés, no obstant, és un

procés integrador de moltes sensibilitats, aglutinador de voluntats, flexible i respectuós amb les diferents etapes de la participació, que mai és lineal.


24

PRINCIPIS RECTORS DEL PLA

És per aquest motiu, que el Pla Local de Joventut es fonamenta en els següents

principis:

- Principi d’Inclusió: Tenint en compte la dispersió territorial que caracteritza Santa

Susanna, la regidoria de Joventut treballarà per la cohesió social i el sentiment de

pertinença i defensarà la inclusió i la no segregació.

- Principi Comunitari: Tindrà en compte les dinàmiques comunitàries que

s’estableixen al municipi, entenent que els joves formen part d’un col·lectiu i d’una

comunitat.

- Principi de Participació: sense participació social la democràcia és feble. Creant

escoles de participació es generen escoles de ciutadania, on els joves, ciutadans de

ple dret, s’impliquin en allò col·lectiu i millorin allò que no els agrada.

L’entenem com a imprescindible en qualsevol disseny de polítiques públiques.

¿Què son les ciutats dissenyades sense la saviesa dels pobles?


25

ÀMBITS D’ACTUACIÓ Objectius Estratègics

En funció de l’anàlisi de la realitat juvenil i, tenint en compte la temporalitat que es

vol aplicar en aquest Pla Local, prevista inicialment pel període 2009-2011, prioritzarem a continuació quins seran els nostres àmbits d’actuació:

- FOMENT DE LA PARTICIPACIÓ SOCIAL I LA DEMOCRÀCIA PARTICIPATIVA

DELS I LES JOVES

Eix: Fomentar la cultura de la participació

Objectiu: Empoderar i donar veu als joves de Santa Susanna, a partir d’un procés

de participació social ciutadana.

Eix: Suport a l’associacionisme juvenil

Objectiu: Impulsar i fomentar l’associacionisme juvenil.

- PROCÉS D’EMANCIPACIÓ DELS I LES JOVES

Eix: Transició Escola-Treball

Objectiu: Iniciar i consolidar un procés d’orientació i acompanyament als joves que

faciliti els diferents processos de transició de l’escola al treball i de l’escola a altra

tipus de formació.


26

PROJECTES Objectius específics i concrets

Àmbit d’Actuació: Participació social i democràcia participativa Eix: Foment de la cultura participativa NOM DEL PROJECTE: SUSANNEJANT!: Procés de participació ciutadana i

democràcia participativa

Objectiu Estratègic: Empoderar i donar veu als joves de Santa Susanna, a partir d’un

procés de participació social ciutadana.

Descripció: El Projecte Susannejant? Fem participació, és un

projecte transversal que pretén incidir en el foment de

la cultura participativa, en l’adquisició de

competències ciutadanes, en tant que empodera els

joves de Santa Susanna de ciutadania i

responsabilitat col·lectiva.

Objectius Específics: Establir les bases democràtiques que facin un

altre municipi possible, empoderant els joves

de ciutadania.

Iniciar un procés de formació de formadores i

formadors infantils i juvenils en participació

democràtica.

Establir contacte, periodicitat i treball continu i

coordinat amb els CEIP’s i l’IES de referència.

Treballar coordinadament amb les entitats

ciutadanes o hi hagi presència juvenil.

Objectius Concrets: Que els joves s’organitzin i

gestionin assumptes

públics.

Que els joves decideixin les

partides pressupostàries de

l’any 2010 de la Regidoria

de Joventut.


27

Destinataris/ries: Joves, a partir de 14

anys

Metodologia: El procés de participació ciutadana i democràcia participativa que

iniciarem a Santa Susanna compta amb l’assessoria tècnica d’en César Muñoz. En

Muñoz és pedagog, especialitzat i expert en processos participatius d’infància,

adolescència i joventut. Ha estat durant molt de temps el tècnic responsable de

Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona.

La metodologia que fonamenta aquest procés és fruit dels seus anys d’experiència.

És una metodologia basada en la Pedagogia de la Vida Quotidiana, que basa el seu

enfoc d’acció-intervenció en el DESDE-AMB, és a dir, DESDE els interessos, les

expectatives i els desitjos dels joves, AMB el suport dels professionals. És una

metodologia educativa, d’acció participativa que posa el seu èmfasi en el desig de

l’altre, en la seva motivació per al canvi. I està fonamentalment basada en la

PREGUNTA, sense donar res per suposat.

Accions: 1) Formació de formadores i

formadors de participació infantil i

juvenil.

2) Aparició de la imatge

Susannejant!

3) Assemblea General i creació del

Grup Impulsor.

4) Presència a l’IES

5) Creació Grups Motors

6) Treball dels grups

7) Assemblea General i treball

conjunt

Recursos: Humans: Tècnica de Joventut i

Dinamitzador/a Juvenil (+ Grup Impulsor)

Infrastructurals: Masia de Can Ratés i Espai

Jove La Barraka

Pressupost: 13.000 EUROS + 30.000 EUROS de Cap. 1

Import Sol·licitat: 5.500 EUROS

Indicadors d’Avaluació: Quantitatius: - Núm. Joves que participen als grups

- Núm. de reunions dels grups

Qualitatius: - Seguiment de la qualitat democràtica

i participativa del procés.


28

Temporalització: 1A. FASE: Últim trimestre 2008- Gener - Febrer 2009

- Creació del Grup Impulsor intern, format per tècnics i polítics dels departaments següents:

Joventut, Cultura, Benestar Social, Educació, Sanitat, Promoció Econòmica i Fires i Festes.

- Inici del curs de Formació per a formadores i formadors en participació infantil i juvenil.

2A. FASE: Març- Abril –Maig – Juny 2009. Imaginem Santa Susanna

- Creació del GRUP IMPULSOR jove. Distribució de funcions.

- Creació de GRUPS MOTORS. ASSAMBLEA i dinàmica de funcionament.

AUTORREGLAMENT. Criteris de priorització de les propostes.

3A. FASE: Juliol- Agost- Setembre- Octubre 2009. Imaginem Santa Susanna

- Treball dels Grups Motors. Elaboració de les propostes.

- Exposició de les propostes i priorització de les mateixes.

4A. FASE: Novembre- Desembre 2009

- Elaboració del Pressupost de Joventut per al 2010.

- Valoració del treball fet i planificació de l’any següent.

Treball transversal: Regidoria de Cultura

Regidoria d’Educació, Benestar Social i Sanitat

Regidoria de Promoció Econòmica

Regidoria de Fires i Festes


29

Àmbit d’Actuació: Participació social i democràcia participativa Eix: Suport a l’associacionisme juvenil NOM DEL PROJECTE:

Espai Jove La Barraka Objectiu Estratègic: Impulsar i fomentar l’associacionisme juvenil.

Descripció: La proposta va encaminada a la creació i

consolidació d’un Espai Jove al municipi de Sta.

Susanna. Aquest espai articularia totes aquelles

activitats o projectes fets per i per a joves, a partir

dels 13 anys.

Objectius Específics: Impulsar la creació d’associacions juvenils,

espais participatius on els joves puguin

proposar, crear, dissenyar, debatre i imaginar.

És a partir de la implicació col·lectiva, com a

grup, quan ens sentim responsables d’allò que

ens envolta i volem incidir.

Crear canals d’interlocució entre els joves i

l’Ajuntament.

Objectius Concrets: Motivar als joves per al

procés participatiu.

Dissenyar una oferta

lúdica-cultural juntament

amb els joves.

Dinamitzar l’espai públic

del municipi.


30

Destinataris/ries: Joves, a partir de 13

anys

Metodologia: Metodològicament, tant el Pla com els projectes que d’ell se’n deriven, segueixen

una lògica. Una coherència educativa que ens permet articular unes propostes més

realistes i potser més adequades als joves. Així doncs, la metodologia que

s’utilitzarà a l’hora de concretar aquest programa és una metodologia d’acció-

participació, que basa el seu enfoc en els interessos de l’Altre. És una relació

educativa que parteix del desig dels joves, de les seves expectatives i de les seves

motivacions.

Accions: 1) Plantejament de la proposta de

programació.

2) Creació de l’Assemblea General i

de les Comissions de Treball

3) Manteniment i consolidació de

l’estructura participativa.

Recursos: Humans: Dinamitzador/a Juvenil i Tècnica de

Joventut

Infrastructurals: Espai Jove La Barraka

Pressupost: 8.500EUROS + 30.000 EUROS de Cap. 1

Indicadors d’Avaluació: Quantitatius:

- Núm. de joves que participen/assisteixen a La

Barraka

- Núm. d’Assemblees i comissions de treball

realitzades.

Qualitatius:

- Fitxa de valoració de l’activitat.

- Comissions de treball consolidades i

repercussions de les assemblees.

Temporalització:

Treball transversal:


31

Àmbit d’Actuació: Emancipació Juvenil Eix: Transició Escola-Treball NOM DEL PROJECTE:

I ara, què fem?

Objectiu Estratègic: Iniciar i consolidar un procés d’orientació i acompanyament als joves que faciliti els diferents

processos de transició de l’escola al treball i de l’escola a altra tipus de formació.

Descripció: I ara, què fem? és un projecte dissenyat per

començar a treballar els processos d’emancipació a

nivell formatiu i laboral dels joves de Santa

Susanna. El projecte consta de diverses accions

(que es detallen més endavant), destinades als

joves a partir de 16 anys.

És un projecte transversal amb diversos

departaments de l’Ajuntament, com ara Promoció

Econòmica i Medi Ambient.

Objectius Específics: Oferir als joves la informació

necessària per poder prendre

decisions importants en relació al seu

futur laboral (tipus de contractes,

drets i deures dels treballadors i

treballadores,..)

Oferir com a servei municipal una

borsa de treball específica per a joves

que contempli tant accions laborals

com formatives, d’àmbit local i

comarcal.

Objectius Concrets: Que els joves de Santa Susanna assisteixin

a les xerrades sobre orientació laboral.

Que 25 joves del municipi puguin gaudir del

curs de socorrisme bàsic i uns 15 joves del

curs de socorrisme avançat.

Que la borsa de treball es consolidi com a

servei municipal específic per als joves.


32

Destinataris/ries: Joves, de 16 a 25 anys

Metodologia: La metodologia està basada en una línia de

tranversalitat amb altres departaments de

l’Ajuntament. Aquest treball coordinat entre

les diferents àrees que participen al projecte

(Promoció Econòmica i Medi Ambient), ens

ha permès fer l’anàlisi de la realitat del

municipi i detectar aquesta necessitat.

Entenem necessària aquesta manera de

treballar, facilitant els recursos al servei de

les persones, fent-lis arribar la informació i

facilitant el seu accés.

Es treballa cap a l’emancipació i l’autonomia

dels joves, no criminalitzant l’abandó dels

estudis i potenciant l’acompanyament positiu

i tranquil cap al món laboral, això sí, amb les

garanties que aquest pas requereix.

Accions: ACCIÓ 1: Xerrades informatives sobre orientació laboral

L’acció consisteix en un cicle de xerrades elaborades en el marc

del Pacte Nacional per l’Ocupació, realitzades per Comissions

Obreres i adreçades a joves a partir de 16 anys sobre drets i

deures laborals. Aquestes xerrades es duran a terme en dos

espais diferenciats: en l’Espai jove La Barraka i a l’IES Ramon

Turró, a Malgrat de Mar.

Les xerrades tenen una durada d’una hora aproximadament i van

acompanyades de material de suport.

ACCIÓ 2: Cursos de formació.

- Socorrisme bàsic: Adreçat a joves a partir de 16 anys

- Socorrisme Aquàtic: Adreçat a joves a partir de 18 anys, que

hagin fet el primer nivell. L’empresa de formació és la mateixa

que té adjudicat el concurs públic de vigilància i socorrisme en les

platges de Santa Susanna.

ACCIÓ 3: Borsa de Treball Jove

Creació i consolidació d’un servei municipal adreçat als joves del

municipi que acabin l’ESO. Inclou ofertes laborals i de formació.


33

Recursos: Humans:

Tècnica de Joventut

Tècnic de Promoció Econòmica

Tècnica de Medi Ambient

Pressupost: 8.000EUROS + 66.000 EUROS de Cap. 1

Import Sol·licitat:

4.500 EUROSIndicadors d’Avaluació: Indicadors d’avaluació qualitatius: - Impacte de les accions desplegades en la població general i en

els joves en concret.

- Assoliment dels objectius específics i grau de consecució dels

mateixos.

- Visualització de les accions.

- Grau de consolidació i dinàmica de funcionament de la borsa de

treball.

Indicadors d’avaluació quantitatius: - Número de joves que han assistit a les xerrades,

- Núm. de joves inscrits en els cursos de formació

- Núm. de joves que han trobat feina després de la formació,

- Núm. de joves inscrits en la borsa de treball

Temporalització: ACCIÓ 1: Xerrades sobre orientació laboral.

1A. FASE: Gener- Febrer- Març 2009

- Presentació del projecte per part de la Tècnica d’Ocupació de CCOO.

- Plantejament i acceptació de la proposta per part de l’IES.

- Consensuar actuacions i concretar dates, tant en l’IES com en el municipi.

- Elaboració de les xerrades i repartiment de material de suport.

Treball transversal: Regidoria de Promoció

Econòmica

Regidoria de Medi Ambient

Treball Interinstitucional: IES Ramon Turró (Malgrat de Mar)

Consell Comarcal El Maresme

CCOO. Unió Intercomarcal Vallés-

Maresme (entitat promotora)


34

2A. FASE: Abril- Maig 2009

- Elaboració de la memòria tècnica, fent constar ítems d’avaluació i seguiment

dels joves que han assistit.

- Muntatge d’una exposició a l’IES sobre alternatives formatives i/o laborals

després de l’ESO.

ACCIÓ 2: Cursos de Formació

- Curs de Socorrisme Bàsic o Primers Auxilis. Modalitat Intensiva de Caps de

setmana.

- Curs de Socorrisme Aquàtic en instal·lacions esportives i/o medi natural.

Modalitat Intensiva de Caps de Setmana.

1A. FASE : Febrer 2009 – 1A. Quinzena de març

- Publicitat i difusió

- Període d’inscripcions

- Disseny i elaboració dels indicadors d’avaluació

2A. FASE: FORMACIÓ: del 21 de març al 24 de maig (8 caps de setmana)

3A. FASE: Octubre- Desembre 2009

- Aplicació dels ítems d’avaluació

- Avaluació General de l’acció 2


35

ACCIÓ 3: Borsa de treball Jove

1A. FASE: Gener- Febrer- Març de 2009

- Reunions tècniques amb el Departament de Promoció Econòmica.

- Disseny de l’impacte públic: informació als joves i a les empreses del municipi.

- Elaboració i posada en marxa Borsa de treball Jove


2A. FASE: Abril- Setembre de 2009

- Funcionament de la Borsa de Treball Jove

3A. FASE: Octubre- Desembre de 2009


- Avaluació general del servei (Criteris d’eficàcia i eficiència)


36

METODOLOGIA La metodologia que defensa el Pla està basada en uns eixos de treball fonamentals i

imprescindibles per al disseny de polítiques públiques de joventut.

En primer lloc, a Santa Susanna, és necessari un Pla Integral. Un Pla aglutinador,

que avarqui els diferents aspectes que tenen a veure amb el projecte vital de les

persones joves, en els seus processos d’emancipació i de ciutadania. Per això, és

de vital importància que aquest Pla sigui assumit per la major part dels implicats i

implicades en el disseny de polítiques públiques, tant en el nivell polític com tècnic.

És a dir, es treballarà per un Pla Interdepartamental, considerat com a propi pels

altres departaments de l’Ajuntament, en tant que entenen que ser jove no és només

una etapa de transició cap a la vida adulta, sinó una etapa plena de la vida de la

persona. Així es podran dissenyar polítiques transversals, que incideixin en la

globalitat dels joves, des de propostes educatives, formatives o laborals fins accions

encaminades a dissenyar promocions d’habitatge públic. Els joves no haurien de

marxar fóra del municipi si se’ls hi tingues en compte en el moment de dissenyar

polítiques municipals i es visualitzessin com a col·lectiu imprescindible dins de Santa

Susanna.

Aquests eixos de treball metodològics estarien buits sinó es contés amb els

protagonistes principals: els i les joves. Sense ells i elles, aquesta visualització seria

encara més difícil. El nivell de participació juvenil que volem que s’assumeixi amb

aquest Pla és molt ambiciós. Volem que els joves esdevinguin referents participatius

ciutadans, que se’ls escolti i que se’ls tingui en compte a l’hora de dissenyar,

planificar i decidir les polítiques de joventut. És per això que una de les potes

fonamentals del Pla és el foment de la cultura participativa, a través del projecte

Susannejant!, projecte que vol ser pioner en el foment de la participació juvenil, real i

democràtica.


37

TEMPORITZACIÓ. Fases del Pla Inicialment, el Pla Local de Joventut de Santa Susanna tindrà una durada de 2 anys.

És a dir, la seva vigència serà de gener de 2009 fins a gener de 2011, moment en

què s’iniciarà l’avaluació final.

Les fases educatives d’aplicació del Pla estan temporalitzades en els projectes

respectius.


38

AVALUACIÓ Els elements a tenir en compte a l’hora de realitzar l’avaluació de projectes juvenils

serien, entre d’altres, l’adequació dels objectius plantejats amb la realitat existent,

l’anàlisi d’aquesta mateixa realitat a l’hora de dissenyar les actuacions, si ha estat o

no acertada, si s’ajusta als processos vitals dels joves que viuen al municipi. Per tal

de resultar més aclaridor, dividirem aquest punt en fases que ens marcaran què,

com i quan s’ha d’avaluar el nostre Pla Local de Joventut.

1a FASE: Avaluem el diagnòstic realitzat. En aquesta primera fase hem de saber si les hipòtesis de treball realitzades han

estat o no encertades, és a dir, si s’han adequat bé a la realitat. Definir els

problemes i les oportunitats de treball amb joves ens donaran la clau per encertar a

l’hora de dissenyar els objectius a assolir.

2a FASE: Avaluem el disseny En segon lloc, cal veure i comprovar si el disseny del pla manté una estructura

lògica, coherent, integral i que permet ser avaluada. És a dir, si els objectius

permeten ser avaluats amb indicadors concrets d’avaluació tant quantitatius com

qualitatius i si aquests objectius responen a les necessitats detectades en el

diagnòstic.

3a FASE: Avaluem la implementació Aquesta fase té a veure amb la definició i posada en marxa dels projectes dissenyats

i dels seus objectius específics. Hauríem de marcar certs criteris de qualitat que ens

ajudessin a avaluar els següents aspectes del Pla:

- Criteri d’Eficàcia: Objectius assolits, temporalització del Pla...

- Criteri d’Eficiència: costos, coordinacions interdepartamentals i interinstitucionals,

planificacions...

- Criteri d’Impacte: Previsió, acceptació pública, impacte social...


39

- Criteri d’Accesibilitat: S’ha arribat a la població destinatària plantejada inicialment

en els projectes?

- Criteri de Visibilitat: Donar a conèixer la intervenció, els projectes juvenils al

municipi.

El Pla Local de Joventut de Santa Susanna aposta per una avaluació sumativa. És a

dir, com que el Pla té una durada inicial de 2 anys, temporalitzem l’avaluació formal i

sistemàtica a finals de l’any 2009, principis de 2010. D’aquesta manera, es

contempla la possibilitat de reorientar projectes i intervencions, i flexibilitzar

actuacions que possiblement en la pràctica no s’ajusten amb la realitat juvenil del

municipi. En aquest moment, volem que, atesa la globalitat del nostre Pla, l’objectiu

principal de fomentar la cultura participativa sigui un fet. Per això, comptariem a les

aportacions, opinions, matissos, suggeriments,... dels joves implicats en la dinàmica

del projectes que del Pla es desprenen.

Finalment, caldria dissenyar un Informe d’avaluació que recullis tota la informació,

les adequacions i les modificacions fetes durant el període avaluatiu, previst a partir

del gener de 2011.

Programes Pla Local de Joventut Regidoria de Joventut Ajuntament de Santa Susanna Susannejant!

40

PRESSUPOST

INGRESSOS DESPESES

2009 2010 2011 Programa o actuació

2009 2010 2011

Ajuntament de

Santa Susanna

22.000,00 25.000,00 30.000,00 Susannejant!

(*)

Procés de

participació

ciutadana i

democràcia

participativa.

13.500,00 15.000,00 17.50

Oficina del Pla

Jove. Diputació

de Barcelona

2.500,00 3.000,00 4.000,00 I ara què?

(*)

Projecte de

Transició de

l’Escola al

Treball (TET)

10.500,00 12.000,00 15.50

Secretaria

General de

Joventut.

Generalitat de

Catalunya.

9.500,00 10.000,00 12.000,00 Espai Jove La

Barraka (*)

10.000,00 11.000,00 13.00

TOTAL INGRESSOS

34.000,00 38.000,00 46.000,00 TOTAL DESPESES

34.000,00 38.000,00 46.000

* No estan incloses les despeses d’inversions ni les de personal.


41

EQUIPAMENT : LA BARRAKA

Introducció i justificació Des de la Regidoria de Joventut es porten endavant diferents programes que

tenen per objectiu principal fomentar la participació dels joves al municipi i

millorar la seva cohesió social. El que es pretén, doncs, es donar-los un espai i

una presència, una veu i uns recursos per exercir com a ciutadans de ple dret.

Històricament, la disgregació de la distribució de la població en urbanitzacions i

zones allunades del nucli urbà conjuntament amb la manca d’un IES i el poc

pes dels joves en les anteriors polítiques municipals han fet que aquest fos un

col·lectiu relegat a mínimes actuacions des de l’àrea d’esports i des de la de

Benestar Social i Cultura. Des de la regidoria de joventut s’ha impulsat la

creació d’un espai propi: La Barraka, obert ara farà un any i que articula la

majoria de les activitats realitzades per i des dels joves de Santa Susanna. I és

per això que apostem per continuar desenvolupant i consolidant aquest espai

en projectes com el que tot seguit presentem.

Descripció del projecte La proposta va encaminada a la creació i consolidació d’un Espai Jove al

municipi de Sta. Susanna. Aquest espai articularia totes aquelles activitats o

projectes fets per i per a joves, a partir dels 15 anys.

Destinataris Joves, a partir de 15 anys


42

Objectiu estratègic

Impulsar i fomentar l’associacionisme juvenil.

Objectius específics

Impulsar la creació d’associacions juvenils, espais participatius on els

joves puguin proposar, crear, dissenyar, debatre i imaginar. És a partir

de la implicació col·lectiva, com a grup, quan ens sentim responsables

d’allò que ens envolta i volem incidir.

Crear canals d’interlocució entre els joves i l’Ajuntament.

Objectius concrets

Motivar als joves per al procés participatiu.

Dissenyar una oferta lúdica-cultural juntament amb els joves.

Dinamitzar l’espai públic del municipi.


43

Metodologia

Metodològicament, tant el Pla com els projectes que d’ell se’n deriven,

segueixen una lògica. Una coherència educativa que ens permet articular unes

propostes més realistes i potser més adequades als joves. Així doncs, la

metodologia que s’utilitzarà a l’hora de concretar aquest programa és una

metodologia d’acció-participació, que basa el seu enfoc en els interessos de

l’altre. És una relació educativa que parteix del desig dels joves, de les seves

expectatives i de les seves motivacions.

Temporalització i fases 1A FASE: Novembre i desembre de 2008:

- Presentació del projecte als joves de Santa Susanna.

- Plantejament de la proposta de participació.

2A FASE: Primer semestre de l’any 2009:

- Creació de l’Assemblea General de joves de Santa Susanna.

- Creació de les Comissions de Treball, sorgides des de l’Assemblea.

3A FASE: Segon semestre de l’any 2009:

- Manteniment i consolidació de l’estructura participativa.

Avaluació

Indicadors d’Avaluació:

Quantitatius:

- Núm. de joves que participen/assisteixen a La Barraka

- Núm. d’Assemblees i comissions de treball realitzades.

Qualitatius:

- Fitxa de valoració de l’activitat.

- Comissions de treball consolidades i repercussions de les assemblees.


Recursos

Humans: Dinamitzador/a Juvenil i Tècnica de Joventut

Infrastructurals: Espai Jove La Barraka

Pressupost 2009:

Concepte Total euros Material 1100€ Grups animació i espectacles 2700€ Difusió, Publicitat i Comunicació 1500€ Activitats diverses:

• I Aniversari de la Barraka • Sortides • Tallers

700€ 1000€ 1500€

Total 8500€ Concepte Total euros Capítol 1: Personal 30000€

44


45

Introducció i justificació del projecte El projecte que es presenta a continuació ve donat per la necessitat d’articular

a Santa Susanna un procés de participació ciutadana i democràcia

participativa.

Susannejant! Fem participació, és un projecte transversal, liderat en un inici per

la Regidoria de Joventut, del que participen les regidories de Benestar Social,

Educació, Sanitat, Cultura, Promoció Econòmica i Fires i Festes.

El baix sentiment de pertinença al municipi, la manca de cohesió social, la

manca d’arrelament i el fet de no disposar d’institut al municipi, fa que els joves

no convisquin i hagin de marxar a crear la seva xarxa fóra del poble.

Descripció del projecte El Projecte Susannejant! Fem participació, és un projecte transversal que

pretén incidir en l’adquisició de competències ciutadanes, en tant que

empodera els joves de Santa Susanna de ciutadania i responsabilitat

col·lectiva.

Destinataris

Joves de Santa Susanna, a partir de 14 anys, que vulguin participar en la

construcció d’un altre poble. No es requereix cap perfil concret, sinó un elevat

sentiment de motivació i desig.


46

Objectiu estratègic Empoderar i donar veu als joves de Santa Susanna, a partir d’un procés de

participació social ciutadana.

Objectius específics Establir les bases democràtiques que facin un altre municipi possible,

empoderant els joves de ciutadania.

Iniciar un procés de formació de formadores i formadors infantils i

juvenils en participació democràtica.

Establir contacte, periodicitat i treball continu i coordinat amb els CEIP’s i

l’IES de referència.

Treballar coordinadament amb les entitats ciutadanes on hi hagi

presència juvenil.

Objectius operatius Que els joves s’organitzin i gestionin assumptes públics.

Que els joves decideixin les partides pressupostàries de l’any 2010 de la

Regidoria de Joventut.


47

Metodologia El procés de participació ciutadana i democràcia participativa que iniciarem a

Santa Susanna compta amb l’assessoria tècnica d’en César Muñoz. En Muñoz

és pedagog, especialitzat i expert en processos participatius d’infància,

adolescència i joventut. Ha estat durant molt de temps el tècnic responsable de

Participació Ciutadana de l’Ajuntament de Barcelona.

La metodologia que fonamenta aquest procés és fruit dels seus anys

d’experiència. És una metodologia basada en la Pedagogia de la Vida

Quotidiana, que basa el seu enfoc d’acció-intervenció en el DESDE-AMB, és a

dir, DESDE els interessos, les expectatives i els desitjos dels joves, AMB el

suport dels professionals. És una metodologia educativa, d’acció participativa

que posa el seu èmfasi en el desig de l’altre, en la seva motivació per al canvi. I

està fonamentalment basada en la PREGUNTA, sense donar res per suposat.


48

Temporalització i fases 1A. FASE: Últim trimestre 2008- Gener - Febrer 2009

- Creació del Grup Impulsor intern, format per tècnics i polítics dels

departaments següents: Joventut, Cultura, Benestar Social, Educació, Sanitat,

Promoció Econòmica i Fires i Festes.

- Inici del curs de Formació per a formadores i formadors en participació

infantil i juvenil.

2A. FASE: Març- Abril –Maig – Juny 2009. Imaginem Santa Susanna

- Creació del GRUP IMPULSOR jove. Distribució de funcions.

- Creació de GRUPS MOTORS. ASSAMBLEA i dinàmica de funcionament.

AUTORREGLAMENT. Criteris de priorització de les propostes.

3A. FASE: Juliol- Agost- Setembre- Octubre 2009. Imaginem Santa Susanna

- Treball dels Grups Motors. Elaboració de les propostes.

- Exposició de les propostes i priorització de les mateixes.

4A. FASE: Novembre- Desembre 2009

- Elaboració del Pressupost de Joventut per al 2010.

- Valoració del treball fet i planificació de l’any següent.


49

Avaluació L’avaluació del projecte vindrà donada per diversos factors, establerts a partir

de certs indicadors tant qualitatius com quantitatius.

Indicadors d’avaluació qualitatius: - Assoliment dels objectius específics i grau de consecució dels mateixos.

- Visualització de les accions que es proposen en les assembles i propostes

dels grups motors.

- Nivell d’implicació i participació dels joves.

- Grau de consolidació i dinàmica de funcionament del procés.

- Realització d’una fitxa de bones pràctiques en participació ciutadana i

democràcia participativa.

- Seguiment de la qualitat democràtica del procés.

Indicadors d’avaluació quantitatius: - Número de joves que participen.


50

Recursos A nivell de recursos humans, inicialment es compta amb el GRUP IMPULSOR

intern, grup format pels tècnics i tècniques i les polítiques de les regidories

abans esmentades, on cadascú assumirà la seva part de responsabilitat en

l’elaboració de projectes i compromís en el treball transversal.

- Tècnica de joventut,

- Tècnica de cultura

- Tècnic de Promoció Econòmica

- Tècnic de Festes i Esports

- Treballadora Social

- Educadora Social

- Educador del Centre Obert (Pla d’ocupació)

- Regidora de Joventut i Cultura.

- Regidora de Benestar Social, Educació i Sanitat

- Regidora de Fires i Festes i Promoció Econòmica.

Recursos Infrastructurals: Els espais públics d’ús ciutadà de què disposa

l’Ajuntament és mínim. No obstant això, Santa Susanna compta amb la Masia

de Can Ratés, que forma part d’un futur projecte de remodelació i de declaració

de patrimoni d’interès cultural. De moment, però i fins que comencin les obres

de restauració i manteniment, serà l’espai compartit amb l’Escola de Música

Municipal.

Programes Pla Local de Joventut

51

Regidoria de Joventut Ajuntament de Santa Susanna I ara, què fem?

Recursos Econòmics.

Pressupost 2009

INGRESSOS DESPESSES

Concepte TOTAL

EUROS

Concepte TOTAL

EUROS Secretaria de

Joventut. Generalitat

de Catalunya.

8.400 € Formació 2.000 €

Diputació de

Barcelona. Subvenció

2009

2.000 € Assessoria Tècnica 5.300 €

Ajuntament de Santa

Susanna

Capítol 2:

9.000 € Procés de

participació dels

joves. Creació grups

2.500 €

Ajuntament de Santa

Susanna

Capítol 1: Personal

30.000 € Realització

d’activitats

4.200 €

Imatge corporativa.

Difusió

3.000 €

SUBTOTAL 19.400 € Infrastructures 2.400 €

TOTAL (amb Cap. 1)

49.400 € TOTAL 19.400 €

No es preveuen canvis substancials de partides pressupostàries de cara a l’any 2010.


52


Introducció i justificació del projecte El projecte I ara, què fem? ve donat per la necessitat d’implementar polítiques

juvenils específiques en relació al món formatiu i laboral.

La manca d’accions encaminades a fomentar l’accés al mercat laboral, la precarietat

que afecta, sobretot, a col·lectius específics, ens fa posar-nos a dissenyar una oferta

senzilla, no gaire ambiciosa, que comenci a caminar en aquest sentit.

Com es constata en l’Anàlisi de la realitat Juvenil, els joves de Santa Susanna que

decideixen, en acabar l’ESO, buscar feina, es troben limitats en tant que no disposen

de recursos adients en el seu municipi i han de traslladar-se a municipis propers.

Les ofertes de feina ocasionals o temporals, sobretot coincidint amb l’època d’estiu i

la manca de formació específica fa que els joves siguin un dels col·lectius més

vulnerables a l’hora d’accedir al mercat laboral.

D’altra banda, la tipologia del municipi, que creix per sobre les 3000 persones a

l’estiu, l’àmplia oferta hotelera i el sector turístic ha fet que la Regidoria de Joventut i

la de Promoció Econòmica ens plantegéssim la necessitat de donar resposta a

aquestes carències, per tal de poder garantir, en la mesura del possible, unes

condicions òptimes de seguretat i condicions laborals.


53


Descripció del projecte I ara, què fem? és un projecte dissenyat per començar a treballar els processos

d’emancipació a nivell formatiu i laboral dels joves de Santa Susanna. El projecte

consta de diverses accions (que es detallen més endavant), destinades als joves a

partir de 16 anys.

És un projecte transversal amb diversos departaments de l’Ajuntament, com ara

Promoció Econòmica i Medi Ambient.

Objectiu estratègic Iniciar i consolidar un procés d’orientació i acompanyament als joves que faciliti els

diferents processos de transició de l’escola al treball i de l’escola a altra tipus de

formació.

Objectius específics Oferir als joves la informació necessària per poder prendre decisions

importants en relació al seu futur laboral (tipus de contractes, drets i deures

dels treballadors i treballadores,..)

Oferir com a servei municipal una borsa de treball específica per a joves que

contempli tant accions laborals com formatives, tant de l’àmbit local com

comarcal.

Objectius operatius Que els joves de Santa Susanna assisteixin a les xerrades sobre orientació

laboral.

Que 25 joves del municipi puguin gaudir del curs de socorrisme bàsic i uns

15 joves del curs de socorrisme avançat.

Que la borsa de treball es consolidi com a servei municipal específic per als

joves.


54


Metodologia La metodologia està basada en una línia de tranversalitat amb altres departaments de

l’Ajuntament. Aquest treball coordinat entre les diferents àrees que participen al projecte

(Promoció Econòmica i Medi Ambient), ens ha permès fer l’anàlisi de la realitat del municipi i

detectar aquesta necessitat.

Entenem necessària aquesta manera de treballar, facilitant els recursos al servei de les

persones, fent-lis arribar la informació i facilitant el seu accés.

Es treballa cap a l’emancipació i l’autonomia dels joves, no criminalitzant l’abandó dels

estudis i potenciant l’acompanyament positiu i tranquil cap al món laboral, això sí, amb les

garanties que aquest pas requereix.

El projecte consta de diverses accions que a continuació explicarem detalladament:

ACCIÓ 1: Xerrades informatives sobre orientació laboral

L’acció consisteix en un cicle de xerrades elaborades en el marc del Pacte Nacional

per l’Ocupació, realitzades per Comissions Obreres i adreçades a joves a partir de

16 anys sobre drets i deures laborals. Aquestes xerrades es duran a terme en dos

espais diferenciats: en l’Espai jove La Barraka i a l’IES Ramon Turró,a Malgrat de

Mar.

Les xerrades tenen una durada d’una hora aproximadament i van acompanyades de

material de suport.

ACCIÓ 2: Cursos de formació.

- Socorrisme bàsic: Adreçat a joves a partir de 16 anys

- Socorrisme Aquàtic: Adreçat a joves a partir de 18 anys, que hagin fet el primer

nivell.

Es tracta d’una oferta formativa que inclou tres nivells: Primers Auxilis o Socorrisme

Bàsic, Socorrisme Aquàtic en instal·lacions esportives municipals (PISCINES), i

Socorrisme Aquàtic en Medi Natural (PLATGES).


55


Des de l’Ajuntament es plantejarà una oferta a 2 nivells, a fi de que puguin accedir

joves a partir de 16 anys.

El disseny és de modalitat presencial, tutorial i de pràctiques i es desenvoluparà en

sessions de caps de setmana, començant pel primer nivell. D’aquesta manera,

aquells joves que vulguin i puguin (a partir de 18 anys), accediran als altres nivells

del curs.

En finalitzar el curs, a part de l’obtenció del diploma, quedaran apuntats

immediatament en la Borsa de Treball Jove de Santa Susanna.

Les possibilitats de què els joves que facin el curs puguin treballar en el sector, són

molt elevades, ja que la demanda de socorristes durant els mesos d’estiu a Santa

Susanna són molt altes. El sector hoteler, els càmpings, les instal·lacions municipals

i la mateixa platja han de donar resposta a una normativa cada cop més exigent en

temes de seguretat ciutadana.

ACCIÓ 3: Borsa de Treball Jove

Creació i consolidació d’un servei municipal adreçat als joves del municipi que

acabin l’ESO. Inclou ofertes laborals i de formació.


56


Temporalització i fases

ACCIÓ 1: Xerrades sobre orientació laboral. 1A. FASE: Gener- Febrer- Març 2009

- Presentació del projecte per part de la Tècnica d’Ocupació de CCOO.

- Plantejament i acceptació de la proposta per part de l’IES.

- Consensuar actuacions i concretar dates, tant en l’IES com en el municipi.

- Elaboració de les xerrades i repartiment de material de suport.

2A. FASE: Abril- Maig 2009

- Elaboració de la memòria tècnica, fent constar ítems d’avaluació i seguiment dels

joves que han assistit.

- Muntatge d’una exposició a l’IES sobre alternatives formatives i/o laborals després

de l’ESO.

ACCIÓ 2: Cursos de Formació - Curs de Socorrisme Bàsic o Primers Auxilis. Modalitat Intensiva de Caps de

setmana. 60 hores

- Curs de Socorrisme Aquàtic en instal·lacions esportives i/o medi natural. Modalitat

Intensiva de Caps de Setmana. 350 hores.

1A. FASE : Febrer 2009 – 1A. Quinzena de març

- Publicitat i difusió

- Període d’inscripcions


2A. FASE: FORMACIÓ: del 21 de març al 24 de maig (8 caps de setmana)

3A. FASE: Octubre- Desembre 2009


- Avaluació General de l’acció 2


57


ACCIÓ 3: Borsa de treball Jove 1A. FASE: Gener- Febrer- Març de 2009

- Reunions tècniques amb el Departament de Promoció Econòmica.

- Disseny de l’impacte públic: informació als joves i a les empreses del municipi.

- Elaboració i posada en marxa Borsa de treball Jove


2A. FASE: Abril- Setembre de 2009

- Funcionament de la Borsa de Treball Jove

3A. FASE: Octubre- Desembre de 2009


- Avaluació general del servei (Criteris d’eficàcia i eficiència)


58


Avaluació L’avaluació del projecte vindrà donada per diversos factors, establerts a partir de

certs indicadors tant qualitatius com quantitatius.

Indicadors d’avaluació qualitatius: - Impacte de les accions desplegades en la població general i en els joves en

concret.

- Assoliment dels objectius específics i grau de consecució dels mateixos.

- Visualització de les accions.

- Grau de consolidació i dinàmica de funcionament de la borsa de treball.

Indicadors d’avaluació quantitatius: - Número de joves que han assistit a les xerrades,

- Núm. de joves inscrits en els cursos de formació

- Núm. de joves que han trobat feina després de la formació,

- Núm. de joves inscrits en la borsa de treball.


59


Recursos A nivell de recursos humans, l’Ajuntament compta amb un Tècnic de Promoció

Econòmica que és el responsable dels processos d’inserció laboral de les persones

aturades de Santa Susanna. Aquests servei és compartit, a través d’un conveni de

col·laboració amb l’Ajuntament de Pineda de Mar.

També hi ha una Tècnica de Medi Ambient, encarregada de gestionar els projectes

de vigilància de les platges, així com el concurs i la supervisió del mateix.

En relació als recursos infrastructurals, es compta amb les instal·lacions on treballen

els tècnics habitualment. No obstant això, els espais físics on es desenvoluparà el

cicle de xerrades serà l’IES (a Malgrat) i l’Espai Jove La Barraka.

També es compta amb d’altres instal·lacions amb què compta l’Ajuntament, en

funció de les necessitats tècniques requerides per a la realització de les diferents

accions.


60


Recursos Econòmics Pressupost 2009

INGRESSOS DESPESSES

Concepte TOTAL

EUROS

Concepte TOTAL

EUROS Secretaria de

Joventut. Generalitat

de Catalunya.

4.500 € Cicle de Xerrades

sobre Orientació

Laboral

500 €

Ajuntament de Santa

Susanna

Capítol 2:

3.500 € Oferta Formativa

(Cursos de

Socorrisme)

4.500 €

Ajuntament de Santa

Susanna

Capítol 1: Personal

66.000 € Publicitat, impacte

i difusió

3.000 €

SUBTOTAL 8000 €

TOTAL (amb Cap. 1)

74.000 € TOTAL 8.000 €

PLA LOCAL DE JOVENTUT 2009-2011 · 2009-10-01 · Ajuntament de Santa Susanna Pla Local de Joventut...

Documents

Transcript of PLA LOCAL DE JOVENTUT 2009-2011 · 2009-10-01 · Ajuntament de Santa Susanna Pla Local de Joventut...