PLA MUNICIPAL DE CONVIVÈNCIA i INTEGRACIÓ · marc de referència sobre el qual l’Ajuntament de...

PLA MUNICIPAL DE

CONVIVÈNCIA I

INTEGRACIÓ2010 - 2014

2

ÍNDEXPàgina

1. Introducció 4

1.1. Principis orientadors del Pla 5

1.2. Metodologia 6

2. Anàlisi de la població 10

2.1. Evolució 10

2.2. Principals zones d’origen 12

2.3. Estructura demogràfica 17

2.4. Educació 19

2.5. Sanitat 20

2.6. Mercat de treball 22

3. Marc jurídic de referència 25

4. Anàlisi dels eixos 30

4.1. Acollida 30

4.2. Serveis Socials 31

4.3. Formació i ocupació 32

4.4. Habitatge 33

4.5. Educació 33

4.6. Salut 34

4.7. Participació ciutadana 35

4.8. Sensibilització i codesenvolupament 36

4.9. Igualtat de tracte 37

4.10. Gènere 37

3

5. Anàlisi detallat de les actuacions per eix 39

5.1. Acollida 39

5.2. Serveis Socials 52

5.3. Formació i ocupació 62

5.4. Habitatge 72

5.5. Educació 78

5.6. Salut 84

5.7. Participació Ciutadana. 89

5.8. Sensibilització i codesenvolupament 111

5.9. Igualtat de tracte 124

5.10. Gènere 128

6. Avaluació i seguiment del Pla 136

6.1. Indicadors del Pla 136

6.2. Comissió de Seguiment 136

7. Bibliografia 139

4

1. INTRODUCCIÓ

A dia d’avui, el fenomen migratori és una realitat evident. La proporció de població

estrangera sobre el total de població a Espanya se situa entre les més elevades de la

Unió Europea. I a les illes Balears aquesta proporció és encara superior. De fet, és la

més elevada d’Espanya, situant-se en el 22% sobre el total. En aquest sentit, Maó no

fuig d’aquesta tendència, atès que l’any 2009 el total de persones nouvingudes

representa el 19% del total de la població maonesa.

Aquesta elevada taxa de població estrangera porta inevitablement a constatar que el

fenomen migratori ha esdevingut el fet social i sociològic més rellevant al conjunt de

les illes Balears. Per això, assolir una òptima convivència entre tots els col·lectius que

construeixen Maó suposa un repte, però també una oportunitat per créixer en riquesa i

diversitat cultural. Tots i cada un d’ells són una part indispensable de l’engranatge que

dóna vida al municipi, i de la riquesa de cada grup n’hem de saber extreure el millor.

D’altra banda, i més enllà d’aquesta realitat numèrica, s’han produït canvis qualitatius i

modificacions substantives en les característiques de la població nouvinguda que

seran estudiats en l’anàlisi de situació.

També es fa necessari establir, en aquest Pla, el marc jurídic de referència en matèria

d’immigració a Maó, en tots els àmbits, però fent un especial èmfasi en la importància

que pren l’autonòmic, ja que diverses competències autonòmiques incideixen

actualment en la situació de la població que arriba de l’estranger. Com tractar i abordar

el fet migratori ha esdevingut un element imprescindible a l’hora de dissenyar i

desenvolupar les polítiques públiques, principalment de les administracions

autonòmica i municipal. Així, assolir un procés d’integració complet de les persones de

procedència estrangera que viuen a Maó és un dels principals pilars de la política

d’immigració, el qual deriva d’exercir un seguit de competències (educació, sanitat,

habitatge, orientació per a l’ocupació, entre d’altres) que són, essencialment, d’àmbit

autonòmic, encara que permeten algun grau d’intervenció de l’Estat.

És en aquest sentit que s’elabora el primer Pla municipal de convivència iintegració a Maó, que conté, d’una banda, una anàlisi teòrica; i, de l’altra, una

proposta d’actuacions a desenvolupar. En primer lloc, doncs, s’analitzaran les

principals característiques que conformen la població estrangera al municipi, sempre

intentant destacar-ne els principals trets que la diferencien de Menorca, les illes

5

Balears i la mitjana nacional. També es farà menció, molt breument, al marc jurídic de

referència que regula i afecta la matèria. En segon lloc, i en funció de l’anàlisi

realitzada, es descriuran els principals objectius que es detecten a les diferents àrees

de l’Ajuntament, per assegurar una bona convivència entre la població a Maó, així com

les diferents actuacions que s’estan duent a terme i les que s’acordi que s’haurien

d’impulsar.

1.1. Principis orientadors del Pla

Segons la definició de Cristina Blanco, experta en immigració i actualment professora

de la Universidad de Deusto, la integració és la “incorporació de les persones

immigrades a una societat donada que tingui com a resultat una estratificació social no

basada en l’origen, raça, ètnia o religió dels pobles integrants, culminant el procés en

el desenvolupament d’un sentiment de pertinença a la comunitat de la que es tracti.

Aquest procés d’incorporació és multidimensional, i es pot produir a diferents nivells en

diferents moments no simultanis. La integració no s’ha d’entendre com a sinònim

d’assimilació (conceptes moltes vegades confosos i emprats de manera

intercanviable); en canvi, sí que és un concepte oposat al de separació” 1.

Una de les principals premisses de què parteix aquest Pla és la concepció de la

integració com a procés bidireccional: és a dir, s’entén que la integració de la població

de procedència estrangera no és, en cap cas, responsabilitat d’una única banda, sinó

que, per contra, respon a l’esforç de tots els col·lectius existents a la societat. En

aquest sentit, existeix un conjunt de principis bàsics que han orientat el contingut i

desenvolupament del Pla, que es descriuen a continuació:

- Principi d’igualtat

Aquest principi pretén equiparar els drets i les obligacions de la població estrangera i

de l’autòctona, amb la finalitat de construir una societat justa i inclusiva. Ens referim a

una igualtat de tracte i no discriminació per raó d’origen racial o ètnic, nacionalitat,

sexe, discapacitat, edat, orientació sexual o qualsevol possible motiu que pugui

implicar un tracte desigual.

1 C. Blanco. intervención social con inmigrantes. Reflexiones previas a una política de integración. 2002

6

Aquesta igualtat de tracte i d’oportunitats és una condició imprescindible per assegurar

la cohesió social entre totes les persones de la societat, que només és possible si

s’eliminen els obstacles i barreres que afecten determinats sectors de la població. Per

això, aquest Pla té com a principal finalitat l’establiment d’un conjunt de mesures que

facin possible i reforcin la igualtat d’oportunitats entre totes les persones que viuen al

municipi, independentment de quin sigui el seu origen.

- Principi de ciutadania

Creure en aquest principi és assumir que una plena integració de les persones

nouvingudes implica assegurar la seva participació activa en l’organització social. Cal

crear suficients canals i mecanismes que assegurin la participació de la ciutadania en

els assumptes públics i en la conformació dels espais socials necessaris.

És en aquest sentit que la Comissió Europea planteja el concepte de ciutadania cívica,

que s’entén com un conjunt de drets i obligacions cíviques, socials, econòmiques i

culturals de les persones d’origen estranger, que donen lloc a la igualtat de tracte i

d’oportunitats entre la població immigrada i l’autòctona, així com al reconeixement dels

seus drets de participació a la vida pública.

- Principi d’interculturalitat

Es refereix al respecte i valoració de la diversitat cultural com a mecanisme

d’interacció entre les persones de diferents orígens i cultures. El respecte a la

diversitat cultural és l’element imprescindible per assolir la integració de les persones

estrangeres. És a dir, no es tracta que les persones nouvingudes assimilin la cultura

predominant, però els diferents grups tampoc no s’han de mantenir aïllats entre si. El

principi d’interculturalitat exigeix reconèixer i respectar les diferències entre els

diferents grups, buscant —al mateix temps— la comunicació, interrelació i interacció

entre aquests.

1.2. Metodologia

Pel que fa a la metodologia seguida, distingirem, d’una banda, l’emprada en l’anàlisi

del marc teòric i, de l’altra, la que s’ha seguit en el desenvolupament de les actuacions

proposades.

7

En la conformació del marc teòric, les xifres que s’han pres de referència per a

l’elaboració d’aquest Pla provenen principalment de l’Institut Nacional d’Estadística

(INE), l’Institut Balear d’Estadística (Ibestat) i el padró municipal de l’Ajuntament de

Maó. Altres fonts que s’han emprat especialment són, d’una banda, el Plan Estratégico

de Ciudadanía e Immigración 2007-2010 del Govern Central, de l’altra, el II Pla Integral

d’atenció a les persones immigrades de les Illes Balears del Govern de les Illes

Balears; i, finalment, l’esborrany del Pla Menorca Integra, que es troba actualment en

procés d’elaboració per part del Consell Insular de Menorca. Aquests tres plans són el

marc de referència sobre el qual l’Ajuntament de Maó ha elaborat el Pla municipal de

convivència i integració.

Com a conseqüència de la diversitat de les fonts emprades, i ja que sovint la

disponibilitat d’aquestes es remunta a anys passats, a vegades s’han analitzat les

diferents variables que condicionen la realitat de la població estrangera (sanitat,

educació, característiques demogràfiques...) partint de diferents anys en alguns casos i

en d’altres.

Pel que fa a la metodologia emprada en la configuració i descripció d’objectius i

actuacions, cal destacar, en primer lloc, que les propostes que es presenten són

fonamentalment el resultat d’una feina feta amb tots els departaments de l’Ajuntament.

Per a l’elaboració d’aquesta part central del Pla, es descriuen deu eixos mitjançant els

quals podem classificar els diferents objectius que l’Ajuntament de Maó es planteja per

poder assolir una plena integració i convivència de tota la ciutadania. Aquests deu

eixos són: acollida, Serveis Socials, formació i ocupació, educació, habitatge, salut,

participació, sensibilització i codesenvolupament, igualtat de tracte i gènere. Cada un

d’aquests eixos conté un conjunt d’objectius generals que es plantegen entorn

MARC DE REFERÈNCIA PER A L’ELABORACIÓ DEL PLA

Estatal: Plan Estratégico de Ciudadanía e Integración 2007-2010

PLANS Autonòmic: II Pla integral d’atenció a les persones immigradesde les iIlles Balears.

Insular: Esborrany del Pla Menorca Integra

8

d’aquest, que, al seu torn, conté un conjunt d’objectius específics, els quals igualment

contenen un seguit d’actuacions perquè els diferents objectius puguin ser assolits.

En cada actuació detectada es descriuran els actors responsables i implicats, la

descripció i objectius, els sectors als quals es dirigeix i els indicadors per dur-la a

terme. Així, l’anàlisi de cada actuació conté, d’una banda, informació específica sobre

els actors responsables de realitzar-la, així com els implicats en el seu correcte

desenvolupament. De l’altra, es detallarà una descripció de l’actuació, així com els

possibles objectius concrets que amb aquesta es persegueixen i a quin sector o

col·lectiu específic s’adreça. Finalment, cada actuació detallarà també els instruments

que s’empraran per avaluar-ne l’evolució i els resultats.

10 EIXOS DECONVIVÈNCIA

OBJECTIUSESPECÍFICS

ACTUACIONSOBJECTIUSGENERALS

AJUNTAMENT

ACTUACIÓ

SECTOR ALQUAL

S’ADREÇA

DESCRIPCIÓ

AGENTSIMPLICATS

ÀREES DEL’AJUNTAMENTRESPONSABLES

INDICADORSD’AVALUACIÓ

9

Pel que fa a la temporalització, l’aplicació de totes les actuacions descrites

s’emmarquen en el període 2010-2013. Algunes actuacions són de caràcter immediat,

previstes perquè siguin realitzades el 2010, mentre que d’altres no podran ser

impulsades fins a dates posteriors. Finalment, en relació als indicadors per avaluar el

Pla, aquests són descrits al punt 5 (avaluació i seguiment del Pla).

10

2. ANÀLISI DE LA POBLACIÓ A MAÓ

2.1. EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ

La proporció de persones de procedència estrangera sobre el total de poblacióque viu a Maó és molt superior a la que s’observa al conjunt d’Espanya.

Proporció de població estrangera sobre el total de població, l'any 2009

12,0%

21,7%18,9%

0%

5%

10%

15%

20%

25%

Espanya Illes Balears Maó

Font: Elaboració pròpia a partir de xifres de l’INE i del padró municipal de l’Ajuntament

de Maó. Per a Maó s’han utilitzat les xifres del juny de 2009, mentre que per als altres

països s’han pres xifres corresponents al mes de gener d’aquest mateix any.

Illes Balears és la comunitat autònoma amb una major proporció de població d’origen

estranger sobre el total de població (a 1 de gener del 2009, hi vivien 1.094.972

persones, de les quals 237.352, és a dir, quasi el 22%, eren de procedència

estrangera). Malgrat això, es presenta com una de les comunitats amb una menor

població d’origen estranger respecte al nombre absolut de persones de procedència

estrangera a Espanya (només el 4% del total de persones estrangeres que vivien a

Espanya el 2006 vivien a les illes Balears). A Menorca, l’any 2008, segons les xifres

del padró de l’INE revisades per l’Observatori Balear d’Immigració, hi vivien 15.147

persones de procedència estrangera, que representaven el 6,79% del total de les

persones nouvingudes a les illes Balears. Així, tot i apreciar-se certes diferències entre

les illes, l’elevat pes de la població estrangera és un fenomen extensible a totes elles.

A Maó, les 5139 persones nouvingudes que hi vivien l’any 2008 representaven el34% del total de persones nouvingudes a Menorca.

11

Evolució de la població a Maó

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Població espanyola respecteal total de poblacióPoblació estrangera respecteal total de població

Font: Elaboració pròpia a partir de les xifres de l’INE i del padró de l’Ajuntament de

Maó de l’1 de juny del 2009.

L'evolució de la població a Maó segueix uns patrons similars als del conjunt de l'Estat i

de les illes Balears, ja que la població d’origen estranger creix a uns ritmes molt

superiors als del conjunt de la població. Així, el percentatge de població estrangera

respecte al total ha passat de representar el 4% a quasibé el 20% entre l'any 2000 i el

2009. És a dir: l’any 2009 viuen a Maó un total de 5.648 persones nouvingudes

(gairebé dues persones de cada deu).

Evolució de la població comunitària i extracomunitària a Maó

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

ComunitarisExtracomunitaris


Maó de l’1 de juny del 2009

L’evolució de la població a Maó segons la principal zona d’origen ha mostrat

fluctuacions al llarg del temps, però destaca especialment per tenir una proporció de

ciutadania de procedència extracomunitària (població procedent de països de fora de

la Unió Europea) molt superior a la que presenta el conjunt de Menorca, les illes

Balears i Espanya, que tendeixen a una distribució força més equilibrada entre la

12

població de procedència comunitària i la no comunitària. Així, les persones d’origen no

comunitari representen el 75,6% del total de persones nouvingudes l'any 2009 a Maó,

mentre que les d’origen comunitari en representen el 24,2%.

Població estrangera comunitària i extracomunitària l'any 2008

41,0%

50,9%

47,3%

27,2%

59,0%

49,1%

52,7%

72,8%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Espanya

Illes Balears

Menorca

Maó

Estrangers comunitarisEstrangers no comunitaris

Font: Elaboració pròpia a partir de les xifres de l’INE

2.2. PRINCIPALS ZONES D’ORIGEN

En menys de deu anys, la principal zona de procedència de la població d’origenestranger a Maó ha passat de ser la Unió Europea a l’Amèrica Llatina.

Procedència segons grans zones d'origen l'any 2008

0%10%20%30%40%50%60%

Espanya Balears Maó

Amèrica LlatinaÀfricaUE

Font: Elaboració pròpia a partir de les xifres de l’INE

Al conjunt d’Espanya s’està configurant un notable canvi en el perfil i la distribució de

la població d’origen estranger. L’any 1995, el 50% provenia d’algun país de la UE,

mentre que la resta es podia dividir en tres altres grans grups, que representaven

proporcions similars: Amèrica Llatina, Àfrica i la resta del món. Encara que amb el

temps hagi augment progressivament la població procedent d’arreu (tant la

13

comunitària com l’extracomunitària), l’evolució que s’ha observat durant els darrers

anys ha consistit en una reducció molt considerable de la població de procedència

comunitària sobre el total de població d’origen estranger, tant a Espanya com a les

illes Balears (41% i 48,25% sobre el total de persones de procedència estrangera,

respectivament), mentre que ha augmentat progressivament la ciutadania d’origen

extracomunitari, procedent principalment de Llatinoamèrica i Àfrica.

Evolució de la població estrangera segons continent de procedència a Maó

0%

20%

40%

60%

80%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Amèrica

Europa

Àfrica

Àsia

Font: Elaboració pròpia a partir de xifres de l’INE

A Maó, aquesta és una realitat ja evident i molt més visible que al conjunt d’Espanya i

de les Balears. Així, mentre que l’any 2000 les persones d’origen europeu

representaven quasi el 60% del total de persones procedents de l’estranger, l’any 2009

no arriben a significar el 25%. D’altra banda, el fenomen contrari succeeix amb la

població procedent d’Amèrica, ja que ha passat de representar el 13% del total de

persones procedents de l’estranger a constituir-ne més del 50%. Pel que fa a

l’evolució, a Maó, del col·lectiu de persones procedents d’Àfrica, aquest no segueix els

mateixos patrons que a Balears i Espanya, ja que, des de l’any 2000, ha perdut força

sobre el total de persones estrangeres, si bé les darreres xifres disponibles del padró

municipal del 2009 mostren certa recuperació, deguda a l’important increment al

municipi de la població procedent del Marroc.

El col·lectiu de persones d’origen estranger procedents d’Amèrica es configuracom el de major presència a Maó.

14

Principals zones de procedènciade la població estrangera a Maó

l'any 2008

Amèrica51%

UnióEuropea

27%

Restad'Europa

2% Àsia3%

Àfrica17%

Principals zones deprocedència de la poblacióestrangera a Maó l'any 2000

Amèrica13%

Europa58%

Àfrica25%

Àsia4%


Si s’analitza més detingudament la distribució a Maó de la ciutadania de procedència

estrangera segons la zona d’origen, destaquen els següents tres fets: en primer lloc, i

atès que es tracta del fet més visible de tots, es pot detectar certa davallada del pes

relatiu que ocupen les persones procedents d’Europa i Àfrica sobre el total de

població, mentre que la població procedent d’Amèrica augmenta. D’aquesta manera,

les persones procedents d'Amèrica han passat de representar el 12,6% del total de

persones de procedència estrangera l'any 2000 a constituir més del 50% l'any 2008.

En segon lloc, el nombre total de persones d’origen comunitari en relació al total de

persones d’origen estranger a Maó, malgrat haver crescut en nombre, ha mantingut

una proporció sobre el total força estable en el temps (al voltant d’un 25-30%), i molt

inferior a la proporció que aquest col·lectiu ocupa en el conjunt de Menorca, les

Balears i Espanya. Una evolució similar han seguit les persones procedents de l'Àsia,

ja que, malgrat haver augmentat en nombre, s'han mantingut estables en el

percentatge que representen respecte al total de persones nouvingudes, que ha estat,

al llarg del període estudiat, al voltant d'un 3-3,5%.

El tercer fet a destacar és que la població maonesa procedent d’Àfrica, malgrat haver

augmentat amb el temps el nombre total de persones, ha reduït significativament la

seva proporció en relació al total, seguint d’aquesta manera l'evolució inversa a la de

les persones procedents de l'Amèrica Llatina: ha passat de significar quasi el 25 % del

total de persones l'any 2000 a representar el 17,4% l'any 2008.

15

Evolució de la població estrangera segons país d'origen a Maó

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

EquadorMarrocBolíviaRegne UnitBrasilItàliaArgentinaColòmbiaRomania


Maó (1 de juny del 2009)

Els principals països d’on provenen un major nombre de persones a Maó l’any2009 són l’Equador i el Marroc, als quals segueixen, a força distància, Bolívia i elRegne Unit.

Principals països d'origen de la població d'origen estrangera a Maól'any 2009

Equador17%

Marroc17%

Bolívia10%

Regne Unit9%

Colòmbia5%

Perú2%

Alemanya2%

Resta18%

Romania4%

Argentina5% Brasil

6%

Itàlia5%



A dia 1 de juny del 2009, hi ha dos països d'on provenen la major part de persones

d’origen estranger a Maó, ja que ambdós sumen, a proporcions similars, més del 30%

del total de població d’origen estranger: l'Equador i el Marroc. L'evolució en la

proporció de persones procedents d'aquests països, però, tendeix amb el temps a una

reducció del seu pes sobre el total, a favor de persones d'altres procedències i

nacionalitats, en especial de les procedents del Brasil i Bolívia. Cal fer referència, però,

al fet que s'observa, segons les darreres xifres del padró municipal de dia 1 de juny del

16

2009, un nou increment del nombre de persones d'origen marroquí. D’altra banda, la

proporció de persones d’origen argentí i colombià representa, tant un com l’altre, el 5%

sobre el total de la població d’origen estranger.

La proporció de persones d’origen britànic ha reduït a la meitat el pes que ocupasobre el total en menys de deu anys.

Pel que fa a la població de procedència comunitària, s'ha reduït la seva proporció

sobre el total en tots els casos, i en especial el de les persones d’origen britànic (que

han passat de significar quasi el 20% del total de persones nouvingudes l’any 2002 a

menys del 10% el 2009). Pel que fa a les procedents d’Alemanya i Itàlia, que són els

altres dos països comunitaris amb una major proporció de persones de procedència

estrangera, el seu pes sobre el total s’ha mantingut força estable en el temps. Encara

que amb molt menor proporció, altres països d’on provenen les persones, a Maó, l’any

2009 són el Perú, l’Uruguai, la Xina i les Filipines.

Població estrangera segons país d'origen, l'any 2009

0%2%4%6%8%

10%12%14%16%18%

Espanya Illes Balears Maó

Regne Unit Alemanya Itàlia Marroc Equador Colòmbia BolíviaArgentina Perú Brasil Romania



Les principals peculiaritats que s'observen a Maó en relació al conjunt d'Espanya i de

les illes Balears són les dues següents: en primer lloc, i malgrat que s’hagi reduït el

percentatge que representa la població d'origen britànic sobre el total, aquest continua

sent major que al conjunt d'Espanya. Les raons d'aquest fet s'expliquen per motius

històrics, atesos els clars lligams entre la població britànica i la menorquina. També

s'observa una major proporció de persones d’origen italià que a la mitjana d'Espanya,

si bé aquesta és una diferència força menys significativa. Pel que fa a la població

procedent d'Alemanya, ocupa una proporció similar a la del conjunt nacional, però és

17

molt inferior a la mitjana de Balears (a Mallorca existeix una forta presència i un fort

vincle amb aquest col·lectiu).

En segon lloc, la proporció que ocupa a Maó la població procedent de Bolívia,

l'Equador i el Brasil representa més del doble de la que tenen aquests col·lectius a

Espanya. També la població procedent del Marroc i de l’Argentina destaca per tenir un

pes considerablement major. Cal citar, igualment, el col·lectiu procedent de Romania,

que des de fa uns anys ha pres força.

2.3. ESTRUCTURA DEMOGRÀFICA DE LA POBLACIÓ

Pel que fa a la distribució segons el gènere de la població, la proporció d’homes sobre

el total de població en el col·lectiu de persones nouvingudes és major que en el

col·lectiu de població d’origen espanyol, fet que presenta una distribució per gènere

més equilibrada (fins i tot, pot apreciar-se una lleugera major proporció de dones).

Distribució per sexe, a Maó, l'any 2008

45%46%47%48%49%50%51%52%53%

Total població Població espanyola Població estrangera

HomesDones


La distribució d’homes i dones segons l’origen nacional o estranger presenta unes

proporcions equilibrades tant al conjunt d’Espanya com a les illes Balears, Menorca i

Maó. Així, pel que fa a la suma de la població total, aquesta distribució tendeix a ser,

aproximadament, d’un 51% de dones i un 49% d’homes, si bé aquesta relació

s’inverteix a l’hora d’estudiar la població de procedència estrangera, la qual mostra una

proporció lleugerament superior d’homes respecte a la de dones, encara que es tracta

d’un percentatge força reduït (el 52,5% de la població d’origen estranger són homes i

el 47,5%, dones).

18

Quasi 8 de cada 10 persones d’origen estranger es troben en edat activa (16-64anys), mentre que la situació d’aquest col·lectiu en el cas del grup de majors de

65 anys no arriba a significar el 5% del total.

Distribució de la població per principals categoriesd'edat, a Maó, l'any 2008

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Total població Total espanyols Total estrangers

Menors de 16 anysDe 16 a 64 anysDe 65 i més anys


Pel que fa a l’anàlisi de la població per edats, destaca el fet que el conjunt de persones

d’origen estranger a les illes Balears gaudeix d’un perfil més jove que l’espanyol: un

78,8% dels primers té entre 16 i 64 anys (edat laboralment activa), percentatge 10

punts superior al de la població d’origen espanyol (68,5 %). A Maó, de la mateixa

manera, el 78,5% de persones d’origen estranger tenien, l'any 2008, entre 16 i 64

anys, mentre que aquest mateix grup d'edat ocupava el 67% de la població nascuda a

Maó. En conseqüència, mentre que el grup comprès entre els menors de 16 anys no

presenta diferències segons quin sigui l’origen de la població, el grup de persones

majors de 65 anys és molt inferior en el cas de la ciutadania procedent de l'estranger

(un 5% del seu total), mentre que aquest mateix grup, en el cas de la població d’origen

espanyol, representa el 16,4%. En el cas de les persones de procedència

extracomunitària, les persones majors de 65 anys no superen el 2%.

Aquest fet s’explica, principalment, perquè predomina una migració de tipus laboral, i,

per tant, amb més població en edats actives, que registra la seva màxima intensitat

entre els 25 i els 39 anys. En canvi, s’observa una proporció molt reduïda de població

en el tram d’edat major de 65 anys.

Contrastant amb l’anterior perfil, trobem un grup amb motivacions residencials i una

estructura d’edats madura, més pròpia dels nacionals de la Unió Europea. Aquest grup

registra les seves màximes intensitats en el període de 35 a 59 anys i de 64 i més

19

anys. Així doncs, tot i la contínua arribada de persones procedents del nord d’Europa

en edat de jubilació i l’envelliment progressiu de les ja establertes fa uns quants anys,

el conjunt de les illes Balears es caracteritza, a dia d’avui, per presentar una estructura

poblacional rejovenida, gràcies a la contribució d’una població de procedència

extracomunitària, en edat laboral i fèrtil, que hi repercuteix amb índexs de fecunditat

més elevats que els de la població autòctona.

2.4. EDUCACIÓ

La taxa d’escolarització de la població d’origen estranger a Maó és de les més

elevades de Menorca, superior a la de les illes Balears i, encara més, molt més

elevada que la del conjunt d’Espanya.

Proporció d'alumnat estranger sobre el total d'alumnat,a Maó, el curs 2007-2008

16,9%18,8%

8%

0%

5%

10%

15%

20%

Primària ESO Postobligatòria

Font: Elaboració pròpia a partir de les xifres proporcionades per la Conselleria

d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears

En el curs acadèmic 2005-2006, l’alumnat d’origen estranger al conjunt d’Espanya

representava el 7% del total d’alumnes, mentre que a les illes Balears sumava quasi el

doble: el 12%. Segons les darreres xifres de l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears,

en el curs 2007-2008 l‘alumnat d’origen estranger ja totalitzava 26.110 persones, que

representaven el 16% del total de l’alumnat no universitari a les illes Balears.

Segons xifres elaborades per la Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les

Illes Balears, la proporció d’alumnat d’origen estranger a l’educació no postobligatòria

a Menorca, en aquest mateix curs acadèmic 2007-2008, era del 14%, mentre que a la

mitjana de Maó és més elevada que la de Menorca i que la de Balears: el 17,5%.

20

A Maó, durant el curs acadèmic 2007-2008, quasi dos de cada deu alumnesmatriculats, tant a l’educació primària com a secundària, eren d’origen

estranger.

Pel que fa a l’educació infantil i primària, en el curs 2007-2008 Maó era de les localitats

de Balears amb més alumnat d’origen estranger (quasi el 17% sobre el total). Aquesta

proporció, a Menorca, només era superada per es Castell. Pel que fa a la secundària,

quasi el 19% del total de l’alumnat d’ESO era d’origen estranger. Aquest col·lectiu, en

canvi, ocupava una proporció molt reduïda respecte al total de l’alumnat a l’educació

postobligatòria, ja que només el 8% del total de l’alumnat era d’origen estranger.

Aquest col·lectiu de joves i adolescents són, generalment, la segona generació de les

persones que provenen de l’estranger i, per tant, es troben molt més arrelades a Maó

que a la terra de procedència dels seus pares i mares. Davant el fenomen actual que

s’està vivint a Maó, en el qual cada vegada és menor la població jove davant un

evident envelliment, aquest col·lectiu de població representa, sense cap mena de

dubte, un capital humà molt valuós per a Maó des d’una perspectiva de

desenvolupament social i econòmic.

2.5. SANITAT

Les persones d’origen extracomunitari obtenen menys targetes sanitàries queles de procedència comunitària.

Obtenció de targetes sanitàries segons l'origen de la població l'any 2008

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

Població d'origen estranger Població d'origen espanyol

Illes BalearsMenorca

Font: Elaboració pròpia a partir de xifres del Gabinet Tècnic de l’IB-Salut,

proporcionades per l’Observatori Balear d’Immigració

Segons fons del Gabinet Tècnic de l'IB-Salut, proporcionades per l'Observatori Balear

d'Immigració, quasi el 20% de les targetes sanitàries registrades a les illes Balears

21

l'any 2008 corresponien a persones d'origen estranger (el 6% a la població de

procedència comunitària i el 14% a la de procedència extracomunitària). L’obtenció de

targetes sanitàries és proporcional a les característiques demogràfiques analitzades

segons l’origen de la població. És a dir, l’obtenció de targetes sanitàries per part de

persones d’origen estranger és major a les illes Balears que a Menorca, perquè també

la proporció de persones d’origen estranger a les illes Balears és major.

Targetes sanitàries segons principal zona de procedència l'any 2008

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Illes Balears Menorca

Amèrica LlatinaMagrebUE

Font: Elaboració pròpia a partir de xifres del Gabinet Tècnic de l’IB-Salut,

proporcionades per l’Observatori Balear d’Immigració

Usuaris de targeta sanitària a Maó l'any 2009

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

Equad

or

Marroc

Regne

Unit

Brasil

Argenti

na

Roman

ia

Font: Elaboració pròpia a partir de les xifres proporcionades pel Departament de

Targetes Sanitàries de l’Àrea de Salut de Menorca

Segons fons proporcionades pel Departament de targetes sanitàries de l’Àrea de Salut

de Menorca, el 71,4% de maonesos i maoneses de procedència estrangera consten

22

com a persones usuàries de la targeta sanitària l’any 2009. Trobem, però, una

important diferència segons la zona de procedència de la població: mentre que les

persones que provenen dels països extracomunitaris registren unes elevades taxes

(aproximadament el 85% de ciutadans procedents de l’Equador, el Brasil, Colòmbia, o

el 74% de la ciutadania procedent del Marroc n’és usuària), les persones procedents

de països comunitaris, contràriament, sol·liciten amb molt menor proporció la targeta

sanitària (el 50% en el cas dels procedents del Regne Unit, o el 44% en el cas dels

procedents d’Itàlia).

2.6. MERCAT DE TREBALL

La taxa d’activitat que s’observa entre el conjunt de la població estrangera aEspanya és força superior a la de la població d’origen espanyol. El mateixsucceeix amb la taxa d’atur.

La taxa de població d’origen estranger afiliada el juny de 2008 a les illes Balears era

del 20,2%, la més alta de l’Estat i quasi el doble que la de la mitjana nacional, que era

de l’11,1%. A més, aquesta taxa ha experimentat un creixement continu des de l’any

2001, en què era del 8,5%, però sempre s’ha mantingut per sobre de la mitjana

d’Espanya. Per nacionalitats, destaquen els afiliats procedents d’Alemanya, l’Equador,

el Marroc, el Regne Unit, Itàlia, Colòmbia, l’Argentina i Romania, per aquest ordre.

Taxa d'atur de la població total i de la poblacióestrangera l'any 2008

0%

2%

4%

6%

8%

10%

12%

Maó Menorca Balears

Taxa d'atur registrat dela població total

Taxa d'atur de lapoblació d'origenestranger entre 16 i 64anys

Font: Elaboració pròpia a partir de xifres del padró municipal de l’INE. Pel que fa a la

taxa d’atur de la població estrangera, s’ha calculat sobre el total de persones entre 16 i

64 anys; per tant, resultarà superior que si s’hagués disposat de la informació de la

població activa estrangera total.

23

D’aquesta manera, la taxa d’atur de la població comunitària és similar a la de la

població d’origen espanyol, mentre que la població extracomunitària i la procedent de

l’Amèrica Llatina presenta unes taxes d’atur una mica superiors. Pel que fa a la

ciutadania procedent de la resta del món, la taxa d’atur d’aquest col·lectiu quasi

duplica la de les persones nascudes a Espanya. Segons l’Observatori Balear

d’Immigració, el 26,24% de la població aturada registrada com a mitjana anual l’any

2008 era d‘origen estranger (el 32%, comunitaris; i el 68,6%, extracomunitaris).

L'any 2008, a Maó, la població aturada d’origen estranger representava el 32,1% del

total de població aturada a Maó;aquesta és una proporció més elevada que la de

Menorca i la de les illes Balears. La taxa d'atur de la població d’origen estranger a Maó

és de l'11%, més elevada que la de Menorca i que la mitjana de Balears. Cal subratllar

el fet que quasi nou de cada deu d'aquest 32% de població aturada d’origen estranger

era de procedència extracomunitària a Maó (el 86% del total d’aturats de procedència

extracomunitària davant el 14% d’aturats de procedència comunitària), mentre que a

Menorca i a les illes Balears aquesta distribució és més equilibrada.

Quasi vuit de cada deu persones d’origen estranger a Maó l’any 2008 es troba enedat activa (entre 16 i 64 anys).

Població activa l'any 2008

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

Maó Menorca Illes Balears

Població activa total

Població d'origen estrangerentre 16 i 65 anysPoblació activa d'origenespanyol

Font: Elaboració pròpia a partir de xifres del padró municipal

Una altra xifra que cal ressaltar especialment fa referència al fet que tant a Maó, com a

Menorca, així com al conjunt de les illes Balears i d’Espanya, la població d’origen

estranger es troba en edat activa (entre 16 i 64 anys). Pel que fa a la població activa

total d'origen espanyol, aquesta representa aproximadament el 40% del total tant a

Maó, com a Menorca i a les illes Balears. Si bé les xifres de què disposem en el cas de

24

la població d'origen estranger engloben el total de persones entre 16 i 64 anys,

aquesta població en edat activa no té perquè estar cercant feina (i, per tant, estar

realment activa), així que no tota comptabilitzaria com a població activa. Malgrat això,

aquestes xifres ens donen una idea aproximada de la gran contribució que fa el

col·lectiu de persones estrangeres a l'activitat econòmica del territori on s'ubiquen,

perquè la immensa majoria d'aquestes es troben en situació d’activitat. És a dir: o bé

treballen, o bé estan aturades i cerquen feina.

25

3. MARC JURÍDIC

ÀMBIT INTERNACIONAL

Tractats i convencions internacionals

§ Declaració Universal de Drets Humans (1948)

§ Declaració Universal dels Drets de la l’Infància (1959)

§ Pacte Internacional sobre Drets Civils i Polítics (1966)

§ Pacte Internacional sobre Drets Econòmics, Socials i Culturals (1966)

Convencions i convenis celebrats en el marc de l’ONU (Organització de les Nacions

Unides):

ÀMBIT COMUNITARI

Tractat Constitutiu de la Comunitat Europea (1957) - Títol IV, sobre “Visats, asil,

immigració i altres polítiques relacionades amb la lliure circulació de les persones”.

- Convenció de les Nacions Unides contra la delinqüència organitzada transnacional o

Convenció de Palermo (2001)

- Conveni internacional sobre la protecció dels drets de tots els treballadors migrants i de les

seves famílies (1990)

- Convenció internacional sobre els drets dels infants (1989)

- Convenció internacional contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumanes o

degradants (1984)

- Convenció internacional sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la

dona (1979)

- Convenció internacional sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació racial

(1965)

- Convenció sobre l’estatut dels apàtrides (1954)

- Convenció sobre l’estatut dels refugiats (1951)

- Conveni número 97 de la OIT sobre treballadors migrants (1949)

26

Tractat de la UE (1992), modificat pel Tractat d’Amsterdam de 1997.

En el marc del Consell d’Europa:

ÀMBIT ESTATAL

Constitució Espanyola del 1978: Estableix el marc de drets i obligacions bàsiques de

la ciutadania de procedència estrangera i la incidència del dret comunitari europeu i els

tractats internacionals ratificats a Espanya.

La Llei Orgànica 2/2009 d’11 de desembre, de reforma de la La Llei orgànica 4/2000,

d’11 de gener, sobre els drets i llibertats de les persones estrangeres a Espanya i la

seva integració social. Aquesta Llei és el marc normatiu que constitueix el teló de fons

per al reconeixement d’una situació legal, que permeti a la persona d’origen estranger

reclamar els drets que té com a ciutadà, i perquè pugui presentar les reivindicacions

necessàries en els terrenys social, econòmic, laboral i polític. Ha estat reformada en

tres ocasions a través de les lleis orgàniques 8/2000, del 22 de desembre, 11/2003,

del 29 de setembre, i 14/2003, del 20 de novembre, i ha estat modificada per la

Sentència 236/2007, del 7 de novembre. La regulació que conté aquesta Llei es

concreta i es desenvolupa a través de diverses normes reglamentàries (la principal és

el seu mateix Reglament d’execució, aprovat pel Decret 2393/2004, del 30 de

desembre, i modificat pel Reial decret 1162/2009, del 10 de juliol).

Els òrgans establerts per la Llei orgànica 4/2000 també han estat objecte de

desenvolupament normatiu:

- Conveni del Consell d’Europa sobre accions contra el tràfic d’éssers humans (2005)

- Carta dels Drets Fonamentals de la UE (2000)

- Conveni relatiu a l’estatut jurídic del treballador migrant (1977)

- Carta Social Europea (1961)

- Convenció europea per a la protecció dels drets humans i llibertats fonamentals (1950)

27

ALTRA NORMATIVA:

- Reial decret 1162/2009, de 10 de juiliol, que modifica el Reial decret 2393/2004, de

30 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei orgànica 4/2000, d’11 de

gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social.

- Llei 12/2009, de 30 d’octubre, reguladora del dret d’asil i de la protecció subsidiària.

- Reial decret 865/2001, de 20 de juliol, que aprova el Reglament de reconeixementde l’estatut d’apàtrida.

- Reial decret 1161/2009, de 10 de juliol, pel qual es modifica el Reial decret240/2007, de 16 de febrer, sobre entrada, lliure circulació i residència a Espanyade ciutadans dels estats membres de la Unió Europea i d’altres Estats part, a

l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu. (Aquest Reial decret incorpora a

l’ordenament jurídic espanyol la Directiva 2004/38/CE, del Parlament Europeu i del

Consell, de 29 d’abril de 2004, que regula el dret d’entrada i sortida del territori d’un

Estat membre, el dret de residència dels ciutadans de la Unió i dels membres de les

seves famílies, i els tràmits administratius que s’han de realitzar davant les autoritats

dels Estats membres.

Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia, dependent de la Direcció General

d’Integració dels Immigrants del Govern central.

Fòrum per la Integració Social d’Immigrants – Reial decret 3/2006, del 16 de gener

Consell per la Promoció de la Igualtat de Tracte i No Discriminació de lesPersones per Origen Racial o Ètnic – Reial decret 1262/2007, de 21 de setembre,

pel qual es regula la composició, competències i règim de funcionament del Consell.

Modificat pel Reial decret 1044/2009, de 29 de juny.

Comissió Interministerial d’Estrangeria – Reial decret 1946/2000, d’1 de desembre,

modificat pel Reial decret 645/2002, de 5 de juliol.

Consell Superior de Política d’Immigració – Reial Decret 344/2001, de 4 d’abril,

modificat pel Reial decret 507/2002, del 10 de juny.

Observatori Permanent de la Immigració – Reial decret 345/2001, de 4 d’abril

Comissió Laboral Tripartita, creada en virtut de la disposició addicional número 15

del Reglament de la Llei orgànica 4/2000, com a òrgan del qual formen part les

organitzacions sindicals i empresarials més representatives de caràcter estatal.

28

- Reial decret 1353/2003, de 24 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament sobre el

règim de protecció temporal en cas d’afluència massiva de persones desplaçades.

- El Codi Civil regula el règim de nacionalitat a Espanya. Ha estat reformat per les

lleis 18/1990, de 17 de desembre, i 36/2002, de 8 d’octubre.

ÀMBIT AUTONÒMIC

- Estatut d’Autonomia de les Illes Balears: la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer,

de reforma de l’Estatut, recull de forma específica a l’apartat 50 la integració social i

econòmica de la persona immigrant, i l’article 32.18 estableix que correspon a la

Comunitat Autònoma de les Illes Balears la funció executiva en matèria d’immigració,

en els termes previstos a la Constitució i a la legislació de l’Estat.

- Llei 4/2009, d’11 de juny, de Serveis Socials de les Illes Balears, publicada al

BOIB número 89, del 18.06.2009, que recull l’actuació dels poders públics en matèria

de Serveis Socials de tota la població.

- Fòrum de la Immigració de les Illes Balears, que es va constituir mitjançant el

Decret 237/1999, de 5 novembre (BOCAIB núm. 141, d’11 de novembre), modificat

pels decrets 106/2001, de 27 de juliol (BOIB núm. 93, de 4 d’agost), 88/2006, de 6

d’octubre (BOIB núm. 143, de 14 d’octubre), i 1/2009, de 16 de gener.

MENORCA

- Fòrum de la Immigració a Menorca, publicat en el BOIB núm. 71, de 16.5.2006; hi

figura l’anunci relatiu a l’acord adoptat pel Ple del Consell Insular de Menorca, en

sessió extraordinària de 28 d’abril de 2006, pel qual s’aprova inicialment la modificació

del reglament del Fòrum de la Immigració a Menorca, sense que dins el termini legal

d’exposició al públic s’hagi presentat cap reclamació ni suggeriment al respecte; per

tant, s’entén elevada a definitiva la seva aprovació i es fa públic el seu text íntegre.

- El Reglament del Fòrum es publicà al BOIB número 96, de 8 de juliol de 2006.

ÀMBIT MUNICIPAL: Normativa a Maó

29

- Reglament de Participació Ciutadana., publicat en el BOIB número 56, de

l’11.06.2009. L’article primer del Reglament reconeix el dret de participació de tota la

ciutadania, directament o mitjançant associacions ciutadanes. I, més en concret,

l’article 12.3, relatiu a la promoció efectiva dels drets de participació, estableix que

“...l’Ajuntament fomentarà l’associacionisme de les persones i dels grups que es troben

en pitjor situació d’interlocució social i promourà la participació dels immigrants”.

30

4. ANÀLISI DELS EIXOS

4.1. Acollida

Les característiques dels actuals processos migratoris exigeixen a l’Administració

d’establir suficients dispositius d’acollida per donar resposta als diferents tipus de

necessitats a les quals s’enfronten les persones nouvingudes quan arriben a un país

que no coneixen, en el qual han d’aconseguir uns mitjans de subsistència que no

sempre tenen.

Cal, doncs, oferir informació sobre els recursos disponibles i sobre com hi poden

accedir, a la vegada que cal establir els recursos específics de caràcter temporal per

ajudar-los a aconseguir una vida autònoma i digna. Aquests dispositius d’acollida no

només s’han d’incrementar, sinó que també han de respondre a uns criteris de qualitat

i a uns objectius de plena inserció de la població estrangera a la societat.

L’acollida constitueix un dels principals condicionants del procés d’integració, ja que

permet accelerar la seva inserció en tots els àmbits vitals, afavorint igualment

l’adquisició d’un sentiment de pertinença envers la nova societat. D’altra banda, ja que

una part de la població estrangera es pot veure immersa en processos d’exclusió

social, s’ha de tenir present que existeixen grups de població i persones amb

necessitats específiques que és necessari atendre i acollir d’una manera diferenciada,

per aconseguir que trobin el seu lloc a la societat.

L’èxit de les mesures i polítiques d’acollida exigeix una coordinació entre les diferents

administracions i organitzacions que hi tenen competència. Per això, la importància

que pren l’àmbit local en el procés d’integració de les persones estrangeres és clau:

En aquest sentit, incrementar la capacitat dels dispositius d’acollida exigeix reforçar no

només el paper de l’Ajuntament de Maó a l’hora de perseguir aquest fi, sinó també el

de les associacions de persones procedents de l’estranger i les organitzacions no

governamentals, que hi tenen un paper clau.

En funció de les problemàtiques a les quals es pretén fer front, els objectius que es

persegueixin i les necessitats que s’hagin de cobrir amb els diferents programes

d’acollida, les diferents mesures poden estructurar-se de la següent manera:

31

Acollida inicial de caràcter general: Informació i orientació

Va dirigit a individus, grups i institucions, a fi d’informar-los sobre els drets que els

poguessin correspondre i els recursos socials existents, així com l'assessorament

especialitzat sobre problemes socials i la seva canalització, quan sigui necessari, a

la resta de Serveis Socials existents. Aquest primer contacte es refereix a un procés

d’informació i orientació inicial.

Acollida de persones en situació d’especial vulnerabilitat

Són un conjunt d’actuacions socials vinculades a situacions específiques de

vulnerabilitat en què es troben algunes persones nouvingudes. Una vegada ja s’han

atès les necessitats més bàsiques (en l’acollida social), aquesta intervenció consisteix

en la derivació als serveis públics, tant de caràcter general com d’intervenció.

Acollida especialitzada: prevenció i inserció social

Són intervencions que realitzen equips professionals envers col·lectius específics, com

ara sol·licitants d’asil, refugiats o altres beneficiaris de protecció internacional, sempre

que requereixin un tractament especialitzat. Així, un segon bloc de destinataris

d’aquesta acollida especialitzada fa referència als treballadors i treballadores que

provenen de l’estranger i arriben mitjançant un procediment de migració programada,

com els temporers, que arriben per una campanya o una obra de servei determinada,

per retornar al seu país d’origen una vegada finalitzada l’obra o servei. Així mateix,

també s’hi inclou el contingent de treballadors estrangers, que inclou les persones amb

visats de cerca de feina.

4.2. Serveis Socials

La Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener (BOE el 12/01/2000), sobre drets i llibertats de

les persones estrangeres a Espanya, determina a l’article 14.2 que «els estrangers

residents tindran dret als Serveis Socials i a les prestacions socials, tant a les generals

i bàsiques com a les específiques, en les mateixes condicions que els espanyols».

Igualment, l’article 14.3 diu que “Els estrangers, independentment de quina sigui la

seva situació administrativa, tenen dret als serveis i prestacions socials bàsiques”. Així,

ja que la raó de ser de la xarxa de Serveis Socials municipals és garantir l’accés de

32

tota la població als serveis públics, cal eliminar tots aquells obstacles que en dificultin

l’accés per part de la població de procedència estrangera.

Les prestacions que es defineixen com a bàsiques al Sistema Públic de Serveis

Socials són les següents:

• Informació i orientació

• Ajuda a domicili i altres suports a la unitat de convivència

• Allotjament alternatiu

• Prevenció i inserció social

La intervenció social amb el col·lectiu de persones estrangeres ha de tenir un caire

integral. D’una banda, es tracta d’un col·lectiu que necessita un enfocament específic

dels serveis; per tant, és necessària la formació específica dels serveis de base i la

creació de noves figures de mediació: els mediadors interculturals. D’altra banda, els

serveis municipals reben el suport del Consell Insular de Menorca, mitjançant el

desenvolupament de serveis especialitzats, com poden ésser les Oficines d’Informació

i Assessorament a l’Immigrant (OFIM), que no només orienten les persones

estrangeres en una fase inicial d’acollida, sinó que estan especialitzats en la resolució

de totes les problemàtiques en les quals es pugui trobar aquest col·lectiu de població.

4.3. Formació i ocupació

Tenir una ocupació és una de les condicions fonamentals per garantir la integració de

la població estrangera, així com per fomentar la seva participació a la societat

d’acollida. Al lloc de feina, aquesta integració es pot fomentar mitjançant el

reconeixement de les qualificacions adquirides al seu país d’origen (o a un altre país),

o bé facilitant-los oportunitats de formació, perquè puguin adquirir les capacitats que

se’ls exigeixin en el nou lloc de feina, o establint els programes necessaris que en

facilitin l’accés.

Sens dubte, les actuacions en formació són bàsiques per assegurar la integració de

les persones nouvingudes. D’altra banda, les seves necessitats formatives són molt

variades, en funció del nivell educatiu o del coneixement que tinguin de les llengües

d’acollida, així com les habilitats i bagatge cultural que hagin adquirit. D’aquesta

33

manera, els coneixements referents a la llengua o llengües d’acollida, per exemple,

condicionen enormement les seves possibilitats i activitat laboral. Per això, en la

formació que es realitzi durant la fase inicial d’acollida és fonamental poder atendre les

diferents necessitats de formació lingüística i ocupacional, amb la incorporació als

centres i aules de formació d’adults de diferents cursos d’alfabetització i de llengua

catalana i castellana. En aquest sentit, es disposa actualment de diversos projectes

d’inclusió, dirigits tant a la formació com a l’ocupació de les persones de procedència

estrangera, dissenyats pel Servei d’Ocupació de les Illes Balears (SOIB).

4.4. Habitatge

La Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a

Espanya i la seva integració, estableix que “els estrangers residents tenen dret a

accedir al sistema públic d’ajudes en matèria de vivenda en les mateixes condicions

que els espanyols”.

L’habitatge és, avui en dia, un dels principals problemes de la nostra societat, i afecta

particularment les persones nouvingudes, ja que, a causa dels elevats preus (tant de

compra, com de lloguer), és un problema que afecta particularment aquells col·lectius

més vulnerables econòmicament. A més, l’accés a préstecs bancaris per part de la

població nouvinguda és molt dificultós, per la seva habitual manca de treballs fixos,

avals, etc. En aquest sentit, incidir en l’habitatge implica establir polítiques públiques

que permetin que la població nouvinguda pugui disposar d’una casa en condicions

equiparables a les de la població autòctona.

Així doncs, si no s’assoleix amb èxit el repte de l’habitatge, el resultat pot derivar-se en

problemes d’exclusió social, o en la creació de zones urbanes amb excessiva

concentració residencial i problemes de convivència, no només entre persones de

procedència estrangera i població autòctona, sinó també entre diferents col·lectius de

persones estrangeres.

4.5. Educació

El dret a l’educació és un dels drets fonamentals recollits a la Constitució Espanyola.

Per això, és necessari garantir-ne l’accés a tota la població. A més, l’educació és un

dels espais en què més real i efectiva es pot fer la cohesió social. Mostra d’això és que

34

constitueix l’àrea que més s’ha hagut d’adaptar als canvis que s’han produït amb el

temps a conseqüència del fet migratori.

En aquest context, tenint en compte que la taxa d’escolarització a Balears és de les

més elevades d’Espanya (i que a Maó és fins i tot superior que la taxa mitjana de

Balears), el principal nou repte d’aquest Ajuntament, de cara al sistema educatiu, és

l’atenció a la diversitat cultural i a la formació en valors i actituds, encaminada a

millorar la convivència i comprensió mútua entre els diferents col·lectius de persones

que conviuen a Maó.

La diversitat cultural és, doncs, un fet innegable. Una de les manifestacions en què

més es deixa veure és a les aules dels centres educatius, on el nou alumnat pren

contacte, per primera vegada, amb la resta. D’aquí, la importància cabdal de les

mesures que cal prendre a l’escola per afavorir la integració, amb l’adoptció de

polítiques inclusives. Si aquestes mesures estan ben enfocades —i tant el professorat

com l’alumnat en prenen les pautes necessàries—, l’èxit d’una plena integració estarà

molt ben encaminat.

Per integrar-se a la nova societat d’acollida, les llengües que s’hi parlen són també un

element clau; per això, s’han de dissenyar programes específics que en permetin

l’aprenentatge a l’estranger. En aquesta línia, la Conselleria d’Educació i Cultura de les

Illes Balears du a terme el Pla d’acolliment lingüístic i cultural als centres, a fi de donar

resposta a l’important augment a les aules de l’alumnat de procedència estrangera. I

és que a les illes Balears, així com als diferents territoris en què la llengua catalana

coexisteix amb la castellana, l’aprenentatge de la llengua pren una importància

primordial en la plena integració de la població estrangera, ja que el conjunt de la

població valora enormement l’adquisició i ús de la llengua pròpia, a banda de la

castellana. De fet, aquest punt sovint incrementa enormement les possibilitats

d’integració a la societat d’acollida.

4.6. Salut

Un dels principals factors que condicionen la integració i participació de la població

estrangera a la societat d’acollida és l’accés al sistema sanitari públic i a una

assistència sanitària de qualitat en condicions d’igualtat amb la població autòctona. La

població nouvinguda pot patir uns problemes sanitaris particulars. Entre els principals

factors que condicionen la salut de les persones nouvingudes figuren les dificultats que

35

troben a l’hora d’accedir a un treball normalitzat o a la xarxa sanitària pública, així com

la convivència en zones d’elevat risc social, o els problemes de comunicació associats

a l’idioma i a les diferències culturals. Tots aquests impediments poden afectar el seu

estat de salut i generar-los problemes d’estrès o psicosomàtics, que sovint s’afegeixen

al dol d’haver deixat enrere família i amics.

Per tot això, existeix una clara necessitat d’apropar-se als diferents col·lectius de

persones estrangeres, a fi d’escoltar i entendre les seves concepcions de salut i

malaltia, així com la seva explicació de com les curen o afronten als seus països

d’origen. És així com el col·lectiu sanitari de Maó podria disposar dels coneixements

necessaris per atendre amb més sensibilitat i efectivitat la població nouvinguda. En

aquest sentit, la creixent participació de personal sanitari de diversos orígens ètnics al

sector de la salut ha de poder contribuir a prevenir la discriminació i garantir que es

tinguin en compte els obstacles culturals existents en l’actualitat.

Així, segons l’Ajuntament de Maó són prioritàries les següents tres línies de suport a la

salut de la població nouvinguda:

- Suport als programes de prevenció i educació per a la salut.

- Formació dels col·lectius professionals que atenen la població de diferents orígens,

així com la dels mediadors i mediadores culturals.

- Transferència de coneixements i bones pràctiques entre la població nouvinguda.

4.7. Participació Ciutadana.

La integració de nous residents exigeix un reconeixement explícit de la igualtat dels

drets civils, socials i econòmics per accedir a béns bàsics com l’educació, la salut,

l’habitatge, el salari o la promoció professional; però també implica el reconeixement

dels seus drets culturals i polítics de reunió, associació, manifestació i participació. I és

que només una societat en què les persones estrangeres participin en condicions

d’igualtat amb la població autòctona es podrà considerar una societat inclusiva,

cohesionada i capaç de generar un sentiment de pertinença entre la població

nouvinguda. En aquest sentit, és responsabilitat pública de garantir els espais de

participació social que permetin aquesta igualtat. Per aconseguir-la, el primer pas

necessari és millorar les condicions de vida i laborals de les persones nouvingudes,

36

així com intervenir mitjançant les mesures que es considerin necessàries perquè siguin

les pròpies persones les que decideixin si volen o no participar-hi.

Sens dubte, una participació política real és un tret imprescindible per aconseguir que

les persones nouvingudes adquireixin la condició de ciutadania cívica a la qual fèiem

referència a la introducció d’aquest estudi. Les diferents dimensions que pot prendre la

participació de la població estrangera es poden classificar segons l’àmbit en el qual es

realitzi aquesta participació:

- Participació a les associacions.

- Participació a l’espai públic, els mitjans de comunicació o les activitats culturals.

- Participació en la vida política, a través dels diferents instruments de participació

que existeixen.

- Participació i presència en la vida ciutadana quotidiana i en els processos de

mútua adaptació.

Un element que sovint dificulta la Participació Ciutadana. és el desconeixement de les

institucions i procediments que s’estableixen des de les diferents administracions. Per

això, cal destacar la importància de l’Administració local a l’hora d’afavorir la

participació de la població nouvinguda. En aquest sentit, l’Ajuntament de Maó pretén

aconseguir establir canals òptims i transparents per a fer efectiva la seva participació.

Una possibilitat que es planteja en aquest Pla és, doncs, el de la creació d’un consell

municipal d’associacions, que serveixi com un espai de consulta i participació on les

persones nouvingudes puguin expressar les seves necessitats, demandes i posicions,

per tal que, d’aquesta manera, l’Administració pugui elaborar i dissenyar les polítiques

públiques necessàries.

4.8. Sensibilització i codesenvolupament

La sensibilització es refereix a un conjunt d’actuacions que busquen influir sobre les

idees, percepcions, estereotips, conceptes de persones i grups, a fi de provocar un

canvi d’actituds en les nostres pràctiques socials, individuals i col·lectives. Per això,

una tasca permanent de sensibilització és un dels elements imprescindibles de les

polítiques públiques d’integració.

Cal realitzar actuacions de sensibilització en tots els aspectes de la vida social i

pública, ja que la població nouvinguda és present en tots aquests espais: els centres

37

de treball, els barris, els centres de salut, les escoles... Aquests espais constitueixen

els punts de contacte entre les persones de diferents cultures i procedències; i, per

això mateix, és on més actes discriminatoris es poden produir. A la vegada, però, són

aquests els espais que suposen una major oportunitat a l’hora de desenvolupar

programes i actuacions de sensibilització.

Les principals línies de sensibilització que planteja l’Ajuntament de Maó són les

següents:

- Suport a actuacions i a projectes que promoguin una imatge positiva de la

immigració.

- Suport a actuacions i a projectes que tinguin com a objectiu una millora del tracte

envers la població nouvinguda.

- Actuacions que promoguin la creació d’espais i punts de trobada entre els

diferents col·lectius de població existents a la societat.

- Transferència de coneixements i bones pràctiques en matèria de convivència i

integració.

4.9. Igualtat de tracte

Un dels principis bàsics que orienten aquest Pla és la igualtat de tracte. Aquest principi

té un caràcter transversal que el fa tenir present en la definició de tots els programes i

activitats que s’han estat plantejant. Cal promoure i incorporar la igualtat de tracte a

totes les normes i pràctiques establertes a la societat, ja que s’entén que aquest és un

principi aplicable a totes les dimensions, independentment del gènere, origen racial o

ètnic, religió o conviccions que puguin tenir les diferents persones. És així com

s’aconseguirà que tothom exerceixi amb plenitud la seva condició de ciutadà o

ciutadana de ple dret, i s’integrin, així, a la nova societat.

4.10. Gènere

L’augment de persones procedents d’altres països que s’està experimentant en els

darrers anys és evident a Maó, i aquest increment s’està produint tant el cas dels

homes com el de les dones. Ja que el gènere és un dels principals factors de

discriminació actuals de totes les societats, l’increment de dones estrangeres està

38

comportant la necessitat de pensar i portar a terme polítiques públiques especialment

dirigides a la seva plena integració i participació, així com, sobretot, a assegurar-ne el

tracte en igualtat de condicions que les de l’home. L’Ajuntament de Maó disposa d’un

Pla d’igualtat que cal concebre des de tots els diferents nivells i àrees de l’Ajuntament.

Les causes i la realitat social que sovint porten a la discriminació de les dones actua

per igual entre totes les dones, independentment de la seva procedència. Així, les

dones estrangeres experimenten discriminacions similars a les que experimenten les

dones autòctones. Ara bé, aquesta discriminació és, sovint, fins i tot superior entre les

dones estrangeres, ja que aquestes es troben, en la majoria dels casos, en una

situació de més vulnerabilitat que la situació en què es troba la dona autòctona.

La reestructuració del sistema familiar i la cada vegada més evident incorporació de la

dona al món laboral ha donat lloc a un augment del flux de dones que emigren soles.

Aquestes deixen el seu país per convertir-se, en el nou país d’origen, en la sustentació

econòmica de la seva família, la qual, sovint, i a conseqüència de la impossibilitat

econòmica, no l’acompanya. La situació que inicialment afronten en el lloc de destí és

així d’especial vulnerabilitat, per dues raons: primer, pel fet d’arribar a un lloc nou, en

del qual, la majoria de vegades, no coneixen el funcionament, i en el qual no tenen

ningú, així com per tot l’esforç que hauran de fer per integrar-se. Segon, pel fet de ser

dones (i perquè, malauradament, aquest fet, avui en dia, encara porta implícit un

conjunt de dificultats i impediments determinats).

A més, en un context en què la incorporació de la dona al mercat laboral ja és una

realitat, i que sovint això ha portat al fet que les tasques de la llar, que tradicionalment

realitzava la dona (cura de la llar i de la família, de persones grans i dependents...),

hagin quedat desateses, és la dona estrangera la que realitza actualment aquestes

feines, encara que, en la majoria dels casos, ho fa sense contracte de treball i,

sobretot, sense consideració social. És en aquest sentit que caldrà que l’Ajuntament

de Maó dissenyi les polítiques públiques que permetin assegurar una plena integració

de la dona estrangera al país d’acollida.

39

5. ANÀLISI DETALLAT DE LES ACTUACIONS, PER EIXOS

EIX ACOLLIDA

OBJECTIU GENERAL1.1. Crear i consolidar dispositius d'acollida i atenció temporal a la població nouvinguda i cobrir les sevesnecessitats específiques i temporals.

OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1.1. Consolidar i adaptar els serveis de suport tècnic especialitzat a la xarxa d'atenció primària municipal.

ACTUACIÓ 1.1.1.1. Consolidació de les oficines d'informació existents, assegurant la inclusió d'informació en acollida.

ÀREA RESPONSABLE

Serveis Generals: Oficina d’Atenció Ciutadana (OAC) i recepció general de l'Ajuntament.Serveis Socials: seu de Serveis Socials, de Formació i Ocupació. i de joventut.Educació i Cultura: seu d'Educació i Cultura.Esports: seu d'esports.

AGENTS IMPLICATS

Servei d’Atenció al Ciutadà del Consell insular de Menorca (SAC), Oficina de Informació i Assessorament al’Immigrant (OFIM) del CIM, Direcció Insular de l’Administració General de l’Estat (AGEM), Oficina deDocumentació d’Estrangers de la Policia Nacional, Policia Local, sindicats.

DESCRIPCIÓ Serveis d’informació general sobre els recursos, serveis i gestions a l’abast de tota la població.SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.*

Grau de coordinació entre les diferents seus d'atenció al públic.

* Els indicadors generals, com s’ha comentat a l’apartat de metodologia, a la introducció del Pla, fan referència a un conjuntd’indicadors que són comuns a la majoria d’actuacions i que se citen al punt final d’avaluació.

40

EIX ACOLLIDA

OBJECTIU GENERAL1.1. Crear i consolidar dispositius d’acollida i atenció temporal a la població nouvinguda i cobrir les sevesnecessitats específiques i temporals.

OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1.1. Consolidar i adaptar els serveis de suport tècnic especialitzat a la xarxa d'atenció primària municipal.ACTUACIÓ 1.1.1.2. Formació en interculturalitat a les persones que fan tasques d’atenció al públic.

ÀREA RESPONSABLEServeis Socials: Mediació Cultural.Serveis Generals: Gerència.

AGENTS IMPLICATSEscola Balear d’Administració Pública (EBAP), cossos de Policia, ONG, Direcció Insular de l’AGEM, CIM (OFIM),SINDICATS, associacions de persones de procedència estrangera

DESCRIPCIÓEl personal de l'Ajuntament que atén el públic ha de disposar d’informació unificada, necessària per donar unaatenció correcta a tota la ciutadania, així com disposar d’uns coneixements mínims d’atenció a la diversitat.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tot el personal d’atenció al públic de l’illa de MenorcaINDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

Qüestionari per avaluar la millora dels coneixements del personal

41

EIX ACOLLIDA


OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1.2. Consolidar i ampliar els programes d'atenció a les persones nouvingudes.

ACTUACIÓ1.1.2.1. Elaboració i difusió d’una Guia d’acollida i d'un mapa que reculli els recursos i prestacionsgenerals i específics per a les persones nouvingudes.

ÀREA RESPONSABLE Elaboració: Serveis Socials: Mediació Cultural.

Difusió: Recepció general de l'Ajuntament.Serveis Generals: Oficina d’atenció al ciutadà.Serveis Socials: seu de Serveis Socials, de Formació i Ocupació. i de joventut.Cultura i Educació: seu de Cultura i Educació.Esports: seu d'Esports.

AGENTS IMPLICATS Tots els serveis que es recullen a la Guia d’acollida.

DESCRIPCIÓ

Recull de tots els serveis i entitats de Maó que treballen per la integració de la població nouvinguda. S’hi trobenllistats d’entitats, serveis, programes, festes, jornades interculturals, etc., així com també informació sobre elmunicipi i l’illa, en general.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població nouvinguda.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

42

EIX ACOLLIDA


OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1.2 Consolidar i ampliar els programes d'atenció a les persones nouvingudes.ACTUACIÓ 1.1.2.2. Acompanyament de les persones nouvingudes en el seu procés d’integració.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Atenció Primària i Mediació Cultural.

AGENTS IMPLICATSServeis especialitzats en estrangeria, ONG, escoles de primària i secundària, associacions de persones d'origenestranger.

DESCRIPCIÓ Programa dirigit a famílies nouvingudes que vulguin ésser acompanyades durant el seu procés d’integració.SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població nouvinguda.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

Número d'acompanyaments realitzats per l'equip de Mediació Cultural.

43

EIX ACOLLIDA


OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1.2 Consolidar i ampliar els programes d'atenció a les persones nouvingudes

ACTUACIÓ1.1.2.3. Consolidació de la figura del/la mediador/a cultural a fi de fomentar la comunicació i integració deles persones nouvingudes.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural

AGENTS IMPLICATSIBSALUT, Consell Insular de Menorca (CIM), tots els serveis de l’Administració, associacions de personesestrangeres, població en general.

DESCRIPCIÓ

La Mediació Cultural té com a objectiu facilitar les relacions, fomentar la comunicació i promoure la integració entrepersones, grups o institucions de diferents cultures i tradicions de manera imparcial. Els tres àmbits en els que esrealitza aquesta mediació des del municipi són el laboral, el socio-educatiu i el sanitari.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

Número de mediadors/es al municipi

44

EIX ACOLLIDA


OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1.2 Consolidar i ampliar els programes d'atenció a les persones nouvingudes.ACTUACIÓ 1.1.2.4. Adaptació de la Casa d'acollida a les necessitats específiques de les persones nouvingudes.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Atenció primària

AGENTS IMPLICATS Serveis especialitzats en estrangeria, ONG, associacions de persones estrangeres.

DESCRIPCIÓ

La Casa d'Acollida municipal és un recurs municipal per atendre situacions d'urgència social de les persones queno tenen cap altre recurs al qual recórrer. Se'ls provisiona, a part d'allotjament, de menjar al matí i a la nit. Lagestió de la Casa d'Acollida municipal la fa, actualment, Càritas, mitjançant el servei que l'Ajuntament hi téconvingut.


45

EIX ACOLLIDA


OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1.2 Consolidar i ampliar els programes d'atenció a les persones nouvingudes.

ACTUACIÓ1.1.2.5. Consolidació del programa d’intervenció amb els diferents components de famílies que es trobinen situació de conflicte, per afavorir-ne la integració.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Intervenció Familiar, Atenció Primària.AGENTS IMPLICATS CIM

DESCRIPCIÓ

L’EMIF és un equip multiprofessional dels Serveis Socials d’Atenció Primària, que ofereix prevenció i suport a lesfamílies des d’una perspectiva interdisciplinària. La seva actuació és de caràcter educatiu, preventiu i terapèutic,en problemàtiques relacionals de risc baix i mitjà. Existeixen una gran varietat de situacions familiars que podenser objecte d’atenció de l’equip.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA

Famílies o unitats de convivència que es trobin en situació de dificultat social o en situació de risc, que elsimpedeixi respondre per si mateixos i de manera funcional a les necessitats socials i afectives dels seus membres.

INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

Número d’expedients que continuen oberts al final del període.Número d'expedients tancats i motiu.Tipus o modalitat de les intervencions realitzades.Número de sessions/entrevistes en cada intervenció.Número de persones/famílies derivades.Número d'intervencions conjuntes amb professionals d'altres serveis/equips/centres.

46

EIX ACOLLIDA


OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1.3. Desenvolupar programes introductoris a la societat d’acollidaACTUACIÓ 1.1.3.1. Consolidació de les sessions d’acollida social al municipi

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural.AGENTS IMPLICATS CIM (OFIM i SAC), ONG, associacions de persones de procedència estrangera.

DESCRIPCIÓEs tracta d’un espai on les persones nouvingudes a Maó puguin accedir a la informació pràctica del municipi ialtres temes d’interès, tals com educació, salut, estrangeria, etc.


47

EIX ACOLLIDA


OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1.3. Desenvolupar programes introductoris a la societat d’acollidaACTUACIÓ 1.1.3.2. Consolidació del programa d’acollida lingüística al municipi.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural.

AGENTS IMPLICATSONG, SINDICATS, COFUC, CIM (SAC, Programa Paraula, de la Conselleria de Cultura), associacions de veïns,Escola de Persones Adultes, Oficina d'Atenció Ciutadana municipal (OAC).

DESCRIPCIÓ

Programa d'acollida lingüística, de vint hores durant un mes, per resoldre necessitats lingüístiques relatives als dosidiomes oficials, per a les persones nouvingudes que, per la seva situació administrativa i/o de recursos, no podenaccedir a la formació normalitzada.


Número de certificats distribuïts (més del 80% de les hores cursades).Número d'altres cursos de llengua als quals s'apunten les persones usuàries una vegada acaben aquest curs.

48

EIX ACOLLIDA


OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1.3. Desenvolupar programes introductoris a la societat d’acollida

ACTUACIÓ1.1.3.3. Promoció de l'accés als cursos intensius de català i castellà per part de la població nouvinguda, enigualtat de condicions que la resta de la població.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural. Cultura i Educació: Normalització Lingüística.

AGENTS IMPLICATSONG, SINDICATS, Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les IllesBalears (COFUC), CIM, associacions de veïns, Escola de Persones Adultes.

DESCRIPCIÓEls cursos intensius de català i de castellà s'imparteixen a diferents nivells i es dirigeixen a qualsevol persona quevulgui millorar el seu nivell en aquesta llengua. Hi ha cinc grups, formats amb entre quinze i vint persones cada un.


Número d’usuaris totals amb certificat d’assistència ( + del 80% de les hores cursades).Numero de persones aprovades en els diferents nivells de la Junta Avaluadora de Català

49

EIX ACOLLIDA


OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1.4. Augmentar i adaptar els cursos d’educació per a persones adultes

ACTUACIÓ1.1.4.1. Promoció de l’accés als cursos per part de les persones adultes nouvingudes, independentment dequina sigui la seva situació administrativa.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Formació i Ocupació, i Mediació Cultural.AGENTS IMPLICATS COFUC, CIM (OFIM), SINDICATS, ONG, SOIB, Escola Oficial d'Idiomes, Escola de Persones Adultes de Maó.DESCRIPCIÓ Serveis d’informació general sobre els recursos, serveis i gestions a l’abast de tota la població.


Número de cursos creats per l'Ajuntament de Maó als quals es pot accedir independentment de la situacióadministrativa.

50

EIX ACOLLIDA


OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1.4. Augmentar i adaptar els cursos d’educació per a persones adultes.

ACTUACIÓ1.1.4.2. Promoció de la creació d’una oferta formativa complementària adaptada a les necessitats de lespersones nouvingudes.

ÀREA RESPONSABLE Educació. Serveis Socials: Formació i Ocupació.AGENTS IMPLICATS EBAP, CIM (OFIM), ONG, Fons Menorquí de Cooperació, Escola de Persones Adultes de Maó.DESCRIPCIÓ Serveis d’informació general sobre els recursos, serveis i gestions a l’abast de tota la població.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ

Cursos creats per l'Ajuntament en què s'hagin tingut en compte les necessitats específiques de les personesnouvingudes.

51

EIX ACOLLIDA


OBJECTIU ESPECÍFIC 1.1.4. Augmentar i adaptar els cursos d’educació per a persones adultes.

ACTUACIÓ1.1.4.3. Elaboració de programes educatius específics per a col·lectius amb necessitats concretes, comjoves o dones nouvinguts i nouvingudes.

ÀREA RESPONSABLE Equip interdisciplinari de Serveis Socials.

AGENTS IMPLICATSCOFUC, CIM(OFIM), SINDICATS, ONG, Escola de Persones Adultes, Servei d’Ocupació de les Illes Balears(SOIB).

DESCRIPCIÓ

Dones: Existència d'un espai de participació inicial per dones d’origen estranger on es treballa la seva capacitacióper a l’autonomia lingüística i social.Joves: Existència d'aules d'acollida dirigides al jovent nouvingut, per afavorir-ne la integració i anivellament amb laresta d'alumnat.


A dones, joves i altres col·lectius que, per la seva condició cultural, de forma inicial i temporal, no poden accedir aaltres tipus de formació normalitzada.

INDICADORSD'AVALUACIÓ

Indicadors generals.Dones:Avaluació del responsable de taller en relació a la capacitació i independència de les dones inscrites.Joves:Número de joves per aula d'acollida.Número d'abandonaments escolars.

52

EIX SERVEIS SOCIALS

OBJECTIU GENERAL 2.1. Garantir l'accés de totes les persones a la xarxa de Serveis Socials.

OBJECTIU ESPECÍFIC2.1.1. Garantir l'accés de les persones estrangeres, en igualtat de condicions que les de la poblacióautòctona., a la xarxa pública de Serveis Socials.

ACTUACIÓ2.1.1.1 Difusió de les guies d'acollida i laboral, així com altre material editat o que s’editi, relatiu a lainformació sobre els Serveis d'Atenció a les Persones, en els diferents idiomes en què es disposin.

ÀREA RESPONSABLE Equip interdisciplinari de Serveis Socials.

AGENTS IMPLICATS Tots els agents que consten a les guies.SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

53

EIX SERVEIS SOCIALS


OBJECTIU ESPECÍFIC2.1.1. Garantir l'accés de les persones estrangeres, en igualtat de condicions que les de la poblacióautòctona., a la xarxa pública de Serveis Socials.

ACTUACIÓ 2.1.1.2 Formació dels i les professionals de la xarxa de Serveis Socials en diversitat.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural. Serveis Generals: Recursos HumansAGENTS IMPLICATS

DESCRIPCIÓDesenvolupar sessions específiques formatives pel personal que treballa a l'àrea de Serveis Socials, entenentque el personal d'aquesta àrea tracta especialment amb el col·lectiu de persones nouvingudes.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA Al personal que treballa a la xarxa municipal de Serveis Socials.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

54

EIX SERVEIS SOCIALS


OBJECTIU ESPECÍFIC2.1.2. Afavorir mesures i actuacions dirigides a prevenir situacions de risc entre la població nouvinguda enigualtat de condicions que la població autòctona.

ACTUACIÓ2.1.2.1. Establiment d’actuacions dirigides a la prevenció de situacions de risc, tenint en compteespecíficament les pràctiques i necessitats de les persones procedents d’altres països.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Atenció Primària i Intervenció Familiar.AGENTS IMPLICATSSECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

55

EIX SERVEIS SOCIALS


OBJECTIU ESPECÍFIC2.1.3. Atendre les necessitats de la població nouvinguda en igualtat de condicions que les de la poblacióautòctona.

ACTUACIÓ 2.1.3.1. Accés als serveis d’Atenció Primària per part de totes les persones que ho necessitin.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Atenció Primària i Mediació Cultural.AGENTS IMPLICATS

DESCRIPCIÓEls serveis d'Atenció Primària fan referència als serveis bàsics que l'Ajuntament proporciona a les personesque ho necessiten, amb la finalitat de cobrir les seves necessitats bàsiques.


56

EIX SERVEIS SOCIALS



ACTUACIÓ 2.1.3.2. Accés als geriàtrics per part de totes les persones que ho necessitin.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Atenció Primària.AGENTS IMPLICATSSECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

57

EIX SERVEIS SOCIALS



ACTUACIÓ 2.1.3.3. Accés als Centres de dia per part de totes les persones que ho necessitin


58

EIX SERVEIS SOCIALS



ACTUACIÓ2.1.3.4. Facilitar l'accés al Centre de Persones amb Discapacitats a totes les persones que honecessitin


59

EIX SERVEIS SOCIALS



ACTUACIÓ 2.1.3.5. Elaboració d’informes d’inserció social.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Atenció Primària.

AGENTS IMPLICATS CIM (OFIM i SAC), SINDICATS, Direcció Insular de l’AGEM, ONG, OAC.

DESCRIPCIÓForma part dels requisits exigits en la presentació, davant la Delegació de Govern, de la sol·licitud del permísde treball i residència per arrelament social.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA La població d’origen estranger que fa tres anys o més que viu a l’Estat espanyol.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

Número d'informes emesos.Número de coordinacions amb serveis complementaris per a la seva elaboració.Número de cursos formatius realitzats durant els tres darrers anys.Grau d’inserció en la xarxa social existent.Grau de coneixement de les llengües pròpies de la comunitat autònoma.

60

EIX SERVEIS SOCIALS

OBJECTIU GENERAL 2.1. Garantir l'accés de totes les persones a la xarxa de Serveis Socials..


ACTUACIÓ 2.1.3.6. Elaboració d’informes d’habitatge.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Atenció Primària. Ciutat i Medi Ambient: Urbanisme.

AGENTS IMPLICATSServeis especialitzats en estrangeria, CIM (OFIM i SAC), SINDICATS, Direcció Insular de l’AGEM, OAC, ONG,IBAVI, notaries.

DESCRIPCIÓ

Davant els tràmits de reagrupament familiar i residències de descendents menors empadronats, s’elabora uninforme d’habitatge, que valora la idoneïtat de l’immoble per a la residència dels familiars reagrupats oregularitzats.


A les persones i famílies empadronades a Maó en tràmits de reagrupament familiar o residència dedescendents menors empadronats.

INDICADORSD'AVALUACIÓ Número d’informes d’habitatge realitzats.

Número d’informes favorables.Número d’informes desfavorables

61

EIX SERVEIS SOCIALS



ACTUACIÓ2.1.3.7 Creació de protocols d'actuació específics i de documents adreçats als i les professionalsd'atenció primària sanitària i de Serveis Socials que incorporin la perspectiva de la diversitat cultural.

ÀREA RESPONSABLE Equip Interdisciplinari de Serveis Socials.AGENTS IMPLICATS Conselleria de Salut.

DESCRIPCIÓLes persones nouvingudes poden tenir certes necessitats específiques, que cal tenir en compte a l'hora detractar les seves malalties.


62

EIX FORMACIÓ I OCUPACIÓ

OBJECTIU GENERAL3.1 Promoure i facilitar la inserció laboral de la població nouvinguda, amb les mateixes condicions que la restade la ciutadania.

OBJECTIU ESPECÍFIC 3.1.1 Promoure i facilitar la inserció laboral de les persones nouvingudes en igualtat de condicions.

ACTUACIÓ3.1.1.1 Elaboració i difusió d’una guia laboral d'informació, en diferents idiomes, sobre els drets iobligacions dels treballadors i treballadores.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural; Formació i Ocupació.

AGENTS IMPLICATSServeis d’orientació laboral, sindicats i associacions empresarials. Tots els serveis que es recullen a la GuiaLaboral.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.

63



OBJECTIU ESPECÍFIC 3.1.1 Promoure i facilitar la inserció laboral de les persones nouvingudes en igualtat de condicions.

ACTUACIÓ

3.1.1.2 Elaboració de campanyes d'informació i sensibilització adreçades a l’empresariat, que facilitinl’accés de la població nouvinguda al mercat de treball en igualtat de condicions que la resta de lapoblació.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Intercultural.

AGENTS IMPLICATSServeis d’orientació laboral, sindicats i associacions empresarials. Fundació “La caixa”, ONG, Fundació per aPersones amb Discapacitat de Menorca.

DESCRIPCIÓAcció destinada a sensibilitzar el teixit empresarial sobre la contractació de població de procedènciaestrangera, així com per assessorar-lo sobre els seus drets i deures com a treballadors i treballadores.



64



OBJECTIU ESPECÍFIC 3.1.2. Oferir un servei d’orientació laboral a la població.

ACTUACIÓ3.1.2.1. Consolidació d’un servei d’orientació laboral per afavorir la integració satisfactòria de lapoblació.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Formació i Ocupació.

AGENTS IMPLICATS Conselleria de Treball i Formació (SOIB), CIM, sindicats, associacions i organitzacions empresarials.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA Al col·lectiu de persones actives aturades d'entre 16 i 64 anys.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

Número de persones ateses que s’han incorporat al mercat laboral.

Número d’itineraris integrats d’inserció laborals assumits.

65



OBJECTIU ESPECÍFIC 3.1.3. Establir un servei d’homologació de títols estrangers a la població.

ACTUACIÓ3.1.3.1.Consolidació d’un servei d’homologació de títols estrangers que permeti millorar lespossibilitats d’inserció laborals de la població nouvinguda.


AGENTS IMPLICATS Direcció General de l’AGEM, UNED, UIB, centres educatius.SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

Número de títols homologats.

66



OBJECTIU ESPECÍFIC3.1.4 Fomentar entre la població nouvinguda la iniciativa empresarial, l’autoocupació i la creació d'empresesd'economia social.

ACTUACIÓ3.1.4.1 Divulgació de les ajudes a què pot accedir la població nouvinguda en igualtat de condicions quela resta de població, per a la creació d’empreses, autoocupació, etc.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural, Formació i Ocupació, Joventut.

AGENTS IMPLICATS Conselleria de Treball i Formació (SOIB), AELIB

DESCRIPCIÓ

Divulgació dels serveis existents a l'illa relatius a l'assessorament per a la creació d'empreses i autoocupació,que es realitzen a través d'Injove (igualment, el Consell Insular de Menorca realitza un servei de tutorització pera persones emprenedores i AELIB ofereix un servei de tutorització i acompanyament a les associacions senseànim de lucre...).

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

Número d’empreses ateses.Número de convenis firmats amb empreses.

67



OBJECTIU ESPECÍFIC3.1.5. Donar suport a les empreses que desenvolupin programes d'atenció específics a treballadors/esnouvinguts/udes.

ACTUACIÓ 3.1.5.2. Consolidació de la figura del/la tècnic/a mediador/a laboral de l'Ajuntament.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural. Recursos Humans. Serveis Econòmics.

AGENTS IMPLICATS Associacions, organitzacions empresarials, sindicats, Conselleria de Treball i Formació.

DESCRIPCIÓ

El/la mediador/a laboral de l'Ajuntament és una figura tècnica, ubicada al departament de Mediació Cultural del'àrea de Serveis Socials, que prevé i resol els possibles conflictes derivats de la interculturalitat que puguinsorgir dins l'empresa. La seva principal funció és la de gestionar la diversitat i igualtat de tracte entre la poblaciód’un diferent origen de procedència.


68


OBJECTIU GENERAL3.2 Promoure i possibilitar la formació laboral de la població estrangera, com a mesura de suport a la sevaintegració dins el món laboral.

OBJECTIU ESPECÍFIC3.2.1 Formar la població estrangera per dotar-la d'instruments que puguin sustentar la seva integració al mónlaboral.

ACTUACIÓ3.2.1.1 Foment de la incorporació de la població nouvinguda als cursos i programes de formació enigualtat de condicions que la resta de la població.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural i Formació i Ocupació.

AGENTS IMPLICATS Conselleria de Treball i Formació, CIM, agents socials i centres col·laboradors.

DESCRIPCIÓ

Accions formatives adreçades a persones treballadores desocupades o ocupades, preferentment dirigides a laconsecució d’un certificat de professionalitat o especialitat formativa o per a donar respostes a necessitatsformatives del mercat i necessàries per a la millora de la competitivitat professional.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tots els treballadors actius.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

Número d’insercions laborals.Insercions als sectors formatius.Número de persones que superen els programes.

69



OBJECTIU ESPECÍFIC3.2.1 Formar la població estrangera per dotar-la d'instruments que puguin sustentar la seva integració al mónlaboral

ACTUACIÓ 3.2.1.2. Realització de tallers d’ocupació.


AGENTS IMPLICATS Govern de les Illes Balears, CIM.

DESCRIPCIÓProgrames de formació i ocupació per a l’adquisició de competències professionals. Adreçades a activitatsd’interès públic o social amb una durada mínima de 6 mesos i màxima d’un any.


Persones majors de 25 anys, preferentment: desocupats de llarga durada, aturats majors de 45 anys, donesamb dificultats d’inserció i persones amb alguna discapacitat.


Número de persones incorporades al mercat laboral una vegada finalitzat el taller.Nivell de formació dels beneficiaris en acabar el taller.


70



OBJECTIU ESPECÍFIC3.2.1 Formar la població estrangera per dotar-la d'instruments que puguin sustentar la seva integració al mónlaboral.

ACTUACIÓ3.2.1.3 Foment de la inclusió de mòduls addicionals, de reforç d'idioma, aprenentatges bàsics ihabilitats socials dins els cursos de formació.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Formació i Ocupació

AGENTS IMPLICATS Conselleria de Treball i formació, ONG, CIM.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA Joves entre 16 i 25 anys en situació d'atur.


Número de joves insertats en el mercat laboral.

Número de joves que finalitzen el programa.

Número de joves que s’incorporen novament al món educatiu una vegada finalitza el programa

71



OBJECTIU ESPECÍFIC 3.2.2. Promoure i afavorir l’accés al mercat de treball, en particular, del jovent nouvingut en situació d’atur.

ACTUACIÓ3.2.2.1. Promoció de la integració al mercat de treball del jovent nouvingut, mitjançant la realitzaciód’escoles taller i cases d’oficis.


AGENTS IMPLICATS Govern de les Illes Balears, CIM.

DESCRIPCIÓ

Programa de formació i ocupació per dotar de competències i habilitats per accedir al mercat laboral el joventen situació de risc. El programa es divideix en una primera etapa teòrica de sis mesos i una segona on lespersones beneficiàries són contractades per l’entitat promotora a canvi d’un salari.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA Joves entre 16 i 25 anys en situació d'atur.


72

EIX HABITATGE

OBJECTIU GENERAL 4.1 Implementar mesures per tal de possibilitar l'accés a l’habitatge.

OBJECTIU ESPECÍFIC4.1.1 Afavorir l'accés de la població estrangera al lloguer i adquisició d'habitatges en igualtat de condicions quela resta de la població.

ACTUACIÓ 4.1.1.1.Promoció de suficients habitatges a preu taxat.

ÀREA RESPONSABLE Ciutat i Medi Ambient: Urbanisme.AGENTS IMPLICATS Institut Balear de l’Habitatge (IBAVI), de la Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques.SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

73

EIX HABITATGE



ACTUACIÓ 4.1.1.2. Promoció de la difusió i accés a l’oferta pública dels habitatges de promoció pública.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural i Atenció Primària. Ciutat i Medi Ambient: Urbanisme.

AGENTS IMPLICATSCIM (Programa SAMHA), Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques (IBAVI), Creu Roja (Programa Llars),ONG.

DESCRIPCIÓFer extensius els programes existents que facilitin l’accés a un habitatge de lloguer a totes aquelles personeso famílies que es trobin en situació de risc o d’exclusió social.


Número d’habitatges llogats.Número de garanties signades.Número de garanties executades.

74

EIX HABITATGE



ACTUACIÓ 4.1.1.3. Facilitar sòl públic per a les promocions d’habitatges.

ÀREA RESPONSABLE Ciutat i Medi Ambient: Urbanisme (Pla general d’ordenació urbana: PGOU).AGENTS IMPLICATS Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques (IBAVI).SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Número d'habitatges de protecció oficial construïts en sòl públic.

Número de rehabilitacions i reformes d’habitatges per destinar-los al lloguer.

75

EIX HABITATGE



ACTUACIÓ4.1.1.4. Promoció de l’accés de la població nouvinguda a habitatges en els que coexisteixin amb lapoblació autòctona

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural i Atenció Primària. Ciutat i Medi Ambient: Urbanisme.AGENTS IMPLICATS CIM, Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques (IBAVI), Creu Roja (Programa Llar), ONG.

DESCRIPCIÓ

Amb aquesta actuació es fa referència a la necessitat de realitzar actuacions i emprendre mesures perquè lespersones que provenen de l'estranger i que mantenen determinades pràctiques diferents de les més comunesentre la població autòctona puguin conviure als espais i barris amb la població autòctona, per tal d’evitar, així,una possible formació de guetos.


76

EIX HABITATGE


OBJECTIU ESPECÍFIC 4.1.2 Afavorir millores a les zones de concentració de població estrangera per tal d'evitar la «guetització».ACTUACIÓ 4.1.2.1 Foment d’inversions en aquells espais públics que fomentin la convivència.

ÀREA RESPONSABLE Ciutat i Medi Ambient: Obra Pública. Serveis Generals. Serveis Econòmics.AGENTS IMPLICATS Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques ( IBAVI).SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Quantificació de les inversions fetes als espais públics en deteriorament.

77

EIX HABITATGE


OBJECTIU ESPECÍFIC 4.1.3. Afavorir la presència de la figura del/la mediador/a comunitari/ària en la resolució dels conflictes veïnals.

ACTUACIÓ4.1.3.1. Foment de la figura del/la mediador/a comunitari/ària, per resoldre els conflictes que sorgeixinentre diferents col·lectius de veïns, a fi de fomentar la convivència.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Generals: Recursos Humans. Serveis Socials: Mediació CulturalAGENTS IMPLICATS Policia Local, associacions de veïns.SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

78

EIX EDUCACIÓ

OBJECTIU GENERAL 5.1 Garantir a fillets i filletes, i al jovent, l'accés al sistema educatiu.

OBJECTIU ESPECÍFIC5.1.1 Garantir una plaça escolar a tots els fillets, filletes i jovent nouvinguts, en edats d'escolarització obligatòria,en igualtat de condicions que la població autòctona.

ACTUACIÓ 5.1.1.1 Foment de la relació entre la família i l’escola.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural i educadors/es socials.

AGENTS IMPLICATS Centres educatius, Conselleria d’Educació de les Illes Balears.

DESCRIPCIÓDavant el desconeixement que moltes famílies tenen sobre el sistema educatiu de l’illa, cal donar una informaciópràctica que garanteixi una correcta adaptació al sistema educatiu.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A famílies i alumnat de primària i secundària de l’illa.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

Percentatge d’alumnat nouvingut per aula i centre.Número d’alumnat que abandona l’educació primària i/o secundària.

79

EIX EDUCACIÓ


OBJECTIU ESPECÍFIC 5.1.2 Promocionar el respecte a les diferents cultures a les aules.

ACTUACIÓ5.1.2.1 Promoció del respecte entre diferents cultures, així com de la inclusió d’informació i activitatssobre les diverses cultures a les aules, a fi de fomentar la convivència entre aquestes.

ÀREA RESPONSABLE Educació. Serveis Socials: Mediació Cultural i educadors/es socials.AGENTS IMPLICATS EINA. Conselleria de Treball i Formació de les Illes Balears.

DESCRIPCIÓJa que el material didàctic és una de les principals fonts d'aprenentatge escolar, cal incloure informació sobreles diferents cultures que fomentin la convivència i el respecte mutus.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Referències a altres cultures al material didàctic dels centres educatius.

Número de material seleccionat pels centres en què s'ha tingut en compte el respecte i foment de la diversitatcultural.

80

EIX EDUCACIÓ


OBJECTIU ESPECÍFIC 5.1.3 Lluitar contra l'absentisme i l’abandonament de l’escolarització de l'alumnat.

ACTUACIÓ5.1.3.1 Promoció de l’establiment de mesures per a la prevenció de l'absentisme entre l'alumnat en totsels cicles educatius, fent especial èmfasis entre el col·lectiu d’alumnes estrangers.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: educadors/es socials.AGENTS IMPLICATS Conselleria d’Educació i Cultura de les Illes Balears, centres educatius.

DESCRIPCIÓ

Establir mecanismes que permetin assegurar el manteniment i prevenció d'absentisme entre l‘alumnat alsdiferents cicles educatius. Les majors taxes d'abandonament escolar al municipi es troben entre les personesnouvingudes; per això, cal posar un especial èmfasi sobre aquest col·lectiu de població.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Número de reunions mantingudes amb els centres educatius per a l'establiment de mesures preventives.

81

EIX EDUCACIÓ


OBJECTIU ESPECÍFIC 5.1.3 Lluitar contra l'absentisme i l’abandonament de l’escolarització de l'alumnat.

ACTUACIÓ5.1.3.2. Realització d’un seguiment de l’absentisme a les aules i establir mecanismes que en permetin laprevenció i intervenció per part dels educadors i educadores familiars.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: educadors/es socials.AGENTS IMPLICATS Conselleria d’Educació i Cultura de les Illes Balears, centres educatius.

DESCRIPCIÓ

La població nouvinguda presenta una taxa d'abandonament escolar especialment elevada, en compararacióamb la resta d'alumnat, i per això cal buscar mecanismes que permetin fer front a aquest absentisme iabandonament escolar entre l‘alumnat nouvingut.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Número d'abandonaments escolars de primària i secundària.

Número de faltes a classe per alumne/a i evolució en el temps.Número de casos gestionats des de l'àrea de Serveis Socials de l'Ajuntament.

82

EIX EDUCACIÓ


OBJECTIU ESPECÍFIC 5.1.4 Consolidar els programes d'educació complementària.ACTUACIÓ 5.1.4.1. Consolidació dels programes amb una oferta formativa alternativa.

ÀREA RESPONSABLE Educació. Serveis Socials: educadors socials.

AGENTS IMPLICATSConselleria d’Educació i Cultura de les Illes Baleras, CIM, ONG, Fons Menorquí de Cooperació, Escola dePersones Adultes.

DESCRIPCIÓ

Consolidació de programes i activitats que no formen part del currículum escolar de l’alumne/a i que els centresdocents poden demanar a principi de curs a les diferents entitats públiques i privades que presenten la sevaoferta formativa. Un exemple és el programa ALTER, realitzat conjuntament entre els centres educatius, eldepartament de Serveis Socials de l'Ajuntament i el Departament d'Inspecció de la Conselleria de Treball,consistent a complementar amb formació a l'empresa la formació d'alumnat amb especials dificultats.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A totes les escoles de primària i secundària públiques i concertades.

INDICADORSD'AVALUACIÓ

Indicadors generals.Número de centres educatius que demanen els tallers i/o activitats.Número d’entitats que presenten projectes formatius.Número d’empreses col·laboradores.

83

EIX EDUCACIÓ


OBJECTIU ESPECÍFIC 5.1.4 Consolidar els programes d'educació complementària.ACTUACIÓ 5.1.4.2. Consolidació dels tallers interculturals.

ÀREA RESPONSABLE Educació. Serveis Socials: educadors socials i Mediació Cultural.

AGENTS IMPLICATSConselleria d’Educació i Cultura de les Illes Balears, CIM, ONG, Fons Menorquí de Cooperació, Escola dePersones Adultes.

DESCRIPCIÓ

Consolidació dels tallers interculturals dins el programa municipal Amb Bona Lletra. Són tallers que tenen uncontingut intercultural, per fomentar l'enteniment mutu entre les diferents cultures mitjançant l'ensenyament depràctiques pròpies d'altres països.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A totes les escoles de primària i secundària concertades i públiques.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

Número de centres educatius que sol·liciten els tallers i/o activitats.Número d’entitats i/o organitzacions que presenten projectes formatius.

84

EIX SALUT

OBJECTIU GENERAL 6.1 Garantir a totes les persones l'assistència sanitària.

OBJECTIU ESPECÍFIC6.1.1 Difondre entre la població nouvinguda el dret a la cobertura sanitària i els circuits d'atenció sanitaris en igualtatde condicions que la població autòctona.

ACTUACIÓ6.1.1.1 Difusió del model d'atenció sanitària, els circuits d'entrada, els equips d'atenció sanitària i els tràmitsburocràtics entre la població.

ÀREA RESPONSABLE

Recepció general de l'Ajuntament.Serveis Generals: Oficina d’Atenció Ciutadana.Serveis Socials: seus de Serveis Socials, de Formació i Ocupació i de Joventut.Cultura i Educació: seu de Cultura i Educació.Esports: seu d'Esports

AGENTS IMPLICATS CIM (SAC i OFIM), Oficina d'Atenció Ciutadana municipal (OAC), Conselleria de Sanitat i Consum (IB-SALUT).DESCRIPCIÓ Difusió del reconeixement al dret a l'assistència sanitària pública.SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

Número de targetes sanitàries gestionades. Número de reconeixement d’assistència per persones sense recursos.

85

EIX SALUT

OBJECTIU GENERAL 6.1 Garantir a totes les persones l'assistència sanitària.

OBJECTIU ESPECÍFIC6.1.2 Crear mesures per facilitar la integració de les persones nouvingudes i la seva atenció sanitària en igualtat decondicions que la població autòctona.

ACTUACIÓ6.1.2.1. Establiment de mesures que facilitin la coordinació entre els i les mediadors i mediadores del’Ajuntament i els sectors i centres de salut.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural i Atenció Primària.AGENTS IMPLICATS Conselleria de Sanitat i Consum (IB-SALUT).

DESCRIPCIÓServei de mediació davant els possibles conflictes que puguin sorgir entre persones usuàries i professionals del’àmbit sanitari davant les diferències culturals i lingüístiques.


86

EIX SALUT

OBJECTIU GENERAL 6.2 Promoure la salut entre la població.

OBJECTIU ESPECÍFIC6.2.1 Promoure el disseny de programes d'educació per a la salut adreçats a la població nouvinguda en igualtat decondicions que la població autòctona.

ACTUACIÓ

6.2.1.1 Promoció de programes de prevenció i educació per a la salut entre les persones nouvingudes, aixícom per tenir cura dels nadons, tenir cura de les condicions d'higiene de la llar, alimentació, prevenció delVIH, en igualtat de condicions que la resta de la població.

ÀREA RESPONSABLE Equip Interdisciplinari de Serveis Socials.AGENTS IMPLICATS Conselleria de Sanitat i Consum (IB-SALUT).

DESCRIPCIÓ Promoure que les persones assisteixin a programes específics d'educació per a la salut i de prevenció de malalties.


87

EIX SALUT

OBJECTIU GENERAL6.3 Dotar la xarxa sanitària dels recursos d'atenció adients i especialitzats dirigits a l'atenció específica de lapoblació.

OBJECTIU ESPECÍFIC6.3.1 Dotar dels dispositius sanitaris específics, per tal de poder atendre situacions sanitàries en què es podentrobar les persones que arriben al municipi.

ACTUACIÓ6.3.1.1 Suport a l'establiment de mesures que permetin la dotació dels centres sanitaris amb recursosnecessaris per a una atenció de qualitat.

ÀREA RESPONSABLE Equip Interdisciplinari de Serveis SocialsAGENTS IMPLICATS Conselleria de Sanitat i Consum (IB-SALUT).

DESCRIPCIÓVetllar perquè els centres sanitaris estiguin dotats amb aquells recursos necessaris que permetin atendre a lapoblació seguint uns criteris de qualitat.



Número de targetes sanitàries creades.

88

EIX SALUT

OBJECTIU GENERAL6.4 Garantir la formació dels i les professionals de la salut envers les necessitats de la població nouvinguda enigualtat de condicions que la resta de la població.

OBJECTIU ESPECÍFIC6.4.1 Afavorir la informació del personal sanitari en el coneixement de les patologies específiques dels païsosemissors i en la interculturalitat

ACTUACIÓ 6.4.1.1. Col·laboració en la formació en diversitat cultural als centres de salut.

ÀREA RESPONSABLE Equip interdisciplinari de Serveis Socials.AGENTS IMPLICATS Conselleria de Sanitat i Consum (IBSALUT).

DESCRIPCIÓPosada a disposició del personal i recursos dels què es disposa des de l'Ajuntament en aquells casos en què aixòfaciliti una millor assistència a la població nouvinguda.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Número d'actuacions de suport realitzades pels professionals de l'Ajuntament amb els diferents centres de salut.

89

EIX PARTICIPACIÓ

OBJECTIU GENERAL7.1. Promocionar i consolidar vies de diàleg amb la població nouvinguda en igualtat de condicions que laresta de la població.

OBJECTIU ESPECÍFIC7.1.1 Promocionar i consolidar vies de diàleg i participació entre l’Ajuntament, les associacions de personesestrangeres, les entitats i les associacions socials relacionades amb la població nouvinguda.

ACTUACIÓ7.1.1.1. Creació de la Comissió de Seguiment del Pla, amb la participació d’associacions de personesnouvingudes

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural

AGENTS IMPLICATS Tots els responsables i implicats que consten al Pla

DESCRIPCIÓAmb l'aprovació d'aquest Pla es crea la Comissió de Seguiment, que es regula i constitueix d'acord amb lescaracterístiques definides al Pla aprovat.


Número de revisions anuals fetes al Pla

90

EIX PARTICIPACIÓ


OBJECTIU ESPECÍFIC7.1.1 Promocionar i consolidar les vies de diàleg i participació entre l’Ajuntament, les associacions depersones estrangeres, les entitats i les associacions socials relacionades amb la població nouvinguda.

ACTUACIÓ 7.1.1.2. Participació i promoció de la participació al Fòrum de la Immigració de Menorca

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: M. Participació Ciutadana.

AGENTS IMPLICATSCIM, Govern de les Illes Balears, Direcció Insular de l’AGEM, Conselleria de Sanitat i Consum (IBSALUT),sindicats, organitzacions empresarials, associacions d’estrangers, ONG, Fons Menorquí de Cooperació.

DESCRIPCIÓ

El Fòrum d'Immigració de Menorca és un òrgan de caràcter deliberant i consultiu amb l’objecte de facilitar ipromoure la participació, la consulta i el diàleg de totes les institucions i entitats implicades en el procés de laintegració social de les persones de procedència estrangera que viuen a Menorca

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Número d’entitats registrades al municipi que hi participen.

Número d’associacions de persones estrangeres registrades al municipi que hi participen.Número d’altres agents municipals participants.

91

EIX PARTICIPACIÓ



ACTUACIÓ 7.1.1.3. Participació a la Comissió Tècnica d’Immigració del Consell Insular de Menorca


AGENTS IMPLICATSCIM (OFIM), Direcció Insular de l’AGEM, Ajuntament de Ciutadella, Programa Llar de la Creu Roja, ONG,SINDICATS, Conselleria d’Educació i Cultura de les Illes Balears.

DESCRIPCIÓ

És un grup de treball interdisciplinari de tècnics representants de diferents institucions públiques i privades,agents socials i entitats de Menorca que treballen directa o indirectament amb persones que provenen del'estranger.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A totes aquelles entitats i administracions que manifestin la seva voluntat de participar-hi.INDICADORSD'AVALUACIÓ

Indicadors generals.Número de participants municipals.Número d’acords als que s'ha arribat.

92

EIX PARTICIPACIÓ



ACTUACIÓ7.1.1.4. Establiment d’un Registre Únic d’associacions al municipi, fer-ne difusió i contribuir al seumanteniment

ÀREA RESPONSABLE Participació Ciutadana.AGENTS IMPLICATS Associacions de persones de procedència estrangera i entitats sense ànim de lucre.

DESCRIPCIÓ

Recull actualitzat de les entitats i associacions de persones estrangeres legalment registrades al municipi.Elaboració de fitxes informatives de cada una de les associacions (nom, objecte, dades de contacte iactivitats que desenvolupa).

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Número d’entitats i associacions registrades.

Número d’actualitzacions de les dades realitzades.Grau de satisfacció de les associacions i entitats que s'han registrat.

93

EIX PARTICIPACIÓ



ACTUACIÓ

7.1.1.5. Foment de la participació de la població nouvinguda als diferents Consells municipals, lesassociacions de veïns i a les entitats culturals en general en igualtat de condicions que la resta de lapoblació.

ÀREA RESPONSABLE Participació Ciutadana. Serveis Socials: Mediació Cultural, Joventut

AGENTS IMPLICATS

Direcció Insular de l’AGEM, SINDICATS, CIM (OFIM i SAC), sindicats, organitzacions empresarials,associacions de veïns, associacions de persones de procedència estrangera, entitats sense ànim de lucre,serveis especialitzats en estrangeria.

DESCRIPCIÓRealització d'accions puntuals que permetin fomentar la participació de la població nouvinguda a lesassociacions de veïns i entitats del muncipi.


Número d'activitats organitzades per associació

94

EIX PARTICIPACIÓ



ACTUACIÓ7.1.1.6. Consolidació de la figura del/la mediador/a entre l'Ajuntament i les associacions de personesde procedència estrangera.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural i Joventut. Participació Ciutadana.AGENTS IMPLICATS Injove, AELIB, associacions de persones estrangeres.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Número de reunions que el/la tècnic/a mediador/a ha fet amb les associacions de persones estrangeres.

Descripció del tipus de suport realitzat a les diferents activitats impulsades per les associacions

95

EIX PARTICIPACIÓ

OBJECTIU GENERAL7.2. Afavorir la participació i la integració de la població estrangera en els diferents àmbits (educació, salut,Serveis Socials i els espais recreatius i d'oci) en igualtat de condicions que la resta de la població.

OBJECTIU ESPECÍFIC 7.2.1 Reunir tota la informació sobre el moviment associatiu a Maó

ACTUACIÓ

7.2.1.1 Elaboració d’una pàgina web específica de Participació Ciutadana. en general i per àmbits, pertal de promoure la participació de les persones nouvingudes a totes les activitats que es duguin aterme.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural i Joventut. Participació Ciutadana.AGENTS IMPLICATS CIM, associacions i població en general.

DESCRIPCIÓ

Elaboració, dins la pàgina web de l'Ajuntament, d'una part específica referent a la Participació Ciutadana.,que contindrà informació relativa a: Consells municipals, xarxa de centres cívics, registre municipald'associacions, protocol per crear una associació, regidors de barri, possibilitats de voluntariat al municipi.


Indicadors generals.Número de consultes fetes a la pàgina web.Número de telefonades i correus electrònics rebuts pels regidors de barri.

96

EIX PARTICIPACIÓ


OBJECTIU ESPECÍFIC 7.2.2. Afavorir la participació i la integració de la població en l’àmbit educatiu.

ACTUACIÓ7.2.2.1. Informació sobre les possibilitats de participació al sistema educatiu dirigida a la poblaciónouvinguda, en igualtat de condicions que a la resta de la població.

ÀREA RESPONSABLE

Serveis Socials: Mediació Cultural, Atenció Primària, Joventut.Serveis Generals: OACEducació: Consell escolar municipal

AGENTS IMPLICATSCIM (SAC), ONG, SINDICATS, OFIM, Oficines d'atenció al ciutadà municipal (OAC), centres educatius,Conselleria d’Educació i Cultura de les Illes Balears.


97

EIX PARTICIPACIÓ



ACTUACIÓ7.2.2.2. Coordinació dels coneixements i actuacions relatius a la població nouvinguda entre l’equiptècnic municipal i els centres educatius del municipi.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural i educadors socials. Serveis Generals: OAC. Educació.

AGENTS IMPLICATSConselleria d’Educació i Cultura de les Illes Balears, centres educatius, associacions de veïns, associacionsde persones estrangeres, AMPA’s


98

EIX PARTICIPACIÓ



ACTUACIÓ7.2.2.3 Estimulació de la participació de pares i mares d’infants i de jovent nouvingut en la vidaescolar i en les AMPA en igualtat de condicions que la resta de la població.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Intercultural, Joventut i Intervenció Familiar.

AGENTS IMPLICATSCentres educatius, associacions de persones de procedència estrangera, associacions de veïns, AMPA.Conselleria d’Educació i Cultura de les Illes Balears.


99

EIX PARTICIPACIÓ

OBJECTIU GENERAL7.2. Afavorir la participació i la integració de la població estrangera en els diferents àmbits (educació, salut,Serveis Socials i als espais recreatius i d'oci) en igualtat de condicions que la resta de la població.


ACTUACIÓ7.2.2.4. Promoció de la participació de les associacions i entitats sense ànim de lucre al ConsellEscolar Municipal, amb especial èmfasi sobre les persones de procedència estrangera.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural i Joventut. Participació Ciutadana. Educació: Consell Escolar Municipal.AGENTS IMPLICATS Associacions de persones de procedència estrangera, associacions de veïns, centres educatius.


100

EIX PARTICIPACIÓ



ACTUACIÓ7.2.2.5. Introducció de programes, jornades i tallers a les escoles per donar a conèixer els hàbits icostums de les persones que provenen d’altres països.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural. Educació.AGENTS IMPLICATS Centres educatius.

DESCRIPCIÓRealització de tallers i altres actuacions dirigides a la població escolar en les quals es treballen temesinterculturals mitjançant activitats lúdiques. (Programa Estiu jove, per exemple).

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població escolar de primària i secundària de l’illa.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

Número d’escoles acollides a la iniciativa.Avaluació de la detecció del canvi d’actitud respecte als temes d’interculturalitat entre l’alumnat.

101

EIX PARTICIPACIÓ


OBJECTIU ESPECÍFIC 7.2.3. Afavorir la participació i la integració de la població en l’àmbit de la salut.

ACTUACIÓ7.2.3.1. Promoció de la participació de les associacions de persones nouvingudes en la seva pròpiasalut, tant en aspectes preventius i curatius, com rehabilitadors.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural i Joventut. Participació Ciutadana.

AGENTS IMPLICATSConselleria de Salut i Consum, centres de salut, associacions en general, CIM (OFIM i SAC), ONG,SINDICATS, OAC.

DESCRIPCIÓDefinició d'espais que permetin a les associacions de persones nouvingudes de participar en la definició delsaspectes preventius i curatius referents a les malalties que més els afecten.


Número i descripció d'actuacions encaminades a fomentar la participació de les persones nouvingudes en ladefinició de polítiques o mesures en el sistema de salut.

102

EIX PARTICIPACIÓ



ACTUACIÓ7.2.3.2. Elaboració de programes amb la participació de les associacions de persones nouvingudes,que obrin espais de trobada sobre malalties, estils de vida, aspectes culturals.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural. Participació Ciutadana.AGENTS IMPLICATS Associacions de persones de procedència estrangera, associacions de veïns, CIM (OFIM).SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

103

EIX PARTICIPACIÓ



ACTUACIÓ7.2.3.3. Coordinació dels coneixements i actuacions relatius a la població nouvinguda entre l’equiptècnic municipal i els centres de salut del municipi

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural i Atenció Primària.AGENTS IMPLICATS Centres de salut, associacions de persones de procedència estrangera.

DESCRIPCIÓExistència, a l'IB-SALUT, d'una persona de referència a la qual poder acudir o amb qui poder-se coordinardes de l'Ajuntament a l'hora de tractar els diferents temes relacionats amb la diversitat cultural.


104

EIX PARTICIPACIÓ



ACTUACIÓ7.2.3.4. Promoció de campanyes de foment de la salut i d’hàbits saludables entre la població, fentespecial èmfasi en les condicions específiques que pugui tenir la població nouvinguda.

ÀREA RESPONSABLE Equip Interdisciplinari de Serveis Socials. Participació Ciutadana.AGENTS IMPLICATS Centres de salut, associacions en general, CIM (Servei de Promoció de la Salut i OFIM).SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

105

EIX PARTICIPACIÓ

OBJECTIU GENERAL7.2. Afavorir la participació i la integració de la població estrangera en els diferents àmbits (educació, salut,Serveis Socials i els espais recreatius i d'oci).

OBJECTIU ESPECÍFIC 7.2.4. Afavorir l’accés i la participació de la població a la xarxa pública de Serveis Socials.

ACTUACIÓ

7.2.4.1. Promoció de la participació de les persones nouvingudes al Consell municipal d'acció socialen igualtat de condicions que la resta de la població per a contribuir al disseny de les polítiques deServeis Socials ofertats al municipi.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural i Atenció Primària. Participació Ciutadana.AGENTS IMPLICATS OFIM, associacions de persones de procedència estrangera.SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.


Número de mesures i actuacions modificades a partir de les aportacions fetes per la població.

106

EIX PARTICIPACIÓ


OBJECTIU ESPECÍFIC 7.2.4. Afavorir l’accés i la participació de la població a la xarxa pública de Serveis Socials.

ACTUACIÓ7.2.4.2. Establiment de mesures perquè les persones facin una valoració sobre la seva visió de l’estatdels Serveis Socials que s’ofereixen al municipi

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural i Atenció Primària. Participació Ciutadana.AGENTS IMPLICATS

DESCRIPCIÓRealització de qüestionaris de satisfacció a distribuir als diferents centres d'informació perquè les personesavaluïn l'estat, mancances i necessitats relacionades amb els Serveis Socials que s’ofereixen al municipi.


107

EIX PARTICIPACIÓ


OBJECTIU ESPECÍFIC 7.2.5. Afavorir l’accés i la participació de la població als serveis públics recreatius i d'oci.

ACTUACIÓ7.2.5.1. Facilitar l'accés als espais públics i a les infraestructures necessàries per aldesenvolupament de les activitats promogudes per les associacions amb finalitats lúdiques.

ÀREA RESPONSABLE Cultura i Educació. Esports.AGENTS IMPLICATS Associacions de persones de procedència estrangera, associacions de veïns.

DESCRIPCIÓ

Les associacions són una font de creació d'oci molt important. En aquest sentit, l'Ajuntament ha de facilitarels espais que aquestes necessitin per desenvolupar-hi les activitats esportives o lúdiques, com espai idoni iúnic per unir persones de diferents cultures.


108

EIX PARTICIPACIÓ


OBJECTIU ESPECÍFIC 7.2.5. Afavorir l’accés i la participació de la població als serveis públics recreatius i d'oci.

ACTUACIÓ7.2.5.2. Promoció de la participació de les associacions de persones estrangeres al Consell Municipalde Joventut en igualtat de condicions que la resta de la població.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials. Joventut i Mediació Cultural.AGENTS IMPLICATS Associacions de persones de procedència estrangera, associacions de veïns i associacions en general.

DESCRIPCIÓ

El Consell Municipal de Joventut és un espai de participació en què les diferents entitats i associacionsparticipen i proposen necessitats d'aquest col·lectiu específic. La freqüència amb què es reuneix és,aproximadament, trimestral.


109

EIX PARTICIPACIÓ

OBJECTIU GENERAL7.2. Afavorir la participació i la integració de la població en els diferents àmbits (educació, salut, ServeisSocials i els espais recreatius i d'oci).

OBJECTIU ESPECÍFIC 7.2.5. Afavorir l’accés i la participació de la població als espais públics recreatius i d’oci.

ACTUACIÓ7.2.5.3. Promoció de la participació de les associacions de persones estrangeres en el ConsellMunicipal de Medi Ambient i en el procés participatiu de l'Agenda Local 21.

ÀREA RESPONSABLE Ciutat i Medi Ambient: Medi Ambient.

AGENTS IMPLICATSAssociacions de veïns, associacions de les persones de procedència estrangera, associacions en general,ONG.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Número de comunicacions fetes.

Mitjans emprats en aquestes comunicacions (web, correu, telèfon...).

110

EIX PARTICIPACIÓ

OBJECTIU GENERAL7.3. Donar suport a la incorporació de persones a associacions, sindicats, organitzacions socials iprofessionals

OBJECTIU ESPECÍFIC7.3.1.Promoure l’associacionisme i la participació en sindicats, organitzacions socials i professionals entre lapoblació nouvinguda en igualtat de condicions que la resta de la població.

ACTUACIÓ7.3.1.1. Contribució a la divulgació del servei de creació i assessorament a associacions sense ànimde lucre entre la població nouvinguda en igualtat de condicions que la resta de la població.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural i Joventut.Participació Ciutadana.Serveis Generals: OACAGENTS IMPLICATS CIM (Injove), ONG, AELIB, CAEB, Associació de Joves Empresaris.

DESCRIPCIÓServeis destinats a les persones per a la creació i assessorament d'entitats, associacions, organitzacionsprofessionals i empreses.


INDICADORSD'AVALUACIÓ Número d'associacions creades al municipi.

Número de consultes fetes per associacions i entitats municipals als diferents serveis d'assessoramentexistents (el punt d'Injove del Consell Insular de Menorca, AELIB, Associació de Joves Empresaris).

111

EIX SENSIBILITZACIÓ I CODESENVOLUPAMENTOBJECTIU GENERAL 8.1 Promoure la interculturalitat i la convivència.

OBJECTIU ESPECÍFIC 8.1.1. Promoure les bones pràctiques entre la població.

ACTUACIÓ

8.1.1.1. Promoció de l’elaboració de programes i campanyes de sensibilització per fomentar laconvivència i el civisme entre la població.

ÀREA RESPONSABLE Equip Interdisciplinari de Serveis Socials. Participació Ciutadana.

AGENTS IMPLICATS Associacions de persones de procedència estrangera, associacions de veïns, centres d'educació secundària.

DESCRIPCIÓDesenvolupament de programes i de campanyes que tinguin com a principal objectiu el de conciliar lesdiferències que puguin existir entre les cultures.


112


OBJECTIU ESPECÍFIC 8.1.1. Promoure les bones pràctiques entre la població

ACTUACIÓ 8.1.1.2. Promoció d’un programa de prevenció del racisme i la xenofòbia entre la població.


AGENTS IMPLICATS

DESCRIPCIÓExistència del Programa + Maó, que és un programa específic dirigit a prevenir pràctiques racistes ixenòfobes entre la població.



Número de consultes fetes a la pàgina web.

113


OBJECTIU ESPECÍFIC 8.1.1. Promoure les bones pràctiques entre la població

ACTUACIÓ

8.1.1.3. Difusió de pràctiques favorables envers la protecció del medi ambient entre la població.

ÀREA RESPONSABLE Ciutat i Medi Ambient: Medi Ambient.

AGENTS IMPLICATS

DESCRIPCIÓ

El respecte envers el medi ambient i el foment de pràctiques sostenibles al municipi són necessaris i cal quesiguin promoguts per l'Ajuntament. Així, cal fomentar que la població nouvinguda conegui quines sónaquestes pràctiques sostenibles promogudes pel municipi, ja que aquestes no tenen perquè coincidir amb lesdels seus països d'origen. Igualment, cal afavorir-ne la seva participació en els tallers i elaboraciód'ordenances que es facin mitjançant processos de participació ciutadana. Per aquestes raons, és importantpoder emetre les comunicacions emprant diferents llengües.


114


OBJECTIU ESPECÍFIC8.1.2. Promoure la participació de totes les associacions de persones estrangeres, en igualtat de condicionsque la resta de la població, per donar a conèixer les diferents cultures i promoure la convivència.

ACTUACIÓ8.1.2.1. Difusió de les activitats que realitzen les associacions i promoció de la seva participació perpart de totes les persones.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural i Joventut. Participació Ciutadana. Serveis Generals: OAC.

AGENTS IMPLICATSAssociacions en general, AELIB, CIM (OFIM i SAC), SINDICATS, centres cívics, Escola de Persones Adultes,serveis d’atenció a l’estrangeria.

DESCRIPCIÓ

Utilització dels canals disponibles per difondre les diferents activitats que realitzen les associacions: Guiad'acollida, fulletons, pàgina web de Maó Jove, Facebook, premsa, reunions amb les associacions i el teixitassociatiu de l'illa.


115


OBJECTIU ESPECÍFIC8.1.2. Promoure la participació de totes les associacions de persones estrangeres, en igualtat de condicionsque la resta de la població, per donar a conèixer les diferents cultures i promoure la convivència.

ACTUACIÓ8.1.2.2. Promoció de la participació de les associacions a la Mesa de Participació en Interculturalitatque sorgeix d’aquest Pla.


AGENTS IMPLICATSDESCRIPCIÓ La Mesa d'Interculturalitat serà creada per la Comissió del Pla. Les funcions són descrites al Pla.


Indicadors generals.Número d'associacions que participen a la Mesa.Número d'associacions de persones estrangeres sobre el total d'associacions.Número d'associacions de veïns sobre el total d'associacions.

116


OBJECTIU ESPECÍFIC

8.1.3. Promoure la participació de les associacions dels països d'origen estranger en igualtat de condicionsque la resta de la població en cicles formatius, jornades i altres espais concrets de transferència deconeixements i bones pràctiques.

ACTUACIÓ 8.1.3.1. Establiment d’un programa d’intercanvi cultural i lingüístic entre la poblacióÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural.

AGENTS IMPLICATS Voluntaris, centres educatius, associacions de persones estrangeres

DESCRIPCIÓServei que fomenta l’aprenentatge d’idiomes i es basa en l’intercanvi entre dues persones coneixedores dedues llengües diferents i que tenen interès per aprendre’n una de nova.


117


OBJECTIU ESPECÍFIC

8.1.3. Promoure la participació de les associacions dels països d'origen estranger, en igualtat de condicionsque la resta de la població, en els cicles formatius, les jornades i altres espais concrets de transferència deconeixements i bones pràctiques.

ACTUACIÓ 8.1.3.2. Realització d'actuacions per al foment del diàleg intercultural.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural. Participació Ciutadana. Educació.

AGENTS IMPLICATS

ONG, Fons Menorquí de Cooperació, CIM, Conselleria d’Educació i Cultura (Centre d’Ensenyament deProfessorat), associacions, agents de l’àmbit de la salut i l’educació, serveis privats (grups de música,contacontes, etc.).

DESCRIPCIÓCreació d’un espai de reflexió i diàleg entre persones de diferents cultures que conviuen al municipi i ambdiferents professionals implicats en l’àmbit de les migracions.


118


OBJECTIU ESPECÍFIC

8.1.3. Promoure la participació de les associacions dels països d'origen estranger, en igualtat de condicionsque la resta de la població, en cicles formatius, jornades i altres espais concrets de transferència deconeixements i bones pràctiques.

ACTUACIÓ 8.1.3.3. Establiment d’un grup de migracions i codesenvolupament.

ÀREA RESPONSABLE Cooperació. Serveis Socials: Mediació Cultural.

AGENTS IMPLICATSONG, associacions de persones de procedència estrangera, Fons Menorquí de Cooperació, altres agentssocials i particulars.

DESCRIPCIÓ

Es tracta d’un espai per reflexionar de manera conjunta sobre temes d’interès comú i codesenvolupament. Elprincipal objectiu és el de sensibilitzar la població sobre la situació que es viu als països de procedència deles persones nouvingudes.


119


OBJECTIU ESPECÍFIC

8.1.3. Promoure la participació de les associacions dels països d'origen estranger, en igualtat de condicionsque la resta de la població, en cicles formatius, jornades i altres espais concrets de transferència deconeixements i bones pràctiques.

ACTUACIÓ8.1.3.4. Incorporació de la diversitat cultural a la celebració de les festes pròpies del municipi,mitjançant l’intercanvi d’experiències entre les diferents cultures.

ÀREA RESPONSABLE Cultura i Festes.

AGENTS IMPLICATS Associacions de persones de procedència estrangera, associacions de veïns i entitats culturals.

DESCRIPCIÓProjecte per promoure el coneixement i la participació de les persones nouvingudes a les festes popularsmenorquines.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Número d’activitats festives organitzades amb participació de població nouvinguda.

Número d’activitats organitzades per entitats o col·lectius de persones de procedència estrangera en les qualsparticipi població autòctona.

120

EIX SENSIBILITZACIÓ I CODESENVOLUPAMENTOBJECTIU GENERAL 8.2.Compartir experiències i actuacions en convivència i interculturalitat.

OBJECTIU ESPECÍFIC8.2.1. Compartir experiències i actuacions en convivència i interculturalitat amb altres organitzacions iadministracions.

ACTUACIÓ 8.2.1.1. Unió amb la Xarxa Europea de Ciutats contra el Racisme i la Xenofòbia.

ÀREA RESPONSABLE Equip Interdisciplinari de Serveis Socials.

AGENTS IMPLICATS Coalició Europea de Ciutats contra el Racisme i la Xenofòbia.

DESCRIPCIÓ

La Xarxa Europea de Ciutats contra el Racisme i la Xenofòbia és una iniciativa per establir una xarxa deciutats interessades a compartir experiències sobre els principis del Pla d'Acció de 10 punts sobre la lluitacontra el racisme, la discriminació i la xenofòbia.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ Número de mesures adoptades tenint en compte els principis d'aquesta xarxa europea.

121

EIX SENSIBILITZACIÓ I CODESENVOLUPAMENTOBJECTIU GENERAL 8.3. Lluitar contra el racisme i la discriminació existents entre la població.

OBJECTIU ESPECÍFIC 8.3.1.Establir mecanismes que evitin una actitud racista o xenòfoba per part de la població.

ACTUACIÓ8.3.3.1. Establiment d’un mecanisme de recollida d'informació que permeti detectar i recollirsituacions de racisme i xenofòbia existents entre la població.


AGENTS IMPLICATSPolicia Local i Policia Nacional, CIM (OFIM i SAC), OAC, associacions de persones de procedènciaestrangera.

DESCRIPCIÓExistència d'una o diverses persones encarregades d'elaborar un sistema que permeti recollir la informaciórelativa a la detecció i recollida de situacions de racisme o xenofòbia existents a la població.


Descripció de la font a través de la qual s'ha detectat i recollit la denúncia.

122

EIX SENSIBILITZACIÓ I CODESENVOLUPAMENTOBJECTIU GENERAL 8.4. Fomentar el codesenvolupament.

OBJECTIU ESPECÍFIC8.4.1. Fomentar la responsabilitat de les persones nouvingudes a l’hora d’afavorir i vetllar peldesenvolupament als seus països d’origen.

ACTUACIÓ8.4.1.1. Suport en la definició i posada en marxa de programes de codesenvolupament als païsosd’origen, amb la participació de les persones nouvingudes.

ÀREA RESPONSABLE Cooperació.AGENTS IMPLICATS Fons Menorquí de Cooperació.SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ

Número de persones i associacions de persones de procedència estrangera que participen en la definició iposada en marxa de programes de codesenvolupament.

123

EIX SENSIBILITZACIÓ I CODESENVOLUPAMENTOBJECTIU GENERAL 8.5. Promoure la cooperació amb els països del Sud.

OBJECTIU ESPECÍFIC

8.5.1. Promoure la cooperació amb els països del Sud, especialment amb aquells dels quals provingui elmajor nombre de la població estrangera a Maó, a fi d’aprofitar-ne les seves aportacions i coneixements en eldisseny de la forma de cooperació a mantenir-hi.

ACTUACIÓ8.5.1.1. Consolidació d'un mínim del 0,7% del pressupost municipal a la cooperació amb els països delSud.

ÀREA RESPONSABLE Cooperació.

AGENTS IMPLICATS Associacions de persones de procedència estrangera. Fons Menorquí de Cooperació.SECTOR AL QUALS'ADREÇA Als països amb els quals s'estableixin les línies de cooperació.INDICADORSD'AVALUACIÓ Percentatge destinat a la cooperació amb els països del Sud.

124

EIX IGUALTAT DE TRACTE

OBJECTIU GENERAL 9.1. Garantir l’exercici dels drets, deures i les llibertats democràtiques entre la població.

OBJECTIU ESPECÍFIC 9.1.1 Promoure la inscripció de totes les persones nouvingudes al padró municipal.

ACTUACIÓ9.1.1.1 Col·laboració en les campanyes de promoció a l'empadronament com a vehicle d'integració ielement clau per gaudir dels drets inherents a la ciutadania.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural. Serveis Generals: OAC.

AGENTS IMPLICATSConselleria d'Afers Socials, Promoció i Immigració, Oficina d’Atenció Ciutadana del Govern Balear, SAC(CIM).

DESCRIPCIÓ

La necessitat d'empadronar-se per poder gaudir dels drets bàsics fa necessari que s'estableixin actuacionsdirigides a promoure l'empadronament de tota la població nouvinguda, independentment de quina sigui lasituació administrativa en què es trobi.


125


OBJECTIU GENERAL 9.1. Garantir l’exercici dels drets, deures i llibertats democràtiques entre la població.

OBJECTIU ESPECÍFIC 9.1.2 Garantir el respecte a la normativa de l'Administració autonòmica i local.

ACTUACIÓ9.1.2.1. Compliment, per part del personal de l’Ajuntament, de la normativa relativa als drets, deuresi llibertats de la població nouvinguda, en igualtat de condicions que la resta de la població.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Generals: Recursos Humans i Formació. Serveis Socials: Mediació Cultural i Polítiques d’Igualtat.

AGENTS IMPLICATS Totes les àrees de l'Ajuntament.SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.INDICADORSD'AVALUACIÓ

Número de denúncies en relació amb el tracte rebut del personal de l'Administració, presentades per lespersones de procedència estrangera.

126



OBJECTIU ESPECÍFIC 9.1.2 Garantir el respecte a la normativa de l'Administració autonòmica i local.

ACTUACIÓ 9.1.2.2. Difusió de la informació sobre els drets, deures i llibertats de les persones entre la població.

ÀREA RESPONSABLE Equip Interdisciplinari de Serveis Socials. Serveis Generals: OAC.

AGENTS IMPLICATS CIM (SAC i OFIM), SINDICATS, ONG, associacions i entitats en general.

DESCRIPCIÓEstabliment de mecanismes que permetin que la població conegui perfectament quins són els seus drets,deures i llibertats, independentment de la situació administrativa en què es trobin.


127



OBJECTIU ESPECÍFIC9.1.3 Promoure l'adopció de les mesures necessàries per aconseguir el màxim grau de divulgació iimplementació dels drets i deures reconeguts a la ciutadania.

ACTUACIÓ

9.1.3.1 Organització de jornades informatives adreçades a la població en general, per tal decompartir la visió de la persona estrangera com a ciutadà o ciutadana, en igualtat de condicions queles de la resta de la població.


AGENTS IMPLICATS CIM (SAC i OFIM), SINDICATS, ONG, associacions i entitats en general.

DESCRIPCIÓUna vegada s'aprovi la Llei d'estrangeria, organitzar unes jornades que permetin informar i sensibilitzarsobre els drets i deures de les persones nouvingudes, en igualtat de condicions que la resta de la població.


128

EIX GÈNERE

OBJECTIU GENERAL 10.1. Dissenyar un canal específic d’acollida de la dona.

OBJECTIU ESPECÍFIC10.1.1. Dissenyar un canal específic d’acollida de la dona, a fi de proporcionar-li informació, assessorament,suport i prestacions socials.

ACTUACIÓ 10.1.1.1 Consolidació de la figura de l’agent d’Igualtat a l’Ajuntament de Maó.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Generals: Recursos Humans i Gerència.

AGENTS IMPLICATS Ajuntament.

DESCRIPCIÓConsolidar la plaça d'un/a tècnic/a per desenvolupar les funcions d'agent d'Igualtat del municipi. El Plad'igualtat de l'Ajuntament de Maó concreta exactament les funcions que hauria de tenir aquesta figura.


129

EIX GÈNERE


OBJECTIU ESPECÍFIC10.1.1. Dissenyar un canal específic d’acollida de la dona, a fi de proporcionar-li informació, assessorament,suport i prestacions socials,

ACTUACIÓ10.1.1.2 Difusió d’informació sobre el recurs especialitzat de les oficines d'informació i orientació de ladona entre la població.

ÀREA RESPONSABLE

Recepció general de l'Ajuntament.Serveis Generals: Oficina d’Atenció Ciutadana.Serveis Socials: seus de Serveis Socials, Formació i Ocupació, i Joventut.Cultura i Educació: seu de Cultura i Educació.Esports: seu d'Esports.

AGENTS IMPLICATS CIM (SAC i OFIM), SINDICATS, Padró, ONG, Policia.

DESCRIPCIÓExistència de fullets informatius sobre les oficines d'informació i orientació de la dona als diferents puntsd'informació a la ciutadania del municipi.


130

EIX GÈNERE


OBJECTIU ESPECÍFIC10.1.1. Dissenyar un canal específic d’acollida de la dona, a fi de proporcionar-li informació, assessorament,suport i prestacions socials,

ACTUACIÓ 10.1.1.3 Col·laboració amb els serveis que ofereix el Centre Assessor de la Dona

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Polítiques d’Igualtat.AGENTS IMPLICATS Direcció Insular de l’AGEM, Unitat de Violència de Gènere, Policia Nacional.DESCRIPCIÓ Participació en els programes i actes que organitza el Centre Assessor de la Dona.


131

EIX GÈNERE


OBJECTIU ESPECÍFIC10.1.1. Dissenyar un canal específic d’acollida de la dona, a fi de proporcionar-li informació, assessorament,suport i prestacions socials.

ACTUACIÓ10.1.1.4. Sensibilització i col·laboració en les campanyes que es realitzin contra la violència de gènere,a fi de fer-hi participar la població nouvinguda, en igualtat de condicions que la resta de la població.

ÀREA RESPONSABLE Equip Interdisciplinari de Serveis Socials. Participació Ciutadana.

AGENTS IMPLICATSSAC (CIM), Centre Assessor de la Dona, Unitat contra la Violència de Gènere, Injove, associacions i entitatsen general, sindicats.

DESCRIPCIÓCelebració d'actes contra la violència de gènere. Celebració anual del 25 de novembre: Dia contra laViolència de Gènere.

SECTOR AL QUALS'ADREÇA A tota la població.PROPOSTES Disposar d'un pressupost propi per poder elaborar la campanya anual contra la violència de gènere.INDICADORSD'AVALUACIÓ Indicadors generals.

132

EIX GÈNERE

OBJECTIU GENERAL 10.2. Promoure la formació i incorporació de la dona al mercat de treball.

OBJECTIU ESPECÍFIC10.2.1. Promoure i afavorir la incorporació al món del treball de la dona estrangera en igualtat de condicionsque la resta de la població.

ACTUACIÓ10.2.1.1 Informació sobre les línies de subvencions per a projectes d'inserció laboral dirigides a ladona amb especials dificultats d'inserció.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Polítiques d’Igualtat; Formació i Ocupació.AGENTS IMPLICATS SAC (CIM), serveis per a joves emprenedors, Injove, AELIB, associacions empresarials i sindicats.


133

EIX GÈNERE

OBJECTIU GENERAL 10.2. Promoure la formació i incorporació de la dona al mercat de treball.

OBJECTIU ESPECÍFIC10.2.1. Promoure i afavorir la incorporació al món del treball de la dona estrangera en igualtat de condicionsque la resta de la població.

ACTUACIÓ 10.2.1.2. Consolidació del programa formatiu i d’intercanvi cultural amb dones d’origen estranger.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Polítiques d’Igualtat, Mediació Cultural, Formació i Ocupació.AGENTS IMPLICATS Associacions de persones estrangeres, Escola de Persones Adultes, serveis específics d’immigració.

DESCRIPCIÓPrograma formatiu basat en la realització de tallers diaris, en els quals un grup de 60 dones de diferentscultures intercanvien pràctiques i costums.


INDICADORSD'AVALUACIÓ Número d'usuàries del servei.

134

EIX GÈNERE

OBJECTIU GENERAL 10.3 Promoure polítiques de conciliació de la vida familiar i laboral.

OBJECTIU ESPECÍFIC10.3.1 Promoure entre les persones nouvingudes mesures per tal d'accedir a polítiques de conciliació de lavida familiar i laboral en igualtat de condicions que la resta de la població.

ACTUACIÓ10.3.1.1 Distribució d’informació sobre l'accés als recursos de conciliació de vida familiar i laboralentre les persones nouvingudes.

ÀREA RESPONSABLE

Recepció general de l'Ajuntament.Serveis Generals: Oficina d’Atenció Ciutadana.Serveis Socials: seus de Serveis Socials, Formació i Ocupació i Joventut.Cultura i Educació: seu de Cultura i Educació.Esports: seu d'Esports

AGENTS IMPLICATS SAC (CIM), centres educatius, Conselleria d’Educació i Cultura de les Illes Balears.

DESCRIPCIÓDistribució d'informació relativa a l'accés als recursos disponibles encaminats a la conciliació familiar entre lapoblació: escoletes, escoles d'estiu…


135

EIX GÈNERE

OBJECTIU GENERAL 10.3 Promoure polítiques de conciliació de la vida familiar i laboral.

OBJECTIU ESPECÍFIC10.3.1 Promoure entre les persones nouvingudes mesures per tal d'accedir a polítiques de conciliació de lavida familiar i laboral en igualtat de condicions que la resta de la població.

ACTUACIÓ 10.3.1.2 Accés als recursos existents en matèria de conciliació familiar i laboral.

ÀREA RESPONSABLE Serveis Socials: Mediació Cultural; Atenció Primària; Polítiques d’Igualtat. Serveis Generals: OAC.AGENTS IMPLICATS CIM (OFIM i SAC), ONG, SINDICATS, Padró.

DESCRIPCIÓFacilitar a les persones nouvingudes l'accés als recursos per afavorir la convivència familiar i laboral enigualtat de condicions que a la resta de la població.


136

6. AVALUACIÓ I SEGUIMENT DEL PLA

6.1. Els indicadors

Els indicadors que es detallen a continuació poden aplicar-se en l’avaluació i seguiment de

la majoria d’actuacions descrites al Pla. D’aquesta manera, en l’anàlisi de cada una de les

actuacions que es detallen al Pla es fa referència a “indicadors generals” quan un, dos o

diversos dels indicadors següents es poden emprar per avaluar l’actuació concreta. D’altra

banda, hi ha actuacions que disposen dels seus indicadors propis, de manera aïllada, i

que, per tant, se citen en la mateixa anàlisi de l’actuació.

- Número de persones usuàries (individus, famílies, grups, col·lectius, etc.) assistents,

ateses o que sol·liciten un curs, jornada, servei d’informació, sessió formativa, etc.

- Número d’intervencions realitzades per persona usuària que s’atén.

- Tipus i modalitat de les intervencions.

- Descripció de les característiques de les persones assistents (origen, edat, etc.)

- Número de material repartit per seu o centre.

- Número d’actuacions realitzades (jornades, tallers, sessions formatives, visites a

domicili, sessions d’acollida, reunions...).

- Número de persones participants a les actuacions.

- Descripció i contingut de les actuacions.

- Grau de satisfacció o grau de coneixement en relació a un servei, activitat, etc.

- Contingut de les reunions mantingudes.

- Número de comunicacions emeses, idioma i destinació d’aquestes.

6.2. La Comissió de Seguiment

Assolir amb èxit totes les actuacions que aquí es proposen dependrà del compromís que

adquirim des de les diferents àrees de l’Ajuntament. En aquest sentit, el seguiment del Pla

es realitzarà a la Comissió de Seguiment, que es crea amb l’aprovació del present Pla i

que té com a finalitat la realització d’un seguiment i la valoració de l’estat i el grau de

compliment de les diferents actuacions compromeses.

Composició

137

Aquesta Comissió està integrada pels següents membres:

- El mediador o mediadora cultural municipal, que assumirà les tasques de coordinació

de la Comissió.

- El tècnic o tècnica del departament de Participació Ciutadana. de l’Ajuntament.

- Tres persones representants d’entitats ciutadanes (com a mínim, una d’aquestes haurà

d’estar vinculada a persones nouvingudes), que seran triades a la Mesa de Participació

per la Interculturalitat i que variaran seguint una rotació de caràcter anual.

- Tres tècnics o tècniques municipals a proposar entre les àrees que es defineixen com a

responsables del desenvolupament del Pla, i que tindran un caràcter rotatori. És a dir:

o Serveis Socials

o Serveis generals

o Educació

o Cultura i Festes

o Ciutat i Medi Ambient

o Policia

Funcions

Les principals funcions de la Comissió són:

- Articular sistemes de coordinació i seguiment de la implementació dels objectius i

mesures que es desenvolupin en aquest Pla.

- Definir un protocol d’actuació per tal de tenir un coneixement actualitzat de la realitat de

les persones nouvingudes i de les xifres que resultin de la implementació del Pla.

- Proposar, si escau, un reajustament dels objectius i les actuacions a les necessitats

detectades.

- Realitzar els estudis específics, l’anàlisi dels indicadors socials i la realització de

publicacions que facin falta.

- Promoure la participació de les organitzacions i agents implicats a la Comissió de

Seguiment del Pla, a fi de reajustar els objectius i les actuacions que s’han descrit a les

possibles necessitats emergents.

138

- Possibilitar un espai i concretar un calendari en el qual les persones nouvingudes facin

una valoració sobre la seva visió de l’estat dels Serveis Socials que s’ofereixen al

municipi.

Funcionament

La Comissió de Seguiment es reunirà, com a mínim, una vegada a l’any, a fi de revisar el

compliment del Pla i proposar, si escau, un nou Pla d’acció que s’ajusti a les necessitats

emergents, així com, si pertoca, un nou calendari d’actuació.

La Comissió convocarà un mínim d’una vegada a l’any una mesa oberta de participacióper la interculturalitat, a la qual puguin participar aquelles entitats, associacions, serveis,

institucions, representants polítics o persones expertes que ho desitgin.

El Pla d’acció proposat per la Comissió serà aprovat una vegada hagi estat presentat a la

Mesa de Participació, que tindrà un marge de dos mesos per fer propostes i al·legacions a

la Secretaria de la Comissió. Per aquesta raó, la Mesa de Participació serà convocada,

com a mínim, dos mesos abans de la data límit d’aprovació de la revisió del Pla que

decideixi acordar-se.

La coordinació i la secretaria de la Comissió l’exercirà la figura del mediador o mediadora

cultural del municipi. Aquesta persona, a la vegada, vetllarà pel compliment dels objectius i

l’aprovació de la revisió del Pla anual.

139

7. BIBLIOGRAFIA

- Plan Estratégico de Ciudadanía e Integración 2007-2010. Ministeri de Treball i

Immigració del Govern central.

- II Pla integral d’atenció a les persones immigrades de les Illes Balears. Conselleria

d’Afers Socials, Promoció i Immigració del Govern de les Illes Balears.

- Pla Menorca Integra. Esborrany. Conselleria de Ciutadania i Família del Consell Insular

de Menorca.

- Pla municipal d’interculturalitat de Ciutadella de Menorca 2007-2010. Ajuntament de

Ciutadella de Menorca.

- Pacte per la Igualtat, la Ciutadania i la Convivència. Govern de les illes Balears, 2009.

- Institut Nacional d’Estadística (www.ine.es ).

- Institut Balear d’Estadística (www.caib.es/ibae/ibae.htm).

- Padró municipal de l’Ajuntament de Maó.

- Reglament de participació ciutadana de l’Ajuntament de Maó. Aprovat el març del 2009

i publicat al BOIB l’11 de juny del 2009.

- Xarxa de Centres Cívics de l’Ajuntament de Maó. Esborrany.

- Anuari d’Educació de les Illes Balears. Conselleria d’Educació i Cultura de les Illes

Balears. 2007-2008

- Estratègies i actuacions en immigració. Conselleria d’Afers Socials, Promoció i

Immigració del Govern de les Illes Balears. 2008.

- Les persones estrangeres al mercat de treball de les Illes Balears. Any 2007 i avenç del

2008. Observatori del Treball de les Illes Balears.

http://www.ine.es/

http://www.caib.es/ibae/ibae.htm

140

- Imatges i realitats de la immigració a Menorca. Estudi etnogràfic sobre els nous

menorquins. Joan Febrer Torres. 2006.

PLA MUNICIPAL DE CONVIVÈNCIA i INTEGRACIÓ · marc de referència sobre el qual l’Ajuntament de...

Documents

Transcript of PLA MUNICIPAL DE CONVIVÈNCIA i INTEGRACIÓ · marc de referència sobre el qual l’Ajuntament de...