Pla de convivència i mediacio 2011

PLA DE CONVIVÈNCIA I DE

MEDIACIÓ ESCOLAR.

CEIP Puig d’en Valls.

Revisió aprovada pel Consell Escolar: 29 de juny de 2011.

Pla de convivència i de mediació escolar.

2

Í N D E X

0.- INTRODUCCIÓ………………………………………………………………………………… 3 1.- CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE: UBICACIÓ, ALUMNAT, EQUIP DOCENT, ESPAIS. ………………………………………………………… 4 1.1.- Contexte socioeconòmic i cultural de l’alumnat del centre 1.2.- Característiques del centre, 2.- SITUACIÓ ACTUAL DE LA CONVIVÈNCIA AL CENTRE………………………………….10 2.1.- Valoració de la convivència actual i anàlisi dels conflictes per part dels alumnes. 2.2.- Valoració de la convivència actual i anàlisi dels conflictes per part dels Mestres. 2.3.- Valoració de la convivència actual i anàlisi dels conflictes per part dels pares. 2.4.- Protocol d’actuació actual en la convivència del centre. 3.- OBJECTIUS DEL PLA DE CONVIVÈNCIA………………………………………………….. 28 4.- ACCIONS DEL PLA DE CONVIVÈNCIA. ........................................................................28 5.- NORMES DE CONVIVÈNCIA…………………………………………………………………..34 6.- Actuació en cas d’un accident o denuncia. 7.- Guió per la recepció de les famílies…………………………………………………………………. 52

8.- Pla d’actuació en cas d’absentisme …………………………………………………………………. 53

9.- Assetjament escolar ……………………………………………………………………….... 54

10.- Asstetjament escolar virtual …………………………………………………………………………. 54

11.- COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA. ………………………………………………………………57 Composició Funcionament 12.- MECANISMES DE DIFUSIÓ, SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PLA DE CONVIVÈNCIA. ……………………………………………………………………..58 13.-Documents per informar a les famílies sobre la convivencia …………………………59

MEDIACIÓ:

1.- Introducció ............................................................................ 64 2.- Marc normatiu ...................................................................... 65 3.- Fases de la mediació ........................................................... 68 4.- Equip de mediació ............................................................... 69 5.- Propostes d’activitats per presentar l’equip de mediació.... 70 6.- Exemples de mediació ......................................................... 88 7.- Documents, actes, ............................................................... 93


3

Primer Pla de Convivència elaborat curs 2007-08.

Primera revisió curs 2008-09.

Primera ampliació curs 2010-11.

Redacció adaptada al Decret 121/2010 realitzada en juny de 2011.

INTRODUCCIÓ.

La millora de la convivència en l‟àmbit escolar del CP Puig d‟en Valls ha de ser

una feina en la qual estiguin implicats tots els sectors de la comunitat educativa i

constituir el referent per donar desposta a la complexitat que suposa el treball

docent amb alumnes que no han adquirit suficients hàbits de convivència, de

respecte mutu i de participació responsable en la vida del centre.

El Pla de Convivència té caràcter preventiu i és una eina que ens permet

treballar per a que la convivència sigui una realitat. També intervenir en la

prevenció de la violència amb la transmissió de valors.

No és possible aconseguir un ensenyament de qualitat si no afavorim la

presència de les condicions favorables per que l‟ambient de treball a l‟aula i fora

de l‟aula afavoreixin la transmissió de coneixements i valors. És per tant urgent

corregir les situacions que no contribueixin a aquest objectiu.

Per aconseguir els objectius que es recullen en aquest Pla de Convivència és

imprescindible la col·laboració de tots els sectors de la comunitat educativa i el

desenvolupament d‟activitats que afavoreixin la millora del clima de convivència

escolar i el seguiment tutorial i pedagògic que ens alerti i ajudi a prevenir

conductes que alterin el clima de convivència escolar.

El plantejament de l‟elaboració d‟aquest Pla ha estat en:

- Per a la millora de les relacions.

- Per a facilitar el desenvolupament integral de l‟alumne.

- Per a donar resposta als problemes de convivència.

“Respeto, justicia, solidaridad, cooperación”. Ballester i Calvo 2007.

Un pla per millorar la convivència. http://die.caib.es/normativa/pdf/2010/2010_12_10_Decret121-2010_BOIB_187_23-12-2010_estableixdretsideuresdelsalumnesinormesdeconvivenciacentres.pdf

http://die.caib.es/normativa/pdf/2010/2010_12_10_Decret121-2010_BOIB_187_23-12-2010_estableixdretsideuresdelsalumnesinormesdeconvivenciacentres.pdf



4

1.- CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE: UBICACIÓ, ALUMNAT, EQUIP

DOCENT, ESPAIS.

1.1.- CONTEXTE SOCIOECONÒMIC I CULTURAL DE L’ALUMNAT

DEL CENTRE. ( dades recollides en gener 2007)

1.1.a.- DADES FAMILIARS I DELS ALUMNES.

El centre té un cens de 379 famílies.

L‟enquesta elaborada pel centre l‟han contestat 253 famílies, un 66,8 %.

Les dades que recull l‟enquesta ens permeten conèixer la realitat de les

famílies, la seua situació econòmica i cultural, la seua procedència, l‟opinió que

tenen del centre i de l‟APIMA, i el que pensen sobre la convivència al centre. A

més les propostes de millora per al centre.

Tota la informació recollida es pot contrastar amb l‟enquesta que es va

realitzar als pares durant el curs 1994/95, la qual ens ha servit per realitzar

l‟actual.

Valoració i observació dels resultats

1.- Lloc de naixement. Els pares han nascut en un 44,7% a Eivissa, 39,5% a altres Comunitats i el 10,3% a

l‟estranger.

Les comunitats on han nascut majoritàriament són: 45% a Andalusia i el 15% a

Catalunya.

Les mares han nascut també majoritàriament a Eivissa, un 53,8 %, el 31,2% a

altres comunitats i el 4,7 % a l‟estranger.

En altres comunitats destaquen el 39,2% que nasqueren a Andalusia i el 24,1% a

Catalunya.

Els/les alumnes han nascut a Eivissa en un 88,1%.

Aquestes dades no han variat significativament respecte l‟anterior enquesta.

2.- Lloc on han residit més temps.

És molt important conèixer aquesta dada i que, contrastant-la amb els resultats de

l‟any 199, la majoria dels pares i mares han residit més temps a Eivissa.

Pares un 79,1%, les mares 83% i el 92,9% els fills

Aquesta dada ha variat. Ara els membres de les famílies porten més temps

visquent a Eivissa.

3.- Dades de les famílies. LLOC ON VIUEN: el 61,7% a Puig d‟en Valls, el 21,7% a Eivissa i el

7,9% a Jesús.


5

MITJÀ DE TRANSPORT PER ANAR A ESCOLA: el 53% ve en cotxe,

el 45,1% ve caminant. El centre té transport escolar.

PROPIETAT DEL DOMICILI: Vivenda pròpia un 78,7%, de lloguer un

15,4%.

VESISNS A PROP en tenen un 93,3% de les famílies.

ELS/LES FILLS/ES CONVIUEN: un 81,8% amb els pares, un 14,6%

amb la mare i el 2% amb el pare. El motiu dels que no conviuen amb els

pares és en un 54,3% per separació dels pares i un 21,7% per divorci.

Aquesta dada ha variat considerablement respecte a l‟anterior

enquesta.

QUAN NO HI HA ESCOLA ELS/LES FILLS/ES QUEDEN un 45,8%

amb els pares, un 22,9% amb els “güelos” i un 16,2% amb pares i

“güelos”.

NÚMERO DE FILLS PER FAMÍLIA:

Un 59,6% tenen dos fills/es

Un 21,3% tenen un fill/a

Un 14,6% tenen tres fills/es.

L‟estabilitat familiar i econòmica és la norma general de les famílies. Aquest

aspecte es manté com a l‟enquesta de fa 12 anys.

4.- Situació laboral i cultural de les famílies.

LABORAL:

o PARES: un 88,9% treballen tot l‟any, un 7,5% de temporada i

un 0,4% està en atur.

o MARES: un 56,5% treballa tot l‟any, un 17,4% ho fa de

temporada, un 20,6% realitza feines domèstiques i un 2,8%

està a l‟atur.

L‟estabilitat laboral de les famílies s‟ha incrementat i la incorporació

de la dona al món del treball ha augmentat considerablement en

aquest darrers anys. L‟atur dels pares/mares ha baixat

considerablement.

La diversitat de feines és molt àmplia i segueixen sent les més

freqüents les dedicades al sector serveis.

CULTURAL:

o NIVELL D‟ESTUDIS:

Sense estudis: 2,4% dels pares i el 2% de les mares.


6

Estudis Primaris: 49% dels pares i 41,9% de les mares.

Estudis secundaris: 32,8% dels pares i 37,9% de les mares.

Estudis superiors: 12,6% dels pares i 16,2% de les mares.

El nivell d‟estudis també ha millorat, ha baixat el número de

persones sense estudi i ha pujat el de persones amb estudis de

Secundària.

o ON CERCA INFORMACIÓ?:

A les cases hi ha diccionaris, enciclopèdies i llibres de consulta.

El que sorprèn en els resultats és que les famílies, que en un

71,1% utilitzen internet, només el 51,8% el té a casa. També el

67,2% llegeixen els diaris però només el 34% el compra cada

dia.

o LA FEINA DE CASA ES REALITZADA PER:

Les tasques de casa són compartides entre el pare i la mare en

un 51% de les famílies. El 37,9% les fa només la mare i un 7,5%

ajuda el servei domèstic. També aquest apartat ha baixat

considerablement en benefici de la dona.

o LLENGUA PARLADA A CASA HABITUALMENT :

El domini del castellà és clar sobretot en els pares. Un 51,4%

dels pares, un 47% de les mares i un 37,2% dels fills/es tenen

el castellà com a llengua habitual..

El català s‟utilitza habitualment en un 35,6% dels pares, el

39,9% de les mares i el 30,8% dels fills/es.

o NIVELL D‟ENTENIMENT DE LES LLENGÜES OFICIALS:

En aquest apartat s‟ha avançat molt respecte a l‟enquesta del 1994/95

i reflexa un enteniment més alt de les dues llengües oficials.

L‟enteniment de les dues llengües a nivell alt és de 59,3% dels

pares, 57,7% de les mares i el 68 % dels fills.

L‟enteniment alt de només una de les llengües és:

Del català: els pares 12,6%, les mares el 13,8% i els

fills/es el 13,8%

Del castellà: el 20,2% dels pares, el 17,4% de les mares i

el 8,3% dels fills/es.

El domini de les dues llengües oficials no s‟ha assolit, per la qual cosa

s‟ha de seguir treballant per aconseguir –ho.

5.- Relació de les famílies amb el centre.

L‟OPINIÓ DEL CENTRE és, entre un 95,2% de les famílies,

positiva.


7

REP SUFICIENT INFORMACIÓ DEL SEU FILL/A opina un

93,3%.

ESTÀ D‟ACORD AMB LA DISCIPLINA un 89,7%.

CONEIX LES NORMES DE CONVIVÈNCIA I COM

S‟APLIQUEN un 52,6% de les famílies, en canvi un 71% diu que

són correctes i alguns no les coneixen . Però l‟alarma que un

36,7% no contesti sobre tot la pregunta si les coneix les

normes?. Un 33,2% no contesten sobre si són correctes o no.

Això ens ha de plantejar els mecanismes de difusió del Pla de

Convivència. Ha d‟estar molt especificat.

VENEN A PARLAR AMB EL/LA TUTOR/A quan ho consideren

oportú el 68,8% de les famílies, quan els criden el 12,3% i el

15,4% habitualment.

ACTIVITATS EXTRAESCOLARS. L‟opinió és que n‟hi ha poques,

45,1%, un 35,2% creu que són suficients i un 15% no les coneix.

L‟APIMA: Un 80,6% pertany a l‟APIMA però només un 27,7%

reconeix assistir a les reunions.

6.- Respecte al treball i l‟estudi de l‟alumne/a.

HORES D‟ESTUDI DIARI: el 49,4% dedica les necessàries. El

26,1% entre una i una hora i mitja. Destaca que un 4,7% no

dedica cap hora a l‟estudi.

LES FAMÍLIES REVISSEN EL TREBALL DE L‟ALUMNE: un

67,6% ho fan diàriament i el 26,5% a vegades.

REALITZACIÓ DEL TREBALL DE L‟ALUMNE un 29,2% ho fa

tot sola, el 56,5% ajuden els pares/mares i només un 4% va a

repàs.

UTILITZACIÓ DE L‟AGENDA COM A MITJA DE

COMUNICACIÓ AMB EL PROFESSORAT ho fa un 49% de les

famílies.

7.- Temps d‟oci.


8

Pensam que aquesta pregunta no és fiable i contestaren algunes hores per cada dia.

Dades obtingudes de l‟enquesta realitzada en maig del 2007.

1.1.b.- CARACTERÍSTIQUES DEL PROFESSORAT.

El claustre de professors està format per 32 professors organitzats per

cicles i etapes: Etapa d‟Educació Infantil integrada per 8 professors/es, Etapa

d‟Educació Primària, el primer cicle integrat per 8 professors, segon cicle integrat

per 7 professors i el tercer cicle integrat per 9 professors/es. Cada cicle té un

coordinador que juntament amb el director i la cap d‟estudis, la coordinadora

d‟activitats complementàries, la coordinadora de l‟equip de suport i la coordinadora

lingüística formen la Comissió de Coordinació Pedagògica que és la responsable del

compliment de la PGA i PEC.

El 81,25 % del professorat és definitiu.

El director del centre exerceix aquesta funció des de fa 23 anys, la cap

d‟estudis des de fa 18 i la secretària 10 anys. Aquesta situació ha donat una

estabilitat que ha permès involucrar el centre en molts de projectes i el

compliment de la línia de treball proposada per l‟equip directiu.

El professorat està immers en un procés de formació permanent com a

conseqüència de l‟ús de les noves tecnologies de la comunicació, de ser centre de

HORES

SETMANALS TELEVISIÓ

JOCS

A

CASA

JOCS AL

CARRER ESPORTS LECTURA VIDEOJOCS ORDINADOR ALTRES

CAP 2,8% 3,2 15,4 8,7 14,2 32 28,4 5,5

ENTRE 1 I 2

h. 28,9 29,6 27,7 26,1 39,1 24.1 34 12,6

ENTRE 2 I 3

h. 15,4 13,8 11,9 15,8 13 8,7 6,3 4,3

ENTRE 3 I 4

h. 6,7 7,9 6,3 8,3 7,1 5,5 4,3 2,4

ENTRE 4 I 5

h. 6,7 8,3 6,7 6,3 5,1 3,2 2 0,8

ENTRE 5 I 6

h. 4,3 5,5 3,6 7,5 3,6 0,8 3,2 2

ENTRE 6 I 7

h. 9,1 7,1 4,3 5,5 2,8 0,8 1,2 1,6

ENTRE 7 I 8

h. 7,5 9,1 1,6 5,5 1,2 0,8 0,8

ENTRE 8 I 9

h. 7,1 4,7 3,2 4 1,6 0,8 0,4 1,6

MÉS DE 9 h. 5,9 5,1 2 1,2 4 16,7 0,4 1,6

N / C 5,1 9,5 17,4 11,1 9,1 15,4 19 67,6


9

formació en pràctiques de l‟UIB i desenvolupar projectes europeus com el projecte

Comenius.

1.1.c.- ANÀLISI DEL CONTEXT SOCIOECONÒMIC I CULTURAL

DEL BARRI DE PUIG D‟EN VALLS.

Puig d‟en Valls és un poble dormitori ja que la gran majoria dels seus

habitants treballen en altres municipis, sobre tot a Eivissa que està a dos km.

També hem de reconèixer que la història de la creació del poble de Puig

d‟en Valls està molt lligada a la construcció d‟aquesta escola.

Hi ha dos escoles properes, la de S‟Olivera oberta fa dos cursos, molt

necessària per descongestionar el nostre centre; també n‟hi ha una altra de

propera que pertany a un altre municipi, el CP Blanca Dona, i l‟institut al que estam

adscrits juntament amb el CP Blanca Dona i és l‟IES Sa Blanca Dona.

Al barri també hi ha centre metge, oficines municipals, pistes esportives i una gran

aportació recent, un centre cultural i un auditori ideal per fer celebracions i actes

acadèmics.

1.2. CARACTERÍSTIQUES DEL CENTRE.(dades abril 2011)

1.2.a.- CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES DEL CENTRE.

El CP Puig d‟en Valls està situat al C/ Ciutat Jardí s/n del poble de Puig d‟en

Valls. Té una superfície del solar de 11.500 m2 i d‟edifici de 2.347 m2. L‟escola

està formada per dos edificis, ambdós situats dins del mateix recinte. L‟edifici A,

inaugurat el 1977 i l‟edifici B, una ampliació de quatre unitats destinades a

educació infantil, realitzada els cursos 97-98 i 99-00.

El col·legi compta amb: 6 aules d‟Educació Infantil, 15 aules de primària, un

taller, un laboratori, aula de música, aula d‟idiomes, aula d‟informàtica, sala d‟usos

múltiples, biblioteca dins de la Xarxa de Biblioteques del Consell d‟Eivissa i

Formentera, sala de professors, secretaria, direcció, sala de material i sala de

l‟APiMA. A l‟exterior hi ha un hivernacle, dues pistes poliesportives, una pista de

terra i un pati per a E. Infantil.

El centre té amplis espais a l‟exterior i zones de jardí i prou arbres que

donen al centre un aspecte relaxant i còmode.

Del que no disposa és de cap espai cobert pels als dies de pluja, ni gimnàs ni

ascensor, i a més, presenta barreres arquitectòniques.


10

L‟edifici actual va ser construït en 1977 per aquesta raó és necessari

realitzar algunes obres d‟adequació, fa dos cursos es van realitzar unes millores

que s‟han de completar amb el canvi de totes les canonades.

Els avantatges de la ubicació del centre són la d‟estar molt integrat en el

barri, és una zona molt tranquil·la i és molt propera a Eivissa ciutat. Aferrat al

centre hi ha un parc infantil que durant els mesos de Primavera i estiu és utilitzat

pels nostres alumnes d‟Educació Infantil.

També hem de reconèixer que la història de la creació de la parròquia de

Puig d‟en Valls està molt lligada a la construcció d‟aquesta escola.

Hi ha dos escoles properes, la de S‟Olivera oberta fa dos cursos, molt

necessària per descongestionar el nostre centre; també n‟hi ha una altra propera

que pertany a un altre municipi, el CP Blanca Dona, i l‟institut al que estam adscrits

juntament amb el CP Blanca Dona: és l‟IES Sa Blanca Dona.

Al barri també hi ha centre metge, oficines municipals, pistes esportives i una gran

aportació recent, un centre cultural amb un auditori ideal per fer celebracions i

actes acadèmics.

(Més informació al Pla d‟autoprotecció escolar del centre. 2001).

1.2.b.- SERVEIS DEL CENTRE.

El centre està obert cada dia, matí i tarda de dilluns a divendres i els

dissabtes de matí, per a les activitats extraescolars (activitats esportives, de

català, de pintura, de psicomotricitat, de conta contes, de teatre, ...) que l‟APiMA i

l‟ajuntament organitzen, a més de la biblioteca pública integrada en la Xarxa de

biblioteques del Consell Insular.

Serveis a les famílies:

- Escola matinera.

- Transport escolar.

- Menjador escolar. (Pendent d‟adjudicació).

- Biblioteca pública.

2.- SITUACIÓ ACTUAL DE LA CONVIVÈNCIA AL CENTRE. (2007-08)

L‟actual tractament de la convivència al centre té un enfocament

constructivista i positiu; les actuacions van encaminades al desenvolupament de

comportaments adequats per a conviure millor i resoldre conflictes a través de la

participació, de la comunicació i la prevenció de problemes de conductes.

S‟han elaborat unes normes que recull el R.R.I. i regulen el funcionament

del centre. A més els principis del PEC marquen el diàleg, el respecte i la


11

comunicació com a vies per a la resolució de conflictes. (RRI pàgines .... i PEC

pàgines ....)

En l‟actualitat el clima de convivència és bo, no hi ha problemes molt greus,

però això no lleva que s‟hagi produït alguna situació greu però molt puntual.

2.1.- VALORACIÓ DE LA CONVIVÈNCIA ACTUAL I ANÀLISI DELS

CONFLICTES PER PART DELS ALUMNES. (Anàlisi realitzat en gener de

2007).

El centre ha iniciat el procés per l‟elaboració del seu Pla de Convivència i com

a pas previ es va plantejar conèixer la situació sobre la convivència al centre per

tal de millorar-la.

A més de fer un diagnòstic sobre la situació real també s‟ofereix

l‟oportunitat que els alumnes proposin mesures per tal de millorar-la.

Es va considerar oportú que aquesta enquesta fos contestada pels alumnes del

tercer cicle.

ALUMNES MATRICULATS AL CICLE: 145

ALUMNES QUE CONTESTEN L‟ENQUESTA: 139 un 95,8%.

1. Com et dus amb els teus companys/es?

Els resultats els consideram adequats i no hi ha res alarmant.

2. I amb els professors?

Els resultats els consideram adequats i no hi ha res alarmant.

3. Quina opinió creus que tenen de tu els teus companys/es?

Els resultats els consideram adequats i no hi ha res alarmant, però s‟estima oportú ressaltar

que hi ha un 10% d‟alumnes que contesten regular i un 1,5% malament, a pesar de ser baix

és important tenir-ho en compte a l‟hora de reflexionar sobre el Pla de Convivència.

Reforçar l’autoestima i treballar les habilitats socials.

4. Quina opinió creus que tenen de tu els teus professors/es?

Els resultats els consideram adequats i no hi ha res alarmant, però es considera oportú

ressaltar que hi ha un 17,2% d‟alumnes que contesten regular i un 7,8% malament, a pesar

de ser baix és important tenir-ho en compte a l‟hora de reflexionar sobre el Pla de

Convivència. Reforçar l’autoestima i treballar les habilitats socials.

5. Hi ha diferències a les normes de classe d’uns/es professors/es i altres?

Un 74,8% dels alumnes opinen que hi ha algunes diferències. És important recollir aquesta

opinió que implica tots els professors; s‟han de consensuar decisions puntuals del dia a

dia, s’h de tenir més coordinació.

6. Participen els pares i mares a la vida de l’escola?

Els resultats 51%, algun, i 20%, quasi cap, ens ha de portar a contemplar els mecanismes

per afavorir la participació de les famílies.


12

7. En la seva opinió , quins dels fenòmens i problemes de la següent llista succeeixen dins el

centre.

En aquesta pregunta hem trobat molt alarmant els resultats. S‟ha de reflexionar molt i tenir

en compte que el Pla de Convivència;volem elaborar-lo en positiu i poder arribar a reduir

aquests comportaments que per ara tan arrelats estan. També les habilitats socials han

d‟estar molt presents com una eina per combatre les situacions i en especial a 6è on més

conductes no desitjades es manifesten.

Enfrontament entre els alumnes i els professors :

Està clar que n‟hi ha i en especial al 6è curs, mirant el resultats per nivells.

En general el 43,8% diu que poc, però n‟hi ha, el 22,3% que regula i el 6,5% que molt.

“Paraulotes” a classe.

Els insults i “paraulotes” també s‟han d‟erradicar, en especial a 6è. El 32,3 % utilitzen

algunes “paraulotes”, el 30,9% diu que regular i el 23% que moltes.

Els alumnes s’insulten. Una altra conducta a treballar, sobre tot en 6è. El 26,6% diu que poc, el 37,4% diu que

regular i el 34,5% que molt.

Els alumnes es barallen.

Una altra conducta, que ja es generalitza més: les baralles. El 31,7% es baralla un poc,

45,3% pensa que hi ha més baralles i el 15,8% que hi ha moltes baralles.

No es respecten les normes. Una altra conducta a treballar. Els alumnes pensen que hi ha un 31,7% que més o menys

no respecten les normes, un 33,8% que regularment no respecten les normes i un 19,4%

que no respecten les normes mai.

Hi ha grupets que es duen malament.

El 37,4% diu que pocs, el 27,3% que bastants i el 15,8% que n‟hi ha molts. També hem

de tenir-ne en compte aquest resultat i elaborar plans d‟actuació per poder apropar-los.

Hi ha alumnes que no estan integrats i es senten tots sols.

Els resultats d‟aquest apartat no són alarmants però per poc elevat que sigui és

preocupant que el 46% pensi que hi ha algun alumne tot sol, el 13,6% que pensi que hi

ha més alumnes tots sols i el 6,5 % que n‟hi ha molts. És aquest 20%, que després es

confirmarà a un altre apartat d‟alumnes que estan tots sols.

Els alumnes pensen que els professors no els entenen.

El 29,5% manifesta que és un poc cert, el 18,7% que és més general i el 24,5% que els

professors no els entenen mica.

Els alumnes estan desmotivats s’avorreixen.

És alarmant que un 80% s‟avorreixi a la classe, els mestres a més en la seua enquesta es

recollirà que són conscients de que els alumnes s‟avorreixen. Dels alumnes un 25,9%

diu que poc, un 24,4% diu que regular i un 30,2% diu que molt.

8. De les situacions anteriors, quines i de quina manera t’afecten personalment?


13

Les respostes d‟aquesta pregunta no són significatives, primer per què no l‟han contestat

tots, per què un alumne podia donar més d‟una resposta i per què pareixia que no

s‟entenia entre l‟alumnat.

Però els resultats tornen a reflectir una situació insults, alumnes que estan tots sols,

professors que no entenen als alumnes i alumnes desmotivats que s’avorreixen.

També serveix per indicar que aquestes situacions no agradables es produeixen sobre tot

al 6è nivell. (Mirar gràfics).

I per últim per remarcar que hi ha alumnes que pateixen més d‟una aquestes situacions.

9. Què proposaries fer per millorar les relacions entre tots/es?

Tenen valor totes les respostes i s‟accepten per després contemplar-les al Pla de

Convivència.

10. Qui hauria de fer aquestes coses?

Aquesta tampoc l‟han contestat tots.

El 17,2% pensa que han de ser els professors, el 24,5% pensa que els alumnes, el 34,5%

pensa que entre tots, el 4,3% que el director i el 19,5% no contesta..

11. Què creus que has de fer tu mateix/a per millorar les relacions entre tots/es?

Tenen valor totes les respostes i s‟accepten per després contemplar-les al Pla de

Convivència.


CONFLICTES PER PART DELS MESTRES.

A més de fer un diagnòstic sobre la situació real també s‟ofereix

l‟oportunitat de que el professorat proposi mesures per tal de millorar-la.

Els nostres alumnes han d‟aprendre a RESOLDRE CONFLICTES de forma

dialogada i democràtica, tractant d‟evitar fenòmens indesitjables de VIOLÈNCIA

ESCOLAR, n‟és responsabilitat de tota la comunitat educativa.

MESTRES QUE FORMEN PART DEL CLAUSTRE: 32

MESTRES QUE CONTESTEN L‟ENQUESTA: 21 que representen el 65,6%

del claustre.

L‟enquesta reflecteix el bon clima que hi ha entre el professorat així com la

feina feta durant els darrers anys que ha servit per marcar les línies generals a

seguir.

De totes formes és important sabre que dels resultants alarmants entre els

alumnes en té coneixement el professorat, inclús en alguns casos reconeix la

situació. El nostre Pla de Convivència ha de servir també per facilitar i canviar

aquesta visió tan conformista i fer més participatiu el professorat a l‟hora de

motivar i entendre l‟alumnat.

1. Com diries que et dus amb els teus companys/es?


14

Bé: 95,2% Normal: 4,8%

2. I amb els/les teus/ves alumnes? Bé: 90,5% Normal: 9,5%

3. Com creus que et perceben els teus companys/es? Quina visió creus que tenen tu?

Molt positiva 33,3%

Ni bona ni dolenta 66,7% 4. I els teus alumnes?

Molt positiva 52,4%

Ni bona ni dolenta 47,6% 5. Creus que hi ha diferències entre les teues normes de classe i les d’altres professors/es?

Algunes, poc importants 85,7% Cap 9,5% Aquest resultat ens confirma el que els alumnes diuen, que hi ha diferències, és per aquesta raó que la coordinació entre el professorat s’ha d’ aprofundir més cada dia en els petits detalls, ja que els trets generals del centre sí que estan molt consensuats.

6. Com és la teva relació amb les famílies dels teus alumnes? Molt bona: 14,3% Bona: 71,4% Regular: 4,8% Inexistent: 9,5%

Els professors que contesten inexistent no són tutors ni d’àrea ni de grup.

7. En quina mesura creus que les famílies han de participar en la convivència de l’escola?

Mitjançant l’APIMA 66,7%

Atenció als resultats acadèmics. 66,7%

Si el seu fill va malament 47,6%

Mitjançant activitats complementàries 47,6%

Amb els plans de convivència. 66,7%

Si són cridats/citats. 76,2%

El professorat ha ampliat aquesta pregunta aportant altres situacions: - Tenint comunicació permanent amb el centre. - .En tots els aspectes. - Les famílies han de ser part de l’escola. - Col·laborant amb l’escola. - Respectant les normes del centre. - Sempre que es consideri oportú.

8. En la seva opinió , quins dels fenòmens i problemes de la següent llista succeeixen dins el centre.

Res %

Poc %

Regular %

Molt %

No/C %

Enfrontament entre els alumnes i els professors 23,8 57,1 9,5 9,5


15

“Paraulotes” a classe 9,5 42,8 33,3 14,3

Els alumnes s’insulten 28,6 47,6 19 4,8

Els alumnes es barallen 4,8 38,1 38,1 19

No es respecten les normes 4,8 38,1 42,8 9,5 4,8

Hi ha grupets que es duen malament 4,8 61,9 14,3 9,5 9,5

Hi ha alumnes que no estan integrats i es senten tots sols

4,8 76,2

14,3 4,8

Els alumnes pensen que els professors no els entenen

19 42,8 28,6 9,5

Els alumnes estan desmotivats i s’avorreixen 14,3 42,8 23,8 14,3 4,8

Els mestres coincideixen amb els alumnes en les situacions problemàtiques. Els mestres hem de reflexionar en l’elaboració del Pla de Convivència ; aquestes conductes s’han de reduir i ens hem d’implicar.

9. De les situacions anteriors quines i de quina manera t’afecten personalment? Aquesta pregunta recull el que normalment distorsiona el bon funcionament de la classe i del centre. Als professors els afecta que els alumnes s’insultin, es barallin, es diguen paraulotes, que s’entin que no els entenen. Tot això influeix en la dinàmica de la classe i crea malestar entre professorat. Es manifesta en les reunions de cicle, en els claustres i en les reunions informals del temps d’esbarjo.

10. Quines propostes o activitats suggeriries que es realiltzacin a l’escola per millorar les relacions entre tots/es?

Es recullen totes per a poder incloure-les al Pla de Convvivència. Els pares s’han d’involucrar. Potenciar la tutoria al pati. Més tutoria. Més activitats conjuntes. Tallers fets pels pares. Activitats lúdiques. Tallers, activitats entre mestres, pares i alumnes. Activitats col·laboratives. Parlar amb els alumnes quan tenen problemes. Dinàmiques de grup. Motivar els alumnes. Jornades de convivència . Xerrades als pares. Jocs entre cursos. Cursos de formació al centre. Filosofia 3/18.

Projecte d’habilitats socials.

11. Qui les duria a terme? Professors: 14,3 5% Equip de suport i tutor: 9,5% Professorat i pares 4,8% Professors i alumnes 9,5% Professorat, pare i alumnes: 28,6% No contesten: 33,3%

12. En quines activitats t’involucraries tu personalment?


16

Es recullen totes per a poder-les incloure-les en el Pla de Convivència. Depèn de l’activitat i el temps. En les que pugui ajudar. Manualitats i balls. Xerrades amb els alumnes. Les necessàries per millorar el comportament dels alumnes. A les meves classes i les reunions amb els mestres. Quan tengui algun problema amb els alumnes.


CONFLICTES PER PART DELS PARES. L‟OPINIÓ DEL CENTRE és positiva entre un 95,2% de les famílies.

OPINA QUEREP SUFICIENT INFORMACIÓ DEL SEU FILL/A un 93,3%.

Un 89,7% ESTÀ D‟ACORD AMB LA DISCIPLINA.

CONEIX LES NORMES DE CONVIVÈNCIA I COM S‟APLIQUEN un 52,6%

de les famílies, en canvi un 71% diu que són correctes i alguns no les coneixen .

Però és preocupant que un 36,7% no contesti sobre tot la pregunta si les coneix

les normes?. Un 33,2% no contesten sobre si són correctes o no. Això ens ha de

plantejar que els mecanismes de difusió del Pla de Convivència han d‟estar molt

especificats.

VENEN A PARLAR AMB EL/LA TUTOR/A quan ho consideren oportú el

68,8% de les famílies, quan els criden el 12,3% i el 15,4% habitualment.

OPINIÓ SOBRE ALGUNS PROBLEMES SEGÜENTS:

Res %

Poc %

Regular %

Molt %

N / C

Enfrontament entre els alumnes i els professors

45,8 22,1 7,9 1,2 22,9

“Paraulotes” a classe 21,7 30,4 19 8,3 20,6

Els alumnes s’insulten 18,6 35,2 15,8 11,1 19,3

Els alumnes es barallen 15,8 37,9 19,4 7,5 19,4

No es respecten les normes 19 29,2 20,9 10,7 20,2

Hi ha grupets que es duen malament 22,5 33,6 14,6 4,3 24,9

Hi ha alumnes que no estan integrats i es senten tots sols

38,7 19,4 12,3 2,8 26,9

Els alumnes pensen que els professors no els entenen

33,2 25,7 13 6,3 21,7

Els alumnes estan desmotivats s’avorreixen 36,4 27,3 13,8 4,3 18,2 En aquesta taula coincideixen alumnes, mestres i famílies; les reflexions de com

erradicar aquestes situacions les hem de fer en conjunt i s‟ha de consensuar un pla d‟actuació

concret.


17

3.- OBJECTIUS DEL PLA DE CONVIVÈNCIA.

1.- Aconseguir La integració de tot l‟alumnat sense discriminació per

raó de raça, religió, sexe o edat.

2.- Fomentar la implicació de les famílie

3.- Millorar les relacions entre tots els membres de la comunitat

educativa.

4.- Preveure conflictes.

Decret 121 de desembre de 2010.

Entre d‟altres, han de preveure:

a) Aconseguir la integració efectiva de tots els membres de la comunitat educativa.

b) Promoure la participació dels alumnes i de les famílies.

c) Impulsar les relacions positives entre els membres de la comunitat educativa.

d) Prevenir els conflictes i, si se‟n produeixen, facilitar-ne la gestió positiva.

e) Prevenir la violència per raó de gènere i l‟assetjament sexual.

4.- ACCIONS QUE ES REALITZEN AL CENTRE EN

Les experiències i accions que es desenvolupen al centre per afavorir la

convivència són:

Accions que es realitzaven abans del Pla de convivència, del curs

2007-08.


18

EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Accions que es realitzaven abans del Pla de convivència, del curs 2007-08.

ACCIÓ TIPUS DESTINATA

RIS

OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ RECURSOS

Pla d‟acolliment

del professorat

Organitzatiu professors Propiciar una ràpida

integració.

Afavorir un clima de

confiança i

col·laboració. Per a

un millor

desenvolupament de

l‟activitat docent.

Rebuda per part

del director.

Acompanyar i

mostrar les

instal·lacions.

Facilitació de la

documentació

necessària.

Reunió i

entrevista

Equip directiu. Quan arriba el

professor

Documents del

centre

Difusió de les

normes del

centre RRI i

PEC

Organitzatiu Professors Millorar

l‟organització i

l‟aplicació de les

normes i línia del

centre.

Entregar una

còpia del RRI a

cada

coordinador i

llegir-la al cicle.

Reunió de cicles Cap d‟estudis i

coordinadors de

cicle

El mes de setembre RRI

PEC

Instruccions

anuals de la

Conselleria.

Difusió dels

drets i deures

dels alumnes.

Preventiu Alumnes

Conscienciar

l‟alumnat dels

beneficis de

respectar les

normes de

convivència.

Consensuar unes

normes de classe

Difusió en les

sessions de

tutoria del mes

de setembre.

Sessions de

tutoria.

Explicar als

alumnes nous.

Comentar en les

Juntes de

Delegats.

Tutors i cap

d‟estudis

Mes de setembre i

quan arribi un alumne

nou

Rd de drets i

deures dels

alumnes, RRI,

Pla d‟acció

tutorial


19


RIS


Pla d‟acollida

dels alumnes de

nou ingrés

Preventiu Alumnes Informar als

alumnes nous sobre

el funcionament

general.

Recepció per

l‟equip directiu i

pels tutors.

També per

l‟equip de suport

en cas de

necessitar

compensació

lingüística

Acompanyar-lo a

l‟aula, presentar

als companys

Equip directiu.

Tutors.

Equips de suport.

EOEP

Primera setmana de

la seua incorporació.

Pla d‟acolliment

del centre.

RRI

Disseny

d‟activitats

complementàries

de tutoria per

millorar el clima

de convivència

Organitzatiu

i preventiu

Cicles Proposar activitats

de tutoria motiva-

dores integracionals,

interrelacionades i

que millorin la convi-

vencia dels alumnes.

Comunicar la

proposta

d‟activitats a la

CCP per

incloure-les a la

PGA.

Reunions de

cicle per

presentar-les.

Reunions amb

l‟equip de

suport.

Professors,

coordinadors de

cicle i cap

d‟estudis

Tot el curs Pla d‟acció

tutorial.

Materials

elaborats per

l‟equip de

suport.

Difusió de les

normes del

centre RRI i

PEC i del

funcionament

del centre

Preventiu Pares/mares Millorar la

col·laboració i la

implicació de les

famílies

Comunicació de

les normes i el

funcionament en

gran grup.

Reunió individual

amb les famílies

després de

l‟avaluació i/o

sempre que sigui

necessari.

Comunicació oral

i escrita de les

reunions.

Facilitar tota la

informació.

Tutors Setembre.

Després de cada

avaluació

RRi

Pla d‟acció

tutorial.

Guió de reunió

amb les

famílies inclòs

al PAT.


20


RIS


Relació amb

l‟IES adscrit

Preventiu Equips

directius dels

diferents

centres.

Professors

de 6è i 1r

cicle d‟ESO

Oferir la informació

sobre els alumnes

per que s‟adoptin les

mesures necessàries

per evitar situacions

conflictives.

Facilitar als alumnes

la incorporació a

l‟IES.

Reunions dels

equips dels

diferents

centres.

Visita d‟antics

alumnes de l‟IES

al centre per

presentar el nou

centre.

Visita dels grups

al nou centre

per realitzar el

primer contacte.

Omplir els

informes

d‟aprenentatge

de cada alumne.

Reunions

professors.

Desplaçaments i

visites entre els

centres.

Equips directius.

Equips de suport

Tercer trimestre Informes

d‟aprenentatge.

PAT

Programa

d‟habilitats

socials

Preventiu Alumnes Millorar la

convivència del

centre.

Les proposades

al Pla d‟Atenció

a la diversitat

del centre

Programa de

Manuel Segura i

el que es

realitza a

Educació

Infantil

Tutors.

Equip de suport

Tot el curs Tots els

necessaris

segons el

programa.


21


RIS


Pla d‟acció

tutorial.

Preventiu Alumnes,

famílies,

professors

Facilitar la bona

integració i

orientació escolar.

Ser mediadors en les

relacions del centre

i les famílies i

l‟entorn.

Programació

d‟activitats amb:

Les famílies.

Els mestres.

El grup

d‟alumnes.

L‟alumne/a.

Planificació de la

tutoria.

Seguir les

pautes del PAt.

Seguir el pla

d‟actuació del

professors/a.

Tutors Tot el curs PAT.

Foment de les

relacions entre

el professorat

Organitzatiu Professors/es Millorar el clima de

treball i convivència

del professorat.

Incentivar resoldre

conflictes de forma

amistosa i dialogada.

Dinars de

principi i final

de curs.

Dinars

trimestrals.

Compartir en la

sala de

professors.

Col·laboració en

les activitats

complementàries

del centre

Participar en les

reunions i

activitats

Equip de

professors.

Equip directiu.

Tot el curs Els necessaris.

Pla d‟actuació en

la correcció de

les conductes

contràries a les

normes de

convivència

Intervenció Alumnes/famí

lies

Actuar de forma

equilibrada i

proporcional.

Complir el RRI.

Les proposades

al RRI

Diàleg,

intervenció i

mediació

Cap d‟estudis i

tutors

Tot el curs RRi.

Pla de

convivència


22


RIS



el cas

d‟absentisme.

Intervenció Alumnes/famí

lies

Detectar els casos

d‟abentisme el més

prompte possible.

Ajudar a que la

situació es

normalitzi.

Recollir les

faltes

d‟assistència.

Entrevistes amb

les famílies.

Comunicació al

cap d‟estudis.

Comunicació a

l‟assistent social

de l‟EOEP.

Seguiment a

través de les

reunions amb

l‟equip de suport

i el cicle.

Cap d‟estudis i

tutors

Tot el curs Aplicar el

protocol del Pla

de Convivència.


els casos

d‟assetjament

escolar.

Intervenció Professors/es Identificar i

detectar els casos.

Aplicar el protocol

d‟actuació del Pla de

Convivència

Elaborar els

indicadors per

part de l‟equip

directiu i

difondre‟ls

indicadors entre

els professors.

Difondre el pla

d‟actuació.

Seguiment a

través d eles

reunions amb

l‟equip de suport

i el cicle.

Cap d‟estudis i

tutors

Tot el curs Aplicar el

protocol del Pla

de Convivència.


23


RIS


Participació en

les festes del

barri

Preventiu Alumnes,

famílies i

professors.

Apropar els

alumnes al seu

entorn.

Aprofitar les

instal·lacions del

poble.

Fomentar les

relacions entre

l‟escola i el poble.

Fomentar el

respecte .

Xerrades.

Concerts.

Exposicions.

Representacions

teatrals.

Trobades.

Jornades de

convivència.

Activitats

esportives.

Activitrats

multiculturals

Participativa Coordinadora

activitats

complementàries.

Coordinadors de

cicle.

CCP.

Tot el curs.

Festes de Puig d‟en

Valls.

Festes de Nadal

Els necessaris.

Activitats

complementàries

multiculturals

Preventiu Alumnes i

famílies

Fomentar el

respecte.

Fomentar la

convivència.

Jornades

esportives.

Tallers.

Jornades al

centre.

Participativa Coordinadora

activitats

complementàries.

CCP.

Tot el curs. Les

necessàries.

Pla d‟acolliment

lingüístic

Recollida

d‟informació

dels alumnes.

Preventiu Alumnes Atendre les

necessitats dels

alumnes.

Detectar

conflictes.

Reunió de tutoria

en grup.

Juntes delegats

Informe individual

d‟alumnes.

Reunions amb

l‟equip de suport.

Juntes d‟avaluació.

Reunions,

entrevistes i

enquestes.

Professors i cap

d‟estudis

Cada trimestre Reunions

programades.

PAT.


24

EDUCACIÓ INFANTIL .

Accions que es realitzaven abans del Pla de convivència, del curs 2007-08. ACCIÓ TIPUS DESTINATARIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ RECURSOS

Presentació

de les

normes de

classe

Organitzatiu

Preventiu

Alumnes Conèixer

les normes

de classe i

la seva

utilitat

Presentació

periòdica de les

normes bàsiques

amb ajuda de

suport visual

A l‟assemblea

diària

Tutor/a 1r trimestre Imatges

Contes

Cançons

Participació

de pares i

mares

Participatiu Pares i mares Fomentar

la

participació

de les

famílies

Visita dels

pares i/o mares

dels alumnes a

la classe per

realitzar una

activitat i

compartir un dia

d‟escola amb els

seus fills

Cada setmana es

rep la visita

d‟una família que

parla abans amb

la mestra per

organitzar

l‟activitat

Tutor/a Normalment a partir

del 2n trimestre

P.A

Protagonista Participatiu Alumnes Propiciar la

adquisició

de la seva

identitat

individual

Per torn, cada

alumne serà uns

dies el/la

protagonista.

Les activitats

són variades:

Portar alguna

cosa personal de

casa,explicar les

seves coses

preferides (

color,aliment,joc

…) etc

El tutor/a

Organitza les

activitats i

ajuda al

protagonista a

fer que aquestos

dies siguin

especials per

l‟alumne

Tutor/a Normalment a partir

del 2n trimestre

P.A


25

ACCIÓ TIPUS DESTINATARIS OBJECTIU ACTIVITATS METODOLOGIA RESPONSABLES TEMPORALITZACIÓ RECURSOS

Assemblea Participatiu

Organitzatiu

Preventiu

Alumnes Fomentar

la conversa

i el diàleg

com a eina

per

resoldre

conflictes

Conversa sobre

els conflictes

Dramatització

de situacions

conflictives

A l‟assemblea

diària parlam

dels problemes

que van sorgint i

miram de trobar

una solució

entre tots.

Establiment

conjunt de

normes i

solucions

Tutor/a Tot el curs P.A

Tutoria Participatiu Alumnes Augmentar

la seva

autonomia

a l‟hora de

resoldre

problemes

Davant un

problema:

1.Stop

2.Pensar en una

solució

3.Actuar

Oferiment de

models

d‟actuació

Tutor/a Permanentment P.A

Intercanvi

d‟aula

Participatiu Alumnes Fomentar

la

convivència

entre els

alumnes

Un dia per

setmana els

alumnes poden

anar a la classe

dels companys a

l‟hora de racons

Explicació de les

normes per fer

el canvi i ajuda

per millorar la

Comunicació i

enfortir les

relacions

socials…

Tutor/a A programar P.A.

Activitats

conjuntes

Participatiu Alumnes Fomentar

la

convivència

entre tots

els alumnes

d´E.I.

Tallers , jocs

Danses,audicions

…..

Participació

d‟alumnes de

diferents nivells

Tutor/a A programar P.A


26


27

Accions que es realitzaven des de que es va aprovar el Pla de convivència, curs 2007-08.


Concreció

en

l‟aplicació

de les

normes.

Preventiu i

organitzatiu

Professors Consensuar la

normativa i la

forma d‟actuació.

Establir

coherència

d‟actuació i

expressió amb

les intencions

educatives

estipulades.

Establir

coherència entre

l‟actuació

demanada a

l‟alumnat i la

pròpia.

Actuar en equip

per evitar

contradiccions.

Col·laboració des

de l‟APIMA amb

el quiosc

Promoure i

planificar

activitats.

Discussió per

arribar a normes

clares i

consensuades

Coordinadors i

cap d‟estudis.

APIMA.

Famílies.

Principi de curs.

Tot el curs

RRI.

ROF.

Pla de

convivència

La ma dels

drets i

deures.

(*)

Preventiu Alumnes Buscar/planificar

activitats

motivadores,

integradores i

socialment

valorades.

Establir normes

lligades a drets i

deures i no a

compliments.

Presentar

activitat en

tutoria.

Donar eines a

l‟alumnat per

elevar les seues

competències i

capacitats.

Desenvolupar una

activitat tutorial

planificada.

Tutors Tot el curs Materal de

tutoria

elaborat per

l‟equip de

l?EOEP


28


Material de

tutoria

elaborat

per l‟equip

de suport

Preventiu Alumnes Buscar/planificar

activitats

motivadores,

integradores i

socialment

valorades.

Facilitar a

l‟alumnat un

ambient

favorable per a

l‟aprenentatge i

la interacció

social.

Presentar

activitats al

professorat.

Col·laborar en el

desenvolupament

d‟aquestes.

Proporcionar el

material a tota

la comunitat.

Desenvolupar una

activitat tutorial

planificada.

Equip de suport Tot el curs Material de

l‟aula de

suport

Bústia de

convivència

dels

alumnes.

Preventiu.

Participatiu.

Alumnes Promoure la

convivència

Buscar elements

mediadors en els

conflictes.

Col·laborar i

crear vehicles

de comunicació

Cap d‟estudis.

Delegats

Tot el curs

Bústia de

convivència

del les

famílies.

Preventiu.

Participatiu.

Famílies Integrar les

famílies en el

debat quotidià.

Tenir en compte

tota la comunitat

Col·laborar i

crear vehicles

de comunicació

Tothom ha de tenir

una presència en

positiu al centre.

Cap d‟estudis.

APIMA

Tot el curs


29


Carnet de

convivència.

Preventiu.

Intervenció

Alumnes Tractar el

conflicte.

Establir vies de

negociació a

l‟hora de

resoldre els

conflictes i

aprendre d‟ells.

Fer respectar

les normes

establertes.

Desenvolupar les

habilitats

socials.

Compliment de les

normes.

Establir normes i

pactes.

Potenciar les

situacions que

possibilitin

activitats

d‟autoaprenentatge

i autonomia moral

Tutors Tot el curs RRI .

Pla de

convivència.

Jornada de

convivència.

Preventiu.

Participatiu.

Tota la

comunitat

educativa

Promoure la

convivència i

interconnexió de

les persones.

Facilitar un

ambient

favorable per a

l‟aprenentatge i

la interacció

social.

Equip directiu i

Junta directiva

de l‟APIMA

Comissió de

convivència

Ajuntament

Festes del poble. Recursos

humans i

materials

del centre i

solicitats a

l‟ajuntament.


30


Curs de

mediadors

de

conflictes

per a

famílies

Preventiu.

Organitzatiu

Famílies Promoure la

convivència i

interconnexió de

les persones.

Integrar-se en la

comunitat.

Actuar en equip

Establir de

forma habitual

espais i vies de

negociació i fer

partícips tots en

la resolució de

conflictes.

Resoldre

conflictes en

positiu.

Fer de

mediador.

Ajudar quan

sigui necessari i

en el moment

oportú, en la

quantitat i la

qualitat que

calguin.

Comunicació.

Mediació.

Comissió de

convivència.

Famílies.

Ajuntament

Curs de

mediadors

de

conflictes

per a

professors.

Professors Comissió de

convivència.

Professors.

Ajuntament.

Curs de

mediadors

de

conflictes

per a

alumnes.

Alumnes Comissió de

convivència.

Famílies.

Ajuntament


31


Participació

dels pares

a les

tutories.

Preventiu.

Participatiu

Famílies Promoure la

convivència i

interconnexió de

les persones.

Integrar-se en la

comunitat.

Activitats dins

l‟horari lectiu:

protagonistes,

acompanyar en

les sortides etc.

Xerrada pels

alumnes del 3r

cicle sobre

prevenció i

drogadicció a

càrrec de Mª

José Vidal, mare

de l‟APIMA.

Tutors Tot el curs Pla d‟acció

tutorial

Cançons i

dances

d‟arreu del

món per a

la

convivència.

Preventiu.

Participatiu

Tutors.

Alumnes

Promoure

activitats entre

grups

Promoure

campanyes de

principis de

tolerància, de

intercomunicació,

de respecte, de

valors, ...

Cap d‟estudis.

Coordinadora

d‟activitats

complementàries.

Professora de

música.

Tot el curs

PGA.

Pla de

convivència.

PAT

Junts per

la

convivència.

Elaboració

d‟un CD o

DVD

Preventiu.

Participatiu.

Tutors .

Alumnes


32

Els carnets de convivència és una eina molt eficaç al centre. Cada cicle a principi de curs consensuarà la seua aplicació. Al tercer cicle es va acordar no recuperar punts, després de tants d’anys d’aplicació ha de tenir molta més repercusió portar-se bé. Els especialistes es duran els carnets a les seues classes. En cada Junta d’avaluació s’avaluarà el rendiment i la convivència i s’informarà al Consell Escolar i claustre.

5.- NORMES DE CONVIVÈNCIA.

5.1.-GENERALS DEL CENTRE

Incloses al RRI del centre modificat en juny de 2011

5.2.-.REGULACIÓ DE LA CONVIVÈNCIA:

“És deure fonamental de tots els membres de la comunitat

educativa crear activament un clima de convivència i eficàcia

educativa en un procés obert en el qual, amb un màxim de

llibertat i un mínim de coacció, prevalgui l‟autorresponsabilitat i

el compromís mutu de respectar i garantir els drets dels

altres. Així, serà preocupació de tots i cada un dels membres

de la comunitat educativa resoldre els problemes de

convivència en un ambient de diàleg i debat, procurant arribar a

solucions que facin innecessària la correcció.

Es consideren incompliments de les normes de convivència les

conductes que atentin contra les pautes generals i bàsiques de

la convivència. Podran corregir-se els actes contraris a les

normes de convivència del centre realitzats pels alumnes en el

recinte escolar o durant la realització d‟activitats

complementàries i extraescolars. Igualment, podran corregir-

se les actuacions de l‟alumne que, encara que realitzades fora

del recinte escolar, estiguin motivades o directament

relacionades amb la vida escolar i afectin als seus companys o a

altres membres de la comunitat educativa.

- Tots els integrants de la comunitat educativa estan

obligats al reconeixement i respecte dels drets de tots

els seus membres segons les disposicions legals vigents.

- Es procurarà no elevar el to de veu a l‟interior del

centre, i s‟evitaran els jocs, les carreres i qualsevol altre

actitud que molesti als altres.

- Sempre es procurarà el diàleg directe i respectuós i no

el menyspreu ni les males maneres.

5.3.- DRETS I DEURES DELS ALUMNES. TÍTOL II

DRETS I DEURES DELS ALUMNES

Capítol I

Principis generals

Article 6. Principis generals


34

1. Tots els alumnes tenen els mateixos drets i deures, sens perjudici que l‟exercici i el

compliment d‟aquests s‟adeqüin a l‟edat i a les característiques dels ensenyaments que

cursin.

2. La comunitat educativa ha de respectar els drets dels alumnes.

3. L‟exercici dels drets per part dels alumnes implica el reconeixement i el respecte dels

drets de tots els membres de la comunitat educativa.

Capítol II

Drets dels alumnes

Article 7. Dret a una formació integral

1. Els alumnes tenen dret a rebre una formació que asseguri el ple desenvolupament de

la personalitat. La formació dels alumnes ha de comprendre:

a) El respecte dels drets i les llibertats fonamentals, en l‟exercici de la tolerància i de la

llibertat, dins els principis democràtics de convivència.

b) El coneixement de l‟entorn social i cultural, en particular de la llengua, la cultura i la

realitat social de les Illes Balears, i el respecte i la contribució a la millora de l‟entorn

natural i del patrimoni cultural.

c) L‟adquisició d‟habilitats intel·lectuals, de tècniques de treball, d‟hàbits socials i de

coneixements científics, tècnics, humanístics, històrics i artístics i d‟ús de les

ecnologies de la informació i de la comunicació.

d) L‟educació emocional que els capaciti per desenvolupar relacions harmòniques amb

ells mateixos i amb els altres.

e) La capacitació per a l‟exercici d‟activitats intel·lectuals i professionals.

f) La formació religiosa i moral d‟acord amb les seves conviccions o, en el cas

d‟alumnes menors d‟edat, les dels seus pares o persones en qui recau l‟exercici de la

tutela, dins el marc legalment establert.

g) La formació en coeducació i en igualtat entre ambdós sexes per prevenir la

discriminació i la violència de gènere.

h) El respecte envers la pluralitat lingüística i cultural.

i) La formació per a la pau, la cooperació, la participació i la solidaritat entre els pobles.

j) L‟educació que asseguri la protecció de la salut i el desenvolupament de les capacitats

físiques.

2. Els centres docents, per organitzar la jornada de treball escolar, han de prendre en

consideració l‟edat i els interessos dels alumnes i planificar de forma equilibrada les

activitats lectives, complementàries i extraescolars, d‟acord amb els criteris pedagògics

aprovats pel claustre de professors.

3. Els alumnes tenen dret a un ambient de treball que afavoreixi l‟aprofitament de

l‟activitat programada.

4. La Conselleria d‟Educació i Cultura i els òrgans de govern dels centres educatius han

de garantir el dret dels alumnes a un ensenyament de qualitat.

Article 8

Dret a la no-discriminació i a la igualtat d’oportunitats

1. Els alumnes no poden ser discriminats per raó de naixement, sexe, capacitat

econòmica o nivell social, així com per discapacitats físiques, sensorials o psíquiques, o

qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

2. La Conselleria d‟Educació i Cultura ha de promoure polítiques educatives

d‟integració i de compensació de situacions de desavantatge social i personal, amb la

implicació d‟altres institucions i organismes públics.

3. Els centres han de desenvolupar iniciatives que evitin la discriminación dels alumnes

i els plans de convivència escolar han de garantir la plena integración de tots els

alumnes del centre. La Conselleria d‟Educació i Cultura ha de garantir aquest dret

mitjançant l‟adjudicació dels recursos necessaris a cada centre.


35

4. Els alumnes tenen dret a rebre els suports necessaris per compensar les carències i els

desavantatges de tipus personal, familiar, econòmic, social i cultural que els impedeixin

o dificultin l‟accés i la permanència al sistema educatiu. L‟Administració ha de vetllar

perquè els alumnes rebin aquests suports.

5. Els alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu han de ser atesos d‟acord

amb les seves necessitats al centre docent on estiguin matriculats, amb els recursos

ordinaris i específics del centre.

6. Els alumnes tenen dret a la protecció social, en l‟àmbit educatiu, en els casos

d‟infortuni familiar o accident.

7. Els alumnes tenen dret a gaudir d‟unes condicions adequades que els facilitin poder

continuar els estudis que cursin i finalitzar-los.

Article 9. Dret a la valoració objectiva del rendiment escolar

1. Els alumnes tenen dret que el seu rendiment escolar sigui avaluat amb plena

objectivitat.

2. Els centres docents han de fer públics els criteris i els procediments d‟avaluació i de

qualificació de les assignatures, àrees o mòduls impartits, així com els criteris de

promoció i titulació dels alumnes. Correspon a l‟equip directiu de cada centre garantir i

assegurar la publicitat d‟aquests criteris.

3. Els alumnes o, si són menors d‟edat, els seus pares o tutors tenen dret a accedir als

treballs, les proves, els exercicis i altres informacions que tenguin incidència en

l‟avaluació de les distintes matèries, i a rebre una explicació raonada de la qualificació.

4. El professor tutor i la resta de professors han de mantenir una relació fluida amb els

alumnes i, si són menors d‟edat, els seus pares o tutors pel que fa a les valoracions sobre

l‟aprofitament acadèmic i la marxa del seu procés d‟aprenentatge ,així com pel que fa a

les decisions que s‟adoptin com a resultat d‟aquest procés.

5. Els alumnes o, si són menors d‟edat, els seus pares o tutors poden reclamar per escrit

contra les decisions i qualificacions, d‟acord amb el procediment establert per la

Conselleria d‟Educació i Cultura. Aquest procediment preveu la reclamació davant el

director del centre. Si el desacord persisteix, contra la decisió del director del centre es

pot interposar un recurs d‟alçada davant la Direcció General de Planificació i Centres.

En aquest darrer supòsit, la resolució que es dicti, amb l‟informe previ del Departament

d‟Inspecció Educativa, posa fi a la via administrativa.

6. La reclamació prevista en el paràgraf anterior s‟ha de fonamentar en alguna de les

causes següents:

a) Inadequació del procés d‟avaluació o d‟algun dels elements que en formen part en

relació amb els objectius o els continguts de l‟àrea, l‟assignatura o el mòdul sotmès a

avaluació.

b) Aplicació incorrecta dels criteris d‟avaluació i qualificació establerts.

Article 10- Dret a l’orientació educativa i professional

1. Els alumnes tenen dret a rebre l‟orientació educativa i professional adecuada per

aconseguir el màxim desenvolupament personal, social i professional, segons les seves

capacitats, aptituds i aspiracions i els seus interessos.

2. L‟orientació professional s‟ha de basar únicament en les capacitats, les aptituds, les

aspiracions i els interessos dels alumnes, i ha d‟excloure tota diferenciación per raó de

sexe o qualsevol altre tipus de discriminació.

Article 11. Dret al respecte de les pròpies conviccions

1. Els alumnes tenen dret a la llibertat de consciència i al respecte de les seves

conviccions polítiques, religioses i morals.

2. Els alumnes o, si són menors d‟edat, els seus pares o tutors tenen dret a rebre

informació prèvia i completa sobre el projecte educatiu del centre o, si és el cas, sobre el

caràcter propi del centre.


36

3. Els alumnes o, si són menors d‟edat, els seus representants legals tenen

dret a elegir la formació religiosa que estigui d‟acord amb les seves creences.

Article 12. Dret a la identitat, la integritat, la intimitat i la dignitat personals

1. Els alumnes tenen dret que es respecti la identitat, la integritat, la intimitat i la

dignitat personals, així com a la protecció contra tota agressió física o moral.

2. Els alumnes tenen dret a dur a terme la seva activitat acadèmica en condicions de

seguretat i higiene.

3. Els centres docents estan obligats a guardar reserva de la informació de què disposin

sobre les circumstàncies personals i familiars dels alumnes, de conformitat amb la

normativa vigent en matèria de protecció de dades personals, sens perjudici de

comunicar a l‟autoritat competent tots els fets, les circumstàncies o les situacions que

puguin implicar maltractaments o qualsevol altre incompliment dels deures establerts

per les lleis de protecció del menor.

Article 13. Dret a la informació i a la llibertat d’expressió

1. Els alumnes tenen dret que el centre els informi de tot allò que els afecti.

2. Els alumnes tenen dret a rebre informació dels representants del Condell escolar del

centre, d‟acord amb el que estableix l‟article 15.3.c d‟aquest Decret.

3. Els alumnes tenen dret a manifestar les seves opinions, individualmente i

col·lectivament, amb respecte als drets de la comunitat educativa i de les institucions.

Article 14. Dret a la manifestació col·lectiva de discrepàncies

1. Els alumnes tenen dret a manifestar les seves discrepàncies respecte deles decisions

educatives que els afectin. Quan la discrepància tengui caràctercol·lectiu, aquesta s‟ha

d‟exposar a través dels representants dels alumnes en laforma que determini el

reglament d‟organització i funcionament del centre.

2. En el cas que la discrepància a què es refereix l‟apartat anterior es concretien una

proposta d‟inassistència a classe, aquesta no es considerarà com aconducta contrària a

les normes de convivència sempre que s‟ajusti al procedimentsegüent:

a) Han de presentar la proposta alumnes que cursin tercer o quart curs d‟educació

secundària obligatòria o alumnes de batxillerat, formació professional o ensenyaments

de règim especial.

b) La proposta ha d‟estar motivada en discrepàncies respecte de decisionsde caràcter

educatiu.

c) La junta de delegats ha de presentar la proposta per escrit davant la direcció del

centre.

d) La proposta s‟ha de presentar amb una antelació mínima de deu diesrespecte de la

data prevista i ha d‟incloure la data i, si s‟escau, els actes programats i l‟hora en què

s‟hagin de dur a terme.

e) Han d‟avalar la proposta, com a mínim, el cinc per cent dels alumnes del centre

matriculats en un determinat ensenyament o la majoria absoluta dels delegats dels

alumnes d‟aquest nivell.

La direcció del centre ha de comprovar si la proposta presentada compleix els requisits

esmentats. Una vegada comprovat, la proposta ha de ser sotmesa a la consideració dels

alumnes del corresponent nivell o tipus d‟ensenyament a què es refereix la lletra a)

d‟aquest apartat, que prèviament n‟han d‟haver estat informats a través dels seus

delegats i que l‟han d‟aprovar o rebutjar en votación secreta i per majoria absoluta.

Si els alumnes aproven la proposta, la direcció del centre ha de perpetre la inassistència

a classe. Posteriorment, el consell escolar del centre ha de fer una avaluació del

desenvolupament del procés, ha de verificar que s‟han complot els requisits exigits i, si

no és així, ha de prendre les mesures correctores que corresponguin.

3. El director ha de garantir el dret de romandre al centre dels alumnes que no secundin

la decisió d‟inassistència a classe.


37

Article 15. Dret de participació en el funcionament i en les activitats del centre

1. Els alumnes tenen dret a participar en el funcionament i en la vida del centre.

2. Els alumnes tenen dret a elegir, mitjançant sufragi directe, igual i secret, els seus

representants en el consell escolar del centre.

La Conselleria d‟Educació i Cultura ha de regular, en els reglaments orgànics de centre,

la participació dels alumnes d‟educació primària en els consells escolars, d‟acord amb el

que preveu l‟article 126.5 de la Llei orgànica 2/2006.

Als centres concertats, la participació dels alumnes s‟ha d‟atenir al que estableix

l‟article 55 de la Llei orgànica 8/1985.

3. Els representants en el consell escolar del centre tenen les competències següents:

a) Elaborar informes per al consell escolar del centre, a iniciativa pròpia o a requeriment

de l‟òrgan de participació esmentat.

b) Informar la junta de delegats de l‟ordre del dia de les reunions del Condell escolar

amb antelació suficient, així com dels acords adoptats.

c) Informar tots els alumnes de les activitats del consell escolar.

4. Els alumnes tenen dret a elegir, mitjançant sufragi directe, igual i secret, dels seus

delegats de grup, en els termes establerts pel reglament d‟organització i funcionament

del centre.

5. Els centres docents han de regular el funcionament d‟una junta de delegats, que ha de

tenir les atribucions, les funcions i els drets que li assigni el reglament d‟organització i

funcionament corresponent.

6. Els membres de la junta de delegats, en l‟exercici de les seves funcions, tenen dret a

ser informats de les mesures adoptades a les sessions del consell escolar i d‟altres

actuacions administratives del centre, excepte d‟aquelles el coneixement de les quals

pugui afectar el dret a la intimitat de les persones.

7. No es poden adoptar mesures contra els delegats per actuacions duites a terme en

l‟exercici de les seves funcions o que hi estiguin relacionades, sens perjudici que les

seves conductes, individualment considerades, puguin donar lloc a una correcció, de

conformitat amb aquest Decret.

Article 16. Dret d’associació

Els alumnes tenen dret a associar-se en els termes prevists per la legislación vigent i

crear associacions, federacions i confederacions, que poden rebre ajudes per al

compliment del seu objecte i de les finalitats pròpies.

Article 17. Dret a la utilització de les instal·lacions del centre

1. Els alumnes tenen dret a utilitzar les instal·lacions del centre amb les limitacions

derivades de la programació d‟altres activitats ja autoritzades i amb les precaucions

derivades de la seguretat de les persones, l‟adequada conservación dels recursos i la

correcta destinació d‟aquests.

2. Els alumnes tenen dret a utilitzar les instal·lacions del centre en horari lectiu, d

conformitat amb la programació general anual del centre. En horari no lectiu, els

alumnes han de sol·licitar-ho al director del centre, el qual ha de decidir d‟acord amb la

naturalesa de l‟activitat proposada, amb la disponibilitat de personal per cobrir les

possibles incidències i amb les precaucions necessàries de seguretat, conservació i

destinació a què es refereix el paràgraf anterior.

Article 18. Dret de reunió

1. En els termes prevists en l‟article 8 de la Llei orgànica 8/1985, els alumnes es poden

reunir al seu centre per desenvolupar activitats de carácter escolar o extraescolar que

formin part del projecte educatiu del centre, així com per a aquelles altres a les quals

pugui atribuir-se una finalitat educativa o formativa.

Per reunir-se a les instal·lacions del centre per dur a terme activitats no programades,

necessiten l‟autorització del director.


38

2. La junta de delegats s‟ha de reunir durant l‟horari general del centre, preferentment

durant els esplais i els períodes no lectius, i ha d‟haver comunicat l‟ordre del dia de la

reunió al cap d‟estudis amb antelació, a fi de no interromper el funcionament normal del

centre. El cap d‟estudis ha de facilitar a la junta de delegats un espai adequat perquè hi

pugui celebrar les reunions.

3. El director del centre ha de garantir l‟exercici del dret de reunió dels alumnes dins

l‟horari lectiu. El reglament d‟organització i funcionament del centre ha d‟establir

l‟horari que es reserva a l‟exercici d‟aquest dret, recollit en l‟apartat 1 d‟aquest article.

D‟acord amb les atribucions de direcció i coordinació que li corresponen, el director ha

de facilitar l‟ús del local per a l‟exercici del dret de reunió.

Article 19. Garanties

Quan no es respectin els drets dels alumnes o se n‟impedeixi l‟exercici efectiu, el

director, una vegada concedida l‟audiència prèvia als interessats i, si escau, havent

consultat el claustre o el consell escolar, ha d‟adoptar les mesures que siguin

procedents, les quals ha de comunicar posteriorment al consell escolar del centre.

Capítol III

Deures dels alumnes

Article 20. L’estudi com a deure bàsic

L‟estudi constitueix un deure bàsic dels alumnes, que es concreta en les obligacions

següents:

a) Assistir a classe amb puntualitat i complir els horaris aprovats per desenvolupar les

activitats del centre.

b) Participar en les activitats formatives i, especialment, en les orientades al

desenvolupament del currículum.

c) Assistir al centre amb el material i l‟equipament necessaris per poder participar

activament en el desenvolupament de les classes.

d) Fer l‟esforç necessari, d‟acord amb les seves capacitats, per comprendre i assimilar

els continguts dels diferents mòduls, assignatures i àrees.

Article 21. Deure de respectar els professors

Són deures dels alumnes envers els professors:

a) Mostrar respecte als professors i col·laborar amb responsabilitat en l‟exercici de

l‟autoritat docent i en la transmissió de coneixements i valors.

b) Complir les normes i seguir les pautes establertes pels professors per fer possible

l‟organització de l‟aula, el treball sistemàtic i la millora del rendiment.

c) Mostrar una actitud cooperativa i receptiva a les explicacions dels professors i dur a

terme les activitats i les proves encarregades per aquests.

d) Participar i assumir un compromís actiu en la seva formació i en el seu aprenentatge.

Article 22. Deure de respecte i solidaritat cap als companys

Com a deures envers els companys, s‟estableixen els següents:

a) Respectar els companys i rebutjar tot tipus de discriminació per raó de naixement,

sexe o qualsevol altra circumstància personal o social.

b) Respectar i defensar, de forma responsable i solidària, l‟exercici del dret a l‟estudi

dels companys.

c) Exercir la solidaritat i propiciar un ambient de convivència positiu.

Article 23. Deure de participar en el centre i de respectar els membres de la.

comunitat educativa

Els alumnes tenen els deures següents:

a) Participar i col·laborar en la millora de la convivència escolar i en la consecució d‟un

clima d‟estudi adequat al centre.


39

b) Mostrar el respecte i la consideració deguts als membres de la comunitat educativa i a

qualsevol persona que accedeixi al centre.

c) Si són menors d‟edat, lliurar als seus pares o tutors les citacions que el centre els

adreci, i retornar-les, verificades i signades per aquests.

d) Complir les normes de seguretat, salut i higiene als centres educatius i, especialment,

respectar la prohibició de fumar, ingerir begudes alcohòliques i consumir estupefaents.

e) Els representants dels alumnes, exercir les seves funcions sense menyscabament

de les seves obligacions acadèmiques.

f) Respectar la llibertat de consciència i les conviccions religioses, morals i ideològiques

dins els principis democràtics, així com la dignitat, integritat i intimitat de tots els

membres de la comunitat educativa, i rebutjar qualsevol acte de violència i qualsevol

discriminació per raó de naixement, sexe o qualsevol altra circumstància.

g) Respectar el projecte educatiu o el caràcter propi del centre, així com les seves

normes d‟organització, convivència i disciplina, d‟acord amb la legislació

vigent.

h) Cuidar i utilitzar correctament els béns mobles, el material didàctic, els documents i

altres recursos i instal·lacions del centre, i respectar les pertinentes dels altres membres

de la comunitat educativa, així com complir les normes bàsiques de respecte a l‟entorn i

al medi ambient.

i) Participar en la vida i el funcionament del centre i complir els horaris aprovats.

Article 24. Deure de complir les normes de convivència

Els alumnes han de complir les normes de convivència del centre recollides en el

reglament d‟organització i funcionament.

“Els incompliments dels deures dels alumnes, o de les normes de

convivència podran classificar-se com:

5.3.1.- CONDUCTES CONTRÀRIES A LES NORMES DE

CONVIVÈNCIA DEL CENTRE:

- Les faltes injustificades de puntualitat. L‟alumne ha de ser puntual

en l‟entrada a classe.

- Les faltes injustificades d‟assistència a classe. L‟assistència a

l‟escola és obligatòria .En cas de no assistir s‟ha de justificar

l‟absència

- El maltractament i/o ús indegut del material o de les instal·lacions

escolars, o d‟altres membres de la comunitat educativa, que puguin

ocasionar brutícia o desperfectes.

- Discussions o baralles dins el recinte escolar entre companys.

- Manca d‟atenció a les explicacions del professor, amb distorsió del

normal funcionament de la classe.

- La manca de normes elementals d‟higiene i educació.

- Assistència a classe sense el material escolar necessari.

- No tenir un tracte respectuós amb el professorat, les famílies i el

personal no docent

- Agredir, insultar, i humiliar els companys.

- No està permès portar al centre telèfons mòbils, walkman, Mp3,

jocs electrònics ...


40

- No es pot menjar dins de l‟aula excepte els dies de pluja per què no

es pugui sortir al pati, així com les classe d‟ Educació Infantil i 1r

cicle segons el Projecte d‟alimentació

- Menjar xicle a classe.

- Els alumnes no podran sortir entre classes de l‟aula sense permís del

professor.

- Quan sona la sirena, és per anar a classe i no al bany.

- Els alumnes aniran al quiosc a comprar i no podran restar allí.

- L‟aula ha de mantenir-se neta i ordenada.

- Beure aigua només entre classe i classe . Els alumnes podran portar

una ampolla a la cartera.

- Sortir al bany només una vegada als períodes continus: el delegat

ajudarà i informarà al professor de si ja ha sortit.

- Els alumnes han de seure sempre en el lloc assignat pel tutor.

- Qualsevol alumne/a que hagi de sortir del centre en horari escolar

ho farà acompanyat d‟un adult (pare/mare/tutor ...) que se‟n faci

responsable.

- El no portar el material o no fer els deures a més de repercutir en

l‟avaluació podrà significar quedar sense una activitat complementària

de caràcter lúdic.

(*) (*)- Aquells alumnes el comportament general dels quals no

garanteixi una adequada participació en una activitat complementària

podran ser exclosos de participar-hi.

- Els alumnes que no participin en una activitat complementària han

d‟assistir a l‟escola. En cas de no assistir, el seu pare/mare/tutor ha

de comunicar-ho al centre.

Article 52

Conductes contràries a les normes de convivència

Són conductes contràries a les normes de convivència:

a) Les faltes injustificades de puntualitat o d‟assistència a classe.

b) Les conductes que puguin impedir o dificultar als companys l‟exercici del dret o el

compliment del deure d‟estudi.

c) La negativa reiterada a acudir a classe amb el material necessari o a esforçar-se per

fer les activitats d‟aprenentatge indicades pels professors.

d) Els actes de desobediència, incorrecció o desconsideració vers els professors o altre

personal del centre, quan aquests no impliquin menyspreu, insult o indisciplina

deliberada.

e) Les actituds, les paraules o els gestos desconsiderats contra companys o contra altres

membres de la comunitat educativa.

f) El fet de causar danys lleus a les instal·lacions del centre o al material d‟aquest o de

membres de la comunitat educativa.

g) El deteriorament de les condicions d‟higiene del centre.

h) La incitació o l‟estímul a cometre una falta contrària a les normes de convivència.


41

i) La falta d‟higiene personal o l‟assistència a classe amb indumentària prohibida pels

òrgans de govern del centre en l‟àmbit de les seves competències.

j) L‟ús indegut d‟aparells electrònics.

k) El fet de copiar o de facilitar que altres alumnes copiïn en exàmens, proves o

exercicis que hagin de servir per qualificar, o fer servir durant la seva execució

materials o aparells no autoritzats.

l) L‟alteració d‟escrits de comunicació als pares o representant legals i la modificació de

les respostes, així com el fet de no lliurar-los als seus destinataris, quan els alumnes

siguin menors d‟edat.

5.3.2.- CONDUCTES GREUMENT PERJUDICIALS PER A LA

CONVIVÈNCIA DEL CENTRE

La comissió d‟una segona conducta contrària a les normes de

convivència del centre (les famílies han rebut els annexes I,II i III

dues vegades.

Tota correcció que suposi la suspensió del dret d‟assistència al centre

implicarà, també, la suspensió del dret d‟assistir a les activitats

complementàries.

Per mantenir els pares puntualment informats, en cas d‟incompliment,

per part dels seus fills, de les normes de convivència del centre, les

infraccions, a partir de la primera, els seran comunicades per escrit.

La comunicació serà retornada al tutor, per l‟alumne, amb la signatura

del pare/mare, signatura que ha de garantir la informació abans

esmentada a la família.

En el cas d‟una conducta greument perjudicial per la

convivència del centre s‟obri un expedient disciplinari (RRI).

Conductes que perjudiquen greument la convivència al centre Article 57. Conductes greument perjudicials per a la convivència Es consideren conductes greument perjudicials per a la convivència al centre: a) L’agressió física a qualsevol membre de la comunitat educativa. b) Les amenaces o coaccions a qualsevol membre de la comunitat educativa. c) La provocació d’altercats o conductes agressives que impliquin un risc greu de provocar lesions o la participació en aquests. d) L’assetjament escolar, entès com un comportament prolongat d’insult verbal, rebuig social, intimidació psicològica i agressivitat física d’uns alumnes cap a uns altres (un o uns quants) que es converteixen, d’aquesta manera, en víctimes dels seus companys. e) L’assetjament sexista entès com qualsevol conducta contrària a la igualtat de dones i homes, és a dir, qualsevol comportament verbal, no verbal o físic no desitjat dirigit contra una persona per raó del seu sexe i amb el propòsit d’atemptar contra la seva dignitat o de crear un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant o ofensiu. f) Les vexacions o humiliacions a qualsevol membre de la comunitat educativa,


42

particularment si tenen un component sexista, d’orientació sexual, racial o xenòfob, o s’adrecen a alumnes amb discapacitat, amb necessitats especifiques de suport educatiu o de nou ingrés. g) Les injúries, calúmnies i ofenses a qualsevol membre de la comunitat educativa, siguin verbals, escrites o expressades per mitjans informàtics o audiovisuals. h) La difusió de rumors que atemptin contra l’honor o el bon nom de qualsevol membre de la comunitat educativa. i) L’ús indegut d’aparells electrònics amb la finalitat de pertorbar la vida acadèmica i l’enregistrament, la publicitat o la difusió, a través de qualsevol mitjà o suport, de coninguts que afectin l’honor, la intimitat o la pròpia imatge de qualsevol membre de la comunitat educativa. j) Les actuacions perjudicials per a la salut i la integritat personal dels membres de la comunitat educativa, com són el consum de tabac, alcohol i drogues, o la incitació a consumir-ne. k) Els danys greus causats a locals, materials o documents del centre o a béns d’altres membres de la comunitat educativa, així com la sostracció d’aquests. l) La suplantació de personalitat en actes de la vida docent. m) La falsificació, sostracció o modificació de documents acadèmics, tant en suport escrit com digital. n) El fet de facilitar l’entrada al centre docent de persones no autoritzades, o entrar amb elles, en contra de les normes de convivència establertes pel reglament d’organització i funcionament del centre. o) La reiteració en un mateix curs escolar de conductes contràries a les normes de convivència del centre recollides en l’article 52 d’aquest Decret. p) Els actes explícits d’indisciplina o insubordinació, inclosa la negativa a complir les mesures correctores imposades, davant els òrgans de govern del centre docent o els professors. q) Qualsevol acte injustificat que pertorbi greument o impedeixi el normal desenvolupament de les activitats del centre. r) Qualsevol conducta que suposi incomplir els propis deures quan vagi directament en contra del dret a la salut, a la integritat física, a la llibertat d’expressió, de participació, de reunió i de no-discriminació, i del dret a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge dels membres de la comunitat educativa o d’altres persones.

5.3.3.- Disposiciones generals per a les correccions de les

conductes contràries a les normes de convivència. - Les mesures correctores per incompliment de les

Normes de Convivència han de ser proporcionades i

després d‟esgotar tots els recursos disponibles.

- S‟han d‟evitar els enfrontaments verbals amb els

alumnes .

Disposicions generals

Article 43. Valoració de l’incompliment de les normes de convivència


43

Els òrgans competents per adoptar mesures correctores han de tenir en compte l‟edat de

l‟alumne i les circumstàncies personals, familiars i socials, tant en el moment de decidir

sobre la incoació o sobreseïment d‟un procediment disciplinari com en el moment de

determinar la imposició d‟una mesura correctora.

Article 44. Principis generals de les correccions

1. Les correccions que s‟apliquin per l‟incompliment de les normes de convivència han

de tenir un caràcter educatiu i recuperador, han de garantir el respecte dels drets de la

resta dels alumnes i han de procurar la millora de les relacions de tots els membres de la

comunitat educativa.

2. A l‟hora de corregir els incompliments s‟han de tenir en compte els aspectes

següents:

a) No es pot privar els alumnes d‟exercir el dret a l‟educació ni, en el cas de l‟educació

obligatòria, del dret a l‟escolarització.

b) No poden imposar-se correccions contràries a la integritat física ni a la dignitat

personal de l‟alumne.

c) Les mesures correctores han de ser proporcionals a la conducta de l‟alumne i, sempre

que sigui possible, han d‟estar relacionades amb l‟incompliment que tracten de corregir.

d) Les mesures correctores han de tenir com a objectius prioritaris:

- Millorar el procés educatiu de l‟alumne i, en particular, el seu comportament, i

procurar que no es repeteixin les conductes que incompleixen les normes, així com

restablir les relacions entre els membres de la comunitat educativa afectats per aquests

incompliments.

- Reparar els danys causats i, en especial, protegir-ne les víctimes o restituir-los els

danys.

Article 45

Reparació material dels danys causats i responsabilitat subsidiària de pares o

tutors legals

Els alumnes que, individualment o col·lectivament, causin danys de forma intencionada

o per negligència a les instal·lacions del centre o al material, están obligats a reparar el

dany causat o a rescabalar el cost econòmic de la seva reparació.

Igualment, els alumnes que sostraguin béns al centre han de restituir el que han sostret.

En tot cas, els pares o representants legals dels alumnes en són responsables civils en els

termes prevists en les lleis.

Article 46

Faltes d’assistència a classe i avaluació extraordinària

1. La falta d‟assistència a classe de forma reiterada pot fer impossible que s‟apliquin

correctament els criteris d‟avaluació i la mateixa avaluació contínua i pot donar lloc a

una avaluació extraordinària, convenientment programada.

2. El reglament d‟organització i funcionament de cada centre ha d‟establir el

percentatge de faltes d‟assistència per curs, àrea, assignatura o mòdul que pugui

impossibilitar que s‟apliqui l‟avaluació contínua, així com els sistemes extraordinaris

d‟avaluació prevists per a aquests alumnes, sens perjudici del que estableix la normativa

vigent sobre prevenció, control i seguiment de l‟absentisme escolar a la comunitat

autònoma de les Illes Balears.

3. Es consideren faltes injustificades d‟assistència a classe o de puntualitat d‟un alumne

les que no puguin ser excusades de forma escrita per l‟alumne, o pels seus pares o

representants legals, si és menor d‟edat, en les condicions que s‟estableixin en el

reglament d‟organització i funcionament de cada centre docent.

Article 47

Gradació de les correccions

1. A l‟efecte de la gradació de les mesures correctores, es consideren circumstàncies


44

pal·liatives les següents:

a) El reconeixement espontani de la conducta incorrecta.

b) La petició d‟excuses.

c) La voluntat d‟arribar a un acord de mediació, d‟acord amb el que s‟estableix en

l‟apartat 3 de l‟article 38 d‟aquest Decret.

d) L‟absència d‟intencionalitat maliciosa en causar el dany o en pertorbar les activitats

del centre.

e) La reparació voluntària dels danys produïts, ja siguin físics o morals.

f) El caràcter ocasional de la falta en la conducta habitual de l‟alumne.

2. Es consideren circumstàncies accentuadores:

a) La premeditació i la reiteració. Existeix reiteració quan en un mateix curs escolar es

produeix més d‟una de les conductes tipificades en els articles 52 i 57 d‟aquest Decret,

sempre que la conducta o conductes precedents hagin estat corregides per resolució

fefaent. Aquesta circumstància no es pot apreciar en la conducta tipificada en la lletra o

de l‟article 57 esmentat.

b) Qualsevol conducta que suposi atemptar contra el dret a no ser discriminat per raó de

naixement, sexe, llengua, capacitat econòmica, nivell social o conviccions polítiques,

morals o religioses, així com per discapacitats físiques, sensorials o psíquiques, o per

qualsevol altra condició o circumstància personal o social. Aquesta circumstància no es

pot apreciar en la conducta constitutiva de discriminació greu tipificada en els apartats e

i f de l‟article 57 d‟aquest Decret.

c) Quan la sostracció, l‟agressió, la injúria o l‟ofensa es faci contra algú que es troba en

situació d‟indefensió o d‟inferioritat a causa de l‟edat, d‟alguna discapacitat o per haver-

se incorporat recentment al centre.

d) La publicitat de la comissió de la conducta infractora.

e) Quan s‟estimuli l‟actuació col·lectiva lesiva dels drets dels membres de la comunitat

educativa o s‟hi inciti.

Article 48

Àmbit de la conducta que s’ha de corregir

1. S‟han de corregir les conductes dels alumnes contràries a les normes de covivència

del centre quan aquests es trobin dins el recinte escolar o mentre facin activitats

complementàries o extraescolars.

2. Igualment, es poden corregir les actuacions d‟un alumne que, encaraque es facin fora

del recinte escolar, estiguin directament relacionades amb lavida escolar i afectin els

seus companys o altres membres de la comunitat educativa.

Article 49

Supervisió del compliment de les correccions

El director del centre ha de tenir coneixement que les correccions imposades es

compleixen en els termes establerts. El consell escolar n‟ha d‟estar informat i ha de

vetllar perquè s‟atengui la normativa vigent, d‟acord amb el que estableix l‟article 4.2

d‟aquest Decret.

Article 50

Coordinació institucional en l’àmbit de les actuacions correctores

1. Els centres poden demanar els informes que considerin necessaris sobre les

circumstàncies personals, familiars o socials de l‟alumne als pares o tutors legals o, en

el seu cas, a les institucions públiques competents.

2. En els casos en què, una vegada duita a terme la correcció oportuna, un alumne

menor d‟edat continuï presentant reiteradament conductes greument pertorbadores de la

convivència al centre, aquest, amb comunicació prèvia als pares o tutors legals, ha de

traslladar a les institucions públiques de l‟àmbit sanitari, social o d‟altre tipus la

necessitat d‟adoptar mesures adreçades a modificar les circumstàncies personals,


45

familiars o socials de l‟alumne que puguin ser determinants en la persistència de les

conductes esmentades.

3. En els casos en què, per la naturalesa de les mesures correctores, el centre reclami la

implicació directa dels pares o tutors legals de l‟alumne i aquests la rebutgin de forma

expressa, el centre ha de posar en coneixement de les institucions públiques competents

els fets, a fi que adoptin les mesures oportunes per garantir els drets dels alumnes

continguts en el capítol II del títol II d‟aquest Decret.

Article 51

Citacions i notificacions

1. Les citacions i notificacions als pares o tutors legals dels alumnes s‟han de practicar

per qualsevol mitjà que permeti tenir constància de la recepció, inclosos els mitjans

electrònics.

2. La incompareixença, la inactivitat o el rebuig de les notificacions s‟ha de fer constar a

l‟expedient, amb l‟especificació de les circumstàncies de l‟intent de notificació. En

qualsevol cas, s‟ha de tenir per efectuat el tràmit i s‟ha de seguir el procediment

establert.

5.3.4.- INSTRUCCIONS PER AL PROFESSORAT PER

APLICAR MESURES DE CORRECCIÓ DE LES

CONDUCTES CONTRÀRIES A LES NORMES DE

CONVIVÈNCIA.

- Emprar com a mesures correctores en primera instància

(deixar constància d‟aquesta mesura en l‟agenda del

professor/a):

Amonestació privada.

Comparecència immediata davant el cap

d‟estudis o director.

Privació del temps de pati (sempre estarà atès

pel professor/a que hagi adoptat la mesura).

- Amonestació per escrit com a mesura per a fer

participes els pares del conflicte originat pel seu fill.

(Annex I).

- Els alumnes no podran ser expulsats (quedar-se a la

porta) de classe, en cas d‟interrompre el

desenvolupament normal de la classe se l‟acompanyarà a

secretaria o sala de professors per a que quedi

acompanyat amb un professor i amb feina de

l‟assignatura. Aquesta conducta comporta una

amonestació escrita.

- En cas de reiteració de conductes contràries a les

normes de convivència del centre per un mateix alumne

s‟ompli un model (Annexe II) que, a més de recollir la

conducta, convoca els pares per tenir una reunió i


46

informar-los i encaminar la conversa cap un canvi de

comportament de l‟alumne ja que en cas de reiterar-la

es procedirà a una segona entrevista en la qual es

comunica la suspensió del dret d‟assistència al centre

durant un període de fins a tres dies lectius i alguna

activitat complementària.

- En els casos que la conducta contraria produeixi un mal

intencionat o per negligència a les instal·lacions, materials o

membres de la comunitat educativa se‟ls obliga a reparar el mal

causat o fer-se càrrec de les despeses de la seua reparació.

- En el cas d‟una conducta greument perjudicial per la

convivència del centre s‟obri un expedient disciplinari (RRI)

5.3.5.- MESURES DE CORRECCIÓ DE LES CONDUCTES

CONTRÀRIES A LES NORMES DE CONVIVÈNCIA.

Article 53. Mesures educatives de correcció

1. Les conductes contràries a les normes de convivència del centre poden ser corregides

amb les mesures educatives següents:

a) Conversar privadament amb l‟alumne.

b) Reconèixer els fets davant la persona o les persones que hagin pogut resultar

perjudicades i demanar-los disculpes.

c) Reunir-se amb l‟alumne i la seva família.

d) Dur a terme activitats d‟aprenentatge amb la finalitat d‟interioritzar pautes de

conducta correctes.

e) Negociar acords educatius.

f) Assignar un tutor individualitzat i comprometre‟s a reunir-s‟hi.

g) Participar, dins o fora del centre, en programes específics d‟habilitats socials,

resolució de conflictes i desenvolupament personal en general.

h) Participar activament en una mediació escolar. La mediació escolar es pot emprar

també un cop s‟hagi aplicat alguna de les mesures contingudes en els punts m, n, o, p, q,

r i s d‟aquest apartat.

i) Desenvolupar tasques relacionades amb la norma de convivència incomplerta, dins o

fora del seu horari lectiu, com la participació en feines de servei a la comunitat, la

realització de tasques acadèmiques o la reparació dels danys causats a instal·lacions o

material del centre o a pertinences d‟altres membres de la comunitat educativa. La

realització d‟aquestes tasques no es pot perlongar més de cinc dies lectius.

j) Retirar durant la jornada escolar aparells electrònics o d‟altre tipus que puguin

destorbar les activitats escolars.

k) Amonestar per escrit.

l) Comparèixer davant el cap d‟estudis o el director del centre.

m) Suspendre el dret a romandre al lloc on es dugui a terme l‟activitat durant el temps

que duri la sessió corresponent, com a màxim.

n) Privar del temps d‟esplai per un període màxim de cinc dies lectius.


47

o) Suspendre el dret a participar en determinades activitats extraescolars o

complementàries dins i/o fora del centre per un període màxim de quinze dies lectius,

sempre que durant l‟horari escolar l‟alumne sigui atès dins el centre docent.

p) Canviar de grup per un termini màxim de quinze dies. Després d‟aquest període,

l‟òrgan competent ha de valorar l‟oportunitat de continuar amb el canvi de grup o de

retornar al grup d‟origen.

q) Suspendre el dret d‟assistència a algunes classes o a totes per un período màxim de

tres dies lectius o, en el cas d‟alumnes menors d‟edat, fins a entrevistar-se amb els pares

o tutors legals, sense que aquesta mesura pugui excedir els tres dies. Durant la

impartició d‟aquestes classes, l‟alumne ha de romandre al centre fent la feina acadèmica

que els professors que li imparteixen docència li encomanin, a fi d‟evitar interrompre‟n

el procés formatiu. El cap d‟estudis ha d‟organitzar l‟atenció a l‟alumne.

r) Suspendre el dret al servei de menjador i/o de transport escolar per un període màxim

de tres dies lectius, quan la conducta contrària a la convivència afecti l‟àmbit d‟aquests

serveis.

s) Suspendre el dret de l‟alumne d‟assistir al centre per un període màxim de tres dies

lectius. Durant el temps que duri la suspensió, l‟alumne ha de fer els treballs acadèmics

que hagin determinat els professors que li imparteixen docència a fi d‟evitar

interrompre‟n el procés formatiu.

2. La correcció corresponent a la lletra m) de l‟apartat anterior solament es pot imposar

en el cas que el reglament d‟organització i funcionament del centre docent garanteixi

l‟atenció immediata de l‟alumne per part d‟un professor.

Posteriorment, s‟ha de comunicar al tutor i al cap d‟estudis, i s‟han de determinar les

tasques que l‟alumne ha de fer durant aquest temps.

Article 54. Persones competents per aplicar les mesures de correcció

Són competents per decidir les mesures de correcció previstes en l‟article anterior:

a) Els professors del centre, pel que fa a les mesures de correcció que s‟estableixen en

les lletres a, b, c, d, j, k, l, m i n de l‟article anterior. S‟han de comunicar al professor

tutor de l‟alumne.

b) El director o, per delegació d‟aquest, el cap d‟estudis, oït el professor tutor de

l‟alumne, pel que fa a les mesures de correcció que s‟estableixen en les lletres e, f, g, h,

i, o i p de l‟article anterior.

c) El director, oït el professor tutor i el cap d‟estudis, pel que fa a les mesures de

correcció establertes en les lletres q, r i s de l‟article anterior.

Article 55. Procediment per aplicar les mesures de correcció

1. Quan el centre decideix aplicar les mesures de correcció de les lletres a, b, c, d, e, f, g,

h o i, i si l‟alumne no hi participa activament, es poden aplicar les mesures de correcció

de les lletres j, k, l, m, n, o, p, q, r, o s.

2. La imposició de les mesures de correcció previstes en les lletres c, e, f, k, m i o de

l‟article 53.1 d‟aquest Decret ha de ser notificada a l‟alumne, i als seus pares o

representants legals en cas que sigui menor d‟edat.

3. Per imposar les mesures de correcció previstes en les lletres g, i, p, q, r i s de l‟article

53.1 d‟aquest Decret, és preceptiva l‟audiència de l‟alumne, i dels seus pares o

representants legals en cas que sigui menor d‟edat. Aquesta compareixença s‟ha de fer

constar en una diligència. En el cas que no sigui possible l‟audiència dels pares o tutors

legals pel fet de no comparèixer, es considera suficient la comunicació fefaent a aquests.

Article 56. Prescripció

Les conductes contràries a les normes de convivència al centre prescriuen en el termini

de tres mesos comptadors a partir del moment en què han tingut


48

5.3.6.- Mesures correctores conductes greument perjudicials

per a la convivència al centre.

Article 58. Mesures educatives de correcció

1. Sempre que sigui possible, s‟ha d‟emprar la mediació escolar i la negociació d‟acords

com a mesures educatives de correcció.

2. Quan no sigui possible acudir als sistemes esmentats, o com a mesura

complementària, es pot adoptar alguna de les mesures següents:

a) Desenvolupament de tasques relacionades amb la norma de convivència incomplerta,

com la participació en feines de servei a la comunitat.

b) Desenvolupament de tasques acadèmiques.

c) Reparació dels danys causats a les instal·lacions, al material del centre o a

pertinences d‟altres membres de la comunitat educativa per un període entre sis i vint-i-

dos dies lectius.

d) Suspensió del dret a participar en determinades activitats extraescolars o

complementàries dins i/o fora del centre per un període comprès entre setze dies lectius

i tres mesos. Durant el període de suspensió, l‟alumne ha de ser atès al centre.

e) Canvi de grup.

f) Suspensió del dret d‟assistència a algunes o a totes les classes durant un període

comprès entre quatre i vint-i-dos dies lectius. Durant la impartició d‟aquestes classes,

l‟alumne ha de romandre al centre i ha de fer els treballs acadèmics que determinin els

professors responsables de les classes, per evitar interrompre‟n el procés formatiu. El

cap d‟estudis ha d‟organitzar l‟atenció a l‟alumne.

g) Suspensió del dret al servei de menjador i/o de transport escolar per un període

comprès entre quatre i vint-i-dos dies lectius quan la conducta que perjudiqui greument

la convivència afecti l‟àmbit d‟aquests serveis.

h) Suspensió del dret d‟assistència al centre durant un període comprès entre quatre i

vint-i-dos dies lectius. Durant el temps que duri el període de suspensió, l‟alumne ha de

dur a terme les tasques acadèmiques que hagin determinat els professors que li

imparteixen docència, per evitar interrompre‟n el procés formatiu. A aquest efecte, el

reglament d‟organització i funcionament del centre ha de determinar el seguiment i la

supervisió d‟aquest procés, especificar la persona encarregada de dur-lo a terme i

establir l‟horari de visites de l‟alumne al centre.

i) Canvi de centre. Aquesta mesura només es pot adoptar de manera excepcional i sols

es pot fer efectiva quan la Conselleria d‟Educació i Cultura hagi assignat a l‟alumne una

plaça escolar en un altre centre docent, de conformitat amb la normativa vigent en

matèria d‟admissió d‟alumnes a centres docents sostinguts amb fons públics.

Article 59. Òrgan competent per imposar les mesures de correcció de les conductes

greument perjudicials per a la convivència al centre

El director del centre és competent per imposar les mesures de correcció previstes en

l‟apartat 2 de l‟article anterior, de conformitat amb el que estableixen les seccions

segona i tercera d‟aquest capítol i sens perjudici de les facultats del consell escolar del

centre previstes en l‟article 127.f de la Llei orgánica 2/2006 i en l‟article 57.d de la Llei

orgànica 8/1985.

Article 60. Prescripció

1. Les conductes greument perjudicials per a la convivència al centre prescriuen en el

termini de tres mesos comptadors a partir de la data en què s‟hagin produït, exclosos els

períodes no lectius prevists en el calendari escolar de l‟any en curs.


49

2. Les mesures de correcció imposades per conductes greument perjudicials per a la

convivència als centres prescriuen als sis mesos, exclosos els períodes no lectius

prevists en el calendari escolar de l‟any en curs.

Article 61. Mesures provisionals

1. Quan s‟hagi d‟iniciar el procediment per aplicar mesures de correcció de conductes

greument perjudicials per a la convivència al centre, d‟acord amb el que estableixen les

seccions segona i tercera d‟aquest capítol, o en qualsevol moment de la seva instrucció,

el director, per decisió pròpia o a proposta, si és el cas, de l‟instructor, pot adoptar les

mesures provisionals que siguin necessàries per assegurar l‟eficàcia de la resolució final

i per evitar la persistència dels efectes de la infracció i garantir les exigències dels

interessos generals, sempre que ho motivi adequadament.

2. Les mesures provisionals han de consistir a fer tasques relacionades amb la norma de

convivència incomplerta, canviar temporalment de grup, suspendre el dret d‟assistir a

determinades classes o activitats, o suspendre el dret d‟assistir al centre, per períodes, en

tots els casos, inferiors a sis dies lectius.

3. El període en què l‟alumne hagi estat subjecte a la mesura provisional es considera a

compte de la sanció que s‟ha de complir.

4. Les mesures provisionals adoptades s‟han de notificar a l‟alumne i, si és el cas, als

seus pares o representants legals. En el cas que aquestes comportin la suspensió del dret

d‟assistir a determinades classes o activitats, o la suspensió del dret d‟assistir al centre,

és preceptiva l‟audiència de l‟alumne i, si fos menor d‟edat, dels seus pares o tutors.

5. Quan les mesures provisionals comportin suspendre el dret d‟assistència a

determinades classes o activitats o al centre, l‟alumne ha de dur a terme les tasques

acadèmiques que determinin els professors que li imparteixen docència, per evitar la

interrupció del procés formatiu.

6. En tot el que no es prevegi expressament en aquest article, és d‟aplicació el que

disposa l‟article 72 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les

administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Secció 2ª.

Aplicació de mesures de correcció de conductes greument perjudicials per a la

convivència al centre mitjançant la resolució per conformitat

Article 62. Resolució per conformitat

1. Abans d‟aplicar les mesures de correcció de conductes greument perjudicials per a la

convivència al centre, s‟ha de valorar la possibilitat de resoldre la conducta per

conformitat de l‟alumne i, en cas que sigui menor d‟edat, dels seus pares o representants

legals.

2. En el termini de cinc dies lectius des que es va tenir coneixement dels fets, el director

ha de citar l‟alumne i, si és menor d‟edat, també els seus pares o representants legals,

per tal d‟assabentar-los de les conductes mereixedores de correcció i per oferir-los la

possibilitat de resoldre el procediment per conformitat.

A la reunió amb l‟alumne i, si fos el cas, amb son pare, sa mare o algún representant

legal, hi ha d‟assistir, a més del director, el cap d‟estudis o el professor que aquest

delegui.

3. La resolució per conformitat ha de contenir el reconeixement per part de l‟alumne

dels fets o conductes mereixedors de correcció i, si és el cas, la petició de disculpes, el

compromís de reparar els danys causats i la voluntat de respectar les normes de

convivència del centre. S‟hi han de fer constar també les mesures educatives de

correcció acordades. Han de signar la resolució per conformitat el director i l‟alumne, i,

en el cas que sigui menor d‟edat, els seus pares o representants legals, i se‟ls n‟ha de

lliurar una còpia.


50

4. Les resolucions per conformitat s‟han d‟aplicar en els termes en què es redactin,

sense que l‟alumne o els seus pares o representats legals puguin impugnar la

conformitat lliurement acceptada. S‟exclou d‟aquest procediment la correcció de canvi

de centre, la qual, per ser imposada, requereix sempre la instrucció del procediment

disciplinari.

5. En el cas que l‟alumne o, si fos menor d‟edat, els seus pares o representants legals no

acceptassin la resolució per conformitat, o l‟alumne incomplís els acords que s‟hi

recullen, el director del centre ha d‟iniciar, en el termini de quaranta vuit hores, el

procediment disciplinari.

5.3.7.- En cas de ser necessaria incoació d’expedient

Aplicació de mesures de correcció de conductes greument perjudicials per

a la convivència al centre mitjançant la incoació d’expedient disciplinari

Article 63. Inici del procediment

1. El director ha de decidir iniciar el procediment, obrint l‟expedient corresponent, en un

termini màxim de sis dies lectius des del coneixement dels fets o de les conductes

mereixedors de correcció, d‟acord amb l‟article 57 d‟aquest Decret, o, alternativament i

com a màxim, en quaranta vuit hores des que es constata la impossibilitat de signar una

resolució per conformitat o l‟incompliment d‟algun dels acords signats, d‟acord amb el

que estableix la secció segona d‟aquest capítol i sens perjudici del que s‟estableix en

l‟article 60 d‟aquest Decret.

2. El director ha de nomenar l‟instructor, que s‟ha d‟abstenir d‟actuar quan es donin les

circumstàncies de l‟article 28 de la Llei 30/1992 i ho ha de comunicar al director del

centre, que ha de resoldre el que sigui pertinent.

3. L‟acord d‟inici del procediment s‟ha de notificar a l‟instructor i a l‟alumne i, si és

menor d‟edat, als seus pares o representants legals, i ha de contenir:

a) El nom i els llinatges de l‟alumne expedientat.

b) Els fets, breument exposats, que motiven la incoació del procediment.

c) La data en la qual es van produir els fets.

d) El nom del professor instructor.

4. L‟alumne i, si és el cas, els seus pares o representants legals poden recusar

l‟instructor davant el director en el termini de dos dies lectius, d‟acord amb el que

preveu l‟article 29 de la Llei 30/1992.

5. L‟inici del procediment s‟ha de comunicar al Departament d‟Inspecció Educativa.

Article 64. Instrucció de l’expedient

1. L‟instructor, una vegada notificats el seu nomenament i l‟inici del procediment, ha de

practicar les actuacions tendents a aclarir els fets esdevinguts i a determinar les persones

responsables. Pot prendre declaració a les persones que puguin aportar dades per

esclarir els fets i n‟ha d‟estendre la diligència corresponent.

2. El termini màxim d‟instrucció és de deu dies lectius des de la notificació de l‟inici del

procediment.

3. Una vegada instruït el procediment, l‟instructor ha de formular la proposta de

resolució, la qual ha de contenir, si s‟aprecia l‟existència d‟alguna infracció:

a) Els fets o les conductes mereixedors de correcció.

b) Les conductes que perjudiquen greument la convivència al centre.

c) La valoració de la responsabilitat de l‟alumne o els alumnes, amb especificació, si

s‟escau, de les circumstàncies pal·liatives o accentuadores de la seva actuació.

d) Les mesures educatives de correcció aplicables.


51

e) L‟especificació de la competència del director per resoldre.

En cas que no n‟hi hagi, s‟ha de proposar la declaració d‟inexistència d‟infracció o

responsabilitat sobre els fets.

4. L‟instructor ha de donar audiència a l‟alumne i, si és menor d‟edat, als seus pares o

representants legals per comunicar-los la proposta de resolució i el termini de dos dies

lectius per al·legar el que estimin oportú. En cas de conformitat i renúncia a l‟esmentat

termini, s‟ha de formalitzar per escrit la resolució per conformitat.

5. Transcorregut el termini d‟al·legacions, l‟instructor ha d‟elevar al director l‟expedient

complet, que ha d‟incloure la proposta de resolució i les al·legacions que s‟hagin

formulat.

Article 65. Resolució del procediment, notificació i recurs

1. El director, una vegada rebuda la proposta, ha de resoldre i imposar, si escau, la

mesura correctora que correspongui, i notificar a l‟alumne, i, si és menor d‟edat, també

als seus pares o representants legals, la resolució del procediment en un termini màxim

de 30 dies lectius.

2. La resolució del procediment ha d‟estar suficientment motivada i ha de contenir:

a) Els fets i les conductes mereixedors de correcció.

b) Les circumstàncies pal·liatives o accentuadores, si n‟hi ha.

c) Els fonaments jurídics en què es basa la correcció imposada.

d) El contingut de la mesura correctora i la data d‟efecte.

e) Els recursos que es poden interposar contra la resolució i els terminis per interposar-

los.

3. Els alumnes, o els pares o tutors legals en el cas que siguin menors d‟edat, en el

termini màxim de dos dies lectius des de la notificació de la resolución poden requerir el

consell escolar perquè es reuneixi en el termini de cinc dies lectius des de la recepció de

la sol·licitud per revisar la resolució adoptada i proposar, si és el cas, les mesures

oportunes en l‟àmbit de les seves competències.

4. Contra la resolució del director, l‟alumne, o, en representació seva, son pare, sa mare

o algun representant legal, pot interposar un recurs d‟alçada, mitjançant un escrit

presentat davant el director del centre, en el termini previst en els articles 114 i següents

de la Llei 30/1992. Aquest recurs ha de ser resolt per la Direcció General de Planificació

i Centres en el termini màxim de tres mesos.

En els àmbits territorials de Menorca, Eivissa i Formentera, la Direcció General de

Planificació i Centres pot delegar la resolució del recurs en els delegats territorials

respectius. Aquesta resolució posa fi a la via administrativa.

5. El director ha de comunicar al Departament d‟Inspecció Educativa la resolució

adoptada i, si n‟hi ha, la revisió o la confirmació.

6. La resolució no és executiva fins que no s‟hagi resolt el recurs corresponent o hagi

transcorregut el termini per interposar-lo. No obstant això, la resolució pot preveure les

mesures provisionals necessàries per garantir-ne l‟eficàcia mentre no sigui executiva.

Secció 4a

Responsabilitat penal derivada de les conductes greument perjudicials per a la

convivència al centre.

Article 66. Comunicació de les conductes que puguin ser constitutives de delicte o

falta

1. El director del centre ha de comunicar al Ministeri Fiscal i a la Conselleria

d‟Educació i Cultura les conductes que puguin ser constitutives de delicte o falta segons

la legislació penal, sense que això suposi paralitzar les mesures correctores aplicables

segons aquest Decret.


52

2. En el cas que de la instrucció del procediment disciplinari es dedueixi que el menor

d‟edat es troba en una situació de risc d‟exclusió social, el director ha de posar aquesta

circumstància en coneixement dels serveis socials municipals i, si escau, del Servei de

Protecció de Menors del consell insular respectiu.

Disposició transitòria primera

Aquest Decret no és aplicable als procediments disciplinaris iniciats abans de la seva

entrada en vigor, que s‟han de regir per la normativa anterior.

Disposició transitòria segona

En el termini de nou mesos comptadors a partir de l‟entrada en vigor d‟aquest Decret,

els reglaments d‟organització i funcionament dels centres docents s‟han d‟adaptar al que

s‟hi disposa.

Disposició derogatòria

Queda derogat el Decret 112/2006, de 29 de desembre, de qualitat de la convivència en

els centres docents sostinguts amb fons públics de la comunitat autònoma de les Illes

Balears. Així mateix, queden derogades totes les disposicions de rang igual o inferior

que contradiguin el que s‟estableix en aquest Decret o s‟hi oposin.

6.- ACTUACIÓ EN CAS D’UN INCIDENT O DENUNCIA.

(Agressió, amenaces, insults greus, assetjaments, ...).

- Si la gravetat de l‟incident ho requereix la direcció del centre valorarà si

procedeix o no cridar les forces d‟ordre públic per a que intervenguin,

protegint o garantint sempre la seguretat de les persones, la continuïtat de

l‟activitat docent i la integritat de les instal·lacions.

- Comunicació immediata del fet a inspecció i la Direcció General

corresponent.

- Si la situació produïda pot portar a una situació de tensió o nerviosisme o

que pugui tenir efectes psicològics negatius la Direcció del centre ho

comunicarà perquè es prenguin les mesures necessàries.

7.- GUIÓ PER LA RECEPCIÓ DE LES FAMÍLIES.

REUNIÓ GENERAL DE PRINCIPI DE CURS:

o Presentació del tutor/a.

o Anotar els pares que han assistit.

o Entregar la fulla de la guia del curs:

Horari de l‟alumne.

Calendari d‟avaluacions.

Programació d‟activitats

complementàries.

Calendari del curs escolar.

Horari d‟atenció a les famílies.

o Entregar una còpia de les normes del

centre, dels alumnes i de les famílies.


53

o Recordar l‟obligatorietat de portar el

material a classe.

o Recordar que han de comunicar qualsevol

incidència dels seus fills.

o Recordar que han de comunicar qualsevol

canvi de domicili i telèfon.

o Informar de la feina de l‟Equip de Suport.

o Entregar les autoritzacions sobre les

imatges i sortides complementàries.

Explicar que el fet de no ser entregades

signades s‟entén que no autoritza.

REUNIÓ INDIVIDUAL.

Deixar constància en l‟agenda del professor la data, qui ha

sol·licitat l‟entrevista i l„assumpte tractat.

Si la reunió és per informar d‟una decisió com la de romandre

un any més al cicle, o signar un dictamen, o qualsevol altre

document s‟ha de deixar constància amb la signatura del

pare/mare/tutor.

També es celebraran reunions individuals, durant tot el curs i

després de les avaluacions, amb els pares dels alumnes amb

tres o més àrees suspeses.

8.- PLA D’ACTUACIÓ EN CAS D’ABSENTISME.

- Definició del tipus d‟absentisme:

o Absentisme puntual/esporàdic ( 10% faltes sense

justificar, exemple: 10 faltes al mes).

o Absentisme intermitent/intens (25% de faltes sense

justificar, exemple: 20 faltes al mes sense justificar).

o Absentisme crònic. No assisteix a classe sense

justificació).

- Control d‟assistència:

El realitzarà el professor/a tutor/a, diàriament i el recollirà a

l‟informe individual de l‟alumne.

- Intervenció en cas d‟absentisme puntual/esporàdic:

Entrevista amb les famílies per tenir coneixement i valoració de les

causes que incideixen en l‟absentisme i realitzar les gestions

oportunes per a solucionar-lo.

Comunicar-ho al cap d‟estudis.


54

En cas de no poder localitzar la família, ni per telèfon ni per carta

certificada, informar a l‟assistent social de l‟EOEP

- Intervenció en casos d‟absentisme intens o repetitiu de l‟esporàdic.

Comunicar-ho al cap d‟estudis.

Comunicar-ho a l‟assistent social de l‟EOEP.

9.- ASSETJAMENT ESCOLAR.

- Identificació de la situació d‟assetjament escolar:

“Es produeix assetjament escolar quan un alumne es veu exposat de

manera repetida i deliberada a un maltractament verbal, físic i/o

psicològic per part de companys amb l‟objectiu de sotmetre‟l, assustar-

lo, i/o amenaçar-lo atentant contra la seua integritat física o moral”.

- Els següents comportaments constitueixen assetjament escolar:

Menyspreu, difamació i ridiculització.

Coaccions.

Agressions físiques i/o verbals.

Intimidacions i amenaces.

Exclusió i marginació social.

Subtraccions, extorsions, xantatges i deteriorament de les

pertinences

Utilització d‟internet, mòbils, etc, amb la intenció de fer mal.

- Actuació:

o Qualsevol membre de la comunitat educativa que tengui

coneixement d‟una situació d‟assetjament, es tenguin indicis ho

ha de comunicar a l‟equip directiu.

o Per valorar la situació denunciada el cap d‟estudis sol·licitarà

informació al professors tutor (taula d‟indicadors que elaborarà

l‟equip de suport Annex III) i si ho considerà oportú a la família

(taula d‟indicadors que elaborarà l‟equip de suport Annexe IV).

Tota la informació amb la major confidencialitat i l‟anonimat de

l‟alumne.

o El director podrà establir mesures preventives de protecció

que garanteixin la immediata seguretat de l‟alumne.

o Durant tot el procés es sol·licitarà l‟ajut de l‟equip de suport.

10.- ASSETJAMENT ESCOLAR VIRTUAL.

(Ampliació realitzada en octubre de 2010).

Conflictes a un “Escenari Virtual” (Noves tecnologies de la comunicació).

Que implica un conflicte (intimidació, assetjament) a través d‟aquest medi:


55

- És intencional.

- Pot implicar a un individuo o a un grup.

- La víctima no es pot defendre per ella mateixa.

- La víctima es sent més insegura ja que té un risc continu.

- L‟agressió pot ser observada per moltes persones el que fa que el

mal pugui ser més prolongat en el temps i amb més repercussions

negatives sobre la víctima.

- A vegades no sempre es pot sebre qui són els implicats.

Catalogació de la falta utilitzant TIC:

- Denigració: penjar en la xarxa comentaris o rumors sobre una

persona per a perjudicar-la.

- Cyberacoso: penjar comentaris amenaçant amb la intenció de

perjudicar o intimidar.

Elaborar un pla d‟actuació per al Pla de Convivència:

I.- PREVENCIÓ. Tractament genèric per a intentar que no aparegui el

fenòmen.

Realitzar activitats: visionar històries, fer role-play, representar

situacions, crear històries, etc. Ajudar als alumnes a prendre conciència

cognitiva i emocional de les conductes i els efectes negatius i la necessitat

d‟actuar positivament:

2n cicle d‟EP: Pel·lícula de dibuix animats “Bully Dance”. Corto produït

per UNICEF i National Film Board of Canadà. ( Serveix per

identificar conductes de maltractament i el procés de victimació.

Estimula a la discussió en grup. Hi ha un material molt adequat per a

treballar el contingut).

3r cicle d‟EP: Material del projecte “ No t‟enredis a la xarxa”. Autors:

Jordi Collell i Carme Escudé (2008) http://www.xtec.cat/~jcollell.

II.- INTERVENCIÓ INICIAL Si és detecta alguna situació incipient, per

evitar la consolidació del fet, fer intervencions directes individuals i en

grup.

- Calmar. Dialogar. Reflexionar. Mediar.

- Tècniques per aprendre a explicar:


56

“--- m‟agradaria dir-ho als meus pares o al

professor, però no sé com fer-ho...”

Actuar el més ràpid possible.

Confiar amb un adult.

Contar-li tot i demanar discreció.

Elaborar conjuntament un pla per a aturar

la situació.

“ ... jo no ho faig però sé qui ho està fent i a qui ...

m‟agradaria que no el fes més ... no sé bé com puc

ajudar ...”

. No riure les gràcies dels altres.

. Demanar com se sent el que creus que pateix

la situació.

. Avisar a un adult.

. Proposar el tema a tutoria.

III.- FETS CONSOLIDATS. Si és un fet consolidat intervenció dirigida a

minimitzar l‟impacte sobre els implicats.

- Suport específic de professionals.

- Amb l‟agressor/a: Necessari mediació amb l‟alumne/a

que ha provocat el fet, primer individual, per arribar a

tenir-ne empatia i més tard, mediació amb la víctima

per arribar a demanar-li perdó. Fer-li entendre que la

seua conducta és inacceptable i que pot tenir

conseqüències negatives per a ell/a. Paral·lelament

alentar-les per a que canviïn.

- Amb la víctima. Fer una acció positiva, reafirmar la

seua autoestima i donar-li molt d‟afecte.

INDICACIONS PER A LES FAMÏLIES:

A.- Famílies de la víctima:

Animar a parlar amb el/la fill/a. Què ha passat, des de quan,

qui està implicat, ...

Calmar-los.

Reforçar l‟autoestima del/de la fill/a ressaltant o elogiant les

seues capacitats.

Animar al fill/a per a que parli amb el/la professor/a tutor/a.


57

B.- Famílies de l‟agressor/a:

A pesar d‟estar enfadat i no entendre el per què intentar

apropar-se al fill/a per fer-li entendre que la seua conducta és

inacceptable i que pot tenir conseqüències negatives per a

ell/a. Paral·lelament alentar-les per a que canviïn:

- Tractar que entengui la gravetat del problema.

- Aturar immediatament la situació conflictiva.

- Intentar que es posi en el lloc de la víctima.

- Oferir models de conductes positives per adquirir noves

actituds.

- Ajudar al fill/a a reparar el mal fet i assumir les

responsabilitats corresponents.

- Col·laborar amb el centre.

11.- COMISSIÓ DE CONVIVÈNCIA.

Article 29. Coordinador de convivència

Llevat de casos excepcionals degudament autoritzats per la Conselleria d‟Educació i

Cultura, el centre educatiu ha de disposar d‟un coordinador de convivència, el qual,

entre d‟altres, té les funcions següents:

a) Coordinar les accions previstes en el pla de convivència.

b) Fer de nexe de relació de la comunitat escolar amb l‟Administració educativa i amb

l‟Institut per a la Convivència i l‟Èxit Escolar, sens perjudici de les competències de

representació legalment atribuïdes al director del centre.

10.1.- COMPOSICIÓ.

El director.

La cap d‟estudis.

Un membre de l‟Equip de suport.

Dos professors/es: una d‟Educació Infantil i una d‟Educació

Primària, un/a ha de ser membre del Consell Escolar.

Un representant dels pares/mares del Consell Escolar.

10.2.- FUNCIONAMENT.

COMPETÈNCIES:

- Elaborar, revisar, adaptar i modificar el Pla de Convivència.

- Fer el seguiment del Pla de Convivència.

- Coordinar les activitats del Pla de Convivència.

- Fer la memòria del compliment del Pla.

- Assessorar el director en la incoació d‟un expedient.

- Estudiar amb urgència els problemes que puguin sorgir.


58

- Ser informada per l‟equip directiu sobre les conductes

contràries a les normes de convivència.

Article 31. Funcions de la comissió de convivència

1. Les funcions de la comissió de convivència són:

a) Participar en l‟elaboració del pla de convivència i de les adaptacions i modificacions

posteriors.

b) Fer el seguiment de l‟aplicació del pla de convivència escolar i coordinar-la.

c) Coordinar i assegurar la coherència de totes les iniciatives destinades a millorar la

convivència que es duguin a terme al centre educatiu.

d) Col·laborar en la planificació i la implantació de la mediació escolar i la negociació

d‟acords educatius.

e) Impulsar el coneixement i l‟observança de les normes de convivència.

f) Elaborar la proposta d‟informe anual del pla de convivència.

g) Elevar al consell escolar del centre suggeriments i propostes per millorar la

convivència.

PERIOCITAT DE LES REUNIONS

La comissió es reunirà sempre que sigui necessari per temes

relacionats amb la convivència.

Una vegada al trimestre.

INFORMACIÓ DE LES DECISIONS

La comissió garantirà la coherència entre l‟aplicació de les

normes i les conseqüències davant un conflicte determinat.

De les reunions se n‟aixecarà acta i dels acords se n‟informarà

la CCP, el claustre i el Consell Escolar.

12- MECANISMES DE DIFUSIÓ, SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL

PLA DE CONVIVÈNCIA.

Es donarà a conèixer:

- El Pla de Convivència es recollirà en la PGA i la Memòria del centre.

- A principi de curs en les reunions de cicle es donarà a conèixer al

professorat.

- Es realitzarà una reunió general a principi de curs amb totes les

famílies on es presentarà el projecte. Després de la seua aprovació pel

Consell Escolar, es presentarà a tota la comunitat educativa.

- Pels cursos següents (es donarà a conèixer):

En les reunions en grups de les famílies i els tutors.

En les reunions de tutoria de principi de curs.

En la primera Junta de Delegats.


59

El desenvolupament del Pla serà coordinat per l‟Equip Directiu, que proveirà

els mitjans i recursos necessaris amb el suport de l‟EOEP i de l‟Equip de

Suport.

Es farà el seguiment:

- En les sessions de tutoria amb els alumnes.

- En les reunions de cicle, sempre que sigui necessari o com a mínim

una vegada al trimestre. -

- Una vegada al trimestre amb l‟equip de suport.

- En la CCP els coordinadors informaran del seu desenvolupament.

- En les reunions de la Comissió de Convivència.

S’avaluarà:

- El grau de participació dels diferents membres de la comunitat

educativa.

. El grau d‟implicació dels membres de la comunitat educativa.

. Participació dels membres de la comunitat, de l‟APIMA, de

l‟ajuntament.

. La participació en les reunions programades.

- El desenvolupament de les activitats.

- La utilitat del document elaborat, (el Pla de Convivència).

- El control de conflictes detectats.

- L‟informe de la comissió de convivència.

- La memòria del centre.

13.- Documents per comunicar a les

famílies les incidències sobre

convivència:


60

Srs. __________________________________

Els comunicam que el/la seu/a fill/a ha incomplit les normes de convivència del centre (Annex1).

Es decideix, escoltat l’alumne, prendre la següent mesura correctora

Puig d’en Valls, _____ de ___________________ de 20__

Firma del pare/mare/tutor/a Firma del mestre/a Firma del/de la alumne/a. NORMES DE CONVIVÈNCIA DEL CENTRE. FULL DE CONTROL DE TUTORIA

L’alumne. __________________________________

Ha incomplit normes de convivència del centre



Firma del mestre/a Firma del/de la alumne/a.


61

Srs. __________________________________

Els comunicam que el/la seu/a fill/a ha incomplit les normes de convivència del centre (Annex 2).


Els pregam que passin pel centre, el pròxim dia _____ de _______________ de 20__ a les _____ hores


Firma del pare/mare/tutor/a Firma del mestre/a Firma del/de la alumne/a.

NORMES DE CONVIVÈNCIA DEL CENTRE. FULL DE CONTROL DE TUTORIA

L’alumne. __________________________________

Ha incomplit normes de convivència del centre


Data de reunió amb les famílies: dia _____ de ___________________ de 20__


Firma del mestre/a Firma del/de la alumne/a.


62

Srs. __________________________________

Els comunicam que el/la seu/a fill/a _______________________________________ ha arribat a la comissió de tres conductes contràries a les normes de convivència del centre, amb la qual cosa s’han d’aplicar l’articles 53 apartats ...........,, del Decret 121/2010, fet que comporta la suspensió del dret d’assistència al centre per un termini de ........... dies lectius. Del ____ al ___ de _____________ de 20__ (dies d’aplicació de la mesura)..



Firma del pare/mare/tutor/a Firma del mestre/a

NORMES DE CONVIVÈNCIA DEL CENTRE. FULL DE CONTROL DE TUTORIA

L’alumne. __________________________________

Els comunicam que el/la seu/a fill/a _________________________________________ ha arribat a la comissió de tres conductes contràries a les normes de convivència del centre, amb la qual cosa s’han d’aplicar l’articles 53 apartats ..........,, del Decret 121/2010, fet que comporta la suspensió del dret d’assistència al centre per un termini de ........... dies lectius. Del ____ al ___ de _____________ de 20__ (dies d’aplicació de la mesura)..



Firma del pare/mare/tutor/a Firma del mestre/a


63

MEDIACIÓ.


64

1.- INTRODUCCIÓ

La mediació contribueix a regular la convivència en el centre desenvolupant actituds i habilitats relacionals positives, prevenir la vioència, intervenint constructivament enfront dels conflictes i propiciant la reparació responsable i la reconciliació entre persones que passen molt de temps juntes. De retruc, la millora en el clima del centre incideix positivament en la resta d’activitats educatives. M. Carme Boqué i Torremorell. El Pla de Convivència del centre contempla la Mediació com una acció educativa de caràcter preventiu i organitzatiu. Es vol aconseguir a través d’ella:

- Promoure la convivència i interconnexió de les persones. - Integració en la comunitat. - Actuar en equip. - Establir de forma habitual espais i vies de negociació i fer

partícips tots en la resolució de conflictes. - Resoldre conflictes en positiu.


65

2.- MARC NORMATIU. http://die.caib.es/normativa/pdf/2010/2010_12_10_Decret121-

2010_BOIB_187_23-12-2010_estableixdretsideuresdelsalumnesinormesdeconvivenciacentres.pdf

Definició i àmbit d’aplicació 1. La mediació escolar és una estratègia de resolució de conflictes mitjançant la intervenció d’una tercera persona, imparcial i amb formació específica, amb l’objecte d’ajudar les parts a obtenir per elles mateixes un acord satisfactori. 2. El procés de la mediació escolar es pot emprar com a estratègia preventiva en la gestió dels conflictes entre les persones integrants de la comunitat escolar, malgrat que les conductes generadores dels conflictes no estiguin tipificades com a contràries o greument perjudicials per a la convivència al centre. 3. Es pot oferir la mediació escolar per resoldre conflictes generats per conductes dels alumnes contràries a les normes de convivència o greument perjudicials per a la convivència del centre, d’acord amb el que estableixen els capítols II i III del títol V d’aquest Decret, llevat que es doni alguna de les circumstàncies següents: a) En el cas de conductes greument perjudicials per a la convivència o quan hi concorri alguna de les circumstàncies accentuadores que s’esmenten en l’apartat 2 de l’article 47 d’aquest Decret. b) Quan s’hagi emprat violència greu o intimidació. c) Quan la mediació escolar s’hagi utilitzat reiteradament amb el mateix alumne, durant el mateix curs escolar, sense haver obtingut resultats satisfactoris. 4. La mediació escolar es pot oferir com a estratègia de reparació o de reconciliació, un cop aplicada una mesura correctora, per tal de restablir la confiança entre les persones i proporcionar nous elements de resposta en situacions semblants que es puguin produir. Article 35. Principis de la mediació escolar La mediació escolar regulada en aquest títol es basa en els principis següents: a) La voluntarietat, segons la qual les persones implicades en el conflicto són lliures d’acollir-se o no a la mediació escolar, i també de desistir-ne en qualsevol moment del procés. b) La imparcialitat de la persona o les persones mediadores, que han d’ajudar els participants a assolir l’acord pertinent sense imposar cap solució ni mesura concreta, ni prendre-hi part. La persona o les persones mediadores no poden tenir cap relació directa ni amb els fets ni amb les persones que han originat el conflicte. c) La confidencialitat, que obliga les persones que participen en el procés a no revelar a persones alienes la informació confidencial que obtenguin, llevat dels casos prevists en la normativa vigent. Article 36. Inici de la mediació escolar





66

1. El procés de mediació escolar, amb caràcter preventiu, es pot iniciar a instància de qualsevol membre de la comunitat educativa. Quan es tracti de fer de mediador per resoldre conflictes generats per conductes dels alumnes contràries a les normes de convivència o que les perjudiquen greument, la mediació escolar s’ha d’iniciar a instància de la direcció del centre o de la comissió de convivència. 2. Quan la mediació s’iniciï amb caràcter preventiu, el servei de mediació del centre ha de proposar la persona o persones mediadores entre els membres de la comunitat educativa amb formació en mediació escolar. Quan es tracti d’intervenir per resoldre conflictes generats per conductes dels alumnes contràries a les normes de convivència o que les perjudiquen greument, el director, en coordinació amb el servei de mediació del centre, ha de proposar una o més persones mediadores entre els membres de la comunitat educativa amb formació en mediació escolar. 3. Quan els processos de mediació escolar s’iniciïn durant la tramitació d’un procediment disciplinari, el centre ha de disposar de la confirmació expressa de l’alumne i, si és menor, dels seus pares o tutors en un escrit de sol·licitud adreçat a la direcció del centre on consti l’opció per la mediació escolar, així com la voluntat de complir els compromisos a què s’arribi. 4. En el cas que la direcció contesti favorablement a la sol·licitud, s’ha de suspendre provisionalment el procediment disciplinari, s’interrompen els terminis de prescripció prevists per a cada un dels procediments d’aplicació de mesures correctores i es pot revisar l’adopció de les mesures provisionals recollides en l’article 61. Article 38. Acabament de la mediació escolar 1. Els acords presos en un procés de mediació escolar s’han de recollir i formalitzar per escrit. 2. En el cas de la mediació escolar iniciada per resoldre conflictes generats per conductes dels alumnes que incompleixen les normes de convivència, si el procés de mediació finalitza sense acord, o s’incompleixen els pactes de reparació per causa imputable a una de les parts, la persona mediadora ho ha de comunicar per escrit a la direcció del centre, que ha d’adoptar alguna de les mesures següents: a) En el cas de conductes contràries a les normes de convivència o que les perjudiquen greument, ha d’iniciar el procediment disciplinari. b) Si s’hagués iniciat el procediment, la direcció del centre n’ha d’ordenar la continuació. Des d’aquest moment, es reprèn el còmput dels terminis prevists pel procediment per aplicar mesures correctores i es poden adoptar les mesures provisionals previstes en l’article 61 d’aquest Decret. 3. Quan no es pugui arribar a un acord de mediació perquè una de les parts no accepta la mediació escolar, les disculpes de l’alumne o el compromís de reparació ofert han de ser considerats com una circumstància que disminueix la gravetat de l’actuació d’aquesta part, d’acord amb el que disposa l’article 47.1 d’aquest Decret. 4. La persona mediadora pot donar per acabada la mediació en el momento en què noti manca de col·laboració en alguna de les parts participants o l’existència de qualsevol circumstància que faci incompatible la continuació del procés de mediació escolar amb els principis establerts en aquest títol.


67

5. El procés de mediació escolar s’ha de resoldre en un termini màxim de quinze dies a partir de la designació de la persona mediadora. Les vacances escolars interrompen el còmput del termini. Capítol III Negociació d’acords educatius Article 40. Definició 1. La negociació d’acords educatius és una estratègia de prevenció i correcció de conflictes que es du a terme mitjançant un acord formal i escrit entre el centre, l’alumne i els pares o tutors legals, en el cas d’alumnes menors d’edat, pel qual tots adopten lliurement uns compromisos d’actuació i accepten les conseqüències que es derivin del seu desenvolupament. 2. Els acords, que poden ser d’adopció d’una determinada conducta o de realització de treballs, tenen com a principal objectiu canviar els comportaments de l’alumne que pertorben la convivència al centre i, en especial, els que, pel fet de reiterar-se, dificulten el procés educatiu de l’alumne o el dels seus companys. Article 41. Aspectes bàsics de la negociació dels acords educatius 1. La negociació dels acords educatius es du a terme per iniciativa de la direcció o de la comissió de convivència i està adreçada als alumnes. 2. Els acords educatius tenen caràcter voluntari. Els alumnes i els pares, o tutors legals en cas que n’hi hagi, poden exercir l’opció d’acceptar, o no, la proposta del centre d’iniciar el procés de negociació. De tot això, se n’ha de deixar constància escrita al centre. 3. La negociació de l’acord educatiu s’ha d’iniciar formalment amb la presència de l’alumne i del pare, de la mare o d’algun tutor legal si l’alumne és menor d’edat, i d’un professor, designat pel director del centre, que ha de coordinar el procés. 4. En cas que s’accepti la proposta d’inici d’un procés de negociació durant la tramitació d’un procediment disciplinari, cal atenir-se al que disposa l’article 36.4 d’aquest Decret. 5. El document en què constin els acords educatius ha d’incloure, almenys: a) La conducta i/o la feina que s’espera de cada una de les persones implicades i el període de temps aplicable. b) Les conseqüències que es deriven del compliment o no dels acords pactats. Article 42. Desenvolupament i seguiment dels acords adoptats 1. S’ha de fer un seguiment de l’acord educatiu per tal de supervisar el compliment dels compromisos adoptats i, en especial, per donar per conclòs el procés d’acord o per analitzar determinades situacions que ho requereixin. Aquest seguiment s’ha de fer en una reunió en què ha de participar l’alumne, i, si fos menor d’edat, els seus pares o tutors legals, i el professor coordinador de l’acord educatiu. 2. En cas d’haver-se iniciat un procediment disciplinari, i una vegada aplicats els acords establerts, la direcció del centre pot sobreseure aquest procediment si el professor coordinador del procés determina que s’ha complert el que s’estipula en l’acord educatiu. 3. En cas que el professor coordinador de l’acord educatiu determini que s’ha incomplert el que s’estipula a l’acord, la direcció ha d’actuar en conseqüència segons si es tracta d’una conducta contrària a les normes de convivència,


68

aplicant en aquest cas les mesures que estimi oportunes, o d’una conducta greument perjudicial per a la convivència del centre, donant continuïtat al procediment disciplinari obert i reprenent el còmput de terminis i la possibilitat d’adoptar les mesures provisionals previstes en l’article 61 d’aquest Decret.


69

3.- FASES DE LA MEDIACIÓ.

FASES DE LA MEDIACIÓ

1. Presentació i regles del

joc

2. Conta ... 3. Clarificar el problema 4. Proposar solucions

5. Arribar a un acord

HABILITATS DE

COMUNICACIÓ

- Conta’m ...

- Clarificar - Parafrasejar - Reflexar - Vols afegir res més ...

- Promoure empatia entre les parts - Resumir. - Missatges en primera persona. - Reformular

HABILITATS DE

NEGOCIACIÓ

- Separar el problema de la persona. - Diferenciar posicions d’interessos i analitzar.

- Alternatives, opcions: crear. triar, avaluar, prendre decisions i planificar.

- Propostes: . Són justes? . Podríeu complir-les? . Creieu que funcionarà?

QUÈ FER?

- Presentació de les parts i el mediador. - Explicació de les normes de la mediació: és voluntària, confidencial, s’ha de respectar, no agredir, no insultar, respectar els torns de paraula, tenir el desig de resoldre el conflicte, el mediador és imparcial i no dóna solucions.

- Permetre que les parts expliquin el fet: . Què t’ha passat? . Com i quan? . Com t’has sentit? . Com t’ha afectat? . Per què has actuat així? . Quines conseqüències ha provocat? - No implicació del mediador.

- Analitzar cada un dels temes del conflicte des de els dos punts de vista: . Què vols/demanes/necessites? . Per què? . Per a què?

- Promoure que es fassin ofertes i concessions mútues: . Què passa si no es resol el conflicte? .Què pots fer per resoldre? .Com podríem millorar la relació? . Se t’ocorreria una forma millor de resoldre? . Què podríem fer per que això no torni a repetir-se?

- Redactar el contracte amb els acords. - Ha de ser: just, concret, realista, avaluable i equilibrat. - Ha de contemplar: qui farà què, com, quan i a on. - Reflexar les condicions de seguiment i avaluació. - Agrair i felicitar Fer una encaixada de mans amb cada persona


70

4.- EQUIP DE MEDIACIÓ DEL CENTRE

EQUIP DE MEDIACIÓ:

- COMPOSICIÓ: o Professors que han realitzat el curs de mediació. Una vegada

iniciats proposar la figura d’alumnes ajudants que serien del 3r cicle.

o A principi de curs s’oferirà al claustre una sessió de gran grup per donar a conèixer el servei de mediació del centre.

o Distribució per cicles: E Infantil: Professors de pati. Primària: Coordinador/a de convivência i professorat

voluntari. - FUNCIONAMENT:

o Distribució dels professors, un en cada sessió de pati. o Els professors de mediació contarà el seu torn de mediació

com a pati. o La mediació es realitzarà a l’espai adjudicat al taller: taula,

sofá i cadires. o S’elaboraran dos icones per parlar o escoltar (orella, llabis,

altaveu encés, altaveu apagat, ...). o Presentar l’equip de mediació en la Junta de delegats de

principi de curs. o Presentar l’equip de mediació per nivells als alumnes

organitzant activitats de treball cooperatiu., jocs, ... Des de 5 anys fins a sisé en la sessió de tutoria de setembre i octubre.

Educació Infantil farà mediació a la sessió de pati ja que é son hi ha els conflictes.

Registraan els casos a una llibreta que els alumnes coneixeran. Es colocarà un banc de pensar per a que reflexionin sobre els conflictes i

acordin les mesures de solució.


71

5.- PROPOSTA D’ ACTIVITATS A L’AULA PER PRESENTAR L’EQUIP DE MEDIACIÓ.

EDUCACIÓ INFANTIL:

TÍTOL: ESTÀ BÉ – NO ESTÀ BÉ

EDAT : De 3 a 6 anys.

MATERIALS : Una targeta verda i una vermella fetes de cartolina per a cada

alumne, les intruccions que venen a la pàgina següent.

DESENVOLUPAMENT : El mestre explicarà el joc:

“Anem a jugar a un joc que s‟anomena “el que està bé i el que no”. Jo us aniré

plantejant situacions i vosaltres haureu d‟aixecar la targeta verda si pensau que

està bé allò que us he dit, o la vermella si pensau que no està bé.

El mestre anirà explicant situacions o ensenyant dibuixos. Tots han d‟estar en

silenci i aixecar la targeta que pensin que és la correcta. Es fixarem en les

targetes per veure si hi ha algun diferent i li preguntarem per què pensa així.

VARIACIONS :

- Depenent de l‟edat dels alumnes, es pot fer més complicat.

- En aquest joc es poden utilitzar les preguntes que afegim a continuació o

dibuixos de situacions.

- A continuació hi ha un model que es pot seguir per treballar aquesta activitat

a l„aula. Es presenten en forma de targetes per poder plastificar-les. També

està el llistat complet perquè pugui servir de guia per al mestre.

TIRAM ELS PAPERS A LA PAPERERA

TIRAM ELS PAPERS FORA DE LA PAPERERA

ABRAÇAM ALS COMPANYS

PIGAM ALS COMPANYS

ESCOLTAM ALS MESTRES

PARLAM EN CLASSE I NO ESCOLTAM

ALS MESTRES

TENIM LA CLASSE ORDENADA

TENIM LA CLASSE DESORDENADA

AGAFAM LES FLORS D’UN

JARDÍ


72

OLORAM I MIRAM LES FLORS D’UN

JARDÍ

CUIDAM ELS ANIMALS

PIGAM ELS ANIMALS


73

- TIRAM ELS PAPERS A LA PAPERERA. - TIRAM ELS PAPERS FORA DE LA PAPERERA. - ABRAÇAM ALS COMPANYS. - PIGAM ALS COMPANYS. - ESCOLTAM ALS MESTRES. - PARLAM EN CLASSE I NO ESCOLTAM ALS MESTRES. - TENIM LA CLASSE ORDENADA. - TENIM LA CLASSE DESORDENADA. - AGAFAM LES FLORS D’UN JARDÍ. - OLORAM I MIRAM LES FLORS D’UN JARDÍ. - CUIDAM ELS ANIMALS. - PIGAM ELS ANIMALS. - RECOLLIM LES JOGUINES. - DEIXAM LES JOGUINES PER TERRA. - AIXECAM EL BRAÇ PER PARLAR A CLASSE. - PARLAM TOTS ALHORA. - RESPECTAM ELS COMPANYS. - INSULTAM ELS COMPANYS. - SORTIM EN ORDRE DE LA CLASSE. - SORTIM DE LA CLASSE CORRENT. - FEIM ELS DEURES. - NO FEIM ELS DEURES. - ES RENTAM LES DENTS DESPRÉS DE MENJAR. - NO ES RENTAM MAI LES DENTS. - AJUDAM ELS COMPANYS QUE HO NECESSITEN. - NO AJUDAM ELS COMPANYS.

ESTÀ BÉ – NO ESTÀ BÉ...


74

1r CICLE: 1r curs

TÍTOL: QUÈ PASSARIA SI…?


MATERIALS : Les instruccions que donarem a continuació.


“Anem a jugar a un joc que s‟anomena “què passaria si…?”. Es tracta de fer

preguntes que heu de contestar. Jo començaré fent la pregunta: “què passaria

si…?”. Seguida d‟alguna de les que hi ha després. Heu d‟imaginar la situació i

contestar allò que pensau.

El mestre anirà preguntant d‟un en un. La resta ha d‟escoltar les respostes dels

companys.

VARIACIONS :


- En aquest joc es poden utilitzar les preguntes que afegim a continuació.

A continuació hi ha un model que es pot seguir per treballar aquesta activitat a

l„aula. Es presenten en forma de targetes per poder plastificar-les. També està el

llistat complet perquè pugui servir de guia per al mestre.

FEIM UNA CARRERA PEL PASSADÍS?

VENIM A L’ESCOLA AMB UNA SABATA DIFERENT A CADA

PEU?

VENIM A L’ESCOLA AMB LA CARA PINTADA DE

VERD?

ENS ESPITGEN QUAN BAIXEM LES

ESCALES?

PINTAM LES PARETS DE LA CLASSE?

PIGAM A UN COMPANY?

NINGÚ TIRÉS ELS PAPERS A LA PAPERERA?

ANÀREM CRIDANT PELS

PASSADISSOS?

NO LI FEIM CAS ALS NOSTRES

PARES?


75

ARRIBÀREM TARD A L’ESCOLA?

SI PUGEM DALT DELS MURETS DEL

PATI?

UN COMPANY ENS AGAFA ALGUNA

COSA SENSE PERMÍS?

- FEIM UNA CARRERA PEL PASSADÍS? - VENIM A L’ESCOLA AMB UNA SABATA DIFERENT A CADA PEU? - VENIM A L’ESCOLA AMB LA CARA PINTADA DE VERD? - NO LI FEIM CAS A LES MESTRES? - ENS ESPITGEN QUAN BAIXEM LES ESCALES? - PINTAM LES PARETS DE LA CLASSE? - PIGAM A UN COMPANY? - INSULTAM A UN COMPANY? - NINGÚ TIRÉS ELS PAPERS A LA PAPERERA? - ANÀREM CRIDANT PELS PASSADISSOS? - NO LI FEIM CAS ALS NOSTRES PARES? - ARRIBÀREM TARD A L’ESCOLA? - SI PUGEM DALT DELS MURETS DEL PATI? - UN COMPANY ENS AGAFA ALGUNA COSA SENSE PERMÍS? - AGAFEM ALGUNA COSA QUE NO ES NOSTRA SENSE PERMÍS? - NO RECOLLIM LA CLASSE? - SI DEIXÀREM ELS LLUMS ENCESOS TOT EL DIA? - NO BUIDÀREM LES PAPERERES? - A L’AUTOBÚS NO ESTIGUÉREM ASSEGUTS? - CREUES EL CARRER SENSE ESPERAR EL TEU TORN? - RATLLES UN LLIBRE DE LA BIBLIOTECA? - VEUS QUE LA TEVA AMIGA ESTÀ PLORANT? - ET MENGES L’ESMORZAR D’UN COMPANY? - TOTS PARLÀSSIM ALHORA? - SI NO S’AIXECÀREM PEL MATÍ PER VENIR A L’ESCOLA? - SEMPRE ANAM AL MATEIX RACÓ?

QUÈ PASSARIA SI ...


76

1r CICLE: 2n curs

TÍTOL: SEGUR - PERILLÓS


MATERIALS : Una targeta verda i una vermella fetes de cartolina per a cada

alumne, les intruccions que venen a la pàgina següent.


“Anem a jugar a un joc que s‟anomena “SEGUR O PERILLÓS”. Jo us aniré

plantejant situacions i vosaltres haureu d‟aixecar la targeta verda si pensau que

és segur allò que us he dit, o la vermella si pensau que és perillòs.

El mestre anirà explicant situacions o ensenyant dibuixos. Tots han d‟estar en

silenci i aixecar la targeta que pensin que és la correcta. Es fixarem en les

targetes per veure si hi ha algun diferent i li preguntarem per què pensa així.

VARIACIONS :


- En aquest joc es poden utilitzar les preguntes que afegim a continuació o

dibuixos de situacions.

- També es pot fer el joc dividint la classe en grups petits i que cada grup tengui

unes situacions diferents que hauran de discutir entre ells si són segures o

perilloses. Después es pot fer una posada en comú.


l„aula. Es presenten en forma de targetes per poder plastificar-les. També està el

llistat complet.

POSAR-SE EL MENJAR A LA BOCA AMB EL

GANIVET

DESENROSCAR UNA BOMBETA QUAN ESTÀ

ENCESA I CALENTA

PRENDRE LA SOPA AMB CULLERA

ESTAR QUATRE HORES A LA PLATJA

SENSE POSAR-SE PROTECCIÓ

PUJAR DALT D’UNA FINESTRA PER FER

NETS ELS CRISTALLS

PRENDRE UNA MICA EL SOL DESPRÉS DE

POSAR-SE CREMA

ANAR AMB POCA ROBA QUAN FA MOLT DE FRED

JUGAR A TIRAR-SE ARENA I PEDRES

AL PATI

GUARDAR ELS IOGURTS A LA

NEVERA


77

BEURE ALGUNA COSA SENSE

SABER QUÈ ÉS

MENJAR PEIX RÀPIDAMENT

SENSE MIRAR SI TÉ ESPINES

FER-LI PUNTA A UN LLAPIS AMB UN

GANIVET

- POSAR-SE EL MENJAR A LA BOCA AMB EL GANIVET. - DESENROSCAR UNA BOMBETA QUAN ESTÀ ENCESA I

CALENTA. - PRENDRE LA SOPA AMB CULLERA. - PASAR QUATRE HORES EN LA PLATJA SENSE PROTECCIÓ. - PUJAR DALT D’UNA FINESTRA PER FER NETS ELS

CRISTALLS. - PRENDRE UNA MICA EL SOL DESPRÉS DE POSAR-SE

CREMA. - ANAR AMB POCA ROBA QUAN FA MOLT DE FRED. - ANAR AMB POCA ROBA QUAN FA MOLT DE FRED. - GUARDAR ELS IOGURTS A LA NEVERA. - BEURE ALGUNA COSA SENSE SABER QUÈ ÉS. - MENJAR PEIX RÀPIDAMENT SENSE MIRAR SI TÉ ESPINES. - FER-LI PUNTA A UN LLAPIS AMB UN GANIVET. - TIRAR-SE AL MAR SENSE SABER SI HI HA ROQUES. - PRENDRE MEDICINES SENSE RECEPTA DEL METGE. - CREUAR EL CARRER PEL PAS DE PEATONS I MIRANT

ABANS. - CAMINAR I CÓRRER D’UNA BANDA A UNA ALTRA DE

L’AUTOBÚS. - OBRIR LA PORTA DEL COTXE QUAN VE UNA MOTO PER

DARRERA. - CAMINAR PER DAMUNT D’UN MUR ALT I ESTRET. - ACARICIAR UN ANIMAL QUE CONEIXES I ÉS PACÍFIC. - POSAR-SE EL CASCO PER ANAR AMB LA MOTO. - OBEIR A L’ÀRBITRE EN UN PARTIT DE FUTBOL. - POSAR-SE EL CINTURÓ DE SEGURETAT AL COTXE. - ANAR MOLT RÀPID AMB LA BICI PER UNA PASSEIG ON HI

HA BOIXOS. - PRENDRE LES MEDICINES QUE T’HA RECEPTAT EL METGE.

SEGUR - PERILLÓS...


78

2n CICLE: 3r curs

TÍTOL: QUI SOM JO?

Aquesta activitat integra habilitats de lectura amb sentiments positius cap a un

mateix. Contribueix a crear un sentit de pertenencia al grup.


MATERIALS : Un foli per cada alumne. Llapis, colors, retoladors, etc.

Cartolines de color per fer la portada. Anelles.

DESENVOLUPAMENT :

Es tracta de fer endevinetes d‟un mateix. Cada alumne escriurà al seu foli:

A quina classe va.

Com és físicament i emocionalment.

Allò que li agrada i allò que no.

Alguna cosa per la que creu que és especial.

Després haurà de fer un dibuix d‟ell mateix. No es pot dir el nom!!

Els alumnes que encara no tenen consolidada la lectoescriptura, li diran al

mestre/a el que volen que escrigui. El dibuix sí que el poden fer.

Una vegada estiguen totes les endevinetes, es llegiran una a una, i els alumnes

hauran d‟endevinar de quin company es tracta.

Es pot fer una portada per fer un llibre d‟endevinetes de la classe. A la portada

es pot escriure: QUI SOM JO?. A la contraportada es pot escriure QUI SOM

NOSALTRES? NOSALTRES SOM LA CLASSE DE ______ I TOTS SOM

AMICS.

El llibre es podrà enquadernar o posar-li unes anelles. Després es podrà posar a

la biblioteca de l‟aula perquè els nens de la classe el puguin llegir.

VARIACIONS :

Deixar que els nens vegin el llibre establint un torn de préstec, en el qual se‟l

podran endur a casa per ensenyar-lo a la seva familia.

Es poden utilitzar fotos dels nens per posar-les al llibre.


l„aula.


79

Vaig a la classe de _________ i som ____________ ______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

______________________________________________________________________

________________________________________________

Jo som especial perquè: _____________________________________

_____________________________________

_____________________________________

Aquest/a som jo:


80

2n CICLE: 4t curs

TÍTOL: SUPERESTRELLES


MATERIALS : Un full de paper groc per a cada alumne. Tisores, ceres o

colors. Taladradora (per foradar els papers). Fil. Clips. El patró d‟una estrella

que donem a continuació.

DESENVOLUPAMENT :

1.- Fer una superestrela per a cada alumne, en paper groc.

2.- Dir-los que tots tenim característiques úniques i especials: alguna cosa que

fem bé, alguna cosa amb la que gaudim o alguna característica del nostre cos que

ens agradi. Hem de deixar que els nens i nenes compartesquen allò que

consideren les seves característiques especials.

3.- Els demanarem que dibuixen la seva fotografia al mig de l‟estrella; després

han d‟escriure les seves característiques especials a les puntes de l‟estrella.

4.- Els animarem a que mirin les estrelles dels seus companys i companyes.

Després les poden penjar al sostre (les hauran de foradar amb la taladradora i

posar-los un clip). També es poden aferrar a les finestres, a la paret, al tauler de

suro, etc.

VARIACIONS : Es pot posar una fotografia del nen al mig de l‟estrella.

Es pot decorar una porta, aferrar a les finestres, a la paret, al tauler de suro, etc.

Si els alumnes encara tenen consolidada la lectoescriptura, li poden dir al mestre

alló que volen que estigui escrit a les puntes de la seva estrella.


81


82

3r CICLE: 5è curs

TÍTOL: XARXES DE PARAULES


MATERIALS : Una pissarra i guix o paper gros i retoladors o llapis de colors.

DESENVOLUPAMENT :

1.- Explicar que hi ha moltes paraules diferents per descriure com se sent

cadascú. Començar amb la paraula “trist” i demanar als nens i nenes que pensen

en paraules o coses que els fa estar i sentir-se tristos.

2.- Escriure la paraula “trist” a la pissarra o al paper. Fer una xarxa al voltant de

la paraula escrivint allò que diuen els nens.

3.- Els alumnes llegiran les paraules amb el mestre. Poden pensar amb altres

coses.

4.- Continuar fent xarxes amb altres paraules que expressen sentiments: feliç,

enfadat, etc.

VARIACIONS :

Usar fotografíes de revistes que reflexen diferents emocions per fer les xarxes.

També es poden utilitzar les expressions facials de les anteriors activitats. Per als

alumnes d‟Educació Infantil els anirà millor treballar amb imatge per

comprendre millor el sentiment que s‟està treballant.

Dividir els nens en petits grups. Donar a cada grup un full de paper gros.

Escriure una emoció al mig del paper. Després deixarem que facin ells les seves

pròpies xarxes de paraules.

Dia de pluja

crits

sense

amics

em trob malament


83

3r CICLE: 6è curs

TÍTOL: PODEM SOLUCIONAR-HO


MATERIALS : Cartolina o paper gross i retoladors o llapis de colors.

DESENVOLUPAMENT : 1.- Escriure els pasos per resoldre conflictes en la cartolina o paper. A Educació Infantil

es pot substituir per dibuixos.

PASOS PER RESOLDRE CONFLICTES

1.- Calmar-se.

2.- Deixam que tots donen la seva versió de la història.

3.- Quin és el problema?

4.- Pensam en maneres de resoldre‟l.

5.- Decidim quina és la millor solució.

6.- Anam a posar-la en pràctica!!

2.- Convocar una reunió i repassar alguns conflictes comuns. Deixar que s‟expressin i

compartesquen les maneres com tracten de resoldre els seus propis problemes.

3.- Tornarem a mirar les passes per resoldre conflictes i direm als alumnes que el cartell

quedarà penjat a l‟aula per a que puguin acudir a ell quan ho necessitin.

4.- Farem un joc de rol sobre varies situacions seguin les passes del cartell.

5.- Quan sigui necessari, el mestre actuarà de mediador per ajudar als alumnes a

treballar seguint el procés.

VARIACIONS :

- Es pot crear un lloc especial de la classe que es pot anomenar per exemple:

“Racó de la pau” on els alumnes puguin solucionar els seus conflictes.

- Podem deixar que els alumnes facin també de mediadors (seguint un torn) quan

hi hagi algun conflicte.

- Es poden utilitzar les plantilles amb els dibuixos de les granotes que adjuntam a

continuació.


84

STOP

QUIN ÉS EL MEU

PROBLEMA?


85

COM PUC FER-HO?


86

ESTIC UTILITZANT

EL MEU PLA?

PLA:

ESCOLTAR

PENSAR.....


87

HE ACONSEGUIT

SOLUCIONAR EL

PROBLEMA


88

6.- EXEMPLES DE MEDIACIÓ. A continuació, exposarem dos exemples de mediació per escenificar. Aquestos guions els representaran els mestres i es gravarà per poder mostrar-ho després als alumnes en una junta de delegats. Amb la visualització d’aquests exemples, pretenem que els nostres alumnes coneguin què és la mediació i per a què serveix.

GUIÓ MEDIACIÓ 1

ENTRADA: Primer donarem la benvinguda a les persones i es presentarem com a mediadora. Explicarem les normes bàsiques de la mediació i després preguntarem a cada persona si estan d’acord amb les normes. MEDIADORA: Benvinguts a la mediació. El meu nom és Elena. Quin és el vostre nom? JULIÁN: El meu nom és Julián. JORGE: El meu nom és Jorge.

MEDIADORA: Les normes de la mediació són: els mediadors no prenem partit, heu de parlar i escoltar per torns, sense interrompre al company, i cooperar per canviar la situació. Esteu d’acord en seguir aquestes normes? JULIÁN: Jo estic d’acord. JORGE: Jo també.

CONTA’M: Direm que ens expliquen el que va passar i com es van sentir. Després escoltarem activament: parafrasejant, clarificant, resumint i reformulant. Darrerament els preguntarem si volen afegir alguna cosa més. MEDIADORA: Julián, per favor, ens pots explicar què ha passat avui a l’hora del pati? JULIÁN: En Jorge ha estat molestant-mos durant tot el pati. Ens agafava la pilota i no ens deixava jugar. Després quan ha sonat el timbre per entrar a classe, m’ha escupit. MEDIADORA: Tú estaves jugant amb els teus amics i en Jorge us estava molestant agafant-vos la pilota. I al acabar el pati, en Jorge t’ha escupit. És aixó el que ha passat? JULIÁN: Sí, així ha passat. MEDIADORA: Jorge, per favor, en pots explicar el teu punt de vista? JORGE: Jo volia jugar amb en Julián i els de la seva classe a futbol però ells no m’han deixat. Jo els agafada la pilota però sols volia jugar. Quan l’agafava, jo els la passava i féiem “regates”. Però ells em tiraven la pilota per fer-me mal. Jo sols volia jugar amb ells. MEDIADORA: Tú volies jugar amb ells i no et deixaven. Els agafaves la pilota sense permís per jugar, però ells te la tiraven per fer-te mal. És així? JORGE: Sí, així és.

MEDIADORA: Julián, com et vas sentir quan en Jorge et va escupir? JULIÁN: Molt malament, perquè tots em miraven.


89

MEDIADORA: Vols afegir alguna cosa més? JULIÁN: Sí. Jo no volia que li passara res dolent a en Jorge, que el castiguessin o algo així, jo no volia. MEDIADORA: I tú, Jorge, com et vas sentir quan no et deixaven jugar i et tiraven la pilota per fer-te mal? JORGE: Fatal, jo sols vull que em diesen jugar amb ells. MEDIADORA: Vols afegir alguna cosa més? JORGE: No, ja està.

SITUAR-NOS: Ara ens centrarem en els interesaos. Els preguntarem que volen i per què. Tornarem a escoltar activament: parafrasejant, clarificant, resumint i reformulant.

MEDIADORA: Julián, què voldries tú? JULIÁN: Que en Jorge no em torne a escupir i que no ens molesti. MEDIADORA: Jorge, i tú, que voldries? JORGE: Que em deixaren jugar amb ells a l’hora del pati.

MEDIADORA: I què pensau que podem fer? JULIÁN: No ho sé. JORGE: (Aixeca els muscles).

MEDIADORA: Julián, com et sentiries si no et deixaren jugar? JULIÁN: Molt trist. Jo no sabia que en Jorge volgués jugar amb naltros. MEDIADORA: Jorge, tú com et sentiries si t’escupira un company. JORGE: Mal, no ho deuria d’haver fet.

MEDIADORA: Sembla que els dos se sentiu malament per el que ha passat i que us interessa posar-vos d’acord a l’hora de jugar al pati per evitar confusions.

ARREGLAR: És el moment de crear opcions. Els explicarem el funcionament de la pluja d’idees: dir qualsevol idea que se t’ocorri, no jutjar ni discutir idees, aportar el major nombre d’idees posible, intentar pensar en idees originals. Els direm que han de pensar en idees que els puguin convenir als dos. Avaluarem les opcions i seleccionarem les opcions més interessants, o mirarem de combinar-les. Al final els preguntarem si és justa aquella opció, si la podran cumplir i si pensen que funcionarà.

MEDIADORA: Ara és el moment de crear opcions que beneficiïn a tothom. Utilitzarem la “pluja d’idees”: podeu dir qualsevol idea que se us ocorri, no la jutjarem ni la discutirme. Intentau pensar en tantes idees com sigui posible i en idees originals. Procurau que siguin idees que us serveixin als dos. JULIÁN: Podríem jugar tots junts. JORGE: Si jugam tots junts, jo no els molestaré. JULIÁN: Podríem organitzar partits de futbol a l’hora del pati.


90

MEDIADORA: Se us ocorre res més? JULIÁN: No, a mi no. JORGE: A mi tampoc.

MEDIADORA: Molt bé, pensam en les opcions. Creieu que n’hi ha alguna que no funcionaria? O quina pensau que és la millor? JULIÁN: Jo crec que la millor és que juguem tot junts i així no es barallarem. JORGE: Jo també crec que aquesta és la millor.

MEDIADORA: Pensau que jugar tots junts és la millor solució per tots dos? JULIÁN: Sí, jo crec que sí. JORGE: Jo també ho crec.

ACORDAR: Demanarem als alumnes que facin un pla d’acció: qui farà què, quan, on i com?. Demanarem a cadascú que resumeixi el pla. Els preguntarem si pensen que el problema està arreglat. Els farem una encaixada de mans a cada alumne i els preguntarem si volen fer-se ells una encaixada de mans. MEDIADORA: Com ho fareu? JULIÁN: Demà ja podrà jugar amb naltros. MEDIADORA: Quan? JULIÁN: A l’hora del pati. MEDIADORA: Julián, a quin acord hem arribat? JULIÁN: Que jugarem amb en Jorge a l’hora del pati. MEDIADORA: Jorge, quin és l’acord? JORGE: Que jugarem tots junts i jo no els tornaré a molestar ni a escupir. La mediadora fa una encaixada de mans a en Julián i a en Jorge. MEDIADORA: Voleu fer-vos una ecaixada? En Julián i en Jorge fan una encaixada.

GUIÓ MEDIACIÓ 2

ENTRADA: Primer donarem la benvinguda a les persones i es presentarem com a mediadora. Explicarem les normes bàsiques de la mediació i després preguntarem a cada persona si estan d’acord amb les normes. MEDIADORA: Benvinguts a la mediació. El meu nom és Elena. Quin és el vostre nom? MIQUEL: El meu nom és Miquel. ANDREU: El meu nom és Andreu.


91

MEDIADORA: Les normes de la mediació són: els mediadors no prenem partit, heu de parlar i escoltar per torns, sense interrompre al company, i cooperar per canviar la situació. Esteu d’acord en seguir aquestes normes? MIQUEL: Jo estic d’acord. ANDREU: Jo també.

CONTA’M: Direm que ens expliquen el que va passar i com es van sentir. Després escoltarem activament: parafrasejant, clarificant, resumint i reformulant. Darrerament els preguntarem si volen afegir alguna cosa més. MEDIADORA: Miquel, per favor, ens pots explicar què ha passat avui a l’hora del pati? MIQUEL: Jo volia jugar amb n’Andreu, però ell no volia. Jo li agafava del braç perque m’escoltés i Andreu em mossegava i em pigava patades. Però jo no li he pigat perqué no volia que em castiguessin. MEDIADORA: Tú volies jugar amb n’Andreu, però ell no volia. Li agafaves del braç perque t’escoltés i Andreu et mossegava i et pigava patades. És aixó el que ha passat? MIQUEL: Sí, així ha passat. MEDIADORA: Andreu, per favor, en pots explicar el teu punt de vista? ANDREU: Jo no volia jugar amb en Miquel i ell no parava de venir darrere de jo. A més, en Miquel m’agafava del braç per a que un nen em tirés aigua. MEDIADORA: Tú no volies jugar amb en Miquel i ell no parava de venir darrere de tú. Miquel t’agafava del braç per a que un nen et tirés aigua.. És així? ANDREU: Sí, així és. MEDIADORA: Tú vas mossegar a en Miquel i li vas donar patades? ANDREU: Sí.

MEDIADORA: MIQUEL, com et vas sentir quan n’Andreu et va mossegar i et va pigar patades? MIQUEL: Jo li deia que no em pigués. Em sentia malament. MEDIADORA: Vols afegir alguna cosa més? MIQUEL: Sí. Hi havia dos boixos de la meva classe que m’agafaven i jo no me’n podia anar. MEDIADORA: I tú, Andreu, com et vas sentir quan en Miquel t’agafava del braç? ANDREU: Enrabiat, perquè també m’agafava del cap. MEDIADORA: Vols afegir alguna cosa més? ANDREU: No, ja està.

SITUAR-NOS: Ara ens centrarem en els interesaos. Els preguntarem que volen i per què. Tornarem a escoltar activament: parafrasejant, clarificant, resumint i reformulant.

MEDIADORA: Miquel, què voldries tú?


92

MIQUEL: Que n’Andreu no em torne a mossegar ni a pigar patades. I també que em deixe jugar amb ell. MEDIADORA: Andreu, i tú, que voldries? ANDREU: Que no em molesti si li dic que no vull jugar amb ell.

MEDIADORA: I què pensau que podem fer? MIQUEL: Jo estic disposat a perdonar-lo i si ell vol jugar amb jo, jo també. ANDREU: Quan ell em vulgui dir una cosa, l’escoltaré.

MEDIADORA: Miquel, com et sentiries si algú t’està agafant del braç i del cap i no et deixa tranquil? MIQUEL: M’enfadaria. Jo sols volia jugar amb Andreu. MEDIADORA: Andreu, tú com et sentiries si et mossegassub i et pigassin patades? ANDREU: Mal, no ho deuria d’haver fet.

MEDIADORA: Sembla que els dos se sentiu malament pel que ha passat i que us interessa posar-vos d’acord a l’hora de jugar al pati.

ARREGLAR: És el moment de crear opcions. Els explicarem el funcionament de la pluja d’idees: dir qualsevol idea que se t’ocorri, no jutjar ni discutir idees, aportar el major nombre d’idees posible, intentar pensar en idees originals. Els direm que han de pensar en idees que els puguin convenir als dos. Avaluarem les opcions i seleccionarem les opcions més interessants, o mirarem de combinar-les. Al final els preguntarem si és justa aquella opció, si la podran cumplir i si pensen que funcionarà.

MEDIADORA: Ara és el moment de crear opcions que beneficiïn a tothom. Utilitzarem la “pluja d’idees”: podeu dir qualsevol idea que se us ocorri, no la jutjarem ni la discutirme. Intentau pensar en tantes idees com sigui posible i en idees originals. Procurau que siguin idees que us serveixin als dos. MIQUEL: Podríem jugar tots ds algun dia. ANDREU: Si tú m’ho demanes bé, jo jugaré amb tú. MEDIADORA: Se us ocorre res més? MIQUEL: No, a mi no. ANDREU: A mi tampoc.

MEDIADORA: Molt bé, pensam en les opcions. Creieu que n’hi ha alguna que no funcionaria? O quina pensau que és la millor? MIQUEL: Jo crec que la millor és que jo li demane primer si vol jugar amb jo, però sense agafar-lo del braç tot el rato. ANDREU: Jo també crec que aquesta és la millor. Així no m’enfadaré i voldré jugar amb ell.

MEDIADORA: Pensau que demanar-se les coses i jugar els dos és la millor solució per tots dos? MIQUEL: Sí, jo crec que sí. ANDREU: Jo també ho crec.


93

ACORDAR: Demanarem als alumnes que facin un pla d’acció: qui farà què, quan, on i com?. Demanarem a cadascú que resumeixi el pla. Els preguntarem si pensen que el problema està arreglat. Els farem una encaixada de mans a cada alumne i els preguntarem si volen fer-se ells una encaixada de mans. MEDIADORA: Com ho fareu? MIQUEL: Demà jo li demanaré si vol jugar amb jo. MEDIADORA: Quan? MIQUEL: A l’hora del pati. MEDIADORA: Miquel, a quin acord hem arribat? MIQUEL: Que jugarem els dos sense pigar-se a l’hora del pati. MEDIADORA: Andreu quin és l’acord? ANDREU: Que jugarem tots dos i jo no li tornaré a mossegar ni a pigar patades La mediadora fa una encaixada de mans a en Miquel i a n’Andreu. MEDIADORA: Voleu fer-vos una ecaixada? En MIQUEL i n’Andreu fan una encaixada.

7.- Documents per deixar constància

de la mediació::


94

COMPROMÍS FINAL DE LA MEDIACIÓ

DATA: Puig d’en Valls, _______ de/d’ _________ de 20__

Avui hem participat en una trobada de mediació i hem arribat a uns acords que ens semblen justos i que poden arreglar la nostra situació. Jo, ____________________________________, que vaig a la classe de _______ estic d’acord i em compromet a ________________________________________ ___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Signatura: Jo, ____________________________________, que vaig a la classe de _______ estic d’acord i em compromet a ________________________________________ ___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Signatura:

Han participat com a mediadors/es: NOM: ___________________________________________________________ Signatura: NOM: ____________________________________________________________ Signatura:

DATA DE REVISIÓ DEL COMPROMÍS: ___________________


95


DATA: Puig d’en Valls, _______ de/d’ _________ de 20__

Avui hem participat en una trobada de mediació i hem arribat a uns acords que ens semblen justos i que poden arreglar la nostra situació. Jo, ____________________________________, que vaig a la classe de _______, i jo, ___________________________, que vaug a la classe de _______, estem d’acord i es comprometem a _____________________________ ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Signatura: Signatura:




96

ACTA DE LA SESSIÓ DE MEDIACIÓ EDUCACIÓ INFANTIL

DATA: Puig d’en Valls, _______ de/d’ _________ de 20__ MEDIADORS/ES: _______________________________________________ _______________________________________________ ALUMNES IMPLICATS: ____________________________ ( _________) ____________________________ ( _________ ) SOL·LICITANT DE LA MEDIACIÓ: __________________________________ DESCRIPCIÓ DEL CONFLICTE: ______________________ ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ TIPUS DE CONFLICTE: □ Agressió verbal

□ Agressió física

□ □ □

□ □ Altres: ___________________________________ OBSERVACIONS: _________________________________________________ __________________________________________________________________________________________________________________________________

Han participat com a mediadors/es: NOM: ___________________________________________________________ Signatura: NOM: ____________________________________________________________ Signatura: DATA DE REVISIÓ DEL COMPROMÍS: ___________________


97

ACTA DE LA SESSIÓ DE MEDIACIÓ

DATA: Puig d’en Valls, _______ de/d’ _________ de 20__ MEDIADORS/ES: _______________________________________________ _______________________________________________ ALUMNES IMPLICATS: ____________________________ ( _________) ____________________________ ( _________ ) SOL·LICITANT DE LA MEDIACIÓ: __________________________________ DESCRIPCIÓ DEL CONFLICTE: ______________________________________ _____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ TIPUS DE CONFLICTE: □ Agressió verbal □ Agressió físical □ Altres Han participat com a mediadors/es: NOM: ___________________________________________________________ Signatura: NOM: ____________________________________________________________ Signatura:



98


DATA: Puig d’en Valls, _______ de/d’ _________ de 20_

Avui hem participat en una trobada de mediació i hem arribat a uns acords que ens semblen justos i que poden arreglar la nostra situació. Jo, ____________________________________, que vaig a la classe de _______, i jo, ___________________________, que vaig a la classe de _______, estem d’acord i es comprometem a _____________________________ ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Signatura: Signatura:



Pla de convivència i mediacio 2011

Documents

Transcript of Pla de convivència i mediacio 2011