Plaerdemavida41

7/31/2019 Plaerdemavida41

1/12

PLAERDEMAVIDA - 41Revista de cultura i opini de Bonreps i MirambellESTIU- TARDOR 2012

Dacord, nosaltres som els illusosguardians de causes perdudes,

inconformistes tossuts.Per hem dit prou, ja no volem refugiar-nos

darrere de les paraules, ara passem a lacci.Pau Alabajos

pini

stria Local

otcies dac i dall

umor

comanacions

ub de lectura

www.macarella.org

AssociaciCultural

M a c a r e l

l a

i de regal,el llibre de poemes

Ser Breudlex Ros


2/12

LAIXETA

2

Una alla al polgon, una antiga caserna convertida en camp de re ugiats, solars destinats a vivendestrans ormats en aparcaments de vehicles, un camp de utbol que s camp de batalletes, el valenci ora delstemples, classes a aules pre abricades, un ajuntament que s tamb un consultori, un carrer que diu baixara Carpesa i que no baixa, una palmera que ou ben preciosa en estat cadavric, em que no es veu per quehi s, un polgon industrial sense indstries, poble dormitori que no vetlla. I les mones amb ou de tota la vidaque les has dencomanar amb ou de tota la vida. La mona, veges tu, sha adaptat tamb als temps de maneraextraordinria. Aix les xiquetes i els xiquets del segle XXI, en pre erir els ous de xocolata amb sorpresa, vanimposar al mn orner una decisi inapellable: volem mona i la volem amb ou kinder . Aquesta empresa a labril

a lagost. No ens ha destranyar doncs la pregunta: com escla arem lou al ront de lestimada o de lestimat? Iac s on volia arribar benvolguda lectora, benvolgut lector. Si una de les poques coses que s er a la cuina s

bollir un ou, aquestos in ants de mona amb ou de xocolata poden prescindir de er-ho per sempre ms, perqula mona per ells ser mona amb ou de xocolata amb sorpresa. Coses del progrs. Festejar ja no s el que era,i: com comparar les delcies de la xocolata amb aquell ou dur de la Pasqua forida contra el ront? Renovar-se omorir, mentre hi haja mona hi haur esperana. Els records dels valencianets davui saparellaran amb aquestainvenci i esdevindran tamb territori mtic. Qualcuns sho miraran amb tota la indi erncia del mn, daltresposaran el crit en el cel, un crit estril.

Per acabar, sense deixar lapassionant mn de la rebosteria popular, permeteu-me expressar la meuainsubornable adhessi a una instituci darrerament maltractada, ja sabeu de quina parle, doncs s, haveu en-certat: la Corona. I si encara conserveu la rescura necessria, de segur que s, haureu endevinat que parledaquesta obra dart de la nostra pastisseria tradicional, i no pas de la borbnica, daquesta pastisseria selecta

no en parlar avui. Amb les meues paraules, en el ons, vull homenatjar un personatge que ens ha deixat recent-ment: la tia Pilareta. Tan gran i encara coneguda amb aquest diminutiu tan estimat per tots nosaltres. s lhorade la memria i del reconeixement duna dona lluitadora ns al nal, que si associem a un dol tan meravellss pels bons moments que vam compartir el venat amb ella durant les celebracions del seu sant i del seu ani-versari. Aix doncs, en dir Corona et direm per sempre ms. Grcies i ms grcies.

LOU DE LA MONA


3/12

3

OPINI

Tot est molt malament Parles amb un, parles amb una, parlesamb aquesta, parles amb aquell Tot est molt malament La crisieconmica (social, poltica i cultural) ens est a ectant molt a tots itotes. Els del 15-M desemmascaren aquesta crisi dient que s unaesta a. Altres veus a egeixen que molts estem en crisi per que els dela classe alta ni tenien, ni tenen ni tindran mai crisi Ara que, per acrisi, la que tenen a l rica!

Hem de recrrer a les paraules, als ets, a la literatura, al dibuix,a lagricultura, a les aenes domstiques, a la protesta pac ca i sorol-losa, a la crtica constructiva, al cinema, a la msica i als sentimentsper plantar-li cara a la crisi Entre tots i totes ho hem de er tot.

Els romans unden la ciutat de Valentia lany 138 a.C. En conse-qncia, els valencians i valencianes som valents i tenim espenta perde nici, ho portem al nom, ho portem a lADN. Vist aix, tota una s-rie dadjectius que sens apliquen, de manera sistemtica, estan orade lloc totalment Ni som molls, ni ebles, ni panxacontents, ni me-nin ots Ens sobren orces, creativitat i arrestos per superar aquestai qualsevol crisi o problema que sens pose per davant

La classe poltica est desprestigiada s que sn uns cor-ruptes, sn uns trepes, sn uns apro tats, sn uns xa andins Encanvi, tamb es pot i es deu da rmar que originalment, en lpoca delantiga Grcia, la poltica era una ocupaci molt honorable. El preocu-par-se i actuar a avor de la resoluci dels problemes de la teua polis(la teua ciutat-estat, el lloc on vius i treballes) era una de les ocupa-cions ms honorables que es podien desenvolupar Per tant, mal-grat que tots i totes som persones amb els corresponents de ectesi virtuts de srie o adquirits posteriorment, existeix la possibilitat queavui trobem algun pro essional de la poltica que siga autnticamenthonorable i assenyat. Tots i totes volem un poble millor, clar que s!

Monarquia o Repblica? Ac tamb hem de tirar m deletimologia grecollatina que est en lorigen de la majoria de les nos-tres paraules Mono o estreo, rinoceront o ele ant, Tarzan i Jane, Xita El lle s el rei de la selva. La monarquia s quan governa u sol.La repblica equival a res de res, la res pblica, la cosa pblica A

vore si tenim sort i, entre rmules u i judicis, algun dels nostres repre-sentants poltics a b el seu treball!Si voleu passar-ho b i entendre un poc millor qu s la poltica i

els poltics amb majscules, llegiu lobra Juli Csar de William Shake-speare. Tamb hi ha pellcula! Aquesta tragdia shakespeariana ouportada al cinema pel director Joseph L. Mankiewicz lany 1953, lamsica s de Mikls Rzsa: Louis Calhern s Juli Csar, James Ma-son s Brut (brut de sang sense voler), John Gielgud s Cassi (volent),Edmund OBrien s Casca (passava per all), Greer Garson (Calprnia)i Deborah Kerr (Prcia) sn les patidores des de casa, Marlon Brandos Marc Antoni, Douglass Watson s Octavi (el guanyador, el utur

emperador August) LLoren dArbia

VALENTIA, VALNCIA, VALENCI


4/12

4

UN POBLE EN MOVIMENT

EL GOIG DE FER 20 ANYS19 de novembre de 2011; mat plujs. La gent espera a la porta. En el precs instant que el Palau de la

Msica de Valncia est a punt dobrir les portes, la musiqueta dun mbil sona a linterior:S? Mare! Estan a punt dobrir qu vols?... Clar que estic nerviosa, s el meu primer dia ac al Palau, aveure si em van a renyar per estar parlant pel mbil... S, s molt bonic, impressiona estar ac... Val, per ara hede penjar, sacosten tres dones i he datendre-les. Adu mare.

Hola senyoreta, ens pot ajudar a trobar el nostre seient? Pregunta una de les tres dones, la msmajor, a qui les altres dues porten aga ada pel bra, una a cada banda.

Clar que s, estic per aix mira les entrades i a passar les tres dones. Saben una cosa, hui s elmeu primer dia de treball ac al Palau i vots sn les primeres que atenc.

Mira que b diu la ms major. Doncs jo tamb s la primera volta que vinc al palau. A la Bandatoca la meua nta sap? Hui tamb s la seua estrena al Palau i estem tots molt acomboiats, a la xiqueta li amolta illusi, est ms nerviosa... Toca el clarinet.

Lhostessa aga a un programa. Desprs dindicar els seients de les tres amigues, llegeix qui tocaaquell mat.

Aleshores sn de Bonreps i Mirambell?S, vint anys a la Banda, sap? No seran ni cinquanta msics, per sona com els ngels, ja ho veurs.Mira-la ella que caldosa a broma la ms jove de les tres.La veritat es queixa la major.La xica estar arta descoltar Bandes ms grans que aquesta sexcusa la ms jove.No, va a ser la primera que escolte, ja els he dit que s el meu primer dia al Palau. A ms, no per ms

grans han de sonar millor les anima lhostessa. Per ara les he de deixar, he de continuar.El concert acaba. Lhostessa obre les portes de la sala i la gent comena a eixir. Les ltimes en er-ho

sn les tres amigues, que en veure-la sacosten.Qu tha paregut xiqueta? pregunta la que per edat deu estar entre les altres dues i que abans no

havia parlat.No he pogut escoltar-lo sencer, ho he et a trossos, per el que he escoltat ha estat antstic, de

veritat, la Banda ha sonat molt b, el que ms mha agradat de la primera part ha sigut la segon suite deLArlsienne, per he de reconixer que lobo solista mha captivat en el concert de Cimarosa.... Realmentsona com els ngels aquesta Banda, poden estar orgulloses. A la segon part, el metall ha brillat amb la Fan are

or the common man de Copland i la cantant ha estat espectacular al Rubicon d Appermont. Encara que avosts supose que els haur encantat el andango de Doa Francisquita, no s aix? No oblidar mai que eldia que jo vaig comenar a treballar ac al Palau, la Banda de Bonreps i Mirambell mha posat els pls de puntade nitivament amb lobertura de Rienzi de Wagner. De deb que a goig escoltar-la. Es nota que han treballatdur per a este concert. Enhorabona pels seus vint anys.

I les tres senyores es varen acomiadar, orgulloses de la seua Banda. Quan isqueren el sol llua ambora. Es eia hora de dinar i lautobs estava a punt deixir.

La Banda de Bonreps i Mirambell al Palau de la Msica


5/12

5

NOTCIES DAC I DALL

Dos artistes ens han deixat en els mesos primers de lany 2012.Un artista plstic, excellent pintor, un renovador de lart, sempre buscantautenticitat i noves vies dexpressi, una persona compromesa amb el seupas i amb la seua gent: Antoni Tpies alt el 8 de ebrer de 2012. Laltre:artista de les paraules, gran escriptor, Antoni Tabucchi , catedrtic de llenguai literatura portuguesa i especialista en el gran escriptor portugus FernandoPessoa. El recordem perqu s lautor de la novellaAfrma Pereira quevam llegir i comentat en el club de lectura en 2011.

s un motiu dalegria que per shaja installatun sem or en la carretera de Barcelona a leixida de

Bonreps i Mirambell, per lermita a Les Cases deBrcena. La reivindicaci de sem ors per protegirels vianants que travessen la carretera s antigacom demostra lescrit que reprodum ac. Ms tard,en 1983, Robert, un alumne de lescola, que viviaen Les Cases, va patir un atropellament en la car-retera. Els xiquets van er una carta a lAjuntamentde Valncia explicant les vegades que posaven laseua vida en perill travessant la carretera. Poc des-prs posaren un sem or al cant del orn de LesCases i ms tard en posaren un altre enmig del po-blat. Seguien havent accidents perqu leixida delcarrer Major de Bonreps i Mirambell a la carreterade Barcelona estava sense protecci. Ara han posatel sem or que era tant necessari.

Una altra notcia que comentem breument s la reacci de protestaque ha tingut i t la gent valenciana contra les retallades en educaci, en lasanitat i en tots els serveis socials. La ciutadania ha omplit places i avingudesi quan la policia ha carregat injustament contra joves estudiants, la indignaciha pujat i sha ests en massa . Una reacci tan gran i tan continuada noshavia vist en molts anys i aix digni ca un poble, el valenci, que est patintuna allida nancera provocada pels banquers i pels governants tan ne astosi corruptes que ha tingut la Generalitat Valenciana. La reacci dels valenciansha estat digna i aix s lnic motiu desperana. Que continue la primaveravalenciana.

Convocatria ciutadana per demanar un sem or a la carreterade Barcelona 1980(de larxiu de Miguel ngel Rodrguez)


6/12

6

HISTRIA LOCAL

Histria de lUrbanisme a Bonreps i MirambellCaptol 2on

Urbanitzaci i pavimentaci del carrer Major

Primer les obres de sanejamentEn 1952, sent alcalde del poble Honorat Laguarda Ros hi ha un acord de ple en qu es diu que lalcalde

i el secretari hauran de personar-se en la Con ederaci Hidrogr ca del Xquer (CHX), que s lorganisme queestudia lexecuci de les obres de clavegueram que tant interessen al poble en bene ci de la higiene i de la salutpblica.

Durant dos anys es a lestudi del projecte de sanejament de Bonreps i Mirambell. El 30 de setembre de1954 sent alcalde Aurelio Rodrigo sacorda que es propose als propietaris dels terrenys a ectats per les obresde sanejament, aprovades tcnicament a lordre ministerial de 18 de gener de 1954, que cedisquen la propietata perpetutat o temporalment ns que acaben les obres.

Les obres comencen pels carrer ms cntrics del poble: carrer Caudillo, ara carrer Major, plaa dEspanya,ara de lEsglsia i carrer Mare de Du del Pilar. Els obrers que treballaven obrint les rases i collocant els tubs erende ora, de Campo de Criptana en vingueren molts; el senyor Jos Snchez-Alarcos i la seua esposa, Maria, esposaren a viure al poble i ac es quedaren per sempre.

Molt de pressa anaven les obres del clavegueram perqu el 15 doctubre de 1954 el ple municipal, vist elprojecte de pavimentaci i collocaci de voreres i rastells del carrer Caudillo, redactat per larquitecte AntonioLlopis Gmez, acorda aprovar-lo i remetrel a la direcci del Butllet O cial de la Provncia.

Perqu sadonem que letapa en qu el senyor Aurelio Rodrigo va ser alcalde del poble va ser duna granactivitat urbanstica, xem-nos que en la mateixa sessi del ple es dna compte de les gestions davant la CHXsobre les obres de sanejament, i davant la scalia de la vivenda sobre la construcci de vivendes protegides alcarrer Pintor Lluch.

Finanament de les obres Els diners necessaris per a pagar les obres procedien de tres entitats di erents. Una part la pagava

lajuntament del supervit del pressupost de lany anterior. Una altra part venia de la Diputaci que aprovavauna ajuda nancera i una altra part la pagaven els vens per mitj de contribucions especials. Al ple del 18 de juny de1955 sexplica el pressupost per a pavimentar el carrer Major:

Despeses..........................553.36461 pessetesIngressos...........................553.36464 pessetes

(De supervit de lany1954, dajuda fnancera ( el 30% 161.000) i de contribucions especials)

Els vens per a pagar les contribucions especials es constituen en una associaci que tenia la unci de er

el repartiment de taxes duna manera equitativa i de vigilar que ning deixara de pagar la seua part. El 15 de junyde 1955 hi ha un acord de ple que diu que saproven els estatuts pels que sha de regir lAssociaci Administra-tiva de Contribuents ( AAC ) constituda amb motiu de les obres de pavimentaci del carrer Caudillo, primer tram.

Una volta acordat el que havia de pagar cada ve -tant per metre de aana- sestablien uns terminis oquotes. El clavegueram del carrer Major es pag en 3 terminis, per el paviment es pag en 5 terminis. Coma exemple tenim lacord de ple de 15 de maig de 1956Que es pose a cobrament el 3er i ltim termini de sanejament i el segon termini de pavimentat del carrer Caudillo i que passen a executiva el 2on termini de sanejament i el 1er de pavimentat.

El dia 20 de Juliol de 1955 al ple es diu que sha concedit a lajuntament lauxili nancer en quantitat de186.000 pessetes per la pavimentaci del carrer Caudillo i per a lestaci depuradora del sanejament.

El carrer Major sha et durant dos-cents anys, per aix el carrer Major de Bonreps i Mirambell t 3 am-plries di erents i t els edi cis ms antics del poble.


7/12

7

HISTRIA LOCAL

Roser Santolria La in ormaci est treta de les actes municipals.

Agraments: a Empar Bruixola i a M Jess Alemany per les otos, i tamb record de gratitud a les persones que frmaren les cartes que demanaven la conservaci de les pedres al carrer Major.

Es poden llegir a les aanes les dates de construci dalguns dells: lesglsia eta en 1770, la casa dePep Amig i Pilar Laguarda 1820. Si b no nhi ha ms dates escrites, entenem que la casa del senyor rector,la de la amlia Rodrigo o la casa del senyor Domingo (actualment de les monges) es construirien a ms de 100anys. Cap a la carretera de Barcelona les cases dels nmeros parells estan en lnia ms o menys amb la del rec-tor, per les que es construiren als nombres senars anaven eixamplant-lo. El ple de 27 dagost de 1955 acordaque, per perllongar el carrer Caudillo, han de cedir terrenys els senyors Joan Laguarda, Josep Amig, JosepCortina, Salvador Peris, Assumpci Mar, Joan Roig i Honorat Laguarda.

Les obres van acabant-seEl 31 de gener de 1956 veient els certi cats de les obres de sanejament etes els

mesos doctubre i novembre de 1955, expedit per la CHX, sacorda pagar al contractistaJosep Barber Abad.

El carrer Major pel maig de lany 1956 estava en obres de pavimentaci. Veiem laoto del dia de les comunions de 1956. Les voreres es eren amb ciment per els rastells

eren unes belles pedres tallades a propsit. El carrer es paviment amb llambordes de

pedra per ectament collocades. Tot el carrer estava empedrat ns al lmit amb el termede Les Cases de Brcena, que s terme de Valncia. El remat era una diagonal de pe-dres roges de rodeno que separava el terme de Bonreps i Mirambell, empedrat, delterme de les Cases (Valncia).

El 5 doctubre de 1956, ja acabada la pavimentaci amb llambordes i etes lesvoreres i rastells del carrer Major, satis et el ple municipal de com ha quedat de b el car-rer, sacorda que el contractista, senyor Romero Pellicer, que tan per ectament ha realit-zat lobra, siga el mateix que pavimente el carrer Verge del Pilar. Aquest carrer es pavimentar per contractacidirecta segons lacord de 15 de juny de 1956, acultant al senyor alcalde perqu en nom de lajuntament enple, ormalitze amb el senyor Romero el corresponent contracte dadjudicaci directa. El 30 de juny de 1956 estracta en ple municipal que larquitecte ha certi cat una despesa de 440.55201 pessetes per lobra de pavi-

mentaci del carrer Major, segons el plec de condicions i que lajuntament noms nha pagat el 70% ; per tantdeu encara el 30% del que shavia acordat. Lacte de recepci de nitiva de lobra de pavimentaci i collocacide voreres i rastells del carrer Major va ser el 6 de desembre de 1956.

El carrer Major es mantingu de 1956 ns a ebrer i mar de 2009, quan tiraren els rastells de pedra de dostrams i els canviaren per rastells de ciment i, nalment, el 24 de Mar de 2009 taparen amb una capa das altles boniques llambordes de lltim tram del carrer Major. El venat havia reclamat amb ms de 100 rmes queno desapareguera lempedrat per no hi hagu res a er, el govern municipal no va concedir ni una entrevista alssignants de la carta.

Carrer Major empedrat. Carrer Major en procs das altat, 2009.

Comuni 1956.


8/12

8

Histria de Roma. Indro Montanelli. La butxaca

Un recorregut des de la undaci de la ciutat ns el comenament delEdat Mitjana ens permet acostar-nos a aquest perode apassionant de la histriade la humanitat. La complexitat daquells temps s di cil de sintetitzar en unaobra, per laproximaci paga la pena. El mn nostre, sha repetit per activa i perpassiva, no es pot entendre sense aquell, quan ens deixem captivar per les restesde tot plegat es palesa la connexi entre tots dos. Van passar moltes coses i siqualc es pensa que la situaci actual s complexa, el passat no deixa do erir-nos un taps de riqussims colors i matisos. Amb ascinaci i dedicaci lectorapodem descobrir Roma mitjanant aquestes ulles arcides dinters.

Viatge pel meu pas. Joan Gar. Tres i quatre50 desprs de El Pas Valenciano de Fuster, en Joan Gar pren la ploma per

resseguir aquells itineraris del mestre. I troba un altre pas, un altre que s aquell trans or-mat. El suec illustre s ben present, amb la transcripci dels seus textos i referncies ala seua obra constants, sense que el viatger actual deixe de er la seua aportaci actualit-zadora. Aquest pas no sentn sense aquell pas, novament, lluny de qualsevol pretensiduna guia de viatges o turstica a ls, el panorama que sens presenta s ric, divers,complex. Gar no renuncia a er re erncies biogr ques personals, aix com tampoc aressenyar llocs i persones contemporanis que coneix de primera m. Lobra la prologaen Manuel Vicent i totes les imatges sn obra de Joan Antoni Vicent, en blanc i negre,com una continuaci de les de Ramn Dimas que acompanyaren al text usteri. Elprojecte editorial s el resultat dun interessant projecte de micromecenatge que per-met aplegar es oros en temps de crisi.

Des del rovellet de lou dElx. Joan-Carles Mart iCasanova. Voliana Edicions

Des del rovellet de lou dElx mha semblat una interesantssima aproximacia una ciutat i una comarca sovint ignorada i menystinguda pels valencians de lHorta.Des del rovellet de lou dElx s una aportaci seriosa per conixer que hi ha unpas, que hi ha una cultura i que hi han persones que sestimen tot plegat i estandonant el millor dells mateixos per en ortir el pas des de la comarca del Camp dElx.El catal dElx, lestructuraci del municipi illicit i de la comarca, les relacions ambles ciutats i viles ms properes, amb les altres grans ciutats del pas, la importnciahistrica de Barcelona, la vida associativa i cultural (amb les re erncies al Tempir) snqualcuns dels temes tractats amb gran quantitat de refexions per lautor. Elx s quel-com ms que el Misteri, joia magn ca del nostre patrimoni immaterial, Elx s la granciutat del sud i hi compta, i tant que hi compta, ha de seguir comptant. Si pretenside lautor era sensibilitzar-nos amb mi ho ha aconseguit a bastament.

PRXIMES TROBADES LECTORESDivendres 1 de junyTaxi de Khaled Al Khamissieditorial AlmusaraDivendres 8 de novembreEl olvido que seremosdHctor Abad Faciolince editorial Seix Barral

Totes les sessions del club de lecturasn a les 22h en el Centre cvic

CLUB DE LECTURA

RESSENYES LITERRIES

PRIMERA NOVELLA DE

MANEL HURTADO

JA A LA VENDA!


9/12

9

ANTIGAMENT

s molt bonic recordar la in ncia. De xicotets, en el poble, tenem moltes distraccions que ens inventvem,doncs no podem ni imaginar-nos la televisi o el poliesportiu. Aix s que venien els venedors qualsevol cosa pels carrers i tota la colla de xiquets i xiquetes anvem reredells i ens divertem daquesta manera. Tots recordarem la canoneta del tio pardalero, cantvem tots junts:

Tres pardalets una aguiletadeixos que van en bicicleta,

xiquets ploreu,que pardalets tindreu.

De Paterna venia el terrero. Et plantava el mig almud de terra per a poder escurar la vaixella i regar perolsi cassoles i paelletes. Tot quedava molt net.Un altre personatge era el Tio Nelo, el draper, venia de les Casetes de Badia, en Montcada. Havia adoptatuna xiqueta i contava que tenia tres-centes seixanta-cinc batetes, tantes com dies t lany. Li portvem totsels retalls de roba a canvi dun plateret o una tasseta, escudella o el que et volia donar. Patia de trago liagradava empinar el colze i mai sabies com el trobaries.Una castellana ens cantava tots els dies i portava pltans gordos y maduros. Els plors eren quan veniael barquillero i la mare no ens volia comprar barquillos. No puc deixar de recordar el quinquillero, elpobre estava boig, demanaves veta i et donava brillantina, era massa aquell home. El palillero tenia la veufna com de xica i cantava:

El palillero, el palillero. Agujas de coser, agujas de mquina

palillos fnos para el sombrero, agujas saqueras, estambreras, alfleres , imperdibles.

Tot cantant. Era una esta el dia que venia al poble. De Foios venia el salsero. El carro portava tot ple de

mercaderia. Era un ultramarins porttil. El peix ens el portava del Grau la Tia Joaquina.Era necessari arreglar de tant en tant els oguers de carb i per a aix venien Tonet i Toneta davantlajuntament, muntaven la parada i arreglaven els oguers que portaven les dones. Per els xiquets, quaneixien de lescola, a les cinc participaven sempre del soroll, no acabava la cosa b mai. El vi del dinar eiaque el tio Tonet es barallava amb la Toneta. All, davant de tots, arribaven a les mans. Era sempre el fnal:el passo o la pallissa.La senyora Angelita de Valncia portava sempre roba interior: calcetins, calces... Ho fava tot. Apuntavaels deutes en la llibreta, la quantitat i la data. Era ms gran la bossa de les llibretes que el gnere que por-tava.Una dona la volia timar: -He trado... deia la venedora. La timadora repetix: Traer, traer. Era un colloqui.Per amenitzar la compra cantava El Relicario i sarsueles . No tenia pressa. Se li eia de nit.B, estos venedors els recorda tot el poble duna edat ja major. Jo volia recordar-los perqu mereixen lamemria i el respecte.

ELS VENEDORS AMBULANTSHistria escrita per Pilar Traver sobre un ofci antic del poble

Venedors de taronges extrets duna auca s. XVIII


10/12

10

Em diuen Alberto Sicilia, i sc investigador de si-ca terica a la Universitat Complutense de Madrid. Finslany passat ensenyava a la Universitat de Cambridge. Vaig decidir tornar a Espanya perqu volia contribuir alaven cient c del nostre pas.

A les poques setmanes darribar, em vaig emportarla primera alegria: Francisco Camps obtenia un doctoratcum laude tan sols 6 mesos desprs de dimitir com apresident de la Generalitat. Vaig escriure dues cartes per

elicitar-lo, per no em va respondre. Paco deu estar molt

ocupat. Potser el va contractar Amancio Ortega perqudissenye la colecci de vestits primavera-estiu. Vaig obrir la segona ampolla de xampany quan vaig

conixer els Pressupostos Generals acabats de pre-sentar. La inversi en cincia es retalla en 600 milionsdeuros. Imaginat que sens ocorre apostar per la inves-tigaci i acabem guanyant un Nobel: trencarem dordregeopoltic mundial. Fins ara, els Nobel cient cs sn perbritnics, alemanys, rancesos o americans. Nosaltresens emportem els Tours, els Rolland Garros i les Cham-pions League. Si comenrem a guanyar tamb en cin-cia, quin consol quedaria per a David, Angela, Nicolas iBarack?

He so ert la tercera i de nitiva commoci quanmhe assabentat del teu sa ari. Diuen els peridics quecost 37.000 euros, dos anys del meu sou. Els que ensdediquem a la cincia no ho em pels diners. Quan vamacabar les nostres tesis doctorals de sica terica, algunscompanys se nanaren a treballar per a Goldman Sachs,JP Morgan o Google. Els qui continurem investigant hovam er per passi. La cincia s una de les aventuresms belles en les que sha embarcat lespcie humana.En tornar a Espanya vaig comprendre que travessvem

una situaci econmica complicada. Per aix vaig ac-ceptar treballar amb molts menys recursos dels que o e-ria Cambridge i un sou in erior al que guanyava quan eraestudiant de primer any de doctorat a Pars.

Juancar, he de donar-te les grcies. La teua aven-tura a Botswana mha et comprendre, de nitivament,com s el pas al que vaig tornar.

Vaig tornar a un pas on el Cap de lEstat sen va acaar ele ants mentre cinc milions de persones no tenentreball. Vaig tornar a un pas on el Cap de lEstat soperade prtesi de cadera en una clnica privada, mentre mi-

lers de compatriotes esperen mesos per a la mateixaintervenci. Vaig tornar a un pas on el Cap de lEstat

sen va de vacances en jet privat mentre es ulminen lesajudes a les persones dependents.Que jo men vaja a un altre lloc per seguir les meues

investigacions no ser una gran prdua per a Espanya.No sc lEinstein de la meua generaci. Per em deses-pera pensar en alguns sics de la meua edat que sn ja re erents mundials a les millors universitats. Moltsdells somniaven amb tornar un dia a Espanya. Tenemloportunitat de canviar, per , lesqulida tradici cient-

ca del nostre pas. Mai tornaran.Hem convertit Espanya en un gran vedat de caa.

Per ac no es persegueixen ele ants ni codornius, sininvestigadors. Dac a poc temps podrem sollicitar sub-vencions a WWF per ser espcie en extinci.

Permetam acabar amb una altra qesti que emtorba. A l rica: hi ha centenars de joves espanyols tre-ballant com a cooperants en ONGs. Xics i xiques queviuen lluny de les seues amlies perqu volen alleugerir elso riment hum i construir un mn ms decent. Si teniestantes ganes de viatjar a l rica, per qu no anares aabraar a eixos joves i a recordar-los com dorgullososnestem dells?

Juancar, en el teu ltim discurs de Nadal vas a r-mar que tothom, sobretot les persones amb respon-sabilitats pbliques, tenim el deure dobservar un com-portament addient, un comportent exemplar. I dic jo, siuns mesos desprs tenies pensat anar a caar ele ants: por qu no te callas?

EL POALET DE LA CINCIA

CARTA AL REI DON JUAN CARLOS

Dr ALBERTO SICILIA

Estimat Juan Carlos:

Patossa


11/12

LA RATETA DIGITAL

MITJANS DE COMUNICACI(recomanacions per no perdres entre programes del cor i webs porno)

TRINQUET.Canal NOU 2. Diumenge 14:00h i divendres 20:15h (resum)Borriana, Foios, Montserrat, Godelleta, Quart de les Valls, Meliana, Bicorp, Massamagrell, Pelaio, Vila-

Real, Genovs, Piles, Xeraco, Oliva, Llosa de Ranes, escala i corda, raspall, galotxa, vaqueta, a llargues, perdalt i de sobaquillo, rojos contra blaus o blaus contra rojos, Sarasol, primer, segon o tercer, Waldo... el nostre

esport ms valenci, la Pilota i totes les seues varietats es disputen les nals dels di erentstornejos i campionats. Si no voleu perdre-vos les millors partides de la temporada, estigueuatents a aquest programa que recull, en el ormat de reportatge, totes aquelles partides jugades entre setmana i ens retransmitix cada diumenge una partida des dalgun dels trin-quets del nostre pas.

MELDEROMERTVwww.melderomer.tvUs presentem la web dun collectiu destudiants de Comunicaci Audiovisual i

Periodisme que lany passat es van juntar per er el que millor saben er: comunicar. Un collectiu que va partirde la indignaci dun grup de joves que, cansats de la situaci poltica, econmica i socialque viu el Pas Valenci, decidixen organitzar-se per divulgar, di ondre esdeveniments idonar veu a persones i associacions que els grans mitjans no cobrixen, tot treballant ambel ormat audiovisual, una manera rpida i directa darribar a la gent, utilitzant les novestecnologies (twitter, youtube, ficker, etc.).

Melderomer aposta per un canvi poltic i social al Pas Valenci, per este no hade vindre dun simple canvi de govern, sin que ha de ser el resultat danys i anys de

eina daquelles organitzacions i persones que treballen per er un pas millor. En aquestaweb podem veure el seguiment de les mobilitzacions de la #primaveravalenciana, les mo-bilitzacions contra les retallades, la vaga general del 29 de mar o les accions del movi-ment dels indignats del #15M.

ETNOBLOC.www.etnobloc.blogspot.comLEtnobloc ens ajuda mitjanant el MUSAS Valncia, una xarxa informal de bibliotecaris de museus

de la ciutat que treballant de forma cooperativa ens presenten les activitats i projectes que estan tirantendavant els museus de la ciutat de Valncia. Visitant aquesta web podrem conixer i mantindres infor-mats dels materials que la Biblioteca Centre de Documentaci del Museu Valenci dEtnologia oferix sobrecincies socials com lantropologia i letnologia, disciplines que ens ajuden a comprendre les creences iprctiques socials (tradicions, costums, festivitats, sistemes de parentiu, etc); per tamb les activitats quees realitzen a les nostres biblioteques per fomentar la lectura: xarrades, campanyes, etc.

RDIO KLARA.30 anys de Rdio Lliure i Llibertria. 104.4 de la FM owww.radioklara.org Aquesta rdio, que va comenar per visibilitzar i reivindicar el pensament anarquistai llibertari, per que amb els anys ha esdevingut una forma de conjuminar sensibilitatsdiverses, ens ofereix programes que atenen problemtiques com la situaci a lfrica,Cuba i de barris de la ciutat de Valncia, per tamb podem trobar espais per parlarde feminismes, aix com de diferents reivindicacions obreres, socials i llibertries; senseoblidar que ens ofereix diversos programes musicals, on podrem escoltar grups querarament podrem escoltar en altres rdios comercials.

@la rateta digital

11


12/12

Hem escrit al Plaerdemavida-41: Llus Antol, Raquel Ferriol, Manel Hurtado,Trini Martnez,Alexandre Ros,

Santi Ros, Alberto Sicilia, Roser Santolria i Pilar TraverIllustracions: Neus Arazo i Patossa

Disseny i muntatge: Rosella Antol i Tamara FolguerCoordinaci i correcci lingstica: Alexandre Ros

Impressi: Grfques Bolea de MelianaEdita: Associaci Cultural Macarella Dipsit Legal: V-2407-2004

Dimarts, huit de maig ens diuenque la piscina dAlmsseratanca el prxim trenta-ulempresa sho deixa araels que hi nadem, ens fotrema latur els qui hi treballen

servei pblic que perdem.

Arriben les retallades.Per no retallaranni a lesglsia, ni a lexrcitni als ms rics, la monarquiani els sous alts de molts poltics.

Els banquers porten la runaal poble i a les empresesper ning no els castiga

i cobren retirs immensosmentre que als treballadorsels tiren de les empreses.

Amb quatre rals i a latur.

Poltics rons dac els de Valncia i lestatno valen per a ordenaruna injustcia tan granells sn tamb un gran problemaperqu shan corromput ja.

Plaerdemavida41

Documents

Transcript of Plaerdemavida41