Planejament i sostenibilitat els instruments d'ordenació territorial i els plans d'acció ambiental

Planejament i sostenibilitat els instruments d'ordenació territorial i els plans d'acció ambiental

Escola de Pràctica Professional Josep Lluís SertÀmbit de Urbanisme

Ramon FolchAlbert de PabloVicenç SuredaAgàpit BorràsJosep M. Guillumet / Rosa M. CanalsAlbert CortinaSalvador RuedaJosep M. VilanovaJosep M. Llop / Esther FanloMiquel OrriolsIsabel MeléndezJordi CañasCarme Rosell / David PonMagí MasMiquel Surinyach

Col.legi d’Arquitectesde CatalunyaDemarcació de Barcelona

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya

ÍNDEX ixEditorialJosep M. Guillumet

Presentació Ramon Folch

IntroduccióAlbert de Pablo

PLANEJAMENT I AGENDA 21

Els processos d'Agenda 21 local a CatalunyaVicenç Sureda

El desgast de les paraules: el cas de la planificació sostenibleAgàpit Borràs

Els instruments de planejament: eines per avançar cap a la sostenibilitatAlbert de Pablo

Planejament urbanístic i desenvolupament sostenible: un lligam necessariJosep M. Guillumet i Rosa M. Canals

Els instruments jurídicsAlbert Cortina

De el urbanisme de Cerdà a l’ecologia urbanaSalvador Rueda

DES DEL PLANEJAMENT I L'ORDENACIÓ TERRITORIAL

Els plans parcials i els plans especials: ciutat construïda, creixement i globalitatJosep Mª Vilanova

El Pla General de Lleida, 1995-2015: criteris i instruments de sostenibilitatJosep Mª Llop i Esther Fanlo

Anàlisi ambiental de la revisió del Pla General d'Ordenació deVilanova i la Geltrú Miquel Orriols

El Pla General de Sabadell, 1993: el Pla Parcial de Can LlongIsabel Meléndez

DES DELS PLANS D'ACCIÓ AMBIENTAL

L'auditoria ambiental del municipi del Prat de LlobregatJordi Cañas i Albert de Pablo

L'auditoria ambiental del municipi de Manresa: referents metodològics, diagnosi i Pla d'Acció AmbientalCarme Rosell i David Pon

La participació, eina clau per a un model de ciutat: el Fòrum Ambiental de ManresaMagí Mas

L'auditoria ambiental del municipi de ManlleuMiquel Surinyach

BIBLIOGRAFIA I PÀGINES WEB D'INTERÈS

EMPRESES COL·LABORADORES

7

9

11

17

23

31

45

53

65

77

85

95

99

107

121

131

135

145

155

EDITORIAL ed

Als darrers tres anys el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, mitjançant l'escola de pràc-tica professional Josep Lluís Sert, ha fet una aposta decidida en l'àmbit de l'urbanismerelacionant els temes de paisatge i medi ambient amb el planejament urbanístic, orga-nitzant un seguit de cursos i jornades sobre aquests temes.

La present publicació, el tercer volum de la Col·lecció de llibres Papers Sert, conté elmillor de diversos cursos sobre les relacions entre el medi ambient i urbanisme. Aquestapublicació vol ser una primera contribució a la recerca sobre la relació entre planeja-ment i medi ambient en un camp on encara hi ha una mancança de publicacions dereferència.

Els arquitectes, coneixedors per la seva professió de la forma urbana, el creixement i lametodologia d'intervenció a les ciutats i al territori, han d'estar preparats per assumir lademanda social de sostenibilitat en el planejament, i per això el llibre destina una part alconeixement d'aspectes generals en l'àmbit mediambiental, una altra a investigar larelació de les propostes ambientals i el planejament i, finalment, la presentació de casosconcrets.

L'objectiu és aconseguir que els arquitectes i urbanistes estiguin preparats per traduiren el planejament urbanístic les demandes socials i les polítiques de millora de l'entorn.La incorporació de criteris mediambientals en el planejament urbanístic evitarà que laplanificació només es basi en criteris de creixement i tingui en compte altres conceptes,com el desenvolupament sostenible.

L'urbanisme ha estat una disciplina pluriprofessional. Malgrat que l'arquitecte, per raó dela seva formació, ha estat el professional que ha donat forma, amb el projecte urbà, ter-ritorial o de paisatge, als objectius polítics i socials en matèria urbanística de creixementde la ciutat i de preservació dels espais naturals, l'equip redactor dels plans ha comptatsempre amb altres professionals, com ara advocats, biòlegs, economistes, enginyers igeògrafs, entre d'altres. La intervenció sobre el medi ambient és també pluridisciplinària,per això la publicació va adreçada a diversos professionals que actuen sobre el territori.

Donem les gràcies a tots els col·laboradors que han fet possible aquesta publicació, ides d'aquí et demanem, a tu lector, que ens proposis suggeriments per incorporar-los ales properes publicacions i cursos.

Josep M. Guillumet i Anés

Vocal director de Formacióde la demarcació de Barcelona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

Aprendre comporta canviar. Els qui aprenen i no canvien és que en realitat només s'in-formen. La nostra és una societat d'informats, però prou més ignorants que no ens pen-sem. En tots els ordres i, en concret, en l'ordre ambiental.

L'ordre ambiental és el camp en què es mouen els urbanistes. Sovint no ho tenen present, però. Se sol creure que l'ambient és cosa de biòlegs o, a tot estirar, d'ecòlegs -lamajoria dels quals són prèviament biòlegs, per cert. Això no és cert. Els biòlegs i elsecòlegs, com a tal, s'ocupen del funcionament dels ecosistemes i dels organismes queels integren, mentre que l'ambient és l'artifici ecològic generat per l'espècie humana enla seva dèria d'instal·lar-se en el món de la manera més còmoda possible i, doncs, desupeditar el planeta als seus interessos.

Permeteu-me que ho manifesti jo, que sóc precisament un ecòleg d'inicial formació bio-lògica. Disciplinadament, m'hauria d'ocupar, per tant, dels sistemes dits naturals i reivin-dicar la competència del meu gremi sobre les qüestions ambientals. No ho faré perquè,exercint i informant-me, he après algunes coses. Per exemple, he après que els princi-pals ambientalistes són els professionals que transformen la realitat territorial, balda-ment no l'estudiïn. Per això em sento inclinat a reconèixer-los sense embuts el seu rol i,també, a suggerir-los amb vehemència que aprenguin totes les coses que ja se sabenperò que ells potser encara no coneixen.

Les ponències que configuren aquest llibre, justament, són aportacions a la comprensióambiental del territori. Em sembla que aporten una colla de coses interessants, quesegurament no llegiran els qui més necessitat en tindrien. O potser sí. Tant se val: l'inte-rès de les coses no depèn de l'ull que se les mira. Alguns creiem en la filosofia del sem-brador, que basa el seu èxit a distribuir granes a eixam i a confiar en l'eficàcia estadísti-ca de la sembra més que no pas en l'acollidora complicitat agronòmica de cada glevaconcreta.

La construcció del territori passa per la planificació. O no. Cal admetre-ho: es fan lescoses que es fan, es facin bé o es facin malament. Els plans d'acció ambiental, lesAgendes 21 i el planejament territorial, en rigor, no calen per fer. Segurament són acon-sellables per tal de fer com cal, però no pas per fer tout court. Això també ho he après.O sigui que, si una cosa que només cal per tal de fer com cal, no es domina com cal,potser no cal. Aquest és el sentit de la reflexió sostenibilista aplicada al territori, emsembla.

L'urbanisme és un cas especial d'ecologia aplicada, com la medicina ho és de la zoolo-gia. Zoòlegs, ecòlegs, arquitectes i altres urbanistes faran bé de tenir-ho present.Aleshores, les qüestions socioambientals, que són ecològiques només en part, trobaranl'encaix adequat en la matriu cognitiva i en l'algoritme d'actuació que de debò els perto-ca. Aleshores planificarem amb sentit i farem urbanisme sostenible. Si no, podrem conti-nuar planificant i fent urbanisme. O pretesa ecologia aplicada. Però no sé si amb gairesentit. Dic jo..

Ramon FolchDoctor en Biologia, socioecòleg

Director d'ERF, Gestió i Comunicació Ambiental, SL.

PRESENTACIÓ pr

INTRODUCCIÓ in

Planejament, sostenibilitat, i plans d'acció ambiental

El llibre recull les ponències presenta-des en dos seminaris, organitzats elmes de desembre de 1999, per l'Escolade Pràctica Professional Josep LluísSert, del Col·legi Oficial d'Arquitectes deCatalunya: “Planejament i sostenibilitat”, i “Els plans d'acció mediambiental i planejament urbanístic”.

El seminari “Planejament i sostenibilitat”

L'objectiu del curs, que vaig coordinar idirigir jo mateix, fou dotar els arquitectesi urbanistes de reflexions, experiències,mètodes i eines disciplinàries des d'onpoder traduir en el planejament territoriali urbà les creixents demandes socials ide política ambiental.

L'ordenació territorial i l'urbanisme inter-venen en el funcionament del nostreentorn en la mesura que assignen, defi-neixen i regulen els usos del sòl, i en lamesura que sovint són origen i causa dela seva forma. Els reptes ambientals que tenim plante-jats tenen una relació directa o indirectaamb la forma i amb l'ús que fem delterritori. D'aquí la importància de potenciar(espavilant-nos-hi una mica) modelsd'ordenació territorial i urbana que incor-porin els emergents criteris ambientals.

Durant aquest segle que acaba, el con-cepte de desenvolupament ha estatinexcusablement lligat a la cultura delcreixement, a l'ús i el consum creixentsde sòl, recursos naturals, temps de lespersones i energia.

IN.01Targetó del curs:“Planejament i Sostenibilitat”

11

Sens dubte, el segle que aviat comença-rà - també inexcusablement - hauremd'adoptar nous enfocaments per a la pla-nificació, organització i gestió del territo-ri, i haurem de conrear sistemes de des-envolupament basats en la reurbanitza-ció i en l'administració intel·ligent delsrecursos no renovables, les infrastructu-res de què disposem, la informació i lacomunicació.

El seminari “ Els plans d'acciómediambiental i planejament urbanístic”

L'objectiu del curs, coordinat i dirigit perAgàpit Borràs, fou aportar coneixementsi experiències concretes en un nou marcd'acció ambiental, en el qual l'urbanismecomparteix opinions, processos i deci-sions amb altres disciplines relacionadesamb la gestió del territori i del mediambient. En aquest sentit, des de fa uns anys laredacció de plans d'acció ambiental encada vegada més municipis deCatalunya ha permès, justament, posaren comú diferents disciplines relaciona-des amb el medi ambient i el planeja-ment urbanístic. Com mai no s'hauria d'haver deixat defer.

L'any 1995 la Diputació de Barcelona vaimpulsar el programa d'auditoriesambientals territorials, en cooperació

amb els municipis de la província deBarcelona. Fins avui, s'han dut a terme 38 audito-ries, i estan en marxa 8 auditories muni-cipals, i una supramunicipal a 8 munici-pis del Baix Maresme. La metodologia d'auditoria, elaboradapel Servei de Medi Ambient de laDiputació de Barcelona, apunta la parti-cipació ciutadana i la relació amb el pla-nejament urbanístic com a eines fona-mentals.

Les ponències presentades en el cursaporten elements de debat entorn de larelació entre el medi ambient i el plane-jament. Efectivament, més enllà dels indicadors iels paràmetres ambientals, les auditorieshan facilitat també la reflexió sobre elsmodels de ciutat i l'ordenació territorial.

Els continguts del llibre

El llibre recull les ponències que es vanpresentar en ambdós seminaris. Una a una, i en conjunt, tracten d'anarconcretant tot allò que ja podem anar fent-que intentem fer o fem- en l'exercici deles nostres professions, i donen respostaa algunes qüestions que ben sovint hemde resoldre en el nostre "dia a dia":

� Quins conflictes emergents fan pen-sar en la sostenibilitat com a nouparadigma? Quines condicions socials i ambien-tals duen a un plantejament de sos-tenibilitat?

� De quines eines disposem que enspermetin iniciar el camí cap a unamajor sostenibilitat?

� Quin paper juguen les auditoriesambientals i els plans d'acció per aldesenvolupament de les Agendes 21locals?

� Quina relació hi ha d'haver entre elsprocessos de planejament territorial ila formació/realimentació de lesAgendes 21 locals?

� Quins són els terminis, les validesestemporals i les interrelacions entreels processos de planejament urba-nístic, els plans estratègics i les audi-tories ambientals?

12

IN.02Targetó del curs:

“Els Plans d’AccióMediambiental i

Planejament Urbanístic”.

� Quins instruments de planejament espoden desprendre de les anàlisisambientals? I a la inversa, Com es poden incorporar les infor-macions ambientals en la gestió delplanejament?

� Com poden col·laborar les diversesfigures de planejament en aquest noumarc?

� Com traduir en propostes totsaquests assumptes en el planejamenturbanístic? Són propostes d'ordenació? De gestió?

Per iniciar el debat sobre totes aquestesqüestions, és clau conèixer els proces-sos d'Agenda 21 local iniciats aCatalunya.Vicenç Sureda reclama el paper de lesauditories ambientals territorials com elprimer pas del procés per al desenvolu-pament de les Agendes 21 locals, i pre-senta una visió global del moment delsmunicipis catalans en aquest procés.L'autor exposa les principals característi-ques metodològiques i els avenços rea-litzats en aquest sentit amb el programad'auditories ambientals i Agendes 21 dela Diputació de Barcelona. Vicenç Sureda aposta per la participacióciutadana, com a element clau per con-sensuar les actuacions, aplicar-les ambèxit, i fer-ne un seguiment continuat.

Agàpit Borràs acara les dificultats querepresenta concretar professionalmenttots aquests assumptes, en un momenten què gairebé tots els projectes i pro-postes són "sostenibles" pel fet d'aplicar-hi l'adjectiu. L'autor exposa la història de la paraula"sostenibilitat" i la seva aplicació, des dela dècada dels seixanta fins avui. Agàpit Borràs es pregunta si l'apostasostenibilista no és, sovint, una màscarasuperficial sota la qual no hi ha planteja-ments de fons, seriosos i rigorosos, res-pecte de les condicions socials i ambien-tals que porten, justament, a un planteja-ment sostenible. En la darrera part de la ponència, l'autorrecull exemples de situacions que consi-dera insostenibles, i algunes propostesd'estratègia territorial d'interès.

Si bé en la segona meitat d'aquest seglehan estat nombroses les aportacions

entorn del paper essencial que podiajugar l'ordenació del territori en la millorade la qualitat ambiental, no va ser finsals anys vuitanta que les preocupacionsambientals foren àmpliament comparti-des. En aquest sentit, jo mateix avaluo elsconflictes emergents que fan plantejar lasostenibilitat com a nou paradigma, desde diversos vessants: la població, l'habitatge, les economies,l'ocupació del territori, la mobilitat i elsrecursos naturals. Intento aportar ideesper definir quins són els límits en l'ús delterritori i, en definitiva, quins són elslímits del creixement. Aposto per una nova "cultura ambiental iterritorial", i proposo la utilització d'instru-ments urbanístics per a la gestió de lasostenibilitat, tot aplicant-los a diversosàmbits en els quals el planejament potincidir.

Josep Ma. Guillumet i Rosa Ma. Canalsplantegen la necessitat d´introduir elsparàmetres del "desenvolupament sos-tenible" en la tradició del planejament,entenent que el desenvolupament de laciutat i del territori, en quant que desen-volupament econòmic i benestar social,representa cada vegada un més granconsum d´espai i d´energies, tenint encompte aquesta realitat fan una valoracióde les eines i els criteris mediambientalssostenibles i específicament del progra-ma de l’Agenda 21, i finalitzen amb lapresentació dels aspectes bàsics quedefineixen un "planejament urbanísticsostenible".

El marc jurídic i fiscal és un dels instru-ments que haurà d'assegurar, i en totcas facilitar, la incorporació dels neces-saris criteris ambientals en els proces-sos d'ordenació i gestió del territori.Albert Cortina presenta, en la sevaponència, els instruments i els mecanis-mes de regulació per assolir els objec-tius de sostenibilitat des del planeja-ment. En la primera part de la ponència, l'autordibuixa l'evolució de la legislació urba-nística, i fa una valoració de la situacióactual.A continuació, Albert Cortina exposa elsdiversos instruments juridicoeconòmicsen l'ordenació territorial aplicats a trescasos concrets, a escala diversa: el Pla Territorial Metropolità deBarcelona, el Pla General d'Ordenació

13

14

de Sabadell, i el projecte de Parc Ruralde la Torrenegra a Sant Cugat delVallès.

En la ponència següent, SalvadorRueda proposa analitzar l'ecosistemaurbà des d'un nou marc, capaç d'abastarla complexitat del sistema, dels seussubsistemes i de les seves relacionsamb altres sistemes. Efectivament, l'autor advoca per l'ecolo-gia urbana, com a necessari canvi deparadigma per a l'anàlisi de la ciutat il'entorn. Considerant la unitat "sistema-entorn",Salvador Rueda ens convida a acarardos models d'ocupació del territori:la ciutat difusa, i la ciutat compacta icomplexa. L'autor proposa la incorporació d'indica-dors ambientals i de salut urbana mesu-rables en el planejament urbà, com ainstruments de gestió urbanística.

Josep Maria Vilanova, en la sevaponència, reivindica el paper de les pro-postes d'ordenació per a la gestióambiental, i presenta tres casos a esca-la diversa.Com a exemple d'actuacions de refor-ma, rehabilitació i requalificació urbanaen una ciutat construïda, l'autor exposael Pla Especial de Reforma Interior delBarri de la Barceloneta, i hi destaca elrepte que planteja el tractament de l'ha-bitatge. Els Estanys, a Platja d'Aro, és un exem-ple de projecte urbà d'extensió, en elqual serà clau el manteniment de l'equi-libri amb el medi concret on es produeixel creixement. I finalment, Josep Maria Vilanova reivin-dica el planejament general municipalcom l'instrument fonamental de l'ordena-ció urbana i territorial, amb l'aportació del'experiència de la revisió del PlaGeneral de Torroella de Montgrí.

Josep Maria Llop i Esther Fanlo aportenuna visió completa dels treballs de revi-sió del Pla General de Lleida, un exem-ple de planejament general que incorpo-ra criteris de sostenibilitat. En la primera part de la ponència, elsautors destaquen la importància quepren la participació ciutadana en elsdiversos moments de redacció del Pla.L'ordenació de la mobilitat, dels espaislliures i dels espais rurals són algunsdels aspectes analitzats.

En la darrera part de la ponència, elsautors es refereixen a la utilització desistemes d'informació geogràfica en laredacció del Pla, i alhora com a garantiaper gestionar-lo. Josep Maria Llop i Esther Fanlo expo-sen, en definitiva, les condicions incor-porades al Pla General de Lleida peraconseguir que la ciutat tendeixi cap ala sostenibilitat.

L'anàlisi ambiental de la revisió del PlaGeneral d'Ordenació de Vilanova i laGeltrú en el marc de l'Agenda 21 consti-tueix el motiu de la ponència de MiquelOrriols. En una primera part, l'autor presentauna visió general del territori de Vilanovai la Geltrú, i fa esment especial d'aquellsaspectes amb més incidència ambiental.Miquel Orriols afronta, també, els motiusque duen a la revisió del Pla Generald'Ordenació del municipi, com també lespropostes que aquesta incorpora.Finalment, l'autor exposa l'opció ques'ha pres al municipi: realitzar una auditoria ambiental de lamateixa revisió del planejament, totsuperposant el territori actual amb elque es preveu en el Pla General per alspropers vuit anys.

El debat sobre el model de ciutat i elplanejament urbanístic és l'eix central dela ponència següent. L'exposició d'Isabel Meléndez fa unrecorregut que va des de la revisió delPla General de Sabadell, fins a la cons-trucció d'un dels barris que preveu, CanLlong. L'autora destaca els criteris ambientalsincorporats en la revisió del Pla Generalde Sabadell, i els criteris ambientals quehan guiat la redacció i l'execució del PlaParcial de Can Llong. A partir d'una lectura renovada del terri-tori, i amb la redefinició dels planteja-ments temàtics -vialitat, infrastructures,equipaments, zones verdes, o activi-tats-, Isabel Meléndez ens mostra unavisió completa, tant del Pla General deSabadell com del Pla Parcial de CanLlong.

Entre d'altres, un dels instruments quepermeten traduir i incorporar planteja-ments ambientals en la gestió urbanísti-ca és l'auditoria ambiental municipal.Jordi Cañas i jo mateix presentem l'au-ditoria ambiental municipal del Prat de

Llobregat, elaborada els anys 1997 i1998.Exposem les principals propostes territo-rials de l'auditoria, tenint ben present elmoment en què estaven les diversesinfrastructures projectades en el marcdel Pla Delta. Assenyalem, específicament, els instru-ments de planejament que es desprenende l'auditoria, a diversa escala: des de la proposta de modificacionsespecífiques del PGM, fins a la propostad'àmbits de planejament especial.

En la ponència següent, Carme Rosell iDavid Pon fan una exposició dels tre-balls de l'auditoria ambiental deManresa, realitzada l'any 1997.Els autors presenten les principals con-clusions de la diagnosi ambiental totanalitzant els diversos vectors ambien-tals: la qualitat de l'aire, l'aigua, l'energia,els residus, l'acústica, el patrimoni natu-ral i el paisatge, les activitats, el territori,el planejament urbanístic, les mobilitats,i el risc ambiental. En la darrera part de la ponència, CarmeRosell i David Pon recullen breument les8 línies estratègiques que conté la pro-posta de Pla d'Acció Ambiental per aManresa, amb actuacions i mesures queincideixen en el conjunt dels vectorsambientals analitzats en la fase de diag-nosi.

La participació ciutadana és un delsaspectes clau per a l'elaboració d'unprocés d'auditoria, per al desenvolupa-ment de l'Agenda 21 local, i per a laposterior posada en marxa -amb èxit- deles propostes que se'n desprenen.Aquest és l'eix central que acara laponència de Magí Mas. L'autor hi presenta els diversos instru-ments que, amb l'objectiu de fomentar laparticipació, s'han previst i endegat aManresa: el qüestionari ambiental, la ComissióMixta de Medi Ambient i Sostenibilitat, elFòrum Ambiental actualment en marxa, iels consells de participació ciutadana.Magí Mas reivindica la necessitat d'ini-ciar mecanismes participatius per assolirels objectius de sostenibilitat que esplantegen en un territori, alhora quen'exposa les dificultats.

En la seva ponència, Miquel Surinyachpresenta l'auditoria ambiental deManlleu.

Després d'una breu presentació dels tre-balls de desenvolupament de l'Agenda21 local i d'auditoria, l'autor exposa lescaracterístiques territorials i estratègi-ques del municipi de Manlleu. Miquel Surinyach, a continuació afrontatres aspectes bàsics que condicionenl'àmbit territorial del municipi: en primer lloc, el medi natural, el siste-ma de connexions i la situació geogràfi-ca del municipi en relació amb l'estructu-ra territorial; en segon lloc, les relacionsintermunicipals i intercomarcals en elmarc d'un sistema de ciutats; i en tercerlloc, el valor patrimonial i cultural deManlleu, en el qual la industrialitzaciódel municipi té un paper molt rellevant.

Els continguts de les aportacions sónprou amplis i diversos com per poderconsiderar complerts els objectius quees pretenien amb el seminariPlanejament i Sostenibilitat i el de Plansd'Acció Mediambiental i PlanejamentUrbanístic i, posteriorment, amb aquestapublicació.

En definitiva, es tracta d'iniciar una refle-xió per anar incorporant els diversos ins-truments -de planejament i ordenacióterritorial, i d'anàlisi ambiental- empratshabitualment en la gestió quotidiana, alconjunt d'eines de què disposem, amb lafinalitat que els instruments emprats enaquests processos esdevinguin eineseficaces per avançar cap a modelslocals més sostenibles, més lògics, méseconòmics i, per tant, més sanamentcompetitius.

Albert de Pablo, Arquitecte urbanistaBarcelona, octubre de 2000

15

17

ELS PROCESSOS D'AGENDA 21 LOCALA CATALUNYA. 01

Vicenç SuredaBiòleg

Cap del Servei de Medi Ambient de la Diputació de BarcelonaCap de la Secretaria Tècnica de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, de Barcelona

Presentació

� Les particularitats del procés aCatalunya

A Catalunya, un mínim de seixantamunicipis han iniciat ja un procés siste-màtic d'Agenda 21 local. Molts han culminat la primera fase d'ela-boració de l'auditoria ambiental munici-pal, que inclou la posada a punt d'un plad'acció per avançar en el camí del des-envolupament sostenible. En aquests moments, l'experiència cata-lana és un referent en el panoramaeuropeu, i presenta un conjunt de parti-cularitats metodològiques que estansent incorporades, amb rapidesa, a laresta de l'Estat i en altres països de laUnió Europea.

Aquestes particularitats són, bàsica-ment, dues:

� Situar, a l'inici del procésd'Agenda 21, una rigorosa anàlisiterritorial i del funcionament delsistema municipal elaborada perun equip pluridisciplinari mixt -Administració local i tècnics inde-pendents -.

� Elaborar i desplegar una propostade planificació detallada a partird'un conjunt d'eixos estratègics.

I comptant, des del començament, ambun pla de participació i implicació delsagents econòmics i socials del municipi,que presideix tot el procés.

En realitat estem parlant, doncs, d'unamodalitat de planificació estratègicamunicipal que pretén anar avançant enel camí del desenvolupament sostenible.

01.01Catalunya i el procésd'Agenda 21 local.

Barcelona

Tarragona

EL DESGAST DE LES PARAULES: el cas de la planificació sostenible 02

Agàpit BorràsArquitecte

Introducció

L'escriptor Manuel Vázquez Montalbándeia, en un article, que totes les parau-les tenen la seva història, que les hamodelades i els ha donat la seva imatgeamb el pas del temps.

En relació amb el socialisme i el comu-nisme, opinava que en el futur s'hauriende buscar altres paraules per referir-se aaquests conceptes: la història, el pas deltemps i el poder els han deformat.Els setanta anys de govern de la URSSi el govern de la social-democràcia ale-manya (SPD) - per posar dos exemplessignificatius - han modificat aquellsobjectius de "fer un home nou" i de"transformar la societat", seguint la ter-minologia socialista. La burocratització del poder, la pèrduade llibertats i un afany per presentar-secom a bons gestors de l'economia demercat han estat elements decisius quehan modificat les propostes inicials d'a-quests dos moviments socials.

Què passa si fem l'exercici amb el "des-envolupament sostenible"? Quina és la història d'aquestes parau-les?

Els anys seixanta

El moviment ecologista als EUA

Allan Schnaiberg explica les raons perles quals en la dècada dels anys seixan-ta sorgeix el moviment ecologista entrela joventut nord-americana:

� El moviment dels drets civilsarrossega moltes persones a inte-ressar-se per les qüestions públi-

02.01La Vall Fosca.Pirineu.

23

EL PLA GENERAL DE SABADELL,1993: El Pla Parcial de Can Llong 10

Isabel MeléndezArquitecta

Gerent de l'Organització Especial de Gestió de Can Llong,a l'Ajuntament de Sabadell,

dedicada a tasques de planificació i gestió del territori.

La ciutat de Sabadell

La ciutat de Sabadell està inclosa en laregió metropolitana. Com la resta de ciutats de la segonacorona -Mataró, Granollers, Terrassa,Vilafranca i Vilanova- no ha estat engoli-da encara pel continu urbà barceloní,que ha desdibuixat les ciutats de la pri-mera corona. La superfície del terme municipal és de36,8 Km2 i, en aquests moments, lapoblació és de 183.000 habitants. La distribució de la població activa estàquasi equilibrada entre la indústria i elsserveis, essent l'activitat agrícola resi-dual. Té característiques de subcentremetropolità.

La ciutat és un assentament en unaplana lleugerament inclinada cap a mar,situada entre el riu Sec i el riu Ripoll.Aquest últim és un element topogràficrellevant, i ha estat determinant per a laciutat: a banda dels horts, els molins fariners,paperers i tèxtils utilitzaren el riu;aquests últims fins a l'aparició delvapor, que possibilità que la indústriallanera s'instal·lés a l'eixample i la ciutattingués un desenvolupament notable ala segona meitat del segle XIX.

A partir de la postguerra, la poblaciós'incrementa enormement, a causa de laimmigració de mà d'obra barata proce-dent de les regions més pobres de lapenínsula. Això produeix assentaments d'autocons-trucció a la perifèria de la ciutat, sensecap estructura i sense serveis urbanscom passa a moltes ciutats deCatalunya. Durant les inundacions de 1962, elRipoll es desborda i es posa de manifest

99

10.01Pla General de Sabadell.1993.

de manera dramàtica el caràcter inade-quat de molts d'aquests assentamentsmarginals. A partir d'aquesta data es construeixenels polígons de l'obra sindical i els plansparcials d'alta densitat, però segueixenexistint assentaments inadequats.

El 1978, quan s'aprova el Pla comarcal,Sabadell era una ciutat sense equipa-ments i mancada de serveis urbanísticsen molts barris. L'any 1979, el primer ajuntament demo-cràtic es troba amb la necessitat d'inte-grar socialment la ciutat, d'urbanitzar elsbarris, i de construir equipaments i habi-tatges dignes. D'altra banda, la crisi del tèxtil obliga areplantejar-se la diversificació de lesactivitats econòmiques. Exemples emblemàtics de les actua-cions dutes a terme són, d'una banda,l'operació “Eix Macià”, que permet obte-nir el Parc Catalunya i urbanitzar ungran eix d'activitats terciàries i, d'altrabanda, els habitatges de la plaçad'Espanya.

El 1988, es planteja la necessitat dereflexionar sobre el conjunt de la ciutat, ide fer la revisió del Pla general.

L'exposició

En aquesta exposició es pretén fer unrecorregut que va des del Pla generalfins a la construcció d'un dels barris quepreveu, Can Llong, posant de manifestles consideracions i les mesures

ambientals que s'han tingut en compteen cadascuna d'aquestes escales delprojecte.

Per poder valorar la importància delsvalors de sostenibilitat incorporats en elsdiversos instruments, cal tenir en compteels diferents moments en què es varenredactar els diferents projectes.

La seqüència és:

� Redacció del Pla general: 1988-1993(aprovació definitiva, desembre de1993).

� Redacció del Pla parcial de CanLlong: 1994 (aprovació definitiva,gener de 1995).

� Projecte d'urbanització de la 1aetapa: 1997.

� Projecte d'urbanització de la 2a i 3aetapa: 1999.

El Pla general de Sabadell. Els aspectes ambientals

� Antecedents

Les reflexions i les propostes del Plageneral estan presidides per la necessi-tat de conservar, revaloritzar i utilitzarsocialment l'espai lliure no urbanitzat.Aquesta actitud arrenca a mitjan delsanys 80, i en aquests anys es manifestaconcretament en dos aspectes:

� La reconsideració del valor dels sòlsindustrials propers al riu Ripoll.

10.02El barri de Can Llong I

la ciutat construïda.

100

Conclou en una modificació del Plade 1978 que redueix el sòl urbanitza-ble, delimitant els àmbits construïblespràcticament als que ja estavenconstruïts, ajustant-ne els usos, pro-jectant el sanejament de les aigüesresiduals i l'endegament del riu, ifixant normativament la reserva i pro-tecció dels sòls destinats a l'horta tra-dicional i recreativa.

� La preocupació pel Rodal, que esposa de manifest amb la signatura del'anomenat Protocol del Rodal elmarç de 1987, entre l'Ajuntament deSabadell i la Unió de Pagesos.Posteriorment s'ha anat ampliant elnombre de membres, amb la incorpo-ració d'altres entitats ecologistes:Unió Excursionista de Sabadell, UES,ADENC, i FAV.

La reflexió sobre els aspectes d'equilibriterritorial i de respecte al medi, conside-rant el sòl no construït en positiu, conti-nua i s'accentua en la redacció del Plageneral, i es manifesta, expressament,en la fixació dels objectius.

� Els objectius ambientals

Els objectius mediambientals que esproposen en el Pla general de 1993 sónde dos tipus:

� Els que afecten el consum de sòl ila protecció dels sòls lliures periur-bans.

� Els que es refereixen als usos de laciutat construïda.

� Els objectius relatius al sòl

� Contribuir a reequilibrar el territori dela regió metropolitana des de l'orde-nació del territori municipal, a fi depoder obtenir un sistema d'espais lliu-res d'escala metropolitana, entre elsassentaments de les ciutats.

� Establir límits al creixement, reduintla densitat de població prevista enl'anterior planejament: es passa d'una previsió de 350.000habitants el 1978, a 266.000 el1993.

Això es tradueix en:

� La desclassificació de part delssòls classificats d'urbanitzable pro-gramat.

� La disminució de les densitats enels sòls urbans i urbanitzables,negociant amb els propietaris delsòl i amb l'objectiu d'aconseguir,en el cas dels sectors de sòlsurbanitzables, que les peces desòl periurbà immediates a aquells,siguin de titularitat municipal.

� L'elecció de tipologies denses performalitzar la ciutat, en contraposi-ció a la ciutat extensa.

� Les previsions per a la renovacióde la ciutat construïda.

� Considerar i tractar el sòl periurbàcom a espai de ciutat, social i, pertant, habitable. Per tant, definir els usos per a aque-lles peces, d'acord amb les sevescaracterístiques, i protegir-los normati-vament mitjançant la seva qualificacióde sistemes, en el cas dels sòls mésfràgils davant dels usos inadequats.

En conseqüència, d'acord amb la titula-ritat i d'acord amb les característiquesdel sòl, els espais lliures periurbansqueden qualificats de la manerasegüent: (quadre nº 10.03).

Això significa que la superfície del sòllliure periurbà representa el 32,8% delsòl del municipi. Si hi afegim els sistemes d'espais lliuresen sòl urbà i urbanitzable, 446,76 ha, elpercentatge és de prop del 46,65%, i enresulta per habitant 64,54 m2 d'espai noconstruït. Per conèixer el coeficient d'ocupació glo-bal del sòl municipal, és a dir, els m2 desòl ocupat per l'edificació/m2 de sòl lliu-re, caldria afegir-hi tot l'espai lliure urbàde titularitat privada.

� El tractament dels usos en el sòl urbà

El Pla general introdueix una regulació

101

Sistemes 579,00 ha.

� Parcs periurbans 245,50� Parcs de valor

ecologicopaisatgístic 116,90� Parcs agrícoles 216,60

10.03

dels usos i les activitats que es basa enl'impacte que té cadascuna de les activi-tats respecte al seu entorn.

� Les mesures ambientals en el Pla parcial de Can Llong

L'objectiu prioritari del Pla parcial de CanLlong és la creació d'un barri: aconseguir l'assentament d'una comuni-tat humana, en unes condicions físiquesque en permetin la integració a la ciutat,i que, al mateix temps, incorporin mesu-res de respecte al medi.

� En el polígon I, es reserva el 52,63%del sostre per a habitatges de protec-ció oficial.

De la resta de sostre residencial, el22,63% és per a habitatges en règimtaxat, i el 24,74% per a habitatges apreu lliure. Això ofereix la possibilitat d'accedir aun habitatge digne a persones ambpocs recursos i, al mateix temps,fomenta que el barri disposi de diver-sificació social.

� El barri projectat és un barri que dis-posa d'elements que permeten queformi part de la ciutat. Compta amb uns elements d'escalamés gran que la del mateix barri,com són: la ronda d'Europa, com unelement de relació viària; el Parc deles Aigües, de 6,4 ha; la futura esta-ció de Renfe, que donarà servei a

102

PLA PARCIAL DE CAN LLONG Distribució del sòl

SUPERFÍCIE TOTAL

� Sòl públic

Total de sòl públic

� Sòl privat

Total de sòl privat

� Nombre màxim d'habitatges

� Densitat Ha.

� Relació de m2 de sòl públic per habitants

Total de sòl públic per habitant

a. Parcs i placesb. Equipaments c. Vialsd. Ferroviari

a. Residencialb. Dotacions privades

a. Parcs i placesb. Equipaments c. Vialsd. Ferroviari

m2642.745

145.19296.270

162.03216.242

418.736

185.43937.570

223.009

3.198

49,75

14,509,60

16,201,60

41,97

%100.00

22,5915,0025,21

2,50

65.30

28,855,85

34,70

PLA PARCIAL CAN LLONG Sostre edificable

� Sostre residencial

� Sostre comercial

� Sostre de dotacions privades

Total de sostre

� Índex d'edificabilitat bruta privada

� Índex d'edificabilitat neta residencial

� Índex d'edificabilitat dotacions privades

341.100

28.046

28.701

369.801

0,62

1,99

0,80

m2

m2

m2

m2

m2/m2

m2/m2

m2/m210.05

10.04

tota la zona nord-oest de la ciutat; iles instal·lacions del Club NatacióSabadell. Són, aquests, uns elements funcio-nals que permetran la integració delnou barri a la ciutat i n'ofereixen, pertant, les condicions materials per a lapertinença.

� Des del punt de vista de la forma, elbarri ofereix una diversitat tipològica,però bàsicament es tracta d'edifica-cions en alçada que permeten dispo-sar de sòl lliure públic i privat, i com aresultat d'un teixit esponjat. La diferent grandària de les promo-cions i la possibilitat d'actuació dediferents gestors, promotors, coopera-tives, i l'empresa municipal d'habitat-ge, poden permetre una diversificacióen l'arquitectura, fugint d'aquellsmodels uniformes d'altres èpoques.

� Des del punt de vista del respecte i laintegració en el paisatge, en el barri, amés del Parc de les Aigües, quedainclòs el torrent de la Romeua, quepenetra fins a la ciutat ja existent i queestà en molt bon estat de conservació. La ronda d'Europa es transforma enun pont de 72 m de llum per salvar-lo.

� La construcció d'un equipament per aserveis ambientals, que acollirà lacentral de recollida pneumàtica d'es-combraries, i un punt blau.

� Les mesures ambientals en elsprojectes d'urbanització

Fins ara s'han redactat dos projectesd'urbanització que inclouen únicamentobres de viari i estructurals: el cobriment de 112 m de la línia del trenBarcelona - Manresa, el pont de 72 mde llum que salva el torrent de laRomeua, i el petit pontó que cobreix eltorrent de la Roureda.

Actualment, estan finalitzant les obresdel projecte corresponent a la primeraetapa.

El projecte de la segona i tercera etapaestà adjudicat, i l'inici està previst per almes d'abril vinent. Inclou una part de vials no inclosos en elsector, que connecten amb la resta de laciutat.

Les mesures que s'hi han incorporat sónles següents:

� El disseny dels carrers prioritzant l'úsper a vianants i ciclistes en detrimentdel cotxe, tal com queda reflectit enel quadre de més avall.

� El disseny d'un recorregut de bicicle-tes connectat al de la ciutat, quepermet desplaçar-se per tot el barri,utilitzant aquest mitjà.

� La recollida pneumàtica d'escombra-ries, amb dues fraccions.

103

10.06El Pla Parcial deCan Llong.

� La instal·lació de làmpades de ledsde baix consum energètic en elssemàfors.

� La regulació del flux lumínic de l'en-llumenat públic.

� La reutilització de l'aigua deRibatallada - no potable - per al reg.

El total de la superfície viària que s'had'urbanitzar és de 163.385 m2, i elsseus usos són els següents: (quadre nº10.07)

� Les mesures ambientals en elsedificis

L'Ajuntament de Sabadell disposa del13,65% dels solars que s'han de cons-truir, i que seran adjudicats mitjançantconcurs. S'està redactant el plec de condicionsper als concursos corresponents a l'habi-tatge taxat, i la valoració de les oferteses farà tenint en compte les mesuresd'estalvi energètic tant passives -aïlla-ment tèrmic, orientacions de les edifica-cions, etc.-, com actives -plaques solars,mecanismes d'estalvi d'aigua, etc.

D'altra banda, les ordenances fiscalsmunicipals de l'any 2000 contemplenuna subvenció de fins al 95% de l'impostsobre construccions en cas de l'ús d'e-nergies alternatives en els edificis ques'han de construir.

104

10.08El carrer d’Estrasburg

a Can Llong, Sabadell.

1ª etapaSuperfície per als vianants i l'arbrat 47.432 60,8Superfície per als ciclistes 3.855 4,9Superfície per a la circulació il'aparcament de vehicles 26.777 34,3

2ª y 3ª etapesSuperfície per als vianants i l'arbrat 52.797 61,9Superfície per als ciclistes 5.269 6,2Superfície per a la circulació i l'aparcament de vehicles 27.255 31,9

TotalsSuperfície per als vianants i l'arbrat 100.229 61,3Superfície per als ciclistes 9.124 5,6Superfície per a la circulació i l'aparcament de vehicles 54.032 33,1

Total 163.385 100

USOS DEL TOTAL DE SUPERFÍCIE VIARIA m2 %

10.07