PPllaa ddee ggeessttiióó de ell d di isst trriccte de...
42
Annex XII Recursos subterranis en règim d’explotació P P l l a a d d e e g g e e s s t t i i ó ó d d e e l l d d i i s s t t r r i i c c t t e e d d e e c c o o n n c c a a f f l l u u v v i i a a l l d d e e C C a a t t a a l l u u n n y y a a
Transcript of PPllaa ddee ggeessttiióó de ell d di isst trriccte de...
Annex XII
Recursos subterranis en règim
d’explotació
PPllaa ddee ggeessttiióó
ddeell ddiissttrriiccttee ddee
ccoonnccaa fflluuvviiaall ddee
CCaattaalluunnyyaa
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
3
ÍNDEX
ANNEX XII. Explotació dels recursos subterranis .......................................................... 5
ANNEX XII.1. Plantejament general de l’avaluació ................................................... 5
ANNEX XII.2. Els recursos disponibles en règim d’explotació .................................. 7
ANNEX XII.3. Extraccions i balanç d’aigües subterrànies. Situació de l’any 2007 ...12
ANNEX XII.4. Balanç hídric de les masses d’aigua subterrània en règim
d’explotació. Situació de l’any 2015 ..................................................34
ANNEX XII.5. Situació en l’any 2027 .......................................................................44
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
4
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
5
ANNEX XII. EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS SUBTERRANIS
ANNEX XII.1. Plantejament general de l’avaluació
La determinació dels recursos hídrics subterranis com a part integrant dels recursos d’una
conca hidrogràfica s’ha desenvolupat en l’apartat 2.4 i en l’annex VII del Pla de gestió, i
inclouen el plantejament conceptual i metodològic. El càlcul es fonamenta en el balanç
hidrològic anual de les entrades i sortides d’aigua de les masses d’aigua subterrània en
condicions de flux natural, és a dir, sense les afeccions dels usos de l’aigua associats a
les activitats humanes.
En aquest cas, s’ha considerat com a recurs natural disponible la fracció del recurs
susceptible d’ésser aprofitada des del medi subterrani una vegada preservades les
servituds ambientals vinculades al manteniment dels ecosistemes dels cursos
superficials, estanys o zones humides, així com per evitar la intrusió marina als aqüífers
litorals.
L’assignació dels recursos hídrics per als diferents usos, objecte central del capítol 4 del
pla, marca com a objectiu principal l’assoliment de garanties suficients en el servei dels
diferents usos, fet que comporta implícitament l’explotació sostenible dels aqüífers pel
que fa a les aigües subterrànies. Les extraccions d’aigua corresponents suposen canvis
significatius en el règim natural dels aqüífers i les masses d’aigua subterrània, de manera
que ha estat necessari completar i ajustar els balanços presentats en l’apartat 2.4 del Pla
de gestió amb els elements específics associats a les activitats antròpiques. S’han
considerat com a principals:
■ Retorns de reg i/o pèrdues de xarxa: considerats com a entrades d’aigua
suplementàries a l’aqüífer, derivats dels cabals no consumits pels diferents
usos d’aigua i que arriben de manera difusa a partir dels retorns de reg i/o de
les pèrdues a les xarxes tant d’abastament com de sanejament, estimades en
diversos estudis previs de caracterització hidrogeològica.
■ Extraccions: constitueixen la principal sortida d’aigua dels aqüífers per a les
activitats antròpiques i són la causa principal dels desequilibris causats per
l’explotació, respecte a la situació en règim natural. El conjunt de les
extraccions d’abastament s’ha establert a partir de l’anàlisi dels inventaris
realitzats en 2003 amb motiu del Pla d’abastament de Catalunya, revisades en
la major part dels casos amb actualitzacions parcials fins al 2007. Les
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
6
extraccions industrials s’han obtingut de fonts tributàries pròpies de l’Agència,
corresponents majoritàriament a l’any 2006, mentre que les agrícoles
provenen dels estudis de la demanda de 2007 (vegeu l’annex XI) pel que fa a
parcel·les i municipis, aplicant a les diferents masses d’aigua subterrània les
agrupacions d’extraccions en base a les superfícies associades.
El resultat del balanç entre entrades i sortides de cada massa d’aigua, amb la
consideració d’aquests factors d’origen antròpic, constitueix l’indicador de referència de
l’estat quantitatiu i de la sostenibilitat de l’explotació:
■ Un balanç positiu (recursos superiors a les extraccions, de mitjana)
representa, en principi, un bon estat quantitatiu de la massa subterrània,
mentre que el volum “excedent” que resulta es pot interpretar com l’aportació
dels aqüífers al medi superficial, on poden ajudar a cobrir altres usos i/o
contribuir a un millor estat general de la conca (més enllà del compliment
estricte dels cabals de manteniment). Cal tenir present, però, que tot i que una
massa d’aigua tingui un balanç positiu, poden existir problemes localitzats amb
afeccions piezomètriques que acabin donant lloc a problemes (locals) de
disponibilitat. Aquests efectes són més probables, lògicament, com més
extensa i heterogènia sigui la massa. Aquesta anàlisi, per tant, només ofereix
una visió general de les masses, i no una informació detallada de cadascuna
d’elles.
■ Un balanç negatiu (recursos inferiors a les extraccions, de mitjana) suposa un
dèficit i una senyal d’alarma indicadora d’extraccions d’aigua no sostenibles a
mig i llarg termini.
En qualsevol cas, cal tenir en compte que és la reiteració d’un resultat en anys
successius, és a dir, la tendència, el que permet dictaminar l’estat quantitatiu de la
massa.
Cal precisar, però, que la referència normativa de l’estat quantitatiu de les masses
subterrànies és el nivell o cota piezomètrica de l’aigua als aqüífers. De totes maneres,
resulta evident que les depressions piezomètriques que poden comportar el mal estat
d’una massa són sempre induïdes per unes extraccions excessives que poden donar lloc
a un balanç negatiu, la qual cosa vol dir que el balanç és una mesura indirecta de l’estat.
Malgrat que el tancament d’un balanç resulta més complex que el control piezomètric, la
incorporació progressiva dels models numèrics en la gestió dels aqüífers facilita la labor i
pot fer els balanços hidràulics més efectius en el control quantitatiu de les masses
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
7
d’aigua subterrània. D’altra banda, aquesta anàlisi no inclou aspectes de la valoració de
l’estat químic, que en alguns casos pot ser induït per una mal estat quantitatiu.
ANNEX XII.2. Els recursos disponibles en règim d’explotació
La determinació dels recursos disponibles en règim d’explotació dels aqüífers, seguint els
criteris exposats en l’apartat anterior, s’ha efectuat sumant com a entrades d’aigua
suplementàries a les provinents de la infiltració de pluja i rius i entrades laterals d’altres
masses, els retorns de reg i les pèrdues de les xarxes d’abastament i de sanejament. En
l’avaluació efectuada, aquests dos últims factors sumen 108,3 hm3 en el conjunt de
masses d’aigua subterrània i representen la modificació més important introduïda per les
activitats antròpiques, tot i que, com és d’esperar, no tenen una distribució homogènia i
es concentren en determinades masses.
Els resultats obtinguts per a cadascuna de les masses subterrànies de les conques
internes de Catalunya es mostren en la Taula XII–1, que a més dels recursos per any
normal o de mitjana (objecte principal de l’avaluació), incorpora com a referència els
recursos d’un any sec.
El càlcul de l’any sec permet completar la visió de l’anàlisi en termes exclusivament de
mitjanes i s’ha efectuat aplicant un percentatge de reducció en els següents fluxos: les
entrades totals d’aigua de les masses subterrànies, les transferències cap a altres
masses i les sortides a mar. El coeficient reductor és el mateix per als fluxos d’una
mateixa massa i proporcional als decreixements percentuals de les precipitacions,
d’acord amb les observacions del registre històric. Aquest any sec, força extrem, no es
pot referir a un any concret, atès que la variabilitat climàtica del país no ho facilita (no hi
ha coincidència de sequeres entre uns i altres àmbits), de manera que el percentatge
aplicat és de 0,8 respecte a les entrades i transferències de mitjana en aquelles masses
d’àmbits o influències pirinenques, amb un règim pluviomètric similar i homogeni, i de 0,6
en la resta de masses.
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
8
Taula XII–1 Recursos subterranis disponibles en règim d'extracció en un any normal i en un any sec.
Situació en l'any 2007 a les masses d’aigua subterrània del districte de conca fluvial de
Catalunya. Font: elaboració pròpia.
MA
SS
A
TO
PO
NÍM
IA
ENTRADES SUBTERRÀNIES SORTIDES
SUBTERRÀNIES
RE
CU
RS
SU
BT
ER
RA
NI
DIS
PO
NIB
LE
EN
AN
Y
NO
RM
AL
(h
m3/a
ny
)
RE
CU
RS
SU
BT
ER
RA
NI
DIS
PO
NIB
LE
EN
AN
Y S
EC
(hm
³/a
ny
)
EN
TR
AD
A P
LU
JA
(h
m3/a
ny
)
EN
TR
AD
ES
RIU
(h
m3/a
ny
)
EN
TR
AD
ES
LA
TE
RA
LS
(h
m3/a
ny
)
EN
TR
AD
ES
PE
R R
ET
OR
N D
E R
EG
AD
IU
(hm
3/a
ny
)
EN
TR
AD
ES
PE
R
PÈ
RD
UE
S D
E X
AR
XE
S
(hm
3/a
ny
)
TO
TA
L E
NT
RA
DE
S E
N A
NY
NO
RM
AL
(hm
3/a
ny)
TO
TA
L E
NT
RA
DE
S E
N A
NY
SE
C
(hm
3/a
ny
)
TR
AN
SF
ER
ÈN
CIA
AL
TR
ES
MA
SS
ES
(h
m3/a
ny
)
DE
MA
ND
A A
MB
IEN
TA
L (
hm
3/a
ny
)
SO
RT
IDE
S A
M
AR
(h
m3/a
ny)
TO
TA
L S
OR
TID
ES
EN
AN
Y N
OR
MA
L (
hm
3/a
ny
) 1
Conca alta del Freser i del Ter
252,
7 0,0 0,0 0,0 0,0
252,
7 202,2 0,00
91,5
0 0,0 91,5
161,
2
110,
7
2 Conca alta del Fluvià
88,9 0,0 0,0 0,0 0,0 88,9 53,4 83,0
0 3,00 0,0 86,0 2,9 0,6
3 Conca alta de la Muga
41,6 0,0 0,0 0,0 0,0 41,6 33,3 0,00 17,3
0 0,0 17,3 24,3 16,0
4
Al·luvials de l’Albera i Cap de Creus
0,3 2,0 0,5 0,0 0,1 2,9 1,7 0,00 0,00 1,0 1,0 1,9 1,1
5
Conca alta del Cardener i del Llobregat
119,
8 0,0 0,0 0,0 0,0
119,
8 95,9 0,00
62,0
0 0,0 62,0 57,8 33,9
6 Empordà 36,7 29,7 5,0 2,7 3,0 77,1 61,6 12,0
0 0,00 0,0 12,0 65,1 52,0
7 Paleògens del Baix Ter
6,7 0,0 0,0 0,0 0,0 6,7 4,0 0,00 0,00 1,0 1,0 5,7 3,4
8 Banyoles 39,2 0,0 81,
0 1,1 0,5
121,
8 97,5 5,00
23,4
0 0,0 28,4 93,4 70,1
9
Fluviovol-cànic de la Garrotxa
28,5 3,2 5,0 0,6 0,1 37,4 29,9 1,20 5,00 0,0 6,2 31,2 24,0
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
9
MA
SS
A
TO
PO
NÍM
IA
ENTRADES SUBTERRÀNIES SORTIDES
SUBTERRÀNIES
RE
CU
RS
SU
BT
ER
RA
NI
DIS
PO
NIB
LE
EN
AN
Y
NO
RM
AL
(h
m3/a
ny
)
RE
CU
RS
SU
BT
ER
RA
NI
DIS
PO
NIB
LE
EN
AN
Y S
EC
(hm
³/a
ny
)
EN
TR
AD
A P
LU
JA
(h
m3/a
ny
)
EN
TR
AD
ES
RIU
(h
m3/a
ny
)
EN
TR
AD
ES
LA
TE
RA
LS
(h
m3/a
ny
)
EN
TR
AD
ES
PE
R R
ET
OR
N D
E R
EG
AD
IU
(hm
3/a
ny
)
EN
TR
AD
ES
PE
R
PÈ
RD
UE
S D
E X
AR
XE
S
(hm
3/a
ny
)
TO
TA
L E
NT
RA
DE
S E
N A
NY
NO
RM
AL
(hm
3/a
ny)
TO
TA
L E
NT
RA
DE
S E
N A
NY
SE
C
(hm
3/a
ny
)
TR
AN
SF
ER
ÈN
CIA
AL
TR
ES
MA
SS
ES
(h
m3/a
ny
)
DE
MA
ND
A A
MB
IEN
TA
L (
hm
3/a
ny
)
SO
RT
IDE
S A
M
AR
(h
m3/a
ny)
TO
TA
L S
OR
TID
ES
EN
AN
Y N
OR
MA
L (
hm
3/a
ny
)
10
Plana de Vic-Collsaca-bra
107,
4 5,0 0,0 0,2 5,0
117,
6 94,1 3,00
22,3
0 0,0 25,3 92,3 69,4
11
Al·luvials de la depressió central i aqüífers locals
1,9 6,2 0,0 0,1 0,0 8,1 6,4 0,00 0,00 0,0 0,0 8,1 6,4
12
Prelitoral Castellar de Vallès-La Garriga-Centelles
10,5 1,5 4,0 0,1 0,1 16,2 9,7 0,00 4,00 0,0 4,0 12,2 5,7
13 Montseny-Guilleries
89,8 0,0 0,0 0,3 0,0 90,1 72,1 18,9
0
33,0
0 0,0 51,9 38,2 24,0
14 La Selva 23,9 5,0 10,
0 5,2 2,5 46,6 37,3 0,20
17,5
0 0,0 17,7 28,9 19,6
15
Al·luvials de la baixa Costa Brava
2,2 4,7 1,0 0,0 1,5 9,4 5,6 0,00 0,00 3,0 3,0 6,4 3,8
16 Al·luvials del Vallès
9,2 20,7 0,0 1,6 4,0 35,5 21,3 0,00 0,00 0,0 0,0 35,5 21,3
17
Detrític neogen i quaterna-ri de Terrassa
5,6 0,0 0,0 0,3 0,3 6,2 3,7 0,00 0,00 0,0 0,0 6,2 3,7
18 Maresme 22,4 10,0 0,0 2,4 10,0 44,8 26,9 0,00 0,00 11,
8 11,8 33,0 19,8
19 Gaià-Anoia
21,4 0,0 0,0 0,0 0,0 21,4 12,8 0,00 6,50 0,0 6,5 14,9 6,3
20
Bloc del Gaià-Sant Martí Sarroca-Bonastre
19,7 7,4 0,0 0,0 0,0 27,1 16,3 13,4
0 5,00 0,0 18,4 8,7 3,2
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
10
MA
SS
A
TO
PO
NÍM
IA
ENTRADES SUBTERRÀNIES SORTIDES
SUBTERRÀNIES
RE
CU
RS
SU
BT
ER
RA
NI
DIS
PO
NIB
LE
EN
AN
Y
NO
RM
AL
(h
m3/a
ny
)
RE
CU
RS
SU
BT
ER
RA
NI
DIS
PO
NIB
LE
EN
AN
Y S
EC
(hm
³/a
ny
)
EN
TR
AD
A P
LU
JA
(h
m3/a
ny
)
EN
TR
AD
ES
RIU
(h
m3/a
ny
)
EN
TR
AD
ES
LA
TE
RA
LS
(h
m3/a
ny
)
EN
TR
AD
ES
PE
R R
ET
OR
N D
E R
EG
AD
IU
(hm
3/a
ny
)
EN
TR
AD
ES
PE
R
PÈ
RD
UE
S D
E X
AR
XE
S
(hm
3/a
ny
)
TO
TA
L E
NT
RA
DE
S E
N A
NY
NO
RM
AL
(hm
3/a
ny)
TO
TA
L E
NT
RA
DE
S E
N A
NY
SE
C
(hm
3/a
ny
)
TR
AN
SF
ER
ÈN
CIA
AL
TR
ES
MA
SS
ES
(h
m3/a
ny
)
DE
MA
ND
A A
MB
IEN
TA
L (
hm
3/a
ny
)
SO
RT
IDE
S A
M
AR
(h
m3/a
ny)
TO
TA
L S
OR
TID
ES
EN
AN
Y N
OR
MA
L (
hm
3/a
ny
)
21
Detrític neogen del Baix Penedès
2,6 1,3 4,0 0,0 0,0 7,9 4,8 0,50 0,00 0,0 0,5 7,4 4,5
22
Al·luvials del Penedès i aqüífers locals
3,0 2,0 1,4 0,0 0,0 6,4 3,8 0,00 0,00 0,0 0,0 6,4 3,8
23 Garraf 36,3 6,5 12,
6 0,3 1,0 56,7 34,0 2,10 0,00
22,
5 24,6 32,1 19,3
24 Baix Francolí
7,1 15,0 16,
3 2,4 1,8 42,6 25,6 3,30 0,00
10,
0 13,3 29,3 17,6
25 Alt Camp 13,0 4,5 6,8 3,7 2,7 30,7 18,4 6,30 0,00 0,0 6,3 24,4 14,6
26 Baix Camp
15,9 25,0 6,5 3,8 2,8 54,0 32,4 10,0
0 0,00
10,
0 20,0 34,0 20,4
27 Prades-Alt Francolí
27,7 0,0 0,0 0,0 0,0 27,7 16,6 5,50 6,00 0,0 11,5 16,2 7,3
28
Llaberia-Prades meridio-nal
23,8 0,0 0,0 0,0 0,0 23,8 14,3 6,50 3,50 0,0 10,0 13,8 6,9
32
Fluviodel-taic del Fluvià-Muga
9,9 10,1 7,8 6,4 0,7 35,0 21,0 0,00 1,00 11,
0 12,0 23,0 13,4
33 Fluviodel-taic del Baix Ter
12,0 16,0 4,2 3,0 1,8 37,0 22,2 0,00 0,00 10,
0 10,0 27,0 16,2
34
Al·luvials de l’alta i mitjana Tordera
7,1 5,7 1,0 0,0 0,7 14,5 8,7 2,00 0,00 0,0 2,0 12,5 7,5
35
Al·luvials de la baixa Tordera i delta
9,1 22,3 3,0 0,5 1,4 36,3 21,8 0,00 0,00 6,0 6,0 30,3 18,2
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
11
MA
SS
A
TO
PO
NÍM
IA
ENTRADES SUBTERRÀNIES SORTIDES
SUBTERRÀNIES
RE
CU
RS
SU
BT
ER
RA
NI
DIS
PO
NIB
LE
EN
AN
Y
NO
RM
AL
(h
m3/a
ny
)
RE
CU
RS
SU
BT
ER
RA
NI
DIS
PO
NIB
LE
EN
AN
Y S
EC
(hm
³/a
ny
)
EN
TR
AD
A P
LU
JA
(h
m3/a
ny
)
EN
TR
AD
ES
RIU
(h
m3/a
ny
)
EN
TR
AD
ES
LA
TE
RA
LS
(h
m3/a
ny
)
EN
TR
AD
ES
PE
R R
ET
OR
N D
E R
EG
AD
IU
(hm
3/a
ny
)
EN
TR
AD
ES
PE
R
PÈ
RD
UE
S D
E X
AR
XE
S
(hm
3/a
ny
)
TO
TA
L E
NT
RA
DE
S E
N A
NY
NO
RM
AL
(hm
3/a
ny)
TO
TA
L E
NT
RA
DE
S E
N A
NY
SE
C
(hm
3/a
ny
)
TR
AN
SF
ER
ÈN
CIA
AL
TR
ES
MA
SS
ES
(h
m3/a
ny
)
DE
MA
ND
A A
MB
IEN
TA
L (
hm
3/a
ny
)
SO
RT
IDE
S A
M
AR
(h
m3/a
ny)
TO
TA
L S
OR
TID
ES
EN
AN
Y N
OR
MA
L (
hm
3/a
ny
)
36
Baix Besòs i Pla de Barcelo-na
1,3 13,8 6,6 0,2 18,3 40,2 24,1 10,7
0 0,00 3,5 14,2 26,0 15,6
37 Cubeta d’Abrera
0,6 18,1 4,4 0,2 0,1 23,4 14,0 1,60 0,00 0,0 1,6 21,8 13,1
38
Cubeta de Sant Andreu i
Vall Baixa del Llobregat
3,3 15,7 17,
4 0,2 0,1 36,7 22,0 9,30 0,00 0,0 9,3 27,4 16,4
39 Delta del Llobregat
5,2 3,8 21,
5 8,0 4,2 42,7 25,6 0,00 2,00
10,
0 12,0 30,7 17,6
Suma 1106
,3
255,
2 220 43,3 62,7
1687
,5 1195
194,
5 303
99,
8
597,
3
1090
,2
707,
4
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
12
Tal com mostra la taula, les entrades d’aigua a les masses subterrànies sumen un total
de 1687,5 hm3 en un any mitjà i 1.195 hm3 en un any sec. Representen uns recursos
subterranis disponibles de 1.090,2 hm3 en un any normal i 707,4hm3 en un any sec. Per
massa d’aigua i any normal-sec, oscil·len entre els 1,9 – 1,1 hm3 de la massa 4 (Al·luvials
de l’Albera i Cap de Creus) i els 161–111 hm3 de la massa 1 (conca alta del Freser i Ter).
ANNEX XII.3. Extraccions i balanç d’aigües subterrànies. Situació de l’any
2007
Les extraccions d’aigües subterrànies com a font de proveïment de les activitats humanes
constitueix la principal sortida d’aigua no natural dels aqüífers. Atesos els diferents usos
considerats en el capítol 3 del Pla de gestió, s’han determinat les extraccions per a
abastament (xarxes urbanes) i els usos industrials i agrícoles.
La quantificació per a les masses d’aigua subterrània del districte de conca fluvial de
Catalunya s’ha establert, en el cas dels abastaments, a partir de l’anàlisi dels inventaris
realitzats el 2003 amb motiu del Pla d’abastament de Catalunya, revisats en la major part
dels casos amb actualitzacions parcials fins al 2007. Les extraccions industrials s’han
obtingut de fonts tributàries pròpies de l’Agència Catalana de l’Aigua, corresponents
majoritàriament a l’any 2006, mentre que les agrícoles provenen dels estudis de la
demanda de 2007 (vegeu l’annex XI) pel que fa a parcel·les i municipis, aplicant a les
diferents masses d’aigua subterrània les agrupacions d’extraccions en funció de les
superfícies associades. Aquestes actualitzacions de les extraccions fan que les
valoracions puguin fer referència a l’any 2007.
Els resultats d’aquestes extraccions agregades per masses d’aigua es mostren en la
Taula XII–2, on també s’avaluen els índexs d’extracció. L’índex d’extracció o d’explotació
d’una massa subterrània és el quocient entre les extraccions i el recurs disponible,
considerat per a l’any mitjà o normal i per a l’any sec, tal com s’han avaluat en l’apartat
anterior. Aquest índex serveix per caracteritzar quantitativament el grau d’explotació dels
recursos globals de la massa, i s’hauria de completar amb estudis detallats de l’evolució
dels nivells piezomètrics en una zona rellevant de la massa.
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
13
Taula XII–2 Extraccions subterrànies en l’any 2007 a les masses d’aigua subterrània del districte de conca fluvial de Catalunya. Font: elaboració pròpia.
MASSA TOPONÍMIA
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY NORMAL (hm
3/any)
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY SEC (hm
3/any)
EXTRACCIONS
ÍNDEX D'EXTRACCIÓ
EN ANY NORMAL
ÍNDEX D'EXTRACCIÓ EN ANY SEC
AB
AS
TA
M.
(hm
3/a
ny
)
AG
RÍC
OL
ES
(hm
3/a
ny
)
IND
US
TR
IAL
S
(hm
3/a
ny
)
TO
TA
LS
(hm
3/a
ny
)
1 Conca alta dels rius Freser i Ter 161,2 110,7 2,3 0,2 0,5 3,0 0,02 0,03
2 Conca alta del Fluvià 2,9 0,6 0,3 1,5 0,0 1,8 0,60 3,18
3 Conca alta de la Muga 24,3 16,0 0,4 0,5 0,1 1,0 0,04 0,06
4 Al·luvials de l’Albera i Cap de Creus 1,9 1,1 1,5 0,0 0,0 1,5 0,79 1,32
5 Conca alta dels rius Cardener i Llobregat
57,8 33,9 0,6 0,3 0,1 1,0 0,02 0,03
6 Empordà 65,1 52,0 3,7 14,8 1,2 19,7 0,30 0,38
7 Paleògens del Baix Ter 5,7 3,4 2,4 1,3 0,4 4,1 0,71 1,19
8 Banyoles 93,4 70,1 0,7 3,6 0,4 4,7 0,05 0,07
9 Fluviovolcànic de la Garrotxa 31,2 24,0 5,6 1,7 4,0 11,2 0,36 0,47
10 Plana de Vic-Collsacabra 92,3 69,4 7,5 4,0 1,0 12,5 0,14 0,18
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
14
MASSA TOPONÍMIA
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY NORMAL (hm
3/any)
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY SEC (hm
3/any)
EXTRACCIONS
ÍNDEX D'EXTRACCIÓ
EN ANY NORMAL
ÍNDEX D'EXTRACCIÓ EN ANY SEC
AB
AS
TA
M.
(hm
3/a
ny
)
AG
RÍC
OL
ES
(hm
3/a
ny
)
IND
US
TR
IAL
S
(hm
3/a
ny
)
TO
TA
LS
(hm
3/a
ny
)
11 Al·luvials de la depressió central i aqüífers locals
8,1 6,4 2,5 0,1 0,6 3,3 0,41 0,51
12 Prelitoral Castellar de Vallès-La Garriga-Centelles
12,2 5,7 3,4 1,5 0,5 5,4 0,44 0,94
13 Montseny-Guilleries 38,2 24,0 2,0 2,8 2,6 7,3 0,19 0,31
14 La Selva 28,9 19,6 5,5 15,8 2,0 23,3 0,81 1,19
15 Al·luvials de la Baixa Costa Brava 6,4 3,8 3,9 0,4 0,3 4,7 0,73 1,22
16 Al·luvials del Vallès 35,5 21,3 2,8 8,1 5,2 16,1 0,45 0,75
17 Detrític neogen i quaternari de Terrassa
6,2 3,7 0,0 0,4 0,3 0,6 0,10 0,17
18 Maresme 33,0 19,8 3,4 14,0 1,8 19,1 0,58 0,96
19 Gaià-Anoia 14,9 6,3 7,9 0,4 0,8 9,1 0,61 1,44
20 Bloc del Gaià-Sant Martí Sarroca- Bonastre
8,7 3,2 3,8 0,9 0,1 4,8 0,55 1,49
21 Detrític neogen del Baix Penedès 7,4 4,5 4,8 1,0 0,4 6,2 0,83 1,39
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
15
MASSA TOPONÍMIA
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY NORMAL (hm
3/any)
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY SEC (hm
3/any)
EXTRACCIONS
ÍNDEX D'EXTRACCIÓ
EN ANY NORMAL
ÍNDEX D'EXTRACCIÓ EN ANY SEC
AB
AS
TA
M.
(hm
3/a
ny
)
AG
RÍC
OL
ES
(hm
3/a
ny
)
IND
US
TR
IAL
S
(hm
3/a
ny
)
TO
TA
LS
(hm
3/a
ny
)
22 Al·luvials del Penedès i aqüífers locals
6,4 3,8 1,2 0,2 0,6 2,0 0,32 0,53
23 Garraf 32,1 19,3 5,9 2,5 1,5 9,9 0,31 0,51
24 Baix Francolí 29,3 17,6 0,9 14,6 1,8 17,3 0,59 0,98
25 Alt Camp 24,4 14,6 2,9 6,8 0,5 10,2 0,42 0,69
26 Baix Camp 34,0 20,4 2,5 25,3 0,8 28,5 0,84 1,40
27 Prades-Alt Francolí 16,2 7,3 1,3 4,9 0,0 6,2 0,39 0,85
28 Llaberia-Prades meridional 13,8 6,9 1,1 8,2 0,1 9,4 0,68 1,37
32 Fluviodeltaic del Fluvià-Muga 23,0 13,4 2,2 16,4 0,9 19,5 0,85 1,46
33 Fluviodeltaic del Baix Ter 27,0 16,2 12,6 12,5 1,6 26,7 0,99 1,65
34 Al·luvials de l’alta i mitjana Tordera 12,5 7,5 2,8 0,2 3,0 6,0 0,48 0,81
35 Al·luvials de la baixa Tordera i delta 30,3 18,2 23,8 5,2 4,8 33,8 1,12 1,86
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
16
MASSA TOPONÍMIA
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY NORMAL (hm
3/any)
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY SEC (hm
3/any)
EXTRACCIONS
ÍNDEX D'EXTRACCIÓ
EN ANY NORMAL
ÍNDEX D'EXTRACCIÓ EN ANY SEC
AB
AS
TA
M.
(hm
3/a
ny
)
AG
RÍC
OL
ES
(hm
3/a
ny
)
IND
US
TR
IAL
S
(hm
3/a
ny
)
TO
TA
LS
(hm
3/a
ny
)
36 Baix Besòs i Pla de Barcelona 26,0 15,6 4,3 0,0 2,2 6,6 0,25 0,42
37 Cubeta d’Abrera 21,8 13,1 16,4 0,2 2,9 19,4 0,89 1,48
38 Cubeta de Sant Andreu i Vall Baixa del Llobregat
27,4 16,4 40,1 0,1 3,8 44,0 0,99 (1) 1,69 (1)
39 Delta del Llobregat 30,7 17,6 3,9 1,0 8,7 13,6 0,99 (1) 1,69 (1)
Suma 1090,2 707,4 186,9 171,4 55,5 413,5 0.36 0.57
(1) Com que les extraccions principals de la massa 38 són els pous de Cornellà, que es troben situats en el límit de la massa 39, i per tant es nodreixen també del recurs de la 39, s’ha
considerat l’avaluació de l’explotació unificada, creuant el recurs disponible conjunt amb les extraccions conjuntes d’ambdues masses.
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
19
Les extraccions d’aigua subterrània sumen un volum total de 413,5 hm3, dels quals el
45% es destina a l’abastament (187 hm3), el 41% a l’agricultura (171 hm3) i el 13% restant
a usos industrials (55.5 hm3), tal com mostra la Figura XII–1. Els recursos disponibles
representen un 38% en un any normal i fins a un 58% en un any sec. La distribució
territorial de les extraccions es mostra en el Mapa XII-1, on cada massa d’aigua
subterrània incorpora el diagrama circular corresponent.
Figura XII–1 Distribució percentual de les extraccions en el conjunt de les masses d’aigua subterrània del
districte de conca fluvial de Catalunya. Font: elaboració pròpia.
45%
41%
13%
Abastament (hm³/any)
Agrícoles (hm³/any)
Industrials (hm³/any)
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
18
Mapa XII–1 Extraccions d’aigua subterrània per masses d’aigua. Font: elaboració pròpia.
Val a dir, però, que les extraccions varien força entre les masses, entre els 1,0 hm3 de la
massa 5 (conca alta del Cardener i Llobregat) i els 44,0 de la massa 38 (Cubeta de Sant
Andreu i Vall Baixa del Llobregat). Els índexs d’explotació o percentatges d’extracció
respecte al recurs disponible, mostren casos de fortes extraccions, especialment en els
anys secs. Els valors mínims dels índexs corresponen a les masses 1 i 5, amb valors per
any normal i any sec de 0,02–0,03. Els valors màxims de l’índex d’explotació durant un
any sec correspondrien a la massa 2, amb valors per sobre del 3,0; i per a un any normal,
els majors índexs d’explotació es troben a la massa 35, per sobre d’1,0.
El conjunt de les extraccions mostra una disminució de 47 hm3 respecte a la darrera
quantificació realitzada per l’IMPRESS l’any 2005. Per sectors, es fa palès un
manteniment de les extraccions agrícoles, una reducció del 51% de les extraccions
industrials (que passen de tenir un pes del 24% al 13% del total d’extraccions) i un
augment del 10% en les extraccions d’abastament (del 36% al 44%). Malgrat que
l’augment en l’abastament es pot veure afectat per la greu situació de sequera de 2007 i
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
19
primers mesos del 2008, que va obligar a forçar les extraccions d’aigua subterrània, és
possible que també reflecteixi l’eficiència de les mesures d’estalvi d’aigua, de manera que
l’augment total es pot considerar moderat.
Pel que fa al balanç hídric de les masses d’aigua subterrània, s’ha realitzat incorporant a
la Taula XII–1 les extraccions determinades en la Taula XII–2, com una sortida més
d’aigua dels aqüífers. De fet, és el mateix que restar les extraccions dels recursos
disponibles de la Taula XII–1.
Els resultats, en volum, es mostren de manera resumida en la Taula XII–3 per a un any
normal i un any sec en cada una de les masses d’aigua subterrània del districte de conca
fluvial de Catalunya.
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
22
Taula XII–3 Balanç hídric en un any normal i en un any sec. Situació en l'any 2007 a les masses d’aigua subterrània del districte de conca fluvial de Catalunya.
Font: elaboració pròpia.
MASSA TOPONÍMIA TOTAL
ENTRADES (hm
3/any)
TOTAL ENTRA-DES EN
ANY SEC (hm
3/any)
TOTAL SORTIDES
EN ANY NORMAL (hm
3/any)
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
EN ANY NORMAL (hm
3/any)
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE EN ANY SEC
(hm3/any)
EXTRACCIONS TOTALS (hm
3/any)
BALANÇ ANY
NORMAL (hm
3/any)
BALANÇ ANY SEC (hm
3/any)
1 Conca alta dels rius Freser i Ter
252,7 202,2 91,5 161,2 110,7 3,0 158,2 107,7
2 Conca alta del Fluvià
88,9 53,4 86,0 2,9 0,6 1,8 1,2 -1,2
3 Conca alta de la Muga
41,6 33,3 17,3 24,3 16,0 1,0 23,3 15,0
4 Al·luvials de l’Albera i Cap de Creus
2,9 1,7 1,0 1,9 1,1 1,5 0,4 -0,4
5 Conca alta dels rius Cardener i Llobregat
119,8 95,9 62,0 57,8 33,9 1,0 56,8 32,9
6 Empordà 77,1 61,6 12,0 65,1 52,0 19,7 45,3 32,3
7 Paleògens del Baix Ter
6,7 4,0 1,0 5,7 3,4 4,1 1,7 -0,6
8 Banyoles 121,8 97,5 28,4 93,4 70,1 4,7 88,7 65,3
9 Fluviovolcànic de la Garrotxa
37,4 29,9 6,2 31,2 24,0 11,2 20,0 12,8
10 Plana de Vic-Collsacabra
117,6 94,1 25,3 92,3 69,4 12,5 79,9 56,9
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
21
MASSA TOPONÍMIA TOTAL
ENTRADES (hm
3/any)
TOTAL ENTRA-DES EN
ANY SEC (hm
3/any)
TOTAL SORTIDES
EN ANY NORMAL (hm
3/any)
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
EN ANY NORMAL (hm
3/any)
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE EN ANY SEC
(hm3/any)
EXTRACCIONS TOTALS (hm
3/any)
BALANÇ ANY
NORMAL (hm
3/any)
BALANÇ ANY SEC (hm
3/any)
11
Al·luvials de la depressió central
i aqüífers locals 8,1 6,4 0,0 8,1 6,4 3,3 4,8 3,2
12
Prelitoral Castellar de Vallès-
La Garriga-Centelles
16,2 9,7 4,0 12,2 5,7 5,4 6,8 0,4
13 Montseny-Guilleries
90,1 72,1 51,9 38,2 24,0 7,3 30,9 16,6
14 La Selva 46,6 37,3 17,7 28,9 19,6 23,3 5,6 -3,7
15 Al·luvials de la baixa Costa Brava
9,4 5,6 3,0 6,4 3,8 4,7 1,7 -0,8
16 Al·luvials del Vallès 35,5 21,3 0,0 35,5 21,3 16,1 19,4 5,2
17 Detrític neogen i quaternari de Terrassa
6,2 3,7 0,0 6,2 3,7 0,6 5,6 3,1
18 Maresme 44,8 26,9 11,8 33,0 19,8 19,1 13,9 0,7
19 Gaià - Anoia 21,4 12,8 6,5 14,9 6,3 9,1 5,8 -2,8
20
Bloc del Gaià-
Sant Martí Sarroca-Bonastre
27,1 16,3 18,4 8,7 3,2 4,8 3,9 -1,6
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
22
MASSA TOPONÍMIA TOTAL
ENTRADES (hm
3/any)
TOTAL ENTRA-DES EN
ANY SEC (hm
3/any)
TOTAL SORTIDES
EN ANY NORMAL (hm
3/any)
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
EN ANY NORMAL (hm
3/any)
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE EN ANY SEC
(hm3/any)
EXTRACCIONS TOTALS (hm
3/any)
BALANÇ ANY
NORMAL (hm
3/any)
BALANÇ ANY SEC (hm
3/any)
21 Detrític neogen del Baix Penedès
7,9 4,8 0,5 7,4 4,5 6,2 1,3 -1,7
22
Al·luvials del Penedès
i aqüífers locals 6,4 3,8 0,0 6,4 3,8 2,0 4,4 1,8
23 Garraf 56,7 34,0 24,6 32,1 19,3 9,9 22,2 9,4
24 Baix Francolí 42,6 25,6 13,3 29,3 17,6 17,3 12,0 0,3
25 Alt Camp 30,7 18,4 6,3 24,4 14,6 10,2 14,2 4,5
26 Baix Camp 54,0 32,4 20,0 34,0 20,4 28,5 5,5 -8,1
27 Prades-Alt Francolí 27,7 16,6 11,5 16,2 7,3 6,2 10,0 1,1
28 Llaberia-Prades meridional
23,8 14,3 10,0 13,8 6,9 9,4 4,4 -2,5
32 Fluviodeltaic del Fluvià-Muga
35,0 21,0 12,0 23,0 13,4 19,5 3,4 -6,2
33 Fluviodeltaic del Baix Ter
37,0 22,2 10,0 27,0 16,2 26,7 0,3 -10,5
34 Al·luvials de l’alta i mitjana Tordera
14,5 8,7 2,0 12,5 7,5 6,0 6,5 1,5
35 Al·luvials de la baixa Tordera i delta
36,3 21,8 6,0 30,3 18,2 33,8 -3,5 -15,6
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
23
MASSA TOPONÍMIA TOTAL
ENTRADES (hm
3/any)
TOTAL ENTRA-DES EN
ANY SEC (hm
3/any)
TOTAL SORTIDES
EN ANY NORMAL (hm
3/any)
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
EN ANY NORMAL (hm
3/any)
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE EN ANY SEC
(hm3/any)
EXTRACCIONS TOTALS (hm
3/any)
BALANÇ ANY
NORMAL (hm
3/any)
BALANÇ ANY SEC (hm
3/any)
36 Baix Besòs i Pla de Barcelona
40,2 24,1 14,2 26,0 15,6 6,6 19,4 9,0
37 Cubeta d’Abrera 23,4 14,0 1,6 21,8 13,1 19,4 2,4 -6,3
38
Cubeta de Sant Andreu
i Vall Baixa del Llobregat*
36,7 22,0 9,3 27,4 16,4 44,0 0,53 (1) -23,5 (1)
39 Delta del Llobregat* 42,7 25,6 12,0 30,7 17,6 13,6 0,53 (1) -23,5 (1)
Suma 1687,5 1195,0 597,3 1090,2 707,4 413,5 676,93 294,2
(1) Com que les extraccions principals de la massa 38 són els pous de Cornellà, que es troben situats en el límit de la massa 39, i per tant es nodreixen també del recurs de la 39, s’ha
considerat l’avaluació de l’explotació unificada, creuant el recurs disponible conjunt amb les extraccions conjuntes d’ambdues masses.
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
27
Malgrat que els resultats globals mostren una situació excedentària, també en els anys
secs, el balanç individual posa de manifest l’existència de masses deficitàries, de forma
més acusada durant els anys secs, quan els recursos disponibles es redueixen
aproximadament un 36% de mitjana respecte a un any normal. Aquesta comparativa
indica que hi ha masses que s’exploten molt al límit de les seves possibilitats, de manera
que en anys secs aquesta situació límit en normalitat passa a ser d’excés sobre els
recursos disponibles aquell any, la qual cosa produeix una certa sobreexplotació més o
menys temporal.
El balanç excedentari més elevat en un any normal i en un any sec correspon a la massa
1 (conca alta del Freser i Ter) amb 158 i 108 hm3, tot i que cal interpretar aquests
recursos amb prudència, perquè, a causa de l’extens àmbit d’aquesta massa, en la
pràctica això no vol dir que aquests recursos siguin fàcilment explotables localment, ja
que són dispersos en tot el territori i, de fet, reverteixen en els rius Ter i Freser com a
aportacions de capçalera. La situació més deficitària durant un any normal es produeix en
la massa 35 (al·luvials de la baixa Tordera i el Delta) i durant un any sec en les masses
38 i 39 (cubeta de Sant Andreu-Vall Baixa del Llobregat i Delta del Llobregat), amb un
balanç de fins a -23,5 hm3 en un any sec, tot i que aquests valors poden estar influïts per
la consideració d’unes extraccions excepcionalment elevades durant el 2007 (en alguns
casos la hipòtesi que es compensen les extraccions durant la sequera amb l’estalvi pot no
ser acceptable).
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
27
De forma més completa, en la Taula XII–4 s’han resumit els valors per cada massa d’aigua en un any normal i en un any sec dels
recursos disponibles, les extraccions totals, els índex d’explotació i els resultats de cadascun dels balanços; aquests últims paràmetres
també es representen en el mapa XII-2 per a l’any humit i en el mapa XII-3 per a l’any sec.
Taula XII–4 Comparació entre els índexs d’extracció i els resultats del balanç per un any normal i un any sec. Situació en l’any 2007 a les masses d’aigua
subterrània del districte de conca fluvial de Catalunya. Font: elaboració pròpia.
MASSA TOPONÍMIA
TO
TA
L E
NT
RA
DE
S
(hm
3/a
ny
)
TO
TA
L E
NT
RA
DE
S
EN
AN
Y S
EC
(hm
3/a
ny
)
TO
TA
L S
OR
TID
ES
EN
AN
Y N
OR
MA
L
(hm
3/a
ny
)
RE
CU
RS
SU
BT
ER
RA
NI
DIS
PO
NIB
LE
EN
AN
Y N
OR
MA
L
(hm
3/a
ny
)
RE
CU
RS
SU
BT
ER
RA
NI
DIS
PO
NIB
LE
EN
AN
Y S
EC
(hm
3/a
ny
)
EX
TR
AC
CIO
NS
TO
TA
LS
(hm
3/a
ny
)
BA
LA
NÇ
AN
Y N
OR
MA
L
(hm
3/a
ny
)
BA
LA
NÇ
AN
Y S
EC
(hm
3/a
ny
)
ÍND
EX
D’E
XP
LO
TA
CIÓ
EN
AN
Y N
OR
MA
L
(ta
nt
pe
r u
)
ÍND
EX
D’E
XP
LO
TA
CIÓ
EN
AN
Y S
EC
(ta
nt
pe
r u
)
1 Conca alta dels Freser i Ter 252,7 202,2 91,5 161,2 110,7 3,0 158,2 107,7 0,02 0.03
2 Conca alta del Fluvià 88,9 53,4 86,0 2,9 0,6 1,8 1,2 -1,2 0,60 3.18
3 Conca alta de la Muga 41,6 33,3 17,3 24,3 16,0 1,0 23,3 15,0 0,04 0.06
4 Al·luvials de l’Albera i Cap de Creus 2,9 1,7 1,0 1,9 1,1 1,5 0,4 -0,4 0,79 1.32
5 Conca alta dels rius Cardener
i Llobregat 119,8 95,9 62,0 57,8 33,9 1,0 56,8 32,9 0,02 0.03
6 Empordà 77,1 61,6 12,0 65,1 52,0 19,7 45,3 32,3 0,30 0.38
7 Paleògens del Baix Ter 6,7 4,0 1,0 5,7 3,4 4,1 1,7 -0,6 0,71 1.19
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
28
MASSA TOPONÍMIA
TO
TA
L E
NT
RA
DE
S
(hm
3/a
ny
)
TO
TA
L E
NT
RA
DE
S
EN
AN
Y S
EC
(hm
3/a
ny
)
TO
TA
L S
OR
TID
ES
EN
AN
Y N
OR
MA
L
(hm
3/a
ny
)
RE
CU
RS
SU
BT
ER
RA
NI
DIS
PO
NIB
LE
EN
AN
Y N
OR
MA
L
(hm
3/a
ny
)
RE
CU
RS
SU
BT
ER
RA
NI
DIS
PO
NIB
LE
EN
AN
Y S
EC
(hm
3/a
ny
)
EX
TR
AC
CIO
NS
TO
TA
LS
(hm
3/a
ny
)
BA
LA
NÇ
AN
Y N
OR
MA
L
(hm
3/a
ny
)
BA
LA
NÇ
AN
Y S
EC
(hm
3/a
ny
)
ÍND
EX
D’E
XP
LO
TA
CIÓ
EN
AN
Y N
OR
MA
L
(ta
nt
pe
r u
)
ÍND
EX
D’E
XP
LO
TA
CIÓ
EN
AN
Y S
EC
(ta
nt
pe
r u
)
8 Banyoles 121,8 97,5 28,4 93,4 70,1 4,7 88,7 65,3 0,05 0.07
9 Fluviovolcànic de la Garrotxa 37,4 29,9 6,2 31,2 24,0 11,2 20,0 12,8 0,36 0.47
10 Plana de Vic-Collsacabra 117,6 94,1 25,3 92,3 69,4 12,5 79,9 56,9 0,14 0.18
11 Al·luvials de la depressió central
i aqüífers locals 8,1 6,4 0,0 8,1 6,4 3,3 4,8 3,2 0,41 0.51
12 Prelitoral Castellar de Vallès-
La Garriga-Centelles 16,2 9,7 4,0 12,2 5,7 5,4 6,8 0,4 0,44 0.94
13 Montseny-Guilleries 90,1 72,1 51,9 38,2 24,0 7,3 30,9 16,6 0,19 0.31
14 La Selva 46,6 37,3 17,7 28,9 19,6 23,3 5,6 -3,7 0,81 1.19
15 Al·luvials de la baixa Costa Brava 9,4 5,6 3,0 6,4 3,8 4,7 1,7 -0,8 0,73 1.22
16 Al·luvials del Vallès 35,5 21,3 0,0 35,5 21,3 16,1 19,4 5,2 0,45 0.75
17 Detrític neogen
i quaternari de Terrassa 6,2 3,7 0,0 6,2 3,7 0,6 5,6 3,1 0,10 0.17
18 Maresme 44,8 26,9 11,8 33,0 19,8 19,1 13,9 0,7 0,58 0.96
19 Gaià-Anoia 21,4 12,8 6,5 14,9 6,3 9,1 5,8 -2,8 0,61 1.44
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
29
MASSA TOPONÍMIA
TO
TA
L E
NT
RA
DE
S
(hm
3/a
ny
)
TO
TA
L E
NT
RA
DE
S
EN
AN
Y S
EC
(hm
3/a
ny
)
TO
TA
L S
OR
TID
ES
EN
AN
Y N
OR
MA
L
(hm
3/a
ny
)
RE
CU
RS
SU
BT
ER
RA
NI
DIS
PO
NIB
LE
EN
AN
Y N
OR
MA
L
(hm
3/a
ny
)
RE
CU
RS
SU
BT
ER
RA
NI
DIS
PO
NIB
LE
EN
AN
Y S
EC
(hm
3/a
ny
)
EX
TR
AC
CIO
NS
TO
TA
LS
(hm
3/a
ny
)
BA
LA
NÇ
AN
Y N
OR
MA
L
(hm
3/a
ny
)
BA
LA
NÇ
AN
Y S
EC
(hm
3/a
ny
)
ÍND
EX
D’E
XP
LO
TA
CIÓ
EN
AN
Y N
OR
MA
L
(ta
nt
pe
r u
)
ÍND
EX
D’E
XP
LO
TA
CIÓ
EN
AN
Y S
EC
(ta
nt
pe
r u
)
20 Bloc del Gaià-Sant Martí
Sarroca-Bonastre 27,1 16,3 18,4 8,7 3,2 4,8 3,9 -1,6 0,55 1.49
21 Detrític neogen del Baix Penedès 7,9 4,8 0,5 7,4 4,5 6,2 1,3 -1,7 0,83 1.39
22 Al·luvials del Penedès
i aqüífers locals 6,4 3,8 0,0 6,4 3,8 2,0 4,4 1,8 0,32 0.53
23 Garraf 56,7 34,0 24,6 32,1 19,3 9,9 22,2 9,4 0,31 0.51
24 Baix Francolí 42,6 25,6 13,3 29,3 17,6 17,3 12,0 0,3 0,59 0.98
25 Alt Camp 30,7 18,4 6,3 24,4 14,6 10,2 14,2 4,5 0,42 0.69
26 Baix Camp 54,0 32,4 20,0 34,0 20,4 28,5 5,5 -8,1 0,84 1.40
27 Prades-Alt Francolí 27,7 16,6 11,5 16,2 7,3 6,2 10,0 1,1 0,39 0.85
28 Llaberia-Prades meridional 23,8 14,3 10,0 13,8 6,9 9,4 4,4 -2,5 0,68 1.37
32 Fluviodeltaic del Fluvià-Muga 35,0 21,0 12,0 23,0 13,4 19,5 3,4 -6,2 0,85 1.46
33 Fluviodeltaic del Baix Ter 37,0 22,2 10,0 27,0 16,2 26,7 0,3 -10,5 0,99 1.65
34 Al·luvials de l’alta i mitjana Tordera 14,5 8,7 2,0 12,5 7,5 6,0 6,5 1,5 0,48 0.81
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
30
MASSA TOPONÍMIA
TO
TA
L E
NT
RA
DE
S
(hm
3/a
ny
)
TO
TA
L E
NT
RA
DE
S
EN
AN
Y S
EC
(hm
3/a
ny
)
TO
TA
L S
OR
TID
ES
EN
AN
Y N
OR
MA
L
(hm
3/a
ny
)
RE
CU
RS
SU
BT
ER
RA
NI
DIS
PO
NIB
LE
EN
AN
Y N
OR
MA
L
(hm
3/a
ny
)
RE
CU
RS
SU
BT
ER
RA
NI
DIS
PO
NIB
LE
EN
AN
Y S
EC
(hm
3/a
ny
)
EX
TR
AC
CIO
NS
TO
TA
LS
(hm
3/a
ny
)
BA
LA
NÇ
AN
Y N
OR
MA
L
(hm
3/a
ny
)
BA
LA
NÇ
AN
Y S
EC
(hm
3/a
ny
)
ÍND
EX
D’E
XP
LO
TA
CIÓ
EN
AN
Y N
OR
MA
L
(ta
nt
pe
r u
)
ÍND
EX
D’E
XP
LO
TA
CIÓ
EN
AN
Y S
EC
(ta
nt
pe
r u
)
35 Al·luvials de la baixa
Tordera i delta 36,3 21,8 6,0 30,3 18,2 33,8 -3,5 -15,6 1,12 1.86
36 Baix Besòs i Pla de Barcelona 40,2 24,1 14,2 26,0 15,6 6,6 19,4 9,0 0,25 0.42
37 Cubeta d’Abrera 23,4 14,0 1,6 21,8 13,1 19,4 2,4 -6,3 0,89 1.48
38 Cubeta de Sant Andreu
i Vall Baixa del Llobregat* 36,7 22,0 9,3 27,4 16,4 44,0 0,53* -23,5* 0,99 (1) 1,69 (1)
39 Delta del Llobregat* 42,7 25,6 12,0 30,7 17,6 13,6 0,53* -23,5* 0,99 (1) 1,69 (1)
Suma 1687,5 1195 597,3 1090,2 707,4 413,5 676,4 294,2 0,36 0,57
(1) Com que les extraccions principals de la massa 38 són els pous de Cornellà, que es troben situats en el límit de la massa 39, i per tant es nodreixen també del recurs de la 39, s’ha
considerat l’avaluació de l’explotació unificada, creuant el recurs disponible conjunt amb les extraccions conjuntes d’ambdues masses.
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
33
Mapa XII–2 Balanç de les masses d’aigua subterrànies en un any normal. Font: elaboració pròpia.
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
32
Mapa XII–3 Balanç de les masses d’aigua subterrànies en un any sec. Font: elaboració pròpia.
Com és lògic, s’observa el paral·lelisme entre els resultats del balanç i els índexs
d’explotació de les masses. El balanç pren valors negatius quan els índexs s’acosten i
superen la unitat, és a dir, quan les extraccions superen els recursos disponibles. En
total, una massa dóna resultats negatius en el balanç d’un any normal i 13 en un any sec
(es podria dir, fixant un llindar, que hi ha unes 9 masses que en un any normal presenten
una explotació al límit de la sostenibilitat).
Si es fixa un llindar per poder caracteritzar quantitativament la pressió de l’explotació de
les aigües subterrànies segons l’índex d’explotació, es pot considerar, amb una pressió
alta, un 25% de les masses d’aigua en un any normal i un 58% en un any sec.
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
33
Entre les masses amb balanços negatius, en alguns casos també en un any normal, cal
tenir en compte el cas particular de les masses litorals que poden presentar dificultats en
la determinació del flux al mar i, per tant, “falsejar” en part el balanç:
■ A la massa 4 dels al·luvials de l’Albera i Cap de Creus, els petits al·luvials
litorals només disposen de quantificacions generals poc precises.
■ A les masses 24 del Baix Francolí i 26 del Baix Camp es reparteix l’aqüífer
del Camp de Tarragona, objecte de les avaluacions. En aquest cas, els
balanços poden reflectir també els efectes de la divisió i dels dubtes en el
repartiment del flux al mar.
■ Pel que fa a la massa 35 dels al·luvials de la baixa Tordera i delta, a les
dificultats de càlcul de les sortides al mar se li sumen les dificultats d’avaluació
de les entrades, a causa de la complexa funcionalitat de l’aqüífer, objecte de
comentari en l’annex VII com a cas singular.
■ La massa 38 de la cubeta de Sant Andreu i la Vall Baixa del Llobregat, i la
massa 39 del Delta del Llobregat s’han considerat en aquest apartat de
manera conjunta. D’altra forma, la primera enregistraria els màxims dèficits de
balanç, mentre que la segona enregistraria balanços positius, malgrat veure’s
afectada per greus problemes d’intrusió i ésser objecte d’importants mesures
correctores (com la barrera hidràulica del delta). La raó de la consideració
conjunta és a causa de la concentració puntual d’extraccions als pous de
Cornellà, especialment altes durant la sequera de 2007, i que han estat
assignades completament a la massa 38 quan, de fet, són just en el límit amb
la massa 39, i per tant també es veu afectada.
Un cas particular el constitueix la massa 21 del detrític neogen del Baix Penedès amb
balanços negatius, detectats a l’IMPRESS i persistents actualment en els considerats
anys secs. El problema en aquest cas és la sobreexplotació continuada dels dos aqüífers
principals que integren la massa; les sorres de Santa Oliva i les calcarenites neògenes.
Les primeres estan conformades per solcs arenosos diferenciats en el sí de la formació
argilo-detrítica del Penedès. Les calcarenites conformen un aflorament marginal adossat
al massís de Garraf (incorporat a la massa 23 de Garraf), però amb prolongacions laterals
confinades dintre del detrític del Penedès, que s’arriben a situar per sota de les sorres de
Santa Oliva. L’estudi de l’IGME del Baix Penedès, de l’any 1986, planteja que aquest
sistema desguassava en règim natural a la riera de Santa Oliva fins aproximadament la
meitat del segle passat, quan es va començar a explotar per al proveïment dels municipis
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
34
del litoral, primer mitjançant galeries i després amb pous, progressivament aprofundits a
mesura que es buidaven els aqüífers. Entre 1969 i 1986, la piezometria ja posava de
manifest descensos històrics d’uns 20 m a les sorres de Santa Oliva i de 20 a 50 a les
calcarenites, amb cotes de més de 30 m per sota del nivell del mar, sense indicis
d’intrusió. En qualsevol cas, les altes extraccions actuals no haurien facilitat la
recuperació de la massa, fet que explica la persistència dels balanços negatius.
En el pol oposat, hi ha el cas de les masses excedentàries, com ara la massa 1 de la
conca alta del Freser i el Ter, cas comprensible si es considera la gran superfície de la
massa, la situació en una de les zones més plujoses de Catalunya i unes extraccions molt
baixes. Tot i això, l’explotació d’aquests recursos seria molt complicada a causa de la
dispersió i extensió dels possibles cabals.
El cas de la massa 2 de la conca alta del Fluvià resulta paradoxal, atès que amb una
naturalesa molt similar a l’anterior, presenta un balanç baix, fins i tot lleument negatiu en
els anys secs. Això és a causa del transvasament subterrani d’una mitjana anual de 83
hm3 del recurs natural disponible cap a la massa 8 de Banyoles que, en contrapartida,
resulta excedentària (comentat com a cas singular en l’annex VII).
ANNEX XII.4. Balanç hídric de les masses d’aigua subterrània en règim
d’explotació. Situació de l’any 2015
La prognosi de creixement de la demanda d’aigua prevista per a l’any 2015 s’ha plantejat,
de manera general, considerant només l’augment de població i de la corresponent
demanda d’abastament urbà. Aquesta prognosi, en un àmbit municipal, respon a les
valoracions descrites en el capítol 3 d’aquest pla de gestió. A més a més, s’han
considerat integrats a les xarxes de distribució en alta tots els municipis que en depenen
majoritàriament, i s’ha assignat a aquestes xarxes el corresponent augment de la
demanda, de manera que l’augment de la demanda d’aigües subterrànies (extraccions
potencials) només s’aplica en els municipis sense connexió a les xarxes i amb
dependència exclusiva de les captacions subterrànies.
L’avaluació que s’obté amb aquestes premisses es resumeix en la Taula XII–5 i en la
Taula XII–6., on es mostren els balanços d’un any normal i d’un any sec que resulta del
potencial creixement de les extraccions considerat. En conjunt, representa un increment
de les extraccions d’aigües subterrànies de 6,4 hm3 anuals, que pràcticament no altera
els resultats del balanç, tret de petites reduccions en el marge d’explotació més paleses
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
35
en les masses més deficitàries o amb un balanç més ajustat, com en el cas de la massa
33 del fluviodeltaic del Baix Ter, que passaria a ser deficitari en un any sec i en un any
humit.
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
36
Taula XII–5 Balanç hídric en un any normal i en un any sec. Situació en l'any 2015 a les masses d’aigua subterrània del districte de conca fluvial de Catalunya.
Font: elaboració pròpia.
MASSA TOPONÍMIA
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY NORMAL (hm
3/any)
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY SEC (hm
3/any)
EXTRACCIONS
BALANÇ ANY
NORMAL (hm
3/any)
BALANÇ ANY SEC (hm
3/any)
AB
AS
TA
M.
(hm
3/a
ny
)
AG
RÍC
OL
ES
(hm
3/a
ny
)
IDU
ST
RIA
LS
(hm
3/a
ny
)
TO
TA
LS
(hm
3/a
ny
)
1 Conca alta dels rius Freser i Ter 161,2 110,7 2,4 0,2 0,5 3,1 158,2 107,6
2 Conca alta del Fluvià 2,9 0,6 0,3 1,5 0,0 1,8 1,1 -1,2
3 Conca alta de la Muga 24,3 16,0 0,4 0,5 0,1 1,0 23,3 15,0
4 Al·luvials de l’Albera i Cap de Creus 1,9 1,1 1,6 0,0 0,0 1,6 0,3 -0,5
5 Conca alta dels rius Cardener i Llobregat
57,8 33,9 0,6 0,3 0,1 1,0 56,8 32,9
6 Empordà 65,1 52,0 4,0 14,8 1,2 20,0 45,0 32,0
7 Paleògens del Baix Ter 5,7 3,4 2,4 1,3 0,4 4,1 1,6 -0,7
8 Banyoles 93,4 70,1 0,7 3,6 0,4 4,7 88,7 65,3
9 Fluviovolcànic de la Garrotxa 31,2 24,0 6,0 1,7 4,0 11,6 19,6 12,3
10 Plana de Vic-Collsacabra 92,3 69,4 7,7 4,0 1,0 12,7 79,7 56,7
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
37
MASSA TOPONÍMIA
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY NORMAL (hm
3/any)
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY SEC (hm
3/any)
EXTRACCIONS
BALANÇ ANY
NORMAL (hm
3/any)
BALANÇ ANY SEC (hm
3/any)
AB
AS
TA
M.
(hm
3/a
ny
)
AG
RÍC
OL
ES
(hm
3/a
ny
)
IDU
ST
RIA
LS
(hm
3/a
ny
)
TO
TA
LS
(hm
3/a
ny
)
11 Al·luvials de la depressió central i aqüífers locals
8,1 6,4 2,6 0,1 0,6 3,3 4,7 3,1
12 Prelitoral Castellar de Vallès-La Garriga-Centelles
12,2 5,7 3,5 1,5 0,5 5,4 6,8 0,3
13 Montseny-Guilleries 38,2 24,0 2,1 2,8 2,6 7,4 30,8 16,6
14 La Selva 28,9 19,6 5,6 15,8 2,0 23,4 5,5 -3,8
15 Al·luvials de la baixa Costa Brava 6,4 3,8 4,0 0,4 0,3 4,8 1,6 -0,9
16 Al·luvials del Vallès 35,5 21,3 2,9 8,1 5,2 16,1 19,3 5,2
17 Detrític neogen i quaternari de Terrassa 6,2 3,7 0,0 0,4 0,3 0,6 5,6 3,1
18 Maresme 33,0 19,8 3,4 14,0 1,8 19,2 13,9 0,6
19 Gaià-Anoia 14,9 6,3 8,1 0,4 0,8 9,3 5,6 -3,0
20 Bloc del Gaià-Sant Martí Sarroca-Bonastre
8,7 3,2 4,0 0,9 0,1 5,0 3,7 -1,8
21 Detrític neogen del Baix Penedès 7,4 4,5 5,0 1,0 0,4 6,4 1,0 -2,0
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
38
MASSA TOPONÍMIA
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY NORMAL (hm
3/any)
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY SEC (hm
3/any)
EXTRACCIONS
BALANÇ ANY
NORMAL (hm
3/any)
BALANÇ ANY SEC (hm
3/any)
AB
AS
TA
M.
(hm
3/a
ny
)
AG
RÍC
OL
ES
(hm
3/a
ny
)
IDU
ST
RIA
LS
(hm
3/a
ny
)
TO
TA
LS
(hm
3/a
ny
)
22 Al·luvials del Penedès i aqüífers locals 6,4 3,8 1,2 0,2 0,6 2,0 4,4 1,8
23 Garraf 32,1 19,3 6,0 2,5 1,5 10,1 22,0 9,2
24 Baix Francolí 29,3 17,6 1,0 14,6 1,8 17,4 11,9 0,2
25 Alt Camp 24,4 14,6 3,0 6,8 0,5 10,3 14,1 4,3
26 Baix Camp 34,0 20,4 2,6 25,3 0,8 28,6 5,4 -8,2
27 Prades-Alt Francolí 16,2 7,3 1,3 4,9 0,0 6,3 9,9 1,0
28 Llaberia-Prades meridional 13,8 6,9 1,2 8,2 0,1 9,5 4,3 -2,6
32 Fluviodeltaic del Fluvià-Muga 23,0 13,4 2,4 16,4 0,9 19,7 3,2 -6,4
33 Fluviodeltaic del Baix Ter 27,0 16,2 12,9 12,5 1,6 27,0 -0,1 -10,8
34 Al·luvials de l’alta i mitjana Tordera 12,5 7,5 2,9 0,2 3,0 6,1 6,4 1,4
35 Al·luvials de la baixa Tordera i delta 30,3 18,2 24,4 5,2 4,8 34,4 -4,1 -16,2
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
39
MASSA TOPONÍMIA
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY NORMAL (hm
3/any)
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY SEC (hm
3/any)
EXTRACCIONS
BALANÇ ANY
NORMAL (hm
3/any)
BALANÇ ANY SEC (hm
3/any)
AB
AS
TA
M.
(hm
3/a
ny
)
AG
RÍC
OL
ES
(hm
3/a
ny
)
IDU
ST
RIA
LS
(hm
3/a
ny
)
TO
TA
LS
(hm
3/a
ny
)
36 Baix Besòs i Pla de Barcelona 26,0 15,6 4,4 0,0 2,2 6,7 19,3 8,9
37 Cubeta d’Abrera 21,8 13,1 16,8 0,2 2,9 19,8 2,0 -6,8
38 Cubeta de Sant Andreu i Vall Baixa del Llobregat
27,4 16,4 41,1 0,1 3,8 45,0 -0,6 (1) -24,6 (1)
39 Delta del Llobregat 30,7 17,6 4,0 1,0 8,7 13,7 -0,6 (1) -24,6 (1)
Conjunt de les masses 1090,2 707,4 192,5 171,4 55,5 419,1 670,9 288,0
(1) Com que les extraccions principals de la massa 38 són els pous de Cornellà, que es troben situats en el límit de la massa 39, i per tant es nodreixen també del recurs de la 39,
s’ha considerat l’avaluació de l’explotació unificada, creuant el recurs disponible conjunt amb les extraccions conjuntes d’ambdues masses.
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
40
Taula XII–6 Comparació entre els índex d’extracció i els resultats del balanç d’un any normal i d’un any sec. Situació en l’any 2015 a les masses d’aigua
subterrània de les conques internes de Catalunya. Font: elaboració pròpia.
MASSA TOPONÍMIA
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY NORMAL (hm
3/any)
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY SEC (hm
3/any)
EXTRACCIONS TOTALS (hm
3/any)
ÍNDEX
D'EXPLOTACIÓ EN ANY NORMAL
(tant per u)
ÍNDEX
D'EXPLOTACIÓ EN ANY SEC
(tant per u)
BALANÇ ANY NORMAL
(hm3/any)
BALANÇ ANY SEC (hm
3/any)
1 Conca alta dels rius Freser i Ter
161,2 110,7 3,1 0,02 0,03 158,2 107,6
2 Conca alta del Fluvià
2,9 0,6 1,8 0,61 3,21 1,1 -1,2
3 Conca alta de la Muga
24,3 16,0 1,0 0,04 0,06 23,3 15,0
4 Al·luvials de l’Albera i Cap de Creus
1,9 1,1 1,6 0,86 1,44 0,3 -0,5
5 Conca alta dels rius Cardener i Llobregat
57,8 33,9 1,0 0,02 0,03 56,8 32,9
6 Empordà 65,1 52,0 20,0 0,31 0,38 45,0 32,0
7 Paleògens del Baix Ter
5,7 3,4 4,1 0,72 1,20 1,6 -0,7
8 Banyoles 93,4 70,1 4,7 0,05 0,07 88,7 65,3
9 Fluviovolcànic de la Garrotxa
31,2 24,0 11,6 0,37 0,49 19,6 12,3
10 Plana de Vic-Collsacabra
92,3 69,4 12,7 0,14 0,18 79,7 56,7
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
41
MASSA TOPONÍMIA
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY NORMAL (hm
3/any)
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY SEC (hm
3/any)
EXTRACCIONS TOTALS (hm
3/any)
ÍNDEX
D'EXPLOTACIÓ EN ANY NORMAL
(tant per u)
ÍNDEX
D'EXPLOTACIÓ EN ANY SEC
(tant per u)
BALANÇ ANY NORMAL
(hm3/any)
BALANÇ ANY SEC (hm
3/any)
11 Al·luvials de la depressió central i aqüífers locals
8,1 6,4 3,3 0,41 0,52 4,7 3,1
12
Prelitoral Castellar de Vallès-La Garriga-Centelles
12,2 5,7 5,4 0,45 0,95 6,8 0,3
13 Montseny-Guilleries
38,2 24,0 7,4 0,19 0,31 30,8 16,6
14 La Selva 28,9 19,6 23,4 0,81 1,19 5,5 -3,8
15 Al·luvials de la baixa Costa Brava
6,4 3,8 4,8 0,75 1,24 1,6 -0,9
16 Al·luvials del Vallès
35,5 21,3 16,1 0,45 0,76 19,3 5,2
17 Detrític neogen i quaternari de Terrassa
6,2 3,7 0,6 0,10 0,17 5,6 3,1
18 Maresme 33,0 19,8 19,2 0,58 0,97 13,9 0,6
19 Gaià-Anoia 14,9 6,3 9,3 0,62 1,47 5,6 -3,0
20 Bloc del Gaià-Sant Martí Sarroca-Bonastre
8,7 3,2 5,0 0,57 1,55 3,7 -1,8
21 Detrític neogen del Baix Penedès
7,4 4,5 6,4 0,86 1,44 1,0 -2,0
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
42
MASSA TOPONÍMIA
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY NORMAL (hm
3/any)
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY SEC (hm
3/any)
EXTRACCIONS TOTALS (hm
3/any)
ÍNDEX
D'EXPLOTACIÓ EN ANY NORMAL
(tant per u)
ÍNDEX
D'EXPLOTACIÓ EN ANY SEC
(tant per u)
BALANÇ ANY NORMAL
(hm3/any)
BALANÇ ANY SEC (hm
3/any)
22 Al·luvials del Penedès i aqüífers locals
6,4 3,8 2,0 0,32 0,53 4,4 1,8
23 Garraf 32,1 19,3 10,1 0,31 0,52 22,0 9,2
24 Baix Francolí 29,3 17,6 17,4 0,59 0,99 11,9 0,2
25 Alt Camp 24,4 14,6 10,3 0,42 0,70 14,1 4,3
26 Baix Camp 34,0 20,4 28,6 0,84 1,40 5,4 -8,2
27 Prades-Alt Francolí
16,2 7,3 6,3 0,39 0,86 9,9 1,0
28 Llaberia-Prades meridional
13,8 6,9 9,5 0,69 1,38 4,3 -2,6
32 Fluviodeltaic del Fluvià-Muga
23,0 13,4 19,7 0,86 1,48 3,2 -6,4
33 Fluviodeltaic del Baix Ter
27,0 16,2 27,0 1,00 1,67 -0,1 -10,8
34 Al·luvials de l’alta i mitjana Tordera
12,5 7,5 6,1 0,49 0,82 6,4 1,4
35 Al·luvials de la baixa Tordera i delta
30,3 18,2 34,4 1,14 1,89 -4,1 -16,2
36 Baix Besòs i Pla de Barcelona
26,0 15,6 6,7 0,26 0,43 19,3 8,9
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
43
MASSA TOPONÍMIA
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY NORMAL (hm
3/any)
RECURS SUBTERRANI DISPONIBLE
ANY SEC (hm
3/any)
EXTRACCIONS TOTALS (hm
3/any)
ÍNDEX
D'EXPLOTACIÓ EN ANY NORMAL
(tant per u)
ÍNDEX
D'EXPLOTACIÓ EN ANY SEC
(tant per u)
BALANÇ ANY NORMAL
(hm3/any)
BALANÇ ANY SEC (hm
3/any)
37 Cubeta d’Abrera 21,8 13,1 19,8 0,91 1,52 2,0 -6,8
38
Cubeta de Sant Andreu i Vall Baixa del Llobregat
27,4 16,4 45,0 1,01 (1) 1,72 (1) -0,6 (1) -24,6 (1)
39 Delta del Llobregat
30,7 17,6 13,7 1,01 (1) 1,72 (1) -0,6 (1) -24,6 (1)
Conjunt de les masses 1090,2 707,4 419,1 0,37 0,58 670,9 288
(1) Com que les extraccions principals de la massa 38 són els pous de Cornellà, que es troben situats en el límit de la massa 39, i per tant es nodreixen també del recurs de la 39, s’ha
considerat l’avaluació de l’explotació unificada, creuant el recurs disponible conjunt amb les extraccions conjuntes d’ambdues masses.
Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya
47
ANNEX XII.5. Situació en l’any 2027
En principi, i amb les dades actualment disponibles, no es considera suficientment
detallada la prognosi, el balanç i l’anàlisi en l’horitzó 2027. Resulta difícil avaluar les
futures extraccions d’aigua a les masses subterrànies amb una certa fiabilitat, al menys
mentre no es puguin verificar els resultats de les mesures plantejades per a l’actual Pla
de gestió de cara a l’any 2015. De la mateixa manera, afeccions com les del canvi
climàtic també presenten encara importants incerteses quan s’analitzen a aquest detall.
