Tenim prejudicis

quan mirem

una obra d’art?

L’art pot significar moltes coses

diferents, en èpoques i llocs

diversos. En realitat, no es pot dir

que existeixi cap motiu il·lícit entre

els que poden fer que agradi una

escultura, un quadre, una

pel·lícula...

Tots nosaltres, quan veiem qualsevol obra d’art, ens posem a

recordar mil coses que influeixen sobre els nostres gustos o

aversions.

Però, de vegades, hi ha causes equivocades perquè no ens

agradi l’obra d’art.

A molta gent li agradaria veure en els quadres el que veu a la

realitat. Es tracta d’una preferència absolutament comprensible.

A tots ens atrau el que té de bonic la Natura i agraïm als artistes

que ho recullin en les seves obres. Però aquesta inclinació pels

temes bonics i atractius, pot convertir-se en dolenta si ens

condueix a rebutjar obres que representen assumptes menys

agradables.

Durero. Retrat de la seva mare

Rubens. Retrat del seu fill

Per què ens agrada més el nen que la vella?

Nens de Murillo

Nens de Pieter de

Hooch

Per què ens agraden més els nens de Murillo que

els de Pieter de Hooch?

La confusió prové de que varien moltíssim els gustos i criteris al voltant de la

bellesa. I el mateix podríem dir de l’expressió. Molt sovint és l’expressió d’un

personatge en el quadre el que ens fa que ens agradi o no. Algunes persones se

senten atretes per una expressió quan poden comprendre-la amb facilitat, i, per

això, els emociona profundament.

Crist de Guido Reni Majestat Batlló

En els períodes

més primitius,

quan els artistes

no eren tan

hàbils en

representar

rostres i actituds

humanes com

ho són ara, el

que resulta més

impressionant és

veure com,

malgrat tot,

s´esforcen en

plasmar els

sentiments que

volen

transmetre.

Venus de Willendorf, 22.000-20.000 aC

Figura Ajaguda, Moore. 1938

Però sovint ens trobem amb una altra dificultat. Estan els qui volen admirar

la destreça de l artista al representar els objectes. I el que més els hi agrada

són quadres en els què apareix alguna cosa “com si fós de veritat”.

Llebre. Durero

Elefant. Rembrandt

Encara senten un major despreci per obres que consideren dibuixades

incorrectament, en especial si pertanyen a una època molt més propera a

nosaltres, en les que l’artista, “està obligat a saber-ne més”.

Retrat de Dora Maar. Picasso

En realitat, no existeix cap misteri en

aquestes distorsions de la Natura,

sobre les quals s’escolten tantes

queixes en les discussions al voltant

de l’art contemporani.

Només veure una pel·lícula de

Walt Disney sap que és

perfectament correcte dibuixar

coses diferents a com es

presenten, canviar-les i alterar-les

d’una o d’una altra manera.

Mickye, no té gran cosa a veure

amb un ratolí de veritat, però la

gent no escriu cartes indignades

als directors dels diaris sobre la

longitud de la seva cua. Són els

prejudicis que tenen les persones

qui van a veure una exposició

d’art modern o contemporani i no

l’art, el que falla. Prejudicis que

no apareixen quan es va a veure

una pel·lícula de Walt Disney.

Pensem el que pensem dels artistes moderns, podem estar segurs de que tenen els coneixements

suficients per dibuixar amb correcció. Si no ho fan així, segurament és per que tindran les

mateixes raons que té Disney.

Gallina i Gall de Picasso

Si us plau...dibuixa una estrella...

Por favor, dibújame un cordero...

Tendim a acceptar colors i formes convencionals com si fossin exactes. Els

nens acostumen a creure que les estrelles són “estrellades”, quan no ho són.

Les persones que insisteixen que el cel d’un quadre ha de ser blau i les herbes

verdes, es condueixen igual que els nens.

Nit estelada.

Van Gogh

I nosaltres, a la fi, per gaudir de les obres d’art, hem de mirar-les amb una

ment oberta, capaç de percebre qualsevol indici i sentir qualsevol harmonia

oculta; un esperit capaç d’elevar-se per sobre de tot, sense entorpir-lo amb

paraules massa rebuscades o frases fetes.

Kandinsky

Mirar una obra d’art és com viatjar dintre d’ella, i és molt difícil precisar quantes

coses podrem portar a la nostra tornada, però segur, que no vindrem ni amb les

mans ni amb el cor buits.

Berthe Morisot

Font per l’elaboració de l’activitat:Historia de l’art, E. Gombrich