DEL 4 AL 17 DE gEnEr DE 2018 l nÚMErO 300 l 15.000 EXEMPLArS

Entrevista a Pere Casals

FREQÜÈNCIAPresident de la Cambra de Comerç de Manresa

PÀGINA 20

20 anys

números

2 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 4 AL 17 DE gEnEr DE 2018

LA SEGONA

FRQ Publicació setmanal de distribuciógratuïta a les llars de Manresa. Informació pràctica i de proximitat.Es pot consultar a www.taronjadigital.cat

TARONjA I LLIMONAAmb el suport:

EditorialFrQ

PILAR GOÑI

SEMBLA QUE FOS AHIr

No sabria dir-vos quin dia va ser, ni com va anar agafant

pes la idea, ni què ho va desen-cadenar. Sí que en un moment determinat de la trajectòria del Grup Taelus es va veure la ne-cessitat de posar el paper escrit: la premsa.

La nostra mare ha estat, és i serà la ràdio i d’aquí han nascut uns fills que han estat la televisió, amb Canal Taronja, i Freqüèn-cia. Per a un periodista de ràdio, us ben asseguro que no és fàcil canviar el xip de l’oient al lector però ho vam fer, i el més impor-tant en tot el que fem és sempre la constància i la continuïtat. Quants i quants projectes hem vist que naixien, creixien i al fi-nal morien.

La feina de tots i cadascun dels qui han escrit a les pàgines de la nostra publicació ha estat els maons que han fet que seguim endavant i que cada 15 dies tro-beu les notícies, els reportatges i la informació que pensem que us pot interessar.

Avui arribem al número 300, com els 300 de la Batalla de les Ter-mòpiles, i ens agrada seguir en-trant a casa vostra explicant tot allò que és actualitat a les nostres contrades.

Que per molts anys!

Farm

àcie

s de

guàr

dia

22:

00h

nit –

9:0

0h m

atí

GEN

ER 2

018

AGENDA del 4 al 17 de gener

170 persones dels pobles de Fonollosa, Camps i rodalies. La

nIT VIVA és una mirada als nostres orígens rurals i catalans; és la recuperació d’uns costums ja

oblidats; és l’estima cap a la terra; és la representació de l’esforç, el

fruit d’un treball, la il·lusió.Enmig d’una nit quieta i freda una estrella ens fa llum, i el caliu d’uns pagesos i pageses ens anuncien que hem d’obrir les portes a la

imaginació.

DIUMENGE 7FESTIVAL DE VALSOS I DANSES

DE L’ORQUESTRA SIMFÒNICA DE SANT CUGAT

XV edició del Premi Simeó Selga que concedeix rotary Club

Manresa-Bages - 18 h

LA DONZELLAAuditori Plana de l’Om

de 18.30 a 20 h Corea, dècada de 1930, durant la colonització japonesa. Una

jove carterista, Sookee, és contractada per un fals comte per robar l’herència d’una rica dona japonesa que viu reclosa en una

gran mansió sota la influència d’un tirà.

DISSABTE 13CINEMÚSICA

Sala Petita - Teatre Kursaal - 18 hUn viatge proper i familiar, pensat

per compartir-lo amb els més petits de la casa, amb l’objectiu de percebre sensacions a través dels

sons, la imatge i el moviment.

VI FESTIVAL INTERNACIONAL DE MÀGIA

Sala gran - Teatre Kursaal - 21 h

DIUMENGE 1450 PALOS

Sala gran - Teatre Kursaal - 18 hLa posada en escena de 50 PALOS serà un escenari net,

presidit per un piano de cua a un costat i un set de percussió i el cantant a l’altre. Darrere,

elevats en una tarima, el violoncel i el contrabaix. A

més, s’adornarà la música amb imatges. En el fons de l’escenari

es projectaran, en una gran pantalla, minipel·lícules creades especialment per a cada cançó. El repertori: grans clàssics de Jarabe de Palo, interpretats

amb piano i veu, tal com van ser concebuts. És, doncs, moment de celebració, perquè 50 anys

de vida i 20 anys de música donen per a molt!

LADY MACBETHAuditori Plana de l’Om

de 18.30 h a 20 h L’Anglaterra rural de 1865.

Katherine viu angoixada per culpa del seu matrimoni amb

un home amargat a qui no estima i a qui dobla l’edat. Quan

s’embarca en un apassionat idil·li amb un jove treballador

de la finca del seu marit, al seu interior es deslliga una força tan poderosa que res no li impedirà

intentar aconseguir el que desitja.

DIJOUS 4L’Hora del taller:

“RENS NADALENCS I ALTRES DECORACIONS”

a càrrec de Casal-Ot Creu roja Manresa. Sala de Tallers de la Biblioteca del Casino, passeig

Pere III, 29 - 11 h

EL TRENCANOUSSala gran - Teatre Kursaal - 20 h

El Ballet de Catalunya està format per ballarins de gran qualitat artística. Tots conformen la

primera saga d’un futur cos de ball que ha d’estar integrat, en

bona part, per ballarins catalans i internacionals formats al nostre

país, gràcies a la creació d’una acadèmia adjunta que pretén trobar el talent jove allà on es

troba i assolir un nou futur per a la dansa feta a casa.

DIVENDRES 5CAVALCADES A TOTES I CADA UNA DE LES POBLACIONS DE

CASA NOSTRA PER REBRE A SES MAJESTATS ELS REIS D’ORIENT: MELCIOR, GASPAR I BALTASAR.

DIVENDRES 5NIT VIVA DE FONOLLOSA

La nIT VIVA és un espectacle que recrea la vida catalana a

pagès de fa més d’un segle i que combina quadres de pessebre i oficis antics. La representació

transcorre pels carrers i interior de cases centenàries del raval de Baix del poble de Fonollosa (Bages) i hi participen més de

DIrECCIÓ: Pilar Goñi • MAQUETACIÓ: Montserrat Figueras • PROJECTE GRÀFIC: Wedomedia/Llargués-Lorente • REDACCIÓ: Eduard Font, Eli Pagan, Pilar Goñi, Francesc Serrat • COrrECCIÓ LIngÜÍSTICA: Mariona Barrera • PUBLICITAT: Tere Solé • COOrDInACIÓ: Òscar Bolancell • EMPrESA EDITOrA: Taelus, SL, Manresa. Tel. 93 872 02 05 • GESTIÓ D’IMPRESSIÓ: Gest XXI. Tel. 93 877.62.18• IMPRIMEIX: Imprintsa. núm. de dipòsit: L-561-1998. Fre-qüència és una publicació plural que no ha de compartir necessàriament les opinions dels seus col·laboradors ni dels seus anunciants, atribuïbles només als sotasignats.FRQFRQ

SEMPRE ENDAVANT!

Una empresa lluitadora

ICL publica la Memòria Social amb tots els

indicadors de la seva activitat. La companyia

va invertir 95,8 milions d’euros al llarg

del 2016 i va generar un valor

econòmic de 260 milions.

PER FI

Una joia manresana

La Seu encarrega el projecte de restauració

del Frontal Florentí. El brodat del segle XIV

té un gran valor artístic a escala mundial.

La peça forma part del fons del Museu

de la Basílica de la Seu.

SOM SOLIDARIS

Lluitem contra el càncer

Elaboren més de 5.000 polseres solidàries

a favor de l’Hospital de dia d’oncologia. Uns

500 alumnes de La Salle de Manresa han

col·laborat en el projecte, que té una

àmplia implicació ciutadana.

NO HI HA DRET

De pena!

Quaranta-un infants del Bages es queden

sense beca menjador pels requeriments

d’Hisenda. El nou canvi de reglament

requereix que els infants

tinguin nIE.

DEL 4 AL 17 DE gEnEr DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 3

EL TEMA DEL DIA

Els patinets elèctrics, videojocs i jocs de taula, les grans estrelles dels Reis 2018

Les vendes de joguines és de les poques coses que, malgrat les etapes de crisi, manté els volums de venda ni que sigui un cop l’any i per Reis

Francesc SerratManresa

L’allau d’anuncis i de catà-legs de joguines que ar-riba cada any per aques-ta època ha complert el

seu objectiu: informar dels produc-tes disponibles i els nens i nenes han fet llista del que demanaven per Reis o pel Pare Nadal o pel tió. A les portes de la nit de la il·lusió i la màgia infantil, quan els adults tam-bé recordem que un dia vam ser in-nocents, repassem les tendències que han dominat la comercialitza-ció dels productes aquestes festes.Els infants solen demanar el que veuen. I aquest any s’han vist molts pati-nets elèctrics, molts nens que juga-ven amb consoles i naturalment les joguines clàssiques, com els jocs de taula, les nines i els seus para-ments, les cuines i els camions, les pilotes i les bicicletes. Com més vi-sualització té el producte, més de-manda al mercat del joguet.Explorem tendències amb els ex-perts. Jordi Martínez de Milar Manresa, que, a banda de la línia d’electrodomèstics, disposa d’una assortida secció de material per a regal infantil i juvenil.

Com ha anat la campanya de ven-des per aquests Reis?Molt bé, gràcies a la certa calma po-lítica dels darrers dies i les ganes i la il·lusió de la gent per regalar. Estem notant que les vendes queden re-partides en el calendari, fenòmens com el Black Friday i els dies d’ober-tura previs a la campanya de Na-dal fan que s’avancin les compres.

Els drons es van imposant com a atracció per a petits i grans?És un producte molt interessant que no ha acabat d’explotar. Cre-iem que, com que és un enginy que ocupa l’espai aeri, cal molta cura, ja sigui per raons de privacitat, ja que incorporen càmeres molt po-tents, com també per l’obligatorie-tat de tenir-ne la llicència. Aquests dubtes han fet que el comprador en posposi la compra.

S’han creat nous dissenys dins l’univers dels drons?Sí, és un producte molt dinàmic que es va reinventant, a banda de totes les mides possibles i variants. Ara, per exemple, ens han arribat ninots de superherois en forma de dron.

Els patinets elèctrics són una op-ció de moda?Sens dubte, els hooverboards i

streetboards són el producte estre-lla d’aquest any. En campanyes an-teriors era un producte que s’anava introduint tímidament, els nostres venedors sortien al carrer per pro-mocionar-lo i la gent s’aturava en-curiosida, però ara és un producte inclòs dins la mobilitat.

En el món dels videojocs i conso-les, quin és el producte amb més demanda?Les consoles més venudes han es-tat la Nintendo Switch i la PlaySta-tion 4. També els seus accessoris i perifèrics. Entre els jocs més dema-nats, tenim el FIFA 18, ProEvolution Soccer 2018, Formula 1 2017, NBA 2017, Call of Dutty, Star Wars, en-tre d’altres.

En general, han variat gaire els preus amb relació a l’any passat?En general, baixen i milloren les ca-

racterístiques dels electrodomès-tics. En el cas dels televisors, per exemple, s’ofereixen més prestaci-ons pel mateix preu. La crisi política passa factura a l’univers del joc?La crisi política ha passat factura a tots els àmbits però podríem dir que els més menuts de la casa en són els menys afectats.

Quin ha estat el joc o joguina es-trella?A banda de les consoles, els pati-nets elèctrics són el producte de tendència.

Quines franges d’edat fan el pas del joc convencional a l’electrònic?De ben joves, un fenomen clar ha estat la integració dels smartpho-nes, tauletes i les noves tecnologies. Quina tendència hi ha de cara als

jocs del futur? Què serà el que tin-drà més sortida?Encara s’ha d’acabar d’instaurar, però creiem que la realitat virtual, la realitat augmentada i la mobilitat urbana entesa com a joc tenen molt recorregut i són camps que creixe-ran en els propers anys. I els Reis dels adults? Quin és el re-gal estrella de la línia blanca i de la línia marró?Venim d’un novembre en què els productes estrella de la línia blan-ca han sigut els forns i focs amb l’objectiu d’equipar les cuines per a aquestes festes. En canvi, en aquesta campanya s’estan venent tot tipus de productes. En la línia marró, les reines són les TV 4k i tot el que està relacionat amb wearables, especi-alment les polseres d’activitat i els smartwatchs. També els altaveus i auriculars sense fils. n

XVICONCERTDE REISRotary Club de Manresa-Bages

7 DE GENER, 201818:00h TeaTre Kursaal, Manresa XVI CONCERT DE REIS

OrGanITZa PaTrOCIna COl·laBOren

FesTIVal De ValsOs I Danses DEL’ORQUESTRA SIMFÒNICA SANT CUGAT A BENEFICI DEL PROjECTE

GUANYADOR DE LA 16a EDICIÓ DEL PREMI SIMEÓ SELGA.

Director: Josep Ferré. Entradesja a la venda.Preu: 22€

ArCIU

4 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 4 AL 17 DE gEnEr DE 2018

EL TEMA DEL DIA

La Creu Roja dobla les aportacions i fa passar els Reis a 504 infants del Bages

A banda del lliurament de joguines, la Creu Roja fomenta les aportacions econòmiques, que enguany han estat d’uns 6.000 euros

Els canvis introduïts en el model de gestió dels Reis de la Creu Roja han acon-seguit enguany que 504

infants de 261 famílies de Manre-sa i altres sis municipis del Bages rebin jocs i joguines adaptats a la seva edat. En campanyes anteri-ors, les donacions de joguines per part de les famílies col·laboradores, en la majoria, satisfeien una franja concreta, la de l’edat de 6 a 10 anys, però no cobrien les necessitats de la franja anterior i posterior, la de 0 a 3 anys i la de 10 a 12, segons explica la responsable d’infància de la Creu Roja, Meritxell Prat. Enguany s’han concentrat els esforços a aconse-guir diners “per tal de poder adqui-rir nosaltres mateixos les joguines d’acord amb les necessitats que te-níem plantejades”, explica la Me-ritxell. Amb aquesta nova mane-ra d’orientar la campanya, la Creu Roja s’ajusta més a la demanda i, a més, ha aconseguit doblar l’aporta-ció econòmica de l’any passat que va ser de 3.000 euros entre petites donacions i la col·laboració d’al-gunes empreses. S’han rebut sol-licituds de famílies de sis munici-pis, a part de Manresa. Es tracta de Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Santpedor, Sant Fruitós de Bages, Callús i Castellgalí.

El model supermercat

L’altra novetat dels Reis de la Creu Roja de Manresa d’enguany ha es-tat la instal·lació de les joguines en un format supermercat. D’aquesta manera les famílies poden triar els joguets que consideren més adients

Francesc Serrat Manresa

per als seus infants. Malgrat que aquesta ha estat la tendència que s’ha incorporat i que es vol consoli-dar de cara al futur, la Creu Roja ha acceptat també aquelles donacions de famílies que tota la vida havien aportat directament els regals, això sí, amb les característiques ja cone-gudes que havien de ser noves per estrenar, no bèl·liques ni sexistes.Oferir la possibilitat que els pares puguin fer-se el seu propi paquet amb les joguines que creuen que poden fer feliços els seus fills és un pas endavant. La Meritxell explicava el cas d’una mare molt il·lusionada que deia que “per fi podré regalar-li allò que tant volia, una nina”. I pares que han acollit amb emoció el sistema de poder-se fer els Reis i no ser recep-tors d’un “paquet sorpresa” en què podia haver-hi molt bona volun-tat però el regal no s’ajustava gai-re als gustos del receptor. Amb el nou sistema, aquet fet es minimit-za per poc que els pares coneguin les tendències dels fills. La majoria de jocs han estat recomanats pel

servei d’educadores infantils que ja treballen en centres d’infants de la Creu Roja i coneixen els jocs de taula, per exemple, que més fun-cionen.

“Canviem joguines per llufes”

Paral·lelament, la Creu Roja va organitzar el dia 28 de desembre una acció, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Manresa, amb el nom de “Canviem joguines per llu-fes” i que es va fer a la Plana de l’Om. Consistia a canviar una llufa per una joguina nova o una aportació econòmica destinada a la Creu Ro-ja. Els participants podien escriure sobre la llufa una dedicatòria i des-prés es penjaven totes al voltant de l’om de la Plana. A canvi de la dona-ció, els participants podien agafar una llufa, en la qual podien escriure una dedicatòria, per exemple: una llufa per a la igualtat, la justícia, la pobresa, etc. i després es van penjar totes en un espai habilitat al voltant de l’om de la Plana.n

17 carrosses a “La cavalcada de les emocions”

“La cavalcada de les emocions” és com anomena l’Agrupació Cultural del Bages la cavalcada del 2018, per les emocions que fan vibrar els man-resans quan es compleixen els desit-jos i la il·lusió que se sent amb l’ar-ribada de Ses Majestats a Manresa. Un total de disset carrosses recorre-ran la ciutat de Manresa i seran els tabalers de Xàldiga els encarregats d’obrir la cavalcada amb un esclat de so i de llum. Enguany s’estrenen les tres carrosses dels reis amb un disseny que homenatja tres edifi-cis emblemàtics com son la Seu, el Kursaal i el Casino. Un dels motius del relleu de les carrosses ha estat el de la seguretat.

Els Reis, a peu, des de Sant Domènec a la plaça Major

L’itinerari de la cavalcada, que serà retrasmesa per Tv3, té dues parts diferenciades. El primer recorregut, a sobre de les carrosses, comença a la muralla de Sant Francesc i conti-nua per l’eix comercial de la ciutat. Al segon recorregut, Ses Majestats i el príncep Assuan (el Carter reial) s’endinsen a peu pel centre històric fins a arribar a la plaça Major. En aquest tram interactuen, a peu de carrer, amb petits i grans, i aconse-

gueixen, gràcies a la proximitat amb la gent, el punt àlgid de la cavalca-da. Des de fa uns anys s’ha apos-tat per aquesta opció i està donant bons resultats, tant que ja sembla que s’hagi fet sempre. Per acabar, Ses Majestats seran rebudes al bal-có de l’Ajuntament per l’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, que els entregarà la clau de la ciutat, i el rei ros adreçarà unes paraules als manresans. n

La cavalcada de Manresa, dissabte a Canal Taronja TV

La cavalcada de reis de Manresa es podrà veure a partir del dissabte dia 6 al vespre per Canal Taronja TV.Per tal que els que hi participen i els que hi van veure també es puguin veure, Canal Taronja TV oferirà dis-sabte al vespre el primer passi d’un seguit de reemissions de la caval-cada de reis de Manresa en tot el seu recorregut i, especialment, de

tot allò que succeeixi a la plaça Ma-jor i amb declaracions en exclusiva d’un dels reis d’Orient.Als espais informatius es podrà veu-re també un reportatge de la caval-cada de reis d’Artés.A l’informatiu Sallent notícies del dilluns 8 de gener, també es podrà veure un ampli reportatge de la ca-valcada de Sallent. n

TErE SOLÉ

CrEU rOJA MAnrESA

DEL 4 AL 17 DE gEnEr DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 5

PUBLICITAT

Patrocina: Col·labora:Organitza:

sieR ed adaclavaC 5 de gener de 2018Inici del recorregut a les 18.30 h

a la muralla de Sant Francesc

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

anunci FRQ Cavalcada.pdf 1 19/12/2017 15:52:21

6 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 4 AL 17 DE gEnEr DE 2018

MANRESA

El Ple aprova el padró de fa un any de 75.572 persones

nnn L’1 de gener d’aquest any hi havia empadronades a Manresa un total de 75.572 persones. El Ple municipal de l’Ajuntament de Manresa va aprovar dilluns per unanimitat de tots els grups la re-visió anual del padró d’habitants, amb aquesta xifra de població, que és superior en 97 persones a la xifra de 2016 (75.475), que s’havia apro-vat fa un any. Segons les dades del padró d’ha-bitants, al llarg de 2016 hi va haver 660 altes per naixements, i exacta-ment el mateix nombre de defun-cions. També hi va haver 2.780 al-tes de persones arribades d’altres indrets del país i 2.389 persones que es van traslladar a una altra localitat. Pel que fa a persones arribades de

l’estranger, hi va haver 761 altes i 277 baixes. Del total de 75.572 ha-bitants, a data 1 de gener d’aquest any hi havia 38.571 dones (51,04 %) i 37.001 homes (48,96 %). Al Ple municipal també es va aprovar, igualment per unani-mitat, una moció del grup de la CUP, amb una esmena de l’equip de govern (CDC i ERC) consensua-da amb la mateixa CUP, per fer una avaluació del Pla de mobilitat ur-bana, amb l’objectiu de començar a treballar en l’elaboració d’un de nou Pla. D’altra banda, al Ple es van desestimar dues al·legacions, pre-sentades per la Cambra de la Pro-pietat Urbana i per l’Associació de Promotors i Constructors d’Edifi-cis de Catalunya contra l’aprova-ció provisional de les ordenances fiscals per a l’exercici 2018. En el mateix punt es van aprovar definitivament les ordenances. n

redaccióManresa

Manresa registra el 21-D una participació històrica redaccióManresa

nnn Un total de 42.064 manre-sans i manresanes van participar a les eleccions al Parlament de Ca-talunya que van tenir lloc el 21 de desembre. La xifra representa el 80,49 % del cens electoral, el per-centatge més alt registrat mai a Manresa en aquestes eleccions, 3,74 punts per damunt que en les elec-cions del 27 de setembre del 2015, quan va assolir el 76,75 %, que ja va ser la xifra més alta fins aleshores. Junts per Catalunya ha estat la força més votada, amb el 33,13 % dels vots, seguida d’ERC, Ciutadans, PSC, CUP, Catalunya en Comú-Podem i PP. La participació a les eleccions al Parlament de Catalunya ha ba-tut rècords a Manresa aquest 21 de desembre. La xifra de participació ha estat de 42.064 persones, el 80,49 % del cens electoral. El percentatge és 3,74 punts superior al que es va assolir en les darreres eleccions al Parlament, que van tenir lloc el 27 de setembre del 2015. Aquella xifra ja era la més alta assolida fins aleshores, i va su-perar la participació de les segones eleccions al Parlament des de la res-

tauració de la democràcia, el 1984, quan el percentatge de participació va arribar al 73,89 %. Des d’alesho-res i fins al 2012, mai no s’havia ar-ribat al 70 % de participació en unes eleccions al Parlament.

JxCat i ERC guanyen a Manresa i C’s, tercera força

Pel que fa als resultats, la força més votada ha estat Junts per Catalunya (JxCat), amb 13.888 vots (33,13 %), seguida d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), amb 10.034 sufra-gis (23,93 %). La tercera força ha es-

tat Ciutadans (C’s), amb 7.543 vots (17,99 %), seguits del Partit dels So-cialistes de Catalunya (PSC), amb 4.178 suports (9,97 %). A continu-ació, la Candidatura d’Unitat Po-pular (CUP) ha aconseguit 2.256 vots (5,38 %), Catalunya en Comú-Podem, 2.022 vots (4,82 %), i el Par-tit Popular (PP), 1.466 vots (3,50 %). Finalment, el Partit Animalista contra el Maltractament Animal (PACMA) ha aconseguit 263 vots (0,63 %), i Recortes Cero-Grupo Verde, 62 vots (0,15 %). Hi ha hagut 213 vots en blanc (0,51 %) i 139 nuls (0,51 %). n

AJ MAnrESA

El padró assenyala que Manresa torna a superar els 75.000 habitants

ArXIU

Mostra de premsa en relació amb les Bases de Manresa

nnn L’Arxiu Comarcal del Bages acull una petita mostra de les no-tícies relatives a les Bases de Man-resa. Es tracta d’una sèrie d’articles que es van publicar a la premsa manresana de l’època, a més de l’acord municipal pel qual es con-cedia el permís per organitzar l’assemblea al Saló de Sessions de l’Ajuntament i d’un exemplar de

l’edició de les actes de l’assemblea.Els dies 25, 26 i 27 de març del 1892 va tenir lloc a Manresa la primera assemblea de la Unió Catalanista, durant la qual es van discutir i apro-var les Bases per a la Constitució Regional Catalana, més conegudes com les Bases de Manresa.L’exposició es pot visitar fins al 28 de febrer del 2018 a la via de Sant Ignasi, 40, en l’horari següent: de dilluns a divendres, de 9 h a 14 h i de 15.30 h a 18 h. n

redaccióManresa

Les opcions sobiranistes guanyen de carrer al Bagesnnn Al Bages, les forces indepen-dentistes s’imposen a 27 dels 30 pobles, i Junts per Catalunya és la principal en la majoria dels casos. A les altres tres poblacions, El Pont de Vilomara, Sant Joan i Castellgalí, la candidatura més votada ha estat Ciutadans. Destaca el fet que dues d’aquestes van estar especialment afectades per les càrregues polici-als el passat 1 d’octubre.Tot i això, a gairebé tot el Bages, ex-cepte al Pont de Vilomara, la suma dels vots proindependència guanya a la del bloc unionista.Al Solsonès, Junts per Catalunya s’ha imposat a 14 de les 15 poblacions. Només a Pinell de Solsonès ha pogut gua-nyar ERC. En qualsevol cas, la ma-joria de vot independentista és cla-ra, malgrat que Ciutadans gairebé ha doblat el nombre de vots.Al Ber-guedà, les forces independentis-tes guanyen força. JxCat va guanyar a 29 dels 31 municipis, incloent-hi Berga, amb l’excaldessa cupaire. I al Moianès la victòria de Junts per Catalunya ha estat total. n

AJ MAnrESA

Notícies sobre les Bases de Manresa es poden veure fins el 28 de febrer

DEL 4 AL 17 DE gEnEr DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 7

MANRESAObres de millora de la segona planta de la Fàbrica de l’Aranya

nnn La segona planta de la Fàbri-ca del Salt (coneguda popularment com la Fàbrica de l’Aranya) llueix una nova cara d’aquest espai de propietat municipal que forma part del patrimoni industrial de la ciutat. L’actuació la van inici-ar el mes de gener passat vuit jo-ves de 16 a 24 anys i amb el guiatge d’un monitor de la Casa d’Oficis, dins el projecte de formació i ocu-pació “Treball als barris”. L’actua-ció ha superat amb escreix el pro-jecte tècnic inicial. El monitor i els alumnes han estat molt creatius i a

partir del material sobrant i reciclat de la mateixa fàbrica han construït una mur de pedra seca a l’exterior, han instal·lat bancs, han elaborat un mosaic utilitzant la tècnica del trencadís a la porta d’entrada, en-tre altres feines complementàries no programades. Es tracta d’una millora en un punt neuràlgic del centre històric. Aprofitant la jorna-da de portes obertes, l’alcalde de Manresa va adreçar unes paraules als assistents en què afirmava “que el treball és un exemple perquè és una obra per al barri i per a la ciu-tat i també perquè ha servit a una sèrie de joves per demostrar totes les seves potencialitats”. n

redaccióManresa

Visita a les residències amb motiu de les festes de Nadal

nnn L’alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i la regidora Mercè Rosich han portat a terme, durant el matí del dia 22 de desembre, la tradici-onal ronda de visites per felicitar el Nadal als residents i també al per-sonal que hi treballa.Valentí Junyent ha dut a terme, du-rant el matí, la tradicional ronda de visites a les residències per felicitar el Nadal i les festes a les persones grans de la ciutat i al personal que hi treballa. Junyent ha estat a les

residències de la Sagrada Família, Sant Josep i Montblanc, i a la Fun-dació Sociosanitària de Manresa.Per la seva banda, la regidora de Cohesió Social, Gent Gran i Salut, Mercè Rosich, ha anat a felicitar el Nadal als residents i treballadors de les residències Valldaura, Ca-talunya, i la residència assistida de la Font dels Capellans. A més, també ha visitat la Casa Padró i el Centre de Disminuïts Físics del Ba-ges - Althaia.L’alcalde i la regidora han obsequi-at els residents amb el calendari de l’Ajuntament per al 2018. n

redaccióManresa

AJ MAnrESA

El fanal de la plaça Gispertja fa llum a més de decorarnnn Qui passi per la plaça Gispert qualsevol dia al vespre pot compro-var que el fanal ornamental de la plaça ja està connectat definitiva-ment a l’enllumenat públic. La Re-gidoria de Qualitat Urbana i Serveis de l’Ajuntament de Manresa ja ha finalitzat els treballs de canalitza-ció per a la connexió del fanal a la xarxa d’enllumenat públic. L’actua-ció ha tingut una durada de 15 dies i ha inclòs també diversos treballs de millora (connexions a terra) de la xarxa d’enllumenat públic existent a l’entorn de la plaça des del diven-dres 22 de desembre.El fanal de la plaça Gispert es va recol·locar l’any 2013 però no-més tenia un caràcter decoratiu, ja que no hi havia connexió elèc-trica. Aquesta actuació forma part del compromís de l’Ajuntament de Manresa i els comerciants i veïns de la zona per aconseguir millo-res de la imatge i de l’atractivitat d’aquest entorn de la ciutat. Les no-ves lluminàries són amb tecnologia LED. Els treballs s’emmarquen dins el projecte que preveu la implemen-tació de les lluminàries LED.n

L’alcalde de Manresa compartint una estona amb els residents

AJ MAnrESA

Els alumnes del programa de formació amb responsables municipals

8 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 4 AL 17 DE gEnEr DE 2018

MANRESA

PrOgrAMACIÓ CANAL TARONJA · La tele que ens uneix

Segueix-nos també a: www.canaltaronja.cat · Facebook @taronja.cat · Twitter @CanalTaronja

HORA DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES

7.00 XAL XAL XAL XAL XAL

10.00 Ben trobats Ben trobats Ben trobats Ben trobats Ben trobats

12.00Anem per feina

Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja

12.30 Targeta Taronja Obert 24h Sempre amunt Parlem amb / TDI

13.00 Barra lliure Barra lliure Barra lliure Barra lliure Barra lliure

14.00 Al Dia Al Dia Al Dia Al Dia Al Dia

14.30 Sempre amunt Sallent notíciesGabinet de crisi Cap i casal Gabinet de crisi

15.00 Fem territori Aula Taronja

15.30De tot i +

Targeta Taronja Aula Taronja Sempre amunt Fem territori

16.00Gabinet de crisi Cap i casal Gabinet de crisi De tot i +

16.30 Obert 24h

17.00 Al Dia Al Dia Al Dia Al Dia Al Dia

17.30 Fem territori Sallent notícies Parlem amb / TDI Aula Taronja Obert 24h

18.00 Cat Directe Cat Directe Cat Directe Cat Directe Cat Directe

20.00 Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info TaronjaDe tot i +

20.30 Targeta Taronja L’altra Cara Planeta Animal Obert 24h

21.00 Sallent notícies Obert 24h Parlem amb / TDI Fem territori Aula Taronja

21.30 Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja Info Taronja

22.00 Barra lliure Barra lliure Barra lliure Barra lliure Barra lliure

23.00 Targeta TaronjaGabinet de crisi

Aula TaronjaGabinet de crisi Anem per feina

23.30 Sallent notícies Sempre amunt

5.000 polseres solidàries a favor de l’Hospital de dia

redaccióManresa

nnn Voluntaris, professionals i usu-aris de la Fundació Althaia, junta-ment amb alumnes de l’escola La Salle de Manresa, s’han sumat a la campanya “Posem-hi el cor” per fer realitat el futur hospital de dia d’on-cologia i hematologia de la institu-ció. Totes aquestes persones han col·laborat desinteressadament en l’elaboració de més de 5.000 polse-res solidàries “Posem-hi el cor”, que permetran recaptar fons per con-tribuir a finançar el projecte. Uns 500 alumnes de La Salle d’entre 5è

de Primària i 2n de Batxillerat han elaborat, durant una setmana, el gruix de les polseres. A més, professionals i voluntaris de la Fundació Althaia van ser durant un dia al centre educatiu manre-sà per parlar de salut i solidaritat als alumnes de Primària, Secun-dària i Batxillerat. L’objectiu va ser reflexionar sobre la importància de resoldre els problemes de salut des d’uns valors, com són la cores-ponsabilitat, la professionalitat i el compromís. També es va posar sobre la taula el paper de la solidaritat i el volun-tariat i com la implicació ciutada-

na pot contribuir en la consecució d’uns serveis sanitaris encara de més qualitat.A banda, usuaris del CSAM i del projecte Mosaic també han parti-cipat activament en l’elaboració de les polseres, així com diversos vo-luntaris i professionals d’Althaia.La Fundació Althaia agraeix a l’es-cola La Salle, als voluntaris, profes-sionals i usuaris la participació en el projecte del futur hospital de dia d’oncologia i hematologia, que serà realitat gràcies a la implicació d’un gran nombre d’institucions, enti-tats i persones del territori. Les pol-seres solidàries “Posem-hi el cor”, que estan disponibles en diferents colors, es poden aconseguir a can-vi d’un donatiu de 4 euros a l’actu-al Hospital de dia d’oncologia i he-matologia d’Althaia (planta -1 de l’Hospital Sant Joan de Déu). Tam-bé se’n poden fer reserves a través de la botiga solidària de la pàgina web d’Althaia (http://bit.ly/boti-gasolidaria). A més, es poden trobar als esta-bliments del Grup Llobet de les comarques del Bages, Berguedà i Solsonès, amb qui la Fundació ha subscrit un acord de col·laboració per a la distribució de les polseres. n

Caribú i Les Sabatilles Vermelles guanyen el Concurs d’Aparadors

nnn La cinquantena edició del Concurs d’Aparadors de Nadal de Manresa, organitzat per la Cam-bra de Comerç amb el suport de la UBIC i l’Ajuntament de Manresa, ha tingut com a guanyadors El Ca-ribú, en la categoria de premi del jurat, i Les Sabatilles Vermelles, en la categoria de premi del públic. La segona posició de la categoria del jurat ha estat per a La Poma d’Eva, mentre que el tercer lloc el compar-teixen el Forn de Cabrianes - La Li-onesa i Joan Soler. En la categoria del públic, el segon premi ha estat per a Electrodomèstics Màrquez i el tercer per a la Floristeria Brunea.El propietari de l’establiment del

Caribú, guardonat amb el primer premi, no s’esperava la decisió del jurat. 25 establiments han partici-pat en aquesta edició del concurs, que ha destacat per l’elevada par-ticipació en les votacions populars, la més gran des que es va instau-rar la categoria del premi del públic ara fa sis anys. En total, s’han regis-trat 1.144 vots a través de l’aplicació habilitada per recollir l’opinió dels ciutadans.Entre els establiments que han participat en aquesta edi-ció del concurs hi havia Teatre Els Carlins, Elde, Pas a Pas, El Mane-tes, Forn Cristalleria i Sanitaris, Lli-breria Papasseit, Loteria Les Bases, Perruqueria Caché, Personal i In-transferible, Perruqueria El Serrell, Culinarium, El Cigne, Puigbertran, Nounat i Joan Soler, etc. n

redaccióManresa

Escolars elaborant les polseres solidàries

LA SALLE

Els guanyadors dels diferents premis del Concurs d’Aparadors

CAMBrA COMErç

DEL 4 AL 17 DE gEnEr DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 9

BAGES‘Planeta animal’, nou programa de Canal Taronja TV

nnn Canal Taronja engega aquest dimecres 10 de gener a les 20.30 hores el programa “Planeta ani-mal”, en què de la mà de Miquel Rial coneixerem la vida dels ani-mals de granja, domèstics, exò-tics, com conviuen amb les per-sones, com els estimem i com els cuidem i ens cuiden. El veterinari Santi Férriz serà qui ens explicarà

quines malalties pateixen des d’un conill, un gos, un gat i fins i tot, un mussol. Recorrerem diferents in-drets de la nostra geografia al Ba-ges, Osona, Solsonès i d’altres co-amraques i hem arribat a Port del Compte on explicarem la curiosa vida dels gossos que porten trineus a la neu (mushing). Tota una filoso-fia de vida compartida per persones i animals. No et perdis aquest nou programa del teu canal de proxi-mitat: Canal Taronja. n

redaccióManresa

El veterinari Santi Férriz explica detalls de la vida dels animals

CAnAL TArOnJA

Santpedor ja té el projecte executiu de Cal Claressó

redaccióManresa

nnn L’equip redactor del projec-te de rehabilitació de Cal Claras-só i la urbanització de l’entorn ha presesentat el projecte executiu d’aquesta obra, la més important de la legislatura de l’Ajuntament de Santpedor. Aquest projecte, que ha de passar ara per aprovació del Ple, estarà després en exposició pública abans

d’incloure-hi les al·legacions, si n’hi ha. Amb aquesta tramitació, l’equip de govern espera tenir-ho tot a punt per adjudicar obres a la primavera i veure la transformació d’aquesta antiga fàbrica tèxtil en un nou equi-pament sociocultural amb activi-tats específiques dirigides a perso-nes grans.Han fet falta prop de cinc mesos de feina, diverses reunions amb tècnics municipals, nombroses visites a l’edifici per sospesar la si-

tuació actual, l’elaboració de dife-rents estudis de l’estructura de Cal Clarassó i també, fins i tot, un in-forme arqueològic per avaluar les restes d’elements vinculats al re-cinte emmurallat d’origen medi-eval existents a la finca a fi i efec-te de garantir-ne la preservació i compatibilitat amb el projecte de rehabilitació de l’espai. I finalment s’han cobert tots aquests passos i s’ha lliurat tot el projecte a l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Santpedor. En aquest procés també hi ha inter-vingut el Consell Assessor Munici-pal d’Urbanisme i Medi Ambient que ha visitat el recinte i ha conegut de la mà de responsables de l’equip redactor la proposta en què estaven treballant i que ara han presentat. La documentació presentada cons-ta d’una memòria en què s’especi-fica com l’equip redactor proposa fer la rehabilitació de cal Clarassó per convertir aquest espai en cen-tre cívic. Es mantenen els dos pisos de la fàbrica. n

Roben material d’obra i eines per valor superior als 10.000 € a Navàs

nnn Com a mínim set persones van intervenir en el robatori industrial que va passar el 21 de desembre en una nau de la constructora ICMAN al polígon industrial de la carrete-ra del Mujal de Navàs. Els lladres, homes de complexió forta segons testimonis, van muntar un dispo-sitiu de vigilància amb un vehicle que, amb els llums apagats, anava circulant per les immediacions de

la nau per alertar en cas que arribés algú. Un camió amb el rètol de Tabi-ques Pluviales va carregar 400 qui-los de coure, una desena de mar-tells elèctrics, serres radials, moles, compressors i generadors elèctrics per un valor superior als 10.000 eu-ros. Un treballador que anava a la feina a una indústria del costat de-nunciar els moviments sospitosos. Els lladres que van fugir en veure’s observats van utilitzar els dos ve-hicles i eren més de sis. Els Mossos investiguen el cas. n

redaccióManresa

Membres del consistori i autors del projecte executiu

AJ SAnTPEDOr

Sallent incorpora nous espais cardioprotegitsredaccióManresa

nnn L’Ajuntament de Sallent està treballant per aconseguir un mu-nicipi cardiosaludable amb espais dotats de desfibril·ladors externs automatitzats (DEA) . El 2017 Sallent ha incorporat nous espais cardioprotegits al nucli de Cabrianes, a la plaça de la Vila i a l’Institut, que se sumen als que ja hi havia a la piscina, al camp de futbol i al pavelló. n

AJ SALLEnT

10 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 4 AL 17 DE gEnEr DE 2018

EL REPORTATGE

300

freqüències, les vivències de 20 anys

El número 0 de FREQÜÈNCIA va aparèixer el mes de juny del 1998 i entrevistava, entre d’altres, als polítics Antoni Gutiérrez Díaz i l’aleshores conseller de Medi Ambient, Joan Ignasi Puigdollers, amb motiu de la planta de reciclatge del Pont de Vilomara

Aquest 2018 FREQÜÈN-CIA compleix 20 anys i aquest exemplar que teniu a les mans és

l’edició número 300. Ara fa 20 anys, el Bages s’omplia d’obres i ja es lluitava contra les barreres arquitectòniques. Són dos dels ar-guments de la portada del número zero, el mes de juny del 1998. No es va distribuir entre el públic, en general, però sí que es va fer una edició limitada d’un número zero. I la portada reflectia un període en embranzida econòmica de les administracions. “Tot el Bages en obres”, deia el titular a quatre co-lumnes, per anunciar un fet real: que poblacions com Monistrol de Montserrat i Moià transformaven els nuclis antics i que Sant Frui-tós construïa el nou ajuntament, que ara ja és un projecte que cal ampliar.

També es parlava d’obres simul-

tànies. En altres números es de-nunciava la inoportunitat de la coincidència d’obres en carrete-res properes, però aquells eren temps de vaques grasses i d’in-versions en infraestructures. Qui les atrapés, ara.

Després de l’Eix Diagonal i el des-doblament del Transversal, pas-sarem temps a veure moviment de màquines. I tant que convé el desdoblament de la fatídica C-55! Ja aleshores es maldava per un projecte que ni s’havia presentat. Ara n’hi ha dos, però dins d’uns calaixos que no s’obren de les te-ranyines que s’hi han fet. Ara en-trebancs, màquines que reduei-xen carrils de marxa lenta, que creen trams nous i que instal·len tanques mitgeres que han perju-dicat prou la circulació, però sem-blen traves per posar fi als nervis dels conductors i desviar-los cap a l’autopista.

Una de les novetats, començada a implementar el 2016, van ser els

Francesc SerratManresa

descomptes per als usuaris d’al-guns trams i a determinades ho-res de determinats dies. Tot plegat ampliat el 2017 però sense resul-tats. Les últimes estadístiques consideren irrellevant el trànsit que s’ha aconseguit evitar que passi per la C-55.

FQ digital a l’abast de tot el món

L’evolució de les tecnologies ha permès durant els darrers anys la difusió global de la publicació FREQÜÈNCIA. El format digital recull exactament la mateixa pre-sentació i els mateixos continguts que l’edició en paper i transporta el missatge arreu.

Aquest suport ha fet créixer con-siderablement el nombre de lec-tors i permet estar al corrent, des de qualsevol punt del planeta, de l’actualitat més destacada de Manresa i comarca amb periodi-citat quinzenal, a més d’entrevis-tes, el tema del dia, els reportatges

de les pàgines centrals i les entre-vistes de contraportada. Per ac-cedir-hi és tan fàcil com anar al portal de canaltaronja.cat i, a mà dreta, en un menú de continguts, s’ha de clicar el corresponent a FREQ. Allà s’hi poden trobar les edicions dels últims anys.

100 números de FQ

El número 100 de FREQ informa-va del nou enllumenat de la zo-na de la Sagrera i del campanar de Sant Fruitós de Bages, i que l’Ajuntament de Navàs faria re-tirar per una grua els vehicles mal aparcats.

L’actor Sergi López concedia una entrevista a FREQÜÈNCIA en què explicava que es trobava en un moment en què es podia perme-tre llegir guions i decidir què és el que volia fer. Set anys després, potser encara pot decidir més, si no fos per la crisi... El número 100 reproduïa les 100 portades de FREQÜÈNCIA a l’última pàgina.

Coses que no canvien gaire

En ocasió de la publicació del nú-mero 200, ara fa cinc anys, des-tacàvem que, en els primers 15 anys de vida, la publicació havia vist créixer la ciutat de Manresa, però que hi havia coses que con-tinuaven igual: els col·lapses cir-culatoris, les queixes per la fal-ta d’aparcament o les denúncies per incivisme estaven a l’ordre del dia. Passa el temps i, amb mati-sos, els arguments es mantenen. Tenim col·lapses a la xarxa urba-na, especialment a la carretera de Vic, Muralles i Bonavista (ara en obres) i incivisme, potser no tant. I la falta d’aparcament té mati-sos: n’hi ha més que abans però pagant. Moltes places buides de l’ampliada zona blava.

Els representats a la Cambra Catalana

En el repàs dels primers 15 anys, ara en fa cinc alguns noms polí-

DEL 4 AL 17 DE gEnEr DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 11

EL REPORTATGEEl número 0 de FREQÜÈNCIA va aparèixer el mes de juny del 1998 i entrevistava, entre d’altres, als polítics Antoni Gutiérrez Díaz i l’aleshores conseller de Medi Ambient, Joan Ignasi Puigdollers, amb motiu de la planta de reciclatge del Pont de Vilomara

tics sí que canviaven. S’havien re-tirat del primer pla de la política diputats de casa nostra com Jor-di Marsal o Joan Canongia, que van plegar del Congrés dels Di-putats, o Àngela Gassó, Joan Ro-ma, Francesc Iglesias, Pere Ri-bera (traspassat el 4 de gener del 2016) o Josep Huguet. Diputats de la fornada més recent que ja han plegat com David Bonvehí, Laura Massana, Laura Vilagrà o Cristò-fol Gimeno i, en la nova fornada de polítics que seguiran al pro-per Parlament, Adriana Delgado i Antonio Espinosa.

Preocupacions recurrents

“Farts de la grua”, titulava la por-tada d’un FREQÜÈNCIA que de-nunciava una època d’extrem zel per part dels agents, a pocs núme-ros d’una altra portada que sen-tenciava: “Aparcar de franc, ni pensar-hi”, coincidint amb l’am-pliació de zones blaves i la limi-tació d’espai públic per deixar el

cotxe. De fet, recordem un mis-satge que anaven filtrant diferents alcaldes en diferents legislatures i també els respectius regidors de Mobilitat: “Que els ciutadans es treguin del cap que tindran faci-litats per aparcar gratuïtament i al centre de la ciutat”.

El pas dels anys i de números de FREQÜÈNCIA, els ha donat la raó. Aparcar en superfície i gratis se-ria impossible. Aquest passat 2017 es confirmava una part de la sen-tència: aparcar en superfície ara és més fàcil que l’any passat, per l’ampliació de la zona blava, però de gratis, res. La pàgina 3 del FRE-QÜÈNCIA del gener del 2006 de-nunciava que als CAP de Manresa hi havia hores d’espera per només 5 minuts de visita. Això passava sense les retallades en sanitat...

En altres números es dedicaven portades i reportatges als dismi-nuïts físics que lluitaven contra les barreres arquitectòniques o la manca de vocacions sacerdo-

tals amb un “SOS a les vocacions”. L’arribada de sacerdots de dife-rents continents va apaivagar, en part, la crisi. Anys enrere qui s’hagués imaginat que el rector de l’emblemàtica parròquia de la Seu seria un sacerdot ruandès que parlaria un català correcte i que es faria estimar per la parròquia com d’altres que havien estat rec-tors, fills del territori?

Notari dels canvis de la societat

Al llarg dels números de FRE-QÜÈNCIA, com no podia ser d’una altra manera, queda re-flectida l’evolució de la societat, no només la manresana, sinó en àmbits col·lectius d’importància estatal. Així, amb el govern de Ro-dríguez Zapatero arriba la legalit-zació dels matrimonis del mateix sexe. El mes de juliol del 2005, el número 94 de FREQÜÈNCIA ti-tulava en portada “Amor lliure” i la foto de dos homes d’esquena abraçats. Després d’informar de

la Llei de matrimonis homosexu-als, l’alcalde Jordi Valls declarava que: “No s’ha d’enfonsar el món si els homes i les dones es casen entre ells”. Valls deia que fins al moment nin-gú l’hi havia demanat però que no tenia cap inconvenient per casar una parella gai. En el mateix nú-mero s’anunciava que Manresa seria la capital catalana de les di-ades interreligioses i es publicava un reportatge sobre antics treba-lladors de Can Jorba que aquell any es van mobilitzar per recor-dar quan van estar treballant als grans magatzems. Destacava la citació que deia “Treballar a Cal Jorba volia dir prestigi i feina per a la resta de la vida”. Eren altres temps. Es consolida la reinvenció

de l’ExpoBages

Altres qüestions recurrents al llarg de la història que hem de-tectat repassant FREQÜÈNCIA són les valoracions de l’ExpoBa-

ges. Si bé les autoritats del mo-ment i els màxims responsables de l’organització de cada època han trigat temps a apuntar-s’hi, des de fa temps, expositors i vi-sitants consideraven que l’Expo era “repetitiva”.

Que s’havia de “reinventar”. I el miracle es va produir precisament l’any 2013. La mostra va baixar de Palau per situar-se a peu de car-rer, al centre de Manresa. I sem-bla que l’experiència no va anar tan malament. Cinc anys després ningú no parla de tornar a Palau... Aquest és un exemple de fets que, malgrat que faci anys que es fan d’una manera determinada, no vol dir que no puguin canviar.

L’Expo ho ha fet, per què no la pa-cificació de la circulació, el civis-me o l’aparcament al centre de la ciutat sense rascar-se la butxaca? Això darrer, com deien els ges-tors municipals visionaris i eu-ropeistes, això ja no ho veurem mai més. n

Reproducció de les portades dels 100 primers exemplars de FREQ

12 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 4 AL 17 DE gEnEr DE 2018

SOCIETATLa Mútua dona 1,8 tones solidàries al Banc dels Aliments

nnn Per setè any, la Mútua Interco-marcal torna a fer una donació al Banc dels Aliments, per iniciativa de la Junta Directiva, la Comissió de Control i Seguiment i dels tre-balladors, que han donat de ma-nera voluntària l’import del seu lot de Nadal. Amb un total de gairebé 1,8 tones, la donació d’aquest any consisteix en sucre, gel de bany i oli d’oliva.La Mútua va estar representada en l’acte de donació per Pere Ribera, vicepresident segon, i Lluís Sarró, cap del Gabinet de Presidència i Di-recció General. Per part del Banc dels Aliments, Sor Lucía Caram, co-ordinadora del Comitè de Direcció de la Fundació Privada Rosa Oriol.

Recuperar els excedents alimenta-ris i distribuir-los entre les entitats locals per fer-los arribar a les per-sones necessitades és l’objectiu del Banc dels Aliments, fundació pri-vada benèfica i independent i sense ànim de lucre. La Fundació Privada Rosa Oriol coordina les activitats del Banc dels Aliments a Manresa.El concepte de “banc d’aliments” neix a Phoenix, Arizona (EUA) el 1966 de la mà de John van Engel. Gairebé vint anys després, el 1984, el projecte s’introdueix a Europa a través del Banc dels Aliments de París. I al cap de tres anys, el 1987, es funda el primer Banc dels Ali-ments d’Espanya amb seu a Bar-celona, sota el nom Fundació Pri-vada Banc dels Aliments. El Banc dels Aliments representa una ins-titució pionera en l’àmbit estatal. n

redaccióManresa

S’estabilitzen les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle

nnn L’últim informe de progrés dels objectius de reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH) de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), corres-ponent a les dades de l’any 2015, assenyala que les emissions s’han estabilitzat. Concretament, han so-fert un lleuger augment del 0,8 %, amb un increment de 0,3 milions de tones amb relació al 2014. Des del 1990, les emissions totals de GEH han seguit una evolució crei-xent fins al 2005, any que va mar-car un pic històric d’emissions i a partir del qual es va iniciar un can-vi de tendència a la baixa que es va

mantenir fins al 2013. Els anys 2014 i 2015 es va produir un ascens de les emissions molt lleuger, provo-cat principalment per l’increment en dos sectors, el processament de l’energia i l’agricultura. Les emissi-ons de GEH durant el 2015 són un 12 % superiors a les del 1990.Les emissions de Catalunya van re-presentar un 13 % de les de l’Estat espanyol —que han augmentat un 3,5 % respecte de l’any anterior— i l’1 % de les de la UE-28.Les emissions difuses, han descen-dit gairebé un 2 % l’últim any avalu-at, amb 547 milers de tones menys que l’any precedent. Aquesta da-da situa Catalunya dins els objec-tius de reducció marcats de cara a l’any 2020. n

redaccióManresa

Aportació d’alumnes d’UVic-UCC al seu entornredaccióManresa

nnn Els estudis de grau d’Educació Infantil de la Facultat de Ciències Socials del Campus Manresa de la UVic-UCC han incorporat aquest curs una nova activitat formativa, les anomenades “accions integra-dores”. Aquesta activitat té com a objectius generals la promoció d’actituds prosocials en els alum-nes i la connexió de la formació de mestres amb les necessitats de l’en-torn. Aquest primer curs hi parti-cipen 82 alumnes, distribuïts en grups, que duran a terme projec-tes i activitats en 21 entitats, esco-les o institucions. En els grups hi treballaran conjun-tament alumnes de primer, segon i tercer curs. Segons la directora del

grau d’Educació Infantil, Mont-serrat Pedreira, es tracta que “els i les estudiants s’impliquin en ac-cions formatives globals, que tin-guin sentit i que tinguin utilitat al territori i que el territori, per la se-va banda, aprofiti el potencial de

les estudiants i el coneixement que genera la universitat”.Durant el primer semestre d’aquest curs, els estudiants han entrat en contacte amb les entitats i de comú acord han elaborat el projecte que cal desenvolupar. n

Un total de 82 alumnes faran projectes i activitats a diferents entitats

FUB

El Campi qui Jugui viatja durant 9 dies al Far WestredaccióManresa

nnn Indis i vaquers, aquests són els principals protagonistes d’una no-va edició del Campi qui Jugui de Manresa, que enguany ha traslla-da la infància al Far West americà.El Complex del Vell Congost va aco-llir la 32a edició del Saló de la In-fància i la Joventut, que oferia fins aquest dijous 4 de gener, un espai d’activitats lúdiques i d’esbarjo di-rigit preferentment als nens i nenes de la Catalunya Central. Entre les activitats més sol·licitades, un “to-ro loco” que converteix els infants en autèntics vaquers.A l’exterior, a més del toro mecànic, també hi ha un circuit d’aventura,

tirolines o l’opció d’anar amb bi-ci, karts i monopatí per als més es-portistes. I a més, els infants també tenen l’oportunitat de conèixer els animals d’una granja. A l’interior,

un autèntic poblat indi amb nom-brosos tallers repartits en tendes ín-dies. A part de les activitats tradici-onals dels anys anteriors, com totes les activitats esportives i d’aventu-ra, aquest any també hi havia un escape room d’una presó, un sor-ral on es poden trobar pelletes d’or, un cactus al qual cal encertar unes anelles, un planetari on es poden descobrir els vastos cels nocturns de l’oest, un saloon amb jocs per als nois i noies de més edat; de fet, un dels objectius és atreure aquest públic més adolescent.Com en altres edicions, l’entitat Egiba també ha col·laborat ofe-rint l’oportunitat als infants de des-cobrir a través d’un circuit les dife-rents modalitats de la gimnàstica. n

DEL 4 AL 17 DE gEnEr DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 13

SOCIETAT

Centre Quiropràctic Manresa, un nou centre experimentat al bell mig de la ciutat

nnn El Centre Quiropràctic Man-resa és el primer centre del Bages dedicat a la disciplina quiropràc-tica de manera integral i en com-binació amb cinesiologia professi-onal aplicada, tècnica de diagnosi que permet una identificació molt precisa de problemes del tipus es-tructural, metabòlic i emocional. La direcció del centre té una àmplia experiència en centres d’aquest ti-pus a Andorra, on gràcies als resul-tats obtinguts d’aquesta disciplina s’ha aconseguit un reconeixement de la quiropràctica, que mútues i assegurances ja han inclòs en els seus productes per reduir despeses i donar valor afegit a altres tracta-ments de salut. Ubicat al centre de Manresa, i ofereix una experiència quiropràctica en un ambient agra-dable i relaxat.

Parlem amb Susana Feliu, doctora quiropràctica

Què és la quiropràctica?La quiropràctica és la professió sa-

nitària que s’ocupa del diagnòstic, tractament i prevenció dels tras-torns del sistema neuromusculo-esquelètic i dels efectes que tenen en la salut en general. Es basa en tècni-ques manuals, principalment ajus-taments de les subluxacions verte-brals (OMS, 2005). És a dir, una professió sanitària que avalua el funcionament del sistema nerviós i de l’aparell locomotor per tal que el cos recuperi l’equilibri i la salut òptima. La subluxació qui-ropràctica és un conjunt de canvis funcionals, estructurals o inclús patològics, principalment a nivell de columna vertebral, que compro-meten per mecanisme d’interferèn-cia la funció del sistema nerviós, i poden influir en l’activitat normal d’altres sistemes de l’organisme i, en conseqüència, en la salut.

Som conscients de la solució que pot aportar la quiropràctica als nostres problemes de salut?Desafortunadament, la quiropràcti-ca és una professió sanitària encara desconeguda per molts, i de vegades confosa amb el quiromassatge. Una altra part de la població atribueix a

redaccióManresa

la quiropràctica únicament la cura de l’esquena i l’alleujament del do-lor. Com que la quiropràctica pre-tén optimitzar la funció del sistema nerviós, i millorar així la funció del cos i la salut, els beneficis de les aten-cions quiropràctiques són molt di-versos. Jo sempre recomano fer una consulta amb un quiropràctic qua-lificat (a Espanya un 80 % formen part de l’Associació Espanyola de Quiropràctica) per entendre com funciona el cos i millorar notable-ment la salut.

Com a doctora quiropràctica, quins són els casos més recurrents que van a la consulta?La gran majoria venen per dolor, principalment de coll i/o esquena, acompanyat o no de “ciàtica” o al-gun altre dolor referit. En segon lloc, el mal de cap i/o verti-gen o marejos. Els nens venen acom-panyats dels seus pares perquè els ajudem a tractar l’escoliosi o per pre-venir-la. Les males postures i altres problemes de salut es presenten en quasi tos els casos. Però és impor-

tant remarcar que la quiropràctica no pretén oferir solament un alleu-jament simptomàtic, com ara dis-minuir el dolor, sinó corregir l’origen del problema i millorar d’aquesta manera l’estat de benestar i la sa-lut del pacient.

Els tractaments quiropràctics se solen acompanyar de medica-ments? Són compatibles?No és dins de les competències d’un quiropràctic receptar o alterar el tractament farmacològic ni cap al-tre tractament que hagi fet un altre professional sanitari. Els ajustaments quiropràctics no te-nen efectes secundaris ni interac-cions amb els medicaments, tot i que és cert que, després de seguir un tractament quiropràctic, podria caler regular-ne o disminuir-ne la dosi, sempre sota la supervisió del metge. n

El centre està situat al carrer Nou, 28, 1er B i és atès per professionals

QUIROPRÀCTIC

PER a MéS InFoRMaCIó:Centre Quiropràctic Manresa

Trucar al 93 858 0264Carrer Nou, 28, 1r B

www.quiropractricmanresa.com

14 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 4 AL 17 DE gEnEr DE 2018

ECONOMIA

Més capacitació tecnològica per a les empreses del BagesCTMManresa

nnn “Incrementar la competitivitat de l’empresa del Bages mitjançant la tecnologia i les millors pràctiques en negoci”; aquest és l’objectiu de la iniciativa que la Fundació CTM Centre Tecnològic, Eurecat-Centre Tecnològic de Catalunya, el Cen-tre de Formació Pràctica, la Fun-dació Universitària del Bages i la UPC Manresa impulsen al Bages, mitjançant el llançament d’una programació formativa conjunta per a l’empresa. D’aplicació directa i immediata a l’activitat de les empreses, l’objectiu d’aquesta programació és impulsar la innovació i la competitivitat de les empreses del territori. La inici-ativa vol donar una resposta més adaptada a les necessitats forma-tives de les empreses de la comar-ca del Bages, per tal de facilitar la generació de valor, la innovació en gestió de negoci i en tecnologia, el creixement de l’empresa i la crea-ció de llocs de treball.Així, en el programa quadrimestral actualment vigent, s’ofereixen cur-

sos que s’enquadren en tres grans àmbits: tecnologies industrials, tecnologies digitals, innovació i processos organitzacionals, i màs-ters i postgraus.En l’àrea de tecnologies industrials el programa vol reforçar quatre àre-es principals: el disseny industrial, els nous processos i la fabricació ad-ditiva, i la tecnologia de materials i processos de fabricació i meca-nització. En l’àrea de tecnologies digitals, oportunitats empresari-als de l’e-Health, Big Data i intel-

ligència empresarial, entre d’altres. En l’apartat d’innovació i proces-sos organitzacionals, la gestió de la innovació, la gestió empresari-al i l’organització industrial. Tots els cursos estan dissenyats amb un enfocament específic i pràctic per a l’aplicació immediata al dia a dia de l’empresa de la comarca.Tanmateix, l’oferta formativa tam-bé té formació en 8 màsters i post-graus. Tota la informació d’aquests cursos es pot trobar a: https://for-macion.eurecat.org/.n

CTM

Comarques centrals lideren el creixement econòmic català

nnn La Catalunya Central és la regió catalana que ha registrat un creixement econòmic més impor-tant durant el 2016, amb un avenç del PIB del 4,0 %, segons detalla l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, dirigit pel catedràtic emèrit d’Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver.Per comarques, Osona és la que més creix (5,4 %), seguida per l’Ano-ia (3,8 %) i el Bages (3,5 %). El Sol-

sonès (3,3 %), el Berguedà (2,7 %) i el Moianès (2,5 %) també es troben entre les més ben parades.Per sectors, a la Catalunya Cen-tral destaca el sector de serveis, que amb un pes del 54,8 % el 2015 va créixer un 3,6 % el 2016. El sec-tor industrial, amb un pes del 35,8 %, també va créixer fortament un 4,7 %, per sobre del 4 % de la mit-jana catalana. També van créixer els sectors de la construcció i pri-mari, però amb valors més mode-rats. A escala catalana i segons les dades que recull l’Anuari Econò-mic Comarcal del BBVA, els fac-tors principals del creixement del PIB català, que el 2016 va créixer un 3,5 %, cal buscar-los, d’una banda, en les reformes internes (fiscals, fi-nanceres, laborals, energètiques i de pensions), però també en fac-tors exteriors com la intervenció del Banc Central Europeu, que va mantenir en valors baixos els tipus d’interès i va contribuir a la depre-ciació de l’euro respecte al dòlar. A més, també van empènyer el crei-xement català la forta caiguda del preu del petroli i l’augment de la demanda de serveis. n

redaccióManresa

ECONOMIA

DEL 4 AL 17 DE gEnEr DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 15

Nostrum crea la seva moneda virtual amb el nom de ‘meal’

nnn L’empresa bagenca Nostrum serà la primera empresa producti-va de l’Estat espanyol que posarà en marxa la seva pròpia moneda virtual sota el nom de meal (àpat). L’emissió d’aquesta moneda, a tra-vés d’una Oferta Inicial Token (ICO, en terminologia anglesa), permetrà a la companyia de restauració cap-tar 50 milions d’euros fins a l’abril del 2018, recursos que serviran per ajudar a potenciar el pla d’expansió a cinc anys de 140 milions d’euros. Nostrum vol que aquest pla d’ex-pansió serveixi per passar de les poc més de 130 botigues actuals a unes 800 en diferents països euro-peus i de fora de la Unió Europea. Quirze Salomó, president execu-tiu de Home Meal, empresa propi-etària de Nostrum, ha manifestat la seva confiança que amb l’inici d’aquest pla expansiu la companyia superi les pèrdues d’1,73 milions en el primer semestre i entri en be-neficis el segon semestre del 2018.L’emissió de la nova moneda “meal-Token” es farà a través d’una Oferta Inicial Token (ICO, en terminolo-gia anglesa), un equivalent a una oferta pública de venda d’accions però sense tenir una regulació es-pecífica, ni tenir drets concrets ni liquiditat immediata, com sí que tenen els accionistes que acudei-xen a una OPA.La ICO s’emet amb la “promesa” d’una expectativa de negoci que, en el cas de Nostrum, es justifica per un pla d’expansió que suposarà passar de les 130 botigues actuals a l’entorn a 800 en cinc anys i ar-reu de països de la Unió Europea i de fora d’aquesta regió econòmica.L’emissió s’iniciarà en el primer tri-mestre del 2018 entre inversors pri-vats i internacionals del segment de la moneda virtual. La presentació de l’emissió es farà a primers del ge-ner pròxim a la ciutat nord-ameri-cana de Las Vegas. A l’abril, els més d’un milió de persones que formen part del Club de Fans de Nostrum podran adquirir aquesta moneda per utilitzar en les cadenes de res-taurants de Nostrum. n

ICL publica els indicadors de la seva activitat en la seva Memòriannn ICL ha complert novament amb el seu compromís amb la transparència, publicant la ter-cera edició de la Memòria Social que recull, de manera pública, tots els indicadors de la compa-nyia relatius a l’exercici del 2016. L’any passat la companyia va in-vertir en les seves instal·lacions a Catalunya 95,8 milions d’euros i va generar un valor econòmic directe de 260 milions d’euros. La Memòria Social s’ha dut a terme seguint les directius per a l’elaboració de memòries de sostenibilitat del Global Repor-ting Iniciative (GRI G4) que per-met analitzar tots els indicadors de sostenibilitat. El document ref lecteix el com-promís d’ICL cap a la transpa-rència vers la societat, els treba-lladors, els proveïdors i l’entorn més immediat i pel desenvolu-pament plenament sostenible.Segons Carles Aleman, conseller delegat d’ICL Súria&Sallent, “la Memòria Social és la constata-ció que continuem avançant en el camí cap a la total transparèn-cia en la nostra activitat a Cata-lunya i cap allò que anomenem economia circular però, també amb el desenvolupament social i econòmic del nostre. Segons Ale-man: “Hem fet un gran exercici per posar a l’abast de tothom tots els nostres paràmetres”.El desenvolupament de les obres previstes al pla industrial han

suposat un increment dels in-dicadors dels consums energè-tics, d’aigua o de les emissions de CO2 en el decurs del 2016 se-gons mostra la Memòria de Sos-tenibilitat. A mesura que vagin entrant en funcionament les noves instal-lacions s’aniran reduint aquests paràmetres, donat que s’han construït amb aquest criteri.Un dels aspectes que més desta-ca la nova Memòria Social és tot allò relacionat amb la formació en matèria de seguretat i salut laboral i amb la prevenció d’ac-cidents, àmbit en el qual ICL des-tina molts dels seus esforços. La traducció d’aquest compro-mís va ser durant el 2016 la rea-lització de prop de deu mil hores de formació en seguretat i salut laboral i 1.360 xerrades amb la participació de 7.757 persones.ICL Iberia, f ilial d’ICL a Espa-nya, té la seva seu a Catalunya i és l’única companyia producto-ra de sal i potassa a Espanya. ICL Iberia exporta el 80% de la sevaproducció a països de la Unió Eu-ropea, Àsia i Amèrica. ICL té una àmplia presència en tots els mer-cats mundials, inclosos els dels països emergents. ICL opera en un marc estratègic de sostenibilitat que inclou el seu compromís amb el medi ambi-ent, amb les comunitats locals en les quals té les seves instal-lacions i en les quals viuen els seus empleats així com amb els seus empleats, proveïdors, cli-ents i altres parts interessades. n

redaccióManresa

Acte de presentació de la moneda

@nOSTrUM123

Impulsen el reciclatge de vidre durant aquestes festes de NadalredaccióManresa

nnn L’Ajuntament de Manresa en col·laboració amb Ecovidrio, l’en-titat sense ànim de lucre encarre-gada de la gestió del reciclatge dels residus d’envasos de vidre a Espa-nya, ha posat en marxa durant les Festes de Nadal la campanya de sensibilització “Després del brin-dis i el torró, el vidre al conteni-dor”, per promoure el reciclatge de vidre entre la ciutadania.Per aquest motiu, hi ha un con-tenidor decorat amb motius na-dalencs als voltants del mercat de Puigmercadal. A més, es col-

locaran cartells i es repartiran fu-lletons informatius a les parades del mercat, amb diferents missat-ges sobre el reciclatge de vidre.Reciclar vidre és un element clau en la lluita contra el canvi climà-tic. En usar vidre triturat —vi-dre reciclat— en la fabricació de nous envasos s’evita l’extracció de matèries primeres de la natura, i s’evita l’erosió dels sòls i la desfo-restació del nostre entorn. A més, es minimitza l’emissió de CO2 en el procés de fabricació, s’estalvia energia i s’evita el creixement dels abocadors. Segons les últimes da-des oficials del 2016, els catalans van reciclar un total de 143.120 to-

AJ MAnrESA nes d’envasos de vidre, cosa que suposa que cada persona va reci-clar una mitjana de 19 quilograms d’aquest material, que equival a 73 envasos de vidre.Catalunya té una mitjana de 207 habitants per contenidor, un parc total de 36.400 contenidors per als residus d’envasos de vidre instal-lats a tot el territori. Segons les úl-times dades disponibles corres-ponents al 2016, els ciutadans de Manresa van reciclar un total de 1.084 tones de residus d’enva-sos de vidre. Això suposa que cada manresà va reciclar una mitjana de 14,5 quilograms de vidre, uns 55 envasos de vidre per persona. n

14 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 4 AL 17 DE gEnEr DE 201814 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 4 AL 17 DE gEnEr DE 2018

CULTURA

Estrena C Català 3D VO Versió original subtitulada

Òpera i Ballet al Bages CentreDimarts 16 de gener a les 20.15en directe des de la Royal Opera House de LondresRigolettoÒpera en tres actes de Giuseppe VerdiConductor Alexander Joel Interpretada per Michael Fabiano i Lucy Crowe

Asesinato en el Orient Express10.20

12 anys. Thriller. 114 min. Després de l’assassinat d’un home de negocis en un lu-xós tren europeu, el detectiu Hèrcules Poirot utilitza el seu enginy per descobrir l’assassí entre els passatgers.

CocoDivendres a diumenge: 4.20 - 6.20 - 8.20Dilluns a dijous: 6.20 - 8.20Diumenge matinal 11.50Apta. Animació. 106 min. El Miguel, un aspirant a cantant i guitarrista, s’uneix a l’encisador Héctor en un viatge a través de la Terra dels Morts per conèixer la veritat de la seva història familiar.

Perfectos desconocidos6.10 - 8 - 10.40

12 anys. Comèdia dramàtica. 96 min. Quatre parelles es reuneixen al voltant d’una taula. Què passaria si hi deixessin els mòbils a l’abast de tots? Tru-cades, SMS, whatsapps ... tot al descobert.

WonderDivendres a diumenge: 4 - 6.10Dilluns a dijous: 6.10Diumenge matinal 12Apta. Drama. 113 min. CatalàL’Auggie va néixer amb malformacions facials que li han impedit anar a l’escola. La seva entrada a cinquè curs del col·legi es convertirà en tot un esdeveniment.

Sessions matinals els diumenges • Programació i horaris subjectes a canvis de darrera hora. Disculpeu les molèsties • Dimecres al cine per 4,50 euros

Star Wars. Los últimos JediDivendres a diumenge: 4 - 7 - 10Dilluns a dijous: 7 - 10Diumenge matinal 11.457 anys. Ciència-ficció. 152 min. Vuitè episodi de la saga: continua la història de Luke Skywalker, la Rey i el Finn. Secrets i revelacions impor-tants apareixen en la seva lluita contra el Primer Ordre.

Per fer el mos a Bages Centre

entra al futur amb

C

Jumanji. Bienvenidos a la junglaDivendres a diumenge: 4 - 6.15 - 8.10 - 10.30Dilluns a dijous: 6.15 - 8.10 - 10.30Diumenge matinal 127 anys. Aventures. 119 min. Quatre improbables amics són absorbits pel perillós món Jumani i transformats en avatars amb habilitats. Tots junts s’embarquen en una arriscada aventura.

Wonder Wheel 8.20 - 10.35

7 anys. Drama. 101 min. CatalàNova York anys 50, quatre persones entrellacen les seves vi-des al Parc de Coney Island: una cambrera, l’operador dels cavallets, la seva problemàtica filla i un atractiu salvavides.

FerdinandDivendres a diumenge: 4 - 6Dilluns a dijous: 6Diumenge matinal 12.10Apta. Animació. 108 min. El Ferdinand és un toro de gran cor capturat per error per les curses de braus de Madrid. Decidit a tornar a casa, reuneix, per escapar-se, un curiós equip d’inadaptats.

C

El gran showmanDivendres a diumenge: 4.10 - 6.15 - 8.20 - 10.30Dilluns a dijous: 6.15 - 8.20 - 10.30Diumenge matinal 12Apta. Biogràfica. 105 min. elgranshowman.esExplica el camí de la pobresa a la riquesa de l’intrèpid P.T. Barnum, un gran somiador sorgit del no res i funda-dor d’un dels més espectaculars circs del món.

Dando la nota 3Divendres a diumenge: 4.30 - 6.30 - 8.30 - 10.40Dilluns a dijous: 6.30 - 8.30 - 10.40Diumenge matinal 12.1012 anys. Comèdia. 93 min. dandolanota3.esUn cop acabats els seus estudis universitaris, les Belles tornen per enfrontar-se al món real i comprovar que cal molt més que una bona veu per triomfar.

The disaster artist10.20

7 anys. Comèdia. 104 min. Basada en el llibre d’intimitats de Greg Sestero que des-vetlla tots els detalls de The Room, dirigida per Tommy Wiseau i considerada la pitjor pel·lícula de la història.

Una bossa de bales8

12 anys. Drama. 110 min. CatalàDos joves germans jueus que viuen a la França ocupada pels nazis han de fer servir el seu enginy i valor per poder escapar de l’enemic i reunir-se amb la família.

C

Sola en casaDivendres a diumenge: 4.20 - 6.20Dilluns a dijous: 6.20Diumenge matinal 12Apta. Animació. 85 min.La Chloe i la seva mare es muden a una casa amb gnoms al jardí. La Chloe i el seu amic Liam aviat descobreixen que la casa amaga alguna cosa: els gnoms són vius.

Insidious. La última llaveDivendres a diumenge: 4.10 - 6.10 - 8.30 - 10.40Dilluns a dijous: 6.10 - 8.30 - 10.40Diumenge matinal 1216 anys. Terror. 103 min.La brillant parapsicóloga Elise Rainer afrontarà la seva experiència més aterridora i personal fins ara, quan els esperits la persegueixen a l’antiga casa de la família.Molly’s game5 - 7.35 - 10.10Diumenge matinal 11.45

16 anys. Drama. 140 min. En veure truncada la seva carrera, una esquiadora va acabar organitzant partides de pòquer clandestines ex-clusives als Estats Units, enfrontant-se a la màfia i l’FBI.

Que baje Dios y lo veaDivendres a diumenge: 4.25 - 6.25 - 8.25 - 10.40Dilluns a dijous: 6.25 - 8.25 - 10.40Diumenge matinal 127 anys. Comèdia. 95 min. Un variat grup de monjos s’enfronta a un gran desafia-ment: competir i guanyar la “Champion Clerum” per evitar que converteixin el seu monestir en un hotel de luxe.Wonderstruck. El museo de las maravillasDivendres a diumenge: 4 - 8.15 - 10.30Dilluns a dijous: 8.15 - 10.30Diumenge matinal 11.507 anys. Drama. 116 min. El Ben i la Rose són nens de dues èpoques diferents que desitgen que les seves vides siguin diferents. Una pista a casa i un titular al diari els hi canviarà la vida.

Manresa estrena web de la capitalitat cultural del 2018redaccióManresa

nnn Ja està operativa la nova pàgi-na web de Cultura, www.manre-sacultura.cat, que, amb motiu de la propera Capitalitat de la Cultu-ra Catalana 2018, l’Ajuntament de Manresa posa al servei de la ciutat. El nou portal forma part de l’estra-tègia comunicativa del consistori per potenciar la difusió de les ac-tivitats que es porten a terme a la ciutat.El nou web www.manresacultu-ra.cat ofereix informació detallada sobre els actes de Manresa, Capi-tal de la Cultura Catalana 2018, pe-rò, a més, té la voluntat de ser una agenda completa de l’activitat cul-tural de Manresa i una eina útil al servei de la ciutat. En aquest portal s’inclourà l’activitat cultural que la ciutat genera, sigui l’organitzada per l’Ajuntament, per les entitats o per les empreses dedicades a la programació cultural.El web neix amb vocació de creixe-ment, tant en informació com en serveis culturals, i va més enllà de ser un aparador de cultura, ja que

ofereix diverses eines interactives que permeten la comunicació entre programadors i usuaris. Des del web es gestionarà de ma-nera integrada la base de dades que permetrà adreçar-se al públic de manera directa i més personal a partir de butlletins de notícies i amb les eines que ofereixen les xar-xes socials, com també des de la in-formació rebuda per la ciutadania.Un dels objectius de la Regidoria és la creació de nous públics i millo-

rar les eines de comunicació que hi havia fins ara. El web de Cultu-ra és el resultat del treball conjunt i coordinat dels serveis municipals d’Informàtica (sistema tecnològic) i Cultura (gestió de continguts), i l’empresa ThinkandView (disseny).ThinkandView ha fet el disseny i la maquetació de la pàgina web Man-resa Cultura, amb un disseny mini-malista i funcional, pensat perquè l’usuari trobi la informació i l’oferta cultural de la ciutat. n

Homenatge a Planes a l’escenari on va ser assassinat fa 81 anys

nnn Envoltats pel bosc del Parc de Collserola i acompanyats del fred intens d’hivern, el 23 de desembre es va celebrar l’homenatge al peri-odista Josep Maria Planes. L’acte era organitzat pel Memorial De-mocràtic i la Comissió Any Josep Maria Planes amb l’objectiu de res-taurar la figura d’un dels periodis-tes més importants del país. El periodista i biògraf de l’home-natjat, Jordi Finestres, va recordar que fou assassinat per “parlar clar i per escriure clar”, i que la into-lerància que va endur-se Planes continua ben viva en els hereus del franquisme. Tot seguit, el regidor de Medi Am-bient i representant de l’Ajunta-ment de Sant Cugat, Joan Puigdo-mènech, va reivindicar la llibertat d’expressió: “Aquest homenatge no és una rememoració, és també una exigència d’aquest moment”. Joan Maria Morros, vicedegà del Col·legi de Periodistes de Catalu-nya i en nom de la Comissió Planes, va recomanar a tots els periodistes

que en rellegissin la biografia i els articles i va dir que “avui li tornem la gran feina que va fer pel país i per la professió”. En el seu torn, l’alcalde de Man-resa, Valentí Junyent, va destacar l’origen manresà de l’homenat-jat que li hauria agradat llegir-lo avui. “Ens hauríem d’imaginar el relat que faria Planes dels últims tres mesos que estem vivint”, va dir Junyent. El director de Memorial Democrà-tic, Plàcid Garcia-Planas, va asse-gurar que “em provoca desconcert dirigir un Memorial Democràtic que genera tanta memòria” i va afegir que “avui, més que mai, fem nostre el somni del Planes”, de fer una Catalunya optimista, moder-na, lliure i oberta. L’acte va ser conduït pel periodista Xavier Serrano, que va llegir una tria d’articles de Planes. En record del periodista, es va in-augurar un monòlit, obra de l’ar-tista Ramon Jounou, i es va fer una ofrena floral. El Col·lectiu Brossa va fer l’acompanyament musical de l’acte amb peces dels anys trenta i Els Segadors. n

redaccióManresa

Web en què es pot trobar tot allò relacionat amb la capitalitat cultural

AJ MAnrESA

DEL 4 AL 17 DE gEnEr DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 17

200c

LA SOLUCIÓN DE GESTIÓN QUE CONECTA CON EL FUTRO SOLICITA INFORMACIÓN93.877.03.03

ADAPTADO AL

SII

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Anunci frequencia .pdf 1 09/06/2017 14:12:13 PUBLICITAT

18 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 4 AL 17 DE gEnEr DE 2018

ESPORTSESPORTS per Carles Jódar

El ciclista navassenc Jordi Simon fitxa per al Burgos BH

nnn El navassenc Jordi Simon és l’únic ciclista de carretera professional de la Comarca i en-guany ha anunciat els seu fitxat-ge pel Burgos BH on arriba des-prés d’haver militat al modest equip brasiler del Procycling.El Burgos BH significa un nou pas endavant per a Jordi Simon ja que es tracta d’un equip que enguany ha pogut accedir a la categoria continental i que per tant podria arribar a tenir as-piracions, f ins i tot, de poder participar a la volta ciclista a Espanya. De fet l’equip s’ho ha plantejat com a objectiu per a l’any 2018, segons ha explicat el director, Julio Andrés Izquierdo.El navassenc ha explicat a través del seu perfil de Facebook que se sent molt il·lusionat per poder començar la nova temporada.

Categoria continental

El Burgos BH ha aconseguit en-trar a la categoria continental, que representa com una segona

PETONS!Un acord entre l’Ajuntament de Manresa i el Consell Esportiu del Bages permet que el consistori aporti una quantitat de diners per a la cloenda del cross escolar, la fase comarcal d’escacs escolar, la duatló esco-lar i l’assessorament esportiu a mestres, entre d’altres.

ABRAÇADES!

A LES PENES...

A la família Pusó. La mort de Joan An-toni Pusó, que va ser figura clau en la vida política, social i esportiva de Man-resa, ha colpit especialment la gent del Futbol Sala Manresa. Als seus 82 anys el Joan Antoni encara col·laborava de forma molt activa amb l’entitat.

A les penes ossets de peluix. Va ser molt bonica la imatge de centenars d’ossets de peluix llançats des de la grada a la pista a la mitja part del partit entre l’ICL Man-resa i el Prat. Els ossets els repartirà la Creu roja, la nit de reis, perquè cap nen es quedi sense joguina.

Han substituït les punyalades per les bones cares. Això és el que han fet els membres de la grada jove de bàsquet. Davant alguns mal rotllos interns s’han acabat seient posant arguments sobre la taula i han començat a donar la vol-ta a la situació en positiu. Felicitats. Un pas més.

Petons! abraçades! a les penes... punyalades!

...PUNYALADES!

Els equips de base del Bàsquet Manresa han quedat immortalit-zats aquesta temporada en una col-lecció de cromos en què apareixen tots els equips de la Unió Manresa-na de Bàsquet. Els responsables de poder fer aquesta feina de fotogra-fiar, un per un, cada membre de la base han estat els responsables de la pàgina web xiuletfinal.cat, que s’han convertit en un referent per a l’esport de la ciutat. Però l’àlbum de cromos de la Unió Manresana de Bàsquet no és l’únic que han fet a la Catalunya Central ja que també ha fet el dels equips del Fruitosenc de futbol.

La pàgina web xiuletfinal.cat és un projecte dedicat únicament i exclu-sivament a l’esport manresà, una pàgina web que s’ha convertit en referència per a totes les persones seguidores i practicants d’esport, sigui la modalitat que sigui i la ca-tegoria que sigui.En els mesos de competició la pà-gina web xiuletfinal.cat rep entre 60.000 i 70.000 visites mensu-als. n

BÀSQUEEEET!PATAXOOOOF...

Carles JódarManresa

divisió mundial. L’equip caste-llà hi ha pogut accedir després d’una pròrroga burocràtica que van poder superar amb èxit. Per tant està prev ist que l’equip, amb seu a Burgos, pugui parti-cipar a les proves WolrdTour, les de màxim nivell, a través d’in-vitacions.

D’aquesta manera Simon pot fer un pas important en la seva carrera com a ciclista professi-onal i passar a formar part d’un equip amb més estructura com el Burgos BH amb seu a la capital castellana i amb el suport de la Diputació i de la fàbrica de bi-cicletes BH. n

DEL 4 AL 17 DE gEnEr DE 2018 l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l FRQ l 19

ENTRETENIMENT

HoRòscop

ÀRIES - 21 / 03 - 20 / 04Després dels dies de festa vindrà més moviment dintre la vostra feina, això us farà estar amb molt bona onda i molt contents, aprofiteu el moment.TAURE - 21 / 04 - 20 / 05Haureu d’obrir més els ulls i no sé tan confiats amb les persones de dintre la vostra feina, ja que us emportareu un disgust aneu amb compte.BESSONS - 21 / 05 - 21 / 06Us podreu permetre algun que altre capritx perquè la part econòmica es veurà molt més ben enfocada, a més les persones del vostre voltant us do-naran un cop de mà.CRANC - 22 / 06 - 22 / 07Convé que no estigueu de tan mal humor i que mireu les coses des d’un altre punt de vista, quan alguna cosa no funciona heu de ser més positius i demanar a l’univers.LLEÓ - 23 / 07 - 23 / 08La salut d’un familiar vostre us pre-ocuparà bastant. Seran uns dies de metges hospitals i una mica d’angoi-xa a on es millorarà de mica en mica.VERGE - 24 / 08 - 22 / 09La tranquil·litat vindrà la vostra vi-da, cosa que ja us fa falta, mirareu les coses des d’una altra perspecti-va i molt principalment relacionada amb la feina.BALANÇA - 23 / 09 - 20 / 10Les persones soles sense parella els hi vindrà una temporada molt bo-na per conèixer persones que els hi marcaran un futur en l’àmbit senti-mental aprofiteu.ESCORPÍ - 21 / 10 - 22 / 11Si és el cas que teniu fills, aquests ne-cessiten més el vostre suport en part això és per millorar una mica el dià-leg i deixar les coses clares.SAGITARI - 23 / 11 - 21 / 12Per les persones que no tinguin fei-na, és una temporada molt bona per començar a moure i enviar currícu-lums i demanar ajuda a les persones del vostre voltant us anirà bé.CAPRICORN - 22 / 12 - 21 / 01Tot el que tingui de veure amb pa-pers ja sigui compra venda, herèn-cies, testaments... us anirà molt bé és un bon moment per començar a moure.AQUARI - 22 / 01 - 19 / 02No sé a més que comenceu una mica una dieta o vigileu una mica més la vostra alimentació d’aquesta manera us sentireu millor també fer alguna cosa d’exercici.PEIXOS - 20 / 02 - 20 / 03Les coses seguiran el bon ritme de sempre principal. La vostra família, i si és el cas que teniu parella i fills, ja que amb aquesta viureu una segona lluna de mel.

AbRil pRAtTarotista i astròloga

Tel.: 664 271 017

ENTRETENIMENT

938 720 205

FREQÜÈNCIA

Anuncia’t a

HoRitZoNtAls: 1. Quina dolenteria, un bar obert en plena Arrabassada! / 2. Ador-na pasqualment d’una estranya manera. Torna convertit en car-bonat de sodi / 3. Al capdavall del passeig. Ha fet de metge i de pescaire. Límit oriental del Caix-mir / 4. Es realitzarà com a sera-fí sense objectiu. Cavil·lant amb un bàrbar aire vacú / 5. Les seves exclamacions no estan per religi-ons. Grua malmesa per un replec cutani / 6. A la panxa del bou. En qüestió de ciències mira d’estar ben amagada / 7. El genovès el tracta de provincià. No tracen correctament, sabent greu i tot / 8. Nyaps, pífies, errors. Mal-dit / 9. Amics de Seguir el Rot-llo. Decepcionà: eren consonants descendents. P amb crossa / 10. Embolic d’allò més picant. Plega veles i rebrega saris / 11. Àni-ma de batlle. Feia el foc més viu. Aborigen sense origen / 12. És un mal tros, el terreny fa massa pendent. Plaent, agradable, més que digerible / 13. Està molest perquè aquí sempre surt irat, i ell és més senzill. Cabdill àrab amb ressonàncies tortosines.

VERticAls: 1. Una colla de ianquis a cops de bastó. Cos celestial a escala es-portiva / 2. Vigilant de seguretat personal d’en Pavlosky. I grega en versió grega / 3. Ronc sostingut. Preparar píndoles galèniques de format ascendent. Van limitar en Sísif / 4. Ha quedat baixet per cul-pa de la Derbi. Va cada dia de la claveguera a la biblioteca / 5. En-tretingut, com l’Amèrica pobra. Travessat com si fos un ral. El cap-ciró del dit / 6. En Pere Gimferrer el porta posat i el barrufet incor-porat. Monja amb casa al distric-te de Sant Martí / 7. Té majoria al parlament. Del sistema relatiu als comptables. Si fa nofa com sant Pau / 8. Mans enlaire! Com més gran més el valoren a la banque-ta / 9. Periòdic foteta que es po-dria transformar en cristià. Obli-cu, com un tall de dalt a baix / 10. Un àtic a mitges. Escarnides a crits en rodolins. Com a immoble sem-bla correcte / 11. Ressonant com cascabells dalt del trineu. Del di-pòsit al fons del mar / 12. En cas d’aortitis la veuràs tota inflada. Qualsevol ocell estira el bec, per aquesta pesolera.

Mots ENcREUAts, per Pau Vidal

URGÈNciEsTot tipus d’urgències 112Bombers i Ambulàncies 112Urg. Primària Bages 93 875 79 67Mossos Bages 93 875 98 00Policia L. Manresa 93 875 29 99HospitAlsSant Joan de Déu 93 874 21 12Centre Hospitalri 93 873 25 50Clínica Sant Josep 93 874 40 50sERVEisInformació Municipal 010Renfe 902 24 02 02FGC 93 205 15 15Julià 93 431 11 00Alsina Graells 902 42 22 42Castellà 93 874 68 00Eix Bus 93 874 66 66Costa Calsina 93 873 84 54Hispano Igualadina 902 44 77 26Masats 93 804 12 13Radio Taxi 93 874 40 00Taxis Manresa 93 877 08 77Ajunt. Manresa 93 878 23 00tE

lÈFo

Ns

D’iN

tERÈ

s

20 l FRQ l PRIMER GRATUÏT DEL BAGES l DEL 4 AL 17 DE gEnEr DE 2018

Pere Casals és CONTRAPORTADA com a ...President de la Cambra de Comerç i Indústria de Manresa i comarca

“Empreses que s’han redimensionat, ara ja creen nova ocupació”

L’ENTREVISTA

Amb el president de la Cambra de Manresa hem volgut repassar com ha estat aquest 2017, que ja hem deixar enrere, per a l’economia empresarial del Bages. I també quines són les perspectives de cara a aquest 2018, que acaba de començar.

El president de la Cambra, Pere Casals, va néixer a Manresa l’any 1960, és titulat en Enginyeria Industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials d e B a r c e l o n a (U n i v e r s i t a t Politècnica de Catalunya) i MBA per Esade.

És director general de Casals Cardona Industrial des del 1995, empresa dedicada a dissenyar i implantar solucions per evitar la contaminació atmosfèrica, depurant els gasos i fums originats en diverses activitats industrials, o en el tractament d’aigües i residus. També fabrica maquinària per a productes químics i corrosius, ut i l itzant tecnologia pròpia. L’e m p r e s a t é u n a à m p l i a implantació arreu del món, sota la marca TECNIUM.

El 2002 va entrar a formar part del Ple de la Cambra de Comerç de Manresa, entitat de la qual va ser escollit vicepresident l’any 2006 i president l’any 2009, càrrec que ocupa fins avui. Actualment, també té els càrrecs de president de la Comissió d’Indústria del Consell General de Cambres

Francesc Serrat

de Catalunya i president de la Comissió Acadèmica del Consell Social de la UPC. És casat i té tres fills.

Com ha estat el 2017 per a l’economia manresana?La percepció i les dades de què disposem des de la Cambra ens confirmen la recuperació que ja havíem començat a intuir en exercicis anteriors. No ha estat un any fàcil per motius aliens a l’economia, però les empreses de casa nostra estan fent bé les coses i crec que en podem estar satisfets.

H a c o n t i n u a t l ’e m p e n t a exportadora dels darrers anys?

Sí. Tenim un teixit industrial altament internacionalitzat i des de la Cambra continuem treballant per ajudar les empreses a obrir mercats nous. Segons el darrer estudi de Creixement econòmic i activitat empresarial del Bages, un 21,7 % de les empreses industrials del Bages exporten de manera habitual i, en el cas d’alguns sectors, com el del material de transport o la indústria química, s’arriba a xifres del 45 %.

Quins sectors han estat més afavorits?L a i n d ú s t r i a i e l s s e r v e i s evolucionen de manera positiva i continuen remuntant la situació

de s pr é s de l s a n y s de c r i s i econòmica.

I quins sectors han patit un retrocés?Ara per ara no podem parlar de sectors concrets que estiguin retrocedint. Fins i tot el sector de la construcció, que va patir molt directament els efectes de la crisi, ja ha començat a recuperar-se.

Q u i n s f a c t o r s h a n e s t a t d e t e r m i n a n t s p e r q u è e s produei x i aquesta situació econòmica a la comarca?Tenim una comarca amb una forta tradició industrial i una molt bona situació geogràfica, malgrat que

ens perjudica el fet de no disposar d’u ne s i n f r ae st r uc t u re s de comunicació prou eficients. Però tenim altres factors determinants com els agents educatius, amb dos centres universitaris en expansió, i un bon teixit d’escoles de formació professional ben coordinades amb les empreses del territori.

La dinàmica del trasllat de seus socials ha tingut incidència a Manresa i al Bages?A part d’alguns casos que s’han fet públics, des de la Cambra no tenim constància de més empreses locals que hagin decidit traslladar la seu social fora de Catalunya.

Com està funcionant l’aposta per la formació dual?Des de la Cambra ho considerem molt important i veiem que any rere any creix l’oferta d’estudis en format dual al Bages. Però perquè es consolidi plenament necessitem la implicació d’empreses que vulguin contribuir a la formació dels alumnes. És un model que ha de beneficiar tant els futurs professionals com les empreses, i pel qual apostem plenament.

Quines perspectives hi ha de cara a aquest 2018 per a l’economia del Bages?Tot i estar novament en un moment d’incertesa política, esperem que l’economia continuï creixent, com ho està fent també a escala mundial. Moltes empreses s’han redimensionat a causa de la crisi, però ara ja es troben en un moment en què creen nova ocupació i això és molt positiu per al conjunt de l’economia de la comarca. n