pase.bcn

Guia didctica per al profes

sorat

Prevenci de les Addiccions a Substncies a lEscola

Aquest programa ha rebut finanament parcial al llarg de les diverses edicions pel Fons dInvestigacions Sanitries de la Seguretat Social (Exp. 88/1401, 89/0663 i 92/0684), per la Comissi Europea (Reg (EC) 2427/93) i per la Fundaci La Marat de TV3 (Exp. 040830).

Autors daquesta edici: Carles Ariza, Olga Jurez, M. Salut Ferrer, Francesca Snchez-Martnez i Mara Salvador

Collaboraci: Grup Assessorament sobre Drogues (L. lvarez, A. Bes, C. Cortina, C. Cruz, A. Fernndez, M. Gonzlez, N. Hortal, M. Miranda, P. Palau, A. Portella, P. Ramos i N. Sagarra)

Servei de Salut Comunitria i Agncia de Salut Pblica de Barcelona

Programa PASE.bcn: 1a edici, octubre 19897a edici, octubre 2016

Disseny i producci grfica: Primer Segona serveis de comunicaci

Reimpressi: 150 exemplars, octubre 2016Dipsit Legal: B-36.587-2011

Paper Offset ecolgic certificat pel

C

El Programa PASE de Barcelona va ser desenvolupat a lInstitut Municipal de Salut Pblica (IMSP) i avaluat com a experincia pilot durant els cursos 1989-1990 i 1990-1991. En lelaboraci del Programa, hi van collaborar Josep Aub, Manuela Ballestn, Manel Nebot i Joan Ramon Villalb. En els cursos successius, va ser implantat a nombrosos centres escolars de la ciutat de Bar-celona i en alguns de la seva provncia.

Al llarg del curs 1997-1998, i amb motiu de ladaptaci del Pro-grama PASE com a material dintervenci del primer any del Projecte ESFA (European smoking prevention framework appro-ach), Carles Ariza el va revisar. Llavors es van introduir noves eines metodolgiques i didctiques com a adaptaci de levoluci dels models conceptuals que inspiren el Programa, i al llarg del curs 1998-1999 es va desenvolupar com a experincia pilot en un total de setze escoles del districte de Sant Mart de la ciutat. En la confecci daquella segona versi del Programa, van participar-hi moltes altres persones, sense la collaboraci dels quals no hauria estat possible dur-la a terme, en especial lequip de Salut Comuni-tria del Districte de Sant Mart (C. Cruz, D. Gutirrez, P. Palau, A. Fernndez, M. C. Velasco, G. Castillo i S. Segura) i els docents destinataris del Projecte ESFA el primer any dintervenci, cor-responents al mateix districte. Va ser en aquell moment que el Programa va adoptar el seu nom actual: PASE.bcn.

Durant els anys 2005-2006, i en el marc del Projecte Respir.net, finanat per la Fundaci La Marat de TV3, Olga Jurez i Maria Salut Ferrer el van revisar i actualitzar amb nous continguts de prevenci del tabaquisme passiu, que van ser sotmesos a una avaluaci de lefectivitat. A lany 2011, Carles Ariza, amb lajut de Francesca Snchez, va actualitzar i va incorporar aquests continguts al Programa. Aquesta renovaci va constituir la ter-cera versi del Programa, amb el nom de Prevenci de les ad-diccions a substncies a lescola, tot i que mantenint les incicials que formen lacrnim PASE.bcn. Al 2016 sha fet una renovaci del contingut; duna banda shan eliminat les activitats dentorn que havien quedat desfasades amb la normativa actual antitabac i daltra, shan actualitzat materials com adreces webs.

Barcelona, setembre del 2016

pase.bcnPrevenci de les Addiccions a Substncies a lEscola

Introducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4

Objectius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Continguts i metodologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Orientacions generals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

ndex de les unitats didctiques i fitxes de treball . . . . . . . . . . . 10

Models dimplementaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11

Calendari de treball . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

Descripci de les sessions del programa

Unitat didctica 1 Tu davant les drogues (Enquesta sobre el tabac, lalcohol i les drogues) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Unitat didctica 2 Tabac, alcohol i cnnabis avui (Informaci sobre el tabac, lalcohol i el cnnabis) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Unitat didctica 3 Per qu de vegades fem el que fem o fem una cosa que no volem fer . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36

Unitat didctica 4 El meu termmetre del risc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 50

Unitat didctica 5 Fes-ho! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56

Unitat didctica 6 I tu qu fars? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70

Referncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 76

Annex . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77

4

ObjectiusIntroducci

El consum de substncies addictives, sovint anomenades drogues, s un fenomen relativa-ment ests a la nostra societat. Si b les drogues ds no institucionalitzat, com lherona o la cocana, sn les que causen una alarma social ms gran, altres substncies acceptades institu-cionalment i que utilitza molta gent, com el tabac i lalcohol generen tamb greus problemes sanitaris i socials.

Lescola s un marc idoni per a la prevenci, ats que la preadolescncia suposa un perode clau per a laprenentatge. Lescolaritzaci obligatria permet daccedir a lalumnat, a la seva famlia, i de fet a tota la comunitat des duna posici legitima-da socialment. Ara b, les actuacions desenvolu-pades a lescola no poden entrar en contradicci amb el context, escolar i extraescolar. El seu xit dependr tamb de la seva consonncia amb altres missatges socials. Sha comprovat que els programes desenvolupats pels docents habituals de lalumnat participant tenen millors resultats.

Ladolescncia s una etapa crtica per a linici del consum de substncies addictives. Les activitats adreades a la prevenci primria de ls daquestes substncies shan de desenvolu-par abans que la persona hi entri en contacte. Les experincies internacionals avaluades sugge-reixen que els programes ms efectius per a la prevenci de labs de substncies a lescola sn els que reforcen la capacitat personal de resistir les pressions socials. Diferents programes basats en aquest model i amb una durada dentre vuit i dotze hores a lany, han assolit reduccions significatives en linici del tabaquisme i resultats prometedors (encara que no tan inequvocs) en el camp de lalcohol i altres drogues.

Tot i que molts daquests programes shan desen-volupat des de la perspectiva de la prevenci del tabaquisme, el model unitari dinici de consum permet obtenir conclusions dutilitat per a la

prevenci. Els programes amb els millors resultats inclouen laprenentatge actiu i mtodes participa-tius; destaquen aquells efectes adversos de les substncies que lalumnat ja coneixia; desenvolu-pen les habilitats per a resistir les pressions socials, aix com les capacitats per a rebutjar loferiment duna cigarreta; eliminen la percepci errnia que el consum s la pauta normal dun comportament social; i susciten declaracions pbliques de rebuig al consum per part de lalum-nat participant. Aquests aspectes shan contem-plat en el plantejament del programa PASE.bcn. I com a marc conceptual daquest sha tingut en compte el model Attitudes- social influences- self-efficacy (ASE), inspirat en la teoria de laprenen-tatge social i daltres teories del comportament.

En el programa, dirigit al perode entre 12 i 13 anys, saborda fonamentalment la prevenci del consum de tabac i el consum abusiu de begudes alcohliques. Encara que la venda de tabac i alcohol s prohibida a les persones menors dedat, aquestes dues substncies addictives sn les ms consumides en aquesta poca de la vida i tamb, en general, per part de tota la societat. No s adequat parlar detalladament de drogues illegals amb persones daquesta edat, llevat del cnnabis duna forma introductria, a menys que la presncia real daltres substncies en el context duna escola ho exigeixi.

Sofereix un programa que pot ser desenvolupat pel propi professorat, amb suport i refor extern a partir del material del programa i dunes orientaci-ons especfiques. Com sexplicita en les orienta-cions generals per a les sessions del programa, es creu important que el programa sigui desenvo-lupat per la persona tutora de la classe, no noms pel coneixement que aquest t del grup-classe, sin tamb pel fet que assegura loferta del programa a tot lalumnat del curs i permet la interactivitat que daltres espais en el currculum de lEducaci Secundria no poden oferir.

5

Objectius generals

1 Reduir la freqncia del tabaquisme (de persones fumadores habituals).2 Evitar el consum abusiu de begudes alcohliques.3 Reforar les actituds contrries al consum de substncies addictives.

Objectius especfics

1 Sensibilitzar-se envers la problemtica de les substncies addictives a partir de lanlisi del que passa al propi entorn.2 Conixer els principals efectes del consum de tabac i de lexposici passiva al fum daquest producte txic sobre lorganisme hum i, per tant, sobre la salut.3 Aclarir conceptes i rebutjar creences errnies.4 Identificar i analitzar els mecanismes pels quals opera la pre