PRIMÀRIA Projectes de treball cooperatiu 6 per al professorat … · 2014-09-21 · El quadern...

Projectes de treball cooperatiu 6

PRIM

ÀRI

ARe

curs

os p

er a

l pro

fess

orat

490327 _ 0001-0044.indd 1 13/08/13 13:11

El quadern Projectes de treball cooperatiu per a 6è curs d’Educació primària és una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al departament d’Edicions Educatives de Illes Balears / Santillana Educación, S. L., dirigit per Antonio Brandi Fernández i Immaculada Gregori Soldevila.

Text: Rosa Ana Rodríguez Alonso.

Edició i direcció del projecte: Margarita España Villasante.

Direcció i coordinació editorial de Primària: Maite López-Sáez Rodríguez-Piñero.

Direcció d’art: José Crespo González.

Projecte gràfic: Coberta: Estudi Pep Carrió. Interiors: Rosa Barriga Gaitán i Rosa Marín González.

Cap de projecte: Rosa Marín González. Cap de desenvolupament de projecte: Javier Tejeda de la Calle. Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés González i Jorge Gómez Tobar.

Direcció tècnica: Ángel García Encinar.

Coordinació tècnica: Marisa Valbuena García i Laura Gil de Tejada Alemany. Confecció i muntatge: Javier Pulido Martínez i Alejandro Martínez Santos. Correcció: Clàudia de Val i del Amo, Empar Tortosa Sanz, Joana Maria Mut Miralles i Marga Gómez Borràs.

Fotografia: J. Jaime; S. Padura; A. G. E. FOTOSTOCK/Christian Jegou Publi; CORDON PRESS/PA Wire/Press Association Images, Imago sportfotodienst, REUTERS; EFE/Orestis Panagioutou/lafototeca.com; GARCÍA-PELAYO/JUANCHO; GETTY IMAGES SALES SPAIN/Laurence Griffiths, Al Tielemans, Stu Forster, Thinkstock; PATRIMONI NACIONAL, MADRID; ARXIU SANTILLANA

Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la propietat intel·lectual correspon a Santillana. Als usuaris legítims només els està per-mès fer-ne fotocòpies per fer-les servir com a material d’aula en aquelles pàgi-nes en què figura la llegenda «Material fotocopiable». Està prohibida qualsevol utilització fora dels usos permesos, especialment si té finalitat comercial.

© 2013 by Illes Balears / Santillana Educación, S. L.Gremi de Teixidors, 26, local 13, 1r. 07009 PalmaPrinted in Spain

CP: 490327

490327 _ 0001-0044.indd 2 13/08/13 13:11

Índex

Projecte 1: Els Jocs Olímpics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Fitxes de treball. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Projecte 2: Espanya i Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45


Projecte 3: Un viatge en el temps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89


Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la propietat intel·lectual correspon a Santillana. Als usuaris legítims només els està per-mès fer-ne fotocòpies per fer-les servir com a material d’aula en aquelles pàgi-nes en què figura la llegenda «Material fotocopiable». Està prohibida qualsevol utilització fora dels usos permesos, especialment si té finalitat comercial.

490327 _ 0001-0044.indd 3 13/08/13 13:11

490327 _ 0001-0044.indd 4 13/08/13 13:11

Projecte 1

Els Jocs Olímpics

490327 _ 0001-0044.indd 5 13/08/13 13:11

66

Programació i requisits previs

PROJECTE 1. Els Jocs Olímpics

Aquest projecte consisteix a fer un reportatge sobre les Olimpíades per complir l’encàrrec d’una revista. El resultat es presentarà en dos formats:

1. Una revista de 8 a 10 pàgines que contengui articles d’opinió, imatges i una biografia. 2. El dossier de cada equip, que inclourà totes les activitats de les fitxes de treball.

El desenvolupament d’aquest projecte comportarà:

• Un treball de camp i investigació mitjançant diferents fonts. • Una valoració que s’exposarà en els articles d’opinió. • Una proposta concreta de reportatge amb diversos articles i una biografia.• L’avaluació de tot el projecte i del treball de cadascú.

Objectius específics, competències bàsiques, criteris d’avaluació i intel·ligències múltiples

Objectius Competències Criteris d’avaluació Intel·ligències múltiples

Reconèixer disciplines esportives en els Jocs Olímpics.

Competència social i ciutadana.

És capaç d’anomenar i comparar disciplines esportives dels Jocs Olímpics.

Intel·ligència interpersonal

Desenvolupar actituds de sensibilització davant la importància de l’esport en el desenvolupament personal i per a la convivència.


Expressa els seus criteris davant la importància social de l’esport i per a la seva salut.


Cercar informació en diferents fonts i analitzar-la críticament.

Competència en comunicació lingüística.

Utilitza diverses fonts d’informació, les compara i fa servir el seu vocabulari per argumentar les idees.

Intel·ligència lingüística

Valorar la importància de l’entrenament i de la dieta per fer esport i la seva influència en la salut.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.

Relaciona nutrients amb aliments, i músculs i ossos amb el tipus d’entrenament realitzat en diversos esports.

Intel·ligència naturalistaIntel·ligència corporal

Expressar-se adequadament tant per escrit com a l’hora de parlar en públic.


Expressa les idees amb fluïdesa, amb bona entonació i sintaxi correcta, i sense faltes d’ortografia en la presentació del reportatge oral i escrit.


Reconèixer i resoldre situacions relacionades amb l’esport que necessiten operacions elementals de càlcul matemàtic.

Competència matemàtica. Planteja en forma de problema situacions de caràcter matemàtic i les resol.

Intel·ligència logicomatemàtica

Participar adequadament en activitats col·laboratives.


Participa en activitats de grup aportant idees i respectant les aportacions dels altres.


Utilitzar les TIC de forma convenient per realitzar el projecte.

Tractament de la informació i competència digital.

Maneja el processador de textos i la manipulació de fotografies per crear un reportatge.

Intel·ligència espacial

Desenvolupar la capacitat crítica davant situacions socials.


Emet judicis sobre aspectes controvertits en l’esport: el dopatge, la participació de la dona, etc.


Planejar i desenvolupar un projecte.

Autonomia i iniciativa personal. Competència per aprendre a aprendre.

És capaç de crear un reportatge que inclogui articles d’opinió, una biografia i fotografies que el complementin.

Intel·ligència intrapersonal

490327 _ 0001-0044.indd 6 13/08/13 13:11

7

RELACIÓ DEL PROJECTE AMB LES ÀREES:

Coneixement del Medi: Sistemes ossi i muscular. / Nutrició i dieta adequada. / Exercici físic i salut.

Matemàtiques: Solució de problemes: cercar dades en diversos textos o gràfics. / Elaboració i interpretació de taules.

Destreses lingüístiques: Comunicació oral: comprendre ordres i instruccions, expressar oralment ide-es i informacions. / Comunicació escrita: escriure articles d’opinió, crear una biografia, escriure sense faltes d’ortografia, elaborar el guió d’un reportatge.

TEMPORALITZACIÓ:

Aproximadament 4 setmanes (16 hores).

S’aconsella dedicar-hi un matí o un horabaixa la setmana.

RECURSOS:

• Material bibliogràfic (llibres de text, manuals de consulta...).

• Recursos digitals (projector/PDI, processador de textos, programes de presentació multimèdia, àudio, vídeo...).

• Connexió a Internet.

• Fitxes de treball per elaborar el dossier d’equip.



Reconèixer disciplines esportives en els Jocs Olímpics.


És capaç d’anomenar i comparar disciplines esportives dels Jocs Olímpics.


Desenvolupar actituds de sensibilització davant la importància de l’esport en el desenvolupament personal i per a la convivència.


Expressa els seus criteris davant la importància social de l’esport i per a la seva salut.


Cercar informació en diferents fonts i analitzar-la críticament.


Utilitza diverses fonts d’informació, les compara i fa servir el seu vocabulari per argumentar les idees.


Valorar la importància de l’entrenament i de la dieta per fer esport i la seva influència en la salut.


Relaciona nutrients amb aliments, i músculs i ossos amb el tipus d’entrenament realitzat en diversos esports.

Intel·ligència naturalistaIntel·ligència corporal

Expressar-se adequadament tant per escrit com a l’hora de parlar en públic.


Expressa les idees amb fluïdesa, amb bona entonació i sintaxi correcta, i sense faltes d’ortografia en la presentació del reportatge oral i escrit.


Reconèixer i resoldre situacions relacionades amb l’esport que necessiten operacions elementals de càlcul matemàtic.

Competència matemàtica. Planteja en forma de problema situacions de caràcter matemàtic i les resol.

Intel·ligència logicomatemàtica

Participar adequadament en activitats col·laboratives.


Participa en activitats de grup aportant idees i respectant les aportacions dels altres.


Utilitzar les TIC de forma convenient per realitzar el projecte.

Tractament de la informació i competència digital.

Maneja el processador de textos i la manipulació de fotografies per crear un reportatge.

Intel·ligència espacial

Desenvolupar la capacitat crítica davant situacions socials.


Emet judicis sobre aspectes controvertits en l’esport: el dopatge, la participació de la dona, etc.


Planejar i desenvolupar un projecte.

Autonomia i iniciativa personal. Competència per aprendre a aprendre.

És capaç de crear un reportatge que inclogui articles d’opinió, una biografia i fotografies que el complementin.

Intel·ligència intrapersonal

490327 _ 0001-0044.indd 7 13/08/13 13:11

8

Pla de treball

Per organitzar el treball, convé revisar amb els alumnes els apartats següents (Fitxa 1).

PROPOSTA. En què consisteix el projecte?

Aquest projecte consisteix a fer un reportatge sobre els Jocs Olímpics per respondre a l’en-càrrec d’una revista de divulgació.

PLANIFICACIÓ. Què farem?

Etapa 1. Motivació i situació d’aprenentatge

El docent ha de comprovar el grau de coneixements previs que tenen els alumnes sobre els Jocs Olímpics mitjançant la realització de diferents activitats.

Etapa 2. Investigació

Els alumnes han de realitzar diverses tasques dirigides a investigar els Jocs Olímpics, com ara:

• Aprofundir en algunes disciplines esportives i escriure’n un article.

• Analitzar i posar en pràctica algun entrenament.

• Investigar quina dieta segueixen els esportistes.

• Realitzar una enquesta.

• Escriure la biografia d’un esportista.

Etapa 3. Presentació del projecte

El projecte és un reportatge escrit en què els alumnes han d’incloure algunes de les activitats que han anat realitzant, a més de fotografies, dibuixos...

Etapa 4. Avaluació

Els alumnes han de conèixer en profunditat com serà el procés d’avaluació i quins són els objectius que han d’aconseguir de manera individual i com a equip de treball. D’aquesta manera podran orientar millor la seva feina (podeu llegir els aspectes que s’han d’valuar a l’Annex 1 del docent). És important que els alumnes sàpiguen que no tan sols avaluarà el mestre o la mestra, sinó que ells mateixos també avaluaran la seva pròpia feina individual, la tasca del seu equip i el projecte. Al llarg de l’elaboració del projecte, s’ha de demanar als diferents equips que comprovin si han realitzat en el dossier allò que se’ls ha anat demanant (apartat «Comprovam els resultats esperats en el dossier d’equip»). Aquest registre forma part de l’avaluació contínua.

METODOLOGIA. Com ho farem?

Començarem formant equips de treball. Dins el grup, és convenient que tots hi participin aportant idees i prenent decisions. Així, en un dossier o quadern personal hauran d’escriure ordenadament el que aniran treballant. El resultat es podrà presentar en diferents formats: dossier, format de revista, etc.

490327 _ 0001-0044.indd 8 13/08/13 13:11

9

Projecte 1. Els Jocs Olímpics

ETAPES FITXES DE TREBALLResultats esperats

en el dossier d’equip

Proposta i planificació

Fitxa 1 • Pla de treball.

Fitxa 2 • Pla d’equip.

Etapa 1

Motivació i situació d’aprenentatge

Fitxa 3 • Informació que ha sorgit en la pluja d’idees sobre els Jocs Olímpics.

Etapa 2

Investigació

Fitxes 4a, 4b

• Informació recollida sobre activitats esportives.

• Article relacionat amb alguna disciplina esportiva.

Fitxes 5a, 5b

• Activitats proposades (músculs i la seva relació amb els esports, tres exercicis d’entrenament, etc.).

• Vídeo o fotografia en què es vegin l’entrenament i els músculs treballats.

• Opinió sobre el paper de la dona en l’esport.

Fitxes 6a, 6b• Resultats de la investigació sobre

la dieta dels esportistes.• Article sobre la dieta ideal d’un atleta.

Fitxes 7a, 7b, 7c, 7d• Registre de rècords d’alguns atletes

de diferents disciplines.• Resultats de l’enquesta.

Fitxa 8 • Biografia d’un o una esportista que hagi participat en alguna Olimpíada.

Etapa 3

Presentació del projecteFitxa 9 • Reportatge que inclogui els articles

d’opinió sobre les Olimpíades.

Etapa 4

AvaluacióFitxes 10, 11

• Autoavaluació.• Avaluació de projecte.

490327 _ 0001-0044.indd 9 13/08/13 13:11

10

Abans de començar a desenvolupar el projecte presentarem la Fitxa 2, en la qual tractarem

tots els aspectes de tipus organitzatiu, com ara l’estructura i el funcionament dels equips.

Proposam una estructura per a l’organització dels equips, els rols de l’alumnat, el sistema

d’avaluació i la col·laboració amb les famílies.

Integrants de l’equip

Hi ha diverses possibilitats per organitzar els equips. En el model de Sharan & Sharan (Grups

d’investigació), els alumnes mateixos es distribueixen per crear els grups.

La nostra proposta és que sigui el docent qui organitzi equips de quatre membres d’acord

amb les característiques de la classe. Convé que cada grup sigui heterogeni en capacitats,

motivació, rendiment, integració, gènere, etc.

Proposam crear equips base que es mantenguin al llarg de tot el curs escolar. Això no obs-

tant, s’haurà d’avaluar el funcionament de tots els integrants per si és necessari o convenient

fer-hi algun canvi.

En aquest primer moment, proposam als alumnes que escriguin en el seu pla de treball qui

forma l’equip, i un nom i un eslògan que l’identifiqui.

Rols en l’equip

Igual que en el cas anterior, proposam alguns rols, però han de ser els alumnes, juntament

amb el docent, els qui proposin altres rols que els semblin interessants. Aquests són alguns

exemples de possibles rols:

L’organitzador o líder.El corrector de tot el que es vagi fent.

L’encarregat de tenir el dossier al dia i net.El positiu, que s’encarrega de resoldre els conflictes.

El comunicador, que es responsabilitza que tots interaccionin de la mateixa manera.

El crític d’idees.

Normes de funcionament de l’equip

Abans de començar a treballar, és important que els alumnes estableixin les normes de

l’equip pel que fa a la responsabilitat de cadascun, com interaccionar (aixecar la mà...), com

arribar a acords quan hi ha desacord, etc. Per això, convé que deixin per escrit les normes

del seu equip.

Pla d’equip

490327 _ 0001-0044.indd 10 13/08/13 13:11

11

Primera etapa. Situació d’aprenentatge

Coneixements previs sobre els Jocs Olímpics

L’objectiu d’aquest apartat és motivar l’alumnat a qüestionar-se els coneixements que tenen sobre els Jocs Olímpics. Es tracta de presentar el projecte per mitjà de preguntes i sensibilit-zar sobre el tema amb vídeos relacionats.

Es pot començar el tema visualitzant alguns dels vídeos publicats a YouTube re la cio nats amb les Olimpíades. Proposam aquest: Juegos Olímpicos: 122 años, 29 ediciones (http://www.youtube.com/watch?v=BkY7V09Ckmc).

Informació complementària

Els Jocs Olímpics, anomenats també Olimpíades, començaren a celebrar-se a Grècia l’any 650 aC, en honor del déu Zeus. S’organitzaven cada quatre anys en una ciutat que es deia Olímpia. Durant el temps que duraven els Jocs es mantenia encesa una gran torxa i se sus-penien tots els conflictes bèl·lics, a fi que els esportistes poguessin viatjar lliurement i amb seguretat fins a la seu dels Jocs.

En els Jocs Olímpics, hi participaven només homes procedents de diferents nacions. S’en-trenaven als gimnasos durant anys i competien durament entre si. Es competia en diversos esports, però bàsicament es tractava de proves d’atletisme. Al vencedor de cada prova se li donava com a premi una corona de llorer.

Els Jocs Olímpics es varen celebrar durant molts segles fins a l’any 393 dC, quan l’emperador cristià Teodosi els va prohibir.

Hagué de passar molt de temps fins que, a l’edat contemporània, es tornaren a celebrar Olimpíades. Els Jocs Olímpics es continuen celebrant actualment cada quatre anys però, tot i que es manté l’esperit de les Olimpíades de l’antiga Grècia, s’han incorporat alguns canvis en l’organització i en el nombre i la classe de les proves esportives.

490327 _ 0001-0044.indd 11 13/08/13 13:11

12

Pluja d’idees

Els alumnes han d’aportar els seus coneixements previs amb una pluja d’idees oral sobre les coses que saben dels Jocs Olímpics (Fitxa 3). En la dinàmica de grups, és important tenir en compte diverses regles de treball:

• Qualsevol idea pot arribar a ser seleccionada.

• Com més idees s’exposin, millor.

• És preferible desenvolupar o justificar les idees seleccionades per veure’n els aspectes positius i negatius…

Per complementar aquesta dinàmica de grups, proposam l’ús de l’estructura cooperativa Foli giratori.

ESTRUCTURA COOPERATIVA: Foli giratori

Objectiu: respondre preguntes per escrit entre els membres de l’equip.

Rols: moderador, secretari, portaveu.

Descripció: els membres de l’equip van passant-se un foli en el sentit de les agulles del rellotge per respondre a cada apartat de la Fitxa 3. El portaveu de l’equip ha de tenir cura que tots hi facin una aportació i hi participin de la mateixa manera.

Quan s’han respost totes les preguntes, el secretari en pren nota i entre tots decideixen la informació global que registraran en el dossier. El moderador ha de procurar que també hi hagi el mateix grau de participació a l’hora de prendre decisions.

No s’han de jutjar les aportacions de cap alumne.

Aquests són alguns aspectes relacionats amb els Jocs Olímpics que podem comentar:

• On, quan i per què varen sorgir.

• Símbols.

• Països on s’han celebrat i criteris de selecció d’aquests països.

• Disciplines esportives.

• Organització.

• Quines són les pròximes Olimpíades i quins països aspiren a organitzar-les.

• Esportistes que han batut rècords.

• Alimentació que tenen els esportistes.

• Roba i calçat en l’esport i la seva relació amb la salut.

Més enllà

Es pot demanar a les famílies que mirin a casa la pel·lícula Carros de foc i la comentin: Qui-nes conclusions treim després de veure la pel·lícula que puguin ser aplicables avui dia? De qui és la banda sonora? Està relacionada la música amb els Jocs Olímpics?

Resultats esperats en el dossier d’equip

• Informació que ha sorgit en la pluja d’idees sobre els Jocs Olímpics.

490327 _ 0001-0044.indd 12 13/08/13 13:11

13

Segona etapa. Investigació

Les disciplines esportives

Les Olimpíades modernes

Els alumnes esbrinen informació sobre les Olimpíades modernes (Fitxa 4a).

Esports d’atletisme

Els alumnes s’informen sobre els esports i retxen en una llista els que no formen part de l’at-letisme.

Les Olimpíades en la història

Els alumnes escriuen en la línia del temps, segons correspongui, l’esdeveniment i la data, utilitzant algun cercador d’Internet.

Article sobre alguna disciplina esportiva

Els alumnes escriuen un primer article per a la revista. El tema ha d’estar relacionat amb alguna disciplina esportiva i pot incloure il·lustracions o fotografies (Fitxa 4b).

Per controlar que tot l’alumnat participi de la mateixa manera en la tasca, es pot proposar l’estructura cooperativa Taula rodona.


• Informació recollida sobre activitats esportives.

• Article relacionat amb alguna disciplina esportiva.

ESTRUCTURA COOPERATIVA: Taula rodona

Objectiu: aconseguir que tots els membres de l’equip expressin la seva opinió personal sobre un tema, respectant els torns de paraula dels altres companys.


Descripció: cada membre de l’equip, per torns, ha d’explicar durant un minut quins detalls li criden l’atenció de la disciplina esportiva sobre la qual escriuran. Hi haurà un moderador que controlarà les intervencions i un secretari que prendrà nota de les aportacions de cada membre de l’equip. Si hi ha desacords, cadascú haurà d’aportar arguments per arribar a un acord, que es reflectirà en les conclusions. Finalment, el portaveu de l’equip exposarà les aportacions de l’equip a la resta de la classe, que escriuran les conclusions a fi que els serveixin de punt de partida per escriure l’article.

490327 _ 0001-0044.indd 13 13/08/13 13:11

14


• Activitats proposades (músculs i la seva relació amb els esports, tres exercicis d’entrenament, etc.).

• Vídeo o fotografia en què es vegin l’entrenament i els músculs treballats.

• Opinió sobre el paper de la dona en l’esport.

Entrenaments esportius

A la Fitxa 5a els alumnes han d’investigar sobre els entrenaments esportius a través de di-verses activitats.

Músculs d’esportistes

Els alumnes han d’identificar els músculs que s’han de potenciar durant l’entrenament en algunes disciplines.

Proposam alguns exercicis relacionats amb els esports que s’esmenten:

• Tennis: saltar a corda, gambades, rotacions de maluc, extensions de canell.

• Futbol: corregudes de front, laterals i d’esquena, salts, jocs de velocitat sense baló, exer-cicis de coordinació.

• Patinatge sobre rodes: abdominals, enfortiment d’abductors, panxells, glutis…, exercicis per afavorir l’equilibri, treball de pesos.

• Llançament de javelina: gambades laterals seguint un ritme, treball amb pesos, llançament de pilotes, rotacions de maluc.

• Gimnàstica rítmica: exercicis de flexibilitat, abdominals, exercicis per enfortir els panxells i els turmells, relaxació de cap, muscles i coll.

Acció!

A la Fitxa 5b es proposa als alumnes vestir-se amb roba esportiva i fer l’entrenament que han proposat. Poden gravar en vídeo o fotografiar els músculs que treballen per veure com es tensen i es relaxen.

El paper de la dona en l’esport

A les primeres Olimpíades que se celebraven en l’antiga Grècia, i també al començament de les Olimpíades modernes, no hi podien participar dones. L’any 1923 només es va per-metre que participassin en quatre esports, entre els quals hi havia el tennis i la natació. Aleshores es plantejà una discussió a escala mundial sobre la conveniència que les dones participassin en esports d’esforç. Es demana als alumnes que opinin sobre el paper de les dones en l’esport.

490327 _ 0001-0044.indd 14 13/08/13 13:11

15

La nutrició dels atletes

La dieta de Michael Phelps

Els alumnes esbrinen, per mitjà d’algun cercador, la dieta que segueix Michael Phelps, amb els criteris següents:

• Descripció de la dieta (berenar, dinar i sopar).

• Nombre de calories.

• Quins nutrients hi abunden.

Vídeo sobre l’alimentació

Es recomana accedir al vídeo La alimentación de los campeones a http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=RVpD0UDGTPw, i comparar les semblances i les diferèn-cies entre l’alimentació de Rafel Nadal i la de Michael Phelps (Fitxa 6a).

La dieta ideal

Els alumnes escriuen un article per al reportatge en què exposen quina seria la dieta ideal per a un atleta (Fitxa 6b).

Més enllà

El dopatge. Desgraciadament, el dopatge és un tema cada vegada més freqüent en l’esport. El complement de la dieta amb substàncies que potencien el rendiment implica conseqüènci-es per a la salut i també en el comportament ètic. Els alumnes han de cercar alguna notícia relacionada amb el dopatge i exposar quines conseqüències té.


• Resultats de la investigació sobre la dieta dels esportistes.

• Article sobre la dieta ideal d’un atleta.

490327 _ 0001-0044.indd 15 13/08/13 13:11

16


• Registre de rècords d’alguns atletes de diferents disciplines.

• Resultats de l’enquesta.

Marques i rècords d’esportistes

Vencedors en proves de velocitat (Londres 2012)

En la cursa estrella de les Olimpíades, els 100 metres llisos, s’obten-gueren aquests resultats:

En els 100 metres femenins, la medalla d’or la va guanyar la jamai-cana Shelly-Ann Fraser-Pryce, amb 10,78 segons.

En els 100 metres masculins, la medalla d’or la va guanyar el ja-maicà Usain Bolt, que va invertir 9,69 segons en la cursa.

Els alumnes cerquen a Internet alguns rècords d’atletes i els escri-uen en el dossier, afegint els nombres també en lletra (Fitxa 7a).

Vencedors en proves de salt d’alçada (Londres 2012)

La russa Anna Chicherova obtengué la medalla d’or amb un salt de 2,05 metres. L’espanyola Ruth Beitia quedà quarta en la competició, amb un salt de 2,00 metres.

L’esportista rus Ivan Ukhov obtengué la medalla d’or amb un salt de 2,38 metres. La medalla de plata la va guanyar l’estatunidenc Erik Kynard, que saltà 2,33 metres.

Els alumnes completen una taula amb diversos rècords en salt d’alçada per comparar la diferència entre les marques (Fitxa 7b).

Vencedors en proves de força i resistència (Londres 2012)

Maiya Maneza, kazakh, va aconseguir la medalla d’or femenina en la seva especialitat alçant 245 quilograms de pes.

Behdad Salimikordasiabi, iranià, va aconseguir la medalla d’or masculina en la seva especia-litat alçant 455 quilograms de pes.

Els alumnes completen una taula amb diversos rècords en força i resistència i observen la diferència entre les marques (Fitxa 7c).

Feim una enquesta

Els alumnes fan una enquesta i demanen a familiars pròxims quan t de pes són capaços d’al-çar. Després, escriuen les conclusions (Fitxa 7d).

490327 _ 0001-0044.indd 16 13/08/13 13:11

17

Una biografia interessant

Elecció d’un o una esportista

Els alumnes han d’incloure en el reportatge la biografia d’un o una esportista que hagi parti-cipat en alguna Olimpíada. Per seleccionar l’esportista, és necessari revisar alguns d’aquests aspectes (Fitxa 8):

• Ha aconseguit grans marques.

• Mostra valors positius com a persona.

• La seva història és singular.

• Interessa especialment per algun motiu.

• No interessa per diferents raons.

Passos per escriure una biografia

A la Fitxa 8 figura el procés per escriure una biografia:

• Planificació.

• Escriptura.

• Revisió del contingut.

• Revisió de la forma.

• Citació de les fonts.

Posteriorment, el docent pot utilitzar l’estructura cooperativa La plantilla trencada.


• Biografia d’un o una esportista que hagi participat en alguna Olimpíada.

ESTRUCTURA COOPERATIVA: La plantilla trencada

Objectiu: aconseguir informació global, unint la informació que cada membre de l’equip ha trobat.


Descripció: consisteix a cercar informació en quatre fases, com si fossin peces d’un puzle. Per exemple, un membre de l’equip cerca informació sobre la vida de l’esportista; un altre, sobre les marques i reconeixements que ha aconseguit; un altre, sobre les dificultats que ha trobat en el camí; etc.

Posteriorment, tots els membres debaten sobre la informació trobada i posen en comú la resposta a fi d’escriure la biografia de l’esportista a la Fitxa 8.

490327 _ 0001-0044.indd 17 13/08/13 13:11

18

Tercera etapa. Presentació del projecte

Publicació del reportatge

A l’hora d’elaborar el reportatge, els alumnes han d’agafar totes les notes i activitats que han realitzat en el dossier i ordenar-les segons l’organització que es proposa a la Fitxa 9.Una vegada que hagin organitzat el material i planificat els continguts, es poden publicar de diferents maneres:

1. Difondre els reportatges a través d’alguna activitat escolar més general que impliqui la resta dels cursos (aprofitar alguna festa o esdeveniment del centre…).

2. Publicar un wiki i donar difusió als treballs, o utilitzar algun altre entorn TIC col·laboratiu.

3. Exposar de forma oral el reportatge a tota la classe i que la resta de l’alumnat en valori els punts positius i els aspectes millorables.

A continuació es presenta el procediment que han de seguir els alumnes per realitzar el reportatge.

Parts del reportatge

• Inici o presentació del contingut.

• Desenvolupament de l’exposició, on es dóna la informació i s’inclouen els comentaris.

• Final del reportatge, que conté una reflexió que tanca la informació.

Procés per elaborar un reportatge

• Elaborar la portada on figurin els autors.

• Incloure un índex sobre el contingut del reportatge i un títol.

• Elaborar el reportatge amb els articles d’opinió que hagin escrit i la biografia.

• Incloure imatges que complementin la part escrita.

Presentació

El reportatge pot tenir la forma d’una revista gràfica. S’han de prendre aquestes decisions:

• Càlcul del nombre de pàgines.

• El contingut de cada pàgina.

• La composició de cada pàgina, és a dir, quina part ocuparà el text i quina part ocuparà la imatge.

• Compondre el text en un processador de textos amb un tipus de lletra clar i llegible. Inventar els títols de pàgina o de paràgraf i escriure’ls amb lletres destacades.


• Reportatge que inclogui els articles d’opinió sobre les Olimpíades i la biografia.

• Autoavaluació de cada alumne.

• Avaluació del projecte.

490327 _ 0001-0044.indd 18 13/08/13 13:11

19

Avaluació dels alumnes La nostra proposta d’avaluació té en compte la valoració dels resultats, però també la dels processos, l’avaluació dels grups i la de cada alumne en particular. De la mateixa manera, ens sembla convenient que siguin els alumnes els qui facin una valoració de la seva pròpia feina i del projecte. Aquesta informació resultarà molt útil en el futur per millorar els proces-sos i també les activitats.

Autoavaluació dels alumnes (Fitxa 10)

Aspectes que s’han d’avaluar

Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt

He complert amb els objectius.

He aconseguit tots els objectius.

He aconseguit la majoria dels objectius.

He aconseguit menys de la mitat dels objectius.

Amb prou feines he aconseguit alguns objectius.

He contestat les qüestions plantejades.

He contestat totes les qüestions.

He aconseguit contestar més de la mitat de les activitats.

He contestat menys de la mitat del que m’han plantejat.

He contestat molt poques qüestions.

He aportat propostes originals.

He estat molt creatiu.

He fet un nombre acceptable d’aportacions.

He aportat algunes idees.

Amb prou feines he aportat res de nou.

La relació amb els altres membres del grup ha estat...

He mantengut un clima de treball excel·lent amb els companys.

He contribuït a mantenir un bon ambient dins l’equip.

La relació amb l’equip ha estat acceptable.

La relació amb l’equip ha estat dolenta.

He participat en totes les activitats.


No he participat en algunes activitats.

La meva participació ha estat més aviat escassa.

He contribuït molt poc al treball d’equip.

He compartit les responsabilitats.

He complert amb totes les meves responsabilitats.

He complert amb la majoria de les meves responsabilitats.

Amb prou feines he complert amb les meves responsabilitats.

No he complert amb la meva responsabilitat en les tasques.

Altres

Observacions

Quarta etapa. Avaluació

490327 _ 0001-0044.indd 19 13/08/13 13:11

20

Avaluació del projecte (Fitxa 11)

Amb la finalitat de millorar els projectes futurs, els alumnes avaluen tot el procés que hem treballat al llarg de tot el projecte.


Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt

Les activitats han resultat…

M’han resultat molt interessants.

Es podrien millorar en alguns aspectes.

N’hi ha moltes que s’haurien de millorar.

La majoria s’haurien de canviar.

L’organització m’ha semblat…

Totes les tasques estaven organitzades i planificades per endavant.

S’haurien d’organitzar algunes tasques d’una altra manera.

S’haurien de planificar moltes activitats.

Estan molt desorganitzades, és un caos.

Els continguts que he après els consider…

He après molt amb aquest projecte.

Sé moltes coses més de les que sabia abans.

He après poc amb aquest projecte.

No he après gairebé res.

Crec que l’aplicació del projecte a la meva realitat és…

Puc aplicar tot el que he après a la meva vida diària.

Crec que moltes activitats em serviran en el futur.

Algunes coses es puc aplicar en el meu entorn.

Aquest projecte no té aplicació directa en la meva vida.

El treball en equip el valor…

L’experiència de l’equip ha estat genial.

Treballar amb el meu equip ha estat una bona experiència.

No he après gran cosa del meu equip.

El treball amb el meu equip ha de millorar en tot.

L’ús de les TIC que ha requerit aquest projecte el consider…

Utilitz sense problemes informació d’Internet i faig servir el processador de textos per presentar el projecte.

Tenc algunes dificultats per fer servir les TIC en el projecte.

M’ha costat utilitzar els recursos tecnològics per aplicar-los a la meva feina.

No som capaç de fer servir les TIC per aconseguir els objectius.

En general, el projecte m’ha semblat…

M’agrada molt aprendre amb aquests tipus de projectes.

L’experiència ha estat molt bona, però s’han de millorar algunes coses.

Algunes coses són interessants, però n’hi ha moltes altres que s’haurien de millorar.

En general, no hi ha res que m’hagi agradat.

Altres

Observacions

490327 _ 0001-0044.indd 20 13/08/13 13:11

21

Avaluació dels docents Proposam dos instruments d’avaluació per analitzar el projecte en si mateix i el resultat dels alumnes. Aquesta informació anirà bé per establir estratègies de millora en el futur.

Avaluació dels alumnes (Annex 1)


Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt

TrEbALL IndIvIduAL

Participació en les activitats

Ha fet totes les activitats.

Ha acabat la majoria de les activitats.

Hi ha moltes activitats sense fer.

Gairebé no ha completat el dossier.

responsabilitat Fa la feina de manera autònoma.

Ha estat necessari recordar-li les tasques algunes vegades.

Moltes vegades es despista i no fa les activitats.

No aconsegueix fer les activitats de manera autònoma.

Adquisició de procediments

Segueix tots els processos que se li indiquen.

Duu a terme la majoria dels procediments.

Li costa fer els processos.

No duu a terme els procediments gairebé mai.

TrEbALL COL·LECTIu

Participació en la investigació

Cerca en diferents fonts d’informació sense problemes.

És capaç de cercar en algunes fonts, però no en totes.

Li costa trobar informació i arribar a conclusions, però aconsegueix alguns resultats.

No és capaç d’investigar amb èxit.

redacció i elaboració del projecte

Ha tengut una participació decisiva en la redacció.

La seva redacció ha contribuït notablement a l’èxit de l’equip.

Hi ha participat, però la seva contribució ha estat escassa.

No ha participat en l’elaboració del projecte.

Treball de col·laboració per desenvolupar el projecte, dins d’un ambient d’equip

Ajuda sempre el grup a prendre decisions.

La majoria de les vegades aporta idees.

Li costa cooperar gairebé sempre.

No contribueix al treball de l’equip.

Participació en la publicació en el suport escollit (presentació multimèdia, processador de textos, treball escrit)

Utilitza les TIC amb destresa per presentar el projecte.

Fa servir amb una certa habilitat les eines telemàtiques.

Li costa utilitzar les TIC per desenvolupar aquest projecte.

No fa servir les TIC perquè no n’és capaç.

Presentació oral Exposa sense problemes els resultats del treball de l’equip.

Se’n surt bé en l’exposició oral de l’equip.

Li costa coordinar- se amb els seus companys en l’exposició.

No aconsegueix fer la presentació oral del projecte.

490327 _ 0001-0044.indd 21 13/08/13 13:11

22

Avaluació del projecte (Annex 2)


Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt

Objectius aconseguits S’han aconseguit els objectius al 100 %.

S’han aconseguit la majoria dels objectius.

Queden objectius per aconseguir.

El projecte no contribueix a aconseguir els objectius.

Activitats de motivació

Motiven els alumnes.

La majoria motiven.

S’haurien d’incloure altres activitats.

No motiven els alumnes.

Activitats «Situació d’aprenentatge»

Han resultat totes positives.

La majoria han agradat.

Contribueixen mínimament a plantejar el problema d’investigació.

No estableixen el projecte en la situació d’aprenentatge adequada.

Activitats «Investigació»

Tots els alumnes han fet les activitats.

La majoria dels alumnes han completat amb èxit aquestes activitats.

Una part dels alumnes no han acabat aquestes activitats.

Ha costat enormement completar les activitats.

Activitats «Presentació del projecte»

Totes les presentacions han estat excel·lents.

La majoria de les presentacions de projectes són bones.

La presentació oral ha de millorar notablement.

Hi ha molt poques presentacions acceptables.

valoració general dels alumnes sobre el projecte

Més del 75 % l’han valorat positivament.


Més del 50 % n’han fet una valoració negativa.

Més del 75 % n’han mostrat opinions negatives.

Participació de les famílies

Quasi tots els alumnes han duit a terme les activitats per fer en família.

Molts dels alumnes han duit a terme les activitats per fer en família.

Alguns dels alumnes no han acabat les activitats per fer en família.

Gairebé cap alumne no ha duit a terme les activitats per fer en família.

En general, el projecte ha resultat…

Molt recomanable per fer-lo en altres grups.

Interessant per tornar-lo a fer amb algunes millores.

Es pot repetir si s’hi introdueixen bastants millores.

És preferible no tornar-lo a fer.

Aspectes que s’han de millorar

490327 _ 0001-0044.indd 22 13/08/13 13:11

PRIM

ÀRI

ARe

curs

os p

er a

l pro

fess

orat

Fitxes de treballProjecte: Els Jocs Olímpics

490327 _ 0001-0044.indd 23 13/08/13 13:11

490327 _ 0001-0044.indd 24 13/08/13 13:11

Material fotocopiable © 2013 Illes Balears / Santillana Educación, S. L. 25

Reforç 2FITXA

1Nom de l’equip Data

PR

OJE

CTE

: ELS

JO

CS

OLÍ

MP

ICS

Pla de treball

En què consisteix aquest projecte? Ha arribat al centre la carta següent:

Estimats i estimades alumnes,Heu estat seleccionats per la revista esportiva Sempre en forma per fer un reportatge sobre els Jocs Olímpics i, en concret, sobre diverses disciplines esportives relacionades amb el lema dels Jocs, «més ràpid, més alt i més fort» (citius, altius, fortius).Ens agradaria que hi incloguéssiu la biografia d’un atleta reconegut i altres articles d’opinió relacionats amb diferents aspectes de les Olimpíades.Esperam el vostre reportatge amb gran interès per incloure’l en el pròxim número de la revista i us agraïm la vostra col·laboració.Salutacions,

Teresa Savall, directora

Què farem?En primer lloc, comprovarem el que sabem sobre els Jocs Olímpics en la situació d’aprenentatge. Després, investigarem, a través de diferents fonts, la informació que ens servirà de base per al nostre reportatge. A continuació, presentarem el projecte mitjançant l’elaboració del reportatge i el mostrarem als companys. Finalment, avaluarem la feina que haurem fet.


• Un treball de camp i investigació a través de diferents fonts sobre disciplines esportives, entrenaments, nutrició...

• Una valoració, que es mostrarà en els articles d’opinió. • Una proposta concreta de reportatge amb diversos articles i una biografia.

Com ho farem?Començarem formant equips de treball. En el grup és convenient que tots participem i que siguem creatius, aportant idees i prenent les nostres decisions. Perquè ningú es perdi, proposam un guió de treball senzill. En un dossier o una llibreta personal escriurem ordenadament el que anem treballant. És necessari ser clars i ordenats; per aquesta raó, hem de posar un títol a cada apartat.

El resultat es podrà presentar en diferents formats: dossier, format de revista, etc.

ETAPES

PRIMERA ETAPA. Situació d’aprenentatge

SEGONA ETAPA. Investigació

TERCERA ETAPA. Presentació del projecte

QUARTA ETAPA. Avaluació

490327 _ 0001-0044.indd 25 13/08/13 13:11

Material fotocopiable © 2013 Illes Balears / Santillana Educación, S. L.26

Reforç 2P

RO

JEC

TE: E

LS J

OC

S O

LÍM

PIC

S

Data

FITXA

2 Pla d’equip


Nom i eslògan de l’equip

Rols en l’equip


•

•

•

•

•

•

rol nom

490327 _ 0001-0044.indd 26 13/08/13 13:11


Reforç 2Nom de l’equip Data

PR

OJE

CTE

: ELS

JO

CS

OLÍ

MP

ICS

PrIMErA ETAPA. Situació d’aprenentatge

Els Jocs Olímpics

FITXA

3

1. Feim una pluja d’idees.

Feim una pluja d’idees en relació amb les coses que sabem sobre els Jocs Olímpics i anotam totes les aportacions en el dossier.

• On, quan i per què varen sorgir.

• Símbols.

• Països on s’han celebrat i criteris de selecció d’aquests països.

• Disciplines esportives.

• Organització.

• Quines són les pròximes Olimpíades i quins països aspiren a organitzar-les.

• Esportistes que han batut rècords.

• Alimentació que tenen els esportistes.

• Roba i calçat en l’esport i la seva relació amb la salut.

Comprovam els resultats esperats en el dossier d’equip

Informació que ha sorgit en la pluja d’idees sobre els Jocs Olímpics.

490327 _ 0001-0044.indd 27 13/08/13 13:11



PR

OJE

CTE

: ELS

JO

CS

OLÍ

MP

ICS

SEGOnA ETAPA. Investigació


FITXA

4a

1. Esbrinam alguna informació sobre les Olimpíades modernes.

• L’any i el lloc on es va celebrar la primera Olimpíada moderna.

• Nom de qui va iniciar les Olimpíades modernes.

• Diferència entre les disciplines esportives de les primeres Olimpíades i les de les modernes.

2. Cercam informació i retxam en la llista següent els esports que no formen part de l’atletisme.

NATACIÓ 100 METRES LLISOS LLANÇAMENT DE JAVELINA

SALT DE LLARGADA CICLISME MARATÓ SALT D’ALÇADA

CURSA DE RELLEUS LLANÇAMENT DE DISC ESGRIMA

HANDBOL SALT AMB PERXA ALÇAMENT DE PES

3. Escrivim en la línia del temps, segons correspongui, l’esdeveniment i la data (utilitzam algun cercador d’Internet).

aC dC

1 Primers Jocs Olímpics. 2 Olimpíades celebrades a Barcelona.

3 Darrers Jocs Olímpics. 4 Inici dels Jocs Olímpics moderns.

0

490327 _ 0001-0044.indd 28 13/08/13 13:11



PR

OJE

CTE

: ELS

JO

CS

OLÍ

MP

ICS



FITXA

4b


Informació sobre activitats esportives.

Article relacionat amb alguna disciplina esportiva.

4. Escrivim un primer article per a la revista. El tema ha d’estar relacionat amb alguna disciplina esportiva i pot incloure il·lustracions o fotografies.

Títol:

490327 _ 0001-0044.indd 29 13/08/13 13:11



PR

OJE

CTE

: ELS

JO

CS

OLÍ

MP

ICS


Els entrenaments esportius

FITXA

5a

1. Un esportista s’ha d’entrenar per evitar possibles lesions. En el cas dels esportistes d’elit, l’entrenament és tan important com la competició. Identificam els músculs que s’han de potenciar més en aquestes disciplines.

Esport Músculs que més s’hi potencien

Tennis

Futbol

Patinatge sobre rodes

Llançament de javelina

Gimnàstica rítmica

2. Escrivim tres exercicis per entrenar els músculs en una de les disciplines anteriors.

a)

b)

c)

490327 _ 0001-0044.indd 30 13/08/13 13:11



PR

OJE

CTE

: ELS

JO

CS

OLÍ

MP

ICS


Els entrenaments esportius

FITXA

5b


Activitats proposades (músculs i la seva relació amb els esports, tres exercicis d’entrenament, etc.).

Vídeo o fotografia en què es vegin l’entrenament i els músculs treballats.

Opinió sobre el paper de la dona en l’esport.

3. Ens vestim amb roba esportiva i feim l’entrenament que hem proposat. Gravam en vídeo o fotografiam els músculs que treballam i com es tensen i es relaxen. Hem de tenir en compte els aspectes següents:

• Comptam les pulsacions abans i després de fer l’entrenament.

Nombre de pulsacions abans de fer exercici:

Nombre de pulsacions després de fer exercici:

• Comptam les respiracions per minut abans i després de fer l’entrenament.

Nombre de respiracions abans de fer exercici:

Nombre de respiracions després de fer exercici:

4. Opinam sobre el paper de la dona en l’esport.

En les primeres Olimpíades que se celebraven en l’antiga Grècia i al començament de les Olimpíades modernes no hi podien participar dones. L’any 1923 només es permeté que participassin en quatre esports, entre els quals hi havia el tennis i la natació. Aleshores es plantejà una discussió a escala mundial sobre la conveniència que les dones participassin en esports d’esforç. Escrivim la nostra opinió sobre aquest tema.

490327 _ 0001-0044.indd 31 13/08/13 13:11



PR

OJE

CTE

: ELS

JO

CS

OLÍ

MP

ICS



FITXA

6a

1. Esbrinam, a través d’algun cercador, la dieta que segueix Michael Phelps, mitjançant els criteris següents.

descripció de la dieta

Berenar

Dinar

Sopar

Nombre de calories

Quins nutrients hi abunden?

2. Accedim al vídeo La alimentación de los campeones en http://www.youtube.com/ watch?feature=player_embedded&v=RVpD0UDGTPw, i comparam les semblances i les diferències entre l’alimentació de Rafel Nadal i la de Michael Phelps.

Semblances

Diferències

490327 _ 0001-0044.indd 32 13/08/13 13:11



PR

OJE

CTE

: ELS

JO

CS

OLÍ

MP

ICS

FITXA

6bSEGOnA ETAPA. Investigació


3. Escrivim un article per al nostre reportatge en què exposam quina seria la dieta ideal per a un atleta segons la nostra opinió i explicam per què. Intentam il·lustrar l’article amb fotografies.


Resultats de la investigació sobre la dieta dels esportistes.

Article sobre la dieta ideal d’un atleta.

Títol:

490327 _ 0001-0044.indd 33 13/08/13 13:11



PR

OJE

CTE

: ELS

JO

CS

OLÍ

MP

ICS


Marques i rècords dels esportistes

FITXA

7a

1. Coneixem els vencedors en proves de velocitat (Londres 2012).

En la cursa estrella de les Olimpíades, els 100 metres llisos, s’obtengueren aquests resultats:

En els 100 metres femenins, la medalla d’or la va guanyar la jamaicana Shelly-Ann Fraser-Pryce, que va invertir 10,78 segons en la cursa.

En els 100 metres masculins, la medalla d’or la va guanyar Usain Bolt, també jamaicà, que va invertir 9,69 segons en la cursa.

• Cercam a Internet alguns rècords d’atletes i els escrivim en el dossier tant en nombre com en lletra.

Atleta rècord en nombre rècord en lletra

490327 _ 0001-0044.indd 34 13/08/13 13:11



PR

OJE

CTE

: ELS

JO

CS

OLÍ

MP

ICS

FITXA



2. Coneixem els vencedors en proves de salt d’alçada (Londres 2012).

La russa Anna Chicherova obtengué la medalla d’or amb un salt de 2,05 metres. L’espanyola Ruth Beitia quedà quarta en la competició amb un salt de 2,00 metres.

L’esportista rus Ivan Ukhov obtengué la medalla d’or amb un salt de 2,38 metres. La medalla de plata va ser per a l’estatunidenc Erik Kynard, que saltà 2,33 metres.

• Feim una taula amb diversos rècords en salt d’alçada i ens fixam en la diferència entre les marques.

Esportista rècord en nombre rècord en lletra

490327 _ 0001-0044.indd 35 13/08/13 13:11



PR

OJE

CTE

: ELS

JO

CS

OLÍ

MP

ICS

FITXA

7cSEGOnA ETAPA. Investigació


3. Coneixem els vencedors en proves de força i resistència (Londres 2012).

Maiya Maneza, kazakh, va aconseguir la medalla d’or femenina en la seva especialitat alçant 245 quilograms de pes.

Behdad Salimikordasiabi, iranià, va aconseguir la medalla d’or masculina en la seva especialitat alçant 455 quilograms de pes.

• Feim una taula amb diversos rècords en força i resistència i ens fixam en la diferència entre les marques.

Atleta rècord en nombre rècord en lletra

490327 _ 0001-0044.indd 36 13/08/13 13:11



PR

OJE

CTE

: ELS

JO

CS

OLÍ

MP

ICS


Registre de rècords d’alguns atletes de diferents disciplines.

Resultats de l’enquesta.

FITXA

7dSEGOnA ETAPA. Investigació

Enquesta

4. Feim una enquesta i demanam a familiars propers quant de pes són capaços d’alçar.

Persona enquestada Pes que és capaç d’alçar

Home Dona

Pes de la persona enquestada:

Home Dona


Home Dona


Home Dona


Home Dona


• Escrivim les conclusions de l’enquesta.

– Nombre d’enquestats:

– Nombre de dones i percentatge:

– Nombre d’homes i percentatge:

– Diferències entre el pes que poden alçar els homes i les dones:

– Altres conclusions que hem observat (per exemple, comparant el pes dels enquestats amb el que poden alçar):

490327 _ 0001-0044.indd 37 16/08/13 13:41



PR

OJE

CTE

: ELS

JO

CS

OLÍ

MP

ICS

FITXA

8 SEGOnA ETAPA. Investigació

una biografia interessant

1. En el nostre reportatge inclourem la biografia d’un o una esportista que hagi participat en alguna Olimpíada i que triem per aquests motius.

nom de l’esportista: Sí no

• Ha aconseguit grans marques.

• Mostra valors positius com a persona.

• La seva història és singular.

• Interessa especialment per algun motiu.

• No interessa per diferents raons.

2. Revisam els passos per escriure una biografia.

Recordam que una biografia és la narració dels fets més importants en la vida d’una persona.

Procés per escriure la biografia d’un o una esportista revisam

1. Planificam: recollim informació sobre la vida de l’esportista.

2. Escrivim: redactam un esborrany de la biografia.

3. revisam el contingut: llegim la biografia. Comprovam que resulta completa, que inclou les dades bàsiques.

4. revisam la forma: comprovam que no té faltes d’ortografia, expressions errònies, etc.

5. Citam les fonts d’on hem obtengut la informació. Sempre resulta més interessant si utilitzam diferents fonts.


Biografia d’un o una esportista que hagi participat en alguna Olimpíada.

490327 _ 0001-0044.indd 38 13/08/13 13:11



PR

OJE

CTE

: ELS

JO

CS

OLÍ

MP

ICS

FITXA

9 TErCErA ETAPA. Presentació del projecte

Publicació del reportatge

Un reportatge és un text expositiu que ofereix informació sobre un assumpte interessant i d’actualitat. El reportatge es compon de text escrit i fotografies o dibuixos. S’hi solen incloure investigacions, observacions personals i entrevistes.

El reportatge ha d’estar ben organitzat, dividit en paràgrafs adequadament titulats.

1. Revisam les parts del reportatge.

Un reportatge té tres parts: revisam

• Inici o presentació del contingut.

• Desenvolupament, on es dóna la informació i s’inclouen els comentaris.

• Final, que conté una reflexió que tanca la informació.

2. Revisam els passos per elaborar un reportatge.

Per crear un reportatge s’han de seguir aquests passos: revisam

• Elaborar la portada, on figuren els autors.

• Incloure un índex sobre el contingut del reportatge i un títol.

• Elaborar el reportatge amb els articles d’opinió que hàgim escrit i la biografia.

• Incloure imatges que complementin la part escrita.

3. Revisam la presentació del reportatge.

El reportatge pot tenir la forma d’una revista gràfica. S’han de prendre aquestes decisions: revisam

• Càlcul del nombre de pàgines.

• El contingut de cada pàgina.

• La composició de cada pàgina; és a dir, quina part ocuparà el text i quina part ocuparà la imatge.

• Compondre el text en un processador de textos amb un tipus de lletra clar i llegible. Inventar els títols de pàgina o de paràgraf i escriure’ls amb lletres destacades.


Reportatge que inclogui els articles d’opinió sobre les Olimpíades.

490327 _ 0001-0044.indd 39 13/08/13 13:11


Reforç 2Data

PR

OJE

CTE

: ELS

JO

CS

OLÍ

MP

ICS

Nom

QuArTA ETAPA. Avaluació

Autoavaluació

FITXA

10

Cadascun de nosaltres avaluarem la nostra feina, reflexionarem sobre les qüestions plantejades en el quadre d’avaluació i valorarem els objectius que hem aconseguit. Després, obtendrem la mitjana de tots els alumnes de la classe.


Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt

Punts

He complertamb els objectius.















La relació ambels altres membres del grup ha estat…















Altres

Observacions

490327 _ 0001-0044.indd 40 13/08/13 13:11


Reforç 2Data

PR

OJE

CTE

: ELS

JO

CS

OLÍ

MP

ICS

Nom

QuArTA ETAPA. Avaluació

Avaluació del projecte

FITXA

11

Amb la finalitat de millorar els projectes futurs, avaluarem el procés que hem treballat al llarg de tot el projecte.


Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt

Punts



Es podrienmillorar en alguns aspectes.







Estan molt desorganitzades,és un caos.







Puc aplicar totel que he après a la meva vida diària.


Algunes coses les puc aplicaren el meu entorn.



L’experiènciade l’equip ha estat genial.






Tenc algunes dificultats perfer servir les TICen el projecte.








Altres

Observacions

490327 _ 0001-0044.indd 41 13/08/13 13:11


PR

OJE

CTE

: ELS

JO

CS

OLÍ

MP

ICS

AnnEX 1 DEL DOCENTAvaluació dels alumnes

Projecte: Els Jocs Olímpics

Alumne/a data


Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt

Punts

TrEbALL IndIvIduAL






responsabilitat Fa la feina de manera autònoma.









TrEbALL COL·LECTIu






redacció i elaboració del projecte



















490327 _ 0001-0044.indd 42 13/08/13 13:11


PR

OJE

CTE

: ELS

JO

CS

OLÍ

MP

ICS

AnnEX 2 DEL DOCENTAvaluació del projecte

Projecte: Els Jocs Olímpics


Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt

Punts

Objectius aconseguits

S’han aconseguit els objectius al 100 %.



El projecte o contribueix a aconseguir els objectius.



La majoria motiven.


































data

490327 _ 0001-0044.indd 43 13/08/13 13:11

490327 _ 0001-0044.indd 44 13/08/13 13:11

Projecte 2

Espanya i Europa

490327 _ 0045-0088.indd 45 13/08/13 13:16

4646


PROJECTE 2. Espanya i Europa

En aquest projecte organitzarem una fira de turisme amb diverses oficines d’informació al centre edu-catiu sobre diferents regions espanyoles i països europeus.


• Una investigació sobre paisatges, relleu i clima d’Europa i Espanya a través de diferents fonts biblio-gràfiques.

• L’elaboració de puzles, programes, notícies…, de diferents països i províncies.• La creació de materials de difusió per donar a conèixer l’oficina d’informació.• El muntatge de l’oficina d’informació, tenint en compte el pressupost necessari, la informació que s’hi

ofereix, les normes de seguretat, etc.



Identificar les províncies espanyoles i els països europeus en un mapa polític.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.Competència cultural i artística.

És capaç de situar correctament les províncies espanyoles i els països europeus en un puzle.

Intel·ligència naturalistaIntel·ligència espacial

Diferenciar tipus de paisatges segons que siguin de costa o muntanya.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.Competència en comunicació lingüística.

Elabora programes en funció dels tipus de paisatge i és capaç de descriure’ls oralment.

Intel·ligència naturalistaIntel·ligència lingüísticaIntel·ligència interpersonal

Reconèixer els rius i llacs més importants d’Europa.


Descriu els rius i llacs més importants. Intel·ligència naturalistaIntel·ligència interpersonal

Interpretar dades i representar-les per mitjà d’histogrames.

Competència matemàtica.Competència per aprendre a aprendre.

És capaç d’elaborar histogrames amb dades comparatives de població.

Intel·ligència logicomatemàticaIntel·ligència intrapersonal

Reproduir cançons típiques d’algun país.

Competència cultural i artística.Competència social i ciutadana.

Canta o taral·lareja alguna cançó típica dels països investigats.

Intel·ligència musicalIntel·ligència corporal

Identificar sigles de conceptes econòmics i comparar el nivell de vida entre els països investigats.

Competència matemàtica.Competència social i ciutadana.Competència en autonomia i iniciativa personal.

Sap el significat de les sigles treballades i jerarquitza els països seleccionats segons la seva riquesa.

Intel·ligència logicomatemàticaIntel·ligència interpersonal

Participar en activitats de grup. Competència social i ciutadana. Participa en activitats de grup, aportant idees i habilitats i respectant les aportacions dels altres.


Organitzar una oficina d’informació. Competència en autonomia i iniciativa personal.Competència per aprendre a aprendre.

Planifica els processos per muntar una oficina de turisme.

Intel·ligència interpersonalIntel·ligència intrapersonalIntel·ligència espacial

Reconèixer els components d’una notícia.

Competència en comunicació lingüística.Competència cultural i artística.

Selecciona una notícia per cada país estudiat, en funció d’algun criteri.

Intel·ligència lingüísticaIntel·ligència interpersonal

Comunicar-se adequadament en exposicions en públic.

Competència en comunicació lingüística. S’expressa adequadament de manera oral. Intel·ligència interpersonalIntel·ligència lingüística

Identificar necessitats i pressupostos per crear una oficina d’informació.

Competència matemàtica.Competència en autonomia i iniciativa personal.

Munta una oficina d’informació (logística, productes i serveis).


Utilitzar les TIC per cercar informació.

Competència en el tractament de la informació i competència digital.

Utilitza algun cercador i analitza críticament la informació.

Intel·ligència intrapersonalIntel·ligència lingüística

Desenvolupar documentació útil a la resta dels alumnes.

Competència en autonomia i iniciativa personal.

Presenta documentació sobre la seva oficina d’informació (programes, notícies, etc.).


490327 _ 0045-0088.indd 46 13/08/13 13:16

47


Coneixement del Medi: Normes de seguretat. / Països del món. / Els paisatges d’Espanya i d’Eu-ropa. / Els rius i llacs d’Espanya i d’Europa.

Matemàtiques: Histogrames. / Nombres decimals. Operacions.

Destreses lingüístiques: Comunicació oral: comprendre ordres i instruccions, expressar oralment notícies, descriure un paisatge, donar arguments per convèncer sobre les meravelles d’un indret determinat. / Comunicació escrita: escriure una notícia, interpretar sigles, elaborar un programa, escriure una descripció.



Identificar les províncies espanyoles i els països europeus en un mapa polític.


És capaç de situar correctament les províncies espanyoles i els països europeus en un puzle.


Diferenciar tipus de paisatges segons que siguin de costa o muntanya.

Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic.Competència en comunicació lingüística.

Elabora programes en funció dels tipus de paisatge i és capaç de descriure’ls oralment.

Intel·ligència naturalistaIntel·ligència lingüísticaIntel·ligència interpersonal

Reconèixer els rius i llacs més importants d’Europa.


Descriu els rius i llacs més importants. Intel·ligència naturalistaIntel·ligència interpersonal

Interpretar dades i representar-les per mitjà d’histogrames.

Competència matemàtica.Competència per aprendre a aprendre.

És capaç d’elaborar histogrames amb dades comparatives de població.


Reproduir cançons típiques d’algun país.


Canta o taral·lareja alguna cançó típica dels països investigats.

Intel·ligència musicalIntel·ligència corporal

Identificar sigles de conceptes econòmics i comparar el nivell de vida entre els països investigats.

Competència matemàtica.Competència social i ciutadana.Competència en autonomia i iniciativa personal.

Sap el significat de les sigles treballades i jerarquitza els països seleccionats segons la seva riquesa.


Participar en activitats de grup. Competència social i ciutadana. Participa en activitats de grup, aportant idees i habilitats i respectant les aportacions dels altres.


Organitzar una oficina d’informació. Competència en autonomia i iniciativa personal.Competència per aprendre a aprendre.

Planifica els processos per muntar una oficina de turisme.

Intel·ligència interpersonalIntel·ligència intrapersonalIntel·ligència espacial

Reconèixer els components d’una notícia.


Selecciona una notícia per cada país estudiat, en funció d’algun criteri.


Comunicar-se adequadament en exposicions en públic.

Competència en comunicació lingüística. S’expressa adequadament de manera oral. Intel·ligència interpersonalIntel·ligència lingüística

Identificar necessitats i pressupostos per crear una oficina d’informació.

Competència matemàtica.Competència en autonomia i iniciativa personal.

Munta una oficina d’informació (logística, productes i serveis).


Utilitzar les TIC per cercar informació.


Utilitza algun cercador i analitza críticament la informació.


Desenvolupar documentació útil a la resta dels alumnes.

Competència en autonomia i iniciativa personal.

Presenta documentació sobre la seva oficina d’informació (programes, notícies, etc.).


TEMPORALITZACIÓ:

Aproximadament de 3 a 4 setmanes (15 hores).


RECURSOS:

• Material bibliogràfic (llibres de text, manuals de consulta…).

• Recursos digitals (processador de textos).

• Equip de música.

• Connexió a Internet (ús de cercadors…).

• Cartolines, pals de fusta o palletes, cola, tisores, paper, pintures…, per fer banderins i cartells per a l’oficina d’informació.

• Fitxes de treball per elaborar el dossier d’equip.

490327 _ 0045-0088.indd 47 13/08/13 13:16

48

Pla de treball

Per organitzar el treball, convé revisar amb els alumnes la Fitxa 1.

PROPOSTA. En què consisteix el projecte? Aquest projecte té per finalitat crear una oficina d’informació turística; per tant, l’alumnat ha de tenir «mentalitat emprenedora» perquè les seves oficines ofereixin informació atractiva i materials útils.



En aquest apartat els alumnes prendran contacte amb les fires de turisme i tot el que les envolta, a fi que extreguin idees per organitzar les seves oficines d’informació.


Els alumnes realitzaran diferents tasques encaminades a cercar informació i produir materials que oferiran a les seves oficines de turisme. Així, el desenvolupament d’aquest projecte com-portarà:

• Una investigació sobre paisatges, relleu, clima i vegetació d’Europa i Espanya a través de diferents fonts bibliogràfiques.

• L’elaboració de puzles, programes, notícies…, de diferents països i províncies espanyoles.

• La creació de materials de difusió per donar a conèixer l’oficina d’informació.

• El muntatge de l’oficina, tenint en compte costos, necessitats, normes de seguretat, etc.


El projecte té com a producte diferents oficines d’informació on els equips podran exposar el que han après i simular que ofereixen alternatives turístiques per als clients (alumnes del centre i famílies).

Etapa 4. Avaluació

Els alumnes han de conèixer en profunditat com serà el procés d’avaluació i quins són els ob-jectius que han d’aconseguir de manera individual i com a equip de treball. D’aquesta manera podran orientar millor la seva feina (podeu llegir els aspectes que s’han d’avaluar a l’Annex 1 del docent). És important que els alumnes sàpiguen que no tan sols avaluarà el mestre o la mestra, sinó que ells mateixos també avaluaran la seva pròpia feina individual, la tasca del seu equip i el projecte. Al llarg de l’elaboració del projecte, s’ha de demanar als alumnes que comprovin si han fet en el dossier el que se’ls ha anat demanant (apartat «Comprovam els resultats esperats en el dossier d’equip»). Aquest registre forma part de l’avaluació contínua.

METODOLOGIA. Com ho farem? Utilitzarem una metodologia de treball cooperatiu. Començarem formant equips de treball. Dins del grup, és convenient que tots hi participin aportant idees i prenent decisions. Així, en un dos-sier o quadern personal hauran d’escriure ordenadament el que aniran treballant. El resultat es podrà presentar en diferents formats: dossier, format de revista, etc.

490327 _ 0045-0088.indd 48 13/08/13 13:16

49

Projecte 2. Espanya i Europa



Proposta i planificacióFitxa 1 • Pla de treball.


Etapa 1


Fitxa 3 • Informació sobre com s’organitza una oficina d’informació en una fira.

Etapa 2

Investigació

Fitxa 4• Puzle d’Europa, amb tots els països.• Puzle d’Espanya, amb totes les

províncies.

Fitxes 5a, 5b

• Relació de les platges triades i motiu pel qual s’han triat.

• Descripció de les platges.• Programa «Turisme de costa».

Fitxes 6a, 6b

• Relació de les muntanyes triades i motiu pel qual s’han triat.

• Descripció de les muntanyes.• Programa «Turisme de muntanya».

Fitxes 7a, 7b

• Relació dels rius o llacs i motiu pel qual s’han triat.

• Descripció dels rius o llacs.• Programa «Turisme de pesca».

Fitxa 8

• Banderí de dos països europeus i dues províncies espanyoles.

• Piràmides de població de les províncies i els països triats.

Fitxa 9

• Comparació del preu d’1 kg de taronges en diferents països i províncies.

• Comparació del PIB dels diferents països i províncies.

Fitxa 10 • Menjars típics de països europeus i províncies espanyoles.

Fitxa 11• Una cançó tradicional de cada

província o país triat.• Una notícia de cada lloc seleccionat.

Etapa 3

Presentació del projecte

Fitxa 12• Planificació de l’oficina d’informació.• Presentació a la fira de turisme.

Fitxa 13 • Valoració de l’oficina d’informació d’altres equips.

Etapa 4


• Autoavaluació.• Avaluació del projecte.

490327 _ 0045-0088.indd 49 13/08/13 13:16

50

Abans de començar a desenvolupar el projecte presentarem la Fitxa 2 per tractar tots els aspectes de tipus organitzatiu, com ara l’estructura i el funcionament dels equips.

Proposam una estructura per organitzar els equips, els rols dels alumnes, el sistema d’avalu-ació i la col·laboració amb les famílies.


El docent ha de valorar la conveniència de canviar algun alumne o de modificar els grups que varen fer el Projecte 1, segons com hagin funcionat.

De la mateixa manera que en el Projecte 1, proposam als alumnes que escriguin en el seu pla d’equip quins companys el formen, així com un nom i un eslògan que l’identifiqui. Poden canviar el nom i l’eslògan respecte del Projecte 1, encara que els integrants de l’equip siguin els mateixos.

Rols en l’equip

Igual que en el Projecte 1, proposam alguns rols, però han de ser els alumnes, juntament amb el mestre o la mestra, els qui plantegin altres rols que els semblin interessants. Aquests són alguns exemples de possibles rols:






Abans de començar a treballar, és important que els alumnes mateixos estableixin les nor-mes de l’equip pel que fa a la responsabilitat de cadascun, com interaccionar (aixecar la mà...), com arribar a acords quan hi ha desacord, etc. Per això, convé que deixin per escrit les normes de l’equip. És important que tenguin en compte les normes que no varen funcionar en el Projecte 1.

Pla d’equip

490327 _ 0045-0088.indd 50 13/08/13 13:16

51


Punt de partida: les fires de turisme

L’objectiu de la Fitxa 3 és que els alumnes prenguin contacte amb les fires de turisme i tot el que les envolta, a fi que agafin idees per crear les seves pròpies oficines d’informació. Per això, proposam que el docent expliqui, per mitjà de vídeos o materials, en què consisteix una fira de turisme.

A Internet es poden trobar alguns vídeos que mostren fires de diverses regions i països. A continuació es proposa FITUR, perquè és la fira de turisme més representativa a Espanya: https://www.youtube.com/watch?v=zyr-Xl4d0t0

Visita a alguna fira de turisme amb la família

El docent pot proposar a les famílies la possibilitat de visitar alguna fira de turisme amb els seus fills. Si això no fos possible, tota la informació que es requereix en aquesta activitat es pot trobar en vídeos relacionats amb les fires de turisme a Internet, si bé seria ideal compartir aquesta activitat en família.

La informació que hauran de comprovar en la visita estarà relacionada amb els aspectes següents:

• Nom de la fira.

• Data.

• Elecció d’una oficina d’informació.

• Estructura i disposició de l’oficina d’informació (situació del mobiliari, nombre de persones, vestuari…).

• Materials que ofereix (fullets, gastronomia, programes, llibres, fotos).

• Tipus d’informació que dóna (paisatge, allotjaments, cultura…).

• Normes de seguretat que han tengut en compte (sortides d’emergència, extintors, alarmes, endolls…).

Més enllà

Fires de turisme, nacionals i internacionals

L’alumnat es pot informar sobre diferents aspectes relacionats amb les fires de turisme i tot el que les envolta (tipus d’oficines d’informació, informació que s’hi ofereix, finalitats, etc.). Els alumnes poden cercar a Internet les fires més importants a Espanya i Europa.


• Informació sobre com s’organitza una oficina d’informació d’una fira de turisme.

• Recopilació de les fires de turisme més importants a Espanya i Europa (si es realitza l’activitat proposada en Més enllà).

490327 _ 0045-0088.indd 51 13/08/13 13:16

52


La situació geogràfica

L’objectiu de les activitats de la Fitxa 4 és que els alumnes sàpiguen situar en un mapa les comunitats autònomes d’Espanya i els països europeus. Per això, realitzaran un puzle d’Europa i un altre d’Espanya, que després podran oferir a la seva oficina d’informació a manera de joc.

Per fer aquestes activitats podem plantejar l’estructura cooperativa La plantilla trencada.

ESTRUCTURA COOPERATIVA: La plantilla trencada

Objectiu: aconseguir informació global unint la que cada membre de l’equip ha trobat o ha elaborat.

Rols: moderador, organitzador.

Descripció: cada alumne realitza una part del puzle o se’l divideixen en tasques (tots dibuixen una part de cada puzle, retallen...) i, després, construeixen el puzle en un temps concret.

L’alumnat ha de seguir aquests passos:

• Dibuixar un mapa polític en una cartolina, si és possible en una mida gran.

• Escriure el nom de cada país o província.

• Plastificar el puzle perquè quedi més consistent.

• Retallar tots els països o províncies.

• Jugar amb el puzle fins que aprenguin la situació de cada país o província en el mapa.

Convé recordar la informació sobre les escales en els mapes i tenir-la en compte a l’hora de fer el mapa d’Europa i d’Espanya. Els mapes representen la realitat de forma reduïda. Per saber quant s’ha reduït la realitat en el mapa, s’utilitza l’escala. En els mapes, l’escala es pot indicar de dues maneres:

• L’escala gràfica. És una recta dividida en segments. Les xifres ens indiquen quant repre-senta cada segment en la realitat.

Cada centímetre del mapa equival a 1 quilòmetre en la realitat.

• L’escala numèrica. S’expressa mitjançant una divisió. El dividend indica la distància en el mapa en centímetres, i el divisor representa aquesta distància en la realitat.

Escala 1 : 200.000. Cada centímetre del mapa equival a 200.000 cm en la realitat.


• Puzle d’Europa, amb tots els països.

• Puzle d’Espanya, amb totes les províncies.

Escala:0 1 km 2 km

490327 _ 0045-0088.indd 52 13/08/13 13:16

53

El turisme de costa

Una vegada que l’alumnat se situa en el mapa, diferenciaran paisatges de costa, muntanyes, rius i llacs amb l’excusa de preparar programes de viatge per a l’oficina d’informació.

Cada grup s’especialitzarà només en un tipus de turisme, llevat que es disposi de prou temps perquè tots els equips passin per totes les activitats.

En el primer cas (Fitxes 5a i 5b) hauran d’aprofundir en els paisatges de costa per mitjà de tres activitats.

Cerca d’informació dels països amb les millors costes

Els alumnes han de cercar a Internet aquells països que tenen platges al seu territori, tenint en compte algunes qüestions:• Netedat de les platges (reconeixements per ser les més netes…).• Infraestructures de les costes (serveis, prohibició o no de mascotes, etc.).• Bellesa del paisatge.• Relació de les platges amb el clima (selecció segons el tipus de turisme de costa: subma-

rinisme, prendre el sol, tranquil·litat, etc.).Finalment, es poden seleccionar un o dos països per fer el programa.

Descripció de les platges triades

Una vegada que han triat les platges més bones, n’hauran d’escriure en el dossier una des-cripció, que comunicaran posteriorment a l’oficina d’informació.

Elaboració d’un programa titulat «Turisme de costa»

Per oferir material a la seva oficina d’informació, han d’elaborar un programa d’un viatge que podrien preparar per a turistes de costa. En el programa han d’incloure:

• A quin viatge correspon el programa.

• Durada.

• Llocs que es visitaran cada dia.

• Motiu pel qual aquest viatge és interessant.

Més enllà

Els alumnes que treballen el turisme de costa poden obtenir més informació, o veure fotogra-fies, a la pàgina web de National Geographic, a l’apartat «Viajes».


• Relació de les platges triades i motiu pel qual s’han triat.

• Descripció de les platges.

• Programa «Turisme de costa».

490327 _ 0045-0088.indd 53 13/08/13 13:16

54


• Relació de les muntanyes triades i motiu pel qual s’han triat.

• Descripció de les muntanyes.

• Programa «Turisme de muntanya».

El turisme de muntanya

Les Fitxes 6a i 6b inclouen la informació per treballar el paisatge de muntanya. Els alumnes també podran exposar tota aquesta informació a l’oficina d’informació.

Cerca d’informació dels països amb les millors muntanyes

Els alumnes han de cercar a Internet aquells països que tenen muntanyes al seu territori, tenint en compte algunes qüestions:

• Altitud (muntanyes més altes).

• Clima (visitar a l’estiu, a l’hivern…).

• Boscos representatius.

Descripció de com són les muntanyes triades

Una vegada que els alumnes hagin triat les millors muntanyes, n’hauran d’escriure en el dos-sier una descripció, que comunicaran posteriorment a l’oficina d’informació.

• De quin lloc es tracta.

• On està situat.

• Com és el lloc, incloent-hi detalls importants.

• Aportar opinions personals (per què els agrada).

Elaboració d’un programa titulat «Turisme de muntanya»

Per oferir material a l’oficina d’informació, els alumnes han d’elaborar el programa d’un viatge que oferiran als turistes de muntanya. En el programa han d’incloure:


• Durada.

• Tipus d’excursions (escalada, senderisme, barrancs…).


Més enllà

Els alumnes que treballen el turisme de muntanya poden obtenir més informació, o veure fotografies, a la pàgina web de National Geographic dins de l’apartat «Viajes», a l’etiqueta d’Europa o Espanya: http://www.nationalgeographic.com.es/categoria/viajes.

490327 _ 0045-0088.indd 54 13/08/13 13:16

55


• Relació dels rius o llacs i motiu pel qual s’han triat.

• Descripció dels rius o llacs.

• Programa «Turisme de pesca».

El turisme de pesca

Les Fitxes 7a i 7b fan referència al turisme de pesca com a excusa per treballar els rius i llacs més importants.

Cerca d’informació dels països amb els millors rius i llacs

L’alumnat ha de cercar a Internet aquells països que tenen rius i llacs al seu territori, tenint en compte algunes qüestions:

• Extensió.

• Cabal.

• Localització.

• Bellesa.

• Clima.

Descripció dels rius i llacs triats

Una vegada que hagin triat els millors rius i llacs per als turistes, n’hauran d’escriure en el dossier una descripció, que posteriorment comunicaran a l’oficina d’informació.

• De quins llocs es tracta.

• On es troben.

• Com són els paisatges triats i incloure’n detalls importants.

• Aportar opinions personals (per què els agrada).

Elaboració d’un programa titulat «Turisme de pesca»

Per oferir material a l’oficina d’informació, l’alumnat ha d’elaborar un programa d’un viatge que oferiran als turistes de pesca. En el programa han d’incloure:


• Durada.

• Tipus d’excursions (pesca amb vaixell, en un riu, llac…).


490327 _ 0045-0088.indd 55 13/08/13 13:16

56


• Banderí de països europeus i províncies espanyoles.

• Piràmides de població de les províncies i els països triats.

La població

El docent pot decidir l’estratègia que vol seguir quant a l’elecció del nombre de països amb els quals l’alumnat treballarà les activitats de la Fitxa 8. Això no obstant, es podria proposar que cada equip seleccionàs dos països europeus i dues províncies espanyoles, a fi de limitar el tre-ball i obtenir entre tots els equips una visió de conjunt.

Si cada equip ha treballat sobre un tipus de turisme, és convenient que els països seleccionats hi estiguin relacionats.

Creació de banderes

Per promocionar els països i les províncies a cada oficina d’informació, els alumnes han de dibuixar la bandera de cada lloc seleccionat. Després, poden aferrar-hi un palet per fer ban-derins i decorar l’oficina d’informació.

Elaboració d’una piràmide de població (histograma)

En relació amb els histogrames que han vist en els continguts de Matemàtiques, poden ela-borar un histograma en què comparin la població que hi ha a cada província i als països triats.

El docent pot establir els criteris que consideri adequats quant a nombre de països, rangs de la població (edat, població activa…), etc.

490327 _ 0045-0088.indd 56 13/08/13 13:16

57


• Comparació del preu d’1 kg de taronges en diferents països i províncies.

• Comparació del PIB dels diferents països i províncies.

L’economia

La Fitxa 9 fa referència a continguts de tipus econòmic.

Quant costa 1 kg de taronges a cada lloc seleccionat?

És interessant que l’alumnat conegui les diferències de preus; un bon exemple pot ser calcu-lar quant costa 1 kg de taronges als diferents llocs que cada equip ha seleccionat.

A l’activitat 1 l’alumnat pot completar els diferents preus, que podran trobar a Internet, fò-rums, ambaixades, etc.

Quin és el producte interior brut dels llocs triats?

L’activitat següent està relacionada amb conceptes de l’àmbit emprenedor. Per això, es pro-posa al docent que aquesta activitat li serveixi d’excusa per treballar conceptes com producte interior brut, mercat, enquesta de població activa o índex de preus de consum i les sigles associades.

• Producte interior brut (PIB): és el valor dels béns i serveis d’un país en un moment donat (se sol mesurar anualment).

• Mercat: és el conjunt de transaccions entre productors, venedors, consumidors, etc. Lli-gats a aquest concepte trobam diversos termes: mercat de treball, mercat lliure, competèn-cia entre mercats, etc.

• Enquesta de població activa (EPA): és una investigació trimestral realitzada per l’Institut Nacional d’Estadística. La seva finalitat principal és obtenir dades amb relació al nombre de persones ocupades, aturades i inactives del país.

• Índex de preus de consum (IPC) i inflació: l’IPC és la variació dels preus sobre els béns i serveis d’un país, mentre que la inflació és la pujada dels preus d’aquest país.

Una vegada que s’han vist els diferents conceptes, resultarà interessant que els alumnes puguin comparar el PIB dels llocs triats i també comparar-los amb el d’Espanya.

490327 _ 0045-0088.indd 57 13/08/13 13:16

58


• Menjars típics de països europeus i províncies espanyoles.

La gastronomia

Per introduir la Fitxa 10, relativa a la gastronomia dels països que estan analitzant, el docent pot motivar els alumnes fent-los preguntes respecte als horaris dels àpats a Espanya i als països europeus.

Tot seguit es presenten algunes idees relacionades amb els hàbits en el menjar:

• Horaris del berenar, dinar i sopar (comparació d’Espanya amb altres països).

• Tipus de menjar en cada moment (quin és l’àpat principal).

• Relació amb els horaris de treball i d’escola.

Gastronomia més típica dels països i províncies sobre els quals investiguen

L’alumnat pot cercar a Internet quins són els plats típics i classificar-los segons que siguin primer plat, segon plat o postres.

Més enllà

Com a activitat complementària per a la presentació de l’oficina d’informació a la fira de tu-risme, es podria demanar a les famílies l’elaboració d’unes postres típiques en col·laboració amb els fills. D’aquesta manera, es podrien presentar les postres com a degustació el dia de la fira.

490327 _ 0045-0088.indd 58 13/08/13 13:16

59


• Una cançó tradicional de cada província o país triat.

• Una notícia de cada lloc seleccionat.

La cultura

Les activitats de la Fitxa 11 també estan enfocades a aprofundir en diferents aspectes dels països i províncies seleccionats anteriorment.

Elecció d’una cançó tradicional

La música forma part del llegat cultural d’un país i, de fet, hi ha festivals internacionals de música que potencien el turisme.

En aquest cas, el docent pot establir els criteris que consideri adequats per seleccionar músiques de cada país (tradicionals, modernes, populars, d’autor, instrumentals, bandes, etc.).

L’objectiu també s’encamina a aprofundir en la música i a difondre-la a les oficines d’informació que cada equip crearà en finalitzar el projecte.

Notícies d’interès

L’objectiu d’aquesta activitat és afavorir en l’alumnat un interès per l’actualitat i els mitjans de comunicació. En aquest sentit, el docent també guiarà els alumnes a l’hora de seleccionar notícies (culturals, successos, polítiques, econòmiques…), tenint en compte que han d’estar relacionades amb la informació i els continguts que cada equip oferirà a les oficines d’infor-mació respectives.

En tots els casos les notícies han d’incloure la informació següent:

Què?

On?

Quan?

Qui?

Per què?

490327 _ 0045-0088.indd 59 13/08/13 13:16

60


La preparació de l’oficina d’informacióLa Fitxa 12 serveix per sintetitzar la planificació de cada oficina d’informació.

Localització de l’oficina d’informació

Per preparar la fira de turisme del nostre centre, el docent ha de tenir en compte:

• Si l’exposició es realitza per al curs, cicle, etapa o centre, incloent-hi les famílies.

• El moment més convenient, per a la qual cosa haurà de coordinar-se amb la resta del pro-fessorat.

• El lloc del centre on es localitzarà (característiques: permet la mobilitat, hi ha prou espai per deixar-hi el material, té connexió a Internet i xarxa elèctrica si volem oferir alguna cançó o vídeo...). Si es requereixen equips informàtics o de música, convé recordar algunes me-sures de seguretat (endolls, sortides d’emergència, etc.).

Necessitats i pressupost

Si bé tots els recursos materials estan a la disposició de l’alumnat de forma gratuïta, es re-comana que cada equip elabori un detall de quin seria el pressupost necessari (lloguer de les taules, materials per fer el tendal, cartells, etc.).

Productes i serveis

Feim una recopilació de tots els materials que hem anat elaborant al llarg del projecte i els incorporam a la nostra oficina per promocionar els llocs que hem triat.

• Puzles d’Europa i Espanya.

• Programes «Turisme de costa», «Turisme de muntanya» i «Turisme de pesca».

• Banderins.

• Histograma en què comparen la població de cada país.

• Gastronomia típica de cada país.

• Músiques de cada país.

• Notícies representatives.

• Informació econòmica de cada país triat, que hauran d’explicar a l’oficina.

Pla de màrqueting

Són els mecanismes que cada equip farà servir perquè els companys venguin a la seva oficina d’informació (cartell d’informació, missatge de comunicació, etc.).

Organització

Es fa un repartiment de funcions de cada membre de l’equip durant l’exposició de l’oficina d’informació.


• Planificació de l’oficina d’informació.

490327 _ 0045-0088.indd 60 13/08/13 13:16

61

La presentació de l’oficina d’informació

Ha arribat el moment de mostrar la fira de turisme per part de tots els equips. El docent ha de decidir els aspectes següents:

• Qui participarà en la fira: nivells educatius, professors, famílies…

• En quin moment.

• En quin lloc.

• Com relacionar-ho amb altres activitats del centre educatiu.

Final del projectePer acabar, el docent pot proposar l’estructura cooperativa Resum del dia amb l’objectiu que cada equip faci una valoració de les oficines d’informació de la resta dels equips (Fitxa 13).

ESTRUCTURA COOPERATIVA: Resum del dia

Objectiu: conèixer la percepció dels alumnes de l’activitat realitzada i els coneixements generals adquirits.

Rols: secretari, portaveu.

Descripció: es demana als equips, en finalitzar la fira de turisme, que escriguin en un paper la idea global de cada oficina d’informació en poques paraules. En aquest cas, podrien escriure una frase sobre el contingut de cada oficina d’informació i una altra amb allò que destaquen de cada una.

El secretari s’encarregarà d’escriure-les i el portaveu les llegirà en veu alta per posar les valoracions en comú. D’aquesta manera, es tendrà una idea de la valoració que fa cada equip sobre els altres.

Finalment, convé deixar una estona perquè els alumnes avaluïn els projectes i la consecució dels objectius.


• Presentació de l’oficina de turisme: conclusions.



490327 _ 0045-0088.indd 61 13/08/13 13:16

62

Avaluació dels alumnes La nostra proposta d’avaluació té en compte la valoració dels resultats, però també la dels processos, l’avaluació dels grups i la de cada alumne en particular. Així mateix, ens sembla convenient que siguin els alumnes els qui facin una valoració de la seva pròpia feina i del projecte. Aquesta informació resultarà molt útil en el futur per millorar els processos i també les activitats.



Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt
















La relació amb els altres membres del grup ha estat…















Altres

Observacions


490327 _ 0045-0088.indd 62 13/08/13 13:16

63

Avaluació del projecte (Fitxa 15)

Amb la finalitat de millorar els projectes futurs, els alumnes avaluen el procés que hem tre-ballat al llarg de tot el projecte.


Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt



















Algunes coses les puc aplicar en el meu entorn.

















Altres

Observacions

490327 _ 0045-0088.indd 63 13/08/13 13:16

64




Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt

TREBALL IndIvIduAL






Responsabilitat Fa la feina de manera autònoma.









TREBALL COL·LECTIu






Redacció i elaboració del projecte

















Li costa coordinar-se amb els seus companys en l’exposició.


490327 _ 0045-0088.indd 64 13/08/13 13:16

65



Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt







La majoria motiven.


































490327 _ 0045-0088.indd 65 13/08/13 13:16

490327 _ 0045-0088.indd 66 13/08/13 13:16

PRIM

ÀRI

ARe

curs

os p

er a

l pro

fess

orat

Fitxes de treballProjecte: Espanya i Europa

490327 _ 0045-0088.indd 67 13/08/13 13:16



PR

OJE

CTE

: ESPA

NYA

I E

UR

OPA

FITXA

1 Pla de treball

En què consisteix aquest projecte? Aquest projecte consisteix a organitzar una fira de turisme amb diverses oficines d’informació al centre educatiu sobre diferents províncies espanyoles i països europeus.

Les nostres oficines oferiran al públic (companys d’altres cursos, professorat i famílies) informació interessant relacionada amb el paisatge, el relleu, el clima, etc., de regions espanyoles i de països europeus.

Què farem?Per realitzar aquest projecte partirem dels temes del segon trimestre del llibre de Coneixement del Medi i investigarem la informació i els productes que mostrarem a la nostra oficina de turisme. A continuació aplicarem el que hem après mitjançant la creació d’una oficina d’informació en una fira de turisme. Finalment, avaluarem la feina que hem fet.


• Una investigació sobre paisatges, relleu, clima i vegetació d’Europa i Espanya a través de diferents fonts bibliogràfiques.

• L’elaboració de puzles, programes, notícies…, de diversos països i regions.

• La creació de materials de difusió per donar a conèixer l’oficina d’informació.

• El muntatge de la nostra oficina, tenint en compte necessitats, productes i serveis, organització, normes de seguretat, etc.

Com ho farem?Començarem formant equips de treball i cada un tendrà assignat un tipus de turisme. És convenient que tots hi participem i siguem creatius, aportant idees i prenent decisions pròpies. Amb la finalitat que ningú no es perdi, proposam un guió de treball senzill. En un dossier o una llibreta personal haurem d’escriure ordenadament el que anem descobrint. És necessari ser clars i ordenats; per això, hem de posar un títol a cada apartat.

El resultat es podrà presentar en diferents formats: dossier, fullet, cartell, programa…

ETAPES





490327 _ 0045-0088.indd 68 13/08/13 13:16


Reforç 2Data

PR

OJE

CTE

: ESPA

NYA

I E

UR

OPA

FITXA

2 Pla d’equip



Rols en l’equip


•

•

•

•

•

•

Rol nom

490327 _ 0045-0088.indd 69 13/08/13 13:16



PR

OJE

CTE

: ESPA

NYA

I E

UR

OPA


Les fires de turisme

FITXA

3


Informació sobre com s’organitza una oficina d’informació en una fira.

Nom de la fira:

Data:

Triam una oficina d’informació:

Estructura i disposició de l’oficina d’informació (situació del mobiliari, nombre de persones…):

Materials que ofereix (fullets, gastronomia, programes, llibres, fotografies…):

Tipus d’informació que dóna (paisatge, allotjaments, cultura…):

Normes de seguretat que s’han tengut en compte (sortides d’emergència, extintors d’incendis, alarmes, endolls…):

Com que amb aquest projecte pretenem crear una oficina d’informació en una fira de turisme, la primera cosa que hem de fer és informar-nos sobre diferents aspectes relacionats amb les fires i tot el que les envolta (tipus d’oficines, informació que ofereixen, finalitats...).

1. Escrivim la descripció d’una oficina d’informació.

Si ens és possible, visitarem alguna fira de turisme i prendrem nota de les característiques d’una oficina d’informació. Si això no fos possible, farem una visita virtual d’alguna fira que trobem a Internet.

490327 _ 0045-0088.indd 70 13/08/13 13:16



PR

OJE

CTE

: ESPA

NYA

I E

UR

OPA


La situació geogràfica

FITXA

4

1. Elaboram un mapa polític d’Europa.

La primera cosa que farem és elaborar un puzle amb els països d’Europa. Això ens servirà per situar-nos en l’escenari polític i també per oferir-lo com un joc a l’oficina d’informació. Seguirem els passos següents.

Revisam

Dibuixam un mapa polític d’Europa en una cartolina, preferiblement de mida gran.

Escrivim el nom de tots els països i, si és possible, incloem algun element característic de cada país.

Plastificam el puzle perquè no es faci malbé.

Retallam tots els països.

Jugam amb el puzle fins que aprenguem la localització de cada país en el mapa.

2. Elaboram un mapa polític d’Espanya.

En segon lloc, seguim els mateixos passos que en la primera activitat fins a conèixer exactament la localització de cada comunitat autònoma i província.

Revisam

Dibuixam un mapa de totes les comunitats autònomes i províncies en una cartolina, i escrivim l’escala per veure la diferència amb el mapa anterior.

Plastificam el puzle per reforçar-lo.

Retallam totes les províncies.

Jugam amb el puzle fins que aprenguem la localització de cada província i comunitat autònoma.


Puzle d’Europa, amb tots els països.

Puzle d’Espanya, amb totes les províncies.

490327 _ 0045-0088.indd 71 13/08/13 13:16



PR

OJE

CTE

: ESPA

NYA

I E

UR

OPA


Turisme de costa

FITXA

5a

Ara ens informarem i prepararem el material per als viatgers que estan interessats a fer turisme de costa. Aquest material es presentarà després a l’oficina d’informació del nostre equip.

1. Cercam informació dels països amb les millors costes i escrivim quins són.

Cercam a Internet aquells països que tenen platges al seu territori, tenint en compte les qüestions següents:

• Netedat de les platges (reconeixements per ser les més netes…).

• Infraestructures de les costes (serveis, prohibició o no de mascotes, etc.).

• Bellesa del paisatge.

• Relació de les platges amb el clima (selecció en funció del tipus de turisme de costa: submarinisme, prendre el sol, tranquil·litat, etc.).

2. Descrivim com són les platges triades.

Una vegada que hem triat les millors platges per als nostres turistes, n’hem d’escriure en el dossier una descripció, que comunicarem a l’oficina d’informació.

Nom de la platja:

On està situada?

Com és el lloc?

Opinió personal. Per què ens agrada?

490327 _ 0045-0088.indd 72 13/08/13 13:16



PR

OJE

CTE

: ESPA

NYA

I E

UR

OPA


Turisme de costa

FITXA

5b

3. Elaboram un programa titulat «Turisme de costa».

Per oferir material a l’oficina d’informació, elaborarem un programa d’un viatge que podríem preparar per als nostres turistes de costa. En el programa hem d’incloure la informació següent.

TURISME DE COSTA

Nom del lloc on viatjam:

Durada del viatge:

Llocs que visitarem cada dia:

Motiu pel qual el viatge és interessant:


Relació de les platges triades i motiu pel qual les hem triades.

Descripció de les platges.

Programa «Turisme de costa».

490327 _ 0045-0088.indd 73 13/08/13 13:16



PR

OJE

CTE

: ESPA

NYA

I E

UR

OPA


Turisme de muntanya

FITXA

6a

Ara ens informarem i prepararem material per als viatgers que estiguin interessats a fer turisme de muntanya. Aquest material s’inclourà també a l’oficina d’informació.

1. Cercam informació dels països amb les millors muntanyes.

Cercam a Internet aquells països que tenen muntanyes al seu territori, tenint en compte algunes qüestions:

• Altitud (muntanyes més altes).

• Clima (per visitar a l’estiu, a l’hivern…).

• Boscos representatius.

2. Descrivim com són les muntanyes triades.

Una vegada que hem triat les millors muntanyes, n’hem d’escriure una descripció, que comunicarem a l’oficina d’informació. Recordam que hem d’incloure-hi la informació següent.

Nom de la muntanya:

On està situada?

Com és el lloc?


490327 _ 0045-0088.indd 74 13/08/13 13:16



PR

OJE

CTE

: ESPA

NYA

I E

UR

OPA


Turisme de muntanya

FITXA

6b


Relació de les muntanyes triades i motiu pel qual les hem triades.

Descripció de les muntanyes.

Programa «Turisme de muntanya».

3. Elaboram un programa titulat «Turisme de muntanya».

Per oferir material a l’oficina d’informació, elaborarem un programa d’un viatge que podríem preparar per als turistes de muntanya. En el programa hem d’incloure la informació següent.

TURISME DE MUNTANYA


Durada del viatge:


Tipus d’excursions (escalada, senderisme, barrancs…):


490327 _ 0045-0088.indd 75 13/08/13 13:16



PR

OJE

CTE

: ESPA

NYA

I E

UR

OPA

FITXA

7aSEGOnA ETAPA. Investigació

Turisme de pesca

Ara ens informarem i prepararem material per als viatgers que estiguin interessats a fer turisme de pesca. Aquest material s’inclourà també a l’oficina d’informació.

1. Cercam informació dels països amb els millors rius i llacs.

Cercam a Internet aquells països que tenen rius i llacs al seu territori, tenint en compte les qüestions següents:

• Extensió.

• Cabal.

• Localització.

• Bellesa del paisatge.

• Clima.

2. Descrivim com són els rius i els llacs triats.

Una vegada que hem triat els millors rius i llacs, n’hem d’escriure una descripció, que comunicarem a l’oficina d’informació. Recordam que hem d’incloure la informació següent.

Nom del riu o llac:

On està situat?

Com és el lloc?


490327 _ 0045-0088.indd 76 13/08/13 13:16



PR

OJE

CTE

: ESPA

NYA

I E

UR

OPA


Turisme de pesca

FITXA

7b


Relació dels rius o llacs i motiu pel qual els hem triat.

Descripció dels rius o llacs.

Programa «Turisme de pesca».

3. Elaboram un programa titulat «Turisme de pesca».

Per oferir material a l’oficina d’informació, elaborarem un programa d’un viatge que podríem preparar per als turistes de pesca. En el programa hem d’incloure la informació següent.

TURISME DE PESCA


Durada del viatge:


Tipus d’excursions (escalada, senderisme, barrancs…):


490327 _ 0045-0088.indd 77 13/08/13 13:16



PR

OJE

CTE

: ESPA

NYA

I E

UR

OPA

FITXA


La població

A l’oficina d’informació promocionarem dos països europeus i dues províncies espanyoles que situarem geogràficament en els nostres puzles.

1. Feim les banderes dels llocs triats.

Per promocionar els països i les províncies que hem elegit, dibuixarem la bandera de cada un. Després, podem aferrar-hi un palet per fer banderins i decorar l’oficina d’informació.

2. Feim una piràmide de població (histograma).

Realitzam un histograma per comparar la població que hi ha a cada província i als països triats.

Per mitjà de l’histograma veurem, de forma gràfica i general, la distribució de la població. D’aquesta manera, podrem comparar fàcilment els diferents països i províncies que hem triat.

Població en milions

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

55

60

65

70

Països i províncies


Banderí de dos països europeus i dues províncies espanyoles.

Piràmides de població de les províncies i els països que hem triat.

0

490327 _ 0045-0088.indd 78 13/08/13 13:16



PR

OJE

CTE

: ESPA

NYA

I E

UR

OPA

FITXA


L’economia


Comparació del preu d’1 kg de taronges en diferents llocs.

Comparació del PIB d’Espanya i altres països.

1. Esbrinam quant costa 1 kg de taronges en cada lloc seleccionat.

Amb la finalitat de comprovar la diferència de preus entre els llocs que hem triat, compararem preus sobre un mateix producte.

Lloc seleccionat Preu d’1 kg de taronges

Espanya. Província 1:


País 1:

País 2:

2. Esbrinam quin és el producte interior brut dels llocs triats.

El producte interior brut (PIB) és el valor dels béns i serveis d’un país en un moment concret. És un indicador de la riquesa del país.

Lloc seleccionat Producte interior brut (PIB)



País 1:

País 2:

490327 _ 0045-0088.indd 79 13/08/13 13:16



PR

OJE

CTE

: ESPA

NYA

I E

UR

OPA


Menjars típics de països europeus i de províncies espanyoles.

FITXA


La gastronomia

1. En la línia de les activitats anteriors, cercam la gastronomia més típica dels països i les províncies que investigam i completam la taula.

Lloc nom del menjar Fotografia

País:

Primer plat:

Segon plat:

Postres:

País:

Primer plat:

Segon plat:

Postres:

Província:

Primer plat:

Segon plat:

Postres:

Província:

Primer plat:

Segon plat:

Postres:

490327 _ 0045-0088.indd 80 13/08/13 13:16



PR

OJE

CTE

: ESPA

NYA

I E

UR

OPA

FITXA


La cultura


Una cançó tradicional de cada província i país que hem triat.

Una notícia de cada lloc seleccionat.

1. Triam una cançó tradicional.

Quan viatjam és interessant conèixer la cultura del lloc que visitam; per això, triarem una cançó tradicional dels països i indrets que hem seleccionat. D’aquesta manera es podrà amenitzar l’oficina d’informació amb música de fons.

2. Contam notícies.

És possible que coneguem notícies (positives o negatives) que ens animin a viatjar a un lloc determinat o, al contrari, ens facin desistir d’anar-hi. Per això, hem de conèixer què s’esdevé al món.

Cercam, a través d’Internet, els diaris més importants dels països que hem seleccionat i contam una notícia interessant que tengui relació amb l’oficina d’informació (una fira, un esdeveniment cultural, etc.).

Recordam que hem d’incloure la informació següent en la notícia que escrivim.

Què es va organitzar?

On va passar?

Quan va passar?

Qui hi intervengué?

Per què es va organitzar?

490327 _ 0045-0088.indd 81 13/08/13 13:16



PR

OJE

CTE

: ESPA

NYA

I E

UR

OPA

FITXA

12 TERCERA ETAPA. Presentació del projecte

L’oficina d’informació

Comprovem els resultats esperats en el dossier d’equip

Reportatge que incluya els articles d’opinió sobre les Olimpíades.


Planificació de l’oficina d’informació i presentació final a la fira de turisme.

1. Sintetitzam la planificació de la nostra oficina de turisme.

Fase Persona responsable Activitats previstes

Localització de l’oficina d’informació

Lloc exacte:

necessitats/pressupost

Mobiliari necessari (nombre de taules, simulació d’un tendal, cartells, etc.):

Productes i serveis

Materials i informació elaborats al llarg del projecte.

Pla de màrqueting

A qui ho contam, com ho feim…

Organització

Funcions i tasques de cadascú.

Per acabar, presentam el projecte a la fira de turisme del centre.

490327 _ 0045-0088.indd 82 13/08/13 13:16



PR

OJE

CTE

: ESPA

NYA

I E

UR

OPA

FITXA


La fira de turisme

1. Visitam altres oficines per poder treure conclusions sobre la feina que han fet tots els equips i fer-ne una valoració.

Equip

Contingut de l’oficina

Què he après que no sabia?

El que m’ha agradat més

Com ha atès el públic, l’equip?

Equip

Contingut de l’oficina

Què he après que no sabia?

El que m’ha agradat més

Com ha atès el públic, l’equip?


Valoració de l’oficina d’informació d’altres equips.

490327 _ 0045-0088.indd 83 13/08/13 13:16


Reforç 2Data

PR

OJE

CTE

: ESPA

NYA

I E

UR

OPA

Nom

QuARTA ETAPA. Avaluació

Autoavaluació

FITXA

14



Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt

Punts





























Amb prou feines he complertamb les meves responsabilitats.


Altres

Observacions

490327 _ 0045-0088.indd 84 13/08/13 13:16


Reforç 2Data

PR

OJE

CTE

: ESPA

NYA

I E

UR

OPA

Nom



FITXA

15

Amb la finalitat de millorar els projectes futurs, avaluarem el procés que hem treballat al llarg de tot el projecte.


Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt

Punts










Estan molt desorganitzades,és un caos.

















Utilitz sense problemesinformació d’Internet i faig servir el processador de textos per presentar el projecte.


M’ha costat utilitzar els recursos tecnològics per aplicar-losa la meva feina.







Altres

Observacions

490327 _ 0045-0088.indd 85 13/08/13 13:16


PR

OJE

CTE

: ESPA

NYA

I E

UR

OPA


Projecte: Espanya i Europa

Alumne/a data


Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt

Punts

TREBALL IndIvIduAL















TREBALL COL·LECTIu











Treball de col·laboració per desenvolupar el projecte en un ambient d’equip












Li costa coordinar-se amb els seus companys en l’exposició.


490327 _ 0045-0088.indd 86 13/08/13 13:16


PR

OJE

CTE

: ESPA

NYA

I E

UR

OPA


Projecte: Espanya i Europa


Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt

Punts








La majoria motiven.


































data

490327 _ 0045-0088.indd 87 13/08/13 13:16

490327 _ 0045-0088.indd 88 13/08/13 13:16

Projecte 3

Un viatge en el temps

490327 _ 0089-0136.indd 89 13/08/13 13:18

9090


PROJECTE 3. Un viatge en el temps

En aquest projecte representarem una obra de teatre sobre un moment de la història (edat antiga, edat mitjana, edat moderna o edat contemporània).

El desenvolupament d’aquest projecte inclou:

• Un treball de camp: investigació del moment històric en relació amb la política, societat, art, cultu-ra, etc.

• L’elaboració de decorats i el guió (poesies, text de l’obra, programa…).• El muntatge i la representació de l’obra de teatre (organització de l’espai, assignació de funcions,

pressupost...).



Identificar els moments històrics (edat antiga, edat mitjana, edat moderna i edat contemporània).


És capaç de situar correctament en el temps les diferents etapes històriques.


Reconèixer personatges històrics (reis, herois, governants).


Situa personatges en els seus moments històrics.

Intel·ligència naturalistaIntel·ligència interpersonal

Reconèixer fets històrics (guerres, descobriments…).


Descriu fets històrics rellevants.


Calcular mesures de longitud. Competència matemàtica.Competència per aprendre a aprendre.

És capaç de calcular la mesura de diferents àrees.


Identificar escriptors, pintors i músics de diferents moments històrics.


Relaciona pintors i escriptors amb les seves obres.

Intel·ligència lingüísticaIntel·ligència intrapersonalIntel·ligència musical

Reconèixer tots els components d’una obra de teatre (ambientació històrica, producció, direcció, escenografia, acotacions…).

Competència cultural i artística.Competència social i ciutadana.Competència en autonomia i iniciativa personal.Competència per aprendre a aprendre.

Participa en totes les activitats relacionades amb l’obra de teatre.

Intel·ligència interpersonalIntel·ligència intrapersonalIntel·ligència lingüísticaIntel·ligència corporal

Participar en activitats de manera grupal.

Competència social i ciutadana. Participa en totes les activitats en grup, aportant idees i habilitats i respectant les aportacions dels altres.


Crear recursos literaris (sonet, romanç…).

Competència en comunicació lingüística.Competència cultural i artística.Competència per aprendre a aprendre.

És capaç d’escriure un poema i declamar-lo.

Intel·ligència interpersonalIntel·ligència lingüísticaIntel·ligència corporal

Reconèixer els components d’un programa de teatre.


Elabora un programa de teatre amb tots els components.


Comunicar-se adequadament davant els espectadors.


S’expressa adequadament de forma oral.


Identificar necessitats, pressupost, etc., per organitzar una obra de teatre.

Competència matemàtica.Competència en comunicació lingüística.Competència per aprendre a aprendre.Competència en autonomia i iniciativa personal.

Elabora un pla per representar una obra de teatre.

Intel·ligència logicomatemàticaIntel·ligència lingüísticaIntel·ligència intrapersonalIntel·ligència interpersonal

Utilitzar les TIC per cercar informació i escriure textos.


Utilitza Internet i el processador de textos.


Representar una obra de teatre. Competència en autonomia i iniciativa personal.Competència cultural i artística.Competència en comunicació lingüística.

Participa en l’obra de teatre i interpreta un personatge.

Intel·ligència interpersonalIntel·ligència corporal Intel·ligència lingüística

490327 _ 0089-0136.indd 90 13/08/13 13:18

91


Coneixement del Medi: Edat mitjana. / Edat antiga. / Edat moderna. / Edat contemporània.

Matemàtiques: Mesures de longitud.

Destreses lingüístiques: Comunicació oral: declamar una poesia, representar un personatge en una obra de teatre. / Comunicació escrita: escriure un poema, escriure un text teatral, escriure sense faltes d’ortografia, utilitzar un lèxic adequat a la situació i al context, elaborar un mapa conceptual, escriure un programa d’una obra de teatre.



Identificar els moments històrics (edat antiga, edat mitjana, edat moderna i edat contemporània).


És capaç de situar correctament en el temps les diferents etapes històriques.


Reconèixer personatges històrics (reis, herois, governants).


Situa personatges en els seus moments històrics.


Reconèixer fets històrics (guerres, descobriments…).


Descriu fets històrics rellevants.


Calcular mesures de longitud. Competència matemàtica.Competència per aprendre a aprendre.

És capaç de calcular la mesura de diferents àrees.


Identificar escriptors, pintors i músics de diferents moments històrics.


Relaciona pintors i escriptors amb les seves obres.

Intel·ligència lingüísticaIntel·ligència intrapersonalIntel·ligència musical

Reconèixer tots els components d’una obra de teatre (ambientació històrica, producció, direcció, escenografia, acotacions…).

Competència cultural i artística.Competència social i ciutadana.Competència en autonomia i iniciativa personal.Competència per aprendre a aprendre.

Participa en totes les activitats relacionades amb l’obra de teatre.

Intel·ligència interpersonalIntel·ligència intrapersonalIntel·ligència lingüísticaIntel·ligència corporal

Participar en activitats de manera grupal.

Competència social i ciutadana. Participa en totes les activitats en grup, aportant idees i habilitats i respectant les aportacions dels altres.


Crear recursos literaris (sonet, romanç…).

Competència en comunicació lingüística.Competència cultural i artística.Competència per aprendre a aprendre.

És capaç d’escriure un poema i declamar-lo.


Reconèixer els components d’un programa de teatre.


Elabora un programa de teatre amb tots els components.


Comunicar-se adequadament davant els espectadors.


S’expressa adequadament de forma oral.


Identificar necessitats, pressupost, etc., per organitzar una obra de teatre.

Competència matemàtica.Competència en comunicació lingüística.Competència per aprendre a aprendre.Competència en autonomia i iniciativa personal.

Elabora un pla per representar una obra de teatre.

Intel·ligència logicomatemàticaIntel·ligència lingüísticaIntel·ligència intrapersonalIntel·ligència interpersonal

Utilitzar les TIC per cercar informació i escriure textos.


Utilitza Internet i el processador de textos.


Representar una obra de teatre. Competència en autonomia i iniciativa personal.Competència cultural i artística.Competència en comunicació lingüística.

Participa en l’obra de teatre i interpreta un personatge.

Intel·ligència interpersonalIntel·ligència corporal Intel·ligència lingüística

TEMPORALITZACIÓ:

Aproximadament de 3 a 4 setmanes (12 hores).


RECURSOS:

• Material bibliogràfic (llibres de text, manuals de consulta…).

• Recursos digitals (processador de textos).

• Connexió a Internet.

• Cartolines, cola, tisores, paper, pintures, etc., per fer el decorat.

• Vestuari ambientat en una època històrica.

• Fitxes de treball per a l’elaboració del dossier d’equip.

490327 _ 0089-0136.indd 91 13/08/13 13:18

92

Pla de treball

Per organitzar el treball, convé revisar amb els alumnes els apartats de la Fitxa 1.

PROPOSTA. En què consisteix el projecte? Aquest projecte té per finalitat representar una obra de teatre ambientada en el moment his-tòric sobre el qual investigarem.



Per realitzar aquest projecte els alumnes partiran d’un moment històric determinat: edat antiga, edat mitjana, edat moderna o edat contemporània, i duran a terme diferents activitats.


En un primer moment investigaran sobre diversos àmbits (política, art i cultura, etc.). Tot se-guit aplicaran el que han après mitjançant la representació d’una obra de teatre ambientada en el moment històric estudiat i avaluaran el projecte i la seva participació.


• Un treball de camp: investigació del moment històric en relació amb la política, la societat, l’art, la cultura...

• L’elaboració de decorat i textos (poesies, text teatral, programa…).

• El muntatge i la representació de l’obra de teatre (organització de l’espai, decorat...).


El projecte s’ha de presentar en forma d’obra de teatre. Cada equip representarà una escena d’alguna obra, adaptada o inventada, i contextualitzada en un moment històric.

Etapa 4. Avaluació

Els alumnes han de conèixer en profunditat com serà el procés d’avaluació i quins són els objectius que han d’aconseguir de manera individual i com a equip de treball. D’aquesta manera podran orientar millor la seva feina (podeu llegir els aspectes que s’han d’avaluar a l’Annex 1 del docent). És important que els alumnes sàpiguen que no tan sols avaluarà el mestre o la mestra, sinó que ells mateixos també avaluaran la seva pròpia feina individual, la tasca del seu equip i el projecte. Al llarg de l’elaboració del projecte, s’ha de demanar als alumnes que comprovin si han fet en el dossier el que se’ls ha anat demanat (apartat «Comprovam els resultats esperats en el dossier d’equip»). Aquest registre forma part de l’avaluació contínua.

METODOLOGIA. Com ho farem? Utilitzarem una metodologia de treball cooperatiu. Començarem formant equips de treball. Dins el grup, és convenient que tots hi participin aportant idees i prenent decisions. Així, en un dossier o quadern personal hauran d’escriure ordenadament el que vagin treballant. El resultat es podrà presentar en diferents formats: dossier, decorat, programa, vídeo de l’obra de teatre, etc.

490327 _ 0089-0136.indd 92 13/08/13 13:18

93

Projecte 3. Un viatge en el temps



Proposta i planificació

Fitxa 1 • Pla de treball.


Etapa 1


Fitxa 3• Informació sobre cada moment històric.

• Selecció del moment històric.

Etapa 2

Investigació

Fitxes 4a, 4b, 4c, 4d

• Personatges rellevants del moment que investiguen.

• Fets històrics relacionats amb l’obra.

• Informació sobre temes socials relacionats amb l’obra.

• Situacions de tipus econòmic relacionades amb l’obra.

Fitxa 5• Escriptors importants de l’època

i obres més representatives.

• Poema per introduir l’obra de teatre.

Fitxes 6a, 6b• Resum de l’obra de teatre.

• Diàlegs i acotacions.

Fitxes 7a, 7b, 7c

• Càlcul de l’àrea de l’escenari.

• Pintors i obres de l’època.

• Decorat.

• Descripció del vestuari propi de l’època.

Etapa 3

Presentació del projecte

Fitxes 8a, 8b• Planificació de l’obra: responsabilitats,

assajos, materials, pressupost i programa.

Fitxa 9 • Esquema de la representació teatral.

Fitxa 10 • Representació de l’obra de teatre.

Fitxa 11 • Mapa conceptual de l’època històrica.

Etapa 4


• Autoavaluació.


490327 _ 0089-0136.indd 93 13/08/13 13:18

94

Abans de començar a desenvolupar el projecte presentarem la Fitxa 2 per tractar tots els aspectes de tipus organitzatiu, com ara l’estructura i el funcionament dels equips.

Proposam una estructura per organitzar els equips, els rols de l’alumnat, el sistema d’avalu-ació i la col·laboració amb les famílies. Per això, oferim, a continuació, algunes orientacions específiques.

Integrants de l’equipEl docent ha de valorar si és convenient canviar algun alumne o bé modificar els grups que varen fer els projectes anteriors, segons com hagin funcionat.

Igual que en els Projectes 1 i 2, proposam als alumnes que escriguin en el seu pla d’equip quins companys el formen, així com un nom i un eslògan. Poden canviar el nom i l’eslògan respecte dels projectes anteriors, encara que els integrants de l’equip siguin els mateixos.

Rols en l’equipDe la mateixa manera que en els Projectes 1 i 2, proposam alguns rols, però han de ser els alumnes, juntament amb el docent, els qui proposin altres rols que els semblin interessants. A més, el docent ha d’estar atent perquè no sempre els mateixos alumnes facin els mateixos rols. Aquests són alguns exemples de possibles rols:





L’emprenedor, el creatiu que aporta noves idees.

El director de l’obra de teatre.

El productor.El responsable de l’assignació de papers en l’obra.

Normes de funcionament de l’equipAbans de començar a treballar, és important que els alumnes mateixos estableixin les nor-mes de l’equip relatives a la responsabilitat de cadascun, com interaccionar (aixecar la mà…), com arribar a acords quan hi ha desacord, etc. Per això, convé que deixin per escrit les nor-mes del seu equip. És important que tenguin en compte les normes que varen funcionar i les que no varen funcionar en els projectes anteriors.

Pla d’equip

490327 _ 0089-0136.indd 94 13/08/13 13:18

95


Els alumnes se situen en una època històrica

La primera cosa que els alumnes faran a la Fitxa 3 és situar-se en la història i seleccionar un moment històric determinat que hauran d’investigar.

El docent encara no ha de donar informació sobre aspectes concrets dels moments històrics, a fi de comprovar els coneixements previs que en tenen els alumnes. Tan sols dirà quines èpoques s’estudiaran.

Posteriorment, decidirà quina etapa històrica treballarà cada equip, i es podrà aprofundir en un dels apartats que s’indiquen a continuació.

Moments històrics a Espanya

– Edat antiga (1200 aC - segle V dC):

• Celtes i ibers (1200 aC - 400 aC). / • Tartessis, grecs, fenicis o cartaginesos (segle VII aC - segle III aC). / • Romans (218 aC - començament del segle V dC).

– Edat mitjana (segle V - 1492):

• Visigots (segle V). / • Conquesta musulmana (any 711). / • Avanç dels regnes cristians (segle XI - segle XV).

– Edat moderna (1492 - segle XVIII):

• Descobriment d’Amèrica (1492). Reis Catòlics (segle XV). / • Imperi hispànic (Carles I i Felip II, segle XVI). / • La crisi de l’imperi (Felip III, Felip IV i Carles II, segle XVII). / • Arri-bada dels Borbó (Felip V, Ferran VI, Carles III i Carles IV, segle XVIII).

– Edat contemporània (segles XIX - XXI):

• Guerra de la Independència (Ferran VII, segle XIX). / • Monarquia constitucional (Isa-bel II, segle XIX). / • Guerra Civil a Espanya (1936-1939).

Selecció del moment històric

Per saber quins coneixements previs posseeixen els alumnes sobre un moment històric pro-posam l’estructura cooperativa Intercanvi de savis.

ESTRUCTURA COOPERATIVA: Intercanvi de savis

Objectiu: aprendre de les aportacions dels altres.

Rols: comunicador, moderador, secretari.

Descripció: cada membre de l’equip escriu en un paper les coses que sap del moment històric. Després, es doblega el full i s’hi escriu la inicial de l’equip al revers. Posteriorment, es van passant els papers perquè cada equip aprengui de les conclusions que han escrit altres equips i es posa en comú el que cada un ha après dels altres. Finalment, s’escriuen les conclusions en el dossier per completar l’activitat.

490327 _ 0089-0136.indd 95 13/08/13 13:19

96


• Informació sobre cada moment històric.

• Selecció del moment històric.

Més enllà

Podem demanar a les famílies que mirin a casa alguna pel·lícula relacionada amb el moment històric que cada alumne investigarà. Així mateix, el docent en pot visualitzar a l’aula algun fragment.

Aquesta és una classificació de pel·lícules (nacionals i internacionals) realitzada segons el període històric.

Període històric Pel·lícula

Edat antiga

• Juli Cèsar.• Cleòpatra.• Ben-Hur.• Àgora.

Edat mitjana

• El rei Artús.• El regne del cel.• El Cid.• Les aventures de Robin Hood.• Ivanhoe.

Edat moderna

• El mejor alcalde, el Rey.• Águila roja.• Galileu.• El rey pasmado.• La conquesta del paradís.• Shakespeare in love.• Alatriste.

Edat contemporània• La Regenta.• La vida és bella.

Convé que l’alumnat es fixi en l’ambientació de les pel·lícules a fi d’aplicar-la al projecte del seu equip.

Qüestions polítiques: regnat, herois, guerres, protagonistes polítics...

Qüestions econòmiques: referents a l’economia del país (comerç, moneda...).

Qüestions socials: formes de vida, classes socials...

Qüestions artístiques: pintura, escultura, teatre, poesia, música...

490327 _ 0089-0136.indd 96 13/08/13 13:19

97


Ambientació de l’obraL’objectiu de les activitats de les Fitxes 4a i 4b és que els alumnes sàpiguen situar en la història diferents personatges que han estat rellevants en un moment determinat. Per acon-seguir-ho han de fer dues activitats.

Investigació sobre el context polític: perso-natges

Per poder ambientar l’obra de teatre, els alumnes han de conèixer quins personatges rellevants existien en aquella època, per què i quan tengueren lloc els fets més impor-tants. Per això, hauran de cercar a la bibli-ografia que tenguin a l’abast, o a Internet, informacions relacionades amb governants i reis de l’època, herois, etc.

És interessant que cada equip realitzi una bi-ografia breu dels personatges històrics que tenguin relació amb el context de la seva obra de teatre.

Investigació sobre el context polític: fets històrics

Cada equip estudiarà els fets i esde-veniments que emmarquen l’època històrica de l’obra. Per això, hauran de cercar informació que puguin incloure en el dossier sobre guerres, descobri-ments, esdeveniments polítics, etc.

El nombre de personatges i d’esdeve-niments polítics es limitarà en funció del temps de què es disposi.


• Personatges rellevants del moment històric que investiguen.

• Fets històrics relacionats amb l’obra.

490327 _ 0089-0136.indd 97 13/08/13 13:19

98


• Informació sobre temes socials relacionats amb l’obra.

• Situacions de tipus econòmic relacionades amb l’obra.

Uns altres apartats que serviran per situar les obres de teatre són l’estudi del context econò-mic i social que els alumnes podran trobar a les Fitxes 4c i 4d.

Investigació sobre el context social

Els temes socials i culturals s’han de reflectir com a part de l’ambientació de l’obra, i per aquest motiu els alumnes han d’estudiar més a fons, mitjançant la bibliografia de què dispo-sin o a través d’Internet, alguna informació que estigui relacionada amb la societat d’aquell moment: classes socials, cultura, etc.

El docent pot seleccionar un fragment d’una pel·lícula històrica i visualitzar-ne una part a l’aula per analitzar el context històric.

Se’n poden analitzar els aspectes següents:

Moneda.

Classes socials (noblesa, poble).

Personatges.

Justícia (policia, guàrdia reial…).

Construccions de l’època (tipus de carrers, edificis –palaus, cases…–, mobiliari urbà).

Església (personatges representatius).

Investigació sobre el context econòmic

L’alumnat ha d’investigar tot el que estigui relacionat amb aspectes com ara la distribució de la riquesa, moneda, tipus de comerç, sectors productius, etc., és a dir, qualsevol informació que pugui emmarcar el context en el qual es desenvolupa l’obra de teatre.

490327 _ 0089-0136.indd 98 13/08/13 13:19

99

Un poema de l’èpocaLa Fitxa 5 inclou activitats relacionades amb la literatura de l’època. En la primera activitat es proposa als alumnes que investiguin els autors representatius del moment històric.

Després, cada equip ha de copiar o inventar una poesia per introduir l’obra de teatre.

Més enllà

Si pot ser, convendria que els alumnes coneguessin una biografia breu de cada un dels es-criptors que proposin, de manera que els puguin identificar més endavant.


• Escriptors importants de l’època i obres més representatives.

• Poema per introduir l’obra de teatre.

El text de l’obraLes Fitxes 6a i 6b fan referència al text que cada equip representarà en l’obra de teatre, per a la qual es proposen diverses possibilitats. Si l’objectiu que perseguim és que els alumnes coneguin autors i textos de l’època, els podem demanar que seleccionin obres ja escrites i que n’adaptin algun fragment.

Es tracta de representar alguna escena i veure’n l’ambientació històrica.

El guió no ha de ser molt extens, a fi que cada representació no duri més de 10 minuts.

Resum de l’obra

Tots els textos que es representin han d’incloure els tres apartats que té qualsevol obra: plantejament, nus i desenllaç.

Adaptació d’una obra ja escrita o creació dels diàlegs i les acotacions

En el moment d’escriure l’obra, han de tenir en compte:

• Nombre de personatges: seria ideal que cada membre de l’equip representàs un personat-ge.

• Acotacions: indicacions sobre com han d’actuar els actors.

• Vocabulari: poden seleccionar paraules pròpies de l’època.

• Ortografia: els equips han de vigilar l’ortografia i, amb un processador de textos, escriure el guió de l’obra remarcant el text de cada personatge.


• Resum de l’obra de teatre.

• Diàlegs i acotacions.

490327 _ 0089-0136.indd 99 13/08/13 13:19

100


• Càlcul de l’àrea de l’escenari.

• Pintors i obres de l’època.

• Decorat.

• Descripció del vestuari propi de l’època.

Escenografia: escenariA les Fitxes 7a, 7b i 7c es proposen activitats enfocades a pensar en l’escenari, el decorat i el vestuari.

Càlcul de l’àrea de l’escenari

Els alumnes han de calcular l’àrea de l’espai que tendran a l’escenari; sempre és millor se-leccionar un espai gran perquè s’hi puguin moure millor.

A més de calcular l’àrea del teatre, podrien calcular els metres que tendrà cada actor per moure’s.

Escenografia: decoratCerca d’ambientació històrica en pintors de l’època

Per fer el decorat és interessant que l’alumnat comprovi quin tipus de quadres es pintaven en el moment històric que es treballa. Per això, es proposa que investiguin sobre tres pintors i les seves obres més importants; d’aquesta manera, podran reproduir-ne els colors, els tipus de traços, etc., en els decorats i mostrar més informació de l’època.

Elaboració del decorat

Quan ja tenen la referència de pintures i pintors de l’època, poden construir el decorat tenint en compte l’espai (paret) i els materials disponibles (cartolina, paper, cartó...).

Han de considerar que tenen 10 minuts de representació, per tant el decorat ha de ser senzill de posar i treure.

Escenografia: vestuariDescripció del vestuari de l’època

Per ambientar l’obra, els alumnes han de decidir com es vestiran d’acord amb la moda de l’època que representaran.

L’ambientació històrica és important; per això, durant la representació, el docent i la resta dels equips podran observar els anacronismes que trobin en el vestuari.

En aquesta activitat han d’esbrinar a través d’Internet, o de la bibliografia de què disposin, com era la roba dels personatges que han de representar.

490327 _ 0089-0136.indd 100 13/08/13 13:19

101


• Planificació de l’obra: responsabilitats, assajos, materials, pressupost i programa.

• Esquema de la representació teatral.


Preparació de l’obra A l’hora de presentar el projecte s’han de tenir en compte algunes qüestions, que es presen-ten a les Fitxes 8a i 8b.

Responsabilitats durant la representació de l’obra

Algunes responsabilitats es treballen al llarg de tot el projecte; tanmateix, ara, és el moment de preparar l’obra i decidir:

• L’assignació de papers.

• El director de l’obra.

• El productor de l’obra (s’encarrega dels materials, gestiona el pressupost...).

• Altres.

Planificació dels assajos

Els assajos s’haurien de fer en horaris no lectius (en hores d’esbarjo, en temps extraesco-lar…), o bé comptar amb el professorat d’Educació física i disposar de diferents espais per-què els equips no coincideixin. Demanam als equips que completin la graella amb els assajos perquè es comprometin a assistir-hi i compleixin la planificació.

Llista de materials necessaris i pressupost

Encara que tots els recursos materials estan a la disposició de l’alumnat de manera gratuï-ta, és convenient que cada equip elabori un detall de quin seria el pressupost de tot plegat (lloguer del teatre, materials per fer el decorat, cartells, etc.). D’aquesta manera aprendran a controlar el seu pressupost.

Elaboració del programa de l’obra de teatre

Es requereix un programa de l’obra; per això, cada equip n’ha de realitzar un que inclogui els elements següents: títol i resum de l’argument, autors de l’obra, actors i personatges que representen, lloc on es representa l’obra, hora d’inici i durada.

Esquema de l’obra de teatreA la Fitxa 9 hi ha una graella que els alumnes poden completar per planificar l’obra de teatre. Aquesta graella inclou informació que s’ha anat elaborant al llarg de tot el projecte.

490327 _ 0089-0136.indd 101 13/08/13 13:19

102

Representació de l’obraA la Fitxa 10 hi ha algunes qüestions que els alumnes han de tenir en compte en la repre-sentació de les obres de teatre en relació amb el llenguatge corporal, la dicció, els nirvis, el volum de la veu o la memorització del text.

Unes altres qüestions que el docent s’ha de plantejar són aquestes:

• Seleccionar el teatre, l’aula, etc., on es farà la representació.• Comunicar a altres cursos la possibilitat de veure les representacions.• Valorar si s’hi convida les famílies o no.• Donar pautes als alumnes sobre llenguatge corporal, dicció, etc.• Decidir l’ordre d’intervenció: sempre és preferible fer-ho per ordre cronològic.• Gravar en vídeo les representacions per a l’ús didàctic.• Posar en comú les valoracions de tots els equips sobre dificultats, aprenentatges, aspectes

positius, aspectes que es poden millorar, etc.

Mapa conceptualPer acabar el projecte, el docent pot proposar l’estructura cooperativa Mapa conceptual a quatre bandes per visualitzar els conceptes bàsics de cada moment històric.

ESTRUCTURA COOPERATIVA: Mapa conceptual a quatre bandes

Objectiu: situar la cronologia històrica per mitjà de mapes conceptuals que sintetitzin tots els aspectes treballats sobre l’edat antiga, l’edat mitjana, l’edat moderna i l’edat contemporània.


Descripció: els equips han d’elaborar un mapa conceptual sobre els moments històrics treballats. El docent ha de guiar els alumnes respecte als apartats que s’hi han d’incloure (per exemple, els que s’han treballat en totes les fitxes). Dins de cada equip es reparteixen les diverses parts del contingut i de l’esquema entre els components per posar-les en comú.

A la Fitxa 11 es proposen els apartats següents per al mapa conceptual:

Context polític. / Fets històrics. / Context econòmic. / Context social.S’haurà de comprovar la coherència de tot l’esquema i, després, es repartirà el resultat a la resta d’equips com a material d’estudi.


• Representació de l’obra de teatre.

• Mapa conceptual de l’època històrica.



490327 _ 0089-0136.indd 102 13/08/13 13:19

103


Avaluació dels alumnes La nostra proposta d’avaluació té en compte la valoració dels resultats, però també la dels processos, l’avaluació dels grups i la de cada alumne en particular. De la mateixa manera, ens sembla convenient que siguin els alumnes els qui facin una valoració de la seva pròpia feina i del projecte. Aquesta informació resultarà molt útil en el futur per millorar els proces-sos i també les activitats.



Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt
















La relació amb els altres membres del grup ha estat…















Altres

Observacions

490327 _ 0089-0136.indd 103 13/08/13 13:19

104


Amb la finalitat de millorar els projectes futurs, els alumnes avaluen el procés que hem tre-ballat al llarg de tot el projecte.


Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt




































Altres

Observacions

490327 _ 0089-0136.indd 104 13/08/13 13:19

105




Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt

TREBALL IndIvIduAL















TREBALL COL·LECTIu

























490327 _ 0089-0136.indd 105 13/08/13 13:19

106



Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt







La majoria motiven.


































490327 _ 0089-0136.indd 106 13/08/13 13:19

PRIM

ÀRI

ARe

curs

os p

er a

l pro

fess

orat

Fitxes de treballProjecte: Un viatge

en el temps

490327 _ 0089-0136.indd 107 13/08/13 13:19

Material fotocopiable © 2013 Illes Balears / Santillana Educación, S.L.108


PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

SFITXA

1 Pla de treball

En què consisteix aquest projecte? Aquest projecte té l’objectiu de representar una obra de teatre, que pot ser una adaptació d’alguna obra coneguda o bé una obra que l’equip mateix s’inventi, ambientada en el moment històric sobre el qual ha d’investigar.

Què farem?Per dur a terme aquest projecte partirem d’un moment històric determinat: edat antiga, edat mitjana, edat moderna o edat contemporània. En un primer moment investigarem sobre els moments històrics en tots els àmbits (política, art i cultura, etc.). A continuació aplicarem el que hem après mitjançant la representació d’una obra de teatre ambientada en l’època estudiada. Finalment, avaluarem el treball que hem fet.


• Un treball de camp: investigació del moment històric en relació amb la política, la societat, l’art, la cultura...

• L’elaboració del decorat i els textos (poesia, teatre, programa…).

• Muntatge i representació de l’obra de teatre (organització de l’espai, decorat, assignació de funcions, pressupost...).

Com ho farem?Començarem formant equips de treball i cada un tendrà assignat un moment històric. Dins del grup, convé que tothom hi participi i que hi hagi creativitat, que s’aportin idees i que cadascú prengui les seves decisions. Perquè ningú no es perdi, proposam un guió de treball senzill. En un dossier o una llibreta personal s’ha d’escriure ordenadament allò que es vagi descobrint. És necessari ser clars i ordenats; per aconseguir-ho, s’ha de posar un títol a cada apartat.

El resultat es podrà presentar en diferents formats: dossier, decorat, programa, vídeo de l’obra...

ETAPES





490327 _ 0089-0136.indd 108 13/08/13 13:19

Material fotocopiable © 2013 Illes Balears / Santillana Educación, S.L. 109

Reforç 2

PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

S

Data

FITXA

2 Pla d’equip



Rols en l’equip


•

•

•

•

•

•

Rol nom

490327 _ 0089-0136.indd 109 13/08/13 13:19



PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

SPRIMERA ETAPA. Situació d’aprenentatge

Moments històrics

FITXA

3


Informació sobre cada moment històric.

Selecció del moment històric.

La primera cosa que farem en aquest projecte és situar-nos en la història i seleccionar un moment històric determinat sobre el qual investigarem.

1. Repassam els moments històrics a Espanya.

a. Edat antiga (1200 aC - segle V dC):

• Celtes i ibers (1200 aC - 400 aC).• Tartessis, grecs, fenicis o cartaginesos (segle VII - segle III aC).• Romans (218 aC - començament del segle V dC).

b. Edat mitjana (segle V - 1492):

• Visigots (segle V).• Conquesta musulmana (any 711).• Avanç dels regnes cristians (segle XI - segle XV).

c. Edat moderna (1492 - segle XVIII):

• Descobriment d’Amèrica (1492). Reis Catòlics (segle XV).• Imperi hispànic (Carles I i Felip II, segle XVI).• La crisi de l’imperi (Felip III, Felip IV i Carles II, segle XVII).• Arribada dels Borbó (Felip V, Ferran VI, Carles III i Carles IV, segle XVIII).

d. Edat contemporània (segles XIX-XXI):

• Guerra de la Independència (Ferran VII, segle XIX).• Monarquia constitucional (Isabel II, segle XIX).• Guerra Civil a Espanya (1936-1939).

2. Seleccionam un moment històric.

Escrivim què sabem del moment històric que investigarem en l’equip. Després, al final del projecte, compararem el que hem après.

MOMENT HISTÒRIC:

490327 _ 0089-0136.indd 110 13/08/13 13:19



PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

S


Ambientació de l’obra: els personatges

FITXA

4a

Per poder ambientar l’obra de teatre hem de saber quins personatges rellevants existien en aquella època, per què i quan tengueren lloc els fets més importants. Per això, cercarem a la bibliografia o a Internet algunes de les informacions següents.

1. Investigam els personatges famosos de l’època.

Cercam informació sobre els governants, reis o herois que existiren en l’època històrica en què s’ambientarà l’obra de teatre i n’escrivim una biografia breu.

Personatges històrics:

490327 _ 0089-0136.indd 111 13/08/13 13:19



PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

SSEGOnA ETAPA. Investigació

Ambientació de l’obra: els fets històrics

FITXA

4b

2. Investigam els fets històrics més rellevants de l’època.

Investigarem quins fets i esdeveniments emmarquen l’època en què té lloc la nostra obra de teatre: si hi hagué guerres, descobriments…

Fets històrics de l’època:

490327 _ 0089-0136.indd 112 13/08/13 13:19



PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

S


Ambientació de l’obra: la societat

FITXA

4c

3. Investigam el context social de l’època.

Els temes socials i culturals s’han de reflectir en l’obra de teatre, i per aquest motiu haurem d’aprofundir, per mitjà de diferent bibliografia i d’Internet, en alguna informació que estigui relacionada amb la societat d’aquell moment: classes socials, alimentació, escolarització, cultura, oci…

Context social de l’època:

490327 _ 0089-0136.indd 113 13/08/13 13:19



PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

SSEGOnA ETAPA. Investigació

Ambientació de l’obra: l’economia

FITXA

4d

4. Investigam el context econòmic de l’època.

Els temes econòmics sempre han condicionat els fets històrics; per això, investigarem tot allò que estigui relacionat amb l’economia del període històric que treballam.

Cercam a la bibliografia o a Internet la informació següent: tipus de comerç, distribució de la riquesa, moneda, etc. Convé aportar qualsevol informació que contextualitzi l’obra de teatre.


Personatges rellevants del moment històric que investigam.

Fets històrics relacionats amb l’obra.

Informació sobre temes socials relacionats amb l’obra.

Situacions econòmiques relacionades amb l’obra.

Economia de l’època:

490327 _ 0089-0136.indd 114 13/08/13 13:19



PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

S


un poema de l’època

FITXA

5


Escriptors importants de l’època i obres més representatives.

Poema per introduir l’obra de teatre.

Al començament de l’obra de teatre es declamarà un poema per introduir els espectadors en l’època.

1. Cercam tres autors i obres rellevants de l’època.

Esbrinam quins escriptors varen ser importants en l’època que investigam i escrivim el títol d’algunes de les seves obres més destacades.

Autor Títol de l’obra

2. Copiam un poema d’algun escriptor de l’època, o n’inventam un a l’estil dels poemes de l’època, per ambientar l’obra de teatre.

Poema

490327 _ 0089-0136.indd 115 13/08/13 13:19



PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

SFITXA


Resum de l’obra de teatre

Podem adaptar una obra ja escrita, o bé inventar el text del que podria ser una situació del moment històric que estudiam. La durada de la representació ha de ser de 5 a 10 minuts.

Títol de l’obra de teatre:

Moment històric:

Lloc en què passen els fets:

Personatges:

Resum de l’obra:

Plantejament: Com comença? Quin problema o situació inicial hi ha?

Nus: Com es desenvolupa el conflicte?

Desenllaç: Com es resol el conflicte inicial?

490327 _ 0089-0136.indd 116 13/08/13 13:19



PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

S

Escrivim els diàlegs que han de representar els actors. Per fer-ho, escrivim en majúscules el nom del personatge que ha de parlar, abans del text de la seva intervenció. Aquests diàlegs són els que han de memoritzar els actors abans de representar l’obra de teatre.

Entre parèntesis escrivim les acotacions o anotacions sobre què han de fer els actors (to de veu, moviment en parlar...).


Els diàlegs de l’obra de teatre

FITXA

6b

Personatge 1:

Personatge 2:

490327 _ 0089-0136.indd 117 13/08/13 13:19



PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

SFITXA


Escenografia de l’obra: l’escenari

En una obra de teatre són molt importants l’escenografia, el decorat i la posada en escena.

1. Calculam l’àrea de l’espai que tendrem per moure’ns-hi.

• Per calcular aquesta àrea, primer de tot dibuixam la forma de l’escenari.

• Mesuram cada costat en metres.

• Calculam l’àrea en metres quadrats (m2).

• Tenim en compte el nombre de personatges que hi intervenen i feim la distribució de l’espai.

dibuix de l’escenari i nombre de metres quadrats

490327 _ 0089-0136.indd 118 13/08/13 13:19



PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

S

FITXA


Escenografia de l’obra: el decorat

2. Cercam pintors de l’època per ambientar el decorat de l’obra de teatre.

Per conèixer quin tipus de pintura es feia en el moment històric que treballam, hem de completar la taula següent.

PintorTítol de les obres més importants

descripció dels quadres

3. Elaboram el decorat amb cartolines, papers i cartons.

Mesuram l’àrea de la paret.

Mesuram cada costat en metres.

Calculam l’àrea que ocupa la paret on situarem el decorat.

Calculam les mides del decorat perquè no quedi massa petit i el dibuixam.

490327 _ 0089-0136.indd 119 13/08/13 13:19



PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

S


Càlcul de l’àrea de l’escenari.

Pintors i obres de l’època.

Decorat.

Descripció del vestuari propi de l’època.

FITXA

7cSEGOnA ETAPA. Investigació

Escenografia de l’obra: el vestuari

4. Descrivim el vestuari dels personatges d’acord amb l’època històrica en què transcorr l’obra de teatre.

Cercam a la bibliografia o a Internet el tipus de vestuari propi de l’època que treballam. Feim una descripció del vestuari que caracteritza cada personatge.

Personatge descripció del vestuari

490327 _ 0089-0136.indd 120 13/08/13 13:19



PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

S

FITXA

8aTERCERA ETAPA. Presentació del projecte

Planificació de l’obra de teatre

1. Assignam responsabilitats.

Al llarg de tot el projecte hem treballat el decorat, el vestuari, l’ambientació històrica, el diàleg i les acotacions, el poema... Ara ha arribat el moment d’assignar responsabilitats per a la representació teatral: decidirem qui actuarà com a director/a, personatges, encarregat/ada del vestuari, maquillatge…

Persona responsable

Director/a de l’obra de teatre

Personatges

Vestuari i maquillatge

Decorat

2. Planificam els assajos.

Planificam en quins moments ens reunirem per assajar l’obra de teatre fora del temps de classe (per exemple, a l’esbarjo).

Podem gravar-nos en vídeo per veure què podem millorar en la dicció, gestos..., i controlar el temps de durada de l’obra.

LLOC HORARI

Primer assaig

Segon assaig

Assaig general

490327 _ 0089-0136.indd 121 13/08/13 13:19



PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

SFITXA

8bTERCERA ETAPA. Presentació del projecte

Planificació de l’obra de teatre

Comprovem els resultats esperats en el dossier d’equip

Reportatge que incluya els articles d’opinió sobre les Olimpíades.


Planificació de l’obra: responsabilitats, assajos, materials, pressupost i programa.

3. Descrivim el vestuari dels personatges d’acord amb l’època històrica en què transcorr l’obra de teatre.

Hem de pensar quins recursos materials necessitam per calcular el pressupost previst (tot i que sigui fictici).

Feim veure que som els productors de l’obra i que hem de fer el pressupost per calcular quant hauríem de cobrar per cada entrada, en el cas que l’obra de teatre es representàs en un context real.

Mobiliari o material necessari

• Decorat

• Vestuari

Pressupost

4. Elaboram el programa.

Feim un programa per anunciar l’obra i que els espectadors sàpiguen què veuran. Recordam que s’ha d’incloure la informació següent.

Títol

Resum de l’argument

Autors de l’obra

Llista d’actors i personatges que representen

Lloc on es representa l’obra

Hora de començament de la funció

Durada de l’obra

490327 _ 0089-0136.indd 122 13/08/13 13:19



PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

S

FITXA


Esquema de l’obra de teatre


Esquema de la representació teatral.

Fase Persona responsable Activitats previstes

Escenari

Mesures i disposició de l’espai.

necessitats i pressupost

Mobiliari o material necessari (nombre de taules, decorat, vestuari...).

Text

Poema i text de l’obra (adaptació o creació).

Programa

Data de la representació, lloc, durada, autors, personatges…

Organització

Funcions i tasques de cadascú en la representació de l’obra.

490327 _ 0089-0136.indd 123 13/08/13 13:19



PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

STERCERA ETAPA. Presentació del projecte

Representació de l’obra de teatre

FITXA

10

Ha arribat el moment de presentar el projecte, és a dir, la nostra obra de teatre. Per representar cada paper hem de tenir en compte les recomanacions següents.

Revisam

Llenguatge corporalEls gestos han de representar el personatge que interpretam. Miram cap als espectadors perquè ens sentin i ens entenguin.

DiccióVocalitzam bé perquè s’entengui tot el que deim.

VolumS’ha de tenir en compte que en tot moment ens ha de sentir la gent que és al fons de la sala.

NirvisIntentam respirar profundament abans de començar l’obra.

Memorització del textSi tenim algun oblit del text, haurem d’improvisar sense que es noti; per tant, és important aprendre bé el que hem de dir.

Música de l’època

Si podem, cercam informació sobre els compositors o cantants més rellevants de l’època a fi d’amenitzar l’obra de teatre amb música del moment històric.

COMPOSITOR TÍTOL DE L’OBRA

490327 _ 0089-0136.indd 124 13/08/13 13:19



PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

S


Mapa conceptual de l’època històrica

FITXA

11

Per acabar el projecte, cada equip ha d’elaborar un esquema o mapa conceptual que resumeixi tot el que s’ha treballat sobre els diferents moments històrics: l’edat antiga, l’edat mitjana, l’edat moderna i l’edat contemporània.

Dins de cada equip repartirem les diferents parts del mapa conceptual entre tots els components, per posar-les en comú quan cadascú hagi preparat la seva part.

Els apartats que incloem en el mapa conceptual són aquests:


Mapa conceptual de l’època històrica.

ÈPOCA HISTÒRICA:

CONTEXT POLÍTIC

FETS HISTÒRICS

CONTEXT ECONÒMIC

CONTEXT SOCIAL

490327 _ 0089-0136.indd 125 13/08/13 13:19


Reforç 2Data

PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

S

Nom


Autoavaluació

FITXA

12



Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt

Punts





























Amb prou feines he complertamb les meves responsabilitats.


Altres

Observacions

490327 _ 0089-0136.indd 126 13/08/13 13:19


Reforç 2Data

PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

S

Nom



FITXA

13

Amb la finalitat de millorar els projectes d’aula futurs, avaluarem el procés que hem treballat al llarg de tot el projecte.


Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt

Punts

















Puc aplicar totel que he après a la meva vida diària.


Algunes coses les puc aplicaren el meu entorn.



L’experiènciade l’equip ha estat genial.














Altres

Observacions

490327 _ 0089-0136.indd 127 13/08/13 13:19


PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

S


Projecte: Un viatge en el temps

Alumne/a data


Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt

Punts

TREBALL IndIvIduAL















TREBALL COL·LECTIu

























490327 _ 0089-0136.indd 128 13/08/13 13:19


PR

OJE

CTE

: UN

VIA

TGE

EN E

L TE

MP

S


Projecte: Un viatge en el temps


Excel·lent4 punts

Bé3 punts

Regular2 punts

Malament1 punt

Punts








La majoria motiven.


































data

490327 _ 0089-0136.indd 129 13/08/13 13:19

nOTES:

490327 _ 0089-0136.indd 130 13/08/13 13:19

nOTES:

490327 _ 0089-0136.indd 131 13/08/13 13:19

nOTES:

490327 _ 0089-0136.indd 132 13/08/13 13:19

nOTES:

490327 _ 0089-0136.indd 133 13/08/13 13:19

nOTES:

490327 _ 0089-0136.indd 134 13/08/13 13:19

nOTES:

490327 _ 0089-0136.indd 135 13/08/13 13:19

490327 _ 0089-0136.indd 136 13/08/13 13:19

PRIMÀRIA Projectes de treball cooperatiu 6 per al professorat … · 2014-09-21 · El quadern...

Documents

Transcript of PRIMÀRIA Projectes de treball cooperatiu 6 per al professorat … · 2014-09-21 · El quadern...