procediment administratiu

Col·lecció «Quaderns de Legislació», 86

RÈGIM JURÍDIC, PROCEDIMENTADMINISTRATIU COMÚ

I ADMINISTRACIÓ ELECTRÒNICA.LLEI 30/1992 I LLEI 11/2007

1a edició

Barcelona, 2010

Generalitat de CatalunyaEscola d’Administració Pública

de Catalunya

00 Comp. Llei 30-1992 2009.qxp:- 17/2/10 08:46 P�gina 1

Biblioteca de Catalunya. Dades CIP:

[Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de régimen jurídico de las administraciones públicasy del procedimiento administrativo común. Català]

Règim jurídic, procediment administratiu comú i administració electrònica : Llei 30/1992i Llei 11/2007. – (Quaderns de legislació ; 86)ÍndexsISBN 9788439382720I. Espanya. Ley 11/2007, de 22 de junio, de acceso electrónico de los ciudadanosa los servicios públicos. Català II. Escola d’Administració Pública de CatalunyaIII. Títol IV. Col·lecció: Quaderns de legislació ; 861. Dret administratiu – Espanya 2. Procediment administratiu – Espanya3. Administració electrònica – Dret i legislació – Espanya342.9(460)(094.5)

© 2010, Escola d’Administració Pública de Catalunya

Traducció de la Llei 30/1992: Pere Torra i Pla. Actualitzacions extretes del suplementcatalà del BOE.Índex analític: Xavier Bernadí i Carmina Llumà, amb la col·laboració d’Ignasi Vendrell.Revisió i índex analític de la Llei 11/2007: Xavier Bernadí.

1a edició: gener de 2010Tiratge: 2.500 exemplarsISBN: 978-84-393-8272-0Dipòsit legal:

Fotocomposició:Anglofort, SA - Rosselló, 33 - 08029 BarcelonaImpressió:Gràfiques Pacífic - Antoni Bori, 37 C - 08918 Badalona

SUMARI

LLEI 30/1992Relació d’afectacions 5

Índex sistemàtic 11Text de la Llei 18

Annex: Part expositiva i disposicions addicionals, 123transitòries, derogatòria i final de la Llei 4/1999,

de modificació de la Llei 30/1992

LLEI 11/2007Relació d’afectacions 137

Índex sistemàtic 141Text de la Llei 144

ÍNDEX ANALÍTIC 199

3


LLEI 30/1992, DE 26 DE NOVEMBRE,de règim jurídic de les administracions públiquesi del procediment administratiu comú

(BOE núm. 285, de 27 de novembre de 1992. Correccions d’errades: BOEnúm. 311, de 28 de desembre de 1992; BOE núm. 23, de 27 de gener de 1993.)

AFECTACIONS ACTIVES

—Constitució espanyola de 1978: en desplega l’art. 149.1.18, enmatèria de règim jurídic de les administracions públiques i proce-diment administratiu comú.

— Llei de procediment administratiu, de 17 de juliol de 1958: en de-roga el títol preliminar, els capítols primer, segon i quart del títolprimer, el títol segon, els arts. 29, 30, 34.2, 34.3 i 35, els capítolssegon, tercer, quart i cinquè del títol tercer, el títol quart, el títolcinquè i els capítols segon i tercer del títol sisè.

— Llei de règim jurídic de l’Administració de l’Estat, de 26 de juliolde 1957: en deroga els arts. 22.3, 22.5, 29, 33 i 34-43.

— Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, de 27de desembre de 1956: en deroga els arts. 52-55.

AFECTACIONS PASSIVES

Normativa estatal

a) Modificacions i derogacions

— Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleis pera la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitats de ser-veis i el seu exercici: hi afegeix l’art. 39 bis, en modifica l’art. 43 i hiafegeix l’art. 71 bis.

— Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processalper a la implantació de la nova Oficina judicial: hi afegeix l’art. 139.5.

— Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans alsserveis públics: en deroga els arts. 38.9, 45.2, 45.3, 45.4 i 59.3 i ladisp. add. 18a.

— Llei 62/2003, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administrati-ves i de l’ordre social: en modifica l’art. 103.3.

5


— Llei 57/2003, de 16 de desembre, de mesures per a la modernitza-ció del govern local: en modifica els arts. 127.1 i 129.1.

— Llei orgànica 14/2003, de 20 de novembre, de reforma de la Lleiorgànica 4/2000, d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estran-gers a Espanya i la seva integració social: hi afegeix la disp. add.19a.

— Llei 24/2001, de 27 de desembre, de mesures fiscals, administrati-ves i de l’orde social: hi afegeix els arts. 38.9, 59.3 i disp. add. 18a.

— Llei 14/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals, administrati-ves i de l’ordre social: aplica i afecta els arts. 4.3, 37, 38.4.c), 42 i142.

— Llei 4/1999, de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992, de26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiquesi del procediment administratiu comú: modifica parcialment.

— Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció conten-ciosa administrativa: en deroga l’art. 110.3.

— Llei 66/1997, de 30 de desembre, de mesures fiscals, administrati-ves i de l’ordre social: aplica.

— Llei 6/1997, de 14 d’abril, d’organització i funcionament del’Administració General de l’Estat: en deroga la disp. add. 9a.

— Reial decret llei 14/1993, de 4 d’agost, pel qual es modifica la dis-posició addicional tercera i la disposició transitòria segona de laLlei 30/1992, de 26 de novembre: modifica la disp. add. 3a i l’apartat3r de la disp. trans. 2a.

b) Desplegament

—Reial decret 522/2006, de 28 d’abril, pel qual se suprimeix l’aportacióde fotocòpies de documents d’identitat en els procediments admi-nistratius de l’Administració General de l’Estat i dels seus organis-mes públics vinculats o dependents: en desplega l’art. 35.f).

— Reial decret 523/2006, de 28 d’abril, pel qual se suprimeix l’exigènciad’aportar el certificat d’empadronament, com a document probato-ri del domicili i residència, en els procediments administratius del’Administració General de l’Estat i dels seus organismes públicsvinculats o dependents: en desplega l’art. 35.f).

— Reial decret 951/2005, de 29 de juliol, pel qual s’estableix el marcgeneral per a la millora de la qualitat a l’Administració General del’Estat: en desplega l’art. 3 i deroga el Reial decret 1259/1999, de16 de juliol, i el cap. 3 del Reial decret 208/1996, de 9 de febrer.

6


—Reial decret 589/2005, de 20 de maig, pel qual es reestructuren elsòrgans col·legiats responsables de l’Administració electrònica: endesplega l’àmbit organitzatiu.

— Reial decret 286/2003, de 7 de març, pel qual s’estableix la duradadels terminis per a la resolució dels procediments administratiusper al reconeixement de prestacions en matèria de Seguretat Social:aplica l’art. 44.2.

— Reial decret 209/2003, de 21 de febrer, pel qual es regulen els re-gistres i les notificacions telemàtiques, així com la utilització demitjans telemàtics per a la substitució de l’aportació de certificatspels ciutadans: en desplega els arts. 38.9, 45, 59.3 i la disp. add. 18a.

— Reial decret 1259/1999, de 16 de juliol, pel qual es regulen les car-tes de serveis i els premis a la qualitat en l’Administració Generalde l’Estat.

— Reial decret 772/1999, de 7 de maig, pel qual es regula la presen-tació de sol·licituds, escrits i comunicacions davant l’AdministracióGeneral de l’Estat, l’expedició de còpies de documents i devoluciód’originals i el règim de les oficines de registre: en desplega elsarts. 35.c), 38, 46 i 70.3.

— Reial decret 670/1999, de 23 d’abril, pel qual es crea la ComissióInterministerial de Simplificació Administrativa: afecta (disp. add.1a de la Llei 4/1999).

— Reial decret 263/1996, de 16 de febrer, pel qual es regula la utilit-zació de tècniques electròniques, informàtiques i telemàtiques perl’Administració General de l’Estat: en desplega l’art. 45.

— Reial decret 208/1996, de 9 de febrer, pel qual es regulen els ser-veis d’informació administrativa i atenció al ciutadà: en desplegal’art. 35.a), b) i g).

— Reial decret 1778/1994, de 5 d’agost, pel qual s’adeqüen a la Llei30/1992, de 26 de novembre, les normes reguladores dels procedi-ments d’atorgament, modificació i extinció d’autoritzacions: aplicala disp. add. 3a.

— Reial decret 1777/1994, de 5 d’agost, d’adequació de les normesreguladores dels procediments de gestió de personal a la Llei 30/1992,de 26 de novembre.

— Reial decret 1770/1994, de 5 d’agost, pel qual s’adeqüen a la Llei30/1992, de 26 de novembre, les normes reguladores dels procedi-ments de classificació i revisió de classificacions en matèria decontractació administrativa.

— Reials decrets 320/1994, de 25 de febrer; 441/1994, d’11 de març;969/1994, de 13 de maig; 1485/1994, d’1 de juliol; 1694/1994, de

7


22 de juliol; 1764-1773/1994, 1775/1994 i 1810/1994, de 5 d’agost;1728/1994, 1729/1994, 1733/1994 i 1734/1994, de 29 de juliol; i1879/1994, de 16 de setembre: donen compliment a la disp. add. 3a(adequació de procediments en àmbits sectorials a la Llei 30/1992).

— Reial decret 2225/1993, de 17 de desembre, pel qual s’aprova elReglament del procediment per a la concessió de subvencions pú-bliques: en desplega la disp. add. 3 i la final.

— Reial decret 1398/1993, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el Regla-ment del procediment per a l’exercici de la potestat sancionadora:en desplega el títol IX.

— Reial decret 429/1993, de 26 de març, pel qual s’aprova el Regla-ment dels procediments de les administracions públiques en matè-ria de responsabilitat patrimonial: en desplega els arts. 142 i 145.

— Ordre de 14 d’abril de 1999, por la qual s’estableixen criteris per al’emissió de la comunicació a les persones interessades prevista al’art. 42.4 de la Llei 30/1992: en desplega l’art. 42.4.

— Resolució de 19 de desembre de 2002: en desplega l’art. 45.— Resolució de 6 de juliol de 2000: aplica l’art. 102.— Instrucció de 7 d’abril de 1997: en desplega l’art. 38.4.b).— Resolució de 20 de març de 1996: dóna compliment a l’art. 43.5.— Resolució de 28 de febrer de 1996: en desplega l’art. 38.4.b).— Resolucions de 10, 16 i 17 de gener, 16 de febrer, 3 i 31 de juliolde 1995: donen compliment a la disp. add. 3a.

— Resolucions de 26 i 28 d’agost de 1994, de 22 i 31 d’octubre i de2 de novembre de 1994: donen compliment a la disp. add. 3a.

Normativa catalana

— Llei 2/2007, de 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de Ca-talunya: en desplega els arts. 45, 52 i 60.

— Llei 23/2002, de 18 de novembre, d’adequació de procediments ad-ministratius en relació amb el règim de silenci administratiu i eltermini de resolució i notificació, i de primera modificació dels ar-ticles 81, 82 i 83 de la Llei 13/1989, d’organització, procediment irègim jurídic de l’Administració de la Generalitat de Catalunya: endesplega l’art. 42.

— Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents: en desplega elsarts. 35.h i 37.

— Llei 2/1994, de 24 de març, de bases de delegació en el Govern pera l’adequació de les lleis de Catalunya a la Llei de règim jurídic de

8


les administracions públiques i del procediment administratiu comú:aplica la disp. add. 3a.

— Decrets legislatius 2-8/1994, de 13 de juliol, i 10-16/1994, de 26 dejuliol: donen compliment a la disp. add. 3a.

— Decret 13/2008, de 22 de gener, sobre accés, avaluació i tria de do-cuments: aplica l’art. 45.5.

— Decret 52/2005, de 5 d’abril, de creació i regulació del Registre deconvenis de col·laboració i cooperació: en desplega els arts. 4-8.

— Decret 96/2004, de 20 de gener, pel qual es regula la utilitzaciódels mitjans electrònics, informàtics i telemàtics en la contractacióde l’Administració de la Generalitat: en desplega l’art. 45.

— Decret 21/2003, de 21 de gener, pel qual s’estableix el procedimentper fer efectiu el dret de petició davant les administracions públi-ques catalanes: en desplega l’art. 38.

— Decret 324/2001, de 4 de desembre, relatiu a les relacions entre elsciutadans i l’Administració de la Generalitat de Catalunya a travésd’Internet: en desplega l’art. 45.

— Decret 266/2001, de 9 d’octubre, pel qual s’estableixen la creació,l’organització i les funcions de les oficines d’atenció ciutadana: endesplega l’art. 38.

— Decret 360/1994, de 15 de desembre, del registre d’entrada i sortidade documents de l’Administració de la Generalitat de Catalunya:dóna compliment a l’art. 38.

— Decret 277/1994, de 14 d’octubre, pel qual s’estableixen els òrgansde l’Administració de la Generalitat de Catalunya amb competèn-cies per expedir còpies autèntiques de documents i certificacionssobre aquests: dóna compliment a l’art. 46.1.

— Decrets 139/1994, de 3 de maig; 138/1994, 145/1994 i 158/1994,de 30 de maig; 144/1994, 150/1994 i 172/1994, de 14 de juny;180/1994, de 13 de juliol; 275/1994, de 14 d’octubre, i 184/1994,186/1994, 187/1994), 235/1994, de 26 de juliol, i 275/1994, de 14d’octubre: donen compliment a la disp. add. 3a.

— Decret 278/1993, de 9 de novembre, sobre el procediment sancio-nador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat: des-plega el títol IX de la Llei.

— Ordre de 30 de gener de 1998, de publicació de la llista completa iactualitzada d’oficines de registre pròpies i concertades, el sistemad’accés i els horaris de funcionament d’aquestes: aplica l’art. 38.

— Resolució d’11 de maig de 1999, de publicació de les relacions deprocediments administratius regulats per la Generalitat de Catalu-nya: dóna compliment a l’art. 42.4.

9


—Resolució de 8 de novembre de 1994, per la qual es dicten instruc-cions sobre la identificació del personal i de les dependències del’Administració de la Generalitat de Catalunya: aplica l’art. 35.b).

JURISPRUDÈNCIA

a) Doctrina constitucional

— STC 89/1996, de 23 de maig: interpreta i declara constitucional l’art.110.3.

— STC 76/1986, de 30 d’abril: interpreta i declara constitucional l’art.110.3.

— STC 50/1999, de 6 d’abril: declara que no tenen caràcter bàsic i,per tant, que són contraris a l’ordre constitucional de competènciesl’incís “per qui designi l’òrgan competent per al nomenament d’aquells”de l’art. 17.1, l’art. 23.1 i 23.2, l’art. 24.1, 24.2 i 24.3, l’art. 25.2 i25.3 i l’art. 27.2, 27.3 i 27.5; declara que el segon paràgraf de l’art.36.2 i l’art. 36.3 són constitucionals interpretats en el sentit quel’obligació de traduir al castellà que s’hi conté no s’estén als docu-ments, expedients o parts d’aquests que hagin de tenir efectes enuna altra comunitat autònoma en la qual la llengua en què aquellsdocuments hagin estat redactats tingui també caràcter oficial.

b) Resolucions que fixen doctrina legal

— STS de 28 de gener de 2009: art. 43.2.— STS de 22 de setembre de 2008: arts. 43.3, paràgraf. 2n, 44.4.b) i138.3.

— STS de 28 d’octubre de 2004: art. 59.2 (notificació en una hora di-ferent a la intentada).

— STS de 17 de desembre de 2003: art. 12.2.— STS de 17 de novembre de 2003: art. 58.4.— STS de 12 de juny de 2003: arts. 44.2 i 92.3.— STS de 4 de febrer de 2003: art. 71 (aplicació del tràmit d’esmenade defectes).

— STS de 24 d’abril de 1999: art. 63.3.— STS de 9 de febrer de 1999: art. 127.2 (abast de la prohibició dedelegació en matèria sancionadora).

10


ÍNDEX SISTEMÀTIC

Exposició de motius

Títol preliminarÀmbit d’aplicació i principis generals

11

Capítol IPrincipis generals i competèn-ciaArt. 11. Creació d’òrgans admi-

nistratius

Art. 12. CompetènciaArt. 13. Delegació de competèn-

ciesArt. 14. AvocacióArt. 15. Encàrrec de gestió

Art. 4. Principis de les relacionsentre les administracionspúbliques

Art. 5. Conferències sectorials ialtres òrgans de coopera-ció

Art. 6. Convenis de col·labora-ció

Art. 7. Plans i programes con-junts

Art. 8. Efectes dels convenisArt. 9. Relacions amb l’Admi-

nistració localArt. 10. Comunicacions a les Co-

munitats Europees

Títol IIÒrgans de les administracions públiques

Títol ILes administracions públiques i les seves relacions

Art. 1. Objecte de la LleiArt. 2. Àmbit d’aplicació

Art. 3. Principis generals


12

Capítol INormes generalsArt. 35. Drets dels ciutadansArt. 36. Llengua dels procedimentsArt. 37. Dret d’accés a arxius i re-

gistresArt. 38. RegistresArt. 39. Col·laboració dels ciuta-

dansArt. 40. Compareixença dels ciu-

tadansArt. 41. Responsabilitat de la tra-

mitació

Art. 42. Obligació de resoldreArt. 43. Silenci administratiu en

procediments iniciats asol·licitud de l’interes-sat

Art. 44. Falta de resolució ex-pressa en procedimentsiniciats d’ofici

Art. 45. Incorporació de mitjanstècnics

Art. 46. Validesa i eficàcia de do-cuments i còpies

Art. 30. Capacitat d’actuarArt. 31. Concepte de persona in-

teressadaArt. 32. Representació

Art. 33. Pluralitat de persones in-teressades

Art. 34. Identificació de les per-sones interessades

Art. 16. Delegació de signaturaArt. 17. SuplènciaArt. 18. Coordinació de compe-

tènciesArt. 19. Comunicacions entre òr-

gansArt. 20. Decisions sobre compe-

tènciaArt. 21. Instruccions i ordres de

servei

Capítol IIÒrgans col·legiatsArt. 22. Règim

Art. 23. PresidentArt. 24. MembresArt. 25. SecretariArt. 26. Convocatòries i sessionsArt. 27. Actes

Capítol IIIAbstenció i recusacióArt. 28. AbstencióArt. 29. Recusació

Títol IVL’activitat de les administracions públiques

Títol IIILes persones interessades


13

Capítol IIniciació del procedimentArt. 68. Classes d’iniciacióArt. 69. Iniciació d’oficiArt. 70. Sol·licituds d’iniciacióArt. 71. Esmena i millora de la

sol·licitudArt. 72. Mesures provisionalsArt. 73. Acumulació

Capítol IIOrdenació del procedimentArt. 74. ImpulsArt. 75. CeleritatArt. 76. Compliment de tràmitsArt. 77. Qüestions incidentals

Capítol IDisposicions administrativesArt. 51. Jerarquia i competènciaArt. 52. Publicitat i inderogabili-

tat singular

Capítol IIRequisits dels actes administra-tiusArt. 53. Producció i contingutArt. 54. MotivacióArt. 55. Forma

Capítol IIIEficàcia dels actesArt. 56. ExecutivitatArt. 57. Efectes

Art. 58. NotificacióArt. 59. Pràctica de la notifica-

cióArt. 60. PublicacióArt. 61. Indicació de notificacions

i publicacions

Capítol IVNul·litat i anul·labilitatArt. 62. Nul·litat de ple dretArt. 63. Anul·labilitatArt. 64. TransmissibilitatArt. 65. Conversió d’actes viciatsArt. 66. Conservació d’actes i trà-

mitsArt. 67. Validació

Capítol IITermes i terminisArt. 47. Obligatorietat de termes i

terminis

Art. 48. CòmputArt. 49. AmpliacióArt. 50. Tramitació d’urgència

Títol VIDisposicions generals sobre els procediments administratius

Títol VLes disposicions i els actes administratius


14

Capítol IIIInstrucció del procediment

Secció 1ªDisposicions generalsArt. 78. Actes d’instruccióArt. 79. Al·legacions

Secció 2ªProvaArt. 80. Mitjans i període de provaArt. 81. Realització de la prova

Secció 3ªInformesArt. 82. PeticióArt. 83. Evacuació

Secció 4ªParticipació de les persones inte-ressadesArt. 84. Tràmit d’audiènciaArt. 85. Actuació de les persones

interessadesArt. 86. Informació pública

Capítol IVFinalització del procediment

Secció 1ªDisposicions generals

Art. 87. TerminacióArt. 88. Terminació convencional

Secció 2ªResolucióArt. 89. Contingut

Secció 3ªDesistiment i renúnciaArt. 90. ExerciciArt. 91. Mitjans i efectes

Secció 4ªCaducitatArt. 92. Requisits i efectes

Capítol VExecució

Art. 93. TítolArt. 94. ExecutorietatArt. 95. Execució forçosaArt. 96. Mitjans d’execució for-

çosaArt. 97. Constrenyiment sobre el

patrimoniArt. 98. Execució subsidiàriaArt. 99. Multa coercitivaArt. 100. Compulsió sobre les per-

sonesArt. 101. Prohibició d’interdictes

Títol VIIRevisió dels actes en via administrativa

Capítol IRevisió d’ofici

Art. 102. Revisió de disposicionsi actes nuls

Art. 103. Declaració de lesivitatd’actes anul·lables

Art. 104. SuspensióArt. 105. Revocació d’actes i rec-

tificació d’errors


15

Capítol IDisposicions generalsArt. 120. NaturalesaArt. 121. Efectes

Capítol IIReclamació prèvia a la via ju-dicial civilArt. 122. Iniciació

Art. 123. InstruccióArt. 124. Resolució

Capítol IIIReclamació prèvia a la via ju-dicial laboralArt. 125. TramitacióArt. 126. Reclamacions del perso-

nal civil no funcionari del’Administració militar

Títol VIIIReclamacions prèvies a l’exercici de les accions civils i laborals

Art. 106. Límits de la revisió

Capítol IIRecursos administratius

Secció 1ªPrincipis generalsArt. 107. Objecte i classesArt. 108. Recurs de revisióArt. 109. Fi de la via administra-

tivaArt. 110. Interposició de recursArt. 111. Suspensió de l’execu-

cióArt. 112. Audiència de les perso-

nes interessades

Art. 113. Resolució

Secció 2ªRecurs d’alçadaArt. 114. ObjecteArt. 115. Terminis

Secció 3ªRecurs potestatiu de reposicióArt. 116. Objecte i naturalesaArt. 117. Terminis

Secció 4ªRecurs extraordinari de revisióArt. 118. Objecte i terminisArt. 119. Resolució

Títol IXPotestat sancionadora

Capítol IPrincipis de la potestat sancio-nadoraArt. 127. Principi de legalitatArt. 128. Irretroactivitat

Art. 129. Principi de tipicitatArt. 130. ResponsabilitatArt. 131. Principi de proporciona-

litatArt. 132. Prescripció


16

Disposició addicional primeraÒrgans col·legiats de govern

Disposició addicional segonaInformatització de registres

Disposició addicional terceraAdequació de procediments

Disposició addicional quartaTaxes del procediment

Disposició addicional cinquenaProcediments administratius enmatèria tributària

Capítol IResponsabilitat patrimonial del’Administració públicaArt. 139. Principis de la responsa-

bilitatArt. 140. Responsabilitat concur-

rent de les administra-cions públiques

Art. 141. IndemnitzacióArt. 142. Procediments de res-

ponsabilitat patrimonialArt. 143. Procediment abreujatArt. 144. Responsabilitat de dret

privat

Capítol IIResponsabilitat de les autoritatsi el personal al servei de les ad-ministracions públiquesArt. 145. Exigència de la respon-

sabilitat patrimonial deles autoritats i el perso-nal al servei de les ad-ministracions públiques

Art. 146. Responsabilitat civil i pe-nal

Art. 133. Concurrència de san-cions

Capítol IIPrincipis del procediment san-cionadorArt. 134. Garantia de procediment

Art. 135. Drets de la persona pre-sumptament responsa-ble

Art. 136. Mesures de caràcter pro-visional

Art. 137. Presumpció d’innocènciaArt. 138. Resolució

Títol XDisposicions addicionals, transitòries, derogatòria i final

Títol XResponsabilitat de les administracions públiques i de les seves

autoritats i altre personal al seu servei


17

Disposició addicional sisenaActes de la Seguretat Social i des-ocupació

Disposició addicional setenaProcediment administratiu san-cionador per infraccions en l’ordresocial i per a l’extensió d’actesde liquidació de quotes de la Se-guretat Social

Disposició addicional vuitenaProcediments disciplinaris

Disposició addicional novena(derogada)

Disposició addicional desena

Disposició addicional onzenaProcediments administratius ins-tats davant missions diplomàtiquesi oficines consulars

Disposició addicional dotzenaResponsabilitat en matèria d’as-sistència sanitària

Disposició addicional tretzenaRègim de subscripció de convenisde col·laboració

Disposició addicional catorzenaRelacions amb les ciutats de Ceu-ta i Melilla

Disposició addicional quinzena

Disposició addicional setzenaAdministració dels territoris histò-rics del País Basc

Disposició addicional dissetena

Disposició addicional divuitenaPresentació telemàtica de sol·li-cituds i comunicacions dirigides al’Administració general de l’Estati els seus organismes públics(derogada)

Disposició addicional dinovenaProcediments administratius re-gulats a la Llei orgànica 4/2000,d’11 de gener, sobre drets i lliber-tats dels estrangers a Espanya i laseva integració social, modifi-cada per la Llei orgànica 8/2000,de 22 de desembre

Disposició transitòria primeraCorporacions de dret públic

Disposició transitòria segonaRègim transitori dels procediments

Disposició derogatòria

Disposició finalDesplegament i entrada en vigorde la Llei


Exposició de motius1

La Constitució recull en el títol IV els principis que inspi-ren l’actuació administrativa i garanteixen la submissió plenade la seva activitat a la llei i al dret, i configura el Govern de lanació com un òrgan eminentment polític que dirigeix l’Admi-nistració i exerceix la potestat reglamentària.En l’ordenament que va tenir el seu origen en el règim au-

tocràtic precedent es reduïa el Govern a l’òrgan superior en elqual culmina l’Administració de l’Estat i, en conseqüència, se’lconcebia com un mer apèndix o prolongació d’aquesta, amb laqual compartiria, en bona mesura, la seva naturalesa adminis-trativa. L’article 97 de la Constitució bandeja definitivamentaquesta concepció i recupera per al Govern l’àmbit polític de lafunció de governar, inspirada en el principi de legitimitat de-mocràtica. Es perfilen, així, amb nitidesa, els trets propis quedefineixen el Govern i l’Administració com a institucions pú-bliques constitucionalment diferenciades i els trets que esta-bleixen la subordinació de l’Administració a l’acció política dedirecció del Govern.Cal ara que el marc que regula el règim jurídic de les ad-

ministracions públiques sigui objecte d’una adaptació normati-va expressa que el configuri de forma harmònica i concordantamb els principis constitucionals.La Constitució garanteix el sotmetiment de les administra-

cions públiques al principi de legalitat, tant pel que fa a les nor-mes que regeixen la seva pròpia organització, com pel que fa alrègim jurídic, el procediment administratiu i el sistema de res-ponsabilitat.D’altra banda, l’Administració local, el règim jurídic de

la qual està establert com a bàsic en l’article 149.1.18a de laConstitució, té una regulació específica en la seva actualLlei de bases que no ofereix cap dificultat d’adaptació alsobjectius d’aquesta Llei i que no exigeix modificacions espe-cífiques.

18


2

L’article 149.1.18a de la Constitució distingeix entre lesbases del règim jurídic de les administracions públiques, quehan de garantir a la persona administrada un tractament comúdavant d’aquestes; el procediment administratiu comú, sensperjudici de les especialitats derivades de l’organització pròpiade les comunitats autònomes, i el sistema de responsabilitat detotes les administracions públiques.La delimitació del règim jurídic de les administracions pú-

bliques s’engloba en l’esquema «bases més desenvolupament»,que permet a les comunitats autònomes dictar les seves pròpiesnormes sempre que s’ajustin a les bases estatals. Tanmateix,pel que fa al procediment administratiu comú i al sistema deresponsabilitat de les administracions públiques, encara que laseva formulació jurídica sigui la manifestació expressa i la tra-ducció pràctica per als ciutadans de l’aplicació regular del ma-teix règim jurídic, la Constitució les considera com una com-petència normativa plena i exclusiva de l’Estat.La Llei recull aquesta concepció constitucional de distribu-

ció de competències i regula el procediment administratiu comú,d’aplicació general a totes les administracions públiques, i fixales garanties mínimes dels ciutadans pel que fa a l’activitat ad-ministrativa. Aquesta regulació no exhaureix les competènciesestatals o autonòmiques d’establir procediments específics ra-tione materiae, que han de respectar, en tot cas, aquestes ga-ranties. La Constitució estableix la competència de les comu-nitats autònomes per a fixar les especialitats derivades de laseva organització pròpia, però a més, com ha assenyalat la ju-risprudència constitucional, no es pot dissociar la norma subs-tantiva de la norma de procediment, per la qual cosa també ha deser possible que les comunitats autònomes dictin les normesde procediment necessàries per a l’aplicació del seu dret subs-tantiu, ja que el que es reserva l’Estat no és tot procediment,sinó sols aquell que hagi de ser comú i hagi estat establert coma tal. La regulació dels procediments propis de les comunitats

19


autònomes ha de respectar sempre les regles del procediment,el qual, pel fet que és competència exclusiva de l’Estat, integrael concepte de procediment administratiu comú.A aquest avançat concepte respon la Llei, que és aplicable

a totes les administracions públiques i és rigorosament respec-tuosa amb la distribució constitucional de competències.

3

Amb independència de la Llei de 19 d’octubre de 1889,que en el seu intent d’uniformar el procediment va constituirun pas significatiu en l’evolució del dret públic espanyol —en-cara que es plasmés en un garbuix de reglaments departamen-tals—, la primera i única regulació del règim jurídic i del pro-cediment administratiu de l’Administració pública, en el nostreordenament, és la continguda en els articles 22 i següents de laLlei de règim jurídic de l’Administració de l’Estat, de 26 de ju-liol de 1957, i en la Llei de procediment administratiu, de 17de juliol de 1958, que constitueixen, certament, una aportaciórellevant en la configuració del nostre dret administratiu; enparticular, aquesta darrera.El marc jurídic que dissenyen aquestes normes té per ob-

jecte explícit, sobretot, la unificació de normes preexistents,«...aplegar en un text únic aplicable a tots els departaments mi-nisterials...», per tal de garantir una actuació comuna, gairebédidàctica, en el funcionament intern de l’Administració, en elqual la garantia dels particulars és tractada des de la unificaciódel procediment i des del concepte de l’autorització prèvia peral reconeixement d’un dret o la satisfacció d’un interès legítim.La Constitució de 1978 crea un concepte nou d’Administració,

sotmesa a la llei i al dret, adient amb l’expressió democràticade la voluntat popular. La Constitució consagra el caràcter ins-trumental de l’Administració, posada al servei dels interessosdels ciutadans, i la responsabilitat política del Govern corres-ponent, ja que és el responsable de dirigir-la.

20


El règim jurídic de les administracions públiques s’had’establir des d’aquest concepte i transcendir a les regles defuncionament intern, per a integrar-se en la societat a la qual ser-veix com l’instrument que promou les condicions perquè elsdrets constitucionals de l’individu i els grups que integren lasocietat siguin reals i efectius.Però a més, el règim jurídic no és neutral en una dinàmica

de modernització de l’Estat. El procediment administratiu ésun instrument adequat per a dinamitzar el seu avenç i, per tant,les regles essencials del procediment són una peça fonamentalen el procés de modernització de la nostra societat i de la sevaAdministració.Des d’aquesta òptica, el canvi que opera la Llei és profund i

es percep al llarg de l’articulat, en el qual s’han respectat, finsi tot literalment, els preceptes més consolidats en la tècnica dela gestió administrativa. La recepció que la Llei opera de l’anteriorordenament constitueix per ella mateixa un reconeixement dela importància que aquell va tenir al seu dia i que avui en bonapart conserva.Però, al costat d’això, resulta innegable la necessitat d’introduir

reformes profundes en aquesta matèria que tinguin en compte,tant la multiplicitat d’administracions públiques a les quals la Lleiva dirigida, com la necessitat d’ampliar i reforçar les garantiesdels ciutadans per a la resolució justa i ràpida dels assumptes.

4

La múltiple i complexa realitat que comporta la coexistèn-cia de l’Administració de l’Estat, les administracions de les co-munitats autònomes i les de les entitats locals, que projectenllur activitat sobre un mateix espai subjectiu i geogràfic, fa ne-cessari propiciar un apropament eficaç dels serveis administra-tius als ciutadans. Objectiu que demana, al seu torn, una rela-ció fluida entre les administracions públiques i un marc jurídicd’actuació comú a totes elles, que permeti als particulars adreçar-se

21


a qualsevol instància administrativa amb la certesa que totesactuen amb criteris homogenis.L’eficàcia en el resultat de l’actuació d’aquesta realitat plu-

ral i complexa que són les administracions públiques fa que lacooperació entre elles resulti un principi actiu, no solament de-sitjable, sinó indispensable per al seu funcionament. La coope-ració és un deure general, l’essència del model d’organitzacióterritorial de l’Estat autonòmic, que es configura com un deurerecíproc de suport i lleialtat mútua que no cal que es justifiquien preceptes concrets, perquè no es pot imposar, sinó que s’had’acordar, conformar o concertar. És el principi que, com a tal,ha de presidir l’exercici de competències compartides o de lesque s’exerceixen sobre un mateix espai físic. Aquesta necessà-ria cooperació institucional entre administracions públiques per-metrà, en el marc de la modernització de les seves estructures,la simplificació de totes elles i, quan sigui possible, també lareducció de l’organització territorial de l’Administració Gene-ral de l’Estat en les comunitats autònomes que, per raó del seunivell competencial propi, hagin assumit la gestió de les matè-ries en què s’exerceixin les funcions d’aquells òrgans territo-rials.

5

Els nous corrents de la ciència de l’organització aporten unenfocament addicional com a mecanisme per tal de garantir laqualitat i transparència de l’actuació administrativa, els qualsconfiguren diferències substancials entre els escenaris de 1958i 1992. La Llei de procediment administratiu de 1958 va pre-tendre modernitzar les maneres arcaiques de l’Administració es-panyola, propugnant una racionalització dels treballs burocrà-tics i la utilització de «màquines adequades, amb vista a implantaruna mecanització progressiva i un automatisme a les oficinespúbliques, sempre que el volum de feina faci econòmica la uti-lització d’aquests procediments». Aquest plantejament tan li-

22


mitat ha dificultat que la informatització, el suport i el teixitnerviós de les relacions socials i econòmiques de la nostra èpo-ca hagi tingut fins ara una incidència substantiva en el procedi-ment administratiu, per manca de reconeixement formal de lavalidesa de documents i comunicacions emesos per aquestavia. L’extraordinari avenç experimentat en les nostres adminis-tracions públiques en la tecnificació dels seus mitjans opera-tius, per mitjà del seu parc informàtic i telemàtic cada vegadamés gran, s’ha limitat al funcionament intern, sense corres-pondència rellevant amb la producció jurídica de la seva activi-tat relacionada amb els ciutadans. Les tècniques burocràtiquesformalistes, suposadament garantistes, han caducat, encara que aalguns els semblin inamovibles, i la Llei s’obre decididamenta la tecnificació i modernització de l’actuació administrativa enel seu vessant de producció jurídica i a l’adaptació permanental ritme de les innovacions tecnològiques.

6

El títol I tracta de les relacions entre les administracionspúbliques de caràcter directe en uns casos i, en d’altres, forma-litzades per mitjà dels òrgans superiors de govern, a partir deles premisses de la lleialtat constitucional i la col·laboració quehan de presidir aquelles, consubstancials amb el model d’orga-nització territorial de l’Estat implantat per la Constitució.Això és condició inexcusable per articular el desenvolupa-

ment ordenat de l’activitat administrativa des del moment en quècoexisteixen diverses administracions que projecten la seva ac-tivitat sobre el mateix àmbit territorial, personal i, de vegades,material, activitat que alhora ha de complir criteris d’eficàciasense menyscabament de competències alienes. Conjugar aques-ta pluralitat de factors obliga a intensificar les relacions de coo-peració, per mitjà de l’assistència recíproca, l’intercanvid’informació, les conferències sectorials per a l’adopció de cri-teris o punts de vista comuns a l’hora de tractar els problemes

23


de cada sector, o l’establiment de convenis de col·laboració, coma aspectes generals que podran ser susceptibles de concreció enels diferents sectors de l’activitat administrativa.La Llei recull aquests aspectes, que ja han demostrat la

seva fecunditat en la pràctica, i introdueix com a novetat la fi-gura del conveni de conferència sectorial, que propiciarà l’acordmultilateral per a accions sectorials, sense detriment del seuorigen pactat, que requereix la conformitat expressa de totes lesparts que hi intervenen. D’aquesta manera, les conferènciessectorials, sense substituir o anul·lar les facultats decisòriespròpies de cada administració pública, rebran un nou impuls enel paper decisiu que ja tenen en la consolidació de l’Estat de lesautonomies.

7

El títol II dedica el capítol I a regular els principis gene-rals del règim dels òrgans administratius, derivats dels princi-pis superiors d’indisponibilitat de la competència, jerarquia icoordinació, en el marc del que estableix l’article 103 de laConstitució. Plenament respectuosa amb la potestat d’autoor-ganització de les administracions públiques, la Llei es limitaa regular el nucli estricte del que constitueix la normativa bà-sica de tota organització administrativa, l’observança de la qualté efectes directes sobre la validesa i eficàcia dels actes ad-ministratius.La mateixa perspectiva relativa a l’autoorganització porta a

regular, en el capítol II, el règim del funcionament dels òrganscol·legiats. Però, a més, l’evolució més recent de la nostra or-ganització administrativa cap a fórmules participatives, obligaa tenir en compte la nova tipologia d’òrgans col·legiats, la com-posició i la funcionalitat dels quals no s’ajusta a la regulacióestablerta per la Llei anterior, dictada en una circumstància histò-rica i política en la qual la participació d’altres administracionso d’organitzacions socials resultava impensable.

24


El capítol III, que recull les normes generals d’abstenció irecusació de les autoritats i el personal de les administracionspúbliques, és corol·lari del mandat que la Constitució acull enl’article 103.1, quan predica que l’Administració pública ser-veix, amb objectivitat, els interessos generals. L’establimentd’una normativa comuna de les causes objectives d’abstenció irecusació és el mateix que garantir el principi de neutralitat, elqual exigeix mantenir els serveis públics a recer de qualsevolcol·lisió entre interessos particulars i interessos generals.

8

El títol III recull les normes relatives a les persones inte-ressades, amb l’amplitud que exigeix aquest concepte. Es re-gulen les especialitats de la capacitat d’actuar en l’àmbit deldret administratiu, la legitimació per a intervenir en el procedi-ment, la compareixença per mitjà de representants i la plurali-tat de persones interessades.Amb això es dóna una resposta ade-quada a la Constitució, que, en l’article 105.c, acull el dretd’audiència de les persones interessades com a peça angulardel procediment administratiu.

9

El títol IV, sota l’epígraf «L’activitat de les administracionspúbliques», conté una transcendent formulació dels drets delsciutadans en els procediments administratius, a més dels queels reconeixen la Constitució i les lleis. D’aquesta enunciació,se’n poden destacar, com a innovacions significatives: la possi-bilitat d’identificar les autoritats i els funcionaris sota la res-ponsabilitat dels quals es tramiten els procediments —amb laqual cosa es trenca l’opacitat tradicional de l’Administració—,el dret de formular al·legacions i d’aportar documents en qual-sevol fase del procediment anterior al tràmit d’audiència, el de

25


no presentar els que ja s’han aportat a l’administració actuant iel d’obtenir informació i orientació sobre els condicionamentsjurídics o tècnics que les disposicions vigents imposin als pro-jectes que es proposin dur a terme.Incorpora, a continuació, les normes essencials sobre l’ús

de les llengües oficials, regula l’accés a la informació dels ar-xius i registres administratius, conformement al que estableixl’article 105.b de la Constitució, i tracta d’una manera frontal idecidida —en contraposició a la timidesa de les disposicions dela Llei de procediment administratiu de 1958— la instal·lació ensuport informàtic dels registres generals, i també la integracióinformàtica d’aquests amb els altres registres administratius.En aquesta matèria adquireixen un relleu especial els prin-

cipis de cooperació, coordinació i col·laboració, i possibiliten queels ciutadans puguin presentar les sol·licituds, els escrits i lescomunicacions que dirigeixin a les administracions públiquesen els registres de qualsevol òrgan administratiu que pertanyi al’Administració General de l’Estat o a la de qualsevol adminis-tració de les comunitats autònomes, al marge de les restantspossibilitats ja establertes o que es puguin establir. A tal efectees preveu que, per mitjà de convenis de col·laboració entre lesadministracions públiques, s’implantin sistemes d’intercomunicaciói coordinació de registres que garanteixin la compatibilitat in-formàtica i la transmissió telemàtica dels assentaments.El dret a la identificació de les autoritats i els funcionaris

sota la responsabilitat dels quals es tramiten els procediments,a què abans hem fet referència, es complementa ara amb lapossibilitat de sol·licitar l’exigència de responsabilitat per lesanomalies en la tramitació.La Llei introdueix un concepte nou sobre la relació de

l’Administració amb els ciutadans, que supera la doctrina del’anomenat silenci administratiu. Es podria dir que aquesta Lleiestableix el silenci administratiu positiu, la qual cosa canvia lanostra norma tradicional. No seria exacte. L’objectiu de la Lleino és pas donar caràcter positiu a la inactivitat de l’Administracióquan els particulars s’hi adrecen. El caràcter positiu de la inac-

26


tivitat de l’Administració és la garantia que s’estableix quan noes compleix el veritable objectiu de la Llei, que és que els ciu-tadans obtinguin una resposta expressa de l’Administració i,sobretot, que l’obtinguin en el termini establert. El silenci ad-ministratiu, positiu o negatiu, no ha de ser un institut jurídicnormal, sinó la garantia que impedeixi que els drets dels parti-culars es buidin de contingut quan la seva administració noatén eficaçment i amb la celeritat pertinent les funcions per ales quals ha estat organitzada. Aquesta garantia, exponentd’una administració en la qual ha de prevaler l’eficàcia sobre elformalisme, només cedirà quan hi hagi un interès general pre-valent o bé quan realment no existeixi el dret del qual es de-mana el reconeixement.Lògicament, aquesta regulació es complementa amb la in-

clusió posterior, com a supòsit de nul·litat de ple dret, dels ac-tes presumptes o expressos contraris a l’ordenament jurídicpels quals s’adquireixen facultats o drets quan no es tinguin elsrequisits essencials per a la seva adquisició.Conclou, el títol IV, amb una incorporació oberta de les

tècniques informàtiques i telemàtiques en la relació ciuta-dans-Administració, i resol els problemes que es plantejaven enmatèria de termes i terminis a causa de la diversitat de calen-daris de festivitats.

10

Obre el títol V el capítol dedicat a les disposicions admi-nistratives enunciant els principis generals de legalitat, jerarquia,publicitat i inderogabilitat singular del reglament.El capítol II regula els requisits dels actes administratius par-

tint dels principis de competència i legalitat, amb l’expressiódels que requereixen motivació, i recull la seva forma escritacom a regla general.L’eficàcia, notificació i publicació dels actes administratius

es recullen en el capítol III, i s’obre la possibilitat de mitjans

27


de notificació diferents dels tradicionals, que, sense disminuirles necessàries garanties d’autenticitat, en permetin l’agilitaciómitjançant l’ús de les noves tècniques de transmissió d’informació,amb la qual cosa se supera la limitació de l’exclusivitat del do-micili com a lloc de notificacions.En el capítol IV es regulen les causes i els efectes de la nul·li-

tat i anul·labilitat dels actes administratius. La Llei inclou, com acausa de nul·litat de ple dret, la lesió del contingut essencial delsdrets i les llibertats susceptibles d’empara constitucional, en vir-tut de l’especial protecció que els garanteix la Constitució.

11

El títol VI regula l’estructura general del procediment ques’ha de seguir per a la realització de l’activitat jurídica de l’Ad-ministració.En el capítol I es regula la iniciació, que es pot dur a ter-

me d’ofici o per sol·licitud de les persones interessades.Les sol·licituds de les persones interessades s’obren a la pos-

sible utilització de mitjans telemàtics i, fins i tot, audiovisuals,per tal de facilitar-ne la formulació, sempre que quedi acredi-tada l’autenticitat de la seva voluntat.També es regulen en aquest capítol altres qüestions conne-

xes a la iniciació, com ara el període d’informació prèvia, lesmesures provisionals per a assegurar l’eficàcia de la resolució,l’acumulació d’assumptes i la modificació o millora volun-tàries dels termes de la sol·licitud formulada per les personesinteressades.El capítol II, dedicat a l’ordenació, recull els criteris de ce-

leritat i impulsió d’ofici, i conté un conjunt de regles destina-des a simplificar i agilitar els tràmits del procediment.La instrucció del procediment es recull en el capítol III

amb la regulació de les al·legacions, mitjans de prova i infor-mes. Rep tractament específic el supòsit, cada vegada més fre-qüent, d’emissió d’informes per una administració pública di-

28


ferent de la que tramita el procediment, i estableix que el fetque no emeti l’informe no ha de paralitzar necessàriament elprocediment, a fi d’evitar que la inactivitat d’una administracióredundi en perjudici de les persones interessades.Recull també aquest capítol el tràmit d’audiència, que s’ha

d’efectuar donant a conèixer a les persones interessades la to-talitat de l’expedient, tret del que afecti els supòsits d’excepciódel dret d’accés a arxius i registres administratius.El tràmit d’informació pública, quan ho requereixi la natu-

ralesa del procediment, es regula d’una manera netament dife-renciada de l’audiència, ja que ni la compareixença atorga, perella mateixa, la condició de persona interessada, ni la incom-pareixença inhabilita la via del recurs per a les que tenen aques-ta condició.

12

El capítol IV regula les formes i els efectes de la finalitzaciódel procediment, per mitjà de resolució, desistiment, renúncia ocaducitat. S’hi introdueix la possibilitat de fer servir instrumentsconvencionals en la tramitació i acabament dels procediments.L’executivitat dels actes administratius i els mitjans d’exe-

cució forçosa queden recollits en el capítol V. L’autotutela del’Administració pública, potestat que permet articular els mit-jans d’execució que garanteixin l’eficàcia de l’activitat admi-nistrativa, queda en tot cas subordinada als límits constitucio-nals, i s’han d’adoptar els mitjans necessaris per a l’execució,de manera que es restringeixi al mínim la llibertat individual, id’acord amb el principi de proporcionalitat.

13

El títol VII, «Revisió dels actes administratius», estableixuna profunda modificació del sistema de recursos administra-

29


tius vigent fins ara, atenent els plantejaments doctrinals mésconsolidats, tant pel que fa a la simplificació com a les possi-bilitats de l’establiment de sistemes de solució de reclama-cions i recursos diferents dels tradicionals, la implantació delsquals està esdevenint freqüent en els països del nostre entorn,i que ja existeixen, en algun cas, en el nostre propi ordena-ment.El sistema de revisió de l’activitat de les administracions pú-

bliques que la Llei estableix s’organitza al voltant de dues lí-nies bàsiques: la unificació dels recursos ordinaris i el reforça-ment de la revisió d’ofici per causa de nul·litat.La primera línia comporta establir un sol recurs possible

per a exhaurir la via administrativa, bé sigui l’ordinari que re-gula la Llei, o bé el substitutiu que, amb caràcter sectorial, pu-guin establir altres lleis.La revisió d’ofici, d’altra banda, es configura com un veri-

table procediment de nul·litat, quan es funda en aquesta causa,tal com recull la unanimitat de la doctrina jurisprudencial icientífica.

14

El títol IX regula els principis bàsics a què s’ha de sotme-tre l’exercici de la potestat sancionadora de l’Administració iels drets corresponents que deriven d’aquests principis per alsciutadans extrets del text constitucional i de la ja consolidadajurisprudència sobre la matèria. Efectivament, la Constitució,en l’article 25, tracta conjuntament els il·lícits penals i els ad-ministratius, i posa de manifest la voluntat que tots dos se sub-jectin a principis d’identitat bàsica, especialment quan el campd’actuació del dret administratiu sancionador ha anat recollinttipus d’injustos procedents del camp penal que no hi subsistei-xen en nom del principi d’intervenció mínima.Entre tals principis destaquen el de legalitat o «ratio de-

mocràtica», en virtut del qual és el poder legislatiu el que ha de

30


fixar els límits de l’activitat sancionadora de l’Administració, iel de tipicitat, manifestació en aquest àmbit del de seguretat ju-rídica, al costat dels de presumpció d’innocència, informació,defensa, responsabilitat, proporcionalitat, interdicció de l’analogia,etcètera.Tots aquests principis es consideren bàsics perquè deriven

de la Constitució i garanteixen als administrats un tractamentcomú davant de les administracions públiques, mentre quel’establiment dels procediments materials concrets és qüestióque afecta cada administració pública en l’exercici de les sevescompetències.

15

El títol X, «Responsabilitat de les administracions públiquesi de les seves autoritats i altre personal al seu servei», incor-pora la regulació d’una matèria estretament unida a l’actuacióadministrativa, i que constitueix, al costat del principi de lega-litat, un dels grans suports del sistema. Es fa realitat, així, laprevisió continguda en l’article 149.1.18a de la Constitució so-bre l’establiment d’un «sistema de responsabilitat de totes lesadministracions públiques».Pel que fa a la responsabilitat patrimonial, el Projecte (sic)

dóna resposta al pronunciament constitucional d’indemnitzacióde totes les lesions que els particulars pateixin en els seus bénsi drets a conseqüència del funcionament del serveis públics,d’acord amb les valoracions predominants en el mercat, i esta-bleix, a més, la possibilitat que, fins a un determinat límit, laindemnització es pugui fer efectiva en el termini de trenta dies,sempre que la valoració del dany i la relació de causalitat entrela lesió i el funcionament normal o anormal del servei públicsiguin inequívocs.

31


Títol preliminarÀmbit d’aplicació i principis generals

Article 1. Objecte de la LleiAquesta Llei estableix i regula les bases del règim jurídic,

el procediment administratiu comú i el sistema de responsabili-tat de les administracions públiques, i és aplicable a totes elles.

Article 2. Àmbit d’aplicació1. S’entén, als efectes d’aquesta Llei, per administracions

públiques:a) L’Administració General de l’Estat.b) Les administracions de les comunitats autònomes.c) Les entitats que integren l’Administració local.2. Les entitats de dret públic amb personalitat jurídica prò-

pia vinculades o dependents de qualsevol de les administra-cions públiques tenen també la consideració d’Administraciópública. Aquestes entitats han de subjectar la seva activitat aaquesta Llei quan exerceixen potestats administratives, i en laresta de la seva activitat s’han de sotmetre al que disposen lesseves normes de creació.

Article 3. Principis generals1. Les administracions públiques serveixen amb objectivi-

tat els interessos generals i actuen d’acord amb els principisd’eficàcia, jerarquia, descentralització, desconcentració i coor-dinació, amb submissió plena a la Constitució, a la llei i al dret.Han de respectar, igualment, en la seva actuació els princi-

pis de bona fe i de confiança legítima.2. Les administracions públiques, en les seves relacions, es

regeixen pel principi de cooperació i col·laboració, i en la sevaactuació, pels criteris d’eficiència i servei als ciutadans.3. Sota la direcció del Govern de la Nació, dels òrgans de

govern de les comunitats autònomes i dels òrgans correspo-nents de les entitats que integren l’Administració local, l’ac-tuació de l’Administració pública respectiva es desenvolupa

32


per assolir els objectius que estableixen les lleis i la resta del’ordenament jurídic.4. Cada una de les administracions públiques actua, per al

compliment de les seves finalitats, amb personalitat jurídicaúnica.5. En les seves relacions amb els ciutadans, les administra-

cions públiques actuen de conformitat amb els principis de trans-parència i de participació.

Títol ILes administracions públiques i les seves relacions

Article 4. Principis de les relacions entre les administra-cions públiques1. Les administracions públiques actuen i es relacionen

d’acord amb el principi de lleialtat institucional i, en conse-qüència, estan obligades a:

a) Respectar l’exercici legítim per les altres administra-cions de les seves competències.

b) Ponderar, en l’exercici de les competències pròpies, latotalitat dels interessos públics implicats i, en concret, aquellsla gestió dels quals estigui encomanada a les altres administra-cions.

c) Facilitar a les altres administracions la informació que ne-cessitin sobre l’activitat que duguin a terme en l’exercici de lesseves competències.

d ) Prestar, en l’àmbit propi, la cooperació i l’assistènciaactives que les altres administracions puguin demanar per al’exercici eficaç de les seves competències.2. A efectes del que disposen les lletres c i d de l’apartat

anterior, les administracions públiques poden sol·licitar totesles dades, els documents o els mitjans probatoris que es trobina disposició de l’ens al qual es dirigeixi la sol·licitud. Tambépoden sol·licitar assistència per a l’execució de les seves com-petències.

33


3. L’assistència i la cooperació requerida només es pot ne-gar quan l’ens del qual se sol·licita no està facultat per prestar-la,no disposa de mitjans suficients per a això o quan, si ho fa,causa un perjudici greu als interessos la tutela dels quals té en-comanada o al compliment de les pròpies funcions. La negati-va a prestar l’assistència s’ha de comunicar motivadament a l’ad-ministració sol·licitant.4. L’Administració General de l’Estat, les de les comuni-

tats autònomes i les entitats que integren l’Administració localhan de col·laborar i auxiliar-se per a les execucions dels seusactes que s’hagin de fer fora dels seus àmbits territorials de com-petències respectius.5. En les relacions entre l’Administració General de l’Estat

i l’Administració de les comunitats autònomes, el contingut deldeure de col·laboració s’ha de dur a terme a través dels instru-ments i procediments que de manera comuna i voluntària esta-bleixin aquestes administracions.Quan aquestes relacions, en virtut del principi de coopera-

ció, tinguin com a finalitat la presa de decisions conjuntes quepermetin, en els assumptes que afectin competències comparti-des o exigeixin articular una activitat comuna entre ambduesadministracions, una activitat més eficaç, s’han d’ajustar alsinstruments i els procediments de cooperació a què es referei-xen els articles següents.

Article 5. Conferències sectorials i altres òrgans de coope-ració1. L’Administració General de l’Estat i l’Administració de

les comunitats autònomes poden crear òrgans per a la coopera-ció entre ambdues administracions, de composició bilateral omultilateral, d’àmbit general o d’àmbit sectorial, en les matè-ries en què hi hagi interrelació competencial, i amb funcions decoordinació o cooperació segons els casos.A efectes del que estableix aquest capítol, no tenen la na-

turalesa d’òrgans de cooperació els òrgans col·legiats creats perl’Administració General de l’Estat per a l’exercici de les seves

34


competències en la composició dels quals es prevegi que parti-cipin representants de l’Administració de les comunitats autò-nomes amb la finalitat de consulta.2. Els òrgans de cooperació de composició bilateral i d’àmbit

general que reuneixin membres del Govern, en representacióde l’Administració General de l’Estat, i membres del Consellde Govern, en representació de l’Administració de la respecti-va comunitat autònoma, es denominen comissions bilaterals decooperació. La creació d’aquestes comissions s’efectua mit-jançant acord, que determina els elements essencials del seu rè-gim.3. Els òrgans de cooperació de composició multilateral i

d’àmbit sectorial que reuneixen membres del Govern, en re-presentació de l’Administració General de l’Estat, i membresdels Consells de Govern, en representació de les administra-cions de les comunitats autònomes, es denominen conferèn-cies sectorials. El règim de cada conferència sectorial és el queestableix el corresponent acord d’institucionalització i el re-glament intern.4. La convocatòria de la conferència, la fa el ministre o

els ministres que tinguin competències sobre la matèria quehagi de ser objecte de la conferència sectorial. La convocatòrias’ha de fer amb antelació suficient i s’hi ha d’adjuntar l’ordredel dia i, si s’escau, la documentació necessària per a la prepa-ració prèvia de la conferència.5. Els acords que s’adoptin en una conferència sectorial,

els han de signar el ministre o els ministres competents i els ti-tulars dels òrgans de govern corresponents de les comunitatsautònomes. Si s’escau, aquests acords es poden formalitzarsota la denominació de conveni de conferència sectorial.6. Les conferències sectorials poden acordar la creació de

comissions i grups de treball per a la preparació, l’estudi i eldesenvolupament de qüestions concretes pròpies de l’àmbitmaterial de cada una d’aquestes.7. Amb la mateixa finalitat, i en àmbits materials especí-

fics, l’Administració General de l’Estat i les administracions de

35


les comunitats autònomes poden constituir altres òrgans decooperació que reuneixin responsables de la matèria.8. Quan la matèria de l’àmbit sectorial d’un òrgan de coo-

peració de composició multilateral afecti competències de lesentitats locals o s’hi refereixi, el Ple d’aquest òrgan pot acordarque l’associació d’aquestes d’àmbit estatal amb una major im-plantació sigui convidada a assistir a les seves reunions, ambcaràcter permanent o segons l’ordre del dia.

Article 6. Convenis de col·laboració1. L’Administració General i els organismes públics vincu-

lats o que en depenen poden establir convenis de col·laboracióamb els òrgans corresponents de les administracions de les co-munitats autònomes en l’àmbit de les seves respectives com-petències.2. Els instruments de formalització dels convenis han d’es-

pecificar, quan sigui procedent:a) Els òrgans que subscriguin el conveni i la capacitat jurí-

dica amb què actua cada una de les parts.b) La competència que exerceix cada Administració.c) El finançament.d ) Les actuacions que s’acordi dur a terme per al seu com-

pliment.e) La necessitat o no d’establir una organització per a la

gestió.f ) El termini de vigència, la qual cosa no impedeix que pu-

gui ser prorrogat si ho acorden les parts signants del conveni.g) L’extinció per una causa diferent de la que preveu l’apartat

anterior, així com la forma d’acabar les actuacions en curs peral supòsit d’extinció.3. Quan es creï un òrgan mixt de vigilància i control, aquest

ha de resoldre els problemes d’interpretació i compliment quees puguin plantejar respecte dels convenis de col·laboració.4. Si els convenis es limiten a establir pautes d’orientació

política sobre l’actuació de cada Administració en una qüestiód’interès comú o a fixar el marc general i la metodologia per a

36


dur a terme la col·laboració en una àrea d’interrelació compe-tencial o en un assumpte d’interès mutu es denominen proto-cols generals.5. Quan la gestió del conveni faci necessari crear una orga-

nització comuna, aquesta pot adoptar la forma de consorci do-tat de personalitat jurídica o societat mercantil.Els estatuts del consorci han de determinar les seves finali-

tats, així com les particularitats del règim orgànic, funcional ifinancer.Els òrgans de decisió han d’estar integrats per represen-

tants de totes les entitats consorciades, en la proporció que fi-xin els Estatuts respectius.Per a la gestió dels serveis que se li encomanin es pot uti-

litzar qualsevol de les formes que preveu la legislació aplicablea les administracions consorciades.

Article 7. Plans i programes conjunts1. L’Administració General de l’Estat i l’Administració

de les comunitats autònomes poden acordar la realització deplans i programes conjunts d’actuació per aconseguir objec-tius comuns en matèries en què tinguin competències concur-rents.2. Dins de l’àmbit sectorial respectiu, correspon a les con-

ferències sectorials la iniciativa per acordar la realització de planso programes conjunts, l’aprovació del contingut, així com elseguiment i l’avaluació multilateral de la posada en pràctica.3. L’acord d’aprovació de plans o programes conjunts ha

d’especificar, segons la seva naturalesa, els elements següentsdel contingut:Els objectius d’interès comú que s’han de complir.Les actuacions que ha de dur a terme cada Administració.Les aportacions de mitjans personals i materials de cadaAd-

ministració.Els compromisos d’aportació de recursos financers.La durada, així com els mecanismes de seguiment, avalua-

ció i modificació.

37


4. L’acord d’aprovació d’un pla o un programa conjunt,que té eficàcia vinculant per a l’Administració General de l’Estati les comunitats autònomes participants que el subscriguin, potser completat mitjançant convenis de col·laboració amb cada unad’elles que concretin els punts que hagin de ser especificats demanera bilateral.5. Els acords d’aprovació de plans o programes conjunts han

de ser objecte de publicació oficial.

Article 8. Efectes dels convenis1. Els convenis de conferència sectorial i els convenis

de col·laboració no poden comportar en cap cas la renúncia ales competències pròpies de les administracions que hi inter-venen.2. Els convenis de conferència sectorial i els convenis de

col·laboració subscrits obliguen les administracions que hi in-tervenen des del moment de la signatura, tret que s’hi establei-xi una altra cosa.Tant els convenis de conferència sectorial com els convenis

de col·laboració han de ser comunicats al Senat.Tots dos tipus de convenis s’han de publicar en el Butlletí

Oficial de l’Estat i en el diari oficial de la comunitat autònomacorresponent.3. Les qüestions litigioses que puguin sorgir en la seva in-

terpretació i compliment, sens perjudici del que estableix l’art-icle 6.3, són del coneixement i de la competència de l’ordre ju-risdiccional contenciós administratiu i, si escau, de la competènciadel Tribunal Constitucional.

Article 9. Relacions amb l’Administració localLes relacions entre l’Administració General de l’Estat o l’Ad-

ministració de la comunitat autònoma i les entitats que integrenl’Administració local es regeixen per la legislació bàsica en matè-ria de règim local, i s’hi aplica supletòriament el que disposaaquest títol.

38


Article 10. Comunicacions a les Comunitats Europees1. Quan en virtut d’una obligació derivada del Tractat de la

Unió Europea o dels Tractats de les Comunitats Europees odels actes de les seves institucions se’ls hagin de comunicardisposicions de caràcter general o resolucions, les Administra-cions públiques han de procedir a la seva tramesa a l’òrgan del’Administració General de l’Estat competent per fer la comu-nicació a les institucions esmentades. A falta d’un termini es-pecífic per complir aquesta obligació, la tramesa s’ha d’efectuaren el termini de quinze dies.2. Quan es tracti de projectes de disposicions o qualsevol

altra informació, a falta d’un termini específic, la tramesa s’hade fer en temps útil als efectes del compliment d’aquesta obli-gació.

Títol IIÒrgans de les administracions públiques

Capítol IPrincipis generals i competència

Article 11. Creació d’òrgans administratius1. Correspon a cada administració pública delimitar, en el

seu propi àmbit competencial, les unitats administratives queconfiguren els òrgans administratius propis de les especialitatsderivades de la seva organització.2. La creació de qualsevol òrgan administratiu exigeix el

compliment dels requisits següents:a) La determinació de la seva forma d’integració en l’Ad-

ministració pública de què es tracta i de la seva dependènciajeràrquica.

b) La delimitació de les seves funcions i competències.c) La dotació dels crèdits necessaris per a la seva posada en

marxa i per al seu funcionament.3. No es poden crear nous òrgans que impliquin duplicació

39


d’altres ja existents si al mateix temps no se suprimeix o es res-tringeix adequadament la competència d’aquests.

Article 12. Competència1. La competència és irrenunciable, i l’han d’exercir preci-

sament els òrgans administratius que la tenen atribuïda com apròpia, llevat dels casos de delegació o avocació, quan s’efec-tuïn en els termes previstos en aquesta o en altres lleis.L’encàrrec de gestió, la delegació de signatura i la suplèn-

cia no comporten alteració de la titularitat de la competència,encara que sí dels elements determinants del seu exercici queen cada cas es preveuen.2. La titularitat i l’exercici de les competències atribuïdes

als òrgans administratius poden ser desconcentrats en altres dejeràrquicament dependents d’aquells en els termes i amb els re-quisits que prevegin les normes mateixes d’atribució de com-petències.3. Si alguna disposició atribueix competència a una admi-

nistració, sense especificar l’òrgan que l’ha d’exercir, s’enténque la facultat d’instruir i resoldre els expedients correspon alsòrgans inferiors competents per raó de la matèria i del territo-ri, i, si n’hi ha diversos, al superior jeràrquic comú.

Article 13. Delegació de competències1. Els òrgans de les diferents administracions públiques po-

den delegar l’exercici de les competències que tinguin atribuï-des en altres òrgans de la mateixa Administració, encara que nosiguin jeràrquicament dependents, o de les entitats de dret pú-blic vinculades o que en depenguin.2. En cap cas no poden ser objecte de delegació les com-

petències relatives a:a) Els assumptes que es refereixin a relacions amb el Cap

de l’Estat, la Presidència del Govern de la Nació, les Corts Ge-nerals, les presidències dels Consells de Govern de les comu-nitats autònomes i assemblees legislatives de les comunitats autò-nomes.

40


b) L’adopció de disposicions de caràcter general.c) La resolució de recursos als òrgans administratius que

hagin dictat els actes objecte de recurs.d ) Les matèries en què es determini per una norma amb rang

de llei.3. Les delegacions de competències i la revocació s’han de pu-

blicar en el Butlletí Oficial de l’Estat, en el de la comunitat autò-noma o en el de la província, segons l’Administració a què perta-nyi l’òrgan delegant i l’àmbit territorial de competència d’aquest.4. Les resolucions administratives que s’adoptin per dele-

gació han d’indicar expressament aquesta circumstància i s’hande considerar dictades per l’òrgan delegant.5. Llevat d’autorització expressa d’una llei, no es poden

delegar les competències que s’exerceixin per delegació.No constitueix impediment perquè es pugui delegar la com-

petència per resoldre un procediment la circumstància que laseva norma reguladora prevegi, com a tràmit preceptiu, l’emissiód’un dictamen o un informe; no obstant això, no es pot delegarla competència per resoldre un assumpte concret una vegada queen el procediment corresponent s’hagi emès un dictamen o uninforme preceptiu sobre l’assumpte.6. La delegació és revocable en qualsevol moment per l’òrgan

que l’ha conferida.7. La delegació de competències atribuïdes a òrgans col·le-

giats, per a l’exercici ordinari dels quals es requereixi un quò-rum especial, s’ha d’adoptar observant, en tot cas, el dit quòrum.

Article 14. Avocació1. Els òrgans superiors poden avocar per a ells mateixos el

coneixement d’un assumpte la resolució del qual corresponguiordinàriament o per delegació als seus òrgans administratiusdependents, quan circumstàncies d’índole tècnica, econòmica,social, jurídica o territorial ho facin convenient.En els supòsits de delegació de competències en òrgans no

jeràrquicament dependents, el coneixement d’un assumpte potser avocat únicament per l’òrgan delegant.

41


2. En tot cas, l’avocació s’ha de fer per acord motivat, queha de ser notificat a les persones interessades en el procedi-ment, si n’hi ha, abans de la resolució final que es dicti.Contra l’acord d’avocació, no es pot interposar recurs, en-

cara que es pot impugnar en el recurs que, si s’escau, s’interposicontra la resolució del procediment.

Article 15. Encàrrec de gestió1. La realització d’activitats de caràcter material, tècnic o

de serveis de la competència dels òrgans administratius o de lesentitats de dret públic pot ser encarregada a altres òrgans o en-titats de la mateixa administració o d’una altra de diferent, perraons d’eficàcia o quan no es tinguin els mitjans tècnics idonisper a dur-la a terme.2. L’encàrrec de gestió no comporta una cessió de titulari-

tat de la competència ni dels elements substantius del seu exer-cici, i, per tant, és responsabilitat de l’òrgan o entitat que l’hafet dictar els actes o les resolucions de caràcter jurídic que hidonin suport o en els quals s’integri l’activitat material concre-ta objecte de l’encàrrec.3. L’encàrrec de gestió entre òrgans administratius o enti-

tats de dret públic que pertanyen a la mateixa administraciós’ha de formalitzar en els termes que estableixi la seva nor-mativa pròpia i, si no n’hi ha, per acord exprés dels òrgans oles entitats que hi intervenen. En tot cas, l’instrument de for-malització de l’encàrrec de gestió i la seva resolució s’han depublicar, perquè tinguin eficàcia, en el diari oficial corres-ponent.Cada administració pot regular els requisits necessaris per

a la validesa d’aquests acords, que han d’incloure, almenys, lamenció expressa de l’activitat o les activitats a què afectin, eltermini de vigència i la naturalesa i abast de la gestió encarre-gada.4. Quan l’encàrrec de gestió es faci entre òrgans i entitats

d’administracions diferents, s’ha de formalitzar per mitjà de lasignatura del conveni corresponent entre elles, llevat que es trac-

42


ti de la gestió ordinària dels serveis de les comunitats autònomesper les diputacions provincials o, si escau, pels capítols o con-sells insulars, que s’ha de regir per la legislació de règim local.5. El règim jurídic de l’encàrrec de gestió que regula aquest

article no es pot aplicar quan la realització de les activitats enu-merades en l’apartat primer hagi de recaure sobre persones físi-ques o jurídiques subjectes al dret privat, i aleshores cal atenir-se,en allò que sigui procedent, a la legislació corresponent de con-tractes de l’Estat, sense que es puguin encarregar a persones oentitats d’aquesta naturalesa activitats que, segons la legislacióvigent, s’hagin de realitzar amb subjecció al dret administratiu.

Article 16. Delegació de signatura1. Els titulars dels òrgans administratius poden, en una matè-

ria de la seva pròpia competència, delegar la signatura de lesseves resolucions i actes administratius als titulars dels òrganso les unitats administratives que en depenen, dins dels límitsassenyalats per l’article 13.2. La delegació de signatura no altera la competència de

l’òrgan delegant, i no en cal la publicació perquè sigui vàlida.3. En les resolucions i els actes que se signin per delega-

ció, s’hi ha de fer constar l’autoritat de procedència.4. No és possible la delegació de signatura en les resolu-

cions de caràcter sancionador.

Article 17. Suplència1. Els titulars dels òrgans administratius poden ser su-

plerts temporalment en els supòsits de vacant, absència o ma-laltia per qui designi l’òrgan competent per al nomenamentd’aquells. Si no es designa un suplent, la competència de l’òrganadministratiu ha de ser exercida per qui designi l’òrgan admi-nistratiu immediat de qui depèn.1

2. La suplència no implica alteració de la competència.

43

1. A l’apartat 1, l’expressió en cursiva fou declarada inconstitucional perla STC 50/1999, de 6 d’abril.


Article 18. Coordinació de competències1. Els òrgans administratius, en l’exercici de les seves com-

petències pròpies, han d’ajustar l’activitat, en les relacionsamb altres òrgans de la mateixa administració o d’altres admi-nistracions, als principis establerts en l’article 4.1. de la Llei, il’han de coordinar amb la que pugui correspondre legítima-ment a aquests, per a la qual cosa poden demanar la informa-ció que els calgui.2. Les normes i els actes dictats pels òrgans de les admi-

nistracions públiques en l’exercici de la seva pròpia competèn-cia han de ser observats pels altres òrgans administratius, enca-ra que no depenguin jeràrquicament entre si o pertanyin a unaaltra administració.

Article 19. Comunicacions entre òrgans1. La comunicació entre els òrgans administratius perta-

nyents a una mateixa Administració pública s’ha d’efectuarsempre directament, sense trasllats ni reproduccions per mitjàd’òrgans intermedis.2. Les comunicacions entre els òrgans administratius es po-

den efectuar per qualsevol mitjà que asseguri la constància dela recepció.

Article 20. Decisions sobre competència1. L’òrgan administratiu que s’estimi incompetent per a la

resolució d’un assumpte ha de remetre directament les actua-cions a l’òrgan que consideri competent, si aquest pertany a lamateixa Administració pública.2. Les persones interessades que siguin part en el procedi-

ment es poden adreçar a l’òrgan que conegui d’un assumpteperquè en declini la competència i remeti les actuacions a l’òrgancompetent.Així mateix, es poden adreçar a l’òrgan que estimin com-

petent perquè requereixi d’inhibició el que coneix de l’assumpte.3. Els conflictes d’atribucions només es poden suscitar en-

tre òrgans d’una mateixa administració no relacionats jeràrqui-

44


cament, i sobre assumptes en què no hagi finalitzat el procedi-ment administratiu.

Article 21. Instruccions i ordres de servei1. Els òrgans administratius poden dirigir les activitats dels

seus òrgans jeràrquicament dependents per mitjà d’instruccionsi ordres de servei.Quan una disposició específica ho estableixi així o s’estimi

convenient per raó dels destinataris o dels efectes que es pu-guin produir, les instruccions i ordres de servei s’han de publi-car en el periòdic oficial corresponent.2. L’incompliment de les instruccions o ordres de servei no

afecta per si sol la validesa dels actes dictats pels òrgans admi-nistratius, sens perjudici de la responsabilitat disciplinària en quèes pugui incórrer.

Capítol IIÒrgans col·legiats

Article 22. Règim1. El règim jurídic dels òrgans col·legiats s’ha d’ajustar a

les normes contingudes en aquest capítol, sens perjudici de lespeculiaritats organitzatives de les administracions públiques enquè s’integren.2. Els òrgans col·legiats de les diverses administracions pú-

bliques en què participin organitzacions representatives d’interessossocials, i també els compostos per representacions de diferentsadministracions públiques, encara que no comptin amb la par-ticipació d’organitzacions representatives d’interessos socials,poden establir o completar les seves pròpies normes de funcio-nament.Els òrgans col·legiats a què es refereix aquest apartat han

de quedar integrats en l’Administració pública corresponent,tot i que no han de participar en l’estructura jeràrquica d’aquesta,llevat que així ho estableixin les seves normes de creació, es des-

45


prengui de les seves funcions o de la pròpia naturalesa de l’òrgancol·legiat.

Article 23. President1. Correspon al president de cada òrgan col·legiat:a) Exercir la representació de l’òrgan.b) Disposar la convocatòria de les sessions ordinàries i ex-

traordinàries i la fixació de l’ordre del dia, tenint en compte, sis’escau, les peticions dels altres membres formulades ambl’antelació suficient.

c) Presidir les sessions, moderar el desenvolupament delsdebats i suspendre’ls per causes justificades.

d ) Dirimir amb el seu vot els empats, per tal d’adoptar acords,excepte si es tracta dels òrgans col·legiats a què es refereix elnúmero 2 de l’article 22, en què el vot és diriment si així ho es-tableixen les seves pròpies normes.

e) Assegurar el compliment de les lleis.f ) Visar les actes i els certificats dels acords de l’òrgan.g) Exercir les altres funcions que siguin inherents a la seva

condició de president de l’òrgan.2

2. En casos de vacant, absència, malaltia o una altra causa le-gal, el president ha de ser substituït pel vicepresident que corres-pongui i, si hi manca, pel membre de l’òrgan col·legiat de més je-rarquia, antiguitat i edat, per aquest ordre, entre els seus components.Aquesta norma no és aplicable als òrgans col·legiats previs-

tos en el número 2 de l’article 22, en què el règim de substitu-ció del president ha d’estar regulat específicament en cada cas,o establert expressament per acord del ple de l’òrgan col·legiat.3

Article 24. Membres1. Correspon als membres de cada òrgan col·legiat:a) Rebre, amb una antelació mínima de quaranta-vuit ho-

res, la convocatòria que contingui l’ordre del dia de les reunions.

46

2. Apartat 1 declarat inconstitucional per la STC 50/1999, de 6 d’abril.3. Apartat 2 declarat inconstitucional per la STC 50/1999, de 6 d’abril.


La informació sobre els temes que figurin en l’ordre del dia had’estar a la disposició dels membres en el mateix termini.

b) Participar en els debats de les sessions.c) Exercir el dret de vot i formular el vot particular, i tam-

bé expressar el sentit del vot i els motius que el justifiquen.No es poden abstenir en les votacions les persones que, per

la seva condició d’autoritats o personal al servei de les admi-nistracions públiques, tinguin la condició de membres d’òrganscol·legiats.

d ) Formular precs i preguntes.e) Obtenir la informació necessària per tal de complir les

funcions assignades.f ) Les altres funcions que siguin inherents a la seva con-

dició.4

2. Els membres d’un òrgan col·legiat no es poden atribuir lesfuncions de representació reconegudes a aquest, llevat que expres-sament els hagin estat atorgades per una norma o per un acord quehagi adoptat vàlidament, per a cada cas concret, el mateix òrgan.5

3. En casos d’absència o de malaltia i, en general, quan con-corri alguna causa justificada, els membres titulars de l’òrgancol·legiat han de ser substituïts pels seus suplents, si n’hi ha.Quan es tracti dels òrgans col·legiats als quals es refereix

el número 2 de l’article 22, les organitzacions representativesd’interessos socials poden substituir els seus membres titularsper altres acreditant-ho davant la secretaria de l’òrgan col·legiat,i respectant les reserves i limitacions que estableixin les sevesnormes d’organització.6

Article 25. Secretari1. Els òrgans col·legiats tenen un secretari, que pot ser un

membre del mateix òrgan o una persona al servei de l’Admi-nistració pública corresponent.

47

4. Apartat 1 declarat inconstitucional per la STC 50/1999, de 6 d’abril.5. Apartat 2 declarat inconstitucional per la STC 50/1999, de 6 d’abril.6. Apartat 3 declarat inconstitucional per la STC 50/1999, de 6 d’abril.


2. La designació i el cessament, i també la substituciótemporal del secretari en els supòsits de vacant, absència o ma-laltia, s’han d’efectuar d’acord amb el que disposen les nor-mes específiques de cada òrgan i, si no n’hi ha, per acordd’aquest.7

3. Correspon al secretari de l’òrgan col·legiat:a ) Assistir a les reunions amb veu però sense vot si és un

funcionari, i amb veu i vot si la secretaria de l’òrgan, l’exerceixun membre d’aquest.

b) Efectuar la convocatòria de les sessions de l’òrgan perordre del seu president, i també les citacions als membresd’aquest.

c) Rebre els actes de comunicació dels membres amb l’òrgani, per tant, les notificacions, peticions de dades, rectificacions oqualsevol altra classe d’escrits de què hagi de tenir coneixement.

d ) Preparar el despatx dels assumptes, redactar i autoritzarles actes de les sessions.

e) Expedir certificats de les consultes, els dictàmens i elsacords aprovats.

f ) Les altres funcions que siguin inherents a la seva condi-ció de secretari.8

Article 26. Convocatòries i sessions1. Perquè l’òrgan es pugui constituir vàlidament, a l’efecte

de la realització de sessions, deliberacions i presa d’acords, calla presència del president i el secretari o, si s’escau, de qui elssubstitueixi, i la de la meitat, almenys, dels seus membres, lle-vat del que disposa el punt 2 d’aquest article.Quan es tracti dels òrgans col·legiats a què es refereix el

número 2 de l’article 22, el president pot considerar vàlida-ment constituït l’òrgan, a l’efecte de realització de la sessió,si hi són presents els representants de les administracions pú-bliques i de les organitzacions representatives d’interessos so-

48



cials membres de l’òrgan als quals s’hagi atribuït la condicióde portaveus.2. Els òrgans col·legiats poden establir el règim propi

de convocatòries si aquest no és previst en les seves normes defuncionament. Aquest règim pot preveure una segona convo-catòria i especificar per a aquesta el nombre de membres ne-cessaris per a constituir vàlidament l’òrgan.3. No pot ser objecte de deliberació o acord cap assumpte

que no figuri inclòs en l’ordre del dia, llevat que hi siguin pre-sents tots els membres de l’òrgan col·legiat i es declari la urgèn-cia de l’assumpte amb el vot favorable de la majoria.4. Els acords han de ser adoptats per majoria de vots.5. Qui acrediti la titularitat d’un interès legítim es pot adreçar

al secretari d’un òrgan col·legiat perquè li expedeixi un certifi-cat dels seus acords.

Article 27. Actes1. De cada sessió que tingui l’òrgan col·legiat, el secretari

n’ha d’estendre acta, que ha d’especificar necessàriament elsassistents, l’ordre del dia de la reunió, les circumstàncies del lloci el temps en què s’ha fet, els punts principals de les delibera-cions i també el contingut dels acords adoptats.2. En l’acta ha de figurar, a sol·licitud dels membres res-

pectius de l’òrgan, el vot contrari a l’acord adoptat, l’abstenciói els motius que la justifiquin o el sentit del seu vot favorable.Així mateix, qualsevol membre té dret a sol·licitar la transcrip-ció íntegra de la seva intervenció o proposta, sempre que apor-ti a l’acte, o en el termini que assenyali el president, el text quees correspongui fidelment amb la seva intervenció, cosa que calfer constar en l’acta o bé se n’hi ha d’adjuntar una còpia.9

3. Els membres que discrepin de l’acord majoritari podenformular un vot particular per escrit en el termini de quaran-ta-vuit hores, el qual s’ha d’incorporar al text aprovat.10

49



4. Quan els membres de l’òrgan votin en contra o s’abstinguin,queden exempts de la responsabilitat que, si s’escau, pugui de-rivar dels acords.5. Les actes s’han d’aprovar en la mateixa sessió o en la se-

güent, però el secretari pot emetre certificats sobre els acordsespecífics que s’hi hagin adoptat, sens perjudici de l’aprovacióulterior de l’acta.En els certificats d’acords adoptats emesos abans de

l’aprovació de l’acta, cal fer-hi constar expressament aquesta cir-cumstància.11

Capítol IIIAbstenció i recusació

Article 28. Abstenció1. Les autoritats i el personal al servei de les administra-

cions, en els quals es donin algunes de les circumstàncies as-senyalades en el número següent d’aquest article, s’han d’abstenird’intervenir en el procediment i ho han de comunicar al seusuperior immediat, el qual ha de resoldre el que sigui proce-dent.2. Són motius d’abstenció els següents:a) Tenir interès personal en l’assumpte de què es tracti o en

un altre en la resolució del qual pugui influir la d’aquell; seradministrador de societat o entitat interessada, o tenir una qües-tió litigiosa pendent amb alguna persona interessada.

b ) Tenir parentiu de consaguinitat dins el quart grau, od’afinitat dins el segon, amb qualsevol de les persones interes-sades, amb els administradors d’entitats o societats interessadesi amb els assessors, representants legals o mandataris que in-tervinguin en el procediment, i també compartir despatx pro-fessional o estar associat amb aquests per a l’assessorament, larepresentació o el mandat.

50

11. Apartat 5 declarat inconstitucional per la STC 50/1999, de 6 d’abril.


c) Tenir amistat íntima o enemistat manifesta amb algunade les persones esmentades en l’apartat anterior.

d ) Haver intervingut com a perit o com a testimoni en elprocediment de què es tracti.

e) Tenir relació de servei amb una persona natural o jurídi-ca interessada directament en l’assumpte, o haver-li prestat enels dos últims anys serveis professionals de qualsevol tipus ien qualsevol circumstància o lloc.3. L’actuació d’autoritats i personal al servei de les admi-

nistracions públiques en els quals concorren motius d’abstencióno ha d’implicar, necessàriament, la invalidesa dels actes enquè hagin intervingut.4. Els òrgans superiors poden ordenar a les persones en les

quals es doni alguna de les circumstàncies assenyalades ques’abstinguin de qualsevol intervenció en l’expedient.5. La no-abstenció en els casos en què és procedent dóna

lloc a responsabilitat.

Article 29. Recusació1. En els casos previstos en l’article anterior, les persones

interessades poden promoure la recusació en qualsevol momentde la tramitació del procediment.2. La recusació s’ha de plantejar mitjançant un escrit en

què cal expressar la causa o les causes en què es fonamenta.3. L’endemà la persona recusada ha de manifestar al seu

superior immediat si es dóna o no en ella la causa al·legada.En el primer cas, el superior en pot disposar la substitució totseguit.4. Si la persona recusada nega la causa de recusació, el su-

perior ha de resoldre en el termini de tres dies, amb els infor-mes i les comprovacions previs que consideri oportuns.5. Contra les resolucions adoptades en aquesta matèria no

es pot interposar cap recurs, sens perjudici de la possibilitatd’al·legar la recusació en interposar el recurs que sigui proce-dent contra l’acte que acabi el procediment.

51


Títol IIILes persones interessades

Article 30. Capacitat d’actuarTenen capacitat d’actuar davant les administracions públi-

ques, a més de les persones que la tinguin d’acord amb les nor-mes civils, els menors d’edat per a l’exercici i la defensa de dretsi interessos l’actuació dels quals estigui permesa per l’ordenamentjuridicoadministratiu sense l’assistència de la persona que exer-ceixi la pàtria potestat, tutela o curatela. S’exceptua el supòsitdels menors incapacitats quan l’extensió de la incapacitació afec-ti l’exercici i la defensa dels drets o els interessos de què estracti.

Article 31. Concepte de persona interessada1. Es consideren persones interessades en el procediment

administratiu:a) Les que el promoguin com a titulars de drets o d’interessos

legítims individuals o col·lectius.b) Les que, sense haver iniciat el procediment, tinguin drets

que puguin resultar afectats per la decisió que s’hi adopti.c) Les que tinguin interessos legítims, individuals o col·lectius,

que puguin resultar afectats per la resolució i es personin en elprocediment mentre no s’hagi dictat la resolució definitiva.2. Les associacions i organitzacions representatives d’interessos

econòmics i socials sóntitulars d’interessos legítims col·lectiusen els termes que la llei reconegui.3. Quan la condició de persona interessada derivi d’alguna

relació jurídica transmissible, el drethavent ha de succeir enaquesta condició sigui quin sigui l’estat del procediment.

Article 32. Representació1. Les persones interessades amb capacitat d’actuar poden

actuar per mitjà de representant, amb el qual s’han de dur a ter-me les actuacions administratives, llevat de manifestació ex-pressa en contra de la persona interessada.

52


2. Qualsevol persona amb capacitat d’actuar pot actuar enrepresentació d’una altra davant les administracions públi-ques.3. Per a formular sol·licituds, entaular recursos, desistir

d’accions i renunciar a drets en nom d’una altra persona, s’had’acreditar la representació per qualsevol mitjà vàlid en el dretque en deixi constància fidedigna, o per mitjà d’una declaracióen una compareixença personal de l’interessat o la interessada.Per als actes i les gestions de mer tràmit es presumeix aquellarepresentació.4. La falta d’acreditació o l’acreditació insuficient de la re-

presentació no impedeix que es consideri realitzat l’acte de quèes tracti, sempre que s’aporti aquella o se n’esmeni el defectedins el termini de deu dies que ha de concedir a aquest efectel’òrgan administratiu, o d’un termini superior quan les cir-cumstàncies del cas així ho requereixin.

Article 33. Pluralitat de persones interessadesQuan en una sol·licitud, un escrit o una comunicació figu-

rin diverses persones interessades, les actuacions a què doninlloc s’han d’efectuar amb el representant o la persona interes-sada que expressament hagin assenyalat, i, si no n’hi ha cap,amb qui figuri en primer terme.

Article 34. Identificació de les persones interessadesSi durant la instrucció d’un procediment que no hagi tingut

publicitat en la forma legal s’adverteix l’existència de personesque siguin titulars de drets o interessos legítims i directes, laidentificació de les quals resulta de l’expedient i poden resultarafectades per la resolució que es dicti, s’ha de comunicar a aques-tes persones la tramitació del procediment.

53


Títol IVL’activitat de les administracions públiques

Capítol INormes generals

Article 35. Drets dels ciutadansEls ciutadans, en les relacions amb les administracions pú-

bliques, tenen els drets següents:a) A conèixer, en qualsevol moment, l’estat de la tramitació

dels procediments en els quals tenen la condició de persones in-teressades, i a obtenir còpies dels documents que contenen.

b) A identificar les autoritats i el personal al servei de lesadministracions públiques sota la responsabilitat dels quals estramitin els procediments.

c) A obtenir una còpia segellada dels documents que pre-sentin, que han d’aportar conjuntament amb els originals, itambé que els siguin retornats, llevat que els originals hagin defigurar en el procediment.

d ) A utilitzar les llengües oficials en el territori de la sevacomunitat autònoma, d’acord amb el que preveu aquesta Llei ila resta de l’ordenament jurídic.

e) A formular al·legacions i a aportar documents en qual-sevol fase del procediment anterior al tràmit d’audiència, quehan de ser tinguts en compte per l’òrgan competent en el mo-ment de redactar la proposta de resolució.

f) A no presentar documents no exigits per les normes apli-cables al procediment de què es tracta, o que ja es trobin en po-der de l’administració actuant.

g) A obtenir informació i orientació sobre els requisits ju-rídics o tècnics que les disposicions vigents imposin als pro-jectes, a les actuacions o a les sol·licituds que es proposin dura terme.

h) A accedir als registres i arxius de les administracions pú-bliques en els termes previstos en la Constitució i en aquesta oen altres lleis.

54


i) A ser tractats amb respecte i deferència per les autoritatsi els funcionaris, que han de facilitar-los l’exercici dels seus dretsi el compliment de les seves obligacions.

j ) A exigir les responsabilitats de les administracions pú-bliques i del personal al seu servei, quan així corresponguilegalment.

k) Tots els altres que els reconeguin la Constitució i les lleis.

Article 36. Llengua dels procediments1. La llengua dels procediments tramitats per l’Administració

General de l’Estat és el castellà. No obstant això, els interessatsque es dirigeixin als òrgans de l’Administració General de l’Estatamb seu al territori d’una comunitat autònoma també podenutilitzar la llengua que sigui cooficial en aquesta comunitat.En aquest cas, el procediment s’ha de tramitar en la llen-

gua que hagi triat l’interessat. Si concorren diversos interessatsen el procediment, i hi ha discrepància quant a la llengua, elprocediment s’ha de tramitar en castellà, per bé que els docu-ments o testimonis que requereixin els interessats s’han d’expediren la llengua que triïn.2. En els procediments tramitats per les administracions de

les comunitats autònomes i de les entitats locals, l’ús de la llen-gua s’ha d’ajustar al que preveu la legislació autonòmica cor-responent.3. L’Administració pública instructora ha de traduir al cas-

tellà els documents, els expedients o les parts d’aquests que ha-gin de tenir efecte fora del territori de la comunitat autònoma iels documents dirigits als interessats que així ho sol·licitin ex-pressament. Si han de tenir efectes en el territori d’una comu-nitat autònoma on sigui cooficial aquesta mateixa llengua dife-rent del castellà, no cal fer-ne la traducció.

Article 37. Dret d’accés a arxius i registres1. Els ciutadans tenen dret a accedir als registres i als do-

cuments que formin part d’un expedient i es trobin en els ar-xius administratius, sigui quina sigui la forma d’expressió, grà-

55


fica, sonora o en imatge o el tipus de suport material en què fi-gurin, sempre que aquests expedients corresponguin a procedi-ments acabats en la data de la sol·licitud.2. L’accés als documents que continguin dades referents a

la intimitat de les persones està reservat a aquestes, que, en elsupòsit que observin que aquestes dades figuren incompletes oinexactes, poden exigir que es rectifiquin o es completin, llevatque figurin en expedients caducats pel transcurs del temps, d’acordamb els terminis màxims que determinin els diferents procedi-ments, dels quals no es pugui derivar cap efecte substantiu.3. L’accés als documents de caràcter nominatiu que, sense

incloure altres dades pertanyents a la intimitat de les persones,figurin en els procediments d’aplicació del dret, llevat dels decaràcter sancionador o disciplinari, i que, en consideració al seucontingut, es puguin fer valer per a l’exercici dels drets dels ciu-tadans, a més de poder ser exercit pels seus titulars, ho pot serper terceres persones que acreditin un interès legítim i directe.4. L’exercici dels drets que estableixen els apartats ante-

riors pot ser denegat quan prevalguin raons d’interès públic,per interessos de terceres persones més dignes de protecció oquan així ho disposi una llei, en els quals casos l’òrgan com-petent ha de dictar una resolució motivada.5. El dret d’accés no pot ser exercit en relació amb els ex-

pedients següents:a) Els que continguin informació sobre les actuacions del

Govern de l’Estat o de les comunitats autònomes, en l’exercicide les seves competències constitucionals no subjectes al dretadministratiu.

b) Els que continguin informació sobre la defensa nacionalo la seguretat de l’Estat.

c) Els tramitats per a la investigació dels delictes quan espugui posar en perill la protecció dels drets i les llibertats deterceres persones o les necessitats de les investigacions ques’estiguin fent.

d ) Els relatius a les matèries protegides pel secret comer-cial o industrial.

56


e) Els relatius a actuacions administratives derivades de lapolítica monetària.6. Es regeixen per les seves disposicions específiques:a) L’accés als arxius sotmesos a la normativa sobre matè-

ries classificades.b) L’accés a documents i expedients que continguin dades

sanitàries personals dels pacients.c) Els arxius regulats per la legislació del règim electoral.d ) Els arxius que serveixin per a fins exclusivament esta-

dístics en l’àmbit de la funció estadística pública.e) El Registre Civil i el Registre Central de Penats i Rebels

i els registres de caràcter públic l’ús dels quals estigui regulatper una llei.

f ) L’accés als documents que es troben en els arxius de lesadministracions públiques per part de les persones que tinguinla condició de diputat de les Corts Generals, senador, membred’una assemblea legislativa de comunitat autònoma o d’unacorporació local.

g ) La consulta de fons documentals existents en els arxiushistòrics.7. El dret d’accés, l’han d’exercir els particulars de mane-

ra que no es vegi afectada l’eficàcia del funcionament dels ser-veis públics; amb aquesta finalitat, cal formular una petició in-dividualitzada dels documents que es volen consultar, senseque es pugui formular una sol·licitud genèrica sobre una matè-ria o un conjunt de matèries, llevat que sigui perquè se’n pren-gui consideració amb caràcter potestatiu. No obstant això, quanles persones sol·licitants siguin investigadores que acreditin uninterès històric, científic o cultural rellevant, se’ls pot autoritzarl’accés directe a la consulta dels expedients, sempre que quedigarantida degudament la intimitat de les persones.8. El dret d’accés comporta el d’obtenir còpies o certificats

dels documents l’examen dels quals sigui autoritzat perl’Administració, amb el pagament previ, si escau, de les exac-cions establertes legalment.9. Ha de ser objecte de publicació periòdica la relació dels

documents que es troben en poder de les administracions pú-

57


bliques subjectes a un règim de publicitat especial perquè afec-ten la col·lectivitat en conjunt i els altres que puguin ser con-sultats pels particulars.10. Han de ser objecte de publicació regular les instruccions

i respostes a consultes plantejades pels particulars o altres òrgansadministratius que comportin una interpretació del dret positiu odels procediments vigents per tal que puguin ser al·legades pelsparticulars en les relacions amb l’Administració.

Article 38. Registres1. Els òrgans administratius han de portar un registre gene-

ral en el qual s’ha de fer l’assentament corresponent de qualse-vol escrit o comunicació que es presenti o que es rebi en qual-sevol unitat administrativa pròpia. També s’hi ha d’anotar lasortida dels escrits i les comunicacions oficials dirigides a al-tres òrgans o particulars.2. Els òrgans administratius poden crear en les unitats ad-

ministratives corresponents de la pròpia organització altres re-gistres a fi de facilitar la presentació d’escrits i comunicacions.Aquests registres són auxiliars del registre general, al qual hande comunicar qualsevol anotació que efectuïn.Els assentaments s’han d’anotar respectant l’ordre tempo-

ral de recepció o sortida dels escrits i les comunicacions, i hand’indicar la data del dia de la recepció o sortida.Conclòs el tràmit de registre, els escrits i les comunicacions

s’han de tramitar sense dilació als destinataris i a les unitats ad-ministratives corresponents des del registre en què s’hagin rebut.3. Els registres generals, així com tots els registres que les

administracions públiques estableixin per a la recepció d’escritsi comunicacions dels particulars o d’òrgans administratius, s’hand’instal·lar en suport informàtic.El sistema ha de garantir la constància, en cada assenta-

ment que s’efectuï, d’un número, epígraf expressiu de la natu-ralesa, data d’entrada, data i hora de la presentació, identifica-ció de l’interessat, òrgan administratiu remitent, si escau, i personao òrgan administratiu al qual s’envia, i, si escau, referència alcontingut de l’escrit o la comunicació que es registra.

58


Així mateix, el sistema ha de garantir la integració informàticaen el registre general de les anotacions efectuades als altres re-gistres de l’òrgan administratiu.4. Les sol·licituds, els escrits i les comunicacions que els

ciutadans dirigeixin als òrgans de les administracions públiqueses poden presentar:

a) Als registres dels òrgans administratius als quals es diri-geixin.

b) Als registres de qualsevol òrgan administratiu, que per-tanyi a l’Administració General de l’Estat, a la de qualsevolAdministració de les comunitats autònomes, o a la d’alguna deles entitats que integren l’Administració local si, en aquest úl-tim cas, s’ha subscrit el conveni oportú.

c) A les oficines de correus, en la forma que s’estableixiper reglament.

d) A les representacions diplomàtiques o les oficines con-sulars d’Espanya a l’estranger.

e) A qualsevol altre lloc que estableixin les disposicions vi-gents.Mitjançant convenis de col·laboració subscrits entre les ad-

ministracions públiques, s’han d’establir sistemes d’intercomuni-cació i coordinació de registres que garanteixin la compatibili-tat informàtica, així com la transmissió telemàtica dels assen-taments registrals i de les sol·licituds, els escrits, les comunica-cions i els documents que es presentin en qualsevol dels registres.5. Per a l’eficàcia dels drets que reconeix l’article 35.c) d’aquesta

Llei als ciutadans, aquests poden adjuntar una còpia dels documentsque presentin a les seves sol·licituds, escrits i comunicacions.Aquesta còpia, amb l’acarament previ amb l’original per qual-

sevol dels registres als quals es refereixen els punts a) i b) de l’apartat4 d’aquest article, s’ha de trametre a l’òrgan destinatari i tornarl’original al ciutadà. Quan l’original hagi de constar en el procedi-ment, s’ha de lliurar la còpia al ciutadà, una vegada segellada pelsregistres i amb la comprovació prèvia de la identitat amb l’original.6. Cada Administració pública ha d’establir els dies i les

hores d’obertura dels registres, i ha de garantir el dret dels ciu-tadans a la presentació de documents que preveu l’article 35.

59


7. Es poden fer efectius, a més d’altres mitjans, per gir pos-tal o telegràfic, o per transferència dirigida a l’oficina pública cor-responent, qualsevol tribut que s’hagi de satisfer en el moment depresentar sol·licituds i escrits a les administracions públiques.8. Les administracions públiques han de fer pública i man-

tenir actualitzada una relació de les oficines d’inscripcions prò-pies o concertades, els sistemes d’accés i comunicació, aixícom els horaris de funcionament.9. Derogat.12

Article 39. Col·laboració dels ciutadans1. Els ciutadans estan obligats a facilitar a l’Administració

informes, inspeccions i altres actes d’investigació només en elscasos previstos per la llei.2. Les persones interessades en un procediment que cone-

guin dades que permetin identificar altres persones interessadesque no hi hagin comparegut tenen el deure de proporcionar-lesa l’administració actuant.

Article 39 bis. Principis d’intervenció de les administra-cions públiques per a l’exercici d’una activitat13

1. Les administracions públiques que en l’exercici de les se-ves respectives competències estableixin mesures que limitinl’exercici de drets individuals o col·lectius o exigeixin el compli-ment de requisits per a l’exercici d’una activitat han d’escollir lamesura menys restrictiva, motivar-ne la necessitat per a la protec-ció de l’interès públic, i també justificar la seva adequació per acon-seguir els fins que es persegueixen, sense que en cap cas es pro-dueixin diferències de tracte discriminatòries.2. Les administracions públiques han de vetllar pel com-

pliment dels requisits aplicables segons la legislació correspo-nent, per a la qual cosa poden comprovar, verificar, investigar i

60

12. Apartat 9 derogat per la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrò-nic dels ciutadans als serveis públics.

13. Article afegit per la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificacióde diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les ac-tivitats de serveis i el seu exercici.


inspeccionar els fets, actes, elements, activitats, estimacions i al-tres circumstàncies que es produeixin.

Article 40. Compareixença dels ciutadans1. La compareixença dels ciutadans davant les oficines

públiques només és obligatòria quan estigui prevista en unanorma amb rang de llei.2. En els casos que sigui procedent la compareixença, la cita-

ció corresponent ha de fer constar expressament el lloc, la data,l’hora i l’objecte de la compareixença, i també els efectes de noatendre-la.3. Les administracions públiques, a sol·licitud de la perso-

na interessada, li han de lliurar un certificat en què es faci cons-tar la compareixença.

Article 41. Responsabilitat de la tramitació1. Els titulars de les unitats administratives i el personal al ser-

vei de les administracions públiques que tinguin a càrrec seu la re-solució o el despatx dels assumptes són responsables directes dela seva tramitació i han d’adoptar les mesures oportunes per tal deremoure els obstacles que impedeixin, dificultin o retardin l’exerciciple dels drets de les persones interessades o el respecte als seus in-teressos legítims, i han de disposar el que calgui per a evitar i eli-minar tota anormalitat en la tramitació de procediments.2. Les persones interessades poden sol·licitar l’exigència

d’aquesta responsabilitat a l’Administració pública corresponent.

Article 42. Obligació de resoldre1. L’Administració està obligada a dictar resolució expres-

sa en tots els procediments i a notificar-la sigui quina sigui laseva forma d’iniciació.En els casos de prescripció, renúncia del dret, caducitat del

procediment o desistiment de la sol·licitud, així com de desapa-rició sobrevinguda de l’objecte del procediment, la resolució con-sisteix en la declaració de la circumstància que concorri en cadacas, amb indicació dels fets produïts i les normes aplicables.

61


S’exceptuen de l’obligació a què es refereix el paràgraf pri-mer els supòsits d’acabament del procediment per pacte o conve-ni, així com els procediments relatius a l’exercici de drets sotme-sos únicament al deure de comunicació prèvia a l’Administració.2. El termini màxim per notificar la resolució expressa és

el que fixi la norma reguladora del procediment corresponent.Aquest termini no pot excedir els sis mesos llevat que una nor-ma amb rang de llei n’estableixi un de més llarg o que ho pre-vegi la normativa comunitària europea.3. Quan les normes reguladores dels procediments no fixin

el termini màxim,14 aquest és de tres mesos. Aquest termini iels que preveu l’apartat anterior es compten:

a) En els procediments iniciats d’ofici, des de la data del’acord d’iniciació.

b) En els iniciats a sol·licituds de l’interessat, des de la dataen què la sol·licitud hagi tingut entrada al registre de l’òrgancompetent per a la seva tramitació.4. Les administracions públiques han de publicar i mante-

nir actualitzades, a efectes informatius, les relacions de proce-diments, i n’han d’indicar els terminis màxims de durada, aixícom els efectes que produeix el silenci administratiu.En tot cas, les administracions públiques han d’informar

els interessats del termini màxim normativament establert per ala resolució i la notificació dels procediments, així com dels efec-tes que pugui produir el silenci administratiu, inclosa l’esmentadamenció en la notificació o publicació de l’acord d’iniciació d’ofici,o en comunicació que se’ls ha d’adreçar a aquest efecte dinsdel deu dies següents a la recepció de la sol·licitud en el regis-tre de l’òrgan competent per a la seva tramitació. En aquest úl-tim cas, la comunicació ha d’indicar a més la data en què l’òrgancompetent ha rebut la sol·licitud.5. El trancurs del termini màxim legal per resoldre un pro-

cediment i notificar la resolució es pot suspendre en els casossegüents:

62

14. (N. de l’E.) «termini màxim per rebre la notificació,» a la versió cas-tellana.


a) Quan s’hagi de requerir un interessat per esmenar defi-ciències i aportar documents i altres elements de judici neces-saris, pel temps que transcorri entre la notificació del requeri-ment i el compliment efectiu pel destinatari o, si no, el transcursdel termini concedit, tot això sens perjudici del que preveu l’article71 d’aquesta Llei.

b) Quan s’hagi d’obtenir un pronunciament previ i precep-tiu d’un òrgan de les Comunitats Europees, pel temps quetranscorri entre la petició, que s’ha de comunicar als interes-sats, i la notificació del pronunciament a l’Administració ins-tructora, que també els ha de ser comunicada.

c) Quan s’hagin de sol·licitar informes que siguin preceptiusi determinants del contingut de la resolució a un òrgan de lamateixa Administració o una de diferent, pel temps que transcorrientre la petició, que s’ha de comunicar als interessats, i la recep-ció de l’informe, que també s’ha de comunicar als interessats.Aquesttermini de suspensió no pot excedir en cap cas de tres mesos.

d) Quan s’hagin de fer proves tècniques o anàlisis contra-dictòries o diriments proposades pels interessats, durant el tempsnecessari per a la incorporació dels resultats a l’expedient.

e) Quan s’iniciïn negociacions amb vista a la subscripciód’un pacte o un conveni en els termes que preveu l’article 88d’questa Llei, des de la declaració formal i fins a la conclusiósense efecte, si s’escau, de les negociacions esmentades que s’hade constatar mitjançant declaració formulada per l’Administracióo els interessats.6. Quan el nombre de les sol·licituds formulades o les per-

sones afectades puguin implicar un incompliment del termini mà-xim de resolució, l’òrgan competent per resoldre, a proposta ra-onada de l’òrgan instructor, o el superior jeràrquic de l’òrgancompetent per resoldre, a proposta d’aquest, poden habilitar elsmitjans personals i materials per complir el despatx adequat i enel termini escaient.Excepcionalment, es pot acordar l’ampliació del termini mà-

xim de resolució i notificació mitjançant motivació clara de lescircumstàncies concurrents i només una vegada exhaurits totsels mitjans a disposició possibles.

63


Si s’acorda, finalment, l’ampliació del termini màxim, aquestno pot ser superior a l’establert per a la tramitació del procediment.Contra l’acord que resolgui sobre l’ampliació de terminis,

que s’ha de notificar als interessats, no es pot interposar recurs.7. El personal al servei de les administracions públiques

que tingui a càrrec seu el despatx dels assumptes, així com elstitulars dels òrgans administratius competents per instruir i re-soldre, són directament responsables, en l’àmbit de les sevescompetències, del compliment de l’obligació legal de dictar re-solució expressa dins el termini.L’incompliment d’aquesta obligació dóna lloc a l’exigència

de responsabilitat disciplinària, sens perjudici de la que siguiprocedent d’acord amb la normativa vigent.

Article 43. Silenci administratiu en procediments iniciats asol·licitud de l’interessat15

1. En els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat,sense perjudici de la resolució que l’Administració ha de dictaren la forma que preveu l’apartat 3 d’aquest article, el venci-ment del termini màxim sense haver-se notificat resolució ex-pressa legitima a l’interessat o interessats que hagin deduït lasol·licitud per entendre-la estimada per silenci administratiu, ex-cepte en els supòsits en els quals una norma amb rang de lleiper raons imperioses d’interès general o una norma de dret co-munitari estableixin el contrari.Així mateix, el silenci té efecte desestimatori en els proce-

diments relatius a l’exercici del dret de petició, a què es refe-reix l’article 29 de la Constitució, aquells l’estimació dels qualstingui com a conseqüència que es transfereixin al sol·licitant oa tercers facultats relatives al domini públic o al servei públic,i també els procediments d’impugnació d’actes i disposicions.No obstant això, quan el recurs d’alçada s’hagi interposat con-

64

15. Redacció establerta per la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modifi-cació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a lesactivitats de serveis i el seu exercici.


tra la desestimació per silenci administratiu d’una sol·licitudpel transcurs del termini, s’entén estimat si, arribat el terminide resolució, l’òrgan administratiu competent no dicta resolu-ció expressa sobre aquest.16

2. L’estimació per silenci administratiu té a tots els efectesla consideració d’acte administratiu finalitzador del procediment.La desestimació per silenci administratiu té els únics efectes depermetre als interessats la interposició del recurs administratiuo contenciós administratiu que sigui procedent.3. L’obligació de dictar resolució expressa a què es refereix

l’apartat primer de l’article 42 se subjecta al règim següent.a) En els casos d’estimació per silenci administratiu, la re-

solució expressa posterior a la producció de l’acte només es potdictar si és confirmatòria.

b) En els casos de desestimació per silenci administratiu, laresolució expressa posterior al venciment del termini l’ha d’adoptarl’Administració sense cap vinculació al sentit del silenci.4. Els actes administratius produïts per silenci administra-

tiu es poden fer valer tant davant l’Administració com davantde qualsevol persona física o jurídica, pública o privada.Aquestsprodueixen efectes des del venciment del termini màxim en elqual s’ha de dictar i notificar la resolució expressa sense queaquesta s’hagi produït, i la seva existència es pot acreditar perqualsevol mitjà de prova admès en dret, inclòs el certificatacreditatiu del silenci produït que es pugui sol·licitar a l’òrgancompetent per resoldre. Sol·licitat el certificat, aquest s’ha d’emetreen el termini màxim de quinze dies.

65

16. La disposició addicional quarta de la Llei 25/2009 («Aplicació delsrequisits previstos per al silenci administratiu desestimatori regulat en normespreexistents») conté la previsió següent: «Als efectes que preveu el primer pa-ràgraf de l’article 43.1 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurí-dic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú,d’acord amb la redacció que en fa aquesta Llei, s’entén que hi ha raons impe-rioses d’interès general en els procediments que, havent estat regulats amb an-terioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei per normes amb rang de llei o dedret comunitari, prevegin efectes desestimatoris a la falta de notificació de laresolució expressa del procediment en el termini previst».


Article 44. Falta de resolució expressa en procedimentsiniciats d’oficiEn els procediments iniciats d’ofici, el venciment del ter-

mini màxim establert sense que s’hagi dictat i notificat la reso-lució expressa no eximeix l’Administració del compliment del’obligació legal de resoldre, i té els efectes següents:1. En el cas de procediments dels quals pot derivar el re-

coneixement o, si s’escau, la constitució de drets o altres situa-cions jurídiques individualitzades, els interessats que hagin com-paregut poden entendre desestimades les seves pretensions persilenci administratiu.2. En els procediments en què l’Administració exerceixi

potestats sancionadores o, en general, d’intervenció, suscepti-bles de produir efectes desfavorables o de gravamen, es produeixla caducitat. En aquests casos, la resolució que declari la cadu-citat ha d’ordenar l’arxivament de les actuacions, amb els efec-tes que preveu l’article 92.En cas que el procediment s’hagi paralitzat per causa im-

putable a l’interessat, s’interromp el còmput del termini per eme-tre i notificar la resolució.

Article 45. Incorporació de mitjans tècnics1. Les administracions públiques han d’impulsar la utilit-

zació i aplicació de les tècniques i mitjans electrònics, informàticsi telemàtics, per a desenvolupar la seva activitat i exercir les se-ves competències, amb les limitacions que estableixen la Cons-titució i les lleis a la utilització d’aquests mitjans.2. Derogat.17

3. Derogat.18

4. Derogat.19

66





5. Els documents emesos, sigui quin sigui el seu suport, permitjans electrònics, informàtics o telemàtics per les administra-cions públiques, o els que aquestes emetin com a còpies d’originalsemmagatzemats per aquests mateixos mitjans, gaudeixen de lavalidesa i eficàcia del document original sempre que en quedigarantida l’autenticitat, integritat i conservació i, si s’escau, larecepció per la persona interessada, i també el compliment deles garanties i els requisits exigits per aquesta o altres lleis.

Article 46. Validesa i eficàcia de documents i còpies1. Cada administració pública ha de determinar per regla-

ment els òrgans que tenen atribuïdes les competències d’expedicióde còpies autèntiques de documents públics o privats.2. Les còpies de qualssevol documents públics gaudeixen

de la mateixa validesa i eficàcia que aquests sempre que hi hagiconstància que són autèntiques.3. Les còpies de documents privats tenen validesa i eficà-

cia, exclusivament en l’àmbit de l’activitat de les administra-cions públiques, sempre que se n’hagi comprovat l’autenticitat.4. Tenen la consideració de document públic administratiu

els documents vàlidament emesos pels òrgans de les adminis-tracions públiques.

Capítol IITermes i terminis

Article 47. Obligatorietat de termes i terminisEls termes i els terminis establerts per aquesta o per altres

lleis obliguen les autoritats i el personal al servei de les admi-nistracions públiques competents per a la tramitació dels as-sumptes, i també les persones interessades.

Article 48. Còmput1. Sempre que la llei o la normativa comunitària europea

no expressin una altra cosa, quan els terminis s’assenyalin per

67


dies, s’entén que aquests són hàbils, i queden exclosos delcòmput els diumenges i els dies declarats festius.Quan els terminis s’assenyalin per dies naturals, s’ha de fer

constar aquesta circumstància en les notificacions corresponents.2. Si el termini es fixa en mesos o anys, aquests es compu-

ten a partir de l’endemà del dia que tingui lloc la notificació ola publicació de l’acte de què es tracti, o des de l’endemà deldia en què es produeixi l’estimació o la desestimació per silen-ci administratiu. Si en el mes de venciment no hi ha cap diaequivalent a aquell en què comença el còmput, s’entén que eltermini expira l’últim dia del mes.3. Quan l’últim dia del termini sigui inhàbil, s’entén pror-

rogat al primer dia hàbil següent.4. Els terminis expressats en dies es compten a partir de en-

demà del dia que tingui lloc la notificació o la publicació de l’actede què es tracti, o des de l’endemà del dia en què es produeixil’estimació o la desestimació per silenci administratiu.5. Quan un dia sigui hàbil en el municipi o la comunitat

autònoma en què resideix l’interessat, i inhàbil en la seu del’òrgan administratiu, o a la inversa, s’ha de considerar inhàbilen tot cas.6. La declaració d’un dia com a hàbil o inhàbil a efectes de

còmput de terminis no determina per si mateixa el funcionamentdels centres de treball de les administracions públiques,l’organització del temps de treball ni l’accés dels ciutadans alsregistres.7. L’Administració General de l’Estat i les administracions

de les comunitats autònomes, amb subjecció al calendari labo-ral oficial, han de fixar en el seu àmbit respectiu, el calendaride dies inhàbils a efectes de còmputs de terminis. El calenda-ri aprovat per les comunitats autònomes comprèn els dies inhà-bils de les entitats que integren l’Administració local que co-rrespon al seu àmbit territorial, a les quals és aplicable.El calendari s’ha de publicar abans del començament de cada

any en el diari oficial que correspongui i en altres mitjans de di-fusió que en garanteixin el coneixement per part dels ciutadans.

68


Article 49. Ampliació1. L’Administració, llevat que hi hagi un precepte en contra,

pot concedir d’ofici o a petició dels interessats una ampliació delsterminis establerts, que no excedeixi de la meitat d’aquests, si lescircumstàncies ho aconsellen, i amb això no es perjudiquen dretsde tercers. L’acord d’ampliació s’ha de notificar als interessats.2. L’ampliació dels terminis pel tempsmàxim permès s’aplica

en tot cas als procediments tramitats per les missions diplomàti-ques i les oficines consulars, així com a aquells procediments quees tramiten a l’interior i exigeixen fer algun tràmit a l’estranger o aaquells en què intervenen interessats residents fora d’Espanya.3. Tant la petició dels interessats com la decisió sobre

l’ampliació s’han de produir, en tot cas, abans del vencimentdel termini de què es tracti. En cap cas pot ser objecte d’ampliacióun termini ja vençut. Els acords sobre l’ampliació de terminiso sobre la denegació no són susceptibles de recursos.

Article 50. Tramitació d’urgència1. Quan ho aconsellin raons d’interès públic es pot acordar,

d’ofici o a petició de la persona interessada, l’aplicació al pro-cediment de la tramitació d’urgència, per la qual es redueixena la meitat els terminis establerts per al procediment ordinari,tret dels relatius a la presentació de sol·licituds i recursos.2. No es pot interposar cap recurs contra l’acord que de-

clari l’aplicació de la tramitació d’urgència al procediment.

Títol VLes disposicions i els actes administratius

Capítol IDisposicions administratives

Article 51. Jerarquia i competència1. Les disposicions administratives no poden vulnerar la

Constitució o les lleis ni regular aquelles matèries que la Cons-

69


titució o els estatuts d’autonomia reconeixen de la competènciade les Corts Generals o de les assemblees legislatives de les co-munitats autònomes.2. Cap disposició administrativa no pot vulnerar els preceptes

d’una altra de rang superior.3. Les disposicions administratives s’han d’ajustar a l’ordre

de jerarquia que estableixin les lleis.

Article 52. Publicitat i inderogabilitat singular1. Perquè produeixin efectes jurídics, les disposicions ad-

ministratives s’han de publicar en el diari oficial corresponent.2. Les resolucions administratives de caràcter particular no

poden vulnerar el que estableix una disposició de caràcter ge-neral, encara que el rang d’aquelles sigui igual o superior ald’aquestes.

Capítol IIRequisits dels actes administratius

Article 53. Producció i contingut1. Els actes administratius que dictin les administracions pú-

bliques, bé d’ofici o bé a instància de la persona interessada,els ha de produir l’òrgan competent, el qual s’ha d’ajustar al pro-cediment establert.2. El contingut dels actes s’ha d’ajustar al que disposa

l’ordenament jurídic i ha de ser determinat i adequat als finsd’aquells.

Article 54. Motivació1. Han de ser motivats,20 amb referència succinta de fets i

fonaments de dret:a) Els actes que limiten drets subjectius o interessos legí-

tims.

70

20. (N. de l’E.) «Són motivats, ...» a l’original.


b) Els que resolen procediments de revisió d’ofici de dis-posicions o actes administratius, recursos administratius,reclamacions prèvies a la via judicial i procediments d’arbitratge.

c) Els que se separen del criteri seguit en actuacions prece-dents o del dictamen d’òrgans consultius.

d) Els acords de suspensió d’actes, sigui quin sigui el mo-tiu de la suspensió, així com l’adopció de mesures provisionalsprevistes en els articles 72 i 136 d’aquesta Llei.

e) Els acords per aplicar la tramitació d’urgència o del’ampliació de terminis.

f) Els que es dicten en l’exercici de potestats discrecionals,així com els que han de ser-ho en virtut d’una disposició legalo reglamentària expressa.2. La motivació dels actes que exhaureixin els procedi-

ments selectius i de concurrència competitiva s’ha de fer deconformitat amb el que disposin les normes que regulin lesconvocatòries, i, en tot cas, han de quedar acreditats en el pro-cediment els fonaments de la resolució que s’adopti.

Article 55. Forma1. Els actes administratius s’han de produir per escrit si no

és que la seva naturalesa exigeixi o permeti una altra formamés adequada d’expressió i constància.2. En els casos en què els òrgans administratius exerceixin la

seva competència verbalment, la constància escrita de l’acte,quan calgui, l’ha d’efectuar i firmar el titular de l’òrgan inferior ofuncionari que la rebi oralment, i s’ha d’expressar en la comuni-cació d’aquest l’autoritat de la qual procedeix. Si es tracta de re-solucions, el titular de la competència ha d’autoritzar una relacióde les que hagi dictat verbalment, amb l’expressió del contingut.3. Quan calgui dictar una sèrie d’actes administratius de la

mateixa naturalesa, com ara nomenaments, concessions o llicèn-cies, es poden refondre en un únic acte, acordat per l’òrgan com-petent, que ha d’especificar les persones o altres circumstànciesque individualitzin els efectes de l’acte per a cada persona in-teressada.

71


Capítol IIIEficàcia dels actes

Article 56. ExecutivitatEls actes de les administracions públiques subjectes al dret

administratiu són executius d’acord amb el que disposa aques-ta Llei.

Article 57. Efectes1. Els actes de les administracions públiques subjectes al dret

administratiu es presumeixen vàlids i produeixen efectes des dela data en què es dicten, llevat que s’hi disposi altrament.2. L’eficàcia queda demorada quan ho exigeixi el contingut

de l’acte o estigui supeditada a la notificació, publicació oaprovació superior d’aquest.3. Excepcionalment, es pot atorgar eficàcia retroactiva als

actes quan es dictin en substitució d’actes anul·lats, i així ma-teix quan produeixin efectes favorables a la persona interessa-da, sempre que els supòsits de fet necessaris existeixin ja en ladata a la qual es retrotregui l’eficàcia de l’acte i aquesta no le-sioni drets o interessos legítims d’altres persones.

Article 58. Notificació1. S’han de notificar als interessats les resolucions i els ac-

tes administratius que afectin els seus drets i interessos, en elstermes que preveu l’article següent.2. Qualsevol notificació s’ha de tramitar dins del termini

de deu dies a partir de la data en què l’acte s’hagi dictat, i ha decontenir el text íntegre de la resolució, amb indicació de si ésdefinitiu o no en la via administrativa, l’expressió dels recursosque siguin procedents, l’òrgan davant el qual s’han de presen-tar i el termini per a interposar-los, sens perjudici que els inte-ressats en puguin exercir, si s’escau, qualsevol altre que estiminprocedent.3. Les notificacions que contiguin el text íntegre de l’acte i

ometin algun dels altres requisits que preveu l’apartat anterior

72


tenen efecte a partir de la data en què l’interessat dugui a ter-me actuacions que impliquin el coneixement del contingut il’abast de la resolució o l’acte objecte de la notificació o reso-lució, o interposi qualsevol recurs que sigui procedent.4. Sens perjudici del que estableix l’apartat anterior, i als

únics efectes d’entendre complerta l’obligació de notificar dinsdel termini màxim de durada dels procediments, n’hi ha prouamb la notificació que contingui almenys el text íntegre de laresolució, així com l’intent de notificació acreditat deguda-ment.

Article 59. Pràctica de la notificació1. Les notificacions s’han de fer per qualsevol mitjà que per-

meti tenir constància de la recepció per l’interessat o el seu re-presentant, així com de la data, la identitat i el contingut de l’actenotificat.L’acreditació de la notificació efectuada s’ha d’incorporar

a l’expedient.2. En els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat,

la notificació s’ha de fer en el lloc que l’interessat hagi asse-nyalat a aquest efecte en la sol·licitud. Quan això no sigui pos-sible, en qualsevol lloc adequat a aquesta finalitat, i per qual-sevol mitjà d’acord amb el que disposa l’apartat 1 d’aquest ar-ticle.Quan la notificació s’efectuï en el domicili de l’interessat,

si aquest no hi és en el moment de lliurar la notificació, se’npot fer càrrec qualsevol persona que es trobi en el domicili ifaci constar la seva identitat. Si ningú no es pot fer càrrec de lanotificació, s’ha de fer constar aquesta circumstància enl’expedient, juntament amb el dia i l’hora en què s’hagi inten-tat la notificació, cosa que s’ha de repetir una sola vegada i enuna hora diferent dins dels tres dies següents.3. Derogat.21

73



4. Quan l’interessat o el seu representant rebutgi la notifi-cació d’una actuació administrativa, s’ha de fer constar enl’expedient, i s’hi han d’especificar les circumstàncies de l’intentde notificació; el tràmit es considera efectuat i se segueix elprocediment.5. Quan els interessats en un procediment siguin descone-

guts, s’ignori el lloc de la notificació o el mitjà a què es refe-reix el punt 1 d’aquest article, o bé quan, intentada la notifica-ció, no s’hagi pogut efectuar, la notificació s’ha de fer per mitjàd’anuncis al tauler d’edictes de l’ajuntament en el seu últim do-micili, en el Butlletí Oficial de l’Estat, de la comunitat autòno-ma o de la província, segons quina sigui l’Administració de laqual procedeixi l’acte que s’ha de notificar, i l’àmbit territorialde l’òrgan que l’hagi dictat.En el cas que l’últim domicili conegut radiqui en un país

estranger, la notificació s’ha d’efectuar mitjançant la publicacióal tauler d’anuncis del consolat o la secció consular de l’ambaixadacorresponent.Les administracions públiques poden establir altres formes

de notificació complementàries a través dels mitjans de difusiórestants, que no exclouen l’obligació de notificar conforme alsdos paràgrafs anteriors.6. La publicació, en els termes de l’article següent, subs-

titueix la notificació i té els mateixos efectes en els casos se-güents:

a) Quan l’acte tingui per destinatari una pluralitat indeter-minada de persones o quan l’Administració consideri que lanotificació efectuada a un sol interessat és insuficient per ga-rantir la notificació a tots; en aquest últim cas, és addicional ala notificació efectuada.

b) Quan es tracti d’actes integrants d’un procediment se-lectiu o de concurrència competitiva de qualsevol tipus. En aquestcas, la convocatòria del procediment ha d’indicar el tauler d’anunciso els mitjans de comunicació on s’efectuïn les publicacionssuccessives, i no tenen validesa les que es duguin a terme enllocs diferents.

74


Article 60. Publicació1. Els actes administratius han de ser objecte de publicació

quan ho estableixin les normes reguladores de cada procedi-ment o quan ho aconsellin raons d’interès públic apreciades perl’òrgan competent.2. La publicació d’un acte ha de contenir els mateixos ele-

ments que el punt 2 de l’article 58 exigeix pel que fa a les no-tificacions. També és aplicable a la publicació el que estableixel punt 3 del mateix article.En els supòsits de publicacions d’actes que continguin ele-

ments comuns, es poden publicar d’una manera conjunta elsaspectes coincidents, especificant solament els aspectes indivi-duals de cada acte.

Article 61. Indicació de notificacions i publicacionsSi l’òrgan competent aprecia que la notificació per mitjà

d’anuncis o la publicació d’un acte lesiona drets o interessoslegítims, s’ha de limitar a publicar en el diari oficial que cor-respongui una indicació sumària del contingut de l’acte i dellloc on les persones interessades poden comparèixer, en eltermini que s’estableixi, per a conèixer el contingut íntegre del’acte esmentat i perquè quedi constància d’aquest coneixe-ment.

Capítol IVNul·litat i anul·labilitat

Article 62. Nul·litat de ple dret1. Els actes de les administracions públiques són nuls de

ple dret en els casos següents:a) Els que lesionin els drets i les llibertats susceptibles

d’empara constitucional.b) Els que dicti un òrgan manifestament incompetent per raó

de la matèria o del territori.c) Els que tinguin un contingut impossible.

75


d ) Els que siguin constitutius d’infracció penal o es dictincom a conseqüència d’aquesta.

e) Els que es dictin prescindint totalment i absolutamentdel procediment establert legalment o de les normes que conte-nen les regles essencials per a la formació de la voluntat delsòrgans col·legiats.

f ) Els actes expressos o presumptes contraris a l’ordenamentjurídic per part dels quals s’adquireixen facultats o drets quanno es tinguin els requisits essencials per a la seva adquisició.

g ) Qualsevol altre que estableixi expressament una dispo-sició de rang legal.2. També són nul·les de ple dret les disposicions administra-

tives que vulnerin la Constitució, les lleis o altres disposicions ad-ministratives de rang superior, les que regulin matèries reserva-des a la llei, i les que estableixin la retroactivitat de disposicionssancionadores no favorables o restrictives de drets individuals.

Article 63. Anul·labilitat1. Són anul·lables els actes de l’Administració que incorren

en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, fins i tot la des-viació de poder.2. No obstant això, el defecte de forma només determina

l’anul·labilitat quan l’acte no té els requisits formals indispen-sables per a aconseguir el seu fi o dóna lloc a la indefensió deles persones interessades.3. La realització d’actuacions administratives fora del ter-

mini establert només implica l’anul·labilitat de l’acte quan aixího imposa la naturalesa del terme o termini.

Article 64. Transmissibilitat1. La nul·litat o anul·labilitat d’un acte no implica la dels

successius en el procediment que siguin independents del primer.2. La nul·litat o anul·labilitat en una part de l’acte adminis-

tratiu no implica la de les parts independents d’aquella, llevatque la part viciada sigui tan important que sense ella l’acte ad-ministratiu no hauria estat dictat.

76


Article 65. Conversió d’actes viciatsEls actes nuls o anul·lables que, tanmateix, continguin els

elements constitutius d’un altre de diferent produeixen els efec-tes d’aquest.

Article 66. Conservació d’actes i tràmitsL’òrgan que declara la nul·litat o anul·la les actuacions ha

de disposar sempre la conservació d’aquells actes i tràmits elcontingut dels quals s’hauria mantingut igual si no s’haguéscomès la infracció.

Article 67. Validació1. L’Administració pot validar els actes anul·lables esme-

nant-ne els vicis que presentin.2. L’acte de validació produeix efecte des de la seva data,

llevat del que es disposa anteriorment per a la retroactivitat delsactes administratius.3. Si el vici consisteix en incompetència no determinant de

nul·litat, pot fer la validació l’òrgan competent sempre que si-gui superior jeràrquic del que va dictar l’acte viciat.4. Si el vici consisteix en la falta d’alguna autorització,

l’acte pot ser validat amb l’atorgament d’aquesta per l’òrgancompetent.

Títol VIDisposicions generals sobre els procedimentsadministratius

Capítol IIniciació del procediment

Article 68. Classes d’iniciacióEls procediments es poden iniciar d’ofici o a sol·licitud d’una

persona interessada.

77


Article 69. Iniciació d’ofici1. Els procediments s’han d’iniciar d’ofici per acord de

l’òrgan competent, bé per pròpia iniciativa o com a conseqüèn-cia d’una ordre superior, a petició raonada d’altres òrgans o perdenúncia.2. Abans de l’acord d’iniciació, l’òrgan competent pot obrir

un període d’informació prèvia amb la finalitat de conèixer lescircumstàncies del cas concret i la conveniència o no d’iniciarel procediment.

Article 70. Sol·licituds d’iniciació1. Les sol·licituds que es formulin han de contenir:a) Nom i cognoms de la persona interessada i, si s’escau,

de la persona que la representi, i també la identificació delmitjà preferent o del lloc que s’assenyali per a les notificacions.

b) Fets, raons i petició en què es concreti, amb tota clare-dat, la sol·licitud.

c) Lloc i data.d ) Signatura de la persona sol·licitant o acreditació de

l’autenticitat de la seva voluntat expressada per qualsevol mitjà.e) Òrgan, centre o unitat administrativa a la qual s’adreça.2. Quan les pretensions corresponents a una pluralitat de per-

sones tinguin un contingut i un fonament idèntics o substan-cialment similars, poden ser formulades en una única sol·licitud,llevat que les normes reguladores dels procediments específicsho disposin altrament.3. De les sol·licituds, les comunicacions i els escrits que pre-

sentin a les oficines de l’Administració, les persones interessa-des en poden exigir el rebut corresponent que n’acrediti la datade presentació. S’ha d’admetre com a rebut una còpia on figu-ri la data de presentació anotada per l’oficina.4. Les administracions públiques han d’establir models i sis-

temes normalitzats de sol·licituds quan es tracti de procedi-ments que impliquin la resolució nombrosa d’una sèrie de pro-cediments. Els esmentats models han d’estar a la disposiciódels ciutadans en les dependències administratives.

78


Les persones sol·licitants hi poden adjuntar els elementsque estimin convenients per a precisar o completar les dadesdel model, els quals han de ser admesos i tinguts en compte perl’òrgan a què s’adrecin.

Article 71. Esmena i millora de la sol·licitud1. Si la sol·licitud d’iniciació no reuneix els requisits que

assenyala l’article anterior i els exigits, si s’escau, per la legis-lació específica aplicable, s’ha de requerir l’interessat perquè,en el termini de deu dies, esmeni la falta o aporti els documentspreceptius, amb indicació que, si no ho fa, es considera quedesisteix de la seva petició, amb la resolució prèvia que s’ha dedictar en els termes preveu l’article 42.2. Sempre que no es tracti de procediments selectius o de

concurrència competitiva, aquest termini es pot ampliar pru-dencialment, fins a cinc dies, a petició de l’interessat o a ini-ciativa de l’òrgan, quan l’aportació dels documents requerits pre-senti dificultats especials.3. En els procediments iniciats a sol·licitud dels interes-

sats, l’òrgan competent pot demanar al sol·licitant la modifi-cació o la millora voluntàries dels termes de la sol·licitud. Sen’ha d’estendre una acta succinta, que s’ha d’incorporar al pro-cediment.

Article 71 bis. Declaració responsable i comunicació prèvia22

1. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per declaració res-ponsable el document subscrit per un interessat en el qual ma-nifesta, sota la seva responsabilitat, que compleix els requisitsque estableix la normativa vigent per accedir al reconeixementd’un dret o facultat o per al seu exercici, que disposa de la do-cumentació que ho acredita i que es compromet a mantenir-ne

79

22. Article afegit per la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació dediverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitatsde serveis i el seu exercici.


el compliment durant el període de temps inherent al reconei-xement o exercici.Els requisits als quals es refereix el paràgraf anterior han

d’estar recollits de manera expressa, clara i precisa a la corres-ponent declaració responsable.2. Als efectes d’aquesta Llei, s’entén per comunicació prèvia

el document mitjançant el qual els interessats posen en coneixe-ment de l’Administració pública competent les seves dades iden-tificatives i altres requisits exigibles per a l’exercici d’un dret ol’inici d’una activitat, d’acord amb el que estableix l’article 70.1.3. Les declaracions responsables i les comunicacions prè-

vies produeixen els efectes que determina en cada cas la legis-lació corresponent i permeten, amb caràcter general, el reco-neixement o exercici d’un dret o bé l’inici d’una activitat, desdel dia de la presentació, sense perjudici de les facultats decomprovació, control i inspecció que tinguin atribuïdes les ad-ministracions públiques.No obstant el que disposa el paràgraf anterior, la comuni-

cació es pot presentar dins un termini posterior a l’inici del’activitat quan la legislació corresponent ho prevegi expressa-ment.4. La inexactitud, falsedat o omissió, de caràcter essencial,

en qualsevol dada, manifestació o document que s’adjunti os’incorpori a una declaració responsable o a una comunicacióprèvia, o la no-presentació davant l’Administració competentde la declaració responsable o comunicació prèvia, determinala impossibilitat de continuar l’exercici del dret o activitat afec-tada des del moment en què es tingui constància dels fets, sen-se perjudici de les responsabilitats penals, civils o administrati-ves que pertoquin.Així mateix, la resolució de l’Administració pública que

declari aquestes circumstàncies pot determinar l’obligació del’interessat de restituir la situació jurídica al moment previ alreconeixement o a l’exercici del dret o a l’inici de l’activitatcorresponent, i també la impossibilitat d’instar un nou procedi-ment amb el mateix objecte durant un període de temps deter-

80


minat, tot això de conformitat amb els termes establerts en lesnormes sectorials d’aplicació.5. Les administracions públiques han de tenir permanent-

ment publicats i actualitzats models de declaració responsablei de comunicació prèvia, els quals s’han de facilitar de formaclara i inequívoca i que, en tot cas, s’han de poder presentar adistància i per via electrònica.

Article 72. Mesures provisionals1. Iniciat el procediment, l’òrgan administratiu competent

per resoldre’l pot adoptar, d’ofici o a instància de part, les me-sures provisionals que consideri oportunes per assegurar l’eficàciade la resolució que es pugui dictar, si hi ha elements de judicisuficients.2.Abans d’iniciar el procediment administratiu, l’òrgan com-

petent, d’ofici o a instància de part, en els casos d’urgència iper a la protecció provisional dels interessos implicats, pot adop-tar les mesures corresponents en els supòsits previstos expres-sament per una norma amb rang de llei. Les mesures provisio-nals s’han de confirmar, modificar o aixecar en l’acord d’iniciaciódel procediment, que s’ha d’efectuar dins del quinze dies se-güents a l’adopció i que pot ser objecte del recurs que siguiprocedent.En tot cas, aquestes mesures queden sense efecte si no

s’inicia el procediment en el termini esmentat o quan l’acordd’iniciació no conté un pronunciament exprés sobre les mesures.3. No es poden adoptar mesures provisionals que puguin

causar un perjudici de reparació difícil o impossible als inte-ressats o que impliquin la violació de drets emparats per leslleis.4. Les mesures provisionals es poden aixecar o modificar

durant la tramitació del procediment, d’ofici o a instància depart, en virtut de circumstàncies sobrevingudes o que no s’haginpogut tenir en compte en el moment d’adoptar-les.En tot cas, s’extingeixen amb l’eficàcia de la resolució ad-

ministrativa que posi al procediment corresponent.

81


Article 73. AcumulacióL’òrgan administratiu que iniciï o tramiti un procediment,

sigui quina sigui la forma de la iniciació, pot disposar-nel’acumulació amb altres procediments amb els quals tingui unaidentitat substancial o una connexió íntima.Contra l’acord d’acumulació no és procedent cap recurs.

Capítol IIOrdenació del procediment

Article 74. Impuls1. El procediment, sotmès al criteri de celeritat, s’ha d’impulsar

d’ofici en tots els tràmits.2. En despatxar els expedients, cal conservar rigorosament

l’ordre d’incoació en assumptes de naturalesa homogènia, tretque el titular de la unitat administrativa doni una ordre motiva-da en sentit contrari, de la qual quedi constància.L’incompliment del que diposa el paràgraf anterior dóna lloc

a l’exigència de responsabilitat disciplinària de la persona in-fractora o, si escau, pot ser causa de remoció del lloc de treball.

Article 75. Celeritat1. S’han d’acordar en un sol acte tots els tràmits que, per

la seva naturalesa, admetin una impulsió simultània i no en si-gui obligatori el compliment successiu.2. En sol·licitar els tràmits que hagin de complir altres òrgans,

cal consignar en la comunicació cursada el termini legal establert.

Article 76. Compliment de tràmits1. Els tràmits que hagin de ser formalitzats per les perso-

nes interessades s’han de realitzar en el termini de deu dies apartir de la notificació de l’acte corresponent, tret que en lanorma corresponent es fixi un termini diferent.2. Quan en qualsevol moment es consideri que algun dels

actes de les persones interessades no té els requisits necessa-

82


ris, l’Administració ho ha de posar en coneixement del seuautor i li ha de concedir un termini de deu dies per a forma-litzar-lo.3. Les persones interessades que no compleixin el que dis-

posen els apartats anteriors poden perdre el dret al tràmit cor-responent; no obstant això, s’ha d’admetre l’actuació de lapersona interessada i ha de produir els seus efectes legals, si esrealitza abans o dins del dia en què es notifiqui la resolució enla qual es consideri transcorregut el termini.

Article 77. Qüestions incidentalsLes qüestions incidentals que se suscitin en el procediment,

fins i tot les que es refereixin a la nul·litat d’actuacions, no ensuspenen la tramitació, llevat de la recusació.

Capítol IIIInstrucció del procediment


Article 78. Actes d’instrucció1. Els actes d’instrucció necessaris per a la determinació, el

coneixement i la comprovació de les dades en virtut de lesquals s’hagi de pronunciar la resolució, els ha de dur a termed’ofici l’òrgan que tramiti el procediment, sens perjudici del dretde les persones interessades a proposar aquelles actuacions querequereixin la seva intervenció o constitueixin tràmits establertslegalment o reglamentàriament.2. Els resultats dels sondejos i les enquestes d’opinió que

s’incorporin a la instrucció d’un procediment han de tenir lesgaranties establertes legalment per a aquestes tècniques d’infor-mació i també la identificació tècnica del procediment seguit pera l’obtenció d’aquests resultats.

83


Article 79. Al·legacions1. Les persones interessades poden adduir, en qualsevol

moment del procediment anterior al tràmit d’audiència, al·legacionsi aportar documents o altres elements de judici.Les unes i els altres han de ser tinguts en compte per l’òrgan

competent en redactar la proposta de resolució corresponent.2. En tot moment les persones interessades poden al·legar

els defectes de tramitació i, especialment, els que comportinparalització, infracció dels terminis assenyalats preceptivamento l’omissió dels tràmits que poden ser esmenats abans de la re-solució definitiva de l’assumpte. Aquestes al·legacions podendonar lloc, si hi ha raons per a fer-ho, a l’exigència de la res-ponsabilitat disciplinària corresponent.

Secció 2ªProva

Article 80. Mitjans i període de prova1. Els fets rellevants per a la decisió d’un procediment es

poden acreditar per qualsevol mitjà de prova admissible en dret.2. Quan l’Administració no consideri certs els fets al·legats

per les persones interessades o la naturalesa del procedimentho exigeixi, l’instructor ha de disposar l’obertura d’un períodede prova per un termini no superior a trenta dies ni inferior adeu, a fi que se’n puguin realitzar les que jutgi convenients.3. L’instructor del procediment només pot rebutjar les proves

proposades per les persones interessades si són manifestament im-procedents o innecessàries, per mitjà d’una resolució motivada.

Article 81. Realització de la prova1. L’Administració ha de comunicar a les persones interes-

sades, amb l’antelació suficient, l’inici de les actuacions necessàriesper a la realització de les proves que hagin estat admeses.2. En la notificació cal consignar el lloc, la data i l’hora en

què s’ha de dur a terme la prova, amb l’advertiment, si s’escau,que la persona interessada pot nomenar tècnics que l’assisteixin.

84


3. En els casos en què, a petició de la persona interessada,calgui efectuar proves la realització de les quals comporti despe-ses que no hagi de suportar l’Administració, aquesta en pot exi-gir l’avançament, a reserva de la liquidació definitiva un cop rea-litzada la prova. La liquidació de les despeses s’ha de dur a termeadjuntant els comprovants que n’acreditin la realitat i quantia.

Secció 3ªInformes

Article 82. Petició1. Per a la resolució del procediment, s’han de sol·licitar

els informes que siguin preceptius per disposicions legals i elsque es jutgin necessaris per a resoldre, i s’ha d’esmentar el pre-cepte que els exigeix o fonamentar, si s’escau, la conveniènciade reclamar-los.2. En la petició d’un informe s’ha de concretar l’aspecte o

aspectes sobre els quals se sol·licita.

Article 83. Evacuació1. Llevat que hi hagi una disposició expressa en sentit con-

trari, els informes són facultatius i no vinculants.2. Els informes han de ser evacuats en el termini de deu dies,

llevat que una disposició o el compliment de la resta dels ter-minis del procediment permeti o exigeixi un altre termini mésllarg o més curt.3. Si l’informe no s’emet en el termini assenyalat, i sens per-

judici de la responsabilitat en què pugui incórrer el responsablede la demora, es poden prosseguir les actuacions sigui quin si-gui el caràcter de l’informe sol·licitat, excepte en els supòsitsd’informes preceptius que siguin determinants per a la resolu-ció del procediment, cas en el qual es pot interrompre el termi-ni dels tràmits successius.4. Si l’informe ha de ser emès per una administració públi-

cadiferent de la que tramita el procediment per tal d’expressar

85


el punt de vista corresponent a les seves competències respec-tives, i transcorre el termini sense evacuar-lo, es poden prosse-guir les actuacions.L’informe emès fora de termini pot no ser tingut en comp-

te en adoptar la resolució corresponent.

Secció 4ªParticipació de les persones interessades

Article 84. Tràmit d’audiència1. Instruïts els procediments, i immediatament abans de re-

dactar la proposta de resolució, s’han de donar a conèixer a lespersones interessades o, si s’escau, als seus representants, excep-te el que afecti les informacions i dades a què es refereix l’arti-cle 37.5.2. Les persones interessades, en un termini no inferior a

deu dies ni superior a quinze, poden al·legar i presentar els do-cuments i justificacions que estimin pertinents.3. Si abans del venciment del termini les persones interessades

manifesten la seva intenció de no efectuar al·legacions ni aportarnous documents o justificacions, cal donar per realitzat el tràmit.4. Es pot prescindir del tràmit d’audiència quan no figurin en

el procediment ni es tinguin en compte en la resolució altres fets,al·legacions i proves que els adduïts per la persona interessada.

Article 85. Actuació de les persones interessades1. Els actes d’instrucció que requereixin la intervenció de

les persones interessades s’han de realitzar de la manera que elsresulti més còmoda i sigui compatible, en la mesura que siguipossible, amb les seves obligacions laborals o professionals.2. Les persones interessades poden actuar, en qualsevol

cas, assistides d’un assessor si ho consideren convenient en de-fensa dels seus interessos.3. En qualsevol cas, l’òrgan instructor ha d’adoptar lesmesures

necessàries per a obtenir el ple respecte dels principis de contradic-ció i d’igualtat de les persones interessades en el procediment.

86


Article 86. Informació pública1. L’òrgan al qual correspongui la resolució del procediment,

quan la naturalesa d’aquest ho requereixi, pot establir un pe-ríode d’informació pública.2. A tal efecte, s’ha d’anunciar en el Butlletí Oficial de

l’Estat, en el de la comunitat autònoma o en el de la provín-cia respectius, a fi que qualsevol persona física o jurídica pu-gui examinar el procediment, o la part d’aquest que s’estableixi.L’anunci ha d’assenyalar el lloc d’exhibició i ha de deter-

minar el termini per a formular al·legacions, que mai no pot serinferior a vint dies.3. La incompareixença en aquest tràmit no impedeix a les

persones interessades poder interposar els recursos que siguinprocedents contra la resolució definitiva del procediment.La compareixença en el tràmit d’informació pública no ator-

ga, per ella mateixa, la condició de persona interessada. Noobstant això, qui presenti al·legacions o observacions en aquesttràmit té dret a obtenir de l’Administració una resposta raona-da, que pot ser comuna per a totes aquelles al·legacions que plan-tegin qüestions substancialment iguals.4. D’acord amb el que disposen les lleis, les administra-

cions públiques poden establir altres formes, mitjans o vies departicipació dels ciutadans, directament o per mitjà de les or-ganitzacions i associacions reconegudes per la llei en el proce-diment d’elaboració de les disposicions i actes administratius.

Capítol IVFinalització del procediment


Article 87. Terminació1. Posen fi al procediment la resolució, el desistiment, la

renúncia al dret en què es fonamenta la sol·licitud, quan aques-

87


ta renúncia no estigui prohibida per l’ordenament jurídic, i ladeclaració de caducitat.2. També produeix la terminació del procediment la im-

possibilitat material de continuar-lo per causes sobrevingudes.La resolució que es dicti ha de ser motivada en tots els casos.

Article 88. Terminació convencional1. Les administracions públiques poden subscriure acords,

pactes, convenis o contractes amb persones tant de dret públiccom privat, sempre que no siguin contraris a l’ordenament ju-rídic ni tractin sobre matèries no susceptibles de transacció itinguin per objecte satisfer l’interès públic que tenen encoma-nat, amb l’abast, efectes i règim jurídic específic que per a cadacas prevegi la disposició que els reguli; aquests actes poden te-nir la consideració de finalitzadors dels procediments adminis-tratius, o bé es poden inserir en aquests prèviament, d’una ma-nera vinculant o no, a la resolució que els posi fi.2. Els instruments esmentats han d’establir, com a contin-

gut mínim, la identificació de les parts que hi intervenen, l’àmbitpersonal, funcional i territorial, i el termini de vigència, is’han de publicar o no segons la seva naturalesa i les personesa les quals van adreçats.3. Requereixen, en qualsevol cas, l’aprovació expressa del

Consell de Ministres els acords que tractin sobre matèries de lacompetència directa d’aquest òrgan.4. Els acords que se subscriguin no alteren les competèn-

cies atribuïdes als òrgans administratius ni les responsabilitatsque corresponguin a les autoritats i els funcionaris relatives alfuncionament dels serveis públics.

Secció 2ªResolució

Article 89. Contingut1. La resolució que posi fi al procediment ha de decidir to-

tes les qüestions plantejades per les persones interessades i lesaltres que en deriven.

88


Quan es tracti de qüestions connexes que no hagin plantejatles persones interessades, l’òrgan competent pot pronunciar-s’hi,sempre que abans els ho doni a conèixer durant un termini no su-perior a quinze dies, perquè formulin les al·legacions que estiminpertinents i puguin aportar, si s’escau, els mitjans de prova.2. En els procediments tramitats a sol·licitud de la persona

interessada, la resolució ha de ser congruent amb les peticions queaquesta hagi formulat, sense que en cap cas pugui agreujar laseva situació inicial i sens perjudici de la potestat de l’Administraciód’incoar d’ofici un nou procediment, si és procedent.3. Les resolucions han de contenir la decisió, que ha de ser

motivada en els casos a què es refereix l’article 54. Han d’expressar,a més, els recursos que contra aquesta siguin procedents, l’òrganadministratiu o judicial davant el qual s’han de presentar i el ter-mini per a interposar-los, sens perjudici que les persones inte-ressades en puguin exercir qualsevol altre que estimin oportú.4. En cap cas l’Administració no es pot abstenir de resol-

dre amb el pretext de silenci, obscuritat o insuficiència delspreceptes legals aplicables al cas, encara que pot decidir no ad-metre les sol·licituds de reconeixement de drets no previstos enl’ordenament jurídic o manifestament mancats de fonament, sensperjudici del dret de petició establert per l’article 29 de laConstitució.5. L’acceptació d’informes o dictàmens serveix de motiva-

ció de la resolució quan s’incorporin al text d’aquesta.

Secció 3ªDesistiment i renúncia

Article 90. Exercici1. Tota persona interessada pot desistir de la seva sol·licitud

o, quan això no estigui prohibit per l’ordenament jurídic, potrenunciar als seus drets.2. Si l’escrit d’iniciació, el formulen dues persones interes-

sades o més, el desistiment o la renúncia només afecta els quel’hagin formulat.

89


Article 91. Mitjans i efectes1. Tant el desistiment com la renúncia es poden realitzar

per qualsevol mitjà que en permeti la constància.2. L’Administració ha d’acceptar completament el desisti-

ment o la renúncia, i ha de declarar conclús el procediment tretque, havent-hi comparegut terceres persones interessades, aques-tes n’instin la continuació en el termini de deu dies des quese’ls va notificar el desistiment.3. Si la qüestió suscitada per la incoació del procediment

impliqués l’interès general o fos convenient de substanciar-laper a la seva definició i aclariment, l’Administració pot limitarels efectes del desistiment o la renúncia a la persona interessa-da i ha de seguir el procediment.

Secció 4ªCaducitat

Article 92. Requisits i efectes1. En els procediments iniciats a sol·licitud de la persona

interessada, quan el procediment es paralitzi per causa que si-gui imputable a aquesta, l’Administració li ha d’advertir que,transcorreguts tres mesos, se’n produirà la caducitat. Consumitaquest termini sense que el particular requerit realitzi les acti-vitats necessàries per a reprendre la tramitació, l’Administracióha d’acordar l’arxivament de les actuacions i ha de notificar-hoa la persona interessada. Contra la resolució que en declari lacaducitat, són procedents els recursos pertinents.2. No es pot acordar la caducitat per la simple inactivitat de

la persona interessada en la formalització de tràmits, sempre queno siguin indispensables per a dictar la resolució. Aquesta inacti-vitat no té cap més efecte que la pèrdua del seu dret al dit tràmit.3. La caducitat no produeix per si sola la prescripció de les

accions del particular o de l’Administració, però els procedi-ments caducats no interrompen el termini de prescripció.4. La caducitat pot no ser aplicable en el supòsit que la qües-

90


tió suscitada afecti l’interès general, o convingui substanciar-laper a la seva definició i aclariment.

Capítol VExecució

Article 93. Títol1. Les administracions públiques no han d’iniciar cap ac-

tuació material d’execució de resolucions que limiti drets delsparticulars sense que prèviament s’hagi adoptat la resolucióque li serveixi de fonament jurídic.2. L’òrgan que ordeni un acte d’execució material de reso-

lucions està obligat a notificar al particular interessat la resolu-ció que autoritzi l’actuació administrativa.

Article 94. ExecutorietatEls actes de les administracions públiques subjectes al dret

administratiu són immediatament executius, llevat del que es-tableixen els articles 111 i 138, i en aquells casos en què unadisposició estableixi el contrari o calgui aprovació o autoritza-ció superiors.

Article 95. Execució forçosaLes administracions públiques, per mitjà dels seus òrgans

competents en cada cas, poden procedir, amb l’advertència prè-via, a l’execució forçosa dels actes administratius, llevat dels supò-sits en què se suspengui l’execució d’acord amb la llei, o quanla Constitució o la llei exigeixin la intervenció dels tribunals.

Article 96. Mitjans d’execució forçosa1. L’execució forçosa, l’han d’efectuar les administracions

públiques, respectant sempre el principi de proporcionalitat, pelsmitjans següents:

a) Constrenyiment sobre el patrimoni.b) Execució subsidiària.

91


c) Multa coercitiva.d ) Compulsió sobre les persones.2. Si són diversos els mitjans d’execució admissibles, s’ha

d’elegir el menys restrictiu de la llibertat individual.3. Si cal entrar en el domicili de la persona afectada, les

administracions públiques n’han d’obtenir el consentiment o,si hi manca, l’autorització judicial pertinent.

Article 97. Constrenyiment sobre el patrimoni1. Si en virtut d’un acte administratiu s’ha de satisfer una

quantitat líquida, s’ha de seguir el procediment establert per lesnormes reguladores del procediment recaptatori en la via exe-cutiva.2. En qualsevol cas, no es pot imposar a les persones ad-

ministrades una obligació pecuniària que no estigui establertad’acord amb una norma de rang legal.

Article 98. Execució subsidiària1. És procedent l’execució subsidiària quan es tracta d’actes

que, pel fet de no ser personalíssims, poden ser realitzats peralgú diferent de la persona obligada.2. En aquest cas, les administracions públiques han de rea-

litzar l’acte, elles mateixes o per mitjà de les persones que de-terminin, a costa de la persona obligada.3. L’import de les despeses, danys i perjudicis s’ha d’exigir

conformement al que disposa l’article anterior.4. Aquest import pot liquidar-se provisionalment i realit-

zar-se abans de l’execució, amb vista a la liquidació defini-tiva.

Article 99. Multa coercitiva1. Quan ho autoritzin les lleis, i en la forma i en la quantia

que aquestes determinin, les administracions públiques, per aexecutar determinats actes, poden imposar multes coercitives,reiterades per lapses de temps que siguin suficients per a com-plir el que ha estat ordenat, en els supòsits següents:

92


a) Actes personalíssims en què no és procedent la compul-sió directa sobre la persona obligada.

b) Actes en què, tot i ser procedent la compulsió, l’Adminis-tració no l’estima convenient.

c) Actes l’execució dels quals la persona obligada pot en-carregar a una altra persona.2. La multa coercitiva és independent de les sancions que

es puguin imposar amb aquest caràcter i hi és compatible.

Article 100. Compulsió sobre les persones1. Els actes administratius que imposin una obligació per-

sonalíssima de no fer o suportar poden ser executats per com-pulsió directa sobre les persones en els casos en què la llei ex-pressament ho autoritzi, i sempre dins el respecte que es deu ala seva dignitat i als drets reconeguts en la Constitució.2. Si, tot i tractar-se d’obligacions personalíssimes de fer,

no es realitzava la prestació, la persona obligada ha de resca-balar dels danys i perjudicis, per a la liquidació i el cobramentdels quals s’ha de procedir per la via administrativa.

Article 101. Prohibició d’interdictesNo s’han d’admetre a tràmit interdictes contra les actuacions

dels òrgans administratius realitzades en matèria de la seva com-petència i d’acord amb el procediment establert legalment.

Títol VIIRevisió dels actes en via administrativa

Capítol IRevisió d’ofici

Article 102. Revisió de disposicions i actes nuls1. Les administracions públiques, en qualsevol moment,

per iniciativa pròpia o a sol·licitud d’un interessat, i amb el dic-

93


tamen favorable previ del Consell d’Estat o òrgan consultiu equi-valent de la comunitat autònoma, si n’hi ha, han de declarard’ofici la nul·litat dels actes administratius que hagin posat fi ala via administrativa o que no hagin estat recorreguts en el ter-mini corresponent, en els supòsits que preveu l’article 62.1.2. Així mateix, en qualsevol moment, les administracions

públiques d’ofici, i amb el dictamen favorable previ del Con-sell d’Estat o òrgan consultiu equivalent de la comunitat autò-noma, si n’hi ha, poden declarar la nul·litat de les disposicionsadministratives en els supòsits que preveu l’article 62.2.3. L’òrgan competent per a la revisió d’ofici pot acordar

motivadament la inadmissió a tràmit de les sol·licituds formu-lades pels interessats, sense necessitat de demanar el dictamendel Consell d’Estat o l’òrgan consultiu de la comunitat autòno-ma, quan aquestes no es basin en alguna de les causes de nul·litatde l’article 62 o no tinguin fonament manifestament, així comen el supòsit que s’hagin desestimat quant al fons altres sol·licitudssubstancialment iguals.4. Les administracions públiques, en declarar la nul·litat d’una

disposició o un acte, poden establir, en la mateixa resolució, lesindemnitzacions que sigui procedent reconèixer als interessats, sies donen les circumstàncies que preveuen els articles 139.2 i 141.1d’aquesta Llei; sens perjudici que, tractant-se d’una disposició,subsisteixin els actes ferms dictats en aplicació d’aquesta.5. Quan el procediment s’hagi iniciat d’ofici, el transcurs

del termini de tres mesos des de l’inici sense dictar-se resolu-ció produeix la seva caducitat. Si el procediment s’ha iniciat asol·licitud d’un interessat, es pot entendre desestimada per si-lenci administratiu.

Article 103. Declaració de lesivitat d’actes anul·lables1. Les administracions públiques poden declarar lesius per

a l’interès públic els actes favorables per als interessats que si-guin anul·lables d’acord amb el que disposa l’article 63 d’aquestaLlei, a fi de procedir a la seva ulterior impugnació davantl’ordre jurisdiccional contenciós administratiu.

94


2. La declaració de lesivitat no es pot adoptar una vegadatranscorreguts quatre anys des que s’hagi dictat l’acte admi-nistratiu i exigeix l’audiència prèvia de tots els que constincom a interessats, en els termes que estableix l’article 84d’aquesta Llei.3. Transcorregut el termini de sis mesos23 des de la inicia-

ció del procediment sense que s’hagi declarat la lesivitat, esprodueix la seva caducitat.4. Si l’acte prové de l’Administració General de l’Estat o

de les comunitats autònomes, la declaració de lesivitat, l’adoptal’òrgan de cada administració competent en la matèria.5. Si l’acte prové de les entitats que integren l’Administració

local, la declaració de lesivitat, l’adopta el Ple de la corporacióo, si no ho fa, l’òrgan col·legiat superior de l’entitat.

Article 104. SuspensióIniciat el procediment de revisió d’ofici, l’òrgan competent

per a resoldre pot suspendre l’execució de l’acte, quan aquestapugui causar perjudicis de reparació impossible o difícil.

Article 105. Revocació d’actes i rectificació d’errors1. Les administracions públiques poden revocar en qualse-

vol moment els seus actes de gravamen o desfavorables, sem-pre que aquesta revocació no constitueixi dispensa o exempcióno permesa per les lleis, o sigui contrària al principi d’igualtat,a l’interès públic o a l’ordenament jurídic.2. Així mateix, les administracions públiques poden rectificar

en qualsevol moment, d’ofici o a instància dels interessats, elserrors materials, de fet o aritmètics existents en els seus actes.

Article 106. Límits de la revisióLes facultats de revisió no poden ser exercides quan, per

prescripció d’accions, pel temps transcorregut o per altres cir-

95

23. Termini modificat de tres a sis mesos per la Llei 62/2003, de 30 dedesembre.


cumstàncies, l’exercici d’aquestes sigui contrari a l’equitat, a labona fe, al dret dels particulars o a les lleis.

Capítol IIRecursos administratius

Secció 1ªPrincipis generals

Article 107. Objecte i classes1. Contra les resolucions i els actes de tràmit, si aquests úl-

tims decideixen directament o indirectament el fons de l’as-sumpte, determinen la impossibilitat de continuar el procedi-ment, i produeixen indefensió o perjudici irreparable a drets iinteressos legítims, els interessats poden interposar els recursosd’alçada i potestatiu de reposició, que es poden fonamentar enqualsevol dels motius de nul·litat o anul·litat que preveuen elsarticles 62 i 63 d’aquesta Llei.L’oposició als altres actes de tràmit, la poden al·legar els

interessats per a la seva consideració en la resolució que posi fial procediment.2. Les lleis poden substituir el recurs d’alçada, en el supò-

sits o els àmbits sectorials determinats, i quan l’especificitat dela matèria així ho justifiqui, per altres procediments d’impugnació,reclamació, conciliació, mediació i arbitratge, davant òrganscol·legiats o comissions específiques no sotmeses a instruc-cions jeràrquiques, amb respecte als principis, les garanties iels terminis que aquesta Llei reconeix als ciutadans i als inte-ressats en qualsevol procediment administratiu.En les mateixes condicions, el recurs de reposició pot ser

substituït pels procediments a que es refereix el paràgraf ante-rior, respectant el seu caràcter potestatiu per a l’interessat.L’aplicació d’aquests procediments en l’àmbit de l’Admi-

nistració local no pot implicar el desconeixement de les facul-

96


tats resolutòries reconegudes als òrgans representatius electesque estableix la Llei.3. Contra les disposicions administratives de caràcter gene-

ral no es pot interposar recurs en la via administrativa.Els recursos contra un acte administratiu que es fonamen-

tin únicament en la nul·litat d’alguna disposició administrati-va de caràcter general es poden interposar directament davantl’òrgan que hagi dictat la disposició esmentada.4. Les reclamacions economicoadministratives s’ajusten

als procediments establerts per la seva legislació específica.

Article 108. Recurs extraordinari de revisióContra els actes ferms en via administrativa, només és pro-

cedent el recurs extraordinari de revisió quan concorri algunade les circumstàncies que preveu l’article 118.1.

Article 109. Fi de la via administrativaPosen fi a la via administrativa:a) Les resolucions dels recursos d’alçada.b) Les resolucions dels procediments d’impugnació a què

es refereix l’article 107.2.c) Les resolucions dels òrgans administratius que no tin-

guin superior jeràrquic, llevat que una llei estableixi el con-trari.

d) Les altres resolucions d’òrgans administratius quan unadisposició legal o reglamentària així ho estableixi.

e) Els acords, pactes, convenis o contractes que tinguin laconsideració de finalitzadors del procediment.

Article 110. Interposició de recurs1. La interposició del recurs ha d’expressar:a) El nom i els cognoms del recurrent, així com la seva iden-

tificació personal.b) L’acte que es recorre i la raó de la seva impugnació.c) Lloc, data, signatura del recurrent, identificació del mitjà

i, si s’escau, del lloc que s’assenyali a efectes de notificacions.

97


d ) Òrgan, centre o unitat administrativa a què es dirigeix.e) Les altres particularitats exigides, si s’escau, per les dis-

posicions específiques.2. L’error en la qualificació del recurs, per part del recur-

rent no és obstacle per a la seva tramitació, sempre que se’n de-dueixi el caràcter veritable.3. Els vicis i defectes que facin anul·lable un acte no poden

ser al·legats pels qui els hagin causat.

Article 111. Suspensió de l’execució1. La interposició de qualsevol recurs, excepte en els casos

en què una disposició estableixi el contrari, no suspèn l’execucióde l’acte impugnat.2. No obstant el que disposa l’apartat anterior, l’òrgan com-

petent per resoldre el recurs, amb la ponderació prèvia, raona-da suficientment, entre el perjudici que causaria al’interès pú-blic o a tercers la suspensió i el perjudici que es causa al recurrentcom a conseqüència de l’eficàcia immediata de l’acte recorre-gut, pot suspendre, d’ofici o a sol·licitud del recurrent, l’execucióde l’acte impugnat quan concorri alguna de les circumstànciessegüents:

a) Que l’execució pugui causar perjudicis de reparació im-possible o difícil.

b) Que la impugnació es fonamenti en alguna de les causesde nul·litat de ple dret que preveu l’article 62.1 d’aquesta Llei.3. L’execució de l’acte impugnat s’entén suspesa si, trans-

correguts trenta dies des que la sol·licitud de suspensió hagitingut entrada al registre de l’òrgan competent per decidir, aquestno ha dictat resolució expressa sobre la suspensió. En aquestscasos no és aplicable el que estableix l’article 42.4, segon parà-graf, d’aquesta Llei.4. En dictar l’acord de suspensió es poden adoptar les me-

sures cautelars que calgui per assegurar la protecció de l’interèspúblic o de tercers i l’eficàcia de la resolució o l’acte impugnat.Quan, de la suspensió puguin derivar perjudicis de qualse-

vol naturalesa, aquella només té efectes amb la prestació prè-

98


via de caució o d’una garantia suficient per respondre’n, en elstermes que s’estableixin per reglament.La suspensió es pot prolongar després d’exhaurida la via

administrativa quan existeixi una mesura cautelar i els efectess’estenguin a la via contenciosa administrativa. Si l’interessatinterposa recurs contenciós administratiu, i sol·licita la suspen-sió de l’acte objecte del procés, es manté la suspensió fins quees produeixi el corresponent pronunciament judicial sobre lasol·licitud.5. Quan el recurs tingui per objecte la impugnació d’un

acte administratiu que afecti una pluralitat indeterminada de per-sones, la suspensió de la seva eficàcia s’ha de publicar al diarioficial en què l’acte s’hagi publicat.

Article 112. Audiència de les persones interessades1. Quan s’hagin de tenir en compte fets o documents nous

no recollits en l’expedient originari, s’han de donar a conèixera les persones interessades perquè, en un termini no inferior adeu dies ni superior a quinze, formulin les al·legacions i pre-sentin els documents i justificants que estimin procedents.No s’han de tenir en compte, en la resolució dels recursos,

fets, documents o al·legacions de qui recorre quan, havent po-gut aportar-los en el tràmit d’al·legacions, no ho hagi fet.2. Si hi ha altres persones interessades, se’ls ha de donar,

en tot cas, trasllat del recurs perquè, en el termini abans esmentat,al·leguin allò que estimin procedent.3. El recurs, els informes i les propostes no tenen el caràc-

ter de documents nous a l’efecte d’aquest article. No el tenentampoc els que les persones interessades hagin aportat a l’expedientabans de dictar-se la resolució impugnada.

Article 113. Resolució1. La resolució del recurs ha d’estimar o desestimar en tot

o en part les pretensions que s’hi formulen, o n’ha de declararla inadmissió.2. Quan, havent-hi un vici de forma, no s’estimi procedent

99


resoldre sobre el fons, s’ha d’ordenar la retroacció del procedi-ment al moment en què el vici fou comès, llevat del que dis-posa l’article 67.3. L’òrgan que resolgui el recurs ha de decidir totes les qües-

tions, tant de forma com de fons, que plantegi el procediment, ha-gin estat al·legades o no per les persones interessades. En aquestúltim cas, han de ser escoltades prèviament. No obstant això, la re-solució ha de ser congruent amb les peticions formulades per quiva recórrer, sense que es pugui agreujar la seva situació inicial.

Secció 2ªRecurs d’alçada

Article 114. Objecte1. Les resolucions i els actes a què es refereix l’article 107.1,

quan no posin fi a la via administrativa, poden ser recorregutsen alçada davant l’òrgan superior jeràrquic del que els hagi dic-tat. A aquest efectes, els tribunals i els òrgans de selecció delpersonal al servei de les administracions públiques i qualssevolaltres que, al si d’aquestes, actuïn amb autonomia funcional, esconsideren dependents de l’òrgan al qual estiguin adscrits o, sino n’hi ha, de l’òrgan que n’hagi nomenat el president.2. El recurs es pot interposar davant l’òrgan que hagi dic-

tat l’acte que s’impugna o davant el competent per resoldre’l.Si el recurs s’ha interposat davant l’òrgan que hagi dictat

l’acte impugnat, aquest l’ha de trametre a l’òrgan competent enel termini de deu dies, amb el seu informe i amb una còpiacompleta i ordenada de l’expedient.El titular de l’òrgan que hagi dictat l’acte recorregut és res-

ponsable directe del compliment del que preveu el paràgraf ante-rior.

Article 115. Terminis1. El termini per a la interposició del recurs d’alçada és

d’un mes, si l’acte és exprés.

100


Si no ho és, el termini és de tres mesos i es compta, per alsol·licitant i altres possibles interesats, a partir de l’endemà deldia que, d’acord amb la normativa específica, es produeixin elsefectes del silenci administratiu.Transcorreguts els terminis esmentats sense que s’hagi in-

terposat el recurs, la resolució esdevé ferma amb caràcter ge-neral.2. El termini màxim per dictar i notificar la resolució és de

tres mesos. Transcorregut aquest termini sense que es dicti re-solució, es pot entendre desestimat el recurs, excepte en elsupòsit que preveu l’article 43.2, segon paràgraf.3. Contra la resolució d’un recurs d’alçada no es pot inter-

posar cap altre recurs administratiu, llevat del recurs extraordi-nari de revisió en els casos que estableix l’article 118.1.

Secció 3ªRecurs potestatiu de reposició

Article 116. Objecte i naturalesa1. Els actes administratius que exhaureixin la via adminis-

trativa poden ser recorreguts potestativament en reposició da-vant el mateix òrgan que els hagi dictat o ser impugnats direc-tament davant l’ordre jurisdiccional contenciós adminis-tratiu.2. No es pot interposar recurs contenciós administratiu fins

que sigui resolt expressament o s’hagi produït la desestimaciópresumpta del recurs de reposició interposat.

Article 117. Terminis1. El termini per interposar el recurs de reposició és d’un

mes, si l’acte és exprés. Si no ho és, el termini és de tres me-sos i es compta, per al sol·licitant i altres possibles interessats,a partir de l’endemà del dia que, d’acord amb la normativa es-pecífica, es produeixi l’acte presumpte. Transcorreguts els ter-minis esmentats, únicament es pot interposar recurs contenciós

101


administratiu, sens perjudici, si s’escau, de la procedència delrecurs extraordinari de revisió.2. El termini màxim per dictar i notificar la resolució del

recurs és d’un mes.3. Contra la resolució d’un recurs de reposició no es pot

tornar a interposar el recurs esmentat.

Secció 4ªRecurs extraordinari de revisió

Article 118. Objecte i terminis1. Contra els actes ferms en via administrativa es pot in-

terposar el recurs extraordinari de revisió davant l’òrgan ad-ministratiu que els hagi dictat, que també és el competent pera la resolució, quan concorri alguna de les circumstàncies se-güents:1ª Que en dictar-los s’hagi incorregut en un error de fet,

que resulti dels mateixos documents incorporats a l’expe-dient.2ª Que apareguin documents de valor essencial per a la re-

solució de l’assumpte que, encara que siguin posteriors, evi-denciïn l’error de la resolució recorreguda.3ª Que en la resolució hagin influït essencialment documents

o testimonis declarats falsos per sentència judicial ferma, ante-rior o posterior a la resolució.4ª Que la resolució s’hagi dictat com a conseqüència de

prevaricació, suborn, violència, maquinació fraudulenta o d’unaaltra conducta punible i s’hagi declarat així en virtut de sentèn-cia judicial ferma.2. El recurs extraordinari de revisió s’ha d’interposar, quan

es tracti de la causa 1a, dins del termini de quatre anys següentsa la data de la notificació de la resolució impugnada. En elsaltres casos, el termini és de tres mesos a comptar del conei-xement dels documents o des que la sentència judicial siguiferma.

102


3. El que estableix aquest article no perjudica el dret delsinteressats a formular la sol·licitud i la instància a què es refe-reixen els articles 102 i 105.2 d’aquesta Llei ni el seu dret queaquestes se substanciïn i es resolguin.

Article 119. Resolució1. L’òrgan competent per a la resolució del recurs pot acor-

dar motivadament la inadmissió a tràmit, sense necessitat dedemanar el dictamen del Consell d’Estat o l’òrgan consultiu dela comunitat autònoma, quan el recurs no es fonamenti en al-guna de les causes que preveu l’apartat 1 de l’article anterior oen el supòsit que s’hagin desestimat quant al fons altres recur-sos substancialment iguals.2. L’òrgan al qual correspon conèixer del recurs extraordi-

nari de revisió s’ha de pronunciar no només sobre la procedèn-cia del recurs, sinó també, si s’escau, sobre el fons de la qües-tió resolta per l’acte recorregut.3. Transcorregut el termini de tres mesos des de la interpo-

sició del recurs extraordinari de revisió sense que s’hagi dictati notificat resolució, s’entén desestimat, i queda expedita la viajurisdiccional contenciosa administrativa.

Títol VIIIReclamacions prèvies a l’exercici de les accions civilsi laborals

Capítol IDisposicions generals

Article 120. Naturalesa1. La reclamació en la via administrativa és el requisit pre-

vi per a l’exercici d’accions fonamentades en el dret privat o la-boral contra qualsevol administració pública, tret dels supòsitsen què aquest requisit estigui exceptuat per una disposició ambrang de llei.

103


2. Aquesta reclamació s’ha de tramitar i resoldre per lesnormes que conté aquest títol i per les que són aplicables en cadacas i, si no n’hi ha, per les generals d’aquesta Llei.

Article 121. Efectes1. Si una reclamació plantejada davant les administracions

públiques no ha estat resolta i no ha transcorregut el termini enquè s’hagi d’entendre desestimada, no es pot deduir la mateixapretensió davant la jurisdicció corresponent.2. Plantejada la reclamació prèvia, s’interrompen els termi-

nis per a l’exercici de les accions judicials, que s’han de tornara comptar a partir de la data en què s’hagi notificat expressa-ment la resolució o des que s’entengui desestimada pel trans-curs del termini.

Capítol IIReclamació prèvia a la via judicial civil

Article 122. Iniciació1. La reclamació s’ha de dirigir a l’òrgan competent de

l’Administració pública de què es tracti.2. En l’Administració General de l’Estat s’ha de plantejar

davant del ministre del departament que sigui competent perraó de la matèria objecte de la reclamació. Les reclamacions espoden presentar a qualsevol dels llocs establerts per aquestaLlei per a la presentació d’escrits o sol·licituds.

Article 123. Instrucció1. L’òrgan davant el qual s’hagi presentat la reclamació,

l’ha de trametre en el termini de cinc dies a l’òrgan competent,juntament amb tots els antecedents de l’assumpte.2. L’òrgan competent per a resoldre pot ordenar que es

completi l’expedient amb els antecedents, informes, documentsi dades que resultin necessaris.

104


Article 124. Resolució1. Resolta la reclamació pel ministre o òrgan competent, s’ha

de notificar a la persona interessada.2. Si l’Administració no notifica la seva decisió en el ter-

mini de tres mesos, la persona interessada pot considerar des-estimada la seva reclamació a l’efecte de formular la demandajudicial corresponent.

Capítol IIIReclamació prèvia a la via judicial laboral

Article 125. Tramitació1. La reclamació s’ha d’adreçar al cap administratiu o di-

rector de l’establiment o organisme en què el treballador pres-ti els seus serveis.2. Transcorregut un mes sense que se li hagi notificat cap

resolució, el treballador pot considerar desestimada la reclama-ció a l’efecte d’emprendre l’acció judicial laboral.

Article 126. Reclamacions del personal civil no funcionaride l’Administració militarLes reclamacions que formuli el personal civil no funcio-

nari al servei de l’Administració militar es regeixen per les se-ves disposicions específiques.

Títol IXPotestat sancionadora

Capítol IPrincipis de la potestat sancionadora

Article 127. Principi de legalitat1. La potestat sancionadora de les administracions públi-

ques, reconeguda per la Constitució, s’exerceix quan hagi estatexpressament atribuïda per una norma amb rang de llei, amb

105


aplicació del procediment que preveu per al seu exercici i d’acordamb el que estableix aquest títol i, quan es tracti d’entitats lo-cals, de conformitat amb el que disposa el títol XI de la llei7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.24

2. L’exercici de la potestat sancionadora correspon als òr-gans administratius que la tinguin atribuïda expressament, perdisposició de rang legal o reglamentari.3. Les disposicions d’aquest títol no són aplicables a l’exercici

per les administracions públiques de la potestat disciplinària res-pecte del personal al seu servei i dels que hi estiguin vinculatsper una relació contractual.

Article 128. Irretroactivitat1. S’han d’aplicar les disposicions sancionadores vigents

en el moment de produir-se els fets que constitueixin infraccióadministrativa.2. Les disposicions sancionadores produeixen efecte retro-

actiu en la mesura que afavoreixin la persona presumptament in-fractora.

Article 129. Principi de tipicitat1. Només constitueixen infraccions administratives les vul-

neracions de l’ordenament jurídic previstes com a tals infrac-cions per una llei, sense perjudici del que disposa per al’Administració local el títol XI de la Llei 7/1985, de 2 d’abril,reguladora de les bases del règim local.25

2. Únicament per la comissió d’infraccions administrativeses poden imposar sancions que, en qualsevol cas, han d’estar de-limitades per la llei.3. Les disposicions reglamentàries de desenvolupament po-

den introduir especificacions o graduacions en el quadre de lesinfraccions o sancions establertes legalment que, sense arribara constituir noves infraccions o sancions, ni alterar la natura-

106

24. Redacció establerta per la Llei 57/2003, de 16 de desembre.25. Redacció establerta per la Llei 57/2003, de 16 de desembre.


lesa o els límits de les que la llei estableix, contribueixin a laidentificació més correcta de les conductes o a la determinaciómés precisa de les sancions corresponents.4. Les normes definidores d’infraccions i sancions no són

susceptibles d’aplicació analògica.

Article 130. Responsabilitat1. Només poden ser sancionades per fets constitutius

d’infracció administrativa les persones físiques o jurídiquesque en resultin responsables, encara que només sigui per sim-ple inobservança.2. Les responsabilitats administratives que es derivin del pro-

cediment sancionador són compatibles amb l’exigència a la per-sona infractora de la reposició de la situació que ha alterat al seuestat originari, i també amb la indemnització pels danys i perju-dicis causats que poden ser determinats per l’òrgan competent;en aquest cas, s’ha de comunicar a la persona infractora perquèsatisfaci la indemnització en el termini que es determini, i, si noho fa així, quedarà expedita la via judicial corresponent.3. Quan el compliment de les obligacions previstes en una

disposició legal correspongui a diverses persones conjunta-ment, responen d’una manera solidària de les infraccions que,si s’escau, cometin i de les sancions que se’ls imposin.Són responsables subsidiàries o solidàries per l’incompliment

de les obligacions imposades per la llei que comportin el deu-re de prevenir la infracció administrativa comesa per altres per-sones, les persones físiques o jurídiques sobre les quals recai-gui aquest deure, quan així ho determinin les lleis reguladoresdels diferents règims sancionadors.

Article 131. Principi de proporcionalitat1. Les sancions administratives, siguin de naturalesa pecu-

niària o no, no poden implicar mai, directament o subsidiària-ment, privació de llibertat.2. L’establiment de sancions pecuniàries ha de preveure

que la comissió de les infraccions tipificades no resulti més be-

107


neficiosa per a la persona infractora que el compliment de lesnormes infringides.3. En la determinació normativa del règim sancionador, i

també en la imposició de sancions per les administracions pú-bliques, s’ha d’assegurar l’adequació necessària entre la gra-vetat del fet constitutiu de la infracció i la sanció aplicada, is’han de considerar especialment els criteris següents per a lagraduació de la sanció que s’hagi d’aplicar:

a) L’existència d’intencionalitat o reiteració.b) La naturalesa dels perjudicis causats.c) La reincidència, per haver comès en el termini d’un any

més d’una infracció de la mateixa naturalesa, sempre que s’hagideclarat així per resolució ferma.

Article 132. Prescripció1. Les infraccions i sancions prescriuen d’acord amb el que

disposen les lleis que les estableixin. Si aquestes no fixen ter-minis de prescripció, les infraccions molt greus prescriuen al capde tres anys, les greus al cap de dos anys i les lleus al cap desis mesos; les sancions imposades per faltes molt greus pres-criuen al cap de tres anys, les imposades per faltes greus al capde dos anys i les imposades per faltes lleus al cap d’un any.2. El termini de prescripció de les infraccions es comença

a comptar des del dia en què la infracció s’hagi comès.Interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement de

la persona interessada, del procediment sancionador, i es reprènel termini de prescripció si l’expedient sancionador està para-litzat durant més d’un mes per una causa no imputable a la per-sona presumptament responsable.3. El termini de prescripció de les sancions es comença a

comptar des de l’endemà del dia en què adquireixi fermesa laresolució per la qual s’imposa la sanció.Interromp la prescripció la iniciació, amb coneixement de

la persona interessada, del procediment d’execució, i es reprènel termini si aquell està paralitzat durant més d’un mes per cau-sa no imputable a la persona infractora.

108


Article 133. Concurrència de sancionsNo es poden sancionar els fets que hagin estat sancionats

penalment o administrativament, en els casos en què s’apreciïidentitat del subjecte, fet i fonament.

Capítol IIPrincipis del procediment sancionador

Article 134. Garantia de procediment1. L’exercici de la potestat sancionadora requereix un pro-

cediment establert legalment o reglamentàriament.2. Els procediments que regulin l’exercici de la potestat

sancionadora han d’establir la separació necessària entre la faseinstructora i la sancionadora, i les han d’encomanar a òrgansdiferents.3. En cap cas no es pot imposar una sanció sense que

s’hagi tramitat el procediment necessari.

Article 135. Drets de la persona presumptament respon-sableEls procediments sancionadors garanteixen a la persona pre-

sumptament responsable els drets següents:El de ser notificada dels fets que se li imputin, de les in-

fraccions que tals fets puguin constituir i de les sancions que,si escau, se li puguin imposar, i també de la identitat de l’instructor,de l’autoritat competent per a imposar la sanció i de la normaque atribueixi tal competència.El de formular al·legacions i utilitzar els mitjans de defen-

sa admesos per l’ordenament jurídic que siguin procedents.Els altres drets reconeguts per l’article 35 d’aquesta Llei.

Article 136. Mesures de caràcter provisionalQuan estigui previst així en les normes que regulen els pro-

cediments sancionadors, es poden adoptar, per mitjà d’un acord

109


motivat, mesures de caràcter provisional que assegurin l’eficàciade la resolució final que es pugui dictar.

Article 137. Presumpció d’innocència1. Els procediments sancionadors han de respectar la pre-

sumpció de no-existència de responsabilitat administrativa men-tre no es demostri el contrari.2. Els fets declarats provats per resolucions judicials penals

fermes vinculen les administracions públiques en els procedi-ments sancionadors que substanciïn.3. Els fets constatats per funcionaris als quals es reconeix

la condició d’autoritat, i que es formalitzin en document públicen què s’observin els requisits legals pertinents, tenen valorprobatori sens perjudici de les proves que en defensa dels dretso interessos respectius puguin assenyalar o aportar els mateixosadministrats.4. S’han de realitzar d’ofici o s’han d’admetre a proposta

de la persona presumptament responsable totes les proves quesiguin adequades per a determinar els fets i les possibles res-ponsabilitats.Només es poden declarar improcedents aquelles proves

que, per la seva relació amb els fets, no puguin alterar la reso-lució final a favor de la persona presumptament responsable.

Article 138. Resolució1. La resolució que posi fi al procediment ha de ser moti-

vada i ha de resoldre totes les qüestions plantejades en l’expedient.2. En la resolució no es poden acceptar fets diferents dels

determinats en el curs del procediment, independentment de laseva valoració jurídica.3. La resolució és executiva quan posi fi a la via adminis-

trativa.En la resolució s’han d’adoptar, si és procedent, les dispo-

sicions cautelars necessàries per a garantir-ne l’eficàcia mentreno sigui executiva.

110


Títol XResponsabilitat de les administracions públiquesi de les seves autoritats i altre personalal seu servei

Capítol IResponsabilitat patrimonial de l’Administració pública

Article 139. Principis de la responsabilitat1. Els particulars tenen dret a ser indemnitzats per les ad-

ministracions públiques corresponents de tota lesió que patei-xin en qualsevol dels seus béns i drets, tret dels casos de forçamajor, sempre que la lesió sigui conseqüència del funciona-ment normal o anormal dels serveis públics.2. En qualsevol cas, el dany al·legat ha de ser efectiu, ava-

luable econòmicament i individualitzat en relació amb una per-sona o un grup de persones.3. Les administracions públiques han d’indemnitzar els

particulars per l’aplicació d’actes legislatius de naturalesa no ex-propiatòria de drets i que aquests no tinguin el deure jurídic desuportar, quan així ho estableixin els mateixos actes legislatiusi en els termes que especifiquin aquests actes.4. La responsabilitat patrimonial de l’Estat pel funcionament

de l’Administració de justícia es regeix per la Llei orgànica delpoder judicial.5. El Consell de Ministres ha de fixar l’import de les in-

demnitzacions que sigui procedent abonar quan el Tribunal Cons-titucional hagi declarat, a instància d’una part interessada,l’existència d’un funcionament anormal en la tramitació delsrecursos d’empara o de les qüestions d’inconstitucionalitat.El procediment per fixar l’import de les indemnitzacions

ha de ser tramitat pel Ministeri de Justícia, amb audiència alConsell d’Estat.26

111

26. Apartat 5 afegit per la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma dela legislació processal per a la implantació de la nova Oficina judicial.


Article 140. Responsabilitat concurrent de les administra-cions públiques1. Quan de la gestió provinent de fórmules conjuntes

d’actuació entre diverses administracions públiques derivi res-ponsabilitat en els termes que preveu aquesta Llei, les admi-nistracions intervinents han de respondre de manera solidària.L’instrument jurídic regulador de l’actuació conjunta pot deter-minar la distribució de la responsabilitat entre les diferents ad-ministracions públiques.2. En altres supòsits de concurrència de diverses adminis-

tracions en la producció del dany, la responsabilitat es fixa pera cada administració atenent els criteris de competència, interèspúblic tutelat i intensitat de la intervenció. La responsabilitat éssolidària quan no sigui possible la determinació esmentada.

Article 141. Indemnització1. Només són indemnitzables les lesions produïdes al par-

ticular provinents de danys que aquest no tingui el deure jurí-dic de suportar d’acord amb la llei. No són indemnitzables elsdanys que derivin de fets o circumstàncies que no s’hagin po-gut preveure o evitar segons l’estat dels coneixements de la cièn-cia o de la tècnica existents en el moment de producció delsdanys, tot això sens perjudici de les prestacions assistencials oeconòmiques que les lleis puguin establir per a aquests casos.2. La indemnització es calcula d’acord amb els criteris de

valoració establerts en la legislació d’expropiació forçosa,legislació fiscal i altres normes aplicables, i es ponderen, sis’escau, les valoracions predominants en el mercat.3. La quantitat de la indemnització es calcula amb referèn-

cia al dia en què la lesió s’hagi produït efectivament, sens per-judici de la seva actualització a la data en què es posi fi al pro-cediment de responsabilitat d’acord amb l’índex de preus alconsum, fixat per l’Institut Nacional d’Estadística, i dels inte-ressos que siguin procedents per demora en el pagament de laindemnització fixada, els quals s’exigeixen d’acord amb el queestableix la Llei general pressupostària.

112


4. La indemnització procedent es pot substituir per una com-pensació en espècie o ser abonada mitjançant pagaments periò-dics, quan sigui més adequat per aconseguir la reparació degu-da i convingui a l’interès públic, sempre que hi hagi acord ambl’interessat.

Article 142. Procediments de responsabilitat patrimonial1. Els procediments de responsabilitat patrimonial de les

administracions públiques s’inicien d’ofici o per reclamació deles persones interessades.2. Els procediments de responsabilitat patrimonial, els ha de

resoldre el ministre respectiu, el Consell de Ministres si una lleiho disposa així o els òrgans corresponents de les comunitats autò-nomes o de les entitats que integren l’Administració local. Quanla seva norma de creació ho determini així, la reclamació ha deser resolta pels òrgans corresponents de les entitats de dret pú-blic a què es refereix l’article 2.2 d’aquesta Llei.3. Per a determinar la responsabilitat patrimonial, s’ha

d’establir per reglament un procediment general que incloguiun procediment abreujat per als supòsits en què concorrin lescondicions previstes en l’article 143 d’aquesta Llei.4. L’anul·lació en la via administrativa o per l’ordre jurisdic-

cional contenciós administratiu dels actes o disposicions admi-nistratives no pressuposa el dret a la indemnització, però si la re-solució o disposició impugnada ho fos per raó del seu fons o forma,el dret a reclamar prescriu al cap d’un any d’haver-se dictat lasentència definitiva, i no és aplicable el que disposa el punt 5.5. En qualsevol cas, el dret a reclamar prescriu al cap d’un

any d’haver-se produït el fet o l’acte que motiva la indemnitza-ció o d’haver-se manifestat el seu efecte lesiu. En cas de danys,de caràcter físic o psíquic, a les persones el termini s’ha de co-mençar a computar des de la curació o la determinació de l’abastde les seqüeles.6. La resolució administrativa dels procediments de respon-

sabilitat patrimonial, sigui quin sigui el tipus de relació, públicao privada, de què derivi, posa fi a la via administrativa.

113


7. Si no es dicta resolució expressa, es pot entendre deses-timada la sol·licitud d’indemnització.

Article 143. Procediment abreujat1. Una vegada iniciat el procediment general, quan siguin

inequívocs la relació de causalitat entre el funcionament delservei públic i la lesió, i també la valoració del dany i elcàlcul de la quantia de la indemnització, l’òrgan competent potacordar la substanciació d’un procediment abreujat, a fi de re-conèixer el dret a la indemnització en el termini de trenta dies.2. En qualsevol cas, els òrgans competents poden acordar o

proposar que se segueixi el procediment general.3. Si no es dicta una resolució expressa, es pot entendre

desestimada la sol·licitud d’indemnització.

Article 144. Responsabilitat de dret privatQuan les administracions públiques actuïn en relacions de

dret privat, responen directament dels danys i perjudicis causatspel personal que es trobi al seu servei; l’actuació d’aquest per-sonal es considera acte propi de l’Administració al servei de laqual es trobi. La responsabilitat s’exigeix de conformitat ambel que preveuen els articles 139 i següents d’aquesta Llei.

Capítol IIResponsabilitat de les autoritats i el personal al serveide les administracions públiques

Article 145. Exigència de la responsabilitat patrimonial deles autoritats i el personal al servei de les administracionspúbliques1. Per fer efectiva la responsabilitat patrimonial a què es re-

fereix el capítol I d’aquest títol, els particulars han d’exigir di-rectament a l’Administració pública corresponent les indemnit-zacions pels danys i perjudicis causats per les autoritats i elpersonal al seu servei.

114


2. L’Administració corresponent, quan hagi indemnitzat elslesionats, ha d’exigir d’ofici a les autoritats i altre personal alseu servei la responsabilitat en què hagin incorregut per dol, oculpa o negligència greus, amb la instrucció prèvia del proce-diment que s’estableixi per reglament.Per a l’exigència de la responsabilitat esmentada s’han de

ponderar, entre altres, els criteris següents: el resultat da-nyós produït, l’existència o no d’intencionalitat, la responsabili-tat professional del personal al servei de les administracions pú-bliques i la relació amb la producció del resultat danyós.3. Així mateix, l’Administració ha d’instruir el mateix pro-

cediment a les autoritats i altre personal al seu servei pels danysi perjudicis causats als seus béns o drets quan hagi hagut dol,o culpa o negligència greus.4. La resolució declaratòria de responsabilitat posa fi a la

via administrativa.5. El que disposen els paràgrafs anteriors, s’entén sens per-

judici de passar, si escau, la part de la culpa als tribunals com-petents.

Article 146. Responsabilitat penal1. La responsabilitat penal del personal al servei de les ad-

ministracions públiques, així com la responsabilitat civil deri-vada del delicte s’exigeix d’acord amb el que preveu la legis-lació corresponent.2. L’exigència de responsabilitat penal del personal al servei

de les administracions públiques no suspèn els procediments dereconeixement de responsabilitat patrimonial que s’instrueixin,llevat que la determinació dels fets en l’ordre jurisdiccional pe-nal sigui necessària per fixar la responsabilitat patrimonial.

Disposició addicional primeraÒrgans col·legiats de governLes disposicions del capítol II del títol II d’aquesta Llei no

són aplicables al ple ni, si s’escau, a la comissió de govern deles entitats locals, als òrgans col·legiats del Govern de la nacióni als òrgans de govern de les comunitats autònomes.

115


Disposició addicional segonaInformatització de registresLa incorporació a suport informàtic dels registres a què es re-

fereix l’article 38 d’aquesta Llei ha de ser efectiva en la forma i elsterminis que determinin el Govern, els òrgans de govern de les co-munitats autònomes i les entitats que integrin l’Administració lo-cal, segons el grau de desenvolupament delsmitjans tècnics de quèdisposin.

Disposició addicional terceraAdequació de procedimentsEn el termini de divuit mesos a partir de l’entrada en vigor

d’aquesta Llei, s’ha de dur a terme, reglamentàriament, l’adequacióa aquesta de les normes reguladores dels diversos procedimentsadministratius, sigui quin sigui el seu rang, amb una menció es-pecífica dels efectes estimatoris o desestimatoris que produeixila falta de resolució expressa.27

Disposició addicional quartaTaxes del procedimentLes taxes que generin les actuacions del procediment adminis-

tratiu s’han d’exigir d’acord amb el que disposi la norma que les re-guli.

Disposició addicional cinquenaProcediments administratius en matèria tributària1. Els procediments tributaris i l’aplicació dels tributs es

regeixen per la Llei general tributària, per la normativa sobredrets i garanties dels contribuents, per les lleis pròpies dels tri-buts i les altres normes dictades en el seu desplegament il’aplicació. Si no hi ha cap norma tributària aplicable, regeixensupletòriament les disposicions d’aquesta Llei.En tot cas, en els procediments tributaris, els terminis mà-

xims per dictar resolucions, els efectes del seu incompliment,

116

27. Redacció establerta pel Reial decret llei 14/1993, de 4 d’agost (BOEnúm. 199, de 20 d’agost de 1993).


així com, si s’escau, els efectes de la falta de resolució són elsque preveu la normativa tributària.2. La revisió d’actes en via administrativa en matèria tri-

butària s’ha d’ajustar al que disposen els articles 153 a 171 dela Llei general tributària i les disposicions dictades en desple-gament i aplicació d’aquesta Llei.

Disposició addicional sisenaActes de la Seguretat Social i desocupació1. La impugnació dels actes de la Seguretat Social i de des-

ocupació, en els termes previstos per l’article 2 del text articu-lat de la Llei de procediment laboral, aprovat pel Reial decretlegislatiu 521/1990, de 27 d’abril, i també la seva revisió d’oficies regeixen pel que disposa la Llei esmentada.2. Els actes de gestió recaptadora de la Seguretat Social es

regeixen pel que disposa la seva normativa específica.

Disposició addicional setenaProcediment administratiu sancionador per infraccions en l’ordresocial i per a l’extensió d’actes de liquidació de quotes de la Segu-retat SocialEls procediments administratius per a la imposició de san-

cions per infraccions en l’ordre social i per a l’extensió d’actesde liquidació de quotes de la Seguretat Social es regeixen perla seva normativa específica i, subsidiàriament, per les disposi-cions d’aquesta Llei.

Disposició addicional vuitenaProcediments disciplinarisEls procediments d’exercici de la potestat disciplinària de les

administracions públiques respecte del personal al seu servei i delsque hi estan vinculats per una relació contractual es regeixen perla seva normativa específica, i no els és aplicable aquesta Llei.

Disposició addicional novenaDerogada.28

117

28. Disposició addicional derogada per la Llei 6/1997, de 14 d'abril,d'organització i funcionament de l'Administració general de l'Estat.


Disposició addicional desenaL’article 37.1 de la Llei reguladora de la jurisdicció con-

tenciosa administrativa, de 27 de desembre de 1956, queda re-dactat de la manera següent:«El recurs contenciós administratiu és admissible en rela-

ció amb les disposicions i els actes de l’Administració que ha-gin posat fi a la via administrativa, de conformitat amb el quepreveu la Llei de règim jurídic de les administracions públiquesi del procediment administratiu comú.»

Disposició addicional onzenaProcediments administratius instats davant missions diplomàti-ques i oficines consularsEls procediments instats davant les missions diplomàtiques i

oficines consulars per ciutadans estrangers no comunitaris es re-geixen per la seva normativa específica, que s’ha d’adequar alscompromisos internacionals assumits per Espanya i, en matèriade visats, als Convenis de Schengen i les disposicions que elsdespleguin, i supletòriament s’aplica aquesta Llei.

Disposició addicional dotzenaResponsabilitat en matèria d’assistència sanitàriaLa responsabilitat patrimonial de les entitats gestores i serveis

comuns de la Seguretat Social, siguin estatals o autonòmics, aixícom de les altres entitats, serveis i organismes del sistema nacio-nal de salut i dels centres sanitaris concertats amb aquestes, pelsdanys i perjudicis causats per l’assistència sanitària o en ocasiód’aquesta, i les reclamacions corresponents, han de seguir la tra-mitació administrativa que preveu aquesta Llei; la revisió juris-diccional correspon a l’ordre contenciós administratiu en tot cas.

Disposició addicional tretzenaRègim de subscripció de convenis de col·laboracióEn l’àmbit de l’Administració General de l’Estat, els titu-

lars dels departaments ministerials i els presidents o directorsdels organismes públics vinculats o dependents, poden establir

118


els convenis que preveu l’article 6, dins de les facultats que elsatorga la normativa pressupostària i amb el compliment previdels tràmits establerts, entre els quals s’inclou necessàriamentl’informe del ministeri o els ministeris afectats. El règim de subs-cripció i, si s’escau, de l’autorització, així com els aspectesprocedimentals o formals relacionats amb aquests, s’ha d’ajustaral procediment que s’estableixi per reglament.

Disposició addicional catorzenaRelacions amb les ciutats de Ceuta i MelillaEl que disposa el títol I d’aquesta Llei sobre les relacions

entre l’Administració General de l’Estat i les administracionsde les comunitats autònomes és aplicable a les relacions ambles ciutats de Ceuta i Melilla en la mesura que afecti l’exercicide les competències assumides estatutàriament.

Disposició addicional quinzenaEn l’àmbit de l’Administració General de l’Estat, i als efec-

tes de l’article 42.3.b) d’aquesta Llei, s’entén per registre de l’òrgancompetent per a la tramitació d’una sol·licitud qualsevol dels re-gistres del ministeri competent per iniciar-ne la tramitació.En els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat la

tramitació i resolució dels quals correspongui a òrgans integratsa l’Òrgan Central del Ministeri de Defensa, Estat Major de laDefensa i Casernes Generals dels Exèrcits, el termini per re-soldre i notificar es compta des de la data en què la sol·licitudhagi tingut entrada als registres dels òrgans esmentats.

Disposició addicional setzenaAdministració dels territoris històrics del País BascEn la Comunitat Autònoma del País Basc, a efectes del que

disposa l’article segon, s’entén per administracions públiquesles diputacions forals i les administracions institucionals que endepenen, així com les juntes generals dels territoris històricsquan dictin actes i disposicions en matèria de personal i gestiópatrimonial subjectes al dret públic.

119


Disposició addicional dissetena1. Per a l’exercici de la funció consultiva com a garantia de

l’interès general i de la legalitat objectiva de les comunitats autò-nomes, els ens forals s’organitzen d’acord amb el que estableixaquesta disposició.2. L’Administració consultiva es pot articular mitjançant

òrgans específics dotats d’autonomia orgànica i funcional res-pecte a l’Administració activa, o a través dels serveis jurídicsd’aquesta última.En aquest cas, els serveis esmentats no poden estar subjectes

a dependència jeràrquica, ja sigui orgànica o funcional, ni rebreinstruccions, directrius o qualsevol classe d’indicació dels òr-gans que hagin elaborat les disposicions o produït els actes ob-jecte de consulta, i hagin actuat per complir aquestes garanties demanera col·legiada.3. Aquesta disposició té caràcter bàsic d’acord amb l’article

149.1.18a de la Constitució.

Disposició addicional divuitenaDerogada.29

Disposició addicional dinovenaProcediments administratius regulats a la Llei orgànica 4/2000,

d’11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanyai la seva integració social, modificada per la Llei orgànica 8/2000,de 22 de desembre.Els procediments que regula la Llei orgànica 4/2000, d’11

de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i laseva integració social, modificada per la Llei orgànica 8/2000,de 22 de desembre, es regeixen per la seva normativa específi-ca, i s’hi aplica supletòriament aquesta Llei.30

120

29 Disposició addicional derogada per la Llei 11/2007, de 22 de juny,d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics.

30. Disposició afegida per la Llei orgànica 14/2003, de 20 de novembre.


Disposició transitòria primeraCorporacions de dret públicLes corporacions de dret públic representatives d’interessos

econòmics i professionals han d’ajustar la seva actuació a la sevalegislació específica. Mentre no es completi aquesta legislació,els són aplicables les prescripcions d’aquesta Llei en el que si-gui procedent.

Disposició transitòria segonaRègim transitori dels procediments1. Aquesta Llei no és aplicable als procediments ja iniciats

abans de la seva entrada en vigor, els quals es regeixen per lanormativa anterior.2. Els procediments iniciats durant el termini d’adequació

establert en la disposició addicional tercera es regeixen pel quedisposa la normativa anterior que els sigui aplicable, tret que,abans de l’expiració d’aquest termini, hagi entrat en vigor la nor-mativa d’adequació corresponent, cas en el qual els procedimentsiniciats després de la seva entrada en vigor s’han de regular perla normativa esmentada.3. Als procediments iniciats després del termini de sis me-

sos a què es refereix la disposició addicional tercera els és apli-cable, en tot cas, el que disposa aquesta Llei.31

Disposició derogatòria1. Queden derogades totes les normes de rang igual o inferior

en allò que contradiguin o s’oposin al que disposa aquesta Llei.2. Queden derogades expressament les disposicions següents:a) De la Llei de règim jurídic de l’Administració de l’Estat,

de 26 de juliol de 1957: els punts 3 i 5 de l’article 22, els arti-cles 29, 33, 34, 36, 37, 38, 39, 40, 41, 42 i 43.

b) De la Llei de procediment administratiu, de 17 de juliolde 1958: el títol preliminar, els capítols primer, segon i quartdel títol primer, el títol segon, els articles 29 i 30, l’article 34,

121

31. Redacció establerta pel Reial decret llei 14/1993, de 4 d’agost (BOEnúm. 199, de 20 d’agost de 1993).


en els punts 2 i 3, l’article 35, els capítols segon, tercer, quarti cinquè del títol tercer, el títol quart, el títol cinquè i els capí-tols segon i tercer del títol sisè.

c) De la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa ad-ministrativa, de 27 de desembre de 1956: els articles 52, 53, 54i 55.3. Es declaren expressament en vigor les normes, siguin

del rang que siguin, que regulin procediments de les adminis-tracions públiques en allò que no contradiguin o s’oposin alque disposa aquesta Llei.4. Les referències contingudes en les normes vigents a les

disposicions que es deroguen expressament s’han d’entendreefectuades a les disposicions d’aquesta Llei que regulen la ma-teixa matèria que aquelles.

Disposició finalDesplegament i entrada en vigor de la LleiS’autoritza el Consell de Ministres a dictar totes les dispo-

sicions per aplicar i desplegar aquesta Llei que siguin neces-sàries.Aquesta Llei entra en vigor tres mesos després d’haver

estat publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat.Per tant,Mano a tots els espanyols, particulars i autoritats, que ob-

servin i facin observar aquesta Llei.Madrid, 26 de novembre de 1992

JOAN CARLES R.

El president del Govern,FELIPE GONZÁLEZ MÁRQUEZ

122


ANNEX:Part expositiva i disposicions addicionals,transitòries, derogatòria i final de la Llei 4/1999,de 13 de gener, de modificació de la Llei 30/1992,de 26 de novembre, de règim jurídic de lesadministracions públiques i del procedimentadministratiu comú

(BOE núm. 12, de 14 de gener de 1999. Correccions d’errades: BOE núm. 16,de 19 de gener de 1999; BOE núm. 30, de 4 de febrer de 1999. Versió cata-lana: BOE suplement núm. 4, de 13 de febrer de 1999.)


I

La regulació del règim jurídic de les administracions pú-bliques i del procediment administratiu comú constitueix unapeça clau en les relacions de l’Administració amb els ciutadansi en la satisfacció dels interessos generals als quals l’Administracióha de servir per mandat constitucional (103.1 CE). Ambdós as-pectes estan interrelacionats i, atesa la importància que tenen,són previstos en l’article 149.1.18a de la Constitució, que atri-bueix a l’Estat la competència per regular «les bases del règimjurídic de les administracions públiques», d’una banda, i direc-tament, d’una altra, el «procediment administratiu comú». Espretén garantir d’aquesta manera una igualtat en les condicionsjurídiques bàsiques de tots els ciutadans en les seves relacionsamb les diferents administracions públiques.Basant-se en aquests plantejaments, la Llei 30/1992, de

26 de novembre, de règim jurídic de les administracions pú-bliques i del procediment administratiu comú, va substituir laLlei de procediment administratiu de 1958, va introduir unanova regulació adaptada als principis constitucionals i a la novaorganització territorial de l’Estat i va incorporar avanços sig-

123


nificatius en la relació de les administracions amb els ciu-tadans.Tanmateix, durant l’aplicació s’han suscitat alguns proble-

mes que han portat a plantejar des de diversos sectors la necessi-tat de modificar-la. La proliferació de normes reguladores de pro-cediments administratius, els problemes detectats en la regulacióde determinats articles —com els referits al silenci administratiu,la revisió dels actes o la responsabilitat patrimonial—, i la supres-sió del recurs de reposició són llocs comuns en les crítiques for-mulades a la Llei 30/1992, que en justifiquen la reforma pensanten el bon funcionament de l’Administració pública i, sobretot, enels ciutadans, que en són els destinataris de l’actuació.En aquest sentit, cal assenyalar que, tal com va passar en

relació amb la Llei d’organització i funcionament de l’Adminis-tració General de l’Estat, els models administratius s’han deconstruir sempre en funció dels ciutadans, i no a l’inrevés. Peraixò, també en el procés de reforma de la Llei 30/1992 s’ha tin-gut com a objectiu aquesta orientació general que ha de presi-dir totes i cada una de les manifestacions de la reforma admi-nistrativa, ja que la Constitució de 1978 ha volgut assenyalarsolemnement en l’article 103 que «l’Administració pública ser-veix amb objectivitat els interessos generals».Sobre aquests pressupòsits, l’objecte d’aquesta Llei de re-

forma se circumscriu a modificar els aspectes més problemà-tics de la Llei 30/1992, segons l’opinió de la doctrina i delsaplicadors del dret: fonamentalment, la regulació del silenci ad-ministratiu —suprimint la certificació d’acte presumpte—, elsistema de revisió d’actes, la responsabilitat patrimonial i la re-gulació de la suspensió de l’acte administratiu.El text de la Llei efectua algunes altres modificacions que

milloren i completen la Llei 30/1992, a fi de donar complimenta la proposició no de Llei, aprovada pel Congrés dels Diputatsel 3 de juny de 1997, per la qual s’insta el Govern a presentarun projecte de llei de modificació de la Llei 30/1992 que solu-cioni les deficiències detectades en l’aplicació del text vigent ila millor adequació a la realitat plurilingüística de l’Estat.

124


II

En primer lloc, en el títol preliminar s’introdueixen dos prin-cipis d’actuació de les administracions públiques, derivats delde seguretat jurídica. D’una banda, el principi de bona fe, apli-cat per la jurisprudència contenciosa administrativa fins i totabans de la seva recepció pel títol preliminar del Codi Civil.D’una altra, el principi, ben conegut en el dret procedimentaladministratiu europeu i també recollit per la jurisprudènciacontenciosa administrativa, de la confiança legítima dels ciuta-dans en el fet que l’actuació de les administracions públiquesno pot ser alterada arbitràriament.En el títol I, i com a corol·lari del principi general de bona

fe aplicat al dret públic, també s’inclou el principi de lleialtatinstitucional com a criteri rector que faciliti la col·laboració i lacooperació entre les diferents administracions públiques, i querecullen els pronunciaments del Tribunal Constitucional.Posteriorment, aquest deure genèric s’articula a través d’una

fórmula orgànica, les conferències sectorials. Es manté amb elseu contingut bàsic la regulació actual, que al seu torn proce-deix de la Llei 12/1983, de 14 d’octubre, del procés autonòmic,encara que en el moment actual de desenvolupament d’aquestsòrgans es considera oportú incorporar diferents matisacions enl’article 5.Aquestes incorporacions han de donar resposta a proble-

mes reals existents i que tanmateix actualment no tenen unaprevisió normativa adequada, com ara l’existència d’altresòrgans de cooperació diferents de les conferències sectorials,que poden ser tant els òrgans de suport de les conferènciescom aquells altres en principi aliens per referir-se a àmbitsmaterials específics, i que requereixen una especialització ade-quada.S’introdueix i es desenvolupa el concepte de pla i progra-

ma conjunt, ja apuntat en la modificació de la Llei generalpressupostària que va fer la Llei 13/1996, de 30 de desembre,de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social, ja que a

125


la pràctica comença a ser una fórmula molt útil per articularl’exercici de les funcions administratives de l’Estat i les comu-nitats autònomes.La modificació corresponent a l’article 6, referent a l’atribució

als titulars dels departaments ministerials i els presidents o di-rectors dels organismes públics de la competència per forma-litzar convenis de col·laboració, té com a finalitat recuperar unprincipi tradicional en el dret públic espanyol i aconseguir lacoherència adequada entre el contingut d’aquest article ambl’article anterior i les funcions que a aquells atribueix la Llei6/1997, de 14 d’abril, d’organització i funcionament de l’Adminis-tració General de l’Estat (LOFAGE), la Llei 13/1995, de 18 demaig, de contractes de les administracions públiques, i la Llei50/1997, de 27 de novembre, del Govern.La modificació de l’article 10, sobre comunicacions a les

Comunitats Europees, pretén ajustar el text actual a la realitatdel dret comunitari, ja que sembla convenient diferenciar entreel termini per a la comunicació de disposicions de caràcter ge-neral o resolucions i el termini per a la tramesa de projectes dedisposicions.En el títol II, l’article 13 es modifica de manera que permet

la delegació de competències en òrgans de les entitats de dretpúblic dependents, per facilitar-ne la descentralització i, ambaixò, una gestió més fàcil que, en definitiva, es tradueix en unservei més eficaç i millor per als ciutadans. D’altra banda,s’aclareix la redacció de l’apartat 5 respecte a l’admissibilitatde la delegació en els procediments en què es prevegi, amb caràc-ter preceptiu, un dictamen o informe.

III

Amb el mateix objectiu d’aconseguir més eficàcia i un ser-vei més adequat als ciutadans, es modifiquen alguns aspectesde la regulació de l’activitat de les administracions públiquesque conté el títol IV.

126


Es modifica l’article 36 per fer efectiva l’adequació de laLlei a la realitat plurilingüística de l’Estat, de conformitat ambla Proposició no de llei de 3 de juny de 1997, i s’incorpora unaregulació inspirada en l’article 231.4 de la Llei orgànica 6/1985,d’1 de juliol, del Poder Judicial, segons la redacció que en fa laLlei orgànica 16/1994, de 8 de novembre.Mitjançant la redacció de l’apartat 4 de l’article 38, es pre-

tén impulsar l’ocupació i l’aplicació de les tècniques i els mit-jans informàtics i telemàtics per part de l’Administració. Per laseva banda, el nou apartat 5 regula l’expedició de còpies delsdocuments presentats davant l’Administració, per respondre ala necessitat de donar compliment efectiu al dret que reconeixals ciutadans l’article 35.c).L’article 42 es modifica de manera profunda. En primer lloc,

l’apartat 1 precisa els supòsits en què és obligatori dictar reso-lució expressa, i hi inclou els casos de prescripció, renúncia deldret, caducitat del procediment, desistiment de la sol·licitud i de-saparició sobrevinguda de l’objecte del procediment, en els qualsla resolució consisteix en la declaració de la circumstància cor-responent.Respecte al procediment per fer efectiva la resolució, es

parteix de la premissa que un procediment administratiu que nosigui àgil i breu és difícil que pugui ser una institució que esti-gui veritablement al servei dels ciutadans. Per això, a faltad’una norma expressa, l’apartat 3 d’aquest mateix article esta-bleix com a termini general supletori de durada dels procedi-ments administratius el de tres mesos, sense que en cap cas pu-gui superar el de sis mesos, segons l’apartat 2, llevat que unanorma amb rang de llei estableixi el contrari o llevat que hoprevegi la normativa comunitària europea, termini en el qual s’hade notificar la resolució. D’altra banda, el termini es començaa comptar, en els procediments iniciats a sol·licitud de l’interessat,des que aquesta hagi tingut entrada efectivament en el registrede l’òrgan competent per a la seva tramitació. Aquest fet ha deser comunicat als sol·licitants i també la durada màxima delprocediment en qüestió, d’acord amb l’apartat 4.

127


En qualsevol cas, el termini es pot suspendre, i acollir aixíla inspiració del modern dret públic comunitari, per causes ta-xades previstes en l’apartat 5: requeriment als interessats per so-lucionar deficiències, intervenció prèvia i preceptiva d’un òrgande les Comunitats Europees, informes preceptius i determinantsdel contingut de la resolució, realització de proves tècniques oanàlisis contradictòries o diriments proposades pels interessats ol’inici de negociacions per finalitzar convencionalment el pro-cediment administratiu. També es preveu l’ampliació de termi-nis en l’apartat 6, encara que es limita la decisió a l’òrgan com-petent per resoldre i, si s’escau, al superior jeràrquic. En l’apartat7 es fa una referència explícita a la responsabilitat disciplinària,per bé que s’omet la relativa a la remoció del lloc de treball.Quant al silenci administratiu, l’article 43 preveu com a re-

gla general el silenci positiu, excepte només quan una normaamb rang de llei o norma comunitària europea n’estableixi elcontrari. No podem oblidar que, quan es regula el silenci, enrealitat s’intenta establir mesures preventives contra patologiesdel procediment alienes al funcionament correcte de l’Admi-nistració que dissenya la mateixa Llei. Doncs bé, aquesta si-tuació de falta de resposta per l’Administració —sempre inde-sitjable— no pot causar mai perjudicis innecessaris al ciutadà,sinó que, equilibrant els interessos en presència, normalmentha de fer valer l’interès de qui ha complert correctament ambles obligacions imposades legalment.S’exceptuen de la regla general de silenci positiu lògicament

els procediments d’exercici del dret de petició, els de revisiód’actes administratius i disposicions generals, els iniciats d’ofici,i els procediments dels quals pugui derivar per als sol·licitantso tercers l’adquisició de facultats sobre el domini o servei pú-blic. Es tracta de regular aquesta institució capital del procedi-ment administratiu de manera equilibrada i raonable, per laqual cosa se suprimeix la certificació d’actes presumptes que,com se sap, permetia a l’Administració, una vegada finalitzatsels terminis per resoldre i abans d’expedir el certificat o quetranscorri el termini per expedir-lo, dictar un acte administratiu

128


exprés encara que fos contrari als efectes del silenci ja produït.Per tot això, el silenci administratiu positiu produeix un verita-ble acte administratiu eficaç, que l’Administració pública no-més pot revisar d’acord amb els procediments de revisió queestableix la llei. Es concep, igualment, el silenci administratiunegatiu com a ficció legal per permetre al ciutadà interessat ac-cedir al recurs contenciós administratiu, encara que, en tot cas,l’Administració pública té l’obligació de resoldre expressa-ment, de manera que, si dóna la raó al ciutadà, s’evita el plet.Per la seva part, l’article 44 regula la inactivitat de l’Admi-

nistració en els procediments iniciats d’ofici. Es diferencien elscasos en què puguin derivar el reconeixement o la constitució dedrets o situacions jurídiques individualitzades, en els quals els in-teressats que haguessin comparegut poden entendre des-estimades les seves pretensions (supòsits de subvencions, con-cursos de trasllat de funcionaris, etc.), dels casos en quèl’Administració exerceixi potestats sancionadores o d’intervenciósusceptibles de produir efectes desfavorables o de gravamen, enquè els interessats poden entendre caducat el procediment.En qualsevol cas, a fi d’abordar detingudament la transfor-

mació del règim de silenci de cada un dels aproximadamentdos mil procediments que hi ha actualment, en l’àmbit del’Administració General de l’Estat, en la disposició transitòriaprimera es manté la vigència del sentit del silenci que preveuenles normes aprovades en el procés d’adequació de procedi-ments que va seguir a la Llei 30/1992, per bé que la seva for-ma de producció i els seus efectes són els que preveu aquestaLlei. En aquest sentit, i en la línia indicada d’aprofundiment enel silenci positiu, s’encomana al Govern que en el termini dedos anys des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei dugui a ter-me l’adaptació dels procediments en el sentit del silenci admi-nistratiu legalment previst. Per a l’estudi i la proposta de les re-formes i, en particular, a fi de simplificar i racionalitzar la granvarietat de procediments especials que després de la Llei 30/1992s’han regulat en l’àmbit de l’Administració General de l’Estati els seus organismes públics, la disposició addicional primera

129


ordena a l’Executiu la creació d’una comissió interministerialpresidida pel ministre d’Administracions Públiques.En concordança amb les modificacions dels articles 42, 43

i 44, es modifica el règim de còmput de terminis que contél’article 48.4 i es precisa la regulació de l’ampliació de tràmitsque conté l’article 49. Finalment, i de conformitat amb els ar-ticles 102, 72 i 136, l’article 54 exigeix la motivació de la re-visió de les disposicions generals i de l’adopció de mesuresprovisionals.

IV

En el títol V, la Llei modifica el règim de notificacions del’article 58, en nom del principi de seguretat jurídica, i recupe-ra, d’una banda, la convalidació de la notificació en termessemblants a com preveia la Llei de 1958, tot i que redueix eltermini a tres mesos. D’altra banda, s’introdueix en aquest ma-teix article una previsió dirigida a evitar que per la via del re-buig de les notificacions s’obtingui una estimació presumpta dela sol·licitud.L’article 62.1 precisa el supòsit de nul·litat que preveu la

lletra a), i elimina l’expressió «contingut essencial» referida al’àmbit de la lesió dels drets i les llibertats susceptibles d’emparaconstitucional, que constitueix una delimitació vinculant per allegislador.En el títol VI, juntament amb la reforma de l’article 71 per

aconseguir la concordança amb la resta de les modificacions,s’actualitza la regulació de les mesures provisionals de l’article72, i s’introdueixen les previsions necessàries per flexibilitzarel moment de la seva adopció amb les cauteles necessàries pergarantir el respecte als drets dels ciutadans. Així es permet que,en els casos determinats per les lleis sectorials, s’acordin ambcaràcter previ a la iniciació del procediment. En el mateix sen-tit, s’introdueix la possibilitat de modificació de les mesuresesmentades en consideració a la regla «rebus sic stantibus».

130


V

Les modificacions que afecten el títol VII són diverses,amb la finalitat de reforçar les garanties jurídiques dels ciuta-dans davant l’actuació de l’Administració.En matèria de revisió d’ofici, l’article 102 introdueix un

tràmit d’inadmissió de les sol·licituds dels interessats, sense ne-cessitat de demanar el dictamen del Consell d’Estat o òrgan con-sultiu de la comunitat autònoma. D’altra banda, s’introdueix larevisió d’ofici de les disposicions generals nul·les, que no ope-ra, en cap ras, com a acció de nul·litat.Quant als actes anul·lables, s’elimina la potestat revisora

de l’Administració que preveu l’article 103, amb la qual cosas’obliga l’Administració pública a comparèixer als tribunals siels vol revisar, mitjançant la pertinent declaració prèvia de le-sivitat i posterior impugnació, i s’elimina també la possibilitatque els ciutadans utilitzin aquesta via que havia desnaturalitzatper concepte el règim dels recursos administratius. D’aquestamanera, l’Administració i els ciutadans es col·loquen en unaposició equiparable.En matèria de revocació d’actes, el nou article 105 reforça

els seus límits, i afegeix que no pot constituir dispensa o exemp-ció no permesa per les lleis, ni ser contrària al principi d’igualtato a l’interès públic.Respecte al sistema de recursos que preveu el capítol II, es

produeixen modificacions importants. En particular destaca l’es-tabliment, en els articles 107 i 116 a 117, del recurs de reposi-ció amb caràcter potestatiu, atenent, sobretot, els problemes plan-tejats en l’àmbit de l’Administració local. Es recupera, en elmateix article 107, el recurs d’alçada, que regulen amb la sevaconfiguració tradicional els articles 114 i 115. Tot això junta-ment amb el recurs de revisió contra actes ferms que preveul’article 108, del qual es precisa la causa segona de procedèn-cia del recurs en l’article 118.1, i s’introdueix en l’article 119un tràmit d’inadmissió similar al que preveu per a la revisiód’ofici. Atesa la transcendència del sistema de recursos com a

131


institució de garantia per als ciutadans, la disposició transitòriasegona preveu que en els procediments iniciats abans de l’entradaen vigor de la modificació, aquesta no els és aplicable,excepte pel que fa al sistema de recursos.De conformitat amb aquest esquema, es modifiquen els ca-

sos d’actes que exhaureixen la via administrativa, previstos enl’article 109, i se suprimeix, recollint una petició ben unànime,l’anomenada comunicació prèvia a l’Administració que haviende formular els interessats abans d’interposar el recurs conten-ciós administratiu que preveu l’article 110.3, perquè és no solsinnecessària, sinó probablement obstaculitzadora d’un procésjudicial àgil i breu.Pel que fa a la suspensió de l’acte administratiu en via de

recurs que regula l’article 111, es manté la regla general de lano-suspensió, per bé que s’introdueixen, amb les cauteles ade-quades, alguns criteris que la jurisprudència havia manifestat rei-teradament sobre la tutela cautelar, i s’autoritza la possibilitatque la suspensió, en el marc del principi del que es consideraraonable, es pugui prolongar sense solució de continuïtat fins ala seu jurisdiccional.

VI

En el títol IX, i per tal d’afavorir la descentralització ennom del principi d’eficàcia, se suprimeix la prohibició de ladelegació de l’exercici de la potestat sancionadora.En matèria de responsabilitat patrimonial de les adminis-

tracions públiques, en el títol X s’introdueixen algunes modifi-cacions importants. D’una banda, s’amplia la regulació de la res-ponsabilitat concurrent de diferents administracions públiquesque preveu l’article 140, i es distingeix el règim de les actua-cions conjuntes d’altres supòsits de concurrència. En el 141 esmatisen els supòsits de força major que no donen lloc a res-ponsabilitat i, en benefici de l’afectat, es preveu l’actualitzacióde la quantitat de la indemnització. Amb la nova redacció de

132


l’article 144 s’opta per la unificació del règim jurídic substan-tiu de la responsabilitat patrimonial de l’Administració sensediscriminar la seva actuació en règim de dret públic o privat enconcordança amb la unitat de fur.Pel que fa a la responsabilitat patrimonial de les autoritats

i del personal al servei de les administracions públiques, es pre-tén garantir la seva efectivitat, quan l’article 145 preveu que s’had’exigir d’ofici. D’altra banda, desapareix de l’article 146 qual-sevol menció a la seva responsabilitat civil pels danys produïtsen l’acompliment del servei, i s’aclareix el règim instaurat perla Llei 30/1992 d’exigència directa de responsabilitat al’Administració i, en concordança amb això, en la disposició de-rogatòria es deroguen la Llei de 5 d’abril de 1904 i el Reial de-cret de 23 de setembre de 1904, relatius a la responsabilitat ci-vil dels funcionaris públics.

VII

Es modifica, finalment, la part final de la Llei 30/1992, querecull un conjunt de prescripcions heterogènies respecte a la sevaaplicació. En primer lloc, i a fi de reforçar l’especificitat delsprocediments tributaris dins de la necessària harmonia amb elsprincipis comuns al règim jurídic i procediment de les admi-nistracions públiques es modifica la redacció del primer apar-tat de la disposició addicional cinquena.Amb una finalitat similar, es fa una nova redacció de la dis-

posició addicional onzena, en què es recull l’especialitat delsprocediments instats davant les missions diplomàtiques i lesoficines consulars per ciutadans estrangers no comunitaris.En concordança amb l’article 144, la nova disposició addi-

cional dotzena posa fi al problema relatiu a la disparitat de cri-teris jurisprudencials sobre l’ordre competent per conèixerd’aquests processos quan el dany es produeix en relació ambl’assistència sanitària pública, i els atribueix a l’ordre conten-ciós administratiu.

133


A fi de racionalitzar el procediment de formalització delsconvenis de col·laboració, mitjançant la nova disposició addi-cional tretzena es preveu un desplegament reglamentari d’aquestapecte.D’altra banda, la nova disposició addicional catorzena dis-

posa l’aplicació a les ciutats de Ceuta i Melilla del que dispo-sa el títol I de la Llei, relatiu a les relacions entre administra-cions públiques, per la seva condició de tals.La disposició addicional quinzena regula, per a l’àmbit de

l’Administració General de l’Estat i els seus organismes públics,què s’entén per registre de l’òrgan competent per a la tramita-ció del procediment, als efectes de l’article 42.3.b) de la Llei30/1992, amb la qual cosa es facilita el còmput dels terminispels ciutadans.La supressió de l’últim incís del primer paràgraf de la dis-

posició final de la Llei 30/1992 contribueix a assegurar més in-tensament la seguretat jurídica en les relacions jurídiques entrel’Administració i els ciutadans, alhora que els exonera, com éslògic, de càrregues d’ordre burocràtic i atorga eficàcia directaal dret que reconeix l’article 35.f).

Disposició addicional primeraSimplificació de procediments1. El Govern, en el termini d’un any a partir de l’entrada en

vigor d’aquesta Llei, ha d’establir les modificacions normativesque calgui en les disposicions reglamentàries dictades en l’ade-quació i el desplegament de la Llei 30/1992, de 26 de novembre,de règim jurídic de les administracions públiques i del procedi-ment administratiu comú, per simplificar els procediments ad-ministratius vigents en l’àmbit de l’Administració General del’Estat i dels seus organismes públics, atenent especialment la im-plantació de categories generals de procediments, així coml’eliminació de tràmits innecessaris que dificultin les relacionsdels ciutadans amb l’Administració pública. En cap cas, les es-pecialitats dels diferents procediments no poden implicar una dis-minució o limitació de les garanties consagrades en aquesta Llei.

134


2. Sens perjudici del que estableix l’apartat anterior, el Go-vern ha d’adaptar, en el termini de dos anys, les normes regu-ladores dels procediments al sentit del silenci administratiu queestableix aquesta Llei.3. Per a l’estudi i la proposta de les reformes a què es re-

fereixen els números anteriors, el Govern ha de crear una co-missió interministerial presidida pel ministre d’AdministracionsPúbliques.4. Els òrgans competents de les comunitats autònomes,

dins dels seus àmbits respectius, han d’adaptar els procedi-ments en què sigui procedent modificar el sentit del silenci ad-ministratiu al que estableix aquesta Llei.

Disposició addicional segonaEn el termini de divuit mesos, el Govern ha de remetre a

les Corts Generals el projecte o els projectes de llei que calguinper regular els procediments d’impugnació, reclamació, conci-liació, mediació i arbitratge substitutius dels recursos d’alçadai de reposició.

Disposició transitòria primeraSubsistència de normes preexistents1. Fins que no es portin a efecte les previsions de la dispo-

sició addicional primera d’aquesta Llei, continuen en vigor, ambel seu propi rang, les normes reglamentàries existents i, espe-cialment, les aprovades en el marc del procés d’adequació deprocediments a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règimjurídic de les administracions públiques i del procediment ad-ministratiu comú, així com les dictades per desplegar-la, quanno s’oposin a aquesta Llei.2. En tot cas, quan les normes esmentades hagin establert

un termini màxim de durada del procediment superior a sis me-sos, s’entén que el termini màxim per resoldre i notificar la re-solució és precisament de sis mesos, amb les excepcions quepreveu el segon apartat de l’article 42.3. Així mateix, i fins que no es portin a efecte les previ-

135


sions de l’apartat 2 de la disposició addicional primera, conservavalidesa el sentit del silenci administratiu que estableixen lesnormes esmentades, per bé que la seva forma de producció i elsseus efectes són els que preveu aquesta Llei.

Disposició transitòria segonaAplicació de la Llei als procediments en tramitacióAls procediments iniciats abans de l’entrada en vigor d’aquesta

Llei, no els és aplicable, i s’han de regir per la normativa ante-rior.No obstant això, sí que és aplicable a aquests procediments

el sistema de revisió d’ofici i de recursos administratius que re-gula aquesta Llei.

Disposició derogatòria única1. Queden derogats la Llei de 5 d’abril de 1904 i el Reial

decret de 23 de setembre de 1904, relatius a la responsabilitatcivil dels funcionaris públics.2. Així mateix, queden derogades totes les normes de rang

igual o inferior en el que contradiguin o s’oposin a aquestaLlei.

Disposició final únicaDesplegament i entrada en vigor de la Llei1. El Govern i les comunitats autònomes, en l’àmbit de les

seves competències respectives, han de dictar les disposicionsper desplegar i aplicar aquesta Llei que siguin necessàries.2. Aquesta Llei entra en vigor al cap de tres mesos d’haver

estat publicada en el Butlletí Oficial de l’Estat.

136


LLEI 11/2007, DE 22 DE JUNY,d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics

(BOE núm. 150, de 23 de juny de 2007. Correccions d’errades: BOE núm.158,

de 3 de juliol de 2007.)

AFECTACIONS ACTIVES

—Constitució espanyola de 1978: en desplega l’art. 149.1.18, en matè-ria de règim jurídic de les administracions públiques i procedimentadministratiu comú.

— Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les adminis-tracions públiques i del procediment administratiu comú: en dero-ga l’apartat núm. 9 de l’art. 38, els apartats núm. 2, 3 i 4 de l’art.45, l’apartat núm. 3 de l’article 59 i la disp. add. 18a.

— Llei 84/1978, de 28 de desembre, per la qual es regula la taxa perexpedició del document nacional d’identitat: en modifica l’apartatnúm. 2 de l’art. 4 i l’art. 6.

— Llei 16/1979, de 2 d’octubre, sobre taxes de la Prefectura Centralde Trànsit: en modifica la lletra d) i incorpora una nova lletra e) al’apartat 1 de l’art. 5 i dóna nova redacció als punts 4 i 4 bis, pri-mera columna de l’esquerra del Grup IV de l’art. 6.

— Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de de-sembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior: la trans-posa parcialment.

AFECTACIONS PASSIVES

Normativa estatal

— Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificació de diverses lleisper a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activitatsde serveis i el seu exercici: en modifica l’art. 6.3 i afegeix una novalletra c a l’art. 40.2.

— Llei 14/2009, d’11 de novembre, per la qual es regula el programatemporal de protecció per desocupació i inserció (vegeu la dispo-sició final primera sobre l’ús de mitjans electrònics en la tramita-

137


ció dels procediments en matèria de protecció per desocupació): ladesplega.

— Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del sector públic (ve-geu, en particular, la disposició addicional divuitena sobre l’ús demitjans electrònics, informàtics i telemàtics en els procedimentsregulats en la Llei): la desplega.

— Reial decret 4/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l’EsquemaNacional d’Interoperabilitat en l’àmbit de l’administració electrò-nica: en desplega l’art. 42.

— Reial decret 3/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l’EsquemaNacional de Seguretat en l’àmbit de l’administració electrònica: endesplega l’art. 42.

— Reial decret 1671/2009, de 6 de novembre, pel qual es desenvolu-pa parcialment la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònicdels ciutadans als serveis públics: la desplega parcialment.

— Reial decret 1979/2008, de 28 de novembre, pel qual es regulal’edició electrònica del “Butlletí Oficial del Registre Mercantil”:aplica l’art. 11.

— Reial decret 181/2008, de 8 de febrer, d’ordenació del diari oficial“Butlletí Oficial de l’Estat”: aplica l’art. 11 i la disp. final 2a.

— Reial decret 1494/2007, de 12 de novembre, pel qual s’aprova elReglament sobre les condicions bàsiques per a l’accés de les per-sones amb discapacitat a les tecnologies, productes i serveis rela-cionats amb la societat de la informació i mitjans de comunicaciósocial: en desplega els art. 4.c) i 6.2.c).

— Ordre PRE/3523/2009, de 29 de desembre, per la qual es regula elRegistre Electrònic Comú: en desplega l’art. 24.

— Ordre EHA/2784/2009, de 8 d’octubre, per la qual es regula la in-terposició telemàtica de les reclamacions economicoadministrativesi es desplega parcialment la disposició addicional setzena de laLlei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària, sobre utilit-zació de mitjans electrònics, informàtics i telemàtics en les recla-macions economicoadministratives: la desplega.

— Ordre JUS/433/2009, de 19 de febrer, per la qual es disposa l’edicióelectrònica del “Butlletí d’Informació del Ministeri de Justícia”:aplica l’art. 11.

— Ordre EHA/2261/2007, de 17 de juliol, per la qual es regula l’úsde mitjans electrònics, informàtics i telemàtics en la justificació deles subvencions: la desplega.

— Resolució de 15 de desembre de 2008, de la Direcció de l’AgènciaEstatal Butlletí Oficial de l’Estat, per la qual se suprimeixen els

138

preus de venda del “Butlletí Oficial de l’Estat” i del “Butlletí Ofi-cial del Registre Mercantil”: aplica l’art. 11.

Normativa catalana

— Llei 2/2007, de 5 de juny, del Diari Oficial de la Generalitat de Ca-talunya: aplica l’art. 11.

— Decret 106/2009, de 19 de maig, pel qual es regulen el Registre deSol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial de Catalunya i elsprocediments d’adjudicació dels habitatges amb protecció oficial:la desplega.

— Decret 56/2009, de 7 d’abril, per a l’impuls i el desenvolupamentdels mitjans electrònics a l’Administració de la Generalitat: la des-plega.

— Decret 102/2008, de 6 de maig, de creació del Registre d’EmpresesAcreditades de Catalunya per intervenir en el procés de contracta-ció en el sector de la construcció: aplica l’art. 27.6.

— Ordre IRP/352/2009, de 3 de juliol, sobre l’obligació dels establi-ments d’hostalatge ubicats a Catalunya de remetre a la DireccióGeneral de la Policia, per mitjans telemàtics, la informació relati-va a l’estada de les persones que s’hi allotgen: aplica l’art. 27.6.

139


ÍNDEX SISTEMÀTIC


Títol preliminarDe l’àmbit d’aplicació i els principis generals

Títol IDrets dels ciutadans a relacionar-se amb les administracions

públiques per mitjans electrònics

Títol IIRègim jurídic de l’administració electrònica

141

Capítol IDe la seu electrònica

Capítol IIDe la identificació i autenticació

Secció 1aDisposicions comunes

Secció 2aIdentificació dels ciutadans i au-tenticació de la seva actuació

Secció 3aIdentificació electrònica de les ad-ministracions públiques i autenti-cació de l’exercici de la seva com-petència

Secció 4aDe la interoperabilitat i de l’acre-ditació i representació dels ciuta-dans

Capítol IIIDels registres, les comunicacionsi les notificacions electròniques

Secció 1aDels registres

Secció 2aDe les comunicacions i les notifi-cacions electròniques

Capítol IVDels documents i els arxius elec-trònics


Títol IIIDe la gestió electrònica dels procediments

142

Capítol IMarc institucional de coopera-ció en matèria d’administracióelectrònica

Capítol IICooperació en matèria d’inter-operabilitat de sistemes i apli-cacions

Capítol IIIReutilització d’aplicacions itransferència de tecnologies

Disposició addicional primeraReunió d’òrgans col·legiats permitjans electrònics

Disposició addicional segonaFormació d’empleats públics

Disposició addicional terceraPla de mitjans en l’AdministracióGeneral de l’Estat

Disposició addicional quartaProcediments especials

Disposició addicional cinquenaFunció estadística

Disposició addicional sisenaÚs de llengües oficials

Disposició transitòria únicaRègim transitori

Disposició derogatòria única

Disposició final primeraCaràcter bàsic de la Llei

Disposició final segonaPublicació electrònica del «But-lletí Oficial de l’Estat»

Disposició final terceraAdaptació de les administracionspúbliques per a l’exercici de drets

Disposició final quartaModificació de la Llei 84/1978, de28 de desembre, per la qual es re-gula la taxa per expedició del do-cument nacional d’identitat

Títol IVCooperació entre administracions per a l’impuls de

l’administració electrònica

Capítol IDisposicions comunes

Capítol IIUtilització de mitjans electrònicsen la tramitació del procediment


Disposició final cinquenaModificació de la Llei 16/1979,de 2 d’octubre, sobre taxes de laPrefectura Central de Trànsit

Disposició final sisenaHabilitació per a la regulació delteletreball a l’Administració Ge-neral de l’Estat

Disposició final setenaDesplegament reglamentari del’article 4 c)

Disposició final vuitenaDesplegament i entrada en vigorde la Llei

143


Exposició de motius1

Determinades edats de la humanitat han rebut la seva de-nominació de les tècniques que s’hi utilitzaven i avui podríemdir que les tecnologies de la informació i les comunicacions tam-bé estan afectant molt profundament la forma i fins i tot el con-tingut de les relacions dels éssers humans entre si i de les socie-tats en què s’integren. El temps actual —i en tot cas el segle XXI,juntament amb els anys finals del XX— té com un dels seustrets característics la revolució que han suposat les comunica-cions electròniques. En aquesta perspectiva, una Administracióa l’altura dels temps en què actua ha d’acompanyar i promou-re en benefici dels ciutadans l’ús de les comunicacions electrò-niques. Aquests han de ser els primers i principals beneficiarisdel salt, impensable fa només unes dècades, que s’ha produït enel camp de la tecnologia de la informació i les comunicacionselectròniques. Al servei, doncs, del ciutadà l’Administracióqueda obligada a transformar-se en una administració electrò-nica regida pel principi d’eficàcia que proclama l’article 103 dela nostra Constitució.

És en aquest context que les administracions s’han de com-prometre amb la seva època i oferir als ciutadans els avantat-ges i les possibilitats que la societat de la informació té, as-sumint la seva responsabilitat de contribuir a fer realitat lasocietat de la informació. Els tècnics i els científics han po-sat els instruments d’aquesta societat, però la seva generalit-zació depèn, en bona mesura, de l’impuls que rebi de les ad-ministracions públiques. Depèn de la confiança i la seguretatque generi en els ciutadans i també depèn dels serveis queofereixi.

El millor servei al ciutadà constitueix la raó de les reformesque després de l’aprovació de la Constitució s’han anat realit-zant a Espanya per configurar una Administració moderna quefaci del principi d’eficàcia i eficiència el seu eix vertebradorsempre amb la mira posada en els ciutadans.Aquest servei cons-

144


titueix també la principal raó de ser de la Llei d’accés electrò-nic dels ciutadans als serveis públics que, a més, intenta estara l’altura de l’època actual.

En efecte, la descentralització política de l’Estat no es vaesgotar en el seu primer i més immediat designi d’organitzarpolíticament Espanya d’una forma molt diferent de l’Estat uni-tari, sinó que ha estat ocasió perquè la més estreta proximitatdemocràtica dels nous poders autonòmics es traduís també enuna proximitat més gran de les administracions que en depenenrespecte del ciutadà.

En la mateixa línia es mou el reconeixement constitucionalde l’autonomia local.

No obstant això, aquesta proximitat més estreta entre el ciu-tadà i l’Administració, derivada de la descentralització au-tonòmica i local, no ha acabat de superar la barrera que se-gueix distanciant encara el ciutadà de l’Administració, dequalsevol Administració, inclosa la de l’Estat, i que, moltesvegades, no és altra que la barrera que aixeca el temps i l’espai:el temps que és necessari dedicar a la relació amb aquella perrealitzar molts tràmits de la vida diària que comencen de ve-gades per la necessitat d’una primera informació que exigeixun desplaçament inicial, més els successius desplaçaments itemps que es dediquen a posteriors tràmits a fer amb l’Admi-nistració per a les activitats més elementals. Aquestes prime-res barreres, de vegades, en potencien d’altres que afecten laposició servicial de les administracions públiques. Aquestesno poden complir sempre la seva missió atenent qualsevolcosa que demani un ciutadà, ja que pot estar en contradiccióamb els interessos de la majoria dels altres ciutadans, amb elsinteressos generals representats per les lleis. Però en aquests ca-sos —en què els interessos generals no coincideixen amb elsinteressos individuals— la relació amb el ciutadà ha de ser, tam-bé, la cosa més ràpida i clara possible sense pèrdues de tempsinnecessàries.

En tot cas, aquestes primeres barreres en les relacions ambl’Administració —la distància a què és necessari desplaçar-se

145


i el temps que s’hi ha de dedicar— avui dia no tenen raó deser. Les tecnologies de la informació i les comunicacions fanpossible acostar l’Administració fins a la sala d’estar dels ciu-tadans o fins a les oficines i despatxos de les empreses i pro-fessionals. Els permeten relacionar-s’hi sense cues ni esperes.I fins i tot rebre serveis i informacions aliens a activitatsd’intervenció administrativa o autorització; informacions i ser-veis no relacionats amb actuacions limitadores, sinó al contra-ri, ampliadores de les seves possibilitats. Aquestes condicionstambé per permeten als ciutadans veure l’Administració comuna entitat al seu servei i no com una burocràcia pesada quecomença per exigir, sempre i per començar, el sacrifici del tempsi del desplaçament que imposa l’espai que separa el domicilidels ciutadans i empreses de les oficines públiques. Però, amés d’això, les noves tecnologies de la informació faciliten,sobretot, l’accés als serveis públics a les persones que abanstenien grans dificultats per arribar a les oficines públiques, permotius de localització geogràfica, de condicions físiques de mo-bilitat o altres condicionants, i que ara es poden superar perl’ús de les noves tecnologies. D’aquesta manera es fa un pastranscendental per facilitar, en igualtat de condicions, la plenaintegració d’aquestes persones en la vida pública, social, labo-ral i cultural.

De tot això, se’n va adonar la Llei 30/1992, de 26, de rè-gim jurídic de les administracions públiques i del procedimentadministratiu comú (LRJAP-PAC), que en la seva primera ver-sió va recollir ja a l’article 45 l’impuls a l’ús i aplicació de lestècniques i mitjans electrònics, informàtics i telemàtics, perpart de l’Administració, per tal de desenvolupar la seva activi-tat i l’exercici de les seves competències i de permetre als ciu-tadans relacionar-se amb les administracions quan sigui com-patible amb els «mitjans tècnics de què disposin».

Aquesta previsió, juntament amb la de la informatitzacióde registres i arxius de l’article 38 de la mateixa Llei en laseva versió originària i, especialment, en la redacció que en vafer la Llei 24/2001, de 27 de desembre, en permetre l’establiment

146


de registres telemàtics per a la recepció o sortida de sol·licituds,escrits i comunicacions per mitjans telemàtics, obria el pas ala utilització d’aquests mitjans per relacionar-se amb l’Admi-nistració.

Simultàniament, la mateixa Llei 24/2001 va modificar l’arti-cle 59 permetent la notificació per mitjans telemàtics si l’interessathagués assenyalat l’esmentat mitjà com a preferent o consentitexpressament.

En el mateix sentit destaquen les modificacions realitza-des a la Llei general tributària per permetre també les notifi-cacions telemàtiques, així com l’article 96 de la nova Llei ge-neral tributària de 2003, que preveu expressament l’actuacióadministrativa automatitzada o la imatge electrònica dels do-cuments.

Tanmateix, el desenvolupament de l’administració electrò-nica encara és insuficient. La causa, en bona mesura, és degu-da al fet que les previsions dels articles 38, 45 i 59 de la Lleide règim jurídic de les administracions públiques i del proce-diment administratiu comú són facultatives. És a dir, deixen enmans de les mateixes administracions determinar si els ciuta-dans s’hi podran relacionar, de manera efectiva o no, per mit-jans electrònics, segons que aquestes vulguin posar en marxaels instruments necessaris per a aquesta comunicació ambl’Administració.

Per això aquesta Llei pretén fer el pas del «podran» a l’«haurande».

Les avançades per al moment, però d’altra banda prudents,previsions legals, molt vàlides el 1992 o el 2001, avui han que-dat desfasades, davant una realitat en què el grau de penetraciód’ordinadors i el nombre de persones i entitats amb accés enbanda ampla a Internet, amb les possibilitats obertes a altrestecnologies i plataformes, ja no es corresponen amb els serveismerament facultatius que la Llei esmentada permet i estimula aestablir a les administracions.

El servei al ciutadà exigeix consagrar el seu dret a comu-nicar-se amb les administracions per mitjans electrònics. La con-

147


trapartida d’aquest dret és l’obligació d’aquestes de dotar-se delsmitjans i sistemes electrònics perquè aquest dret es pugui exer-cir. Aquesta és una de les grans novetats de la Llei: passar dela declaració d’impuls dels mitjans electrònics i informàtics—que es concreten en la pràctica en la simple possibilitat quealgunes administra comunicacions per mitjans electrònics— aestar obligades a fer-ho perquè la Llei reconeix el dret dels ciu-tadans a establir relacions electròniques.

La Llei consagra la relació amb les administracions públi-ques per mitjans electrònics com un dret dels ciutadans i comuna obligació correlativa per a aquestes administracions. El re-coneixement d’aquest tal dret i la seva obligació corresponents’erigeixen així en l’eix central del projecte de llei.

Però a l’entorn de l’eix esmentat s’han d’abordar molts al-tres aspectes que contribueixen a definir i concretar l’abastd’aquest dret. Així, per exemple, el dret es fa efectiu de mane-ra real mitjançant la imposició, almenys en l’àmbit de l’Admi-nistració General de l’Estat i en els termes de la Llei, de l’obligacióde posar a disposició de ciutadans i empreses almenys un puntd’accés general a través del qual els usuaris puguin, de formasenzilla, accedir a la informació i serveis de la seva competèn-cia; presentar sol·licituds i recursos; realitzar el tràmit d’audiènciaquan sigui procedent; efectuar pagaments o accedir a les noti-ficacions i comunicacions que els remeti l’Administració pú-blica.

També ha de trobar informació a l’esmentat punt d’accésúnic sobre els serveis multicanal o que li siguin oferts per mésd’un mitjà, tecnologia o plataforma.

2

La Llei s’articula a partir de les competències de l’Estatque li reconeix l’article 149.1.18 de la Constitució: «Bases delrègim jurídic de les administracions públiques», d’una banda, i«procediment administratiu comú» d’una altra.

148


Així mateix, la regulació estatal, en el que té de bàsic, dei-xa marge als desplegaments autonòmics, i no es pot oblidar, amés, que l’objecte de les bases en aquest cas ha de permetre«en tot cas», d’acord amb aquest número 18, un «tractamentcomú» respecte d’aquestes. En aquesta perspectiva, la regula-ció de l’Estat ha d’abordar els aspectes en què és obligatori queles previsions normatives siguin comunes, com és el cas de lainteroperabilitat, les garanties de les comunicacions electròni-ques, els serveis a què tenen dret els ciutadans, la conservacióde les comunicacions electròniques i els altres temes que s’abordena la Llei per garantir que l’exercici del dret a relacionar-se electrò-nicament amb totes les administracions formi part d’aquesttractament comú que tenen.

La Llei 30/1992 es va limitar a obrir la possibilitat, coms’ha dit, d’establir relacions telemàtiques amb l’Administració,però l’hora actual demana una altra regulació que garanteixi,però ara de manera efectiva, un tractament comú dels ciutadansdavant totes les administracions: que garanteixi, per començari sobretot, el dret a establir relacions electròniques amb totesles administracions públiques. Les noves realitats, exigències iexperiències que s’han anat posant de manifest; el mateix de-senvolupament de la societat de la informació, la importànciaque una regulació clara, precisa i comuna dels drets dels ciuta-dans i el canvi de circumstàncies tecnològiques i socials exi-geix actualitzar el contingut, molt diferent del de 1992, de laregulació bàsica que avui estigui a l’altura de les nova exigèn-cies. Aquesta regulació comuna exigeix reconèixer, avui, perexemple, el dret dels ciutadans —i no només la possibilitat—d’accedir mitjançant comunicacions electròniques a l’Admi-nistració.

3

El reconeixement general del dret d’accedir electrònicamenta les administracions públiques té moltes altres conseqüències

149


a les quals s’ha de donar solució i de les quals aquí, de formaresumida, se n’enumeren algunes.

Així, en primer lloc, la progressiva utilització de mitjanselectrònics suscita la qüestió de la privacitat d’unes dades quees faciliten en relació amb un expedient concret però que, arxi-vades de forma electrònica com a conseqüència de la seva prò-pia forma de transmissió, fan emergir el problema del seu ús noen el mateix expedient, en què és evident, per descomptat, peròsí l’eventualitat del seu ús per altres serveis o dependències del’Administració o de qualsevol Administració o en un altre ex-pedient. Les normes de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de de-sembre, de protecció de dades de caràcter personal, han de sersuficients, i no es tracta de fer cap innovació en aquest aspec-te, però sí d’establir previsions que garanteixin la utilització deles dades obtingudes de les comunicacions electròniques per alfi precís per al qual han estat remeses a l’Administració.

D’altra banda, els interessats en un procediment tenen dretd’accedir-hi i veure els documents. El mateix ha de passar, coma mínim, en un expedient iniciat electrònicament o tramitatd’aquesta manera. L’expedient esmentat ha de poder permetrel’accés en línia als interessats per verificar la situació del’expedient, sense minva de totes les garanties de la privacitat.

En tot cas, la progressiva utilització de comunicacions electrò-niques, derivada del reconeixement del dret a comunicar-seelectrònicament amb l’Administració, suscita la qüestió no jade l’adaptació d’aquesta —recursos humans i materials— auna nova forma de relacionar-se amb els ciutadans, sinó tambéla qüestió de la manera d’adaptar les seves formes d’actuació itramitació dels expedients i en general adaptar els procedi-ments a la nova realitat que imposen les noves tecnologies.

El fet de reconèixer el dret dels ciutadans a comunicar-seelectrònicament amb l’Administració planteja, en primer lloc,la necessitat de definir clarament la «seu» administrativa electrò-nica amb què s’estableixen les relacions, i de promoure un rè-gim d’identificació, autenticació, contingut mínim, protecciójurídica, accessibilitat, disponibilitat i responsabilitat. També exi-

150


geix abordar la definició als efectes de la Llei d’una sèrie determes i conceptes l’ús habitual dels quals obliga en un contextde comunicacions electròniques a efectuar moltes precisions.És el que passa amb la definició d’expedient electrònic i de do-cument electrònic; dels registres electrònics i de les notificacionselectròniques o de l’abast i sistemes de segellaments de temps.

La consagració d’aquest dret dels ciutadans a comunicar-se electrònicament amb l’Administració suscita, també, per exem-ple, la qüestió de la forma d’utilitzar i arxivar les esmentadescomunicacions. I ho planteja tant en el que es podria conside-rar la formació de l’expedient o l’arxiu d’oficina —el vinculata la tramitació dels expedients—, com pel que fa a l’arxiu delsexpedients ja tramitats.

Quant al funcionament intern de l’Administració, les novestecnologies permeten oportunitats de millora (eficiència i re-ducció de costos) que fan ineludible la consideració de les for-mes de tramitació electrònica, tant per a la tramitació electrò-nica d’expedients, com per a qualsevol altra actuació interna del’Administració, i s’aniran expandint gradualment amb l’objectiude l’any 2009.

Certament, l’ús de mitjans electrònics no pot significar capminva del dret de l’interessat en un expedient a accedir-hi dela forma tradicional, com tampoc pot suposar un fre o un retardperquè l’Administració internament adopti els mecanismes mésadequats, en aquest cas mitjans electrònics, que li permetin mi-llorar processos i reduir la despesa pública. Conjugar els dosrequeriments és possible gràcies a les mesures de la política defoment de desenvolupament de la societat de la informació queestan impulsant els últims anys. En aquest sentit l’Administracióha d’incorporar les noves tecnologies al seu funcionament in-tern i, simultàniament, s’ha de garantir que els ciutadans queper qualsevol motiu (no disponibilitat d’accés a les noves tec-nologies o falta de formació) no puguin accedir electrònica-ment a l’Administració pública, disposin dels mitjans adequatsper seguir comunicant-se amb l’Administració amb els matei-xos drets i garanties. La solució a aquest doble objectiu passa

151


per la formació del personal al servei de l’Administració queatén el públic perquè facin possible la comunicació d’aquestsciutadans amb l’administració electrònica, així com per la dis-ponibilitat de punts d’accés electrònic públics en seus adminis-tratives. O també, per descomptat, establir les previsions gene-rals que siguin garantia dels drets dels ciutadans i d’un tractamentigual davant totes les administracions en tots aquests supòsits.

En segon lloc és necessari regular la validesa dels documentsi les seves còpies i la forma perquè el document electrònic ope-ri amb plena validesa de manera convencional i, si s’escau, laforma en què els documents convencionals es transformen endocuments electrònics.

Una altra qüestió que s’aborda és la de les plataformes quepoden utilitzar els ciutadans o les mateixes administracions perestablir les comunicacions electròniques. L’ordinador i Internetpot ser una via, però per descomptat no és l’única; les comuni-cacions via SMS poden ser una altra forma d’actuació que enalgunes administracions ja s’estan utilitzant. La televisió digi-tal terrestre, per exemple, també obre possibilitats amb quès’ha de comptar. La Llei no es pot limitar a regular l’ús dels ca-nals electrònics disponibles avui dia, ja que la gran velocitat enel desenvolupament de les tecnologies de la informació fa pos-sible l’aparició de nous instruments electrònics que l’administracióelectrònica podrà aplicar d’aquí a molt poc temps, i és neces-sari generalitzar la regulació d’aquests canals.

La Llei ha de partir del principi de llibertat dels ciutadansen l’elecció de la via o canal pel qual es volen comunicar ambl’Administració, si bé cada tecnologia pot ser apta per a una fun-ció per raó de les seves característiques i de la fiabilitat i segu-retat de les seves comunicacions.

4

S’ha de recordar que l’impuls d’una administració electrò-nica també suposa donar resposta als compromisos comunita-

152


ris i a les iniciatives europees posades en marxa a partir deConsell Europeu de Lisboa i Santa Maria da Feira, continuatamb actuacions successives fins a l’actual comunicació de la Co-missió «i2010: Una Societat de la Informació Europea per alcreixement i l’ocupació».

L’impuls comunitari a la iniciativa e-Europa dóna la màxi-ma importància al desenvolupament de l’administració electrò-nica, buscant aprofitar totes les possibilitats de les noves tec-nologies com un factor determinant del futur econòmic d’Europa.

En aquests anys de vigència de la iniciativa e-Europa l’àmbitd’actuació de l’administració electrònica ha crescut considera-blement en successives revisions, fins a arribar al novembredel 2005, quan, després de la publicació de la comunicació re-lativa a i2010, es va aprovar, en la Cimera de Manchester, unaresolució ministerial, amb objectius concrets per al desenvolu-pament de l’administració electrònica en la Unió. Desprésd’aquesta resolució es va aprovar el Pla d’acció sobre admi-nistració electrònica i2010, en què s’assenyala que els èxits del’administració electrònica ja són clarament visibles en diver-sos països de la UE, i s’estima en 50.000 milions d’euros l’estalvianual en tota la Unió que una implantació generalitzada d’aquestapodria generar.

Així mateix, el 12 de desembre de 2006, i per tal d’avançaren la consecució de l’objectiu fixat pel Consell Europeu de Lis-boa, es va aprovar la Directiva 2006/123/CE, relativa als ser-veis al mercat interior.

Aquesta Directiva estableix, entre d’altres obligacions perals estats membres, facilitar per mitjans electrònics accés als trà-mits relacionats amb les activitats de serveis i a la informaciód’interès tant per als prestadors d’aquests com per als destina-taris.

Per això, i tenint en compte l’analogia d’aquesta finalitatamb l’objectiu d’aquesta Llei, s’hi fa una referència expressa ala informació i tràmits relacionats amb les activitats de serveis,de manera que els articles 6, 7 i 8 de la Directiva es poden con-siderar transposats per aquesta Llei.

153


D’altra banda, en el context internacional, també altres or-ganismes s’han interessat en l’administració electrònica com aforma d’activar l’economia i millorar el govern dels països,com és el cas de l’OCDE, que va publicar el 2004 un estudiamb un títol gairebé autodescriptiu: «L’administració electròni-ca: un imperatiu», on destaca els estalvis que l’administracióelectrònica pot generar si se’ls permet augmentar la seva eficà-cia.

També el Consell d’Europa, des d’una perspectiva més so-cial, està analitzant l’administració electrònica com un motor dedesenvolupament. El desembre del 2004 el Comitè de Ministresva adoptar una recomanació on s’assenyala que l’administracióelectrònica no és assumpte merament tècnic, sinó de governaciódemocràtica.

5

En aquest context, una llei per a l’accés electrònic dels ciu-tadans a les administracions públiques es justifica en la creaciód’un marc jurídic que faciliti l’extensió i utilització d’aquestestecnologies. I el principal repte que té la implantació de les tec-nologies de la informació i les comunicacions (TIC) a la socie-tat en general i a l’Administració en particular és la generacióde confiança suficient que elimini o minimitzi els riscos asso-ciats a la seva utilització. La desconfiança neix de la percepció,moltes vegades injustificada, d’una fragilitat més gran de la in-formació en suport electrònic, de possibles riscos de pèrdua deprivacitat i de l’escassa transparència d’aquestes tecnologies.

D’altra banda, la legislació ha de proclamar i salvaguardarun principi fonamental com és la conservació de les garantiesconstitucionals i legals als drets dels ciutadans i en general deles persones que es relacionen amb l’Administració pública,una exigència que deriva de l’article 18.4 CE, que encomana ala llei la limitació de l’ús de la informàtica per preservar l’exercicidels drets constitucionals. Aquesta conservació exigeix afirmar

154


la vigència dels drets fonamentals no només com a límit, sinócom a vector que orienta aquesta reforma legislativa d’acord ambel fi promocional consagrat a l’article 9.2 del nostre text fona-mental, així com recollir les peculiaritats que exigeixen l’aplicaciósegura d’aquestes tecnologies. Aquests drets s’han de comple-tar amb d’altres exigits pel nou suport electrònic de relacions,entre els quals hi ha d’haver el dret a l’ús efectiu d’aquests mit-jans per al desenvolupament de les relacions de les persones ambl’Administració. Les consideracions anteriors cristal·litzen en unEstatut del ciutadà davant l’administració electrònica que recullun elenc no limitatiu de les posicions del ciutadà en les sevesrelacions amb les administracions públiques, així com les ga-ranties específiques per a la seva efectivitat.

Amb aquest fi, la Llei crea la figura del Defensor de l’Usuari,que ha d’atendre les queixes i realitzar els suggeriments i lespropostes pertinents per millorar les relacions de ciutadans enel seu tracte amb les administracions públiques per mitjanselectrònics.

D’una altra banda, mereix subratllar-se el paper d’avantguardaque correspon a les nostres empreses en el desenvolupamentd’una vertadera societat de la informació i, per tant, d’una Ad-ministració accessible electrònicament. No debades, la integra-ció de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC)al dia a dia de l’empresa, necessària en virtut de les exigènciesde l’entorn obert i altament competitiu en què operen, ha estati és palanca impulsora per al desenvolupament i la creixent in-corporació d’aquestes mateixes tecnologies a l’actuació admi-nistrativa. Alhora, representa una ajuda insubstituïble per afa-vorir l’expansió de la «cultura electrònica» entre els treballadorsciutadans.

Les empreses, en aquest sentit, poden exercir un paper co-adjuvant clau per a la consecució dels objectius que pretén aques-ta Llei. Les raons apuntades aconsellen un tractament específicd’aquells procediments i gestions que de forma més intensa afec-ten el desenvolupament de l’activitat empresarial.

A tot això es deu l’aprovació d’aquesta Llei d’accés electrò-

155


nic dels ciutadans als serveis públics, en què s’inclouen les matè-ries següents amb l’estructura que es recull en els apartats se-güents.

6

La Llei s’estructura en cinc32 títols, sis disposicions addi-cionals, una disposició transitòria, una de derogatòria i vuit definals.

En el títol preliminar es defineixen l’objecte i les finalitatsde la llei, els principis generals a què s’ajusta, així com el seuàmbit d’aplicació. S’ha de destacar el caràcter bàsic de la Lleien els termes que estableix la disposició final primera, i pertant són aplicables a totes les administracions públiques els ar-ticles que es refereixen a la disposició final esmentada.

La Llei estableix, entre d’altres, el principi d’igualtat, per-què la utilització de comunicacions electròniques amb les ad-ministracions públiques no impliqui una discriminació per alsciutadans que es relacionin amb l’Administració per mitjans noelectrònics.

En el títol primer estan recollits els drets dels ciutadans enles seves relacions amb les administracions públiques a travésde mitjans electrònics. Per garantir el ple exercici d’aquests drets,s’estableix l’obligació de les administracions d’habilitar dife-rents canals o mitjans per a la prestació dels serveis electrònics.

Així mateix, s’estableix l’obligació de cada Administracióde facilitar a les altres administracions les dades dels interessatsque se li requereixin i estiguin en poder seu, en la tramitaciód’un procediment, sempre que l’interessat hi presti consenti-ment exprés, el qual es pot emetre i recaptar per mitjans electrò-

156

32. Correcció d’errada publicada al BOE núm. 158, de 3 de juliol de2007: «A la pàgina 27154, primera columna, primer paràgraf de l’apartat VIde l’exposició de motius, on diu: “La Llei s’estructura en quatre títols”, ha dedir: «La Llei s’estructura en cinc títols».


nics, amb el fi que els ciutadans no hagin d’aportar dades i do-cuments que estan en poder de les administracions públiques.

Per vetllar per l’efectivitat dels drets reconeguts als ciuta-dans es preveu, en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat,l’actuació de les inspeccions generals de serveis dels departa-ments ministerials i del Defensor de l’Usuari.

En el títol segon es regula el règim jurídic de l’administracióelectrònica. D’una banda, el capítol primer es dedica a la seu elec-trònica, com a adreça electrònica la gestió i administració de laqual correspon a unaAdministració pública funcionant amb plenaresponsabilitat respecte de la integritat, veracitat i actualització dela informació i els serveis a què es pot accedir a través d’aquesta.En la normativa de desplegament de la Llei, cadaAdministració hade determinar els instruments de creació de les seus electròniques.

En el capítol segon es regulen les formes d’identificació iautenticació, tant dels ciutadans com dels òrgans administratiusen l’exercici de les seves competències, i és destacable ques’habiliten diferents instruments d’acreditació, que s’han de con-cretar en la normativa aplicable a cada cas amb criteris de pro-porcionalitat. El document nacional d’identitat electrònic estàhabilitat amb caràcter general per a totes les relacions amb lesadministracions públiques, i per això s’ha d’impulsar com afórmula per estendre l’ús general de la signatura electrònica.

També s’estableix l’obligació per a qualsevol Administra-ció d’admetre els certificats electrònics reconeguts en l’àmbitde la Llei de signatura electrònica. També interessa destacar so-bre aquesta qüestió, i per tal d’evitar la bretxa digital, la possi-bilitat que siguin funcionaris públics els qui acreditin la volun-tat dels ciutadans, seguint el procediment establert, per a lesseves relacions electròniques amb l’Administració.

El capítol tercer regula els registres, comunicacions i noti-ficacions electròniques. La principal novetat és la nova regula-ció dels registres electrònics, de manera que es puguin conver-tir en un instrument que s’alliberi de la rigidesa actual i serveixinper a la presentació de qualsevol escrit o sol·licitud davant lesadministracions públiques.

157


La Llei regula les comunicacions electròniques dels ciuta-dans amb les administracions i d’aquestes entre si, per unir elscriteris d’agilitat i de seguretat jurídica. El capítol quart, sobreels documents i arxius electrònics, estableix les condicions perreconèixer la validesa d’un document electrònic, regula tot elsistema de còpies electròniques, tant les realitzades a partir dedocuments emesos originàriament en paper, com les còpies dedocuments que ja estaven en suport electrònic i les condicionsper realitzar en suport paper còpia d’originals emesos per mit-jans electrònics, o viceversa.

El títol tercer tracta de la gestió electrònica dels procediments,desplega la regulació dels procediments administratius utilitzantmitjans electrònics i els criteris a seguir en la gestió electrònica, ité un cert paral·lelisme amb la regulació que trobem a la Llei30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i delprocediment administratiu comú. Així, es regula la iniciació, ins-trucció i terminació de procediments per mitjans electrònics.

En aquest títol s’ha de fer especial referència a l’obligacióque s’estableix per a les administracions públiques de posar adisposició dels usuaris informació per mitjans electrònics sobrel’estat de tramitació dels procediments, tant per als gestionatsen la seva totalitat per mitjans electrònics com per a la resta deprocediments.

El títol quart està dedicat a la cooperació entre administra-cions per a l’impuls de l’administració electrònica. S’hi esta-bleixen l’òrgan de cooperació en aquesta matèria de l’Admi-nistració General de l’Estat amb els de les comunitats autòno-mes i amb l’Administració local, i s’hi determinen els principisper garantir la interoperabilitat de sistemes d’informació aixícom les bases per impulsar la reutilització d’aplicacions i trans-ferència de tecnologies entre administracions.

La Llei consta, finalment, de sis disposicions addicionals,una disposició transitòria, una de derogatòria i vuit de finals,entre les quals presenta especial rellevància la disposició finalprimera en què se citen els preceptes de la llei que tenen caràc-ter bàsic a l’empara de l’article 149.1.18 de la Constitució.

158


També té un interès especial la disposició final tercera, ja que,amb independència de la data d’entrada en vigor de la Llei, s’hiassenyalen les dates per a l’efectivitat plena del dret dels ciuta-dans a relacionar-se amb les administracions públiques per mit-jans electrònics, i s’hi estableixen els terminis que es considerenadequats per portar a terme les necessàries actuacions prèviesd’adequació per part de les diferents administracions públiques.

Títol preliminarDe l’àmbit d’aplicació i els principis generals

Article 1. Objecte de la Llei1.Aquesta Llei reconeix el dret dels ciutadans a relacionar- se

amb les administracions públiques per mitjans electrònics i regu-la els aspectes bàsics de la utilització de les tecnologies de la in-formació en l’activitat administrativa, en les relacions entre lesadministracions públiques, així com en les relacions dels ciuta-dans amb aquestes amb la finalitat de garantir els seus drets, untractament comú davant les administracions i la validesa i eficàciade l’activitat administrativa en condicions de seguretat jurídica.

2. Les administracions públiques han d’utilitzar les tecnolo-gies de la informació d’acord amb el que disposa aquesta Llei, iassegurar la disponibilitat, l’accés, la integritat, l’autenticitat, laconfidencialitat i la conservació de les dades, les informacions iels serveis que gestionin en l’exercici de les seves competències.

Article 2. Àmbit d’aplicació1. Aquesta Llei, en els termes que expressa la seva disposi-

ció final primera, és aplicable:a) A les administracions públiques, entenent per tals l’Admi-

nistració General de l’Estat, les administracions de les comunitatsautònomes i les entitats que integren l’Administració local, aixícom les entitats de dret públic que hi estan vinculades o en depenen.

b) Als ciutadans en les seves relacions amb les administra-cions públiques.

159


c) A les relacions entre les diferents administracions públi-ques.

2. Aquesta Llei no és aplicable a les administracions pú-bliques en les activitats que portin a terme en règim de dretprivat.

Article 3. Finalitats de la LleiSón fins d’aquesta Llei:1. Facilitar l’exercici de drets i el compliment de deures per

mitjans electrònics.2. Facilitar l’accés per mitjans electrònics dels ciutadans a

la informació i al procediment administratiu, amb especialatenció a l’eliminació de les barreres que limitin aquest accés.

3. Crear les condicions de confiança en l’ús dels mitjanselectrònics, i establir les mesures necessàries per a la preserva-ció de la integritat dels drets fonamentals, i en especial els re-lacionats amb la intimitat i la protecció de dades de caràcterpersonal, per mitjà de la garantia de la seguretat dels sistemes,les dades, les comunicacions, i els serveis electrònics.

4. Promoure la proximitat amb el ciutadà i la transparènciaadministrativa, així com la millora continuada en la consecucióde l’interès general.

5. Contribuir a la millora del funcionament intern de les ad-ministracions públiques, incrementant-ne l’eficàcia i l’eficiènciamitjançant l’ús de les tecnologies de la informació, amb les de-gudes garanties legals en la realització de les seves funcions.

6. Simplificar els procediments administratius i proporcio-nar oportunitats de participació i més transparència, amb lesdegudes garanties legals.

7. Contribuir al desenvolupament de la societat de la infor-mació en l’àmbit de les administracions públiques i a la socie-tat en general.

Article 4. Principis generalsLa utilització de les tecnologies de la informació té les li-

mitacions que estableixen la Constitució i la resta de l’ordenament

160


jurídic. Han de respectar el ple exercici pels ciutadans delsdrets que tenen reconeguts i ajustar-se als principis següents:

a) El respecte al dret a la protecció de dades de caràcterpersonal en els termes que estableix la Llei orgànica 15/1999,de protecció de les dades de caràcter personal, en les altres lleisespecífiques que regulen el tractament de la informació i en lesseves normes de desplegament, així com els drets a l’honor i ala intimitat personal i familiar.

b) Principi d’igualtat per tal que en cap cas l’ús de mitjanselectrònics pugui implicar l’existència de restriccions o discri-minacions per als ciutadans que es relacionin amb les adminis-tracions públiques per mitjans no electrònics, tant respecte a l’accésa la prestació de serveis públics com respecte a qualsevol actua-ció o procediment administratiu sense perjudici de les mesuresadreçades a incentivar la utilització dels mitjans electrònics.

c) Principi d’accessibilitat a la informació i als serveis permitjans electrònics en els termes que estableix la normativa vi-gent en aquesta matèria, a través de sistemes que permetin ob-tenir-los de manera segura i comprensible, garantint especial-ment l’accessibilitat universal i el disseny per a tots dels suports,canals i entorns amb la finalitat que totes les persones puguinexercir els seus drets en igualtat de condicions, incorporant lescaracterístiques necessàries per garantir l’accessibilitat d’aquellscol·lectius que ho requereixin.

d) Principi de legalitat quant al manteniment de la integri-tat de les garanties jurídiques dels ciutadans davant les admi-nistracions públiques establertes a la Llei 30/1992, de règim ju-rídic de les administracions públiques i del procedimentadministratiu comú.

e) Principi de cooperació en la utilització de mitjans electrò-nics per les administracions públiques per tal de garantir tant lainteroperabilitat dels sistemes i solucions adoptats per cadascu-na d’aquestes com, si s’escau, la prestació conjunta de serveisals ciutadans. En particular, s’ha de garantir el reconeixementmutu dels documents electrònics i dels mitjans d’identificació iautenticació que s’ajustin al que disposa aquesta Llei.

161


f) Principi de seguretat en la implantació i utilització delsmitjans electrònics per les administracions públiques, en virtutdel qual s’exigeix almenys el mateix nivell de garanties i segu-retat que es requereix per a la utilització de mitjans no electrò-nics en l’activitat administrativa.

g) Principi de proporcionalitat, en virtut del qual noméss’exigeixen les garanties i mesures de seguretat adequades a lanaturalesa i circumstàncies dels diferents tràmits i actuacions.Així mateix només es requereixen als ciutadans les dades quesiguin estrictament necessàries en atenció a la finalitat per a laqual se sol·licitin.

h) Principi de responsabilitat i qualitat en la veracitat i au-tenticitat de les informacions i serveis oferts per les adminis-tracions públiques a través de mitjans electrònics.

i) Principi de neutralitat tecnològica i d’adaptabilitat al pro-grés de les tècniques i sistemes de comunicacions electròniquesgarantint la independència en l’elecció de les alternatives tec-nològiques pels ciutadans i per les administracions públiques,així com la llibertat de desenvolupar i implantar els avençostecnològics en un àmbit de lliure mercat. A aquests efectes lesadministracions públiques han d’utilitzar estàndards oberts aixícom, si s’escau i de forma complementària, estàndards que si-guin d’ús generalitzat pels ciutadans.

j) Principi de simplificació administrativa, pel qual es re-dueixin de manera substancial els temps i terminis dels proce-diments administratius, per aconseguir més eficàcia i eficiènciaen l’activitat administrativa.

k) Principi de transparència i publicitat del procediment, pelqual l’ús de mitjans electrònics ha de facilitar la màxima difusió,publicitat i transparència de les actuacions administratives.

Article 5. DefinicionsAls efectes de la present Llei, els termes que s’hi utilitzen

tenen el sentit que estableix el seu annex.

162


Títol IDrets dels ciutadans a relacionar-se amb lesadministracions públiques per mitjans electrònics

Article 6. Drets dels ciutadans1. Es reconeix als ciutadans el dret a relacionar-se amb les

administracions públiques utilitzant mitjans electrònics per al’exercici dels drets que preveu l’article 35 de la Llei 30/1992,de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions pú-bliques i del procediment administratiu comú, així com per ob-tenir informacions, realitzar consultes i al·legacions, formularsol·licituds, manifestar consentiment, entaular pretensions, efec-tuar pagaments, realitzar transaccions i oposar-se a les resolu-cions i actes administratius.

2. A més, els ciutadans, en relació amb la utilització delsmitjans electrònics en l’activitat administrativa, i en els termesque preveu aquesta Llei, tenen els drets següents:

a) A escollir, entre els que en cada moment estiguin dispo-nibles, el canal a través del qual es volen relacionar per mitjanselectrònics amb les administracions públiques.

b) A no aportar les dades i documents que estiguin en po-der de les administracions públiques, les quals han d’utilitzarmitjans electrònics per obtenir la informació esmentada sempreque, en el cas de dades de caràcter personal, tinguin el consen-timent dels interessats en els termes que estableix la Llei orgà-nica 15/1999, de protecció de dades de caràcter personal, o unanorma amb rang de Llei ho determini, llevat que hi hagi res-triccions d’acord amb la normativa aplicable a les dades i do-cuments recollits. El consentiment es pot emetre i acceptar permitjans electrònics.

c) A la igualtat en l’accés electrònic als serveis de les ad-ministracions públiques.

d) A conèixer per mitjans electrònics l’estat de tramitaciódels procediments en què estiguin interessats, excepte en elscasos en què la normativa aplicable estableixi restriccions al’accés a la informació sobre aquells.

163


e) A obtenir còpies electròniques dels documents electrò-nics que formin part de procediments en què tinguin la condi-ció d’interessat.

f) A la conservació en format electrònic per les administra-cions públiques dels documents electrònics que formin part d’unexpedient.

g) A obtenir els mitjans d’identificació electrònica necessa-ris. Les persones físiques poden utilitzar en tot cas els sistemesde signatura electrònica del document nacional d’identitat per aqualsevol tràmit electrònic amb qualsevol Administració pública.

h) A la utilització d’altres sistemes de signatura electrònicaadmesos en l’àmbit de les administracions públiques.

i) A la garantia de la seguretat i confidencialitat de les dadesque figurin en els fitxers, sistemes i aplicacions de les administra-cions públiques.

j)A la qualitat dels serveis públics prestats per mitjans electrò-nics.

k) A elegir les aplicacions o sistemes per relacionar-se ambles administracions públiques sempre que utilitzin estàndardsoberts o, si s’escau, aquells altres que siguin d’ús generalitzatpels ciutadans.

3. En particular, en els procediments relatius a l’accés a unaactivitat de serveis i el seu exercici, els ciutadans tenen dret a larealització de la tramitació a través d’una finestreta única, per viaelectrònica i a distància, i a l’obtenció de la informació següenta través de mitjans electrònics, que ha de ser clara i inequívoca:

a) Els requisits aplicables als prestadors establerts en el terri-tori espanyol, en especial els relatius als procediments i tràmits ne-cessaris per accedir a les activitats de servei i per al seu exercici.

b) Les dades de les autoritats competents en les matèriesrelacionades amb les activitats de serveis, i també les dades deles associacions i organitzacions diferents de les autoritatscompetents a les quals els prestadors o destinataris es puguinadreçar per obtenir assistència o ajuda.

c) Els mitjans i les condicions d’accés als registres i basesde dades públiques relatives a prestadors d’activitats de serveis.

d) Les vies de reclamació i recurs en cas de litigi entre les

164


autoritats competents i el prestador o el destinatari, o entre unprestador i un destinatari, o entre prestadors.33

Article 7. Defensa dels drets dels ciutadans1. En l’Administració General de l’Estat, es crea la figura del

Defensor de l’Usuari de l’Administració electrònica, que ha devetllar per la garantia dels drets reconeguts als ciutadans enaquesta Llei, sense perjudici de les competències atribuïdes enaquest àmbit a altres òrgans o entitats de dret públic. El nomenael Consell de Ministres a proposta del ministre d’Administra-cions Públiques entre persones de reconegut prestigi en la matè-ria. Està integrat al Ministeri d’Administracions Públiques i had’exercir les seves funcions amb imparcialitat i independènciafuncional.

2. El Defensor de l’Usuari de l’administració electrònicaha d’elaborar, amb caràcter anual, un informe que ha d’elevar-se al Consell de Ministres i remetre’s al Congrés dels Diputats.L’informe ha de contenir una anàlisi de les queixes i suggeri-ments rebuts així com la proposta de les actuacions i mesuresque s’han d’adoptar en relació amb el que preveu l’apartat 1d’aquest article.

3. Per a l’exercici de les seves funcions, el Defensor del’Usuari de l’administració electrònica compta amb els recur-sos de l’Administració General de l’Estat amb l’assistènciaque, a aquest efecte, li prestin les inspeccions generals dels ser-veis dels departaments ministerials i la Inspecció General de Ser-veis de l’Administració Pública. En particular, les inspeccionsdels serveis l’han d’assistir en l’elaboració de l’informe a quèes refereix l’apartat anterior i l’han de mantenir permanentmentinformat de les queixes i suggeriments que es rebin en relacióamb la prestació de serveis públics a través de mitjans electrò-nics. A aquests efectes, la Comissió Coordinadora de les ins-

165

33. Redacció de l’apartat 3 establerta per la Llei 25/2009, de 22 de desembre,de modificació de diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure ac-cés a les activitats de serveis i el seu exercici.


peccions generals de serveis dels departaments ministerials hade fer, en aquest àmbit, les funcions de coordinació que legal-ment té encomanades.

4. Per reglament s’ha de determinar l’estatut del Defensorde l’Usuari de l’Administració electrònica, així com la regula-ció de les seves relacions amb els òrgans a què es refereix l’apartatanterior d’aquest article.

Article 8. Garantia de prestació de serveis i disposició de mit-jans i instruments electrònics

1. Les administracions públiques han d’habilitar diferentscanals o mitjans per a la prestació dels serveis electrònics, ga-rantint en tot cas l’accés a aquests a tots els ciutadans, amb in-dependència de les seves circumstàncies personals, mitjans o co-neixements, de la forma que considerin adequada.

2. L’Administració General de l’Estat ha de garantir l’accésde tots els ciutadans als serveis electrònics proporcionats en elseu àmbit a través d’un sistema de diversos canals que, al-menys, disposi dels mitjans següents:

a) Les oficines d’atenció presencial que es determinin, lesquals han de posar a disposició dels ciutadans de forma lliure igratuïta els mitjans i instruments necessaris per exercir els dretsreconeguts a l’article 6 d’aquesta Llei, i han d’oferir assistèn-cia i orientació sobre la seva utilització, a càrrec del personalde les oficines en què s’ubiquin o bé per sistemes incorporatsal mateix mitjà o instrument.

b) Punts d’accés electrònic, consistents en seus electròni-ques creades i gestionades pels departaments i organismes pú-blics i disponibles per als ciutadans a través de xarxes de comu-nicació. En particular, s’ha de crear un punt d’accés general através del qual els ciutadans, en les seves relacions ambl’Administració General de l’Estat i els seus organismes públics,puguin accedir a tota la informació i als serveis disponibles.Aquest punt d’accés general ha de contenir la relació de serveis adisposició dels ciutadans i l’accés a aquests, i s’ha de mantenircoordinat, almenys, amb els restants punts d’accés electrònic del’Administració General de l’Estat i els seus organismes públics.

166


c) Serveis d’atenció telefònica que, en la mesura que elscriteris de seguretat i les possibilitats tècniques ho permetin,facilitin als ciutadans l’accés a les informacions i serveis electrò-nics a què es refereixen els apartats anteriors.

Article 9. Transmissions de dades entre administracionspúbliques

1. Per a un exercici eficaç del dret reconegut a l’apartat 6.2.b),cadaAdministració ha de facilitar l’accés de les restants adminis-tracions públiques a les dades relatives als interessats que figurinen poder seu i estiguin en suport electrònic, especificant les con-dicions, protocols i criteris funcionals o tècnics necessaris per ac-cedir a les esmentades dades amb les màximes garanties de segu-retat, integritat i disponibilitat, de conformitat amb el que disposala Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de da-des de caràcter personal i la seva normativa de desplegament.

2. La disponibilitat de les dades està limitada estrictament a lesque les restants administracions requereixen als ciutadans per a latramitació i resolució dels procediments i actuacions de la sevacompetència d’acord amb la seva normativa reguladora. L’accés ales dades de caràcter personal, a més, està condicionat al compli-ment de les condicions que estableix l’article 6.2.b) d’aquesta Llei.

Títol IIRègim jurídic de l’administració electrònica

Capítol IDe la seu electrònica

Article 10. La seu electrònica1. La seu electrònica és aquella adreça electrònica disponi-

ble per als ciutadans a través de xarxes de telecomunicacions latitularitat, gestió i administració de la qual correspon a una ad-

167


ministració pública, òrgan o entitat administrativa en l’exercicide les seves competències.

2. L’establiment d’una seu electrònica comporta la responsa-bilitat del titular respecte de la integritat, veracitat i actualització dela informació i els serveis a què es pugui accedir a través d’aquesta.

3. Cada administració pública ha de determinar les condi-cions i instruments de creació de les seus electròniques, ambsubjecció als principis de publicitat oficial, responsabilitat,qualitat, seguretat, disponibilitat, accessibilitat, neutralitat i in-teroperabilitat. En tot cas s’ha de garantir la identificació del ti-tular de la seu, així com els mitjans disponibles per a la for-mulació de suggeriments i queixes.

4. Les seus electròniques han de disposar de sistemes quepermetin l’establiment de comunicacions segures sempre que si-guin necessàries.

5. La publicació a les seus electròniques d’informacions, ser-veis i transaccions ha de respectar els principis d’accessibilitat iusabilitat d’acord amb les normes establertes, estàndards obertsi, si s’escau, els altres que siguin d’ús generalitzat pels ciutadans.

Article 11. Publicacions electròniques de butlletins oficials1. La publicació dels diaris o butlletins oficials a les seus

electròniques de l’administració, òrgan o entitat competent té elsmateixos efectes, en les condicions i garanties que cada adminis-tració pública determini, que els atribuïts a la seva edició impresa.

2. La publicació del «Butlletí Oficial de l’Estat» a la seuelectrònica de l’organisme competent té caràcter oficial i autènticen les condicions i amb les garanties que es determinin per regla-ment, i de l’esmentada publicació deriven els efectes que preveuenel títol preliminar del Codi Civil i la resta de normes aplicables.

Article 12. Publicació electrònica del tauler d’anuncis oedictes

La publicació d’actes i comunicacions que, per disposiciólegal o reglamentària, s’hagin de publicar al tauler d’anuncis oedictes pot ser substituïda o complementada per la seva publi-cació a la seu electrònica de l’organisme corresponent.

168


Capítol IIDe la identificació i autenticació

Secció 1ªDisposicions comunes

Article 13. Formes d’identificació i autenticació1. Les administracions públiques han d’admetre, en les se-

ves relacions per mitjans electrònics, sistemes de signatura electrò-nica que siguin conformes al que estableix la Llei 59/2003, de19 de desembre, de signatura electrònica, i que resultin ade-quats per garantir la identificació dels participants i, si s’escau,l’autenticitat i integritat dels documents electrònics.

2. Els ciutadans poden utilitzar els següents sistemes designatura electrònica per relacionar-se amb les administracionspúbliques, d’acord amb el que cada Administració determini:

a) En tot cas, els sistemes de signatura electrònica incor-porats al document nacional d’identitat, per a persones físiques.

b) Sistemes de signatura electrònica avançada, inclosos elsbasats en un certificat electrònic reconegut, admesos per les ad-ministracions públiques.

c) Altres sistemes de signatura electrònica, com la utilitza-ció de claus concertades en un registre previ com a usuari,l’aportació d’informació coneguda per les dues parts o altres sis-temes no criptogràfics, en els termes i les condicions que es de-terminin en cada cas.

3. Les administracions públiques poden utilitzar els siste-mes següents per a la seva identificació electrònica i per al’autenticació dels documents electrònics que produeixin:

a) Sistemes de signatura electrònica basats en la utilitzacióde certificats de dispositiu segur o mitjà equivalent que permetiidentificar la seu electrònica i establir-hi comunicacions segures.

b) Sistemes de signatura electrònica per a l’actuació admi-nistrativa automatitzada.

c) Signatura electrònica del personal al servei de les admi-nistracions públiques.

169


d) Intercanvi electrònic de dades en entorns tancats de co-municació, d’acord amb el que s’hagi acordat específicamententre les parts.

Secció 2ªIdentificació dels ciutadans i autenticació de la seva actua-ció

Article 14. Utilització del document nacional d’identitatLes persones físiques poden utilitzar, en tot cas i amb caràc-

ter universal, els sistemes de signatura electrònica incorporatsal document nacional d’identitat en la seva relació per mitjanselectrònics amb les administracions públiques. El règimd’utilització i efectes de l’esmentat document es regeix per laseva normativa reguladora.

Article 15. Utilització de sistemes de signatura electrònicaavançada

1. Els ciutadans, a més dels sistemes de signatura electrò-nica incorporats al document nacional d’identitat, referits al’article 14, poden utilitzar sistemes de signatura electrònicaavançada per identificar-se i autenticar els seus documents.

2. La relació de sistemes de signatura electrònica avançadaadmesos, amb caràcter general, en l’àmbit de cada Administra-ció pública, ha de ser pública i accessible per mitjans electrò-nics. L’esmentada relació ha d’incloure, almenys, informació so-bre els elements d’identificació utilitzats així com, si s’escau,les característiques dels certificats electrònics admesos, els pres-tadors que els expedeixen i les especificacions de la signaturaelectrònica que es pot realitzar amb els esmentats certificats.

3. Els certificats electrònics expedits a entitats sense perso-nalitat jurídica, previstos a la Llei 59/2003, de 19 de desembre,de signatura electrònica, poden ser admesos per les administra-cions públiques en els termes que aquestes determinin.

170


Article 16. Utilització d’altres sistemes de signatura electrò-nica

1. Les administracions públiques poden determinar, teninten compte les dades i els interessos afectats, i sempre de formajustificada, els casos i les condicions d’utilització pels ciuta-dans d’altres sistemes de signatura electrònica, com ara clausconcertades en un registre previ, aportació d’informació cone-guda per les dues parts o altres sistemes no criptogràfics.

2. En els casos en què s’utilitzin aquests sistemes per con-firmar informació, propostes o esborranys remesos o exhibitsper una administració pública, aquesta ha de garantir la integritati el no rebuig per les dues parts dels documents electrònicsconcernits.

3. Quan sigui necessari, les administracions públiques hande certificar l’existència i el contingut de les actuacions dels ciu-tadans en què s’hagin utilitzat formes d’identificació i autenti-cació a què es refereix aquest article.

Secció 3ªIdentificació electrònica de les administracions públiques iautenticació de l’exercici de la seva competència

Article 17. Identificació de les seus electròniquesLes seus electròniques han d’utilitzar, per identificar-se i ga-

rantir una comunicació segura, sistemes de signatura electròni-ca basats en certificats de dispositiu segur o mitjà equivalent.

Article 18. Sistemes de signatura electrònica per a l’actuacióadministrativa automatitzada

1. Per a la identificació i l’autenticació de l’exercici de lacompetència en l’actuació administrativa automatitzada, cadaadministració pública pot determinar els supòsits d’utilitzaciódels sistemes de signatura electrònica següents:

a) Segell electrònic d’una administració pública, òrgan oentitat de dret públic, basat en certificat electrònic que reunei-

171


xi els requisits exigits per la legislació de signatura electrò-nica.

b) Codi segur de verificació vinculat a l’administració pú-blica, òrgan o entitat i, si s’escau, a la persona signant del do-cument; en tot cas s’ha de permetre la comprovació de la inte-gritat del document mitjançant l’accés a la seu electrònicacorresponent.

2. Els certificats electrònics a què es fa referència a l’apartat1.a) han d’incloure el número d’identificació fiscal i la denomi-nació corresponent, i poden contenir la identitat de la persona ti-tular en el cas dels segells electrònics d’òrgans administratius.

3. La relació de segells electrònics utilitzats per cada ad-ministració pública, incloent les característiques dels certificatselectrònics i els prestadors que els expedeixen, ha de ser públi-ca i accessible per mitjans electrònics. A més, cada administra-ció pública ha d’adoptar les mesures adequades per facilitar laverificació dels seus segells electrònics.

Article 19. Signatura electrònica del personal al servei deles administracions públiques

1. Sense perjudici del que preveuen els articles 17 i 18, laidentificació i autenticació de l’exercici de la competència del’Administració pública, òrgan o entitat actuant, quan utilitzi mit-jans electrònics, es realitza mitjançant signatura electrònica delpersonal al seu servei, d’acord amb el que disposen els apartatssegüents.

2. Cada Administració pública pot proveir el seu personalde sistemes de signatura electrònica, els quals poden identificarde forma conjunta el titular del lloc de treball o càrrec i l’Admi-nistració o òrgan en què presta els seus serveis.

3. La signatura electrònica basada en el document nacionald’identitat es pot utilitzar als efectes d’aquest article.

Article 20. Intercanvi electrònic de dades en entorns tancatsde comunicació

1. Els documents electrònics transmesos en entorns tancats

172


de comunicacions establerts entre administracions públiques, òr-gans i entitats de dret públic es consideren vàlids als efectesd’autenticació i identificació dels emissors i receptors en les con-dicions que estableix el present article.

2. Quan els participants en les comunicacions pertanyin auna mateixa administració pública, aquesta ha de determinarles condicions i garanties per les quals es regeix que, almenys,comprengui la relació d’emissors i receptors autoritzats i la na-turalesa de les dades que s’han d’intercanviar.

3. Quan els participants pertanyin a diferents administra-cions, les condicions i garanties que esmenta l’apartat anteriors’han d’establir mitjançant conveni.

4. En tot cas s’ha de garantir la seguretat de l’entorn tancatde comunicacions i la protecció de les dades que es transmetin.

Secció 4ªDe la interoperabilitat i de l’acreditació i representació delsciutadans

Article 21. Interoperabilitat de la identificació i autentica-ció per mitjà de certificats electrònics

1. Els certificats electrònics reconeguts emesos per presta-dors de serveis de certificació han de ser admesos per les ad-ministracions públiques com a vàlids per relacionar-s’hi, sem-pre que el prestador de serveis de certificació posi a disposicióde les administracions públiques la informació que calgui encondicions que resultin tecnològicament viables i sense que elssuposi cap cost.

2. Els sistemes de signatura electrònica utilitzats o admesosper alguna administració pública diferents dels basats en elscertificats a què es refereix l’apartat anterior també poden seradmesos per altres administracions, d’acord amb principis de re-coneixement mutu i reciprocitat.

3. L’Administració General de l’Estat ha de disposar, al-menys, d’una plataforma de verificació de l’estat de revocació

173


de tots els certificats admesos en l’àmbit de les administracionspúbliques que ha de ser d’accés lliure per part de tots els de-partaments i administracions. Cada administració pública potdisposar dels mecanismes necessaris per a la verificació de l’estatde revocació i la signatura amb els certificats electrònics ad-mesos en el seu àmbit de competència.

Article 22. Identificació i autenticació dels ciutadans per unfuncionari públic

1. En els casos en què per a la realització de qualsevol ope-ració per mitjans electrònics es requereixi la identificació o au-tenticació del ciutadà mitjançant algun instrument dels que pre-veu l’article 13 que ell no tingui, la identificació o autenticaciópot ser realitzada vàlidament per funcionaris públics mitjançantl’ús del sistema de signatura electrònica del qual estiguin do-tats.

2. Per a l’eficàcia del que disposa l’apartat anterior, el ciu-tadà s’ha d’identificar i prestar el seu consentiment exprés, i n’hade quedar constància per als casos de discrepància o litigi.

3. Cada administració pública ha de mantenir actualitzat unregistre dels funcionaris habilitats per a la identificació o au-tenticació que regula aquest article.

Article 23. Formes de representacióSense perjudici del que disposa l’article 13.2, les adminis-

tracions públiques poden habilitar amb caràcter general o espe-cífic persones físiques o jurídiques autoritzades per realitzardeterminades transaccions electròniques en representació delsinteressats. L’habilitació ha d’especificar les condicions i obli-gacions a què es comprometen els que així adquireixin la con-dició de representants, i determinar la presumpció de validesade la representació llevat que la normativa aplicable prevegiuna altra cosa. Les administracions públiques poden requerir,en qualsevol moment, l’acreditació de la representació.

174


Capítol IIIDels registres, les comunicacions i les notificacions electrò-niques

Secció 1ªDels registres

Article 24. Registres electrònics1. Les administracions públiques han de crear registres electrò-

nics per a la recepció i remissió de sol·licituds, escrits i comu-nicacions.

2. Els registres electrònics poden admetre:a) Documents electrònics normalitzats corresponents als ser-

veis, procediments i tràmits que s’especifiquin d’acord amb elque disposa la norma de creació del registre, formalitzats d’acordamb formats preestablerts.

b) Qualsevol sol·licitud, escrit o comunicació diferent delsque esmenta l’apartat anterior adreçat a qualsevol òrgan o enti-tat de l’àmbit de l’administració titular del registre.

3. En cadaAdministració pública ha d’haver-hi, almenys, unsistema de registres electrònics suficient per rebre tot tipus desol·licituds, escrits i comunicacions adreçats a l’esmentada Ad-ministració pública. Les administracions públiques, mitjançantconvenis de col·laboració, poden habilitar els seus respectiusregistres per a la recepció de les sol·licituds, escrits i comuni-cacions de la competència d’una altra Administració que es de-terminin en el conveni corresponent.

4. En l’àmbit de l’Administració General de l’Estat s’hand’automatitzar les oficines de registre físiques a què es refe-reix l’article 38 de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les ad-ministracions públiques i del procediment administratiu comú,a fi de garantir la interconnexió de totes les seves oficinesi possibilitar l’accés per mitjans electrònics als assentamentsregistrals i a les còpies electròniques dels documents pre-sentats.

175


Article 25. Creació i funcionament1. Les disposicions de creació de registres electrònics es

publiquen en el diari oficial corresponent i el seu text íntegreha d’estar disponible per a consulta a la seu electrònica d’accésal registre. En tot cas, les disposicions de creació de registreselectrònics han d’especificar l’òrgan o unitat responsable de laseva gestió, així com la data i l’hora oficial i els dies declaratsinhàbils als efectes que preveu l’article següent.

2. A la seu electrònica d’accés al registre, hi ha de figurarla relació actualitzada de les sol·licituds, escrits i comunica-cions a què es refereix l’apartat 2.a) de l’article anterior ques’hi poden presentar així com, si s’escau, la possibilitat de pre-sentació de sol·licituds, escrits i comunicacions a què es refe-reix l’apartat 2.b) de l’article esmentat.

3. Els registres electrònics han d’emetre automàticamentun rebut consistent en una còpia autenticada de l’escrit, sol·licitudo comunicació de què es tracti, incloent la data i l’hora de pre-sentació i el número d’entrada de registre.

4. Es poden aportar documents que acompanyin la corres-ponent sol·licitud, escrit o comunicació, sempre que complei-xin els estàndards de format i requisits de seguretat que deter-minin els Esquemes Nacionals d’Interoperabilitat i de Seguretat.Els registres electrònics han de generar rebuts acreditatius dellliurament d’aquests documents que garanteixin la integritat iel no rebuig dels documents aportats.

Article 26. Còmput de terminis1. Els registres electrònics es regeixen als efectes de còm-

put dels terminis imputables tant als interessats com a les admi-nistracions públiques per la data i l’hora oficial de la seu electrò-nica d’accés, que ha de disposar de les mesures de seguretatnecessàries per garantir la seva integritat i ha de figurar visible.

2. Els registres electrònics han de permetre la presentacióde sol·licituds, escrits i comunicacions tots els dies de l’any du-rant les vint-i-quatre hores.

3. Als efectes del còmput de termini fixat en dies hàbils o

176


naturals, i pel que fa al compliment de terminis pels interessats,la presentació en un dia inhàbil s’entén realitzada a la primerahora del primer dia hàbil següent, llevat que una norma perme-ti expressament la recepció en dia inhàbil.

4. L’inici del còmput dels terminis que hagin de complir elsòrgans administratius i entitats de dret públic ve determinat perla data i l’hora de presentació en el mateix registre o, en el casque preveu l’apartat 2.b de l’article 24, per la data i l’horad’entrada en el registre del destinatari. En tot cas, la data efec-tiva d’inici del còmput de terminis ha de ser comunicada a quiva presentar l’escrit, sol·licitud o comunicació.

5. Cada seu electrònica on hi hagi disponible un registreelectrònic determina, tenint en compte l’àmbit territorial on exer-ceix les seves competències el titular d’aquella, els dies que esconsideren inhàbils als efectes dels apartats anteriors. En totcas, no és aplicable als registres electrònics el que disposa l’article48.5 de la Llei 30/ 1992, de règim jurídic de les administra-cions públiques i del procediment administratiu comú.

Secció 2ªDe les comunicacions i les notificacions electròniques

Article 27. Comunicacions electròniques1. Els ciutadans poden escollir en tot moment la manera de

comunicar-se amb les administracions públiques, sigui o no permitjans electrònics, excepte en els casos en què d’una normaamb rang de Llei s’estableixi o infereixi la utilització d’unmitjà no electrònic. L’opció de comunicar-se per uns mitjans oaltres no vincula el ciutadà, que en qualsevol moment pot op-tar per un mitjà diferent de l’inicialment elegit.

2. Les administracions públiques han d’utilitzar mitjans electrò-nics en les seves comunicacions amb els ciutadans sempre queaixí ho hagin sol·licitat o consentit expressament. La sol·licitudi el consentiment, en tot cas, es poden emetre i demanar per mit-jans electrònics.

177


3. Les comunicacions a través de mitjans electrònics sónvàlides sempre que hi hagi constància de la transmissió i re-cepció, de les dates, del contingut íntegre de les comunicacionsi s’identifiqui fidedignament el remitent i el destinatari.

4. Les administracions han de publicar, en el corresponentdiari oficial i a la mateixa seu electrònica, els mitjans electrò-nics que els ciutadans poden utilitzar en cada cas en l’exercicidel seu dret a comunicar-s’hi.

5. Els requisits de seguretat i integritat de les comunica-cions s’han d’establir en cada cas de forma apropiada al caràc-ter de les dades que en són objecte, d’acord amb criteris deproporcionalitat, conforme al que disposa la legislació vigenten matèria de protecció de dades de caràcter personal.

6. Per reglament, les administracions públiques poden esta-blir l’obligatorietat de comunicar-se amb aquestes utilitzant no-més mitjans electrònics, quan els interessats es corresponguinamb persones jurídiques o col·lectius de persones físiques queamb motiu de la seva capacitat econòmica o tècnica, dedicacióprofessional o altres motius acreditats tinguin garantit l’accés idisponibilitat dels mitjans tecnològics necessaris.

7. Les administracions públiques han d’utilitzar preferent-ment mitjans electrònics en les seves comunicacions amb altresadministracions públiques. Les condicions que regeixen aques-tes comunicacions s’han de determinar entre les administracionspúbliques participants.

Article 28. Pràctica de la notificació per mitjans electrònics1. Perquè la notificació es practiqui utilitzant algun mitjà

electrònic es requereix que l’interessat hagi assenyalat l’esmentatmitjà com a preferent o n’hagi consentit la utilització, senseperjudici del que disposa l’article 27.6. Tant la indicació de lapreferència en l’ús de mitjans electrònics com el consentimentesmentats anteriorment es poden emetre i demanar, en tot cas,per mitjans electrònics.

2. El sistema de notificació ha de permetre acreditar la datai l’hora en què es produeixi la posada a disposició de l’interessat

178


de l’acte objecte de notificació, així com la d’accés al seu con-tingut, moment a partir del qual la notificació s’entén practica-da a tots els efectes legals.

3. Quan, havent-hi constància de la posada a disposició,transcorrin deu dies naturals sense que s’accedeixi al seu con-tingut, s’entén que la notificació ha estat rebutjada amb elsefectes que preveu l’article 59.4 de la Llei 30/1992, de règimjurídic de les administracions públiques i del procediment ad-ministratiu comú, i normes concordants, llevat que d’ofici o ainstància del destinatari es comprovi la impossibilitat tècnica omaterial de l’accés.

4. Durant la tramitació del procediment l’interessat pot re-querir a l’òrgan corresponent que les notificacions successivesno es practiquin per mitjans electrònics, i s’utilitzin els altresmitjans admesos a l’article 59 de la Llei 30/1992, de règim ju-rídic de les administracions públiques i del procediment admi-nistratiu comú, excepte en els casos que preveu l’article 27.6d’aquesta Llei.

5. Produeix els efectes propis de la notificació per compa-reixença l’accés electrònic dels interessats al contingut de lesactuacions administratives corresponents, sempre que quediconstància de l’accés esmentat.

Capítol IVDels documents i els arxius electrònics

Article 29. Document administratiu electrònic1. Les administracions públiques poden emetre vàlida-

ment per mitjans electrònics els documents administratius a quèes refereix l’article 46 de la Llei 30/1992, de règim jurídic deles administracions públiques i del procediment administratiucomú, sempre que incorporin una o diverses signatures electrò-niques d’acord amb el que estableix la secció 3a del capítol IId’aquesta Llei.

2. Els documents administratius han d’incloure referència

179


temporal, que s’ha de garantir a través de mitjans electrònicsquan la naturalesa del document ho requereixi.

3. L’Administració General de l’Estat, en la seva relació deprestadors de serveis de certificació electrònica, ha d’especificarels que amb caràcter general estiguin admesos per prestar ser-veis de segellament de temps.

Article 30. Còpies electròniques1. Les còpies realitzades per mitjans electrònics de docu-

ments electrònics emesos pel mateix interessat o per les ad-ministracions públiques, mantenint o no el format original, te-nen immediatament la consideració de còpies autèntiquesamb l’eficàcia que preveu l’article 46 de la Llei 30/1992, derègim jurídic de les administracions públiques i del procedi-ment administratiu comú, sempre que el document electrònicoriginal estigui en poder de l’Administració, i que la infor-mació de signatura electrònica i, si s’escau, de segellament detemps permetin comprovar la coincidència amb el documentesmentat.

2. Les còpies realitzades per les administracions públiques,utilitzant mitjans electrònics, de documents emesos originalmentper les administracions públiques en suport paper tenen la con-sideració de còpies autèntiques sempre que es compleixin els re-queriments i actuacions que preveu l’article 46 de la Llei 30/1992,de règim jurídic de les administracions públiques i del proce-diment administratiu comú.

3. Les administracions públiques poden obtenir imatgeselectròniques dels documents privats aportats pels ciutadans,amb la seva mateixa validesa i eficàcia, a través de processosde digitalització que en garanteixin l’autenticitat, la integritat ila conservació del document imatge, del qual s’ha de deixarconstància. Aquesta obtenció es pot fer de forma automatitza-da, mitjançant el segell electrònic corresponent.

4. En els casos de documents emesos originalment en su-port paper dels quals s’hagin efectuat còpies electròniques d’acordamb el que disposa aquest article, es poden destruir els origi-

180


nals en els termes i amb les condicions que estableixi cada ad-ministració pública.

5. Les còpies realitzades en suport paper de documents pú-blics administratius emesos per mitjans electrònics i signatselectrònicament tenen la consideració de còpies autèntiques sem-pre que incloguin la impressió d’un codi generat electrònica-ment o altres sistemes de verificació que permetin contrastar-ne l’autenticitat mitjançant l’accés als arxius electrònics del’Administració pública, òrgan o entitat emissora.

Article 31. Arxiu electrònic de documents1. Es poden emmagatzemar per mitjans electrònics tots els

documents utilitzats en les actuacions administratives.2. Els documents electrònics que continguin actes adminis-

tratius que afectin drets o interessos dels particulars s’han deconservar en suports d’aquesta naturalesa, ja sigui en el mateixformat a partir del qual es va originar el document o en un al-tre qualsevol que asseguri la identitat i integritat de la informa-ció necessària per reproduir-lo. S’ha d’assegurar en tot cas lapossibilitat de traslladar les dades a altres formats i suports quegaranteixin l’accés des de diferents aplicacions.

3. Els mitjans o suports en què s’emmagatzemin docu-ments han de disposar de mesures de seguretat que garanteixinla integritat, autenticitat, confidencialitat, qualitat, protecció iconservació dels documents emmagatzemats. En particular,han d’assegurar la identificació dels usuaris i el control d’accessos,així com el compliment de les garanties previstes en la legisla-ció de protecció de dades.

Article 32. Expedient electrònic1. L’expedient electrònic és el conjunt de documents electrò-

nics corresponents a un procediment administratiu, sigui quinsigui el tipus d’informació que continguin.

2. La foliació dels expedients electrònics s’ha de portar aterme mitjançant un índex electrònic, signat per l’Administració,òrgan o entitat actuant, segons escaigui. Aquest índex ha de ga-

181


rantir la integritat de l’expedient electrònic i permetre recupe-rar-lo sempre que calgui, i és admissible que un mateix docu-ment formi part de diferents expedients electrònics.

3. La tramesa d’expedients es pot substituir a tots els efec-tes legals per la posada a disposició de l’expedient electrònic, il’interessat té dret a obtenir-ne còpia.

Títol IIIDe la gestió electrònica dels procediments

Capítol IDisposicions comunes

Article 33. Utilització de mitjans electrònics1. La gestió electrònica de l’activitat administrativa ha de

respectar la titularitat i l’exercici de la competència perl’administració pública, òrgan o entitat que la tingui atribuïda iel compliment dels requisits formals i materials establerts enles normes que regulin la corresponent activitat. A aquestsefectes, i en tot cas sota criteris de simplificació administrativa,s’ha d’impulsar l’aplicació de mitjans electrònics als processosde treball i la gestió dels procediments i de l’actuació adminis-trativa.

2. En l’aplicació de mitjans electrònics a l’activitat admi-nistrativa es considera l’adequada dotació de recursos i mitjansmaterials al personal que els hagi d’utilitzar, així com la ne-cessària formació sobre la seva utilització.

Article 34. Criteris per a la gestió electrònicaL’aplicació de mitjans electrònics a la gestió dels procedi-

ments, processos i serveis sempre va precedida de la realitzaciód’una anàlisi de redisseny funcional i simplificació del proce-diment, procés o servei, en la qual s’han de considerar espe-cialment els aspectes següents:

182


a) La supressió o reducció de la documentació requeridaals ciutadans, mitjançant la substitució per dades, transmissionsde dades o certificacions, o la regulació de la seva aportació enfinalitzar la tramitació.

b) La previsió de mitjans i instruments de participació, trans-parència i informació.

c) La reducció dels terminis i temps de resposta.d) La racionalització de la distribució de les càrregues de

treball i de les comunicacions internes.

Capítol IIUtilització de mitjans electrònics en la tramitació del pro-cediment

Article 35. Iniciació del procediment per mitjans electrò-nics

1. La iniciació d’un procediment administratiu a sol·licitudd’un interessat per mitjans electrònics requereix la posada adisposició dels interessats dels corresponents models o siste-mes electrònics de sol·licitud a la seu electrònica que han deser accessibles sense altres restriccions tecnològiques que les es-trictament derivades de la utilització d’estàndards en els termesque estableix l’apartat i) de l’article 4 i criteris de comunicaciói seguretat aplicables d’acord amb les normes i protocols na-cionals i internacionals.

2. Els interessats poden aportar a l’expedient còpies digi-talitzades dels documents, i n’hauran de garantir la fidelitatamb l’original mitjançant la utilització de signatura electròni-ca avançada. L’Administració pública pot sol·licitar del cor-responent arxiu la confrontació del contingut de les còpies apor-tades. Davant la impossibilitat d’aquesta confrontació i ambcaràcter excepcional, pot requerir al particular l’exhibició deldocument o de la informació original. L’aportació de les cò-pies implica l’autorització a l’Administració perquè accedei-

183


xi i tracti la informació personal continguda en aquests docu-ments.

3. Per tal de facilitar-ne i promoure’n l’ús, els sistemes nor-malitzats de sol·licitud poden incloure comprovacions automà-tiques de la informació aportada respecte de dades emmagatze-mades en sistemes propis o pertanyents a altres administracionsi, fins i tot, poden oferir el formulari emplenat, en tot o en part,amb la finalitat que el ciutadà verifiqui la informació i, si s’escau,la modifiqui i completi.

Article 36. Instrucció del procediment utilitzant mitjanselectrònics

1. Les aplicacions i sistemes d’informació utilitzats per a lainstrucció per mitjans electrònics dels procediments han de ga-rantir el control dels temps i terminis, la identificació dels òr-gans responsables dels procediments així com la tramitació or-denada dels expedients, i facilitar la simplificació i la publicitatdels procediments.

2. Els sistemes de comunicació utilitzats en la gestió electrò-nica dels procediments per a les comunicacions entre els òr-gans i unitats interventors als efectes d’emissió i recepciód’informes o altres actuacions han de complir els requisits queestableix aquesta Llei.

3. Quan s’utilitzin mitjans electrònics per a la participaciódels interessats en la instrucció del procediment als efectes del’exercici del seu dret a presentar al·legacions en qualsevol mo-ment anterior a la proposta de resolució o en la pràctica del trà-mit d’audiència quan sigui procedent, s’han d’utilitzar els mit-jans de comunicació i notificació que preveuen els articles 27 i28 d’aquesta Llei.

Article 37.Accés dels interessats a la informació sobre l’estatde tramitació

1. En els procediments administratius gestionats en la sevatotalitat electrònicament, l’òrgan que tramita el procediment ha

184


de posar a disposició de l’interessat un servei electrònic d’accésrestringit on aquest pugui consultar, prèvia identificació, almenysla informació sobre l’estat de tramitació del procediment, llevatque la normativa aplicable estableixi restriccions a la informa-ció esmentada. La informació sobre l’estat de tramitació del pro-cediment ha de comprendre la relació dels actes de tràmit rea-litzats, amb indicació sobre el seu contingut, així com la dataen què van ser dictats.

2. A la resta dels procediments s’han d’habilitar igualmentserveis electrònics d’informació de l’estat de la tramitació quecomprenguin, almenys, la fase en què està el procediment il’òrgan o unitat responsable.

Article 38. Terminació dels procediments per mitjans electrò-nics

1. La resolució d’un procediment utilitzant mitjans electrò-nics ha de garantir la identitat de l’òrgan competent mitjançantl’ús d’algun dels instruments que preveuen els articles 18 i 19d’aquesta Llei.

2. Es poden adoptar i notificar resolucions de forma auto-matitzada en els procediments en què així estigui previst.

Article 39. Actuació administrativa automatitzadaEn cas d’actuació automatitzada s’ha d’establir prèviament

l’òrgan o òrgans competents, segons els casos, per a la defini-ció de les especificacions, programació, manteniment, supervi-sió i control de qualitat i, si s’escau, auditoria del sistemad’informació i del seu codi font. Així mateix, s’ha d’indicarl’òrgan que ha de ser considerat responsable als efectes d’im-pugnació.

185


Títol IVCooperació entre administracions per a l’impuls del’administració electrònica

Capítol IMarc institucional de cooperació en matèria d’administracióelectrònica

Article 40. Comitè Sectorial d’administració electrònica1. El Comitè Sectorial d’administració electrònica, depen-

dent de la Conferència Sectorial d’Administració Pública, ésl’òrgan tècnic de cooperació de l’Administració General del’Estat, de les administracions de les comunitats autònomes ide les entitats que integren l’Administració local en matèriad’administració electrònica.

2. El Comitè Sectorial de l’administració electrònica vetllapel compliment dels fins i principis que estableix aquesta Llei,i en particular desenvolupa les funcions següents:

a) Assegurar la compatibilitat i interoperabilitat dels siste-mes i aplicacions utilitzats per les administracions públiques.

b) Preparar plans i programes conjunts d’actuació per impul-sar el desenvolupament de l’administració electrònica a Espanya.

c) Assegurar la cooperació entre les administracions públi-ques per proporcionar al ciutadà informació administrativa cla-ra, actualitzada i inequívoca.34

3. Quan per les matèries tractades resulti d’interès es potconvidar les organitzacions, corporacions o agents socials quees consideri convenient en cada cas a participar en les delibe-racions del Comitè Sectorial.

186

34. Lletra c) afegida per la Llei 25/2009, de 22 de desembre, de modificacióde diverses lleis per a la seva adaptació a la Llei sobre el lliure accés a les activi-tats de serveis i el seu exercici.


Capítol IICooperació en matèria d’interoperabilitat de sistemes iaplicacions

Article 41. Interoperabilitat dels sistemes d’informacióLes administracions públiques han d’utilitzar les tecnologies

de la informació en les seves relacions amb les altres administra-cions i amb els ciutadans, aplicant mesures informàtiques, tecnolò-giques, organitzatives, i de seguretat, que garanteixin un adequat ni-vell d’interoperabilitat tècnica, semàntica i organitzativa i evitindiscriminació als ciutadans per raó de la seva elecció tecnològica.

Article 42. Esquema Nacional d’Interoperabilitat i Esque-ma Nacional de Seguretat

1. L’EsquemaNacional d’Interoperabilitat comprèn el conjuntde criteris i recomanacions en matèria de seguretat, conservació inormalització de la informació, dels formats i de les aplicacionsque han de tenir en compte les administracions públiques per pren-dre decisions tecnològiques que garanteixin la interoperabilitat.

2. L’Esquema Nacional de Seguretat té per objecte establirla política de seguretat en la utilització de mitjans electrònicsen l’àmbit d’aquesta Llei, i està constituït pels principis bàsicsi requisits mínims que permetin una protecció adequada de lainformació.

3. Els dos esquemes s’elaboren amb la participació de totesles administracions i els ha d’aprovar un reial decret del Govern,a proposta de la Conferència Sectorial d’Administració Pública iamb l’informe previ de la Comissió Nacional d’Administració Lo-cal, i s’han de mantenir actualitzats de manera permanent.

4. En l’elaboració dels dos esquemes s’han de tenir en comp-te les recomanacions de la Unió Europea, la situació tecnològi-ca de les diferents administracions públiques, així com els ser-veis electrònics ja existents. A aquests efectes han de considerarla utilització d’estàndards oberts així com, si s’escau i de for-ma complementària, estàndards que siguin d’ús generalitzat pelsciutadans.

187


Article 43. Xarxa de comunicacions de les administracionspúbliques espanyoles

L’Administració General de l’Estat, les administracions au-tonòmiques i les entitats que integren l’Administració local, aixícom els consorcis o altres entitats de cooperació constituïts aaquests efectes per aquestes, han d’adoptar les mesures necessàriesi incorporar en els seus respectius àmbits les tecnologies ne-cessàries per possibilitar la interconnexió de les seves xarxes ambla finalitat de crear una xarxa de comunicacions que intercon-necti els sistemes d’informació de les administracions públiquesespanyoles i permeti l’intercanvi d’informació i serveis entreaquestes, així com la interconnexió amb les xarxes de les insti-tucions de la Unió Europea i d’altres estats membres.

Article 44. Xarxa integrada d’atenció al ciutadà1. Les administracions públiques poden subscriure conve-

nis de col·laboració per tal d’articular mesures i instruments decol·laboració per a la implantació coordinada i normalitzadad’una xarxa d’espais comuns o finestretes úniques.

2. En particular, i de conformitat amb el que disposa l’apartatanterior, s’han d’implantar espais comuns o finestretes úniquesper obtenir la informació que preveu l’article 6.3 d’aquesta Lleii per realitzar els tràmits i procediments a què fa referèncial’apartat a) de l’article esmentat.

Capítol IIIReutilització d’aplicacions i transferència de tecnologies

Article 45. Reutilització de sistemes i aplicacions de propie-tat de l’Administració

1. Les administracions titulars dels drets de propietat in-tel·lectual d’aplicacions, desenvolupades pels seus serveis o eldesenvolupament de les quals hagi estat objecte de contracta-ció, les poden posar a disposició de qualsevolAdministració sen-se contraprestació i sense necessitat de conveni.

188


2. Les aplicacions a què es refereix l’apartat anterior poden serdeclarades de fonts obertes, quan d’això derivi una transparènciamés gran en el funcionament de l’Administració pública o es fo-menti la incorporació dels ciutadans a la societat de la informació.

Article 46. Transferència de tecnologia entre administracions1. Les administracions públiques han de mantenir directo-

ris actualitzats d’aplicacions per a la seva lliure reutilització,especialment en aquells camps d’especial interès per al desen-volupament de l’administració electrònica i de conformitat ambel que estableixi l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat.

2. L’Administració General de l’Estat, a través d’un centre pera la transferència de la tecnologia, ha de mantenir un directori ge-neral d’aplicacions per a la seva reutilització, prestar assistènciatècnica per a la lliure reutilització d’aplicacions i impulsar el de-senvolupament d’aplicacions, formats i estàndards comuns d’espe-cial interès per al desenvolupament de l’administració electrònicaen el marc dels esquemes nacionals d’interoperabilitat i seguretat.

Disposició addicional primera. Reunió d’òrgans col·legiatsper mitjans electrònics

1. Els òrgans col·legiats es poden constituir i poden adop-tar acords utilitzant mitjans electrònics, amb respecte als trà-mits essencials que estableixen els articles 26 i el 27.1 de laLlei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiquesi del procediment administratiu comú.

2.A l’Administració General de l’Estat, el que preveu l’apartatanterior s’efectua d’acord amb les especialitats següents:

a) S’ha de garantir la realització efectiva dels principis quela legislació estableix respecte de la convocatòria, accés a la in-formació i comunicació de l’ordre del dia, on s’han d’especificarels temps en què s’han d’organitzar els debats, la formulació iel coneixement de les propostes i l’adopció d’acords.

b) El règim de constitució i adopció d’acords ha de garan-tir la participació dels membres d’acord amb les disposicionspròpies de l’òrgan.

189


c) Les actes han de garantir la constància de les comunica-cions produïdes així com l’accés dels membres al contingutdels acords adoptats.

Disposició addicional segona. Formació d’empleats públicsL’Administració General de l’Estat ha de promoure la for-

mació del personal al seu servei en la utilització de mitjanselectrònics per a l’exercici de les activitats pròpies d’aquella.

En especial, els empleats públics de l’Administració Generalde l’Estat han de rebre formació específica que garanteixi conei-xements actualitzats de les condicions de seguretat de la utilitza-ció de mitjans electrònics en l’activitat administrativa, així comde protecció de les dades de caràcter personal, respecte a la pro-pietat intel·lectual i industrial i gestió de la informació.

Disposició addicional tercera. Pla demitjans a l’AdministracióGeneral de l’Estat

En el termini de sis mesos a partir de la publicació d’aquestaLlei, el Ministeri d’Administracions Públiques, en col·laboracióamb els ministeris d’Economia i Hisenda i d’Indústria, Turis-me i Comerç, ha d’elevar al Consell de Ministres un Plad’implantació dels mitjans necessaris per a l’àmbit de l’Adminis-tració General de l’Estat. El Pla ha d’incorporar les estimacionsdels recursos econòmics, tècnics i humans que es considerinnecessaris per a l’adequada aplicació del que disposa aquestaLlei en els temps establerts al calendari a què es refereix l’apar-tat 2 de la disposició final tercera, així com els mecanismesd’avaluació i control de la seva aplicació.

Disposició addicional quarta. Procediments especialsL’aplicació del que disposa el títol tercer d’aquesta Llei als

procediments en matèria tributària, de seguretat social i desocu-pació i de règim jurídic dels estrangers a Espanya, s’ha d’efectuarde conformitat amb el que estableixen les disposicions addi-cionals cinquena, sisena, setena i dinovena de la Llei 30/1992,de règim jurídic de les administracions públiques i del proce-

190


diment administratiu comú.Així mateix, en l’aplicació d’aquestaLlei s’han de tenir en compte les especificitats en matèria decontractació pública, d’acord amb el que preceptua la disposi-ció addicional setena del Text refós de la Llei de contractes deles administracions públiques, aprovat pel Reial decret legisla-tiu 2/2000, de 16 de juny.

Disposició addicional cinquena. Funció estadísticaEl que disposen els articles 6.2.b) i 9 de la present Llei no

és aplicable a la recollida de dades que preveu el capítol II dela Llei 12/1989, de 9 de maig, de la funció estadística pública.

Disposició addicional sisena. Ús de llengües oficials1. Es garanteix l’ús de les llengües oficials de l’Estat en les

relacions per mitjans electrònics dels ciutadans amb les admi-nistracions públiques, en els termes que preveuen la Llei 30/1992,de règim jurídic de les administracions públiques i del proce-diment administratiu comú, i la normativa que sigui aplicableen cada cas.

2. A aquests efectes, les seus electròniques el titular de lesquals tingui competència sobre territoris amb règim de coofi-cialitat lingüística han de possibilitar l’accés als seus contin-guts i serveis en les llengües corresponents.

3. Els sistemes i aplicacions utilitzats en la gestió electrò-nica dels procediments s’han d’adaptar al que disposa quant al’ús de llengües cooficials l’article 36 de la Llei 30/1992, de rè-gim jurídic de les administracions públiques i del procedimentadministratiu comú.

4. Cada Administració pública afectada ha de determinar elcalendari per al compliment progressiu del que preveu la pre-sent disposició, i n’ha de garantir el compliment total en elsterminis que estableix la disposició final tercera.

Disposició transitòria única. Règim transitori1. Els procediments i actuacions dels ciutadans i les admi-

nistracions públiques que, utilitzant mitjans electrònics, s’hagin

191


iniciat amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aquesta Llei se se-gueixen regint per la normativa anterior fins a la seva terminació.

2. Els registres telemàtics existents a l’entrada en vigord’aquesta Llei es consideren registres electrònics i es regulenpel que disposen els articles 24, 25 i 26 d’aquesta Llei.

Disposició derogatòria única1. Queden derogats els preceptes següents de la Llei 30/1992,

de règim jurídic de les administracions públiques i del proce-diment administratiu comú: apartat número 9 de l’article 38,apartats números 2, 3 i 4 de l’article 45, apartat número 3 del’article 59 i la disposició addicional divuitena.

2.Així mateix, queden derogades les normes del mateix rango inferior en el que contradiguin el que disposa aquesta Llei os’hi oposin.

Disposició final primera. Caràcter bàsic de la Llei1. Els articles 1, 2, 3, 4, 5, 6, 8.1, 9, 10, 11.1, 12, 13, 14,

15, 16, 17, 18, 19, 20, 21.1,21.2, 22, 23, 24.1, 24.2, 24.3, 25,26, 27, 28, 29.1, 29.2, 30, 32, 35, 37.1, 38, 42, l’apartat 1 de ladisposició addicional primera, la disposició addicional quarta,la disposició transitòria única i la disposició final tercera esdicten a l’empara del que disposa l’article 149.1.18a de laConstitució, que atribueix a l’Estat la competència sobre lesbases del règim jurídic de les administracions públiques i sobreel procediment administratiu comú.

2. Amb excepció de l’article 42, el títol IV de la presentLlei és aplicable a totes les administracions públiques en la me-sura que aquestes participin o s’adscriguin als òrgans de coo-peració o instruments que s’hi preveuen.

Disposició final segona. Publicació electrònica del «ButlletíOficial de l’Estat»

La publicació electrònica del «Butlletí Oficial de l’Estat»tindrà el caràcter i els efectes que preveu l’article 11.2 d’aquestaLlei des de l’1 de gener de 2009.

192


Disposició final tercera.Adaptació de les administracions pú-bliques per a l’exercici de drets

1. Des de la data d’entrada en vigor d’aquesta Llei, elsdrets reconeguts a l’article 6 de la present Llei poden ser exer-cits en relació amb els procediments i actuacions adaptats alque aquesta disposa, sense perjudici del que assenyalen els apar-tats següents. A aquests efectes, cada administració pública hade fer pública i mantenir actualitzada la relació dels procedi-ments i actuacions esmentats.

2. En l’àmbit de l’Administració General de l’Estat i els or-ganismes públics que hi estan vinculats o en depenen, els dretsreconeguts a l’article 6 de la present Llei poden ser exercits enrelació amb la totalitat dels procediments i actuacions de laseva competència a partir del 31 de desembre de 2009. Ambaquesta finalitat, el Consell de Ministres ha d’establir i fer pú-blic un calendari d’adaptació gradual dels procediments i lesactuacions que ho requereixin.

3. En l’àmbit de les comunitats autònomes, els drets reco-neguts a l’article 6 de la present Llei poden ser exercits en re-lació amb la totalitat dels procediments i actuacions de la sevacompetència a partir del 31 de desembre de 2009 sempre queho permetin les seves disponibilitats pressupostàries.

4. En l’àmbit de les entitats que integren l’Administraciólocal, els drets reconeguts a l’article 6 de la present Llei po-den ser exercits en relació amb la totalitat dels procedimentsi actuacions de la seva competència a partir del 31 de desem-bre de 2009 sempre que ho permetin les seves disponibilitatspressupostàries. A aquests efectes les diputacions provincials,o si s’escau els cabildos i consells insulars o altres organis-mes supramunicipals, poden prestar els serveis necessaris pergarantir aquesta efectivitat en l’àmbit dels municipis que nodisposin dels mitjans tècnics i organitzatius necessaris per pres-tar-los.

193


Disposició final quarta. Modificació de la Llei 84/1978, de28 de desembre, per la qual es regula la taxa per expediciódel document nacional d’identitat

U. L’apartat 2 de l’article 4 queda redactat de la manera se-güent:

«2. Els qui hagin de renovar preceptivament el docu-ment durant el seu termini de vigència, per variació d’algunade les dades que s’hi recullen.»Dos. L’article 6 queda redactat de la manera següent:

«Article 6. Quota tributària.La quota tributària exigible és de 6,70 euros. Els ex-

cessos del cost de l’expedició, si n’hi ha, se sufraguen ambcàrrec als pressupostos generals de l’Estat.»

Disposició final cinquena. Modificació de la Llei 16/1979,de 2 d’octubre, sobre taxes de la Prefectura Central deTrànsit

U. A l’apartat 1 de l’article 5 es modifica la lletra d) is’incorpora una nova lletra e) que queden redactades de la ma-nera següent:

«d) Els qui sol·licitin duplicats de les autoritzacions ad-ministratives per conduir o per circular per canvi de domi-cili.

e) Els qui sol·licitin la baixa definitiva d’un vehicle perlliurament en un establiment autoritzat per a la seva des-trucció.»Dos. Els punts 4 i 4 bis, primera columna de l’esquerra

del grup IV de l’article 6, queden redactats de la manera se-güent:

«4. Duplicats de permisos, autoritzacions per extravia-ment, sostracció, deteriorament, pròrroga de vigència o qual-sevol modificació d’aquells.

4 bis. Duplicats de llicències de conducció i de circu-lació de ciclomotors per extraviament, sostracció, deterio-rament, pròrroga de vigència o qualsevol modificaciód’aquells.»

194


Disposició final sisena. Habilitació per a la regulació delteletreball a l’Administració General de l’Estat

El Ministeri d’Administracions Públiques, en col·laboracióamb els ministeris d’Economia i Hisenda, d’Indústria, Turismei Comerç i de Treball i Afers Socials, han de regular abans del’1 de març de 2008 les condicions del teletreball a l’AdministracióGeneral de l’Estat.

Disposició final setena. Desplegament reglamentari de l’article4.c)

El Govern ha de desplegar per reglament el que preveul’article 4.c) d’aquesta Llei per garantir que tots els ciutadans,amb especial atenció a les persones amb algun tipus de disca-pacitat i persones grans, que es relacionen amb l’AdministracióGeneral de l’Estat puguin accedir als serveis electrònics en igual-tat de condicions amb independència de les seves circumstàn-cies personals, mitjans o coneixements.

Disposició final vuitena. Desplegament i entrada en vigorde la Llei

1. Correspon al Govern i a les comunitats autònomes, enl’àmbit de les seves respectives competències, dictar les dispo-sicions necessàries per al desplegament i l’aplicació d’aquestaLlei.

2. Aquesta Llei entra en vigor l’endemà de la publicació enel «Butlletí Oficial de l’Estat».

Per tant,Mano a tots els espanyols, particulars i autoritats, que com-

pleixin aquesta Llei i la facin complir.

Madrid, 22 de juny de 2007JUAN CARLOS R.

La presidenta del Govern, en funcions,MARÍA TERESA FERNÁNDEZ DE LA VEGA SANZ

195


AnnexDefinicions

Als efectes de la present Llei, s’entén per:a) Actuació administrativa automatitzada: actuació adminis-

trativa produïda per un sistema d’informació adequadament pro-gramat sense necessitat d’intervenció d’una persona física en cadacas singular. Inclou la producció d’actes de tràmit o resolutorisde procediments, així com de mers actes de comunicació.

b) Aplicació: programa o conjunt de programes l’objectedels quals és la resolució d’un problema mitjançant l’úsd’informàtica.

c) Aplicació de fonts obertes: la que es distribueix amb unallicència que permet la llibertat d’executar-la, de conèixer el codifont, de modificar-la o millorar-la i de redistribuir còpies a al-tres usuaris.

d) Autenticació: acreditació per mitjans electrònics de laidentitat d’una persona o ens, del contingut de la voluntat ex-pressada en les seves operacions, transaccions i documents, ide la integritat i autoria d’aquests últims.

e) Canals: estructures o mitjans de difusió dels continguts iserveis; incloent el canal presencial, el telefònic i l’electrònic,així com d’altres que existeixin en l’actualitat o puguin existiren el futur (dispositius mòbils, TDT, etc.).

f) Certificat electrònic: segons l’article 6 de la Llei 59/ 2003,de 19 de desembre, de signatura electrònica, «Document signatelectrònicament per un prestador de serveis de certificació quevincula unes dades de verificació de signatura a un signant i enconfirma la identitat».

g) Certificat electrònic reconegut: segons l’article 11 de laLlei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica:«Són certificats reconeguts els certificats electrònics expeditsper un prestador de serveis de certificació que compleixi els re-quisits que estableix aquesta Llei quant a la comprovació de laidentitat i altres circumstàncies dels sol·licitants i a la fiabilitati les garanties dels serveis de certificació que prestin».

196


h) Ciutadà: qualssevol persones físiques, persones jurídiquesi ens sense personalitat que es relacionin, o siguin susceptiblesde relacionar-se, amb les administracions públiques.

i) Adreça electrònica: identificador d’un equip o sistemaelectrònic des d’on es proveeix d’informació o serveis en unaxarxa de comunicacions.

j) Document electrònic: informació de qualsevol naturalesaen forma electrònica, arxivada en un suport electrònic segonsun format determinat i susceptible d’identificació i tractamentdiferenciat.

k) Estàndard obert: aquell que reuneixi les condicions se-güents:

— sigui públic i la seva utilització sigui disponible de ma-nera gratuïta o a un cost que no suposi una dificultat d’accés,

— el seu ús i aplicació no estigui condicionat al pagamentd’un dret de propietat intel·lectual o industrial.

l) Signatura electrònica: segons l’article 3 de la Llei 59/2003,de 19 de desembre, de signatura electrònica, «conjunt de dadesen forma electrònica, consignades juntament amb altres o as-sociades amb altres, que poden ser utilitzades com a mitjàd’identificació del signant».

m) Signatura electrònica avançada: segons l’article 3 de laLlei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica,«signatura electrònica que permet identificar el signant i detec-tar qualsevol canvi ulterior de les dades signades, que està vin-culada al signant de manera única i a les dades a què es refe-reix i que ha estat creada per mitjans que el signant pot mantenirsota el seu control exclusiu».

n) Signatura electrònica reconeguda: segons l’article 3 de laLlei 59/2003, de 19 de desembre, de signatura electrònica, «sig-natura electrònica avançada basada en un certificat reconegut i ge-nerada mitjançant un dispositiu segur de creació de signatura».

o) Interoperabilitat: capacitat dels sistemes d’informació, iper tant dels procediments als quals aquests donen suport, decompartir dades i possibilitar l’intercanvi d’informació i conei-xement entre ells.

197


p) Mitjà electrònic: mecanisme, instal·lació, equip o siste-ma que permet produir, emmagatzemar o transmetre documents,dades i informacions; incloent qualssevol xarxes de comunica-ció obertes o restringides com Internet, telefonia fixa i mòbil oaltres.

q) Punt d’accés electrònic: conjunt de pàgines web agrupa-des en un domini d’Internet l’objectiu del qual és oferir a l’usuari,de forma fàcil i integrada, l’accés a una sèrie de recursos i deserveis dirigits a resoldre necessitats específiques d’un grup depersones o l’accés a la informació i serveis d’una institució pú-blica.

r) Sistema de signatura electrònica: conjunt d’elements in-terventors en la creació d’una signatura electrònica. En el casde la signatura electrònica basada en certificat electrònic, com-ponen el sistema, almenys, el certificat electrònic, el suport, ellector, l’aplicació de signatura utilitzada i el sistema d’interpretaciói verificació utilitzat pel receptor del document signat.

s) Segellament de temps: acreditació a càrrec d’un tercer deconfiança de la data i hora de realització de qualsevol operacióo transacció per mitjans electrònics.

t) Espais comuns o finestretes úniques: sistemes o canals(oficines integrades, atenció telefònica, pàgines a Internet i al-tres) als quals els ciutadans es poden dirigir per accedir a lesinformacions, tràmits i serveis públics determinats per acordentre diverses administracions.

u) Activitat de servei: qualsevol activitat econòmica percompte propi, prestada normalment a canvi d’una remuneració.

v) Prestador d’activitat de servei: qualsevol persona física ojurídica que ofereixi o presti una activitat de servei.

198


ÍNDEX ANALÍTIC*

A

Abstenció:D’intervenir en el procediment: 28, 29En votacions d’òrgans col·legiats: 24.1.c, 27.2

Acabament: vegeu «terminació».

Accés a la informació:Aplicacions de fonts obertes: II, 45.2, annex (c)Estàndards oberts: II, 4.i, 6.2.k, 10.5, 42.4, annex (k)La Llei té per finalitat facilitar-lo: II, 3.2Les administracions l’han d’assegurar: II, 1.2Per mitjans electrònics: II, 6.1, 6.3, 34.b, 40.2.cPrincipi d’accessibilitat a la informació i als serveis per mitjans

electrònics: II, 4.c, DF 7Restriccions legals: II, 6.2.b, 6.2.d, 9Sobre l’estat de tramitació dels procediments: II, 37(vegeu també «transparència»)

Acta d’òrgans col·legiats: 27 | II, DA 1.2.cRedacció i autorització: 25.3.dVisat: 23.1.f

Actes administratius:Actes d’execució: 93.2

199

* Elaborat per Xavier Bernadí i Carmina Llumà, amb la col·laboraciód’Ignasi Vendrell. Revisió i índex analític de la Llei 11/2007 a càrrec de Xa-vier Bernadí.

Nota: Els preceptes precedits pel símbol “II” pertanyen a la Llei 11/2007.


Actes d’instrucció: 78, 85Actes de la Seguretat Social i desocupació: DA 6Actes de tràmit: 32.3, 76.2, 107.1 | II, annex (a)Actes resolutoris: II, annex (a)Conservació: 66Conservació dels documents electrònics que en continguin: II,

31.2Conversió: 65Dret a oposar-s’hi per mitjans electrònics: II, 6.1Efectes: 57Eficàcia: 56-61Executivitat: 56Execució forçosa: 95-100Executorietat: 94Forma: 55Motivació: 54Notificació: 58, 59, 61 | II, 28Nul·litat i anul·labilitat: 62-67Participació dels ciutadans en la seva elaboració: 86.4Produïts per silenci administratiu: 43.5Publicació: 59.5, 60, 61 | II, 11, 12Rectificació d’errors: 105.2Recursos administratius: 107-119 | II, 6.1Requisits: 53-55Revisió d’ofici: 102-106Revocació: 105.1Suspensió de l’execució: 111Validació: 67Validesa: 21.2, 57(vegeu també «silenci administratiu»)

Actes presumptes: vegeu «actes administratius» i «silenci ad-ministratiu»

Activitat:De les administracions públiques: 35-50

200


De les entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia:2.2

Inactivitat de la persona interessada: 92.1, 92.2 (vegeu també«caducitat»)

Si es desenvolupa en règim de dret privat no s’hi aplica la Llei11/2007: II, 2.1.a

Activitat de servei:Definició: II, annex (u)Definició de prestador d’activitat de servei: II, annex (v)Dret dels ciutadans a obtenir informació a través de mitjans elec-

trònics: II, 6.3

Actuació administrativa automatitzada:Actes de tràmit, resolutoris o de comunicació: II, annex (a)Comprovació de la informació aportada: II, 35.3Definició: II, annex (a)Notificacions: II, 38.2Obtenció d’imatges electròniques de documents privats: II,

30.3Oficines de registre: II, 24.4Rebuts emesos per registres: II, 25.3Règim general: II, 39Resolucions: II, 38.2Sistemes de signatura electrònica: II, 13.3.b, 18

Acumulació: 73

Administració autonòmica:Adequació dels procediments: DA 1.4 (Llei 4/1999)Aplicació de la llei: 1, 2.1.b | II, 2.1.aDeclaració de lesivitat dels seus actes: 103.4Eficàcia dels drets reconeguts per la Llei 11/2007: DF 3.3Incorporació de mitjans tècnics: DA 2Llengua dels procediments: 35.d, 36 | II, DA 6Obligatorietat i còmput de termes i terminis: 47, 48

201


Òrgans de govern: DA 1, DA 2Presentació d’escrits: 38.4Principis generals: 3Relacions amb altres administracions: 4-10, DA 14Resolució de procediments de responsabilitat patrimonial: 142.2

Administració consultiva:Consell d’Estat o òrgan autonòmic equivalent: 102De les comunitats autònomes: DA 17Òrgans amb participació autonòmica: 5.1(vegeu també «dictàmens» i «informes»)

Administració de justícia: 139-4

Administració electrònica:Cooperació entre administracions per al seu impuls: II, 40-46Defensor de l’usuari: II, 7Règim jurídic: II, 10-32Reutilització lliure d’aplicacions per al seu desenvolupament: II,

46

Administració general de l’Estat:Accés i la prestació de serveis electrònics a través de diversos

canals: II, 8.2Adequació dels procediments: DA 1 (Llei 4/1999)Aplicació de la llei: 1, 2.1.a | II, 2.1.aAutomatització i interconnexió de registres: II, 24.4Centre per a la transferència de tecnologia: II, 46.2Eficàcia dels drets reconeguts per la Llei 11/2007: DF 3.4Formació d’empleats públics en administració electrònica: II,

DA 2Incorporació de mitjans tècnics: DA 2, DA 18Llengua dels procediments: 35.d, 36Obligatorietat i còmput de termes i terminis: 47, 48Òrgans de govern: DA 1, DA 2Pla de mitjans en matèria d’administració electrònica: II, DA 3

202


Plataforma de verificació de l’estat de revocació dels certificatsadmesos: II, 21.3

Presentació d’escrits: 38.4, DA 18Principis generals: 3Punts d’accés electrònic: II, 8.2.b, annex (q)Règim de les reunions d’òrgans col·legiats per mitjans electrò-

nics: II, DA 1.2Relacions amb altres administracions: 4-9Relacions amb la Comunitat Europea: 10Teletreball: II, DF 6

Administració local:Aplicació de la llei: 1, 2.1.c | II, 2.1.aDeclaració de lesivitat dels seus actes: 103.5Eficàcia dels drets reconeguts per la Llei 11/2007: DF 3.4Incorporació de mitjans tècnics: DA 2Llengua dels procediments: 35.d, 36Obligatorietat i còmput de termes i terminis: 47, 48Presentació d’escrits: 38.4Principis generals: 3Procediments alternatius al recurs ordinari: 107.2Relacions amb altres administracions: 4, 5, 8, 9, 10Resolució de procediments de responsabilitat patrimonial: 142.2

Administració militar: 126

Administració pública:Competències: 12, 13Concepte: 2Directoris d’aplicacions reutilitzables: 46.1Espais comuns o finestretes úniques: II, 6.3, 44, annex (t)Intercanvi d’informació: II, 13.3.d, 20, 43Interconnexió de sistemes d’informació: II, 43Òrgans: 11, 46.1Principis generals: 3Registres: 38

203


Relació de procediments adaptats a la Llei 11/2007: II, DF3.1

Relacions entre administracions: 3.2, 4-10, DA 14 | II, 2.1.aResponsabilitat: 139-146Sistema de registres electrònics: II, 24.3Sistemes per a la seva identificació i per a l’autenticació: II,

13.3Verificació de certificats electrònics admesos: II, 21.3, 21.4

Adreça electrònica:De la seu electrònica: II, 10.1Definició: II, annex (i)

Al·legacions:Amb relació a actes de tràmit: 107.1Dret dels ciutadans a formular-ne: 35.e, 79 | II, 6.1, 36.3En el procediment de responsabilitat patrimonial: 139.2En el procediment sancionador: 135En el tràmit d’audiència: 84.2, 84.3, 84.4, 112 | II, 36.3En el tràmit d’informació pública: 86.2, 86.3En via de recurs: 112.1, 113.3

Ampliació:Del termini de resolució i notificació: 42.6, 49

Anul·labilitat:Conversió, conservació i validació: 65-67Declaració de lesivitat: 103Recursos administratius: 107.1, 110.3Supòsits: 63Transmissibilitat: 64

Anuncis i edictes:Publicació en el tauler d’anuncis i edictes i/o en la seu electrò-

nica: II, 12

204


Aplicació:Definició: II, annex (b)De fonts obertes, definició: II, annex (c)

Arbitratge, mediació i conciliació: 107.2, DA 2 (Llei4/1999)

Arxiu electrònic: II, 1.2, 6.2.f, 30.3, 30.5, 31, 35.2, 42.1,annex (j)

Arxius: 35.h, 37 (vegeu «registres»)

Arxivament:D’actuacions: 44.2

Assemblees de les comunitats autònomes:Accés a documents administratius per part dels seus membres:

37.6.fCompetències:

Indelegables: 13.2.aNo alteració per reglament: 51.1

Assistència:A les persones interessades: 30, 81.2, 85.2 | II, 8.2.aA òrgans col·legiats: 25.3, 27Entre administracions: 4.1.dTècnica per a la lliure reutilització d’aplicacions: II, 46.2

Atenció telefònica:Canal per a la prestació de serveis electrònics: II, 8.2.c

Audiència:Al·legacions prèvies: 35.e, 79.1En via de recurs: 112

205


Pràctica del tràmit per mitjans electrònics: II, 36.3Regulació general: 84

Autenticació:De l’actuació dels ciutadans: II, 14-16, 22De l’exercici de la competència: II, 17-20Definició: II, annex (d)Formes: II, 13Interoperabilitat per mitjà de certificats electrònics: II, 21Reconeixement mutu dels mitjans: II, 4.e(vegeu «signatura electrònica»)

Autoritats i personal al servei de l’Administració:Autoritats competents en matèries relacionades amb activitats

de serveis: II, 6.3Delegació de signatura: 16Deures:

Abstenció: 28.1, 28.3Constància escrita d’actes orals: 55.2Davant dels ciutadans: 35.i, 35.jDe respectar termes i terminis: 47No abstenció en òrgans col·legiats: 24.1.cObligació de resoldre: 42.7

Dret del presumpte responsable a conèixer l’autoritat compe-tent: 135

Personal civil no funcionari al servei de l’Administració mili-tar: 126

Potestat disciplinària: 127.3Responsabilitat: vegeu «responsabilitat administrativa»Signatura electrònica: II, 13.3.c, 19Superior jeràrquic de tribunals i òrgans de selecció: 114.1(vegeu «empleats públics» i «personal al servei de l’Administració»)

Auxili entre administracions: 4.4

Avocació: 12.1, 14

206


B

Bases de dades públiques: II, 6.3.c

Bona fe: 3.1, 106

Butlletins oficials:Informació pública: 86.2Notificacions: 59.5Publicació en seus electròniques: II, 11Publicació de les delegacions de competència i de la revocació:

13.3Publicació de les disposicions administratives: 52.1Publicació de les disposicions de creació de registres electrò-

nics: II, 25.1Publicació de convenis de conferència sectorial i de convenis

de col·laboració: 8.2Publicació dels mitjans electrònics que puguin utilitzar els ciu-

tadans: II, 27.4

Butlletí Oficial de l’Estat: DF | II, 11.2, DF 2, DF 8.2

C

Caducitat:Declaració de caducitat: 42:1Límit a la rectificació de dades: 37.2Supòsits:

De procediment: 42.1, 44.2Declaració de lesivitat d’actes anul·lables: 103.3Revisió d’ofici de disposicions i actes nuls: 102.5Terminació del procediment: 87.1, 92

Canals:Definició i classes: II, annex (e, t)Dret a escollir-lo entre els que en cada moment estiguin dispo-

nibles: II, 6.2.a

207


Obligació d’habilitar-ne de diversos: II, 8Oficines d’atenció presencial: II, 8.2.aPunts d’accés electrònic: II, 8.2.bServeis d’atenció telefònica: II, 8.2.c

Capacitat:D’actuar: 30Jurídica en els convenis entre administracions: 6.2.aRepresentació: 32

Celeritat: 75Trasllat d’escrits i comunicacions: 38.2

Certificats:D’actes acreditatius del silenci: 43.5De compareixença: 40.3De documents d’arxius i registres: 37.8Dels òrgans col·legiats: 23.1.f, 25.3.e, 26.5, 27.5Electrònics:

Actuació administrativa automatitzada: II, 18Admesos: II, 15.2, 15.3Definició: II, annex (f)Reconeguts: II, annex (g), 13.2.b, 21.1Verificació de l’estat de revocació: II, 21.3, 21.4

Citació:De compareixença: 40.2

En òrgans col·legiats: 25.3.b

Ciutadans:Definició: II, annex (h)Deures:

De col·laboració: 39De compareixença: 40

Drets: vegeu també «drets dels ciutadans»A l’honor: II, 4.a

208


A la intimitat: 37.2, 37.7 | II, 3.3, 4.aA la presentació de documents: 38.4, 38.5A relacionar-se amb les administracions públiques per mit-jans electrònics: II, 6A ser indemnitzats: 139D’accés a arxius i registres: 37De la persona presumptament responsable: 135En les seves relacions amb les administracions públiques:35 | II, 6Exercici per mitjà d’elements tècnics: 45.2Límit a l’eficàcia retroactiva d’actes i de disposicions: 57.3,62.2Límit a l’execució d’actes administratius: 93.1Límit a la revisió: 106Lingüístics: 35.d, 36Subjectius: 54.1.a

Drets fonamentals:L’ús de mitjans electrònics n’ha de preservar la integri-tat: II, 3.3

Codi Civil:Aplicació dels efectes de la publicació oficial de les normes

que s’hi preveuen: II, 11.2

Col·laboració:Dels ciutadans: 39Entre administracions: 4, 38.4, 140Instruments: vegeu «cooperació»Principi general: 3.2

Comissió Nacional d’Administració Local: II, 42.3

Comissions bilaterals de cooperació: 5.2

Comitè Sectorial d’Administració Electrònica: II, 40

209


Compareixença:Efectes: 86.3Notificació: II, 28.5Per acreditar la representació: 32.3Per instar la continuació del procediment: 91.2Regulació general: 40

Competència:Acció inhibitòria, declinatòria i conflictes d’atribucions: 20Alteració de la titularitat o l’exercici: 13-17Avocació. 14Coordinació: 18Delegació: 13Exercici verbal: 55.2La gestió electrònica de l’actuació administrativa l’ha de res-

pectar: II, 33.1Límit als reglaments: 51.1Garantia en procediments realitzats amb suport informàtic:

45.3No subjectes a dret administratiu: 37.5.aPer expedir còpies autèntiques: 46.1Règim general: 12Relacions entre administracions: 4, 8.1, 18

Compulsió: vegeu «execució forçosa»

Còmput de terminis: 48 | II, 26Inici a l’Administració general de l’Estat: DA 15

Comunicació:De convenis al Senat: 8.2De negació d’assistència: 4.3D’informació a la Comunitat Europea: 10, 42.5.bDels terminis i efectes del silenci: 42.4Electrònica: II, 27-28

210


Requisits per a la seva validesa: II, 27.3Segura: II, 10.4, 13.3.a, 17

Entre òrgans: 19, 75.2 | II, 34.d, 36.2Membres d’òrgans col·legiats: 25.3.cRacionalització de les internes: II, 34.d

Comunicació prèvia: 71 bisConcepte: 71 bis.2Efectes: 71 bis.3Inexactitud, falsedat o omissió: 71 bis.4Models: 71 bis.5

Comunicacions electròniques: II, 27Obligatorietat: II, 27.6

Comunicacions segures:Establiment en seus electròniques: II, 10.4Sistemes de signatura que en permeten l’establiment: II, 13.3.a

Comunitats Europees:Comunicacions: 10Normativa sobre silenci administratiu: 43.2Obligatorietat i còmput de termes i terminis: 48Participació en el procediment: 42.5.b

Conferències sectorials: 5, 7.2, 8Conferencia Sectorial d’Administració Pública: II, 40.1, 42.3

Confiança legítima:Principi: 3.1

Confidencialitat:Dret dels ciutadans respecte de les dades en poder de les ad-

ministracions: II, 6.2.i

Conflicte d’atribucions: 20.3

211


Congrés dels Diputats:Rep l’informe anual del Defensor de l’Usuari de l’administració

electrònica: II, 7.2

Consell d’Estat: vegeu «Administració consultiva»

Consell de Ministres:Actes i resolucions que posen fi a la via administrativa: DA 9Aprovació d’acords d’acabament convencional: 88.3Calendari d’adaptació gradual de procediments a la Llei 11/2007:

II, DF 2Inaplicació de les normes d’òrgans col·legiats: DA 1Nomena el Defensor de l’Usuari de l’administració electrònica

i en coneix l’informe anual: II, 7.1Resolució de procediments de responsabilitat patrimonial: 142.2

Consentiment:Amb relació a l’accés o la cessió de dades de caràcter personal:

II, 6.2.b, 9Amb relació a la comunicació amb les administracions per mit-

jans electrònics: II, 27.2Aportació de còpies digitalitzades i accés i tractament d’informació

personal: II, 35.2Dret a manifestar-lo per mitjans electrònics. II, 6.1, 6.2.b, 9, 27.2Per a la identificació o autenticació dels ciutadans per funcio-

naris públics: II, 22.2Per a la pràctica de notificacions electròniques: II, 28.1

Conservació d’actes i tràmits: 66

Conservació de dades i documents:Arxiu electrònic de documents: 31De documents imatge: II, 30.3Deure de les administracions d’assegurar-la: II, 1.2Dret dels ciutadans a la conservació en format electrònic dels

documents electrònics: II, 6.2.fEsquema Nacional d’Interoperabilitat: II, 42.1

212


Consorcis: 6.5 | II, 43

Constitució: 3.1, 35.h, 35.k, 37.5.a, 43.2, 45.1, 51.1, 62.1,62.2, 89.4, 95, 100, 127.1, DA 17 | II, 4, DF 1

Constrenyiment: vegeu «execució forçosa»

Consultes:Realització per mitjans electrònics (dret a): II, 6.1

Convenis:D’acabament del procediment: 42.1, 88.1, 109.eDe col·laboració: 6, 7.4, 8, 38.4, DA 13De condicions i garanties per a la transmissió de documents elec-

trònics: II, 20.3De conferència sectorial: 5.5, 8De coordinació i intercomunicació de registres: 38.4D’encàrrec de gestió: 15.4D’habilitació de registres per a la recepció de documents: II, 24.3Efectes en el procediment: 42.5.eImplantació d’una xarxa d’espais comuns o finestretes úniques:

II, 44No són necessaris per reutilitzar aplicacions d’altres adminis-

tracions: II, 45.1Protocols generals: 6.4, DA 13

Conversió d’actes: 65

Cooperació:En matèria d’administració electrònica: II, 40-46Entre administracions: 4.1.d, 4.3 | II, 40-46Instruments i procediments: 5.1

Altres òrgans: 5.7Comissions bilaterals de cooperació: 5.2Conferències sectorials: 5.3, 5.4, 5.5, 5.6, 7.2Consorci: 6.5Convenis de col·laboració: 6, 7.4

213


Plans i programes conjunts: 7Societat mercantil: 6.5

Per proporcionar als ciutadans informació administrativa clara,actualitzada i inequívoca: 40.2.c

Principi general: 3.2, 4.5 | II, 4.e

Coordinació:De competències: 18De registres: 38.4Mitjans: 5.1 (vegeu «cooperació»)Principi general: 3.1

Còpies:Confrontació amb l’original: II, 35.2Dret del ciutadà o de les persones interessades a obtenir-ne: 35.a,

35.c, 37.8, 38.5 | II, 6.2.eElectròniques: II, 6.2.e, 30, 35.2Validesa i eficàcia: 45.5, 46

Corts Generals:Accés a documents per part dels seus membres: 37.6.fCompetències:

Indelegables: 13.2.aNo alteració per reglament: 51.1

D

Dades:De caràcter personal: vegeu «protecció de dades»Dret dels ciutadans a no aportar-ne: 35.f | II, 6.2.bTransmissió entre administracions: II, 6.2.b, 9

Dany: vegeu «lesions»

Danys i perjudicis: vegeu «responsabilitat patrimonial»

Declaració de lesivitat: 103

214


Declaració responsable: 71 bisConcepte: 71 bis.1Efectes: 71 bis.3Inexactitud, falsedat o omissió: 71 bis.4Models: 71 bis.5

Defensor de l’Usuari de l’administració electrònica: II, 7

Delegació:De competències: 12.1, 13, 14.1De signatura: 16, 12.1

Descentralització: 3.1

Desconcentració: 3.1, 12.2

Desistiment:Representació: 32.3Resolució: 42.1Terminació del procediment: 71.1, 87.1, 90, 91

Desviació de poder: 63.1

Deures dels ciutadans: vegeu «ciutadans»

Diaris oficials:Publicació electrònica: II, 11.1(vegeu «butlletins oficials»)

Dictàmens:Emissió en resolucions preses per delegació: 13.5Motivació dels actes que se’n separin: 54.1.cPreceptius: 13.5, 102.1, 102.2Ús com a motivació de les resolucions: 89.5(vegeu també «Administració consultiva» i «informes»)

Dies hàbils i inhàbils: 48 | II, 25.1, 26

215


Disposicions administratives: vegeu «reglaments»

Document nacional d’identitat:Del personal al servei de l’Administració: II, 19.3Dret dels ciutadans a utilitzar els seus sistemes de signatura elec-

trònica: II, 6.2.g, 13.2, 14Taxa per expedició: II, DF 4

Documents:Concepte de document públic administratiu: 46.4Dret de les persones interessades a aportar-ne o a obtenir-ne:

35.a, 35.c, 35.e, 37, 38.5, 71.1, 71.2, 79.1, 84, 112.1, 112.3,118.1, 118.2

Dret de les persones interessades a no aportar-ne: 35.f | II, 6.2.bElectrònics:

Administratius: II, 29Conservació: II, 31.2, 31.3Còpies de documents privats: II, 30.3Definició: II, annex (j)Dret dels ciutadans a la conservació en format electrònic siformen part d’un expedient: II, 6.2.fNormalitzats d’acord amb la norma de creació d’un regis-tre electrònic: II, 24.1Reconeixement mutu: II, 4.eValidesa dels transmesos en entorns tancats de comunica-ció: II, 20.1

Expedient electrònic: II, 32Llengua: 35.d, 36 | II, DA 6Obtenció i transmissió entre administracions per mitjans elec-

trònics: II, 6.2.b, 9Possibilitat de sol·licitar-ne entre administracions: 4.2Supressió, reducció o substitució dels que es requereixen als ciu-

tadans: II, 34.aValidesa i eficàcia: 45.5, 46, 137.3

Documents electrònics: vegeu «documents»

216


Domicili:Inviolabilitat: 96.3Pràctica de notificacions: 59.2, 59.4

Drets dels ciutadans:Dret:

A l’honor: II, 4.aA la intimitat: 37.2, 37.7 | II, 3.3, 4.aA la presentació de documents: 35.e, 38.4, 38.5A ser indemnitzats: 35.j, 139D’accés a arxius i registres: 35.h, 37De la persona presumptament responsable: 135Exercici per mitjà d’elements tècnics: 45.2 | II, 6Límit a l’eficàcia retroactiva d’actes i de disposicions: 57.3,62.2Límit a l’execució d’actes administratius: 93.1Límit a la revisió: 106Lingüístics: 35.d, 36 | II, DA 6Subjectius: 54.1.a

Drets en les seves relacions amb les administracions públiques: 35A accedir als registres i arxius administratius: 35.h, 37A conèixer l’estat del procediment: 35.a | II, 6.2.dA exigir les responsabilitats de les administracions públi-ques i de llurs autoritats i personal: 35.j, 139-146A formular al·legacions i a aportar documents: 35.eA identificar les autoritats i el personal al servei de les ad-ministracions públiques: 35.bA no presentar documents no exigits o que es trobin en po-der de les administracions: 35.f | 6.2.b, 9A obtenir còpies dels documents dels procediments: 35.a |II, 6.2.eA obtenir informació i orientació sobre els requisits dels pro-cediments o actuacions: 35.gA obtenir una còpia segellada dels documents que presen-tin: 35.cQue els siguin retornats els documents originals que pre-sentin: 35.c

217


A ser tractats amb respecte i deferència: 35.iA utilitzar les llengües oficials: 35.d | II, DA 6Reconeguts per la Constitució i les lleis: 35.k

Drets relacionats amb l’ús de mitjans electrònics: 35 | II, 6A conèixer l’estat de tramitació dels procediments per mit-jans electrònics: II, 6.2.dA escollir el canal de relació per mitjans electrònics entreels disponibles: II, 6.2.aA escollir les aplicacions o sistemes per relacionar-se ambles administracions: II, 6.2.kA la conservació en format electrònic dels documents elec-trònics dels expedients: II, 6.2.fA la garantia de la seguretat i confidencialitat de les dades:II, 6.2.iA la igualtat en l’accés electrònic als serveis de les admi-nistracions: II, 6.2.cA la qualitat dels serveis públics prestats per mitjans elec-trònics. II, 6.2.jA la tramitació a través d’una finestreta única: II, 6.3A la utilització de sistemes de signatura electrònica adme-sos: II, 6.2.hA no aportar les dades i documents que es trobin en poderde les administracions: II, 6.2.b, 9A obtenir còpies electròniques dels documents electrònicsdel procediment: II, 6.2.eA obtenir els mitjans d’identificació electrònica necessaris:II, 6.2.gA obtenir per mitjans electrònics informació sobrel’establiment d’activitats de servei: II, 6.3, annex (u, v)A relacionar-se amb les administracions públiques a travésde mitjans electrònics: II, 6.1A utilitzar els sistemes de signatura electrònica del DNIper a qualsevol tràmit electrònic: II, 6.2.gDrets lingüístics: II, DA 6Garantia i defensa dels drets: II, 7

Mesures que limiten l’exercici de drets individuals o col·lectius:39 bis

218


Drets fonamentals:L’ús de mitjans electrònics n’ha de preservar la integritat: II, 3.3

Drets subjectius: vegeu «ciutadans»

E

Edictes i anuncis:Publicació en el tauler d’anuncis o edictes i/o en la seu elec-

trònica: II, 12

Eficàcia:D’actes administratius: 56-61D’actes de validació: 67.2D’actes produïts per silenci administratiu: 43.5De còpies i documents: 45.5, 46.2, 46.3Increment mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació:

II, 3.5, 4.jLímit al dret d’accés a arxius i registres: 37.7Mesures provisionals: 72Principi general: 3.1

Eficiència:Increment mitjançant l’ús de les tecnologies de la informació:

II, 3.5, 4.jPrincipi d’actuació de les administracions públiques: 3.2

Empleats públics:Dotació de recursos i mitjans per a la utilització de mitjans

electrònics: II, 33.2Formació en la utilització de mitjans electrònics: II, 33.2,

DA 2Signatura electrònica: II, 13.3.c, 19

Encàrrec de gestió: 12.1, 15

219


Entitats de dret públic:Aplicació de la Llei: II, 2.1.aCaràcter d’administració pública i règim de llur activitat: 2.2Convenis amb l’Administració autonòmica: 6.1Règim de l’encàrrec de gestió: 15.1, 15.3Règim de la delegació de competències: 13.1Resolució dels procediments de responsabilitat patrimonial:

142.2

Equitat: 106

Error:De fet; motiu per interposar el recurs extraordinari de revisió: 18.1En dades referents a la intimitat que figuren en l’expedient: 37.2En la qualificació del recurs: 110.2Material, de fet o aritmètic: 105.2

Espais comuns o finestres úniques:Definició: II, annex (t)

Esquema Nacional d’Interoperabilitat: II, 25.4, 42, 46.1, 46.2

Esquema Nacional de Seguretat: II, 25.4, 42, 46.2

Estàndards:D’ús generalitzat pels ciutadans: II, 4.i, 6.2.k, 10.5, 42.4Oberts: II, 4.i, 6.2.k, 10.5, 42.4, annex (k)

Estat de tramitació dels procediments:Dret de les persones interessades a conèixer-lo: 34, 35.a

Per mitjans electrònics: II, 6.2.d, 37

Execució:Executivitat: 56, 57.1, 93Executorietat: 94, 111.1, 138.3Interrupció de la prescripció: 132.3

220


Prohibició d’interdictes: 101Suspensió:

En procediments de revisió d’ofici: 104En via de recurs: 111.1, 111.2

Execució forçosa:Mitjans:

Execució subsidiària: 96.1.b, 98Compulsió sobre les persones: 96.1.d, 99, 100Constrenyiment sobre el patrimoni: 96.1.a, 97Multa coercitiva: 96.1.c, 99

Principis:D’inviolabilitat del domicili: 96.3De menor restricció: 96.2De proporcionalitat: 96.1

Regulació general: 95

Execució subsidiària: vegeu «execució forçosa»

Expedient:Abstenció d’intervenir-hi: 28.4Audiència de la persona interessada sobre documents o fets nous

no recollits: 112.1, 112.3Caducat: 37.2Conservació de l’ordre d’incoació: 74.2Dret dels ciutadans a accedir als documents que en formin part:

37 | II, 6.2.eElectrònic: II, 32Error de fet que resulta dels documents que s’hi ha incorporat:

118.1.1Facultat d’instruir-lo i resoldre’l: 12.3Identificació de persones titulars de drets o interessos legítims

i directes: 34Notificacions: 59.1, 59.2, 59.4

Constància del rebuig de la notificació: 59.4Constància que ningú no es pot fer càrrec de la notificació: 59.2Incorporació de l’acreditació de la notificació efectuada: 59.1

221


Paralització del sancionador: 132.2Reclamació prèvia a la via judicial civil: 123.2Resolució de totes les qüestions que s’hi han plantejat: 138.1Supòsits en què és necessària la seva traducció: 36.3Tramesa d’una còpia completa i ordenada a l’òrgan resolutori

del recurs d’alçada: 114.2

Expedient electrònic: II, 32

Expropiació forçosa: 141.2

F

Finalització: vegeu «terminació»

Finestretes úniques: II, 6.3, 44, annex (t)

Firma electrònica: vegeu «signatura electrònica»

Força major: 139.1

Funció estadística: II, DA 5

Funcionaris: vegeu «autoritats i personal al servei de l’Admi-nistració», «personal al servei de l’Administració», «res-ponsabilitat civil», «responsabilitat disciplinària», «respon-sabilitat penal»

G

Gestió ordinària de serveis: 15.4

Gestió electrònica: II, 33-34

222


Govern:De l’Estat: 3.3, 13.2.a, 37.5.a, DA 1 | II, 42.3, DF 7, DF 8De les comunitats autònomes: 3.3, 13.2.a, 37.5, DA 1De les entitats locals: 3.3, DA 1

I

Identificació i autenticació: vegeu «signatura electrònica»De les seus electròniques: II, 17Dels ciutadans per funcionari públic: II, 22Dels òrgans responsables dels procediments: II, 36.1Exercici de la competència de l’Administració, òrgan o entitat:

II, 19.1Exercici de la competència en l’actuació administrativa auto-

matitzada: II, 18Interoperabilitat per mitjà de certificats electrònics: II, 21

Igualtat:De les persones interessades en el procediment: 85.3Dret a la igualtat en l’accés electrònic als serveis de les admi-

nistracions: II, 6.2.cLímit a la revocació d’actes: 105.1Principi general: 39 bis.1 | II, 4.bUtilització de les tecnologies de la informació de manera que

evitin discriminacions: II, 41

Indemnització: vegeu «responsabilitat patrimonial»

Inderogabilitat singular: 52.2

Informació:A la Comunitat Europea: 10Als ciutadans: 35.gAls membres d’òrgans col·legiats: 24.1.a, 24.1.eEntre administracions: 4.1, 18

223


Informació administrativa clara, actualitzada i inequívoca:II, 40.2.c

La Llei té per finalitat facilitar-hi l’accés per mitjans electrònics:II, 3.2

Prèvia a l’inici d’un procediment: 69.2

Informació pública: 86

Informàtica: vegeu «mitjans tècnics», «mitjans electrònics»

Informes:Amb relació a les reclamacions prèvies a la via judicial civil:

123.2Amb relació als recursos d’alçada: 114.2Classes: 82.1, 83.1Efectes en el procediment: 112.3, 42.5.cEmissió i recepció: 83 | II, 36.2Evacuació: 83Petició: 82(vegeu també «dictàmens» i «Administració consultiva»)

Infraccions administratives:En l’ordre social: DA 7Persones responsables: 130Prescripció: 132Principi de proporcionalitat: 131Regulació general: 129

Iniciació del procediment: vegeu «procediment administratiu»

Inspecció: 39 bis.2

Instrucció del procediment: vegeu «procediment administratiu»

Instruccions: 21

Intercanvi electrònic de dades: II, 9, 13.3.d, 20, 43

224


Interconnexió de sistemes d’informació: II, 43

Interdictes: 101

Interès públic:Criteri d’indemnització: 141.4Criteri per delimitar responsabilitat entre administracions: 140.2Declaració de lesivitat d’actes: 103.1Fonament de la publicació dels actes: 60.1Fonament de la suspensió de l’execució d’actes objecte de re-

curs: 111.2, 111.4Fonament de la tramitació d’urgència: 50.1Límit a la revocació d’actes de gravamen: 105.1Límit al dret d’accés a arxius i registres: 37.4Origen de l’acabament convencional: 88.1Tramitació d’urgència: 50.1

Interessats: vegeu «persones interessades»

Interessos de demora: 141.3

Interessos legítims:Accés a documents: 37.3Col·lectius: 31.1.a, 31.1.c, 31.2En òrgans col·legiats: 26.5Individuals: 31.1.a, 31.1.cLímit a la retroactivitat: 57.3Motivació dels actes que els limitin: 54.1.aNo publicació d’actes quan es lesionin: 61

Internet:Xarxa de comunicació que té la consideració de mitjà electrò-

nic: II, annex (p, q, t)

Interoperabilitat:Definició: II, annex (o)

225


De la identificació i autenticació per mitjà de certificats elec-trònics: II, 21

Dels sistemes i aplicacions de les administracions: II, 40.2.a,41, 42

Esquema Nacional d’Interoperabilitat: II, 42Garantia: II, 4.ePrincipi de la seu electrònica: II, 10.3Règim general: II, 41-42

Intimitat: 37.2, 37.4, 37.7 | II, 3.3

Invalidesa: vegeu «nul·litat», «anul·labilitat»

Irretroactivitat: 128

J

Jerarquia:Límit als reglaments: 51Òrgans col·legiats: 22.2, 23.2Principi de: 3.1, 11.2.a, 12.3, 13.1, 14.1, 18.2, 20.3, 21.1

L

Legalitat: 3.1De la potestat sancionadora: 127, 134En les obligacions pecuniàries: 97.2Principi general de l’ús de les tecnologies de la informació: II, 4.d

Lesions:De drets i llibertats: 62.1.aIndemnització: 141Límit a la publicació: 61Límit a la retroactivitat: 57.3Prescripció del dret a reclamar: 142.5Principi de responsabilitat: 139, 142, 143

226


Lesivitat: vegeu «declaració de lesivitat»

Lleialtat institucional: 4.1

Llengua:Del procediment: 36Dret dels ciutadans: 35.dMitjans electrònics: II, DA 6

M

Menors d’edat: 30

Mesura menys restrictiva: 39 bis.1

Mesures provisionals:En procediment administratiu: 72En procediment sancionador: 136, 138En resolució no executiva: 138.3En via de recurs administratiu: 111.4Motivació: 54.1.d

Ministeri d’Administracions Públiques:Ha de regular el teletreball en l’àmbit de l’Administració gene-

ral de l’Estat: II, DF 6Pla de mitjans: II, DA 3Presideix la Comissió Interministerial de Simplificació de Pro-

cediments: DA 1 (Llei 4/1999)Proposa el nomenament i té adscrit el Defensor de l’Usuari de

l’administració electrònica: II, 7.1

Mitjans d’identificació i autenticació:Dret dels ciutadans a obtenir-ne: II, 6.2.gReconeixement mutu: II, 4.eSistemes de signatura electrònica del document nacional

d’identitat: II, 6.2.g

227


Mitjans electrònics:Definició: II, annex (p)Dret dels ciutadans a la qualitat dels serveis públics prestats per

aquests mitjans: II, 6.2.jEl segellament de temps acredita la data i l’hora en què s’utilitzen:

II, annex (s)Impuls de la seva utilització en l’actuació administrativa: II, 33.1Llengües oficials: II, DA 6Mesures adreçades a incentivar-ne la utilització: II, 4.bPermeten emmagatzemar tots els documents: II, 31.1Principis generals:

Accessibilitat a la informació i als serveis a través d’aquestsmitjans: II, 4.cIgualtat entre els ciutadans que els utilitzen i els que no hofan: II, 4.bQualitat de la informació i els serveis que ofereixin: II, 4.hResponsabilitat sobre la informació i els serveis que ofe-reixin: II, 4.hSeguretat: II, 4.f

Procediment administratiu: 27.1, 33-39Queixes i suggeriments per la prestació de serveis públics a tra-

vés d’aquests mitjans: II, 7.2, 7.3Reunió d’òrgans col·legiats: II, DA 1Utilització per les administracions:

Per comunicar-se amb els ciutadans: II, 27.2Preferent per comunicar-se amb altres administracions: II, 27.7

Validesa dels documents administratius emesos a través seu: II,29.1

Mitjans tècnics:Comunicació entre òrgans: 19.2Documents i registres: 37.1, 38.3, 38.4, 38.9, DA 2, DA 18Encàrrecs de gestió per insuficiència: 15.1Incorporació a l’Administració: 45(vegeu «mitjans electrònics»)

228


Motivació:De resolucions d’acord amb informes i dictàmens: 89.5Supòsits on és necessària:

Actes administratius: 54Avocació: 14.2Denegació d’accés a registres: 37.4Exigència del compliment de requisits per a l’exercici d’unaactivitat: 39 bisMesures provisionals: 136Mesures que limiten l’exercici de drets individuals o col·lectius:39 bisNo conservació de l’ordre d’incoació: 74.2Rebuig de proves: 80.3Resolucions que posen fi al procediment: 87.2, 89.3, 138

Multa coercitiva:Mitjà d’execució forçosa: 96 (vegeu «execució forçosa»)Regulació: 99

N

Neutralitat tecnològica:Principi general: II, 4.i

Aplicació a la seu electrònica: II, 10.3

Normalització:Criteris i recomanacions de l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat:

II, 42.1Documents electrònics adreçats a registres electrònics: II,

24.2.aSol·licituds: II, 35.3Xarxa d’espais comuns o finestretes úniques: II, 44.1

Notificació:En cas que es lesionin interessos legítims: 61Formes complementàries: 59.5

229


Per compareixença: II, 28.5Per mitjans electrònics: II, 28, 36.3Pràctica: 59-61 | II, 28Rebutjada: 59.4 | II, 28.3Requeriment de no practicar-la per mitjans electrònics: II, 28.4Supòsits on és necessària:

Actes administratius: 42, 58Actes d’execució: 93.2Arxiu d’actes: 91.2Avocació: 14.2Pràctica de la prova: 81Procediment sancionador: 135Resolució prèvia a la via civil: 124

Nul·litat:D’actes administratius: 62.1, 64-66De reglaments: 62.2Indemnització: 142.4Motiu de suspensió de l’execució: 111.2.bRecursos administratius: 107.1Revisió d’ofici: 102-106

O

Objectivitat: 3.1

Obligació de resoldre: 42(vegeu també «silenci administratiu»

Oficines d’atenció presencial:Canal per a la prestació de serveis electrònics: II, 8.2.a

Ordenació del procediment: vegeu «procediment administratiu»

Ordre de servei: 21

230


Organitzacions representatives d’interessos econòmics i socials:Consideració de persona interessada: 31.2Participació en el Comitè Sectorial d’Administració Electròni-

ca: II, 40.3Participació en òrgans col·legiats: 22.2, 24.3, 26.1

Òrgans:Actuació administrativa automatitzada: II, 39Competències: 12-18, 20Comunicacions entre òrgans: 19 | II, 36.2Creació: 11De cooperació: 5Direcció d’òrgans: 21Identificació: II, 36.1Mixtos de vigilància i control: 6.3Segells electrònics: II, 18Titulars:

Delegació de signatura: 16Responsabilitat: 42.7Suplència: 17

Òrgans col·legiats:Actes: 27Competències i funcions dels membres: 23-25Compostos per representants de diferents administracions pú-

bliques: 22.2Delegació de competències: 13.7Drets dels membres: 24.1.c, 27.2Funcionament: 26, 27Recursos administratius davant d’aquests: 107.2Règim: 22Reunió per mitjans electrònics: II, DA 1Responsabilitat dels membres: 27.4, 28.5

Òrgans consultius: vegeu «Administració consultiva» i «dic-tàmens»

231


Òrgans de govern:Direcció de l’Administració: 3.3No aplicació de disposicions de la Llei 30/1992: DA 1Participació en conferències sectorials: 5.5

P

Pagaments:Dret a efectuar-los per mitjans electrònics: II, 6.1

Participació:En el procediment: 84-86

D’elaboració de les disposicions i actes administratius: 86.4Finalitat de la Llei: II, 3.6Mitjans i instruments electrònics: II, 34.bPrincipi general: 3.5

Personal al servei de l’Administració:Dotació de recursos i mitjans per a la utilització de mitjans

electrònics: II, 33.2Formació en la utilització de mitjans electrònics: II, 33.2, DA 2Signatura electrònica: II, 13.3.c, 19

Personalitat jurídica:Administració pública: 3.4Consorcis: 6.5Entitats de dret públic: 2.2

Persones interessades:Capacitat d’actuar: 30Comunicació prèvia: 71 bisConcepte: 31, 86.3Declaració responsable: 71 bisDrets: vegeu també «ciutadans» i «drets dels ciutadans»

A comunicació de realització de la prova: 81.1A conèixer l’estat de tramitació dels procediments: II, 6.2.d, 37A desistir del procediment: 90, 91

232


A fer al·legacions: 35.e | II, 36.3A indemnització: 141.1A iniciar un procediment: 68A notificació d’autorització de l’execució: 93.2A obtenir còpies: 35.a, 35.c | II, 6.2.e, 32.3A obtenir resolució de l’Administració: 41.2, 42A participar en la declaració d’incompetència: 20.2A promoure la recusació: 29A sol·licitar certificat acreditatiu del silenci: 43.5A sol·licitar certificats: 37.8, 40.3A sol·licitar l’ampliació de terminis: 49.1, 71.2D’audiència: 84

Identificació: 34, 39.2 | II, 22Participació en el procediment: II, 36.3Pluralitat: 33, 70.2Representació: 32 | II, 23Residents fora d’Espanya: 49.2

Peticions: vegeu també «persones interessades» i «sol·licitud»Accés a registres: 37.7Ampliació de terminis: 49.1, 71.2D’informes: 82De certificats: 37.8, 40.3, 43.5De prova: 81.3En cas d’inadmissió de les sol·licituds: 89.4

Plans i programes conjunts: 7 | II, 40.2.b

Potestat administrativa: 2.2

Potestat d’inspecció i investigació: 39 bis.2, 71 bis.3

Potestat disciplinària: 37.3, 127.3, DA 8

Potestat sancionadora:Principis de la potestat: 127-133Principis del procediment: 134-138

233


Prescripció:D’accions: 106D’infraccions i sancions: 132De responsabilitat penal: 146Del dret a reclamar indemnització: 142.4, 142.5Límit a la revisió: 106Resolució: 42.1

Prestació conjunta de serveis: II, 4.e

Prestador d’activitat de servei:Definició: II, annex (v)Règim aplicable: II, 6.3Prestadors de serveis de certificació electrònica: II, 29.3

Presumpció d’innocència: 137

Principis generals:De les administracions públiques: 3, 39 bisDe la utilització de les tecnologies de la informació: II, 4

Accessibilitat a la informació i als serveis per mitjans elec-trònics: II, 4.c, 10.3, 10.5Adaptabilitat al progrés de les tècniques i sistemes electrò-nics: II, 4.iCooperació en l’ús de mitjans electrònics: II, 4.e, 10.3Igualtat i d’interdicció de restriccions o discriminacions: II,4.b, 4.cLegalitat i de manteniment de la integritat de les garantiesjurídiques: II, 4.dNeutralitat tecnològica: II, 4.i, 10.3Proporcionalitat: 4.gPublicitat del procediment: II, 4.kQualitat en la veracitat i autenticitat d’informacions i ser-veis: II, 4.h, 10.3Reconeixement mutu i reciprocitat: II, 21.2Respecte al dret a la protecció de dades de caràcter perso-nal: II, 4.a

234


Respecte als drets a l’honor i a la intimitat personal i fami-liar: II, 4.aResponsabilitat sobre la veracitat i autenticitat d’informacionsi serveis: II, 4.h, 10.2, 10.3Seguretat en la implantació i ús de mitjans electrònics: II,4.f, 10.3, 10.4Simplificació administrativa: II, 4.jTransparència: II, 4.k

De les relacions entre les administracions públiques: 3.2, 4(vegeu també «bona fe», «col·laboració», «confiança legítima»,

«cooperació», «coordinació», «descentralització», «des-concentració», «eficàcia», «eficiència», «jerarquia», «lle-ialtat institucional», «participació», «proporcionalitat», «ti-picitat», «transparència»)

Procediment administratiu:Adequació a la Llei 30/1992: DA 3, DA 1 (Llei 4/1999)Davant missions diplomàtiques i oficines consulars: DA 11Drets de les persones interessades: vegeu «persones interessades»Expedient electrònic: II, 32 (vegeu també «expedient»)Fases:

Acabament o terminació: 87-92 (vegeu també «silenci ad-ministratiu») | II, 38Execució: 93-101Iniciació: 68-73 | II, 35Instrucció: 34, 78-86 | II, 36, 37Ordenació: 74-77

Llengua: 35.d, 36 | II, DA 6Principi general de transparència i publicitat: II, 4.kProcediments especials: DA 5, 6, 7, 19 II, DA 4Redisseny funcional: II, 34Règim transitori: DT 2Simplificació: II, 3.6, 33.1, 34Taxes: DA 4Tramitació:

Aportació de documents dels ciutadans en finalitzar: II, 34.a

235


Dret a conèixer-ne l’estat i a obtenir còpies dels docu-ments: 35.a | II, 6.2.d, 6.2.eD’urgència: 50Requeriment que no es practiquin notificacions electròni-ques: II, 28.4Responsabilitat: 41(vegeu també «tramitació»)

Procediment de responsabilitat patrimonial: 142, 143

Procediment disciplinari: vegeu «potestat disciplinària»

Procediment sancionador:Accés a documents: 37.3Infraccions en l’ordre social: DA 7Regulació: 134-138 (vegeu «potestat sancionadora», «respon-

sabilitat administrativa», «sancions»)

Procediment tributari: DA 5

Programes conjunts: 7 | II, 40.2.b

Propietat intel·lectual:Aplicacions de les administracions: II, 45Formació dels empleats públics: II, DA 2L’ús i l’aplicació dels estàndards oberts no està condicionat al

pagament d’aquests drets: II, annex (k)

Proporcionalitat:Principi de l’execució forçosa: 96.1Principi de la potestat sancionadora: 131Principi de la utilització de les tecnologies de la informació: II, 4.g

Protecció de dades de caràcter personal:En la transmissió de dades entre administracions: II, 6.2.b, 9, 20.4Esquema Nacional de Seguretat: II, 42.2Formació d’empleats públics: II, DA 2

236


La Llei té per finalitat preservar la integritat d’aquest dret: II,3.3

Mesures de seguretat dels mitjans d’arxiu electrònic: II, 31.3Principi general de respecte: II, 4.aRequisits de les comunicacions electròniques: II, 27.5

Protocols generals: 6.4

Prova:Efectes en el procediment: 42.5.dImprocedent: 80.3, 134Mitjans: 80Període: 80.2Procediment sancionador: 137Qüestions connexes: 89.1 (vegeu «resolució»)Realització: 81

Proximitat amb el ciutadà: II, 3.4

Publicació:Acords d’aprovació de plans o programes conjunts: 7.5Actes administratius: 59.5, 60, 61

Que s’han de publicar al tauler d’anuncis o edictes: II, 12Butlletins oficials en seus electròniques: II, 11Convenis de conferència sectorial i de convenis de col·laboració:

8.2Convenis de l’Administració amb persones de dret públic o pri-

vat: 88.1Delegacions de competències: 13.3Disposicions de creació de registres electrònics: II, 25.1Documents de l’Administració: 37.9Efectes en l’inici del còmput de terminis: 48.2, 48.4Electrònica de butlletins oficials: II, 11Electrònica del tauler d’anuncis o edictes: II, 12Informació pública: 86.2Informacions, serveis i transaccions en seus electròniques: II, 10.5

237


Instrucció i ordres: 21.1Mitjans electrònics que puguin utilitzar els ciutadans: II, 27.4Notificacions: 59.5, 60, 61Procediments amb efectes estimatoris o desestimatoris: 42.4Procediments sense publicitat legal: 34Reglaments: 52.1Suspensió de l’eficàcia dels actes: 111.5

Publicació electrònica: vegeu «publicació»

Publicitat del procediment:L’ús de mitjans electrònics l’ha de facilitar: II, 36.1Principi general: II, 4.k

Punt d’accés electrònic:Definició: II, annex (q)Regulació: II, 8.2.b

Q

Qualitat:Control en l’actuació administrativa automatitzada: II, 39Documents emmagatzemats en arxius electrònics: II, 31.3Dret dels ciutadans a la qualitat dels serveis públics prestats per

mitjans electrònics: II, 6.2.jPrincipi de la seu electrònica: II, 10.3Principi general aplicable a la veracitat i autenticitat d’informacions

i serveis: II, 4.h

Queixes i suggeriments:Mitjans disponibles per a llur formulació a través de la seu

electrònica: II, 10.3Relacionades amb la prestació de serveis públics a través de mit-

jans electrònics: II, 7.2, 7.3

Qüestions incidentals: 77

238


R

Reclamacions:De responsabilitat patrimonial: vegeu «responsabilitat patrimo-

nial»Economicoadministratives: 107.4, DA 5.2Prèvies: vegeu «via judicial civil», «via judicial laboral»

Reconeixement mutu de documents electrònics i mitjansd’identificació i autenticació: II, 4.e

Rectificació:De dades inexactes sobre la intimitat: 37.2D’errors materials, de fet o aritmètics: 105.2

Recurs contenciós administratiu:Actes administratius impugnables: 109, 142.6, 145.4, DA 9,

DA 10Modificacions a la LRJCA: DA 10Resolució presumpta de recursos administratius: 115.2, 116.2,

117.2, 119.2Suspensió de l’execució de l’acte impugnat: 111.4

Recurs extraordinari de revisió: vegeu també «recursos ad-ministratius»

Objecte: 108, 109, 118Resolució: 119Terminis: 118.2, 119.3

Recurs d’alçada: vegeu també «recursos administratius»Efectes: 109.a, 43.2Objecte: 107, 114Terminis: 115

Recurs de reposició: vegeu també «recursos administratius»Objecte: 107, 116Terminis: 117

239


Recursos administratius:Audiència a les persones interessades: 112, 113.3Casos en què no és procedent el recurs:

Acumulació: 73Ampliació de terminis: 42.6, 49.3Avocació: 14.2Recusació: 29.5Reglaments: 107.3Tramitació d’urgència: 50.2

Contingut de la resolució: 113Efectes en el cas que no hi hagi resolució expressa: 43.2Fi a la via administrativa: 109 (vegeu també «via administrati-

va»)Interposició i error en la qualificació: 110Mesures provisionals: 72.2Objecte i classes: vegeu «recurs extraordinari de revisió», «re-

curs d’alçada» i «recurs de reposició»Obligació de motivació: 54.1.bObligació que constin en les resolucions: 89.3Òrgan que es consideri responsable en cas d’actuació automa-

titzada: II, 39Suspensió de l’execució: 111

Recusació: 29, 77

Registres:Administració general de l’Estat: DA 15De funcionaris habilitats per identificar o autenticar ciutadans:

II, 22.3Dret d’accés: 35.h, 37 | II, 6.3.cElectrònics: II, 24-26

Telemàtics: II, DT única, 2Informatització: DA 2Règim general: 38 | II, 24-26

240


Reglament:Anul·lació: 142.4Comunicació a les Comunitats Europees: 10No delegació: 13.2.bNul·litat: 62.2Participació dels ciutadans en la seva elaboració: 86.4Principis generals: 51, 52, 128Recurs: 107.3Revisió d’ofici: 102Sancionador: 129.3

Relacions entre administracions:Amb l’Administració local: 9Amb la Comunitat Europea: 10Aplicació de la Llei 11/2007: II, 2.1.aInstruments: vegeu «comissions bilaterals de cooperació», «con-

ferències sectorials», «consorcis», «convenis de col·laboració»Principis generals: 3.2, 4

Renúncia:A les competències: 8.1, 12Als drets: 42.1, 87.1, 90, 91

Representació:De les persones interessades: 32

Per mitjans electrònics: II, 23

Reserva de llei: 51.1, 62.2

Resolució:Ampliació de terminis: 42.2, 42.6Automatitzada: II, 38.2, annex (a)Contingut: 89Declaració de la inexactitud, falsedat o omissió de les declara-

cions responsables o les comunicacions prèvies: 71 bis.4Delegació: 13.4Dret a oposar-s’hi per mitjans electrònics: II, 6.1

241


En procediment sancionador: 138En recurs administratiu: 113Ferma: 115.1, 117.1Fi a la via administrativa: 109, 142.6, 145.4, DA 9, DA 10Identificació de l’òrgan competent en les adoptades a través de

mitjans electrònics: II, 18.1, 38Notificació: 58Obligació de dictar-la i terminis: 42, 43, 44, 71.1Prèvia a la via judicial civil: 124Qüestions connexes: 89.1Responsabilitat: 41, 42.7Terminació del procediment: 87

Responsabilitat administrativa:Autoritats i personal al servei de les administracions: 88.4, 145, 146Dret a exigir-la: 35.b, 35.jEn procediment sancionador: 130Principi general aplicable a la veracitat i autenticitat d’informacions

i serveis: II, 4.hRespecte de la integritat, veracitat i actualització de la informa-

ció i serveis accessibles a través d’una seu electrònica: II, 10.2

Responsabilitat disciplinària:Defectes de tramitació: 79.2Incompliment de terminis per emetre informes: 83.3Incompliment de terminis per resoldre: 42.7Incompliment del torn de despatx d’expedients: 74.2Incompliments d’instruccions i ordres de serveis: 21.2No aplicació de normes sobre potestat sancionadora general:

127.3, DA 8No remissió de recurs a l’òrgan competent per resoldre’l: 114.2

Responsabilitat patrimonial:Acció de retorn: 145.2Danys i perjudicis:

Import: 98.3Supòsits: 100.2, 102.4, 144, 145

242


De dret privat: 144En matèria d’assistència sanitària: DA 12Indemnització: 141Principis: 139Procediment: 142, 143Responsabilitat concurrent: 140Responsabilitat directa: 145.1

Responsable del procediment: 41, 79.2 | II, 36.1

Reutilització de sistemes i aplicacions: II, 45, 46.1, 46.2

Revisió d’ofici:Actes de la Seguretat Social i de desocupació: DA 6.1Actes tributaris: DA 5.2De disposicions i actes administratius: 54.1.b, 102-106

Revocació:D’actes administratius: 105De delegació de competències: 13.3, 13.6

S

Sancions:Concurrència: 99.2, 133Drets del presumpte responsable: 135, 137Garantia de procediment: 134Irretroactivitat: 62.2, 128Mesures provisionals: 136Prescripció: 132Principis de la potestat sancionadora: 127-133, 134.3Resolució: 16.4, 138Responsabilitat: 130Tipicitat: 129

243


Segell electrònic:D’Administració pública, òrgan o entitat: II, 18

Relació i verificació dels utilitzats per cada administració:II, 18.3

Obtenció de documents imatge de documents privats: II, 30.3

Segellament de temps:Còpies electròniques: 30.1Definició: II, annex (s)Prestadors de serveis de certificació admesos per prestar aquest

servei: II, 29.3

Seguretat:De l’accés a les dades electròniques de les persones interessa-

des: II, 9.1De la data i l’hora oficial de les seus electròniques: II, 26.1De la seu electrònica: II, 10.3, 10.4De les comunicacions electròniques: II, 27.5Dels documents electrònics adjunts a una sol·licitud: II, 25.4Dels entorns tancats de comunicació: II, 20.4Dels mitjans i suports per emmagatzemar documents: II, 31.3Dels sistemes que permetin l’accessibilitat a la informació i als

serveis: II, 4.cDels sistemes, les dades, les comunicacions i els serveis elec-

trònics: II, 3.3, 13.3.a, 17Dret dels ciutadans a la garantia de la seguretat de les dades en

poder de les administracions: II, 6.2.iEsquema Nacional d’Interoperabilitat: II, 42Esquema Nacional de Seguretat: II, 42Formació: II, DA 2Principi general de proporcionalitat: II, 4.gPrincipi general en la implantació i l’ús de mitjans electrònics:

II, 4.fRequisits de les comunicacions electròniques: II, 27.5

Seguretat jurídica: II, 1.1

244


Senat: 8.2

Servei públic:Accés a través d’espais comuns o finestretes úniques: II, annex (t)Causa de l’inici d’un procediment de responsabilitat abreujat:

143.1Dret a la qualitat dels prestats per mitjans electrònics: II, 6.2.j,

7.3Dret a indemnització pel seu funcionament: 139.1Eficàcia com a límit a l’accés a arxius i registres: 37.7Gestió mitjançant consorcis: 6.5Gestió ordinària: 15.4Prestació conjunta: II, 4.ePrincipi d’igualtat en l’accés a la seva prestació: II, 4.bProvoca la desestimació presumpta de sol·licituds: 43.2Terminació convencional, no suposa alteració de responsabili-

tat ni de competències: 88.4

Serveis electrònics:Accés i prestació a través de diversos canals: II, 8.1, 8.2D’informació sobre l’estat de tramitació dels procediments: II,

37.1, 37.2

Seu electrònica:Accés als continguts i serveis en les llengües oficials: II, DA

6.2Comprovació de la integritat de documents i codi segur de ve-

rificació: II, 18.1.bData i hora oficial: II, 25.3, 26.1Definició i règim jurídic bàsic: II, 10-12Identificació mitjançant sistemes de signatura electrònica: II,

13.3.a, 17Models o sistemes electrònics de sol·licitud: II, 35.1Registre electrònic: II, 25.1, 25.2, 26.5Principis (publicitat oficial, responsabilitat, qualitat, seguretat, dis-

ponibilitat, accessibilitat, neutralitat i interoperabilitat): II, 10.3

245


Publicació dels mitjans electrònics que puguin utilitzar els ciu-tadans: II, 27.4

Publicació electrònica de butlletins oficials: II, 11Publicació electrònica del tauler d’anuncis o edictes: II, 12Punts d’accés electrònics: II,8.2.b

Signatura electrònica:Atorga validesa als documents administratius emesos per mit-

jans electrònics: II, 29.1Còpies electròniques: II, 30.1Definició:

Signatura electrònica: II, annex (l)Signatura electrònica avançada: II, annex (m)Signatura electrònica reconeguda: II, annex (n)

Dret dels ciutadans a utilitzar els sistemes del document nacio-nal d’identitat: II, 6.2.g, 13.2, 14

Dret dels ciutadans a utilitzar sistemes de signatura electrònicaadmesos: II, 6.2.h, 13

Índex electrònic per a la foliació d’expedients electrònics: II,32.2

Interoperabilitat per mitjà de certificats electrònics: II, 21Signatura electrònica avançada: II, 13.2.b, 15, 35.2Sistema: II, annex (r)Sistemes de signatura electrònica: II, 13.2

Actuació administrativa automatitzada: 13.3.b, 18Aportació d’informació coneguda per ambdues parts: II,13,2.c, 16Certificat de dispositiu segur o mitjà equivalent: II, 13.2.b,13.3.a, 17Certificat electrònic reconegut admès: II, 13.2.b, 21.1, 21.3Claus concertades en un registre previ com a usuari: II, 13.2.c,16Codi segur de verificació: II, 18.1.bDe signatura electrònica avançada: II, 13.2.bDel personal al servei de les administracions públiques: II,13.3.c, 19, 22

246


Identificació i autenticació dels ciutadans per funcionaripúblic: II, 22Incorporats al document nacional d’identitat: II, 13.2.aIntercanvi electrònic de dades en entorns tancats de comu-nicació: II, 13.3.d, 20Obligació d’admetre els previstos per la Llei 59/2003: II, 13.1Per a l’actuació administrativa automatitzada: II, 13.3.b, 18Que poden emprar els ciutadans: II, 13.2Sistemes no criptogràfics: II, 13.2.c, 16

Terminació dels procediments: II, 38Verificació de l’estat de revocació de certificats: II, 21.3, 21.4

Silenci administratiu:Acreditació: 43.5Efectes: 42.4, 43.2, 43.3, 44.1, 44.2En procediments iniciats d’ofici: 44En procediments iniciats en sol·licitud de l’interessat: 43En procediments tributaris: DA 5Excepció d’efecte estimatori: 43.2Nul·litat: 62.1.fRègim transitori: DA 1.2, DT 1.3 (Llei 4/1999)Supòsits:

Recurs d’alçada: 43.2, 115.1, 115.2Recurs de reposició: 117.1, 117.2Recurs extraordinari de revisió: 119.3Revisió de disposicions i actes nuls: 102.5Sol·licitud d’indemnització: 142.7, 143.3Suspensió de l’execució: 111.3

Vinculació de l’acte exprés posterior: 114.3

Simplificació:De l’actuació i els procediments administratius: DA 1 (Llei

4/1999) | II, 3.6, 33.1, 34, 36.1

Sistemes de signatura electrònica: II, 13(vegeu també «signatura electrònica»)

247


Societat de la informació: II, 3.7, 45.2

Societat mercantil: 6.5

Sol·licitud:Acreditació: 70.3 | II, 25.3, 25.4Col·lectiva: 33, 70.2Còmput de terminis: 42.3, 48Contingut: 70Desistiment i renúncia: 71.1, 90, 91Dret a formular-la per mitjans electrònics: II, 6.1Dret d’informació i orientació: 35.gEsmena i millora: 71, 42.5.aInadmissió: 89.4, 102.3Models i sistemes normalitzats: 70.4 | 35.1, 35.3Obligació de resoldre i termini: 42.1, 42.2, 42.3, 89.4Presentació: 38.4, 38.9, DA 18 | II, 24Representació: 32.3Responsabilitat: 42.7Tipus:

D’accés a arxius i registres: 37.1, 37.7D’iniciació de procediment: 68, 70, 71De certificat acreditatiu del silenci: 43.5De compareixença: 40.3De nul·litat en revisió d’ofici: 102.1De responsabilitat patrimonial: 142.1, 142.7De suspensió de l’execució: 111.2, 111.3De tramitació d’urgència: 50.1

Suggeriments i queixes:Mitjans disponibles per a llur formulació a través de la seu

electrònica: II, 10.3Relacionats amb la prestació de serveis públics a través de mit-

jans electrònics: II, 7.2, 7.3

248


Suplència:Òrgans col·legiats: 24.3Règim general: 17Titularitat de la competència: 12.1

Suspensió:D’execució d’actes:

En un procediment de revisió d’ofici: 104Obligació de motivació: 54.1.dPer interposició d’un recurs: 111

Del procediment de responsabilitat patrimonial: 146.2Del termini de resolució i notificació: 42.5

T

Tauler d’anuncis o edictes:Notificació: 59.5Publicació: 59.6.bPublicació electrònica: II, 12

Taxes: DA 4 | II, DA 4

Tecnologies de la informació:Interoperabilitat: II, 41Limitacions: II, 4Principis generals: II, 4Regulació dels aspectes bàsics de la seva utilització: II, 1.1, 1.2Reutilització: II, 45Transferència: II, 46Utilització per a la millora de les administracions: II, 3.5(vegeu també «mitjans electrònics», «serveis electrònics»)

Telefonia fixa i mòbil:Té la consideració de mitjà electrònic: II, annex (p)

249


Teletreball: II, DF 6

Terminació del procediment: 87, 88 | II, 38(vegeu també «caducitat», «desistiment», «renúncia», «resolu-

ció» i «convenis»)

Terminis:Adequació a la Llei 30/1992: DA 3, DA 1 (Llei 4/1999)Ampliació: 42.6, 49, 54.1.eCompliment de tràmits per les persones interessades: 76.1Còmput: 48, DA 15 | II, 26Comunicacions a les Comunitats Europees: 10Emissió del certificat acreditatiu del silenci: 43.5Garantia del seu control quan s’utilitzin mitjans electrònics: II,

36.1Infracció de: 63.3, 79.2Notificació d’actes administratius: 42, 58Obligatorietat: 47Òrgans col·legiats: 24.1.a, 27.3Període de prova: 80.2Prescripció d’infraccions: 132.2Reclamació prèvia a la via judicial civil: 121.2, 123.1, 124Reclamació prèvia a la via judicial laboral: 121.2, 125.2Recursos:

D’alçada: 115.1, 115.2Extraordinari de revisió: 118.2, 119.3Reposició: 117.1, 117.2

Reducció: II, 4.b, 4.j, 34.cRègim general:

Ampliació: 42.6, 49, 54.1.eCòmput: 48 | II, 26Obligatorietat: 47Tramitació d’urgència: 50

Règim transitori: DT 1.2 (Llei 4/1999)Resolució de sol·licituds: 42.2, 42.3, 42.6, 44, DA 15

250


Tipicitat: 129

Tramitació:Actes de tràmit: 107.1 | II, annex (a)Al·legació de defectes: 79.2Aportació de documents dels ciutadans en finalitzar: II, 34.aCompliment de tràmits per les persones interessades: 76Comunicació a tercers: 34Conservació de tràmits: 66Dels escrits i les comunicacions: 38.2Drets del ciutadà: 35.a, 35.b | II, 6.2.d, 37Error en la qualificació d’un recurs: 110.2Evacuació de tràmits en cas de mancança d’informes: 83.3Inactivitat de les persones interessades: 92.2Ordenada: II, 36.1Ordre d’incoació: 74.2Realitzada per missions diplomàtiques i oficines consulars:

49.2Requeriment de no practicar la notificació per mitjans electrò-

nics: II, 28.4Resolució de qüestions incidentals: 77Responsabilitat: 41, 79.2 | II, 36.1Tràmits no indispensables per resoldre: 92.2Urgència: 50Utilització de mitjans electrònics: II, 35-39

Transaccions:Dret a realitzar-les per mitjans electrònics: II, 6.1

Transferència de tecnologia: II, 46

Transmissió de dades entre administracions: II, 6.2.b, 9,34.a

Transparència: 3.5 | II, 3.2, 3.4, 3.6, 4.k, 6.3, 34.b, 37, 40.2.c,45.2, annex (c)

251


Tribunal Constitucional:Interpretació de convenis: 8.3Nul·litat dels actes que lesionin drets i llibertats susceptibles

d’empara constitucional: 62.1.a

Tributs:Mitjans per fer-se efectius: 38.7Procediment en matèria tributària: DA 5

U

Unió Europea: 10.1 | II, 42.4, 43

V

Validació d’actes anul·lables: 67

Via administrativa:Executivitat de les resolucions que hi posen fi: 138.3Obligació que les resolucions expressin si hi posen fi: 58.2Resolucions que hi posen fi: 109, 142.6, 145.4, DA 9, DA 10

Via judicial civil: 54.1.b, 120-124

Via judicial laboral: 54.1.b, 120, 121, 125, 126

X

Xarxa de comunicacions de les administracions públiquesespanyoles: II, 43

252


Xarxa integrada d’atenció al ciutadà: II, 44

Xarxes de comunicació obertes o restringides:Tenen la consideració de mitjà electrònic: II, annex (p)

Xarxes de telecomunicacions: II, 10.1

253


procediment administratiu

Documents

Transcript of procediment administratiu