Procés de dol i acompanyament a la mort
32
http://www.infermeravirtual.com/ca-es/situacions- de-vida/dol/informacio-general.html#descripcion "...cuando en el camino de la vida no pueda avanzar no me des consejos, dame tu mano y déjame llorar..." Descripció S’anomena dol al procés funcional que experimenta una persona que ha patit una pèrdua significativa i que li permet elaborar els sentiments generats per aquesta pèrdua. No es tracta d’un trastorn ni d’una malaltia, sinó que compleix una funció adaptativa a una situació de la vida. Per tant, cal considerar que es tracta d’una reacció natural, normal i esperada davant de qualsevol pèrdua. La paraula dol prové del llatí ‘dolus’, que significa dolor, i de ‘duellum’, que vol dir guerra, combat o desafiament. Així doncs, la mateixa paraula indica que el dolor i el combat intern formen el nucli en l’elaboració d’un procés de dol. En aquest context, quan es parla de pèrdua es fa referència a l’acció i l’efecte de perdre, de deixar de tenir un objecte. I el terme objecte s’ha d’entendre en el seu sentit més ampli, és a dir, que pot incloure −sense limitar-s’hi− una relació, una possessió, un ésser estimat (tant una persona com un animal), una posició social o una part o una funció corporal. El procés de dol s’inicia després d’una experiència desencadenant, és a dir, després d’una situació de pèrdua, de separació de l’objecte de què es tracta. Sovint s’associa dol a una pèrdua relacionada amb la mort d’una persona, ara bé el procés d’elaboració del dol té lloc quan es viu qualsevol pèrdua significativa. De fet, el dol es comença a experimentar des de la primera infància, quan cal fer front a privacions implícites en el procés de creixement, com per exemple quan es perd la
Transcript of Procés de dol i acompanyament a la mort
httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
Descripcioacute
Srsquoanomena dol al proceacutes funcional que experimenta una persona que ha patit una pegraverdua significativa i que li permet elaborar els sentiments generats per aquesta pegraverdua No es tracta drsquoun trastorn ni drsquouna malaltia sinoacute que compleix una funcioacute adaptativa a una situacioacute de la vida Per tant cal considerar que es tracta drsquouna reaccioacute natural normal i esperada davant de qualsevol pegraverdua
La paraula dol proveacute del llatiacute lsquodolusrsquo que significa dolor i de lsquoduellumrsquo que vol dir guerra combat o desafiament Aixiacute doncs la mateixa paraula indica que el dolor i el combat intern formen el nucli en lrsquoelaboracioacute drsquoun proceacutes de dol
En aquest context quan es parla de pegraverdua es fa referegravencia a lrsquoaccioacute i lrsquoefecte de perdre de deixar de tenir un objecte I el terme objecte srsquoha drsquoentendre en el seu sentit meacutes ampli eacutes a dir que pot incloure minussense limitar-srsquohiminus una relacioacute una possessioacute un eacutesser estimat (tant una persona com un animal) una posicioacute social o una part o una funcioacute corporal El proceacutes de dol srsquoinicia despreacutes drsquouna experiegravencia desencadenant eacutes a dir despreacutes drsquouna situacioacute de pegraverdua de separacioacute de lrsquoobjecte de quegrave es tracta
Sovint srsquoassocia dol a una pegraverdua relacionada amb la mort drsquouna persona ara beacute el proceacutes drsquoelaboracioacute del dol teacute lloc quan es viu qualsevol pegraverdua significativa De fet el dol es comenccedila a experimentar des de la primera infagravencia quan cal fer front a privacions impliacutecites en el proceacutes de creixement com per exemple quan es perd la companyia permanent de lrsquoadult quan srsquoha drsquoaprendre a compartir joguines amb els altres etc Des del naixement fins a la mort segons les diferents etapes de desenvolupament tenen lloc canvis especiacutefics que fan inevitable elaborar el proceacutes de dol davant de determinades pegraverdues
Al llarg de la vida es poden viure moltes meacutes pegraverdues que les de la mort de persones estimades com per exemple les renuacutencies als somnis irrealitzables la pegraverdua de la joventut la pegraverdua de la salut la mort drsquoun animal de companyia el trencament drsquouna relacioacute (per la separacioacute o el divorci de la parella) els avortaments (tant espontanis com induiumlts) la pegraverdua del lloc de treball la pegraverdua de lrsquohabitatge etc Parlar de dol eacutes evidentment parlar de dolor i de patiment i el grau drsquoafectacioacute en cada persona dependragrave del significat que lrsquoobjecte perdut tingui per a aquesta persona
JLTizoacuten Garciacutea (2004) doctor en medicina i especialista en psiquiatria i neurologia parla de quatre tipus de pegraverdues
Pegraverdues relacionals
Soacuten les pegraverdues relacionades amb lrsquoaltre eacutes a dir amb les persones que ens acompanyen i que soacuten significatives en la nostra vida Srsquohi inclou la mort de persones properes el fet de posar fi a una relacioacute (a causa drsquouna separacioacute un divorci o un avortament) les privacions afectives i els canvis de relacions i vincles que comporten pegraverdues drsquoamistats de companys drsquoescola o de feina etc per canvis inevitables de lloc de residegravencia
Pegraverdues intrapersonals
Soacuten totes les pegraverdues que tenen a veure amb un mateix i amb el propi cos com ara la pegraverdua de les capacitats intelmiddotlectuals i les capacitats fiacutesiques a consequumlegravencia drsquouna malaltia drsquoun accident etc
Pegraverdues materials
Es tracta de les pegraverdues drsquoobjectes o de possessions que pertanyen a la persona Solen tenir lloc quan es produeixen canvis de residegravencia canvis laborals etc que srsquohan de dur a terme per forccedila major com per exemple quan srsquoha de canviar drsquohabitatge i conseguumlentment tambeacute drsquoescola o de feina o quan teacute lloc la jubilacioacute
Pegraverdues evolutives
Soacuten les pegraverdues que impliquen els canvis al llarg de les diferents etapes del cicle vital els canvis en la infagravencia en lrsquoadolescegravencia en la joventut en lrsquoadultesa i en la vellesa
La majoria de fonts documentals consideren que les pegraverdues relacionals soacuten les meacutes estressants Assenyalen especialment que les que produeixen un impacte emocional meacutes fort soacuten la pegraverdua per la mort drsquoun fill tant sigui per mort sobtada per accident o per suiumlcidi i la pegraverdua drsquoun fill no nascut per avortament espontaniLa mort drsquoun fill En totes les cultures la mort drsquoun fill es considera una cosa antinatural Lrsquoestregraves que genera eacutes tan intens que durant el primer any de dol provoca un augment considerable de la mortalitat o de la malaltia en algun dels progenitors sobretot quan es tracta drsquoun fill jove
Malgrat que ambdoacutes progenitors manifesten que eacutes com perdre una part drsquoun mateix i que senten que la vida els ha canviat per sempre hi ha variabilitat pel que fa als sentiments del pare i de la mare Aixograve entre altres coses comporta que hi hagi manca de sincronia en els moments de meacutes dolor manca de coincidegravencia en les necessitats sexuals i sentiments molt forts drsquoirritabilitat drsquoun envers lrsquoaltre La persona se sent fora del proceacutes de dol de la seva parella i teacute dificultat per acceptar que viu la pegraverdua drsquouna manera diferent Durant forccedila temps persisteixen sentiments de culpabilitat pel fracagraves en les mesures de proteccioacute que srsquohan emprat envers el fill la qual cosa provoca retrets constants i aixograve fa que es culpabilitzi lrsquoaltre de la situacioacute Aixiacute mateix el fet de veure creacuteixer els fills dels altres pot esdevenir insuportable
En aquesta situacioacute no eacutes fagravecil seguir sentint-se part de la famiacutelia i eacutes molt difiacutecil que la parella es mantingui junta i unida despreacutes dels primers mesos El resultat eacutes que una de cada quatre parelles que pateixen la mort drsquoun fill acaba separant-seLa pegraverdua sobtada per accident o per suiumlcidi Una pegraverdua sobtada pot ser molt traumagravetica especialment quan eacutes per accident o per suiumlcidi En aquests casos srsquoexperimenta un profund sentiment de desesperacioacute i culpabilitat que eacutes generat per la incapacitat drsquoentendre quegrave pot haver passat i perquegrave es teacute el convenciment que de segur que ho haurien pogut evitar si haguessin actuat No srsquoha produiumlt cap pausa en el temps en quegrave la mort srsquohagi preanunciat no hi ha hagut la possibilitat drsquoacomiadar-se ni srsquoha desencadenat cap signe drsquoalerta que hagi preparat la persona per a lrsquoimpacte emocional o que hagi ajudat a palmiddotliar el desconcert inicial La fase de negacioacute eacutes meacutes llarga i profunda perquegrave costa meacutes temps entendre quegrave pot haver passat
Perdre alguacute a causa drsquoun suiumlcidi eacutes tambeacute especialment difiacutecil drsquoafrontar perquegrave a meacutes a meacutes del profund sentiment de culpa i drsquoira srsquohi afegeix el sentiment de vergonya que de vegades fa que les famiacutelies expliquin raons falses de la causa de la mort per tal que lrsquoentorn no els culpabilitzi encara meacutes de la pegraverduaLa pegraverdua drsquoun fill per avortament El dol despreacutes drsquoun avortament espontani eacutes una situacioacute de gran importagravencia i transcendegravencia per a la dona Implica la pegraverdua drsquoun projecte de somnis i de fantasies que srsquohan elaborat pregraveviament Lrsquoavortament natural i de vegades tambeacute lrsquoavortament induiumlt eacutes una experiegravencia dolorosa perquegrave srsquoexperimenta una gran sensacioacute drsquoimpotegravencia que sovint srsquoacompanya drsquoun sentiment de culpa per haver-ho hagut de fer o perquegrave no srsquoha pogut evitar Eacutes un proceacutes de dol molt solitari ategraves que lrsquoentorn social no li doacutena la categoria de pegraverdua significativa la pegraverdua no eacutes visible i no hi ha cap ritual social drsquoacomiadament Aquesta solitud provoca angoixa perquegrave a vegades no srsquoobteacute una resposta clara del perquegrave ha passat i deixa els progenitors amb la incertesa que pot tornar a passar i que seragrave difiacutecil o impossible poder ser pares
En tots aquests casos per tal drsquoelaborar el proceacutes de dol el meacutes important eacutes perdonar-se un mateix per deslligar la conducta de la causa i poder viure el proceacutes com un fet inevitable
El proceacutes de dol
Quan les persones viuen una pegraverdua sigui a causa de la mort drsquouna persona significativa o per qualsevol altra causa es desencadena un proceacutes drsquoelaboracioacute de la pegraverdua que srsquoanomena proceacutes de dol i que no eacutes altra cosa que la manera en quegrave el cos i la ment srsquoadapten a aquesta pegraverdua Eacutes important entendre que es tracta drsquoun proceacutes normal i evolutiu
El proceacutes de dol srsquoinicia amb la presa de consciegravencia de la possible pegraverdua Aquest fet mobilitza les emocions que al seu torn prepararen el cos per a lrsquoaccioacute eacutes a dir per expressar els sentiments (de tristesa ragravebia impotegravencia el plor etc) La manifestacioacute dels sentiments eacutes una accioacute necessagraveria per tenir plena consciegravencia de lrsquoabsegravencia drsquoallograve que ja no hi eacutes I aquesta presa de consciegravencia de lrsquoabsegravencia el contacte amb la temuda absegravencia eacutes el que permet finalitzar el proceacutes acceptar la nova realitat
Diferents autors reconeguts internacionalment pels seus treballs sobre les pegraverdues i el dol han descrit com es poden sentir les persones quines soacuten les diverses reaccions i sentiments que manifesten davant drsquouna pegraverdua significativa i com srsquoevoluciona a traveacutes de lrsquoelaboracioacute del proceacutes de dol abans de lrsquoacceptacioacute de la pegraverdua
Olga Herrero i Concepcioacute Poch (2003) psicogravelogues cliacuteniques i psicoterapeutes han descrit les seguumlents caracteriacutestiques del proceacutes de dol
Eacutes un proceacutes
El dol eacutes un proceacutes que evoluciona a traveacutes del temps i de lrsquoespai tot i que quan una persona viu una pegraverdua teacute la sensacioacute que el moacuten es paralitza i que sempre es quedaragrave aixiacute
Eacutes normal
El proceacutes de dol eacutes quelcom que tothom viu al llarg de la seva vida com una reaccioacute a una pegraverdua significativa encara que la manera drsquoafrontar-la pot ser diferent
Eacutes dinagravemic
La persona experimenta i canvia al llarg del temps amb oscilmiddotlacions en el canvi drsquohumor i en la sensacioacute de malestar o benestar Aixograve implica que la persona que viu un proceacutes de dol entra en situacions que no soacuten gens estables sense que aixograve vulgui dir que es fa un retroceacutes o que no srsquoavanccedila en el proceacutes de dol
Depegraven del reconeixement social
Quan una persona viu una pegraverdua tant ella com el seu entorn soacuten els que reben lrsquoimpacte La persona inicia un proceacutes individual i alhora colmiddotlectiu Aquest proceacutes colmiddotlectiu requereix el reconeixement social expliacutecit de la pegraverdua per tal de poder elaborar el proceacutes de dol amb normalitat
Eacutes iacutentim
El component individual que es desencadena en la situacioacute de pegraverdua possibilita desenvolupar reaccions progravepies i alhora diferents de les drsquouna altra persona que ha viscut una situacioacute semblant de manera que el que srsquoha apregraves al llarg de la vida i les progravepies creences davant la mort o una altra pegraverdua influeixen directament en llsquoelaboracioacute del proceacutes
Eacutes social
El proceacutes de dol al seu torn eacutes social per tal de poder compartir el que eacutes iacutentim Les pegraverdues es manifesten socialment mitjanccedilant rituals establerts en cada cultura Sentir-se acompanyat en aquests actes eacutes una manera de rebre dels altres el suport i lrsquoestimacioacute la qual cosa tambeacute ajuda en lrsquoelaboracioacute del dol
Eacutes actiu La persona teacute i ha de tenir un paper molt actiu en lrsquoelaboracioacute de la pegraverdua perquegrave ha de prendre les decisions que li permeten atorgar el significat de pegraverdua amb tot el que aixograve implica la renuacutencia per tal de reconduir el buit que ha deixat la pegraverdua i poder seguir vivint
Lrsquoobjectiu principal en tot proceacutes de dol eacutes elaborar i resituar la pegraverdua en un temps raonable drsquouna manera adaptativa per prevenir o detectar al meacutes aviat possible un proceacutes de dol complicat o disfuncional Aixograve implica acceptar la pegraverdua patir la pena i el dolor emocional adaptar-se al medi sense lrsquoobjecte del dol i reconduir lrsquoenergia cap a altres relacions o objectes significatius
La durada drsquoun proceacutes de dol eacutes variable i depegraven de cada persona i de la seva situacioacute Els experts en el tema coincideixen perograve a determinar que lrsquoelaboracioacute del dol teacute lloc en un periacuteode compregraves entre un i dos anys quan la pegraverdua eacutes drsquouna persona significativa i en un periacuteode menor quan lrsquoobjecte del dol eacutes un altre tipus de pegraverdua
Tipus de dol
El proceacutes de dol eacutes el mecanisme per adaptar-se a una pegraverdua i per tant eacutes un proceacutes normalitzador En alguns casos perograve lrsquoelaboracioacute del proceacutes no evoluciona de forma adaptativa i aixograve pot dificultar sensiblement lrsquoacceptacioacute de la pegraverdua
La majoria drsquoautors classifiquen el dol en tres tipus
Dol normal
Es caracteritza per presentar una segraverie de siacutemptomes cognitius conductuals emocionals i orgagravenics que apareixen en el transcurs del proceacutes De vegades en el cas de patir una
pegraverdua prevista des de fa temps pot ser que no hi hagi manifestacions caracteriacutestiques del dol o fins i tot es pot experimentar un gran alleujament aquesta reaccioacute eacutes normal perquegrave que el veritable dol srsquoha fet abans de viure la pegraverdua (dol anticipat)
Dol anticipat
Es caracteritza perquegrave la persona mobilitza els mecanismes emocionals i intelmiddotlectuals que permeten elaborar la pegraverdua abans que es produeixi Es refereix al proceacutes que teacute lloc de manera anticipada a la pegraverdua i inclou els siacutemptomes del dol normal Es tracta drsquouna conducta normal i en el cas de persones amb malalties de llarga durada alguns estudis indiquen que el dol anticipat millora lrsquoadaptacioacute dels familiars i lrsquoacceptacioacute de la pegraverdua
Dol disfuncional o complicat
Es defineix com la situacioacute en quegrave la persona experimenta un fracagraves o una perllongacioacute en lrsquouacutes de respostes intelmiddotlectuals i emocionals mitjanccedilant les quals tracta de superar el proceacutes de dol provocat per una pegraverdua real o percebuda Lrsquoexpressioacute de sentiments es desborda srsquoadopten conductes desadaptatives (comportament no adequat a una situacioacute degut al fet que lrsquoindividu no srsquoadapta al seu entorn per manca drsquoharmonia entre els diferents elements de la seva personalitat o per incapacitat per modificar la realitat segons les progravepies necessitats) i no srsquoavanccedila cap a una bona resolucioacute
Lrsquoangoixa que ha deixat el buit de la pegraverdua no srsquoaconsegueix elaborar i la persona es troba estancada i es veu arrossegada cap a sentiments obsessius i per tant no efectius per elaborar el dol La persona queda atrapada en la mateixa pegraverdua com si volgueacutes retenir lrsquoobjecte que ja no hi eacutes perquegrave en el fons no el doacutena per perdut Sovint srsquohi superposen trastorns psiquiagravetrics com ara trastorns emocionals abuacutes de substagravencies togravexiques per palmiddotliar els sentiments dolorosos estregraves posttraumagravetic o altres complicacions que es poden manifestar com absegravencia de pena o inhibicioacute de la pena
El dol complicat ha estat objecte drsquoestudi per part de diversos experts que nrsquohan elaborat diferents classificacions
J Willian Worden (1997) psiquiatre proposa la classificacioacute seguumlent
Dol crogravenic
La durada de lrsquoelaboracioacute del dol eacutes excessiva i la persona eacutes conscient que no pot avanccedilar Srsquohi poden intercalar manifestacions anomenades normals com per exemple no experimentar excessiva tristesa en les celebracions drsquoaniversaris o altres dates significatives amb manifestacions que es consideren patologravegiques com ara el sentiment excessiu de culpa el plor el dolor etc quan apareixen despreacutes dels dos anys de la pegraverdua
Dol tardagrave
La reaccioacute emocional en el moment de la pegraverdua no ha estat suficient per desencadenar els mecanismes de presa de consciegravencia del que ha passat i la presa de consciegravencia de la realitat es posposa per a meacutes endavant
Dol exagerat
La persona experimenta siacutemptomes amb una intensitat excessiva que la incapaciten Eacutes un dol en quegrave apareixen siacutemptomes cliacutenics frequumlents fortes depressions molta ansietat Srsquoestanca en alguna etapa del proceacutes del dol i no avanccedila cap a la seva resolucioacute
Dol emmascarat La persona no eacutes conscient que el que li estagrave passant estagrave directament relacionat amb la situacioacute de dol i associa els siacutemptomes fiacutesics de dolor mal de cap etc i les conductes desadaptatives a un proceacutes de malaltia J Bucay (2003) metge psicoterapeuta anomena el dol disfuncional dol patologravegic i el descriu com lrsquoexpressioacute de lrsquoexistegravencia drsquouna patologia pregravevia eacutes a dir drsquoalguna malaltia que no srsquohavia manifestat i que es desencadena amb el proceacutes de dol Descriu quatre causes que poden desencadenar un dol patologravegic o disfuncional
Quan el proceacutes de dol mai no comenccedila Quan el proceacutes es deteacute de forma morbosa en alguna etapa del dol Quan progressa fins a alguna etapa i retrocedeix indefinidament cap a alguna de
les etapes anteriors Quan es frena per intentar evitar la seva evolucioacute
J Bucay classifica el dol patologravegic en cinc grups
Dol absent
La persona pateix un xoc important i el dol srsquoestanca en la fase de negacioacute del que estagrave passant
Dol conflictiu
La persona no es responsabilitza de la seva progravepia salut i utilitza el dol per obtenir compassioacute dels altres
Dol tardagrave
La persona teacute un conflicte emocional teacute sentiments ambivalents (en psiquiatria presegravencia simultagravenia de sentiments oposats envers una mateixa persona o cosa especialment drsquoamor i drsquoodi) per exemple no sap si ha drsquoestar content o ha de plorar Dol exagerat
La persona teacute un desbordament de lrsquoexpressioacute emocional
Dol crogravenic El proceacutes srsquoinstalmiddotla indefinidament sense acabar mai La persona queda atrapada en el sentiment de culpa no vol sentir la tristesa que comporta la pegraverdua lrsquoidealitza i la manteacute en la memograveria constantment per no acceptar la situacioacute Mai no se nrsquoacomiada
Tant Worden com Bucay coincideixen a assenyalar que allograve important no eacutes tant tenir classificacions que permetin ldquoetiquetarrdquo la situacioacute com el fet de poder identificar la resposta disfuncional o patologravegica al meacutes aviat possible i encaminar lrsquoatencioacute cap a lrsquoelaboracioacute drsquoun dol normal
Factors que influeixen en el dol
La intensitat de les emocions i les alteracions fiacutesiques i psicologravegiques que provoquen una situacioacute de dol depenen de diversos factors
El tipus de pegraverdua relacional intrapersonal material o evolutiva Els factors de la histograveria personal el coneixement i lrsquoaprenentatge previ del
sentit de la vida i de la mort eacutes a dir com srsquoha viscut en la famiacutelia en lrsquoescola o en la societat en general si es creu o no que la mort forma part del fet de viure etc
La situacioacute personal i familiar la composicioacute familiar (si hi ha nens petits o no) si hi ha dificultats econogravemiques si no hi ha acompanyament de la famiacutelia si es viu sol etc Tambeacute srsquohi inclouen els recursos de quegrave la persona disposa tant els interns com ara la gestioacute de les emocions com els externs com la situacioacute laboral el nivell socioeconogravemic la famiacutelia i els amics
La societat i la cultura les persones immigrades per exemple quan es troben amb una cultura de la societat drsquoacollida diferent a la del seu paiacutes drsquoorigen poden tenir dificultats per elaborar el dol
La religioacute que srsquoenteacuten com lrsquoexistegravencia drsquoun sistema de creences estructurades que tracten aspectes espirituals sovint amb un codi de comportament egravetic i una filosofia determinada La religioacute pot esdevenir una eina drsquoajuda per a les persones creients perquegrave pensen que han drsquoacceptar el sacrifici de viure sense lrsquoobjecte de la pegraverdua
Lrsquoespiritualitat que en un sentit ampli eacutes la capacitat iacutentima dels eacutessers humans de buscar el sentit de lrsquoexistegravencia com per exemple buscar les preguntes sobre el perquegrave de lrsquoexistegravencia del patiment de la capacitat drsquoestimacioacute i de perdonar aixiacute com la capacitat de veure meacutes enllagrave de les circumstagravencies presents que permeten a la persona orientar la seva vida i sobreposar-se a les dificultats Lrsquoespiritualitat pertany a un aspecte universal de lrsquoeacutesser humagrave que es desenvolupa i evoluciona en el meacutes iacutentim del viure de cadascuacute i que afecta al seu torn la relacioacute amb els altres
Si el proceacutes de dol eacutes per la pegraverdua drsquouna persona estimada tambeacute hi influeixen els factors seguumlents
Els dols previs Lrsquoedat de la persona que ha mort La relacioacute afectiva i familiar amb la persona que ha mort La relacioacute de dependegravencia envers la persona que ha mort El context i la situacioacute en quegrave srsquoha produiumlt la mort Les causes de la mort
Etapes del proceacutes de dol
Tot i que es descriuen etapes que marquen lrsquoevolucioacute en el proceacutes de dol no hi ha pautes estrictes i universals sinoacute que lrsquoalleujament apareix de forma gradual a mesura que srsquoavanccedila en la seva resolucioacute El dol eacutes un proceacutes uacutenic molt personal dinagravemic i canviant que depegraven de les circumstagravencies les persones les famiacutelies les cultures i la pertinenccedila a una societat concreta Eacutes un fet transcendental (que afecta en gran manera que eacutes drsquouna gran importagravencia per les consequumlegravencies que pot tenir) que passa a formar part de la histograveria personal i familiar Els recursos que poden ajudar a afrontar la situacioacute tambeacute soacuten diversos algunes persones volen lrsquoacompanyament dels familiars i dels amics i drsquoaltres prefereixen estar molt ocupades per allunyar de la seva ment els sentiments que genera la pegraverdua De manera instintiva les persones busquen allograve que creuen que els pot ajudar i anar beacute
Tot i que srsquohan descrit diverses classificacions amb les seves diferegravencies pel que fa al nombre drsquoetapes la durada les emocions i les manifestacions que les acompanyen srsquoha de tenir present perograve que totes fan referegravencia al mateix cal experimentar el dolor el patiment la tristesa la culpa etc per adaptar-se a la nova situacioacute
Quan es tracta de la mort drsquoun eacutesser estimat les persones properes poden iniciar el proceacutes de dol al mateix temps en quegrave sersquols comunica la gravetat de la situacioacute o meacutes tard quan ja ha esdevingut la pegraverdua Sovint posposen la manifestacioacute de sentiments de tristesa i de plor per no afectar encara meacutes en el proceacutes de dol que estagrave elaborant la persona malalta ni interferir-hi
Drsquoaltra banda eacutes important considerar que moltes vegades la vivegravencia del dol provoca canvis en altres agravembits de la vida Les relacions per exemple poden canviar i de vegades poden acabar en processos dolorosos com ara separacions o divorcis de parelles Es poden produir canvis de costums canvis de llar de ciutat de poble de feina etc Perograve sobretot poden haver-hi canvis en la percepcioacute i el sentit del que vol dir viure Aquestes situacions soacuten especialment delicades perquegrave poden afegir un nou proceacutes de dol al proceacutes que ja srsquoestagrave vivint
No hi ha evidegravencies perograve que indiquin que totes les persones passen per aquestes etapes o que hi ha una sequumlegravencia determinada drsquouna etapa a una altra per elaborar el dol Ara beacute les explicacions de les persones que han experimentat pegraverdues han deixat
empremta per tant la teoria de les fases del dol observacional (entesa com la teoria que eacutes fruit de lrsquoobservacioacute de les persones amb proceacutes de dol) delimita el dol en moments temporals pels quals la persona aniragrave fent camiacute sense necessitat que aquesta experiegravencia sigui lineal ni que srsquohagi de passar per totes les fases o etapes que srsquoindiquen
Les etapes del proceacutes de dol que han identificat diversos autors se centren majoritagraveriament en la mort beacute sigui en la progravepia mort o en la mort drsquouna persona estimada Etapes de lrsquoelaboracioacute del dol per la progravepia mortElisabeth Kuumlbler Ross (1969) psiquiatra despreacutes drsquoobservar i conversar amb moltes persones que morien a lrsquohospital on treballava com a psiquiatra va identificar cinc etapes en el proceacutes de dol negacioacute cogravelera negociacioacute depressioacute i acceptacioacute Si beacute inicialment aquestes etapes del dol es van identificar en el proceacutes drsquoelaboracioacute del dol per la progravepia mort soacuten extrapolables a qualsevol tipus de pegraverdua
Negacioacute
Quan a una persona se li comunica que teacute una malaltia amb un pronogravestic greu reacciona negant el diagnogravestic com a resposta La persona vol creure que eacutes un error i busca una altra oportunitat Aquesta fase de negacioacute li permet una treva li doacutena temps per pensar eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment La negacioacute es un amortidor de lrsquoefecte del xoc Lrsquoatordiment del primer moment fa que no es visqui com una situacioacute del tot real
Cogravelera
Quan es confirma el diagnogravestic la persona reacciona amb rebelmiddotlioacute enfront la situacioacute es comenccedila a preguntar el perquegrave Apareix el sentiment drsquoenveja de les persones sanes la persona desitjaria tenir la salut dels altres Tot el que viu li produeix dolor la seva situacioacute lrsquoomple drsquoodi i de rancor Lrsquoautoestima baixa pel fet de ldquono haver estat escollidardquo per seguir vivint
Negociacioacute
En aquesta etapa apareix la temptacioacute de ldquonegociar amb el tempsrdquo srsquointenta fer un tracte amb qui la persona creu que controla la situacioacute (amb un mateix amb Deacuteu amb el destiacute etc) ldquoem portareacute beacuterdquo ldquosereacute bordquo ldquoanireacute en peregrinacioacute ahelliprdquo etc La negociacioacute eacutes una conducta regressiva (en el sentit de tornar enrere) i pot derivar una altra vegada a lrsquoetapa de negacioacute
Depressioacute
La persona pren consciegravencia absoluta que tots els passos anteriors han fracassat Eacutes un proceacutes de preparacioacute davant la possibilitat de morir aviat Hi ha molt de dolor i patiment per lrsquoevidegravencia del que estagrave passant
Acceptacioacute
Requereix haver tingut el temps necessari per superar les fases anteriors La persona ha elaborat la seva mort en el sentit que enteacuten que es moriragrave que ha arribat lrsquohora i que no ho pot canviar La persona que accepta inicia el temps de comiat del perdoacute dels altres de la resolucioacute de possibles conflictes anteriors Aquesta situacioacute eacutes el camiacute cap a la pau interna Etapes de lrsquoelaboracioacute del dol per la mort drsquouna persona estimadaLa Societat Espanyola de Cures Palmiddotliatives (SECPAL) defineix quatre etapes sequumlencials que el cuidador o la famiacutelia elabora en el proceacutes de dol
Lrsquoexperimentacioacute de la pena i del dolor El sentiment de por de ragravebia de culpa i de ressentiment Lrsquoexpressioacute drsquoapatia tristesa i desinteregraves La reaparicioacute de lrsquoesperanccedila i la reconduccioacute de la vida
El Grup drsquoEstudis de Dol de Biscaia descriu lrsquoevolucioacute del dol al llarg del temps en sis periacuteodes cronologravegics tot agrupant les caracteriacutestiques sobre el que passa en la ment de les persones en el proceacutes de dol
Dol anticipat
Eacutes el temps caracteritzat pel xoc inicial davant el coneixement drsquoun pronogravestic i de la negacioacute drsquouna mort propera Els sentiments soacuten de molta intensitat emocional i esdeveacute un gran impacte per a tota la famiacutelia Se situa en els primers dies
Dol agut
Soacuten moments intensos i excepcionals de veritable catagravestrofe psicologravegica caracteritzats pel bloqueig emocional (alteracioacute fisiologravegica o patologravegica funcional o orgagravenica que dificulta o impedeix el funcionament normal drsquouna estructura de lrsquoorganisme El blocatge mental eacutes la interrupcioacute del curs del pensament o de la memograveria de manera brusca sovint relacionada amb factors emocionals El blocatge emocional eacutes aquell que origina trastorns en les funcions psicologravegiques i el blocatge intellectual eacutes aquell que es manifesta per un degraveficit de rendiment cognitiu) (no hi ha capacitat per manifestar cap sentiment no es manifesta el plor ni la tristesa ni la ragravebia etc) per la paragravelisi psicologravegica (no hi ha capacitat per pensar per prendre decisions i srsquoexperimenta molta confusioacute) i per una sensacioacute drsquoatordiment i drsquoincredulitat davant el que srsquoestagrave vivint Se situa en les primeres setmanes despreacutes de la mort
Dol primerenc
Des de les primeres setmanes fins a uns tres mesos despreacutes de la mort Eacutes el temps de negacioacute de buscar la persona que ha mort Els sentiments soacuten de ragravebia dolor i el plor Hi ha un patiment profund La persona encara no srsquoadona de la veritable realitat de la pegraverdua
Dol intermedi
Des dels primers mesos fins a un any despreacutes de la mort Es un periacuteode de vivegravencies contradictograveries Quan es reinicia la vida quotidiana es comenccedila a percebre progressivament la realitat de la pegraverdua quan es troben a faltar i molt els rols que desenvolupava la persona que ha mort Apareixen dols ciacuteclics (aniversaris festes) Eacutes un temps de solitud i aiumlllament de pensaments obsessius De vegades vol dir experimentar el fet de viure sol Eacutes un periacuteode decisiu perquegrave significa la renuacutencia definitiva a qualsevol esperanccedila de recuperar la persona perduda Els periacuteodes de normalitat soacuten cada vegada meacutes frequumlents i es gaudeix cada vegada meacutes de situacions que abans eren agradables sense experimentar sentiments de culpa El record eacutes cada vegada menys doloroacutes
Dol tardagrave
Eacutes el temps que passa des del primer any fins als quatre anys despreacutes de la mort La persona ja ha establert una nova manera de viure basada en nous patrons de pensament sentiment i conducta que pot ser igual drsquoagradable que abans de la pegraverdua El sentiment de solitud pot ser-hi sempre perograve ja no eacutes lrsquouacutenic Es comenccedila a viure en el futur no en el passat
Dol latent
Despreacutes de passar per un proceacutes de dol de manera sana mai no torna a ser com abans El dol eacutes un fet transcendental que marca les relacions amb els altres Amb el temps el dolor eacutes meacutes suau perograve la tristesa es pot reactivar davant de qualsevol estiacutemul que recordi la pegraverdua John Bowlby (1968) psicoanalista aporta la seva visioacute des de la teoria del despreniment que descriu com tot allograve que ens fa dependents de lrsquoaltre Les persones mantenen vincles relacionals (lligam unioacute relacioacute que hi ha entre persones) imprescindibles per sobreviure no nomeacutes perquegrave aquestes persones ajuden a cobrir les necessitats bagravesiques com ara lrsquoalimentacioacute el sexe la companyia etc sinoacute des drsquoun vessant de necessitat social Aquest vincle crea emocions intenses i la seva pegraverdua real o percebuda desencadena ansietat i desesperanccedila
Bowlby agrupa el proceacutes en tres etapes primordials1 Protesta es manifesta amb sentiments de negacioacute i cogravelera o fuacuteria 2 Desesperanccedila es manifesta amb tristesa i depressioacute 3 Despreniment finalment arriba lrsquoacceptacioacute
Shulz i Brown (1978) psicoterapeutes descriuen les fases de manera meacutes genegraverica i en tres apartats sequumlencials
1 Fase inicial o drsquoevitacioacute Eacutes una reaccioacute normal i terapegraveutica que sorgeix com a defensa de la pegraverdua fins que la persona es capaccedil drsquoassimilar-ne gradualment el cop Es donen manifestacions de xoc i drsquoincredulitat la negacioacute pot durar des drsquohores fins a setmanes o mesos Hi predomina un sentiment profund de tristesa i plor intens
2 Fase del dol agut Es manifesta amb dolor per la separacioacute i desinteregraves pel que passa al moacuten Hi ha sentiments profunds de ragravebia i de desorganitzacioacute generalitzada
3 Resolucioacute del dol Eacutes la fase final drsquoadaptacioacute a la pegraverdua en quegrave es fa lrsquoadaptacioacute a les activitats de la vida diagraveria de manera gradual Es reorganitza el propi moacuten caogravetic sense la pegraverdua
J Bucay (2003) metge psicoterapeuta descriu les etapes del proceacutes de dol com a fases que agrupen les manifestacions necessagraveries per poder seguir endavant i poder superar la pegraverdua Elaborar el dol no eacutes oblidar sinoacute recordar amb tendresa i sentir que el temps que srsquoha compartit ha estat un gran regal eacutes entendre que lrsquoamor no srsquoacaba amb la mort
1 Incredulitat Eacutes una etapa caracteritzada pel xoc inicial i la no acceptacioacute de la pegraverdua La negacioacute eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment Es viu en un moacuten de ficcioacute com si la pegraverdua encara no srsquohagueacutes produiumlt i en quegrave el que ha passat no srsquoaccepta que ha passat Eacutes un proceacutes de confusioacute que permet distanciar-se de la situacioacute Cal que passi un temps per elaborar el proceacutes de dol Hi ha aplanament emocional (no srsquoexpressen sentiments) i es viu amb la fantasia de despertar i que tot sigui un somni Passada aquesta fase es connecta amb el dolor que envaeix la consciegravencia real la de la veritat i la situacioacute esdeveacute desbordant
2 Fuacuteria Es prepara el cos per ser capaccedil de suportar la tristesa Srsquoexperimenta un profund sentiment de ragravebia un fort sentiment de solitud sense forccedila per sobreviure Es visualitza el futur com un futur sense sentit no es tenen ganes de viurersquol i es teacute la forta conviccioacute que no es podragrave superar la pegraverdua Srsquoexperimenten vivegravencies emocionals contradictograveries es fan presents molts records i alhora es pensa que la pegraverdua no eacutes real Srsquoinicia un periacuteode de recolliment i de solitud que ajuda a entendre la renuacutencia definitiva A poc a poc es perd qualsevol esperanccedila de recuperar la persona estimada i es comenccedila per tant a estructurar la realitat No obstant aixograve srsquoalternen dos estats drsquoagravenim oposat es creu que la pegraverdua eacutes real perograve es manteacute lrsquoanhel desesperat drsquoincredulitat acompanyat drsquoun bri drsquoesperanccedila que tot pot tornar a ser com abans Durant aquesta etapa sovint cal reestructurar els rols familiars la qual cosa afegeix meacutes preocupacioacute a la situacioacute Aixiacute mateix es tenen sentiments de culpa cap a les persones que no han fet res per salvar la persona que ha mort i sentiments de ragravebia per llsquoabandonament
3 Desolacioacute Impera un sentiment profund de tristesa per lrsquoevidegravencia que la situacioacute de la pegraverdua eacutes irreversible i impotegravencia per la certesa que srsquoha perdut definitivament la persona estimada Tambeacute hi ha manca drsquoenergia per fer les activitats de la vida diagraveria Afloren sentiments obsessius encaminats a situar la persona que ha mort en un lloc magravegic (qualsevol lloc que no es pot veure perograve que hi eacutes present) La desolacioacute fa sorgir la identificacioacute amb alguns aspectes de lrsquoaltre i teacute lloc una revaloritzacioacute una mica exagerada de les virtuts reals que es transforma amb idealitzacioacute
4 Acceptacioacute A poc a poc es recuperen els sentiments positius i les ganes de viure Eacutes el moment dels pactes amb un mateix i del compromiacutes amb els altres per tornar a la normalitat i reprendre les activitats socials Eacutes el moment de transformar lrsquoenergia lligada al dolor en una accioacute fer alguna cosa uacutetil per a un
mateix i per als altres Srsquointerioritza el que la persona ha significat i es pren consciegravencia de les coses bones que ha deixat
5 Postcicatritzacioacute Eacutes el temps del despreacutes Quan srsquoelabora una pegraverdua no srsquooblida es recorda el passat perograve amb el temps el record ja no eacutes doloroacutes i es pot parlar de la pegraverdua sense patiment
COacuteM ACOMPANYAR LA PERSONAEN PROCEacuteS DE MORIR
NECESSITATS DE LA FAMIacuteLIA
1 Informacioacute clara concisa i realista2 Saber que srsquoestagrave fent alguna cosa pel pacient que lrsquoalleujaragrave (NO acarnissament terapegraveutic)3 Saber que poden comptar amb lrsquoequip4 Temps per romandre amb el malalt amb privacitat i intimitat5 Participar en les cures6 Comunicar sentiments explicar-se i perdonar-se7 Companyia i recolzament Possibilitat drsquoexpressioacute emocional8 Recolzament espiritual
FAMIacuteLIA I CONSPIRACIOacute DE SILENCI
Lrsquointent drsquoocultar les notiacutecies dolentes al pacient estagrave determinat per
bull La necessitat de ldquoproteccioacuterdquo Pensen que li estalviaran sofriment i malestarbull Per un intent drsquordquoautoproteccioacuterdquo No es veuran obligats a parlar del tema i evitaran unasituacioacute difiacutecil de mantenirAmb aquesta proteccioacute es nega al pacient el dret a parlar de les seves dificultats i a expressar elstemors i se li nega el dret a morir acompanyat espiritualment El malalt tambeacute tendeix a la proteccioacuteocultant el que sap per no fer patir als altres Aixograve comporta conflictes entre els familiars i existeix unagran dificultat per atendre les necessitats afectivesEl pacient queda aiumlllat vivegravencia de solitud
ldquoQuan srsquoestagrave al costat del seu llit i se lrsquoescolta de debograve perceps que ells saben que la mort estagrave prograveximaQuan el malalt ens diu que sap que moriragrave hem drsquoacceptar la seva declaracioacute sense contradir-lardquo
NECESSITATS DE LA PERSONA QUE SrsquoESTAgrave MORINT1048707 NO EM REBUTGIS I DEMOSTRArsquoM ARA EL QUE SENTS PER MI I ACCEPTA ELS CANVISQUE EN MI ES PRODUEIXIN1048707 NECESSITO NO PERDRE LA DIGNITAT QUE HA DONAT SENTIT A LA MEVA PERSONA1048707 INCLOU-ME EN LA PRESA DE DECISIONS I NO EM JUTGIS PER LES MEVES DECISIONSENCARA QUE SIGUIN CONTRAgraveRIES A LES TEVES
1048707 NECESSITO EL CONTACTE FIacuteSIC CUIDArsquoM I SUPLEIX-ME EN ALLOgrave QUE NECESSITI I NOPUGUI FER PER MI MATEIX1048707 PLORA AMB MI I RIU AMB MI PARLEM DEL QUE ESTAgrave PASSANT1048707 ESCOLTA NO SEMPRE HAS DE PARLAR DE QUELCOM1048707 NO EM MENTEIXIS NECESSITO PODER PREGUNTAR LLIURAMENT I TENIR RESPOSTESSINCERES I HONESTES ENCARA QUE JO SIGUI UN NEN1048707 CONVIDAM A PASSEJAR O A DINAR1048707 TRUCArsquoM I PREGUNTArsquoM SI NECESSITO QUELCOM ESPECIAL ABANS DE VENIRANUNCIArsquoT1048707 CELEBRA AMB MI DIES ESPECIALS1048707 AJUDA LA MEVA FAMIacuteLIA1048707 EXPLICArsquoM COM TrsquoAGRADARIA AJUDAR-ME1048707 PREGA PER MI1048707 DONArsquoM PERMIacuteS PER MORIR NECESSITO QUE ENS ACOMIADEM1048707 NECESSITO PODER DECIDIR NO ALLARGAR LA MEVA VIDA A CANVI DrsquoUNA DILATADAAGONIA I AMB LA CERTESA DE QUE ES TINDRAN EN COMPTE LES MEVES VOLUNTATSANTICIPADES
ldquoARA EacuteS EL MOMENT MEacuteS ADEQUAT PER ACOMIADAR-SE SENSE DEIXAR FERIDES I DONARAMOR SENSE ESPERAR RES A CANVI NOMEacuteS LA SENSACIOacute INTERNA DE CREIXEMENTrdquo
El dol srsquoacaba quan srsquohan pogut finalitzar les tasques caracteriacutestiques drsquoaquest proceacutes segons Worden
1) Quan srsquoha estat capaccedil drsquoacceptar la mort de lrsquoesser estimat i assumir que no tornaragrave Els rituals soacuten de gran ajuda en aquesta primera etapa2) Quan srsquoha experimentat pena i dolor per la pegraverdua El proceacutes es bloquejaragrave si es nega el patiment o no es teacute lrsquooportunitat drsquoexpressar i treballar les emocions3) Quan la persona ha pogut adaptar-se al seu moacuten sense el difunt Normalment implica assumir noves habilitats i rols que anteriorment desenvolupava el difunt4) Quan la persona pot refer la seva vida La persona ja no viu en el passat sinoacute en el present i teacute algunes expectatives de futur
Si les tasques anteriors no es desenvolupen adequadament davant les dificultats o bloquejosemocionals el dol podragrave derivar en un dol complicat o patologravegic presentant el pacient siacutemptomescliacutenics (depressioacute ansietat fogravebies somatitzacions abuacutes drsquoalcohol o drogues)
Quan cal ajuda professional
1048707 Quan la simptomatologia es presenta de manera intensa i prolongada seria adequat consultar un especialista per tal de facilitar el proceacutes de dol atendre les complicacions que poden existir i prevenir problemes futurs1048707 Quan un se sent bloquejat o amb dificultats per incorporar-se a la vida habitual en tots els seus agravembits1048707 Quan et sents incapaccedil drsquoestablir noves relacions1048707 Quan les coses que abans trsquoimportaven ara han deixat de importar-te1048707 Quan et sents trist deprimit nervioacutes ansioacutes irritable1048707 Quan et sents culpable1048707 Quan hi ha alteracioacute del son de la gana1048707 Quan comences a sentir algunes de les coses que li passaven al difunt1048707 Quan desitgis conegraveixer-te a tu mateix
Tipus drsquointervencioacute psicologravegica
1048707 Teragravepia individual1048707 Teragravepia familiar1048707 Teragravepia de parella1048707 Teragravepia de grupSempre sota unes normes que garanteixin la confidencialitat el respecte i no jutjar
Dols especials
Dol en nensEl proceacutes de dol en un nen estaragrave profundament influiumlt per la manera de tractar-lo els adults que el cuidin durant els dies posteriors a la mort de lrsquoesser estimat Srsquohauria de parlar de la mort als nens com una cosa natural La meitat dels nens entre 2 i 6 anys han viscut alguna experiegravencia propera de mort (avis veiumlns animals de companyia)
Dol en adolescents Els adolescents es troben en una etapa difiacutecil de la seva vida La mort drsquoun esser estimat complicaragrave el seu proceacutes Les reaccions de dol poden relacionar-se amb lrsquoabuacutes de drogues delinquumlegravencia rebelmiddotlia agressivitat
Dol de gegravenereApreciem ldquotendegravenciesrdquo diferents entre homes i dones a lrsquohora drsquoafrontar les pegraverdues Comprendre aquestes diferegravencies eacutes molt important especialment en el cas de la mort drsquoun fill A les dones els costa menys parlar de les seves emocions Als homes els costa meacutes demanar ajuda externa
Bibliografia consultada
Benito E Barbero J Payas A Grupo de trabajo sobre espiritualidad en Cuidados Paliativos de la SECPAL El acompantildeamiento espiritual en cuidados paliativos Madrid Ed Aran 2008Bowlby J El viacutenculo afectivoBuenos Aires Ed Paidos 1968Bucay J El camino de las laacutegrimas Barcelona Ed Randon House Mondadori SA 4ordm edicioacuten 2003
Duelo despueacutes de un aborto Revista de infertilidad Disponible enwwwencolombia-commedicina-reproductiva 24299-duelo2htm Erikson E El ciclo vital completo Barcelona Ed Paidos Ibeacuterica2000Kuumlbler- Ross E Sobre la muerte y los moribundos Barcelona Ed Grijalbo 1989 Kuumlbler-Ross E Kessler D Sobre el dol i el dolor Barcelona Editorial 62 2006
La Muerte y el Duelo Revisado por DrsquoArcy Lyness 2004 Disponible enwwwkidshealthorgteenen-espanolmentesomeone-died-esphtml
Landa Petralanda V Garcia Garcia JA Grupo de Estudio de Duelo de Vizcaya Guiacuteas Cliacutenicas 2007 7 (26) Disponible enwwwfisterracomguias2dueloasp
Leng MC Duquesne F Bilans drsquoindependence Rocircle prope infirmier Pariacutes Ed Pradel 1989Nomen Martin L El duelo y la muerte El tratamiento de la peacuterdidaMadrid Ed Piraacutemide 2007Pentildea LY Montantildea C Manejo del duelo en nintildeos y adolescentes desde el enfoque cognitivo-conductual En Caballo VE y Simoacuten M A Manual de Psocologiacutea Cliacutenica Infantil y del AdolescenteMadrid Ed Piragravemide 2002 Poch C Herrero O La muerte y el duelo en el contexto educativo Reflexiones testimonios y actividades Barcelona Ed Paidos Papeles de Pedagogiacutea2003Poveda M Royo A Aldemunde P Fuentes R Montesinos C Juan C Ortolagrave P Oltra JA Ansiedad ante la muerte en atecioacuten primaria relacioacuten con la frecuentacioacuten y la psocomorbilidad de los consultantes Revista Atencioacuten Primaria SemFYC Octubre 2000 Vol 26 7 pp 46-52
SECPAL El proceso de duelo Disponible enwwwsecpalcomguiacpindexphpacc
Scott JT Prictor MJ Harmsen M Broom A Entwistle V Sowden A Walt J Intervenciones para mejorar la comunicacioacuten con nintildeos y adolescentes acerca del caacutencer en un miembro de la FamiliaBiblioteca Cochrane Plus 2007 nordm 4 Disponible enwwwupdate-softawarecomTizoacuten Garciacutea JL Peacuterdida pena duelo Vivencias investigacion y asistenciaBarcelona Ed Paidos y F Vidal i Barraquer 2004Worden JW el tratamiento del Duelo Asesoramiento Psocoloacutegico y terapia Ed Paidos Iberica S A Barcelona 2004
Bibliografia recomanada
Brothers Joyce Vivir sin eacutel Como superar el trauma de la viudedad Ed Grijalbo Barcelona 1992 Bucay J El camino de las laacutegrimas Ed Grijalbo Barcelona 2003Kuumlbler Ross E i Kessler D Sobre el dol i el dolor Grup editorial 62 Barcelona 2006La terapia Gestalt diponible enwwwterraespersonalgibadabgestalhtm
Pangrazzi A La peacuterdida de un ser querido Ed Paulinas Madrid 1993
httpwwwactadorgactad_catduelo_catphp
Quegrave eacutes el dol
1 Criteri diagnogravestic DSM
Quegrave eacutes el dol
El dol eacutes una afliccioacute comuna doncs meacutes tard o meacutes drsquohora la majoria de nosaltres patirem la pegraverdua drsquoun eacutesser estimat El cert eacutes que no sempre estem pensant o parlant sobre la mort per la qual cosa no tenim oportunitat de saber meacutes sobre el dol (quegrave se sent quegrave eacutes el que srsquoha de fer quegrave eacutes ldquonormalrdquo) i com patir-ho Malgrat aixograve hem de fer-li front quan es presenta aquesta dolorosa circumstagravenciaSeguidament facilitem informacioacute sobre algunes formes drsquoafrontar una pegraverdua el seu proceacutes i els ajuts disponiblesEl dol es produeix despreacutes drsquouna pegraverdua significativa com la mort drsquoun eacutesser estimat No eacutes tan sols un sinoacute una munioacute de sentiment a afrontar Sovint el dol srsquoexperimenta en diverses etapes i emocions durant el proceacutes Si beacute tots nosaltres som diferents els sentiments que experimentem soacuten similars perograve en diversos periacuteodes i no amb la mateixa intensitat No existeix una ldquoforma correctardquo o un ordre o periacuteode ldquocorrecterdquo de seguir aquest proceacutesSrsquoexperimenta despreacutes de la pegraverdua drsquoun eacutesser que hem conegut durant un temps si beacute les persones que han tingut un avortament o han patit la pegraverdua drsquoun nadoacute pateixen experiegravencies o dols similars i necessiten els mateixos tipus de tractaments i consideracionsDurant les breu hores o dies despreacutes de la mort drsquoun parent o un amic la majoria de les persones pateixen una mena drsquoatordiment com si no sersquon adonessin del que els estagrave succeint Aquesta insensibilitat emocional pot ajudar a dur a terme tragravemits pragravectics importants que han de fer-se com posar-se en contacte amb parents o organitzar el funeral Tot i aixograve aquest sentiment drsquoirrealitat pot esdevenir un problema si dura massa Veure el cos drsquouna persona traspassada pot per a alguns el detonant que els posi en contacta amb el moacuten real Per a altres persones poden ser els serveis funeraris els que facin aquesta dolorosa tasca Pot produir molta afliccioacute veure el cos o assistir al funeral perograve soacuten formes drsquoacomiadar a aquells a qui estimem Aquests esdeveniments arriben a ser tan dolosos que fins i tot poden ser evitats encara que a la llarga aquest fet origina un profund sentiment drsquoafliccioacute en anys posteriorsBen aviat srsquoesvaeix aquesta sensacioacute drsquoatordiment i pot ser substituiumlda per sentiments paorosos drsquoagitacioacute per la manca de la persona traspassada i desitjos de trobar-se amb
ella si beacute clarament eacutes impossible Aixograve fa molt difiacutecil la concentracioacute o relaxacioacute i agafar el son i en cas de fer-ho aquest pot eacutesser francament pertorbador Algunes persones senten que ldquoveuenrdquo al seus eacutessers estimats en tots els llocs on van ndashal carrer al parc a la vora de casa en llocs on han estat plegats Tambeacute acostumen a sentir-se enfadats ndashamb els metges les infermeres que no van poder fer-hi res per evitar la seva mort amb els amics i parents que no van fer prou o agravedhuc amb la persona que els ha deixatUn altre sentiment eacutes el de culpa Sovint pensen una i una altra vegada en totes les coses que els hagueacutes agradat dir o fer o fins i tot el que haguessin pogut fer de manera diferent per tal drsquoevitar la seva mort Si meacutes no la mort eacutes meacutes enllagrave del control de ninguacute i cal recordar-ho a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes La culpabilitat pot augmentar si srsquoexperimenta un sentiment de descans despreacutes drsquohaver perdut a alguacute que estava patint una llarga i penosa malaltia Aquest sentiment eacutes del tot natural molt i molt comprensible i comuacute
Com poden donar ajut els parents i amics La famiacutelia i els amics poden donar ajut a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes passat un temps No soacuten tant necessagraveries les paraules de condol sinoacute la disposicioacute drsquoestar amb ells durant el temps en que dura la pena i el dol La complicitat drsquoun braccedil a lrsquoespatlla expressaragrave molt millor el desig de donar ajut i suport
Eacutes important que si cal les persones que es troben en aquest proceacutes expressin els seus sentiments drsquoafliccioacute Amb el temps srsquoaniran refent perograve primer necessiten parlar i plorar Algunes persones poden trobar difiacutecil comprendre el per quegrave el dol es manteacute i es repeteixen una i una altra vegada els mateixos pensaments aixograve perograve forma part del proceacutes per a resoldre la pena i srsquoha drsquoanimar a seguir-hoSi no se sap quegrave dir o agravedhuc si srsquoha de parlar del fet o no sigui honest i digui-ho Aixograve donaragrave a la persona lrsquooportunitat de dir el que en realitat vol Eacutes normal evitar pronunciar el nom de la persona traspassada per por a que resulti doloroacutes fer-ho encara que a la persona que segueix el proceacutes del dol pot semblar-li com si hagueacutes oblidat la seva pegraverdua afegint aixiacute un sentiment drsquoaiumlllament al de pena i afliccioacuteHa de tenir-se en compte que les festivitats (no tan sols de la mort sinoacute tambeacute drsquoaniversaris i celebracions) soacuten dies particularment dolorosos o difiacutecils quan amics i parents fan lrsquoesforccedil drsquoatansar-srsquohiLa realitzacioacute de tasques pragravectiques de la vida quotidiana com netejar anar a comprar o tenir cura dels nens pot apaivagar lrsquoafliccioacute de sentir-se sol Les persones grans poden necessitar ajut amb les tasques domegravestiques que el cogravenjuge traspassat acostumava a realitzar ndashfactures cuina neteja de la casa manteniment del cotxe etc Eacutes important deixar que les persones tinguin el temps suficient per a resoldre el seu dol Nrsquohi ha que es recuperen de la seva pegraverdua amb meacutes rapidesa perograve drsquoaltres necessiten meacutes temps pel que no esperi que els seus parents i amics ho facin massa aviat necessiten temps per a superar la seva pena drsquouna forma adient i aixograve evitaragrave lrsquoaparicioacute de problemes futurs
Proceacutes de dol no resolt Hi ha persones que no demostren la seva pena en absolut No ploren durant el funeral eviten esmentar la seva pegraverdua i tornen a la seva vida normal remarcablement calmats Aquesta eacutes la seva manera normal de tractar amb la pegraverdua sense resultats pertorbadors perograve altres persones poden patir siacutemptomes fiacutesics poc comuns o repetits episodis de depressioacute durant els anys seguumlents
Drsquoaltres potser no tenen lrsquooportunitat de viure el seu dol de forma adient Les obligacions de tenir cura de la famiacutelia o dels negocis poden absorbir el temps que requereixen
A vegades el problema rau en que la pegraverdua no es tinguda com a ldquodolrdquo progravepiament dit Succeeix sovint perograve no sempre a aquells que han tingut periacuteodes de depressioacute
Pot passar que alguns se sentin molt enganxats al patiment i aquest primer sentiment drsquoafeccioacute i de no creure el que ha succeiumlt pot anar en augment durant anys en els que el que ho pateix no creu que el eacutesser estimat ha mort Altres soacuten incapaccedilos de seguir amb la seva vida sense pensar en cap altra cosa sovint fent de la seva habitacioacute una mena de santuari en la seva memograveria
Sovint la depressioacute que srsquoapodera de la persona pot fer-se meacutes punyent fins el extrem de no voler menjar o beure i en lrsquoaparicioacute de pensaments suiumlcides
Ajut del professional Eacutes possible tambeacute que apareguin trastorns del son que es poden allargar durant molt de temps arribant a representar un problema serioacutes si la depressioacute srsquoagreuja afectant a la gana energia i son i si la depressioacute no millora desenvolupant-se un dol no resolt caldria pensar en lrsquoajut drsquoun professionalEl dol transforma la nostra vida drsquouna manera molt significativa i eacutes una de les experiegravencies meacutes doloroses que podem patir Pot semblar estranya terrible i corprenedora perograve la realitat eacutes que forma part de les nostres vides i li hem de fer front un moment o altra Generalment no requereix atencioacute megravedica en cas contrari existeixen ajuts al nostre abastEncara que lrsquoagitacioacute minvi els periacuteodes de depressioacute poden esdevenir meacutes frequumlents i arribar a un pic entre quatre o sis setmanes despreacutes Els episodis de dolor poden sobrevenir en qualsevol moment produiumlts per persones llocs o coses que duen a la memograveria a la persona absent Algunes persones poden agravedhuc trobar poc escaient o difiacutecil de comprendre el comportament de la persona en proceacutes de dol degut als sovintejats esclats de plor sense cap raoacute En aquests episodis es pot desitjar apartar-se dels que no entenen o comparteixen la pena Tambeacute pot semblar als altres que durant aquest temps lrsquoafectat passa molt de temps assegut sense fer res La realitat eacutes que estan generalment pensant en lrsquoeacutesser estimat que han perdut repassant una i una altra vegada els moments feliccedilos o no que han passat plegats Soacuten uns moments iacutentims perograve essencials per tal de superar i tractar drsquoafrontar la pegraverdua
Volver Arriba
Criteri diagnogravestic DSMZ634 Dol (V6282) Lrsquoobjecte drsquoatencioacute cliacutenica eacutes una reaccioacute a la mort drsquoun eacutesser estimat Com part de la seva reaccioacute de pegraverdua alguns individus afligits presenten siacutemptomes caracteriacutestics drsquoun episodi de depressioacute major (p ex sentiments de tristor i siacutemptomes associats com insomni anoregravexia i pegraverdua de pes) La persona amb dol valora lrsquoestat drsquoagravenim depressiu com a ldquonormalrdquo si beacute pot cercar ajut professional per tal drsquoapaivagar els siacutemptomes associats com lrsquoinsomni o lrsquoanoregravexia La durada i expressioacute drsquoun dol ldquonormalrdquo varia
considerablement entre els diversos grups culturals El diagnogravestic de trastorn depressiu major no estagrave indicat a no ser que els siacutemptomes es mantinguin 2 mesos despreacutes de la pegraverdua Tot i aixiacute la presegravencia de certs siacutemptomes que no soacuten caracteriacutestics drsquouna reaccioacute de dol ldquonormalrdquo pot ser uacutetil per tal de diferenciar el dol de lrsquoepisodi depressiu majorEntre ells srsquoinclou1 la culpa por les coses meacutes que per les accions rebudes o no rebudes pel supervivent en el moment de morir la persona estimada2 pensaments de mort meacutes que voluntat de viure amb el sentiment de que el supervivent hauria drsquohaver mort amb la persona traspassada3 preocupacioacute mograverbida amb sentiment drsquoinutilitat4 inhibicioacute psicomotora acusada5 deteriorament funcional acusat i perllongat6 experiegravencies almiddotlucinatograveries diferents de les drsquoescoltar la veu o veure lrsquoimatge fugaccedil de la persona traspassada
- httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
- cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
- Descripcioacute
- El proceacutes de dol
- Tipus de dol
- Factors que influeixen en el dol
- Etapes del proceacutes de dol
- Bibliografia consultada
- Bibliografia recomanada
-
JLTizoacuten Garciacutea (2004) doctor en medicina i especialista en psiquiatria i neurologia parla de quatre tipus de pegraverdues
Pegraverdues relacionals
Soacuten les pegraverdues relacionades amb lrsquoaltre eacutes a dir amb les persones que ens acompanyen i que soacuten significatives en la nostra vida Srsquohi inclou la mort de persones properes el fet de posar fi a una relacioacute (a causa drsquouna separacioacute un divorci o un avortament) les privacions afectives i els canvis de relacions i vincles que comporten pegraverdues drsquoamistats de companys drsquoescola o de feina etc per canvis inevitables de lloc de residegravencia
Pegraverdues intrapersonals
Soacuten totes les pegraverdues que tenen a veure amb un mateix i amb el propi cos com ara la pegraverdua de les capacitats intelmiddotlectuals i les capacitats fiacutesiques a consequumlegravencia drsquouna malaltia drsquoun accident etc
Pegraverdues materials
Es tracta de les pegraverdues drsquoobjectes o de possessions que pertanyen a la persona Solen tenir lloc quan es produeixen canvis de residegravencia canvis laborals etc que srsquohan de dur a terme per forccedila major com per exemple quan srsquoha de canviar drsquohabitatge i conseguumlentment tambeacute drsquoescola o de feina o quan teacute lloc la jubilacioacute
Pegraverdues evolutives
Soacuten les pegraverdues que impliquen els canvis al llarg de les diferents etapes del cicle vital els canvis en la infagravencia en lrsquoadolescegravencia en la joventut en lrsquoadultesa i en la vellesa
La majoria de fonts documentals consideren que les pegraverdues relacionals soacuten les meacutes estressants Assenyalen especialment que les que produeixen un impacte emocional meacutes fort soacuten la pegraverdua per la mort drsquoun fill tant sigui per mort sobtada per accident o per suiumlcidi i la pegraverdua drsquoun fill no nascut per avortament espontaniLa mort drsquoun fill En totes les cultures la mort drsquoun fill es considera una cosa antinatural Lrsquoestregraves que genera eacutes tan intens que durant el primer any de dol provoca un augment considerable de la mortalitat o de la malaltia en algun dels progenitors sobretot quan es tracta drsquoun fill jove
Malgrat que ambdoacutes progenitors manifesten que eacutes com perdre una part drsquoun mateix i que senten que la vida els ha canviat per sempre hi ha variabilitat pel que fa als sentiments del pare i de la mare Aixograve entre altres coses comporta que hi hagi manca de sincronia en els moments de meacutes dolor manca de coincidegravencia en les necessitats sexuals i sentiments molt forts drsquoirritabilitat drsquoun envers lrsquoaltre La persona se sent fora del proceacutes de dol de la seva parella i teacute dificultat per acceptar que viu la pegraverdua drsquouna manera diferent Durant forccedila temps persisteixen sentiments de culpabilitat pel fracagraves en les mesures de proteccioacute que srsquohan emprat envers el fill la qual cosa provoca retrets constants i aixograve fa que es culpabilitzi lrsquoaltre de la situacioacute Aixiacute mateix el fet de veure creacuteixer els fills dels altres pot esdevenir insuportable
En aquesta situacioacute no eacutes fagravecil seguir sentint-se part de la famiacutelia i eacutes molt difiacutecil que la parella es mantingui junta i unida despreacutes dels primers mesos El resultat eacutes que una de cada quatre parelles que pateixen la mort drsquoun fill acaba separant-seLa pegraverdua sobtada per accident o per suiumlcidi Una pegraverdua sobtada pot ser molt traumagravetica especialment quan eacutes per accident o per suiumlcidi En aquests casos srsquoexperimenta un profund sentiment de desesperacioacute i culpabilitat que eacutes generat per la incapacitat drsquoentendre quegrave pot haver passat i perquegrave es teacute el convenciment que de segur que ho haurien pogut evitar si haguessin actuat No srsquoha produiumlt cap pausa en el temps en quegrave la mort srsquohagi preanunciat no hi ha hagut la possibilitat drsquoacomiadar-se ni srsquoha desencadenat cap signe drsquoalerta que hagi preparat la persona per a lrsquoimpacte emocional o que hagi ajudat a palmiddotliar el desconcert inicial La fase de negacioacute eacutes meacutes llarga i profunda perquegrave costa meacutes temps entendre quegrave pot haver passat
Perdre alguacute a causa drsquoun suiumlcidi eacutes tambeacute especialment difiacutecil drsquoafrontar perquegrave a meacutes a meacutes del profund sentiment de culpa i drsquoira srsquohi afegeix el sentiment de vergonya que de vegades fa que les famiacutelies expliquin raons falses de la causa de la mort per tal que lrsquoentorn no els culpabilitzi encara meacutes de la pegraverduaLa pegraverdua drsquoun fill per avortament El dol despreacutes drsquoun avortament espontani eacutes una situacioacute de gran importagravencia i transcendegravencia per a la dona Implica la pegraverdua drsquoun projecte de somnis i de fantasies que srsquohan elaborat pregraveviament Lrsquoavortament natural i de vegades tambeacute lrsquoavortament induiumlt eacutes una experiegravencia dolorosa perquegrave srsquoexperimenta una gran sensacioacute drsquoimpotegravencia que sovint srsquoacompanya drsquoun sentiment de culpa per haver-ho hagut de fer o perquegrave no srsquoha pogut evitar Eacutes un proceacutes de dol molt solitari ategraves que lrsquoentorn social no li doacutena la categoria de pegraverdua significativa la pegraverdua no eacutes visible i no hi ha cap ritual social drsquoacomiadament Aquesta solitud provoca angoixa perquegrave a vegades no srsquoobteacute una resposta clara del perquegrave ha passat i deixa els progenitors amb la incertesa que pot tornar a passar i que seragrave difiacutecil o impossible poder ser pares
En tots aquests casos per tal drsquoelaborar el proceacutes de dol el meacutes important eacutes perdonar-se un mateix per deslligar la conducta de la causa i poder viure el proceacutes com un fet inevitable
El proceacutes de dol
Quan les persones viuen una pegraverdua sigui a causa de la mort drsquouna persona significativa o per qualsevol altra causa es desencadena un proceacutes drsquoelaboracioacute de la pegraverdua que srsquoanomena proceacutes de dol i que no eacutes altra cosa que la manera en quegrave el cos i la ment srsquoadapten a aquesta pegraverdua Eacutes important entendre que es tracta drsquoun proceacutes normal i evolutiu
El proceacutes de dol srsquoinicia amb la presa de consciegravencia de la possible pegraverdua Aquest fet mobilitza les emocions que al seu torn prepararen el cos per a lrsquoaccioacute eacutes a dir per expressar els sentiments (de tristesa ragravebia impotegravencia el plor etc) La manifestacioacute dels sentiments eacutes una accioacute necessagraveria per tenir plena consciegravencia de lrsquoabsegravencia drsquoallograve que ja no hi eacutes I aquesta presa de consciegravencia de lrsquoabsegravencia el contacte amb la temuda absegravencia eacutes el que permet finalitzar el proceacutes acceptar la nova realitat
Diferents autors reconeguts internacionalment pels seus treballs sobre les pegraverdues i el dol han descrit com es poden sentir les persones quines soacuten les diverses reaccions i sentiments que manifesten davant drsquouna pegraverdua significativa i com srsquoevoluciona a traveacutes de lrsquoelaboracioacute del proceacutes de dol abans de lrsquoacceptacioacute de la pegraverdua
Olga Herrero i Concepcioacute Poch (2003) psicogravelogues cliacuteniques i psicoterapeutes han descrit les seguumlents caracteriacutestiques del proceacutes de dol
Eacutes un proceacutes
El dol eacutes un proceacutes que evoluciona a traveacutes del temps i de lrsquoespai tot i que quan una persona viu una pegraverdua teacute la sensacioacute que el moacuten es paralitza i que sempre es quedaragrave aixiacute
Eacutes normal
El proceacutes de dol eacutes quelcom que tothom viu al llarg de la seva vida com una reaccioacute a una pegraverdua significativa encara que la manera drsquoafrontar-la pot ser diferent
Eacutes dinagravemic
La persona experimenta i canvia al llarg del temps amb oscilmiddotlacions en el canvi drsquohumor i en la sensacioacute de malestar o benestar Aixograve implica que la persona que viu un proceacutes de dol entra en situacions que no soacuten gens estables sense que aixograve vulgui dir que es fa un retroceacutes o que no srsquoavanccedila en el proceacutes de dol
Depegraven del reconeixement social
Quan una persona viu una pegraverdua tant ella com el seu entorn soacuten els que reben lrsquoimpacte La persona inicia un proceacutes individual i alhora colmiddotlectiu Aquest proceacutes colmiddotlectiu requereix el reconeixement social expliacutecit de la pegraverdua per tal de poder elaborar el proceacutes de dol amb normalitat
Eacutes iacutentim
El component individual que es desencadena en la situacioacute de pegraverdua possibilita desenvolupar reaccions progravepies i alhora diferents de les drsquouna altra persona que ha viscut una situacioacute semblant de manera que el que srsquoha apregraves al llarg de la vida i les progravepies creences davant la mort o una altra pegraverdua influeixen directament en llsquoelaboracioacute del proceacutes
Eacutes social
El proceacutes de dol al seu torn eacutes social per tal de poder compartir el que eacutes iacutentim Les pegraverdues es manifesten socialment mitjanccedilant rituals establerts en cada cultura Sentir-se acompanyat en aquests actes eacutes una manera de rebre dels altres el suport i lrsquoestimacioacute la qual cosa tambeacute ajuda en lrsquoelaboracioacute del dol
Eacutes actiu La persona teacute i ha de tenir un paper molt actiu en lrsquoelaboracioacute de la pegraverdua perquegrave ha de prendre les decisions que li permeten atorgar el significat de pegraverdua amb tot el que aixograve implica la renuacutencia per tal de reconduir el buit que ha deixat la pegraverdua i poder seguir vivint
Lrsquoobjectiu principal en tot proceacutes de dol eacutes elaborar i resituar la pegraverdua en un temps raonable drsquouna manera adaptativa per prevenir o detectar al meacutes aviat possible un proceacutes de dol complicat o disfuncional Aixograve implica acceptar la pegraverdua patir la pena i el dolor emocional adaptar-se al medi sense lrsquoobjecte del dol i reconduir lrsquoenergia cap a altres relacions o objectes significatius
La durada drsquoun proceacutes de dol eacutes variable i depegraven de cada persona i de la seva situacioacute Els experts en el tema coincideixen perograve a determinar que lrsquoelaboracioacute del dol teacute lloc en un periacuteode compregraves entre un i dos anys quan la pegraverdua eacutes drsquouna persona significativa i en un periacuteode menor quan lrsquoobjecte del dol eacutes un altre tipus de pegraverdua
Tipus de dol
El proceacutes de dol eacutes el mecanisme per adaptar-se a una pegraverdua i per tant eacutes un proceacutes normalitzador En alguns casos perograve lrsquoelaboracioacute del proceacutes no evoluciona de forma adaptativa i aixograve pot dificultar sensiblement lrsquoacceptacioacute de la pegraverdua
La majoria drsquoautors classifiquen el dol en tres tipus
Dol normal
Es caracteritza per presentar una segraverie de siacutemptomes cognitius conductuals emocionals i orgagravenics que apareixen en el transcurs del proceacutes De vegades en el cas de patir una
pegraverdua prevista des de fa temps pot ser que no hi hagi manifestacions caracteriacutestiques del dol o fins i tot es pot experimentar un gran alleujament aquesta reaccioacute eacutes normal perquegrave que el veritable dol srsquoha fet abans de viure la pegraverdua (dol anticipat)
Dol anticipat
Es caracteritza perquegrave la persona mobilitza els mecanismes emocionals i intelmiddotlectuals que permeten elaborar la pegraverdua abans que es produeixi Es refereix al proceacutes que teacute lloc de manera anticipada a la pegraverdua i inclou els siacutemptomes del dol normal Es tracta drsquouna conducta normal i en el cas de persones amb malalties de llarga durada alguns estudis indiquen que el dol anticipat millora lrsquoadaptacioacute dels familiars i lrsquoacceptacioacute de la pegraverdua
Dol disfuncional o complicat
Es defineix com la situacioacute en quegrave la persona experimenta un fracagraves o una perllongacioacute en lrsquouacutes de respostes intelmiddotlectuals i emocionals mitjanccedilant les quals tracta de superar el proceacutes de dol provocat per una pegraverdua real o percebuda Lrsquoexpressioacute de sentiments es desborda srsquoadopten conductes desadaptatives (comportament no adequat a una situacioacute degut al fet que lrsquoindividu no srsquoadapta al seu entorn per manca drsquoharmonia entre els diferents elements de la seva personalitat o per incapacitat per modificar la realitat segons les progravepies necessitats) i no srsquoavanccedila cap a una bona resolucioacute
Lrsquoangoixa que ha deixat el buit de la pegraverdua no srsquoaconsegueix elaborar i la persona es troba estancada i es veu arrossegada cap a sentiments obsessius i per tant no efectius per elaborar el dol La persona queda atrapada en la mateixa pegraverdua com si volgueacutes retenir lrsquoobjecte que ja no hi eacutes perquegrave en el fons no el doacutena per perdut Sovint srsquohi superposen trastorns psiquiagravetrics com ara trastorns emocionals abuacutes de substagravencies togravexiques per palmiddotliar els sentiments dolorosos estregraves posttraumagravetic o altres complicacions que es poden manifestar com absegravencia de pena o inhibicioacute de la pena
El dol complicat ha estat objecte drsquoestudi per part de diversos experts que nrsquohan elaborat diferents classificacions
J Willian Worden (1997) psiquiatre proposa la classificacioacute seguumlent
Dol crogravenic
La durada de lrsquoelaboracioacute del dol eacutes excessiva i la persona eacutes conscient que no pot avanccedilar Srsquohi poden intercalar manifestacions anomenades normals com per exemple no experimentar excessiva tristesa en les celebracions drsquoaniversaris o altres dates significatives amb manifestacions que es consideren patologravegiques com ara el sentiment excessiu de culpa el plor el dolor etc quan apareixen despreacutes dels dos anys de la pegraverdua
Dol tardagrave
La reaccioacute emocional en el moment de la pegraverdua no ha estat suficient per desencadenar els mecanismes de presa de consciegravencia del que ha passat i la presa de consciegravencia de la realitat es posposa per a meacutes endavant
Dol exagerat
La persona experimenta siacutemptomes amb una intensitat excessiva que la incapaciten Eacutes un dol en quegrave apareixen siacutemptomes cliacutenics frequumlents fortes depressions molta ansietat Srsquoestanca en alguna etapa del proceacutes del dol i no avanccedila cap a la seva resolucioacute
Dol emmascarat La persona no eacutes conscient que el que li estagrave passant estagrave directament relacionat amb la situacioacute de dol i associa els siacutemptomes fiacutesics de dolor mal de cap etc i les conductes desadaptatives a un proceacutes de malaltia J Bucay (2003) metge psicoterapeuta anomena el dol disfuncional dol patologravegic i el descriu com lrsquoexpressioacute de lrsquoexistegravencia drsquouna patologia pregravevia eacutes a dir drsquoalguna malaltia que no srsquohavia manifestat i que es desencadena amb el proceacutes de dol Descriu quatre causes que poden desencadenar un dol patologravegic o disfuncional
Quan el proceacutes de dol mai no comenccedila Quan el proceacutes es deteacute de forma morbosa en alguna etapa del dol Quan progressa fins a alguna etapa i retrocedeix indefinidament cap a alguna de
les etapes anteriors Quan es frena per intentar evitar la seva evolucioacute
J Bucay classifica el dol patologravegic en cinc grups
Dol absent
La persona pateix un xoc important i el dol srsquoestanca en la fase de negacioacute del que estagrave passant
Dol conflictiu
La persona no es responsabilitza de la seva progravepia salut i utilitza el dol per obtenir compassioacute dels altres
Dol tardagrave
La persona teacute un conflicte emocional teacute sentiments ambivalents (en psiquiatria presegravencia simultagravenia de sentiments oposats envers una mateixa persona o cosa especialment drsquoamor i drsquoodi) per exemple no sap si ha drsquoestar content o ha de plorar Dol exagerat
La persona teacute un desbordament de lrsquoexpressioacute emocional
Dol crogravenic El proceacutes srsquoinstalmiddotla indefinidament sense acabar mai La persona queda atrapada en el sentiment de culpa no vol sentir la tristesa que comporta la pegraverdua lrsquoidealitza i la manteacute en la memograveria constantment per no acceptar la situacioacute Mai no se nrsquoacomiada
Tant Worden com Bucay coincideixen a assenyalar que allograve important no eacutes tant tenir classificacions que permetin ldquoetiquetarrdquo la situacioacute com el fet de poder identificar la resposta disfuncional o patologravegica al meacutes aviat possible i encaminar lrsquoatencioacute cap a lrsquoelaboracioacute drsquoun dol normal
Factors que influeixen en el dol
La intensitat de les emocions i les alteracions fiacutesiques i psicologravegiques que provoquen una situacioacute de dol depenen de diversos factors
El tipus de pegraverdua relacional intrapersonal material o evolutiva Els factors de la histograveria personal el coneixement i lrsquoaprenentatge previ del
sentit de la vida i de la mort eacutes a dir com srsquoha viscut en la famiacutelia en lrsquoescola o en la societat en general si es creu o no que la mort forma part del fet de viure etc
La situacioacute personal i familiar la composicioacute familiar (si hi ha nens petits o no) si hi ha dificultats econogravemiques si no hi ha acompanyament de la famiacutelia si es viu sol etc Tambeacute srsquohi inclouen els recursos de quegrave la persona disposa tant els interns com ara la gestioacute de les emocions com els externs com la situacioacute laboral el nivell socioeconogravemic la famiacutelia i els amics
La societat i la cultura les persones immigrades per exemple quan es troben amb una cultura de la societat drsquoacollida diferent a la del seu paiacutes drsquoorigen poden tenir dificultats per elaborar el dol
La religioacute que srsquoenteacuten com lrsquoexistegravencia drsquoun sistema de creences estructurades que tracten aspectes espirituals sovint amb un codi de comportament egravetic i una filosofia determinada La religioacute pot esdevenir una eina drsquoajuda per a les persones creients perquegrave pensen que han drsquoacceptar el sacrifici de viure sense lrsquoobjecte de la pegraverdua
Lrsquoespiritualitat que en un sentit ampli eacutes la capacitat iacutentima dels eacutessers humans de buscar el sentit de lrsquoexistegravencia com per exemple buscar les preguntes sobre el perquegrave de lrsquoexistegravencia del patiment de la capacitat drsquoestimacioacute i de perdonar aixiacute com la capacitat de veure meacutes enllagrave de les circumstagravencies presents que permeten a la persona orientar la seva vida i sobreposar-se a les dificultats Lrsquoespiritualitat pertany a un aspecte universal de lrsquoeacutesser humagrave que es desenvolupa i evoluciona en el meacutes iacutentim del viure de cadascuacute i que afecta al seu torn la relacioacute amb els altres
Si el proceacutes de dol eacutes per la pegraverdua drsquouna persona estimada tambeacute hi influeixen els factors seguumlents
Els dols previs Lrsquoedat de la persona que ha mort La relacioacute afectiva i familiar amb la persona que ha mort La relacioacute de dependegravencia envers la persona que ha mort El context i la situacioacute en quegrave srsquoha produiumlt la mort Les causes de la mort
Etapes del proceacutes de dol
Tot i que es descriuen etapes que marquen lrsquoevolucioacute en el proceacutes de dol no hi ha pautes estrictes i universals sinoacute que lrsquoalleujament apareix de forma gradual a mesura que srsquoavanccedila en la seva resolucioacute El dol eacutes un proceacutes uacutenic molt personal dinagravemic i canviant que depegraven de les circumstagravencies les persones les famiacutelies les cultures i la pertinenccedila a una societat concreta Eacutes un fet transcendental (que afecta en gran manera que eacutes drsquouna gran importagravencia per les consequumlegravencies que pot tenir) que passa a formar part de la histograveria personal i familiar Els recursos que poden ajudar a afrontar la situacioacute tambeacute soacuten diversos algunes persones volen lrsquoacompanyament dels familiars i dels amics i drsquoaltres prefereixen estar molt ocupades per allunyar de la seva ment els sentiments que genera la pegraverdua De manera instintiva les persones busquen allograve que creuen que els pot ajudar i anar beacute
Tot i que srsquohan descrit diverses classificacions amb les seves diferegravencies pel que fa al nombre drsquoetapes la durada les emocions i les manifestacions que les acompanyen srsquoha de tenir present perograve que totes fan referegravencia al mateix cal experimentar el dolor el patiment la tristesa la culpa etc per adaptar-se a la nova situacioacute
Quan es tracta de la mort drsquoun eacutesser estimat les persones properes poden iniciar el proceacutes de dol al mateix temps en quegrave sersquols comunica la gravetat de la situacioacute o meacutes tard quan ja ha esdevingut la pegraverdua Sovint posposen la manifestacioacute de sentiments de tristesa i de plor per no afectar encara meacutes en el proceacutes de dol que estagrave elaborant la persona malalta ni interferir-hi
Drsquoaltra banda eacutes important considerar que moltes vegades la vivegravencia del dol provoca canvis en altres agravembits de la vida Les relacions per exemple poden canviar i de vegades poden acabar en processos dolorosos com ara separacions o divorcis de parelles Es poden produir canvis de costums canvis de llar de ciutat de poble de feina etc Perograve sobretot poden haver-hi canvis en la percepcioacute i el sentit del que vol dir viure Aquestes situacions soacuten especialment delicades perquegrave poden afegir un nou proceacutes de dol al proceacutes que ja srsquoestagrave vivint
No hi ha evidegravencies perograve que indiquin que totes les persones passen per aquestes etapes o que hi ha una sequumlegravencia determinada drsquouna etapa a una altra per elaborar el dol Ara beacute les explicacions de les persones que han experimentat pegraverdues han deixat
empremta per tant la teoria de les fases del dol observacional (entesa com la teoria que eacutes fruit de lrsquoobservacioacute de les persones amb proceacutes de dol) delimita el dol en moments temporals pels quals la persona aniragrave fent camiacute sense necessitat que aquesta experiegravencia sigui lineal ni que srsquohagi de passar per totes les fases o etapes que srsquoindiquen
Les etapes del proceacutes de dol que han identificat diversos autors se centren majoritagraveriament en la mort beacute sigui en la progravepia mort o en la mort drsquouna persona estimada Etapes de lrsquoelaboracioacute del dol per la progravepia mortElisabeth Kuumlbler Ross (1969) psiquiatra despreacutes drsquoobservar i conversar amb moltes persones que morien a lrsquohospital on treballava com a psiquiatra va identificar cinc etapes en el proceacutes de dol negacioacute cogravelera negociacioacute depressioacute i acceptacioacute Si beacute inicialment aquestes etapes del dol es van identificar en el proceacutes drsquoelaboracioacute del dol per la progravepia mort soacuten extrapolables a qualsevol tipus de pegraverdua
Negacioacute
Quan a una persona se li comunica que teacute una malaltia amb un pronogravestic greu reacciona negant el diagnogravestic com a resposta La persona vol creure que eacutes un error i busca una altra oportunitat Aquesta fase de negacioacute li permet una treva li doacutena temps per pensar eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment La negacioacute es un amortidor de lrsquoefecte del xoc Lrsquoatordiment del primer moment fa que no es visqui com una situacioacute del tot real
Cogravelera
Quan es confirma el diagnogravestic la persona reacciona amb rebelmiddotlioacute enfront la situacioacute es comenccedila a preguntar el perquegrave Apareix el sentiment drsquoenveja de les persones sanes la persona desitjaria tenir la salut dels altres Tot el que viu li produeix dolor la seva situacioacute lrsquoomple drsquoodi i de rancor Lrsquoautoestima baixa pel fet de ldquono haver estat escollidardquo per seguir vivint
Negociacioacute
En aquesta etapa apareix la temptacioacute de ldquonegociar amb el tempsrdquo srsquointenta fer un tracte amb qui la persona creu que controla la situacioacute (amb un mateix amb Deacuteu amb el destiacute etc) ldquoem portareacute beacuterdquo ldquosereacute bordquo ldquoanireacute en peregrinacioacute ahelliprdquo etc La negociacioacute eacutes una conducta regressiva (en el sentit de tornar enrere) i pot derivar una altra vegada a lrsquoetapa de negacioacute
Depressioacute
La persona pren consciegravencia absoluta que tots els passos anteriors han fracassat Eacutes un proceacutes de preparacioacute davant la possibilitat de morir aviat Hi ha molt de dolor i patiment per lrsquoevidegravencia del que estagrave passant
Acceptacioacute
Requereix haver tingut el temps necessari per superar les fases anteriors La persona ha elaborat la seva mort en el sentit que enteacuten que es moriragrave que ha arribat lrsquohora i que no ho pot canviar La persona que accepta inicia el temps de comiat del perdoacute dels altres de la resolucioacute de possibles conflictes anteriors Aquesta situacioacute eacutes el camiacute cap a la pau interna Etapes de lrsquoelaboracioacute del dol per la mort drsquouna persona estimadaLa Societat Espanyola de Cures Palmiddotliatives (SECPAL) defineix quatre etapes sequumlencials que el cuidador o la famiacutelia elabora en el proceacutes de dol
Lrsquoexperimentacioacute de la pena i del dolor El sentiment de por de ragravebia de culpa i de ressentiment Lrsquoexpressioacute drsquoapatia tristesa i desinteregraves La reaparicioacute de lrsquoesperanccedila i la reconduccioacute de la vida
El Grup drsquoEstudis de Dol de Biscaia descriu lrsquoevolucioacute del dol al llarg del temps en sis periacuteodes cronologravegics tot agrupant les caracteriacutestiques sobre el que passa en la ment de les persones en el proceacutes de dol
Dol anticipat
Eacutes el temps caracteritzat pel xoc inicial davant el coneixement drsquoun pronogravestic i de la negacioacute drsquouna mort propera Els sentiments soacuten de molta intensitat emocional i esdeveacute un gran impacte per a tota la famiacutelia Se situa en els primers dies
Dol agut
Soacuten moments intensos i excepcionals de veritable catagravestrofe psicologravegica caracteritzats pel bloqueig emocional (alteracioacute fisiologravegica o patologravegica funcional o orgagravenica que dificulta o impedeix el funcionament normal drsquouna estructura de lrsquoorganisme El blocatge mental eacutes la interrupcioacute del curs del pensament o de la memograveria de manera brusca sovint relacionada amb factors emocionals El blocatge emocional eacutes aquell que origina trastorns en les funcions psicologravegiques i el blocatge intellectual eacutes aquell que es manifesta per un degraveficit de rendiment cognitiu) (no hi ha capacitat per manifestar cap sentiment no es manifesta el plor ni la tristesa ni la ragravebia etc) per la paragravelisi psicologravegica (no hi ha capacitat per pensar per prendre decisions i srsquoexperimenta molta confusioacute) i per una sensacioacute drsquoatordiment i drsquoincredulitat davant el que srsquoestagrave vivint Se situa en les primeres setmanes despreacutes de la mort
Dol primerenc
Des de les primeres setmanes fins a uns tres mesos despreacutes de la mort Eacutes el temps de negacioacute de buscar la persona que ha mort Els sentiments soacuten de ragravebia dolor i el plor Hi ha un patiment profund La persona encara no srsquoadona de la veritable realitat de la pegraverdua
Dol intermedi
Des dels primers mesos fins a un any despreacutes de la mort Es un periacuteode de vivegravencies contradictograveries Quan es reinicia la vida quotidiana es comenccedila a percebre progressivament la realitat de la pegraverdua quan es troben a faltar i molt els rols que desenvolupava la persona que ha mort Apareixen dols ciacuteclics (aniversaris festes) Eacutes un temps de solitud i aiumlllament de pensaments obsessius De vegades vol dir experimentar el fet de viure sol Eacutes un periacuteode decisiu perquegrave significa la renuacutencia definitiva a qualsevol esperanccedila de recuperar la persona perduda Els periacuteodes de normalitat soacuten cada vegada meacutes frequumlents i es gaudeix cada vegada meacutes de situacions que abans eren agradables sense experimentar sentiments de culpa El record eacutes cada vegada menys doloroacutes
Dol tardagrave
Eacutes el temps que passa des del primer any fins als quatre anys despreacutes de la mort La persona ja ha establert una nova manera de viure basada en nous patrons de pensament sentiment i conducta que pot ser igual drsquoagradable que abans de la pegraverdua El sentiment de solitud pot ser-hi sempre perograve ja no eacutes lrsquouacutenic Es comenccedila a viure en el futur no en el passat
Dol latent
Despreacutes de passar per un proceacutes de dol de manera sana mai no torna a ser com abans El dol eacutes un fet transcendental que marca les relacions amb els altres Amb el temps el dolor eacutes meacutes suau perograve la tristesa es pot reactivar davant de qualsevol estiacutemul que recordi la pegraverdua John Bowlby (1968) psicoanalista aporta la seva visioacute des de la teoria del despreniment que descriu com tot allograve que ens fa dependents de lrsquoaltre Les persones mantenen vincles relacionals (lligam unioacute relacioacute que hi ha entre persones) imprescindibles per sobreviure no nomeacutes perquegrave aquestes persones ajuden a cobrir les necessitats bagravesiques com ara lrsquoalimentacioacute el sexe la companyia etc sinoacute des drsquoun vessant de necessitat social Aquest vincle crea emocions intenses i la seva pegraverdua real o percebuda desencadena ansietat i desesperanccedila
Bowlby agrupa el proceacutes en tres etapes primordials1 Protesta es manifesta amb sentiments de negacioacute i cogravelera o fuacuteria 2 Desesperanccedila es manifesta amb tristesa i depressioacute 3 Despreniment finalment arriba lrsquoacceptacioacute
Shulz i Brown (1978) psicoterapeutes descriuen les fases de manera meacutes genegraverica i en tres apartats sequumlencials
1 Fase inicial o drsquoevitacioacute Eacutes una reaccioacute normal i terapegraveutica que sorgeix com a defensa de la pegraverdua fins que la persona es capaccedil drsquoassimilar-ne gradualment el cop Es donen manifestacions de xoc i drsquoincredulitat la negacioacute pot durar des drsquohores fins a setmanes o mesos Hi predomina un sentiment profund de tristesa i plor intens
2 Fase del dol agut Es manifesta amb dolor per la separacioacute i desinteregraves pel que passa al moacuten Hi ha sentiments profunds de ragravebia i de desorganitzacioacute generalitzada
3 Resolucioacute del dol Eacutes la fase final drsquoadaptacioacute a la pegraverdua en quegrave es fa lrsquoadaptacioacute a les activitats de la vida diagraveria de manera gradual Es reorganitza el propi moacuten caogravetic sense la pegraverdua
J Bucay (2003) metge psicoterapeuta descriu les etapes del proceacutes de dol com a fases que agrupen les manifestacions necessagraveries per poder seguir endavant i poder superar la pegraverdua Elaborar el dol no eacutes oblidar sinoacute recordar amb tendresa i sentir que el temps que srsquoha compartit ha estat un gran regal eacutes entendre que lrsquoamor no srsquoacaba amb la mort
1 Incredulitat Eacutes una etapa caracteritzada pel xoc inicial i la no acceptacioacute de la pegraverdua La negacioacute eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment Es viu en un moacuten de ficcioacute com si la pegraverdua encara no srsquohagueacutes produiumlt i en quegrave el que ha passat no srsquoaccepta que ha passat Eacutes un proceacutes de confusioacute que permet distanciar-se de la situacioacute Cal que passi un temps per elaborar el proceacutes de dol Hi ha aplanament emocional (no srsquoexpressen sentiments) i es viu amb la fantasia de despertar i que tot sigui un somni Passada aquesta fase es connecta amb el dolor que envaeix la consciegravencia real la de la veritat i la situacioacute esdeveacute desbordant
2 Fuacuteria Es prepara el cos per ser capaccedil de suportar la tristesa Srsquoexperimenta un profund sentiment de ragravebia un fort sentiment de solitud sense forccedila per sobreviure Es visualitza el futur com un futur sense sentit no es tenen ganes de viurersquol i es teacute la forta conviccioacute que no es podragrave superar la pegraverdua Srsquoexperimenten vivegravencies emocionals contradictograveries es fan presents molts records i alhora es pensa que la pegraverdua no eacutes real Srsquoinicia un periacuteode de recolliment i de solitud que ajuda a entendre la renuacutencia definitiva A poc a poc es perd qualsevol esperanccedila de recuperar la persona estimada i es comenccedila per tant a estructurar la realitat No obstant aixograve srsquoalternen dos estats drsquoagravenim oposat es creu que la pegraverdua eacutes real perograve es manteacute lrsquoanhel desesperat drsquoincredulitat acompanyat drsquoun bri drsquoesperanccedila que tot pot tornar a ser com abans Durant aquesta etapa sovint cal reestructurar els rols familiars la qual cosa afegeix meacutes preocupacioacute a la situacioacute Aixiacute mateix es tenen sentiments de culpa cap a les persones que no han fet res per salvar la persona que ha mort i sentiments de ragravebia per llsquoabandonament
3 Desolacioacute Impera un sentiment profund de tristesa per lrsquoevidegravencia que la situacioacute de la pegraverdua eacutes irreversible i impotegravencia per la certesa que srsquoha perdut definitivament la persona estimada Tambeacute hi ha manca drsquoenergia per fer les activitats de la vida diagraveria Afloren sentiments obsessius encaminats a situar la persona que ha mort en un lloc magravegic (qualsevol lloc que no es pot veure perograve que hi eacutes present) La desolacioacute fa sorgir la identificacioacute amb alguns aspectes de lrsquoaltre i teacute lloc una revaloritzacioacute una mica exagerada de les virtuts reals que es transforma amb idealitzacioacute
4 Acceptacioacute A poc a poc es recuperen els sentiments positius i les ganes de viure Eacutes el moment dels pactes amb un mateix i del compromiacutes amb els altres per tornar a la normalitat i reprendre les activitats socials Eacutes el moment de transformar lrsquoenergia lligada al dolor en una accioacute fer alguna cosa uacutetil per a un
mateix i per als altres Srsquointerioritza el que la persona ha significat i es pren consciegravencia de les coses bones que ha deixat
5 Postcicatritzacioacute Eacutes el temps del despreacutes Quan srsquoelabora una pegraverdua no srsquooblida es recorda el passat perograve amb el temps el record ja no eacutes doloroacutes i es pot parlar de la pegraverdua sense patiment
COacuteM ACOMPANYAR LA PERSONAEN PROCEacuteS DE MORIR
NECESSITATS DE LA FAMIacuteLIA
1 Informacioacute clara concisa i realista2 Saber que srsquoestagrave fent alguna cosa pel pacient que lrsquoalleujaragrave (NO acarnissament terapegraveutic)3 Saber que poden comptar amb lrsquoequip4 Temps per romandre amb el malalt amb privacitat i intimitat5 Participar en les cures6 Comunicar sentiments explicar-se i perdonar-se7 Companyia i recolzament Possibilitat drsquoexpressioacute emocional8 Recolzament espiritual
FAMIacuteLIA I CONSPIRACIOacute DE SILENCI
Lrsquointent drsquoocultar les notiacutecies dolentes al pacient estagrave determinat per
bull La necessitat de ldquoproteccioacuterdquo Pensen que li estalviaran sofriment i malestarbull Per un intent drsquordquoautoproteccioacuterdquo No es veuran obligats a parlar del tema i evitaran unasituacioacute difiacutecil de mantenirAmb aquesta proteccioacute es nega al pacient el dret a parlar de les seves dificultats i a expressar elstemors i se li nega el dret a morir acompanyat espiritualment El malalt tambeacute tendeix a la proteccioacuteocultant el que sap per no fer patir als altres Aixograve comporta conflictes entre els familiars i existeix unagran dificultat per atendre les necessitats afectivesEl pacient queda aiumlllat vivegravencia de solitud
ldquoQuan srsquoestagrave al costat del seu llit i se lrsquoescolta de debograve perceps que ells saben que la mort estagrave prograveximaQuan el malalt ens diu que sap que moriragrave hem drsquoacceptar la seva declaracioacute sense contradir-lardquo
NECESSITATS DE LA PERSONA QUE SrsquoESTAgrave MORINT1048707 NO EM REBUTGIS I DEMOSTRArsquoM ARA EL QUE SENTS PER MI I ACCEPTA ELS CANVISQUE EN MI ES PRODUEIXIN1048707 NECESSITO NO PERDRE LA DIGNITAT QUE HA DONAT SENTIT A LA MEVA PERSONA1048707 INCLOU-ME EN LA PRESA DE DECISIONS I NO EM JUTGIS PER LES MEVES DECISIONSENCARA QUE SIGUIN CONTRAgraveRIES A LES TEVES
1048707 NECESSITO EL CONTACTE FIacuteSIC CUIDArsquoM I SUPLEIX-ME EN ALLOgrave QUE NECESSITI I NOPUGUI FER PER MI MATEIX1048707 PLORA AMB MI I RIU AMB MI PARLEM DEL QUE ESTAgrave PASSANT1048707 ESCOLTA NO SEMPRE HAS DE PARLAR DE QUELCOM1048707 NO EM MENTEIXIS NECESSITO PODER PREGUNTAR LLIURAMENT I TENIR RESPOSTESSINCERES I HONESTES ENCARA QUE JO SIGUI UN NEN1048707 CONVIDAM A PASSEJAR O A DINAR1048707 TRUCArsquoM I PREGUNTArsquoM SI NECESSITO QUELCOM ESPECIAL ABANS DE VENIRANUNCIArsquoT1048707 CELEBRA AMB MI DIES ESPECIALS1048707 AJUDA LA MEVA FAMIacuteLIA1048707 EXPLICArsquoM COM TrsquoAGRADARIA AJUDAR-ME1048707 PREGA PER MI1048707 DONArsquoM PERMIacuteS PER MORIR NECESSITO QUE ENS ACOMIADEM1048707 NECESSITO PODER DECIDIR NO ALLARGAR LA MEVA VIDA A CANVI DrsquoUNA DILATADAAGONIA I AMB LA CERTESA DE QUE ES TINDRAN EN COMPTE LES MEVES VOLUNTATSANTICIPADES
ldquoARA EacuteS EL MOMENT MEacuteS ADEQUAT PER ACOMIADAR-SE SENSE DEIXAR FERIDES I DONARAMOR SENSE ESPERAR RES A CANVI NOMEacuteS LA SENSACIOacute INTERNA DE CREIXEMENTrdquo
El dol srsquoacaba quan srsquohan pogut finalitzar les tasques caracteriacutestiques drsquoaquest proceacutes segons Worden
1) Quan srsquoha estat capaccedil drsquoacceptar la mort de lrsquoesser estimat i assumir que no tornaragrave Els rituals soacuten de gran ajuda en aquesta primera etapa2) Quan srsquoha experimentat pena i dolor per la pegraverdua El proceacutes es bloquejaragrave si es nega el patiment o no es teacute lrsquooportunitat drsquoexpressar i treballar les emocions3) Quan la persona ha pogut adaptar-se al seu moacuten sense el difunt Normalment implica assumir noves habilitats i rols que anteriorment desenvolupava el difunt4) Quan la persona pot refer la seva vida La persona ja no viu en el passat sinoacute en el present i teacute algunes expectatives de futur
Si les tasques anteriors no es desenvolupen adequadament davant les dificultats o bloquejosemocionals el dol podragrave derivar en un dol complicat o patologravegic presentant el pacient siacutemptomescliacutenics (depressioacute ansietat fogravebies somatitzacions abuacutes drsquoalcohol o drogues)
Quan cal ajuda professional
1048707 Quan la simptomatologia es presenta de manera intensa i prolongada seria adequat consultar un especialista per tal de facilitar el proceacutes de dol atendre les complicacions que poden existir i prevenir problemes futurs1048707 Quan un se sent bloquejat o amb dificultats per incorporar-se a la vida habitual en tots els seus agravembits1048707 Quan et sents incapaccedil drsquoestablir noves relacions1048707 Quan les coses que abans trsquoimportaven ara han deixat de importar-te1048707 Quan et sents trist deprimit nervioacutes ansioacutes irritable1048707 Quan et sents culpable1048707 Quan hi ha alteracioacute del son de la gana1048707 Quan comences a sentir algunes de les coses que li passaven al difunt1048707 Quan desitgis conegraveixer-te a tu mateix
Tipus drsquointervencioacute psicologravegica
1048707 Teragravepia individual1048707 Teragravepia familiar1048707 Teragravepia de parella1048707 Teragravepia de grupSempre sota unes normes que garanteixin la confidencialitat el respecte i no jutjar
Dols especials
Dol en nensEl proceacutes de dol en un nen estaragrave profundament influiumlt per la manera de tractar-lo els adults que el cuidin durant els dies posteriors a la mort de lrsquoesser estimat Srsquohauria de parlar de la mort als nens com una cosa natural La meitat dels nens entre 2 i 6 anys han viscut alguna experiegravencia propera de mort (avis veiumlns animals de companyia)
Dol en adolescents Els adolescents es troben en una etapa difiacutecil de la seva vida La mort drsquoun esser estimat complicaragrave el seu proceacutes Les reaccions de dol poden relacionar-se amb lrsquoabuacutes de drogues delinquumlegravencia rebelmiddotlia agressivitat
Dol de gegravenereApreciem ldquotendegravenciesrdquo diferents entre homes i dones a lrsquohora drsquoafrontar les pegraverdues Comprendre aquestes diferegravencies eacutes molt important especialment en el cas de la mort drsquoun fill A les dones els costa menys parlar de les seves emocions Als homes els costa meacutes demanar ajuda externa
Bibliografia consultada
Benito E Barbero J Payas A Grupo de trabajo sobre espiritualidad en Cuidados Paliativos de la SECPAL El acompantildeamiento espiritual en cuidados paliativos Madrid Ed Aran 2008Bowlby J El viacutenculo afectivoBuenos Aires Ed Paidos 1968Bucay J El camino de las laacutegrimas Barcelona Ed Randon House Mondadori SA 4ordm edicioacuten 2003
Duelo despueacutes de un aborto Revista de infertilidad Disponible enwwwencolombia-commedicina-reproductiva 24299-duelo2htm Erikson E El ciclo vital completo Barcelona Ed Paidos Ibeacuterica2000Kuumlbler- Ross E Sobre la muerte y los moribundos Barcelona Ed Grijalbo 1989 Kuumlbler-Ross E Kessler D Sobre el dol i el dolor Barcelona Editorial 62 2006
La Muerte y el Duelo Revisado por DrsquoArcy Lyness 2004 Disponible enwwwkidshealthorgteenen-espanolmentesomeone-died-esphtml
Landa Petralanda V Garcia Garcia JA Grupo de Estudio de Duelo de Vizcaya Guiacuteas Cliacutenicas 2007 7 (26) Disponible enwwwfisterracomguias2dueloasp
Leng MC Duquesne F Bilans drsquoindependence Rocircle prope infirmier Pariacutes Ed Pradel 1989Nomen Martin L El duelo y la muerte El tratamiento de la peacuterdidaMadrid Ed Piraacutemide 2007Pentildea LY Montantildea C Manejo del duelo en nintildeos y adolescentes desde el enfoque cognitivo-conductual En Caballo VE y Simoacuten M A Manual de Psocologiacutea Cliacutenica Infantil y del AdolescenteMadrid Ed Piragravemide 2002 Poch C Herrero O La muerte y el duelo en el contexto educativo Reflexiones testimonios y actividades Barcelona Ed Paidos Papeles de Pedagogiacutea2003Poveda M Royo A Aldemunde P Fuentes R Montesinos C Juan C Ortolagrave P Oltra JA Ansiedad ante la muerte en atecioacuten primaria relacioacuten con la frecuentacioacuten y la psocomorbilidad de los consultantes Revista Atencioacuten Primaria SemFYC Octubre 2000 Vol 26 7 pp 46-52
SECPAL El proceso de duelo Disponible enwwwsecpalcomguiacpindexphpacc
Scott JT Prictor MJ Harmsen M Broom A Entwistle V Sowden A Walt J Intervenciones para mejorar la comunicacioacuten con nintildeos y adolescentes acerca del caacutencer en un miembro de la FamiliaBiblioteca Cochrane Plus 2007 nordm 4 Disponible enwwwupdate-softawarecomTizoacuten Garciacutea JL Peacuterdida pena duelo Vivencias investigacion y asistenciaBarcelona Ed Paidos y F Vidal i Barraquer 2004Worden JW el tratamiento del Duelo Asesoramiento Psocoloacutegico y terapia Ed Paidos Iberica S A Barcelona 2004
Bibliografia recomanada
Brothers Joyce Vivir sin eacutel Como superar el trauma de la viudedad Ed Grijalbo Barcelona 1992 Bucay J El camino de las laacutegrimas Ed Grijalbo Barcelona 2003Kuumlbler Ross E i Kessler D Sobre el dol i el dolor Grup editorial 62 Barcelona 2006La terapia Gestalt diponible enwwwterraespersonalgibadabgestalhtm
Pangrazzi A La peacuterdida de un ser querido Ed Paulinas Madrid 1993
httpwwwactadorgactad_catduelo_catphp
Quegrave eacutes el dol
1 Criteri diagnogravestic DSM
Quegrave eacutes el dol
El dol eacutes una afliccioacute comuna doncs meacutes tard o meacutes drsquohora la majoria de nosaltres patirem la pegraverdua drsquoun eacutesser estimat El cert eacutes que no sempre estem pensant o parlant sobre la mort per la qual cosa no tenim oportunitat de saber meacutes sobre el dol (quegrave se sent quegrave eacutes el que srsquoha de fer quegrave eacutes ldquonormalrdquo) i com patir-ho Malgrat aixograve hem de fer-li front quan es presenta aquesta dolorosa circumstagravenciaSeguidament facilitem informacioacute sobre algunes formes drsquoafrontar una pegraverdua el seu proceacutes i els ajuts disponiblesEl dol es produeix despreacutes drsquouna pegraverdua significativa com la mort drsquoun eacutesser estimat No eacutes tan sols un sinoacute una munioacute de sentiment a afrontar Sovint el dol srsquoexperimenta en diverses etapes i emocions durant el proceacutes Si beacute tots nosaltres som diferents els sentiments que experimentem soacuten similars perograve en diversos periacuteodes i no amb la mateixa intensitat No existeix una ldquoforma correctardquo o un ordre o periacuteode ldquocorrecterdquo de seguir aquest proceacutesSrsquoexperimenta despreacutes de la pegraverdua drsquoun eacutesser que hem conegut durant un temps si beacute les persones que han tingut un avortament o han patit la pegraverdua drsquoun nadoacute pateixen experiegravencies o dols similars i necessiten els mateixos tipus de tractaments i consideracionsDurant les breu hores o dies despreacutes de la mort drsquoun parent o un amic la majoria de les persones pateixen una mena drsquoatordiment com si no sersquon adonessin del que els estagrave succeint Aquesta insensibilitat emocional pot ajudar a dur a terme tragravemits pragravectics importants que han de fer-se com posar-se en contacte amb parents o organitzar el funeral Tot i aixograve aquest sentiment drsquoirrealitat pot esdevenir un problema si dura massa Veure el cos drsquouna persona traspassada pot per a alguns el detonant que els posi en contacta amb el moacuten real Per a altres persones poden ser els serveis funeraris els que facin aquesta dolorosa tasca Pot produir molta afliccioacute veure el cos o assistir al funeral perograve soacuten formes drsquoacomiadar a aquells a qui estimem Aquests esdeveniments arriben a ser tan dolosos que fins i tot poden ser evitats encara que a la llarga aquest fet origina un profund sentiment drsquoafliccioacute en anys posteriorsBen aviat srsquoesvaeix aquesta sensacioacute drsquoatordiment i pot ser substituiumlda per sentiments paorosos drsquoagitacioacute per la manca de la persona traspassada i desitjos de trobar-se amb
ella si beacute clarament eacutes impossible Aixograve fa molt difiacutecil la concentracioacute o relaxacioacute i agafar el son i en cas de fer-ho aquest pot eacutesser francament pertorbador Algunes persones senten que ldquoveuenrdquo al seus eacutessers estimats en tots els llocs on van ndashal carrer al parc a la vora de casa en llocs on han estat plegats Tambeacute acostumen a sentir-se enfadats ndashamb els metges les infermeres que no van poder fer-hi res per evitar la seva mort amb els amics i parents que no van fer prou o agravedhuc amb la persona que els ha deixatUn altre sentiment eacutes el de culpa Sovint pensen una i una altra vegada en totes les coses que els hagueacutes agradat dir o fer o fins i tot el que haguessin pogut fer de manera diferent per tal drsquoevitar la seva mort Si meacutes no la mort eacutes meacutes enllagrave del control de ninguacute i cal recordar-ho a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes La culpabilitat pot augmentar si srsquoexperimenta un sentiment de descans despreacutes drsquohaver perdut a alguacute que estava patint una llarga i penosa malaltia Aquest sentiment eacutes del tot natural molt i molt comprensible i comuacute
Com poden donar ajut els parents i amics La famiacutelia i els amics poden donar ajut a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes passat un temps No soacuten tant necessagraveries les paraules de condol sinoacute la disposicioacute drsquoestar amb ells durant el temps en que dura la pena i el dol La complicitat drsquoun braccedil a lrsquoespatlla expressaragrave molt millor el desig de donar ajut i suport
Eacutes important que si cal les persones que es troben en aquest proceacutes expressin els seus sentiments drsquoafliccioacute Amb el temps srsquoaniran refent perograve primer necessiten parlar i plorar Algunes persones poden trobar difiacutecil comprendre el per quegrave el dol es manteacute i es repeteixen una i una altra vegada els mateixos pensaments aixograve perograve forma part del proceacutes per a resoldre la pena i srsquoha drsquoanimar a seguir-hoSi no se sap quegrave dir o agravedhuc si srsquoha de parlar del fet o no sigui honest i digui-ho Aixograve donaragrave a la persona lrsquooportunitat de dir el que en realitat vol Eacutes normal evitar pronunciar el nom de la persona traspassada per por a que resulti doloroacutes fer-ho encara que a la persona que segueix el proceacutes del dol pot semblar-li com si hagueacutes oblidat la seva pegraverdua afegint aixiacute un sentiment drsquoaiumlllament al de pena i afliccioacuteHa de tenir-se en compte que les festivitats (no tan sols de la mort sinoacute tambeacute drsquoaniversaris i celebracions) soacuten dies particularment dolorosos o difiacutecils quan amics i parents fan lrsquoesforccedil drsquoatansar-srsquohiLa realitzacioacute de tasques pragravectiques de la vida quotidiana com netejar anar a comprar o tenir cura dels nens pot apaivagar lrsquoafliccioacute de sentir-se sol Les persones grans poden necessitar ajut amb les tasques domegravestiques que el cogravenjuge traspassat acostumava a realitzar ndashfactures cuina neteja de la casa manteniment del cotxe etc Eacutes important deixar que les persones tinguin el temps suficient per a resoldre el seu dol Nrsquohi ha que es recuperen de la seva pegraverdua amb meacutes rapidesa perograve drsquoaltres necessiten meacutes temps pel que no esperi que els seus parents i amics ho facin massa aviat necessiten temps per a superar la seva pena drsquouna forma adient i aixograve evitaragrave lrsquoaparicioacute de problemes futurs
Proceacutes de dol no resolt Hi ha persones que no demostren la seva pena en absolut No ploren durant el funeral eviten esmentar la seva pegraverdua i tornen a la seva vida normal remarcablement calmats Aquesta eacutes la seva manera normal de tractar amb la pegraverdua sense resultats pertorbadors perograve altres persones poden patir siacutemptomes fiacutesics poc comuns o repetits episodis de depressioacute durant els anys seguumlents
Drsquoaltres potser no tenen lrsquooportunitat de viure el seu dol de forma adient Les obligacions de tenir cura de la famiacutelia o dels negocis poden absorbir el temps que requereixen
A vegades el problema rau en que la pegraverdua no es tinguda com a ldquodolrdquo progravepiament dit Succeeix sovint perograve no sempre a aquells que han tingut periacuteodes de depressioacute
Pot passar que alguns se sentin molt enganxats al patiment i aquest primer sentiment drsquoafeccioacute i de no creure el que ha succeiumlt pot anar en augment durant anys en els que el que ho pateix no creu que el eacutesser estimat ha mort Altres soacuten incapaccedilos de seguir amb la seva vida sense pensar en cap altra cosa sovint fent de la seva habitacioacute una mena de santuari en la seva memograveria
Sovint la depressioacute que srsquoapodera de la persona pot fer-se meacutes punyent fins el extrem de no voler menjar o beure i en lrsquoaparicioacute de pensaments suiumlcides
Ajut del professional Eacutes possible tambeacute que apareguin trastorns del son que es poden allargar durant molt de temps arribant a representar un problema serioacutes si la depressioacute srsquoagreuja afectant a la gana energia i son i si la depressioacute no millora desenvolupant-se un dol no resolt caldria pensar en lrsquoajut drsquoun professionalEl dol transforma la nostra vida drsquouna manera molt significativa i eacutes una de les experiegravencies meacutes doloroses que podem patir Pot semblar estranya terrible i corprenedora perograve la realitat eacutes que forma part de les nostres vides i li hem de fer front un moment o altra Generalment no requereix atencioacute megravedica en cas contrari existeixen ajuts al nostre abastEncara que lrsquoagitacioacute minvi els periacuteodes de depressioacute poden esdevenir meacutes frequumlents i arribar a un pic entre quatre o sis setmanes despreacutes Els episodis de dolor poden sobrevenir en qualsevol moment produiumlts per persones llocs o coses que duen a la memograveria a la persona absent Algunes persones poden agravedhuc trobar poc escaient o difiacutecil de comprendre el comportament de la persona en proceacutes de dol degut als sovintejats esclats de plor sense cap raoacute En aquests episodis es pot desitjar apartar-se dels que no entenen o comparteixen la pena Tambeacute pot semblar als altres que durant aquest temps lrsquoafectat passa molt de temps assegut sense fer res La realitat eacutes que estan generalment pensant en lrsquoeacutesser estimat que han perdut repassant una i una altra vegada els moments feliccedilos o no que han passat plegats Soacuten uns moments iacutentims perograve essencials per tal de superar i tractar drsquoafrontar la pegraverdua
Volver Arriba
Criteri diagnogravestic DSMZ634 Dol (V6282) Lrsquoobjecte drsquoatencioacute cliacutenica eacutes una reaccioacute a la mort drsquoun eacutesser estimat Com part de la seva reaccioacute de pegraverdua alguns individus afligits presenten siacutemptomes caracteriacutestics drsquoun episodi de depressioacute major (p ex sentiments de tristor i siacutemptomes associats com insomni anoregravexia i pegraverdua de pes) La persona amb dol valora lrsquoestat drsquoagravenim depressiu com a ldquonormalrdquo si beacute pot cercar ajut professional per tal drsquoapaivagar els siacutemptomes associats com lrsquoinsomni o lrsquoanoregravexia La durada i expressioacute drsquoun dol ldquonormalrdquo varia
considerablement entre els diversos grups culturals El diagnogravestic de trastorn depressiu major no estagrave indicat a no ser que els siacutemptomes es mantinguin 2 mesos despreacutes de la pegraverdua Tot i aixiacute la presegravencia de certs siacutemptomes que no soacuten caracteriacutestics drsquouna reaccioacute de dol ldquonormalrdquo pot ser uacutetil per tal de diferenciar el dol de lrsquoepisodi depressiu majorEntre ells srsquoinclou1 la culpa por les coses meacutes que per les accions rebudes o no rebudes pel supervivent en el moment de morir la persona estimada2 pensaments de mort meacutes que voluntat de viure amb el sentiment de que el supervivent hauria drsquohaver mort amb la persona traspassada3 preocupacioacute mograverbida amb sentiment drsquoinutilitat4 inhibicioacute psicomotora acusada5 deteriorament funcional acusat i perllongat6 experiegravencies almiddotlucinatograveries diferents de les drsquoescoltar la veu o veure lrsquoimatge fugaccedil de la persona traspassada
- httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
- cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
- Descripcioacute
- El proceacutes de dol
- Tipus de dol
- Factors que influeixen en el dol
- Etapes del proceacutes de dol
- Bibliografia consultada
- Bibliografia recomanada
-
En aquesta situacioacute no eacutes fagravecil seguir sentint-se part de la famiacutelia i eacutes molt difiacutecil que la parella es mantingui junta i unida despreacutes dels primers mesos El resultat eacutes que una de cada quatre parelles que pateixen la mort drsquoun fill acaba separant-seLa pegraverdua sobtada per accident o per suiumlcidi Una pegraverdua sobtada pot ser molt traumagravetica especialment quan eacutes per accident o per suiumlcidi En aquests casos srsquoexperimenta un profund sentiment de desesperacioacute i culpabilitat que eacutes generat per la incapacitat drsquoentendre quegrave pot haver passat i perquegrave es teacute el convenciment que de segur que ho haurien pogut evitar si haguessin actuat No srsquoha produiumlt cap pausa en el temps en quegrave la mort srsquohagi preanunciat no hi ha hagut la possibilitat drsquoacomiadar-se ni srsquoha desencadenat cap signe drsquoalerta que hagi preparat la persona per a lrsquoimpacte emocional o que hagi ajudat a palmiddotliar el desconcert inicial La fase de negacioacute eacutes meacutes llarga i profunda perquegrave costa meacutes temps entendre quegrave pot haver passat
Perdre alguacute a causa drsquoun suiumlcidi eacutes tambeacute especialment difiacutecil drsquoafrontar perquegrave a meacutes a meacutes del profund sentiment de culpa i drsquoira srsquohi afegeix el sentiment de vergonya que de vegades fa que les famiacutelies expliquin raons falses de la causa de la mort per tal que lrsquoentorn no els culpabilitzi encara meacutes de la pegraverduaLa pegraverdua drsquoun fill per avortament El dol despreacutes drsquoun avortament espontani eacutes una situacioacute de gran importagravencia i transcendegravencia per a la dona Implica la pegraverdua drsquoun projecte de somnis i de fantasies que srsquohan elaborat pregraveviament Lrsquoavortament natural i de vegades tambeacute lrsquoavortament induiumlt eacutes una experiegravencia dolorosa perquegrave srsquoexperimenta una gran sensacioacute drsquoimpotegravencia que sovint srsquoacompanya drsquoun sentiment de culpa per haver-ho hagut de fer o perquegrave no srsquoha pogut evitar Eacutes un proceacutes de dol molt solitari ategraves que lrsquoentorn social no li doacutena la categoria de pegraverdua significativa la pegraverdua no eacutes visible i no hi ha cap ritual social drsquoacomiadament Aquesta solitud provoca angoixa perquegrave a vegades no srsquoobteacute una resposta clara del perquegrave ha passat i deixa els progenitors amb la incertesa que pot tornar a passar i que seragrave difiacutecil o impossible poder ser pares
En tots aquests casos per tal drsquoelaborar el proceacutes de dol el meacutes important eacutes perdonar-se un mateix per deslligar la conducta de la causa i poder viure el proceacutes com un fet inevitable
El proceacutes de dol
Quan les persones viuen una pegraverdua sigui a causa de la mort drsquouna persona significativa o per qualsevol altra causa es desencadena un proceacutes drsquoelaboracioacute de la pegraverdua que srsquoanomena proceacutes de dol i que no eacutes altra cosa que la manera en quegrave el cos i la ment srsquoadapten a aquesta pegraverdua Eacutes important entendre que es tracta drsquoun proceacutes normal i evolutiu
El proceacutes de dol srsquoinicia amb la presa de consciegravencia de la possible pegraverdua Aquest fet mobilitza les emocions que al seu torn prepararen el cos per a lrsquoaccioacute eacutes a dir per expressar els sentiments (de tristesa ragravebia impotegravencia el plor etc) La manifestacioacute dels sentiments eacutes una accioacute necessagraveria per tenir plena consciegravencia de lrsquoabsegravencia drsquoallograve que ja no hi eacutes I aquesta presa de consciegravencia de lrsquoabsegravencia el contacte amb la temuda absegravencia eacutes el que permet finalitzar el proceacutes acceptar la nova realitat
Diferents autors reconeguts internacionalment pels seus treballs sobre les pegraverdues i el dol han descrit com es poden sentir les persones quines soacuten les diverses reaccions i sentiments que manifesten davant drsquouna pegraverdua significativa i com srsquoevoluciona a traveacutes de lrsquoelaboracioacute del proceacutes de dol abans de lrsquoacceptacioacute de la pegraverdua
Olga Herrero i Concepcioacute Poch (2003) psicogravelogues cliacuteniques i psicoterapeutes han descrit les seguumlents caracteriacutestiques del proceacutes de dol
Eacutes un proceacutes
El dol eacutes un proceacutes que evoluciona a traveacutes del temps i de lrsquoespai tot i que quan una persona viu una pegraverdua teacute la sensacioacute que el moacuten es paralitza i que sempre es quedaragrave aixiacute
Eacutes normal
El proceacutes de dol eacutes quelcom que tothom viu al llarg de la seva vida com una reaccioacute a una pegraverdua significativa encara que la manera drsquoafrontar-la pot ser diferent
Eacutes dinagravemic
La persona experimenta i canvia al llarg del temps amb oscilmiddotlacions en el canvi drsquohumor i en la sensacioacute de malestar o benestar Aixograve implica que la persona que viu un proceacutes de dol entra en situacions que no soacuten gens estables sense que aixograve vulgui dir que es fa un retroceacutes o que no srsquoavanccedila en el proceacutes de dol
Depegraven del reconeixement social
Quan una persona viu una pegraverdua tant ella com el seu entorn soacuten els que reben lrsquoimpacte La persona inicia un proceacutes individual i alhora colmiddotlectiu Aquest proceacutes colmiddotlectiu requereix el reconeixement social expliacutecit de la pegraverdua per tal de poder elaborar el proceacutes de dol amb normalitat
Eacutes iacutentim
El component individual que es desencadena en la situacioacute de pegraverdua possibilita desenvolupar reaccions progravepies i alhora diferents de les drsquouna altra persona que ha viscut una situacioacute semblant de manera que el que srsquoha apregraves al llarg de la vida i les progravepies creences davant la mort o una altra pegraverdua influeixen directament en llsquoelaboracioacute del proceacutes
Eacutes social
El proceacutes de dol al seu torn eacutes social per tal de poder compartir el que eacutes iacutentim Les pegraverdues es manifesten socialment mitjanccedilant rituals establerts en cada cultura Sentir-se acompanyat en aquests actes eacutes una manera de rebre dels altres el suport i lrsquoestimacioacute la qual cosa tambeacute ajuda en lrsquoelaboracioacute del dol
Eacutes actiu La persona teacute i ha de tenir un paper molt actiu en lrsquoelaboracioacute de la pegraverdua perquegrave ha de prendre les decisions que li permeten atorgar el significat de pegraverdua amb tot el que aixograve implica la renuacutencia per tal de reconduir el buit que ha deixat la pegraverdua i poder seguir vivint
Lrsquoobjectiu principal en tot proceacutes de dol eacutes elaborar i resituar la pegraverdua en un temps raonable drsquouna manera adaptativa per prevenir o detectar al meacutes aviat possible un proceacutes de dol complicat o disfuncional Aixograve implica acceptar la pegraverdua patir la pena i el dolor emocional adaptar-se al medi sense lrsquoobjecte del dol i reconduir lrsquoenergia cap a altres relacions o objectes significatius
La durada drsquoun proceacutes de dol eacutes variable i depegraven de cada persona i de la seva situacioacute Els experts en el tema coincideixen perograve a determinar que lrsquoelaboracioacute del dol teacute lloc en un periacuteode compregraves entre un i dos anys quan la pegraverdua eacutes drsquouna persona significativa i en un periacuteode menor quan lrsquoobjecte del dol eacutes un altre tipus de pegraverdua
Tipus de dol
El proceacutes de dol eacutes el mecanisme per adaptar-se a una pegraverdua i per tant eacutes un proceacutes normalitzador En alguns casos perograve lrsquoelaboracioacute del proceacutes no evoluciona de forma adaptativa i aixograve pot dificultar sensiblement lrsquoacceptacioacute de la pegraverdua
La majoria drsquoautors classifiquen el dol en tres tipus
Dol normal
Es caracteritza per presentar una segraverie de siacutemptomes cognitius conductuals emocionals i orgagravenics que apareixen en el transcurs del proceacutes De vegades en el cas de patir una
pegraverdua prevista des de fa temps pot ser que no hi hagi manifestacions caracteriacutestiques del dol o fins i tot es pot experimentar un gran alleujament aquesta reaccioacute eacutes normal perquegrave que el veritable dol srsquoha fet abans de viure la pegraverdua (dol anticipat)
Dol anticipat
Es caracteritza perquegrave la persona mobilitza els mecanismes emocionals i intelmiddotlectuals que permeten elaborar la pegraverdua abans que es produeixi Es refereix al proceacutes que teacute lloc de manera anticipada a la pegraverdua i inclou els siacutemptomes del dol normal Es tracta drsquouna conducta normal i en el cas de persones amb malalties de llarga durada alguns estudis indiquen que el dol anticipat millora lrsquoadaptacioacute dels familiars i lrsquoacceptacioacute de la pegraverdua
Dol disfuncional o complicat
Es defineix com la situacioacute en quegrave la persona experimenta un fracagraves o una perllongacioacute en lrsquouacutes de respostes intelmiddotlectuals i emocionals mitjanccedilant les quals tracta de superar el proceacutes de dol provocat per una pegraverdua real o percebuda Lrsquoexpressioacute de sentiments es desborda srsquoadopten conductes desadaptatives (comportament no adequat a una situacioacute degut al fet que lrsquoindividu no srsquoadapta al seu entorn per manca drsquoharmonia entre els diferents elements de la seva personalitat o per incapacitat per modificar la realitat segons les progravepies necessitats) i no srsquoavanccedila cap a una bona resolucioacute
Lrsquoangoixa que ha deixat el buit de la pegraverdua no srsquoaconsegueix elaborar i la persona es troba estancada i es veu arrossegada cap a sentiments obsessius i per tant no efectius per elaborar el dol La persona queda atrapada en la mateixa pegraverdua com si volgueacutes retenir lrsquoobjecte que ja no hi eacutes perquegrave en el fons no el doacutena per perdut Sovint srsquohi superposen trastorns psiquiagravetrics com ara trastorns emocionals abuacutes de substagravencies togravexiques per palmiddotliar els sentiments dolorosos estregraves posttraumagravetic o altres complicacions que es poden manifestar com absegravencia de pena o inhibicioacute de la pena
El dol complicat ha estat objecte drsquoestudi per part de diversos experts que nrsquohan elaborat diferents classificacions
J Willian Worden (1997) psiquiatre proposa la classificacioacute seguumlent
Dol crogravenic
La durada de lrsquoelaboracioacute del dol eacutes excessiva i la persona eacutes conscient que no pot avanccedilar Srsquohi poden intercalar manifestacions anomenades normals com per exemple no experimentar excessiva tristesa en les celebracions drsquoaniversaris o altres dates significatives amb manifestacions que es consideren patologravegiques com ara el sentiment excessiu de culpa el plor el dolor etc quan apareixen despreacutes dels dos anys de la pegraverdua
Dol tardagrave
La reaccioacute emocional en el moment de la pegraverdua no ha estat suficient per desencadenar els mecanismes de presa de consciegravencia del que ha passat i la presa de consciegravencia de la realitat es posposa per a meacutes endavant
Dol exagerat
La persona experimenta siacutemptomes amb una intensitat excessiva que la incapaciten Eacutes un dol en quegrave apareixen siacutemptomes cliacutenics frequumlents fortes depressions molta ansietat Srsquoestanca en alguna etapa del proceacutes del dol i no avanccedila cap a la seva resolucioacute
Dol emmascarat La persona no eacutes conscient que el que li estagrave passant estagrave directament relacionat amb la situacioacute de dol i associa els siacutemptomes fiacutesics de dolor mal de cap etc i les conductes desadaptatives a un proceacutes de malaltia J Bucay (2003) metge psicoterapeuta anomena el dol disfuncional dol patologravegic i el descriu com lrsquoexpressioacute de lrsquoexistegravencia drsquouna patologia pregravevia eacutes a dir drsquoalguna malaltia que no srsquohavia manifestat i que es desencadena amb el proceacutes de dol Descriu quatre causes que poden desencadenar un dol patologravegic o disfuncional
Quan el proceacutes de dol mai no comenccedila Quan el proceacutes es deteacute de forma morbosa en alguna etapa del dol Quan progressa fins a alguna etapa i retrocedeix indefinidament cap a alguna de
les etapes anteriors Quan es frena per intentar evitar la seva evolucioacute
J Bucay classifica el dol patologravegic en cinc grups
Dol absent
La persona pateix un xoc important i el dol srsquoestanca en la fase de negacioacute del que estagrave passant
Dol conflictiu
La persona no es responsabilitza de la seva progravepia salut i utilitza el dol per obtenir compassioacute dels altres
Dol tardagrave
La persona teacute un conflicte emocional teacute sentiments ambivalents (en psiquiatria presegravencia simultagravenia de sentiments oposats envers una mateixa persona o cosa especialment drsquoamor i drsquoodi) per exemple no sap si ha drsquoestar content o ha de plorar Dol exagerat
La persona teacute un desbordament de lrsquoexpressioacute emocional
Dol crogravenic El proceacutes srsquoinstalmiddotla indefinidament sense acabar mai La persona queda atrapada en el sentiment de culpa no vol sentir la tristesa que comporta la pegraverdua lrsquoidealitza i la manteacute en la memograveria constantment per no acceptar la situacioacute Mai no se nrsquoacomiada
Tant Worden com Bucay coincideixen a assenyalar que allograve important no eacutes tant tenir classificacions que permetin ldquoetiquetarrdquo la situacioacute com el fet de poder identificar la resposta disfuncional o patologravegica al meacutes aviat possible i encaminar lrsquoatencioacute cap a lrsquoelaboracioacute drsquoun dol normal
Factors que influeixen en el dol
La intensitat de les emocions i les alteracions fiacutesiques i psicologravegiques que provoquen una situacioacute de dol depenen de diversos factors
El tipus de pegraverdua relacional intrapersonal material o evolutiva Els factors de la histograveria personal el coneixement i lrsquoaprenentatge previ del
sentit de la vida i de la mort eacutes a dir com srsquoha viscut en la famiacutelia en lrsquoescola o en la societat en general si es creu o no que la mort forma part del fet de viure etc
La situacioacute personal i familiar la composicioacute familiar (si hi ha nens petits o no) si hi ha dificultats econogravemiques si no hi ha acompanyament de la famiacutelia si es viu sol etc Tambeacute srsquohi inclouen els recursos de quegrave la persona disposa tant els interns com ara la gestioacute de les emocions com els externs com la situacioacute laboral el nivell socioeconogravemic la famiacutelia i els amics
La societat i la cultura les persones immigrades per exemple quan es troben amb una cultura de la societat drsquoacollida diferent a la del seu paiacutes drsquoorigen poden tenir dificultats per elaborar el dol
La religioacute que srsquoenteacuten com lrsquoexistegravencia drsquoun sistema de creences estructurades que tracten aspectes espirituals sovint amb un codi de comportament egravetic i una filosofia determinada La religioacute pot esdevenir una eina drsquoajuda per a les persones creients perquegrave pensen que han drsquoacceptar el sacrifici de viure sense lrsquoobjecte de la pegraverdua
Lrsquoespiritualitat que en un sentit ampli eacutes la capacitat iacutentima dels eacutessers humans de buscar el sentit de lrsquoexistegravencia com per exemple buscar les preguntes sobre el perquegrave de lrsquoexistegravencia del patiment de la capacitat drsquoestimacioacute i de perdonar aixiacute com la capacitat de veure meacutes enllagrave de les circumstagravencies presents que permeten a la persona orientar la seva vida i sobreposar-se a les dificultats Lrsquoespiritualitat pertany a un aspecte universal de lrsquoeacutesser humagrave que es desenvolupa i evoluciona en el meacutes iacutentim del viure de cadascuacute i que afecta al seu torn la relacioacute amb els altres
Si el proceacutes de dol eacutes per la pegraverdua drsquouna persona estimada tambeacute hi influeixen els factors seguumlents
Els dols previs Lrsquoedat de la persona que ha mort La relacioacute afectiva i familiar amb la persona que ha mort La relacioacute de dependegravencia envers la persona que ha mort El context i la situacioacute en quegrave srsquoha produiumlt la mort Les causes de la mort
Etapes del proceacutes de dol
Tot i que es descriuen etapes que marquen lrsquoevolucioacute en el proceacutes de dol no hi ha pautes estrictes i universals sinoacute que lrsquoalleujament apareix de forma gradual a mesura que srsquoavanccedila en la seva resolucioacute El dol eacutes un proceacutes uacutenic molt personal dinagravemic i canviant que depegraven de les circumstagravencies les persones les famiacutelies les cultures i la pertinenccedila a una societat concreta Eacutes un fet transcendental (que afecta en gran manera que eacutes drsquouna gran importagravencia per les consequumlegravencies que pot tenir) que passa a formar part de la histograveria personal i familiar Els recursos que poden ajudar a afrontar la situacioacute tambeacute soacuten diversos algunes persones volen lrsquoacompanyament dels familiars i dels amics i drsquoaltres prefereixen estar molt ocupades per allunyar de la seva ment els sentiments que genera la pegraverdua De manera instintiva les persones busquen allograve que creuen que els pot ajudar i anar beacute
Tot i que srsquohan descrit diverses classificacions amb les seves diferegravencies pel que fa al nombre drsquoetapes la durada les emocions i les manifestacions que les acompanyen srsquoha de tenir present perograve que totes fan referegravencia al mateix cal experimentar el dolor el patiment la tristesa la culpa etc per adaptar-se a la nova situacioacute
Quan es tracta de la mort drsquoun eacutesser estimat les persones properes poden iniciar el proceacutes de dol al mateix temps en quegrave sersquols comunica la gravetat de la situacioacute o meacutes tard quan ja ha esdevingut la pegraverdua Sovint posposen la manifestacioacute de sentiments de tristesa i de plor per no afectar encara meacutes en el proceacutes de dol que estagrave elaborant la persona malalta ni interferir-hi
Drsquoaltra banda eacutes important considerar que moltes vegades la vivegravencia del dol provoca canvis en altres agravembits de la vida Les relacions per exemple poden canviar i de vegades poden acabar en processos dolorosos com ara separacions o divorcis de parelles Es poden produir canvis de costums canvis de llar de ciutat de poble de feina etc Perograve sobretot poden haver-hi canvis en la percepcioacute i el sentit del que vol dir viure Aquestes situacions soacuten especialment delicades perquegrave poden afegir un nou proceacutes de dol al proceacutes que ja srsquoestagrave vivint
No hi ha evidegravencies perograve que indiquin que totes les persones passen per aquestes etapes o que hi ha una sequumlegravencia determinada drsquouna etapa a una altra per elaborar el dol Ara beacute les explicacions de les persones que han experimentat pegraverdues han deixat
empremta per tant la teoria de les fases del dol observacional (entesa com la teoria que eacutes fruit de lrsquoobservacioacute de les persones amb proceacutes de dol) delimita el dol en moments temporals pels quals la persona aniragrave fent camiacute sense necessitat que aquesta experiegravencia sigui lineal ni que srsquohagi de passar per totes les fases o etapes que srsquoindiquen
Les etapes del proceacutes de dol que han identificat diversos autors se centren majoritagraveriament en la mort beacute sigui en la progravepia mort o en la mort drsquouna persona estimada Etapes de lrsquoelaboracioacute del dol per la progravepia mortElisabeth Kuumlbler Ross (1969) psiquiatra despreacutes drsquoobservar i conversar amb moltes persones que morien a lrsquohospital on treballava com a psiquiatra va identificar cinc etapes en el proceacutes de dol negacioacute cogravelera negociacioacute depressioacute i acceptacioacute Si beacute inicialment aquestes etapes del dol es van identificar en el proceacutes drsquoelaboracioacute del dol per la progravepia mort soacuten extrapolables a qualsevol tipus de pegraverdua
Negacioacute
Quan a una persona se li comunica que teacute una malaltia amb un pronogravestic greu reacciona negant el diagnogravestic com a resposta La persona vol creure que eacutes un error i busca una altra oportunitat Aquesta fase de negacioacute li permet una treva li doacutena temps per pensar eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment La negacioacute es un amortidor de lrsquoefecte del xoc Lrsquoatordiment del primer moment fa que no es visqui com una situacioacute del tot real
Cogravelera
Quan es confirma el diagnogravestic la persona reacciona amb rebelmiddotlioacute enfront la situacioacute es comenccedila a preguntar el perquegrave Apareix el sentiment drsquoenveja de les persones sanes la persona desitjaria tenir la salut dels altres Tot el que viu li produeix dolor la seva situacioacute lrsquoomple drsquoodi i de rancor Lrsquoautoestima baixa pel fet de ldquono haver estat escollidardquo per seguir vivint
Negociacioacute
En aquesta etapa apareix la temptacioacute de ldquonegociar amb el tempsrdquo srsquointenta fer un tracte amb qui la persona creu que controla la situacioacute (amb un mateix amb Deacuteu amb el destiacute etc) ldquoem portareacute beacuterdquo ldquosereacute bordquo ldquoanireacute en peregrinacioacute ahelliprdquo etc La negociacioacute eacutes una conducta regressiva (en el sentit de tornar enrere) i pot derivar una altra vegada a lrsquoetapa de negacioacute
Depressioacute
La persona pren consciegravencia absoluta que tots els passos anteriors han fracassat Eacutes un proceacutes de preparacioacute davant la possibilitat de morir aviat Hi ha molt de dolor i patiment per lrsquoevidegravencia del que estagrave passant
Acceptacioacute
Requereix haver tingut el temps necessari per superar les fases anteriors La persona ha elaborat la seva mort en el sentit que enteacuten que es moriragrave que ha arribat lrsquohora i que no ho pot canviar La persona que accepta inicia el temps de comiat del perdoacute dels altres de la resolucioacute de possibles conflictes anteriors Aquesta situacioacute eacutes el camiacute cap a la pau interna Etapes de lrsquoelaboracioacute del dol per la mort drsquouna persona estimadaLa Societat Espanyola de Cures Palmiddotliatives (SECPAL) defineix quatre etapes sequumlencials que el cuidador o la famiacutelia elabora en el proceacutes de dol
Lrsquoexperimentacioacute de la pena i del dolor El sentiment de por de ragravebia de culpa i de ressentiment Lrsquoexpressioacute drsquoapatia tristesa i desinteregraves La reaparicioacute de lrsquoesperanccedila i la reconduccioacute de la vida
El Grup drsquoEstudis de Dol de Biscaia descriu lrsquoevolucioacute del dol al llarg del temps en sis periacuteodes cronologravegics tot agrupant les caracteriacutestiques sobre el que passa en la ment de les persones en el proceacutes de dol
Dol anticipat
Eacutes el temps caracteritzat pel xoc inicial davant el coneixement drsquoun pronogravestic i de la negacioacute drsquouna mort propera Els sentiments soacuten de molta intensitat emocional i esdeveacute un gran impacte per a tota la famiacutelia Se situa en els primers dies
Dol agut
Soacuten moments intensos i excepcionals de veritable catagravestrofe psicologravegica caracteritzats pel bloqueig emocional (alteracioacute fisiologravegica o patologravegica funcional o orgagravenica que dificulta o impedeix el funcionament normal drsquouna estructura de lrsquoorganisme El blocatge mental eacutes la interrupcioacute del curs del pensament o de la memograveria de manera brusca sovint relacionada amb factors emocionals El blocatge emocional eacutes aquell que origina trastorns en les funcions psicologravegiques i el blocatge intellectual eacutes aquell que es manifesta per un degraveficit de rendiment cognitiu) (no hi ha capacitat per manifestar cap sentiment no es manifesta el plor ni la tristesa ni la ragravebia etc) per la paragravelisi psicologravegica (no hi ha capacitat per pensar per prendre decisions i srsquoexperimenta molta confusioacute) i per una sensacioacute drsquoatordiment i drsquoincredulitat davant el que srsquoestagrave vivint Se situa en les primeres setmanes despreacutes de la mort
Dol primerenc
Des de les primeres setmanes fins a uns tres mesos despreacutes de la mort Eacutes el temps de negacioacute de buscar la persona que ha mort Els sentiments soacuten de ragravebia dolor i el plor Hi ha un patiment profund La persona encara no srsquoadona de la veritable realitat de la pegraverdua
Dol intermedi
Des dels primers mesos fins a un any despreacutes de la mort Es un periacuteode de vivegravencies contradictograveries Quan es reinicia la vida quotidiana es comenccedila a percebre progressivament la realitat de la pegraverdua quan es troben a faltar i molt els rols que desenvolupava la persona que ha mort Apareixen dols ciacuteclics (aniversaris festes) Eacutes un temps de solitud i aiumlllament de pensaments obsessius De vegades vol dir experimentar el fet de viure sol Eacutes un periacuteode decisiu perquegrave significa la renuacutencia definitiva a qualsevol esperanccedila de recuperar la persona perduda Els periacuteodes de normalitat soacuten cada vegada meacutes frequumlents i es gaudeix cada vegada meacutes de situacions que abans eren agradables sense experimentar sentiments de culpa El record eacutes cada vegada menys doloroacutes
Dol tardagrave
Eacutes el temps que passa des del primer any fins als quatre anys despreacutes de la mort La persona ja ha establert una nova manera de viure basada en nous patrons de pensament sentiment i conducta que pot ser igual drsquoagradable que abans de la pegraverdua El sentiment de solitud pot ser-hi sempre perograve ja no eacutes lrsquouacutenic Es comenccedila a viure en el futur no en el passat
Dol latent
Despreacutes de passar per un proceacutes de dol de manera sana mai no torna a ser com abans El dol eacutes un fet transcendental que marca les relacions amb els altres Amb el temps el dolor eacutes meacutes suau perograve la tristesa es pot reactivar davant de qualsevol estiacutemul que recordi la pegraverdua John Bowlby (1968) psicoanalista aporta la seva visioacute des de la teoria del despreniment que descriu com tot allograve que ens fa dependents de lrsquoaltre Les persones mantenen vincles relacionals (lligam unioacute relacioacute que hi ha entre persones) imprescindibles per sobreviure no nomeacutes perquegrave aquestes persones ajuden a cobrir les necessitats bagravesiques com ara lrsquoalimentacioacute el sexe la companyia etc sinoacute des drsquoun vessant de necessitat social Aquest vincle crea emocions intenses i la seva pegraverdua real o percebuda desencadena ansietat i desesperanccedila
Bowlby agrupa el proceacutes en tres etapes primordials1 Protesta es manifesta amb sentiments de negacioacute i cogravelera o fuacuteria 2 Desesperanccedila es manifesta amb tristesa i depressioacute 3 Despreniment finalment arriba lrsquoacceptacioacute
Shulz i Brown (1978) psicoterapeutes descriuen les fases de manera meacutes genegraverica i en tres apartats sequumlencials
1 Fase inicial o drsquoevitacioacute Eacutes una reaccioacute normal i terapegraveutica que sorgeix com a defensa de la pegraverdua fins que la persona es capaccedil drsquoassimilar-ne gradualment el cop Es donen manifestacions de xoc i drsquoincredulitat la negacioacute pot durar des drsquohores fins a setmanes o mesos Hi predomina un sentiment profund de tristesa i plor intens
2 Fase del dol agut Es manifesta amb dolor per la separacioacute i desinteregraves pel que passa al moacuten Hi ha sentiments profunds de ragravebia i de desorganitzacioacute generalitzada
3 Resolucioacute del dol Eacutes la fase final drsquoadaptacioacute a la pegraverdua en quegrave es fa lrsquoadaptacioacute a les activitats de la vida diagraveria de manera gradual Es reorganitza el propi moacuten caogravetic sense la pegraverdua
J Bucay (2003) metge psicoterapeuta descriu les etapes del proceacutes de dol com a fases que agrupen les manifestacions necessagraveries per poder seguir endavant i poder superar la pegraverdua Elaborar el dol no eacutes oblidar sinoacute recordar amb tendresa i sentir que el temps que srsquoha compartit ha estat un gran regal eacutes entendre que lrsquoamor no srsquoacaba amb la mort
1 Incredulitat Eacutes una etapa caracteritzada pel xoc inicial i la no acceptacioacute de la pegraverdua La negacioacute eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment Es viu en un moacuten de ficcioacute com si la pegraverdua encara no srsquohagueacutes produiumlt i en quegrave el que ha passat no srsquoaccepta que ha passat Eacutes un proceacutes de confusioacute que permet distanciar-se de la situacioacute Cal que passi un temps per elaborar el proceacutes de dol Hi ha aplanament emocional (no srsquoexpressen sentiments) i es viu amb la fantasia de despertar i que tot sigui un somni Passada aquesta fase es connecta amb el dolor que envaeix la consciegravencia real la de la veritat i la situacioacute esdeveacute desbordant
2 Fuacuteria Es prepara el cos per ser capaccedil de suportar la tristesa Srsquoexperimenta un profund sentiment de ragravebia un fort sentiment de solitud sense forccedila per sobreviure Es visualitza el futur com un futur sense sentit no es tenen ganes de viurersquol i es teacute la forta conviccioacute que no es podragrave superar la pegraverdua Srsquoexperimenten vivegravencies emocionals contradictograveries es fan presents molts records i alhora es pensa que la pegraverdua no eacutes real Srsquoinicia un periacuteode de recolliment i de solitud que ajuda a entendre la renuacutencia definitiva A poc a poc es perd qualsevol esperanccedila de recuperar la persona estimada i es comenccedila per tant a estructurar la realitat No obstant aixograve srsquoalternen dos estats drsquoagravenim oposat es creu que la pegraverdua eacutes real perograve es manteacute lrsquoanhel desesperat drsquoincredulitat acompanyat drsquoun bri drsquoesperanccedila que tot pot tornar a ser com abans Durant aquesta etapa sovint cal reestructurar els rols familiars la qual cosa afegeix meacutes preocupacioacute a la situacioacute Aixiacute mateix es tenen sentiments de culpa cap a les persones que no han fet res per salvar la persona que ha mort i sentiments de ragravebia per llsquoabandonament
3 Desolacioacute Impera un sentiment profund de tristesa per lrsquoevidegravencia que la situacioacute de la pegraverdua eacutes irreversible i impotegravencia per la certesa que srsquoha perdut definitivament la persona estimada Tambeacute hi ha manca drsquoenergia per fer les activitats de la vida diagraveria Afloren sentiments obsessius encaminats a situar la persona que ha mort en un lloc magravegic (qualsevol lloc que no es pot veure perograve que hi eacutes present) La desolacioacute fa sorgir la identificacioacute amb alguns aspectes de lrsquoaltre i teacute lloc una revaloritzacioacute una mica exagerada de les virtuts reals que es transforma amb idealitzacioacute
4 Acceptacioacute A poc a poc es recuperen els sentiments positius i les ganes de viure Eacutes el moment dels pactes amb un mateix i del compromiacutes amb els altres per tornar a la normalitat i reprendre les activitats socials Eacutes el moment de transformar lrsquoenergia lligada al dolor en una accioacute fer alguna cosa uacutetil per a un
mateix i per als altres Srsquointerioritza el que la persona ha significat i es pren consciegravencia de les coses bones que ha deixat
5 Postcicatritzacioacute Eacutes el temps del despreacutes Quan srsquoelabora una pegraverdua no srsquooblida es recorda el passat perograve amb el temps el record ja no eacutes doloroacutes i es pot parlar de la pegraverdua sense patiment
COacuteM ACOMPANYAR LA PERSONAEN PROCEacuteS DE MORIR
NECESSITATS DE LA FAMIacuteLIA
1 Informacioacute clara concisa i realista2 Saber que srsquoestagrave fent alguna cosa pel pacient que lrsquoalleujaragrave (NO acarnissament terapegraveutic)3 Saber que poden comptar amb lrsquoequip4 Temps per romandre amb el malalt amb privacitat i intimitat5 Participar en les cures6 Comunicar sentiments explicar-se i perdonar-se7 Companyia i recolzament Possibilitat drsquoexpressioacute emocional8 Recolzament espiritual
FAMIacuteLIA I CONSPIRACIOacute DE SILENCI
Lrsquointent drsquoocultar les notiacutecies dolentes al pacient estagrave determinat per
bull La necessitat de ldquoproteccioacuterdquo Pensen que li estalviaran sofriment i malestarbull Per un intent drsquordquoautoproteccioacuterdquo No es veuran obligats a parlar del tema i evitaran unasituacioacute difiacutecil de mantenirAmb aquesta proteccioacute es nega al pacient el dret a parlar de les seves dificultats i a expressar elstemors i se li nega el dret a morir acompanyat espiritualment El malalt tambeacute tendeix a la proteccioacuteocultant el que sap per no fer patir als altres Aixograve comporta conflictes entre els familiars i existeix unagran dificultat per atendre les necessitats afectivesEl pacient queda aiumlllat vivegravencia de solitud
ldquoQuan srsquoestagrave al costat del seu llit i se lrsquoescolta de debograve perceps que ells saben que la mort estagrave prograveximaQuan el malalt ens diu que sap que moriragrave hem drsquoacceptar la seva declaracioacute sense contradir-lardquo
NECESSITATS DE LA PERSONA QUE SrsquoESTAgrave MORINT1048707 NO EM REBUTGIS I DEMOSTRArsquoM ARA EL QUE SENTS PER MI I ACCEPTA ELS CANVISQUE EN MI ES PRODUEIXIN1048707 NECESSITO NO PERDRE LA DIGNITAT QUE HA DONAT SENTIT A LA MEVA PERSONA1048707 INCLOU-ME EN LA PRESA DE DECISIONS I NO EM JUTGIS PER LES MEVES DECISIONSENCARA QUE SIGUIN CONTRAgraveRIES A LES TEVES
1048707 NECESSITO EL CONTACTE FIacuteSIC CUIDArsquoM I SUPLEIX-ME EN ALLOgrave QUE NECESSITI I NOPUGUI FER PER MI MATEIX1048707 PLORA AMB MI I RIU AMB MI PARLEM DEL QUE ESTAgrave PASSANT1048707 ESCOLTA NO SEMPRE HAS DE PARLAR DE QUELCOM1048707 NO EM MENTEIXIS NECESSITO PODER PREGUNTAR LLIURAMENT I TENIR RESPOSTESSINCERES I HONESTES ENCARA QUE JO SIGUI UN NEN1048707 CONVIDAM A PASSEJAR O A DINAR1048707 TRUCArsquoM I PREGUNTArsquoM SI NECESSITO QUELCOM ESPECIAL ABANS DE VENIRANUNCIArsquoT1048707 CELEBRA AMB MI DIES ESPECIALS1048707 AJUDA LA MEVA FAMIacuteLIA1048707 EXPLICArsquoM COM TrsquoAGRADARIA AJUDAR-ME1048707 PREGA PER MI1048707 DONArsquoM PERMIacuteS PER MORIR NECESSITO QUE ENS ACOMIADEM1048707 NECESSITO PODER DECIDIR NO ALLARGAR LA MEVA VIDA A CANVI DrsquoUNA DILATADAAGONIA I AMB LA CERTESA DE QUE ES TINDRAN EN COMPTE LES MEVES VOLUNTATSANTICIPADES
ldquoARA EacuteS EL MOMENT MEacuteS ADEQUAT PER ACOMIADAR-SE SENSE DEIXAR FERIDES I DONARAMOR SENSE ESPERAR RES A CANVI NOMEacuteS LA SENSACIOacute INTERNA DE CREIXEMENTrdquo
El dol srsquoacaba quan srsquohan pogut finalitzar les tasques caracteriacutestiques drsquoaquest proceacutes segons Worden
1) Quan srsquoha estat capaccedil drsquoacceptar la mort de lrsquoesser estimat i assumir que no tornaragrave Els rituals soacuten de gran ajuda en aquesta primera etapa2) Quan srsquoha experimentat pena i dolor per la pegraverdua El proceacutes es bloquejaragrave si es nega el patiment o no es teacute lrsquooportunitat drsquoexpressar i treballar les emocions3) Quan la persona ha pogut adaptar-se al seu moacuten sense el difunt Normalment implica assumir noves habilitats i rols que anteriorment desenvolupava el difunt4) Quan la persona pot refer la seva vida La persona ja no viu en el passat sinoacute en el present i teacute algunes expectatives de futur
Si les tasques anteriors no es desenvolupen adequadament davant les dificultats o bloquejosemocionals el dol podragrave derivar en un dol complicat o patologravegic presentant el pacient siacutemptomescliacutenics (depressioacute ansietat fogravebies somatitzacions abuacutes drsquoalcohol o drogues)
Quan cal ajuda professional
1048707 Quan la simptomatologia es presenta de manera intensa i prolongada seria adequat consultar un especialista per tal de facilitar el proceacutes de dol atendre les complicacions que poden existir i prevenir problemes futurs1048707 Quan un se sent bloquejat o amb dificultats per incorporar-se a la vida habitual en tots els seus agravembits1048707 Quan et sents incapaccedil drsquoestablir noves relacions1048707 Quan les coses que abans trsquoimportaven ara han deixat de importar-te1048707 Quan et sents trist deprimit nervioacutes ansioacutes irritable1048707 Quan et sents culpable1048707 Quan hi ha alteracioacute del son de la gana1048707 Quan comences a sentir algunes de les coses que li passaven al difunt1048707 Quan desitgis conegraveixer-te a tu mateix
Tipus drsquointervencioacute psicologravegica
1048707 Teragravepia individual1048707 Teragravepia familiar1048707 Teragravepia de parella1048707 Teragravepia de grupSempre sota unes normes que garanteixin la confidencialitat el respecte i no jutjar
Dols especials
Dol en nensEl proceacutes de dol en un nen estaragrave profundament influiumlt per la manera de tractar-lo els adults que el cuidin durant els dies posteriors a la mort de lrsquoesser estimat Srsquohauria de parlar de la mort als nens com una cosa natural La meitat dels nens entre 2 i 6 anys han viscut alguna experiegravencia propera de mort (avis veiumlns animals de companyia)
Dol en adolescents Els adolescents es troben en una etapa difiacutecil de la seva vida La mort drsquoun esser estimat complicaragrave el seu proceacutes Les reaccions de dol poden relacionar-se amb lrsquoabuacutes de drogues delinquumlegravencia rebelmiddotlia agressivitat
Dol de gegravenereApreciem ldquotendegravenciesrdquo diferents entre homes i dones a lrsquohora drsquoafrontar les pegraverdues Comprendre aquestes diferegravencies eacutes molt important especialment en el cas de la mort drsquoun fill A les dones els costa menys parlar de les seves emocions Als homes els costa meacutes demanar ajuda externa
Bibliografia consultada
Benito E Barbero J Payas A Grupo de trabajo sobre espiritualidad en Cuidados Paliativos de la SECPAL El acompantildeamiento espiritual en cuidados paliativos Madrid Ed Aran 2008Bowlby J El viacutenculo afectivoBuenos Aires Ed Paidos 1968Bucay J El camino de las laacutegrimas Barcelona Ed Randon House Mondadori SA 4ordm edicioacuten 2003
Duelo despueacutes de un aborto Revista de infertilidad Disponible enwwwencolombia-commedicina-reproductiva 24299-duelo2htm Erikson E El ciclo vital completo Barcelona Ed Paidos Ibeacuterica2000Kuumlbler- Ross E Sobre la muerte y los moribundos Barcelona Ed Grijalbo 1989 Kuumlbler-Ross E Kessler D Sobre el dol i el dolor Barcelona Editorial 62 2006
La Muerte y el Duelo Revisado por DrsquoArcy Lyness 2004 Disponible enwwwkidshealthorgteenen-espanolmentesomeone-died-esphtml
Landa Petralanda V Garcia Garcia JA Grupo de Estudio de Duelo de Vizcaya Guiacuteas Cliacutenicas 2007 7 (26) Disponible enwwwfisterracomguias2dueloasp
Leng MC Duquesne F Bilans drsquoindependence Rocircle prope infirmier Pariacutes Ed Pradel 1989Nomen Martin L El duelo y la muerte El tratamiento de la peacuterdidaMadrid Ed Piraacutemide 2007Pentildea LY Montantildea C Manejo del duelo en nintildeos y adolescentes desde el enfoque cognitivo-conductual En Caballo VE y Simoacuten M A Manual de Psocologiacutea Cliacutenica Infantil y del AdolescenteMadrid Ed Piragravemide 2002 Poch C Herrero O La muerte y el duelo en el contexto educativo Reflexiones testimonios y actividades Barcelona Ed Paidos Papeles de Pedagogiacutea2003Poveda M Royo A Aldemunde P Fuentes R Montesinos C Juan C Ortolagrave P Oltra JA Ansiedad ante la muerte en atecioacuten primaria relacioacuten con la frecuentacioacuten y la psocomorbilidad de los consultantes Revista Atencioacuten Primaria SemFYC Octubre 2000 Vol 26 7 pp 46-52
SECPAL El proceso de duelo Disponible enwwwsecpalcomguiacpindexphpacc
Scott JT Prictor MJ Harmsen M Broom A Entwistle V Sowden A Walt J Intervenciones para mejorar la comunicacioacuten con nintildeos y adolescentes acerca del caacutencer en un miembro de la FamiliaBiblioteca Cochrane Plus 2007 nordm 4 Disponible enwwwupdate-softawarecomTizoacuten Garciacutea JL Peacuterdida pena duelo Vivencias investigacion y asistenciaBarcelona Ed Paidos y F Vidal i Barraquer 2004Worden JW el tratamiento del Duelo Asesoramiento Psocoloacutegico y terapia Ed Paidos Iberica S A Barcelona 2004
Bibliografia recomanada
Brothers Joyce Vivir sin eacutel Como superar el trauma de la viudedad Ed Grijalbo Barcelona 1992 Bucay J El camino de las laacutegrimas Ed Grijalbo Barcelona 2003Kuumlbler Ross E i Kessler D Sobre el dol i el dolor Grup editorial 62 Barcelona 2006La terapia Gestalt diponible enwwwterraespersonalgibadabgestalhtm
Pangrazzi A La peacuterdida de un ser querido Ed Paulinas Madrid 1993
httpwwwactadorgactad_catduelo_catphp
Quegrave eacutes el dol
1 Criteri diagnogravestic DSM
Quegrave eacutes el dol
El dol eacutes una afliccioacute comuna doncs meacutes tard o meacutes drsquohora la majoria de nosaltres patirem la pegraverdua drsquoun eacutesser estimat El cert eacutes que no sempre estem pensant o parlant sobre la mort per la qual cosa no tenim oportunitat de saber meacutes sobre el dol (quegrave se sent quegrave eacutes el que srsquoha de fer quegrave eacutes ldquonormalrdquo) i com patir-ho Malgrat aixograve hem de fer-li front quan es presenta aquesta dolorosa circumstagravenciaSeguidament facilitem informacioacute sobre algunes formes drsquoafrontar una pegraverdua el seu proceacutes i els ajuts disponiblesEl dol es produeix despreacutes drsquouna pegraverdua significativa com la mort drsquoun eacutesser estimat No eacutes tan sols un sinoacute una munioacute de sentiment a afrontar Sovint el dol srsquoexperimenta en diverses etapes i emocions durant el proceacutes Si beacute tots nosaltres som diferents els sentiments que experimentem soacuten similars perograve en diversos periacuteodes i no amb la mateixa intensitat No existeix una ldquoforma correctardquo o un ordre o periacuteode ldquocorrecterdquo de seguir aquest proceacutesSrsquoexperimenta despreacutes de la pegraverdua drsquoun eacutesser que hem conegut durant un temps si beacute les persones que han tingut un avortament o han patit la pegraverdua drsquoun nadoacute pateixen experiegravencies o dols similars i necessiten els mateixos tipus de tractaments i consideracionsDurant les breu hores o dies despreacutes de la mort drsquoun parent o un amic la majoria de les persones pateixen una mena drsquoatordiment com si no sersquon adonessin del que els estagrave succeint Aquesta insensibilitat emocional pot ajudar a dur a terme tragravemits pragravectics importants que han de fer-se com posar-se en contacte amb parents o organitzar el funeral Tot i aixograve aquest sentiment drsquoirrealitat pot esdevenir un problema si dura massa Veure el cos drsquouna persona traspassada pot per a alguns el detonant que els posi en contacta amb el moacuten real Per a altres persones poden ser els serveis funeraris els que facin aquesta dolorosa tasca Pot produir molta afliccioacute veure el cos o assistir al funeral perograve soacuten formes drsquoacomiadar a aquells a qui estimem Aquests esdeveniments arriben a ser tan dolosos que fins i tot poden ser evitats encara que a la llarga aquest fet origina un profund sentiment drsquoafliccioacute en anys posteriorsBen aviat srsquoesvaeix aquesta sensacioacute drsquoatordiment i pot ser substituiumlda per sentiments paorosos drsquoagitacioacute per la manca de la persona traspassada i desitjos de trobar-se amb
ella si beacute clarament eacutes impossible Aixograve fa molt difiacutecil la concentracioacute o relaxacioacute i agafar el son i en cas de fer-ho aquest pot eacutesser francament pertorbador Algunes persones senten que ldquoveuenrdquo al seus eacutessers estimats en tots els llocs on van ndashal carrer al parc a la vora de casa en llocs on han estat plegats Tambeacute acostumen a sentir-se enfadats ndashamb els metges les infermeres que no van poder fer-hi res per evitar la seva mort amb els amics i parents que no van fer prou o agravedhuc amb la persona que els ha deixatUn altre sentiment eacutes el de culpa Sovint pensen una i una altra vegada en totes les coses que els hagueacutes agradat dir o fer o fins i tot el que haguessin pogut fer de manera diferent per tal drsquoevitar la seva mort Si meacutes no la mort eacutes meacutes enllagrave del control de ninguacute i cal recordar-ho a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes La culpabilitat pot augmentar si srsquoexperimenta un sentiment de descans despreacutes drsquohaver perdut a alguacute que estava patint una llarga i penosa malaltia Aquest sentiment eacutes del tot natural molt i molt comprensible i comuacute
Com poden donar ajut els parents i amics La famiacutelia i els amics poden donar ajut a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes passat un temps No soacuten tant necessagraveries les paraules de condol sinoacute la disposicioacute drsquoestar amb ells durant el temps en que dura la pena i el dol La complicitat drsquoun braccedil a lrsquoespatlla expressaragrave molt millor el desig de donar ajut i suport
Eacutes important que si cal les persones que es troben en aquest proceacutes expressin els seus sentiments drsquoafliccioacute Amb el temps srsquoaniran refent perograve primer necessiten parlar i plorar Algunes persones poden trobar difiacutecil comprendre el per quegrave el dol es manteacute i es repeteixen una i una altra vegada els mateixos pensaments aixograve perograve forma part del proceacutes per a resoldre la pena i srsquoha drsquoanimar a seguir-hoSi no se sap quegrave dir o agravedhuc si srsquoha de parlar del fet o no sigui honest i digui-ho Aixograve donaragrave a la persona lrsquooportunitat de dir el que en realitat vol Eacutes normal evitar pronunciar el nom de la persona traspassada per por a que resulti doloroacutes fer-ho encara que a la persona que segueix el proceacutes del dol pot semblar-li com si hagueacutes oblidat la seva pegraverdua afegint aixiacute un sentiment drsquoaiumlllament al de pena i afliccioacuteHa de tenir-se en compte que les festivitats (no tan sols de la mort sinoacute tambeacute drsquoaniversaris i celebracions) soacuten dies particularment dolorosos o difiacutecils quan amics i parents fan lrsquoesforccedil drsquoatansar-srsquohiLa realitzacioacute de tasques pragravectiques de la vida quotidiana com netejar anar a comprar o tenir cura dels nens pot apaivagar lrsquoafliccioacute de sentir-se sol Les persones grans poden necessitar ajut amb les tasques domegravestiques que el cogravenjuge traspassat acostumava a realitzar ndashfactures cuina neteja de la casa manteniment del cotxe etc Eacutes important deixar que les persones tinguin el temps suficient per a resoldre el seu dol Nrsquohi ha que es recuperen de la seva pegraverdua amb meacutes rapidesa perograve drsquoaltres necessiten meacutes temps pel que no esperi que els seus parents i amics ho facin massa aviat necessiten temps per a superar la seva pena drsquouna forma adient i aixograve evitaragrave lrsquoaparicioacute de problemes futurs
Proceacutes de dol no resolt Hi ha persones que no demostren la seva pena en absolut No ploren durant el funeral eviten esmentar la seva pegraverdua i tornen a la seva vida normal remarcablement calmats Aquesta eacutes la seva manera normal de tractar amb la pegraverdua sense resultats pertorbadors perograve altres persones poden patir siacutemptomes fiacutesics poc comuns o repetits episodis de depressioacute durant els anys seguumlents
Drsquoaltres potser no tenen lrsquooportunitat de viure el seu dol de forma adient Les obligacions de tenir cura de la famiacutelia o dels negocis poden absorbir el temps que requereixen
A vegades el problema rau en que la pegraverdua no es tinguda com a ldquodolrdquo progravepiament dit Succeeix sovint perograve no sempre a aquells que han tingut periacuteodes de depressioacute
Pot passar que alguns se sentin molt enganxats al patiment i aquest primer sentiment drsquoafeccioacute i de no creure el que ha succeiumlt pot anar en augment durant anys en els que el que ho pateix no creu que el eacutesser estimat ha mort Altres soacuten incapaccedilos de seguir amb la seva vida sense pensar en cap altra cosa sovint fent de la seva habitacioacute una mena de santuari en la seva memograveria
Sovint la depressioacute que srsquoapodera de la persona pot fer-se meacutes punyent fins el extrem de no voler menjar o beure i en lrsquoaparicioacute de pensaments suiumlcides
Ajut del professional Eacutes possible tambeacute que apareguin trastorns del son que es poden allargar durant molt de temps arribant a representar un problema serioacutes si la depressioacute srsquoagreuja afectant a la gana energia i son i si la depressioacute no millora desenvolupant-se un dol no resolt caldria pensar en lrsquoajut drsquoun professionalEl dol transforma la nostra vida drsquouna manera molt significativa i eacutes una de les experiegravencies meacutes doloroses que podem patir Pot semblar estranya terrible i corprenedora perograve la realitat eacutes que forma part de les nostres vides i li hem de fer front un moment o altra Generalment no requereix atencioacute megravedica en cas contrari existeixen ajuts al nostre abastEncara que lrsquoagitacioacute minvi els periacuteodes de depressioacute poden esdevenir meacutes frequumlents i arribar a un pic entre quatre o sis setmanes despreacutes Els episodis de dolor poden sobrevenir en qualsevol moment produiumlts per persones llocs o coses que duen a la memograveria a la persona absent Algunes persones poden agravedhuc trobar poc escaient o difiacutecil de comprendre el comportament de la persona en proceacutes de dol degut als sovintejats esclats de plor sense cap raoacute En aquests episodis es pot desitjar apartar-se dels que no entenen o comparteixen la pena Tambeacute pot semblar als altres que durant aquest temps lrsquoafectat passa molt de temps assegut sense fer res La realitat eacutes que estan generalment pensant en lrsquoeacutesser estimat que han perdut repassant una i una altra vegada els moments feliccedilos o no que han passat plegats Soacuten uns moments iacutentims perograve essencials per tal de superar i tractar drsquoafrontar la pegraverdua
Volver Arriba
Criteri diagnogravestic DSMZ634 Dol (V6282) Lrsquoobjecte drsquoatencioacute cliacutenica eacutes una reaccioacute a la mort drsquoun eacutesser estimat Com part de la seva reaccioacute de pegraverdua alguns individus afligits presenten siacutemptomes caracteriacutestics drsquoun episodi de depressioacute major (p ex sentiments de tristor i siacutemptomes associats com insomni anoregravexia i pegraverdua de pes) La persona amb dol valora lrsquoestat drsquoagravenim depressiu com a ldquonormalrdquo si beacute pot cercar ajut professional per tal drsquoapaivagar els siacutemptomes associats com lrsquoinsomni o lrsquoanoregravexia La durada i expressioacute drsquoun dol ldquonormalrdquo varia
considerablement entre els diversos grups culturals El diagnogravestic de trastorn depressiu major no estagrave indicat a no ser que els siacutemptomes es mantinguin 2 mesos despreacutes de la pegraverdua Tot i aixiacute la presegravencia de certs siacutemptomes que no soacuten caracteriacutestics drsquouna reaccioacute de dol ldquonormalrdquo pot ser uacutetil per tal de diferenciar el dol de lrsquoepisodi depressiu majorEntre ells srsquoinclou1 la culpa por les coses meacutes que per les accions rebudes o no rebudes pel supervivent en el moment de morir la persona estimada2 pensaments de mort meacutes que voluntat de viure amb el sentiment de que el supervivent hauria drsquohaver mort amb la persona traspassada3 preocupacioacute mograverbida amb sentiment drsquoinutilitat4 inhibicioacute psicomotora acusada5 deteriorament funcional acusat i perllongat6 experiegravencies almiddotlucinatograveries diferents de les drsquoescoltar la veu o veure lrsquoimatge fugaccedil de la persona traspassada
- httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
- cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
- Descripcioacute
- El proceacutes de dol
- Tipus de dol
- Factors que influeixen en el dol
- Etapes del proceacutes de dol
- Bibliografia consultada
- Bibliografia recomanada
-
El proceacutes de dol
Quan les persones viuen una pegraverdua sigui a causa de la mort drsquouna persona significativa o per qualsevol altra causa es desencadena un proceacutes drsquoelaboracioacute de la pegraverdua que srsquoanomena proceacutes de dol i que no eacutes altra cosa que la manera en quegrave el cos i la ment srsquoadapten a aquesta pegraverdua Eacutes important entendre que es tracta drsquoun proceacutes normal i evolutiu
El proceacutes de dol srsquoinicia amb la presa de consciegravencia de la possible pegraverdua Aquest fet mobilitza les emocions que al seu torn prepararen el cos per a lrsquoaccioacute eacutes a dir per expressar els sentiments (de tristesa ragravebia impotegravencia el plor etc) La manifestacioacute dels sentiments eacutes una accioacute necessagraveria per tenir plena consciegravencia de lrsquoabsegravencia drsquoallograve que ja no hi eacutes I aquesta presa de consciegravencia de lrsquoabsegravencia el contacte amb la temuda absegravencia eacutes el que permet finalitzar el proceacutes acceptar la nova realitat
Diferents autors reconeguts internacionalment pels seus treballs sobre les pegraverdues i el dol han descrit com es poden sentir les persones quines soacuten les diverses reaccions i sentiments que manifesten davant drsquouna pegraverdua significativa i com srsquoevoluciona a traveacutes de lrsquoelaboracioacute del proceacutes de dol abans de lrsquoacceptacioacute de la pegraverdua
Olga Herrero i Concepcioacute Poch (2003) psicogravelogues cliacuteniques i psicoterapeutes han descrit les seguumlents caracteriacutestiques del proceacutes de dol
Eacutes un proceacutes
El dol eacutes un proceacutes que evoluciona a traveacutes del temps i de lrsquoespai tot i que quan una persona viu una pegraverdua teacute la sensacioacute que el moacuten es paralitza i que sempre es quedaragrave aixiacute
Eacutes normal
El proceacutes de dol eacutes quelcom que tothom viu al llarg de la seva vida com una reaccioacute a una pegraverdua significativa encara que la manera drsquoafrontar-la pot ser diferent
Eacutes dinagravemic
La persona experimenta i canvia al llarg del temps amb oscilmiddotlacions en el canvi drsquohumor i en la sensacioacute de malestar o benestar Aixograve implica que la persona que viu un proceacutes de dol entra en situacions que no soacuten gens estables sense que aixograve vulgui dir que es fa un retroceacutes o que no srsquoavanccedila en el proceacutes de dol
Depegraven del reconeixement social
Quan una persona viu una pegraverdua tant ella com el seu entorn soacuten els que reben lrsquoimpacte La persona inicia un proceacutes individual i alhora colmiddotlectiu Aquest proceacutes colmiddotlectiu requereix el reconeixement social expliacutecit de la pegraverdua per tal de poder elaborar el proceacutes de dol amb normalitat
Eacutes iacutentim
El component individual que es desencadena en la situacioacute de pegraverdua possibilita desenvolupar reaccions progravepies i alhora diferents de les drsquouna altra persona que ha viscut una situacioacute semblant de manera que el que srsquoha apregraves al llarg de la vida i les progravepies creences davant la mort o una altra pegraverdua influeixen directament en llsquoelaboracioacute del proceacutes
Eacutes social
El proceacutes de dol al seu torn eacutes social per tal de poder compartir el que eacutes iacutentim Les pegraverdues es manifesten socialment mitjanccedilant rituals establerts en cada cultura Sentir-se acompanyat en aquests actes eacutes una manera de rebre dels altres el suport i lrsquoestimacioacute la qual cosa tambeacute ajuda en lrsquoelaboracioacute del dol
Eacutes actiu La persona teacute i ha de tenir un paper molt actiu en lrsquoelaboracioacute de la pegraverdua perquegrave ha de prendre les decisions que li permeten atorgar el significat de pegraverdua amb tot el que aixograve implica la renuacutencia per tal de reconduir el buit que ha deixat la pegraverdua i poder seguir vivint
Lrsquoobjectiu principal en tot proceacutes de dol eacutes elaborar i resituar la pegraverdua en un temps raonable drsquouna manera adaptativa per prevenir o detectar al meacutes aviat possible un proceacutes de dol complicat o disfuncional Aixograve implica acceptar la pegraverdua patir la pena i el dolor emocional adaptar-se al medi sense lrsquoobjecte del dol i reconduir lrsquoenergia cap a altres relacions o objectes significatius
La durada drsquoun proceacutes de dol eacutes variable i depegraven de cada persona i de la seva situacioacute Els experts en el tema coincideixen perograve a determinar que lrsquoelaboracioacute del dol teacute lloc en un periacuteode compregraves entre un i dos anys quan la pegraverdua eacutes drsquouna persona significativa i en un periacuteode menor quan lrsquoobjecte del dol eacutes un altre tipus de pegraverdua
Tipus de dol
El proceacutes de dol eacutes el mecanisme per adaptar-se a una pegraverdua i per tant eacutes un proceacutes normalitzador En alguns casos perograve lrsquoelaboracioacute del proceacutes no evoluciona de forma adaptativa i aixograve pot dificultar sensiblement lrsquoacceptacioacute de la pegraverdua
La majoria drsquoautors classifiquen el dol en tres tipus
Dol normal
Es caracteritza per presentar una segraverie de siacutemptomes cognitius conductuals emocionals i orgagravenics que apareixen en el transcurs del proceacutes De vegades en el cas de patir una
pegraverdua prevista des de fa temps pot ser que no hi hagi manifestacions caracteriacutestiques del dol o fins i tot es pot experimentar un gran alleujament aquesta reaccioacute eacutes normal perquegrave que el veritable dol srsquoha fet abans de viure la pegraverdua (dol anticipat)
Dol anticipat
Es caracteritza perquegrave la persona mobilitza els mecanismes emocionals i intelmiddotlectuals que permeten elaborar la pegraverdua abans que es produeixi Es refereix al proceacutes que teacute lloc de manera anticipada a la pegraverdua i inclou els siacutemptomes del dol normal Es tracta drsquouna conducta normal i en el cas de persones amb malalties de llarga durada alguns estudis indiquen que el dol anticipat millora lrsquoadaptacioacute dels familiars i lrsquoacceptacioacute de la pegraverdua
Dol disfuncional o complicat
Es defineix com la situacioacute en quegrave la persona experimenta un fracagraves o una perllongacioacute en lrsquouacutes de respostes intelmiddotlectuals i emocionals mitjanccedilant les quals tracta de superar el proceacutes de dol provocat per una pegraverdua real o percebuda Lrsquoexpressioacute de sentiments es desborda srsquoadopten conductes desadaptatives (comportament no adequat a una situacioacute degut al fet que lrsquoindividu no srsquoadapta al seu entorn per manca drsquoharmonia entre els diferents elements de la seva personalitat o per incapacitat per modificar la realitat segons les progravepies necessitats) i no srsquoavanccedila cap a una bona resolucioacute
Lrsquoangoixa que ha deixat el buit de la pegraverdua no srsquoaconsegueix elaborar i la persona es troba estancada i es veu arrossegada cap a sentiments obsessius i per tant no efectius per elaborar el dol La persona queda atrapada en la mateixa pegraverdua com si volgueacutes retenir lrsquoobjecte que ja no hi eacutes perquegrave en el fons no el doacutena per perdut Sovint srsquohi superposen trastorns psiquiagravetrics com ara trastorns emocionals abuacutes de substagravencies togravexiques per palmiddotliar els sentiments dolorosos estregraves posttraumagravetic o altres complicacions que es poden manifestar com absegravencia de pena o inhibicioacute de la pena
El dol complicat ha estat objecte drsquoestudi per part de diversos experts que nrsquohan elaborat diferents classificacions
J Willian Worden (1997) psiquiatre proposa la classificacioacute seguumlent
Dol crogravenic
La durada de lrsquoelaboracioacute del dol eacutes excessiva i la persona eacutes conscient que no pot avanccedilar Srsquohi poden intercalar manifestacions anomenades normals com per exemple no experimentar excessiva tristesa en les celebracions drsquoaniversaris o altres dates significatives amb manifestacions que es consideren patologravegiques com ara el sentiment excessiu de culpa el plor el dolor etc quan apareixen despreacutes dels dos anys de la pegraverdua
Dol tardagrave
La reaccioacute emocional en el moment de la pegraverdua no ha estat suficient per desencadenar els mecanismes de presa de consciegravencia del que ha passat i la presa de consciegravencia de la realitat es posposa per a meacutes endavant
Dol exagerat
La persona experimenta siacutemptomes amb una intensitat excessiva que la incapaciten Eacutes un dol en quegrave apareixen siacutemptomes cliacutenics frequumlents fortes depressions molta ansietat Srsquoestanca en alguna etapa del proceacutes del dol i no avanccedila cap a la seva resolucioacute
Dol emmascarat La persona no eacutes conscient que el que li estagrave passant estagrave directament relacionat amb la situacioacute de dol i associa els siacutemptomes fiacutesics de dolor mal de cap etc i les conductes desadaptatives a un proceacutes de malaltia J Bucay (2003) metge psicoterapeuta anomena el dol disfuncional dol patologravegic i el descriu com lrsquoexpressioacute de lrsquoexistegravencia drsquouna patologia pregravevia eacutes a dir drsquoalguna malaltia que no srsquohavia manifestat i que es desencadena amb el proceacutes de dol Descriu quatre causes que poden desencadenar un dol patologravegic o disfuncional
Quan el proceacutes de dol mai no comenccedila Quan el proceacutes es deteacute de forma morbosa en alguna etapa del dol Quan progressa fins a alguna etapa i retrocedeix indefinidament cap a alguna de
les etapes anteriors Quan es frena per intentar evitar la seva evolucioacute
J Bucay classifica el dol patologravegic en cinc grups
Dol absent
La persona pateix un xoc important i el dol srsquoestanca en la fase de negacioacute del que estagrave passant
Dol conflictiu
La persona no es responsabilitza de la seva progravepia salut i utilitza el dol per obtenir compassioacute dels altres
Dol tardagrave
La persona teacute un conflicte emocional teacute sentiments ambivalents (en psiquiatria presegravencia simultagravenia de sentiments oposats envers una mateixa persona o cosa especialment drsquoamor i drsquoodi) per exemple no sap si ha drsquoestar content o ha de plorar Dol exagerat
La persona teacute un desbordament de lrsquoexpressioacute emocional
Dol crogravenic El proceacutes srsquoinstalmiddotla indefinidament sense acabar mai La persona queda atrapada en el sentiment de culpa no vol sentir la tristesa que comporta la pegraverdua lrsquoidealitza i la manteacute en la memograveria constantment per no acceptar la situacioacute Mai no se nrsquoacomiada
Tant Worden com Bucay coincideixen a assenyalar que allograve important no eacutes tant tenir classificacions que permetin ldquoetiquetarrdquo la situacioacute com el fet de poder identificar la resposta disfuncional o patologravegica al meacutes aviat possible i encaminar lrsquoatencioacute cap a lrsquoelaboracioacute drsquoun dol normal
Factors que influeixen en el dol
La intensitat de les emocions i les alteracions fiacutesiques i psicologravegiques que provoquen una situacioacute de dol depenen de diversos factors
El tipus de pegraverdua relacional intrapersonal material o evolutiva Els factors de la histograveria personal el coneixement i lrsquoaprenentatge previ del
sentit de la vida i de la mort eacutes a dir com srsquoha viscut en la famiacutelia en lrsquoescola o en la societat en general si es creu o no que la mort forma part del fet de viure etc
La situacioacute personal i familiar la composicioacute familiar (si hi ha nens petits o no) si hi ha dificultats econogravemiques si no hi ha acompanyament de la famiacutelia si es viu sol etc Tambeacute srsquohi inclouen els recursos de quegrave la persona disposa tant els interns com ara la gestioacute de les emocions com els externs com la situacioacute laboral el nivell socioeconogravemic la famiacutelia i els amics
La societat i la cultura les persones immigrades per exemple quan es troben amb una cultura de la societat drsquoacollida diferent a la del seu paiacutes drsquoorigen poden tenir dificultats per elaborar el dol
La religioacute que srsquoenteacuten com lrsquoexistegravencia drsquoun sistema de creences estructurades que tracten aspectes espirituals sovint amb un codi de comportament egravetic i una filosofia determinada La religioacute pot esdevenir una eina drsquoajuda per a les persones creients perquegrave pensen que han drsquoacceptar el sacrifici de viure sense lrsquoobjecte de la pegraverdua
Lrsquoespiritualitat que en un sentit ampli eacutes la capacitat iacutentima dels eacutessers humans de buscar el sentit de lrsquoexistegravencia com per exemple buscar les preguntes sobre el perquegrave de lrsquoexistegravencia del patiment de la capacitat drsquoestimacioacute i de perdonar aixiacute com la capacitat de veure meacutes enllagrave de les circumstagravencies presents que permeten a la persona orientar la seva vida i sobreposar-se a les dificultats Lrsquoespiritualitat pertany a un aspecte universal de lrsquoeacutesser humagrave que es desenvolupa i evoluciona en el meacutes iacutentim del viure de cadascuacute i que afecta al seu torn la relacioacute amb els altres
Si el proceacutes de dol eacutes per la pegraverdua drsquouna persona estimada tambeacute hi influeixen els factors seguumlents
Els dols previs Lrsquoedat de la persona que ha mort La relacioacute afectiva i familiar amb la persona que ha mort La relacioacute de dependegravencia envers la persona que ha mort El context i la situacioacute en quegrave srsquoha produiumlt la mort Les causes de la mort
Etapes del proceacutes de dol
Tot i que es descriuen etapes que marquen lrsquoevolucioacute en el proceacutes de dol no hi ha pautes estrictes i universals sinoacute que lrsquoalleujament apareix de forma gradual a mesura que srsquoavanccedila en la seva resolucioacute El dol eacutes un proceacutes uacutenic molt personal dinagravemic i canviant que depegraven de les circumstagravencies les persones les famiacutelies les cultures i la pertinenccedila a una societat concreta Eacutes un fet transcendental (que afecta en gran manera que eacutes drsquouna gran importagravencia per les consequumlegravencies que pot tenir) que passa a formar part de la histograveria personal i familiar Els recursos que poden ajudar a afrontar la situacioacute tambeacute soacuten diversos algunes persones volen lrsquoacompanyament dels familiars i dels amics i drsquoaltres prefereixen estar molt ocupades per allunyar de la seva ment els sentiments que genera la pegraverdua De manera instintiva les persones busquen allograve que creuen que els pot ajudar i anar beacute
Tot i que srsquohan descrit diverses classificacions amb les seves diferegravencies pel que fa al nombre drsquoetapes la durada les emocions i les manifestacions que les acompanyen srsquoha de tenir present perograve que totes fan referegravencia al mateix cal experimentar el dolor el patiment la tristesa la culpa etc per adaptar-se a la nova situacioacute
Quan es tracta de la mort drsquoun eacutesser estimat les persones properes poden iniciar el proceacutes de dol al mateix temps en quegrave sersquols comunica la gravetat de la situacioacute o meacutes tard quan ja ha esdevingut la pegraverdua Sovint posposen la manifestacioacute de sentiments de tristesa i de plor per no afectar encara meacutes en el proceacutes de dol que estagrave elaborant la persona malalta ni interferir-hi
Drsquoaltra banda eacutes important considerar que moltes vegades la vivegravencia del dol provoca canvis en altres agravembits de la vida Les relacions per exemple poden canviar i de vegades poden acabar en processos dolorosos com ara separacions o divorcis de parelles Es poden produir canvis de costums canvis de llar de ciutat de poble de feina etc Perograve sobretot poden haver-hi canvis en la percepcioacute i el sentit del que vol dir viure Aquestes situacions soacuten especialment delicades perquegrave poden afegir un nou proceacutes de dol al proceacutes que ja srsquoestagrave vivint
No hi ha evidegravencies perograve que indiquin que totes les persones passen per aquestes etapes o que hi ha una sequumlegravencia determinada drsquouna etapa a una altra per elaborar el dol Ara beacute les explicacions de les persones que han experimentat pegraverdues han deixat
empremta per tant la teoria de les fases del dol observacional (entesa com la teoria que eacutes fruit de lrsquoobservacioacute de les persones amb proceacutes de dol) delimita el dol en moments temporals pels quals la persona aniragrave fent camiacute sense necessitat que aquesta experiegravencia sigui lineal ni que srsquohagi de passar per totes les fases o etapes que srsquoindiquen
Les etapes del proceacutes de dol que han identificat diversos autors se centren majoritagraveriament en la mort beacute sigui en la progravepia mort o en la mort drsquouna persona estimada Etapes de lrsquoelaboracioacute del dol per la progravepia mortElisabeth Kuumlbler Ross (1969) psiquiatra despreacutes drsquoobservar i conversar amb moltes persones que morien a lrsquohospital on treballava com a psiquiatra va identificar cinc etapes en el proceacutes de dol negacioacute cogravelera negociacioacute depressioacute i acceptacioacute Si beacute inicialment aquestes etapes del dol es van identificar en el proceacutes drsquoelaboracioacute del dol per la progravepia mort soacuten extrapolables a qualsevol tipus de pegraverdua
Negacioacute
Quan a una persona se li comunica que teacute una malaltia amb un pronogravestic greu reacciona negant el diagnogravestic com a resposta La persona vol creure que eacutes un error i busca una altra oportunitat Aquesta fase de negacioacute li permet una treva li doacutena temps per pensar eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment La negacioacute es un amortidor de lrsquoefecte del xoc Lrsquoatordiment del primer moment fa que no es visqui com una situacioacute del tot real
Cogravelera
Quan es confirma el diagnogravestic la persona reacciona amb rebelmiddotlioacute enfront la situacioacute es comenccedila a preguntar el perquegrave Apareix el sentiment drsquoenveja de les persones sanes la persona desitjaria tenir la salut dels altres Tot el que viu li produeix dolor la seva situacioacute lrsquoomple drsquoodi i de rancor Lrsquoautoestima baixa pel fet de ldquono haver estat escollidardquo per seguir vivint
Negociacioacute
En aquesta etapa apareix la temptacioacute de ldquonegociar amb el tempsrdquo srsquointenta fer un tracte amb qui la persona creu que controla la situacioacute (amb un mateix amb Deacuteu amb el destiacute etc) ldquoem portareacute beacuterdquo ldquosereacute bordquo ldquoanireacute en peregrinacioacute ahelliprdquo etc La negociacioacute eacutes una conducta regressiva (en el sentit de tornar enrere) i pot derivar una altra vegada a lrsquoetapa de negacioacute
Depressioacute
La persona pren consciegravencia absoluta que tots els passos anteriors han fracassat Eacutes un proceacutes de preparacioacute davant la possibilitat de morir aviat Hi ha molt de dolor i patiment per lrsquoevidegravencia del que estagrave passant
Acceptacioacute
Requereix haver tingut el temps necessari per superar les fases anteriors La persona ha elaborat la seva mort en el sentit que enteacuten que es moriragrave que ha arribat lrsquohora i que no ho pot canviar La persona que accepta inicia el temps de comiat del perdoacute dels altres de la resolucioacute de possibles conflictes anteriors Aquesta situacioacute eacutes el camiacute cap a la pau interna Etapes de lrsquoelaboracioacute del dol per la mort drsquouna persona estimadaLa Societat Espanyola de Cures Palmiddotliatives (SECPAL) defineix quatre etapes sequumlencials que el cuidador o la famiacutelia elabora en el proceacutes de dol
Lrsquoexperimentacioacute de la pena i del dolor El sentiment de por de ragravebia de culpa i de ressentiment Lrsquoexpressioacute drsquoapatia tristesa i desinteregraves La reaparicioacute de lrsquoesperanccedila i la reconduccioacute de la vida
El Grup drsquoEstudis de Dol de Biscaia descriu lrsquoevolucioacute del dol al llarg del temps en sis periacuteodes cronologravegics tot agrupant les caracteriacutestiques sobre el que passa en la ment de les persones en el proceacutes de dol
Dol anticipat
Eacutes el temps caracteritzat pel xoc inicial davant el coneixement drsquoun pronogravestic i de la negacioacute drsquouna mort propera Els sentiments soacuten de molta intensitat emocional i esdeveacute un gran impacte per a tota la famiacutelia Se situa en els primers dies
Dol agut
Soacuten moments intensos i excepcionals de veritable catagravestrofe psicologravegica caracteritzats pel bloqueig emocional (alteracioacute fisiologravegica o patologravegica funcional o orgagravenica que dificulta o impedeix el funcionament normal drsquouna estructura de lrsquoorganisme El blocatge mental eacutes la interrupcioacute del curs del pensament o de la memograveria de manera brusca sovint relacionada amb factors emocionals El blocatge emocional eacutes aquell que origina trastorns en les funcions psicologravegiques i el blocatge intellectual eacutes aquell que es manifesta per un degraveficit de rendiment cognitiu) (no hi ha capacitat per manifestar cap sentiment no es manifesta el plor ni la tristesa ni la ragravebia etc) per la paragravelisi psicologravegica (no hi ha capacitat per pensar per prendre decisions i srsquoexperimenta molta confusioacute) i per una sensacioacute drsquoatordiment i drsquoincredulitat davant el que srsquoestagrave vivint Se situa en les primeres setmanes despreacutes de la mort
Dol primerenc
Des de les primeres setmanes fins a uns tres mesos despreacutes de la mort Eacutes el temps de negacioacute de buscar la persona que ha mort Els sentiments soacuten de ragravebia dolor i el plor Hi ha un patiment profund La persona encara no srsquoadona de la veritable realitat de la pegraverdua
Dol intermedi
Des dels primers mesos fins a un any despreacutes de la mort Es un periacuteode de vivegravencies contradictograveries Quan es reinicia la vida quotidiana es comenccedila a percebre progressivament la realitat de la pegraverdua quan es troben a faltar i molt els rols que desenvolupava la persona que ha mort Apareixen dols ciacuteclics (aniversaris festes) Eacutes un temps de solitud i aiumlllament de pensaments obsessius De vegades vol dir experimentar el fet de viure sol Eacutes un periacuteode decisiu perquegrave significa la renuacutencia definitiva a qualsevol esperanccedila de recuperar la persona perduda Els periacuteodes de normalitat soacuten cada vegada meacutes frequumlents i es gaudeix cada vegada meacutes de situacions que abans eren agradables sense experimentar sentiments de culpa El record eacutes cada vegada menys doloroacutes
Dol tardagrave
Eacutes el temps que passa des del primer any fins als quatre anys despreacutes de la mort La persona ja ha establert una nova manera de viure basada en nous patrons de pensament sentiment i conducta que pot ser igual drsquoagradable que abans de la pegraverdua El sentiment de solitud pot ser-hi sempre perograve ja no eacutes lrsquouacutenic Es comenccedila a viure en el futur no en el passat
Dol latent
Despreacutes de passar per un proceacutes de dol de manera sana mai no torna a ser com abans El dol eacutes un fet transcendental que marca les relacions amb els altres Amb el temps el dolor eacutes meacutes suau perograve la tristesa es pot reactivar davant de qualsevol estiacutemul que recordi la pegraverdua John Bowlby (1968) psicoanalista aporta la seva visioacute des de la teoria del despreniment que descriu com tot allograve que ens fa dependents de lrsquoaltre Les persones mantenen vincles relacionals (lligam unioacute relacioacute que hi ha entre persones) imprescindibles per sobreviure no nomeacutes perquegrave aquestes persones ajuden a cobrir les necessitats bagravesiques com ara lrsquoalimentacioacute el sexe la companyia etc sinoacute des drsquoun vessant de necessitat social Aquest vincle crea emocions intenses i la seva pegraverdua real o percebuda desencadena ansietat i desesperanccedila
Bowlby agrupa el proceacutes en tres etapes primordials1 Protesta es manifesta amb sentiments de negacioacute i cogravelera o fuacuteria 2 Desesperanccedila es manifesta amb tristesa i depressioacute 3 Despreniment finalment arriba lrsquoacceptacioacute
Shulz i Brown (1978) psicoterapeutes descriuen les fases de manera meacutes genegraverica i en tres apartats sequumlencials
1 Fase inicial o drsquoevitacioacute Eacutes una reaccioacute normal i terapegraveutica que sorgeix com a defensa de la pegraverdua fins que la persona es capaccedil drsquoassimilar-ne gradualment el cop Es donen manifestacions de xoc i drsquoincredulitat la negacioacute pot durar des drsquohores fins a setmanes o mesos Hi predomina un sentiment profund de tristesa i plor intens
2 Fase del dol agut Es manifesta amb dolor per la separacioacute i desinteregraves pel que passa al moacuten Hi ha sentiments profunds de ragravebia i de desorganitzacioacute generalitzada
3 Resolucioacute del dol Eacutes la fase final drsquoadaptacioacute a la pegraverdua en quegrave es fa lrsquoadaptacioacute a les activitats de la vida diagraveria de manera gradual Es reorganitza el propi moacuten caogravetic sense la pegraverdua
J Bucay (2003) metge psicoterapeuta descriu les etapes del proceacutes de dol com a fases que agrupen les manifestacions necessagraveries per poder seguir endavant i poder superar la pegraverdua Elaborar el dol no eacutes oblidar sinoacute recordar amb tendresa i sentir que el temps que srsquoha compartit ha estat un gran regal eacutes entendre que lrsquoamor no srsquoacaba amb la mort
1 Incredulitat Eacutes una etapa caracteritzada pel xoc inicial i la no acceptacioacute de la pegraverdua La negacioacute eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment Es viu en un moacuten de ficcioacute com si la pegraverdua encara no srsquohagueacutes produiumlt i en quegrave el que ha passat no srsquoaccepta que ha passat Eacutes un proceacutes de confusioacute que permet distanciar-se de la situacioacute Cal que passi un temps per elaborar el proceacutes de dol Hi ha aplanament emocional (no srsquoexpressen sentiments) i es viu amb la fantasia de despertar i que tot sigui un somni Passada aquesta fase es connecta amb el dolor que envaeix la consciegravencia real la de la veritat i la situacioacute esdeveacute desbordant
2 Fuacuteria Es prepara el cos per ser capaccedil de suportar la tristesa Srsquoexperimenta un profund sentiment de ragravebia un fort sentiment de solitud sense forccedila per sobreviure Es visualitza el futur com un futur sense sentit no es tenen ganes de viurersquol i es teacute la forta conviccioacute que no es podragrave superar la pegraverdua Srsquoexperimenten vivegravencies emocionals contradictograveries es fan presents molts records i alhora es pensa que la pegraverdua no eacutes real Srsquoinicia un periacuteode de recolliment i de solitud que ajuda a entendre la renuacutencia definitiva A poc a poc es perd qualsevol esperanccedila de recuperar la persona estimada i es comenccedila per tant a estructurar la realitat No obstant aixograve srsquoalternen dos estats drsquoagravenim oposat es creu que la pegraverdua eacutes real perograve es manteacute lrsquoanhel desesperat drsquoincredulitat acompanyat drsquoun bri drsquoesperanccedila que tot pot tornar a ser com abans Durant aquesta etapa sovint cal reestructurar els rols familiars la qual cosa afegeix meacutes preocupacioacute a la situacioacute Aixiacute mateix es tenen sentiments de culpa cap a les persones que no han fet res per salvar la persona que ha mort i sentiments de ragravebia per llsquoabandonament
3 Desolacioacute Impera un sentiment profund de tristesa per lrsquoevidegravencia que la situacioacute de la pegraverdua eacutes irreversible i impotegravencia per la certesa que srsquoha perdut definitivament la persona estimada Tambeacute hi ha manca drsquoenergia per fer les activitats de la vida diagraveria Afloren sentiments obsessius encaminats a situar la persona que ha mort en un lloc magravegic (qualsevol lloc que no es pot veure perograve que hi eacutes present) La desolacioacute fa sorgir la identificacioacute amb alguns aspectes de lrsquoaltre i teacute lloc una revaloritzacioacute una mica exagerada de les virtuts reals que es transforma amb idealitzacioacute
4 Acceptacioacute A poc a poc es recuperen els sentiments positius i les ganes de viure Eacutes el moment dels pactes amb un mateix i del compromiacutes amb els altres per tornar a la normalitat i reprendre les activitats socials Eacutes el moment de transformar lrsquoenergia lligada al dolor en una accioacute fer alguna cosa uacutetil per a un
mateix i per als altres Srsquointerioritza el que la persona ha significat i es pren consciegravencia de les coses bones que ha deixat
5 Postcicatritzacioacute Eacutes el temps del despreacutes Quan srsquoelabora una pegraverdua no srsquooblida es recorda el passat perograve amb el temps el record ja no eacutes doloroacutes i es pot parlar de la pegraverdua sense patiment
COacuteM ACOMPANYAR LA PERSONAEN PROCEacuteS DE MORIR
NECESSITATS DE LA FAMIacuteLIA
1 Informacioacute clara concisa i realista2 Saber que srsquoestagrave fent alguna cosa pel pacient que lrsquoalleujaragrave (NO acarnissament terapegraveutic)3 Saber que poden comptar amb lrsquoequip4 Temps per romandre amb el malalt amb privacitat i intimitat5 Participar en les cures6 Comunicar sentiments explicar-se i perdonar-se7 Companyia i recolzament Possibilitat drsquoexpressioacute emocional8 Recolzament espiritual
FAMIacuteLIA I CONSPIRACIOacute DE SILENCI
Lrsquointent drsquoocultar les notiacutecies dolentes al pacient estagrave determinat per
bull La necessitat de ldquoproteccioacuterdquo Pensen que li estalviaran sofriment i malestarbull Per un intent drsquordquoautoproteccioacuterdquo No es veuran obligats a parlar del tema i evitaran unasituacioacute difiacutecil de mantenirAmb aquesta proteccioacute es nega al pacient el dret a parlar de les seves dificultats i a expressar elstemors i se li nega el dret a morir acompanyat espiritualment El malalt tambeacute tendeix a la proteccioacuteocultant el que sap per no fer patir als altres Aixograve comporta conflictes entre els familiars i existeix unagran dificultat per atendre les necessitats afectivesEl pacient queda aiumlllat vivegravencia de solitud
ldquoQuan srsquoestagrave al costat del seu llit i se lrsquoescolta de debograve perceps que ells saben que la mort estagrave prograveximaQuan el malalt ens diu que sap que moriragrave hem drsquoacceptar la seva declaracioacute sense contradir-lardquo
NECESSITATS DE LA PERSONA QUE SrsquoESTAgrave MORINT1048707 NO EM REBUTGIS I DEMOSTRArsquoM ARA EL QUE SENTS PER MI I ACCEPTA ELS CANVISQUE EN MI ES PRODUEIXIN1048707 NECESSITO NO PERDRE LA DIGNITAT QUE HA DONAT SENTIT A LA MEVA PERSONA1048707 INCLOU-ME EN LA PRESA DE DECISIONS I NO EM JUTGIS PER LES MEVES DECISIONSENCARA QUE SIGUIN CONTRAgraveRIES A LES TEVES
1048707 NECESSITO EL CONTACTE FIacuteSIC CUIDArsquoM I SUPLEIX-ME EN ALLOgrave QUE NECESSITI I NOPUGUI FER PER MI MATEIX1048707 PLORA AMB MI I RIU AMB MI PARLEM DEL QUE ESTAgrave PASSANT1048707 ESCOLTA NO SEMPRE HAS DE PARLAR DE QUELCOM1048707 NO EM MENTEIXIS NECESSITO PODER PREGUNTAR LLIURAMENT I TENIR RESPOSTESSINCERES I HONESTES ENCARA QUE JO SIGUI UN NEN1048707 CONVIDAM A PASSEJAR O A DINAR1048707 TRUCArsquoM I PREGUNTArsquoM SI NECESSITO QUELCOM ESPECIAL ABANS DE VENIRANUNCIArsquoT1048707 CELEBRA AMB MI DIES ESPECIALS1048707 AJUDA LA MEVA FAMIacuteLIA1048707 EXPLICArsquoM COM TrsquoAGRADARIA AJUDAR-ME1048707 PREGA PER MI1048707 DONArsquoM PERMIacuteS PER MORIR NECESSITO QUE ENS ACOMIADEM1048707 NECESSITO PODER DECIDIR NO ALLARGAR LA MEVA VIDA A CANVI DrsquoUNA DILATADAAGONIA I AMB LA CERTESA DE QUE ES TINDRAN EN COMPTE LES MEVES VOLUNTATSANTICIPADES
ldquoARA EacuteS EL MOMENT MEacuteS ADEQUAT PER ACOMIADAR-SE SENSE DEIXAR FERIDES I DONARAMOR SENSE ESPERAR RES A CANVI NOMEacuteS LA SENSACIOacute INTERNA DE CREIXEMENTrdquo
El dol srsquoacaba quan srsquohan pogut finalitzar les tasques caracteriacutestiques drsquoaquest proceacutes segons Worden
1) Quan srsquoha estat capaccedil drsquoacceptar la mort de lrsquoesser estimat i assumir que no tornaragrave Els rituals soacuten de gran ajuda en aquesta primera etapa2) Quan srsquoha experimentat pena i dolor per la pegraverdua El proceacutes es bloquejaragrave si es nega el patiment o no es teacute lrsquooportunitat drsquoexpressar i treballar les emocions3) Quan la persona ha pogut adaptar-se al seu moacuten sense el difunt Normalment implica assumir noves habilitats i rols que anteriorment desenvolupava el difunt4) Quan la persona pot refer la seva vida La persona ja no viu en el passat sinoacute en el present i teacute algunes expectatives de futur
Si les tasques anteriors no es desenvolupen adequadament davant les dificultats o bloquejosemocionals el dol podragrave derivar en un dol complicat o patologravegic presentant el pacient siacutemptomescliacutenics (depressioacute ansietat fogravebies somatitzacions abuacutes drsquoalcohol o drogues)
Quan cal ajuda professional
1048707 Quan la simptomatologia es presenta de manera intensa i prolongada seria adequat consultar un especialista per tal de facilitar el proceacutes de dol atendre les complicacions que poden existir i prevenir problemes futurs1048707 Quan un se sent bloquejat o amb dificultats per incorporar-se a la vida habitual en tots els seus agravembits1048707 Quan et sents incapaccedil drsquoestablir noves relacions1048707 Quan les coses que abans trsquoimportaven ara han deixat de importar-te1048707 Quan et sents trist deprimit nervioacutes ansioacutes irritable1048707 Quan et sents culpable1048707 Quan hi ha alteracioacute del son de la gana1048707 Quan comences a sentir algunes de les coses que li passaven al difunt1048707 Quan desitgis conegraveixer-te a tu mateix
Tipus drsquointervencioacute psicologravegica
1048707 Teragravepia individual1048707 Teragravepia familiar1048707 Teragravepia de parella1048707 Teragravepia de grupSempre sota unes normes que garanteixin la confidencialitat el respecte i no jutjar
Dols especials
Dol en nensEl proceacutes de dol en un nen estaragrave profundament influiumlt per la manera de tractar-lo els adults que el cuidin durant els dies posteriors a la mort de lrsquoesser estimat Srsquohauria de parlar de la mort als nens com una cosa natural La meitat dels nens entre 2 i 6 anys han viscut alguna experiegravencia propera de mort (avis veiumlns animals de companyia)
Dol en adolescents Els adolescents es troben en una etapa difiacutecil de la seva vida La mort drsquoun esser estimat complicaragrave el seu proceacutes Les reaccions de dol poden relacionar-se amb lrsquoabuacutes de drogues delinquumlegravencia rebelmiddotlia agressivitat
Dol de gegravenereApreciem ldquotendegravenciesrdquo diferents entre homes i dones a lrsquohora drsquoafrontar les pegraverdues Comprendre aquestes diferegravencies eacutes molt important especialment en el cas de la mort drsquoun fill A les dones els costa menys parlar de les seves emocions Als homes els costa meacutes demanar ajuda externa
Bibliografia consultada
Benito E Barbero J Payas A Grupo de trabajo sobre espiritualidad en Cuidados Paliativos de la SECPAL El acompantildeamiento espiritual en cuidados paliativos Madrid Ed Aran 2008Bowlby J El viacutenculo afectivoBuenos Aires Ed Paidos 1968Bucay J El camino de las laacutegrimas Barcelona Ed Randon House Mondadori SA 4ordm edicioacuten 2003
Duelo despueacutes de un aborto Revista de infertilidad Disponible enwwwencolombia-commedicina-reproductiva 24299-duelo2htm Erikson E El ciclo vital completo Barcelona Ed Paidos Ibeacuterica2000Kuumlbler- Ross E Sobre la muerte y los moribundos Barcelona Ed Grijalbo 1989 Kuumlbler-Ross E Kessler D Sobre el dol i el dolor Barcelona Editorial 62 2006
La Muerte y el Duelo Revisado por DrsquoArcy Lyness 2004 Disponible enwwwkidshealthorgteenen-espanolmentesomeone-died-esphtml
Landa Petralanda V Garcia Garcia JA Grupo de Estudio de Duelo de Vizcaya Guiacuteas Cliacutenicas 2007 7 (26) Disponible enwwwfisterracomguias2dueloasp
Leng MC Duquesne F Bilans drsquoindependence Rocircle prope infirmier Pariacutes Ed Pradel 1989Nomen Martin L El duelo y la muerte El tratamiento de la peacuterdidaMadrid Ed Piraacutemide 2007Pentildea LY Montantildea C Manejo del duelo en nintildeos y adolescentes desde el enfoque cognitivo-conductual En Caballo VE y Simoacuten M A Manual de Psocologiacutea Cliacutenica Infantil y del AdolescenteMadrid Ed Piragravemide 2002 Poch C Herrero O La muerte y el duelo en el contexto educativo Reflexiones testimonios y actividades Barcelona Ed Paidos Papeles de Pedagogiacutea2003Poveda M Royo A Aldemunde P Fuentes R Montesinos C Juan C Ortolagrave P Oltra JA Ansiedad ante la muerte en atecioacuten primaria relacioacuten con la frecuentacioacuten y la psocomorbilidad de los consultantes Revista Atencioacuten Primaria SemFYC Octubre 2000 Vol 26 7 pp 46-52
SECPAL El proceso de duelo Disponible enwwwsecpalcomguiacpindexphpacc
Scott JT Prictor MJ Harmsen M Broom A Entwistle V Sowden A Walt J Intervenciones para mejorar la comunicacioacuten con nintildeos y adolescentes acerca del caacutencer en un miembro de la FamiliaBiblioteca Cochrane Plus 2007 nordm 4 Disponible enwwwupdate-softawarecomTizoacuten Garciacutea JL Peacuterdida pena duelo Vivencias investigacion y asistenciaBarcelona Ed Paidos y F Vidal i Barraquer 2004Worden JW el tratamiento del Duelo Asesoramiento Psocoloacutegico y terapia Ed Paidos Iberica S A Barcelona 2004
Bibliografia recomanada
Brothers Joyce Vivir sin eacutel Como superar el trauma de la viudedad Ed Grijalbo Barcelona 1992 Bucay J El camino de las laacutegrimas Ed Grijalbo Barcelona 2003Kuumlbler Ross E i Kessler D Sobre el dol i el dolor Grup editorial 62 Barcelona 2006La terapia Gestalt diponible enwwwterraespersonalgibadabgestalhtm
Pangrazzi A La peacuterdida de un ser querido Ed Paulinas Madrid 1993
httpwwwactadorgactad_catduelo_catphp
Quegrave eacutes el dol
1 Criteri diagnogravestic DSM
Quegrave eacutes el dol
El dol eacutes una afliccioacute comuna doncs meacutes tard o meacutes drsquohora la majoria de nosaltres patirem la pegraverdua drsquoun eacutesser estimat El cert eacutes que no sempre estem pensant o parlant sobre la mort per la qual cosa no tenim oportunitat de saber meacutes sobre el dol (quegrave se sent quegrave eacutes el que srsquoha de fer quegrave eacutes ldquonormalrdquo) i com patir-ho Malgrat aixograve hem de fer-li front quan es presenta aquesta dolorosa circumstagravenciaSeguidament facilitem informacioacute sobre algunes formes drsquoafrontar una pegraverdua el seu proceacutes i els ajuts disponiblesEl dol es produeix despreacutes drsquouna pegraverdua significativa com la mort drsquoun eacutesser estimat No eacutes tan sols un sinoacute una munioacute de sentiment a afrontar Sovint el dol srsquoexperimenta en diverses etapes i emocions durant el proceacutes Si beacute tots nosaltres som diferents els sentiments que experimentem soacuten similars perograve en diversos periacuteodes i no amb la mateixa intensitat No existeix una ldquoforma correctardquo o un ordre o periacuteode ldquocorrecterdquo de seguir aquest proceacutesSrsquoexperimenta despreacutes de la pegraverdua drsquoun eacutesser que hem conegut durant un temps si beacute les persones que han tingut un avortament o han patit la pegraverdua drsquoun nadoacute pateixen experiegravencies o dols similars i necessiten els mateixos tipus de tractaments i consideracionsDurant les breu hores o dies despreacutes de la mort drsquoun parent o un amic la majoria de les persones pateixen una mena drsquoatordiment com si no sersquon adonessin del que els estagrave succeint Aquesta insensibilitat emocional pot ajudar a dur a terme tragravemits pragravectics importants que han de fer-se com posar-se en contacte amb parents o organitzar el funeral Tot i aixograve aquest sentiment drsquoirrealitat pot esdevenir un problema si dura massa Veure el cos drsquouna persona traspassada pot per a alguns el detonant que els posi en contacta amb el moacuten real Per a altres persones poden ser els serveis funeraris els que facin aquesta dolorosa tasca Pot produir molta afliccioacute veure el cos o assistir al funeral perograve soacuten formes drsquoacomiadar a aquells a qui estimem Aquests esdeveniments arriben a ser tan dolosos que fins i tot poden ser evitats encara que a la llarga aquest fet origina un profund sentiment drsquoafliccioacute en anys posteriorsBen aviat srsquoesvaeix aquesta sensacioacute drsquoatordiment i pot ser substituiumlda per sentiments paorosos drsquoagitacioacute per la manca de la persona traspassada i desitjos de trobar-se amb
ella si beacute clarament eacutes impossible Aixograve fa molt difiacutecil la concentracioacute o relaxacioacute i agafar el son i en cas de fer-ho aquest pot eacutesser francament pertorbador Algunes persones senten que ldquoveuenrdquo al seus eacutessers estimats en tots els llocs on van ndashal carrer al parc a la vora de casa en llocs on han estat plegats Tambeacute acostumen a sentir-se enfadats ndashamb els metges les infermeres que no van poder fer-hi res per evitar la seva mort amb els amics i parents que no van fer prou o agravedhuc amb la persona que els ha deixatUn altre sentiment eacutes el de culpa Sovint pensen una i una altra vegada en totes les coses que els hagueacutes agradat dir o fer o fins i tot el que haguessin pogut fer de manera diferent per tal drsquoevitar la seva mort Si meacutes no la mort eacutes meacutes enllagrave del control de ninguacute i cal recordar-ho a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes La culpabilitat pot augmentar si srsquoexperimenta un sentiment de descans despreacutes drsquohaver perdut a alguacute que estava patint una llarga i penosa malaltia Aquest sentiment eacutes del tot natural molt i molt comprensible i comuacute
Com poden donar ajut els parents i amics La famiacutelia i els amics poden donar ajut a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes passat un temps No soacuten tant necessagraveries les paraules de condol sinoacute la disposicioacute drsquoestar amb ells durant el temps en que dura la pena i el dol La complicitat drsquoun braccedil a lrsquoespatlla expressaragrave molt millor el desig de donar ajut i suport
Eacutes important que si cal les persones que es troben en aquest proceacutes expressin els seus sentiments drsquoafliccioacute Amb el temps srsquoaniran refent perograve primer necessiten parlar i plorar Algunes persones poden trobar difiacutecil comprendre el per quegrave el dol es manteacute i es repeteixen una i una altra vegada els mateixos pensaments aixograve perograve forma part del proceacutes per a resoldre la pena i srsquoha drsquoanimar a seguir-hoSi no se sap quegrave dir o agravedhuc si srsquoha de parlar del fet o no sigui honest i digui-ho Aixograve donaragrave a la persona lrsquooportunitat de dir el que en realitat vol Eacutes normal evitar pronunciar el nom de la persona traspassada per por a que resulti doloroacutes fer-ho encara que a la persona que segueix el proceacutes del dol pot semblar-li com si hagueacutes oblidat la seva pegraverdua afegint aixiacute un sentiment drsquoaiumlllament al de pena i afliccioacuteHa de tenir-se en compte que les festivitats (no tan sols de la mort sinoacute tambeacute drsquoaniversaris i celebracions) soacuten dies particularment dolorosos o difiacutecils quan amics i parents fan lrsquoesforccedil drsquoatansar-srsquohiLa realitzacioacute de tasques pragravectiques de la vida quotidiana com netejar anar a comprar o tenir cura dels nens pot apaivagar lrsquoafliccioacute de sentir-se sol Les persones grans poden necessitar ajut amb les tasques domegravestiques que el cogravenjuge traspassat acostumava a realitzar ndashfactures cuina neteja de la casa manteniment del cotxe etc Eacutes important deixar que les persones tinguin el temps suficient per a resoldre el seu dol Nrsquohi ha que es recuperen de la seva pegraverdua amb meacutes rapidesa perograve drsquoaltres necessiten meacutes temps pel que no esperi que els seus parents i amics ho facin massa aviat necessiten temps per a superar la seva pena drsquouna forma adient i aixograve evitaragrave lrsquoaparicioacute de problemes futurs
Proceacutes de dol no resolt Hi ha persones que no demostren la seva pena en absolut No ploren durant el funeral eviten esmentar la seva pegraverdua i tornen a la seva vida normal remarcablement calmats Aquesta eacutes la seva manera normal de tractar amb la pegraverdua sense resultats pertorbadors perograve altres persones poden patir siacutemptomes fiacutesics poc comuns o repetits episodis de depressioacute durant els anys seguumlents
Drsquoaltres potser no tenen lrsquooportunitat de viure el seu dol de forma adient Les obligacions de tenir cura de la famiacutelia o dels negocis poden absorbir el temps que requereixen
A vegades el problema rau en que la pegraverdua no es tinguda com a ldquodolrdquo progravepiament dit Succeeix sovint perograve no sempre a aquells que han tingut periacuteodes de depressioacute
Pot passar que alguns se sentin molt enganxats al patiment i aquest primer sentiment drsquoafeccioacute i de no creure el que ha succeiumlt pot anar en augment durant anys en els que el que ho pateix no creu que el eacutesser estimat ha mort Altres soacuten incapaccedilos de seguir amb la seva vida sense pensar en cap altra cosa sovint fent de la seva habitacioacute una mena de santuari en la seva memograveria
Sovint la depressioacute que srsquoapodera de la persona pot fer-se meacutes punyent fins el extrem de no voler menjar o beure i en lrsquoaparicioacute de pensaments suiumlcides
Ajut del professional Eacutes possible tambeacute que apareguin trastorns del son que es poden allargar durant molt de temps arribant a representar un problema serioacutes si la depressioacute srsquoagreuja afectant a la gana energia i son i si la depressioacute no millora desenvolupant-se un dol no resolt caldria pensar en lrsquoajut drsquoun professionalEl dol transforma la nostra vida drsquouna manera molt significativa i eacutes una de les experiegravencies meacutes doloroses que podem patir Pot semblar estranya terrible i corprenedora perograve la realitat eacutes que forma part de les nostres vides i li hem de fer front un moment o altra Generalment no requereix atencioacute megravedica en cas contrari existeixen ajuts al nostre abastEncara que lrsquoagitacioacute minvi els periacuteodes de depressioacute poden esdevenir meacutes frequumlents i arribar a un pic entre quatre o sis setmanes despreacutes Els episodis de dolor poden sobrevenir en qualsevol moment produiumlts per persones llocs o coses que duen a la memograveria a la persona absent Algunes persones poden agravedhuc trobar poc escaient o difiacutecil de comprendre el comportament de la persona en proceacutes de dol degut als sovintejats esclats de plor sense cap raoacute En aquests episodis es pot desitjar apartar-se dels que no entenen o comparteixen la pena Tambeacute pot semblar als altres que durant aquest temps lrsquoafectat passa molt de temps assegut sense fer res La realitat eacutes que estan generalment pensant en lrsquoeacutesser estimat que han perdut repassant una i una altra vegada els moments feliccedilos o no que han passat plegats Soacuten uns moments iacutentims perograve essencials per tal de superar i tractar drsquoafrontar la pegraverdua
Volver Arriba
Criteri diagnogravestic DSMZ634 Dol (V6282) Lrsquoobjecte drsquoatencioacute cliacutenica eacutes una reaccioacute a la mort drsquoun eacutesser estimat Com part de la seva reaccioacute de pegraverdua alguns individus afligits presenten siacutemptomes caracteriacutestics drsquoun episodi de depressioacute major (p ex sentiments de tristor i siacutemptomes associats com insomni anoregravexia i pegraverdua de pes) La persona amb dol valora lrsquoestat drsquoagravenim depressiu com a ldquonormalrdquo si beacute pot cercar ajut professional per tal drsquoapaivagar els siacutemptomes associats com lrsquoinsomni o lrsquoanoregravexia La durada i expressioacute drsquoun dol ldquonormalrdquo varia
considerablement entre els diversos grups culturals El diagnogravestic de trastorn depressiu major no estagrave indicat a no ser que els siacutemptomes es mantinguin 2 mesos despreacutes de la pegraverdua Tot i aixiacute la presegravencia de certs siacutemptomes que no soacuten caracteriacutestics drsquouna reaccioacute de dol ldquonormalrdquo pot ser uacutetil per tal de diferenciar el dol de lrsquoepisodi depressiu majorEntre ells srsquoinclou1 la culpa por les coses meacutes que per les accions rebudes o no rebudes pel supervivent en el moment de morir la persona estimada2 pensaments de mort meacutes que voluntat de viure amb el sentiment de que el supervivent hauria drsquohaver mort amb la persona traspassada3 preocupacioacute mograverbida amb sentiment drsquoinutilitat4 inhibicioacute psicomotora acusada5 deteriorament funcional acusat i perllongat6 experiegravencies almiddotlucinatograveries diferents de les drsquoescoltar la veu o veure lrsquoimatge fugaccedil de la persona traspassada
- httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
- cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
- Descripcioacute
- El proceacutes de dol
- Tipus de dol
- Factors que influeixen en el dol
- Etapes del proceacutes de dol
- Bibliografia consultada
- Bibliografia recomanada
-
Eacutes iacutentim
El component individual que es desencadena en la situacioacute de pegraverdua possibilita desenvolupar reaccions progravepies i alhora diferents de les drsquouna altra persona que ha viscut una situacioacute semblant de manera que el que srsquoha apregraves al llarg de la vida i les progravepies creences davant la mort o una altra pegraverdua influeixen directament en llsquoelaboracioacute del proceacutes
Eacutes social
El proceacutes de dol al seu torn eacutes social per tal de poder compartir el que eacutes iacutentim Les pegraverdues es manifesten socialment mitjanccedilant rituals establerts en cada cultura Sentir-se acompanyat en aquests actes eacutes una manera de rebre dels altres el suport i lrsquoestimacioacute la qual cosa tambeacute ajuda en lrsquoelaboracioacute del dol
Eacutes actiu La persona teacute i ha de tenir un paper molt actiu en lrsquoelaboracioacute de la pegraverdua perquegrave ha de prendre les decisions que li permeten atorgar el significat de pegraverdua amb tot el que aixograve implica la renuacutencia per tal de reconduir el buit que ha deixat la pegraverdua i poder seguir vivint
Lrsquoobjectiu principal en tot proceacutes de dol eacutes elaborar i resituar la pegraverdua en un temps raonable drsquouna manera adaptativa per prevenir o detectar al meacutes aviat possible un proceacutes de dol complicat o disfuncional Aixograve implica acceptar la pegraverdua patir la pena i el dolor emocional adaptar-se al medi sense lrsquoobjecte del dol i reconduir lrsquoenergia cap a altres relacions o objectes significatius
La durada drsquoun proceacutes de dol eacutes variable i depegraven de cada persona i de la seva situacioacute Els experts en el tema coincideixen perograve a determinar que lrsquoelaboracioacute del dol teacute lloc en un periacuteode compregraves entre un i dos anys quan la pegraverdua eacutes drsquouna persona significativa i en un periacuteode menor quan lrsquoobjecte del dol eacutes un altre tipus de pegraverdua
Tipus de dol
El proceacutes de dol eacutes el mecanisme per adaptar-se a una pegraverdua i per tant eacutes un proceacutes normalitzador En alguns casos perograve lrsquoelaboracioacute del proceacutes no evoluciona de forma adaptativa i aixograve pot dificultar sensiblement lrsquoacceptacioacute de la pegraverdua
La majoria drsquoautors classifiquen el dol en tres tipus
Dol normal
Es caracteritza per presentar una segraverie de siacutemptomes cognitius conductuals emocionals i orgagravenics que apareixen en el transcurs del proceacutes De vegades en el cas de patir una
pegraverdua prevista des de fa temps pot ser que no hi hagi manifestacions caracteriacutestiques del dol o fins i tot es pot experimentar un gran alleujament aquesta reaccioacute eacutes normal perquegrave que el veritable dol srsquoha fet abans de viure la pegraverdua (dol anticipat)
Dol anticipat
Es caracteritza perquegrave la persona mobilitza els mecanismes emocionals i intelmiddotlectuals que permeten elaborar la pegraverdua abans que es produeixi Es refereix al proceacutes que teacute lloc de manera anticipada a la pegraverdua i inclou els siacutemptomes del dol normal Es tracta drsquouna conducta normal i en el cas de persones amb malalties de llarga durada alguns estudis indiquen que el dol anticipat millora lrsquoadaptacioacute dels familiars i lrsquoacceptacioacute de la pegraverdua
Dol disfuncional o complicat
Es defineix com la situacioacute en quegrave la persona experimenta un fracagraves o una perllongacioacute en lrsquouacutes de respostes intelmiddotlectuals i emocionals mitjanccedilant les quals tracta de superar el proceacutes de dol provocat per una pegraverdua real o percebuda Lrsquoexpressioacute de sentiments es desborda srsquoadopten conductes desadaptatives (comportament no adequat a una situacioacute degut al fet que lrsquoindividu no srsquoadapta al seu entorn per manca drsquoharmonia entre els diferents elements de la seva personalitat o per incapacitat per modificar la realitat segons les progravepies necessitats) i no srsquoavanccedila cap a una bona resolucioacute
Lrsquoangoixa que ha deixat el buit de la pegraverdua no srsquoaconsegueix elaborar i la persona es troba estancada i es veu arrossegada cap a sentiments obsessius i per tant no efectius per elaborar el dol La persona queda atrapada en la mateixa pegraverdua com si volgueacutes retenir lrsquoobjecte que ja no hi eacutes perquegrave en el fons no el doacutena per perdut Sovint srsquohi superposen trastorns psiquiagravetrics com ara trastorns emocionals abuacutes de substagravencies togravexiques per palmiddotliar els sentiments dolorosos estregraves posttraumagravetic o altres complicacions que es poden manifestar com absegravencia de pena o inhibicioacute de la pena
El dol complicat ha estat objecte drsquoestudi per part de diversos experts que nrsquohan elaborat diferents classificacions
J Willian Worden (1997) psiquiatre proposa la classificacioacute seguumlent
Dol crogravenic
La durada de lrsquoelaboracioacute del dol eacutes excessiva i la persona eacutes conscient que no pot avanccedilar Srsquohi poden intercalar manifestacions anomenades normals com per exemple no experimentar excessiva tristesa en les celebracions drsquoaniversaris o altres dates significatives amb manifestacions que es consideren patologravegiques com ara el sentiment excessiu de culpa el plor el dolor etc quan apareixen despreacutes dels dos anys de la pegraverdua
Dol tardagrave
La reaccioacute emocional en el moment de la pegraverdua no ha estat suficient per desencadenar els mecanismes de presa de consciegravencia del que ha passat i la presa de consciegravencia de la realitat es posposa per a meacutes endavant
Dol exagerat
La persona experimenta siacutemptomes amb una intensitat excessiva que la incapaciten Eacutes un dol en quegrave apareixen siacutemptomes cliacutenics frequumlents fortes depressions molta ansietat Srsquoestanca en alguna etapa del proceacutes del dol i no avanccedila cap a la seva resolucioacute
Dol emmascarat La persona no eacutes conscient que el que li estagrave passant estagrave directament relacionat amb la situacioacute de dol i associa els siacutemptomes fiacutesics de dolor mal de cap etc i les conductes desadaptatives a un proceacutes de malaltia J Bucay (2003) metge psicoterapeuta anomena el dol disfuncional dol patologravegic i el descriu com lrsquoexpressioacute de lrsquoexistegravencia drsquouna patologia pregravevia eacutes a dir drsquoalguna malaltia que no srsquohavia manifestat i que es desencadena amb el proceacutes de dol Descriu quatre causes que poden desencadenar un dol patologravegic o disfuncional
Quan el proceacutes de dol mai no comenccedila Quan el proceacutes es deteacute de forma morbosa en alguna etapa del dol Quan progressa fins a alguna etapa i retrocedeix indefinidament cap a alguna de
les etapes anteriors Quan es frena per intentar evitar la seva evolucioacute
J Bucay classifica el dol patologravegic en cinc grups
Dol absent
La persona pateix un xoc important i el dol srsquoestanca en la fase de negacioacute del que estagrave passant
Dol conflictiu
La persona no es responsabilitza de la seva progravepia salut i utilitza el dol per obtenir compassioacute dels altres
Dol tardagrave
La persona teacute un conflicte emocional teacute sentiments ambivalents (en psiquiatria presegravencia simultagravenia de sentiments oposats envers una mateixa persona o cosa especialment drsquoamor i drsquoodi) per exemple no sap si ha drsquoestar content o ha de plorar Dol exagerat
La persona teacute un desbordament de lrsquoexpressioacute emocional
Dol crogravenic El proceacutes srsquoinstalmiddotla indefinidament sense acabar mai La persona queda atrapada en el sentiment de culpa no vol sentir la tristesa que comporta la pegraverdua lrsquoidealitza i la manteacute en la memograveria constantment per no acceptar la situacioacute Mai no se nrsquoacomiada
Tant Worden com Bucay coincideixen a assenyalar que allograve important no eacutes tant tenir classificacions que permetin ldquoetiquetarrdquo la situacioacute com el fet de poder identificar la resposta disfuncional o patologravegica al meacutes aviat possible i encaminar lrsquoatencioacute cap a lrsquoelaboracioacute drsquoun dol normal
Factors que influeixen en el dol
La intensitat de les emocions i les alteracions fiacutesiques i psicologravegiques que provoquen una situacioacute de dol depenen de diversos factors
El tipus de pegraverdua relacional intrapersonal material o evolutiva Els factors de la histograveria personal el coneixement i lrsquoaprenentatge previ del
sentit de la vida i de la mort eacutes a dir com srsquoha viscut en la famiacutelia en lrsquoescola o en la societat en general si es creu o no que la mort forma part del fet de viure etc
La situacioacute personal i familiar la composicioacute familiar (si hi ha nens petits o no) si hi ha dificultats econogravemiques si no hi ha acompanyament de la famiacutelia si es viu sol etc Tambeacute srsquohi inclouen els recursos de quegrave la persona disposa tant els interns com ara la gestioacute de les emocions com els externs com la situacioacute laboral el nivell socioeconogravemic la famiacutelia i els amics
La societat i la cultura les persones immigrades per exemple quan es troben amb una cultura de la societat drsquoacollida diferent a la del seu paiacutes drsquoorigen poden tenir dificultats per elaborar el dol
La religioacute que srsquoenteacuten com lrsquoexistegravencia drsquoun sistema de creences estructurades que tracten aspectes espirituals sovint amb un codi de comportament egravetic i una filosofia determinada La religioacute pot esdevenir una eina drsquoajuda per a les persones creients perquegrave pensen que han drsquoacceptar el sacrifici de viure sense lrsquoobjecte de la pegraverdua
Lrsquoespiritualitat que en un sentit ampli eacutes la capacitat iacutentima dels eacutessers humans de buscar el sentit de lrsquoexistegravencia com per exemple buscar les preguntes sobre el perquegrave de lrsquoexistegravencia del patiment de la capacitat drsquoestimacioacute i de perdonar aixiacute com la capacitat de veure meacutes enllagrave de les circumstagravencies presents que permeten a la persona orientar la seva vida i sobreposar-se a les dificultats Lrsquoespiritualitat pertany a un aspecte universal de lrsquoeacutesser humagrave que es desenvolupa i evoluciona en el meacutes iacutentim del viure de cadascuacute i que afecta al seu torn la relacioacute amb els altres
Si el proceacutes de dol eacutes per la pegraverdua drsquouna persona estimada tambeacute hi influeixen els factors seguumlents
Els dols previs Lrsquoedat de la persona que ha mort La relacioacute afectiva i familiar amb la persona que ha mort La relacioacute de dependegravencia envers la persona que ha mort El context i la situacioacute en quegrave srsquoha produiumlt la mort Les causes de la mort
Etapes del proceacutes de dol
Tot i que es descriuen etapes que marquen lrsquoevolucioacute en el proceacutes de dol no hi ha pautes estrictes i universals sinoacute que lrsquoalleujament apareix de forma gradual a mesura que srsquoavanccedila en la seva resolucioacute El dol eacutes un proceacutes uacutenic molt personal dinagravemic i canviant que depegraven de les circumstagravencies les persones les famiacutelies les cultures i la pertinenccedila a una societat concreta Eacutes un fet transcendental (que afecta en gran manera que eacutes drsquouna gran importagravencia per les consequumlegravencies que pot tenir) que passa a formar part de la histograveria personal i familiar Els recursos que poden ajudar a afrontar la situacioacute tambeacute soacuten diversos algunes persones volen lrsquoacompanyament dels familiars i dels amics i drsquoaltres prefereixen estar molt ocupades per allunyar de la seva ment els sentiments que genera la pegraverdua De manera instintiva les persones busquen allograve que creuen que els pot ajudar i anar beacute
Tot i que srsquohan descrit diverses classificacions amb les seves diferegravencies pel que fa al nombre drsquoetapes la durada les emocions i les manifestacions que les acompanyen srsquoha de tenir present perograve que totes fan referegravencia al mateix cal experimentar el dolor el patiment la tristesa la culpa etc per adaptar-se a la nova situacioacute
Quan es tracta de la mort drsquoun eacutesser estimat les persones properes poden iniciar el proceacutes de dol al mateix temps en quegrave sersquols comunica la gravetat de la situacioacute o meacutes tard quan ja ha esdevingut la pegraverdua Sovint posposen la manifestacioacute de sentiments de tristesa i de plor per no afectar encara meacutes en el proceacutes de dol que estagrave elaborant la persona malalta ni interferir-hi
Drsquoaltra banda eacutes important considerar que moltes vegades la vivegravencia del dol provoca canvis en altres agravembits de la vida Les relacions per exemple poden canviar i de vegades poden acabar en processos dolorosos com ara separacions o divorcis de parelles Es poden produir canvis de costums canvis de llar de ciutat de poble de feina etc Perograve sobretot poden haver-hi canvis en la percepcioacute i el sentit del que vol dir viure Aquestes situacions soacuten especialment delicades perquegrave poden afegir un nou proceacutes de dol al proceacutes que ja srsquoestagrave vivint
No hi ha evidegravencies perograve que indiquin que totes les persones passen per aquestes etapes o que hi ha una sequumlegravencia determinada drsquouna etapa a una altra per elaborar el dol Ara beacute les explicacions de les persones que han experimentat pegraverdues han deixat
empremta per tant la teoria de les fases del dol observacional (entesa com la teoria que eacutes fruit de lrsquoobservacioacute de les persones amb proceacutes de dol) delimita el dol en moments temporals pels quals la persona aniragrave fent camiacute sense necessitat que aquesta experiegravencia sigui lineal ni que srsquohagi de passar per totes les fases o etapes que srsquoindiquen
Les etapes del proceacutes de dol que han identificat diversos autors se centren majoritagraveriament en la mort beacute sigui en la progravepia mort o en la mort drsquouna persona estimada Etapes de lrsquoelaboracioacute del dol per la progravepia mortElisabeth Kuumlbler Ross (1969) psiquiatra despreacutes drsquoobservar i conversar amb moltes persones que morien a lrsquohospital on treballava com a psiquiatra va identificar cinc etapes en el proceacutes de dol negacioacute cogravelera negociacioacute depressioacute i acceptacioacute Si beacute inicialment aquestes etapes del dol es van identificar en el proceacutes drsquoelaboracioacute del dol per la progravepia mort soacuten extrapolables a qualsevol tipus de pegraverdua
Negacioacute
Quan a una persona se li comunica que teacute una malaltia amb un pronogravestic greu reacciona negant el diagnogravestic com a resposta La persona vol creure que eacutes un error i busca una altra oportunitat Aquesta fase de negacioacute li permet una treva li doacutena temps per pensar eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment La negacioacute es un amortidor de lrsquoefecte del xoc Lrsquoatordiment del primer moment fa que no es visqui com una situacioacute del tot real
Cogravelera
Quan es confirma el diagnogravestic la persona reacciona amb rebelmiddotlioacute enfront la situacioacute es comenccedila a preguntar el perquegrave Apareix el sentiment drsquoenveja de les persones sanes la persona desitjaria tenir la salut dels altres Tot el que viu li produeix dolor la seva situacioacute lrsquoomple drsquoodi i de rancor Lrsquoautoestima baixa pel fet de ldquono haver estat escollidardquo per seguir vivint
Negociacioacute
En aquesta etapa apareix la temptacioacute de ldquonegociar amb el tempsrdquo srsquointenta fer un tracte amb qui la persona creu que controla la situacioacute (amb un mateix amb Deacuteu amb el destiacute etc) ldquoem portareacute beacuterdquo ldquosereacute bordquo ldquoanireacute en peregrinacioacute ahelliprdquo etc La negociacioacute eacutes una conducta regressiva (en el sentit de tornar enrere) i pot derivar una altra vegada a lrsquoetapa de negacioacute
Depressioacute
La persona pren consciegravencia absoluta que tots els passos anteriors han fracassat Eacutes un proceacutes de preparacioacute davant la possibilitat de morir aviat Hi ha molt de dolor i patiment per lrsquoevidegravencia del que estagrave passant
Acceptacioacute
Requereix haver tingut el temps necessari per superar les fases anteriors La persona ha elaborat la seva mort en el sentit que enteacuten que es moriragrave que ha arribat lrsquohora i que no ho pot canviar La persona que accepta inicia el temps de comiat del perdoacute dels altres de la resolucioacute de possibles conflictes anteriors Aquesta situacioacute eacutes el camiacute cap a la pau interna Etapes de lrsquoelaboracioacute del dol per la mort drsquouna persona estimadaLa Societat Espanyola de Cures Palmiddotliatives (SECPAL) defineix quatre etapes sequumlencials que el cuidador o la famiacutelia elabora en el proceacutes de dol
Lrsquoexperimentacioacute de la pena i del dolor El sentiment de por de ragravebia de culpa i de ressentiment Lrsquoexpressioacute drsquoapatia tristesa i desinteregraves La reaparicioacute de lrsquoesperanccedila i la reconduccioacute de la vida
El Grup drsquoEstudis de Dol de Biscaia descriu lrsquoevolucioacute del dol al llarg del temps en sis periacuteodes cronologravegics tot agrupant les caracteriacutestiques sobre el que passa en la ment de les persones en el proceacutes de dol
Dol anticipat
Eacutes el temps caracteritzat pel xoc inicial davant el coneixement drsquoun pronogravestic i de la negacioacute drsquouna mort propera Els sentiments soacuten de molta intensitat emocional i esdeveacute un gran impacte per a tota la famiacutelia Se situa en els primers dies
Dol agut
Soacuten moments intensos i excepcionals de veritable catagravestrofe psicologravegica caracteritzats pel bloqueig emocional (alteracioacute fisiologravegica o patologravegica funcional o orgagravenica que dificulta o impedeix el funcionament normal drsquouna estructura de lrsquoorganisme El blocatge mental eacutes la interrupcioacute del curs del pensament o de la memograveria de manera brusca sovint relacionada amb factors emocionals El blocatge emocional eacutes aquell que origina trastorns en les funcions psicologravegiques i el blocatge intellectual eacutes aquell que es manifesta per un degraveficit de rendiment cognitiu) (no hi ha capacitat per manifestar cap sentiment no es manifesta el plor ni la tristesa ni la ragravebia etc) per la paragravelisi psicologravegica (no hi ha capacitat per pensar per prendre decisions i srsquoexperimenta molta confusioacute) i per una sensacioacute drsquoatordiment i drsquoincredulitat davant el que srsquoestagrave vivint Se situa en les primeres setmanes despreacutes de la mort
Dol primerenc
Des de les primeres setmanes fins a uns tres mesos despreacutes de la mort Eacutes el temps de negacioacute de buscar la persona que ha mort Els sentiments soacuten de ragravebia dolor i el plor Hi ha un patiment profund La persona encara no srsquoadona de la veritable realitat de la pegraverdua
Dol intermedi
Des dels primers mesos fins a un any despreacutes de la mort Es un periacuteode de vivegravencies contradictograveries Quan es reinicia la vida quotidiana es comenccedila a percebre progressivament la realitat de la pegraverdua quan es troben a faltar i molt els rols que desenvolupava la persona que ha mort Apareixen dols ciacuteclics (aniversaris festes) Eacutes un temps de solitud i aiumlllament de pensaments obsessius De vegades vol dir experimentar el fet de viure sol Eacutes un periacuteode decisiu perquegrave significa la renuacutencia definitiva a qualsevol esperanccedila de recuperar la persona perduda Els periacuteodes de normalitat soacuten cada vegada meacutes frequumlents i es gaudeix cada vegada meacutes de situacions que abans eren agradables sense experimentar sentiments de culpa El record eacutes cada vegada menys doloroacutes
Dol tardagrave
Eacutes el temps que passa des del primer any fins als quatre anys despreacutes de la mort La persona ja ha establert una nova manera de viure basada en nous patrons de pensament sentiment i conducta que pot ser igual drsquoagradable que abans de la pegraverdua El sentiment de solitud pot ser-hi sempre perograve ja no eacutes lrsquouacutenic Es comenccedila a viure en el futur no en el passat
Dol latent
Despreacutes de passar per un proceacutes de dol de manera sana mai no torna a ser com abans El dol eacutes un fet transcendental que marca les relacions amb els altres Amb el temps el dolor eacutes meacutes suau perograve la tristesa es pot reactivar davant de qualsevol estiacutemul que recordi la pegraverdua John Bowlby (1968) psicoanalista aporta la seva visioacute des de la teoria del despreniment que descriu com tot allograve que ens fa dependents de lrsquoaltre Les persones mantenen vincles relacionals (lligam unioacute relacioacute que hi ha entre persones) imprescindibles per sobreviure no nomeacutes perquegrave aquestes persones ajuden a cobrir les necessitats bagravesiques com ara lrsquoalimentacioacute el sexe la companyia etc sinoacute des drsquoun vessant de necessitat social Aquest vincle crea emocions intenses i la seva pegraverdua real o percebuda desencadena ansietat i desesperanccedila
Bowlby agrupa el proceacutes en tres etapes primordials1 Protesta es manifesta amb sentiments de negacioacute i cogravelera o fuacuteria 2 Desesperanccedila es manifesta amb tristesa i depressioacute 3 Despreniment finalment arriba lrsquoacceptacioacute
Shulz i Brown (1978) psicoterapeutes descriuen les fases de manera meacutes genegraverica i en tres apartats sequumlencials
1 Fase inicial o drsquoevitacioacute Eacutes una reaccioacute normal i terapegraveutica que sorgeix com a defensa de la pegraverdua fins que la persona es capaccedil drsquoassimilar-ne gradualment el cop Es donen manifestacions de xoc i drsquoincredulitat la negacioacute pot durar des drsquohores fins a setmanes o mesos Hi predomina un sentiment profund de tristesa i plor intens
2 Fase del dol agut Es manifesta amb dolor per la separacioacute i desinteregraves pel que passa al moacuten Hi ha sentiments profunds de ragravebia i de desorganitzacioacute generalitzada
3 Resolucioacute del dol Eacutes la fase final drsquoadaptacioacute a la pegraverdua en quegrave es fa lrsquoadaptacioacute a les activitats de la vida diagraveria de manera gradual Es reorganitza el propi moacuten caogravetic sense la pegraverdua
J Bucay (2003) metge psicoterapeuta descriu les etapes del proceacutes de dol com a fases que agrupen les manifestacions necessagraveries per poder seguir endavant i poder superar la pegraverdua Elaborar el dol no eacutes oblidar sinoacute recordar amb tendresa i sentir que el temps que srsquoha compartit ha estat un gran regal eacutes entendre que lrsquoamor no srsquoacaba amb la mort
1 Incredulitat Eacutes una etapa caracteritzada pel xoc inicial i la no acceptacioacute de la pegraverdua La negacioacute eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment Es viu en un moacuten de ficcioacute com si la pegraverdua encara no srsquohagueacutes produiumlt i en quegrave el que ha passat no srsquoaccepta que ha passat Eacutes un proceacutes de confusioacute que permet distanciar-se de la situacioacute Cal que passi un temps per elaborar el proceacutes de dol Hi ha aplanament emocional (no srsquoexpressen sentiments) i es viu amb la fantasia de despertar i que tot sigui un somni Passada aquesta fase es connecta amb el dolor que envaeix la consciegravencia real la de la veritat i la situacioacute esdeveacute desbordant
2 Fuacuteria Es prepara el cos per ser capaccedil de suportar la tristesa Srsquoexperimenta un profund sentiment de ragravebia un fort sentiment de solitud sense forccedila per sobreviure Es visualitza el futur com un futur sense sentit no es tenen ganes de viurersquol i es teacute la forta conviccioacute que no es podragrave superar la pegraverdua Srsquoexperimenten vivegravencies emocionals contradictograveries es fan presents molts records i alhora es pensa que la pegraverdua no eacutes real Srsquoinicia un periacuteode de recolliment i de solitud que ajuda a entendre la renuacutencia definitiva A poc a poc es perd qualsevol esperanccedila de recuperar la persona estimada i es comenccedila per tant a estructurar la realitat No obstant aixograve srsquoalternen dos estats drsquoagravenim oposat es creu que la pegraverdua eacutes real perograve es manteacute lrsquoanhel desesperat drsquoincredulitat acompanyat drsquoun bri drsquoesperanccedila que tot pot tornar a ser com abans Durant aquesta etapa sovint cal reestructurar els rols familiars la qual cosa afegeix meacutes preocupacioacute a la situacioacute Aixiacute mateix es tenen sentiments de culpa cap a les persones que no han fet res per salvar la persona que ha mort i sentiments de ragravebia per llsquoabandonament
3 Desolacioacute Impera un sentiment profund de tristesa per lrsquoevidegravencia que la situacioacute de la pegraverdua eacutes irreversible i impotegravencia per la certesa que srsquoha perdut definitivament la persona estimada Tambeacute hi ha manca drsquoenergia per fer les activitats de la vida diagraveria Afloren sentiments obsessius encaminats a situar la persona que ha mort en un lloc magravegic (qualsevol lloc que no es pot veure perograve que hi eacutes present) La desolacioacute fa sorgir la identificacioacute amb alguns aspectes de lrsquoaltre i teacute lloc una revaloritzacioacute una mica exagerada de les virtuts reals que es transforma amb idealitzacioacute
4 Acceptacioacute A poc a poc es recuperen els sentiments positius i les ganes de viure Eacutes el moment dels pactes amb un mateix i del compromiacutes amb els altres per tornar a la normalitat i reprendre les activitats socials Eacutes el moment de transformar lrsquoenergia lligada al dolor en una accioacute fer alguna cosa uacutetil per a un
mateix i per als altres Srsquointerioritza el que la persona ha significat i es pren consciegravencia de les coses bones que ha deixat
5 Postcicatritzacioacute Eacutes el temps del despreacutes Quan srsquoelabora una pegraverdua no srsquooblida es recorda el passat perograve amb el temps el record ja no eacutes doloroacutes i es pot parlar de la pegraverdua sense patiment
COacuteM ACOMPANYAR LA PERSONAEN PROCEacuteS DE MORIR
NECESSITATS DE LA FAMIacuteLIA
1 Informacioacute clara concisa i realista2 Saber que srsquoestagrave fent alguna cosa pel pacient que lrsquoalleujaragrave (NO acarnissament terapegraveutic)3 Saber que poden comptar amb lrsquoequip4 Temps per romandre amb el malalt amb privacitat i intimitat5 Participar en les cures6 Comunicar sentiments explicar-se i perdonar-se7 Companyia i recolzament Possibilitat drsquoexpressioacute emocional8 Recolzament espiritual
FAMIacuteLIA I CONSPIRACIOacute DE SILENCI
Lrsquointent drsquoocultar les notiacutecies dolentes al pacient estagrave determinat per
bull La necessitat de ldquoproteccioacuterdquo Pensen que li estalviaran sofriment i malestarbull Per un intent drsquordquoautoproteccioacuterdquo No es veuran obligats a parlar del tema i evitaran unasituacioacute difiacutecil de mantenirAmb aquesta proteccioacute es nega al pacient el dret a parlar de les seves dificultats i a expressar elstemors i se li nega el dret a morir acompanyat espiritualment El malalt tambeacute tendeix a la proteccioacuteocultant el que sap per no fer patir als altres Aixograve comporta conflictes entre els familiars i existeix unagran dificultat per atendre les necessitats afectivesEl pacient queda aiumlllat vivegravencia de solitud
ldquoQuan srsquoestagrave al costat del seu llit i se lrsquoescolta de debograve perceps que ells saben que la mort estagrave prograveximaQuan el malalt ens diu que sap que moriragrave hem drsquoacceptar la seva declaracioacute sense contradir-lardquo
NECESSITATS DE LA PERSONA QUE SrsquoESTAgrave MORINT1048707 NO EM REBUTGIS I DEMOSTRArsquoM ARA EL QUE SENTS PER MI I ACCEPTA ELS CANVISQUE EN MI ES PRODUEIXIN1048707 NECESSITO NO PERDRE LA DIGNITAT QUE HA DONAT SENTIT A LA MEVA PERSONA1048707 INCLOU-ME EN LA PRESA DE DECISIONS I NO EM JUTGIS PER LES MEVES DECISIONSENCARA QUE SIGUIN CONTRAgraveRIES A LES TEVES
1048707 NECESSITO EL CONTACTE FIacuteSIC CUIDArsquoM I SUPLEIX-ME EN ALLOgrave QUE NECESSITI I NOPUGUI FER PER MI MATEIX1048707 PLORA AMB MI I RIU AMB MI PARLEM DEL QUE ESTAgrave PASSANT1048707 ESCOLTA NO SEMPRE HAS DE PARLAR DE QUELCOM1048707 NO EM MENTEIXIS NECESSITO PODER PREGUNTAR LLIURAMENT I TENIR RESPOSTESSINCERES I HONESTES ENCARA QUE JO SIGUI UN NEN1048707 CONVIDAM A PASSEJAR O A DINAR1048707 TRUCArsquoM I PREGUNTArsquoM SI NECESSITO QUELCOM ESPECIAL ABANS DE VENIRANUNCIArsquoT1048707 CELEBRA AMB MI DIES ESPECIALS1048707 AJUDA LA MEVA FAMIacuteLIA1048707 EXPLICArsquoM COM TrsquoAGRADARIA AJUDAR-ME1048707 PREGA PER MI1048707 DONArsquoM PERMIacuteS PER MORIR NECESSITO QUE ENS ACOMIADEM1048707 NECESSITO PODER DECIDIR NO ALLARGAR LA MEVA VIDA A CANVI DrsquoUNA DILATADAAGONIA I AMB LA CERTESA DE QUE ES TINDRAN EN COMPTE LES MEVES VOLUNTATSANTICIPADES
ldquoARA EacuteS EL MOMENT MEacuteS ADEQUAT PER ACOMIADAR-SE SENSE DEIXAR FERIDES I DONARAMOR SENSE ESPERAR RES A CANVI NOMEacuteS LA SENSACIOacute INTERNA DE CREIXEMENTrdquo
El dol srsquoacaba quan srsquohan pogut finalitzar les tasques caracteriacutestiques drsquoaquest proceacutes segons Worden
1) Quan srsquoha estat capaccedil drsquoacceptar la mort de lrsquoesser estimat i assumir que no tornaragrave Els rituals soacuten de gran ajuda en aquesta primera etapa2) Quan srsquoha experimentat pena i dolor per la pegraverdua El proceacutes es bloquejaragrave si es nega el patiment o no es teacute lrsquooportunitat drsquoexpressar i treballar les emocions3) Quan la persona ha pogut adaptar-se al seu moacuten sense el difunt Normalment implica assumir noves habilitats i rols que anteriorment desenvolupava el difunt4) Quan la persona pot refer la seva vida La persona ja no viu en el passat sinoacute en el present i teacute algunes expectatives de futur
Si les tasques anteriors no es desenvolupen adequadament davant les dificultats o bloquejosemocionals el dol podragrave derivar en un dol complicat o patologravegic presentant el pacient siacutemptomescliacutenics (depressioacute ansietat fogravebies somatitzacions abuacutes drsquoalcohol o drogues)
Quan cal ajuda professional
1048707 Quan la simptomatologia es presenta de manera intensa i prolongada seria adequat consultar un especialista per tal de facilitar el proceacutes de dol atendre les complicacions que poden existir i prevenir problemes futurs1048707 Quan un se sent bloquejat o amb dificultats per incorporar-se a la vida habitual en tots els seus agravembits1048707 Quan et sents incapaccedil drsquoestablir noves relacions1048707 Quan les coses que abans trsquoimportaven ara han deixat de importar-te1048707 Quan et sents trist deprimit nervioacutes ansioacutes irritable1048707 Quan et sents culpable1048707 Quan hi ha alteracioacute del son de la gana1048707 Quan comences a sentir algunes de les coses que li passaven al difunt1048707 Quan desitgis conegraveixer-te a tu mateix
Tipus drsquointervencioacute psicologravegica
1048707 Teragravepia individual1048707 Teragravepia familiar1048707 Teragravepia de parella1048707 Teragravepia de grupSempre sota unes normes que garanteixin la confidencialitat el respecte i no jutjar
Dols especials
Dol en nensEl proceacutes de dol en un nen estaragrave profundament influiumlt per la manera de tractar-lo els adults que el cuidin durant els dies posteriors a la mort de lrsquoesser estimat Srsquohauria de parlar de la mort als nens com una cosa natural La meitat dels nens entre 2 i 6 anys han viscut alguna experiegravencia propera de mort (avis veiumlns animals de companyia)
Dol en adolescents Els adolescents es troben en una etapa difiacutecil de la seva vida La mort drsquoun esser estimat complicaragrave el seu proceacutes Les reaccions de dol poden relacionar-se amb lrsquoabuacutes de drogues delinquumlegravencia rebelmiddotlia agressivitat
Dol de gegravenereApreciem ldquotendegravenciesrdquo diferents entre homes i dones a lrsquohora drsquoafrontar les pegraverdues Comprendre aquestes diferegravencies eacutes molt important especialment en el cas de la mort drsquoun fill A les dones els costa menys parlar de les seves emocions Als homes els costa meacutes demanar ajuda externa
Bibliografia consultada
Benito E Barbero J Payas A Grupo de trabajo sobre espiritualidad en Cuidados Paliativos de la SECPAL El acompantildeamiento espiritual en cuidados paliativos Madrid Ed Aran 2008Bowlby J El viacutenculo afectivoBuenos Aires Ed Paidos 1968Bucay J El camino de las laacutegrimas Barcelona Ed Randon House Mondadori SA 4ordm edicioacuten 2003
Duelo despueacutes de un aborto Revista de infertilidad Disponible enwwwencolombia-commedicina-reproductiva 24299-duelo2htm Erikson E El ciclo vital completo Barcelona Ed Paidos Ibeacuterica2000Kuumlbler- Ross E Sobre la muerte y los moribundos Barcelona Ed Grijalbo 1989 Kuumlbler-Ross E Kessler D Sobre el dol i el dolor Barcelona Editorial 62 2006
La Muerte y el Duelo Revisado por DrsquoArcy Lyness 2004 Disponible enwwwkidshealthorgteenen-espanolmentesomeone-died-esphtml
Landa Petralanda V Garcia Garcia JA Grupo de Estudio de Duelo de Vizcaya Guiacuteas Cliacutenicas 2007 7 (26) Disponible enwwwfisterracomguias2dueloasp
Leng MC Duquesne F Bilans drsquoindependence Rocircle prope infirmier Pariacutes Ed Pradel 1989Nomen Martin L El duelo y la muerte El tratamiento de la peacuterdidaMadrid Ed Piraacutemide 2007Pentildea LY Montantildea C Manejo del duelo en nintildeos y adolescentes desde el enfoque cognitivo-conductual En Caballo VE y Simoacuten M A Manual de Psocologiacutea Cliacutenica Infantil y del AdolescenteMadrid Ed Piragravemide 2002 Poch C Herrero O La muerte y el duelo en el contexto educativo Reflexiones testimonios y actividades Barcelona Ed Paidos Papeles de Pedagogiacutea2003Poveda M Royo A Aldemunde P Fuentes R Montesinos C Juan C Ortolagrave P Oltra JA Ansiedad ante la muerte en atecioacuten primaria relacioacuten con la frecuentacioacuten y la psocomorbilidad de los consultantes Revista Atencioacuten Primaria SemFYC Octubre 2000 Vol 26 7 pp 46-52
SECPAL El proceso de duelo Disponible enwwwsecpalcomguiacpindexphpacc
Scott JT Prictor MJ Harmsen M Broom A Entwistle V Sowden A Walt J Intervenciones para mejorar la comunicacioacuten con nintildeos y adolescentes acerca del caacutencer en un miembro de la FamiliaBiblioteca Cochrane Plus 2007 nordm 4 Disponible enwwwupdate-softawarecomTizoacuten Garciacutea JL Peacuterdida pena duelo Vivencias investigacion y asistenciaBarcelona Ed Paidos y F Vidal i Barraquer 2004Worden JW el tratamiento del Duelo Asesoramiento Psocoloacutegico y terapia Ed Paidos Iberica S A Barcelona 2004
Bibliografia recomanada
Brothers Joyce Vivir sin eacutel Como superar el trauma de la viudedad Ed Grijalbo Barcelona 1992 Bucay J El camino de las laacutegrimas Ed Grijalbo Barcelona 2003Kuumlbler Ross E i Kessler D Sobre el dol i el dolor Grup editorial 62 Barcelona 2006La terapia Gestalt diponible enwwwterraespersonalgibadabgestalhtm
Pangrazzi A La peacuterdida de un ser querido Ed Paulinas Madrid 1993
httpwwwactadorgactad_catduelo_catphp
Quegrave eacutes el dol
1 Criteri diagnogravestic DSM
Quegrave eacutes el dol
El dol eacutes una afliccioacute comuna doncs meacutes tard o meacutes drsquohora la majoria de nosaltres patirem la pegraverdua drsquoun eacutesser estimat El cert eacutes que no sempre estem pensant o parlant sobre la mort per la qual cosa no tenim oportunitat de saber meacutes sobre el dol (quegrave se sent quegrave eacutes el que srsquoha de fer quegrave eacutes ldquonormalrdquo) i com patir-ho Malgrat aixograve hem de fer-li front quan es presenta aquesta dolorosa circumstagravenciaSeguidament facilitem informacioacute sobre algunes formes drsquoafrontar una pegraverdua el seu proceacutes i els ajuts disponiblesEl dol es produeix despreacutes drsquouna pegraverdua significativa com la mort drsquoun eacutesser estimat No eacutes tan sols un sinoacute una munioacute de sentiment a afrontar Sovint el dol srsquoexperimenta en diverses etapes i emocions durant el proceacutes Si beacute tots nosaltres som diferents els sentiments que experimentem soacuten similars perograve en diversos periacuteodes i no amb la mateixa intensitat No existeix una ldquoforma correctardquo o un ordre o periacuteode ldquocorrecterdquo de seguir aquest proceacutesSrsquoexperimenta despreacutes de la pegraverdua drsquoun eacutesser que hem conegut durant un temps si beacute les persones que han tingut un avortament o han patit la pegraverdua drsquoun nadoacute pateixen experiegravencies o dols similars i necessiten els mateixos tipus de tractaments i consideracionsDurant les breu hores o dies despreacutes de la mort drsquoun parent o un amic la majoria de les persones pateixen una mena drsquoatordiment com si no sersquon adonessin del que els estagrave succeint Aquesta insensibilitat emocional pot ajudar a dur a terme tragravemits pragravectics importants que han de fer-se com posar-se en contacte amb parents o organitzar el funeral Tot i aixograve aquest sentiment drsquoirrealitat pot esdevenir un problema si dura massa Veure el cos drsquouna persona traspassada pot per a alguns el detonant que els posi en contacta amb el moacuten real Per a altres persones poden ser els serveis funeraris els que facin aquesta dolorosa tasca Pot produir molta afliccioacute veure el cos o assistir al funeral perograve soacuten formes drsquoacomiadar a aquells a qui estimem Aquests esdeveniments arriben a ser tan dolosos que fins i tot poden ser evitats encara que a la llarga aquest fet origina un profund sentiment drsquoafliccioacute en anys posteriorsBen aviat srsquoesvaeix aquesta sensacioacute drsquoatordiment i pot ser substituiumlda per sentiments paorosos drsquoagitacioacute per la manca de la persona traspassada i desitjos de trobar-se amb
ella si beacute clarament eacutes impossible Aixograve fa molt difiacutecil la concentracioacute o relaxacioacute i agafar el son i en cas de fer-ho aquest pot eacutesser francament pertorbador Algunes persones senten que ldquoveuenrdquo al seus eacutessers estimats en tots els llocs on van ndashal carrer al parc a la vora de casa en llocs on han estat plegats Tambeacute acostumen a sentir-se enfadats ndashamb els metges les infermeres que no van poder fer-hi res per evitar la seva mort amb els amics i parents que no van fer prou o agravedhuc amb la persona que els ha deixatUn altre sentiment eacutes el de culpa Sovint pensen una i una altra vegada en totes les coses que els hagueacutes agradat dir o fer o fins i tot el que haguessin pogut fer de manera diferent per tal drsquoevitar la seva mort Si meacutes no la mort eacutes meacutes enllagrave del control de ninguacute i cal recordar-ho a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes La culpabilitat pot augmentar si srsquoexperimenta un sentiment de descans despreacutes drsquohaver perdut a alguacute que estava patint una llarga i penosa malaltia Aquest sentiment eacutes del tot natural molt i molt comprensible i comuacute
Com poden donar ajut els parents i amics La famiacutelia i els amics poden donar ajut a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes passat un temps No soacuten tant necessagraveries les paraules de condol sinoacute la disposicioacute drsquoestar amb ells durant el temps en que dura la pena i el dol La complicitat drsquoun braccedil a lrsquoespatlla expressaragrave molt millor el desig de donar ajut i suport
Eacutes important que si cal les persones que es troben en aquest proceacutes expressin els seus sentiments drsquoafliccioacute Amb el temps srsquoaniran refent perograve primer necessiten parlar i plorar Algunes persones poden trobar difiacutecil comprendre el per quegrave el dol es manteacute i es repeteixen una i una altra vegada els mateixos pensaments aixograve perograve forma part del proceacutes per a resoldre la pena i srsquoha drsquoanimar a seguir-hoSi no se sap quegrave dir o agravedhuc si srsquoha de parlar del fet o no sigui honest i digui-ho Aixograve donaragrave a la persona lrsquooportunitat de dir el que en realitat vol Eacutes normal evitar pronunciar el nom de la persona traspassada per por a que resulti doloroacutes fer-ho encara que a la persona que segueix el proceacutes del dol pot semblar-li com si hagueacutes oblidat la seva pegraverdua afegint aixiacute un sentiment drsquoaiumlllament al de pena i afliccioacuteHa de tenir-se en compte que les festivitats (no tan sols de la mort sinoacute tambeacute drsquoaniversaris i celebracions) soacuten dies particularment dolorosos o difiacutecils quan amics i parents fan lrsquoesforccedil drsquoatansar-srsquohiLa realitzacioacute de tasques pragravectiques de la vida quotidiana com netejar anar a comprar o tenir cura dels nens pot apaivagar lrsquoafliccioacute de sentir-se sol Les persones grans poden necessitar ajut amb les tasques domegravestiques que el cogravenjuge traspassat acostumava a realitzar ndashfactures cuina neteja de la casa manteniment del cotxe etc Eacutes important deixar que les persones tinguin el temps suficient per a resoldre el seu dol Nrsquohi ha que es recuperen de la seva pegraverdua amb meacutes rapidesa perograve drsquoaltres necessiten meacutes temps pel que no esperi que els seus parents i amics ho facin massa aviat necessiten temps per a superar la seva pena drsquouna forma adient i aixograve evitaragrave lrsquoaparicioacute de problemes futurs
Proceacutes de dol no resolt Hi ha persones que no demostren la seva pena en absolut No ploren durant el funeral eviten esmentar la seva pegraverdua i tornen a la seva vida normal remarcablement calmats Aquesta eacutes la seva manera normal de tractar amb la pegraverdua sense resultats pertorbadors perograve altres persones poden patir siacutemptomes fiacutesics poc comuns o repetits episodis de depressioacute durant els anys seguumlents
Drsquoaltres potser no tenen lrsquooportunitat de viure el seu dol de forma adient Les obligacions de tenir cura de la famiacutelia o dels negocis poden absorbir el temps que requereixen
A vegades el problema rau en que la pegraverdua no es tinguda com a ldquodolrdquo progravepiament dit Succeeix sovint perograve no sempre a aquells que han tingut periacuteodes de depressioacute
Pot passar que alguns se sentin molt enganxats al patiment i aquest primer sentiment drsquoafeccioacute i de no creure el que ha succeiumlt pot anar en augment durant anys en els que el que ho pateix no creu que el eacutesser estimat ha mort Altres soacuten incapaccedilos de seguir amb la seva vida sense pensar en cap altra cosa sovint fent de la seva habitacioacute una mena de santuari en la seva memograveria
Sovint la depressioacute que srsquoapodera de la persona pot fer-se meacutes punyent fins el extrem de no voler menjar o beure i en lrsquoaparicioacute de pensaments suiumlcides
Ajut del professional Eacutes possible tambeacute que apareguin trastorns del son que es poden allargar durant molt de temps arribant a representar un problema serioacutes si la depressioacute srsquoagreuja afectant a la gana energia i son i si la depressioacute no millora desenvolupant-se un dol no resolt caldria pensar en lrsquoajut drsquoun professionalEl dol transforma la nostra vida drsquouna manera molt significativa i eacutes una de les experiegravencies meacutes doloroses que podem patir Pot semblar estranya terrible i corprenedora perograve la realitat eacutes que forma part de les nostres vides i li hem de fer front un moment o altra Generalment no requereix atencioacute megravedica en cas contrari existeixen ajuts al nostre abastEncara que lrsquoagitacioacute minvi els periacuteodes de depressioacute poden esdevenir meacutes frequumlents i arribar a un pic entre quatre o sis setmanes despreacutes Els episodis de dolor poden sobrevenir en qualsevol moment produiumlts per persones llocs o coses que duen a la memograveria a la persona absent Algunes persones poden agravedhuc trobar poc escaient o difiacutecil de comprendre el comportament de la persona en proceacutes de dol degut als sovintejats esclats de plor sense cap raoacute En aquests episodis es pot desitjar apartar-se dels que no entenen o comparteixen la pena Tambeacute pot semblar als altres que durant aquest temps lrsquoafectat passa molt de temps assegut sense fer res La realitat eacutes que estan generalment pensant en lrsquoeacutesser estimat que han perdut repassant una i una altra vegada els moments feliccedilos o no que han passat plegats Soacuten uns moments iacutentims perograve essencials per tal de superar i tractar drsquoafrontar la pegraverdua
Volver Arriba
Criteri diagnogravestic DSMZ634 Dol (V6282) Lrsquoobjecte drsquoatencioacute cliacutenica eacutes una reaccioacute a la mort drsquoun eacutesser estimat Com part de la seva reaccioacute de pegraverdua alguns individus afligits presenten siacutemptomes caracteriacutestics drsquoun episodi de depressioacute major (p ex sentiments de tristor i siacutemptomes associats com insomni anoregravexia i pegraverdua de pes) La persona amb dol valora lrsquoestat drsquoagravenim depressiu com a ldquonormalrdquo si beacute pot cercar ajut professional per tal drsquoapaivagar els siacutemptomes associats com lrsquoinsomni o lrsquoanoregravexia La durada i expressioacute drsquoun dol ldquonormalrdquo varia
considerablement entre els diversos grups culturals El diagnogravestic de trastorn depressiu major no estagrave indicat a no ser que els siacutemptomes es mantinguin 2 mesos despreacutes de la pegraverdua Tot i aixiacute la presegravencia de certs siacutemptomes que no soacuten caracteriacutestics drsquouna reaccioacute de dol ldquonormalrdquo pot ser uacutetil per tal de diferenciar el dol de lrsquoepisodi depressiu majorEntre ells srsquoinclou1 la culpa por les coses meacutes que per les accions rebudes o no rebudes pel supervivent en el moment de morir la persona estimada2 pensaments de mort meacutes que voluntat de viure amb el sentiment de que el supervivent hauria drsquohaver mort amb la persona traspassada3 preocupacioacute mograverbida amb sentiment drsquoinutilitat4 inhibicioacute psicomotora acusada5 deteriorament funcional acusat i perllongat6 experiegravencies almiddotlucinatograveries diferents de les drsquoescoltar la veu o veure lrsquoimatge fugaccedil de la persona traspassada
- httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
- cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
- Descripcioacute
- El proceacutes de dol
- Tipus de dol
- Factors que influeixen en el dol
- Etapes del proceacutes de dol
- Bibliografia consultada
- Bibliografia recomanada
-
pegraverdua prevista des de fa temps pot ser que no hi hagi manifestacions caracteriacutestiques del dol o fins i tot es pot experimentar un gran alleujament aquesta reaccioacute eacutes normal perquegrave que el veritable dol srsquoha fet abans de viure la pegraverdua (dol anticipat)
Dol anticipat
Es caracteritza perquegrave la persona mobilitza els mecanismes emocionals i intelmiddotlectuals que permeten elaborar la pegraverdua abans que es produeixi Es refereix al proceacutes que teacute lloc de manera anticipada a la pegraverdua i inclou els siacutemptomes del dol normal Es tracta drsquouna conducta normal i en el cas de persones amb malalties de llarga durada alguns estudis indiquen que el dol anticipat millora lrsquoadaptacioacute dels familiars i lrsquoacceptacioacute de la pegraverdua
Dol disfuncional o complicat
Es defineix com la situacioacute en quegrave la persona experimenta un fracagraves o una perllongacioacute en lrsquouacutes de respostes intelmiddotlectuals i emocionals mitjanccedilant les quals tracta de superar el proceacutes de dol provocat per una pegraverdua real o percebuda Lrsquoexpressioacute de sentiments es desborda srsquoadopten conductes desadaptatives (comportament no adequat a una situacioacute degut al fet que lrsquoindividu no srsquoadapta al seu entorn per manca drsquoharmonia entre els diferents elements de la seva personalitat o per incapacitat per modificar la realitat segons les progravepies necessitats) i no srsquoavanccedila cap a una bona resolucioacute
Lrsquoangoixa que ha deixat el buit de la pegraverdua no srsquoaconsegueix elaborar i la persona es troba estancada i es veu arrossegada cap a sentiments obsessius i per tant no efectius per elaborar el dol La persona queda atrapada en la mateixa pegraverdua com si volgueacutes retenir lrsquoobjecte que ja no hi eacutes perquegrave en el fons no el doacutena per perdut Sovint srsquohi superposen trastorns psiquiagravetrics com ara trastorns emocionals abuacutes de substagravencies togravexiques per palmiddotliar els sentiments dolorosos estregraves posttraumagravetic o altres complicacions que es poden manifestar com absegravencia de pena o inhibicioacute de la pena
El dol complicat ha estat objecte drsquoestudi per part de diversos experts que nrsquohan elaborat diferents classificacions
J Willian Worden (1997) psiquiatre proposa la classificacioacute seguumlent
Dol crogravenic
La durada de lrsquoelaboracioacute del dol eacutes excessiva i la persona eacutes conscient que no pot avanccedilar Srsquohi poden intercalar manifestacions anomenades normals com per exemple no experimentar excessiva tristesa en les celebracions drsquoaniversaris o altres dates significatives amb manifestacions que es consideren patologravegiques com ara el sentiment excessiu de culpa el plor el dolor etc quan apareixen despreacutes dels dos anys de la pegraverdua
Dol tardagrave
La reaccioacute emocional en el moment de la pegraverdua no ha estat suficient per desencadenar els mecanismes de presa de consciegravencia del que ha passat i la presa de consciegravencia de la realitat es posposa per a meacutes endavant
Dol exagerat
La persona experimenta siacutemptomes amb una intensitat excessiva que la incapaciten Eacutes un dol en quegrave apareixen siacutemptomes cliacutenics frequumlents fortes depressions molta ansietat Srsquoestanca en alguna etapa del proceacutes del dol i no avanccedila cap a la seva resolucioacute
Dol emmascarat La persona no eacutes conscient que el que li estagrave passant estagrave directament relacionat amb la situacioacute de dol i associa els siacutemptomes fiacutesics de dolor mal de cap etc i les conductes desadaptatives a un proceacutes de malaltia J Bucay (2003) metge psicoterapeuta anomena el dol disfuncional dol patologravegic i el descriu com lrsquoexpressioacute de lrsquoexistegravencia drsquouna patologia pregravevia eacutes a dir drsquoalguna malaltia que no srsquohavia manifestat i que es desencadena amb el proceacutes de dol Descriu quatre causes que poden desencadenar un dol patologravegic o disfuncional
Quan el proceacutes de dol mai no comenccedila Quan el proceacutes es deteacute de forma morbosa en alguna etapa del dol Quan progressa fins a alguna etapa i retrocedeix indefinidament cap a alguna de
les etapes anteriors Quan es frena per intentar evitar la seva evolucioacute
J Bucay classifica el dol patologravegic en cinc grups
Dol absent
La persona pateix un xoc important i el dol srsquoestanca en la fase de negacioacute del que estagrave passant
Dol conflictiu
La persona no es responsabilitza de la seva progravepia salut i utilitza el dol per obtenir compassioacute dels altres
Dol tardagrave
La persona teacute un conflicte emocional teacute sentiments ambivalents (en psiquiatria presegravencia simultagravenia de sentiments oposats envers una mateixa persona o cosa especialment drsquoamor i drsquoodi) per exemple no sap si ha drsquoestar content o ha de plorar Dol exagerat
La persona teacute un desbordament de lrsquoexpressioacute emocional
Dol crogravenic El proceacutes srsquoinstalmiddotla indefinidament sense acabar mai La persona queda atrapada en el sentiment de culpa no vol sentir la tristesa que comporta la pegraverdua lrsquoidealitza i la manteacute en la memograveria constantment per no acceptar la situacioacute Mai no se nrsquoacomiada
Tant Worden com Bucay coincideixen a assenyalar que allograve important no eacutes tant tenir classificacions que permetin ldquoetiquetarrdquo la situacioacute com el fet de poder identificar la resposta disfuncional o patologravegica al meacutes aviat possible i encaminar lrsquoatencioacute cap a lrsquoelaboracioacute drsquoun dol normal
Factors que influeixen en el dol
La intensitat de les emocions i les alteracions fiacutesiques i psicologravegiques que provoquen una situacioacute de dol depenen de diversos factors
El tipus de pegraverdua relacional intrapersonal material o evolutiva Els factors de la histograveria personal el coneixement i lrsquoaprenentatge previ del
sentit de la vida i de la mort eacutes a dir com srsquoha viscut en la famiacutelia en lrsquoescola o en la societat en general si es creu o no que la mort forma part del fet de viure etc
La situacioacute personal i familiar la composicioacute familiar (si hi ha nens petits o no) si hi ha dificultats econogravemiques si no hi ha acompanyament de la famiacutelia si es viu sol etc Tambeacute srsquohi inclouen els recursos de quegrave la persona disposa tant els interns com ara la gestioacute de les emocions com els externs com la situacioacute laboral el nivell socioeconogravemic la famiacutelia i els amics
La societat i la cultura les persones immigrades per exemple quan es troben amb una cultura de la societat drsquoacollida diferent a la del seu paiacutes drsquoorigen poden tenir dificultats per elaborar el dol
La religioacute que srsquoenteacuten com lrsquoexistegravencia drsquoun sistema de creences estructurades que tracten aspectes espirituals sovint amb un codi de comportament egravetic i una filosofia determinada La religioacute pot esdevenir una eina drsquoajuda per a les persones creients perquegrave pensen que han drsquoacceptar el sacrifici de viure sense lrsquoobjecte de la pegraverdua
Lrsquoespiritualitat que en un sentit ampli eacutes la capacitat iacutentima dels eacutessers humans de buscar el sentit de lrsquoexistegravencia com per exemple buscar les preguntes sobre el perquegrave de lrsquoexistegravencia del patiment de la capacitat drsquoestimacioacute i de perdonar aixiacute com la capacitat de veure meacutes enllagrave de les circumstagravencies presents que permeten a la persona orientar la seva vida i sobreposar-se a les dificultats Lrsquoespiritualitat pertany a un aspecte universal de lrsquoeacutesser humagrave que es desenvolupa i evoluciona en el meacutes iacutentim del viure de cadascuacute i que afecta al seu torn la relacioacute amb els altres
Si el proceacutes de dol eacutes per la pegraverdua drsquouna persona estimada tambeacute hi influeixen els factors seguumlents
Els dols previs Lrsquoedat de la persona que ha mort La relacioacute afectiva i familiar amb la persona que ha mort La relacioacute de dependegravencia envers la persona que ha mort El context i la situacioacute en quegrave srsquoha produiumlt la mort Les causes de la mort
Etapes del proceacutes de dol
Tot i que es descriuen etapes que marquen lrsquoevolucioacute en el proceacutes de dol no hi ha pautes estrictes i universals sinoacute que lrsquoalleujament apareix de forma gradual a mesura que srsquoavanccedila en la seva resolucioacute El dol eacutes un proceacutes uacutenic molt personal dinagravemic i canviant que depegraven de les circumstagravencies les persones les famiacutelies les cultures i la pertinenccedila a una societat concreta Eacutes un fet transcendental (que afecta en gran manera que eacutes drsquouna gran importagravencia per les consequumlegravencies que pot tenir) que passa a formar part de la histograveria personal i familiar Els recursos que poden ajudar a afrontar la situacioacute tambeacute soacuten diversos algunes persones volen lrsquoacompanyament dels familiars i dels amics i drsquoaltres prefereixen estar molt ocupades per allunyar de la seva ment els sentiments que genera la pegraverdua De manera instintiva les persones busquen allograve que creuen que els pot ajudar i anar beacute
Tot i que srsquohan descrit diverses classificacions amb les seves diferegravencies pel que fa al nombre drsquoetapes la durada les emocions i les manifestacions que les acompanyen srsquoha de tenir present perograve que totes fan referegravencia al mateix cal experimentar el dolor el patiment la tristesa la culpa etc per adaptar-se a la nova situacioacute
Quan es tracta de la mort drsquoun eacutesser estimat les persones properes poden iniciar el proceacutes de dol al mateix temps en quegrave sersquols comunica la gravetat de la situacioacute o meacutes tard quan ja ha esdevingut la pegraverdua Sovint posposen la manifestacioacute de sentiments de tristesa i de plor per no afectar encara meacutes en el proceacutes de dol que estagrave elaborant la persona malalta ni interferir-hi
Drsquoaltra banda eacutes important considerar que moltes vegades la vivegravencia del dol provoca canvis en altres agravembits de la vida Les relacions per exemple poden canviar i de vegades poden acabar en processos dolorosos com ara separacions o divorcis de parelles Es poden produir canvis de costums canvis de llar de ciutat de poble de feina etc Perograve sobretot poden haver-hi canvis en la percepcioacute i el sentit del que vol dir viure Aquestes situacions soacuten especialment delicades perquegrave poden afegir un nou proceacutes de dol al proceacutes que ja srsquoestagrave vivint
No hi ha evidegravencies perograve que indiquin que totes les persones passen per aquestes etapes o que hi ha una sequumlegravencia determinada drsquouna etapa a una altra per elaborar el dol Ara beacute les explicacions de les persones que han experimentat pegraverdues han deixat
empremta per tant la teoria de les fases del dol observacional (entesa com la teoria que eacutes fruit de lrsquoobservacioacute de les persones amb proceacutes de dol) delimita el dol en moments temporals pels quals la persona aniragrave fent camiacute sense necessitat que aquesta experiegravencia sigui lineal ni que srsquohagi de passar per totes les fases o etapes que srsquoindiquen
Les etapes del proceacutes de dol que han identificat diversos autors se centren majoritagraveriament en la mort beacute sigui en la progravepia mort o en la mort drsquouna persona estimada Etapes de lrsquoelaboracioacute del dol per la progravepia mortElisabeth Kuumlbler Ross (1969) psiquiatra despreacutes drsquoobservar i conversar amb moltes persones que morien a lrsquohospital on treballava com a psiquiatra va identificar cinc etapes en el proceacutes de dol negacioacute cogravelera negociacioacute depressioacute i acceptacioacute Si beacute inicialment aquestes etapes del dol es van identificar en el proceacutes drsquoelaboracioacute del dol per la progravepia mort soacuten extrapolables a qualsevol tipus de pegraverdua
Negacioacute
Quan a una persona se li comunica que teacute una malaltia amb un pronogravestic greu reacciona negant el diagnogravestic com a resposta La persona vol creure que eacutes un error i busca una altra oportunitat Aquesta fase de negacioacute li permet una treva li doacutena temps per pensar eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment La negacioacute es un amortidor de lrsquoefecte del xoc Lrsquoatordiment del primer moment fa que no es visqui com una situacioacute del tot real
Cogravelera
Quan es confirma el diagnogravestic la persona reacciona amb rebelmiddotlioacute enfront la situacioacute es comenccedila a preguntar el perquegrave Apareix el sentiment drsquoenveja de les persones sanes la persona desitjaria tenir la salut dels altres Tot el que viu li produeix dolor la seva situacioacute lrsquoomple drsquoodi i de rancor Lrsquoautoestima baixa pel fet de ldquono haver estat escollidardquo per seguir vivint
Negociacioacute
En aquesta etapa apareix la temptacioacute de ldquonegociar amb el tempsrdquo srsquointenta fer un tracte amb qui la persona creu que controla la situacioacute (amb un mateix amb Deacuteu amb el destiacute etc) ldquoem portareacute beacuterdquo ldquosereacute bordquo ldquoanireacute en peregrinacioacute ahelliprdquo etc La negociacioacute eacutes una conducta regressiva (en el sentit de tornar enrere) i pot derivar una altra vegada a lrsquoetapa de negacioacute
Depressioacute
La persona pren consciegravencia absoluta que tots els passos anteriors han fracassat Eacutes un proceacutes de preparacioacute davant la possibilitat de morir aviat Hi ha molt de dolor i patiment per lrsquoevidegravencia del que estagrave passant
Acceptacioacute
Requereix haver tingut el temps necessari per superar les fases anteriors La persona ha elaborat la seva mort en el sentit que enteacuten que es moriragrave que ha arribat lrsquohora i que no ho pot canviar La persona que accepta inicia el temps de comiat del perdoacute dels altres de la resolucioacute de possibles conflictes anteriors Aquesta situacioacute eacutes el camiacute cap a la pau interna Etapes de lrsquoelaboracioacute del dol per la mort drsquouna persona estimadaLa Societat Espanyola de Cures Palmiddotliatives (SECPAL) defineix quatre etapes sequumlencials que el cuidador o la famiacutelia elabora en el proceacutes de dol
Lrsquoexperimentacioacute de la pena i del dolor El sentiment de por de ragravebia de culpa i de ressentiment Lrsquoexpressioacute drsquoapatia tristesa i desinteregraves La reaparicioacute de lrsquoesperanccedila i la reconduccioacute de la vida
El Grup drsquoEstudis de Dol de Biscaia descriu lrsquoevolucioacute del dol al llarg del temps en sis periacuteodes cronologravegics tot agrupant les caracteriacutestiques sobre el que passa en la ment de les persones en el proceacutes de dol
Dol anticipat
Eacutes el temps caracteritzat pel xoc inicial davant el coneixement drsquoun pronogravestic i de la negacioacute drsquouna mort propera Els sentiments soacuten de molta intensitat emocional i esdeveacute un gran impacte per a tota la famiacutelia Se situa en els primers dies
Dol agut
Soacuten moments intensos i excepcionals de veritable catagravestrofe psicologravegica caracteritzats pel bloqueig emocional (alteracioacute fisiologravegica o patologravegica funcional o orgagravenica que dificulta o impedeix el funcionament normal drsquouna estructura de lrsquoorganisme El blocatge mental eacutes la interrupcioacute del curs del pensament o de la memograveria de manera brusca sovint relacionada amb factors emocionals El blocatge emocional eacutes aquell que origina trastorns en les funcions psicologravegiques i el blocatge intellectual eacutes aquell que es manifesta per un degraveficit de rendiment cognitiu) (no hi ha capacitat per manifestar cap sentiment no es manifesta el plor ni la tristesa ni la ragravebia etc) per la paragravelisi psicologravegica (no hi ha capacitat per pensar per prendre decisions i srsquoexperimenta molta confusioacute) i per una sensacioacute drsquoatordiment i drsquoincredulitat davant el que srsquoestagrave vivint Se situa en les primeres setmanes despreacutes de la mort
Dol primerenc
Des de les primeres setmanes fins a uns tres mesos despreacutes de la mort Eacutes el temps de negacioacute de buscar la persona que ha mort Els sentiments soacuten de ragravebia dolor i el plor Hi ha un patiment profund La persona encara no srsquoadona de la veritable realitat de la pegraverdua
Dol intermedi
Des dels primers mesos fins a un any despreacutes de la mort Es un periacuteode de vivegravencies contradictograveries Quan es reinicia la vida quotidiana es comenccedila a percebre progressivament la realitat de la pegraverdua quan es troben a faltar i molt els rols que desenvolupava la persona que ha mort Apareixen dols ciacuteclics (aniversaris festes) Eacutes un temps de solitud i aiumlllament de pensaments obsessius De vegades vol dir experimentar el fet de viure sol Eacutes un periacuteode decisiu perquegrave significa la renuacutencia definitiva a qualsevol esperanccedila de recuperar la persona perduda Els periacuteodes de normalitat soacuten cada vegada meacutes frequumlents i es gaudeix cada vegada meacutes de situacions que abans eren agradables sense experimentar sentiments de culpa El record eacutes cada vegada menys doloroacutes
Dol tardagrave
Eacutes el temps que passa des del primer any fins als quatre anys despreacutes de la mort La persona ja ha establert una nova manera de viure basada en nous patrons de pensament sentiment i conducta que pot ser igual drsquoagradable que abans de la pegraverdua El sentiment de solitud pot ser-hi sempre perograve ja no eacutes lrsquouacutenic Es comenccedila a viure en el futur no en el passat
Dol latent
Despreacutes de passar per un proceacutes de dol de manera sana mai no torna a ser com abans El dol eacutes un fet transcendental que marca les relacions amb els altres Amb el temps el dolor eacutes meacutes suau perograve la tristesa es pot reactivar davant de qualsevol estiacutemul que recordi la pegraverdua John Bowlby (1968) psicoanalista aporta la seva visioacute des de la teoria del despreniment que descriu com tot allograve que ens fa dependents de lrsquoaltre Les persones mantenen vincles relacionals (lligam unioacute relacioacute que hi ha entre persones) imprescindibles per sobreviure no nomeacutes perquegrave aquestes persones ajuden a cobrir les necessitats bagravesiques com ara lrsquoalimentacioacute el sexe la companyia etc sinoacute des drsquoun vessant de necessitat social Aquest vincle crea emocions intenses i la seva pegraverdua real o percebuda desencadena ansietat i desesperanccedila
Bowlby agrupa el proceacutes en tres etapes primordials1 Protesta es manifesta amb sentiments de negacioacute i cogravelera o fuacuteria 2 Desesperanccedila es manifesta amb tristesa i depressioacute 3 Despreniment finalment arriba lrsquoacceptacioacute
Shulz i Brown (1978) psicoterapeutes descriuen les fases de manera meacutes genegraverica i en tres apartats sequumlencials
1 Fase inicial o drsquoevitacioacute Eacutes una reaccioacute normal i terapegraveutica que sorgeix com a defensa de la pegraverdua fins que la persona es capaccedil drsquoassimilar-ne gradualment el cop Es donen manifestacions de xoc i drsquoincredulitat la negacioacute pot durar des drsquohores fins a setmanes o mesos Hi predomina un sentiment profund de tristesa i plor intens
2 Fase del dol agut Es manifesta amb dolor per la separacioacute i desinteregraves pel que passa al moacuten Hi ha sentiments profunds de ragravebia i de desorganitzacioacute generalitzada
3 Resolucioacute del dol Eacutes la fase final drsquoadaptacioacute a la pegraverdua en quegrave es fa lrsquoadaptacioacute a les activitats de la vida diagraveria de manera gradual Es reorganitza el propi moacuten caogravetic sense la pegraverdua
J Bucay (2003) metge psicoterapeuta descriu les etapes del proceacutes de dol com a fases que agrupen les manifestacions necessagraveries per poder seguir endavant i poder superar la pegraverdua Elaborar el dol no eacutes oblidar sinoacute recordar amb tendresa i sentir que el temps que srsquoha compartit ha estat un gran regal eacutes entendre que lrsquoamor no srsquoacaba amb la mort
1 Incredulitat Eacutes una etapa caracteritzada pel xoc inicial i la no acceptacioacute de la pegraverdua La negacioacute eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment Es viu en un moacuten de ficcioacute com si la pegraverdua encara no srsquohagueacutes produiumlt i en quegrave el que ha passat no srsquoaccepta que ha passat Eacutes un proceacutes de confusioacute que permet distanciar-se de la situacioacute Cal que passi un temps per elaborar el proceacutes de dol Hi ha aplanament emocional (no srsquoexpressen sentiments) i es viu amb la fantasia de despertar i que tot sigui un somni Passada aquesta fase es connecta amb el dolor que envaeix la consciegravencia real la de la veritat i la situacioacute esdeveacute desbordant
2 Fuacuteria Es prepara el cos per ser capaccedil de suportar la tristesa Srsquoexperimenta un profund sentiment de ragravebia un fort sentiment de solitud sense forccedila per sobreviure Es visualitza el futur com un futur sense sentit no es tenen ganes de viurersquol i es teacute la forta conviccioacute que no es podragrave superar la pegraverdua Srsquoexperimenten vivegravencies emocionals contradictograveries es fan presents molts records i alhora es pensa que la pegraverdua no eacutes real Srsquoinicia un periacuteode de recolliment i de solitud que ajuda a entendre la renuacutencia definitiva A poc a poc es perd qualsevol esperanccedila de recuperar la persona estimada i es comenccedila per tant a estructurar la realitat No obstant aixograve srsquoalternen dos estats drsquoagravenim oposat es creu que la pegraverdua eacutes real perograve es manteacute lrsquoanhel desesperat drsquoincredulitat acompanyat drsquoun bri drsquoesperanccedila que tot pot tornar a ser com abans Durant aquesta etapa sovint cal reestructurar els rols familiars la qual cosa afegeix meacutes preocupacioacute a la situacioacute Aixiacute mateix es tenen sentiments de culpa cap a les persones que no han fet res per salvar la persona que ha mort i sentiments de ragravebia per llsquoabandonament
3 Desolacioacute Impera un sentiment profund de tristesa per lrsquoevidegravencia que la situacioacute de la pegraverdua eacutes irreversible i impotegravencia per la certesa que srsquoha perdut definitivament la persona estimada Tambeacute hi ha manca drsquoenergia per fer les activitats de la vida diagraveria Afloren sentiments obsessius encaminats a situar la persona que ha mort en un lloc magravegic (qualsevol lloc que no es pot veure perograve que hi eacutes present) La desolacioacute fa sorgir la identificacioacute amb alguns aspectes de lrsquoaltre i teacute lloc una revaloritzacioacute una mica exagerada de les virtuts reals que es transforma amb idealitzacioacute
4 Acceptacioacute A poc a poc es recuperen els sentiments positius i les ganes de viure Eacutes el moment dels pactes amb un mateix i del compromiacutes amb els altres per tornar a la normalitat i reprendre les activitats socials Eacutes el moment de transformar lrsquoenergia lligada al dolor en una accioacute fer alguna cosa uacutetil per a un
mateix i per als altres Srsquointerioritza el que la persona ha significat i es pren consciegravencia de les coses bones que ha deixat
5 Postcicatritzacioacute Eacutes el temps del despreacutes Quan srsquoelabora una pegraverdua no srsquooblida es recorda el passat perograve amb el temps el record ja no eacutes doloroacutes i es pot parlar de la pegraverdua sense patiment
COacuteM ACOMPANYAR LA PERSONAEN PROCEacuteS DE MORIR
NECESSITATS DE LA FAMIacuteLIA
1 Informacioacute clara concisa i realista2 Saber que srsquoestagrave fent alguna cosa pel pacient que lrsquoalleujaragrave (NO acarnissament terapegraveutic)3 Saber que poden comptar amb lrsquoequip4 Temps per romandre amb el malalt amb privacitat i intimitat5 Participar en les cures6 Comunicar sentiments explicar-se i perdonar-se7 Companyia i recolzament Possibilitat drsquoexpressioacute emocional8 Recolzament espiritual
FAMIacuteLIA I CONSPIRACIOacute DE SILENCI
Lrsquointent drsquoocultar les notiacutecies dolentes al pacient estagrave determinat per
bull La necessitat de ldquoproteccioacuterdquo Pensen que li estalviaran sofriment i malestarbull Per un intent drsquordquoautoproteccioacuterdquo No es veuran obligats a parlar del tema i evitaran unasituacioacute difiacutecil de mantenirAmb aquesta proteccioacute es nega al pacient el dret a parlar de les seves dificultats i a expressar elstemors i se li nega el dret a morir acompanyat espiritualment El malalt tambeacute tendeix a la proteccioacuteocultant el que sap per no fer patir als altres Aixograve comporta conflictes entre els familiars i existeix unagran dificultat per atendre les necessitats afectivesEl pacient queda aiumlllat vivegravencia de solitud
ldquoQuan srsquoestagrave al costat del seu llit i se lrsquoescolta de debograve perceps que ells saben que la mort estagrave prograveximaQuan el malalt ens diu que sap que moriragrave hem drsquoacceptar la seva declaracioacute sense contradir-lardquo
NECESSITATS DE LA PERSONA QUE SrsquoESTAgrave MORINT1048707 NO EM REBUTGIS I DEMOSTRArsquoM ARA EL QUE SENTS PER MI I ACCEPTA ELS CANVISQUE EN MI ES PRODUEIXIN1048707 NECESSITO NO PERDRE LA DIGNITAT QUE HA DONAT SENTIT A LA MEVA PERSONA1048707 INCLOU-ME EN LA PRESA DE DECISIONS I NO EM JUTGIS PER LES MEVES DECISIONSENCARA QUE SIGUIN CONTRAgraveRIES A LES TEVES
1048707 NECESSITO EL CONTACTE FIacuteSIC CUIDArsquoM I SUPLEIX-ME EN ALLOgrave QUE NECESSITI I NOPUGUI FER PER MI MATEIX1048707 PLORA AMB MI I RIU AMB MI PARLEM DEL QUE ESTAgrave PASSANT1048707 ESCOLTA NO SEMPRE HAS DE PARLAR DE QUELCOM1048707 NO EM MENTEIXIS NECESSITO PODER PREGUNTAR LLIURAMENT I TENIR RESPOSTESSINCERES I HONESTES ENCARA QUE JO SIGUI UN NEN1048707 CONVIDAM A PASSEJAR O A DINAR1048707 TRUCArsquoM I PREGUNTArsquoM SI NECESSITO QUELCOM ESPECIAL ABANS DE VENIRANUNCIArsquoT1048707 CELEBRA AMB MI DIES ESPECIALS1048707 AJUDA LA MEVA FAMIacuteLIA1048707 EXPLICArsquoM COM TrsquoAGRADARIA AJUDAR-ME1048707 PREGA PER MI1048707 DONArsquoM PERMIacuteS PER MORIR NECESSITO QUE ENS ACOMIADEM1048707 NECESSITO PODER DECIDIR NO ALLARGAR LA MEVA VIDA A CANVI DrsquoUNA DILATADAAGONIA I AMB LA CERTESA DE QUE ES TINDRAN EN COMPTE LES MEVES VOLUNTATSANTICIPADES
ldquoARA EacuteS EL MOMENT MEacuteS ADEQUAT PER ACOMIADAR-SE SENSE DEIXAR FERIDES I DONARAMOR SENSE ESPERAR RES A CANVI NOMEacuteS LA SENSACIOacute INTERNA DE CREIXEMENTrdquo
El dol srsquoacaba quan srsquohan pogut finalitzar les tasques caracteriacutestiques drsquoaquest proceacutes segons Worden
1) Quan srsquoha estat capaccedil drsquoacceptar la mort de lrsquoesser estimat i assumir que no tornaragrave Els rituals soacuten de gran ajuda en aquesta primera etapa2) Quan srsquoha experimentat pena i dolor per la pegraverdua El proceacutes es bloquejaragrave si es nega el patiment o no es teacute lrsquooportunitat drsquoexpressar i treballar les emocions3) Quan la persona ha pogut adaptar-se al seu moacuten sense el difunt Normalment implica assumir noves habilitats i rols que anteriorment desenvolupava el difunt4) Quan la persona pot refer la seva vida La persona ja no viu en el passat sinoacute en el present i teacute algunes expectatives de futur
Si les tasques anteriors no es desenvolupen adequadament davant les dificultats o bloquejosemocionals el dol podragrave derivar en un dol complicat o patologravegic presentant el pacient siacutemptomescliacutenics (depressioacute ansietat fogravebies somatitzacions abuacutes drsquoalcohol o drogues)
Quan cal ajuda professional
1048707 Quan la simptomatologia es presenta de manera intensa i prolongada seria adequat consultar un especialista per tal de facilitar el proceacutes de dol atendre les complicacions que poden existir i prevenir problemes futurs1048707 Quan un se sent bloquejat o amb dificultats per incorporar-se a la vida habitual en tots els seus agravembits1048707 Quan et sents incapaccedil drsquoestablir noves relacions1048707 Quan les coses que abans trsquoimportaven ara han deixat de importar-te1048707 Quan et sents trist deprimit nervioacutes ansioacutes irritable1048707 Quan et sents culpable1048707 Quan hi ha alteracioacute del son de la gana1048707 Quan comences a sentir algunes de les coses que li passaven al difunt1048707 Quan desitgis conegraveixer-te a tu mateix
Tipus drsquointervencioacute psicologravegica
1048707 Teragravepia individual1048707 Teragravepia familiar1048707 Teragravepia de parella1048707 Teragravepia de grupSempre sota unes normes que garanteixin la confidencialitat el respecte i no jutjar
Dols especials
Dol en nensEl proceacutes de dol en un nen estaragrave profundament influiumlt per la manera de tractar-lo els adults que el cuidin durant els dies posteriors a la mort de lrsquoesser estimat Srsquohauria de parlar de la mort als nens com una cosa natural La meitat dels nens entre 2 i 6 anys han viscut alguna experiegravencia propera de mort (avis veiumlns animals de companyia)
Dol en adolescents Els adolescents es troben en una etapa difiacutecil de la seva vida La mort drsquoun esser estimat complicaragrave el seu proceacutes Les reaccions de dol poden relacionar-se amb lrsquoabuacutes de drogues delinquumlegravencia rebelmiddotlia agressivitat
Dol de gegravenereApreciem ldquotendegravenciesrdquo diferents entre homes i dones a lrsquohora drsquoafrontar les pegraverdues Comprendre aquestes diferegravencies eacutes molt important especialment en el cas de la mort drsquoun fill A les dones els costa menys parlar de les seves emocions Als homes els costa meacutes demanar ajuda externa
Bibliografia consultada
Benito E Barbero J Payas A Grupo de trabajo sobre espiritualidad en Cuidados Paliativos de la SECPAL El acompantildeamiento espiritual en cuidados paliativos Madrid Ed Aran 2008Bowlby J El viacutenculo afectivoBuenos Aires Ed Paidos 1968Bucay J El camino de las laacutegrimas Barcelona Ed Randon House Mondadori SA 4ordm edicioacuten 2003
Duelo despueacutes de un aborto Revista de infertilidad Disponible enwwwencolombia-commedicina-reproductiva 24299-duelo2htm Erikson E El ciclo vital completo Barcelona Ed Paidos Ibeacuterica2000Kuumlbler- Ross E Sobre la muerte y los moribundos Barcelona Ed Grijalbo 1989 Kuumlbler-Ross E Kessler D Sobre el dol i el dolor Barcelona Editorial 62 2006
La Muerte y el Duelo Revisado por DrsquoArcy Lyness 2004 Disponible enwwwkidshealthorgteenen-espanolmentesomeone-died-esphtml
Landa Petralanda V Garcia Garcia JA Grupo de Estudio de Duelo de Vizcaya Guiacuteas Cliacutenicas 2007 7 (26) Disponible enwwwfisterracomguias2dueloasp
Leng MC Duquesne F Bilans drsquoindependence Rocircle prope infirmier Pariacutes Ed Pradel 1989Nomen Martin L El duelo y la muerte El tratamiento de la peacuterdidaMadrid Ed Piraacutemide 2007Pentildea LY Montantildea C Manejo del duelo en nintildeos y adolescentes desde el enfoque cognitivo-conductual En Caballo VE y Simoacuten M A Manual de Psocologiacutea Cliacutenica Infantil y del AdolescenteMadrid Ed Piragravemide 2002 Poch C Herrero O La muerte y el duelo en el contexto educativo Reflexiones testimonios y actividades Barcelona Ed Paidos Papeles de Pedagogiacutea2003Poveda M Royo A Aldemunde P Fuentes R Montesinos C Juan C Ortolagrave P Oltra JA Ansiedad ante la muerte en atecioacuten primaria relacioacuten con la frecuentacioacuten y la psocomorbilidad de los consultantes Revista Atencioacuten Primaria SemFYC Octubre 2000 Vol 26 7 pp 46-52
SECPAL El proceso de duelo Disponible enwwwsecpalcomguiacpindexphpacc
Scott JT Prictor MJ Harmsen M Broom A Entwistle V Sowden A Walt J Intervenciones para mejorar la comunicacioacuten con nintildeos y adolescentes acerca del caacutencer en un miembro de la FamiliaBiblioteca Cochrane Plus 2007 nordm 4 Disponible enwwwupdate-softawarecomTizoacuten Garciacutea JL Peacuterdida pena duelo Vivencias investigacion y asistenciaBarcelona Ed Paidos y F Vidal i Barraquer 2004Worden JW el tratamiento del Duelo Asesoramiento Psocoloacutegico y terapia Ed Paidos Iberica S A Barcelona 2004
Bibliografia recomanada
Brothers Joyce Vivir sin eacutel Como superar el trauma de la viudedad Ed Grijalbo Barcelona 1992 Bucay J El camino de las laacutegrimas Ed Grijalbo Barcelona 2003Kuumlbler Ross E i Kessler D Sobre el dol i el dolor Grup editorial 62 Barcelona 2006La terapia Gestalt diponible enwwwterraespersonalgibadabgestalhtm
Pangrazzi A La peacuterdida de un ser querido Ed Paulinas Madrid 1993
httpwwwactadorgactad_catduelo_catphp
Quegrave eacutes el dol
1 Criteri diagnogravestic DSM
Quegrave eacutes el dol
El dol eacutes una afliccioacute comuna doncs meacutes tard o meacutes drsquohora la majoria de nosaltres patirem la pegraverdua drsquoun eacutesser estimat El cert eacutes que no sempre estem pensant o parlant sobre la mort per la qual cosa no tenim oportunitat de saber meacutes sobre el dol (quegrave se sent quegrave eacutes el que srsquoha de fer quegrave eacutes ldquonormalrdquo) i com patir-ho Malgrat aixograve hem de fer-li front quan es presenta aquesta dolorosa circumstagravenciaSeguidament facilitem informacioacute sobre algunes formes drsquoafrontar una pegraverdua el seu proceacutes i els ajuts disponiblesEl dol es produeix despreacutes drsquouna pegraverdua significativa com la mort drsquoun eacutesser estimat No eacutes tan sols un sinoacute una munioacute de sentiment a afrontar Sovint el dol srsquoexperimenta en diverses etapes i emocions durant el proceacutes Si beacute tots nosaltres som diferents els sentiments que experimentem soacuten similars perograve en diversos periacuteodes i no amb la mateixa intensitat No existeix una ldquoforma correctardquo o un ordre o periacuteode ldquocorrecterdquo de seguir aquest proceacutesSrsquoexperimenta despreacutes de la pegraverdua drsquoun eacutesser que hem conegut durant un temps si beacute les persones que han tingut un avortament o han patit la pegraverdua drsquoun nadoacute pateixen experiegravencies o dols similars i necessiten els mateixos tipus de tractaments i consideracionsDurant les breu hores o dies despreacutes de la mort drsquoun parent o un amic la majoria de les persones pateixen una mena drsquoatordiment com si no sersquon adonessin del que els estagrave succeint Aquesta insensibilitat emocional pot ajudar a dur a terme tragravemits pragravectics importants que han de fer-se com posar-se en contacte amb parents o organitzar el funeral Tot i aixograve aquest sentiment drsquoirrealitat pot esdevenir un problema si dura massa Veure el cos drsquouna persona traspassada pot per a alguns el detonant que els posi en contacta amb el moacuten real Per a altres persones poden ser els serveis funeraris els que facin aquesta dolorosa tasca Pot produir molta afliccioacute veure el cos o assistir al funeral perograve soacuten formes drsquoacomiadar a aquells a qui estimem Aquests esdeveniments arriben a ser tan dolosos que fins i tot poden ser evitats encara que a la llarga aquest fet origina un profund sentiment drsquoafliccioacute en anys posteriorsBen aviat srsquoesvaeix aquesta sensacioacute drsquoatordiment i pot ser substituiumlda per sentiments paorosos drsquoagitacioacute per la manca de la persona traspassada i desitjos de trobar-se amb
ella si beacute clarament eacutes impossible Aixograve fa molt difiacutecil la concentracioacute o relaxacioacute i agafar el son i en cas de fer-ho aquest pot eacutesser francament pertorbador Algunes persones senten que ldquoveuenrdquo al seus eacutessers estimats en tots els llocs on van ndashal carrer al parc a la vora de casa en llocs on han estat plegats Tambeacute acostumen a sentir-se enfadats ndashamb els metges les infermeres que no van poder fer-hi res per evitar la seva mort amb els amics i parents que no van fer prou o agravedhuc amb la persona que els ha deixatUn altre sentiment eacutes el de culpa Sovint pensen una i una altra vegada en totes les coses que els hagueacutes agradat dir o fer o fins i tot el que haguessin pogut fer de manera diferent per tal drsquoevitar la seva mort Si meacutes no la mort eacutes meacutes enllagrave del control de ninguacute i cal recordar-ho a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes La culpabilitat pot augmentar si srsquoexperimenta un sentiment de descans despreacutes drsquohaver perdut a alguacute que estava patint una llarga i penosa malaltia Aquest sentiment eacutes del tot natural molt i molt comprensible i comuacute
Com poden donar ajut els parents i amics La famiacutelia i els amics poden donar ajut a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes passat un temps No soacuten tant necessagraveries les paraules de condol sinoacute la disposicioacute drsquoestar amb ells durant el temps en que dura la pena i el dol La complicitat drsquoun braccedil a lrsquoespatlla expressaragrave molt millor el desig de donar ajut i suport
Eacutes important que si cal les persones que es troben en aquest proceacutes expressin els seus sentiments drsquoafliccioacute Amb el temps srsquoaniran refent perograve primer necessiten parlar i plorar Algunes persones poden trobar difiacutecil comprendre el per quegrave el dol es manteacute i es repeteixen una i una altra vegada els mateixos pensaments aixograve perograve forma part del proceacutes per a resoldre la pena i srsquoha drsquoanimar a seguir-hoSi no se sap quegrave dir o agravedhuc si srsquoha de parlar del fet o no sigui honest i digui-ho Aixograve donaragrave a la persona lrsquooportunitat de dir el que en realitat vol Eacutes normal evitar pronunciar el nom de la persona traspassada per por a que resulti doloroacutes fer-ho encara que a la persona que segueix el proceacutes del dol pot semblar-li com si hagueacutes oblidat la seva pegraverdua afegint aixiacute un sentiment drsquoaiumlllament al de pena i afliccioacuteHa de tenir-se en compte que les festivitats (no tan sols de la mort sinoacute tambeacute drsquoaniversaris i celebracions) soacuten dies particularment dolorosos o difiacutecils quan amics i parents fan lrsquoesforccedil drsquoatansar-srsquohiLa realitzacioacute de tasques pragravectiques de la vida quotidiana com netejar anar a comprar o tenir cura dels nens pot apaivagar lrsquoafliccioacute de sentir-se sol Les persones grans poden necessitar ajut amb les tasques domegravestiques que el cogravenjuge traspassat acostumava a realitzar ndashfactures cuina neteja de la casa manteniment del cotxe etc Eacutes important deixar que les persones tinguin el temps suficient per a resoldre el seu dol Nrsquohi ha que es recuperen de la seva pegraverdua amb meacutes rapidesa perograve drsquoaltres necessiten meacutes temps pel que no esperi que els seus parents i amics ho facin massa aviat necessiten temps per a superar la seva pena drsquouna forma adient i aixograve evitaragrave lrsquoaparicioacute de problemes futurs
Proceacutes de dol no resolt Hi ha persones que no demostren la seva pena en absolut No ploren durant el funeral eviten esmentar la seva pegraverdua i tornen a la seva vida normal remarcablement calmats Aquesta eacutes la seva manera normal de tractar amb la pegraverdua sense resultats pertorbadors perograve altres persones poden patir siacutemptomes fiacutesics poc comuns o repetits episodis de depressioacute durant els anys seguumlents
Drsquoaltres potser no tenen lrsquooportunitat de viure el seu dol de forma adient Les obligacions de tenir cura de la famiacutelia o dels negocis poden absorbir el temps que requereixen
A vegades el problema rau en que la pegraverdua no es tinguda com a ldquodolrdquo progravepiament dit Succeeix sovint perograve no sempre a aquells que han tingut periacuteodes de depressioacute
Pot passar que alguns se sentin molt enganxats al patiment i aquest primer sentiment drsquoafeccioacute i de no creure el que ha succeiumlt pot anar en augment durant anys en els que el que ho pateix no creu que el eacutesser estimat ha mort Altres soacuten incapaccedilos de seguir amb la seva vida sense pensar en cap altra cosa sovint fent de la seva habitacioacute una mena de santuari en la seva memograveria
Sovint la depressioacute que srsquoapodera de la persona pot fer-se meacutes punyent fins el extrem de no voler menjar o beure i en lrsquoaparicioacute de pensaments suiumlcides
Ajut del professional Eacutes possible tambeacute que apareguin trastorns del son que es poden allargar durant molt de temps arribant a representar un problema serioacutes si la depressioacute srsquoagreuja afectant a la gana energia i son i si la depressioacute no millora desenvolupant-se un dol no resolt caldria pensar en lrsquoajut drsquoun professionalEl dol transforma la nostra vida drsquouna manera molt significativa i eacutes una de les experiegravencies meacutes doloroses que podem patir Pot semblar estranya terrible i corprenedora perograve la realitat eacutes que forma part de les nostres vides i li hem de fer front un moment o altra Generalment no requereix atencioacute megravedica en cas contrari existeixen ajuts al nostre abastEncara que lrsquoagitacioacute minvi els periacuteodes de depressioacute poden esdevenir meacutes frequumlents i arribar a un pic entre quatre o sis setmanes despreacutes Els episodis de dolor poden sobrevenir en qualsevol moment produiumlts per persones llocs o coses que duen a la memograveria a la persona absent Algunes persones poden agravedhuc trobar poc escaient o difiacutecil de comprendre el comportament de la persona en proceacutes de dol degut als sovintejats esclats de plor sense cap raoacute En aquests episodis es pot desitjar apartar-se dels que no entenen o comparteixen la pena Tambeacute pot semblar als altres que durant aquest temps lrsquoafectat passa molt de temps assegut sense fer res La realitat eacutes que estan generalment pensant en lrsquoeacutesser estimat que han perdut repassant una i una altra vegada els moments feliccedilos o no que han passat plegats Soacuten uns moments iacutentims perograve essencials per tal de superar i tractar drsquoafrontar la pegraverdua
Volver Arriba
Criteri diagnogravestic DSMZ634 Dol (V6282) Lrsquoobjecte drsquoatencioacute cliacutenica eacutes una reaccioacute a la mort drsquoun eacutesser estimat Com part de la seva reaccioacute de pegraverdua alguns individus afligits presenten siacutemptomes caracteriacutestics drsquoun episodi de depressioacute major (p ex sentiments de tristor i siacutemptomes associats com insomni anoregravexia i pegraverdua de pes) La persona amb dol valora lrsquoestat drsquoagravenim depressiu com a ldquonormalrdquo si beacute pot cercar ajut professional per tal drsquoapaivagar els siacutemptomes associats com lrsquoinsomni o lrsquoanoregravexia La durada i expressioacute drsquoun dol ldquonormalrdquo varia
considerablement entre els diversos grups culturals El diagnogravestic de trastorn depressiu major no estagrave indicat a no ser que els siacutemptomes es mantinguin 2 mesos despreacutes de la pegraverdua Tot i aixiacute la presegravencia de certs siacutemptomes que no soacuten caracteriacutestics drsquouna reaccioacute de dol ldquonormalrdquo pot ser uacutetil per tal de diferenciar el dol de lrsquoepisodi depressiu majorEntre ells srsquoinclou1 la culpa por les coses meacutes que per les accions rebudes o no rebudes pel supervivent en el moment de morir la persona estimada2 pensaments de mort meacutes que voluntat de viure amb el sentiment de que el supervivent hauria drsquohaver mort amb la persona traspassada3 preocupacioacute mograverbida amb sentiment drsquoinutilitat4 inhibicioacute psicomotora acusada5 deteriorament funcional acusat i perllongat6 experiegravencies almiddotlucinatograveries diferents de les drsquoescoltar la veu o veure lrsquoimatge fugaccedil de la persona traspassada
- httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
- cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
- Descripcioacute
- El proceacutes de dol
- Tipus de dol
- Factors que influeixen en el dol
- Etapes del proceacutes de dol
- Bibliografia consultada
- Bibliografia recomanada
-
Dol exagerat
La persona experimenta siacutemptomes amb una intensitat excessiva que la incapaciten Eacutes un dol en quegrave apareixen siacutemptomes cliacutenics frequumlents fortes depressions molta ansietat Srsquoestanca en alguna etapa del proceacutes del dol i no avanccedila cap a la seva resolucioacute
Dol emmascarat La persona no eacutes conscient que el que li estagrave passant estagrave directament relacionat amb la situacioacute de dol i associa els siacutemptomes fiacutesics de dolor mal de cap etc i les conductes desadaptatives a un proceacutes de malaltia J Bucay (2003) metge psicoterapeuta anomena el dol disfuncional dol patologravegic i el descriu com lrsquoexpressioacute de lrsquoexistegravencia drsquouna patologia pregravevia eacutes a dir drsquoalguna malaltia que no srsquohavia manifestat i que es desencadena amb el proceacutes de dol Descriu quatre causes que poden desencadenar un dol patologravegic o disfuncional
Quan el proceacutes de dol mai no comenccedila Quan el proceacutes es deteacute de forma morbosa en alguna etapa del dol Quan progressa fins a alguna etapa i retrocedeix indefinidament cap a alguna de
les etapes anteriors Quan es frena per intentar evitar la seva evolucioacute
J Bucay classifica el dol patologravegic en cinc grups
Dol absent
La persona pateix un xoc important i el dol srsquoestanca en la fase de negacioacute del que estagrave passant
Dol conflictiu
La persona no es responsabilitza de la seva progravepia salut i utilitza el dol per obtenir compassioacute dels altres
Dol tardagrave
La persona teacute un conflicte emocional teacute sentiments ambivalents (en psiquiatria presegravencia simultagravenia de sentiments oposats envers una mateixa persona o cosa especialment drsquoamor i drsquoodi) per exemple no sap si ha drsquoestar content o ha de plorar Dol exagerat
La persona teacute un desbordament de lrsquoexpressioacute emocional
Dol crogravenic El proceacutes srsquoinstalmiddotla indefinidament sense acabar mai La persona queda atrapada en el sentiment de culpa no vol sentir la tristesa que comporta la pegraverdua lrsquoidealitza i la manteacute en la memograveria constantment per no acceptar la situacioacute Mai no se nrsquoacomiada
Tant Worden com Bucay coincideixen a assenyalar que allograve important no eacutes tant tenir classificacions que permetin ldquoetiquetarrdquo la situacioacute com el fet de poder identificar la resposta disfuncional o patologravegica al meacutes aviat possible i encaminar lrsquoatencioacute cap a lrsquoelaboracioacute drsquoun dol normal
Factors que influeixen en el dol
La intensitat de les emocions i les alteracions fiacutesiques i psicologravegiques que provoquen una situacioacute de dol depenen de diversos factors
El tipus de pegraverdua relacional intrapersonal material o evolutiva Els factors de la histograveria personal el coneixement i lrsquoaprenentatge previ del
sentit de la vida i de la mort eacutes a dir com srsquoha viscut en la famiacutelia en lrsquoescola o en la societat en general si es creu o no que la mort forma part del fet de viure etc
La situacioacute personal i familiar la composicioacute familiar (si hi ha nens petits o no) si hi ha dificultats econogravemiques si no hi ha acompanyament de la famiacutelia si es viu sol etc Tambeacute srsquohi inclouen els recursos de quegrave la persona disposa tant els interns com ara la gestioacute de les emocions com els externs com la situacioacute laboral el nivell socioeconogravemic la famiacutelia i els amics
La societat i la cultura les persones immigrades per exemple quan es troben amb una cultura de la societat drsquoacollida diferent a la del seu paiacutes drsquoorigen poden tenir dificultats per elaborar el dol
La religioacute que srsquoenteacuten com lrsquoexistegravencia drsquoun sistema de creences estructurades que tracten aspectes espirituals sovint amb un codi de comportament egravetic i una filosofia determinada La religioacute pot esdevenir una eina drsquoajuda per a les persones creients perquegrave pensen que han drsquoacceptar el sacrifici de viure sense lrsquoobjecte de la pegraverdua
Lrsquoespiritualitat que en un sentit ampli eacutes la capacitat iacutentima dels eacutessers humans de buscar el sentit de lrsquoexistegravencia com per exemple buscar les preguntes sobre el perquegrave de lrsquoexistegravencia del patiment de la capacitat drsquoestimacioacute i de perdonar aixiacute com la capacitat de veure meacutes enllagrave de les circumstagravencies presents que permeten a la persona orientar la seva vida i sobreposar-se a les dificultats Lrsquoespiritualitat pertany a un aspecte universal de lrsquoeacutesser humagrave que es desenvolupa i evoluciona en el meacutes iacutentim del viure de cadascuacute i que afecta al seu torn la relacioacute amb els altres
Si el proceacutes de dol eacutes per la pegraverdua drsquouna persona estimada tambeacute hi influeixen els factors seguumlents
Els dols previs Lrsquoedat de la persona que ha mort La relacioacute afectiva i familiar amb la persona que ha mort La relacioacute de dependegravencia envers la persona que ha mort El context i la situacioacute en quegrave srsquoha produiumlt la mort Les causes de la mort
Etapes del proceacutes de dol
Tot i que es descriuen etapes que marquen lrsquoevolucioacute en el proceacutes de dol no hi ha pautes estrictes i universals sinoacute que lrsquoalleujament apareix de forma gradual a mesura que srsquoavanccedila en la seva resolucioacute El dol eacutes un proceacutes uacutenic molt personal dinagravemic i canviant que depegraven de les circumstagravencies les persones les famiacutelies les cultures i la pertinenccedila a una societat concreta Eacutes un fet transcendental (que afecta en gran manera que eacutes drsquouna gran importagravencia per les consequumlegravencies que pot tenir) que passa a formar part de la histograveria personal i familiar Els recursos que poden ajudar a afrontar la situacioacute tambeacute soacuten diversos algunes persones volen lrsquoacompanyament dels familiars i dels amics i drsquoaltres prefereixen estar molt ocupades per allunyar de la seva ment els sentiments que genera la pegraverdua De manera instintiva les persones busquen allograve que creuen que els pot ajudar i anar beacute
Tot i que srsquohan descrit diverses classificacions amb les seves diferegravencies pel que fa al nombre drsquoetapes la durada les emocions i les manifestacions que les acompanyen srsquoha de tenir present perograve que totes fan referegravencia al mateix cal experimentar el dolor el patiment la tristesa la culpa etc per adaptar-se a la nova situacioacute
Quan es tracta de la mort drsquoun eacutesser estimat les persones properes poden iniciar el proceacutes de dol al mateix temps en quegrave sersquols comunica la gravetat de la situacioacute o meacutes tard quan ja ha esdevingut la pegraverdua Sovint posposen la manifestacioacute de sentiments de tristesa i de plor per no afectar encara meacutes en el proceacutes de dol que estagrave elaborant la persona malalta ni interferir-hi
Drsquoaltra banda eacutes important considerar que moltes vegades la vivegravencia del dol provoca canvis en altres agravembits de la vida Les relacions per exemple poden canviar i de vegades poden acabar en processos dolorosos com ara separacions o divorcis de parelles Es poden produir canvis de costums canvis de llar de ciutat de poble de feina etc Perograve sobretot poden haver-hi canvis en la percepcioacute i el sentit del que vol dir viure Aquestes situacions soacuten especialment delicades perquegrave poden afegir un nou proceacutes de dol al proceacutes que ja srsquoestagrave vivint
No hi ha evidegravencies perograve que indiquin que totes les persones passen per aquestes etapes o que hi ha una sequumlegravencia determinada drsquouna etapa a una altra per elaborar el dol Ara beacute les explicacions de les persones que han experimentat pegraverdues han deixat
empremta per tant la teoria de les fases del dol observacional (entesa com la teoria que eacutes fruit de lrsquoobservacioacute de les persones amb proceacutes de dol) delimita el dol en moments temporals pels quals la persona aniragrave fent camiacute sense necessitat que aquesta experiegravencia sigui lineal ni que srsquohagi de passar per totes les fases o etapes que srsquoindiquen
Les etapes del proceacutes de dol que han identificat diversos autors se centren majoritagraveriament en la mort beacute sigui en la progravepia mort o en la mort drsquouna persona estimada Etapes de lrsquoelaboracioacute del dol per la progravepia mortElisabeth Kuumlbler Ross (1969) psiquiatra despreacutes drsquoobservar i conversar amb moltes persones que morien a lrsquohospital on treballava com a psiquiatra va identificar cinc etapes en el proceacutes de dol negacioacute cogravelera negociacioacute depressioacute i acceptacioacute Si beacute inicialment aquestes etapes del dol es van identificar en el proceacutes drsquoelaboracioacute del dol per la progravepia mort soacuten extrapolables a qualsevol tipus de pegraverdua
Negacioacute
Quan a una persona se li comunica que teacute una malaltia amb un pronogravestic greu reacciona negant el diagnogravestic com a resposta La persona vol creure que eacutes un error i busca una altra oportunitat Aquesta fase de negacioacute li permet una treva li doacutena temps per pensar eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment La negacioacute es un amortidor de lrsquoefecte del xoc Lrsquoatordiment del primer moment fa que no es visqui com una situacioacute del tot real
Cogravelera
Quan es confirma el diagnogravestic la persona reacciona amb rebelmiddotlioacute enfront la situacioacute es comenccedila a preguntar el perquegrave Apareix el sentiment drsquoenveja de les persones sanes la persona desitjaria tenir la salut dels altres Tot el que viu li produeix dolor la seva situacioacute lrsquoomple drsquoodi i de rancor Lrsquoautoestima baixa pel fet de ldquono haver estat escollidardquo per seguir vivint
Negociacioacute
En aquesta etapa apareix la temptacioacute de ldquonegociar amb el tempsrdquo srsquointenta fer un tracte amb qui la persona creu que controla la situacioacute (amb un mateix amb Deacuteu amb el destiacute etc) ldquoem portareacute beacuterdquo ldquosereacute bordquo ldquoanireacute en peregrinacioacute ahelliprdquo etc La negociacioacute eacutes una conducta regressiva (en el sentit de tornar enrere) i pot derivar una altra vegada a lrsquoetapa de negacioacute
Depressioacute
La persona pren consciegravencia absoluta que tots els passos anteriors han fracassat Eacutes un proceacutes de preparacioacute davant la possibilitat de morir aviat Hi ha molt de dolor i patiment per lrsquoevidegravencia del que estagrave passant
Acceptacioacute
Requereix haver tingut el temps necessari per superar les fases anteriors La persona ha elaborat la seva mort en el sentit que enteacuten que es moriragrave que ha arribat lrsquohora i que no ho pot canviar La persona que accepta inicia el temps de comiat del perdoacute dels altres de la resolucioacute de possibles conflictes anteriors Aquesta situacioacute eacutes el camiacute cap a la pau interna Etapes de lrsquoelaboracioacute del dol per la mort drsquouna persona estimadaLa Societat Espanyola de Cures Palmiddotliatives (SECPAL) defineix quatre etapes sequumlencials que el cuidador o la famiacutelia elabora en el proceacutes de dol
Lrsquoexperimentacioacute de la pena i del dolor El sentiment de por de ragravebia de culpa i de ressentiment Lrsquoexpressioacute drsquoapatia tristesa i desinteregraves La reaparicioacute de lrsquoesperanccedila i la reconduccioacute de la vida
El Grup drsquoEstudis de Dol de Biscaia descriu lrsquoevolucioacute del dol al llarg del temps en sis periacuteodes cronologravegics tot agrupant les caracteriacutestiques sobre el que passa en la ment de les persones en el proceacutes de dol
Dol anticipat
Eacutes el temps caracteritzat pel xoc inicial davant el coneixement drsquoun pronogravestic i de la negacioacute drsquouna mort propera Els sentiments soacuten de molta intensitat emocional i esdeveacute un gran impacte per a tota la famiacutelia Se situa en els primers dies
Dol agut
Soacuten moments intensos i excepcionals de veritable catagravestrofe psicologravegica caracteritzats pel bloqueig emocional (alteracioacute fisiologravegica o patologravegica funcional o orgagravenica que dificulta o impedeix el funcionament normal drsquouna estructura de lrsquoorganisme El blocatge mental eacutes la interrupcioacute del curs del pensament o de la memograveria de manera brusca sovint relacionada amb factors emocionals El blocatge emocional eacutes aquell que origina trastorns en les funcions psicologravegiques i el blocatge intellectual eacutes aquell que es manifesta per un degraveficit de rendiment cognitiu) (no hi ha capacitat per manifestar cap sentiment no es manifesta el plor ni la tristesa ni la ragravebia etc) per la paragravelisi psicologravegica (no hi ha capacitat per pensar per prendre decisions i srsquoexperimenta molta confusioacute) i per una sensacioacute drsquoatordiment i drsquoincredulitat davant el que srsquoestagrave vivint Se situa en les primeres setmanes despreacutes de la mort
Dol primerenc
Des de les primeres setmanes fins a uns tres mesos despreacutes de la mort Eacutes el temps de negacioacute de buscar la persona que ha mort Els sentiments soacuten de ragravebia dolor i el plor Hi ha un patiment profund La persona encara no srsquoadona de la veritable realitat de la pegraverdua
Dol intermedi
Des dels primers mesos fins a un any despreacutes de la mort Es un periacuteode de vivegravencies contradictograveries Quan es reinicia la vida quotidiana es comenccedila a percebre progressivament la realitat de la pegraverdua quan es troben a faltar i molt els rols que desenvolupava la persona que ha mort Apareixen dols ciacuteclics (aniversaris festes) Eacutes un temps de solitud i aiumlllament de pensaments obsessius De vegades vol dir experimentar el fet de viure sol Eacutes un periacuteode decisiu perquegrave significa la renuacutencia definitiva a qualsevol esperanccedila de recuperar la persona perduda Els periacuteodes de normalitat soacuten cada vegada meacutes frequumlents i es gaudeix cada vegada meacutes de situacions que abans eren agradables sense experimentar sentiments de culpa El record eacutes cada vegada menys doloroacutes
Dol tardagrave
Eacutes el temps que passa des del primer any fins als quatre anys despreacutes de la mort La persona ja ha establert una nova manera de viure basada en nous patrons de pensament sentiment i conducta que pot ser igual drsquoagradable que abans de la pegraverdua El sentiment de solitud pot ser-hi sempre perograve ja no eacutes lrsquouacutenic Es comenccedila a viure en el futur no en el passat
Dol latent
Despreacutes de passar per un proceacutes de dol de manera sana mai no torna a ser com abans El dol eacutes un fet transcendental que marca les relacions amb els altres Amb el temps el dolor eacutes meacutes suau perograve la tristesa es pot reactivar davant de qualsevol estiacutemul que recordi la pegraverdua John Bowlby (1968) psicoanalista aporta la seva visioacute des de la teoria del despreniment que descriu com tot allograve que ens fa dependents de lrsquoaltre Les persones mantenen vincles relacionals (lligam unioacute relacioacute que hi ha entre persones) imprescindibles per sobreviure no nomeacutes perquegrave aquestes persones ajuden a cobrir les necessitats bagravesiques com ara lrsquoalimentacioacute el sexe la companyia etc sinoacute des drsquoun vessant de necessitat social Aquest vincle crea emocions intenses i la seva pegraverdua real o percebuda desencadena ansietat i desesperanccedila
Bowlby agrupa el proceacutes en tres etapes primordials1 Protesta es manifesta amb sentiments de negacioacute i cogravelera o fuacuteria 2 Desesperanccedila es manifesta amb tristesa i depressioacute 3 Despreniment finalment arriba lrsquoacceptacioacute
Shulz i Brown (1978) psicoterapeutes descriuen les fases de manera meacutes genegraverica i en tres apartats sequumlencials
1 Fase inicial o drsquoevitacioacute Eacutes una reaccioacute normal i terapegraveutica que sorgeix com a defensa de la pegraverdua fins que la persona es capaccedil drsquoassimilar-ne gradualment el cop Es donen manifestacions de xoc i drsquoincredulitat la negacioacute pot durar des drsquohores fins a setmanes o mesos Hi predomina un sentiment profund de tristesa i plor intens
2 Fase del dol agut Es manifesta amb dolor per la separacioacute i desinteregraves pel que passa al moacuten Hi ha sentiments profunds de ragravebia i de desorganitzacioacute generalitzada
3 Resolucioacute del dol Eacutes la fase final drsquoadaptacioacute a la pegraverdua en quegrave es fa lrsquoadaptacioacute a les activitats de la vida diagraveria de manera gradual Es reorganitza el propi moacuten caogravetic sense la pegraverdua
J Bucay (2003) metge psicoterapeuta descriu les etapes del proceacutes de dol com a fases que agrupen les manifestacions necessagraveries per poder seguir endavant i poder superar la pegraverdua Elaborar el dol no eacutes oblidar sinoacute recordar amb tendresa i sentir que el temps que srsquoha compartit ha estat un gran regal eacutes entendre que lrsquoamor no srsquoacaba amb la mort
1 Incredulitat Eacutes una etapa caracteritzada pel xoc inicial i la no acceptacioacute de la pegraverdua La negacioacute eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment Es viu en un moacuten de ficcioacute com si la pegraverdua encara no srsquohagueacutes produiumlt i en quegrave el que ha passat no srsquoaccepta que ha passat Eacutes un proceacutes de confusioacute que permet distanciar-se de la situacioacute Cal que passi un temps per elaborar el proceacutes de dol Hi ha aplanament emocional (no srsquoexpressen sentiments) i es viu amb la fantasia de despertar i que tot sigui un somni Passada aquesta fase es connecta amb el dolor que envaeix la consciegravencia real la de la veritat i la situacioacute esdeveacute desbordant
2 Fuacuteria Es prepara el cos per ser capaccedil de suportar la tristesa Srsquoexperimenta un profund sentiment de ragravebia un fort sentiment de solitud sense forccedila per sobreviure Es visualitza el futur com un futur sense sentit no es tenen ganes de viurersquol i es teacute la forta conviccioacute que no es podragrave superar la pegraverdua Srsquoexperimenten vivegravencies emocionals contradictograveries es fan presents molts records i alhora es pensa que la pegraverdua no eacutes real Srsquoinicia un periacuteode de recolliment i de solitud que ajuda a entendre la renuacutencia definitiva A poc a poc es perd qualsevol esperanccedila de recuperar la persona estimada i es comenccedila per tant a estructurar la realitat No obstant aixograve srsquoalternen dos estats drsquoagravenim oposat es creu que la pegraverdua eacutes real perograve es manteacute lrsquoanhel desesperat drsquoincredulitat acompanyat drsquoun bri drsquoesperanccedila que tot pot tornar a ser com abans Durant aquesta etapa sovint cal reestructurar els rols familiars la qual cosa afegeix meacutes preocupacioacute a la situacioacute Aixiacute mateix es tenen sentiments de culpa cap a les persones que no han fet res per salvar la persona que ha mort i sentiments de ragravebia per llsquoabandonament
3 Desolacioacute Impera un sentiment profund de tristesa per lrsquoevidegravencia que la situacioacute de la pegraverdua eacutes irreversible i impotegravencia per la certesa que srsquoha perdut definitivament la persona estimada Tambeacute hi ha manca drsquoenergia per fer les activitats de la vida diagraveria Afloren sentiments obsessius encaminats a situar la persona que ha mort en un lloc magravegic (qualsevol lloc que no es pot veure perograve que hi eacutes present) La desolacioacute fa sorgir la identificacioacute amb alguns aspectes de lrsquoaltre i teacute lloc una revaloritzacioacute una mica exagerada de les virtuts reals que es transforma amb idealitzacioacute
4 Acceptacioacute A poc a poc es recuperen els sentiments positius i les ganes de viure Eacutes el moment dels pactes amb un mateix i del compromiacutes amb els altres per tornar a la normalitat i reprendre les activitats socials Eacutes el moment de transformar lrsquoenergia lligada al dolor en una accioacute fer alguna cosa uacutetil per a un
mateix i per als altres Srsquointerioritza el que la persona ha significat i es pren consciegravencia de les coses bones que ha deixat
5 Postcicatritzacioacute Eacutes el temps del despreacutes Quan srsquoelabora una pegraverdua no srsquooblida es recorda el passat perograve amb el temps el record ja no eacutes doloroacutes i es pot parlar de la pegraverdua sense patiment
COacuteM ACOMPANYAR LA PERSONAEN PROCEacuteS DE MORIR
NECESSITATS DE LA FAMIacuteLIA
1 Informacioacute clara concisa i realista2 Saber que srsquoestagrave fent alguna cosa pel pacient que lrsquoalleujaragrave (NO acarnissament terapegraveutic)3 Saber que poden comptar amb lrsquoequip4 Temps per romandre amb el malalt amb privacitat i intimitat5 Participar en les cures6 Comunicar sentiments explicar-se i perdonar-se7 Companyia i recolzament Possibilitat drsquoexpressioacute emocional8 Recolzament espiritual
FAMIacuteLIA I CONSPIRACIOacute DE SILENCI
Lrsquointent drsquoocultar les notiacutecies dolentes al pacient estagrave determinat per
bull La necessitat de ldquoproteccioacuterdquo Pensen que li estalviaran sofriment i malestarbull Per un intent drsquordquoautoproteccioacuterdquo No es veuran obligats a parlar del tema i evitaran unasituacioacute difiacutecil de mantenirAmb aquesta proteccioacute es nega al pacient el dret a parlar de les seves dificultats i a expressar elstemors i se li nega el dret a morir acompanyat espiritualment El malalt tambeacute tendeix a la proteccioacuteocultant el que sap per no fer patir als altres Aixograve comporta conflictes entre els familiars i existeix unagran dificultat per atendre les necessitats afectivesEl pacient queda aiumlllat vivegravencia de solitud
ldquoQuan srsquoestagrave al costat del seu llit i se lrsquoescolta de debograve perceps que ells saben que la mort estagrave prograveximaQuan el malalt ens diu que sap que moriragrave hem drsquoacceptar la seva declaracioacute sense contradir-lardquo
NECESSITATS DE LA PERSONA QUE SrsquoESTAgrave MORINT1048707 NO EM REBUTGIS I DEMOSTRArsquoM ARA EL QUE SENTS PER MI I ACCEPTA ELS CANVISQUE EN MI ES PRODUEIXIN1048707 NECESSITO NO PERDRE LA DIGNITAT QUE HA DONAT SENTIT A LA MEVA PERSONA1048707 INCLOU-ME EN LA PRESA DE DECISIONS I NO EM JUTGIS PER LES MEVES DECISIONSENCARA QUE SIGUIN CONTRAgraveRIES A LES TEVES
1048707 NECESSITO EL CONTACTE FIacuteSIC CUIDArsquoM I SUPLEIX-ME EN ALLOgrave QUE NECESSITI I NOPUGUI FER PER MI MATEIX1048707 PLORA AMB MI I RIU AMB MI PARLEM DEL QUE ESTAgrave PASSANT1048707 ESCOLTA NO SEMPRE HAS DE PARLAR DE QUELCOM1048707 NO EM MENTEIXIS NECESSITO PODER PREGUNTAR LLIURAMENT I TENIR RESPOSTESSINCERES I HONESTES ENCARA QUE JO SIGUI UN NEN1048707 CONVIDAM A PASSEJAR O A DINAR1048707 TRUCArsquoM I PREGUNTArsquoM SI NECESSITO QUELCOM ESPECIAL ABANS DE VENIRANUNCIArsquoT1048707 CELEBRA AMB MI DIES ESPECIALS1048707 AJUDA LA MEVA FAMIacuteLIA1048707 EXPLICArsquoM COM TrsquoAGRADARIA AJUDAR-ME1048707 PREGA PER MI1048707 DONArsquoM PERMIacuteS PER MORIR NECESSITO QUE ENS ACOMIADEM1048707 NECESSITO PODER DECIDIR NO ALLARGAR LA MEVA VIDA A CANVI DrsquoUNA DILATADAAGONIA I AMB LA CERTESA DE QUE ES TINDRAN EN COMPTE LES MEVES VOLUNTATSANTICIPADES
ldquoARA EacuteS EL MOMENT MEacuteS ADEQUAT PER ACOMIADAR-SE SENSE DEIXAR FERIDES I DONARAMOR SENSE ESPERAR RES A CANVI NOMEacuteS LA SENSACIOacute INTERNA DE CREIXEMENTrdquo
El dol srsquoacaba quan srsquohan pogut finalitzar les tasques caracteriacutestiques drsquoaquest proceacutes segons Worden
1) Quan srsquoha estat capaccedil drsquoacceptar la mort de lrsquoesser estimat i assumir que no tornaragrave Els rituals soacuten de gran ajuda en aquesta primera etapa2) Quan srsquoha experimentat pena i dolor per la pegraverdua El proceacutes es bloquejaragrave si es nega el patiment o no es teacute lrsquooportunitat drsquoexpressar i treballar les emocions3) Quan la persona ha pogut adaptar-se al seu moacuten sense el difunt Normalment implica assumir noves habilitats i rols que anteriorment desenvolupava el difunt4) Quan la persona pot refer la seva vida La persona ja no viu en el passat sinoacute en el present i teacute algunes expectatives de futur
Si les tasques anteriors no es desenvolupen adequadament davant les dificultats o bloquejosemocionals el dol podragrave derivar en un dol complicat o patologravegic presentant el pacient siacutemptomescliacutenics (depressioacute ansietat fogravebies somatitzacions abuacutes drsquoalcohol o drogues)
Quan cal ajuda professional
1048707 Quan la simptomatologia es presenta de manera intensa i prolongada seria adequat consultar un especialista per tal de facilitar el proceacutes de dol atendre les complicacions que poden existir i prevenir problemes futurs1048707 Quan un se sent bloquejat o amb dificultats per incorporar-se a la vida habitual en tots els seus agravembits1048707 Quan et sents incapaccedil drsquoestablir noves relacions1048707 Quan les coses que abans trsquoimportaven ara han deixat de importar-te1048707 Quan et sents trist deprimit nervioacutes ansioacutes irritable1048707 Quan et sents culpable1048707 Quan hi ha alteracioacute del son de la gana1048707 Quan comences a sentir algunes de les coses que li passaven al difunt1048707 Quan desitgis conegraveixer-te a tu mateix
Tipus drsquointervencioacute psicologravegica
1048707 Teragravepia individual1048707 Teragravepia familiar1048707 Teragravepia de parella1048707 Teragravepia de grupSempre sota unes normes que garanteixin la confidencialitat el respecte i no jutjar
Dols especials
Dol en nensEl proceacutes de dol en un nen estaragrave profundament influiumlt per la manera de tractar-lo els adults que el cuidin durant els dies posteriors a la mort de lrsquoesser estimat Srsquohauria de parlar de la mort als nens com una cosa natural La meitat dels nens entre 2 i 6 anys han viscut alguna experiegravencia propera de mort (avis veiumlns animals de companyia)
Dol en adolescents Els adolescents es troben en una etapa difiacutecil de la seva vida La mort drsquoun esser estimat complicaragrave el seu proceacutes Les reaccions de dol poden relacionar-se amb lrsquoabuacutes de drogues delinquumlegravencia rebelmiddotlia agressivitat
Dol de gegravenereApreciem ldquotendegravenciesrdquo diferents entre homes i dones a lrsquohora drsquoafrontar les pegraverdues Comprendre aquestes diferegravencies eacutes molt important especialment en el cas de la mort drsquoun fill A les dones els costa menys parlar de les seves emocions Als homes els costa meacutes demanar ajuda externa
Bibliografia consultada
Benito E Barbero J Payas A Grupo de trabajo sobre espiritualidad en Cuidados Paliativos de la SECPAL El acompantildeamiento espiritual en cuidados paliativos Madrid Ed Aran 2008Bowlby J El viacutenculo afectivoBuenos Aires Ed Paidos 1968Bucay J El camino de las laacutegrimas Barcelona Ed Randon House Mondadori SA 4ordm edicioacuten 2003
Duelo despueacutes de un aborto Revista de infertilidad Disponible enwwwencolombia-commedicina-reproductiva 24299-duelo2htm Erikson E El ciclo vital completo Barcelona Ed Paidos Ibeacuterica2000Kuumlbler- Ross E Sobre la muerte y los moribundos Barcelona Ed Grijalbo 1989 Kuumlbler-Ross E Kessler D Sobre el dol i el dolor Barcelona Editorial 62 2006
La Muerte y el Duelo Revisado por DrsquoArcy Lyness 2004 Disponible enwwwkidshealthorgteenen-espanolmentesomeone-died-esphtml
Landa Petralanda V Garcia Garcia JA Grupo de Estudio de Duelo de Vizcaya Guiacuteas Cliacutenicas 2007 7 (26) Disponible enwwwfisterracomguias2dueloasp
Leng MC Duquesne F Bilans drsquoindependence Rocircle prope infirmier Pariacutes Ed Pradel 1989Nomen Martin L El duelo y la muerte El tratamiento de la peacuterdidaMadrid Ed Piraacutemide 2007Pentildea LY Montantildea C Manejo del duelo en nintildeos y adolescentes desde el enfoque cognitivo-conductual En Caballo VE y Simoacuten M A Manual de Psocologiacutea Cliacutenica Infantil y del AdolescenteMadrid Ed Piragravemide 2002 Poch C Herrero O La muerte y el duelo en el contexto educativo Reflexiones testimonios y actividades Barcelona Ed Paidos Papeles de Pedagogiacutea2003Poveda M Royo A Aldemunde P Fuentes R Montesinos C Juan C Ortolagrave P Oltra JA Ansiedad ante la muerte en atecioacuten primaria relacioacuten con la frecuentacioacuten y la psocomorbilidad de los consultantes Revista Atencioacuten Primaria SemFYC Octubre 2000 Vol 26 7 pp 46-52
SECPAL El proceso de duelo Disponible enwwwsecpalcomguiacpindexphpacc
Scott JT Prictor MJ Harmsen M Broom A Entwistle V Sowden A Walt J Intervenciones para mejorar la comunicacioacuten con nintildeos y adolescentes acerca del caacutencer en un miembro de la FamiliaBiblioteca Cochrane Plus 2007 nordm 4 Disponible enwwwupdate-softawarecomTizoacuten Garciacutea JL Peacuterdida pena duelo Vivencias investigacion y asistenciaBarcelona Ed Paidos y F Vidal i Barraquer 2004Worden JW el tratamiento del Duelo Asesoramiento Psocoloacutegico y terapia Ed Paidos Iberica S A Barcelona 2004
Bibliografia recomanada
Brothers Joyce Vivir sin eacutel Como superar el trauma de la viudedad Ed Grijalbo Barcelona 1992 Bucay J El camino de las laacutegrimas Ed Grijalbo Barcelona 2003Kuumlbler Ross E i Kessler D Sobre el dol i el dolor Grup editorial 62 Barcelona 2006La terapia Gestalt diponible enwwwterraespersonalgibadabgestalhtm
Pangrazzi A La peacuterdida de un ser querido Ed Paulinas Madrid 1993
httpwwwactadorgactad_catduelo_catphp
Quegrave eacutes el dol
1 Criteri diagnogravestic DSM
Quegrave eacutes el dol
El dol eacutes una afliccioacute comuna doncs meacutes tard o meacutes drsquohora la majoria de nosaltres patirem la pegraverdua drsquoun eacutesser estimat El cert eacutes que no sempre estem pensant o parlant sobre la mort per la qual cosa no tenim oportunitat de saber meacutes sobre el dol (quegrave se sent quegrave eacutes el que srsquoha de fer quegrave eacutes ldquonormalrdquo) i com patir-ho Malgrat aixograve hem de fer-li front quan es presenta aquesta dolorosa circumstagravenciaSeguidament facilitem informacioacute sobre algunes formes drsquoafrontar una pegraverdua el seu proceacutes i els ajuts disponiblesEl dol es produeix despreacutes drsquouna pegraverdua significativa com la mort drsquoun eacutesser estimat No eacutes tan sols un sinoacute una munioacute de sentiment a afrontar Sovint el dol srsquoexperimenta en diverses etapes i emocions durant el proceacutes Si beacute tots nosaltres som diferents els sentiments que experimentem soacuten similars perograve en diversos periacuteodes i no amb la mateixa intensitat No existeix una ldquoforma correctardquo o un ordre o periacuteode ldquocorrecterdquo de seguir aquest proceacutesSrsquoexperimenta despreacutes de la pegraverdua drsquoun eacutesser que hem conegut durant un temps si beacute les persones que han tingut un avortament o han patit la pegraverdua drsquoun nadoacute pateixen experiegravencies o dols similars i necessiten els mateixos tipus de tractaments i consideracionsDurant les breu hores o dies despreacutes de la mort drsquoun parent o un amic la majoria de les persones pateixen una mena drsquoatordiment com si no sersquon adonessin del que els estagrave succeint Aquesta insensibilitat emocional pot ajudar a dur a terme tragravemits pragravectics importants que han de fer-se com posar-se en contacte amb parents o organitzar el funeral Tot i aixograve aquest sentiment drsquoirrealitat pot esdevenir un problema si dura massa Veure el cos drsquouna persona traspassada pot per a alguns el detonant que els posi en contacta amb el moacuten real Per a altres persones poden ser els serveis funeraris els que facin aquesta dolorosa tasca Pot produir molta afliccioacute veure el cos o assistir al funeral perograve soacuten formes drsquoacomiadar a aquells a qui estimem Aquests esdeveniments arriben a ser tan dolosos que fins i tot poden ser evitats encara que a la llarga aquest fet origina un profund sentiment drsquoafliccioacute en anys posteriorsBen aviat srsquoesvaeix aquesta sensacioacute drsquoatordiment i pot ser substituiumlda per sentiments paorosos drsquoagitacioacute per la manca de la persona traspassada i desitjos de trobar-se amb
ella si beacute clarament eacutes impossible Aixograve fa molt difiacutecil la concentracioacute o relaxacioacute i agafar el son i en cas de fer-ho aquest pot eacutesser francament pertorbador Algunes persones senten que ldquoveuenrdquo al seus eacutessers estimats en tots els llocs on van ndashal carrer al parc a la vora de casa en llocs on han estat plegats Tambeacute acostumen a sentir-se enfadats ndashamb els metges les infermeres que no van poder fer-hi res per evitar la seva mort amb els amics i parents que no van fer prou o agravedhuc amb la persona que els ha deixatUn altre sentiment eacutes el de culpa Sovint pensen una i una altra vegada en totes les coses que els hagueacutes agradat dir o fer o fins i tot el que haguessin pogut fer de manera diferent per tal drsquoevitar la seva mort Si meacutes no la mort eacutes meacutes enllagrave del control de ninguacute i cal recordar-ho a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes La culpabilitat pot augmentar si srsquoexperimenta un sentiment de descans despreacutes drsquohaver perdut a alguacute que estava patint una llarga i penosa malaltia Aquest sentiment eacutes del tot natural molt i molt comprensible i comuacute
Com poden donar ajut els parents i amics La famiacutelia i els amics poden donar ajut a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes passat un temps No soacuten tant necessagraveries les paraules de condol sinoacute la disposicioacute drsquoestar amb ells durant el temps en que dura la pena i el dol La complicitat drsquoun braccedil a lrsquoespatlla expressaragrave molt millor el desig de donar ajut i suport
Eacutes important que si cal les persones que es troben en aquest proceacutes expressin els seus sentiments drsquoafliccioacute Amb el temps srsquoaniran refent perograve primer necessiten parlar i plorar Algunes persones poden trobar difiacutecil comprendre el per quegrave el dol es manteacute i es repeteixen una i una altra vegada els mateixos pensaments aixograve perograve forma part del proceacutes per a resoldre la pena i srsquoha drsquoanimar a seguir-hoSi no se sap quegrave dir o agravedhuc si srsquoha de parlar del fet o no sigui honest i digui-ho Aixograve donaragrave a la persona lrsquooportunitat de dir el que en realitat vol Eacutes normal evitar pronunciar el nom de la persona traspassada per por a que resulti doloroacutes fer-ho encara que a la persona que segueix el proceacutes del dol pot semblar-li com si hagueacutes oblidat la seva pegraverdua afegint aixiacute un sentiment drsquoaiumlllament al de pena i afliccioacuteHa de tenir-se en compte que les festivitats (no tan sols de la mort sinoacute tambeacute drsquoaniversaris i celebracions) soacuten dies particularment dolorosos o difiacutecils quan amics i parents fan lrsquoesforccedil drsquoatansar-srsquohiLa realitzacioacute de tasques pragravectiques de la vida quotidiana com netejar anar a comprar o tenir cura dels nens pot apaivagar lrsquoafliccioacute de sentir-se sol Les persones grans poden necessitar ajut amb les tasques domegravestiques que el cogravenjuge traspassat acostumava a realitzar ndashfactures cuina neteja de la casa manteniment del cotxe etc Eacutes important deixar que les persones tinguin el temps suficient per a resoldre el seu dol Nrsquohi ha que es recuperen de la seva pegraverdua amb meacutes rapidesa perograve drsquoaltres necessiten meacutes temps pel que no esperi que els seus parents i amics ho facin massa aviat necessiten temps per a superar la seva pena drsquouna forma adient i aixograve evitaragrave lrsquoaparicioacute de problemes futurs
Proceacutes de dol no resolt Hi ha persones que no demostren la seva pena en absolut No ploren durant el funeral eviten esmentar la seva pegraverdua i tornen a la seva vida normal remarcablement calmats Aquesta eacutes la seva manera normal de tractar amb la pegraverdua sense resultats pertorbadors perograve altres persones poden patir siacutemptomes fiacutesics poc comuns o repetits episodis de depressioacute durant els anys seguumlents
Drsquoaltres potser no tenen lrsquooportunitat de viure el seu dol de forma adient Les obligacions de tenir cura de la famiacutelia o dels negocis poden absorbir el temps que requereixen
A vegades el problema rau en que la pegraverdua no es tinguda com a ldquodolrdquo progravepiament dit Succeeix sovint perograve no sempre a aquells que han tingut periacuteodes de depressioacute
Pot passar que alguns se sentin molt enganxats al patiment i aquest primer sentiment drsquoafeccioacute i de no creure el que ha succeiumlt pot anar en augment durant anys en els que el que ho pateix no creu que el eacutesser estimat ha mort Altres soacuten incapaccedilos de seguir amb la seva vida sense pensar en cap altra cosa sovint fent de la seva habitacioacute una mena de santuari en la seva memograveria
Sovint la depressioacute que srsquoapodera de la persona pot fer-se meacutes punyent fins el extrem de no voler menjar o beure i en lrsquoaparicioacute de pensaments suiumlcides
Ajut del professional Eacutes possible tambeacute que apareguin trastorns del son que es poden allargar durant molt de temps arribant a representar un problema serioacutes si la depressioacute srsquoagreuja afectant a la gana energia i son i si la depressioacute no millora desenvolupant-se un dol no resolt caldria pensar en lrsquoajut drsquoun professionalEl dol transforma la nostra vida drsquouna manera molt significativa i eacutes una de les experiegravencies meacutes doloroses que podem patir Pot semblar estranya terrible i corprenedora perograve la realitat eacutes que forma part de les nostres vides i li hem de fer front un moment o altra Generalment no requereix atencioacute megravedica en cas contrari existeixen ajuts al nostre abastEncara que lrsquoagitacioacute minvi els periacuteodes de depressioacute poden esdevenir meacutes frequumlents i arribar a un pic entre quatre o sis setmanes despreacutes Els episodis de dolor poden sobrevenir en qualsevol moment produiumlts per persones llocs o coses que duen a la memograveria a la persona absent Algunes persones poden agravedhuc trobar poc escaient o difiacutecil de comprendre el comportament de la persona en proceacutes de dol degut als sovintejats esclats de plor sense cap raoacute En aquests episodis es pot desitjar apartar-se dels que no entenen o comparteixen la pena Tambeacute pot semblar als altres que durant aquest temps lrsquoafectat passa molt de temps assegut sense fer res La realitat eacutes que estan generalment pensant en lrsquoeacutesser estimat que han perdut repassant una i una altra vegada els moments feliccedilos o no que han passat plegats Soacuten uns moments iacutentims perograve essencials per tal de superar i tractar drsquoafrontar la pegraverdua
Volver Arriba
Criteri diagnogravestic DSMZ634 Dol (V6282) Lrsquoobjecte drsquoatencioacute cliacutenica eacutes una reaccioacute a la mort drsquoun eacutesser estimat Com part de la seva reaccioacute de pegraverdua alguns individus afligits presenten siacutemptomes caracteriacutestics drsquoun episodi de depressioacute major (p ex sentiments de tristor i siacutemptomes associats com insomni anoregravexia i pegraverdua de pes) La persona amb dol valora lrsquoestat drsquoagravenim depressiu com a ldquonormalrdquo si beacute pot cercar ajut professional per tal drsquoapaivagar els siacutemptomes associats com lrsquoinsomni o lrsquoanoregravexia La durada i expressioacute drsquoun dol ldquonormalrdquo varia
considerablement entre els diversos grups culturals El diagnogravestic de trastorn depressiu major no estagrave indicat a no ser que els siacutemptomes es mantinguin 2 mesos despreacutes de la pegraverdua Tot i aixiacute la presegravencia de certs siacutemptomes que no soacuten caracteriacutestics drsquouna reaccioacute de dol ldquonormalrdquo pot ser uacutetil per tal de diferenciar el dol de lrsquoepisodi depressiu majorEntre ells srsquoinclou1 la culpa por les coses meacutes que per les accions rebudes o no rebudes pel supervivent en el moment de morir la persona estimada2 pensaments de mort meacutes que voluntat de viure amb el sentiment de que el supervivent hauria drsquohaver mort amb la persona traspassada3 preocupacioacute mograverbida amb sentiment drsquoinutilitat4 inhibicioacute psicomotora acusada5 deteriorament funcional acusat i perllongat6 experiegravencies almiddotlucinatograveries diferents de les drsquoescoltar la veu o veure lrsquoimatge fugaccedil de la persona traspassada
- httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
- cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
- Descripcioacute
- El proceacutes de dol
- Tipus de dol
- Factors que influeixen en el dol
- Etapes del proceacutes de dol
- Bibliografia consultada
- Bibliografia recomanada
-
Dol crogravenic El proceacutes srsquoinstalmiddotla indefinidament sense acabar mai La persona queda atrapada en el sentiment de culpa no vol sentir la tristesa que comporta la pegraverdua lrsquoidealitza i la manteacute en la memograveria constantment per no acceptar la situacioacute Mai no se nrsquoacomiada
Tant Worden com Bucay coincideixen a assenyalar que allograve important no eacutes tant tenir classificacions que permetin ldquoetiquetarrdquo la situacioacute com el fet de poder identificar la resposta disfuncional o patologravegica al meacutes aviat possible i encaminar lrsquoatencioacute cap a lrsquoelaboracioacute drsquoun dol normal
Factors que influeixen en el dol
La intensitat de les emocions i les alteracions fiacutesiques i psicologravegiques que provoquen una situacioacute de dol depenen de diversos factors
El tipus de pegraverdua relacional intrapersonal material o evolutiva Els factors de la histograveria personal el coneixement i lrsquoaprenentatge previ del
sentit de la vida i de la mort eacutes a dir com srsquoha viscut en la famiacutelia en lrsquoescola o en la societat en general si es creu o no que la mort forma part del fet de viure etc
La situacioacute personal i familiar la composicioacute familiar (si hi ha nens petits o no) si hi ha dificultats econogravemiques si no hi ha acompanyament de la famiacutelia si es viu sol etc Tambeacute srsquohi inclouen els recursos de quegrave la persona disposa tant els interns com ara la gestioacute de les emocions com els externs com la situacioacute laboral el nivell socioeconogravemic la famiacutelia i els amics
La societat i la cultura les persones immigrades per exemple quan es troben amb una cultura de la societat drsquoacollida diferent a la del seu paiacutes drsquoorigen poden tenir dificultats per elaborar el dol
La religioacute que srsquoenteacuten com lrsquoexistegravencia drsquoun sistema de creences estructurades que tracten aspectes espirituals sovint amb un codi de comportament egravetic i una filosofia determinada La religioacute pot esdevenir una eina drsquoajuda per a les persones creients perquegrave pensen que han drsquoacceptar el sacrifici de viure sense lrsquoobjecte de la pegraverdua
Lrsquoespiritualitat que en un sentit ampli eacutes la capacitat iacutentima dels eacutessers humans de buscar el sentit de lrsquoexistegravencia com per exemple buscar les preguntes sobre el perquegrave de lrsquoexistegravencia del patiment de la capacitat drsquoestimacioacute i de perdonar aixiacute com la capacitat de veure meacutes enllagrave de les circumstagravencies presents que permeten a la persona orientar la seva vida i sobreposar-se a les dificultats Lrsquoespiritualitat pertany a un aspecte universal de lrsquoeacutesser humagrave que es desenvolupa i evoluciona en el meacutes iacutentim del viure de cadascuacute i que afecta al seu torn la relacioacute amb els altres
Si el proceacutes de dol eacutes per la pegraverdua drsquouna persona estimada tambeacute hi influeixen els factors seguumlents
Els dols previs Lrsquoedat de la persona que ha mort La relacioacute afectiva i familiar amb la persona que ha mort La relacioacute de dependegravencia envers la persona que ha mort El context i la situacioacute en quegrave srsquoha produiumlt la mort Les causes de la mort
Etapes del proceacutes de dol
Tot i que es descriuen etapes que marquen lrsquoevolucioacute en el proceacutes de dol no hi ha pautes estrictes i universals sinoacute que lrsquoalleujament apareix de forma gradual a mesura que srsquoavanccedila en la seva resolucioacute El dol eacutes un proceacutes uacutenic molt personal dinagravemic i canviant que depegraven de les circumstagravencies les persones les famiacutelies les cultures i la pertinenccedila a una societat concreta Eacutes un fet transcendental (que afecta en gran manera que eacutes drsquouna gran importagravencia per les consequumlegravencies que pot tenir) que passa a formar part de la histograveria personal i familiar Els recursos que poden ajudar a afrontar la situacioacute tambeacute soacuten diversos algunes persones volen lrsquoacompanyament dels familiars i dels amics i drsquoaltres prefereixen estar molt ocupades per allunyar de la seva ment els sentiments que genera la pegraverdua De manera instintiva les persones busquen allograve que creuen que els pot ajudar i anar beacute
Tot i que srsquohan descrit diverses classificacions amb les seves diferegravencies pel que fa al nombre drsquoetapes la durada les emocions i les manifestacions que les acompanyen srsquoha de tenir present perograve que totes fan referegravencia al mateix cal experimentar el dolor el patiment la tristesa la culpa etc per adaptar-se a la nova situacioacute
Quan es tracta de la mort drsquoun eacutesser estimat les persones properes poden iniciar el proceacutes de dol al mateix temps en quegrave sersquols comunica la gravetat de la situacioacute o meacutes tard quan ja ha esdevingut la pegraverdua Sovint posposen la manifestacioacute de sentiments de tristesa i de plor per no afectar encara meacutes en el proceacutes de dol que estagrave elaborant la persona malalta ni interferir-hi
Drsquoaltra banda eacutes important considerar que moltes vegades la vivegravencia del dol provoca canvis en altres agravembits de la vida Les relacions per exemple poden canviar i de vegades poden acabar en processos dolorosos com ara separacions o divorcis de parelles Es poden produir canvis de costums canvis de llar de ciutat de poble de feina etc Perograve sobretot poden haver-hi canvis en la percepcioacute i el sentit del que vol dir viure Aquestes situacions soacuten especialment delicades perquegrave poden afegir un nou proceacutes de dol al proceacutes que ja srsquoestagrave vivint
No hi ha evidegravencies perograve que indiquin que totes les persones passen per aquestes etapes o que hi ha una sequumlegravencia determinada drsquouna etapa a una altra per elaborar el dol Ara beacute les explicacions de les persones que han experimentat pegraverdues han deixat
empremta per tant la teoria de les fases del dol observacional (entesa com la teoria que eacutes fruit de lrsquoobservacioacute de les persones amb proceacutes de dol) delimita el dol en moments temporals pels quals la persona aniragrave fent camiacute sense necessitat que aquesta experiegravencia sigui lineal ni que srsquohagi de passar per totes les fases o etapes que srsquoindiquen
Les etapes del proceacutes de dol que han identificat diversos autors se centren majoritagraveriament en la mort beacute sigui en la progravepia mort o en la mort drsquouna persona estimada Etapes de lrsquoelaboracioacute del dol per la progravepia mortElisabeth Kuumlbler Ross (1969) psiquiatra despreacutes drsquoobservar i conversar amb moltes persones que morien a lrsquohospital on treballava com a psiquiatra va identificar cinc etapes en el proceacutes de dol negacioacute cogravelera negociacioacute depressioacute i acceptacioacute Si beacute inicialment aquestes etapes del dol es van identificar en el proceacutes drsquoelaboracioacute del dol per la progravepia mort soacuten extrapolables a qualsevol tipus de pegraverdua
Negacioacute
Quan a una persona se li comunica que teacute una malaltia amb un pronogravestic greu reacciona negant el diagnogravestic com a resposta La persona vol creure que eacutes un error i busca una altra oportunitat Aquesta fase de negacioacute li permet una treva li doacutena temps per pensar eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment La negacioacute es un amortidor de lrsquoefecte del xoc Lrsquoatordiment del primer moment fa que no es visqui com una situacioacute del tot real
Cogravelera
Quan es confirma el diagnogravestic la persona reacciona amb rebelmiddotlioacute enfront la situacioacute es comenccedila a preguntar el perquegrave Apareix el sentiment drsquoenveja de les persones sanes la persona desitjaria tenir la salut dels altres Tot el que viu li produeix dolor la seva situacioacute lrsquoomple drsquoodi i de rancor Lrsquoautoestima baixa pel fet de ldquono haver estat escollidardquo per seguir vivint
Negociacioacute
En aquesta etapa apareix la temptacioacute de ldquonegociar amb el tempsrdquo srsquointenta fer un tracte amb qui la persona creu que controla la situacioacute (amb un mateix amb Deacuteu amb el destiacute etc) ldquoem portareacute beacuterdquo ldquosereacute bordquo ldquoanireacute en peregrinacioacute ahelliprdquo etc La negociacioacute eacutes una conducta regressiva (en el sentit de tornar enrere) i pot derivar una altra vegada a lrsquoetapa de negacioacute
Depressioacute
La persona pren consciegravencia absoluta que tots els passos anteriors han fracassat Eacutes un proceacutes de preparacioacute davant la possibilitat de morir aviat Hi ha molt de dolor i patiment per lrsquoevidegravencia del que estagrave passant
Acceptacioacute
Requereix haver tingut el temps necessari per superar les fases anteriors La persona ha elaborat la seva mort en el sentit que enteacuten que es moriragrave que ha arribat lrsquohora i que no ho pot canviar La persona que accepta inicia el temps de comiat del perdoacute dels altres de la resolucioacute de possibles conflictes anteriors Aquesta situacioacute eacutes el camiacute cap a la pau interna Etapes de lrsquoelaboracioacute del dol per la mort drsquouna persona estimadaLa Societat Espanyola de Cures Palmiddotliatives (SECPAL) defineix quatre etapes sequumlencials que el cuidador o la famiacutelia elabora en el proceacutes de dol
Lrsquoexperimentacioacute de la pena i del dolor El sentiment de por de ragravebia de culpa i de ressentiment Lrsquoexpressioacute drsquoapatia tristesa i desinteregraves La reaparicioacute de lrsquoesperanccedila i la reconduccioacute de la vida
El Grup drsquoEstudis de Dol de Biscaia descriu lrsquoevolucioacute del dol al llarg del temps en sis periacuteodes cronologravegics tot agrupant les caracteriacutestiques sobre el que passa en la ment de les persones en el proceacutes de dol
Dol anticipat
Eacutes el temps caracteritzat pel xoc inicial davant el coneixement drsquoun pronogravestic i de la negacioacute drsquouna mort propera Els sentiments soacuten de molta intensitat emocional i esdeveacute un gran impacte per a tota la famiacutelia Se situa en els primers dies
Dol agut
Soacuten moments intensos i excepcionals de veritable catagravestrofe psicologravegica caracteritzats pel bloqueig emocional (alteracioacute fisiologravegica o patologravegica funcional o orgagravenica que dificulta o impedeix el funcionament normal drsquouna estructura de lrsquoorganisme El blocatge mental eacutes la interrupcioacute del curs del pensament o de la memograveria de manera brusca sovint relacionada amb factors emocionals El blocatge emocional eacutes aquell que origina trastorns en les funcions psicologravegiques i el blocatge intellectual eacutes aquell que es manifesta per un degraveficit de rendiment cognitiu) (no hi ha capacitat per manifestar cap sentiment no es manifesta el plor ni la tristesa ni la ragravebia etc) per la paragravelisi psicologravegica (no hi ha capacitat per pensar per prendre decisions i srsquoexperimenta molta confusioacute) i per una sensacioacute drsquoatordiment i drsquoincredulitat davant el que srsquoestagrave vivint Se situa en les primeres setmanes despreacutes de la mort
Dol primerenc
Des de les primeres setmanes fins a uns tres mesos despreacutes de la mort Eacutes el temps de negacioacute de buscar la persona que ha mort Els sentiments soacuten de ragravebia dolor i el plor Hi ha un patiment profund La persona encara no srsquoadona de la veritable realitat de la pegraverdua
Dol intermedi
Des dels primers mesos fins a un any despreacutes de la mort Es un periacuteode de vivegravencies contradictograveries Quan es reinicia la vida quotidiana es comenccedila a percebre progressivament la realitat de la pegraverdua quan es troben a faltar i molt els rols que desenvolupava la persona que ha mort Apareixen dols ciacuteclics (aniversaris festes) Eacutes un temps de solitud i aiumlllament de pensaments obsessius De vegades vol dir experimentar el fet de viure sol Eacutes un periacuteode decisiu perquegrave significa la renuacutencia definitiva a qualsevol esperanccedila de recuperar la persona perduda Els periacuteodes de normalitat soacuten cada vegada meacutes frequumlents i es gaudeix cada vegada meacutes de situacions que abans eren agradables sense experimentar sentiments de culpa El record eacutes cada vegada menys doloroacutes
Dol tardagrave
Eacutes el temps que passa des del primer any fins als quatre anys despreacutes de la mort La persona ja ha establert una nova manera de viure basada en nous patrons de pensament sentiment i conducta que pot ser igual drsquoagradable que abans de la pegraverdua El sentiment de solitud pot ser-hi sempre perograve ja no eacutes lrsquouacutenic Es comenccedila a viure en el futur no en el passat
Dol latent
Despreacutes de passar per un proceacutes de dol de manera sana mai no torna a ser com abans El dol eacutes un fet transcendental que marca les relacions amb els altres Amb el temps el dolor eacutes meacutes suau perograve la tristesa es pot reactivar davant de qualsevol estiacutemul que recordi la pegraverdua John Bowlby (1968) psicoanalista aporta la seva visioacute des de la teoria del despreniment que descriu com tot allograve que ens fa dependents de lrsquoaltre Les persones mantenen vincles relacionals (lligam unioacute relacioacute que hi ha entre persones) imprescindibles per sobreviure no nomeacutes perquegrave aquestes persones ajuden a cobrir les necessitats bagravesiques com ara lrsquoalimentacioacute el sexe la companyia etc sinoacute des drsquoun vessant de necessitat social Aquest vincle crea emocions intenses i la seva pegraverdua real o percebuda desencadena ansietat i desesperanccedila
Bowlby agrupa el proceacutes en tres etapes primordials1 Protesta es manifesta amb sentiments de negacioacute i cogravelera o fuacuteria 2 Desesperanccedila es manifesta amb tristesa i depressioacute 3 Despreniment finalment arriba lrsquoacceptacioacute
Shulz i Brown (1978) psicoterapeutes descriuen les fases de manera meacutes genegraverica i en tres apartats sequumlencials
1 Fase inicial o drsquoevitacioacute Eacutes una reaccioacute normal i terapegraveutica que sorgeix com a defensa de la pegraverdua fins que la persona es capaccedil drsquoassimilar-ne gradualment el cop Es donen manifestacions de xoc i drsquoincredulitat la negacioacute pot durar des drsquohores fins a setmanes o mesos Hi predomina un sentiment profund de tristesa i plor intens
2 Fase del dol agut Es manifesta amb dolor per la separacioacute i desinteregraves pel que passa al moacuten Hi ha sentiments profunds de ragravebia i de desorganitzacioacute generalitzada
3 Resolucioacute del dol Eacutes la fase final drsquoadaptacioacute a la pegraverdua en quegrave es fa lrsquoadaptacioacute a les activitats de la vida diagraveria de manera gradual Es reorganitza el propi moacuten caogravetic sense la pegraverdua
J Bucay (2003) metge psicoterapeuta descriu les etapes del proceacutes de dol com a fases que agrupen les manifestacions necessagraveries per poder seguir endavant i poder superar la pegraverdua Elaborar el dol no eacutes oblidar sinoacute recordar amb tendresa i sentir que el temps que srsquoha compartit ha estat un gran regal eacutes entendre que lrsquoamor no srsquoacaba amb la mort
1 Incredulitat Eacutes una etapa caracteritzada pel xoc inicial i la no acceptacioacute de la pegraverdua La negacioacute eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment Es viu en un moacuten de ficcioacute com si la pegraverdua encara no srsquohagueacutes produiumlt i en quegrave el que ha passat no srsquoaccepta que ha passat Eacutes un proceacutes de confusioacute que permet distanciar-se de la situacioacute Cal que passi un temps per elaborar el proceacutes de dol Hi ha aplanament emocional (no srsquoexpressen sentiments) i es viu amb la fantasia de despertar i que tot sigui un somni Passada aquesta fase es connecta amb el dolor que envaeix la consciegravencia real la de la veritat i la situacioacute esdeveacute desbordant
2 Fuacuteria Es prepara el cos per ser capaccedil de suportar la tristesa Srsquoexperimenta un profund sentiment de ragravebia un fort sentiment de solitud sense forccedila per sobreviure Es visualitza el futur com un futur sense sentit no es tenen ganes de viurersquol i es teacute la forta conviccioacute que no es podragrave superar la pegraverdua Srsquoexperimenten vivegravencies emocionals contradictograveries es fan presents molts records i alhora es pensa que la pegraverdua no eacutes real Srsquoinicia un periacuteode de recolliment i de solitud que ajuda a entendre la renuacutencia definitiva A poc a poc es perd qualsevol esperanccedila de recuperar la persona estimada i es comenccedila per tant a estructurar la realitat No obstant aixograve srsquoalternen dos estats drsquoagravenim oposat es creu que la pegraverdua eacutes real perograve es manteacute lrsquoanhel desesperat drsquoincredulitat acompanyat drsquoun bri drsquoesperanccedila que tot pot tornar a ser com abans Durant aquesta etapa sovint cal reestructurar els rols familiars la qual cosa afegeix meacutes preocupacioacute a la situacioacute Aixiacute mateix es tenen sentiments de culpa cap a les persones que no han fet res per salvar la persona que ha mort i sentiments de ragravebia per llsquoabandonament
3 Desolacioacute Impera un sentiment profund de tristesa per lrsquoevidegravencia que la situacioacute de la pegraverdua eacutes irreversible i impotegravencia per la certesa que srsquoha perdut definitivament la persona estimada Tambeacute hi ha manca drsquoenergia per fer les activitats de la vida diagraveria Afloren sentiments obsessius encaminats a situar la persona que ha mort en un lloc magravegic (qualsevol lloc que no es pot veure perograve que hi eacutes present) La desolacioacute fa sorgir la identificacioacute amb alguns aspectes de lrsquoaltre i teacute lloc una revaloritzacioacute una mica exagerada de les virtuts reals que es transforma amb idealitzacioacute
4 Acceptacioacute A poc a poc es recuperen els sentiments positius i les ganes de viure Eacutes el moment dels pactes amb un mateix i del compromiacutes amb els altres per tornar a la normalitat i reprendre les activitats socials Eacutes el moment de transformar lrsquoenergia lligada al dolor en una accioacute fer alguna cosa uacutetil per a un
mateix i per als altres Srsquointerioritza el que la persona ha significat i es pren consciegravencia de les coses bones que ha deixat
5 Postcicatritzacioacute Eacutes el temps del despreacutes Quan srsquoelabora una pegraverdua no srsquooblida es recorda el passat perograve amb el temps el record ja no eacutes doloroacutes i es pot parlar de la pegraverdua sense patiment
COacuteM ACOMPANYAR LA PERSONAEN PROCEacuteS DE MORIR
NECESSITATS DE LA FAMIacuteLIA
1 Informacioacute clara concisa i realista2 Saber que srsquoestagrave fent alguna cosa pel pacient que lrsquoalleujaragrave (NO acarnissament terapegraveutic)3 Saber que poden comptar amb lrsquoequip4 Temps per romandre amb el malalt amb privacitat i intimitat5 Participar en les cures6 Comunicar sentiments explicar-se i perdonar-se7 Companyia i recolzament Possibilitat drsquoexpressioacute emocional8 Recolzament espiritual
FAMIacuteLIA I CONSPIRACIOacute DE SILENCI
Lrsquointent drsquoocultar les notiacutecies dolentes al pacient estagrave determinat per
bull La necessitat de ldquoproteccioacuterdquo Pensen que li estalviaran sofriment i malestarbull Per un intent drsquordquoautoproteccioacuterdquo No es veuran obligats a parlar del tema i evitaran unasituacioacute difiacutecil de mantenirAmb aquesta proteccioacute es nega al pacient el dret a parlar de les seves dificultats i a expressar elstemors i se li nega el dret a morir acompanyat espiritualment El malalt tambeacute tendeix a la proteccioacuteocultant el que sap per no fer patir als altres Aixograve comporta conflictes entre els familiars i existeix unagran dificultat per atendre les necessitats afectivesEl pacient queda aiumlllat vivegravencia de solitud
ldquoQuan srsquoestagrave al costat del seu llit i se lrsquoescolta de debograve perceps que ells saben que la mort estagrave prograveximaQuan el malalt ens diu que sap que moriragrave hem drsquoacceptar la seva declaracioacute sense contradir-lardquo
NECESSITATS DE LA PERSONA QUE SrsquoESTAgrave MORINT1048707 NO EM REBUTGIS I DEMOSTRArsquoM ARA EL QUE SENTS PER MI I ACCEPTA ELS CANVISQUE EN MI ES PRODUEIXIN1048707 NECESSITO NO PERDRE LA DIGNITAT QUE HA DONAT SENTIT A LA MEVA PERSONA1048707 INCLOU-ME EN LA PRESA DE DECISIONS I NO EM JUTGIS PER LES MEVES DECISIONSENCARA QUE SIGUIN CONTRAgraveRIES A LES TEVES
1048707 NECESSITO EL CONTACTE FIacuteSIC CUIDArsquoM I SUPLEIX-ME EN ALLOgrave QUE NECESSITI I NOPUGUI FER PER MI MATEIX1048707 PLORA AMB MI I RIU AMB MI PARLEM DEL QUE ESTAgrave PASSANT1048707 ESCOLTA NO SEMPRE HAS DE PARLAR DE QUELCOM1048707 NO EM MENTEIXIS NECESSITO PODER PREGUNTAR LLIURAMENT I TENIR RESPOSTESSINCERES I HONESTES ENCARA QUE JO SIGUI UN NEN1048707 CONVIDAM A PASSEJAR O A DINAR1048707 TRUCArsquoM I PREGUNTArsquoM SI NECESSITO QUELCOM ESPECIAL ABANS DE VENIRANUNCIArsquoT1048707 CELEBRA AMB MI DIES ESPECIALS1048707 AJUDA LA MEVA FAMIacuteLIA1048707 EXPLICArsquoM COM TrsquoAGRADARIA AJUDAR-ME1048707 PREGA PER MI1048707 DONArsquoM PERMIacuteS PER MORIR NECESSITO QUE ENS ACOMIADEM1048707 NECESSITO PODER DECIDIR NO ALLARGAR LA MEVA VIDA A CANVI DrsquoUNA DILATADAAGONIA I AMB LA CERTESA DE QUE ES TINDRAN EN COMPTE LES MEVES VOLUNTATSANTICIPADES
ldquoARA EacuteS EL MOMENT MEacuteS ADEQUAT PER ACOMIADAR-SE SENSE DEIXAR FERIDES I DONARAMOR SENSE ESPERAR RES A CANVI NOMEacuteS LA SENSACIOacute INTERNA DE CREIXEMENTrdquo
El dol srsquoacaba quan srsquohan pogut finalitzar les tasques caracteriacutestiques drsquoaquest proceacutes segons Worden
1) Quan srsquoha estat capaccedil drsquoacceptar la mort de lrsquoesser estimat i assumir que no tornaragrave Els rituals soacuten de gran ajuda en aquesta primera etapa2) Quan srsquoha experimentat pena i dolor per la pegraverdua El proceacutes es bloquejaragrave si es nega el patiment o no es teacute lrsquooportunitat drsquoexpressar i treballar les emocions3) Quan la persona ha pogut adaptar-se al seu moacuten sense el difunt Normalment implica assumir noves habilitats i rols que anteriorment desenvolupava el difunt4) Quan la persona pot refer la seva vida La persona ja no viu en el passat sinoacute en el present i teacute algunes expectatives de futur
Si les tasques anteriors no es desenvolupen adequadament davant les dificultats o bloquejosemocionals el dol podragrave derivar en un dol complicat o patologravegic presentant el pacient siacutemptomescliacutenics (depressioacute ansietat fogravebies somatitzacions abuacutes drsquoalcohol o drogues)
Quan cal ajuda professional
1048707 Quan la simptomatologia es presenta de manera intensa i prolongada seria adequat consultar un especialista per tal de facilitar el proceacutes de dol atendre les complicacions que poden existir i prevenir problemes futurs1048707 Quan un se sent bloquejat o amb dificultats per incorporar-se a la vida habitual en tots els seus agravembits1048707 Quan et sents incapaccedil drsquoestablir noves relacions1048707 Quan les coses que abans trsquoimportaven ara han deixat de importar-te1048707 Quan et sents trist deprimit nervioacutes ansioacutes irritable1048707 Quan et sents culpable1048707 Quan hi ha alteracioacute del son de la gana1048707 Quan comences a sentir algunes de les coses que li passaven al difunt1048707 Quan desitgis conegraveixer-te a tu mateix
Tipus drsquointervencioacute psicologravegica
1048707 Teragravepia individual1048707 Teragravepia familiar1048707 Teragravepia de parella1048707 Teragravepia de grupSempre sota unes normes que garanteixin la confidencialitat el respecte i no jutjar
Dols especials
Dol en nensEl proceacutes de dol en un nen estaragrave profundament influiumlt per la manera de tractar-lo els adults que el cuidin durant els dies posteriors a la mort de lrsquoesser estimat Srsquohauria de parlar de la mort als nens com una cosa natural La meitat dels nens entre 2 i 6 anys han viscut alguna experiegravencia propera de mort (avis veiumlns animals de companyia)
Dol en adolescents Els adolescents es troben en una etapa difiacutecil de la seva vida La mort drsquoun esser estimat complicaragrave el seu proceacutes Les reaccions de dol poden relacionar-se amb lrsquoabuacutes de drogues delinquumlegravencia rebelmiddotlia agressivitat
Dol de gegravenereApreciem ldquotendegravenciesrdquo diferents entre homes i dones a lrsquohora drsquoafrontar les pegraverdues Comprendre aquestes diferegravencies eacutes molt important especialment en el cas de la mort drsquoun fill A les dones els costa menys parlar de les seves emocions Als homes els costa meacutes demanar ajuda externa
Bibliografia consultada
Benito E Barbero J Payas A Grupo de trabajo sobre espiritualidad en Cuidados Paliativos de la SECPAL El acompantildeamiento espiritual en cuidados paliativos Madrid Ed Aran 2008Bowlby J El viacutenculo afectivoBuenos Aires Ed Paidos 1968Bucay J El camino de las laacutegrimas Barcelona Ed Randon House Mondadori SA 4ordm edicioacuten 2003
Duelo despueacutes de un aborto Revista de infertilidad Disponible enwwwencolombia-commedicina-reproductiva 24299-duelo2htm Erikson E El ciclo vital completo Barcelona Ed Paidos Ibeacuterica2000Kuumlbler- Ross E Sobre la muerte y los moribundos Barcelona Ed Grijalbo 1989 Kuumlbler-Ross E Kessler D Sobre el dol i el dolor Barcelona Editorial 62 2006
La Muerte y el Duelo Revisado por DrsquoArcy Lyness 2004 Disponible enwwwkidshealthorgteenen-espanolmentesomeone-died-esphtml
Landa Petralanda V Garcia Garcia JA Grupo de Estudio de Duelo de Vizcaya Guiacuteas Cliacutenicas 2007 7 (26) Disponible enwwwfisterracomguias2dueloasp
Leng MC Duquesne F Bilans drsquoindependence Rocircle prope infirmier Pariacutes Ed Pradel 1989Nomen Martin L El duelo y la muerte El tratamiento de la peacuterdidaMadrid Ed Piraacutemide 2007Pentildea LY Montantildea C Manejo del duelo en nintildeos y adolescentes desde el enfoque cognitivo-conductual En Caballo VE y Simoacuten M A Manual de Psocologiacutea Cliacutenica Infantil y del AdolescenteMadrid Ed Piragravemide 2002 Poch C Herrero O La muerte y el duelo en el contexto educativo Reflexiones testimonios y actividades Barcelona Ed Paidos Papeles de Pedagogiacutea2003Poveda M Royo A Aldemunde P Fuentes R Montesinos C Juan C Ortolagrave P Oltra JA Ansiedad ante la muerte en atecioacuten primaria relacioacuten con la frecuentacioacuten y la psocomorbilidad de los consultantes Revista Atencioacuten Primaria SemFYC Octubre 2000 Vol 26 7 pp 46-52
SECPAL El proceso de duelo Disponible enwwwsecpalcomguiacpindexphpacc
Scott JT Prictor MJ Harmsen M Broom A Entwistle V Sowden A Walt J Intervenciones para mejorar la comunicacioacuten con nintildeos y adolescentes acerca del caacutencer en un miembro de la FamiliaBiblioteca Cochrane Plus 2007 nordm 4 Disponible enwwwupdate-softawarecomTizoacuten Garciacutea JL Peacuterdida pena duelo Vivencias investigacion y asistenciaBarcelona Ed Paidos y F Vidal i Barraquer 2004Worden JW el tratamiento del Duelo Asesoramiento Psocoloacutegico y terapia Ed Paidos Iberica S A Barcelona 2004
Bibliografia recomanada
Brothers Joyce Vivir sin eacutel Como superar el trauma de la viudedad Ed Grijalbo Barcelona 1992 Bucay J El camino de las laacutegrimas Ed Grijalbo Barcelona 2003Kuumlbler Ross E i Kessler D Sobre el dol i el dolor Grup editorial 62 Barcelona 2006La terapia Gestalt diponible enwwwterraespersonalgibadabgestalhtm
Pangrazzi A La peacuterdida de un ser querido Ed Paulinas Madrid 1993
httpwwwactadorgactad_catduelo_catphp
Quegrave eacutes el dol
1 Criteri diagnogravestic DSM
Quegrave eacutes el dol
El dol eacutes una afliccioacute comuna doncs meacutes tard o meacutes drsquohora la majoria de nosaltres patirem la pegraverdua drsquoun eacutesser estimat El cert eacutes que no sempre estem pensant o parlant sobre la mort per la qual cosa no tenim oportunitat de saber meacutes sobre el dol (quegrave se sent quegrave eacutes el que srsquoha de fer quegrave eacutes ldquonormalrdquo) i com patir-ho Malgrat aixograve hem de fer-li front quan es presenta aquesta dolorosa circumstagravenciaSeguidament facilitem informacioacute sobre algunes formes drsquoafrontar una pegraverdua el seu proceacutes i els ajuts disponiblesEl dol es produeix despreacutes drsquouna pegraverdua significativa com la mort drsquoun eacutesser estimat No eacutes tan sols un sinoacute una munioacute de sentiment a afrontar Sovint el dol srsquoexperimenta en diverses etapes i emocions durant el proceacutes Si beacute tots nosaltres som diferents els sentiments que experimentem soacuten similars perograve en diversos periacuteodes i no amb la mateixa intensitat No existeix una ldquoforma correctardquo o un ordre o periacuteode ldquocorrecterdquo de seguir aquest proceacutesSrsquoexperimenta despreacutes de la pegraverdua drsquoun eacutesser que hem conegut durant un temps si beacute les persones que han tingut un avortament o han patit la pegraverdua drsquoun nadoacute pateixen experiegravencies o dols similars i necessiten els mateixos tipus de tractaments i consideracionsDurant les breu hores o dies despreacutes de la mort drsquoun parent o un amic la majoria de les persones pateixen una mena drsquoatordiment com si no sersquon adonessin del que els estagrave succeint Aquesta insensibilitat emocional pot ajudar a dur a terme tragravemits pragravectics importants que han de fer-se com posar-se en contacte amb parents o organitzar el funeral Tot i aixograve aquest sentiment drsquoirrealitat pot esdevenir un problema si dura massa Veure el cos drsquouna persona traspassada pot per a alguns el detonant que els posi en contacta amb el moacuten real Per a altres persones poden ser els serveis funeraris els que facin aquesta dolorosa tasca Pot produir molta afliccioacute veure el cos o assistir al funeral perograve soacuten formes drsquoacomiadar a aquells a qui estimem Aquests esdeveniments arriben a ser tan dolosos que fins i tot poden ser evitats encara que a la llarga aquest fet origina un profund sentiment drsquoafliccioacute en anys posteriorsBen aviat srsquoesvaeix aquesta sensacioacute drsquoatordiment i pot ser substituiumlda per sentiments paorosos drsquoagitacioacute per la manca de la persona traspassada i desitjos de trobar-se amb
ella si beacute clarament eacutes impossible Aixograve fa molt difiacutecil la concentracioacute o relaxacioacute i agafar el son i en cas de fer-ho aquest pot eacutesser francament pertorbador Algunes persones senten que ldquoveuenrdquo al seus eacutessers estimats en tots els llocs on van ndashal carrer al parc a la vora de casa en llocs on han estat plegats Tambeacute acostumen a sentir-se enfadats ndashamb els metges les infermeres que no van poder fer-hi res per evitar la seva mort amb els amics i parents que no van fer prou o agravedhuc amb la persona que els ha deixatUn altre sentiment eacutes el de culpa Sovint pensen una i una altra vegada en totes les coses que els hagueacutes agradat dir o fer o fins i tot el que haguessin pogut fer de manera diferent per tal drsquoevitar la seva mort Si meacutes no la mort eacutes meacutes enllagrave del control de ninguacute i cal recordar-ho a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes La culpabilitat pot augmentar si srsquoexperimenta un sentiment de descans despreacutes drsquohaver perdut a alguacute que estava patint una llarga i penosa malaltia Aquest sentiment eacutes del tot natural molt i molt comprensible i comuacute
Com poden donar ajut els parents i amics La famiacutelia i els amics poden donar ajut a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes passat un temps No soacuten tant necessagraveries les paraules de condol sinoacute la disposicioacute drsquoestar amb ells durant el temps en que dura la pena i el dol La complicitat drsquoun braccedil a lrsquoespatlla expressaragrave molt millor el desig de donar ajut i suport
Eacutes important que si cal les persones que es troben en aquest proceacutes expressin els seus sentiments drsquoafliccioacute Amb el temps srsquoaniran refent perograve primer necessiten parlar i plorar Algunes persones poden trobar difiacutecil comprendre el per quegrave el dol es manteacute i es repeteixen una i una altra vegada els mateixos pensaments aixograve perograve forma part del proceacutes per a resoldre la pena i srsquoha drsquoanimar a seguir-hoSi no se sap quegrave dir o agravedhuc si srsquoha de parlar del fet o no sigui honest i digui-ho Aixograve donaragrave a la persona lrsquooportunitat de dir el que en realitat vol Eacutes normal evitar pronunciar el nom de la persona traspassada per por a que resulti doloroacutes fer-ho encara que a la persona que segueix el proceacutes del dol pot semblar-li com si hagueacutes oblidat la seva pegraverdua afegint aixiacute un sentiment drsquoaiumlllament al de pena i afliccioacuteHa de tenir-se en compte que les festivitats (no tan sols de la mort sinoacute tambeacute drsquoaniversaris i celebracions) soacuten dies particularment dolorosos o difiacutecils quan amics i parents fan lrsquoesforccedil drsquoatansar-srsquohiLa realitzacioacute de tasques pragravectiques de la vida quotidiana com netejar anar a comprar o tenir cura dels nens pot apaivagar lrsquoafliccioacute de sentir-se sol Les persones grans poden necessitar ajut amb les tasques domegravestiques que el cogravenjuge traspassat acostumava a realitzar ndashfactures cuina neteja de la casa manteniment del cotxe etc Eacutes important deixar que les persones tinguin el temps suficient per a resoldre el seu dol Nrsquohi ha que es recuperen de la seva pegraverdua amb meacutes rapidesa perograve drsquoaltres necessiten meacutes temps pel que no esperi que els seus parents i amics ho facin massa aviat necessiten temps per a superar la seva pena drsquouna forma adient i aixograve evitaragrave lrsquoaparicioacute de problemes futurs
Proceacutes de dol no resolt Hi ha persones que no demostren la seva pena en absolut No ploren durant el funeral eviten esmentar la seva pegraverdua i tornen a la seva vida normal remarcablement calmats Aquesta eacutes la seva manera normal de tractar amb la pegraverdua sense resultats pertorbadors perograve altres persones poden patir siacutemptomes fiacutesics poc comuns o repetits episodis de depressioacute durant els anys seguumlents
Drsquoaltres potser no tenen lrsquooportunitat de viure el seu dol de forma adient Les obligacions de tenir cura de la famiacutelia o dels negocis poden absorbir el temps que requereixen
A vegades el problema rau en que la pegraverdua no es tinguda com a ldquodolrdquo progravepiament dit Succeeix sovint perograve no sempre a aquells que han tingut periacuteodes de depressioacute
Pot passar que alguns se sentin molt enganxats al patiment i aquest primer sentiment drsquoafeccioacute i de no creure el que ha succeiumlt pot anar en augment durant anys en els que el que ho pateix no creu que el eacutesser estimat ha mort Altres soacuten incapaccedilos de seguir amb la seva vida sense pensar en cap altra cosa sovint fent de la seva habitacioacute una mena de santuari en la seva memograveria
Sovint la depressioacute que srsquoapodera de la persona pot fer-se meacutes punyent fins el extrem de no voler menjar o beure i en lrsquoaparicioacute de pensaments suiumlcides
Ajut del professional Eacutes possible tambeacute que apareguin trastorns del son que es poden allargar durant molt de temps arribant a representar un problema serioacutes si la depressioacute srsquoagreuja afectant a la gana energia i son i si la depressioacute no millora desenvolupant-se un dol no resolt caldria pensar en lrsquoajut drsquoun professionalEl dol transforma la nostra vida drsquouna manera molt significativa i eacutes una de les experiegravencies meacutes doloroses que podem patir Pot semblar estranya terrible i corprenedora perograve la realitat eacutes que forma part de les nostres vides i li hem de fer front un moment o altra Generalment no requereix atencioacute megravedica en cas contrari existeixen ajuts al nostre abastEncara que lrsquoagitacioacute minvi els periacuteodes de depressioacute poden esdevenir meacutes frequumlents i arribar a un pic entre quatre o sis setmanes despreacutes Els episodis de dolor poden sobrevenir en qualsevol moment produiumlts per persones llocs o coses que duen a la memograveria a la persona absent Algunes persones poden agravedhuc trobar poc escaient o difiacutecil de comprendre el comportament de la persona en proceacutes de dol degut als sovintejats esclats de plor sense cap raoacute En aquests episodis es pot desitjar apartar-se dels que no entenen o comparteixen la pena Tambeacute pot semblar als altres que durant aquest temps lrsquoafectat passa molt de temps assegut sense fer res La realitat eacutes que estan generalment pensant en lrsquoeacutesser estimat que han perdut repassant una i una altra vegada els moments feliccedilos o no que han passat plegats Soacuten uns moments iacutentims perograve essencials per tal de superar i tractar drsquoafrontar la pegraverdua
Volver Arriba
Criteri diagnogravestic DSMZ634 Dol (V6282) Lrsquoobjecte drsquoatencioacute cliacutenica eacutes una reaccioacute a la mort drsquoun eacutesser estimat Com part de la seva reaccioacute de pegraverdua alguns individus afligits presenten siacutemptomes caracteriacutestics drsquoun episodi de depressioacute major (p ex sentiments de tristor i siacutemptomes associats com insomni anoregravexia i pegraverdua de pes) La persona amb dol valora lrsquoestat drsquoagravenim depressiu com a ldquonormalrdquo si beacute pot cercar ajut professional per tal drsquoapaivagar els siacutemptomes associats com lrsquoinsomni o lrsquoanoregravexia La durada i expressioacute drsquoun dol ldquonormalrdquo varia
considerablement entre els diversos grups culturals El diagnogravestic de trastorn depressiu major no estagrave indicat a no ser que els siacutemptomes es mantinguin 2 mesos despreacutes de la pegraverdua Tot i aixiacute la presegravencia de certs siacutemptomes que no soacuten caracteriacutestics drsquouna reaccioacute de dol ldquonormalrdquo pot ser uacutetil per tal de diferenciar el dol de lrsquoepisodi depressiu majorEntre ells srsquoinclou1 la culpa por les coses meacutes que per les accions rebudes o no rebudes pel supervivent en el moment de morir la persona estimada2 pensaments de mort meacutes que voluntat de viure amb el sentiment de que el supervivent hauria drsquohaver mort amb la persona traspassada3 preocupacioacute mograverbida amb sentiment drsquoinutilitat4 inhibicioacute psicomotora acusada5 deteriorament funcional acusat i perllongat6 experiegravencies almiddotlucinatograveries diferents de les drsquoescoltar la veu o veure lrsquoimatge fugaccedil de la persona traspassada
- httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
- cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
- Descripcioacute
- El proceacutes de dol
- Tipus de dol
- Factors que influeixen en el dol
- Etapes del proceacutes de dol
- Bibliografia consultada
- Bibliografia recomanada
-
Si el proceacutes de dol eacutes per la pegraverdua drsquouna persona estimada tambeacute hi influeixen els factors seguumlents
Els dols previs Lrsquoedat de la persona que ha mort La relacioacute afectiva i familiar amb la persona que ha mort La relacioacute de dependegravencia envers la persona que ha mort El context i la situacioacute en quegrave srsquoha produiumlt la mort Les causes de la mort
Etapes del proceacutes de dol
Tot i que es descriuen etapes que marquen lrsquoevolucioacute en el proceacutes de dol no hi ha pautes estrictes i universals sinoacute que lrsquoalleujament apareix de forma gradual a mesura que srsquoavanccedila en la seva resolucioacute El dol eacutes un proceacutes uacutenic molt personal dinagravemic i canviant que depegraven de les circumstagravencies les persones les famiacutelies les cultures i la pertinenccedila a una societat concreta Eacutes un fet transcendental (que afecta en gran manera que eacutes drsquouna gran importagravencia per les consequumlegravencies que pot tenir) que passa a formar part de la histograveria personal i familiar Els recursos que poden ajudar a afrontar la situacioacute tambeacute soacuten diversos algunes persones volen lrsquoacompanyament dels familiars i dels amics i drsquoaltres prefereixen estar molt ocupades per allunyar de la seva ment els sentiments que genera la pegraverdua De manera instintiva les persones busquen allograve que creuen que els pot ajudar i anar beacute
Tot i que srsquohan descrit diverses classificacions amb les seves diferegravencies pel que fa al nombre drsquoetapes la durada les emocions i les manifestacions que les acompanyen srsquoha de tenir present perograve que totes fan referegravencia al mateix cal experimentar el dolor el patiment la tristesa la culpa etc per adaptar-se a la nova situacioacute
Quan es tracta de la mort drsquoun eacutesser estimat les persones properes poden iniciar el proceacutes de dol al mateix temps en quegrave sersquols comunica la gravetat de la situacioacute o meacutes tard quan ja ha esdevingut la pegraverdua Sovint posposen la manifestacioacute de sentiments de tristesa i de plor per no afectar encara meacutes en el proceacutes de dol que estagrave elaborant la persona malalta ni interferir-hi
Drsquoaltra banda eacutes important considerar que moltes vegades la vivegravencia del dol provoca canvis en altres agravembits de la vida Les relacions per exemple poden canviar i de vegades poden acabar en processos dolorosos com ara separacions o divorcis de parelles Es poden produir canvis de costums canvis de llar de ciutat de poble de feina etc Perograve sobretot poden haver-hi canvis en la percepcioacute i el sentit del que vol dir viure Aquestes situacions soacuten especialment delicades perquegrave poden afegir un nou proceacutes de dol al proceacutes que ja srsquoestagrave vivint
No hi ha evidegravencies perograve que indiquin que totes les persones passen per aquestes etapes o que hi ha una sequumlegravencia determinada drsquouna etapa a una altra per elaborar el dol Ara beacute les explicacions de les persones que han experimentat pegraverdues han deixat
empremta per tant la teoria de les fases del dol observacional (entesa com la teoria que eacutes fruit de lrsquoobservacioacute de les persones amb proceacutes de dol) delimita el dol en moments temporals pels quals la persona aniragrave fent camiacute sense necessitat que aquesta experiegravencia sigui lineal ni que srsquohagi de passar per totes les fases o etapes que srsquoindiquen
Les etapes del proceacutes de dol que han identificat diversos autors se centren majoritagraveriament en la mort beacute sigui en la progravepia mort o en la mort drsquouna persona estimada Etapes de lrsquoelaboracioacute del dol per la progravepia mortElisabeth Kuumlbler Ross (1969) psiquiatra despreacutes drsquoobservar i conversar amb moltes persones que morien a lrsquohospital on treballava com a psiquiatra va identificar cinc etapes en el proceacutes de dol negacioacute cogravelera negociacioacute depressioacute i acceptacioacute Si beacute inicialment aquestes etapes del dol es van identificar en el proceacutes drsquoelaboracioacute del dol per la progravepia mort soacuten extrapolables a qualsevol tipus de pegraverdua
Negacioacute
Quan a una persona se li comunica que teacute una malaltia amb un pronogravestic greu reacciona negant el diagnogravestic com a resposta La persona vol creure que eacutes un error i busca una altra oportunitat Aquesta fase de negacioacute li permet una treva li doacutena temps per pensar eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment La negacioacute es un amortidor de lrsquoefecte del xoc Lrsquoatordiment del primer moment fa que no es visqui com una situacioacute del tot real
Cogravelera
Quan es confirma el diagnogravestic la persona reacciona amb rebelmiddotlioacute enfront la situacioacute es comenccedila a preguntar el perquegrave Apareix el sentiment drsquoenveja de les persones sanes la persona desitjaria tenir la salut dels altres Tot el que viu li produeix dolor la seva situacioacute lrsquoomple drsquoodi i de rancor Lrsquoautoestima baixa pel fet de ldquono haver estat escollidardquo per seguir vivint
Negociacioacute
En aquesta etapa apareix la temptacioacute de ldquonegociar amb el tempsrdquo srsquointenta fer un tracte amb qui la persona creu que controla la situacioacute (amb un mateix amb Deacuteu amb el destiacute etc) ldquoem portareacute beacuterdquo ldquosereacute bordquo ldquoanireacute en peregrinacioacute ahelliprdquo etc La negociacioacute eacutes una conducta regressiva (en el sentit de tornar enrere) i pot derivar una altra vegada a lrsquoetapa de negacioacute
Depressioacute
La persona pren consciegravencia absoluta que tots els passos anteriors han fracassat Eacutes un proceacutes de preparacioacute davant la possibilitat de morir aviat Hi ha molt de dolor i patiment per lrsquoevidegravencia del que estagrave passant
Acceptacioacute
Requereix haver tingut el temps necessari per superar les fases anteriors La persona ha elaborat la seva mort en el sentit que enteacuten que es moriragrave que ha arribat lrsquohora i que no ho pot canviar La persona que accepta inicia el temps de comiat del perdoacute dels altres de la resolucioacute de possibles conflictes anteriors Aquesta situacioacute eacutes el camiacute cap a la pau interna Etapes de lrsquoelaboracioacute del dol per la mort drsquouna persona estimadaLa Societat Espanyola de Cures Palmiddotliatives (SECPAL) defineix quatre etapes sequumlencials que el cuidador o la famiacutelia elabora en el proceacutes de dol
Lrsquoexperimentacioacute de la pena i del dolor El sentiment de por de ragravebia de culpa i de ressentiment Lrsquoexpressioacute drsquoapatia tristesa i desinteregraves La reaparicioacute de lrsquoesperanccedila i la reconduccioacute de la vida
El Grup drsquoEstudis de Dol de Biscaia descriu lrsquoevolucioacute del dol al llarg del temps en sis periacuteodes cronologravegics tot agrupant les caracteriacutestiques sobre el que passa en la ment de les persones en el proceacutes de dol
Dol anticipat
Eacutes el temps caracteritzat pel xoc inicial davant el coneixement drsquoun pronogravestic i de la negacioacute drsquouna mort propera Els sentiments soacuten de molta intensitat emocional i esdeveacute un gran impacte per a tota la famiacutelia Se situa en els primers dies
Dol agut
Soacuten moments intensos i excepcionals de veritable catagravestrofe psicologravegica caracteritzats pel bloqueig emocional (alteracioacute fisiologravegica o patologravegica funcional o orgagravenica que dificulta o impedeix el funcionament normal drsquouna estructura de lrsquoorganisme El blocatge mental eacutes la interrupcioacute del curs del pensament o de la memograveria de manera brusca sovint relacionada amb factors emocionals El blocatge emocional eacutes aquell que origina trastorns en les funcions psicologravegiques i el blocatge intellectual eacutes aquell que es manifesta per un degraveficit de rendiment cognitiu) (no hi ha capacitat per manifestar cap sentiment no es manifesta el plor ni la tristesa ni la ragravebia etc) per la paragravelisi psicologravegica (no hi ha capacitat per pensar per prendre decisions i srsquoexperimenta molta confusioacute) i per una sensacioacute drsquoatordiment i drsquoincredulitat davant el que srsquoestagrave vivint Se situa en les primeres setmanes despreacutes de la mort
Dol primerenc
Des de les primeres setmanes fins a uns tres mesos despreacutes de la mort Eacutes el temps de negacioacute de buscar la persona que ha mort Els sentiments soacuten de ragravebia dolor i el plor Hi ha un patiment profund La persona encara no srsquoadona de la veritable realitat de la pegraverdua
Dol intermedi
Des dels primers mesos fins a un any despreacutes de la mort Es un periacuteode de vivegravencies contradictograveries Quan es reinicia la vida quotidiana es comenccedila a percebre progressivament la realitat de la pegraverdua quan es troben a faltar i molt els rols que desenvolupava la persona que ha mort Apareixen dols ciacuteclics (aniversaris festes) Eacutes un temps de solitud i aiumlllament de pensaments obsessius De vegades vol dir experimentar el fet de viure sol Eacutes un periacuteode decisiu perquegrave significa la renuacutencia definitiva a qualsevol esperanccedila de recuperar la persona perduda Els periacuteodes de normalitat soacuten cada vegada meacutes frequumlents i es gaudeix cada vegada meacutes de situacions que abans eren agradables sense experimentar sentiments de culpa El record eacutes cada vegada menys doloroacutes
Dol tardagrave
Eacutes el temps que passa des del primer any fins als quatre anys despreacutes de la mort La persona ja ha establert una nova manera de viure basada en nous patrons de pensament sentiment i conducta que pot ser igual drsquoagradable que abans de la pegraverdua El sentiment de solitud pot ser-hi sempre perograve ja no eacutes lrsquouacutenic Es comenccedila a viure en el futur no en el passat
Dol latent
Despreacutes de passar per un proceacutes de dol de manera sana mai no torna a ser com abans El dol eacutes un fet transcendental que marca les relacions amb els altres Amb el temps el dolor eacutes meacutes suau perograve la tristesa es pot reactivar davant de qualsevol estiacutemul que recordi la pegraverdua John Bowlby (1968) psicoanalista aporta la seva visioacute des de la teoria del despreniment que descriu com tot allograve que ens fa dependents de lrsquoaltre Les persones mantenen vincles relacionals (lligam unioacute relacioacute que hi ha entre persones) imprescindibles per sobreviure no nomeacutes perquegrave aquestes persones ajuden a cobrir les necessitats bagravesiques com ara lrsquoalimentacioacute el sexe la companyia etc sinoacute des drsquoun vessant de necessitat social Aquest vincle crea emocions intenses i la seva pegraverdua real o percebuda desencadena ansietat i desesperanccedila
Bowlby agrupa el proceacutes en tres etapes primordials1 Protesta es manifesta amb sentiments de negacioacute i cogravelera o fuacuteria 2 Desesperanccedila es manifesta amb tristesa i depressioacute 3 Despreniment finalment arriba lrsquoacceptacioacute
Shulz i Brown (1978) psicoterapeutes descriuen les fases de manera meacutes genegraverica i en tres apartats sequumlencials
1 Fase inicial o drsquoevitacioacute Eacutes una reaccioacute normal i terapegraveutica que sorgeix com a defensa de la pegraverdua fins que la persona es capaccedil drsquoassimilar-ne gradualment el cop Es donen manifestacions de xoc i drsquoincredulitat la negacioacute pot durar des drsquohores fins a setmanes o mesos Hi predomina un sentiment profund de tristesa i plor intens
2 Fase del dol agut Es manifesta amb dolor per la separacioacute i desinteregraves pel que passa al moacuten Hi ha sentiments profunds de ragravebia i de desorganitzacioacute generalitzada
3 Resolucioacute del dol Eacutes la fase final drsquoadaptacioacute a la pegraverdua en quegrave es fa lrsquoadaptacioacute a les activitats de la vida diagraveria de manera gradual Es reorganitza el propi moacuten caogravetic sense la pegraverdua
J Bucay (2003) metge psicoterapeuta descriu les etapes del proceacutes de dol com a fases que agrupen les manifestacions necessagraveries per poder seguir endavant i poder superar la pegraverdua Elaborar el dol no eacutes oblidar sinoacute recordar amb tendresa i sentir que el temps que srsquoha compartit ha estat un gran regal eacutes entendre que lrsquoamor no srsquoacaba amb la mort
1 Incredulitat Eacutes una etapa caracteritzada pel xoc inicial i la no acceptacioacute de la pegraverdua La negacioacute eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment Es viu en un moacuten de ficcioacute com si la pegraverdua encara no srsquohagueacutes produiumlt i en quegrave el que ha passat no srsquoaccepta que ha passat Eacutes un proceacutes de confusioacute que permet distanciar-se de la situacioacute Cal que passi un temps per elaborar el proceacutes de dol Hi ha aplanament emocional (no srsquoexpressen sentiments) i es viu amb la fantasia de despertar i que tot sigui un somni Passada aquesta fase es connecta amb el dolor que envaeix la consciegravencia real la de la veritat i la situacioacute esdeveacute desbordant
2 Fuacuteria Es prepara el cos per ser capaccedil de suportar la tristesa Srsquoexperimenta un profund sentiment de ragravebia un fort sentiment de solitud sense forccedila per sobreviure Es visualitza el futur com un futur sense sentit no es tenen ganes de viurersquol i es teacute la forta conviccioacute que no es podragrave superar la pegraverdua Srsquoexperimenten vivegravencies emocionals contradictograveries es fan presents molts records i alhora es pensa que la pegraverdua no eacutes real Srsquoinicia un periacuteode de recolliment i de solitud que ajuda a entendre la renuacutencia definitiva A poc a poc es perd qualsevol esperanccedila de recuperar la persona estimada i es comenccedila per tant a estructurar la realitat No obstant aixograve srsquoalternen dos estats drsquoagravenim oposat es creu que la pegraverdua eacutes real perograve es manteacute lrsquoanhel desesperat drsquoincredulitat acompanyat drsquoun bri drsquoesperanccedila que tot pot tornar a ser com abans Durant aquesta etapa sovint cal reestructurar els rols familiars la qual cosa afegeix meacutes preocupacioacute a la situacioacute Aixiacute mateix es tenen sentiments de culpa cap a les persones que no han fet res per salvar la persona que ha mort i sentiments de ragravebia per llsquoabandonament
3 Desolacioacute Impera un sentiment profund de tristesa per lrsquoevidegravencia que la situacioacute de la pegraverdua eacutes irreversible i impotegravencia per la certesa que srsquoha perdut definitivament la persona estimada Tambeacute hi ha manca drsquoenergia per fer les activitats de la vida diagraveria Afloren sentiments obsessius encaminats a situar la persona que ha mort en un lloc magravegic (qualsevol lloc que no es pot veure perograve que hi eacutes present) La desolacioacute fa sorgir la identificacioacute amb alguns aspectes de lrsquoaltre i teacute lloc una revaloritzacioacute una mica exagerada de les virtuts reals que es transforma amb idealitzacioacute
4 Acceptacioacute A poc a poc es recuperen els sentiments positius i les ganes de viure Eacutes el moment dels pactes amb un mateix i del compromiacutes amb els altres per tornar a la normalitat i reprendre les activitats socials Eacutes el moment de transformar lrsquoenergia lligada al dolor en una accioacute fer alguna cosa uacutetil per a un
mateix i per als altres Srsquointerioritza el que la persona ha significat i es pren consciegravencia de les coses bones que ha deixat
5 Postcicatritzacioacute Eacutes el temps del despreacutes Quan srsquoelabora una pegraverdua no srsquooblida es recorda el passat perograve amb el temps el record ja no eacutes doloroacutes i es pot parlar de la pegraverdua sense patiment
COacuteM ACOMPANYAR LA PERSONAEN PROCEacuteS DE MORIR
NECESSITATS DE LA FAMIacuteLIA
1 Informacioacute clara concisa i realista2 Saber que srsquoestagrave fent alguna cosa pel pacient que lrsquoalleujaragrave (NO acarnissament terapegraveutic)3 Saber que poden comptar amb lrsquoequip4 Temps per romandre amb el malalt amb privacitat i intimitat5 Participar en les cures6 Comunicar sentiments explicar-se i perdonar-se7 Companyia i recolzament Possibilitat drsquoexpressioacute emocional8 Recolzament espiritual
FAMIacuteLIA I CONSPIRACIOacute DE SILENCI
Lrsquointent drsquoocultar les notiacutecies dolentes al pacient estagrave determinat per
bull La necessitat de ldquoproteccioacuterdquo Pensen que li estalviaran sofriment i malestarbull Per un intent drsquordquoautoproteccioacuterdquo No es veuran obligats a parlar del tema i evitaran unasituacioacute difiacutecil de mantenirAmb aquesta proteccioacute es nega al pacient el dret a parlar de les seves dificultats i a expressar elstemors i se li nega el dret a morir acompanyat espiritualment El malalt tambeacute tendeix a la proteccioacuteocultant el que sap per no fer patir als altres Aixograve comporta conflictes entre els familiars i existeix unagran dificultat per atendre les necessitats afectivesEl pacient queda aiumlllat vivegravencia de solitud
ldquoQuan srsquoestagrave al costat del seu llit i se lrsquoescolta de debograve perceps que ells saben que la mort estagrave prograveximaQuan el malalt ens diu que sap que moriragrave hem drsquoacceptar la seva declaracioacute sense contradir-lardquo
NECESSITATS DE LA PERSONA QUE SrsquoESTAgrave MORINT1048707 NO EM REBUTGIS I DEMOSTRArsquoM ARA EL QUE SENTS PER MI I ACCEPTA ELS CANVISQUE EN MI ES PRODUEIXIN1048707 NECESSITO NO PERDRE LA DIGNITAT QUE HA DONAT SENTIT A LA MEVA PERSONA1048707 INCLOU-ME EN LA PRESA DE DECISIONS I NO EM JUTGIS PER LES MEVES DECISIONSENCARA QUE SIGUIN CONTRAgraveRIES A LES TEVES
1048707 NECESSITO EL CONTACTE FIacuteSIC CUIDArsquoM I SUPLEIX-ME EN ALLOgrave QUE NECESSITI I NOPUGUI FER PER MI MATEIX1048707 PLORA AMB MI I RIU AMB MI PARLEM DEL QUE ESTAgrave PASSANT1048707 ESCOLTA NO SEMPRE HAS DE PARLAR DE QUELCOM1048707 NO EM MENTEIXIS NECESSITO PODER PREGUNTAR LLIURAMENT I TENIR RESPOSTESSINCERES I HONESTES ENCARA QUE JO SIGUI UN NEN1048707 CONVIDAM A PASSEJAR O A DINAR1048707 TRUCArsquoM I PREGUNTArsquoM SI NECESSITO QUELCOM ESPECIAL ABANS DE VENIRANUNCIArsquoT1048707 CELEBRA AMB MI DIES ESPECIALS1048707 AJUDA LA MEVA FAMIacuteLIA1048707 EXPLICArsquoM COM TrsquoAGRADARIA AJUDAR-ME1048707 PREGA PER MI1048707 DONArsquoM PERMIacuteS PER MORIR NECESSITO QUE ENS ACOMIADEM1048707 NECESSITO PODER DECIDIR NO ALLARGAR LA MEVA VIDA A CANVI DrsquoUNA DILATADAAGONIA I AMB LA CERTESA DE QUE ES TINDRAN EN COMPTE LES MEVES VOLUNTATSANTICIPADES
ldquoARA EacuteS EL MOMENT MEacuteS ADEQUAT PER ACOMIADAR-SE SENSE DEIXAR FERIDES I DONARAMOR SENSE ESPERAR RES A CANVI NOMEacuteS LA SENSACIOacute INTERNA DE CREIXEMENTrdquo
El dol srsquoacaba quan srsquohan pogut finalitzar les tasques caracteriacutestiques drsquoaquest proceacutes segons Worden
1) Quan srsquoha estat capaccedil drsquoacceptar la mort de lrsquoesser estimat i assumir que no tornaragrave Els rituals soacuten de gran ajuda en aquesta primera etapa2) Quan srsquoha experimentat pena i dolor per la pegraverdua El proceacutes es bloquejaragrave si es nega el patiment o no es teacute lrsquooportunitat drsquoexpressar i treballar les emocions3) Quan la persona ha pogut adaptar-se al seu moacuten sense el difunt Normalment implica assumir noves habilitats i rols que anteriorment desenvolupava el difunt4) Quan la persona pot refer la seva vida La persona ja no viu en el passat sinoacute en el present i teacute algunes expectatives de futur
Si les tasques anteriors no es desenvolupen adequadament davant les dificultats o bloquejosemocionals el dol podragrave derivar en un dol complicat o patologravegic presentant el pacient siacutemptomescliacutenics (depressioacute ansietat fogravebies somatitzacions abuacutes drsquoalcohol o drogues)
Quan cal ajuda professional
1048707 Quan la simptomatologia es presenta de manera intensa i prolongada seria adequat consultar un especialista per tal de facilitar el proceacutes de dol atendre les complicacions que poden existir i prevenir problemes futurs1048707 Quan un se sent bloquejat o amb dificultats per incorporar-se a la vida habitual en tots els seus agravembits1048707 Quan et sents incapaccedil drsquoestablir noves relacions1048707 Quan les coses que abans trsquoimportaven ara han deixat de importar-te1048707 Quan et sents trist deprimit nervioacutes ansioacutes irritable1048707 Quan et sents culpable1048707 Quan hi ha alteracioacute del son de la gana1048707 Quan comences a sentir algunes de les coses que li passaven al difunt1048707 Quan desitgis conegraveixer-te a tu mateix
Tipus drsquointervencioacute psicologravegica
1048707 Teragravepia individual1048707 Teragravepia familiar1048707 Teragravepia de parella1048707 Teragravepia de grupSempre sota unes normes que garanteixin la confidencialitat el respecte i no jutjar
Dols especials
Dol en nensEl proceacutes de dol en un nen estaragrave profundament influiumlt per la manera de tractar-lo els adults que el cuidin durant els dies posteriors a la mort de lrsquoesser estimat Srsquohauria de parlar de la mort als nens com una cosa natural La meitat dels nens entre 2 i 6 anys han viscut alguna experiegravencia propera de mort (avis veiumlns animals de companyia)
Dol en adolescents Els adolescents es troben en una etapa difiacutecil de la seva vida La mort drsquoun esser estimat complicaragrave el seu proceacutes Les reaccions de dol poden relacionar-se amb lrsquoabuacutes de drogues delinquumlegravencia rebelmiddotlia agressivitat
Dol de gegravenereApreciem ldquotendegravenciesrdquo diferents entre homes i dones a lrsquohora drsquoafrontar les pegraverdues Comprendre aquestes diferegravencies eacutes molt important especialment en el cas de la mort drsquoun fill A les dones els costa menys parlar de les seves emocions Als homes els costa meacutes demanar ajuda externa
Bibliografia consultada
Benito E Barbero J Payas A Grupo de trabajo sobre espiritualidad en Cuidados Paliativos de la SECPAL El acompantildeamiento espiritual en cuidados paliativos Madrid Ed Aran 2008Bowlby J El viacutenculo afectivoBuenos Aires Ed Paidos 1968Bucay J El camino de las laacutegrimas Barcelona Ed Randon House Mondadori SA 4ordm edicioacuten 2003
Duelo despueacutes de un aborto Revista de infertilidad Disponible enwwwencolombia-commedicina-reproductiva 24299-duelo2htm Erikson E El ciclo vital completo Barcelona Ed Paidos Ibeacuterica2000Kuumlbler- Ross E Sobre la muerte y los moribundos Barcelona Ed Grijalbo 1989 Kuumlbler-Ross E Kessler D Sobre el dol i el dolor Barcelona Editorial 62 2006
La Muerte y el Duelo Revisado por DrsquoArcy Lyness 2004 Disponible enwwwkidshealthorgteenen-espanolmentesomeone-died-esphtml
Landa Petralanda V Garcia Garcia JA Grupo de Estudio de Duelo de Vizcaya Guiacuteas Cliacutenicas 2007 7 (26) Disponible enwwwfisterracomguias2dueloasp
Leng MC Duquesne F Bilans drsquoindependence Rocircle prope infirmier Pariacutes Ed Pradel 1989Nomen Martin L El duelo y la muerte El tratamiento de la peacuterdidaMadrid Ed Piraacutemide 2007Pentildea LY Montantildea C Manejo del duelo en nintildeos y adolescentes desde el enfoque cognitivo-conductual En Caballo VE y Simoacuten M A Manual de Psocologiacutea Cliacutenica Infantil y del AdolescenteMadrid Ed Piragravemide 2002 Poch C Herrero O La muerte y el duelo en el contexto educativo Reflexiones testimonios y actividades Barcelona Ed Paidos Papeles de Pedagogiacutea2003Poveda M Royo A Aldemunde P Fuentes R Montesinos C Juan C Ortolagrave P Oltra JA Ansiedad ante la muerte en atecioacuten primaria relacioacuten con la frecuentacioacuten y la psocomorbilidad de los consultantes Revista Atencioacuten Primaria SemFYC Octubre 2000 Vol 26 7 pp 46-52
SECPAL El proceso de duelo Disponible enwwwsecpalcomguiacpindexphpacc
Scott JT Prictor MJ Harmsen M Broom A Entwistle V Sowden A Walt J Intervenciones para mejorar la comunicacioacuten con nintildeos y adolescentes acerca del caacutencer en un miembro de la FamiliaBiblioteca Cochrane Plus 2007 nordm 4 Disponible enwwwupdate-softawarecomTizoacuten Garciacutea JL Peacuterdida pena duelo Vivencias investigacion y asistenciaBarcelona Ed Paidos y F Vidal i Barraquer 2004Worden JW el tratamiento del Duelo Asesoramiento Psocoloacutegico y terapia Ed Paidos Iberica S A Barcelona 2004
Bibliografia recomanada
Brothers Joyce Vivir sin eacutel Como superar el trauma de la viudedad Ed Grijalbo Barcelona 1992 Bucay J El camino de las laacutegrimas Ed Grijalbo Barcelona 2003Kuumlbler Ross E i Kessler D Sobre el dol i el dolor Grup editorial 62 Barcelona 2006La terapia Gestalt diponible enwwwterraespersonalgibadabgestalhtm
Pangrazzi A La peacuterdida de un ser querido Ed Paulinas Madrid 1993
httpwwwactadorgactad_catduelo_catphp
Quegrave eacutes el dol
1 Criteri diagnogravestic DSM
Quegrave eacutes el dol
El dol eacutes una afliccioacute comuna doncs meacutes tard o meacutes drsquohora la majoria de nosaltres patirem la pegraverdua drsquoun eacutesser estimat El cert eacutes que no sempre estem pensant o parlant sobre la mort per la qual cosa no tenim oportunitat de saber meacutes sobre el dol (quegrave se sent quegrave eacutes el que srsquoha de fer quegrave eacutes ldquonormalrdquo) i com patir-ho Malgrat aixograve hem de fer-li front quan es presenta aquesta dolorosa circumstagravenciaSeguidament facilitem informacioacute sobre algunes formes drsquoafrontar una pegraverdua el seu proceacutes i els ajuts disponiblesEl dol es produeix despreacutes drsquouna pegraverdua significativa com la mort drsquoun eacutesser estimat No eacutes tan sols un sinoacute una munioacute de sentiment a afrontar Sovint el dol srsquoexperimenta en diverses etapes i emocions durant el proceacutes Si beacute tots nosaltres som diferents els sentiments que experimentem soacuten similars perograve en diversos periacuteodes i no amb la mateixa intensitat No existeix una ldquoforma correctardquo o un ordre o periacuteode ldquocorrecterdquo de seguir aquest proceacutesSrsquoexperimenta despreacutes de la pegraverdua drsquoun eacutesser que hem conegut durant un temps si beacute les persones que han tingut un avortament o han patit la pegraverdua drsquoun nadoacute pateixen experiegravencies o dols similars i necessiten els mateixos tipus de tractaments i consideracionsDurant les breu hores o dies despreacutes de la mort drsquoun parent o un amic la majoria de les persones pateixen una mena drsquoatordiment com si no sersquon adonessin del que els estagrave succeint Aquesta insensibilitat emocional pot ajudar a dur a terme tragravemits pragravectics importants que han de fer-se com posar-se en contacte amb parents o organitzar el funeral Tot i aixograve aquest sentiment drsquoirrealitat pot esdevenir un problema si dura massa Veure el cos drsquouna persona traspassada pot per a alguns el detonant que els posi en contacta amb el moacuten real Per a altres persones poden ser els serveis funeraris els que facin aquesta dolorosa tasca Pot produir molta afliccioacute veure el cos o assistir al funeral perograve soacuten formes drsquoacomiadar a aquells a qui estimem Aquests esdeveniments arriben a ser tan dolosos que fins i tot poden ser evitats encara que a la llarga aquest fet origina un profund sentiment drsquoafliccioacute en anys posteriorsBen aviat srsquoesvaeix aquesta sensacioacute drsquoatordiment i pot ser substituiumlda per sentiments paorosos drsquoagitacioacute per la manca de la persona traspassada i desitjos de trobar-se amb
ella si beacute clarament eacutes impossible Aixograve fa molt difiacutecil la concentracioacute o relaxacioacute i agafar el son i en cas de fer-ho aquest pot eacutesser francament pertorbador Algunes persones senten que ldquoveuenrdquo al seus eacutessers estimats en tots els llocs on van ndashal carrer al parc a la vora de casa en llocs on han estat plegats Tambeacute acostumen a sentir-se enfadats ndashamb els metges les infermeres que no van poder fer-hi res per evitar la seva mort amb els amics i parents que no van fer prou o agravedhuc amb la persona que els ha deixatUn altre sentiment eacutes el de culpa Sovint pensen una i una altra vegada en totes les coses que els hagueacutes agradat dir o fer o fins i tot el que haguessin pogut fer de manera diferent per tal drsquoevitar la seva mort Si meacutes no la mort eacutes meacutes enllagrave del control de ninguacute i cal recordar-ho a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes La culpabilitat pot augmentar si srsquoexperimenta un sentiment de descans despreacutes drsquohaver perdut a alguacute que estava patint una llarga i penosa malaltia Aquest sentiment eacutes del tot natural molt i molt comprensible i comuacute
Com poden donar ajut els parents i amics La famiacutelia i els amics poden donar ajut a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes passat un temps No soacuten tant necessagraveries les paraules de condol sinoacute la disposicioacute drsquoestar amb ells durant el temps en que dura la pena i el dol La complicitat drsquoun braccedil a lrsquoespatlla expressaragrave molt millor el desig de donar ajut i suport
Eacutes important que si cal les persones que es troben en aquest proceacutes expressin els seus sentiments drsquoafliccioacute Amb el temps srsquoaniran refent perograve primer necessiten parlar i plorar Algunes persones poden trobar difiacutecil comprendre el per quegrave el dol es manteacute i es repeteixen una i una altra vegada els mateixos pensaments aixograve perograve forma part del proceacutes per a resoldre la pena i srsquoha drsquoanimar a seguir-hoSi no se sap quegrave dir o agravedhuc si srsquoha de parlar del fet o no sigui honest i digui-ho Aixograve donaragrave a la persona lrsquooportunitat de dir el que en realitat vol Eacutes normal evitar pronunciar el nom de la persona traspassada per por a que resulti doloroacutes fer-ho encara que a la persona que segueix el proceacutes del dol pot semblar-li com si hagueacutes oblidat la seva pegraverdua afegint aixiacute un sentiment drsquoaiumlllament al de pena i afliccioacuteHa de tenir-se en compte que les festivitats (no tan sols de la mort sinoacute tambeacute drsquoaniversaris i celebracions) soacuten dies particularment dolorosos o difiacutecils quan amics i parents fan lrsquoesforccedil drsquoatansar-srsquohiLa realitzacioacute de tasques pragravectiques de la vida quotidiana com netejar anar a comprar o tenir cura dels nens pot apaivagar lrsquoafliccioacute de sentir-se sol Les persones grans poden necessitar ajut amb les tasques domegravestiques que el cogravenjuge traspassat acostumava a realitzar ndashfactures cuina neteja de la casa manteniment del cotxe etc Eacutes important deixar que les persones tinguin el temps suficient per a resoldre el seu dol Nrsquohi ha que es recuperen de la seva pegraverdua amb meacutes rapidesa perograve drsquoaltres necessiten meacutes temps pel que no esperi que els seus parents i amics ho facin massa aviat necessiten temps per a superar la seva pena drsquouna forma adient i aixograve evitaragrave lrsquoaparicioacute de problemes futurs
Proceacutes de dol no resolt Hi ha persones que no demostren la seva pena en absolut No ploren durant el funeral eviten esmentar la seva pegraverdua i tornen a la seva vida normal remarcablement calmats Aquesta eacutes la seva manera normal de tractar amb la pegraverdua sense resultats pertorbadors perograve altres persones poden patir siacutemptomes fiacutesics poc comuns o repetits episodis de depressioacute durant els anys seguumlents
Drsquoaltres potser no tenen lrsquooportunitat de viure el seu dol de forma adient Les obligacions de tenir cura de la famiacutelia o dels negocis poden absorbir el temps que requereixen
A vegades el problema rau en que la pegraverdua no es tinguda com a ldquodolrdquo progravepiament dit Succeeix sovint perograve no sempre a aquells que han tingut periacuteodes de depressioacute
Pot passar que alguns se sentin molt enganxats al patiment i aquest primer sentiment drsquoafeccioacute i de no creure el que ha succeiumlt pot anar en augment durant anys en els que el que ho pateix no creu que el eacutesser estimat ha mort Altres soacuten incapaccedilos de seguir amb la seva vida sense pensar en cap altra cosa sovint fent de la seva habitacioacute una mena de santuari en la seva memograveria
Sovint la depressioacute que srsquoapodera de la persona pot fer-se meacutes punyent fins el extrem de no voler menjar o beure i en lrsquoaparicioacute de pensaments suiumlcides
Ajut del professional Eacutes possible tambeacute que apareguin trastorns del son que es poden allargar durant molt de temps arribant a representar un problema serioacutes si la depressioacute srsquoagreuja afectant a la gana energia i son i si la depressioacute no millora desenvolupant-se un dol no resolt caldria pensar en lrsquoajut drsquoun professionalEl dol transforma la nostra vida drsquouna manera molt significativa i eacutes una de les experiegravencies meacutes doloroses que podem patir Pot semblar estranya terrible i corprenedora perograve la realitat eacutes que forma part de les nostres vides i li hem de fer front un moment o altra Generalment no requereix atencioacute megravedica en cas contrari existeixen ajuts al nostre abastEncara que lrsquoagitacioacute minvi els periacuteodes de depressioacute poden esdevenir meacutes frequumlents i arribar a un pic entre quatre o sis setmanes despreacutes Els episodis de dolor poden sobrevenir en qualsevol moment produiumlts per persones llocs o coses que duen a la memograveria a la persona absent Algunes persones poden agravedhuc trobar poc escaient o difiacutecil de comprendre el comportament de la persona en proceacutes de dol degut als sovintejats esclats de plor sense cap raoacute En aquests episodis es pot desitjar apartar-se dels que no entenen o comparteixen la pena Tambeacute pot semblar als altres que durant aquest temps lrsquoafectat passa molt de temps assegut sense fer res La realitat eacutes que estan generalment pensant en lrsquoeacutesser estimat que han perdut repassant una i una altra vegada els moments feliccedilos o no que han passat plegats Soacuten uns moments iacutentims perograve essencials per tal de superar i tractar drsquoafrontar la pegraverdua
Volver Arriba
Criteri diagnogravestic DSMZ634 Dol (V6282) Lrsquoobjecte drsquoatencioacute cliacutenica eacutes una reaccioacute a la mort drsquoun eacutesser estimat Com part de la seva reaccioacute de pegraverdua alguns individus afligits presenten siacutemptomes caracteriacutestics drsquoun episodi de depressioacute major (p ex sentiments de tristor i siacutemptomes associats com insomni anoregravexia i pegraverdua de pes) La persona amb dol valora lrsquoestat drsquoagravenim depressiu com a ldquonormalrdquo si beacute pot cercar ajut professional per tal drsquoapaivagar els siacutemptomes associats com lrsquoinsomni o lrsquoanoregravexia La durada i expressioacute drsquoun dol ldquonormalrdquo varia
considerablement entre els diversos grups culturals El diagnogravestic de trastorn depressiu major no estagrave indicat a no ser que els siacutemptomes es mantinguin 2 mesos despreacutes de la pegraverdua Tot i aixiacute la presegravencia de certs siacutemptomes que no soacuten caracteriacutestics drsquouna reaccioacute de dol ldquonormalrdquo pot ser uacutetil per tal de diferenciar el dol de lrsquoepisodi depressiu majorEntre ells srsquoinclou1 la culpa por les coses meacutes que per les accions rebudes o no rebudes pel supervivent en el moment de morir la persona estimada2 pensaments de mort meacutes que voluntat de viure amb el sentiment de que el supervivent hauria drsquohaver mort amb la persona traspassada3 preocupacioacute mograverbida amb sentiment drsquoinutilitat4 inhibicioacute psicomotora acusada5 deteriorament funcional acusat i perllongat6 experiegravencies almiddotlucinatograveries diferents de les drsquoescoltar la veu o veure lrsquoimatge fugaccedil de la persona traspassada
- httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
- cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
- Descripcioacute
- El proceacutes de dol
- Tipus de dol
- Factors que influeixen en el dol
- Etapes del proceacutes de dol
- Bibliografia consultada
- Bibliografia recomanada
-
empremta per tant la teoria de les fases del dol observacional (entesa com la teoria que eacutes fruit de lrsquoobservacioacute de les persones amb proceacutes de dol) delimita el dol en moments temporals pels quals la persona aniragrave fent camiacute sense necessitat que aquesta experiegravencia sigui lineal ni que srsquohagi de passar per totes les fases o etapes que srsquoindiquen
Les etapes del proceacutes de dol que han identificat diversos autors se centren majoritagraveriament en la mort beacute sigui en la progravepia mort o en la mort drsquouna persona estimada Etapes de lrsquoelaboracioacute del dol per la progravepia mortElisabeth Kuumlbler Ross (1969) psiquiatra despreacutes drsquoobservar i conversar amb moltes persones que morien a lrsquohospital on treballava com a psiquiatra va identificar cinc etapes en el proceacutes de dol negacioacute cogravelera negociacioacute depressioacute i acceptacioacute Si beacute inicialment aquestes etapes del dol es van identificar en el proceacutes drsquoelaboracioacute del dol per la progravepia mort soacuten extrapolables a qualsevol tipus de pegraverdua
Negacioacute
Quan a una persona se li comunica que teacute una malaltia amb un pronogravestic greu reacciona negant el diagnogravestic com a resposta La persona vol creure que eacutes un error i busca una altra oportunitat Aquesta fase de negacioacute li permet una treva li doacutena temps per pensar eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment La negacioacute es un amortidor de lrsquoefecte del xoc Lrsquoatordiment del primer moment fa que no es visqui com una situacioacute del tot real
Cogravelera
Quan es confirma el diagnogravestic la persona reacciona amb rebelmiddotlioacute enfront la situacioacute es comenccedila a preguntar el perquegrave Apareix el sentiment drsquoenveja de les persones sanes la persona desitjaria tenir la salut dels altres Tot el que viu li produeix dolor la seva situacioacute lrsquoomple drsquoodi i de rancor Lrsquoautoestima baixa pel fet de ldquono haver estat escollidardquo per seguir vivint
Negociacioacute
En aquesta etapa apareix la temptacioacute de ldquonegociar amb el tempsrdquo srsquointenta fer un tracte amb qui la persona creu que controla la situacioacute (amb un mateix amb Deacuteu amb el destiacute etc) ldquoem portareacute beacuterdquo ldquosereacute bordquo ldquoanireacute en peregrinacioacute ahelliprdquo etc La negociacioacute eacutes una conducta regressiva (en el sentit de tornar enrere) i pot derivar una altra vegada a lrsquoetapa de negacioacute
Depressioacute
La persona pren consciegravencia absoluta que tots els passos anteriors han fracassat Eacutes un proceacutes de preparacioacute davant la possibilitat de morir aviat Hi ha molt de dolor i patiment per lrsquoevidegravencia del que estagrave passant
Acceptacioacute
Requereix haver tingut el temps necessari per superar les fases anteriors La persona ha elaborat la seva mort en el sentit que enteacuten que es moriragrave que ha arribat lrsquohora i que no ho pot canviar La persona que accepta inicia el temps de comiat del perdoacute dels altres de la resolucioacute de possibles conflictes anteriors Aquesta situacioacute eacutes el camiacute cap a la pau interna Etapes de lrsquoelaboracioacute del dol per la mort drsquouna persona estimadaLa Societat Espanyola de Cures Palmiddotliatives (SECPAL) defineix quatre etapes sequumlencials que el cuidador o la famiacutelia elabora en el proceacutes de dol
Lrsquoexperimentacioacute de la pena i del dolor El sentiment de por de ragravebia de culpa i de ressentiment Lrsquoexpressioacute drsquoapatia tristesa i desinteregraves La reaparicioacute de lrsquoesperanccedila i la reconduccioacute de la vida
El Grup drsquoEstudis de Dol de Biscaia descriu lrsquoevolucioacute del dol al llarg del temps en sis periacuteodes cronologravegics tot agrupant les caracteriacutestiques sobre el que passa en la ment de les persones en el proceacutes de dol
Dol anticipat
Eacutes el temps caracteritzat pel xoc inicial davant el coneixement drsquoun pronogravestic i de la negacioacute drsquouna mort propera Els sentiments soacuten de molta intensitat emocional i esdeveacute un gran impacte per a tota la famiacutelia Se situa en els primers dies
Dol agut
Soacuten moments intensos i excepcionals de veritable catagravestrofe psicologravegica caracteritzats pel bloqueig emocional (alteracioacute fisiologravegica o patologravegica funcional o orgagravenica que dificulta o impedeix el funcionament normal drsquouna estructura de lrsquoorganisme El blocatge mental eacutes la interrupcioacute del curs del pensament o de la memograveria de manera brusca sovint relacionada amb factors emocionals El blocatge emocional eacutes aquell que origina trastorns en les funcions psicologravegiques i el blocatge intellectual eacutes aquell que es manifesta per un degraveficit de rendiment cognitiu) (no hi ha capacitat per manifestar cap sentiment no es manifesta el plor ni la tristesa ni la ragravebia etc) per la paragravelisi psicologravegica (no hi ha capacitat per pensar per prendre decisions i srsquoexperimenta molta confusioacute) i per una sensacioacute drsquoatordiment i drsquoincredulitat davant el que srsquoestagrave vivint Se situa en les primeres setmanes despreacutes de la mort
Dol primerenc
Des de les primeres setmanes fins a uns tres mesos despreacutes de la mort Eacutes el temps de negacioacute de buscar la persona que ha mort Els sentiments soacuten de ragravebia dolor i el plor Hi ha un patiment profund La persona encara no srsquoadona de la veritable realitat de la pegraverdua
Dol intermedi
Des dels primers mesos fins a un any despreacutes de la mort Es un periacuteode de vivegravencies contradictograveries Quan es reinicia la vida quotidiana es comenccedila a percebre progressivament la realitat de la pegraverdua quan es troben a faltar i molt els rols que desenvolupava la persona que ha mort Apareixen dols ciacuteclics (aniversaris festes) Eacutes un temps de solitud i aiumlllament de pensaments obsessius De vegades vol dir experimentar el fet de viure sol Eacutes un periacuteode decisiu perquegrave significa la renuacutencia definitiva a qualsevol esperanccedila de recuperar la persona perduda Els periacuteodes de normalitat soacuten cada vegada meacutes frequumlents i es gaudeix cada vegada meacutes de situacions que abans eren agradables sense experimentar sentiments de culpa El record eacutes cada vegada menys doloroacutes
Dol tardagrave
Eacutes el temps que passa des del primer any fins als quatre anys despreacutes de la mort La persona ja ha establert una nova manera de viure basada en nous patrons de pensament sentiment i conducta que pot ser igual drsquoagradable que abans de la pegraverdua El sentiment de solitud pot ser-hi sempre perograve ja no eacutes lrsquouacutenic Es comenccedila a viure en el futur no en el passat
Dol latent
Despreacutes de passar per un proceacutes de dol de manera sana mai no torna a ser com abans El dol eacutes un fet transcendental que marca les relacions amb els altres Amb el temps el dolor eacutes meacutes suau perograve la tristesa es pot reactivar davant de qualsevol estiacutemul que recordi la pegraverdua John Bowlby (1968) psicoanalista aporta la seva visioacute des de la teoria del despreniment que descriu com tot allograve que ens fa dependents de lrsquoaltre Les persones mantenen vincles relacionals (lligam unioacute relacioacute que hi ha entre persones) imprescindibles per sobreviure no nomeacutes perquegrave aquestes persones ajuden a cobrir les necessitats bagravesiques com ara lrsquoalimentacioacute el sexe la companyia etc sinoacute des drsquoun vessant de necessitat social Aquest vincle crea emocions intenses i la seva pegraverdua real o percebuda desencadena ansietat i desesperanccedila
Bowlby agrupa el proceacutes en tres etapes primordials1 Protesta es manifesta amb sentiments de negacioacute i cogravelera o fuacuteria 2 Desesperanccedila es manifesta amb tristesa i depressioacute 3 Despreniment finalment arriba lrsquoacceptacioacute
Shulz i Brown (1978) psicoterapeutes descriuen les fases de manera meacutes genegraverica i en tres apartats sequumlencials
1 Fase inicial o drsquoevitacioacute Eacutes una reaccioacute normal i terapegraveutica que sorgeix com a defensa de la pegraverdua fins que la persona es capaccedil drsquoassimilar-ne gradualment el cop Es donen manifestacions de xoc i drsquoincredulitat la negacioacute pot durar des drsquohores fins a setmanes o mesos Hi predomina un sentiment profund de tristesa i plor intens
2 Fase del dol agut Es manifesta amb dolor per la separacioacute i desinteregraves pel que passa al moacuten Hi ha sentiments profunds de ragravebia i de desorganitzacioacute generalitzada
3 Resolucioacute del dol Eacutes la fase final drsquoadaptacioacute a la pegraverdua en quegrave es fa lrsquoadaptacioacute a les activitats de la vida diagraveria de manera gradual Es reorganitza el propi moacuten caogravetic sense la pegraverdua
J Bucay (2003) metge psicoterapeuta descriu les etapes del proceacutes de dol com a fases que agrupen les manifestacions necessagraveries per poder seguir endavant i poder superar la pegraverdua Elaborar el dol no eacutes oblidar sinoacute recordar amb tendresa i sentir que el temps que srsquoha compartit ha estat un gran regal eacutes entendre que lrsquoamor no srsquoacaba amb la mort
1 Incredulitat Eacutes una etapa caracteritzada pel xoc inicial i la no acceptacioacute de la pegraverdua La negacioacute eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment Es viu en un moacuten de ficcioacute com si la pegraverdua encara no srsquohagueacutes produiumlt i en quegrave el que ha passat no srsquoaccepta que ha passat Eacutes un proceacutes de confusioacute que permet distanciar-se de la situacioacute Cal que passi un temps per elaborar el proceacutes de dol Hi ha aplanament emocional (no srsquoexpressen sentiments) i es viu amb la fantasia de despertar i que tot sigui un somni Passada aquesta fase es connecta amb el dolor que envaeix la consciegravencia real la de la veritat i la situacioacute esdeveacute desbordant
2 Fuacuteria Es prepara el cos per ser capaccedil de suportar la tristesa Srsquoexperimenta un profund sentiment de ragravebia un fort sentiment de solitud sense forccedila per sobreviure Es visualitza el futur com un futur sense sentit no es tenen ganes de viurersquol i es teacute la forta conviccioacute que no es podragrave superar la pegraverdua Srsquoexperimenten vivegravencies emocionals contradictograveries es fan presents molts records i alhora es pensa que la pegraverdua no eacutes real Srsquoinicia un periacuteode de recolliment i de solitud que ajuda a entendre la renuacutencia definitiva A poc a poc es perd qualsevol esperanccedila de recuperar la persona estimada i es comenccedila per tant a estructurar la realitat No obstant aixograve srsquoalternen dos estats drsquoagravenim oposat es creu que la pegraverdua eacutes real perograve es manteacute lrsquoanhel desesperat drsquoincredulitat acompanyat drsquoun bri drsquoesperanccedila que tot pot tornar a ser com abans Durant aquesta etapa sovint cal reestructurar els rols familiars la qual cosa afegeix meacutes preocupacioacute a la situacioacute Aixiacute mateix es tenen sentiments de culpa cap a les persones que no han fet res per salvar la persona que ha mort i sentiments de ragravebia per llsquoabandonament
3 Desolacioacute Impera un sentiment profund de tristesa per lrsquoevidegravencia que la situacioacute de la pegraverdua eacutes irreversible i impotegravencia per la certesa que srsquoha perdut definitivament la persona estimada Tambeacute hi ha manca drsquoenergia per fer les activitats de la vida diagraveria Afloren sentiments obsessius encaminats a situar la persona que ha mort en un lloc magravegic (qualsevol lloc que no es pot veure perograve que hi eacutes present) La desolacioacute fa sorgir la identificacioacute amb alguns aspectes de lrsquoaltre i teacute lloc una revaloritzacioacute una mica exagerada de les virtuts reals que es transforma amb idealitzacioacute
4 Acceptacioacute A poc a poc es recuperen els sentiments positius i les ganes de viure Eacutes el moment dels pactes amb un mateix i del compromiacutes amb els altres per tornar a la normalitat i reprendre les activitats socials Eacutes el moment de transformar lrsquoenergia lligada al dolor en una accioacute fer alguna cosa uacutetil per a un
mateix i per als altres Srsquointerioritza el que la persona ha significat i es pren consciegravencia de les coses bones que ha deixat
5 Postcicatritzacioacute Eacutes el temps del despreacutes Quan srsquoelabora una pegraverdua no srsquooblida es recorda el passat perograve amb el temps el record ja no eacutes doloroacutes i es pot parlar de la pegraverdua sense patiment
COacuteM ACOMPANYAR LA PERSONAEN PROCEacuteS DE MORIR
NECESSITATS DE LA FAMIacuteLIA
1 Informacioacute clara concisa i realista2 Saber que srsquoestagrave fent alguna cosa pel pacient que lrsquoalleujaragrave (NO acarnissament terapegraveutic)3 Saber que poden comptar amb lrsquoequip4 Temps per romandre amb el malalt amb privacitat i intimitat5 Participar en les cures6 Comunicar sentiments explicar-se i perdonar-se7 Companyia i recolzament Possibilitat drsquoexpressioacute emocional8 Recolzament espiritual
FAMIacuteLIA I CONSPIRACIOacute DE SILENCI
Lrsquointent drsquoocultar les notiacutecies dolentes al pacient estagrave determinat per
bull La necessitat de ldquoproteccioacuterdquo Pensen que li estalviaran sofriment i malestarbull Per un intent drsquordquoautoproteccioacuterdquo No es veuran obligats a parlar del tema i evitaran unasituacioacute difiacutecil de mantenirAmb aquesta proteccioacute es nega al pacient el dret a parlar de les seves dificultats i a expressar elstemors i se li nega el dret a morir acompanyat espiritualment El malalt tambeacute tendeix a la proteccioacuteocultant el que sap per no fer patir als altres Aixograve comporta conflictes entre els familiars i existeix unagran dificultat per atendre les necessitats afectivesEl pacient queda aiumlllat vivegravencia de solitud
ldquoQuan srsquoestagrave al costat del seu llit i se lrsquoescolta de debograve perceps que ells saben que la mort estagrave prograveximaQuan el malalt ens diu que sap que moriragrave hem drsquoacceptar la seva declaracioacute sense contradir-lardquo
NECESSITATS DE LA PERSONA QUE SrsquoESTAgrave MORINT1048707 NO EM REBUTGIS I DEMOSTRArsquoM ARA EL QUE SENTS PER MI I ACCEPTA ELS CANVISQUE EN MI ES PRODUEIXIN1048707 NECESSITO NO PERDRE LA DIGNITAT QUE HA DONAT SENTIT A LA MEVA PERSONA1048707 INCLOU-ME EN LA PRESA DE DECISIONS I NO EM JUTGIS PER LES MEVES DECISIONSENCARA QUE SIGUIN CONTRAgraveRIES A LES TEVES
1048707 NECESSITO EL CONTACTE FIacuteSIC CUIDArsquoM I SUPLEIX-ME EN ALLOgrave QUE NECESSITI I NOPUGUI FER PER MI MATEIX1048707 PLORA AMB MI I RIU AMB MI PARLEM DEL QUE ESTAgrave PASSANT1048707 ESCOLTA NO SEMPRE HAS DE PARLAR DE QUELCOM1048707 NO EM MENTEIXIS NECESSITO PODER PREGUNTAR LLIURAMENT I TENIR RESPOSTESSINCERES I HONESTES ENCARA QUE JO SIGUI UN NEN1048707 CONVIDAM A PASSEJAR O A DINAR1048707 TRUCArsquoM I PREGUNTArsquoM SI NECESSITO QUELCOM ESPECIAL ABANS DE VENIRANUNCIArsquoT1048707 CELEBRA AMB MI DIES ESPECIALS1048707 AJUDA LA MEVA FAMIacuteLIA1048707 EXPLICArsquoM COM TrsquoAGRADARIA AJUDAR-ME1048707 PREGA PER MI1048707 DONArsquoM PERMIacuteS PER MORIR NECESSITO QUE ENS ACOMIADEM1048707 NECESSITO PODER DECIDIR NO ALLARGAR LA MEVA VIDA A CANVI DrsquoUNA DILATADAAGONIA I AMB LA CERTESA DE QUE ES TINDRAN EN COMPTE LES MEVES VOLUNTATSANTICIPADES
ldquoARA EacuteS EL MOMENT MEacuteS ADEQUAT PER ACOMIADAR-SE SENSE DEIXAR FERIDES I DONARAMOR SENSE ESPERAR RES A CANVI NOMEacuteS LA SENSACIOacute INTERNA DE CREIXEMENTrdquo
El dol srsquoacaba quan srsquohan pogut finalitzar les tasques caracteriacutestiques drsquoaquest proceacutes segons Worden
1) Quan srsquoha estat capaccedil drsquoacceptar la mort de lrsquoesser estimat i assumir que no tornaragrave Els rituals soacuten de gran ajuda en aquesta primera etapa2) Quan srsquoha experimentat pena i dolor per la pegraverdua El proceacutes es bloquejaragrave si es nega el patiment o no es teacute lrsquooportunitat drsquoexpressar i treballar les emocions3) Quan la persona ha pogut adaptar-se al seu moacuten sense el difunt Normalment implica assumir noves habilitats i rols que anteriorment desenvolupava el difunt4) Quan la persona pot refer la seva vida La persona ja no viu en el passat sinoacute en el present i teacute algunes expectatives de futur
Si les tasques anteriors no es desenvolupen adequadament davant les dificultats o bloquejosemocionals el dol podragrave derivar en un dol complicat o patologravegic presentant el pacient siacutemptomescliacutenics (depressioacute ansietat fogravebies somatitzacions abuacutes drsquoalcohol o drogues)
Quan cal ajuda professional
1048707 Quan la simptomatologia es presenta de manera intensa i prolongada seria adequat consultar un especialista per tal de facilitar el proceacutes de dol atendre les complicacions que poden existir i prevenir problemes futurs1048707 Quan un se sent bloquejat o amb dificultats per incorporar-se a la vida habitual en tots els seus agravembits1048707 Quan et sents incapaccedil drsquoestablir noves relacions1048707 Quan les coses que abans trsquoimportaven ara han deixat de importar-te1048707 Quan et sents trist deprimit nervioacutes ansioacutes irritable1048707 Quan et sents culpable1048707 Quan hi ha alteracioacute del son de la gana1048707 Quan comences a sentir algunes de les coses que li passaven al difunt1048707 Quan desitgis conegraveixer-te a tu mateix
Tipus drsquointervencioacute psicologravegica
1048707 Teragravepia individual1048707 Teragravepia familiar1048707 Teragravepia de parella1048707 Teragravepia de grupSempre sota unes normes que garanteixin la confidencialitat el respecte i no jutjar
Dols especials
Dol en nensEl proceacutes de dol en un nen estaragrave profundament influiumlt per la manera de tractar-lo els adults que el cuidin durant els dies posteriors a la mort de lrsquoesser estimat Srsquohauria de parlar de la mort als nens com una cosa natural La meitat dels nens entre 2 i 6 anys han viscut alguna experiegravencia propera de mort (avis veiumlns animals de companyia)
Dol en adolescents Els adolescents es troben en una etapa difiacutecil de la seva vida La mort drsquoun esser estimat complicaragrave el seu proceacutes Les reaccions de dol poden relacionar-se amb lrsquoabuacutes de drogues delinquumlegravencia rebelmiddotlia agressivitat
Dol de gegravenereApreciem ldquotendegravenciesrdquo diferents entre homes i dones a lrsquohora drsquoafrontar les pegraverdues Comprendre aquestes diferegravencies eacutes molt important especialment en el cas de la mort drsquoun fill A les dones els costa menys parlar de les seves emocions Als homes els costa meacutes demanar ajuda externa
Bibliografia consultada
Benito E Barbero J Payas A Grupo de trabajo sobre espiritualidad en Cuidados Paliativos de la SECPAL El acompantildeamiento espiritual en cuidados paliativos Madrid Ed Aran 2008Bowlby J El viacutenculo afectivoBuenos Aires Ed Paidos 1968Bucay J El camino de las laacutegrimas Barcelona Ed Randon House Mondadori SA 4ordm edicioacuten 2003
Duelo despueacutes de un aborto Revista de infertilidad Disponible enwwwencolombia-commedicina-reproductiva 24299-duelo2htm Erikson E El ciclo vital completo Barcelona Ed Paidos Ibeacuterica2000Kuumlbler- Ross E Sobre la muerte y los moribundos Barcelona Ed Grijalbo 1989 Kuumlbler-Ross E Kessler D Sobre el dol i el dolor Barcelona Editorial 62 2006
La Muerte y el Duelo Revisado por DrsquoArcy Lyness 2004 Disponible enwwwkidshealthorgteenen-espanolmentesomeone-died-esphtml
Landa Petralanda V Garcia Garcia JA Grupo de Estudio de Duelo de Vizcaya Guiacuteas Cliacutenicas 2007 7 (26) Disponible enwwwfisterracomguias2dueloasp
Leng MC Duquesne F Bilans drsquoindependence Rocircle prope infirmier Pariacutes Ed Pradel 1989Nomen Martin L El duelo y la muerte El tratamiento de la peacuterdidaMadrid Ed Piraacutemide 2007Pentildea LY Montantildea C Manejo del duelo en nintildeos y adolescentes desde el enfoque cognitivo-conductual En Caballo VE y Simoacuten M A Manual de Psocologiacutea Cliacutenica Infantil y del AdolescenteMadrid Ed Piragravemide 2002 Poch C Herrero O La muerte y el duelo en el contexto educativo Reflexiones testimonios y actividades Barcelona Ed Paidos Papeles de Pedagogiacutea2003Poveda M Royo A Aldemunde P Fuentes R Montesinos C Juan C Ortolagrave P Oltra JA Ansiedad ante la muerte en atecioacuten primaria relacioacuten con la frecuentacioacuten y la psocomorbilidad de los consultantes Revista Atencioacuten Primaria SemFYC Octubre 2000 Vol 26 7 pp 46-52
SECPAL El proceso de duelo Disponible enwwwsecpalcomguiacpindexphpacc
Scott JT Prictor MJ Harmsen M Broom A Entwistle V Sowden A Walt J Intervenciones para mejorar la comunicacioacuten con nintildeos y adolescentes acerca del caacutencer en un miembro de la FamiliaBiblioteca Cochrane Plus 2007 nordm 4 Disponible enwwwupdate-softawarecomTizoacuten Garciacutea JL Peacuterdida pena duelo Vivencias investigacion y asistenciaBarcelona Ed Paidos y F Vidal i Barraquer 2004Worden JW el tratamiento del Duelo Asesoramiento Psocoloacutegico y terapia Ed Paidos Iberica S A Barcelona 2004
Bibliografia recomanada
Brothers Joyce Vivir sin eacutel Como superar el trauma de la viudedad Ed Grijalbo Barcelona 1992 Bucay J El camino de las laacutegrimas Ed Grijalbo Barcelona 2003Kuumlbler Ross E i Kessler D Sobre el dol i el dolor Grup editorial 62 Barcelona 2006La terapia Gestalt diponible enwwwterraespersonalgibadabgestalhtm
Pangrazzi A La peacuterdida de un ser querido Ed Paulinas Madrid 1993
httpwwwactadorgactad_catduelo_catphp
Quegrave eacutes el dol
1 Criteri diagnogravestic DSM
Quegrave eacutes el dol
El dol eacutes una afliccioacute comuna doncs meacutes tard o meacutes drsquohora la majoria de nosaltres patirem la pegraverdua drsquoun eacutesser estimat El cert eacutes que no sempre estem pensant o parlant sobre la mort per la qual cosa no tenim oportunitat de saber meacutes sobre el dol (quegrave se sent quegrave eacutes el que srsquoha de fer quegrave eacutes ldquonormalrdquo) i com patir-ho Malgrat aixograve hem de fer-li front quan es presenta aquesta dolorosa circumstagravenciaSeguidament facilitem informacioacute sobre algunes formes drsquoafrontar una pegraverdua el seu proceacutes i els ajuts disponiblesEl dol es produeix despreacutes drsquouna pegraverdua significativa com la mort drsquoun eacutesser estimat No eacutes tan sols un sinoacute una munioacute de sentiment a afrontar Sovint el dol srsquoexperimenta en diverses etapes i emocions durant el proceacutes Si beacute tots nosaltres som diferents els sentiments que experimentem soacuten similars perograve en diversos periacuteodes i no amb la mateixa intensitat No existeix una ldquoforma correctardquo o un ordre o periacuteode ldquocorrecterdquo de seguir aquest proceacutesSrsquoexperimenta despreacutes de la pegraverdua drsquoun eacutesser que hem conegut durant un temps si beacute les persones que han tingut un avortament o han patit la pegraverdua drsquoun nadoacute pateixen experiegravencies o dols similars i necessiten els mateixos tipus de tractaments i consideracionsDurant les breu hores o dies despreacutes de la mort drsquoun parent o un amic la majoria de les persones pateixen una mena drsquoatordiment com si no sersquon adonessin del que els estagrave succeint Aquesta insensibilitat emocional pot ajudar a dur a terme tragravemits pragravectics importants que han de fer-se com posar-se en contacte amb parents o organitzar el funeral Tot i aixograve aquest sentiment drsquoirrealitat pot esdevenir un problema si dura massa Veure el cos drsquouna persona traspassada pot per a alguns el detonant que els posi en contacta amb el moacuten real Per a altres persones poden ser els serveis funeraris els que facin aquesta dolorosa tasca Pot produir molta afliccioacute veure el cos o assistir al funeral perograve soacuten formes drsquoacomiadar a aquells a qui estimem Aquests esdeveniments arriben a ser tan dolosos que fins i tot poden ser evitats encara que a la llarga aquest fet origina un profund sentiment drsquoafliccioacute en anys posteriorsBen aviat srsquoesvaeix aquesta sensacioacute drsquoatordiment i pot ser substituiumlda per sentiments paorosos drsquoagitacioacute per la manca de la persona traspassada i desitjos de trobar-se amb
ella si beacute clarament eacutes impossible Aixograve fa molt difiacutecil la concentracioacute o relaxacioacute i agafar el son i en cas de fer-ho aquest pot eacutesser francament pertorbador Algunes persones senten que ldquoveuenrdquo al seus eacutessers estimats en tots els llocs on van ndashal carrer al parc a la vora de casa en llocs on han estat plegats Tambeacute acostumen a sentir-se enfadats ndashamb els metges les infermeres que no van poder fer-hi res per evitar la seva mort amb els amics i parents que no van fer prou o agravedhuc amb la persona que els ha deixatUn altre sentiment eacutes el de culpa Sovint pensen una i una altra vegada en totes les coses que els hagueacutes agradat dir o fer o fins i tot el que haguessin pogut fer de manera diferent per tal drsquoevitar la seva mort Si meacutes no la mort eacutes meacutes enllagrave del control de ninguacute i cal recordar-ho a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes La culpabilitat pot augmentar si srsquoexperimenta un sentiment de descans despreacutes drsquohaver perdut a alguacute que estava patint una llarga i penosa malaltia Aquest sentiment eacutes del tot natural molt i molt comprensible i comuacute
Com poden donar ajut els parents i amics La famiacutelia i els amics poden donar ajut a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes passat un temps No soacuten tant necessagraveries les paraules de condol sinoacute la disposicioacute drsquoestar amb ells durant el temps en que dura la pena i el dol La complicitat drsquoun braccedil a lrsquoespatlla expressaragrave molt millor el desig de donar ajut i suport
Eacutes important que si cal les persones que es troben en aquest proceacutes expressin els seus sentiments drsquoafliccioacute Amb el temps srsquoaniran refent perograve primer necessiten parlar i plorar Algunes persones poden trobar difiacutecil comprendre el per quegrave el dol es manteacute i es repeteixen una i una altra vegada els mateixos pensaments aixograve perograve forma part del proceacutes per a resoldre la pena i srsquoha drsquoanimar a seguir-hoSi no se sap quegrave dir o agravedhuc si srsquoha de parlar del fet o no sigui honest i digui-ho Aixograve donaragrave a la persona lrsquooportunitat de dir el que en realitat vol Eacutes normal evitar pronunciar el nom de la persona traspassada per por a que resulti doloroacutes fer-ho encara que a la persona que segueix el proceacutes del dol pot semblar-li com si hagueacutes oblidat la seva pegraverdua afegint aixiacute un sentiment drsquoaiumlllament al de pena i afliccioacuteHa de tenir-se en compte que les festivitats (no tan sols de la mort sinoacute tambeacute drsquoaniversaris i celebracions) soacuten dies particularment dolorosos o difiacutecils quan amics i parents fan lrsquoesforccedil drsquoatansar-srsquohiLa realitzacioacute de tasques pragravectiques de la vida quotidiana com netejar anar a comprar o tenir cura dels nens pot apaivagar lrsquoafliccioacute de sentir-se sol Les persones grans poden necessitar ajut amb les tasques domegravestiques que el cogravenjuge traspassat acostumava a realitzar ndashfactures cuina neteja de la casa manteniment del cotxe etc Eacutes important deixar que les persones tinguin el temps suficient per a resoldre el seu dol Nrsquohi ha que es recuperen de la seva pegraverdua amb meacutes rapidesa perograve drsquoaltres necessiten meacutes temps pel que no esperi que els seus parents i amics ho facin massa aviat necessiten temps per a superar la seva pena drsquouna forma adient i aixograve evitaragrave lrsquoaparicioacute de problemes futurs
Proceacutes de dol no resolt Hi ha persones que no demostren la seva pena en absolut No ploren durant el funeral eviten esmentar la seva pegraverdua i tornen a la seva vida normal remarcablement calmats Aquesta eacutes la seva manera normal de tractar amb la pegraverdua sense resultats pertorbadors perograve altres persones poden patir siacutemptomes fiacutesics poc comuns o repetits episodis de depressioacute durant els anys seguumlents
Drsquoaltres potser no tenen lrsquooportunitat de viure el seu dol de forma adient Les obligacions de tenir cura de la famiacutelia o dels negocis poden absorbir el temps que requereixen
A vegades el problema rau en que la pegraverdua no es tinguda com a ldquodolrdquo progravepiament dit Succeeix sovint perograve no sempre a aquells que han tingut periacuteodes de depressioacute
Pot passar que alguns se sentin molt enganxats al patiment i aquest primer sentiment drsquoafeccioacute i de no creure el que ha succeiumlt pot anar en augment durant anys en els que el que ho pateix no creu que el eacutesser estimat ha mort Altres soacuten incapaccedilos de seguir amb la seva vida sense pensar en cap altra cosa sovint fent de la seva habitacioacute una mena de santuari en la seva memograveria
Sovint la depressioacute que srsquoapodera de la persona pot fer-se meacutes punyent fins el extrem de no voler menjar o beure i en lrsquoaparicioacute de pensaments suiumlcides
Ajut del professional Eacutes possible tambeacute que apareguin trastorns del son que es poden allargar durant molt de temps arribant a representar un problema serioacutes si la depressioacute srsquoagreuja afectant a la gana energia i son i si la depressioacute no millora desenvolupant-se un dol no resolt caldria pensar en lrsquoajut drsquoun professionalEl dol transforma la nostra vida drsquouna manera molt significativa i eacutes una de les experiegravencies meacutes doloroses que podem patir Pot semblar estranya terrible i corprenedora perograve la realitat eacutes que forma part de les nostres vides i li hem de fer front un moment o altra Generalment no requereix atencioacute megravedica en cas contrari existeixen ajuts al nostre abastEncara que lrsquoagitacioacute minvi els periacuteodes de depressioacute poden esdevenir meacutes frequumlents i arribar a un pic entre quatre o sis setmanes despreacutes Els episodis de dolor poden sobrevenir en qualsevol moment produiumlts per persones llocs o coses que duen a la memograveria a la persona absent Algunes persones poden agravedhuc trobar poc escaient o difiacutecil de comprendre el comportament de la persona en proceacutes de dol degut als sovintejats esclats de plor sense cap raoacute En aquests episodis es pot desitjar apartar-se dels que no entenen o comparteixen la pena Tambeacute pot semblar als altres que durant aquest temps lrsquoafectat passa molt de temps assegut sense fer res La realitat eacutes que estan generalment pensant en lrsquoeacutesser estimat que han perdut repassant una i una altra vegada els moments feliccedilos o no que han passat plegats Soacuten uns moments iacutentims perograve essencials per tal de superar i tractar drsquoafrontar la pegraverdua
Volver Arriba
Criteri diagnogravestic DSMZ634 Dol (V6282) Lrsquoobjecte drsquoatencioacute cliacutenica eacutes una reaccioacute a la mort drsquoun eacutesser estimat Com part de la seva reaccioacute de pegraverdua alguns individus afligits presenten siacutemptomes caracteriacutestics drsquoun episodi de depressioacute major (p ex sentiments de tristor i siacutemptomes associats com insomni anoregravexia i pegraverdua de pes) La persona amb dol valora lrsquoestat drsquoagravenim depressiu com a ldquonormalrdquo si beacute pot cercar ajut professional per tal drsquoapaivagar els siacutemptomes associats com lrsquoinsomni o lrsquoanoregravexia La durada i expressioacute drsquoun dol ldquonormalrdquo varia
considerablement entre els diversos grups culturals El diagnogravestic de trastorn depressiu major no estagrave indicat a no ser que els siacutemptomes es mantinguin 2 mesos despreacutes de la pegraverdua Tot i aixiacute la presegravencia de certs siacutemptomes que no soacuten caracteriacutestics drsquouna reaccioacute de dol ldquonormalrdquo pot ser uacutetil per tal de diferenciar el dol de lrsquoepisodi depressiu majorEntre ells srsquoinclou1 la culpa por les coses meacutes que per les accions rebudes o no rebudes pel supervivent en el moment de morir la persona estimada2 pensaments de mort meacutes que voluntat de viure amb el sentiment de que el supervivent hauria drsquohaver mort amb la persona traspassada3 preocupacioacute mograverbida amb sentiment drsquoinutilitat4 inhibicioacute psicomotora acusada5 deteriorament funcional acusat i perllongat6 experiegravencies almiddotlucinatograveries diferents de les drsquoescoltar la veu o veure lrsquoimatge fugaccedil de la persona traspassada
- httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
- cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
- Descripcioacute
- El proceacutes de dol
- Tipus de dol
- Factors que influeixen en el dol
- Etapes del proceacutes de dol
- Bibliografia consultada
- Bibliografia recomanada
-
Acceptacioacute
Requereix haver tingut el temps necessari per superar les fases anteriors La persona ha elaborat la seva mort en el sentit que enteacuten que es moriragrave que ha arribat lrsquohora i que no ho pot canviar La persona que accepta inicia el temps de comiat del perdoacute dels altres de la resolucioacute de possibles conflictes anteriors Aquesta situacioacute eacutes el camiacute cap a la pau interna Etapes de lrsquoelaboracioacute del dol per la mort drsquouna persona estimadaLa Societat Espanyola de Cures Palmiddotliatives (SECPAL) defineix quatre etapes sequumlencials que el cuidador o la famiacutelia elabora en el proceacutes de dol
Lrsquoexperimentacioacute de la pena i del dolor El sentiment de por de ragravebia de culpa i de ressentiment Lrsquoexpressioacute drsquoapatia tristesa i desinteregraves La reaparicioacute de lrsquoesperanccedila i la reconduccioacute de la vida
El Grup drsquoEstudis de Dol de Biscaia descriu lrsquoevolucioacute del dol al llarg del temps en sis periacuteodes cronologravegics tot agrupant les caracteriacutestiques sobre el que passa en la ment de les persones en el proceacutes de dol
Dol anticipat
Eacutes el temps caracteritzat pel xoc inicial davant el coneixement drsquoun pronogravestic i de la negacioacute drsquouna mort propera Els sentiments soacuten de molta intensitat emocional i esdeveacute un gran impacte per a tota la famiacutelia Se situa en els primers dies
Dol agut
Soacuten moments intensos i excepcionals de veritable catagravestrofe psicologravegica caracteritzats pel bloqueig emocional (alteracioacute fisiologravegica o patologravegica funcional o orgagravenica que dificulta o impedeix el funcionament normal drsquouna estructura de lrsquoorganisme El blocatge mental eacutes la interrupcioacute del curs del pensament o de la memograveria de manera brusca sovint relacionada amb factors emocionals El blocatge emocional eacutes aquell que origina trastorns en les funcions psicologravegiques i el blocatge intellectual eacutes aquell que es manifesta per un degraveficit de rendiment cognitiu) (no hi ha capacitat per manifestar cap sentiment no es manifesta el plor ni la tristesa ni la ragravebia etc) per la paragravelisi psicologravegica (no hi ha capacitat per pensar per prendre decisions i srsquoexperimenta molta confusioacute) i per una sensacioacute drsquoatordiment i drsquoincredulitat davant el que srsquoestagrave vivint Se situa en les primeres setmanes despreacutes de la mort
Dol primerenc
Des de les primeres setmanes fins a uns tres mesos despreacutes de la mort Eacutes el temps de negacioacute de buscar la persona que ha mort Els sentiments soacuten de ragravebia dolor i el plor Hi ha un patiment profund La persona encara no srsquoadona de la veritable realitat de la pegraverdua
Dol intermedi
Des dels primers mesos fins a un any despreacutes de la mort Es un periacuteode de vivegravencies contradictograveries Quan es reinicia la vida quotidiana es comenccedila a percebre progressivament la realitat de la pegraverdua quan es troben a faltar i molt els rols que desenvolupava la persona que ha mort Apareixen dols ciacuteclics (aniversaris festes) Eacutes un temps de solitud i aiumlllament de pensaments obsessius De vegades vol dir experimentar el fet de viure sol Eacutes un periacuteode decisiu perquegrave significa la renuacutencia definitiva a qualsevol esperanccedila de recuperar la persona perduda Els periacuteodes de normalitat soacuten cada vegada meacutes frequumlents i es gaudeix cada vegada meacutes de situacions que abans eren agradables sense experimentar sentiments de culpa El record eacutes cada vegada menys doloroacutes
Dol tardagrave
Eacutes el temps que passa des del primer any fins als quatre anys despreacutes de la mort La persona ja ha establert una nova manera de viure basada en nous patrons de pensament sentiment i conducta que pot ser igual drsquoagradable que abans de la pegraverdua El sentiment de solitud pot ser-hi sempre perograve ja no eacutes lrsquouacutenic Es comenccedila a viure en el futur no en el passat
Dol latent
Despreacutes de passar per un proceacutes de dol de manera sana mai no torna a ser com abans El dol eacutes un fet transcendental que marca les relacions amb els altres Amb el temps el dolor eacutes meacutes suau perograve la tristesa es pot reactivar davant de qualsevol estiacutemul que recordi la pegraverdua John Bowlby (1968) psicoanalista aporta la seva visioacute des de la teoria del despreniment que descriu com tot allograve que ens fa dependents de lrsquoaltre Les persones mantenen vincles relacionals (lligam unioacute relacioacute que hi ha entre persones) imprescindibles per sobreviure no nomeacutes perquegrave aquestes persones ajuden a cobrir les necessitats bagravesiques com ara lrsquoalimentacioacute el sexe la companyia etc sinoacute des drsquoun vessant de necessitat social Aquest vincle crea emocions intenses i la seva pegraverdua real o percebuda desencadena ansietat i desesperanccedila
Bowlby agrupa el proceacutes en tres etapes primordials1 Protesta es manifesta amb sentiments de negacioacute i cogravelera o fuacuteria 2 Desesperanccedila es manifesta amb tristesa i depressioacute 3 Despreniment finalment arriba lrsquoacceptacioacute
Shulz i Brown (1978) psicoterapeutes descriuen les fases de manera meacutes genegraverica i en tres apartats sequumlencials
1 Fase inicial o drsquoevitacioacute Eacutes una reaccioacute normal i terapegraveutica que sorgeix com a defensa de la pegraverdua fins que la persona es capaccedil drsquoassimilar-ne gradualment el cop Es donen manifestacions de xoc i drsquoincredulitat la negacioacute pot durar des drsquohores fins a setmanes o mesos Hi predomina un sentiment profund de tristesa i plor intens
2 Fase del dol agut Es manifesta amb dolor per la separacioacute i desinteregraves pel que passa al moacuten Hi ha sentiments profunds de ragravebia i de desorganitzacioacute generalitzada
3 Resolucioacute del dol Eacutes la fase final drsquoadaptacioacute a la pegraverdua en quegrave es fa lrsquoadaptacioacute a les activitats de la vida diagraveria de manera gradual Es reorganitza el propi moacuten caogravetic sense la pegraverdua
J Bucay (2003) metge psicoterapeuta descriu les etapes del proceacutes de dol com a fases que agrupen les manifestacions necessagraveries per poder seguir endavant i poder superar la pegraverdua Elaborar el dol no eacutes oblidar sinoacute recordar amb tendresa i sentir que el temps que srsquoha compartit ha estat un gran regal eacutes entendre que lrsquoamor no srsquoacaba amb la mort
1 Incredulitat Eacutes una etapa caracteritzada pel xoc inicial i la no acceptacioacute de la pegraverdua La negacioacute eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment Es viu en un moacuten de ficcioacute com si la pegraverdua encara no srsquohagueacutes produiumlt i en quegrave el que ha passat no srsquoaccepta que ha passat Eacutes un proceacutes de confusioacute que permet distanciar-se de la situacioacute Cal que passi un temps per elaborar el proceacutes de dol Hi ha aplanament emocional (no srsquoexpressen sentiments) i es viu amb la fantasia de despertar i que tot sigui un somni Passada aquesta fase es connecta amb el dolor que envaeix la consciegravencia real la de la veritat i la situacioacute esdeveacute desbordant
2 Fuacuteria Es prepara el cos per ser capaccedil de suportar la tristesa Srsquoexperimenta un profund sentiment de ragravebia un fort sentiment de solitud sense forccedila per sobreviure Es visualitza el futur com un futur sense sentit no es tenen ganes de viurersquol i es teacute la forta conviccioacute que no es podragrave superar la pegraverdua Srsquoexperimenten vivegravencies emocionals contradictograveries es fan presents molts records i alhora es pensa que la pegraverdua no eacutes real Srsquoinicia un periacuteode de recolliment i de solitud que ajuda a entendre la renuacutencia definitiva A poc a poc es perd qualsevol esperanccedila de recuperar la persona estimada i es comenccedila per tant a estructurar la realitat No obstant aixograve srsquoalternen dos estats drsquoagravenim oposat es creu que la pegraverdua eacutes real perograve es manteacute lrsquoanhel desesperat drsquoincredulitat acompanyat drsquoun bri drsquoesperanccedila que tot pot tornar a ser com abans Durant aquesta etapa sovint cal reestructurar els rols familiars la qual cosa afegeix meacutes preocupacioacute a la situacioacute Aixiacute mateix es tenen sentiments de culpa cap a les persones que no han fet res per salvar la persona que ha mort i sentiments de ragravebia per llsquoabandonament
3 Desolacioacute Impera un sentiment profund de tristesa per lrsquoevidegravencia que la situacioacute de la pegraverdua eacutes irreversible i impotegravencia per la certesa que srsquoha perdut definitivament la persona estimada Tambeacute hi ha manca drsquoenergia per fer les activitats de la vida diagraveria Afloren sentiments obsessius encaminats a situar la persona que ha mort en un lloc magravegic (qualsevol lloc que no es pot veure perograve que hi eacutes present) La desolacioacute fa sorgir la identificacioacute amb alguns aspectes de lrsquoaltre i teacute lloc una revaloritzacioacute una mica exagerada de les virtuts reals que es transforma amb idealitzacioacute
4 Acceptacioacute A poc a poc es recuperen els sentiments positius i les ganes de viure Eacutes el moment dels pactes amb un mateix i del compromiacutes amb els altres per tornar a la normalitat i reprendre les activitats socials Eacutes el moment de transformar lrsquoenergia lligada al dolor en una accioacute fer alguna cosa uacutetil per a un
mateix i per als altres Srsquointerioritza el que la persona ha significat i es pren consciegravencia de les coses bones que ha deixat
5 Postcicatritzacioacute Eacutes el temps del despreacutes Quan srsquoelabora una pegraverdua no srsquooblida es recorda el passat perograve amb el temps el record ja no eacutes doloroacutes i es pot parlar de la pegraverdua sense patiment
COacuteM ACOMPANYAR LA PERSONAEN PROCEacuteS DE MORIR
NECESSITATS DE LA FAMIacuteLIA
1 Informacioacute clara concisa i realista2 Saber que srsquoestagrave fent alguna cosa pel pacient que lrsquoalleujaragrave (NO acarnissament terapegraveutic)3 Saber que poden comptar amb lrsquoequip4 Temps per romandre amb el malalt amb privacitat i intimitat5 Participar en les cures6 Comunicar sentiments explicar-se i perdonar-se7 Companyia i recolzament Possibilitat drsquoexpressioacute emocional8 Recolzament espiritual
FAMIacuteLIA I CONSPIRACIOacute DE SILENCI
Lrsquointent drsquoocultar les notiacutecies dolentes al pacient estagrave determinat per
bull La necessitat de ldquoproteccioacuterdquo Pensen que li estalviaran sofriment i malestarbull Per un intent drsquordquoautoproteccioacuterdquo No es veuran obligats a parlar del tema i evitaran unasituacioacute difiacutecil de mantenirAmb aquesta proteccioacute es nega al pacient el dret a parlar de les seves dificultats i a expressar elstemors i se li nega el dret a morir acompanyat espiritualment El malalt tambeacute tendeix a la proteccioacuteocultant el que sap per no fer patir als altres Aixograve comporta conflictes entre els familiars i existeix unagran dificultat per atendre les necessitats afectivesEl pacient queda aiumlllat vivegravencia de solitud
ldquoQuan srsquoestagrave al costat del seu llit i se lrsquoescolta de debograve perceps que ells saben que la mort estagrave prograveximaQuan el malalt ens diu que sap que moriragrave hem drsquoacceptar la seva declaracioacute sense contradir-lardquo
NECESSITATS DE LA PERSONA QUE SrsquoESTAgrave MORINT1048707 NO EM REBUTGIS I DEMOSTRArsquoM ARA EL QUE SENTS PER MI I ACCEPTA ELS CANVISQUE EN MI ES PRODUEIXIN1048707 NECESSITO NO PERDRE LA DIGNITAT QUE HA DONAT SENTIT A LA MEVA PERSONA1048707 INCLOU-ME EN LA PRESA DE DECISIONS I NO EM JUTGIS PER LES MEVES DECISIONSENCARA QUE SIGUIN CONTRAgraveRIES A LES TEVES
1048707 NECESSITO EL CONTACTE FIacuteSIC CUIDArsquoM I SUPLEIX-ME EN ALLOgrave QUE NECESSITI I NOPUGUI FER PER MI MATEIX1048707 PLORA AMB MI I RIU AMB MI PARLEM DEL QUE ESTAgrave PASSANT1048707 ESCOLTA NO SEMPRE HAS DE PARLAR DE QUELCOM1048707 NO EM MENTEIXIS NECESSITO PODER PREGUNTAR LLIURAMENT I TENIR RESPOSTESSINCERES I HONESTES ENCARA QUE JO SIGUI UN NEN1048707 CONVIDAM A PASSEJAR O A DINAR1048707 TRUCArsquoM I PREGUNTArsquoM SI NECESSITO QUELCOM ESPECIAL ABANS DE VENIRANUNCIArsquoT1048707 CELEBRA AMB MI DIES ESPECIALS1048707 AJUDA LA MEVA FAMIacuteLIA1048707 EXPLICArsquoM COM TrsquoAGRADARIA AJUDAR-ME1048707 PREGA PER MI1048707 DONArsquoM PERMIacuteS PER MORIR NECESSITO QUE ENS ACOMIADEM1048707 NECESSITO PODER DECIDIR NO ALLARGAR LA MEVA VIDA A CANVI DrsquoUNA DILATADAAGONIA I AMB LA CERTESA DE QUE ES TINDRAN EN COMPTE LES MEVES VOLUNTATSANTICIPADES
ldquoARA EacuteS EL MOMENT MEacuteS ADEQUAT PER ACOMIADAR-SE SENSE DEIXAR FERIDES I DONARAMOR SENSE ESPERAR RES A CANVI NOMEacuteS LA SENSACIOacute INTERNA DE CREIXEMENTrdquo
El dol srsquoacaba quan srsquohan pogut finalitzar les tasques caracteriacutestiques drsquoaquest proceacutes segons Worden
1) Quan srsquoha estat capaccedil drsquoacceptar la mort de lrsquoesser estimat i assumir que no tornaragrave Els rituals soacuten de gran ajuda en aquesta primera etapa2) Quan srsquoha experimentat pena i dolor per la pegraverdua El proceacutes es bloquejaragrave si es nega el patiment o no es teacute lrsquooportunitat drsquoexpressar i treballar les emocions3) Quan la persona ha pogut adaptar-se al seu moacuten sense el difunt Normalment implica assumir noves habilitats i rols que anteriorment desenvolupava el difunt4) Quan la persona pot refer la seva vida La persona ja no viu en el passat sinoacute en el present i teacute algunes expectatives de futur
Si les tasques anteriors no es desenvolupen adequadament davant les dificultats o bloquejosemocionals el dol podragrave derivar en un dol complicat o patologravegic presentant el pacient siacutemptomescliacutenics (depressioacute ansietat fogravebies somatitzacions abuacutes drsquoalcohol o drogues)
Quan cal ajuda professional
1048707 Quan la simptomatologia es presenta de manera intensa i prolongada seria adequat consultar un especialista per tal de facilitar el proceacutes de dol atendre les complicacions que poden existir i prevenir problemes futurs1048707 Quan un se sent bloquejat o amb dificultats per incorporar-se a la vida habitual en tots els seus agravembits1048707 Quan et sents incapaccedil drsquoestablir noves relacions1048707 Quan les coses que abans trsquoimportaven ara han deixat de importar-te1048707 Quan et sents trist deprimit nervioacutes ansioacutes irritable1048707 Quan et sents culpable1048707 Quan hi ha alteracioacute del son de la gana1048707 Quan comences a sentir algunes de les coses que li passaven al difunt1048707 Quan desitgis conegraveixer-te a tu mateix
Tipus drsquointervencioacute psicologravegica
1048707 Teragravepia individual1048707 Teragravepia familiar1048707 Teragravepia de parella1048707 Teragravepia de grupSempre sota unes normes que garanteixin la confidencialitat el respecte i no jutjar
Dols especials
Dol en nensEl proceacutes de dol en un nen estaragrave profundament influiumlt per la manera de tractar-lo els adults que el cuidin durant els dies posteriors a la mort de lrsquoesser estimat Srsquohauria de parlar de la mort als nens com una cosa natural La meitat dels nens entre 2 i 6 anys han viscut alguna experiegravencia propera de mort (avis veiumlns animals de companyia)
Dol en adolescents Els adolescents es troben en una etapa difiacutecil de la seva vida La mort drsquoun esser estimat complicaragrave el seu proceacutes Les reaccions de dol poden relacionar-se amb lrsquoabuacutes de drogues delinquumlegravencia rebelmiddotlia agressivitat
Dol de gegravenereApreciem ldquotendegravenciesrdquo diferents entre homes i dones a lrsquohora drsquoafrontar les pegraverdues Comprendre aquestes diferegravencies eacutes molt important especialment en el cas de la mort drsquoun fill A les dones els costa menys parlar de les seves emocions Als homes els costa meacutes demanar ajuda externa
Bibliografia consultada
Benito E Barbero J Payas A Grupo de trabajo sobre espiritualidad en Cuidados Paliativos de la SECPAL El acompantildeamiento espiritual en cuidados paliativos Madrid Ed Aran 2008Bowlby J El viacutenculo afectivoBuenos Aires Ed Paidos 1968Bucay J El camino de las laacutegrimas Barcelona Ed Randon House Mondadori SA 4ordm edicioacuten 2003
Duelo despueacutes de un aborto Revista de infertilidad Disponible enwwwencolombia-commedicina-reproductiva 24299-duelo2htm Erikson E El ciclo vital completo Barcelona Ed Paidos Ibeacuterica2000Kuumlbler- Ross E Sobre la muerte y los moribundos Barcelona Ed Grijalbo 1989 Kuumlbler-Ross E Kessler D Sobre el dol i el dolor Barcelona Editorial 62 2006
La Muerte y el Duelo Revisado por DrsquoArcy Lyness 2004 Disponible enwwwkidshealthorgteenen-espanolmentesomeone-died-esphtml
Landa Petralanda V Garcia Garcia JA Grupo de Estudio de Duelo de Vizcaya Guiacuteas Cliacutenicas 2007 7 (26) Disponible enwwwfisterracomguias2dueloasp
Leng MC Duquesne F Bilans drsquoindependence Rocircle prope infirmier Pariacutes Ed Pradel 1989Nomen Martin L El duelo y la muerte El tratamiento de la peacuterdidaMadrid Ed Piraacutemide 2007Pentildea LY Montantildea C Manejo del duelo en nintildeos y adolescentes desde el enfoque cognitivo-conductual En Caballo VE y Simoacuten M A Manual de Psocologiacutea Cliacutenica Infantil y del AdolescenteMadrid Ed Piragravemide 2002 Poch C Herrero O La muerte y el duelo en el contexto educativo Reflexiones testimonios y actividades Barcelona Ed Paidos Papeles de Pedagogiacutea2003Poveda M Royo A Aldemunde P Fuentes R Montesinos C Juan C Ortolagrave P Oltra JA Ansiedad ante la muerte en atecioacuten primaria relacioacuten con la frecuentacioacuten y la psocomorbilidad de los consultantes Revista Atencioacuten Primaria SemFYC Octubre 2000 Vol 26 7 pp 46-52
SECPAL El proceso de duelo Disponible enwwwsecpalcomguiacpindexphpacc
Scott JT Prictor MJ Harmsen M Broom A Entwistle V Sowden A Walt J Intervenciones para mejorar la comunicacioacuten con nintildeos y adolescentes acerca del caacutencer en un miembro de la FamiliaBiblioteca Cochrane Plus 2007 nordm 4 Disponible enwwwupdate-softawarecomTizoacuten Garciacutea JL Peacuterdida pena duelo Vivencias investigacion y asistenciaBarcelona Ed Paidos y F Vidal i Barraquer 2004Worden JW el tratamiento del Duelo Asesoramiento Psocoloacutegico y terapia Ed Paidos Iberica S A Barcelona 2004
Bibliografia recomanada
Brothers Joyce Vivir sin eacutel Como superar el trauma de la viudedad Ed Grijalbo Barcelona 1992 Bucay J El camino de las laacutegrimas Ed Grijalbo Barcelona 2003Kuumlbler Ross E i Kessler D Sobre el dol i el dolor Grup editorial 62 Barcelona 2006La terapia Gestalt diponible enwwwterraespersonalgibadabgestalhtm
Pangrazzi A La peacuterdida de un ser querido Ed Paulinas Madrid 1993
httpwwwactadorgactad_catduelo_catphp
Quegrave eacutes el dol
1 Criteri diagnogravestic DSM
Quegrave eacutes el dol
El dol eacutes una afliccioacute comuna doncs meacutes tard o meacutes drsquohora la majoria de nosaltres patirem la pegraverdua drsquoun eacutesser estimat El cert eacutes que no sempre estem pensant o parlant sobre la mort per la qual cosa no tenim oportunitat de saber meacutes sobre el dol (quegrave se sent quegrave eacutes el que srsquoha de fer quegrave eacutes ldquonormalrdquo) i com patir-ho Malgrat aixograve hem de fer-li front quan es presenta aquesta dolorosa circumstagravenciaSeguidament facilitem informacioacute sobre algunes formes drsquoafrontar una pegraverdua el seu proceacutes i els ajuts disponiblesEl dol es produeix despreacutes drsquouna pegraverdua significativa com la mort drsquoun eacutesser estimat No eacutes tan sols un sinoacute una munioacute de sentiment a afrontar Sovint el dol srsquoexperimenta en diverses etapes i emocions durant el proceacutes Si beacute tots nosaltres som diferents els sentiments que experimentem soacuten similars perograve en diversos periacuteodes i no amb la mateixa intensitat No existeix una ldquoforma correctardquo o un ordre o periacuteode ldquocorrecterdquo de seguir aquest proceacutesSrsquoexperimenta despreacutes de la pegraverdua drsquoun eacutesser que hem conegut durant un temps si beacute les persones que han tingut un avortament o han patit la pegraverdua drsquoun nadoacute pateixen experiegravencies o dols similars i necessiten els mateixos tipus de tractaments i consideracionsDurant les breu hores o dies despreacutes de la mort drsquoun parent o un amic la majoria de les persones pateixen una mena drsquoatordiment com si no sersquon adonessin del que els estagrave succeint Aquesta insensibilitat emocional pot ajudar a dur a terme tragravemits pragravectics importants que han de fer-se com posar-se en contacte amb parents o organitzar el funeral Tot i aixograve aquest sentiment drsquoirrealitat pot esdevenir un problema si dura massa Veure el cos drsquouna persona traspassada pot per a alguns el detonant que els posi en contacta amb el moacuten real Per a altres persones poden ser els serveis funeraris els que facin aquesta dolorosa tasca Pot produir molta afliccioacute veure el cos o assistir al funeral perograve soacuten formes drsquoacomiadar a aquells a qui estimem Aquests esdeveniments arriben a ser tan dolosos que fins i tot poden ser evitats encara que a la llarga aquest fet origina un profund sentiment drsquoafliccioacute en anys posteriorsBen aviat srsquoesvaeix aquesta sensacioacute drsquoatordiment i pot ser substituiumlda per sentiments paorosos drsquoagitacioacute per la manca de la persona traspassada i desitjos de trobar-se amb
ella si beacute clarament eacutes impossible Aixograve fa molt difiacutecil la concentracioacute o relaxacioacute i agafar el son i en cas de fer-ho aquest pot eacutesser francament pertorbador Algunes persones senten que ldquoveuenrdquo al seus eacutessers estimats en tots els llocs on van ndashal carrer al parc a la vora de casa en llocs on han estat plegats Tambeacute acostumen a sentir-se enfadats ndashamb els metges les infermeres que no van poder fer-hi res per evitar la seva mort amb els amics i parents que no van fer prou o agravedhuc amb la persona que els ha deixatUn altre sentiment eacutes el de culpa Sovint pensen una i una altra vegada en totes les coses que els hagueacutes agradat dir o fer o fins i tot el que haguessin pogut fer de manera diferent per tal drsquoevitar la seva mort Si meacutes no la mort eacutes meacutes enllagrave del control de ninguacute i cal recordar-ho a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes La culpabilitat pot augmentar si srsquoexperimenta un sentiment de descans despreacutes drsquohaver perdut a alguacute que estava patint una llarga i penosa malaltia Aquest sentiment eacutes del tot natural molt i molt comprensible i comuacute
Com poden donar ajut els parents i amics La famiacutelia i els amics poden donar ajut a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes passat un temps No soacuten tant necessagraveries les paraules de condol sinoacute la disposicioacute drsquoestar amb ells durant el temps en que dura la pena i el dol La complicitat drsquoun braccedil a lrsquoespatlla expressaragrave molt millor el desig de donar ajut i suport
Eacutes important que si cal les persones que es troben en aquest proceacutes expressin els seus sentiments drsquoafliccioacute Amb el temps srsquoaniran refent perograve primer necessiten parlar i plorar Algunes persones poden trobar difiacutecil comprendre el per quegrave el dol es manteacute i es repeteixen una i una altra vegada els mateixos pensaments aixograve perograve forma part del proceacutes per a resoldre la pena i srsquoha drsquoanimar a seguir-hoSi no se sap quegrave dir o agravedhuc si srsquoha de parlar del fet o no sigui honest i digui-ho Aixograve donaragrave a la persona lrsquooportunitat de dir el que en realitat vol Eacutes normal evitar pronunciar el nom de la persona traspassada per por a que resulti doloroacutes fer-ho encara que a la persona que segueix el proceacutes del dol pot semblar-li com si hagueacutes oblidat la seva pegraverdua afegint aixiacute un sentiment drsquoaiumlllament al de pena i afliccioacuteHa de tenir-se en compte que les festivitats (no tan sols de la mort sinoacute tambeacute drsquoaniversaris i celebracions) soacuten dies particularment dolorosos o difiacutecils quan amics i parents fan lrsquoesforccedil drsquoatansar-srsquohiLa realitzacioacute de tasques pragravectiques de la vida quotidiana com netejar anar a comprar o tenir cura dels nens pot apaivagar lrsquoafliccioacute de sentir-se sol Les persones grans poden necessitar ajut amb les tasques domegravestiques que el cogravenjuge traspassat acostumava a realitzar ndashfactures cuina neteja de la casa manteniment del cotxe etc Eacutes important deixar que les persones tinguin el temps suficient per a resoldre el seu dol Nrsquohi ha que es recuperen de la seva pegraverdua amb meacutes rapidesa perograve drsquoaltres necessiten meacutes temps pel que no esperi que els seus parents i amics ho facin massa aviat necessiten temps per a superar la seva pena drsquouna forma adient i aixograve evitaragrave lrsquoaparicioacute de problemes futurs
Proceacutes de dol no resolt Hi ha persones que no demostren la seva pena en absolut No ploren durant el funeral eviten esmentar la seva pegraverdua i tornen a la seva vida normal remarcablement calmats Aquesta eacutes la seva manera normal de tractar amb la pegraverdua sense resultats pertorbadors perograve altres persones poden patir siacutemptomes fiacutesics poc comuns o repetits episodis de depressioacute durant els anys seguumlents
Drsquoaltres potser no tenen lrsquooportunitat de viure el seu dol de forma adient Les obligacions de tenir cura de la famiacutelia o dels negocis poden absorbir el temps que requereixen
A vegades el problema rau en que la pegraverdua no es tinguda com a ldquodolrdquo progravepiament dit Succeeix sovint perograve no sempre a aquells que han tingut periacuteodes de depressioacute
Pot passar que alguns se sentin molt enganxats al patiment i aquest primer sentiment drsquoafeccioacute i de no creure el que ha succeiumlt pot anar en augment durant anys en els que el que ho pateix no creu que el eacutesser estimat ha mort Altres soacuten incapaccedilos de seguir amb la seva vida sense pensar en cap altra cosa sovint fent de la seva habitacioacute una mena de santuari en la seva memograveria
Sovint la depressioacute que srsquoapodera de la persona pot fer-se meacutes punyent fins el extrem de no voler menjar o beure i en lrsquoaparicioacute de pensaments suiumlcides
Ajut del professional Eacutes possible tambeacute que apareguin trastorns del son que es poden allargar durant molt de temps arribant a representar un problema serioacutes si la depressioacute srsquoagreuja afectant a la gana energia i son i si la depressioacute no millora desenvolupant-se un dol no resolt caldria pensar en lrsquoajut drsquoun professionalEl dol transforma la nostra vida drsquouna manera molt significativa i eacutes una de les experiegravencies meacutes doloroses que podem patir Pot semblar estranya terrible i corprenedora perograve la realitat eacutes que forma part de les nostres vides i li hem de fer front un moment o altra Generalment no requereix atencioacute megravedica en cas contrari existeixen ajuts al nostre abastEncara que lrsquoagitacioacute minvi els periacuteodes de depressioacute poden esdevenir meacutes frequumlents i arribar a un pic entre quatre o sis setmanes despreacutes Els episodis de dolor poden sobrevenir en qualsevol moment produiumlts per persones llocs o coses que duen a la memograveria a la persona absent Algunes persones poden agravedhuc trobar poc escaient o difiacutecil de comprendre el comportament de la persona en proceacutes de dol degut als sovintejats esclats de plor sense cap raoacute En aquests episodis es pot desitjar apartar-se dels que no entenen o comparteixen la pena Tambeacute pot semblar als altres que durant aquest temps lrsquoafectat passa molt de temps assegut sense fer res La realitat eacutes que estan generalment pensant en lrsquoeacutesser estimat que han perdut repassant una i una altra vegada els moments feliccedilos o no que han passat plegats Soacuten uns moments iacutentims perograve essencials per tal de superar i tractar drsquoafrontar la pegraverdua
Volver Arriba
Criteri diagnogravestic DSMZ634 Dol (V6282) Lrsquoobjecte drsquoatencioacute cliacutenica eacutes una reaccioacute a la mort drsquoun eacutesser estimat Com part de la seva reaccioacute de pegraverdua alguns individus afligits presenten siacutemptomes caracteriacutestics drsquoun episodi de depressioacute major (p ex sentiments de tristor i siacutemptomes associats com insomni anoregravexia i pegraverdua de pes) La persona amb dol valora lrsquoestat drsquoagravenim depressiu com a ldquonormalrdquo si beacute pot cercar ajut professional per tal drsquoapaivagar els siacutemptomes associats com lrsquoinsomni o lrsquoanoregravexia La durada i expressioacute drsquoun dol ldquonormalrdquo varia
considerablement entre els diversos grups culturals El diagnogravestic de trastorn depressiu major no estagrave indicat a no ser que els siacutemptomes es mantinguin 2 mesos despreacutes de la pegraverdua Tot i aixiacute la presegravencia de certs siacutemptomes que no soacuten caracteriacutestics drsquouna reaccioacute de dol ldquonormalrdquo pot ser uacutetil per tal de diferenciar el dol de lrsquoepisodi depressiu majorEntre ells srsquoinclou1 la culpa por les coses meacutes que per les accions rebudes o no rebudes pel supervivent en el moment de morir la persona estimada2 pensaments de mort meacutes que voluntat de viure amb el sentiment de que el supervivent hauria drsquohaver mort amb la persona traspassada3 preocupacioacute mograverbida amb sentiment drsquoinutilitat4 inhibicioacute psicomotora acusada5 deteriorament funcional acusat i perllongat6 experiegravencies almiddotlucinatograveries diferents de les drsquoescoltar la veu o veure lrsquoimatge fugaccedil de la persona traspassada
- httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
- cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
- Descripcioacute
- El proceacutes de dol
- Tipus de dol
- Factors que influeixen en el dol
- Etapes del proceacutes de dol
- Bibliografia consultada
- Bibliografia recomanada
-
Dol intermedi
Des dels primers mesos fins a un any despreacutes de la mort Es un periacuteode de vivegravencies contradictograveries Quan es reinicia la vida quotidiana es comenccedila a percebre progressivament la realitat de la pegraverdua quan es troben a faltar i molt els rols que desenvolupava la persona que ha mort Apareixen dols ciacuteclics (aniversaris festes) Eacutes un temps de solitud i aiumlllament de pensaments obsessius De vegades vol dir experimentar el fet de viure sol Eacutes un periacuteode decisiu perquegrave significa la renuacutencia definitiva a qualsevol esperanccedila de recuperar la persona perduda Els periacuteodes de normalitat soacuten cada vegada meacutes frequumlents i es gaudeix cada vegada meacutes de situacions que abans eren agradables sense experimentar sentiments de culpa El record eacutes cada vegada menys doloroacutes
Dol tardagrave
Eacutes el temps que passa des del primer any fins als quatre anys despreacutes de la mort La persona ja ha establert una nova manera de viure basada en nous patrons de pensament sentiment i conducta que pot ser igual drsquoagradable que abans de la pegraverdua El sentiment de solitud pot ser-hi sempre perograve ja no eacutes lrsquouacutenic Es comenccedila a viure en el futur no en el passat
Dol latent
Despreacutes de passar per un proceacutes de dol de manera sana mai no torna a ser com abans El dol eacutes un fet transcendental que marca les relacions amb els altres Amb el temps el dolor eacutes meacutes suau perograve la tristesa es pot reactivar davant de qualsevol estiacutemul que recordi la pegraverdua John Bowlby (1968) psicoanalista aporta la seva visioacute des de la teoria del despreniment que descriu com tot allograve que ens fa dependents de lrsquoaltre Les persones mantenen vincles relacionals (lligam unioacute relacioacute que hi ha entre persones) imprescindibles per sobreviure no nomeacutes perquegrave aquestes persones ajuden a cobrir les necessitats bagravesiques com ara lrsquoalimentacioacute el sexe la companyia etc sinoacute des drsquoun vessant de necessitat social Aquest vincle crea emocions intenses i la seva pegraverdua real o percebuda desencadena ansietat i desesperanccedila
Bowlby agrupa el proceacutes en tres etapes primordials1 Protesta es manifesta amb sentiments de negacioacute i cogravelera o fuacuteria 2 Desesperanccedila es manifesta amb tristesa i depressioacute 3 Despreniment finalment arriba lrsquoacceptacioacute
Shulz i Brown (1978) psicoterapeutes descriuen les fases de manera meacutes genegraverica i en tres apartats sequumlencials
1 Fase inicial o drsquoevitacioacute Eacutes una reaccioacute normal i terapegraveutica que sorgeix com a defensa de la pegraverdua fins que la persona es capaccedil drsquoassimilar-ne gradualment el cop Es donen manifestacions de xoc i drsquoincredulitat la negacioacute pot durar des drsquohores fins a setmanes o mesos Hi predomina un sentiment profund de tristesa i plor intens
2 Fase del dol agut Es manifesta amb dolor per la separacioacute i desinteregraves pel que passa al moacuten Hi ha sentiments profunds de ragravebia i de desorganitzacioacute generalitzada
3 Resolucioacute del dol Eacutes la fase final drsquoadaptacioacute a la pegraverdua en quegrave es fa lrsquoadaptacioacute a les activitats de la vida diagraveria de manera gradual Es reorganitza el propi moacuten caogravetic sense la pegraverdua
J Bucay (2003) metge psicoterapeuta descriu les etapes del proceacutes de dol com a fases que agrupen les manifestacions necessagraveries per poder seguir endavant i poder superar la pegraverdua Elaborar el dol no eacutes oblidar sinoacute recordar amb tendresa i sentir que el temps que srsquoha compartit ha estat un gran regal eacutes entendre que lrsquoamor no srsquoacaba amb la mort
1 Incredulitat Eacutes una etapa caracteritzada pel xoc inicial i la no acceptacioacute de la pegraverdua La negacioacute eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment Es viu en un moacuten de ficcioacute com si la pegraverdua encara no srsquohagueacutes produiumlt i en quegrave el que ha passat no srsquoaccepta que ha passat Eacutes un proceacutes de confusioacute que permet distanciar-se de la situacioacute Cal que passi un temps per elaborar el proceacutes de dol Hi ha aplanament emocional (no srsquoexpressen sentiments) i es viu amb la fantasia de despertar i que tot sigui un somni Passada aquesta fase es connecta amb el dolor que envaeix la consciegravencia real la de la veritat i la situacioacute esdeveacute desbordant
2 Fuacuteria Es prepara el cos per ser capaccedil de suportar la tristesa Srsquoexperimenta un profund sentiment de ragravebia un fort sentiment de solitud sense forccedila per sobreviure Es visualitza el futur com un futur sense sentit no es tenen ganes de viurersquol i es teacute la forta conviccioacute que no es podragrave superar la pegraverdua Srsquoexperimenten vivegravencies emocionals contradictograveries es fan presents molts records i alhora es pensa que la pegraverdua no eacutes real Srsquoinicia un periacuteode de recolliment i de solitud que ajuda a entendre la renuacutencia definitiva A poc a poc es perd qualsevol esperanccedila de recuperar la persona estimada i es comenccedila per tant a estructurar la realitat No obstant aixograve srsquoalternen dos estats drsquoagravenim oposat es creu que la pegraverdua eacutes real perograve es manteacute lrsquoanhel desesperat drsquoincredulitat acompanyat drsquoun bri drsquoesperanccedila que tot pot tornar a ser com abans Durant aquesta etapa sovint cal reestructurar els rols familiars la qual cosa afegeix meacutes preocupacioacute a la situacioacute Aixiacute mateix es tenen sentiments de culpa cap a les persones que no han fet res per salvar la persona que ha mort i sentiments de ragravebia per llsquoabandonament
3 Desolacioacute Impera un sentiment profund de tristesa per lrsquoevidegravencia que la situacioacute de la pegraverdua eacutes irreversible i impotegravencia per la certesa que srsquoha perdut definitivament la persona estimada Tambeacute hi ha manca drsquoenergia per fer les activitats de la vida diagraveria Afloren sentiments obsessius encaminats a situar la persona que ha mort en un lloc magravegic (qualsevol lloc que no es pot veure perograve que hi eacutes present) La desolacioacute fa sorgir la identificacioacute amb alguns aspectes de lrsquoaltre i teacute lloc una revaloritzacioacute una mica exagerada de les virtuts reals que es transforma amb idealitzacioacute
4 Acceptacioacute A poc a poc es recuperen els sentiments positius i les ganes de viure Eacutes el moment dels pactes amb un mateix i del compromiacutes amb els altres per tornar a la normalitat i reprendre les activitats socials Eacutes el moment de transformar lrsquoenergia lligada al dolor en una accioacute fer alguna cosa uacutetil per a un
mateix i per als altres Srsquointerioritza el que la persona ha significat i es pren consciegravencia de les coses bones que ha deixat
5 Postcicatritzacioacute Eacutes el temps del despreacutes Quan srsquoelabora una pegraverdua no srsquooblida es recorda el passat perograve amb el temps el record ja no eacutes doloroacutes i es pot parlar de la pegraverdua sense patiment
COacuteM ACOMPANYAR LA PERSONAEN PROCEacuteS DE MORIR
NECESSITATS DE LA FAMIacuteLIA
1 Informacioacute clara concisa i realista2 Saber que srsquoestagrave fent alguna cosa pel pacient que lrsquoalleujaragrave (NO acarnissament terapegraveutic)3 Saber que poden comptar amb lrsquoequip4 Temps per romandre amb el malalt amb privacitat i intimitat5 Participar en les cures6 Comunicar sentiments explicar-se i perdonar-se7 Companyia i recolzament Possibilitat drsquoexpressioacute emocional8 Recolzament espiritual
FAMIacuteLIA I CONSPIRACIOacute DE SILENCI
Lrsquointent drsquoocultar les notiacutecies dolentes al pacient estagrave determinat per
bull La necessitat de ldquoproteccioacuterdquo Pensen que li estalviaran sofriment i malestarbull Per un intent drsquordquoautoproteccioacuterdquo No es veuran obligats a parlar del tema i evitaran unasituacioacute difiacutecil de mantenirAmb aquesta proteccioacute es nega al pacient el dret a parlar de les seves dificultats i a expressar elstemors i se li nega el dret a morir acompanyat espiritualment El malalt tambeacute tendeix a la proteccioacuteocultant el que sap per no fer patir als altres Aixograve comporta conflictes entre els familiars i existeix unagran dificultat per atendre les necessitats afectivesEl pacient queda aiumlllat vivegravencia de solitud
ldquoQuan srsquoestagrave al costat del seu llit i se lrsquoescolta de debograve perceps que ells saben que la mort estagrave prograveximaQuan el malalt ens diu que sap que moriragrave hem drsquoacceptar la seva declaracioacute sense contradir-lardquo
NECESSITATS DE LA PERSONA QUE SrsquoESTAgrave MORINT1048707 NO EM REBUTGIS I DEMOSTRArsquoM ARA EL QUE SENTS PER MI I ACCEPTA ELS CANVISQUE EN MI ES PRODUEIXIN1048707 NECESSITO NO PERDRE LA DIGNITAT QUE HA DONAT SENTIT A LA MEVA PERSONA1048707 INCLOU-ME EN LA PRESA DE DECISIONS I NO EM JUTGIS PER LES MEVES DECISIONSENCARA QUE SIGUIN CONTRAgraveRIES A LES TEVES
1048707 NECESSITO EL CONTACTE FIacuteSIC CUIDArsquoM I SUPLEIX-ME EN ALLOgrave QUE NECESSITI I NOPUGUI FER PER MI MATEIX1048707 PLORA AMB MI I RIU AMB MI PARLEM DEL QUE ESTAgrave PASSANT1048707 ESCOLTA NO SEMPRE HAS DE PARLAR DE QUELCOM1048707 NO EM MENTEIXIS NECESSITO PODER PREGUNTAR LLIURAMENT I TENIR RESPOSTESSINCERES I HONESTES ENCARA QUE JO SIGUI UN NEN1048707 CONVIDAM A PASSEJAR O A DINAR1048707 TRUCArsquoM I PREGUNTArsquoM SI NECESSITO QUELCOM ESPECIAL ABANS DE VENIRANUNCIArsquoT1048707 CELEBRA AMB MI DIES ESPECIALS1048707 AJUDA LA MEVA FAMIacuteLIA1048707 EXPLICArsquoM COM TrsquoAGRADARIA AJUDAR-ME1048707 PREGA PER MI1048707 DONArsquoM PERMIacuteS PER MORIR NECESSITO QUE ENS ACOMIADEM1048707 NECESSITO PODER DECIDIR NO ALLARGAR LA MEVA VIDA A CANVI DrsquoUNA DILATADAAGONIA I AMB LA CERTESA DE QUE ES TINDRAN EN COMPTE LES MEVES VOLUNTATSANTICIPADES
ldquoARA EacuteS EL MOMENT MEacuteS ADEQUAT PER ACOMIADAR-SE SENSE DEIXAR FERIDES I DONARAMOR SENSE ESPERAR RES A CANVI NOMEacuteS LA SENSACIOacute INTERNA DE CREIXEMENTrdquo
El dol srsquoacaba quan srsquohan pogut finalitzar les tasques caracteriacutestiques drsquoaquest proceacutes segons Worden
1) Quan srsquoha estat capaccedil drsquoacceptar la mort de lrsquoesser estimat i assumir que no tornaragrave Els rituals soacuten de gran ajuda en aquesta primera etapa2) Quan srsquoha experimentat pena i dolor per la pegraverdua El proceacutes es bloquejaragrave si es nega el patiment o no es teacute lrsquooportunitat drsquoexpressar i treballar les emocions3) Quan la persona ha pogut adaptar-se al seu moacuten sense el difunt Normalment implica assumir noves habilitats i rols que anteriorment desenvolupava el difunt4) Quan la persona pot refer la seva vida La persona ja no viu en el passat sinoacute en el present i teacute algunes expectatives de futur
Si les tasques anteriors no es desenvolupen adequadament davant les dificultats o bloquejosemocionals el dol podragrave derivar en un dol complicat o patologravegic presentant el pacient siacutemptomescliacutenics (depressioacute ansietat fogravebies somatitzacions abuacutes drsquoalcohol o drogues)
Quan cal ajuda professional
1048707 Quan la simptomatologia es presenta de manera intensa i prolongada seria adequat consultar un especialista per tal de facilitar el proceacutes de dol atendre les complicacions que poden existir i prevenir problemes futurs1048707 Quan un se sent bloquejat o amb dificultats per incorporar-se a la vida habitual en tots els seus agravembits1048707 Quan et sents incapaccedil drsquoestablir noves relacions1048707 Quan les coses que abans trsquoimportaven ara han deixat de importar-te1048707 Quan et sents trist deprimit nervioacutes ansioacutes irritable1048707 Quan et sents culpable1048707 Quan hi ha alteracioacute del son de la gana1048707 Quan comences a sentir algunes de les coses que li passaven al difunt1048707 Quan desitgis conegraveixer-te a tu mateix
Tipus drsquointervencioacute psicologravegica
1048707 Teragravepia individual1048707 Teragravepia familiar1048707 Teragravepia de parella1048707 Teragravepia de grupSempre sota unes normes que garanteixin la confidencialitat el respecte i no jutjar
Dols especials
Dol en nensEl proceacutes de dol en un nen estaragrave profundament influiumlt per la manera de tractar-lo els adults que el cuidin durant els dies posteriors a la mort de lrsquoesser estimat Srsquohauria de parlar de la mort als nens com una cosa natural La meitat dels nens entre 2 i 6 anys han viscut alguna experiegravencia propera de mort (avis veiumlns animals de companyia)
Dol en adolescents Els adolescents es troben en una etapa difiacutecil de la seva vida La mort drsquoun esser estimat complicaragrave el seu proceacutes Les reaccions de dol poden relacionar-se amb lrsquoabuacutes de drogues delinquumlegravencia rebelmiddotlia agressivitat
Dol de gegravenereApreciem ldquotendegravenciesrdquo diferents entre homes i dones a lrsquohora drsquoafrontar les pegraverdues Comprendre aquestes diferegravencies eacutes molt important especialment en el cas de la mort drsquoun fill A les dones els costa menys parlar de les seves emocions Als homes els costa meacutes demanar ajuda externa
Bibliografia consultada
Benito E Barbero J Payas A Grupo de trabajo sobre espiritualidad en Cuidados Paliativos de la SECPAL El acompantildeamiento espiritual en cuidados paliativos Madrid Ed Aran 2008Bowlby J El viacutenculo afectivoBuenos Aires Ed Paidos 1968Bucay J El camino de las laacutegrimas Barcelona Ed Randon House Mondadori SA 4ordm edicioacuten 2003
Duelo despueacutes de un aborto Revista de infertilidad Disponible enwwwencolombia-commedicina-reproductiva 24299-duelo2htm Erikson E El ciclo vital completo Barcelona Ed Paidos Ibeacuterica2000Kuumlbler- Ross E Sobre la muerte y los moribundos Barcelona Ed Grijalbo 1989 Kuumlbler-Ross E Kessler D Sobre el dol i el dolor Barcelona Editorial 62 2006
La Muerte y el Duelo Revisado por DrsquoArcy Lyness 2004 Disponible enwwwkidshealthorgteenen-espanolmentesomeone-died-esphtml
Landa Petralanda V Garcia Garcia JA Grupo de Estudio de Duelo de Vizcaya Guiacuteas Cliacutenicas 2007 7 (26) Disponible enwwwfisterracomguias2dueloasp
Leng MC Duquesne F Bilans drsquoindependence Rocircle prope infirmier Pariacutes Ed Pradel 1989Nomen Martin L El duelo y la muerte El tratamiento de la peacuterdidaMadrid Ed Piraacutemide 2007Pentildea LY Montantildea C Manejo del duelo en nintildeos y adolescentes desde el enfoque cognitivo-conductual En Caballo VE y Simoacuten M A Manual de Psocologiacutea Cliacutenica Infantil y del AdolescenteMadrid Ed Piragravemide 2002 Poch C Herrero O La muerte y el duelo en el contexto educativo Reflexiones testimonios y actividades Barcelona Ed Paidos Papeles de Pedagogiacutea2003Poveda M Royo A Aldemunde P Fuentes R Montesinos C Juan C Ortolagrave P Oltra JA Ansiedad ante la muerte en atecioacuten primaria relacioacuten con la frecuentacioacuten y la psocomorbilidad de los consultantes Revista Atencioacuten Primaria SemFYC Octubre 2000 Vol 26 7 pp 46-52
SECPAL El proceso de duelo Disponible enwwwsecpalcomguiacpindexphpacc
Scott JT Prictor MJ Harmsen M Broom A Entwistle V Sowden A Walt J Intervenciones para mejorar la comunicacioacuten con nintildeos y adolescentes acerca del caacutencer en un miembro de la FamiliaBiblioteca Cochrane Plus 2007 nordm 4 Disponible enwwwupdate-softawarecomTizoacuten Garciacutea JL Peacuterdida pena duelo Vivencias investigacion y asistenciaBarcelona Ed Paidos y F Vidal i Barraquer 2004Worden JW el tratamiento del Duelo Asesoramiento Psocoloacutegico y terapia Ed Paidos Iberica S A Barcelona 2004
Bibliografia recomanada
Brothers Joyce Vivir sin eacutel Como superar el trauma de la viudedad Ed Grijalbo Barcelona 1992 Bucay J El camino de las laacutegrimas Ed Grijalbo Barcelona 2003Kuumlbler Ross E i Kessler D Sobre el dol i el dolor Grup editorial 62 Barcelona 2006La terapia Gestalt diponible enwwwterraespersonalgibadabgestalhtm
Pangrazzi A La peacuterdida de un ser querido Ed Paulinas Madrid 1993
httpwwwactadorgactad_catduelo_catphp
Quegrave eacutes el dol
1 Criteri diagnogravestic DSM
Quegrave eacutes el dol
El dol eacutes una afliccioacute comuna doncs meacutes tard o meacutes drsquohora la majoria de nosaltres patirem la pegraverdua drsquoun eacutesser estimat El cert eacutes que no sempre estem pensant o parlant sobre la mort per la qual cosa no tenim oportunitat de saber meacutes sobre el dol (quegrave se sent quegrave eacutes el que srsquoha de fer quegrave eacutes ldquonormalrdquo) i com patir-ho Malgrat aixograve hem de fer-li front quan es presenta aquesta dolorosa circumstagravenciaSeguidament facilitem informacioacute sobre algunes formes drsquoafrontar una pegraverdua el seu proceacutes i els ajuts disponiblesEl dol es produeix despreacutes drsquouna pegraverdua significativa com la mort drsquoun eacutesser estimat No eacutes tan sols un sinoacute una munioacute de sentiment a afrontar Sovint el dol srsquoexperimenta en diverses etapes i emocions durant el proceacutes Si beacute tots nosaltres som diferents els sentiments que experimentem soacuten similars perograve en diversos periacuteodes i no amb la mateixa intensitat No existeix una ldquoforma correctardquo o un ordre o periacuteode ldquocorrecterdquo de seguir aquest proceacutesSrsquoexperimenta despreacutes de la pegraverdua drsquoun eacutesser que hem conegut durant un temps si beacute les persones que han tingut un avortament o han patit la pegraverdua drsquoun nadoacute pateixen experiegravencies o dols similars i necessiten els mateixos tipus de tractaments i consideracionsDurant les breu hores o dies despreacutes de la mort drsquoun parent o un amic la majoria de les persones pateixen una mena drsquoatordiment com si no sersquon adonessin del que els estagrave succeint Aquesta insensibilitat emocional pot ajudar a dur a terme tragravemits pragravectics importants que han de fer-se com posar-se en contacte amb parents o organitzar el funeral Tot i aixograve aquest sentiment drsquoirrealitat pot esdevenir un problema si dura massa Veure el cos drsquouna persona traspassada pot per a alguns el detonant que els posi en contacta amb el moacuten real Per a altres persones poden ser els serveis funeraris els que facin aquesta dolorosa tasca Pot produir molta afliccioacute veure el cos o assistir al funeral perograve soacuten formes drsquoacomiadar a aquells a qui estimem Aquests esdeveniments arriben a ser tan dolosos que fins i tot poden ser evitats encara que a la llarga aquest fet origina un profund sentiment drsquoafliccioacute en anys posteriorsBen aviat srsquoesvaeix aquesta sensacioacute drsquoatordiment i pot ser substituiumlda per sentiments paorosos drsquoagitacioacute per la manca de la persona traspassada i desitjos de trobar-se amb
ella si beacute clarament eacutes impossible Aixograve fa molt difiacutecil la concentracioacute o relaxacioacute i agafar el son i en cas de fer-ho aquest pot eacutesser francament pertorbador Algunes persones senten que ldquoveuenrdquo al seus eacutessers estimats en tots els llocs on van ndashal carrer al parc a la vora de casa en llocs on han estat plegats Tambeacute acostumen a sentir-se enfadats ndashamb els metges les infermeres que no van poder fer-hi res per evitar la seva mort amb els amics i parents que no van fer prou o agravedhuc amb la persona que els ha deixatUn altre sentiment eacutes el de culpa Sovint pensen una i una altra vegada en totes les coses que els hagueacutes agradat dir o fer o fins i tot el que haguessin pogut fer de manera diferent per tal drsquoevitar la seva mort Si meacutes no la mort eacutes meacutes enllagrave del control de ninguacute i cal recordar-ho a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes La culpabilitat pot augmentar si srsquoexperimenta un sentiment de descans despreacutes drsquohaver perdut a alguacute que estava patint una llarga i penosa malaltia Aquest sentiment eacutes del tot natural molt i molt comprensible i comuacute
Com poden donar ajut els parents i amics La famiacutelia i els amics poden donar ajut a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes passat un temps No soacuten tant necessagraveries les paraules de condol sinoacute la disposicioacute drsquoestar amb ells durant el temps en que dura la pena i el dol La complicitat drsquoun braccedil a lrsquoespatlla expressaragrave molt millor el desig de donar ajut i suport
Eacutes important que si cal les persones que es troben en aquest proceacutes expressin els seus sentiments drsquoafliccioacute Amb el temps srsquoaniran refent perograve primer necessiten parlar i plorar Algunes persones poden trobar difiacutecil comprendre el per quegrave el dol es manteacute i es repeteixen una i una altra vegada els mateixos pensaments aixograve perograve forma part del proceacutes per a resoldre la pena i srsquoha drsquoanimar a seguir-hoSi no se sap quegrave dir o agravedhuc si srsquoha de parlar del fet o no sigui honest i digui-ho Aixograve donaragrave a la persona lrsquooportunitat de dir el que en realitat vol Eacutes normal evitar pronunciar el nom de la persona traspassada per por a que resulti doloroacutes fer-ho encara que a la persona que segueix el proceacutes del dol pot semblar-li com si hagueacutes oblidat la seva pegraverdua afegint aixiacute un sentiment drsquoaiumlllament al de pena i afliccioacuteHa de tenir-se en compte que les festivitats (no tan sols de la mort sinoacute tambeacute drsquoaniversaris i celebracions) soacuten dies particularment dolorosos o difiacutecils quan amics i parents fan lrsquoesforccedil drsquoatansar-srsquohiLa realitzacioacute de tasques pragravectiques de la vida quotidiana com netejar anar a comprar o tenir cura dels nens pot apaivagar lrsquoafliccioacute de sentir-se sol Les persones grans poden necessitar ajut amb les tasques domegravestiques que el cogravenjuge traspassat acostumava a realitzar ndashfactures cuina neteja de la casa manteniment del cotxe etc Eacutes important deixar que les persones tinguin el temps suficient per a resoldre el seu dol Nrsquohi ha que es recuperen de la seva pegraverdua amb meacutes rapidesa perograve drsquoaltres necessiten meacutes temps pel que no esperi que els seus parents i amics ho facin massa aviat necessiten temps per a superar la seva pena drsquouna forma adient i aixograve evitaragrave lrsquoaparicioacute de problemes futurs
Proceacutes de dol no resolt Hi ha persones que no demostren la seva pena en absolut No ploren durant el funeral eviten esmentar la seva pegraverdua i tornen a la seva vida normal remarcablement calmats Aquesta eacutes la seva manera normal de tractar amb la pegraverdua sense resultats pertorbadors perograve altres persones poden patir siacutemptomes fiacutesics poc comuns o repetits episodis de depressioacute durant els anys seguumlents
Drsquoaltres potser no tenen lrsquooportunitat de viure el seu dol de forma adient Les obligacions de tenir cura de la famiacutelia o dels negocis poden absorbir el temps que requereixen
A vegades el problema rau en que la pegraverdua no es tinguda com a ldquodolrdquo progravepiament dit Succeeix sovint perograve no sempre a aquells que han tingut periacuteodes de depressioacute
Pot passar que alguns se sentin molt enganxats al patiment i aquest primer sentiment drsquoafeccioacute i de no creure el que ha succeiumlt pot anar en augment durant anys en els que el que ho pateix no creu que el eacutesser estimat ha mort Altres soacuten incapaccedilos de seguir amb la seva vida sense pensar en cap altra cosa sovint fent de la seva habitacioacute una mena de santuari en la seva memograveria
Sovint la depressioacute que srsquoapodera de la persona pot fer-se meacutes punyent fins el extrem de no voler menjar o beure i en lrsquoaparicioacute de pensaments suiumlcides
Ajut del professional Eacutes possible tambeacute que apareguin trastorns del son que es poden allargar durant molt de temps arribant a representar un problema serioacutes si la depressioacute srsquoagreuja afectant a la gana energia i son i si la depressioacute no millora desenvolupant-se un dol no resolt caldria pensar en lrsquoajut drsquoun professionalEl dol transforma la nostra vida drsquouna manera molt significativa i eacutes una de les experiegravencies meacutes doloroses que podem patir Pot semblar estranya terrible i corprenedora perograve la realitat eacutes que forma part de les nostres vides i li hem de fer front un moment o altra Generalment no requereix atencioacute megravedica en cas contrari existeixen ajuts al nostre abastEncara que lrsquoagitacioacute minvi els periacuteodes de depressioacute poden esdevenir meacutes frequumlents i arribar a un pic entre quatre o sis setmanes despreacutes Els episodis de dolor poden sobrevenir en qualsevol moment produiumlts per persones llocs o coses que duen a la memograveria a la persona absent Algunes persones poden agravedhuc trobar poc escaient o difiacutecil de comprendre el comportament de la persona en proceacutes de dol degut als sovintejats esclats de plor sense cap raoacute En aquests episodis es pot desitjar apartar-se dels que no entenen o comparteixen la pena Tambeacute pot semblar als altres que durant aquest temps lrsquoafectat passa molt de temps assegut sense fer res La realitat eacutes que estan generalment pensant en lrsquoeacutesser estimat que han perdut repassant una i una altra vegada els moments feliccedilos o no que han passat plegats Soacuten uns moments iacutentims perograve essencials per tal de superar i tractar drsquoafrontar la pegraverdua
Volver Arriba
Criteri diagnogravestic DSMZ634 Dol (V6282) Lrsquoobjecte drsquoatencioacute cliacutenica eacutes una reaccioacute a la mort drsquoun eacutesser estimat Com part de la seva reaccioacute de pegraverdua alguns individus afligits presenten siacutemptomes caracteriacutestics drsquoun episodi de depressioacute major (p ex sentiments de tristor i siacutemptomes associats com insomni anoregravexia i pegraverdua de pes) La persona amb dol valora lrsquoestat drsquoagravenim depressiu com a ldquonormalrdquo si beacute pot cercar ajut professional per tal drsquoapaivagar els siacutemptomes associats com lrsquoinsomni o lrsquoanoregravexia La durada i expressioacute drsquoun dol ldquonormalrdquo varia
considerablement entre els diversos grups culturals El diagnogravestic de trastorn depressiu major no estagrave indicat a no ser que els siacutemptomes es mantinguin 2 mesos despreacutes de la pegraverdua Tot i aixiacute la presegravencia de certs siacutemptomes que no soacuten caracteriacutestics drsquouna reaccioacute de dol ldquonormalrdquo pot ser uacutetil per tal de diferenciar el dol de lrsquoepisodi depressiu majorEntre ells srsquoinclou1 la culpa por les coses meacutes que per les accions rebudes o no rebudes pel supervivent en el moment de morir la persona estimada2 pensaments de mort meacutes que voluntat de viure amb el sentiment de que el supervivent hauria drsquohaver mort amb la persona traspassada3 preocupacioacute mograverbida amb sentiment drsquoinutilitat4 inhibicioacute psicomotora acusada5 deteriorament funcional acusat i perllongat6 experiegravencies almiddotlucinatograveries diferents de les drsquoescoltar la veu o veure lrsquoimatge fugaccedil de la persona traspassada
- httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
- cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
- Descripcioacute
- El proceacutes de dol
- Tipus de dol
- Factors que influeixen en el dol
- Etapes del proceacutes de dol
- Bibliografia consultada
- Bibliografia recomanada
-
2 Fase del dol agut Es manifesta amb dolor per la separacioacute i desinteregraves pel que passa al moacuten Hi ha sentiments profunds de ragravebia i de desorganitzacioacute generalitzada
3 Resolucioacute del dol Eacutes la fase final drsquoadaptacioacute a la pegraverdua en quegrave es fa lrsquoadaptacioacute a les activitats de la vida diagraveria de manera gradual Es reorganitza el propi moacuten caogravetic sense la pegraverdua
J Bucay (2003) metge psicoterapeuta descriu les etapes del proceacutes de dol com a fases que agrupen les manifestacions necessagraveries per poder seguir endavant i poder superar la pegraverdua Elaborar el dol no eacutes oblidar sinoacute recordar amb tendresa i sentir que el temps que srsquoha compartit ha estat un gran regal eacutes entendre que lrsquoamor no srsquoacaba amb la mort
1 Incredulitat Eacutes una etapa caracteritzada pel xoc inicial i la no acceptacioacute de la pegraverdua La negacioacute eacutes un intent drsquoautoproteccioacute contra el dolor i el patiment Es viu en un moacuten de ficcioacute com si la pegraverdua encara no srsquohagueacutes produiumlt i en quegrave el que ha passat no srsquoaccepta que ha passat Eacutes un proceacutes de confusioacute que permet distanciar-se de la situacioacute Cal que passi un temps per elaborar el proceacutes de dol Hi ha aplanament emocional (no srsquoexpressen sentiments) i es viu amb la fantasia de despertar i que tot sigui un somni Passada aquesta fase es connecta amb el dolor que envaeix la consciegravencia real la de la veritat i la situacioacute esdeveacute desbordant
2 Fuacuteria Es prepara el cos per ser capaccedil de suportar la tristesa Srsquoexperimenta un profund sentiment de ragravebia un fort sentiment de solitud sense forccedila per sobreviure Es visualitza el futur com un futur sense sentit no es tenen ganes de viurersquol i es teacute la forta conviccioacute que no es podragrave superar la pegraverdua Srsquoexperimenten vivegravencies emocionals contradictograveries es fan presents molts records i alhora es pensa que la pegraverdua no eacutes real Srsquoinicia un periacuteode de recolliment i de solitud que ajuda a entendre la renuacutencia definitiva A poc a poc es perd qualsevol esperanccedila de recuperar la persona estimada i es comenccedila per tant a estructurar la realitat No obstant aixograve srsquoalternen dos estats drsquoagravenim oposat es creu que la pegraverdua eacutes real perograve es manteacute lrsquoanhel desesperat drsquoincredulitat acompanyat drsquoun bri drsquoesperanccedila que tot pot tornar a ser com abans Durant aquesta etapa sovint cal reestructurar els rols familiars la qual cosa afegeix meacutes preocupacioacute a la situacioacute Aixiacute mateix es tenen sentiments de culpa cap a les persones que no han fet res per salvar la persona que ha mort i sentiments de ragravebia per llsquoabandonament
3 Desolacioacute Impera un sentiment profund de tristesa per lrsquoevidegravencia que la situacioacute de la pegraverdua eacutes irreversible i impotegravencia per la certesa que srsquoha perdut definitivament la persona estimada Tambeacute hi ha manca drsquoenergia per fer les activitats de la vida diagraveria Afloren sentiments obsessius encaminats a situar la persona que ha mort en un lloc magravegic (qualsevol lloc que no es pot veure perograve que hi eacutes present) La desolacioacute fa sorgir la identificacioacute amb alguns aspectes de lrsquoaltre i teacute lloc una revaloritzacioacute una mica exagerada de les virtuts reals que es transforma amb idealitzacioacute
4 Acceptacioacute A poc a poc es recuperen els sentiments positius i les ganes de viure Eacutes el moment dels pactes amb un mateix i del compromiacutes amb els altres per tornar a la normalitat i reprendre les activitats socials Eacutes el moment de transformar lrsquoenergia lligada al dolor en una accioacute fer alguna cosa uacutetil per a un
mateix i per als altres Srsquointerioritza el que la persona ha significat i es pren consciegravencia de les coses bones que ha deixat
5 Postcicatritzacioacute Eacutes el temps del despreacutes Quan srsquoelabora una pegraverdua no srsquooblida es recorda el passat perograve amb el temps el record ja no eacutes doloroacutes i es pot parlar de la pegraverdua sense patiment
COacuteM ACOMPANYAR LA PERSONAEN PROCEacuteS DE MORIR
NECESSITATS DE LA FAMIacuteLIA
1 Informacioacute clara concisa i realista2 Saber que srsquoestagrave fent alguna cosa pel pacient que lrsquoalleujaragrave (NO acarnissament terapegraveutic)3 Saber que poden comptar amb lrsquoequip4 Temps per romandre amb el malalt amb privacitat i intimitat5 Participar en les cures6 Comunicar sentiments explicar-se i perdonar-se7 Companyia i recolzament Possibilitat drsquoexpressioacute emocional8 Recolzament espiritual
FAMIacuteLIA I CONSPIRACIOacute DE SILENCI
Lrsquointent drsquoocultar les notiacutecies dolentes al pacient estagrave determinat per
bull La necessitat de ldquoproteccioacuterdquo Pensen que li estalviaran sofriment i malestarbull Per un intent drsquordquoautoproteccioacuterdquo No es veuran obligats a parlar del tema i evitaran unasituacioacute difiacutecil de mantenirAmb aquesta proteccioacute es nega al pacient el dret a parlar de les seves dificultats i a expressar elstemors i se li nega el dret a morir acompanyat espiritualment El malalt tambeacute tendeix a la proteccioacuteocultant el que sap per no fer patir als altres Aixograve comporta conflictes entre els familiars i existeix unagran dificultat per atendre les necessitats afectivesEl pacient queda aiumlllat vivegravencia de solitud
ldquoQuan srsquoestagrave al costat del seu llit i se lrsquoescolta de debograve perceps que ells saben que la mort estagrave prograveximaQuan el malalt ens diu que sap que moriragrave hem drsquoacceptar la seva declaracioacute sense contradir-lardquo
NECESSITATS DE LA PERSONA QUE SrsquoESTAgrave MORINT1048707 NO EM REBUTGIS I DEMOSTRArsquoM ARA EL QUE SENTS PER MI I ACCEPTA ELS CANVISQUE EN MI ES PRODUEIXIN1048707 NECESSITO NO PERDRE LA DIGNITAT QUE HA DONAT SENTIT A LA MEVA PERSONA1048707 INCLOU-ME EN LA PRESA DE DECISIONS I NO EM JUTGIS PER LES MEVES DECISIONSENCARA QUE SIGUIN CONTRAgraveRIES A LES TEVES
1048707 NECESSITO EL CONTACTE FIacuteSIC CUIDArsquoM I SUPLEIX-ME EN ALLOgrave QUE NECESSITI I NOPUGUI FER PER MI MATEIX1048707 PLORA AMB MI I RIU AMB MI PARLEM DEL QUE ESTAgrave PASSANT1048707 ESCOLTA NO SEMPRE HAS DE PARLAR DE QUELCOM1048707 NO EM MENTEIXIS NECESSITO PODER PREGUNTAR LLIURAMENT I TENIR RESPOSTESSINCERES I HONESTES ENCARA QUE JO SIGUI UN NEN1048707 CONVIDAM A PASSEJAR O A DINAR1048707 TRUCArsquoM I PREGUNTArsquoM SI NECESSITO QUELCOM ESPECIAL ABANS DE VENIRANUNCIArsquoT1048707 CELEBRA AMB MI DIES ESPECIALS1048707 AJUDA LA MEVA FAMIacuteLIA1048707 EXPLICArsquoM COM TrsquoAGRADARIA AJUDAR-ME1048707 PREGA PER MI1048707 DONArsquoM PERMIacuteS PER MORIR NECESSITO QUE ENS ACOMIADEM1048707 NECESSITO PODER DECIDIR NO ALLARGAR LA MEVA VIDA A CANVI DrsquoUNA DILATADAAGONIA I AMB LA CERTESA DE QUE ES TINDRAN EN COMPTE LES MEVES VOLUNTATSANTICIPADES
ldquoARA EacuteS EL MOMENT MEacuteS ADEQUAT PER ACOMIADAR-SE SENSE DEIXAR FERIDES I DONARAMOR SENSE ESPERAR RES A CANVI NOMEacuteS LA SENSACIOacute INTERNA DE CREIXEMENTrdquo
El dol srsquoacaba quan srsquohan pogut finalitzar les tasques caracteriacutestiques drsquoaquest proceacutes segons Worden
1) Quan srsquoha estat capaccedil drsquoacceptar la mort de lrsquoesser estimat i assumir que no tornaragrave Els rituals soacuten de gran ajuda en aquesta primera etapa2) Quan srsquoha experimentat pena i dolor per la pegraverdua El proceacutes es bloquejaragrave si es nega el patiment o no es teacute lrsquooportunitat drsquoexpressar i treballar les emocions3) Quan la persona ha pogut adaptar-se al seu moacuten sense el difunt Normalment implica assumir noves habilitats i rols que anteriorment desenvolupava el difunt4) Quan la persona pot refer la seva vida La persona ja no viu en el passat sinoacute en el present i teacute algunes expectatives de futur
Si les tasques anteriors no es desenvolupen adequadament davant les dificultats o bloquejosemocionals el dol podragrave derivar en un dol complicat o patologravegic presentant el pacient siacutemptomescliacutenics (depressioacute ansietat fogravebies somatitzacions abuacutes drsquoalcohol o drogues)
Quan cal ajuda professional
1048707 Quan la simptomatologia es presenta de manera intensa i prolongada seria adequat consultar un especialista per tal de facilitar el proceacutes de dol atendre les complicacions que poden existir i prevenir problemes futurs1048707 Quan un se sent bloquejat o amb dificultats per incorporar-se a la vida habitual en tots els seus agravembits1048707 Quan et sents incapaccedil drsquoestablir noves relacions1048707 Quan les coses que abans trsquoimportaven ara han deixat de importar-te1048707 Quan et sents trist deprimit nervioacutes ansioacutes irritable1048707 Quan et sents culpable1048707 Quan hi ha alteracioacute del son de la gana1048707 Quan comences a sentir algunes de les coses que li passaven al difunt1048707 Quan desitgis conegraveixer-te a tu mateix
Tipus drsquointervencioacute psicologravegica
1048707 Teragravepia individual1048707 Teragravepia familiar1048707 Teragravepia de parella1048707 Teragravepia de grupSempre sota unes normes que garanteixin la confidencialitat el respecte i no jutjar
Dols especials
Dol en nensEl proceacutes de dol en un nen estaragrave profundament influiumlt per la manera de tractar-lo els adults que el cuidin durant els dies posteriors a la mort de lrsquoesser estimat Srsquohauria de parlar de la mort als nens com una cosa natural La meitat dels nens entre 2 i 6 anys han viscut alguna experiegravencia propera de mort (avis veiumlns animals de companyia)
Dol en adolescents Els adolescents es troben en una etapa difiacutecil de la seva vida La mort drsquoun esser estimat complicaragrave el seu proceacutes Les reaccions de dol poden relacionar-se amb lrsquoabuacutes de drogues delinquumlegravencia rebelmiddotlia agressivitat
Dol de gegravenereApreciem ldquotendegravenciesrdquo diferents entre homes i dones a lrsquohora drsquoafrontar les pegraverdues Comprendre aquestes diferegravencies eacutes molt important especialment en el cas de la mort drsquoun fill A les dones els costa menys parlar de les seves emocions Als homes els costa meacutes demanar ajuda externa
Bibliografia consultada
Benito E Barbero J Payas A Grupo de trabajo sobre espiritualidad en Cuidados Paliativos de la SECPAL El acompantildeamiento espiritual en cuidados paliativos Madrid Ed Aran 2008Bowlby J El viacutenculo afectivoBuenos Aires Ed Paidos 1968Bucay J El camino de las laacutegrimas Barcelona Ed Randon House Mondadori SA 4ordm edicioacuten 2003
Duelo despueacutes de un aborto Revista de infertilidad Disponible enwwwencolombia-commedicina-reproductiva 24299-duelo2htm Erikson E El ciclo vital completo Barcelona Ed Paidos Ibeacuterica2000Kuumlbler- Ross E Sobre la muerte y los moribundos Barcelona Ed Grijalbo 1989 Kuumlbler-Ross E Kessler D Sobre el dol i el dolor Barcelona Editorial 62 2006
La Muerte y el Duelo Revisado por DrsquoArcy Lyness 2004 Disponible enwwwkidshealthorgteenen-espanolmentesomeone-died-esphtml
Landa Petralanda V Garcia Garcia JA Grupo de Estudio de Duelo de Vizcaya Guiacuteas Cliacutenicas 2007 7 (26) Disponible enwwwfisterracomguias2dueloasp
Leng MC Duquesne F Bilans drsquoindependence Rocircle prope infirmier Pariacutes Ed Pradel 1989Nomen Martin L El duelo y la muerte El tratamiento de la peacuterdidaMadrid Ed Piraacutemide 2007Pentildea LY Montantildea C Manejo del duelo en nintildeos y adolescentes desde el enfoque cognitivo-conductual En Caballo VE y Simoacuten M A Manual de Psocologiacutea Cliacutenica Infantil y del AdolescenteMadrid Ed Piragravemide 2002 Poch C Herrero O La muerte y el duelo en el contexto educativo Reflexiones testimonios y actividades Barcelona Ed Paidos Papeles de Pedagogiacutea2003Poveda M Royo A Aldemunde P Fuentes R Montesinos C Juan C Ortolagrave P Oltra JA Ansiedad ante la muerte en atecioacuten primaria relacioacuten con la frecuentacioacuten y la psocomorbilidad de los consultantes Revista Atencioacuten Primaria SemFYC Octubre 2000 Vol 26 7 pp 46-52
SECPAL El proceso de duelo Disponible enwwwsecpalcomguiacpindexphpacc
Scott JT Prictor MJ Harmsen M Broom A Entwistle V Sowden A Walt J Intervenciones para mejorar la comunicacioacuten con nintildeos y adolescentes acerca del caacutencer en un miembro de la FamiliaBiblioteca Cochrane Plus 2007 nordm 4 Disponible enwwwupdate-softawarecomTizoacuten Garciacutea JL Peacuterdida pena duelo Vivencias investigacion y asistenciaBarcelona Ed Paidos y F Vidal i Barraquer 2004Worden JW el tratamiento del Duelo Asesoramiento Psocoloacutegico y terapia Ed Paidos Iberica S A Barcelona 2004
Bibliografia recomanada
Brothers Joyce Vivir sin eacutel Como superar el trauma de la viudedad Ed Grijalbo Barcelona 1992 Bucay J El camino de las laacutegrimas Ed Grijalbo Barcelona 2003Kuumlbler Ross E i Kessler D Sobre el dol i el dolor Grup editorial 62 Barcelona 2006La terapia Gestalt diponible enwwwterraespersonalgibadabgestalhtm
Pangrazzi A La peacuterdida de un ser querido Ed Paulinas Madrid 1993
httpwwwactadorgactad_catduelo_catphp
Quegrave eacutes el dol
1 Criteri diagnogravestic DSM
Quegrave eacutes el dol
El dol eacutes una afliccioacute comuna doncs meacutes tard o meacutes drsquohora la majoria de nosaltres patirem la pegraverdua drsquoun eacutesser estimat El cert eacutes que no sempre estem pensant o parlant sobre la mort per la qual cosa no tenim oportunitat de saber meacutes sobre el dol (quegrave se sent quegrave eacutes el que srsquoha de fer quegrave eacutes ldquonormalrdquo) i com patir-ho Malgrat aixograve hem de fer-li front quan es presenta aquesta dolorosa circumstagravenciaSeguidament facilitem informacioacute sobre algunes formes drsquoafrontar una pegraverdua el seu proceacutes i els ajuts disponiblesEl dol es produeix despreacutes drsquouna pegraverdua significativa com la mort drsquoun eacutesser estimat No eacutes tan sols un sinoacute una munioacute de sentiment a afrontar Sovint el dol srsquoexperimenta en diverses etapes i emocions durant el proceacutes Si beacute tots nosaltres som diferents els sentiments que experimentem soacuten similars perograve en diversos periacuteodes i no amb la mateixa intensitat No existeix una ldquoforma correctardquo o un ordre o periacuteode ldquocorrecterdquo de seguir aquest proceacutesSrsquoexperimenta despreacutes de la pegraverdua drsquoun eacutesser que hem conegut durant un temps si beacute les persones que han tingut un avortament o han patit la pegraverdua drsquoun nadoacute pateixen experiegravencies o dols similars i necessiten els mateixos tipus de tractaments i consideracionsDurant les breu hores o dies despreacutes de la mort drsquoun parent o un amic la majoria de les persones pateixen una mena drsquoatordiment com si no sersquon adonessin del que els estagrave succeint Aquesta insensibilitat emocional pot ajudar a dur a terme tragravemits pragravectics importants que han de fer-se com posar-se en contacte amb parents o organitzar el funeral Tot i aixograve aquest sentiment drsquoirrealitat pot esdevenir un problema si dura massa Veure el cos drsquouna persona traspassada pot per a alguns el detonant que els posi en contacta amb el moacuten real Per a altres persones poden ser els serveis funeraris els que facin aquesta dolorosa tasca Pot produir molta afliccioacute veure el cos o assistir al funeral perograve soacuten formes drsquoacomiadar a aquells a qui estimem Aquests esdeveniments arriben a ser tan dolosos que fins i tot poden ser evitats encara que a la llarga aquest fet origina un profund sentiment drsquoafliccioacute en anys posteriorsBen aviat srsquoesvaeix aquesta sensacioacute drsquoatordiment i pot ser substituiumlda per sentiments paorosos drsquoagitacioacute per la manca de la persona traspassada i desitjos de trobar-se amb
ella si beacute clarament eacutes impossible Aixograve fa molt difiacutecil la concentracioacute o relaxacioacute i agafar el son i en cas de fer-ho aquest pot eacutesser francament pertorbador Algunes persones senten que ldquoveuenrdquo al seus eacutessers estimats en tots els llocs on van ndashal carrer al parc a la vora de casa en llocs on han estat plegats Tambeacute acostumen a sentir-se enfadats ndashamb els metges les infermeres que no van poder fer-hi res per evitar la seva mort amb els amics i parents que no van fer prou o agravedhuc amb la persona que els ha deixatUn altre sentiment eacutes el de culpa Sovint pensen una i una altra vegada en totes les coses que els hagueacutes agradat dir o fer o fins i tot el que haguessin pogut fer de manera diferent per tal drsquoevitar la seva mort Si meacutes no la mort eacutes meacutes enllagrave del control de ninguacute i cal recordar-ho a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes La culpabilitat pot augmentar si srsquoexperimenta un sentiment de descans despreacutes drsquohaver perdut a alguacute que estava patint una llarga i penosa malaltia Aquest sentiment eacutes del tot natural molt i molt comprensible i comuacute
Com poden donar ajut els parents i amics La famiacutelia i els amics poden donar ajut a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes passat un temps No soacuten tant necessagraveries les paraules de condol sinoacute la disposicioacute drsquoestar amb ells durant el temps en que dura la pena i el dol La complicitat drsquoun braccedil a lrsquoespatlla expressaragrave molt millor el desig de donar ajut i suport
Eacutes important que si cal les persones que es troben en aquest proceacutes expressin els seus sentiments drsquoafliccioacute Amb el temps srsquoaniran refent perograve primer necessiten parlar i plorar Algunes persones poden trobar difiacutecil comprendre el per quegrave el dol es manteacute i es repeteixen una i una altra vegada els mateixos pensaments aixograve perograve forma part del proceacutes per a resoldre la pena i srsquoha drsquoanimar a seguir-hoSi no se sap quegrave dir o agravedhuc si srsquoha de parlar del fet o no sigui honest i digui-ho Aixograve donaragrave a la persona lrsquooportunitat de dir el que en realitat vol Eacutes normal evitar pronunciar el nom de la persona traspassada per por a que resulti doloroacutes fer-ho encara que a la persona que segueix el proceacutes del dol pot semblar-li com si hagueacutes oblidat la seva pegraverdua afegint aixiacute un sentiment drsquoaiumlllament al de pena i afliccioacuteHa de tenir-se en compte que les festivitats (no tan sols de la mort sinoacute tambeacute drsquoaniversaris i celebracions) soacuten dies particularment dolorosos o difiacutecils quan amics i parents fan lrsquoesforccedil drsquoatansar-srsquohiLa realitzacioacute de tasques pragravectiques de la vida quotidiana com netejar anar a comprar o tenir cura dels nens pot apaivagar lrsquoafliccioacute de sentir-se sol Les persones grans poden necessitar ajut amb les tasques domegravestiques que el cogravenjuge traspassat acostumava a realitzar ndashfactures cuina neteja de la casa manteniment del cotxe etc Eacutes important deixar que les persones tinguin el temps suficient per a resoldre el seu dol Nrsquohi ha que es recuperen de la seva pegraverdua amb meacutes rapidesa perograve drsquoaltres necessiten meacutes temps pel que no esperi que els seus parents i amics ho facin massa aviat necessiten temps per a superar la seva pena drsquouna forma adient i aixograve evitaragrave lrsquoaparicioacute de problemes futurs
Proceacutes de dol no resolt Hi ha persones que no demostren la seva pena en absolut No ploren durant el funeral eviten esmentar la seva pegraverdua i tornen a la seva vida normal remarcablement calmats Aquesta eacutes la seva manera normal de tractar amb la pegraverdua sense resultats pertorbadors perograve altres persones poden patir siacutemptomes fiacutesics poc comuns o repetits episodis de depressioacute durant els anys seguumlents
Drsquoaltres potser no tenen lrsquooportunitat de viure el seu dol de forma adient Les obligacions de tenir cura de la famiacutelia o dels negocis poden absorbir el temps que requereixen
A vegades el problema rau en que la pegraverdua no es tinguda com a ldquodolrdquo progravepiament dit Succeeix sovint perograve no sempre a aquells que han tingut periacuteodes de depressioacute
Pot passar que alguns se sentin molt enganxats al patiment i aquest primer sentiment drsquoafeccioacute i de no creure el que ha succeiumlt pot anar en augment durant anys en els que el que ho pateix no creu que el eacutesser estimat ha mort Altres soacuten incapaccedilos de seguir amb la seva vida sense pensar en cap altra cosa sovint fent de la seva habitacioacute una mena de santuari en la seva memograveria
Sovint la depressioacute que srsquoapodera de la persona pot fer-se meacutes punyent fins el extrem de no voler menjar o beure i en lrsquoaparicioacute de pensaments suiumlcides
Ajut del professional Eacutes possible tambeacute que apareguin trastorns del son que es poden allargar durant molt de temps arribant a representar un problema serioacutes si la depressioacute srsquoagreuja afectant a la gana energia i son i si la depressioacute no millora desenvolupant-se un dol no resolt caldria pensar en lrsquoajut drsquoun professionalEl dol transforma la nostra vida drsquouna manera molt significativa i eacutes una de les experiegravencies meacutes doloroses que podem patir Pot semblar estranya terrible i corprenedora perograve la realitat eacutes que forma part de les nostres vides i li hem de fer front un moment o altra Generalment no requereix atencioacute megravedica en cas contrari existeixen ajuts al nostre abastEncara que lrsquoagitacioacute minvi els periacuteodes de depressioacute poden esdevenir meacutes frequumlents i arribar a un pic entre quatre o sis setmanes despreacutes Els episodis de dolor poden sobrevenir en qualsevol moment produiumlts per persones llocs o coses que duen a la memograveria a la persona absent Algunes persones poden agravedhuc trobar poc escaient o difiacutecil de comprendre el comportament de la persona en proceacutes de dol degut als sovintejats esclats de plor sense cap raoacute En aquests episodis es pot desitjar apartar-se dels que no entenen o comparteixen la pena Tambeacute pot semblar als altres que durant aquest temps lrsquoafectat passa molt de temps assegut sense fer res La realitat eacutes que estan generalment pensant en lrsquoeacutesser estimat que han perdut repassant una i una altra vegada els moments feliccedilos o no que han passat plegats Soacuten uns moments iacutentims perograve essencials per tal de superar i tractar drsquoafrontar la pegraverdua
Volver Arriba
Criteri diagnogravestic DSMZ634 Dol (V6282) Lrsquoobjecte drsquoatencioacute cliacutenica eacutes una reaccioacute a la mort drsquoun eacutesser estimat Com part de la seva reaccioacute de pegraverdua alguns individus afligits presenten siacutemptomes caracteriacutestics drsquoun episodi de depressioacute major (p ex sentiments de tristor i siacutemptomes associats com insomni anoregravexia i pegraverdua de pes) La persona amb dol valora lrsquoestat drsquoagravenim depressiu com a ldquonormalrdquo si beacute pot cercar ajut professional per tal drsquoapaivagar els siacutemptomes associats com lrsquoinsomni o lrsquoanoregravexia La durada i expressioacute drsquoun dol ldquonormalrdquo varia
considerablement entre els diversos grups culturals El diagnogravestic de trastorn depressiu major no estagrave indicat a no ser que els siacutemptomes es mantinguin 2 mesos despreacutes de la pegraverdua Tot i aixiacute la presegravencia de certs siacutemptomes que no soacuten caracteriacutestics drsquouna reaccioacute de dol ldquonormalrdquo pot ser uacutetil per tal de diferenciar el dol de lrsquoepisodi depressiu majorEntre ells srsquoinclou1 la culpa por les coses meacutes que per les accions rebudes o no rebudes pel supervivent en el moment de morir la persona estimada2 pensaments de mort meacutes que voluntat de viure amb el sentiment de que el supervivent hauria drsquohaver mort amb la persona traspassada3 preocupacioacute mograverbida amb sentiment drsquoinutilitat4 inhibicioacute psicomotora acusada5 deteriorament funcional acusat i perllongat6 experiegravencies almiddotlucinatograveries diferents de les drsquoescoltar la veu o veure lrsquoimatge fugaccedil de la persona traspassada
- httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
- cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
- Descripcioacute
- El proceacutes de dol
- Tipus de dol
- Factors que influeixen en el dol
- Etapes del proceacutes de dol
- Bibliografia consultada
- Bibliografia recomanada
-
mateix i per als altres Srsquointerioritza el que la persona ha significat i es pren consciegravencia de les coses bones que ha deixat
5 Postcicatritzacioacute Eacutes el temps del despreacutes Quan srsquoelabora una pegraverdua no srsquooblida es recorda el passat perograve amb el temps el record ja no eacutes doloroacutes i es pot parlar de la pegraverdua sense patiment
COacuteM ACOMPANYAR LA PERSONAEN PROCEacuteS DE MORIR
NECESSITATS DE LA FAMIacuteLIA
1 Informacioacute clara concisa i realista2 Saber que srsquoestagrave fent alguna cosa pel pacient que lrsquoalleujaragrave (NO acarnissament terapegraveutic)3 Saber que poden comptar amb lrsquoequip4 Temps per romandre amb el malalt amb privacitat i intimitat5 Participar en les cures6 Comunicar sentiments explicar-se i perdonar-se7 Companyia i recolzament Possibilitat drsquoexpressioacute emocional8 Recolzament espiritual
FAMIacuteLIA I CONSPIRACIOacute DE SILENCI
Lrsquointent drsquoocultar les notiacutecies dolentes al pacient estagrave determinat per
bull La necessitat de ldquoproteccioacuterdquo Pensen que li estalviaran sofriment i malestarbull Per un intent drsquordquoautoproteccioacuterdquo No es veuran obligats a parlar del tema i evitaran unasituacioacute difiacutecil de mantenirAmb aquesta proteccioacute es nega al pacient el dret a parlar de les seves dificultats i a expressar elstemors i se li nega el dret a morir acompanyat espiritualment El malalt tambeacute tendeix a la proteccioacuteocultant el que sap per no fer patir als altres Aixograve comporta conflictes entre els familiars i existeix unagran dificultat per atendre les necessitats afectivesEl pacient queda aiumlllat vivegravencia de solitud
ldquoQuan srsquoestagrave al costat del seu llit i se lrsquoescolta de debograve perceps que ells saben que la mort estagrave prograveximaQuan el malalt ens diu que sap que moriragrave hem drsquoacceptar la seva declaracioacute sense contradir-lardquo
NECESSITATS DE LA PERSONA QUE SrsquoESTAgrave MORINT1048707 NO EM REBUTGIS I DEMOSTRArsquoM ARA EL QUE SENTS PER MI I ACCEPTA ELS CANVISQUE EN MI ES PRODUEIXIN1048707 NECESSITO NO PERDRE LA DIGNITAT QUE HA DONAT SENTIT A LA MEVA PERSONA1048707 INCLOU-ME EN LA PRESA DE DECISIONS I NO EM JUTGIS PER LES MEVES DECISIONSENCARA QUE SIGUIN CONTRAgraveRIES A LES TEVES
1048707 NECESSITO EL CONTACTE FIacuteSIC CUIDArsquoM I SUPLEIX-ME EN ALLOgrave QUE NECESSITI I NOPUGUI FER PER MI MATEIX1048707 PLORA AMB MI I RIU AMB MI PARLEM DEL QUE ESTAgrave PASSANT1048707 ESCOLTA NO SEMPRE HAS DE PARLAR DE QUELCOM1048707 NO EM MENTEIXIS NECESSITO PODER PREGUNTAR LLIURAMENT I TENIR RESPOSTESSINCERES I HONESTES ENCARA QUE JO SIGUI UN NEN1048707 CONVIDAM A PASSEJAR O A DINAR1048707 TRUCArsquoM I PREGUNTArsquoM SI NECESSITO QUELCOM ESPECIAL ABANS DE VENIRANUNCIArsquoT1048707 CELEBRA AMB MI DIES ESPECIALS1048707 AJUDA LA MEVA FAMIacuteLIA1048707 EXPLICArsquoM COM TrsquoAGRADARIA AJUDAR-ME1048707 PREGA PER MI1048707 DONArsquoM PERMIacuteS PER MORIR NECESSITO QUE ENS ACOMIADEM1048707 NECESSITO PODER DECIDIR NO ALLARGAR LA MEVA VIDA A CANVI DrsquoUNA DILATADAAGONIA I AMB LA CERTESA DE QUE ES TINDRAN EN COMPTE LES MEVES VOLUNTATSANTICIPADES
ldquoARA EacuteS EL MOMENT MEacuteS ADEQUAT PER ACOMIADAR-SE SENSE DEIXAR FERIDES I DONARAMOR SENSE ESPERAR RES A CANVI NOMEacuteS LA SENSACIOacute INTERNA DE CREIXEMENTrdquo
El dol srsquoacaba quan srsquohan pogut finalitzar les tasques caracteriacutestiques drsquoaquest proceacutes segons Worden
1) Quan srsquoha estat capaccedil drsquoacceptar la mort de lrsquoesser estimat i assumir que no tornaragrave Els rituals soacuten de gran ajuda en aquesta primera etapa2) Quan srsquoha experimentat pena i dolor per la pegraverdua El proceacutes es bloquejaragrave si es nega el patiment o no es teacute lrsquooportunitat drsquoexpressar i treballar les emocions3) Quan la persona ha pogut adaptar-se al seu moacuten sense el difunt Normalment implica assumir noves habilitats i rols que anteriorment desenvolupava el difunt4) Quan la persona pot refer la seva vida La persona ja no viu en el passat sinoacute en el present i teacute algunes expectatives de futur
Si les tasques anteriors no es desenvolupen adequadament davant les dificultats o bloquejosemocionals el dol podragrave derivar en un dol complicat o patologravegic presentant el pacient siacutemptomescliacutenics (depressioacute ansietat fogravebies somatitzacions abuacutes drsquoalcohol o drogues)
Quan cal ajuda professional
1048707 Quan la simptomatologia es presenta de manera intensa i prolongada seria adequat consultar un especialista per tal de facilitar el proceacutes de dol atendre les complicacions que poden existir i prevenir problemes futurs1048707 Quan un se sent bloquejat o amb dificultats per incorporar-se a la vida habitual en tots els seus agravembits1048707 Quan et sents incapaccedil drsquoestablir noves relacions1048707 Quan les coses que abans trsquoimportaven ara han deixat de importar-te1048707 Quan et sents trist deprimit nervioacutes ansioacutes irritable1048707 Quan et sents culpable1048707 Quan hi ha alteracioacute del son de la gana1048707 Quan comences a sentir algunes de les coses que li passaven al difunt1048707 Quan desitgis conegraveixer-te a tu mateix
Tipus drsquointervencioacute psicologravegica
1048707 Teragravepia individual1048707 Teragravepia familiar1048707 Teragravepia de parella1048707 Teragravepia de grupSempre sota unes normes que garanteixin la confidencialitat el respecte i no jutjar
Dols especials
Dol en nensEl proceacutes de dol en un nen estaragrave profundament influiumlt per la manera de tractar-lo els adults que el cuidin durant els dies posteriors a la mort de lrsquoesser estimat Srsquohauria de parlar de la mort als nens com una cosa natural La meitat dels nens entre 2 i 6 anys han viscut alguna experiegravencia propera de mort (avis veiumlns animals de companyia)
Dol en adolescents Els adolescents es troben en una etapa difiacutecil de la seva vida La mort drsquoun esser estimat complicaragrave el seu proceacutes Les reaccions de dol poden relacionar-se amb lrsquoabuacutes de drogues delinquumlegravencia rebelmiddotlia agressivitat
Dol de gegravenereApreciem ldquotendegravenciesrdquo diferents entre homes i dones a lrsquohora drsquoafrontar les pegraverdues Comprendre aquestes diferegravencies eacutes molt important especialment en el cas de la mort drsquoun fill A les dones els costa menys parlar de les seves emocions Als homes els costa meacutes demanar ajuda externa
Bibliografia consultada
Benito E Barbero J Payas A Grupo de trabajo sobre espiritualidad en Cuidados Paliativos de la SECPAL El acompantildeamiento espiritual en cuidados paliativos Madrid Ed Aran 2008Bowlby J El viacutenculo afectivoBuenos Aires Ed Paidos 1968Bucay J El camino de las laacutegrimas Barcelona Ed Randon House Mondadori SA 4ordm edicioacuten 2003
Duelo despueacutes de un aborto Revista de infertilidad Disponible enwwwencolombia-commedicina-reproductiva 24299-duelo2htm Erikson E El ciclo vital completo Barcelona Ed Paidos Ibeacuterica2000Kuumlbler- Ross E Sobre la muerte y los moribundos Barcelona Ed Grijalbo 1989 Kuumlbler-Ross E Kessler D Sobre el dol i el dolor Barcelona Editorial 62 2006
La Muerte y el Duelo Revisado por DrsquoArcy Lyness 2004 Disponible enwwwkidshealthorgteenen-espanolmentesomeone-died-esphtml
Landa Petralanda V Garcia Garcia JA Grupo de Estudio de Duelo de Vizcaya Guiacuteas Cliacutenicas 2007 7 (26) Disponible enwwwfisterracomguias2dueloasp
Leng MC Duquesne F Bilans drsquoindependence Rocircle prope infirmier Pariacutes Ed Pradel 1989Nomen Martin L El duelo y la muerte El tratamiento de la peacuterdidaMadrid Ed Piraacutemide 2007Pentildea LY Montantildea C Manejo del duelo en nintildeos y adolescentes desde el enfoque cognitivo-conductual En Caballo VE y Simoacuten M A Manual de Psocologiacutea Cliacutenica Infantil y del AdolescenteMadrid Ed Piragravemide 2002 Poch C Herrero O La muerte y el duelo en el contexto educativo Reflexiones testimonios y actividades Barcelona Ed Paidos Papeles de Pedagogiacutea2003Poveda M Royo A Aldemunde P Fuentes R Montesinos C Juan C Ortolagrave P Oltra JA Ansiedad ante la muerte en atecioacuten primaria relacioacuten con la frecuentacioacuten y la psocomorbilidad de los consultantes Revista Atencioacuten Primaria SemFYC Octubre 2000 Vol 26 7 pp 46-52
SECPAL El proceso de duelo Disponible enwwwsecpalcomguiacpindexphpacc
Scott JT Prictor MJ Harmsen M Broom A Entwistle V Sowden A Walt J Intervenciones para mejorar la comunicacioacuten con nintildeos y adolescentes acerca del caacutencer en un miembro de la FamiliaBiblioteca Cochrane Plus 2007 nordm 4 Disponible enwwwupdate-softawarecomTizoacuten Garciacutea JL Peacuterdida pena duelo Vivencias investigacion y asistenciaBarcelona Ed Paidos y F Vidal i Barraquer 2004Worden JW el tratamiento del Duelo Asesoramiento Psocoloacutegico y terapia Ed Paidos Iberica S A Barcelona 2004
Bibliografia recomanada
Brothers Joyce Vivir sin eacutel Como superar el trauma de la viudedad Ed Grijalbo Barcelona 1992 Bucay J El camino de las laacutegrimas Ed Grijalbo Barcelona 2003Kuumlbler Ross E i Kessler D Sobre el dol i el dolor Grup editorial 62 Barcelona 2006La terapia Gestalt diponible enwwwterraespersonalgibadabgestalhtm
Pangrazzi A La peacuterdida de un ser querido Ed Paulinas Madrid 1993
httpwwwactadorgactad_catduelo_catphp
Quegrave eacutes el dol
1 Criteri diagnogravestic DSM
Quegrave eacutes el dol
El dol eacutes una afliccioacute comuna doncs meacutes tard o meacutes drsquohora la majoria de nosaltres patirem la pegraverdua drsquoun eacutesser estimat El cert eacutes que no sempre estem pensant o parlant sobre la mort per la qual cosa no tenim oportunitat de saber meacutes sobre el dol (quegrave se sent quegrave eacutes el que srsquoha de fer quegrave eacutes ldquonormalrdquo) i com patir-ho Malgrat aixograve hem de fer-li front quan es presenta aquesta dolorosa circumstagravenciaSeguidament facilitem informacioacute sobre algunes formes drsquoafrontar una pegraverdua el seu proceacutes i els ajuts disponiblesEl dol es produeix despreacutes drsquouna pegraverdua significativa com la mort drsquoun eacutesser estimat No eacutes tan sols un sinoacute una munioacute de sentiment a afrontar Sovint el dol srsquoexperimenta en diverses etapes i emocions durant el proceacutes Si beacute tots nosaltres som diferents els sentiments que experimentem soacuten similars perograve en diversos periacuteodes i no amb la mateixa intensitat No existeix una ldquoforma correctardquo o un ordre o periacuteode ldquocorrecterdquo de seguir aquest proceacutesSrsquoexperimenta despreacutes de la pegraverdua drsquoun eacutesser que hem conegut durant un temps si beacute les persones que han tingut un avortament o han patit la pegraverdua drsquoun nadoacute pateixen experiegravencies o dols similars i necessiten els mateixos tipus de tractaments i consideracionsDurant les breu hores o dies despreacutes de la mort drsquoun parent o un amic la majoria de les persones pateixen una mena drsquoatordiment com si no sersquon adonessin del que els estagrave succeint Aquesta insensibilitat emocional pot ajudar a dur a terme tragravemits pragravectics importants que han de fer-se com posar-se en contacte amb parents o organitzar el funeral Tot i aixograve aquest sentiment drsquoirrealitat pot esdevenir un problema si dura massa Veure el cos drsquouna persona traspassada pot per a alguns el detonant que els posi en contacta amb el moacuten real Per a altres persones poden ser els serveis funeraris els que facin aquesta dolorosa tasca Pot produir molta afliccioacute veure el cos o assistir al funeral perograve soacuten formes drsquoacomiadar a aquells a qui estimem Aquests esdeveniments arriben a ser tan dolosos que fins i tot poden ser evitats encara que a la llarga aquest fet origina un profund sentiment drsquoafliccioacute en anys posteriorsBen aviat srsquoesvaeix aquesta sensacioacute drsquoatordiment i pot ser substituiumlda per sentiments paorosos drsquoagitacioacute per la manca de la persona traspassada i desitjos de trobar-se amb
ella si beacute clarament eacutes impossible Aixograve fa molt difiacutecil la concentracioacute o relaxacioacute i agafar el son i en cas de fer-ho aquest pot eacutesser francament pertorbador Algunes persones senten que ldquoveuenrdquo al seus eacutessers estimats en tots els llocs on van ndashal carrer al parc a la vora de casa en llocs on han estat plegats Tambeacute acostumen a sentir-se enfadats ndashamb els metges les infermeres que no van poder fer-hi res per evitar la seva mort amb els amics i parents que no van fer prou o agravedhuc amb la persona que els ha deixatUn altre sentiment eacutes el de culpa Sovint pensen una i una altra vegada en totes les coses que els hagueacutes agradat dir o fer o fins i tot el que haguessin pogut fer de manera diferent per tal drsquoevitar la seva mort Si meacutes no la mort eacutes meacutes enllagrave del control de ninguacute i cal recordar-ho a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes La culpabilitat pot augmentar si srsquoexperimenta un sentiment de descans despreacutes drsquohaver perdut a alguacute que estava patint una llarga i penosa malaltia Aquest sentiment eacutes del tot natural molt i molt comprensible i comuacute
Com poden donar ajut els parents i amics La famiacutelia i els amics poden donar ajut a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes passat un temps No soacuten tant necessagraveries les paraules de condol sinoacute la disposicioacute drsquoestar amb ells durant el temps en que dura la pena i el dol La complicitat drsquoun braccedil a lrsquoespatlla expressaragrave molt millor el desig de donar ajut i suport
Eacutes important que si cal les persones que es troben en aquest proceacutes expressin els seus sentiments drsquoafliccioacute Amb el temps srsquoaniran refent perograve primer necessiten parlar i plorar Algunes persones poden trobar difiacutecil comprendre el per quegrave el dol es manteacute i es repeteixen una i una altra vegada els mateixos pensaments aixograve perograve forma part del proceacutes per a resoldre la pena i srsquoha drsquoanimar a seguir-hoSi no se sap quegrave dir o agravedhuc si srsquoha de parlar del fet o no sigui honest i digui-ho Aixograve donaragrave a la persona lrsquooportunitat de dir el que en realitat vol Eacutes normal evitar pronunciar el nom de la persona traspassada per por a que resulti doloroacutes fer-ho encara que a la persona que segueix el proceacutes del dol pot semblar-li com si hagueacutes oblidat la seva pegraverdua afegint aixiacute un sentiment drsquoaiumlllament al de pena i afliccioacuteHa de tenir-se en compte que les festivitats (no tan sols de la mort sinoacute tambeacute drsquoaniversaris i celebracions) soacuten dies particularment dolorosos o difiacutecils quan amics i parents fan lrsquoesforccedil drsquoatansar-srsquohiLa realitzacioacute de tasques pragravectiques de la vida quotidiana com netejar anar a comprar o tenir cura dels nens pot apaivagar lrsquoafliccioacute de sentir-se sol Les persones grans poden necessitar ajut amb les tasques domegravestiques que el cogravenjuge traspassat acostumava a realitzar ndashfactures cuina neteja de la casa manteniment del cotxe etc Eacutes important deixar que les persones tinguin el temps suficient per a resoldre el seu dol Nrsquohi ha que es recuperen de la seva pegraverdua amb meacutes rapidesa perograve drsquoaltres necessiten meacutes temps pel que no esperi que els seus parents i amics ho facin massa aviat necessiten temps per a superar la seva pena drsquouna forma adient i aixograve evitaragrave lrsquoaparicioacute de problemes futurs
Proceacutes de dol no resolt Hi ha persones que no demostren la seva pena en absolut No ploren durant el funeral eviten esmentar la seva pegraverdua i tornen a la seva vida normal remarcablement calmats Aquesta eacutes la seva manera normal de tractar amb la pegraverdua sense resultats pertorbadors perograve altres persones poden patir siacutemptomes fiacutesics poc comuns o repetits episodis de depressioacute durant els anys seguumlents
Drsquoaltres potser no tenen lrsquooportunitat de viure el seu dol de forma adient Les obligacions de tenir cura de la famiacutelia o dels negocis poden absorbir el temps que requereixen
A vegades el problema rau en que la pegraverdua no es tinguda com a ldquodolrdquo progravepiament dit Succeeix sovint perograve no sempre a aquells que han tingut periacuteodes de depressioacute
Pot passar que alguns se sentin molt enganxats al patiment i aquest primer sentiment drsquoafeccioacute i de no creure el que ha succeiumlt pot anar en augment durant anys en els que el que ho pateix no creu que el eacutesser estimat ha mort Altres soacuten incapaccedilos de seguir amb la seva vida sense pensar en cap altra cosa sovint fent de la seva habitacioacute una mena de santuari en la seva memograveria
Sovint la depressioacute que srsquoapodera de la persona pot fer-se meacutes punyent fins el extrem de no voler menjar o beure i en lrsquoaparicioacute de pensaments suiumlcides
Ajut del professional Eacutes possible tambeacute que apareguin trastorns del son que es poden allargar durant molt de temps arribant a representar un problema serioacutes si la depressioacute srsquoagreuja afectant a la gana energia i son i si la depressioacute no millora desenvolupant-se un dol no resolt caldria pensar en lrsquoajut drsquoun professionalEl dol transforma la nostra vida drsquouna manera molt significativa i eacutes una de les experiegravencies meacutes doloroses que podem patir Pot semblar estranya terrible i corprenedora perograve la realitat eacutes que forma part de les nostres vides i li hem de fer front un moment o altra Generalment no requereix atencioacute megravedica en cas contrari existeixen ajuts al nostre abastEncara que lrsquoagitacioacute minvi els periacuteodes de depressioacute poden esdevenir meacutes frequumlents i arribar a un pic entre quatre o sis setmanes despreacutes Els episodis de dolor poden sobrevenir en qualsevol moment produiumlts per persones llocs o coses que duen a la memograveria a la persona absent Algunes persones poden agravedhuc trobar poc escaient o difiacutecil de comprendre el comportament de la persona en proceacutes de dol degut als sovintejats esclats de plor sense cap raoacute En aquests episodis es pot desitjar apartar-se dels que no entenen o comparteixen la pena Tambeacute pot semblar als altres que durant aquest temps lrsquoafectat passa molt de temps assegut sense fer res La realitat eacutes que estan generalment pensant en lrsquoeacutesser estimat que han perdut repassant una i una altra vegada els moments feliccedilos o no que han passat plegats Soacuten uns moments iacutentims perograve essencials per tal de superar i tractar drsquoafrontar la pegraverdua
Volver Arriba
Criteri diagnogravestic DSMZ634 Dol (V6282) Lrsquoobjecte drsquoatencioacute cliacutenica eacutes una reaccioacute a la mort drsquoun eacutesser estimat Com part de la seva reaccioacute de pegraverdua alguns individus afligits presenten siacutemptomes caracteriacutestics drsquoun episodi de depressioacute major (p ex sentiments de tristor i siacutemptomes associats com insomni anoregravexia i pegraverdua de pes) La persona amb dol valora lrsquoestat drsquoagravenim depressiu com a ldquonormalrdquo si beacute pot cercar ajut professional per tal drsquoapaivagar els siacutemptomes associats com lrsquoinsomni o lrsquoanoregravexia La durada i expressioacute drsquoun dol ldquonormalrdquo varia
considerablement entre els diversos grups culturals El diagnogravestic de trastorn depressiu major no estagrave indicat a no ser que els siacutemptomes es mantinguin 2 mesos despreacutes de la pegraverdua Tot i aixiacute la presegravencia de certs siacutemptomes que no soacuten caracteriacutestics drsquouna reaccioacute de dol ldquonormalrdquo pot ser uacutetil per tal de diferenciar el dol de lrsquoepisodi depressiu majorEntre ells srsquoinclou1 la culpa por les coses meacutes que per les accions rebudes o no rebudes pel supervivent en el moment de morir la persona estimada2 pensaments de mort meacutes que voluntat de viure amb el sentiment de que el supervivent hauria drsquohaver mort amb la persona traspassada3 preocupacioacute mograverbida amb sentiment drsquoinutilitat4 inhibicioacute psicomotora acusada5 deteriorament funcional acusat i perllongat6 experiegravencies almiddotlucinatograveries diferents de les drsquoescoltar la veu o veure lrsquoimatge fugaccedil de la persona traspassada
- httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
- cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
- Descripcioacute
- El proceacutes de dol
- Tipus de dol
- Factors que influeixen en el dol
- Etapes del proceacutes de dol
- Bibliografia consultada
- Bibliografia recomanada
-
1048707 NECESSITO EL CONTACTE FIacuteSIC CUIDArsquoM I SUPLEIX-ME EN ALLOgrave QUE NECESSITI I NOPUGUI FER PER MI MATEIX1048707 PLORA AMB MI I RIU AMB MI PARLEM DEL QUE ESTAgrave PASSANT1048707 ESCOLTA NO SEMPRE HAS DE PARLAR DE QUELCOM1048707 NO EM MENTEIXIS NECESSITO PODER PREGUNTAR LLIURAMENT I TENIR RESPOSTESSINCERES I HONESTES ENCARA QUE JO SIGUI UN NEN1048707 CONVIDAM A PASSEJAR O A DINAR1048707 TRUCArsquoM I PREGUNTArsquoM SI NECESSITO QUELCOM ESPECIAL ABANS DE VENIRANUNCIArsquoT1048707 CELEBRA AMB MI DIES ESPECIALS1048707 AJUDA LA MEVA FAMIacuteLIA1048707 EXPLICArsquoM COM TrsquoAGRADARIA AJUDAR-ME1048707 PREGA PER MI1048707 DONArsquoM PERMIacuteS PER MORIR NECESSITO QUE ENS ACOMIADEM1048707 NECESSITO PODER DECIDIR NO ALLARGAR LA MEVA VIDA A CANVI DrsquoUNA DILATADAAGONIA I AMB LA CERTESA DE QUE ES TINDRAN EN COMPTE LES MEVES VOLUNTATSANTICIPADES
ldquoARA EacuteS EL MOMENT MEacuteS ADEQUAT PER ACOMIADAR-SE SENSE DEIXAR FERIDES I DONARAMOR SENSE ESPERAR RES A CANVI NOMEacuteS LA SENSACIOacute INTERNA DE CREIXEMENTrdquo
El dol srsquoacaba quan srsquohan pogut finalitzar les tasques caracteriacutestiques drsquoaquest proceacutes segons Worden
1) Quan srsquoha estat capaccedil drsquoacceptar la mort de lrsquoesser estimat i assumir que no tornaragrave Els rituals soacuten de gran ajuda en aquesta primera etapa2) Quan srsquoha experimentat pena i dolor per la pegraverdua El proceacutes es bloquejaragrave si es nega el patiment o no es teacute lrsquooportunitat drsquoexpressar i treballar les emocions3) Quan la persona ha pogut adaptar-se al seu moacuten sense el difunt Normalment implica assumir noves habilitats i rols que anteriorment desenvolupava el difunt4) Quan la persona pot refer la seva vida La persona ja no viu en el passat sinoacute en el present i teacute algunes expectatives de futur
Si les tasques anteriors no es desenvolupen adequadament davant les dificultats o bloquejosemocionals el dol podragrave derivar en un dol complicat o patologravegic presentant el pacient siacutemptomescliacutenics (depressioacute ansietat fogravebies somatitzacions abuacutes drsquoalcohol o drogues)
Quan cal ajuda professional
1048707 Quan la simptomatologia es presenta de manera intensa i prolongada seria adequat consultar un especialista per tal de facilitar el proceacutes de dol atendre les complicacions que poden existir i prevenir problemes futurs1048707 Quan un se sent bloquejat o amb dificultats per incorporar-se a la vida habitual en tots els seus agravembits1048707 Quan et sents incapaccedil drsquoestablir noves relacions1048707 Quan les coses que abans trsquoimportaven ara han deixat de importar-te1048707 Quan et sents trist deprimit nervioacutes ansioacutes irritable1048707 Quan et sents culpable1048707 Quan hi ha alteracioacute del son de la gana1048707 Quan comences a sentir algunes de les coses que li passaven al difunt1048707 Quan desitgis conegraveixer-te a tu mateix
Tipus drsquointervencioacute psicologravegica
1048707 Teragravepia individual1048707 Teragravepia familiar1048707 Teragravepia de parella1048707 Teragravepia de grupSempre sota unes normes que garanteixin la confidencialitat el respecte i no jutjar
Dols especials
Dol en nensEl proceacutes de dol en un nen estaragrave profundament influiumlt per la manera de tractar-lo els adults que el cuidin durant els dies posteriors a la mort de lrsquoesser estimat Srsquohauria de parlar de la mort als nens com una cosa natural La meitat dels nens entre 2 i 6 anys han viscut alguna experiegravencia propera de mort (avis veiumlns animals de companyia)
Dol en adolescents Els adolescents es troben en una etapa difiacutecil de la seva vida La mort drsquoun esser estimat complicaragrave el seu proceacutes Les reaccions de dol poden relacionar-se amb lrsquoabuacutes de drogues delinquumlegravencia rebelmiddotlia agressivitat
Dol de gegravenereApreciem ldquotendegravenciesrdquo diferents entre homes i dones a lrsquohora drsquoafrontar les pegraverdues Comprendre aquestes diferegravencies eacutes molt important especialment en el cas de la mort drsquoun fill A les dones els costa menys parlar de les seves emocions Als homes els costa meacutes demanar ajuda externa
Bibliografia consultada
Benito E Barbero J Payas A Grupo de trabajo sobre espiritualidad en Cuidados Paliativos de la SECPAL El acompantildeamiento espiritual en cuidados paliativos Madrid Ed Aran 2008Bowlby J El viacutenculo afectivoBuenos Aires Ed Paidos 1968Bucay J El camino de las laacutegrimas Barcelona Ed Randon House Mondadori SA 4ordm edicioacuten 2003
Duelo despueacutes de un aborto Revista de infertilidad Disponible enwwwencolombia-commedicina-reproductiva 24299-duelo2htm Erikson E El ciclo vital completo Barcelona Ed Paidos Ibeacuterica2000Kuumlbler- Ross E Sobre la muerte y los moribundos Barcelona Ed Grijalbo 1989 Kuumlbler-Ross E Kessler D Sobre el dol i el dolor Barcelona Editorial 62 2006
La Muerte y el Duelo Revisado por DrsquoArcy Lyness 2004 Disponible enwwwkidshealthorgteenen-espanolmentesomeone-died-esphtml
Landa Petralanda V Garcia Garcia JA Grupo de Estudio de Duelo de Vizcaya Guiacuteas Cliacutenicas 2007 7 (26) Disponible enwwwfisterracomguias2dueloasp
Leng MC Duquesne F Bilans drsquoindependence Rocircle prope infirmier Pariacutes Ed Pradel 1989Nomen Martin L El duelo y la muerte El tratamiento de la peacuterdidaMadrid Ed Piraacutemide 2007Pentildea LY Montantildea C Manejo del duelo en nintildeos y adolescentes desde el enfoque cognitivo-conductual En Caballo VE y Simoacuten M A Manual de Psocologiacutea Cliacutenica Infantil y del AdolescenteMadrid Ed Piragravemide 2002 Poch C Herrero O La muerte y el duelo en el contexto educativo Reflexiones testimonios y actividades Barcelona Ed Paidos Papeles de Pedagogiacutea2003Poveda M Royo A Aldemunde P Fuentes R Montesinos C Juan C Ortolagrave P Oltra JA Ansiedad ante la muerte en atecioacuten primaria relacioacuten con la frecuentacioacuten y la psocomorbilidad de los consultantes Revista Atencioacuten Primaria SemFYC Octubre 2000 Vol 26 7 pp 46-52
SECPAL El proceso de duelo Disponible enwwwsecpalcomguiacpindexphpacc
Scott JT Prictor MJ Harmsen M Broom A Entwistle V Sowden A Walt J Intervenciones para mejorar la comunicacioacuten con nintildeos y adolescentes acerca del caacutencer en un miembro de la FamiliaBiblioteca Cochrane Plus 2007 nordm 4 Disponible enwwwupdate-softawarecomTizoacuten Garciacutea JL Peacuterdida pena duelo Vivencias investigacion y asistenciaBarcelona Ed Paidos y F Vidal i Barraquer 2004Worden JW el tratamiento del Duelo Asesoramiento Psocoloacutegico y terapia Ed Paidos Iberica S A Barcelona 2004
Bibliografia recomanada
Brothers Joyce Vivir sin eacutel Como superar el trauma de la viudedad Ed Grijalbo Barcelona 1992 Bucay J El camino de las laacutegrimas Ed Grijalbo Barcelona 2003Kuumlbler Ross E i Kessler D Sobre el dol i el dolor Grup editorial 62 Barcelona 2006La terapia Gestalt diponible enwwwterraespersonalgibadabgestalhtm
Pangrazzi A La peacuterdida de un ser querido Ed Paulinas Madrid 1993
httpwwwactadorgactad_catduelo_catphp
Quegrave eacutes el dol
1 Criteri diagnogravestic DSM
Quegrave eacutes el dol
El dol eacutes una afliccioacute comuna doncs meacutes tard o meacutes drsquohora la majoria de nosaltres patirem la pegraverdua drsquoun eacutesser estimat El cert eacutes que no sempre estem pensant o parlant sobre la mort per la qual cosa no tenim oportunitat de saber meacutes sobre el dol (quegrave se sent quegrave eacutes el que srsquoha de fer quegrave eacutes ldquonormalrdquo) i com patir-ho Malgrat aixograve hem de fer-li front quan es presenta aquesta dolorosa circumstagravenciaSeguidament facilitem informacioacute sobre algunes formes drsquoafrontar una pegraverdua el seu proceacutes i els ajuts disponiblesEl dol es produeix despreacutes drsquouna pegraverdua significativa com la mort drsquoun eacutesser estimat No eacutes tan sols un sinoacute una munioacute de sentiment a afrontar Sovint el dol srsquoexperimenta en diverses etapes i emocions durant el proceacutes Si beacute tots nosaltres som diferents els sentiments que experimentem soacuten similars perograve en diversos periacuteodes i no amb la mateixa intensitat No existeix una ldquoforma correctardquo o un ordre o periacuteode ldquocorrecterdquo de seguir aquest proceacutesSrsquoexperimenta despreacutes de la pegraverdua drsquoun eacutesser que hem conegut durant un temps si beacute les persones que han tingut un avortament o han patit la pegraverdua drsquoun nadoacute pateixen experiegravencies o dols similars i necessiten els mateixos tipus de tractaments i consideracionsDurant les breu hores o dies despreacutes de la mort drsquoun parent o un amic la majoria de les persones pateixen una mena drsquoatordiment com si no sersquon adonessin del que els estagrave succeint Aquesta insensibilitat emocional pot ajudar a dur a terme tragravemits pragravectics importants que han de fer-se com posar-se en contacte amb parents o organitzar el funeral Tot i aixograve aquest sentiment drsquoirrealitat pot esdevenir un problema si dura massa Veure el cos drsquouna persona traspassada pot per a alguns el detonant que els posi en contacta amb el moacuten real Per a altres persones poden ser els serveis funeraris els que facin aquesta dolorosa tasca Pot produir molta afliccioacute veure el cos o assistir al funeral perograve soacuten formes drsquoacomiadar a aquells a qui estimem Aquests esdeveniments arriben a ser tan dolosos que fins i tot poden ser evitats encara que a la llarga aquest fet origina un profund sentiment drsquoafliccioacute en anys posteriorsBen aviat srsquoesvaeix aquesta sensacioacute drsquoatordiment i pot ser substituiumlda per sentiments paorosos drsquoagitacioacute per la manca de la persona traspassada i desitjos de trobar-se amb
ella si beacute clarament eacutes impossible Aixograve fa molt difiacutecil la concentracioacute o relaxacioacute i agafar el son i en cas de fer-ho aquest pot eacutesser francament pertorbador Algunes persones senten que ldquoveuenrdquo al seus eacutessers estimats en tots els llocs on van ndashal carrer al parc a la vora de casa en llocs on han estat plegats Tambeacute acostumen a sentir-se enfadats ndashamb els metges les infermeres que no van poder fer-hi res per evitar la seva mort amb els amics i parents que no van fer prou o agravedhuc amb la persona que els ha deixatUn altre sentiment eacutes el de culpa Sovint pensen una i una altra vegada en totes les coses que els hagueacutes agradat dir o fer o fins i tot el que haguessin pogut fer de manera diferent per tal drsquoevitar la seva mort Si meacutes no la mort eacutes meacutes enllagrave del control de ninguacute i cal recordar-ho a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes La culpabilitat pot augmentar si srsquoexperimenta un sentiment de descans despreacutes drsquohaver perdut a alguacute que estava patint una llarga i penosa malaltia Aquest sentiment eacutes del tot natural molt i molt comprensible i comuacute
Com poden donar ajut els parents i amics La famiacutelia i els amics poden donar ajut a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes passat un temps No soacuten tant necessagraveries les paraules de condol sinoacute la disposicioacute drsquoestar amb ells durant el temps en que dura la pena i el dol La complicitat drsquoun braccedil a lrsquoespatlla expressaragrave molt millor el desig de donar ajut i suport
Eacutes important que si cal les persones que es troben en aquest proceacutes expressin els seus sentiments drsquoafliccioacute Amb el temps srsquoaniran refent perograve primer necessiten parlar i plorar Algunes persones poden trobar difiacutecil comprendre el per quegrave el dol es manteacute i es repeteixen una i una altra vegada els mateixos pensaments aixograve perograve forma part del proceacutes per a resoldre la pena i srsquoha drsquoanimar a seguir-hoSi no se sap quegrave dir o agravedhuc si srsquoha de parlar del fet o no sigui honest i digui-ho Aixograve donaragrave a la persona lrsquooportunitat de dir el que en realitat vol Eacutes normal evitar pronunciar el nom de la persona traspassada per por a que resulti doloroacutes fer-ho encara que a la persona que segueix el proceacutes del dol pot semblar-li com si hagueacutes oblidat la seva pegraverdua afegint aixiacute un sentiment drsquoaiumlllament al de pena i afliccioacuteHa de tenir-se en compte que les festivitats (no tan sols de la mort sinoacute tambeacute drsquoaniversaris i celebracions) soacuten dies particularment dolorosos o difiacutecils quan amics i parents fan lrsquoesforccedil drsquoatansar-srsquohiLa realitzacioacute de tasques pragravectiques de la vida quotidiana com netejar anar a comprar o tenir cura dels nens pot apaivagar lrsquoafliccioacute de sentir-se sol Les persones grans poden necessitar ajut amb les tasques domegravestiques que el cogravenjuge traspassat acostumava a realitzar ndashfactures cuina neteja de la casa manteniment del cotxe etc Eacutes important deixar que les persones tinguin el temps suficient per a resoldre el seu dol Nrsquohi ha que es recuperen de la seva pegraverdua amb meacutes rapidesa perograve drsquoaltres necessiten meacutes temps pel que no esperi que els seus parents i amics ho facin massa aviat necessiten temps per a superar la seva pena drsquouna forma adient i aixograve evitaragrave lrsquoaparicioacute de problemes futurs
Proceacutes de dol no resolt Hi ha persones que no demostren la seva pena en absolut No ploren durant el funeral eviten esmentar la seva pegraverdua i tornen a la seva vida normal remarcablement calmats Aquesta eacutes la seva manera normal de tractar amb la pegraverdua sense resultats pertorbadors perograve altres persones poden patir siacutemptomes fiacutesics poc comuns o repetits episodis de depressioacute durant els anys seguumlents
Drsquoaltres potser no tenen lrsquooportunitat de viure el seu dol de forma adient Les obligacions de tenir cura de la famiacutelia o dels negocis poden absorbir el temps que requereixen
A vegades el problema rau en que la pegraverdua no es tinguda com a ldquodolrdquo progravepiament dit Succeeix sovint perograve no sempre a aquells que han tingut periacuteodes de depressioacute
Pot passar que alguns se sentin molt enganxats al patiment i aquest primer sentiment drsquoafeccioacute i de no creure el que ha succeiumlt pot anar en augment durant anys en els que el que ho pateix no creu que el eacutesser estimat ha mort Altres soacuten incapaccedilos de seguir amb la seva vida sense pensar en cap altra cosa sovint fent de la seva habitacioacute una mena de santuari en la seva memograveria
Sovint la depressioacute que srsquoapodera de la persona pot fer-se meacutes punyent fins el extrem de no voler menjar o beure i en lrsquoaparicioacute de pensaments suiumlcides
Ajut del professional Eacutes possible tambeacute que apareguin trastorns del son que es poden allargar durant molt de temps arribant a representar un problema serioacutes si la depressioacute srsquoagreuja afectant a la gana energia i son i si la depressioacute no millora desenvolupant-se un dol no resolt caldria pensar en lrsquoajut drsquoun professionalEl dol transforma la nostra vida drsquouna manera molt significativa i eacutes una de les experiegravencies meacutes doloroses que podem patir Pot semblar estranya terrible i corprenedora perograve la realitat eacutes que forma part de les nostres vides i li hem de fer front un moment o altra Generalment no requereix atencioacute megravedica en cas contrari existeixen ajuts al nostre abastEncara que lrsquoagitacioacute minvi els periacuteodes de depressioacute poden esdevenir meacutes frequumlents i arribar a un pic entre quatre o sis setmanes despreacutes Els episodis de dolor poden sobrevenir en qualsevol moment produiumlts per persones llocs o coses que duen a la memograveria a la persona absent Algunes persones poden agravedhuc trobar poc escaient o difiacutecil de comprendre el comportament de la persona en proceacutes de dol degut als sovintejats esclats de plor sense cap raoacute En aquests episodis es pot desitjar apartar-se dels que no entenen o comparteixen la pena Tambeacute pot semblar als altres que durant aquest temps lrsquoafectat passa molt de temps assegut sense fer res La realitat eacutes que estan generalment pensant en lrsquoeacutesser estimat que han perdut repassant una i una altra vegada els moments feliccedilos o no que han passat plegats Soacuten uns moments iacutentims perograve essencials per tal de superar i tractar drsquoafrontar la pegraverdua
Volver Arriba
Criteri diagnogravestic DSMZ634 Dol (V6282) Lrsquoobjecte drsquoatencioacute cliacutenica eacutes una reaccioacute a la mort drsquoun eacutesser estimat Com part de la seva reaccioacute de pegraverdua alguns individus afligits presenten siacutemptomes caracteriacutestics drsquoun episodi de depressioacute major (p ex sentiments de tristor i siacutemptomes associats com insomni anoregravexia i pegraverdua de pes) La persona amb dol valora lrsquoestat drsquoagravenim depressiu com a ldquonormalrdquo si beacute pot cercar ajut professional per tal drsquoapaivagar els siacutemptomes associats com lrsquoinsomni o lrsquoanoregravexia La durada i expressioacute drsquoun dol ldquonormalrdquo varia
considerablement entre els diversos grups culturals El diagnogravestic de trastorn depressiu major no estagrave indicat a no ser que els siacutemptomes es mantinguin 2 mesos despreacutes de la pegraverdua Tot i aixiacute la presegravencia de certs siacutemptomes que no soacuten caracteriacutestics drsquouna reaccioacute de dol ldquonormalrdquo pot ser uacutetil per tal de diferenciar el dol de lrsquoepisodi depressiu majorEntre ells srsquoinclou1 la culpa por les coses meacutes que per les accions rebudes o no rebudes pel supervivent en el moment de morir la persona estimada2 pensaments de mort meacutes que voluntat de viure amb el sentiment de que el supervivent hauria drsquohaver mort amb la persona traspassada3 preocupacioacute mograverbida amb sentiment drsquoinutilitat4 inhibicioacute psicomotora acusada5 deteriorament funcional acusat i perllongat6 experiegravencies almiddotlucinatograveries diferents de les drsquoescoltar la veu o veure lrsquoimatge fugaccedil de la persona traspassada
- httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
- cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
- Descripcioacute
- El proceacutes de dol
- Tipus de dol
- Factors que influeixen en el dol
- Etapes del proceacutes de dol
- Bibliografia consultada
- Bibliografia recomanada
-
Quan cal ajuda professional
1048707 Quan la simptomatologia es presenta de manera intensa i prolongada seria adequat consultar un especialista per tal de facilitar el proceacutes de dol atendre les complicacions que poden existir i prevenir problemes futurs1048707 Quan un se sent bloquejat o amb dificultats per incorporar-se a la vida habitual en tots els seus agravembits1048707 Quan et sents incapaccedil drsquoestablir noves relacions1048707 Quan les coses que abans trsquoimportaven ara han deixat de importar-te1048707 Quan et sents trist deprimit nervioacutes ansioacutes irritable1048707 Quan et sents culpable1048707 Quan hi ha alteracioacute del son de la gana1048707 Quan comences a sentir algunes de les coses que li passaven al difunt1048707 Quan desitgis conegraveixer-te a tu mateix
Tipus drsquointervencioacute psicologravegica
1048707 Teragravepia individual1048707 Teragravepia familiar1048707 Teragravepia de parella1048707 Teragravepia de grupSempre sota unes normes que garanteixin la confidencialitat el respecte i no jutjar
Dols especials
Dol en nensEl proceacutes de dol en un nen estaragrave profundament influiumlt per la manera de tractar-lo els adults que el cuidin durant els dies posteriors a la mort de lrsquoesser estimat Srsquohauria de parlar de la mort als nens com una cosa natural La meitat dels nens entre 2 i 6 anys han viscut alguna experiegravencia propera de mort (avis veiumlns animals de companyia)
Dol en adolescents Els adolescents es troben en una etapa difiacutecil de la seva vida La mort drsquoun esser estimat complicaragrave el seu proceacutes Les reaccions de dol poden relacionar-se amb lrsquoabuacutes de drogues delinquumlegravencia rebelmiddotlia agressivitat
Dol de gegravenereApreciem ldquotendegravenciesrdquo diferents entre homes i dones a lrsquohora drsquoafrontar les pegraverdues Comprendre aquestes diferegravencies eacutes molt important especialment en el cas de la mort drsquoun fill A les dones els costa menys parlar de les seves emocions Als homes els costa meacutes demanar ajuda externa
Bibliografia consultada
Benito E Barbero J Payas A Grupo de trabajo sobre espiritualidad en Cuidados Paliativos de la SECPAL El acompantildeamiento espiritual en cuidados paliativos Madrid Ed Aran 2008Bowlby J El viacutenculo afectivoBuenos Aires Ed Paidos 1968Bucay J El camino de las laacutegrimas Barcelona Ed Randon House Mondadori SA 4ordm edicioacuten 2003
Duelo despueacutes de un aborto Revista de infertilidad Disponible enwwwencolombia-commedicina-reproductiva 24299-duelo2htm Erikson E El ciclo vital completo Barcelona Ed Paidos Ibeacuterica2000Kuumlbler- Ross E Sobre la muerte y los moribundos Barcelona Ed Grijalbo 1989 Kuumlbler-Ross E Kessler D Sobre el dol i el dolor Barcelona Editorial 62 2006
La Muerte y el Duelo Revisado por DrsquoArcy Lyness 2004 Disponible enwwwkidshealthorgteenen-espanolmentesomeone-died-esphtml
Landa Petralanda V Garcia Garcia JA Grupo de Estudio de Duelo de Vizcaya Guiacuteas Cliacutenicas 2007 7 (26) Disponible enwwwfisterracomguias2dueloasp
Leng MC Duquesne F Bilans drsquoindependence Rocircle prope infirmier Pariacutes Ed Pradel 1989Nomen Martin L El duelo y la muerte El tratamiento de la peacuterdidaMadrid Ed Piraacutemide 2007Pentildea LY Montantildea C Manejo del duelo en nintildeos y adolescentes desde el enfoque cognitivo-conductual En Caballo VE y Simoacuten M A Manual de Psocologiacutea Cliacutenica Infantil y del AdolescenteMadrid Ed Piragravemide 2002 Poch C Herrero O La muerte y el duelo en el contexto educativo Reflexiones testimonios y actividades Barcelona Ed Paidos Papeles de Pedagogiacutea2003Poveda M Royo A Aldemunde P Fuentes R Montesinos C Juan C Ortolagrave P Oltra JA Ansiedad ante la muerte en atecioacuten primaria relacioacuten con la frecuentacioacuten y la psocomorbilidad de los consultantes Revista Atencioacuten Primaria SemFYC Octubre 2000 Vol 26 7 pp 46-52
SECPAL El proceso de duelo Disponible enwwwsecpalcomguiacpindexphpacc
Scott JT Prictor MJ Harmsen M Broom A Entwistle V Sowden A Walt J Intervenciones para mejorar la comunicacioacuten con nintildeos y adolescentes acerca del caacutencer en un miembro de la FamiliaBiblioteca Cochrane Plus 2007 nordm 4 Disponible enwwwupdate-softawarecomTizoacuten Garciacutea JL Peacuterdida pena duelo Vivencias investigacion y asistenciaBarcelona Ed Paidos y F Vidal i Barraquer 2004Worden JW el tratamiento del Duelo Asesoramiento Psocoloacutegico y terapia Ed Paidos Iberica S A Barcelona 2004
Bibliografia recomanada
Brothers Joyce Vivir sin eacutel Como superar el trauma de la viudedad Ed Grijalbo Barcelona 1992 Bucay J El camino de las laacutegrimas Ed Grijalbo Barcelona 2003Kuumlbler Ross E i Kessler D Sobre el dol i el dolor Grup editorial 62 Barcelona 2006La terapia Gestalt diponible enwwwterraespersonalgibadabgestalhtm
Pangrazzi A La peacuterdida de un ser querido Ed Paulinas Madrid 1993
httpwwwactadorgactad_catduelo_catphp
Quegrave eacutes el dol
1 Criteri diagnogravestic DSM
Quegrave eacutes el dol
El dol eacutes una afliccioacute comuna doncs meacutes tard o meacutes drsquohora la majoria de nosaltres patirem la pegraverdua drsquoun eacutesser estimat El cert eacutes que no sempre estem pensant o parlant sobre la mort per la qual cosa no tenim oportunitat de saber meacutes sobre el dol (quegrave se sent quegrave eacutes el que srsquoha de fer quegrave eacutes ldquonormalrdquo) i com patir-ho Malgrat aixograve hem de fer-li front quan es presenta aquesta dolorosa circumstagravenciaSeguidament facilitem informacioacute sobre algunes formes drsquoafrontar una pegraverdua el seu proceacutes i els ajuts disponiblesEl dol es produeix despreacutes drsquouna pegraverdua significativa com la mort drsquoun eacutesser estimat No eacutes tan sols un sinoacute una munioacute de sentiment a afrontar Sovint el dol srsquoexperimenta en diverses etapes i emocions durant el proceacutes Si beacute tots nosaltres som diferents els sentiments que experimentem soacuten similars perograve en diversos periacuteodes i no amb la mateixa intensitat No existeix una ldquoforma correctardquo o un ordre o periacuteode ldquocorrecterdquo de seguir aquest proceacutesSrsquoexperimenta despreacutes de la pegraverdua drsquoun eacutesser que hem conegut durant un temps si beacute les persones que han tingut un avortament o han patit la pegraverdua drsquoun nadoacute pateixen experiegravencies o dols similars i necessiten els mateixos tipus de tractaments i consideracionsDurant les breu hores o dies despreacutes de la mort drsquoun parent o un amic la majoria de les persones pateixen una mena drsquoatordiment com si no sersquon adonessin del que els estagrave succeint Aquesta insensibilitat emocional pot ajudar a dur a terme tragravemits pragravectics importants que han de fer-se com posar-se en contacte amb parents o organitzar el funeral Tot i aixograve aquest sentiment drsquoirrealitat pot esdevenir un problema si dura massa Veure el cos drsquouna persona traspassada pot per a alguns el detonant que els posi en contacta amb el moacuten real Per a altres persones poden ser els serveis funeraris els que facin aquesta dolorosa tasca Pot produir molta afliccioacute veure el cos o assistir al funeral perograve soacuten formes drsquoacomiadar a aquells a qui estimem Aquests esdeveniments arriben a ser tan dolosos que fins i tot poden ser evitats encara que a la llarga aquest fet origina un profund sentiment drsquoafliccioacute en anys posteriorsBen aviat srsquoesvaeix aquesta sensacioacute drsquoatordiment i pot ser substituiumlda per sentiments paorosos drsquoagitacioacute per la manca de la persona traspassada i desitjos de trobar-se amb
ella si beacute clarament eacutes impossible Aixograve fa molt difiacutecil la concentracioacute o relaxacioacute i agafar el son i en cas de fer-ho aquest pot eacutesser francament pertorbador Algunes persones senten que ldquoveuenrdquo al seus eacutessers estimats en tots els llocs on van ndashal carrer al parc a la vora de casa en llocs on han estat plegats Tambeacute acostumen a sentir-se enfadats ndashamb els metges les infermeres que no van poder fer-hi res per evitar la seva mort amb els amics i parents que no van fer prou o agravedhuc amb la persona que els ha deixatUn altre sentiment eacutes el de culpa Sovint pensen una i una altra vegada en totes les coses que els hagueacutes agradat dir o fer o fins i tot el que haguessin pogut fer de manera diferent per tal drsquoevitar la seva mort Si meacutes no la mort eacutes meacutes enllagrave del control de ninguacute i cal recordar-ho a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes La culpabilitat pot augmentar si srsquoexperimenta un sentiment de descans despreacutes drsquohaver perdut a alguacute que estava patint una llarga i penosa malaltia Aquest sentiment eacutes del tot natural molt i molt comprensible i comuacute
Com poden donar ajut els parents i amics La famiacutelia i els amics poden donar ajut a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes passat un temps No soacuten tant necessagraveries les paraules de condol sinoacute la disposicioacute drsquoestar amb ells durant el temps en que dura la pena i el dol La complicitat drsquoun braccedil a lrsquoespatlla expressaragrave molt millor el desig de donar ajut i suport
Eacutes important que si cal les persones que es troben en aquest proceacutes expressin els seus sentiments drsquoafliccioacute Amb el temps srsquoaniran refent perograve primer necessiten parlar i plorar Algunes persones poden trobar difiacutecil comprendre el per quegrave el dol es manteacute i es repeteixen una i una altra vegada els mateixos pensaments aixograve perograve forma part del proceacutes per a resoldre la pena i srsquoha drsquoanimar a seguir-hoSi no se sap quegrave dir o agravedhuc si srsquoha de parlar del fet o no sigui honest i digui-ho Aixograve donaragrave a la persona lrsquooportunitat de dir el que en realitat vol Eacutes normal evitar pronunciar el nom de la persona traspassada per por a que resulti doloroacutes fer-ho encara que a la persona que segueix el proceacutes del dol pot semblar-li com si hagueacutes oblidat la seva pegraverdua afegint aixiacute un sentiment drsquoaiumlllament al de pena i afliccioacuteHa de tenir-se en compte que les festivitats (no tan sols de la mort sinoacute tambeacute drsquoaniversaris i celebracions) soacuten dies particularment dolorosos o difiacutecils quan amics i parents fan lrsquoesforccedil drsquoatansar-srsquohiLa realitzacioacute de tasques pragravectiques de la vida quotidiana com netejar anar a comprar o tenir cura dels nens pot apaivagar lrsquoafliccioacute de sentir-se sol Les persones grans poden necessitar ajut amb les tasques domegravestiques que el cogravenjuge traspassat acostumava a realitzar ndashfactures cuina neteja de la casa manteniment del cotxe etc Eacutes important deixar que les persones tinguin el temps suficient per a resoldre el seu dol Nrsquohi ha que es recuperen de la seva pegraverdua amb meacutes rapidesa perograve drsquoaltres necessiten meacutes temps pel que no esperi que els seus parents i amics ho facin massa aviat necessiten temps per a superar la seva pena drsquouna forma adient i aixograve evitaragrave lrsquoaparicioacute de problemes futurs
Proceacutes de dol no resolt Hi ha persones que no demostren la seva pena en absolut No ploren durant el funeral eviten esmentar la seva pegraverdua i tornen a la seva vida normal remarcablement calmats Aquesta eacutes la seva manera normal de tractar amb la pegraverdua sense resultats pertorbadors perograve altres persones poden patir siacutemptomes fiacutesics poc comuns o repetits episodis de depressioacute durant els anys seguumlents
Drsquoaltres potser no tenen lrsquooportunitat de viure el seu dol de forma adient Les obligacions de tenir cura de la famiacutelia o dels negocis poden absorbir el temps que requereixen
A vegades el problema rau en que la pegraverdua no es tinguda com a ldquodolrdquo progravepiament dit Succeeix sovint perograve no sempre a aquells que han tingut periacuteodes de depressioacute
Pot passar que alguns se sentin molt enganxats al patiment i aquest primer sentiment drsquoafeccioacute i de no creure el que ha succeiumlt pot anar en augment durant anys en els que el que ho pateix no creu que el eacutesser estimat ha mort Altres soacuten incapaccedilos de seguir amb la seva vida sense pensar en cap altra cosa sovint fent de la seva habitacioacute una mena de santuari en la seva memograveria
Sovint la depressioacute que srsquoapodera de la persona pot fer-se meacutes punyent fins el extrem de no voler menjar o beure i en lrsquoaparicioacute de pensaments suiumlcides
Ajut del professional Eacutes possible tambeacute que apareguin trastorns del son que es poden allargar durant molt de temps arribant a representar un problema serioacutes si la depressioacute srsquoagreuja afectant a la gana energia i son i si la depressioacute no millora desenvolupant-se un dol no resolt caldria pensar en lrsquoajut drsquoun professionalEl dol transforma la nostra vida drsquouna manera molt significativa i eacutes una de les experiegravencies meacutes doloroses que podem patir Pot semblar estranya terrible i corprenedora perograve la realitat eacutes que forma part de les nostres vides i li hem de fer front un moment o altra Generalment no requereix atencioacute megravedica en cas contrari existeixen ajuts al nostre abastEncara que lrsquoagitacioacute minvi els periacuteodes de depressioacute poden esdevenir meacutes frequumlents i arribar a un pic entre quatre o sis setmanes despreacutes Els episodis de dolor poden sobrevenir en qualsevol moment produiumlts per persones llocs o coses que duen a la memograveria a la persona absent Algunes persones poden agravedhuc trobar poc escaient o difiacutecil de comprendre el comportament de la persona en proceacutes de dol degut als sovintejats esclats de plor sense cap raoacute En aquests episodis es pot desitjar apartar-se dels que no entenen o comparteixen la pena Tambeacute pot semblar als altres que durant aquest temps lrsquoafectat passa molt de temps assegut sense fer res La realitat eacutes que estan generalment pensant en lrsquoeacutesser estimat que han perdut repassant una i una altra vegada els moments feliccedilos o no que han passat plegats Soacuten uns moments iacutentims perograve essencials per tal de superar i tractar drsquoafrontar la pegraverdua
Volver Arriba
Criteri diagnogravestic DSMZ634 Dol (V6282) Lrsquoobjecte drsquoatencioacute cliacutenica eacutes una reaccioacute a la mort drsquoun eacutesser estimat Com part de la seva reaccioacute de pegraverdua alguns individus afligits presenten siacutemptomes caracteriacutestics drsquoun episodi de depressioacute major (p ex sentiments de tristor i siacutemptomes associats com insomni anoregravexia i pegraverdua de pes) La persona amb dol valora lrsquoestat drsquoagravenim depressiu com a ldquonormalrdquo si beacute pot cercar ajut professional per tal drsquoapaivagar els siacutemptomes associats com lrsquoinsomni o lrsquoanoregravexia La durada i expressioacute drsquoun dol ldquonormalrdquo varia
considerablement entre els diversos grups culturals El diagnogravestic de trastorn depressiu major no estagrave indicat a no ser que els siacutemptomes es mantinguin 2 mesos despreacutes de la pegraverdua Tot i aixiacute la presegravencia de certs siacutemptomes que no soacuten caracteriacutestics drsquouna reaccioacute de dol ldquonormalrdquo pot ser uacutetil per tal de diferenciar el dol de lrsquoepisodi depressiu majorEntre ells srsquoinclou1 la culpa por les coses meacutes que per les accions rebudes o no rebudes pel supervivent en el moment de morir la persona estimada2 pensaments de mort meacutes que voluntat de viure amb el sentiment de que el supervivent hauria drsquohaver mort amb la persona traspassada3 preocupacioacute mograverbida amb sentiment drsquoinutilitat4 inhibicioacute psicomotora acusada5 deteriorament funcional acusat i perllongat6 experiegravencies almiddotlucinatograveries diferents de les drsquoescoltar la veu o veure lrsquoimatge fugaccedil de la persona traspassada
- httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
- cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
- Descripcioacute
- El proceacutes de dol
- Tipus de dol
- Factors que influeixen en el dol
- Etapes del proceacutes de dol
- Bibliografia consultada
- Bibliografia recomanada
-
Bibliografia consultada
Benito E Barbero J Payas A Grupo de trabajo sobre espiritualidad en Cuidados Paliativos de la SECPAL El acompantildeamiento espiritual en cuidados paliativos Madrid Ed Aran 2008Bowlby J El viacutenculo afectivoBuenos Aires Ed Paidos 1968Bucay J El camino de las laacutegrimas Barcelona Ed Randon House Mondadori SA 4ordm edicioacuten 2003
Duelo despueacutes de un aborto Revista de infertilidad Disponible enwwwencolombia-commedicina-reproductiva 24299-duelo2htm Erikson E El ciclo vital completo Barcelona Ed Paidos Ibeacuterica2000Kuumlbler- Ross E Sobre la muerte y los moribundos Barcelona Ed Grijalbo 1989 Kuumlbler-Ross E Kessler D Sobre el dol i el dolor Barcelona Editorial 62 2006
La Muerte y el Duelo Revisado por DrsquoArcy Lyness 2004 Disponible enwwwkidshealthorgteenen-espanolmentesomeone-died-esphtml
Landa Petralanda V Garcia Garcia JA Grupo de Estudio de Duelo de Vizcaya Guiacuteas Cliacutenicas 2007 7 (26) Disponible enwwwfisterracomguias2dueloasp
Leng MC Duquesne F Bilans drsquoindependence Rocircle prope infirmier Pariacutes Ed Pradel 1989Nomen Martin L El duelo y la muerte El tratamiento de la peacuterdidaMadrid Ed Piraacutemide 2007Pentildea LY Montantildea C Manejo del duelo en nintildeos y adolescentes desde el enfoque cognitivo-conductual En Caballo VE y Simoacuten M A Manual de Psocologiacutea Cliacutenica Infantil y del AdolescenteMadrid Ed Piragravemide 2002 Poch C Herrero O La muerte y el duelo en el contexto educativo Reflexiones testimonios y actividades Barcelona Ed Paidos Papeles de Pedagogiacutea2003Poveda M Royo A Aldemunde P Fuentes R Montesinos C Juan C Ortolagrave P Oltra JA Ansiedad ante la muerte en atecioacuten primaria relacioacuten con la frecuentacioacuten y la psocomorbilidad de los consultantes Revista Atencioacuten Primaria SemFYC Octubre 2000 Vol 26 7 pp 46-52
SECPAL El proceso de duelo Disponible enwwwsecpalcomguiacpindexphpacc
Scott JT Prictor MJ Harmsen M Broom A Entwistle V Sowden A Walt J Intervenciones para mejorar la comunicacioacuten con nintildeos y adolescentes acerca del caacutencer en un miembro de la FamiliaBiblioteca Cochrane Plus 2007 nordm 4 Disponible enwwwupdate-softawarecomTizoacuten Garciacutea JL Peacuterdida pena duelo Vivencias investigacion y asistenciaBarcelona Ed Paidos y F Vidal i Barraquer 2004Worden JW el tratamiento del Duelo Asesoramiento Psocoloacutegico y terapia Ed Paidos Iberica S A Barcelona 2004
Bibliografia recomanada
Brothers Joyce Vivir sin eacutel Como superar el trauma de la viudedad Ed Grijalbo Barcelona 1992 Bucay J El camino de las laacutegrimas Ed Grijalbo Barcelona 2003Kuumlbler Ross E i Kessler D Sobre el dol i el dolor Grup editorial 62 Barcelona 2006La terapia Gestalt diponible enwwwterraespersonalgibadabgestalhtm
Pangrazzi A La peacuterdida de un ser querido Ed Paulinas Madrid 1993
httpwwwactadorgactad_catduelo_catphp
Quegrave eacutes el dol
1 Criteri diagnogravestic DSM
Quegrave eacutes el dol
El dol eacutes una afliccioacute comuna doncs meacutes tard o meacutes drsquohora la majoria de nosaltres patirem la pegraverdua drsquoun eacutesser estimat El cert eacutes que no sempre estem pensant o parlant sobre la mort per la qual cosa no tenim oportunitat de saber meacutes sobre el dol (quegrave se sent quegrave eacutes el que srsquoha de fer quegrave eacutes ldquonormalrdquo) i com patir-ho Malgrat aixograve hem de fer-li front quan es presenta aquesta dolorosa circumstagravenciaSeguidament facilitem informacioacute sobre algunes formes drsquoafrontar una pegraverdua el seu proceacutes i els ajuts disponiblesEl dol es produeix despreacutes drsquouna pegraverdua significativa com la mort drsquoun eacutesser estimat No eacutes tan sols un sinoacute una munioacute de sentiment a afrontar Sovint el dol srsquoexperimenta en diverses etapes i emocions durant el proceacutes Si beacute tots nosaltres som diferents els sentiments que experimentem soacuten similars perograve en diversos periacuteodes i no amb la mateixa intensitat No existeix una ldquoforma correctardquo o un ordre o periacuteode ldquocorrecterdquo de seguir aquest proceacutesSrsquoexperimenta despreacutes de la pegraverdua drsquoun eacutesser que hem conegut durant un temps si beacute les persones que han tingut un avortament o han patit la pegraverdua drsquoun nadoacute pateixen experiegravencies o dols similars i necessiten els mateixos tipus de tractaments i consideracionsDurant les breu hores o dies despreacutes de la mort drsquoun parent o un amic la majoria de les persones pateixen una mena drsquoatordiment com si no sersquon adonessin del que els estagrave succeint Aquesta insensibilitat emocional pot ajudar a dur a terme tragravemits pragravectics importants que han de fer-se com posar-se en contacte amb parents o organitzar el funeral Tot i aixograve aquest sentiment drsquoirrealitat pot esdevenir un problema si dura massa Veure el cos drsquouna persona traspassada pot per a alguns el detonant que els posi en contacta amb el moacuten real Per a altres persones poden ser els serveis funeraris els que facin aquesta dolorosa tasca Pot produir molta afliccioacute veure el cos o assistir al funeral perograve soacuten formes drsquoacomiadar a aquells a qui estimem Aquests esdeveniments arriben a ser tan dolosos que fins i tot poden ser evitats encara que a la llarga aquest fet origina un profund sentiment drsquoafliccioacute en anys posteriorsBen aviat srsquoesvaeix aquesta sensacioacute drsquoatordiment i pot ser substituiumlda per sentiments paorosos drsquoagitacioacute per la manca de la persona traspassada i desitjos de trobar-se amb
ella si beacute clarament eacutes impossible Aixograve fa molt difiacutecil la concentracioacute o relaxacioacute i agafar el son i en cas de fer-ho aquest pot eacutesser francament pertorbador Algunes persones senten que ldquoveuenrdquo al seus eacutessers estimats en tots els llocs on van ndashal carrer al parc a la vora de casa en llocs on han estat plegats Tambeacute acostumen a sentir-se enfadats ndashamb els metges les infermeres que no van poder fer-hi res per evitar la seva mort amb els amics i parents que no van fer prou o agravedhuc amb la persona que els ha deixatUn altre sentiment eacutes el de culpa Sovint pensen una i una altra vegada en totes les coses que els hagueacutes agradat dir o fer o fins i tot el que haguessin pogut fer de manera diferent per tal drsquoevitar la seva mort Si meacutes no la mort eacutes meacutes enllagrave del control de ninguacute i cal recordar-ho a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes La culpabilitat pot augmentar si srsquoexperimenta un sentiment de descans despreacutes drsquohaver perdut a alguacute que estava patint una llarga i penosa malaltia Aquest sentiment eacutes del tot natural molt i molt comprensible i comuacute
Com poden donar ajut els parents i amics La famiacutelia i els amics poden donar ajut a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes passat un temps No soacuten tant necessagraveries les paraules de condol sinoacute la disposicioacute drsquoestar amb ells durant el temps en que dura la pena i el dol La complicitat drsquoun braccedil a lrsquoespatlla expressaragrave molt millor el desig de donar ajut i suport
Eacutes important que si cal les persones que es troben en aquest proceacutes expressin els seus sentiments drsquoafliccioacute Amb el temps srsquoaniran refent perograve primer necessiten parlar i plorar Algunes persones poden trobar difiacutecil comprendre el per quegrave el dol es manteacute i es repeteixen una i una altra vegada els mateixos pensaments aixograve perograve forma part del proceacutes per a resoldre la pena i srsquoha drsquoanimar a seguir-hoSi no se sap quegrave dir o agravedhuc si srsquoha de parlar del fet o no sigui honest i digui-ho Aixograve donaragrave a la persona lrsquooportunitat de dir el que en realitat vol Eacutes normal evitar pronunciar el nom de la persona traspassada per por a que resulti doloroacutes fer-ho encara que a la persona que segueix el proceacutes del dol pot semblar-li com si hagueacutes oblidat la seva pegraverdua afegint aixiacute un sentiment drsquoaiumlllament al de pena i afliccioacuteHa de tenir-se en compte que les festivitats (no tan sols de la mort sinoacute tambeacute drsquoaniversaris i celebracions) soacuten dies particularment dolorosos o difiacutecils quan amics i parents fan lrsquoesforccedil drsquoatansar-srsquohiLa realitzacioacute de tasques pragravectiques de la vida quotidiana com netejar anar a comprar o tenir cura dels nens pot apaivagar lrsquoafliccioacute de sentir-se sol Les persones grans poden necessitar ajut amb les tasques domegravestiques que el cogravenjuge traspassat acostumava a realitzar ndashfactures cuina neteja de la casa manteniment del cotxe etc Eacutes important deixar que les persones tinguin el temps suficient per a resoldre el seu dol Nrsquohi ha que es recuperen de la seva pegraverdua amb meacutes rapidesa perograve drsquoaltres necessiten meacutes temps pel que no esperi que els seus parents i amics ho facin massa aviat necessiten temps per a superar la seva pena drsquouna forma adient i aixograve evitaragrave lrsquoaparicioacute de problemes futurs
Proceacutes de dol no resolt Hi ha persones que no demostren la seva pena en absolut No ploren durant el funeral eviten esmentar la seva pegraverdua i tornen a la seva vida normal remarcablement calmats Aquesta eacutes la seva manera normal de tractar amb la pegraverdua sense resultats pertorbadors perograve altres persones poden patir siacutemptomes fiacutesics poc comuns o repetits episodis de depressioacute durant els anys seguumlents
Drsquoaltres potser no tenen lrsquooportunitat de viure el seu dol de forma adient Les obligacions de tenir cura de la famiacutelia o dels negocis poden absorbir el temps que requereixen
A vegades el problema rau en que la pegraverdua no es tinguda com a ldquodolrdquo progravepiament dit Succeeix sovint perograve no sempre a aquells que han tingut periacuteodes de depressioacute
Pot passar que alguns se sentin molt enganxats al patiment i aquest primer sentiment drsquoafeccioacute i de no creure el que ha succeiumlt pot anar en augment durant anys en els que el que ho pateix no creu que el eacutesser estimat ha mort Altres soacuten incapaccedilos de seguir amb la seva vida sense pensar en cap altra cosa sovint fent de la seva habitacioacute una mena de santuari en la seva memograveria
Sovint la depressioacute que srsquoapodera de la persona pot fer-se meacutes punyent fins el extrem de no voler menjar o beure i en lrsquoaparicioacute de pensaments suiumlcides
Ajut del professional Eacutes possible tambeacute que apareguin trastorns del son que es poden allargar durant molt de temps arribant a representar un problema serioacutes si la depressioacute srsquoagreuja afectant a la gana energia i son i si la depressioacute no millora desenvolupant-se un dol no resolt caldria pensar en lrsquoajut drsquoun professionalEl dol transforma la nostra vida drsquouna manera molt significativa i eacutes una de les experiegravencies meacutes doloroses que podem patir Pot semblar estranya terrible i corprenedora perograve la realitat eacutes que forma part de les nostres vides i li hem de fer front un moment o altra Generalment no requereix atencioacute megravedica en cas contrari existeixen ajuts al nostre abastEncara que lrsquoagitacioacute minvi els periacuteodes de depressioacute poden esdevenir meacutes frequumlents i arribar a un pic entre quatre o sis setmanes despreacutes Els episodis de dolor poden sobrevenir en qualsevol moment produiumlts per persones llocs o coses que duen a la memograveria a la persona absent Algunes persones poden agravedhuc trobar poc escaient o difiacutecil de comprendre el comportament de la persona en proceacutes de dol degut als sovintejats esclats de plor sense cap raoacute En aquests episodis es pot desitjar apartar-se dels que no entenen o comparteixen la pena Tambeacute pot semblar als altres que durant aquest temps lrsquoafectat passa molt de temps assegut sense fer res La realitat eacutes que estan generalment pensant en lrsquoeacutesser estimat que han perdut repassant una i una altra vegada els moments feliccedilos o no que han passat plegats Soacuten uns moments iacutentims perograve essencials per tal de superar i tractar drsquoafrontar la pegraverdua
Volver Arriba
Criteri diagnogravestic DSMZ634 Dol (V6282) Lrsquoobjecte drsquoatencioacute cliacutenica eacutes una reaccioacute a la mort drsquoun eacutesser estimat Com part de la seva reaccioacute de pegraverdua alguns individus afligits presenten siacutemptomes caracteriacutestics drsquoun episodi de depressioacute major (p ex sentiments de tristor i siacutemptomes associats com insomni anoregravexia i pegraverdua de pes) La persona amb dol valora lrsquoestat drsquoagravenim depressiu com a ldquonormalrdquo si beacute pot cercar ajut professional per tal drsquoapaivagar els siacutemptomes associats com lrsquoinsomni o lrsquoanoregravexia La durada i expressioacute drsquoun dol ldquonormalrdquo varia
considerablement entre els diversos grups culturals El diagnogravestic de trastorn depressiu major no estagrave indicat a no ser que els siacutemptomes es mantinguin 2 mesos despreacutes de la pegraverdua Tot i aixiacute la presegravencia de certs siacutemptomes que no soacuten caracteriacutestics drsquouna reaccioacute de dol ldquonormalrdquo pot ser uacutetil per tal de diferenciar el dol de lrsquoepisodi depressiu majorEntre ells srsquoinclou1 la culpa por les coses meacutes que per les accions rebudes o no rebudes pel supervivent en el moment de morir la persona estimada2 pensaments de mort meacutes que voluntat de viure amb el sentiment de que el supervivent hauria drsquohaver mort amb la persona traspassada3 preocupacioacute mograverbida amb sentiment drsquoinutilitat4 inhibicioacute psicomotora acusada5 deteriorament funcional acusat i perllongat6 experiegravencies almiddotlucinatograveries diferents de les drsquoescoltar la veu o veure lrsquoimatge fugaccedil de la persona traspassada
- httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
- cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
- Descripcioacute
- El proceacutes de dol
- Tipus de dol
- Factors que influeixen en el dol
- Etapes del proceacutes de dol
- Bibliografia consultada
- Bibliografia recomanada
-
Bibliografia recomanada
Brothers Joyce Vivir sin eacutel Como superar el trauma de la viudedad Ed Grijalbo Barcelona 1992 Bucay J El camino de las laacutegrimas Ed Grijalbo Barcelona 2003Kuumlbler Ross E i Kessler D Sobre el dol i el dolor Grup editorial 62 Barcelona 2006La terapia Gestalt diponible enwwwterraespersonalgibadabgestalhtm
Pangrazzi A La peacuterdida de un ser querido Ed Paulinas Madrid 1993
httpwwwactadorgactad_catduelo_catphp
Quegrave eacutes el dol
1 Criteri diagnogravestic DSM
Quegrave eacutes el dol
El dol eacutes una afliccioacute comuna doncs meacutes tard o meacutes drsquohora la majoria de nosaltres patirem la pegraverdua drsquoun eacutesser estimat El cert eacutes que no sempre estem pensant o parlant sobre la mort per la qual cosa no tenim oportunitat de saber meacutes sobre el dol (quegrave se sent quegrave eacutes el que srsquoha de fer quegrave eacutes ldquonormalrdquo) i com patir-ho Malgrat aixograve hem de fer-li front quan es presenta aquesta dolorosa circumstagravenciaSeguidament facilitem informacioacute sobre algunes formes drsquoafrontar una pegraverdua el seu proceacutes i els ajuts disponiblesEl dol es produeix despreacutes drsquouna pegraverdua significativa com la mort drsquoun eacutesser estimat No eacutes tan sols un sinoacute una munioacute de sentiment a afrontar Sovint el dol srsquoexperimenta en diverses etapes i emocions durant el proceacutes Si beacute tots nosaltres som diferents els sentiments que experimentem soacuten similars perograve en diversos periacuteodes i no amb la mateixa intensitat No existeix una ldquoforma correctardquo o un ordre o periacuteode ldquocorrecterdquo de seguir aquest proceacutesSrsquoexperimenta despreacutes de la pegraverdua drsquoun eacutesser que hem conegut durant un temps si beacute les persones que han tingut un avortament o han patit la pegraverdua drsquoun nadoacute pateixen experiegravencies o dols similars i necessiten els mateixos tipus de tractaments i consideracionsDurant les breu hores o dies despreacutes de la mort drsquoun parent o un amic la majoria de les persones pateixen una mena drsquoatordiment com si no sersquon adonessin del que els estagrave succeint Aquesta insensibilitat emocional pot ajudar a dur a terme tragravemits pragravectics importants que han de fer-se com posar-se en contacte amb parents o organitzar el funeral Tot i aixograve aquest sentiment drsquoirrealitat pot esdevenir un problema si dura massa Veure el cos drsquouna persona traspassada pot per a alguns el detonant que els posi en contacta amb el moacuten real Per a altres persones poden ser els serveis funeraris els que facin aquesta dolorosa tasca Pot produir molta afliccioacute veure el cos o assistir al funeral perograve soacuten formes drsquoacomiadar a aquells a qui estimem Aquests esdeveniments arriben a ser tan dolosos que fins i tot poden ser evitats encara que a la llarga aquest fet origina un profund sentiment drsquoafliccioacute en anys posteriorsBen aviat srsquoesvaeix aquesta sensacioacute drsquoatordiment i pot ser substituiumlda per sentiments paorosos drsquoagitacioacute per la manca de la persona traspassada i desitjos de trobar-se amb
ella si beacute clarament eacutes impossible Aixograve fa molt difiacutecil la concentracioacute o relaxacioacute i agafar el son i en cas de fer-ho aquest pot eacutesser francament pertorbador Algunes persones senten que ldquoveuenrdquo al seus eacutessers estimats en tots els llocs on van ndashal carrer al parc a la vora de casa en llocs on han estat plegats Tambeacute acostumen a sentir-se enfadats ndashamb els metges les infermeres que no van poder fer-hi res per evitar la seva mort amb els amics i parents que no van fer prou o agravedhuc amb la persona que els ha deixatUn altre sentiment eacutes el de culpa Sovint pensen una i una altra vegada en totes les coses que els hagueacutes agradat dir o fer o fins i tot el que haguessin pogut fer de manera diferent per tal drsquoevitar la seva mort Si meacutes no la mort eacutes meacutes enllagrave del control de ninguacute i cal recordar-ho a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes La culpabilitat pot augmentar si srsquoexperimenta un sentiment de descans despreacutes drsquohaver perdut a alguacute que estava patint una llarga i penosa malaltia Aquest sentiment eacutes del tot natural molt i molt comprensible i comuacute
Com poden donar ajut els parents i amics La famiacutelia i els amics poden donar ajut a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes passat un temps No soacuten tant necessagraveries les paraules de condol sinoacute la disposicioacute drsquoestar amb ells durant el temps en que dura la pena i el dol La complicitat drsquoun braccedil a lrsquoespatlla expressaragrave molt millor el desig de donar ajut i suport
Eacutes important que si cal les persones que es troben en aquest proceacutes expressin els seus sentiments drsquoafliccioacute Amb el temps srsquoaniran refent perograve primer necessiten parlar i plorar Algunes persones poden trobar difiacutecil comprendre el per quegrave el dol es manteacute i es repeteixen una i una altra vegada els mateixos pensaments aixograve perograve forma part del proceacutes per a resoldre la pena i srsquoha drsquoanimar a seguir-hoSi no se sap quegrave dir o agravedhuc si srsquoha de parlar del fet o no sigui honest i digui-ho Aixograve donaragrave a la persona lrsquooportunitat de dir el que en realitat vol Eacutes normal evitar pronunciar el nom de la persona traspassada per por a que resulti doloroacutes fer-ho encara que a la persona que segueix el proceacutes del dol pot semblar-li com si hagueacutes oblidat la seva pegraverdua afegint aixiacute un sentiment drsquoaiumlllament al de pena i afliccioacuteHa de tenir-se en compte que les festivitats (no tan sols de la mort sinoacute tambeacute drsquoaniversaris i celebracions) soacuten dies particularment dolorosos o difiacutecils quan amics i parents fan lrsquoesforccedil drsquoatansar-srsquohiLa realitzacioacute de tasques pragravectiques de la vida quotidiana com netejar anar a comprar o tenir cura dels nens pot apaivagar lrsquoafliccioacute de sentir-se sol Les persones grans poden necessitar ajut amb les tasques domegravestiques que el cogravenjuge traspassat acostumava a realitzar ndashfactures cuina neteja de la casa manteniment del cotxe etc Eacutes important deixar que les persones tinguin el temps suficient per a resoldre el seu dol Nrsquohi ha que es recuperen de la seva pegraverdua amb meacutes rapidesa perograve drsquoaltres necessiten meacutes temps pel que no esperi que els seus parents i amics ho facin massa aviat necessiten temps per a superar la seva pena drsquouna forma adient i aixograve evitaragrave lrsquoaparicioacute de problemes futurs
Proceacutes de dol no resolt Hi ha persones que no demostren la seva pena en absolut No ploren durant el funeral eviten esmentar la seva pegraverdua i tornen a la seva vida normal remarcablement calmats Aquesta eacutes la seva manera normal de tractar amb la pegraverdua sense resultats pertorbadors perograve altres persones poden patir siacutemptomes fiacutesics poc comuns o repetits episodis de depressioacute durant els anys seguumlents
Drsquoaltres potser no tenen lrsquooportunitat de viure el seu dol de forma adient Les obligacions de tenir cura de la famiacutelia o dels negocis poden absorbir el temps que requereixen
A vegades el problema rau en que la pegraverdua no es tinguda com a ldquodolrdquo progravepiament dit Succeeix sovint perograve no sempre a aquells que han tingut periacuteodes de depressioacute
Pot passar que alguns se sentin molt enganxats al patiment i aquest primer sentiment drsquoafeccioacute i de no creure el que ha succeiumlt pot anar en augment durant anys en els que el que ho pateix no creu que el eacutesser estimat ha mort Altres soacuten incapaccedilos de seguir amb la seva vida sense pensar en cap altra cosa sovint fent de la seva habitacioacute una mena de santuari en la seva memograveria
Sovint la depressioacute que srsquoapodera de la persona pot fer-se meacutes punyent fins el extrem de no voler menjar o beure i en lrsquoaparicioacute de pensaments suiumlcides
Ajut del professional Eacutes possible tambeacute que apareguin trastorns del son que es poden allargar durant molt de temps arribant a representar un problema serioacutes si la depressioacute srsquoagreuja afectant a la gana energia i son i si la depressioacute no millora desenvolupant-se un dol no resolt caldria pensar en lrsquoajut drsquoun professionalEl dol transforma la nostra vida drsquouna manera molt significativa i eacutes una de les experiegravencies meacutes doloroses que podem patir Pot semblar estranya terrible i corprenedora perograve la realitat eacutes que forma part de les nostres vides i li hem de fer front un moment o altra Generalment no requereix atencioacute megravedica en cas contrari existeixen ajuts al nostre abastEncara que lrsquoagitacioacute minvi els periacuteodes de depressioacute poden esdevenir meacutes frequumlents i arribar a un pic entre quatre o sis setmanes despreacutes Els episodis de dolor poden sobrevenir en qualsevol moment produiumlts per persones llocs o coses que duen a la memograveria a la persona absent Algunes persones poden agravedhuc trobar poc escaient o difiacutecil de comprendre el comportament de la persona en proceacutes de dol degut als sovintejats esclats de plor sense cap raoacute En aquests episodis es pot desitjar apartar-se dels que no entenen o comparteixen la pena Tambeacute pot semblar als altres que durant aquest temps lrsquoafectat passa molt de temps assegut sense fer res La realitat eacutes que estan generalment pensant en lrsquoeacutesser estimat que han perdut repassant una i una altra vegada els moments feliccedilos o no que han passat plegats Soacuten uns moments iacutentims perograve essencials per tal de superar i tractar drsquoafrontar la pegraverdua
Volver Arriba
Criteri diagnogravestic DSMZ634 Dol (V6282) Lrsquoobjecte drsquoatencioacute cliacutenica eacutes una reaccioacute a la mort drsquoun eacutesser estimat Com part de la seva reaccioacute de pegraverdua alguns individus afligits presenten siacutemptomes caracteriacutestics drsquoun episodi de depressioacute major (p ex sentiments de tristor i siacutemptomes associats com insomni anoregravexia i pegraverdua de pes) La persona amb dol valora lrsquoestat drsquoagravenim depressiu com a ldquonormalrdquo si beacute pot cercar ajut professional per tal drsquoapaivagar els siacutemptomes associats com lrsquoinsomni o lrsquoanoregravexia La durada i expressioacute drsquoun dol ldquonormalrdquo varia
considerablement entre els diversos grups culturals El diagnogravestic de trastorn depressiu major no estagrave indicat a no ser que els siacutemptomes es mantinguin 2 mesos despreacutes de la pegraverdua Tot i aixiacute la presegravencia de certs siacutemptomes que no soacuten caracteriacutestics drsquouna reaccioacute de dol ldquonormalrdquo pot ser uacutetil per tal de diferenciar el dol de lrsquoepisodi depressiu majorEntre ells srsquoinclou1 la culpa por les coses meacutes que per les accions rebudes o no rebudes pel supervivent en el moment de morir la persona estimada2 pensaments de mort meacutes que voluntat de viure amb el sentiment de que el supervivent hauria drsquohaver mort amb la persona traspassada3 preocupacioacute mograverbida amb sentiment drsquoinutilitat4 inhibicioacute psicomotora acusada5 deteriorament funcional acusat i perllongat6 experiegravencies almiddotlucinatograveries diferents de les drsquoescoltar la veu o veure lrsquoimatge fugaccedil de la persona traspassada
- httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
- cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
- Descripcioacute
- El proceacutes de dol
- Tipus de dol
- Factors que influeixen en el dol
- Etapes del proceacutes de dol
- Bibliografia consultada
- Bibliografia recomanada
-
ella si beacute clarament eacutes impossible Aixograve fa molt difiacutecil la concentracioacute o relaxacioacute i agafar el son i en cas de fer-ho aquest pot eacutesser francament pertorbador Algunes persones senten que ldquoveuenrdquo al seus eacutessers estimats en tots els llocs on van ndashal carrer al parc a la vora de casa en llocs on han estat plegats Tambeacute acostumen a sentir-se enfadats ndashamb els metges les infermeres que no van poder fer-hi res per evitar la seva mort amb els amics i parents que no van fer prou o agravedhuc amb la persona que els ha deixatUn altre sentiment eacutes el de culpa Sovint pensen una i una altra vegada en totes les coses que els hagueacutes agradat dir o fer o fins i tot el que haguessin pogut fer de manera diferent per tal drsquoevitar la seva mort Si meacutes no la mort eacutes meacutes enllagrave del control de ninguacute i cal recordar-ho a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes La culpabilitat pot augmentar si srsquoexperimenta un sentiment de descans despreacutes drsquohaver perdut a alguacute que estava patint una llarga i penosa malaltia Aquest sentiment eacutes del tot natural molt i molt comprensible i comuacute
Com poden donar ajut els parents i amics La famiacutelia i els amics poden donar ajut a la persona que estagrave seguint aquest proceacutes passat un temps No soacuten tant necessagraveries les paraules de condol sinoacute la disposicioacute drsquoestar amb ells durant el temps en que dura la pena i el dol La complicitat drsquoun braccedil a lrsquoespatlla expressaragrave molt millor el desig de donar ajut i suport
Eacutes important que si cal les persones que es troben en aquest proceacutes expressin els seus sentiments drsquoafliccioacute Amb el temps srsquoaniran refent perograve primer necessiten parlar i plorar Algunes persones poden trobar difiacutecil comprendre el per quegrave el dol es manteacute i es repeteixen una i una altra vegada els mateixos pensaments aixograve perograve forma part del proceacutes per a resoldre la pena i srsquoha drsquoanimar a seguir-hoSi no se sap quegrave dir o agravedhuc si srsquoha de parlar del fet o no sigui honest i digui-ho Aixograve donaragrave a la persona lrsquooportunitat de dir el que en realitat vol Eacutes normal evitar pronunciar el nom de la persona traspassada per por a que resulti doloroacutes fer-ho encara que a la persona que segueix el proceacutes del dol pot semblar-li com si hagueacutes oblidat la seva pegraverdua afegint aixiacute un sentiment drsquoaiumlllament al de pena i afliccioacuteHa de tenir-se en compte que les festivitats (no tan sols de la mort sinoacute tambeacute drsquoaniversaris i celebracions) soacuten dies particularment dolorosos o difiacutecils quan amics i parents fan lrsquoesforccedil drsquoatansar-srsquohiLa realitzacioacute de tasques pragravectiques de la vida quotidiana com netejar anar a comprar o tenir cura dels nens pot apaivagar lrsquoafliccioacute de sentir-se sol Les persones grans poden necessitar ajut amb les tasques domegravestiques que el cogravenjuge traspassat acostumava a realitzar ndashfactures cuina neteja de la casa manteniment del cotxe etc Eacutes important deixar que les persones tinguin el temps suficient per a resoldre el seu dol Nrsquohi ha que es recuperen de la seva pegraverdua amb meacutes rapidesa perograve drsquoaltres necessiten meacutes temps pel que no esperi que els seus parents i amics ho facin massa aviat necessiten temps per a superar la seva pena drsquouna forma adient i aixograve evitaragrave lrsquoaparicioacute de problemes futurs
Proceacutes de dol no resolt Hi ha persones que no demostren la seva pena en absolut No ploren durant el funeral eviten esmentar la seva pegraverdua i tornen a la seva vida normal remarcablement calmats Aquesta eacutes la seva manera normal de tractar amb la pegraverdua sense resultats pertorbadors perograve altres persones poden patir siacutemptomes fiacutesics poc comuns o repetits episodis de depressioacute durant els anys seguumlents
Drsquoaltres potser no tenen lrsquooportunitat de viure el seu dol de forma adient Les obligacions de tenir cura de la famiacutelia o dels negocis poden absorbir el temps que requereixen
A vegades el problema rau en que la pegraverdua no es tinguda com a ldquodolrdquo progravepiament dit Succeeix sovint perograve no sempre a aquells que han tingut periacuteodes de depressioacute
Pot passar que alguns se sentin molt enganxats al patiment i aquest primer sentiment drsquoafeccioacute i de no creure el que ha succeiumlt pot anar en augment durant anys en els que el que ho pateix no creu que el eacutesser estimat ha mort Altres soacuten incapaccedilos de seguir amb la seva vida sense pensar en cap altra cosa sovint fent de la seva habitacioacute una mena de santuari en la seva memograveria
Sovint la depressioacute que srsquoapodera de la persona pot fer-se meacutes punyent fins el extrem de no voler menjar o beure i en lrsquoaparicioacute de pensaments suiumlcides
Ajut del professional Eacutes possible tambeacute que apareguin trastorns del son que es poden allargar durant molt de temps arribant a representar un problema serioacutes si la depressioacute srsquoagreuja afectant a la gana energia i son i si la depressioacute no millora desenvolupant-se un dol no resolt caldria pensar en lrsquoajut drsquoun professionalEl dol transforma la nostra vida drsquouna manera molt significativa i eacutes una de les experiegravencies meacutes doloroses que podem patir Pot semblar estranya terrible i corprenedora perograve la realitat eacutes que forma part de les nostres vides i li hem de fer front un moment o altra Generalment no requereix atencioacute megravedica en cas contrari existeixen ajuts al nostre abastEncara que lrsquoagitacioacute minvi els periacuteodes de depressioacute poden esdevenir meacutes frequumlents i arribar a un pic entre quatre o sis setmanes despreacutes Els episodis de dolor poden sobrevenir en qualsevol moment produiumlts per persones llocs o coses que duen a la memograveria a la persona absent Algunes persones poden agravedhuc trobar poc escaient o difiacutecil de comprendre el comportament de la persona en proceacutes de dol degut als sovintejats esclats de plor sense cap raoacute En aquests episodis es pot desitjar apartar-se dels que no entenen o comparteixen la pena Tambeacute pot semblar als altres que durant aquest temps lrsquoafectat passa molt de temps assegut sense fer res La realitat eacutes que estan generalment pensant en lrsquoeacutesser estimat que han perdut repassant una i una altra vegada els moments feliccedilos o no que han passat plegats Soacuten uns moments iacutentims perograve essencials per tal de superar i tractar drsquoafrontar la pegraverdua
Volver Arriba
Criteri diagnogravestic DSMZ634 Dol (V6282) Lrsquoobjecte drsquoatencioacute cliacutenica eacutes una reaccioacute a la mort drsquoun eacutesser estimat Com part de la seva reaccioacute de pegraverdua alguns individus afligits presenten siacutemptomes caracteriacutestics drsquoun episodi de depressioacute major (p ex sentiments de tristor i siacutemptomes associats com insomni anoregravexia i pegraverdua de pes) La persona amb dol valora lrsquoestat drsquoagravenim depressiu com a ldquonormalrdquo si beacute pot cercar ajut professional per tal drsquoapaivagar els siacutemptomes associats com lrsquoinsomni o lrsquoanoregravexia La durada i expressioacute drsquoun dol ldquonormalrdquo varia
considerablement entre els diversos grups culturals El diagnogravestic de trastorn depressiu major no estagrave indicat a no ser que els siacutemptomes es mantinguin 2 mesos despreacutes de la pegraverdua Tot i aixiacute la presegravencia de certs siacutemptomes que no soacuten caracteriacutestics drsquouna reaccioacute de dol ldquonormalrdquo pot ser uacutetil per tal de diferenciar el dol de lrsquoepisodi depressiu majorEntre ells srsquoinclou1 la culpa por les coses meacutes que per les accions rebudes o no rebudes pel supervivent en el moment de morir la persona estimada2 pensaments de mort meacutes que voluntat de viure amb el sentiment de que el supervivent hauria drsquohaver mort amb la persona traspassada3 preocupacioacute mograverbida amb sentiment drsquoinutilitat4 inhibicioacute psicomotora acusada5 deteriorament funcional acusat i perllongat6 experiegravencies almiddotlucinatograveries diferents de les drsquoescoltar la veu o veure lrsquoimatge fugaccedil de la persona traspassada
- httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
- cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
- Descripcioacute
- El proceacutes de dol
- Tipus de dol
- Factors que influeixen en el dol
- Etapes del proceacutes de dol
- Bibliografia consultada
- Bibliografia recomanada
-
Drsquoaltres potser no tenen lrsquooportunitat de viure el seu dol de forma adient Les obligacions de tenir cura de la famiacutelia o dels negocis poden absorbir el temps que requereixen
A vegades el problema rau en que la pegraverdua no es tinguda com a ldquodolrdquo progravepiament dit Succeeix sovint perograve no sempre a aquells que han tingut periacuteodes de depressioacute
Pot passar que alguns se sentin molt enganxats al patiment i aquest primer sentiment drsquoafeccioacute i de no creure el que ha succeiumlt pot anar en augment durant anys en els que el que ho pateix no creu que el eacutesser estimat ha mort Altres soacuten incapaccedilos de seguir amb la seva vida sense pensar en cap altra cosa sovint fent de la seva habitacioacute una mena de santuari en la seva memograveria
Sovint la depressioacute que srsquoapodera de la persona pot fer-se meacutes punyent fins el extrem de no voler menjar o beure i en lrsquoaparicioacute de pensaments suiumlcides
Ajut del professional Eacutes possible tambeacute que apareguin trastorns del son que es poden allargar durant molt de temps arribant a representar un problema serioacutes si la depressioacute srsquoagreuja afectant a la gana energia i son i si la depressioacute no millora desenvolupant-se un dol no resolt caldria pensar en lrsquoajut drsquoun professionalEl dol transforma la nostra vida drsquouna manera molt significativa i eacutes una de les experiegravencies meacutes doloroses que podem patir Pot semblar estranya terrible i corprenedora perograve la realitat eacutes que forma part de les nostres vides i li hem de fer front un moment o altra Generalment no requereix atencioacute megravedica en cas contrari existeixen ajuts al nostre abastEncara que lrsquoagitacioacute minvi els periacuteodes de depressioacute poden esdevenir meacutes frequumlents i arribar a un pic entre quatre o sis setmanes despreacutes Els episodis de dolor poden sobrevenir en qualsevol moment produiumlts per persones llocs o coses que duen a la memograveria a la persona absent Algunes persones poden agravedhuc trobar poc escaient o difiacutecil de comprendre el comportament de la persona en proceacutes de dol degut als sovintejats esclats de plor sense cap raoacute En aquests episodis es pot desitjar apartar-se dels que no entenen o comparteixen la pena Tambeacute pot semblar als altres que durant aquest temps lrsquoafectat passa molt de temps assegut sense fer res La realitat eacutes que estan generalment pensant en lrsquoeacutesser estimat que han perdut repassant una i una altra vegada els moments feliccedilos o no que han passat plegats Soacuten uns moments iacutentims perograve essencials per tal de superar i tractar drsquoafrontar la pegraverdua
Volver Arriba
Criteri diagnogravestic DSMZ634 Dol (V6282) Lrsquoobjecte drsquoatencioacute cliacutenica eacutes una reaccioacute a la mort drsquoun eacutesser estimat Com part de la seva reaccioacute de pegraverdua alguns individus afligits presenten siacutemptomes caracteriacutestics drsquoun episodi de depressioacute major (p ex sentiments de tristor i siacutemptomes associats com insomni anoregravexia i pegraverdua de pes) La persona amb dol valora lrsquoestat drsquoagravenim depressiu com a ldquonormalrdquo si beacute pot cercar ajut professional per tal drsquoapaivagar els siacutemptomes associats com lrsquoinsomni o lrsquoanoregravexia La durada i expressioacute drsquoun dol ldquonormalrdquo varia
considerablement entre els diversos grups culturals El diagnogravestic de trastorn depressiu major no estagrave indicat a no ser que els siacutemptomes es mantinguin 2 mesos despreacutes de la pegraverdua Tot i aixiacute la presegravencia de certs siacutemptomes que no soacuten caracteriacutestics drsquouna reaccioacute de dol ldquonormalrdquo pot ser uacutetil per tal de diferenciar el dol de lrsquoepisodi depressiu majorEntre ells srsquoinclou1 la culpa por les coses meacutes que per les accions rebudes o no rebudes pel supervivent en el moment de morir la persona estimada2 pensaments de mort meacutes que voluntat de viure amb el sentiment de que el supervivent hauria drsquohaver mort amb la persona traspassada3 preocupacioacute mograverbida amb sentiment drsquoinutilitat4 inhibicioacute psicomotora acusada5 deteriorament funcional acusat i perllongat6 experiegravencies almiddotlucinatograveries diferents de les drsquoescoltar la veu o veure lrsquoimatge fugaccedil de la persona traspassada
- httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
- cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
- Descripcioacute
- El proceacutes de dol
- Tipus de dol
- Factors que influeixen en el dol
- Etapes del proceacutes de dol
- Bibliografia consultada
- Bibliografia recomanada
-
considerablement entre els diversos grups culturals El diagnogravestic de trastorn depressiu major no estagrave indicat a no ser que els siacutemptomes es mantinguin 2 mesos despreacutes de la pegraverdua Tot i aixiacute la presegravencia de certs siacutemptomes que no soacuten caracteriacutestics drsquouna reaccioacute de dol ldquonormalrdquo pot ser uacutetil per tal de diferenciar el dol de lrsquoepisodi depressiu majorEntre ells srsquoinclou1 la culpa por les coses meacutes que per les accions rebudes o no rebudes pel supervivent en el moment de morir la persona estimada2 pensaments de mort meacutes que voluntat de viure amb el sentiment de que el supervivent hauria drsquohaver mort amb la persona traspassada3 preocupacioacute mograverbida amb sentiment drsquoinutilitat4 inhibicioacute psicomotora acusada5 deteriorament funcional acusat i perllongat6 experiegravencies almiddotlucinatograveries diferents de les drsquoescoltar la veu o veure lrsquoimatge fugaccedil de la persona traspassada
- httpwwwinfermeravirtualcomca-essituacions-de-vidadolinformacio-generalhtmldescripcion
- cuando en el camino de la vida no pueda avanzarno me des consejos dame tu mano y deacutejame llorar
- Descripcioacute
- El proceacutes de dol
- Tipus de dol
- Factors que influeixen en el dol
- Etapes del proceacutes de dol
- Bibliografia consultada
- Bibliografia recomanada
-
