Edita:

PDS, Promoci i Desenvolupament SocialAdrea electrnica: pds@pdsweb.org

PDS

Edici: Barcelona, 2006Tiratge: 1000 exemplarsDipsit legal: Impressi: Addenda, scclDisseny grfic i muntatge: E. Bosch

NDEX

INTRODUCCI 3

FITXA TCNICA 4

ACTIVITAT 1: Visita organitzada i frum 5

ACTIVITAT 2: Anem de festa? 9

ACTIVITAT 3: Et pots quedar mirant? 14

ACTIVITAT 4: Anem de cmping! 19

IMATGES DELS PLAFONS 24

3

INTRODUCCI

SOTA PRESSI consta duna exposici de 12 plafons, dun dptic recordatori de la seva visita, i daquesta guia que teniu a les mans, confi gurant en conjunt un instrument per facilitar el treball educatiu amb grups dadolescents al voltant de la pressi de grup i altres temes relacionats, com ara lassertivitat o la presa de decisions. El treball educatiu daquests temes s important des dun punt de vista preventiu ats que les pressions dels amics i companys sn un factor sovint implicat en el consum de drogues i en altres conductes problemtiques o de risc durant ladolescncia.

La pertinena a grups s una necessitat humana i una font de riquesa transcendental per al desenvolupament de les persones. Tota persona pertany al mateix temps a diferents grups, alguns dels quals van canviant al llarg de la vida. En el cas dels adolescents s molt important el sentit de pertinena al grup diguals, en contraposici, sobretot, al grup familiar a lhora de defi nir els seus gustos i la seva conducta.

Dins dels grups es generen dinmiques i situacions en les quals els seus membres han de prendre decisions que afecten tant lesfera individual com la collectiva. Aquests processos de presa de decisions es poden veure infl uenciats per diferents motius, com ara el patr de relaci predominant amb els altres: passiu, agressiu o assertiu. Lestil de gesti del poder dins dels grups (democrtic o autoritari) tamb condiciona la presa de decisions, i per tant, les conductes que ens van defi nint com a individus i com a membres dels grups als que pertanyem.

Aquesta guia proposa vries activitats que, partint de situacions properes als adolescents i joves, faciliten treballar alguns aspectes de la vida en grup. La fi nalitat daquest material (exposici i guia dactivitats) s provocar la refl exi dels joves en relaci a la seva manera de prendre decisions dins dels grups diguals.

Les dinmiques que es proposen reclamen una participaci activa tant de la persona que dirigeixi les activitats com dels participants, amb la intenci de promoure que els adolescents i joves prenguin les decisions importants de la seva vida amb responsabilitat, llibertat i autonomia, gaudint de la vida en grup, sabent, per, identifi car i fer front a les pressions socials dels grups de pertinena.

4

Nom SOTA PRESSI

Descripci dels materials

Exposici formada per 12 plafons verticals de 80 x 190 cm. Dptic recordatori dels plafons de lexposici. Guia amb propostes dactivitats per realitzar amb els visitants a lexposici.

Objectius Comprendre el concepte de pressi de grup i mostrar com superar-lo fent s de lassertivitat i de diferents tcniques. Refl exionar sobre els processos de presa de decisions en situacions de grup i la seva infl uncia en linici i manteniment del consum de drogues. Identifi car diferents situacions de pressi, tant de grup com individuals, i adonar-se de la manera en qu les intencions individuals, explcites i implcites, poden afectar decisions del grup. Refl exionar sobre qestions com ara laprofi tament del temps doci o el consum de drogues.

Poblaci destinatria Joves de 14 a 16 anys.

Forma daplicaci Visita a lexposici: preferiblement de forma organitzada i en grups de 20 a 25 persones. Activitats complementries: Grups de 20 a 25 joves.

Durada de les activitats

Activitat 1 (Visita a lexposici i frum de discussi): 50 minuts. Activitat 2 (Anem de festa?): 75-90 minuts. Activitat 3 (Et pots quedar mirant?): 75-90 minuts. Activitat 4 (Anem de cmping!): 75-90 minuts.

Perfi l dels monitors de les activitats

Educadors, professors, monitors, etc., amb experincia en el treball amb grups dadolescents.

mbits daplicaci Centres i entitats juvenils. Espais de trobada de joves. Centres educatius.

FITXA TCNICA

5

ACTIVITAT 1 Visita organitzada i frum

Objectius: Facilitar una visita profi tosa a lexposici. Garantir un procs de refl exi i dintercanvi de punts de vista entre els visitants. Refl exionar sobre els processos de presa de decisions en situacions de grup. Comprendre el concepte de pressi de grup.

Materials: Els 12 plafons de lexposici SOTA PRESSI. Una sala amb cadires que es puguin disposar en cercle. Fotocpies de la fi txa de lannex 1.

DURACI: 50 minuts.

DESENVOLUPAMENT:1. Visita organitzada. Comenar explicant que aquesta exposici gira al voltant de la pressi de grup. Seguidament demanar als participants qu entenen per aquest concepte. Desprs descoltar les idees del grup es pot comentar la segent defi nici:

Pressi de grup s la situaci que es dna quan una persona ha de prendre una decisi en el si dun grup, i aquest o alguns dels seus membres, miren de decantar la seva decisi cap a una direcci concreta. Sovint, la pressi de grup es manifesta duna manera clara i explcita, per tamb ho pot fer duna manera velada.

A continuaci dividir els participants en grups de 4 o 5 membres cadascun, que iniciaran dun a un la visita a lexposici. Per evitar aglomeracions davant dels plafons i facilitar la seva contemplaci i lectura conv que els grups inicin el recorregut pels plafons amb uns minuts de diferncia els uns dels altres. Una referncia pot ser que els grups comencin la visita quan el que els precedeix hagi acabat de llegir el plaf nmero 5.

Per mantenir ocupats els participants, abans i desprs que el seu grup visiti lexposici, el monitor lliurar a cada grup una fi txa amb una pregunta o afi rmaci per a que discuteixin entre ells si estan dacord o no amb ella, i perqu. Lannex 1 cont varies fi txes amb preguntes, que es poden fotocopiar per a aquesta activitat. Preveure uns 20 minuts per a que tots els participants completin el recorregut i facin lactivitat despera.

6

2. Frum. Un cop tots els participants han recorregut lexposici, el monitor obrir una discussi basada en les preguntes de lactivitat despera i/o els continguts dels plafons. Per iniciar el debat es pot demanar a cada grup que llegeixi lafi rmaci de la seva fi txa i comenti les conclusions a que han arribat. Tot seguit es pot demanar lopini de la resta de participants sobre les con-clusions que sacaben dexposar. Tamb es poden utilitzar els plafons per aprofundir sobre diferents aspectes de la pressi de grup. Amb aquesta fi nalitat, a continuaci es proposen alguns temes i preguntes relatius als diferents plafons.

PLAFONS 2 i 3: PLAFONS 2 i 3: Creieu que s habitual el que passa en aquests plafons? O b us sembla exagerat? Us heu trobat algun cop prenent part en una situaci de pressi de grup cap a alg? I a linrevs? Recordeu alguna situaci en qu us hagueu sentit sota la pressi dun grup?PLAF 4: PLAF 4: En quin dels contextos de relaci daquest plaf (parella, amics, companys i coneguts) seria ms probable que us fessin canviar dopini o que us indussin a fer quelcom que no us hagussiu plantejat fer? Qu fareu si la vostra colla damics re-butgs la vostra parella? Acceptareu a la vostra colla alg que vests duna manera molt diferent de la vostra? Per qu?PLAF 5: PLAF 5: Com us sentireu si us trobssiu en una situaci semblant a la que presenta aquest plaf?PLAF 6: PLAF 6: En una situaci com la plantejada aqu, tindreu el mateix dilema que la protagonista? PLAF 7: PLAF 7: Fareu servir el mtode que proposa el robot en aquest plaf o no? Per qu? PLAFONS 8, 9 i 10: PLAFONS 8, 9 i 10: Es pot promoure una refl exi sobre els diferents estils de relaci interpersonal: passiu (plaf 8), agressiu (plaf 9) i assertiu (plaf 10). Lannex 2 inclou un quadre explicatiu daquests diferents patrons de relaci.PLAF 11: PLAF 11: Es pot comentar que, tal com es veu en aquest plaf, fi ns i tot quan sembla que tots els membres dun grup van a una, hi poden haver opinions diferents que no sempre sexpressen. Desprs es pot demanar al grup com pensa que els pot afectar aix? Quines conclusions sen podeu treure?PLAF 12:PLAF 12: Un altre tema per treballar s el de la pressi de grup positiva, que planteja aquest plaf. Per exemple, es pot preguntar al grup si algun cop shan alegrat dhaver pres una decisi que els ha recomanat insistentment un grup de persones, perqu desprs han vist que realment era el millor que podien fer

7

ANNEX 1 Fitxes per lactivitat despera

Cal tenir criteri personal. Per aix, deixar-se portar pel que ens diu el grup (no importa quin sigui) s sempre una malaopci.

Esteu dacord amb aquesta afi rmaci? Per qu?Esteu dacord amb aquesta afi rmaci? Per qu?

Normalment sempre s millor fer el que vol el grup, perqu daquesta manera testalvies molts problemesEsteu dacord amb aquesta afi rmaci? Per qu?Esteu dacord amb aquesta afi rmaci? Per qu?

Prendre decisions sol ser complicat. Primer et decantes per una opci, per desprs tho repenses i creus que s millor una altra opci... i al fi nal no saps cap a on tirar... s millor no complicar-se la vida i fer la primera idea que ens passi pel cap! Esteu dacord amb aquesta afi rmaci? Per qu?Esteu dacord amb aquesta afi rmaci? Per qu?

Quan cal prendre una decisi important s bo demanar lopini de la gent que ens importa. Qu en penseu? Hi esteu dacord amb aquesta afi rmaci? Per qu? Tant si s com si no, quins avantatges t Qu en penseu? Hi esteu dacord amb aquesta afi rmaci? Per qu? Tant si s com si no, quins avantatges t demanar lopini dels altres? I quins inconvenients?demanar lopini dels altres? I quins inconvenients?

De vegades cal fer valer la nostra opini, passi el que passi. s ms, sovint el millor s imposar-la als altres! Esteu dacord amb aquesta afi rmaci? Per qu?Esteu dacord amb aquesta afi rmaci? Per qu?

De vegades pressuposem actituds o opinions per part daltres persones, sense saber qu estan pensant realment, o sense conixer-les prou. Esteu dacord amb aquesta afi rmaci? Per qu?Esteu dacord amb aquesta afi rmaci? Per qu?

8

ESTIL AGRESSIU AVANTATGES INCONVENIENTS

Centrat en linters propi, sense tenir en compte els sentiments dels altres. Fa s de lacusaci, lamenaa, linsult, la desqualifi caci...

Els altres no estan per sobre nostre. Ens imposem nosaltres.

Els altres no ens aprecien.

ANNEX 2 Estils de relaci interpersonal

ESTIL PASSIU AVANTATGES INCONVENIENTS

Dna prioritat als desigs dels altres encara que soposin als propis. Deixa que els altres imposin el seu criteri, sense tenir en compte el que un mateix vol fer o creu que ha de fer.

Els altres ens accepten i no ens rebutgen (si ms no, aparentment).

Els altres se naprofi ten i nosaltres ens sentim malament per no haver estat prou valents a lhora de defensar el nostre criteri.

ESTIL ASSERTIU AVANTATGES INCONVENIENTS

Centrat en els interessos dun mateix, respectant alhora els dels altres. Es defensa i es mant el criteri propi, acceptant i respectant al mateix temps el fet que els altres puguin pensar o actuar de manera diferent.

Ens sentim b amb nosaltres mateixos, i a la llarga els altres ens respectaran i valoraran ms que no pas si ens relacionem amb ells duna manera passiva o agressiva.

Requereix adoptar una determinada actitud i disposar dalgunes habilitats (que es poden aprendre), per no t inconvenients.

Adaptat de: Guia dhabilitats per al treball en grup. Prevenci de drogodependncies en lmbit del lleure. Agncia de Salut Pblica. Barcelona, 2006.

9

Objectius: Identifi car les dinmiques relacionals que es poden donar dins dun grup. Saber reconixer les diferents situacions de pressi, tant de grup com individuals. Identifi car els diferents estils de relaci amb els altres: passiu, agressiu o assertiu. Conixer estratgies per fer front a les situacions de pressi de grup.

Materials: Fotocpies de les fi txes de lannex 1 de lactivitat. Etiquetes per posar el nom dels personatges de lactivitat.

DURACI: 75-90 minuts

DESENVOLUPAMENT:Es proposa un joc de rol on hi hauran vuit personatges amb intencions ocultes. Demanar 8 voluntaris per fer dactors i repartir els papers (fi txes dels personatges de lannex 1) per sorteig. Ning ms, a banda de cada actor, ha de saber que diu la seva fi txa. Seguidament, plantejar al grup la segent situaci: s divendres a la tarda. Una colla damics es troben al banc de la plaa, que s el seu lloc habitual de reuni des que eren petits. Dem dissabte volen celebrar que sha acabat el curs, i es plantegen fer una festa a casa dun dells, que es diu Nos, ja que els seus pares marxen de casa tot el cap de setmana. Lalternativa seria anar a una discoteca per a majors de 14 anys. Hi ha gent que prefereix fer la festa a la casa, i hi ha gent que prefereix anar a la discoteca. Tamb discuteixen sobre aconseguir alcohol o no, tant si fan la festa a la casa com si van a la discoteca, ja que en aquest cas no els serviran begudes alcohliques perqu sn menors dedat. El grup comena a debatre...Un cop plantejada la situaci i assignats els papers, els actors es collocaran etiquetes amb els noms del seu personatge de manera visible. A soles, disposaran de 5 minuts per posar-se en el paper que els ha tocat. El monitor ha de deixar clar als actors (a soles) que el seu objectiu s intentar que el grup acabi decidint all que cadascun dells t com a objectiu a la seva fi txa, i que han dactuar segons lestil de relaci que sels indica. Mentrestant, la resta del grup disposar les cadires de manera adequada per poder representar la situaci. El banc de la plaa estar format per cinc cadires, i la resta es situaran com si es tracts dun teatre. Fet aix cal demanar al pblic que sasseguin, i siniciar la representaci, que durar uns 10 o 12 minuts. Al fi nal de la representaci la colla damics ha dhaver decidit si fan la festa a casa del Nos o a la discoteca, i si aconseguiran o no alcohol. Guanyaran el joc els que tinguin com a objectiu a la seva fi txa, les mateixes opcions que hagi acabat prenent el grup.

ACTIVITAT 2 Anem de festa?

10

Si els actors no arribessin a cap conclusi clara durant la representaci, ser el pblic qui decidir, en funci de la qualitat interpretativa i del pes dels arguments aportats pels diferents personatges, si es fa la festa a casa del Nos o a la discoteca, i si volen aconseguir alcohol o no.A ms, en tots els casos, el pblic, atorgar un premi a la millor interpretaci. En ser els membres del grup que fan de pblic els que decidiran a qui donar el premi, el monitor observar com es pren la decisi en el grup, i ho podr utilitzar en el debat posterior, si sescau.Amb el temps que resti faran un debat tots els participants (actors i pblic) sobre la representaci i el procs de tria del premi a la millor interpretaci. Durant aquest debat el monitor pot plantejar algunes de les segents qestions: a) Els personatges que han rebut pressions a la representaci, han estat capaos didentifi car-les? Com shan sentit aquests personatges davant les pressions que rebien? b) Com se sentien els personatges que han hagut de pressionar altres perso-natges per a que fessin el que ells volien? c) A la vida real, us heu trobat en situacions semblants? Com les heu resolt?A ms, durant el debat es poden treballar alguns dels segents temes: 1) Les dinmiques de relaci en el grup (els diferents rols que es poden donar dins dun grup). 2) La pressi entre iguals (positiva i negativa). 3) Tcniques i estratgies per fer front a les pressions. Lannex 2 presenta un quadre amb diferents tcniques per fer front a situacions de pressi de grup. 4) Tipus de respostes interpersonals: agressiva, passiva i assertiva. 5) La capacitat assertiva com a objectiu relacional. 6) Els processos de presa de decisions dins dun grup (consensos, majories, lideratge).

11

NEMI JONO

Objectius: Fer la festa a casa del Nos.Que NO hi hagi alcohol.T moltes ganes que es faci la festa a casa del Nos i ho demostra. T clar que no cal lalcohol per passar-ho b i conixer gent.

Estil de relaci: ASSERTIU (defensa la seva opci amb tranquillitat i respecte). Defensar la seva opci amb convicci, per escoltant amb respecte les opinions dels altres.Fer pressi sobre: Val i Nos.

Objectius: Anar a la discoteca.Que S que hi hagi alcohol.No vol fer la festa a casa del Nos perqu convidaran gent que no coneix i li fa vergonya. Sestima ms anar a la discoteca on ning coneix ning. Pensa que lalcohol li facilitar les coses.

Estil de relaci: PASSIU (no defensa la seva opci). No es decantar per cap opci, malgrat tenir clara la seva. Fer pressi sobre: Val i Nos.

ANNEX 1 Fitxes dels personatges

NOS DESGA

Objectius: No fer la festa a casa seva. Que NO hi hagi alcohol.Tot i que inicialment va oferir casa seva, sho ha repensat i li fa por, per no ho vol dir. Lalcohol no latreu gens.

Estil de relaci: PASSIU (no defensa la seva opci). No es decantar per cap opci, malgrat tenir clara la seva.

Objectius: Anar a la discoteca.Que S que hi hagi alcohol.No vol festes, ell el que vol s quedar per jugar a la play i beure cerveses, per si no hi ha ms remei: millor la discoteca.

Estil de relaci: AGRESSIU (defensa la seva opci trepitjant les dels altres). T clara la seva opci i la vol imposar sigui com sigui.Fer pressi sobre: Val i Nos.

12

PICA VAL

Objectius: Fer la festa a casa del Nos.Que S que hi hagi alcohol.Vol fer la festa a casa del Nos perqu sap que convidaran una persona que li agrada i podran tenir intimitat. Pensa que lalcohol li facilitar les coses.

Estil de relaci: ASSERTIU (defensa la seva opci amb tranquillitat i respecte). Defensar la seva opci amb convicci, per escoltant amb respecte les opinions dels altres. Fer pressi sobre: Val i Nos

Objectius: Fer la festa a casa del Nos.Que S que hi hagi alcohol.s molt amic de tots els seus amics, per t clar que vol que es faci la festa a casa del Nos i que hi hagi alcohol.Estil de relaci: PASSIU (no defensa la seva opci). Escoltar tothom, sense deixar clara quina s la seva opci.

MAI DANA

Objectius: Anar a la discoteca.Que NO hi hagi alcohol.Res li est b, per millor la discoteca que casa del Nos. No li agrada com es posa de vegades la gent quan beu alcohol.

Estil de relaci: ASSERTIU (defensa la seva opci amb tranquillitat i respecte). Defensar la seva opci amb convicci, per escoltant amb respecte les opinions dels altres.Fer pressi sobre: Val i Nos.

Objectius: Fer la festa a casa del Nos.Que NO hi hagi alcohol.Com que li agrada punxar msica vol que es faci la festa a casa del Nos perqu aix podr posar la msica que vulgui. Est convenut que no cal alcohol per passar-ho b.

Estil de relaci: AGRESSIU (defensa la seva opci trepitjant les dels altres). T clara la seva opci i defensar amb fora el s a la festa i el no a lalcohol.Fer pressi sobre: Val i Nos.

13

ANNEX 2 Tcniques per fer front a la pressi de grup i saber dir no

TCNICA DEFINICI EXEMPLE

Disc ratllat Repetir la decisi presa, de manera tranquilla i sense deixar-se influenciar ni distreures per aspectes irrellevants.

Que s... que ja ho s, per no vull cervesa. Ja, ja, per s que no magrada, no vull cervesa.

Acord assertiu

Respondre a la crtica admetent part de ra de laltre, per mantenint la postura en el fons de la qesti.

Dacord, em sembla molt b el que dius, per de totes maneres no vull prendre alcohol.

Pregunta assertiva

Incitar a la crtica de laltre per tal dobtenir informaci i poder utilitzar-la en largumentaci.

Per qu vols que begui? Ah! Per agafar el puntet i ser ms divertida... per si jo sc molt divertida, i a ms, aix mestalvio la ressaca.

Processar el canvi

Desplaar el centre de la discussi cap a aspectes ms importants.

O sigui que si no vull beure el mateix que tu ja no som amics... per si no parlem damistat, si estem parlant de que no vull beure alcohol.

Claudicaci simulada

Aparentar que saccepta largument de laltre per seguint mantenint el propi.

Potser tens ra i amb una birra semblar ms enrotllat... per hi ha gustos per tot, hi ha gent a qui no li agrada la cervesa, com ara jo mateix.

Posposar Ignorar la situaci de discussi i deixar-la per altre moment.

Mira, no discutir amb tu daix perqu tests capfi cant. Tu fes el que vulguis, que jo far el que em sembla... i ja parlarem un altre dia...

Trencar el procs

Respondre amb noms una paraula o una frase curta, sense ms explicacions.

No, grcies... The dit que no, grcies. Qu mentens?

Ironia assertiva

Respondre positivament a la crtica hostil. Qu dius? Que faig el ridcul? No et preocupis, magrada ser original!

Retard assertiu

Retardar la resposta a la crtica fi ns que tot estigui ms tranquil.

No penso discutir amb vosaltres. Jo us respecto i per tant us demano el mateix per a mi.

* Extret de: PDS. Guia dhabilitats per al treball en grup del programa De marxa sense entrebancs de lAgncia de Salut Pblica de Barcelona.

14

Objectius: Contribuir a la comprensi de les emocions i actituds, individuals i grupals, presents en lassetjament escolar, i en situacions en que sofereixen drogues. Ajudar a prendre conscincia dels diferents papers que poden jugar els participants en les situacions dassetjament escolar i/o doferiment de drogues que puguin viure de prop. Afavorir lempatia i el respecte en les relacions interpersonals.

Materials: No cal material, per s un espai en que els participants puguin seure en rotllana.

DURACI: 75-90 minuts

DESENVOLUPAMENT:Aquesta activitat pretn treballar duna manera vivencial i no verbal les emocions i les actituds ms habituals en situacions dassetjament i/o doferiment de drogues a les escoles. Sense donar cap informaci prvia, comenar demanant al grup que es posi de peu en rotllana i dir-los que, des daquest moment, adoptaran el rol de fi gures de fang que leducador far servir per representar una escena. Es tracta, per, dunes fi gures molt especials, que entenen les instruccions verbals. Per tant, leducador i altres participants les podran modelar amb les mans i amb paraules. Aquestes esttues shan de modelar tant pel que fa a la postura com a lexpressi facial. Demanar a les esttues que es prenguin seriosament el seu paper, ja que formaran part duna obra dart contemporani i efmera: dall que sanomena una installaci.A criteri de leducador es treballar una de les dues situacions que es plantegen als objectius: loferiment de drogues o lassetjament escolar. Les instruccions per a cada situaci sn les segents:

OPCI: Oferiment de drogues. En aquesta situaci les esttues (papers) sn: 1) Un jove que ofereix haixix a un altre; 2) Un jove al que li ofereixen haixix; i 3) Un amic del segon jove, que s testimoni de lescena, a una certa distncia. Leducador collocar tres participants, triats al atzar, dacord amb les instruccions per composar lescena que venen a continuaci. La resta seran observadors, que tamb podran participar a lhora de modelar les esttues, i als quals sels plantejaran algunes qestions.

ACTIVITAT 3 Et pots quedar mirant?

15

1) Esttua Jove que ofereix haixix a un altre. Posar-la al centre de lescena, amb el cos tirat endavant, somrient amb una expressi de complicitat, i amb una m a la butxaca i laltra estirada cap al davant, com si volgus donar quelcom a una altra persona.

2) Esttua Jove al que li ofereixen haixix. Collocar-la davant de la primera, amb el cos tirat enrere, les mans a les butxaques, i mirant lesttua anterior amb expressi de dubte.

3) Esttua testimoni (amic del jove al que li ofereixen haixix). Posar-la a lescena a un parell de metres de les altres esttues, mirant-les amb cara de suspiccia i destar parant atenci a lescena.

Un cop muntada lescena leducador preguntar al grup: Qu en penseu daquesta escena? Qu us fa sentir? Heu viscut alguna cop una situaci semblant? Penseu que el testimoni t alguna responsabilitat en el que passa en aquesta escena? O noms sn responsables

del que passa els altres dos joves? Com us sentireu en el lloc dels papers que representen la segona i la tercera esttua? Si passssiu per un lloc on el que es representa en aquesta escena estigus succeint de deb, i algun dels protago-

nistes fos un amic o un familiar vostre, quin paper prendreu? Fareu alguna cosa?Desprs leducador proposar que alguns dels observadors modelin les esttues per canviar lescena. Per exemple, poden: Deixar al personatge que ofereix haixix, fumant tot sol, sense oferir res a ning; Modelar els personatges segons que el jove al que li ofereixen haixix laccepti o no; Fer intervenir el testimoni, per exemple, mirant dendur-se el seu amic de lescena, o parlant amb el jove que ofereix haixix a laltre; etc.Desprs de cada canvi de lescena cal aturar lactivitat per refl exionar conjuntament sobre com ha canviat la situaci. s important que el monitor vetlli per la coherncia de lescena, de manera que tant lexpressi com la postura de les esttues concordi amb el que estigui representant lescena.Tot seguit es proposa un debat entre els participants. Per fer-ho, el monitor comenar explicant que en situacions doferiment de drogues o del seu consum en grup, ens trobem persones que accepten i/o consumeixen perqu s lopci que fan els altres; per no s pas la seva, perqu no els agrada, perqu no volen fer-ho, o per qualsevol altre motiu. Conv que els participants refl exionin sobre les seves actituds davant situacions com aquesta, sobre la seva relaci amb el grup, sobre la manera com es desenvolupa lamistat en el seu grup, etc. I tamb sobre els perqu del consum de drogues: Perqu pensen que facilita la relaci amb els altres? Per curiositat? Perqu els altres ho fan?, etc.

OPCI: Assetjament escolar. Els papers representats sn: 1) Assetjat (una esttua); 2) Assetjadors (tres esttues); i 3) Testimonis (de sis a vuit esttues). Leducador collocar els participants, triats al atzar, dacord amb les instruccions per composar lescena que ve a continuaci. La resta seran observadors que tamb podran ajudar a modelar les esttues, i als quals sels plantejaran algunes qestions.

16

1) Esttua Assetjat. Posar-la al centre de lescena, amb les espatlles caigudes, el cap cot, els braos penjant i expressi de por.

2) Esttues (3) Assetjador. Posar-les molt a prop de lassetjat, envoltant-lo, traient pit, amb el cap aixecat i mirada amenaadora ens uns casos i burlesca en altres.

3) Esttues (entre 6 i 8) Testimoni. Collocar-les al voltant de les altres. Mirant cap a lassetjat, algunes amb expressi indiferents, algunes rient o somrient, altres assenyalant-lo, i alguna amb una m a lespatlla dun dels assetjadors, mostrant-li suport.

Un cop muntada lescena leducador pregunta al grup: Qu en penseu daquesta escena? Com us fa sentir? Heu estat algun cop en una situaci semblant? Penseu que els testimonis tenen alguna responsabilitat en lescena? O noms els assetjadors sn responsables del

que est passant? Com us sentireu en el lloc dels diferents papers representats? Creieu que a tothom que hi ha en aquesta escena li agrada realment el seu paper? (lgicament, sentn que a lassetjat

no li agrada el seu paper). Si passssiu per un lloc on aix que representa aquesta escena estigus succeint de deb, quin paper adoptareu?

Fareu alguna cosa?Tot seguit leducador proposar que alguns dels observadors modelin les esttues per canviar lescena. Per exemple, poden: Fer que, de mica en mica, els testimonis donin suport a lassetjat; Retirar algun assetjador (pressuposant que ha repensat la seva actitud i conducta); Canviant la postura i lexpressi de lassetjat i dels testimonis; etc.Desprs de cada canvi de lescena cal aturar lactivitat per refl exionar conjuntament sobre com ha canviat la situaci. s important que el monitor vetlli per la coherncia de lescena, de manera que tant lexpressi com la postura de les esttues concordi amb el que estigui representant lescena.A continuaci es proposa un debat entre els participants. Per fer-ho, el monitor comenar comentant que actualment sen parla molt de lassetjament escolar o bullying, i que s difcil saber si aix s perqu ara passa ms sovint que abans, o b si sempre ha passat per no hi havien parat atenci ni la societat ni els mitjans dinformaci. Per, sigui com sigui, es tracta dun fet molt greu, que pot deixar seqeles psicolgiques importants a les persones afectades. Seguidament preguntar als participants si saben qu s lassetjament escolar o bullying, i donar la paraula als participants, mantenint-se atent a les defi nicions que puguin fer i als casos reals i propers que puguin comentar.Com a suport als comentaris del monitor es pot fer servir la segent defi nici i el segent comentari:

17

ASSETJAMENT ESCOLAR (o BULLYING): Maltractament (agressions fsiques, verbals o relacionals) que rep repe-tidament i al llarg del temps un alumne o una alumna per part daltres alumnes (dun o ms dun) i que t efectes de victimitzaci en qui el rep. Abs de poder entre iguals. Genera angoixa anticipada abans de sortir de casa, pel que li pot passar.

Lassetjament escolar pot complir la funci daugmentar la cohesi i la integraci del grup dassetjadors, per tamb mostra la seva debilitat: la del grup i la de lindividu. Sovint la tria de la vctima s arbitrria, i de fet, moltes vegades els assetjadors no saben qu ha fet lassetjat per merixer aquell tracte. A ms, diferents estudis indiquen que lactitud ms freqent en aquests casos s la de testimoni. Per tant, aquells que no sn ni assetjats ni assetjadors actius, per observen els fets sense fer res, es poden considerar assetjadors per omissi. Encara ms: possiblement, ni alguns assetjadors, ni la major part dels testimonis, no estiguin dacord amb el que passa en aquests casos, per per por o per conformisme no fan res.

Tancament de lactivitat.Independentment de quina hagi estat lopci escollida en la primera part del taller, el monitor clour lactivitat llegint en veu alta la historia Anem a Balaguer? que sexposa a continuaci i serveix per exemplifi car el procs pel qual un grup pot prendre decisions equivocades i/o irracionals. En aquest relat (adaptaci de La paradoxa dAbilene de JB Harvey) un grup de persones conformen la seva opini a all que creuen que s lopini de consens del grup, i aix els porta a una situaci en la que acaben posant-se dacord per fer una acci que a cap dells, individualment, els ve de gust fer.

Anem a Balaguer?Una xafogosa tarda destiu a Igualada, una parella i els pares de la noia juguen a cartes cmodament al porxo de casa. Tot duna el pare proposa a la famlia danar a Balaguer, a uns 80 quilometres de casa. La fi lla diu: B... anem-hi. (encara que t reserves perqu a Balaguer encara fa ms calor que aqu, i est bastant lluny). Vist aix, el seu marit diu: A mi em sembla b... Si la teva mare tamb en t ganes.... Aleshores la mare de la noia respon: I tant que s. A ms, fa anys que no hi he estat a Balaguer.El viatge es fa llarg. Van en cotxe, troben la carretera embussada, i passen molta calor perqu el sistema de refrigeraci no funciona prou b. A Balaguer aquell dia fa una calor espantosa i no corre ni un pel daire. Sopen a un restaurant on els atenen malament, i el menjar no costa el que val. Cinc hores ms tard tornen a casa cansats, suats i malhumorats...Un cop a casa, el noi, amb segona intenci, diu: Ha estat una tarda fantstica, oi?. La mare de la noia, amb, cara de prunes agres, respon que ella, de fet, shagus estimat ms quedar-se tranquillament a casa, per que els havia vist a

18

tots tant entusiasmats... Aleshores, el pare diu: Jo noms ho he fet per vosaltres, perqu pensava que us avorreu i teneu ganes de sortir!. Finalment, la fi lla respon: Doncs jo noms he dit que s per fer-te content a tu! Hauria destar boja per voler anar enlloc amb aquesta calor!. La famlia es queda perplexa veient que han decidit entre tots fer una sortida que cap dells volia fer. Tots shaurien estimat ms quedar-se cmodament a casa, per ning ho va admetre abans, quan era el moment de fer-ho i tenien tota la tarda per davant per passar junts una bona estona. Tots pensaven que eren lnic o la nica que no pensava el mateix que la resta, i ning volia quedar malament.

Acomiadar el grup tot preguntant: Heu tingut algun cop la sensaci destar anant a Balaguer?

19

Objectius: Refl exionar sobre els processos de presa de decisions en grup. Refl exionar sobre laprofi tament del temps doci. Refl exionar sobre el consum de drogues

Materials: Fotocopies de lannex 1 fi txa per als participants i lannex 2 Fitxa amb el llistat dubicacions dels cmpings i de coses

a endur-se de cmping. Llapis o bolgrafs. Pissarra de paper o convencional.

DURACI: 75-90 minuts

DESENVOLUPAMENT:Explicar als participants que aquesta activitat requereix que prenguin decisions en grup, i que per a aix cal debatre dife-rents qestions, dir el que pensa cadasc, i escoltar qu diuen els altres. Seguidament, dividir els participants en grups de 4 o 5 persones, ni ms ni menys, de manera aleatria (conv que els grups siguin heterogenis i que no estiguin formats per criteris damistat prvia), i demanar que cada grup nomeni un portaveu que recollir en una fi txa les decisions que prenguin i parlar en nom de tots. A continuaci, explicar que hi ha tres tipus de grup segons la seva manera de prendre decisions: Grups amb un lder defi nit: Sn aquells en que les decisions les acaba prenent sempre la mateixa persona, tot i que

potser pugui escoltar lopini dels altres membres. Grups democrtics: Les decisions es prenen per votaci i sacaba decidint el que vol la majoria. Grups de consens: Es parla i es debat fi ns que tothom est dacord amb una mateixa decisi. Un cop fet aix, cal assignar a cada subgrup un estil de presa de decisions (ho far el monitor). En el grup o grups amb un lder defi nit, el monitor tamb ha dindicar qui far aquesta funci dins del grup durant el taller. A continuaci, donar una fotocpia de cada un dels annexos de lactivitat a cada grup i plantejar el segent problema (en fer-ho, anir anotant les diferents opcions a la pissarra):

ACTIVITAT 4 Anem de cmping

20

Ha arribat lestiu i, per primera vegada, sha acabat aix danar amb els pares de vacances... Aquest any marxem amb la colla! Hem decidit anar de cmping i hem estat estalviant tot lany. Marxarem tota una setmana sencera, per encara no tenim prou clar on anar... Les diferents opcions que tenim sn:

A un poble de muntanya, amb un petit bar-restaurant i una nica botiga. Tranquillitat i possibilitats infi nites de fer senderisme i altres activitats de muntanya!

A un poble de la costa, ple de bars, restaurants i discoteques. Ambient i platjeta! A un poble on fan un macrofestival de msica independent. Quatre dies i quatre nits de concerts i de festa! A un dels pocs pobles de la costa que resisteix a lespeculaci urbanstica i el turisme de masses, amb poca gent i

unes cales poc concorregudes. Tranquillitat, aiges netes, molts peixets i molt sol! A un cmping allat, lluny de tot, per amb unes installacions esportives de primera, cinema a la fresca i un riu daiges

fresques i no contaminades molt a prop!

Presa de decisions dins de cada grup:

Seguidament, deixar 5 minuts per a que cada grup tri el lloc sestima ms anar i ho anoti a la seva fi txa. Desprs, explicar que han aconseguit estalviar durant lany 835,00 , i que amb aquests diners han de comprar tot el que vulguin endur-se de cmping, ja que cap dells t cap de les coses que necessiten, ni tampoc els seus amics, i per tant no les poden demanar. Cal aclarir que all que comprin s per a tots els membres del grup i per als 7 dies. Deixar 15 minuts per a que cada grup faci la llista de les coses que sendur, tot recordant que no poden gastar ms diners dels que tenen, per que tampoc volen estalviar. Lannex 1 inclou una llista de coses que poden comprar, amb el preu de cadascuna, i lannex 2 la fi txa que ha domplir cada grup.Un cop els grups hagin decidit les seves compres cada portaveu escriur a la pissarra el contingut de la seva fi txa (llista de compra). Desprs es dedicaran els propers 15-20 minuts a comentar i criticar (si sescau) entre tots (amb el concurs del monitor) els plans dacampada de cada grup. Aix, per exemple, cal tenir en compte que hi ha unes quantes coses que sn imprescindibles: tenda de campanya, sacs de dormir, mrfegues, cantimplora, aigua, menjar, necesser, farmaciola, gots, plats i coberts. Per tant, si algun dels grups no els ha comprat, se lhi haur de comentar. El monitor tamb ha de demanar que cada grup expliqui quines activitats doci pensen fer, tenint en compte la llista de compres que hagin fet entre tots.

Presa de decisions entre els diferents grups:

A continuaci, entre tots els participants hauran de decidir per votaci quin grup ha fet la millor compra per al tipus de cmping que ha triat. Cada grup ha de defensar una llista: la seva o la dun altre grup (si li agrada ms que la seva). El monitor moderar la discussi i controlar la votaci.

21

NOTA PER ALS EDUCADORS: En el cas dalguns productes els participants poden triar la quantitat. Per exemple el menjar; per, si agafen poc menjar, no podran sobreviure (o passaran gana). O b, poden voler comprar drogues (tabac, alcohol o haixix) i dedicar a aix bona part dels seus diners, per, aleshores, quines activitats doci podran fer?

Acabar amb un debat amb tots els participants on es treballaran els processos de presa de decisions en grup. Per aix es poden preguntar coses com ara: Els que estveu en un grup amb un lder defi nit, com us heu sentit? Penseu que el vostre lder ha exercit b el seu

lideratge? Els que estveu en un grup democrtic, com us heu sentit? Penseu que la majoria ha pres una bona decisi? O potser

les minories tamb tenien part de ra? Els que estveu en un grup de consens, com us heu sentit? Us ha costat arribar a estar tots dacord amb cada

decisi? Amb quin tipus de grup us sentiu ms cmodes? I quin us agrada menys? Heu vist diferncies importants a lhora de decidir qu fareu? Per exemple: Si hi hauria drogues o no? Quin tipus

dactivitats fer per passar-vos-ho b? Etc.

22

ANNEX 1 Fitxa de decisions: Lloc on anar i coses per comprar

TIPUS DE GRUP:(Ho indicar el monitor a cada grup)(Ho indicar el monitor a cada grup)

AMB UN AMB UN LDER DEFINITLDER DEFINIT

DEMOCRTICDEMOCRTIC DE CONSENSDE CONSENS

A QUIN LLOC ANIREU? (Anotar-ho)(Anotar-ho)

ARTCLES PER COMPRAR PREU UNITARI SUBTOTAL11

22

33

44

55

66

77

88

99

1010

1111

1212

1313

1414

1515

1616

1717

1818

1919

2020

2121

2222

2323

2424

23

ARTCLES PREU ARTCLES PREU# Mrfegues 35 Nevera porttil 30 # Cantimplora i aigua 10 Begudes alcohliques variable de 0 a... # Menjar variable de 80 a 300 Olla, paella i estris de cuina 30 # Sacs de dormir 100 Paper de fumar 1 # Tenda de campanya 100 Xiclets i llaminadures 3 # Gots, plats i coberts 30 Gel 7 # Necesser i farmaciola 38 Llibres 40 (#) Entrades Macrofestival 100 Preservatius 15 (#) Pack esports daventura 80 Matals infl able 80 Lots i piles 20 Jocs de malabars 35 Fog i bombona de gas 40 Tambors 75 Tabac variable de 0 a... Protecci solar 15 Camera de fotos dun sol s 30 Escacs 10 Pilotes (futbol, voleibol, etc.) 20 Joc de cartes 4 Taula i cadires 50 Pales de platja 10 Aparell de msica i discs 110 Hamaca 60 Para-sol de platja 12 Ulleres, aletes i tub 15 Guitarra 100 Haixix variable de 0 a... Encenedor 1

CAL TENIR EN COMPTE QUE...1) Cal comprar tots el productes que tenen lindicador # davant del nom. 2) Si aneu al macrofestival cal comprar les entrades. 3) Si aneu al cmping allat, cal comprar el pack desports daventura.

ANNEX 2 Coses que cal comprar (o poden comprar)

REPRODUCCI DELS PLAFONS DE LEXPOSICI