PROJECTE EDUCATIU DEL CENTRE - Baldiri Reixacbaldirireixac.org › wp-content › uploads › 2020...

PROJECTE EDUCATIU DEL

CENTRE

ESCOLA BALDIRI REIXAC

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE.

PROJECTE EDUCATIU DE CENTRE. CURS 19/20. ESCOLA BALDIRI REIXAC

ESCOLA BALDIRI REIXAC 0.- ÍNDEX 1.- INTRODUCCIÓ………………………………………………………………………..2 2.- ÀMBIT CONTEXTUAL………………………………………………………………...2

2.1.- NORMATIU 2.2.- ENTORN.

2.2.1.SITUACIÓ. 2.2.2. CONTEXT SOCIAL I CULTURAL.NECESSITATS EDUCATIVES

DELS ALUMNES. 2.2.3. CONTEXT ESPACIAL

3.- ÀMBIT IDEOLÒGIC.…………………………………………………………………..5 3.1.- PRINCIPIS RECTORS DEL SISTEMA EDUCATIU 3.2.- CARÀCTER PROPI DEL CENTRE 3.3.- ALTRES TRETS D’IDENTITAT

3.3.1. HISTÒRIA DEL CENTRE. 3.3.2. MÍSSIÓ I VISIÓ DEL CENTRE.

4.- PLANTEJAMENTS INSTITUCIONALS.………………………………………………9 4.1.PRIORITATS, PLANTEJAMENTS I OBJECTIUS EDUCATIUS.

5.- CURRÍCULUM.…………………………………………………………………………..12 5.1. ASPECTES QUE INFORMEN DE LA SEVA IMPLEMENTACIÓ 5.2. OBJECTIUS. 5.3. CRITERIS D’ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA. 5.3.1. LÍNIA METODOLÒGICA.

5.3.2. AGRUPAMENTS. 5.3.3. ATENDRE LA DIVERSITAT. 5.3.4. MATERIAL SOCIALITZAT. 5.3.5. COMUNICACIÓ FAMÍLIA ESCOLA, ESCOLA FAMÍLIA. 5.3.6. ELS DEURES A L’ESCOLA

5.4.- AVALUACIÓ PROCÉS D’APRENENTATGE 6.- CONVIVÈNCIA.…………………………………………………………………….......19 7.- TUTORIA.…………………………………………………………………………....…..21 8.- PARTICIPACIÓ COMUNITAT EDUCATIVA.…………………………………………22

8.1. PARTICIPACIÓ EN EL CONTROL I LA GESTIÓ DE L’ESCOLA. 8.2. PROJECCIÓ EXTERNA DEL CENTRE

9.- PROJECTE LINGÜÍSTIC..……………………………………………………………….25 10.-TECNOLOGIES EN L’ÀMBIT EDUCATIU…………………………………………….25 11. AVALUACIÓ INTERNA O AUTOAVALUACIÓ. ……………………………………...28 12.- INDICADORS DE PROGRÉS.…………………………………………………………30 13.- ESTRATÈGIES DE DIFUSIÓ. …………………………………………………………37 14.- ANNEX…………………………………………………………………………………….37

1


1.- INTRODUCCIÓ El projecte educatiu de centre (PEC) és un document que recull la identitat del centre, n’explicita els objectius, n’orienta l’activitat i dóna sentit a la tasca educativa que es fa a l’Escola Baldiri Reixac, amb la finalitat que l’alumnat assoleixi les competències bàsiques. Aquest projecte contribueix a impulsar la col·laboració entre els diversos sectors de la comunitat educativa. Per tant, es tracta d’un document singular i propi que estableix les prioritats educatives de l’escola amb la finalitat d’orientar el centre cap a una determinada direcció i millora . El nostre PEC s’estructura en:

● L’àmbit contextual ● L’àmbit ideològic ● Plantejaments institucionals ● Currículum ● Convivència ● Tutoria ● Participació ● Projecte lingüístic ● Tecnologies en l’àmbit educatiu. ● Avaluació interna ● Indicadors de progrés ● Estratègies de difusió

2.- ÀMBIT CONTEXTUAL: 2.1.-Normatiu: La normativa vigent bàsica que s’ha tingut en compte a l’hora d’elaborar i a l’hora de revisar o modificar el Projecte Educatiu de l’Escola (PEC) serà la següent: 1) Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig (BOE del 4), d’Educació – LUA. 2) Llei 12/2009, del 10 de juliol (DOGC del 16), d’educació –LES. 3) Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius. (DOGC 05.08.2010). 4) Decret 155/2010, de 2 de novembre, de la direcció dels centres educatius públics i del personal directiu professional docent (DOGC 11.11.2010). 5) Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil (DOGC 16.09.2008). 6) Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària (DOGC 29.06.2007). 7) Ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària. (DOGC 18.06.2008)

2


8)Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació del segon cicle de l’educació infantil. (DOGC 13.11.2009) 9) Incorporarem tota aquella normativa que es publiqui a partir de l’aprovació d’aquest document i que modifiqui o complementi el contingut d’aquest document. 2.2.- Entorn 2.2.1-Situació

L'Escola Baldiri Reixac està ubicada a la ciutat de Barcelona. És una escola pública d'educació infantil i primària (3-12 anys), d’una línia, amb 210 alumnes matriculats.

El centre es troba dins el recinte del Park Güell, al carrer Olot, una ubicació singularment privilegiada en el districte de Gràcia, concretament al barri de La Salut.

L'horari lectiu del centre és de 9h a 12,30h i de 15h a 16,30h. Cada curs se sol·liciten els horaris d'adaptació pel primer curs d'educació infantil i la jornada intensiva de final de curs.

Una plantilla de 17 docents, 4 mestres d'educació infantil (una en mitja jornada), 7 d'educació primària i 1 especialista de música, 1 d'educació especial, 1 d'anglès, 1 d'educació física i 0,25 de mestra de religió. Aquest curs se’ns ha donat mitja jornada d’educació especial, per tal de poder reforçar educació infantil. Participem en el projecte “Temps de barri, temps educatiu compartit” que gestiona la Fundació Jaume Bofill i l’Ajuntament del districte de Gràcia:

3


Patis oberts: cedim les nostres instal·lacions esportives al barri, els divendres a la tarda i els dissabtes al matí. Comptem amb un monitor que vetlla per les instal·lacions i el bon fer.

La demanda de preinscripció al nostre centre ha anat augmentant en els darrers anys i la mitjana d’alumnes per aula és de vint-i-quatre.

L'AFA està plenament integrada en la vida del centre i promou, en coordinació amb l’equip docent, la participació en diferents activitats i projectes segons les necessitats. Col·labora en algunes festes escolars, les comissions mixtes amb l’escola (materials, de gènere i drets humans), projectes d’escola i gestiona els serveis d’acollida matinal i de tarda, menjador, activitats extraescolars i el casal d'estiu .

L'índex d'absentisme es situa en valors tendents a zero, el centre evita l'abandonament escolar i aconsegueix que el seu alumnat completi l'etapa educativa a l'escola.

L'estructura organitzativa del centre es concreta en els següents òrgans de govern, coordinació i participació: Equip directiu, Consell Escolar i comissions. Equip docent: claustre, coordinacions de cicle i comissions, pares/mares delegades de nivell i alumnat delegat de curs. La distribució de responsabilitats i el treball en equip és bàsic per garantir el bon funcionament de l’escola. 2.2.2 Context social i cultural. Necessitats educatives dels alumnes.

El nivell socioeconòmic i cultural de les famílies és molt heterogeni atès que el centre es troba ubicat entre diferents barris – La Salut, El Carmel i Vallcarca-Penitents, i també a l’ampliació de l’àrea d’influència que ha inclòs a població provinent dels barris d’ El Camp d’en Grassot i Gràcia Nova. Hi ha una majoria de famílies de classe mitjana, si bé que algunes d’elles són ateses pels Serveis Socials corresponents segons el seu domicili, -SS El Coll, SS Camp d’En Grassot, SS Baix Guinardó i SS El Carmel- en cas de necessitat.

La situació econòmica i social condiciona les necessitats dels alumnes, així com els alumnes del CRAE “Sant Josep de la Muntanya”, els quals tenen unes necessitats específiques importants tant a nivell emocional com educatiu.

Altres alumnes tenen necessitats per algun retard maduratiu, alguna malaltia o alguna síndrome.

Tots els alumnes de NEE i NESE de l’escola són tractats de manera inclusiva 2.2.3.- Context espacial

L'any 1995 hi va haver una remodelació de l’interior de l’edifici i aquest es va convertir en una escola accessible i adaptada a les dificultats de mobilitat de l'alumnat, famílies i del personal que hi treballa.

Hi ha nou aules ordinàries, dues de petites per a grups reduïts, gimnàs/sala d’ambients de treball, una biblioteca que s’amplia cap al passadís, una aula d’anglès/música, una amb l’equipament informàtic, un laboratori o aula d’experiències,

4


un hort escolar, una sala d’actes o sala polivalent i un menjador amb servei de cuina pròpia.

L’any 2019 es van reformar els patis de l’escola i es van introduïr algunes millores a l’interior de l’edifici.

3.-ÀMBIT IDEOLÒGIC 3.1.- Principis rectors del sistema educatiu. La nostra escola es regeix atenent els principis rectors que contempla la Llei d’Educació 12/2009 del 10 de juliol que ens diu que : 1. El sistema educatiu, en el marc dels valors definits per la Constitució i per l’Estatut, es regeix pels principis generals següents: a) El respecte dels drets i els deures que deriven de la Constitució, de l’Estatut i de la resta de legislació vigent. b) La transmissió i la consolidació dels valors propis d’una societat democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat. c) La universalitat i l’equitat com a garantia d’igualtat d’oportunitats i la integració de tots els col·lectius, basada en la corresponsabilitat de tots els centres sostinguts amb fons públics. d) El respecte de la llibertat d’ensenyament, la llibertat de creació de centres, la llibertat d’elecció entre centres públics o altres centres que els creats pels poders públics, la llibertat de càtedra del professorat i la llibertat de consciència dels alumnes. e) El pluralisme. f) La inclusió escolar i la cohesió social. g)La qualitat de l’educació, que possibilita l’assoliment de les competències bàsiques i la consecució de l’excel·lència, en un context d’equitat. h) El conreu del coneixement de Catalunya i l’arrelament dels alumnes al país, i el respecte a la convivència. i) El respecte i el coneixement del propi cos. j) El foment de la pau i el respecte dels drets humans. El centre fa èmfasi i està en total sintonia amb la defensa activa i promoció dels drets de la infància i la ciutadania global (segons esmena la Convenció dels Drets de l’Infant). k)El respecte i la preservació del medi ambient i el gaudi respectuós i responsable dels recursos naturals i del paisatge. l) El foment de l’emprenedoria. m) La coeducació i el foment de la igualtat real i efectiva entre dones i homes. n) L’afavoriment de l’educació més enllà de l’escola. o) L’educació al llarg de la vida. p)El respecte del dret de mares i pares perquè llurs fills rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions. q) L’exclusió de qualsevol mena de proselitisme o adoctrinament. 2.El sistema educatiu es regeix pels principis específics següents:

5


a)La formació integral de les capacitats intel·lectuals, ètiques, físiques, emocionals i socials dels alumnes que els permeti el ple desenvolupament de la personalitat, amb un ensenyament de base científica, que ha d’ésser laic, d’acord amb l’Estatut, en els centres públics i en els centres privats en què no ho determini llur caràcter propi. b) La vinculació entre pensament, emoció i acció que contribueix a un bon aprenentatge i condueix els alumnes a la maduresa i la satisfacció personals. c) La capacitació cultural, científica i tècnica que permeti als alumnes la plena integració social i laboral. d) L’habilitació per a l’aprenentatge permanent. c) L’estímul i el reconeixement de l’esforç i la valoració del rigor, l’honestedat i la constància en treball. f) La capacitació per exercir activament la ciutadania. g) L’aplicació general de criteris i procediments d’avaluació. h) La competència per la utilització autònoma i creativa dels sistemes digitals. i) La competència per a l’anàlisi i la contrastació de tota la informació, sigui quin sigui el mitjà de transmissió. 3. El sistema educatiu es regeix pels principis organitzatius següents: a) El funcionament integrat i la gestió descentralitzada. b) La flexibilitat suficient per a adequar-se a les necessitats canviants de la societat. c) L’autonomia de cada centre. d) La participació de la comunitat educativa. e) La promoció de reconeixement social i professional del professorat. f) El compromís de les famílies en el procés educatiu i l’estímul i el suport per fer-lo possible. g) La programació de les necessitats educatives territorialment i socialment equilibrada que emmarca tots els centres sostinguts amb fons públics. h) La col·laboració, la cooperació i la coresponsabilització amb els ajuntaments i altres administracions públiques. 3.2.-El caràcter propi del centre Article 93. Caràcter i projecte educatiu dels centres públics. 1. Les administracions han de garantir que els centres públics dels quals són titulars siguin referent de qualitat educativa i d’assoliment dels objectius d’excel·lència i d’equitat que aquesta llei determina. 2. L’escola pública catalana es defineix com a inclusiva, laica i respectuosa amb la pluralitat, trets definidors del seu caràcter propi. 3. Els centres públics es defineixen d’acord amb els principis de qualitat pedagògica, de direcció responsable, de dedicació i professionalitat docents, d’avaluació, de retiment de comptes, d’implicació de les famílies, de preservació de l’equitat, de cerca de l’excel·lència i de respecte a les idees i les creences dels alumnes i de llurs mares, pares o tutors. 4. Els principis definits pels apartats 2 i 3 inspiren el projecte educatiu que cada centre públic ha d’adoptar en exercici de l’autonomia que aquesta llei li reconeix. En tot cas, el

6


projecte educatiu de cada centre s’ha de comprometre expressament a complir aquests principis i ha de determinar la relació amb els alumnes i les famílies, la implicació activa del centre en l’entorn social i el compromís de cooperació i d’integració plena en la prestació del Servei d’Educació de Catalunya. 3.3.Altres trets d’identitat. 3.3.1 Història del centre

L’escola Baldiri va néixer l’any 1931, essent una de les “ Escoles Belles del Patronat”. Té una llarga història, ja iniciada com a escola de la república, com a escola de la dictadura Franquista quan el Baldiri va passar a anomenar-se “Grupo Escolar General Primo de Rivera”. Viu una dura postguerra i arriba fins als anys 60 amb la millora de la situació de la ciutat, de l’educació i de la societat. Ja en època de transició i democràcia, l’escola fa un tomb amb l’incorporació de la llengua catalana i la instauració de la EGB. Però, encara en els anys 80, al Baldiri impera un aire franquista tardà a causa d’una direcció retrògrada i autoritària.

El 1985 recupera el seu nom original però l’Ajuntament vol treure l’escola del Park i remodelar l’edifici com a museu. Gràcies a les reivindicacions i queixes de pares i veïns, Marta Mata (regidora d’educació de 1990) va notificar a l’escola que aquesta es quedava on era i a més es proposa una remodelació que va començar el 1993.

Passen els anys, hi ha canvi d’equip directiu i l’escola es modernitza. L’any 2006 l’escola rep la Medalla d’Honor de la ciutat de Barcelona en

reconeixement a la seva tasca educativa innovadora en temps de la segona República.

Actualment l’escola està immersa en un projecte innovador, sempre connectat en xarxa amb altres centres escolars, amb institucions del barri i amb les famílies.

L’escola ha anat augmentant de nombre d’alumnes per aula i actualment la ràtio és de 25 alumnes.

3.3.2. Missió i visió del centre. La nostra escola és una escola activa, participativa, catalana, solidària, coeducadora i inclusiva. L’objectiu principal de l’escola és oferir una educació de qualitat que afavoreixi el desenvolupament global de la persona, que és permanent i en constant evolució. En aquest procés és necessària la implicació de les famílies, els docents, els alumnes, altres institucions i agents de la comunitat. Els principis que defineixen la nostra escola es basen en cercar l’excel.lència educativa (una educació de qualitat), que es fonamenta en els sis punts: 1. L’educació per a tots i totes en contextos propers i llunyans (de futur). De manera indissoluble amb l’educació de qualitat, hi ha el tractament a la diversitat ja que la qualitat humana d’una escola es mesura pel tracte que ofereix i la consideració que té pels alumnes que presenten qualsevol tipus de discapacitat i/o dificultat d’aprenentatge.

7


El principi que articula la inclusió a la nostra escola és: la qualitat és igual a la igualtat més l’equitat, entenent com a qualitat, el màxim desenvolupament de les capacitats de tots els alumnes, la igualtat com a l’oferiment de les mateixes oportunitats, recursos i materials per a tothom i l’equitat en el repartiment i dosificació d’aquestes oportunitats, recursos i materials segons les necessitats de cada alumne o de cada grup d’alumnes. Des d’aquesta premissa es pretén eliminar o reduir les barreres que impedeixen els alumnes aprendre amb el seu grup. 2. L’assoliment d’unes màximes competències: capacitats fonamentals perquè una persona pugui organitzar la seva vida personal i professional de manera autònoma. 3. El creixement personal, la relació i el desenvolupament dels altres, en el marc d’un context sostenible i tecnològic. 4. La capacitació de viure en democràcia, en el respecte envers la llibertat d’expressió, d’acció i de pensament crític. 5. La formació pel desenvolupament personal i intel·lectual 6. La formació pel desenvolupament integral de l’individu en els àmbits: social, emocional, motriu, cognitiu i moral que li proporcioni un benestar personal. 7.- Educació basada en els valors del respecte, el diàleg i l’amor. La nostra escola treballa per, en cada curs, fer una passa més cap a la transformació educativa. El nostre propòsit de l’educació és treballar cap a un aprenentatge competencial per a la vida i l'adaptació del sistema educatiu a les noves realitats i als reptes d'una societat en canvi promogut per iniciativa de mestres i directius escolars compromesos a millorar l'educació. Aquestes pràctiques fan referència a assumptes pedagògicament rellevants, com la potenciació de l’alumnat com a centre de l’aprenentatge, la implicació emocional de l'alumne, la personalització de l'aprenentatge, el rol menys transmissiu i més orientador del professorat, l'avaluació per mitjà de l'evidència, la investigació i el treball col·laboratiu i per projectes com a bases de l'activitat educativa. Els valors amb què ens comprometem en la nostra manera d’actuar i relacionar-nos són principalment: el respecte, com a valor que capacita la persona per al reconeixement i l’estima de les qualitats i els drets dels altres mitjançant el diàleg i l’acceptació d’una convivència entre el jo i els altres i el promoure la cohesió social, Ia integració a l’entorn, la incorporació de noves metodologies per desenvolupar l’àmbit social de l’alumnat i assolir la satisfacció personal de tota la comunitat educativa.

4. PLANTEJAMENTS INSTITUCIONALS 4.1.Prioritats , plantejaments i objectius educatius La finalitat del nostre centre és proporcionar a tots els alumnes una educació que els permeti assolir els següents objectius:

8


a) Equitat i excelència:

a.1. Proporcionar a l’ alumnat una formació plena que l’ ajudi a formar la seva pròpia identitat i a desenvolupar la seva capacitat per exercir la llibertat amb tolerància i solidaritat. a.1.1.Desenvolupar el coneixement i l’acceptació de la pròpia identitat.

Valorar la singularitat i el talent de tothom, acceptant la premissa que tots partim d’un conjunt de potencialitats i limitacions que ens fan únics i irrepetibles. Posar vies pedagògiques per tal que l’objectiu global de l’escola sigui el de convertir cada nen en la millor versió d’ell mateix.

a.1.2.A partir del coneixement i l’acceptació de la pròpia identitat, aprendre a observar, conèixer, assumir i acceptar els diferents trets (físics, psicològics, culturals, ètnics, caracterials…) que conformen la identitat dels companys i companyes amb qui conviuen a l’aula, com a un aprenentatge constant de convivència i relació enriquidora de les diferents persones amb qui es trobaran a la vida.

a.1.3.Desenvolupar de manera integral la persona potenciant tots els tipus d’intel·ligències. Vetllar pel conreu de la humanitat dels nens, incloent al curriculum tots aquells elements que contribueixin a madurar el seu ésser i a garantir un creixement personal fecund. L’escola hauria d’ensenyar a estimar la vida i a ser feliç, i això passa per canviar la visió del currículum, el qual no s’ha d’entendre com un repertori de requisits tècnics, sinó més aviat com un constructe cultural teixit en base a cadascuna de les vivències i experiències que un nen viu a l’escola.

a.2.Adquirir i desenvolupar les habilitats i les competències bàsiques. Ajudar a aprendre a assumir les conseqüències de les decisions preses. Saber defensar i argumentar les pròpies opinions.

a.3.Potenciar l’aprendre a aprendre, de manera que l’alumnat sigui el protagonista del seu aprenentatge. Donar prioritat als aspectes del currículum de caire procedimental, i competencial, és a dir, promoure una visió útil de l’aprenentatge per part de l’alumne. Els nens haurien d’adonar-se que allò que aprenen realment els farà un servei en la seva vida i els resultarà útil. . Això es pot aconseguir situant el contingut de l’aprenentatge, al voltant de la realitat immediata de l’alumne. Els seus interessos i inquietuds reals haurien de ser els vertebradors bàsics del currículum.

a.4.Adquirir i desenvolupar les competències necessàries per a l’ús de les tecnologies digitals ( tecnologies, comunicació i audiovisual). Educar en l’ús sa i responsable de les tecnologies, valorant tant les seves possibilitats com els seus riscos.

a.5.Desenvolupar la capacitat d’esforç, de treball i d’estudi, i fomentar el plaer del treball; en definitiva promoure la cultura de l’esforç. Per aconseguir-ho, cal garantir que l’esforç tingui sentit. Entenem que estem naturalment disposats a aprendre. Creiem en un model d’ésser humà que és capaç d’autoestablir-se fites, límits i projectar expectatives per construir-se un futur gratificant i realitzador. Per això creiem que l’escola ha d’actuar com a guia i facilitadora que ajudi a cada persona a trobar aquelles coses en les quals realment val la pena dipositar els seus esforços.

9


a.6.Potenciar i afavorir el desenvolupament i l’expressió del sentit artístic, la creativitat i l’afectivitat des de les àrees del llenguatge musical i plàstic, des del teatre i l’educació física.

a.7.Prendre consciència de la importància del medi ambient, de la seva fragilitat i de la necessitat de preservar-lo, afavorint conductes positives i sostenibles que incentivin la reutilització, el reciclatge i la reducció de residus. Pertanyem a “Escoles + Sostenibles”. Entendre que el planeta i els seus recursos són només un préstec que ens lleguen els nostres fills. Promoure un estil de vida ecològic i conscient de la gravetat de la situació ambiental actual. Afavorir el respecte pel medi natural i potenciar les actituds que evitin el malbaratament de recursos .

a.8.Potenciar la llengua Catalana com a llengua d’ús del nostre centre, afavorint així també el coneixement dels elements bàsics de la història, la geografia i les tradicions pròpies de Catalunya per poder facilitar-ne l’arrelament. Assegurar el domini que correspon a cada edat de la capacitat d’expressió oral i escrita ordenada, de la fluïdesa i de la comprensió lectora en les tres llengües escolars: català, castellà i anglès.

Desenvolupar una actitud positiva envers el coneixement de les llengües com una eina de comunicació i construcció de ponts entre persones, comunitats i cultures. Ajudar a l’alumne a considerar-les igualment vàlides i enriquidores.

a.9.Conèixer i utilitzar de manera apropiada la llengua Castellana. a.10. Potenciar l’ús de la llengua Anglesa, sobretot en la vessant oral.

Tenim projecte plurilingüe. a.11.Valorar la importància de la higiene i de la salut, acceptar el propi

cos i el dels altres, respectar les diferències i utilitzar l’educació i/o activitat física i l’esport per afavorir el desenvolupament (personal i social) integral de l’individu. Donar a conèixer i desenvolupar hàbits d’higiene, d’alimentació, el repòs/descans, … que afavoreixin un estil de vida saludable i equilibrada. Ajudar a evitar conductes que posin en risc la salut individual o col·lectiva.

a.12.Prendre consciència de la importància de la lectura com a font de plaer i d’informació i de la necessitat de fer un lectura comprensiva perquè aquesta esdevingui coneixement.

a.13.Aprofitar el teatre com a font d’autoconeixement, superació personal, d’aprenentatge de la llengua i de treball en equip.

b) Coeducació i Convivència. b.1.-Desenvolupar les capacitats personals i les habilitats socials per aprendre a conviure en societat, com ara l’estabilitat i l’autoestima, un esperit crític, una actitud activa i participativa. Crear consciència cívica i desenvolupar el sentit de la justícia, prenent com a referència el marc que estableixen els drets humans i els valors democràtics. Els alumnes han de ser capaços d’identificar situacions injustes en la seva realitat i de generar estratègies que permetin resoldre-les, tot promovent el canvi social.

b.2.-Facilitar que els alumnes adquireixin autonomia personal davant la igualtat de drets i oportunitats, tot adquirint les habilitats necessàries per mantenir i

10


millorar el clima de convivència, i per prevenir i resoldre conflictes de manera dialogada. Som una ESCOLA basada EN DRETS (Unicef). Estimular la iniciativa personal i ajudar a resoldre - de manera eficaç - els problemes que es presenten en la vida quotidiana. Normalitzar el conflicte a l’escola com un aspecte inherent a la convivència entre individus amb interessos diferents i plantejar-lo en clau positiva, com una oportunitat de creixement i millora personal i comunitària. b.3.- Potenciar la igualtat de gènere i el respecte a les diferents orientacions sexuals esdevenint un centre respectuós i acollidor

b.4.- Impulsar una educació afectiva i sexual com a eina contra la violècia masclista per afavorir el ple desenvolupament de la personalitat.

b.5.- Prendre consciència del propi cos i les pròpies emocions. b.6.- Afavorir una cultura sobre l’afecte i la salut preventiva. b.7.- Acceptar i respectar la sexualitat pròpia i la de totes les persones.

b.8.-.Afavorir el respecte a l’entorn material i social tant a dins com fora de l’escola, per a tot tipus de béns individuals i col·lectius.

-Desenvolupar comportaments i actituds per a la convivència: comportar-se de manera respectuosa amb les persones, els grups socials i les institucions.

-Educar ciutadans cívicament competents. -Respectar les iniciatives dels altres i valorar-les. -Situar l’educació emocional en el centre del currículum com a estratègia de

educació integral. Prioritzar el conreu del “ser” per sobre del “saber”. -Potenciar actituds que fomentin el respecte mutu, la solidaritat i la resolució de

conflictes a través del diàleg. -Treballar en equip i consensuar el punts de vista. b.9.Ser conscients dels drets i deures que tenim, acceptar-los i actuar

coherentment.

c) Inclusió i atenció a la diversitat. c.1.- Garantir contextos escolars on s’afavoreixin condicions d’aprenentatge necessàries per desenvolupar les fortaleses dels alumnes i la vinculació amb els aprenentatges dins del grup per facilitar l’accés a l’aprenentatge i a la participació. c.2.- Planificar mesures d’atenció i suports universals, addicionals o

intensius segons la situació de l’alumne per poder atendre’ls. c.3.- Programar activitats el màxim d’obertes possible per garantir la inclusió i

la no discriminació en l’aula. c.4.- Consensuar, redactar, revisar, transmetre i comunicar les plans de suport

individualitzats (PI) que es facin als alumnes. c.5.- Assegurar la participació i l’aprofitament de les programacions generals i

les estratègies metodològiques. c.6.- Gestionar i distribuir suports escolars SEPs tenint en compte les

necessitats globals dels grups.

11


d) En general, basem les nostres pràctiques en: -Establir diferents metodologies de treball per tal d’assegurar l’atenció a la

diversitat. Plantejar l’educació com un vestit a mida per cada nen, i enfocar-hi els recursos i les metodologies de l’escola de manera que es puguin fer realitat.

-Partir de la realitat més immediata dels infants. -Relacionar els nous coneixements amb els que ja tenen. -Afavorir les activitats motivadores i participatives. -Combinar el treball per projectes, el treball en equip, els grups de discussió i el

treball individual per tal que vagin aprenent estratègies per resoldre situacions diverses desenvolupant la capacitat d’adaptació a diversos entorns així com la flexibilitat.

-Organitzar activitats fora de l’escola (sortides i colònies). -Preparar l’alumnat per continuar aprenent al llarg de la vida. -Integrar l’escola en el seu entorn, investir-la com a dinamitzadora cultural i

motor de canvi. Potenciar que l’escola tingui un impacte real sobre l’entorn, desenvolupant, per exemple, projectes d’aprenentatge-servei integrats en la part d’educació en valors del currículum explícit.

Tot això inclòs en un coneixement de la manera d’aprendre i ensenyar basat en la neurociència que ens pista de com aconseguir que els alumnes esdevinguin capaços d’avançar, tenint en compte la seva evolució madurativa. També avançar amb l’error, com a possibilitat, i no com a càstig. Com a reptes a aconseguir i com a autoconeixement del propi procés d’aprenentatge. Afavorir la millora de tècniques i recursos que ens ajudin a centrar-nos com la relaxació i l’activació física. Avançar partint del que ens importa i interessa amb els projectes.

5.- CURRÍCULUM 5.1 Aspectes que informen la seva implementació Entenem que cada infant és singular i és el subjecte fonamental dels seus aprenentatges. Tots els nens i nenes aprenen i ningú ho pot fer per a ells. Els infants construeixen els seus aprenentatges individualment, en un context social d’aula i d’escola. La comprensivitat significa que hi ha d’haver uns aprenentatges comuns i bàsics que puguin fer tots i cadascun dels nostres alumnes. Aquests aprenentatges comuns es fan tenint en compte, de forma paral·lela, les potencialitats específiques de cadascun d’ells. Atendre l’alumnat implica tenir en compte la diversitat de les seves capacitats i interessos, els particulars ritmes d’aprenentatge i els aspectes culturals i d’origen de cadascun d’ells. L’atenció a la diversitat és una actuació que fa de forma constant tot l’equip docent i s’adreça, tant com sigui possible, a tot l’alumnat amb una mirada àmplia que vagi més enllà de les dificultats d’aprenentatge. En aquest sentit vetllem perquè la visió de

12


l’alumne com a una unitat, faci possible les actuacions coordinades per aconseguir el màxim d’èxit. La Comissió d’Atenció a la Diversitat és l’organisme a nivell d’escola que garanteix aquesta coordinació i seguiment del conjunt d’actuacions. El currículum de l’escola s’orienta tenint en compte quatre dimensions, totes elles de la mateixa importància: saber, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a conviure. Intenta equilibrar tot allò que poden ser interessos, informacions i necessitats explicitades per l’alumnat, amb tot allò que, com a mestres, creiem que cal saber i aprendre. Les nostres referències bàsiques són el currículum oficial. La feina que fem com a escola és prioritzar, seleccionar i adaptar aquest currículum oficial a la realitat concreta de la nostra escola i a cadascun dels nostres alumnes. El currículum escolar ha d’estar orientat en: metacognició, en la significativitat dels aprenentatges adquirits, la seva funcionalitat i transferència en un món en constant transformació tecnològica, la motivació i creativitat dels alumnes envers els projectes-activitats presentades i el treball en equip (cooperatiu i/o col.laboratiu) com a èxit personal i col.lectiu. Es pretén oferir un aprenentatge globalitzat, basat en la neuroeducació, cercant l’equitat, la inclusió, la qualitat i excel.lència educatives. 5.2 Objectius El currículum comprèn, per a cadascuna de les etapes i cadascun dels ensenyaments del sistema educatiu, els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d'avaluació. En els nivells bàsics, el currículum inclou també les competències bàsiques. El currículum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies d'acció adequades al professorat que té la responsabilitat última a l'hora de concretar-ne l'aplicació. El currículum s'orienta, entre altres finalitats, a la consecució dels objectius següents: 1) Desenvolupar la personalitat, les aptituds i les capacitats generals dels/ de les alumnes perquè adquireixin les competències i assoleixin el domini dels continguts que es determinin. 2) Capacitar els/les alumnes per a comprendre llur entorn i per a relacionar-s'hi d'una manera activa, crítica, cooperativa i responsable. 3) Aconseguir que els/les alumnes assoleixin el coneixement de les característiques socials, culturals, artístiques, ambientals, geogràfiques, econòmiques, històriques i lingüístiques del país, i també el coneixement d'altres pobles i comunitats. 4) Aconseguir que els/les alumnes adquireixin unes bones habilitats comunicatives, una expressió i comprensió orals, una expressió escrita i una comprensió lectora correctes i el domini dels nous llenguatges. 5) Aconseguir que els/les alumnes assoleixin un coneixement adequat del propi cos i adquireixin habilitats físiques i esportives. 6) Afavorir l'aplicació en situacions diverses i l'actualització permanent dels coneixements adquirits pels/per les alumnes.

13


7) Capacitar els/les alumnes per a l'exercici de la ciutadania, amb respecte als drets i les llibertats fonamentals de les persones i als principis bàsics de la convivència democràtica. 8) Capacitar els/les alumnes per al desenvolupament d'estratègies d'autoregulació dels aprenentatges, per a l'aprenentatge autònom i per a l'exercici d'activitats professionals. 9) Capacitar els/les alumnes per a l'anàlisi crítica dels mitjans de comunicació i de l'ús de les noves tecnologies. 10) Permetre una organització flexible, diversa i individualitzada de l'ordenació dels continguts curriculars, especialment als ensenyaments obligatoris que faci possible una educació inclusiva. El currículum s’organitza en àmbits que agrupen àrees de coneixement. Formen part del currículum els elements següents: a) Les competències bàsiques pròpies de cada àmbit agrupades en dimensions:

competències vinculades directament a un àmbit que l’alumne ha d’assolir en acabar l’etapa i que contribueixen a l’assoliment de les competències bàsiques. b) Els continguts clau de cada dimensió: continguts que contribueixen en major mesura al desenvolupament de les competències de cada una de les dimensions. c) Els continguts de cada àrea establerts per cicles: objectes d’aprenentatge i sabers, coneixements, conceptes, procediments i actituds que degudament combinats i contextualitzats permeten assolir les competències bàsiques. Es presenten agrupats per blocs de continguts. d) Els criteris d’avaluació de cada àrea establerts per cicles: enunciats que expressen el tipus i grau d’aprenentatge que s’espera que hagin obtingut els alumnes en un moment determinat i els quals han de ser el referent per les diferents avaluacions. e) Les orientacions metodològiques de cada àmbit: criteris per dissenyar activitats d’aprenentatge de caràcter competencial. Fan referència a la tipologia d’activitats, a la temporització, als materials o recursos a utilitzar, a l’organització social de l’aula i a les mesures personalitzades per atendre la diversitat. f) Les orientacions per a l’avaluació de cada àmbit: indicacions per a l’avaluació del procés d’ensenyament i aprenentatge que inclouen criteris i instruments que permeten valorar l’assoliment de les competències bàsiques pròpies de cada àmbit per part de l’alumne i contribuir a l’autoregulació del seu aprenentatge. Fan referència al caràcter formatiu de l’avaluació. 5.3 Criteris d’organització pedagògica 5.3.1 Línia metodològica El nostre centre intenta formar un tipus de persona susceptible d’emprendre iniciatives i elaborar criteris propis, fomentar el seu esperit crític mitjançant el raonament. En

14


definitiva: aconseguir que els nois i noies esdevinguin ciutadans lliures i iguals, i membres actius d’un sistema equitatiu de cooperació al llarg de tota la seva vida. Això requereix una pedagogia activa on la participació de l’alumnat, el pensament divergent, l’organització personal i el treball cooperatiu són indispensables i el paper del professorat és fonamental com a acompanyant de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge dels seus alumnes. Aquest procés ha de produir-se en un clima on el gust per l’aprenentatge sigui compatible amb el necessari esforç i on l’alumnat comprengui que el límit a la seva expansibilitat està en el respecte als altres. L’aprenentatge ha de ser significatiu i funcional, basat en les capacitats i en el desenvolupament evolutiu de cada alumne. El professorat posarà especial atenció en connectar els nous coneixements amb els coneixements previs dels seus alumnes. L’escola ha desenvolupat l’opció del treball per projectes de diferents modalitats com a metodologia (veure annex) que millor respon als anteriors criteris, tot i que no el considerem un mètode exclusiu. Darrera d’això, no hi ha solament una metodologia de treball o una seqüència determinada de presentar les activitats escolars, sino la manera d’entendre com els alumnes aprenen, com elaboren els conceptes, com tracten la informació i com el centre educatiu i el professorat ha de planificar i actuar a les classes i dinamitzar-les. Per tal de poder dur a terme la línia metodològica i seguir amb coherència el projecte hem definit uns llocs de plantilla docent amb perfil professional singular La directora del centre, informant prèviament al consell escolar del centre i al claustre de mestres , pot definir diversos llocs de plantilla docent amb perfil professional singular. Perfil DIV d’atenció a la diversitat del tipus K,perfil TIC de competència digital,perfil de Metodologies amb enfocament Globalitzat EGI i perfil professional lingüístic en llengua extrangera IAN. Si es creu convenient, cada curs escolar es revisaran aquests perfils per tal de poder modificar-los, si s’escau. Sempre es seguirà el criteri de la necessitat de l’escola i l’enfocament de cap a on volem anar. 5.3.2 Agrupaments L’escola s’organitza per agrupament de nivell, però amb una unitat superior que és el cicle i etapa. Creiem que és molt necessari que els alumnes es coneguin, es respectin i s’estimin; per aquesta raó fem ambients (petits: P3, P4 i P5) i espais d’aprenentatge (MITJANS : 1r, 2n i 3r i GRANS : 4t, 5è i 6è) on es barregen els alumnes. També apadrinem els alumnes de P3 per un alumne de 2n, i es fa un padrinatge lector de 6è a 1r. L’ajuda mútua és un valor fonamental, perquè tenir exemples ajuda a formar-te i a madurar com a persona, en definitiva perquè la vida mateixa és aprendre els uns dels altres.

15


5.3.3 Atendre la diversitat. Estratègies d’ensenyament, d’organització i de planificació Els criteris que orienten el tractament de la diversitat es basen en la idea que la diferència, tant física, intel·lectual com cultural, és un fet enriquidor. És per això que el centre té en compte estratègies metodològiques d’ensenyament, organització i planificació que permetin la plena inclusió de tots/es els/les alumnes considerant les seves necessitats i singularitats.Quan parlem d’estratègies d’aprenentatge de l’escola inclusiva hem de parlar d’estratègies d’atenció a la diversitat. En altres paraules, la diversitat a l’escola del segle XXI és un eix vertebrador del currículum. -Ús de mètodes d’ensenyament que respecten el tarannà i el ritme de cada nen i nena. - Detecció i prevenció de les dificultats d’aprenentatge de l’alumnat així com el seguiment del progrés i l’ajustament de les mesures i els recursos per a cadascun dels alumnes. − Adaptació dels horaris d’aula a les característiques concretes del grup. − Horaris d’alumnes i mestres flexibles els quals es poden adaptar al llarg del curs a les necessitats que sorgeixen. − Una organització de l’espai d’aula que sigui beneficiosa per a tots els membres del grup. Cal generar espais d’aprenentatge diversos i flexibles (racons, projectes d’activitat, activitats i espais alternatius, tallers, grups reduïts, transversalitat, etc.) on es pugui dur a terme l’atenció a la diversitat dins d’aquests muntatges. Cal que aquesta atenció formi part de la vida de l’aula, part del grup. − Planificació de les activitats pensant en TOT el grup. Elaborar activitats obertes i diferents maneres de realitzar-les en què hi puguin participar, intervenir i treure’n profit tot el conjunt d’alumnes. On hi hagi diferents nivells d’exigència i diferents maneres d’assolir els objectius plantejats. − Elaborar activitats obertes en què hi pot participar tot el grup aula de diferents maneres i amb diferents graus d’exigència per tal d’exhaurir tots els recursos i possibilitats dins l’aula abans de fer treball fora de l’aula. − Estructurar i proporcionar recursos, metodologies i suports per a l’aula i per a tots els alumnes. Treballar amb dos mestres a l’aula en determinades activitats per garantir l’atenció als alumnes. - En situacions individuals i/o de grup reduït concretes, tenir el recurs de fer intervencions fora de l’aula d’acord amb uns objectius i criteris metodològics consensuats entre l’equip docent. − Cal avaluar cada alumne (la seva evolució personal, relacional i d’aprenentatges), però també el funcionament del centre per tal de valorar el seu grau d’inclusivitat. Es tracta d’una avaluació de procés i de resultats. − Agrupar els alumnes de diferents maneres (petit grup, parelles, etc.) i amb diferents criteris (grups homogenis, grups heterogenis, etc.) per fomentar l’ajuda i treball entre iguals, la col·laboració i cooperació. − Comptar sempre amb l’edat cronològica de l’alumne a educar i no infantilitzar-lo. S’educa pel curs actual i per la vida.

16


− Proporcionar suport operatiu al professorat de l’aula ordinària per tal d’afrontar amb èxit els reptes dia a dia: materials específics per a l’alumne amb discapacitat i/o altes capacitats en una determinada matèria o pel conjunt de la classe, assessorament pràctic sobre estratègies educatives útils en determinades situacions, etc. − L’única manera d’oferir una educació de qualitat és una bona formació dels mestres. L’atenció a la diversitat a l’aula, els mètodes inclusius requereixen una formació continuada per tal de conèixer els recursos i materials més actuals. Cal dotar el professorat de la formació que requereix i el suport que necessiti per afrontar aquest repte. Moltes vegades aquesta funció la fa el mestre d'Educació Especial del centre o altres mestres. − Planificar i distribuir les hores CAD (hores dels mestres que s’inverteixen en atenció a la diversitat), per garantir una atenció als alumnes al màxim d’eficient. − Elaborar plans individualitzats als alumnes amb dictamen/informe NESE, i també a d’altres alumnes que, no tenint dictamen, presenten dificultats per seguir el ritme que marca el currículum a per aquells que tenen altes capacitats o sobredotació. - Coordinar-se, de manera habitual, amb les famílies i amb els serveis i altres professionals que atenen els alumnes de l’escola a fi de compartir objectius i unificar les mirades envers els alumnes. 5.3.4. Material socialitzat Tenim socialitzat algun material fungible general d’escola i d’altres propis d’aula. Aquest sistema de socialització de materials no pretén només estalviar diners a les famílies, tot i que en sigui una conseqüència directa. Va més enllà. Els objectius reals de la socialització dels materials són: • Reduir el volum de residus. • Reciclar al màxim la major part de materials possibles. • Reutilitzar els llibres i materials en bon estat. • Tenir cura del que és de tots (responsabilitat). • Garantir la quantitat i qualitat dels materials per potenciar la igualtat d’oportunitats. • Afavorir valors i hàbits com compartir, socialitzar, amortitzar, aprofitar, no malgastar… 5.3.5. Comunicació família - escola /escola - família Som conscients de la importància que en educació té el sumar esforços. Tota la comunitat educativa (pares i mestres) tenim el mateix objectiu: que els nostres alumnes es formin integralment. La suma d’esforços requereix mantenir la comunicació directa i constant. Quatre són els instruments que utilitzem a la nostra escola per facilitar la comunicació, sense menystenir les entrevistes individualitzades que es realitzen puntualment al llarg del curs: LLIBRETA VIATGERA : mitjançant la qual ens comuniquem amb la família durant l’educació infantil. La «llibreta viatgera» va a casa i torna diàriament a l’escola. AGENDA: mitjançant la qual ens comuniquem amb la família durant l’educació primària.

17


Principis bàsics 1- L’agenda és una eina per establir comunicació família - escola (tant per aspectes positius com negatius referits a l’alumne). 2- l’agenda és una eina d’organització i planificació personal. 3- L’agenda ajuda al nen/a (cicle inicial) a situar-se dins la seqüència temporal de la setmana. MAILING: el correu electrònic s’utilitza com a canal directe d’informació entre escola-família. Hi ha intercanvi de informació via mail dels tutors cap a les famílies i a l’inrevés i de part de la direcció del centre a les famílies. WEB/BLOCS/TWITTER/INSTAGRAM: són altres canals de comunicació que l’escola utilitza per fer difusió de tot allò que engloba el centre. 5.3.6. Els deures a l’escola L’escola aposta per un tipus de tasques escolars personalitzades segons els alumnes i/o el grup. Aquestes tasques solen ser de recerca d’informació, d’acabar tasques o alguna activitat puntual o de reforç. Molt sovint són reptes que engresquen els alumnes i fan que es responsabilitzin i tinguin obligacions. També es potencia la lectura com a font d’enriquiment personal i cultural. Els objectiu d’aquestes tasques són: • Aprendre a pensar i comunicar • Aprendre a descobrir i tenir iniciativa • Aprendre a conviure i habitar (interaccionar) el món • Aprendre a organitzar-se, responsabilitzar-se • Assolir hàbits de treball quotidià... • Estructuració del temps personal Aquesta tipologia de deures té com a característiques generals: - No han de discriminar a cap nen/a a causa de l’ajut que potencialment pot rebre de casa. No tots els nens/es poden tenir el mateix suport ni reforç, ni tots són acompanyats en el procés d’aprenentatge de la mateixa manera ni qualitat. Per tant els deures s’hauran de poder fer sense l’ajut familiar. - Els deures han d’estimular la responsabilitat i ha de suposar el fet de planificar-se el temps personal - domèstic, creant hàbits de treball i organització personal.

- Els deures han de contribuir a millorar les competències culturals dels nostres alumnes i, de retruc, de les seves famílies. - Els deures han de donar la possibilitat d’implicació de la família, en els casos que ho desitgin i puguin. 5.4 Avaluació procés d’aprenentatge Entenem l’avaluació com una activitat que forma part del procés d’aprenentatge de cada alumne. L’avaluació és contínua i vol ajudar a l’alumnat a conèixer el seu procés,

18


les seves mancances i les seves potencialitats. Al professorat li serveix també per valorar la planificació i el desenvolupament del currículum a l’aula. L’avaluació relaciona les nostres intencions educatives i els objectius d’aprenentatge, el que fem a les aules, el que observem per ser avaluat i, finalment, allò de què informem al propi alumne i a les seves famílies. Té com a finalitats: • Que l’alumnat sigui conscient del seu procés d’aprenentatge i pugui aprendre dels seus errors i millorar a partir d’aquest coneixement. Utilitzem diferents instruments d’avaluació que ajuden a l’alumne en aquest procés: autoavaluació, coavaluació, rúbriques de procés i de resultat, carpetes d’aprenentatge, bases d’orientació, KPSI.. Es compartirà amb l’alumnat els objectius i els criteris d’avaluació, en iniciar qualsevol projecte. • Conèixer els aprenentatges que va fent cada alumne i poder-lo ajudar a millorar. • Ser una eina d’anàlisi dels processos i la metodologia d’aprenentatge que fem a l’escola. De l’avaluació dels alumnes se’n desprèn, per tant, la informació que rep la família en forma d’informes i entrevistes. L’alumne, d’acord amb la seva edat, també rep un retorn d’aquesta avaluació que realitzen els i les mestres. En els informes reflectim l’evolució de cada alumne en el seu procés d’aprenentatge i es valoren els seus avenços i les seves dificultats en cadascuna de les competències del currículum. Es realitzen tres informes al llarg del curs i una entrevista obligatòria amb cada família, a més de la inicial, d’inici de curs. I es poden realitzar tantes entrevistes com siguin necessàries a demanda de la família, dels tutors/es o dels especialistes.

6.- CONVIVÈNCIA Conviure significa viure plegats i en bona relació. La convivència demana la formació integral de la persona i es fonamenta en els valors de la pluralitat, la participació democràtica, la inclusió social, la igualtat d’oportunitats, el respecte a la diferència, la gestió positiva de conflictes i la cultura de la pau. La convivència comporta una consciència de la pròpia identitat que implica l’acceptació de l’altre i un sentit de pertinença i contribució personal a la societat. Per educar en la convivència, cal posar l'accent en les relacions, en tot allò que ens uneix més que en les diferències. Per això cal potenciar espais oberts i compartits —tant des d'un punt de vista social i cultural com intergeneracional— que facilitin el coneixement i el reconeixement de les persones que viuen en el mateix poble, barri o ciutat per potenciar la confiança mútua i propiciar la conversa, el diàleg i la reflexió. És bàsic, per a la convivència, parlar molt i escoltar més i fer-ho amb un to optimista i positiu. El diàleg suposa tenir una actitud d'escolta activa i estar disposat a canviar

19


d'opinió davant els arguments de l'altre. Els lligams afectius són elements bàsics per a la construcció de personalitats equilibrades. La convivència no consisteix en un simple contacte passiu, una coincidència en un espai; l'altre hi és present, ens importa i genera emocions i sentiments. D’altra banda, el conflicte és inevitable i forma part de les relacions socials d'una societat oberta i complexa. Cal afrontar cada conflicte des de la singularitat, evitant les generalitzacions i a partir de la gestió positiva dels conflictes. Aquests són els fonaments d'una escola inclusiva i d'una educació intercultural que han de contribuir a garantir la igualtat i a respectar la diversitat en una societat més cohesionada i menys excloent. Els documents que orienten la gestió de la convivència a l’Escola Baldiri Reixac són el Projecte de Convivència (PdC)i les Normes d’Organització i Funcionament de Centre (NOFC). Aquests documents estableixen les normes de convivència del centre i els mecanismes per la seva aplicació i correcció. Les NOFC han d’aplegar el conjunt d’acords i decisions de gestió, organització i funcionament de centre que permetin assolir els objectius proposats en el PEC i en la PGC. El PdC té com a missió contribuir a l’èxit personal, acadèmic, social i laboral de tot l’alumnat i la resta de la comunitat educativa, de tots els agents implicats a la vida de l’escola. Els objectius generals són 5:

1. Assegurar i garantir la participació, la implicació i el compromís de tota la comunitat escolar

2. Ajudar a cada alumne a relacionar-se amb si mateix, amb els altres i amb el món.

3. Potenciar l’equitat i el respecte a la diversitat de l’alumnat en un marc de valors compartits.

4. Fomentar la mediació escolar i la cultura del diàleg com a eina bàsica en la gestió del conflicte.

5. Fomentar la cultura de la pau i la no-violència, juntament amb els valors que fan possible preservar i enriquir la vida de totes les persones.

Les activitats que realitza l’Escola per la millora de la convivència s’emmarquen en diverses àrees:

● Pla d’acció tutorial (tutories) i educació en valors. ● Activitats complementàries (proposades pel Claustre de professorat, la comissió

de l’AFA i la comissió de convivència - docent i de consell escolar-) ● Formació del professorat.

També hi ha la comissió de convivència del consell escolar que té les següent funcions:

20


a) Estar informat i vetllar pel compliment efectiu de les mesures correctores previstes a les conductes contràries a les normes de convivència de centre i recollides a les NOFC.

b) Assessorar el/la Director/a en determinats casos sobre l’aplicació de mesures correctores i sancions.

7.- TUTORIA La tutoria de l’alumnat forma part de l’acció docent. Tots els/les mestres del Claustre han d’exercir les funcions de tutor o tutora quan correspongui. Cada alumne/a té assignat un tutor/a, responsable immediat de l’acció tutorial prevista a l’Escola . L’acció tutorial té per finalitat contribuir , en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal i social de l’alumnat en els aspectes intel·lectual, emocional i moral, d’acord amb la seva edat i comporta el seguiment individual i col·lectiu de l’alumnat per part de tots/es els/les mestres. Les funcions del mestre tutor són (segons les NOFC de l’escola): a) Tenir coneixement del procés d’aprenentatge i d’evolució personal dels alumnes. b) Coordinar la coherència de les activitats d’ensenyament-aprenentatge i les activitats

d’avaluació de tots els docents que intervenen en el procés d’ensenyament del seu grup d’alumnes.

c) Responsabilitzar-se de l’avaluació del seu grup d’alumnes en les sessions d’avaluació. d) Tenir cura, juntament amb el secretari/a de l’expedient acadèmic de l’alumne. e) Elaborar els documents acreditatius (actes, llibres d’escolaritat,...) dels resultats de

l’avaluació i de la comunicació d’aquests a les famílies o representants legals dels alumnes. f) Dur a terme la informació i l’orientació acadèmica dels alumnes. g) Realitzar, quan l’horari ho permeti, a proposta de la direcció, tasques de suport escolar

personalitzat (SEP). h) Mantenir una relació suficient i periòdica , com a mínim una vegada per curs, amb els

pares i mares o representants legals de l’alumnat, per informar-los del seu procés d’aprenentatge i de la seva assistència i participació a les activitats escolars.

i) Convocar una reunió a principi de curs amb les famílies del grup classe per a fer una presentació dels objectius del curs. Quant a les altres reunions que es puguin mantenir, dependrà del criteri de cada professor/a, un cop exposats els motius al cicle i feta la seva valoració.

j) Vetllar per la convivència del grup d’alumnes i la seva participació en les activitats de l’escola.

k) Mantenir contacte sempre que sigui necessari amb els pares o mares delegats del seu grup classe.

l) Participar en l’avaluació Interna del centre. m) Aquelles altres funcions que li encomani el Director/a o li atribueixi el Departament

d’Educació/CEB.

El/la tutor/a haurà de vetllar pels processos educatius de l’alumnat i promoure , en la mesura del possible, la implicació de cada alumne/a en el seu procés educatiu.

21


El/la mestre/a tutor/a ha de vetllar especialment per l’assoliment progressiu de les competències bàsiques i per la detecció de les dificultats de l’alumne/a en el moment en què es produeixin i pel seu benestar psicològic i emocional. El/la tutor/a ha de coordinar l’acció de tots els mestres que treballen amb un nen a l’hora de prendre les mesures necessàries perquè aquest/a pugui seguir amb normalitat el procés d’aprenentatge. Tanmateix, el tutor ha de contribuir al desenvolupament d’una dinàmica positiva en el grup-classe i implicar a l’alumnat i a les famílies en la dinàmica de l’Escola. 8.-LA PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT EDUCATIVA 8.1 PARTICIPACIÓ EN EL CONTROL I LA GESTIÓ DE L’ESCOLA La comunitat educativa està integrada per totes les persones i institucions que intervenen en el procés educatiu. A la nostra escola la comunitat educativa està vertebrada per: alumnes, claustre de mestres , famílies i personal no docent (PAS, monitoratge, i cuina) Els alumnes participen en la gestió de l’aula assumint càrrecs de responsabilitat: secretari, calendari i/o meteoròleg, deixalles, repartidor de material... assumint aquestes tasques l’alumnat es fa partícep i model de comportament vers el grup classe. En les tutories en grup o individualitzades s’afavoreix un espai de comunicació entre alumnes i mestres on es gestionen les necessitats individuals (educatives), sobretot les socials i emocionals. El claustre de mestres és l’agent dinamitzador de l’activitat escolar, qui programa les activitats educatives i les acaba duent a terme amb l’alumnat. Per fer-ho de manera coordinada, el claustre s’organitza en els següents òrgans:

● Reunions de tot el claustre de mestres ● Reunions de l’Equip del Consell de direcció: direcció, cap d’estudis, secretaria,

coordinador/a de primària i coordinador/a d’infantil.. ● Coordinacions de Cicle: Educació Infantil i Educació primària, ● Coordinacions o reunions de microcicle: Cicle Inicial, Cicle Mitjà i Cicle

Superior. A Primària es poden reunir com a cicles o com etapa. ● Coordinació entre Primària i Secundària. ● Comissions: Escoles + sostenibles, Convivència, TAC, GEP, CAD, Xarxes per

el canvi. ● Coordinacions (remunerades pel Dept): infantil, primària, TAC, riscos laborals i

Llengua i cohesió social (LIC). Les famílies dels alumnes són els col·laboradors més importants de l’escola, tant dins com a fora i així s’especifica en la carta de compromís signada a l’inici de l’escolarització.

22


Les famílies són convocades a diferents sessions informatives amb l’escola, on són interpel·lades per les novetats i s’hi poden fer precs i preguntes:

- Reunió de cicle a l’inici de curs amb el/la mestre/a tutor/a i tots els mestres que puguin que entren a la tutoria i tots els pares.

- Reunions individualitzades amb cada família i el tutor, un mínim d’una per curs. - Es convoquen altres reunions generals si cal parlar o comentar algun aspecte

particular del grup. Un altre vincle amb les famílies és la comunicació via correu electrònic i/o a través de l’agenda escolar (des de 1r-6è), on aquestes poden demanar assessorament als mestres o bé es transmeten informacions tals com les faltes d’assistència, retards, si ha fet la recerca del projecte, si ha portat el material… Les famílies són convidades a col·laborar en el procés d’aprenentatge de l’escola. Així es fan tertúlies pedagògiques trimestrals on es toquen temes interessants per mestres i famílies. Les famílies s’organitzen en l’AFA on gestionen el funcionament del menjador, les activitats extraescolars i l’acollida dels alumnes. També dinamitzen (conjuntament amb els mestres) xerrades formatives per a pares anomenades Tertúlies Pedagògiques. A l’AFA també hi ha diferents comissions que dinamitzen activitats lectives i fora d’horari lectiu: com per exemple la Comissió de Convivència. A part hi ha els pares/mares delegats, que un cop al trimestre es reuneixen amb equip directiu per tal d’aportar, comentar i enriquir la comunitat amb propostes i comentaris. Durant el curs, l’AFA es reuneix diverses vegades amb l’Equip Directiu. També forma part de la comissió del menjador (on també hi són presents els representants del personal del servei). L’AFA organitza la festa de final de curs de l’escola, on hi ha un comiat per a els alumnes de 6è.

8.2.-La projecció externa del centre

A més dels agents de la comunitat educativa, hi ha altres professionals vinculats als diferents àmbits educatius englobats al centre:

1. SERVEIS EDUCATIUS DE GRÀCIA: Recolzant i assessorant a l’escola en tots

aquells temes de formació: cursos, seminaris, assessoraments, xerrades i materials pedagògics. També coordinen diferents tasques i activitats que afavoreixen el treball en xarxa, la cooperació entre escoles i/o amb altres institucions. El CRP és un puntal pel reforç de les nostres tasques educatives: ens facilita material educatiu, formació contínua. Participem de manera permanent en els grups de treball i/o seminaris de biblioteques, pedagogia terapèutica, música, d’educació física, caps d’estudis i les reunions de directors/es de la zona, i en diferents formacions intercentres.

2. L’EAP (Equip d’Assessorament Psicopedagògic) de Gràcia, per fer el seguiment dels alumnes amb necessitats educatives especials que fonamentalment

23


recolzen i assessoren als centres en els aspectes d’observació, diagnosi I seguiment de l’alumnat susceptible d’atenció psicopedagògica, atenent les possibles derivacions del centre.

3. Serveis Socials de diferents zones que atenen a les famílies socialment desafavorides.que fan la diagnosi i seguiment de l’alumnat que per raons socials i/o econòmiques de la família precisa d’un seguiment de la seva assistència i rendiment escolar.

4. El Centre de Recursos Barcelona Sostenible ens forma i orienta per poder plantejar anualment els nostres projectes escolars especialment lligats amb la biodiversitat i l’hort escolar.

5. ASPB ( Agència de la Salut Pública) que té la seu al Cap de Larrard. Col·labora amb la nostra escola amb el programa de vacunacions, d’higiene bucodental i altres programes de salut pública.

6. Universitats amb estudis de magisteri i que demanen la col·laboració de l’escola en el Pla de Pràctiques.

7. Instituts de referència: fent la coordinació: Traspàs de Primària-Secundària. 8. Diferents associacions cíviques, com ATRA o casals d’avis del barri. 9. Associacions solidàries: UNICEF, Mans Unides, GLORR i Avismón. 10.Mitjans de comunicació ja que intentem aportar dinàmiques i activitats a diaris

i programes de TV. Per últim, potenciem molt la projecció externa de l’escola i les nostres bones pràctiques/experiències mitjançant les TIC i les xarxes socials: web de l’escola, twitter, Jornades d’Innovació Pedagògica, ARC...

9.- PROJECTE LINGÜÍSTIC El Projecte Lingüístic de l’escola defineix les actuacions lingüístiques de referència a l’escola i marca quins són els objectius i el tractament de les llengües des de l’àmbit pedagògic, des de l’àmbit de govern institucional i des de l’àmbit humà i de serveis. Amb tot, afegir que el nostre projecte se singularitza per fer un plantejament funcional basat en tres llengües. La llengua catalana és la llengua vehicular i la de l’escola en l’àmbit pedagògic en general, però la llengua castellana és l’eina vehicular de la pròpia assignatura, així com la llengua anglesa ho és de la pròpia àrea i d’altres àrees concretades a la PGA. Avancem cap a la internacionalització del centre pel que fa a les llengües (impulsem l’educació plurilingüe i intercultural). Formem part del projecte GEP des del curs 16-17 impartint àrees completament en anglès, com la Physical Education i Arts and Crafts a primària. Celebrem a més a més, i en el marc del projecte lingüístic de centre, l’English Day i cada curs utilitzem la plataforma etwinning per participar/crear conjuntament un projecte amb altres països del món.

24


Annex: PROJECTE LINGÜÍSTIC

10 TECNOLOGIES EN L’ÀMBIT EDUCATIU, ADMINISTRATIU I COMUNICATIU. Planificació del desplegament i la inserció de les tecnologies.

25

https://drive.google.com/file/d/1Gps1aYYoqGBp_fYKggtLoCcn4KY0x-bN/view?usp=sharing


26


Tractament de les dades. ÀMBIT EDUCATIU A nivell eduactiu els alumnes disposaran de correu electrònic a partir de 3r amb prèvia autorització i reunió de les famílies. Aquests treballaran amb plataformes de treball compartit (Drive, Google Classroom). ÀMBIT ADMINISTRATIU Es tindrà molt present la normativa de la protecció de dades. Poc a poc es treballen més amb eines corporatives facilitant l’intercanvi d’informació de manera privada i segura. Per poder disposar i treballar amb dades personals es demanaran les autoritzacions pertinents. Per tal de fer la recollida de dades de diferents aspectes eduactius, es disposa de diferents aplicacions tancades i privades per informar al Consorci i a la Generalitat. ÀMBIT COMUNICATIU Per tal de fer les comunicacions amb les famílies es farà mitjançant el correu electrònic (prèvia autorització). Les comunicacions d’escola es faran per la web, twittwer i pinterest amb el consentiment signat de les famílies per fer ús de imatges i sons. Mirar annex Pla Tac.

11.- AVALUACIÓ INTERNA O AUTOAVALUACIÓ L’avaluació interna o autoavaluació ens permet recollir informació per tenir coneixement, poder revisar aspectes importants del funcionament de l’Escola, en diferents àmbits , i prendre decisions orientades a la millora del servei educatiu. És un procés continu d’aprenentatge i de creixement personal i professional.

27

http://baldirireixac.org/wp-content/uploads/2019/02/PLA-TAC-BALDIRI-REIXAC.pdf


A l’hora d’implementar aquest procés d’avaluació interna o autoavaluació es tindrà en compte el següent: 1) Les dades obtingudes tindran un cert caràcter reservat. 2) Les actuacions han de proporcionar un coneixement aprofundit i interrelacionat de la realitat educativa de l’Escola. 3) Ha de permetre relacionar els resultats amb els processos d’ensenyament/aprenentatge, la gestió dels recursos i els objectius de l’Escola d’acord amb les característiques del context en què es desenvolupa l’acció educativa. 4) Els objectes d’avaluació han de respondre a necessitats o reptes del moment, prèviament analitzats i prioritzats. 5) Ha de ser útil per a la presa de decisions la qual estarà orientada a la millora permanent de la qualitat educativa que rep l’alumnat. 6) La necessitat de la participació amb una actitud de col·laboració total. 7) El desenvolupament dels següents passos: tria i caracterització dels objectes d’avaluació; formalització dels objectius d’avaluació; establiment dels criteris i indicadors corresponents; confecció dels instruments de recollida d’informació; recollida de la informació: analitzar-la, interpretar-la i valorar-la; recerca de referents i anàlisi de possibles alternatives; plantejament de propostes de millora sobre les realitats avaluades; redacció d’un informe avaluatiu final. La planificació i seguiment dels acords es recolliran en els instruments de planificació i gestió de l’Escola. 1.- Els referents que es faran servir seran: a) Indicadors de progrés establerts en aquest Projecte Educatiu i els que s’especifiquen en el Projecte de Direcció. b) Els objectius, els resultats, els processos, la gestió dels recursos i les condicions d’equitat de les programacions dels projectes. c) L’avaluació dels resultats o de rendiments educatius de l’Escola: la pràctica inclusiva, les avaluacions de les competències bàsiques assolides per l’alumnat, les avaluacions externes de l’alumnat de final de cada etapa educativa, les dades relatives al context socioeducatiu i l’abandonament escolar. d) Avaldir 2.-Els àmbits objecte d’avaluació seran: pedagògic i didàctic, de gestió i d’organització, de convivència 3.-Els procediments és faran públics entre els agents i seran: els instruments, els indicadors de progrés i els criteris. Els objectius principals seran:

ACR (àrea clau de resultats)

OBJECTIU ESTRATÈGIC

Àmbit pedagògic i didàctic

Àmbit de gestió i organitzatiu

Àmbit de convivència

1.- Innovació i coherència pedagògica i metodològica

-Definir metodologies de centre que responguin a les necessitats dels alumnes i famílies.

28


2.- Avaluació per a la millora dels resultats.

-Millorar el nivell competencial de l’alumnat reduint la franja baixa i augmentant la alta un 15%.

3.- Inclusió de l’alumnat.

-Organitzar eficientment personal, espais i horaris per l’atenció educativa de l’alumnat en un sistema inclusiu tal com diu el Decret d’escola inclusiva.

4.- Projecció del centre cap a l’exterior: agents educatius i mitjans de comunicació.

-Millorar la projecció externa del centre tot aprofitant els agents externs i l’entorn.

5.- Comunicació i relació fluida entre família escola.

-Fomentar i millorar la comunicació amb les famílies per una major integració en la comunitat educativa.

6.- Actualització i creació de la documentació de l’escola.

-Revisar i elaborar els documents d’escola.

7.- Millora de l’organització i funcionament de l’organigrama i de les reunions.

-Optimitzar el temps, el personal i l’espai de les reunions.

12.- INDICADORS DE PROGRÉS

20% OBJECTIU ESTRATÈGIC 1:Definir metodologies de centre que responguin a les necessitats dels alumnes i famílies.

40% O.O.1.1.Implementar el treball per projectes de manera interdisciplinari.

A.1.1.1.Potenciació de la implicació del màxim d’àrees en el treball per projectes.

I.1.1.1. Nombre d’àrees que hi ha implicades en els projectes.

Mínim 2 àrees. 25% Entre 2-4. 50% Més de 4. 75% Totes (amb especialitats)100%

Eines d’avaluació: Anàlisi de les programacions d’aula.

A.1.1.2.Integració progressiva de les TAC en els processos d’ensenyament-aprenentatge.

29


-Índex d’alumnes que usen les TAC per fer aprenentatge

Entre el 90 i el 100% d’alumnes usen les TAC com un instrument més de treball, incorporant-les al seu procés d’aprenentatge.

Eines d’avaluació: Enquesta inicial i final als alumnes de l’escola des de CI a CS i anàlisi dels resultats.

A.1.1.3.Foment del treball cooperatiu mitjançant el treball per projectes i la flexibilitat en la distribució horària.

-Nombre de projectes desenvolupats a cada cicle.

S’ha treballat quasi tot per projectes, mantenint la coherència del treball globalitzat.100%

Eines d’avaluació: recull dels projectes pel coordinador de cicle i comptatge amb l’assoliment del tant per cent.

30% O.O.1.2. Definir estratègies d’avaluació d’acord amb l’ordre d’avaluació

A.1.2.1.Impuls dels debats i la formació per definir i consensuar estratègies i mètodes d’avaluació entre el claustre partint dels àmbits i les competències.

- Nombre de debats i formacions. - Grau de satisfacció dels participants.

85 al 100% dels proposats 70-100%

Eines d’avaluació: Comptatge de les actes de les reunions i enquesta de satisfacció a mitjans i a final de curs.

A.1.2.2. Aplicació d’ aquesta avaluació a les unitats de programació.

- Índex d’unitats de programació on s’inclou l’avaluació de la manera consensuada.

Entre el 75 i el 100%

Eines d’avaluació: Revisió i recompte de les unitats totals i les que usen el model d’avaluació.

A.1.2.3. Revisió i anàlisi de la coherència avaluativa.

- Nombre de reunions per avaluar-ho.

Entre el 75 i el 100%.

Eines d’avaluació: Recompte de les actes de les reunions on s’ha treballat el tema de l’avaluació.

30% O.O.1.3. Relacionar el treball competencial amb àmbits i competències.

A.1.3.2.Creació i ús d’una nova graella de programació on quedi reflectit.

30


-Índex de programacions que usen aquesta graella.


Eines d’avaluació: Revisió de les unitats i recompte de les que segueixen el format.

15% OBJECTIU ESTRATÈGIC 2: Millorar el nivell competencial de l’alumnat reduint la

franja baixa i augmentant la alta un 15%.

50% O.O.2.1. Promoure estratègies metodològiques competencials en totes les àrees.

A.2.1.1. Formació interna sobre metodologia competencial.

-Nombre de reunions de formació interna. -Nombre de mestres implicats .

Mínim 2 al trimestre. Més del 75%

Eines d’avaluació: Acta de les reunions: comptatge reunions i membres participants.

A.2.1.2. Anàlisi de les estratègies metodològiques que s’usen.

- Nombre d’intercanvis interns d’experiències o visites.

Com a mínim 1 membre del cicle exposa i observa.

Eines d’avaluació: Recull de quadre resum de les exposicions realitzades i les persones observadores.

A.2.1.3. Revisió d’aquestes estratègies.

- Nombre de claustres pedagògics.

Mínim 2 al trimestre.

Eines d’avaluació: Acta de les reunions: comptatge reunions.

A.2.1.4. Consens i ús generalitzat d’aquestes metodologies.

- Índex de mestres que usen metodologies competencials

Més del 50%

Eines d’avaluació: Observació directa i anàlisi de les pràctiques a l’aula.

50% O.O.2.2. Integrar l’autoavaluació i la revisió de tasques.

A.2.2.1. Potenciació de l’ús de l’autoavaluació i la revisió de tasques amb rúbriques, portfolis, bases d’orientació...

- Nombre d’eines d’avaluació que s’usen a cada unitat de programació.

S’usen diferents eines en les U.P (entre 50-100%)

Eines d’avaluació: Recull de les tasques d’avaluació i comptatge d’aquestes.

31


20%

OBJECTIU ESTRATÈGIC 3: Organitzar eficientment personal, espais i horaris per l’atenció educativa de l’alumnat en un sistema inclusiu tal com diu el Decret d’escola inclusiva.

50%

O.O.3.1.Distribuir els reforços per cicles dins de l’aula

A.3.1.1. Creació d’horaris més flexibles afavorint l’entrada d’una tercera persona de reforç.

- Grau de satisfacció del cicle. Entre el 75 i el 100%

Eines d’avaluació: Entrevista per cicles.

A.3.1.2. Aprofitament i reorganització dels espais per afavorir l’aprenentatge.

- Nombre de canvis i millores realitzades.


Eines d’avaluació: Comparació dels espais mitjançant fotos (abans i després i croquis de les aules).

50%

O.O.3.2. Atendre els alumnes d’educació especial dins de l’aula sempre que es pugui.

A.3.2.1. Creació d’activitats obertes perquè tothom hi pugui participar.

-Nombre d’activitats obertes en les unitats de programació.

Entre el 45-60%

Eines d’avaluació: Revisió i buidatge de les unitats de programació.

A.3.2.2. Implicació de la persona encarregada de l’educació especial dins de l’aula.

- Nombre de casos que atén dins l’aula.

Entre el 50-75%

Eines d’avaluació: Revisió de les unitats de programació d’ed. Especial.

10% OBJECTIU ESTRATÈGIC 4: Millorar la projecció externa del centre tot aprofitant els

agents externs i l’entorn.

20% O.O.4.1. Augmentar la relació de cooperació amb entitats municipals i socials.

A.4.1.1. Ampliació de relacions i col·laboracions amb entitats del municipals i/o barri.

- Nombre de relacions i col·laboracions realitzades.

Augment 50%

Eines d’avaluació: Comptatge de les reunions i les accions que es fan a l’escola.

30% O.O.4.2. Incrementar la presència del centre en els mitjans de comunicació.

32


A.4.2.1. Establiment de relacions amb diferents mitjans de comunicació per donar a conèixer el projecte de l’escola.

- Número de reunions amb mitjans. - Grau de satisfacció dels agents implicats.

Augment 50% 75-100%

Eines d’avaluació: Comptatge de les relacions amb les actes de les reunions i enquesta del grau de satisfacció amb les entitats.

A.4.2.2. Presència en els mitjans de les activitats del centre.

- Número d’articles publicats, col·laboracions...

Augment 50%

Eines d’avaluació: Comptatge i recull de les activitats realitzades que apareguin als mitjans de comunicació.

50% O.O.4.3. Potenciar els usos de la xarxa del centre.

A.4.3.1.Dinamització del web del centre.

- Número d’entrades al web. Augment d’entrades en un 30%

Eines d’avaluació: Comptatge anual de les entrades publicades en els diferents apartats de la web: noticies, general...

A.4.3.2.Vetllar per l’actualització del blocs d’aula.

- Número d’entrades. Augment d’un 30%

Eines d’avaluació: Comptatge anual de les entrades publicades en els blocs d’aula i

15% OBJECTIU ESTRATÈGIC 5: Fomentar i millorar la comunicació amb les famílies per

una major integració en la comunitat educativa.

10% O.O.5.1. Revisar i diversificar les estratègies de comunicació amb les famílies.

A.5.1.1. Us eines variades per comunicar-nos: mail, pàg web, paper...

- Nombre d’eines usades. Augment d’un 25% de varietat.

Eines d’avaluació: Recompte inicial i final de les eines usades.

A.5.1.2. Foment de les visites a la web de l’escola.

- Comptatge del nombre de visites.

Augment d’un 30%

Eines d’avaluació: revisió del marcador de visites.

33


50% O.O.5.2. Promoure espais de trobada amb les famílies.

A.5.2.1. Potenciació d’espais de trobada mestres-família i entre les famílies: reunió de delegats, “carmanyolada”, tertúlies, festa d’estiu...

- Índex de famílies que s’impliquen en activitats muntades pels mestres i per l’AFA.

Augment d’un 30%

Eines d’avaluació: Recull de la participació en una graella i revisió de resultats cada curs.

A.5.2.2. Dinamització de les tertúlies pedagògiques un cop al trimestre com un espai d’enriquiment pedagògic.

- Comptatge de les activitats realitzades al llarg del curs.

1-2 activitats /trimestre proposada per l’escola i/o famílies

Eines d’avaluació: Comptatge de les reunions.

40% O.O.5.3. Fomentar la participació de major nombre de famílies.

A.5.3.1.Implicació de les famílies que participen poc oferint diversificació de tasques: entrades a l’aula, participació en festes...

- Nombre de noves famílies que participen en activitats. - Grau de satisfacció.

Augment d’un 30% 75-100%

Eines d’avaluació: Enquesta per les famílies on s’especifiqui la participació, l’activitat i la satisfacció.

10% OBJECTIU ESTRATÈGIC 6: Revisar i elaborar els documents d’escola.

50% O.O.6.1. Revisar i ampliar el PEC.

A.6.1.1. Promoció de la participació de la comunitat educativa en la seva elaboració.

- Grau de participació de la comunitat en la definició del perfil de sortida de l’alumne. - Grau de participació en la determinació dels trets d’identitat del centre.

Participació del 50-75% mestres. Entre el 25-50% famílies. Entre el 25-50% altres membres de la comunitat.

Eines d’avaluació: Enquesta de participació i actes de les reunions (membres participants).

A.6.1.2.Consens i publicació del document.

34


- Grau de satisfacció de la comunitat. Entre el 50-100%

Eines d’avaluació: Enquesta a la comunitat educativa.

50% O.O.6.2. Crear el Pla de Convivència

A.6.2.1. Formació sobre el Pla.

- Nombre de sessions que s’ha assistit. Entre 80-100%

Eines d’avaluació: Recull del full d’assistència a les sessions de formació.

A.6.2.2.Implicació de la comunitat educativa en l’elaboració.

- Grau d’implicació de la comunitat en la redacció del document.

Entre el 25-50%

Eines d’avaluació: Enquesta de participació i actes de les reunions (membres participants).

A.6.2.3.Difusió i publicació del document.

- Índex de les persones assabentades i coneixedores del document.

Entre el 50-75%

Eines d’avaluació: Enquesta

10% OBJECTIU ESTRATÈGIC 7 :Optimitzar el temps, el personal i l’espai de les reunions.

50% O.O.7.1. Fomentar un lideratge compartit: delegar i distribuir tasques.

A.7.1.1. Revisió i redefinició de les responsabilitats, funcions i tasques dels diferents òrgans de govern, dels coordinadors, equips de treball i equips docents.

- Grau d’eficàcia en la redacció del document. - Grau d’optimització dels recursos personals.

Entre el 75-100% Satisfacció 75-100%

Eines d’avaluació: Revisió de la documentació fets i enquesta personal del grau de satisfacció.

A.7.1.2.Distribució de tasques segons la responsabilitat.

- Grau de satisfacció del personal implicat.

85-100%

Eines d’avaluació: Enquesta personal del grau de satisfacció.

30% O.O.7.2. Reduir les hores de reunions on es repeteix la mateixa informació.

A.7.2.1. Optimització de les hores de reunió amb la creació del Consell de direcció.

35


- Nombre de reunions del Consell de direcció i acords presos.

1 reunió setmanal. 1 acord mensual.

Eines d’avaluació: Recompte del nombre de les reunions i revisió d’acords presos.

A.7.2.2. Ús del mail com a eina de traspàs de informació.

- Grau de satisfacció amb la rebuda de la informació via mail.

70-100%

Eines d’avaluació: Enquesta.

A.7.2.3. Ús de les hores de reunions per fer reflexions i debats pedagògics.

- Percentatge d’hores usades per reflexionar i parlar d’educació.


Eines d’avaluació: Comptatge de les reunions pedagògiques.

20% O.O.7.3. Propiciar un espai adequat pel treball col·laboratiu entre els docents.

A.7.3.1. Canvi de l’organització de les sales de reunions dels mestres.

- Grau de satisfacció dels mestres. - Nombre de reunions on s’ha treballat de manera col·laborativa.

Satisfacció 75-100% Entre 25-50%

Eines d’avaluació: Enquesta del grau de satisfacció i recull de les dinàmiques de les reunions.

13.- ESTRATÈGIES DE DIFUSIÓ Per tal de donar a conèixer el PEC, abans que res es compartirà amb l’equip docent per tal de poder-lo crear conjuntament i finalment s’exposarà en un claustre. Es podran fer esmenes i comentaris. Després es presentarà en Consell Escolar, fent la difusió del document treballat per claustre via mail. Un cop informada la Comunitat Educativa, se’n faria difusió a la pàgina web de l’escola.

14.- ANNEX. ANNEX 1 - TREBALL PER PROJECTES. ANNEX 2- PROJECTE LINGÜÍSTIC ANNEX 3 - PLA TAC ANNEX 4. ELS VALORS DE L’ESCOLA

36

http://baldirireixac.org/escola/treball-per-projectes/

http://baldirireixac.org/wp-content/uploads/2017/12/PL-BALDIRI-REIXAC-Juny_2017.pdf

http://baldirireixac.org/wp-content/uploads/2019/02/PLA-TAC-BALDIRI-REIXAC.pdf

https://docs.google.com/document/d/1h1dtVq2V7vNJ39HA_ZFUuZZlcbSij4-v2UzdP5QJWc8/edit?usp=sharing

PROJECTE EDUCATIU DEL CENTRE - Baldiri Reixacbaldirireixac.org › wp-content › uploads › 2020...

Documents

Transcript of PROJECTE EDUCATIU DEL CENTRE - Baldiri Reixacbaldirireixac.org › wp-content › uploads › 2020...