LA G

UIA

D’A

ULA

PRESENTACIÓ DE LA PROPOSTA DIDÀCTICA

Informació del contingut del llibre de l’alumne.

COM S’ESTRUCTURA LA PROPOSTA DIDÀCTICA

Informació del funcionament de la proposta. Molt visual i iconogràfic.

PÀGINES FINALS DE LA PROPOSTA DIDÀCTICA

• Criteris d’avaluació del curs.

• Quadre de competències bàsiques de totes les unitats.

• Glossari (definició dels termes de manera senzilla i clara).

• Apartats específics per a cada àrea.

QUADRE DE PROGRAMACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA• Per a cada unitat també hi ha un

quadre de programació que se-gueix els models del Departament d’Ensenyament, amb els Objectius d’aprenentatge, les Competències treballades, els Criteris d’avaluació i els Continguts curriculars.

7UNITAT 1

1. Comença el curs

Aquesta unitat, partint de la realitat propera de l’alumne (l’inici de curs, la classe, el menjar…) pretén ser un

primer contacte amb els continguts matemàtics en el curs que s’inicia i posa en joc coneixements matemà-

tics per conèixer la nova situació, tot reprenent el que s’ha treballat en cursos anteriors.

Està pensada perquè permeti una avaluació diagnòstica que ajudi al professorat a conèixer bé quin és el

nivell de l’alumnat per enfocar l’aprenentatge sobre una base sòlida. A la web hi ha un full amb la graella que

correspon a la recollida de dades que podeu fer amb aquesta unitat didàctica. (avaluació diagnòstica a la

carpeta Complements a la PD).

El desenvolupament de la unitat contribueix a l’adquisició de la competència pròpia de l’àrea, la mate-

màtica, partint d’un context que tingui sentit tant per a l’alumnat com per al coneixement matemàtic que

es pretén desenvolupar. Es treballen els cinc blocs de continguts (numeració i càlcul, relacions i canvis, espai

i forma, mesura, estadística i atzar), fent servir els diferents processos matemàtics (resolució de problemes,

raonament i prova, comunicació i representació, connexions).

La unitat està relacionada amb l’àrea de coneixement del medi, ja que s’hi treballen conjuntament els

continguts relacionats amb la identificació de l’àmbit al qual pertany (la classe) i l’ús de les unitats de mesu-

ra bàsiques de temps (el dia) entre d’altres; i amb l’àrea de llengua, fent ús del llenguatge verbal per tal de

comunicar processos, resultats…

18

CONTINGUTS NUMERACIÓ I CÀLCUL:• Comptatge amb significat de quantitats discretes.

ESPAI I FORMA• Posicions relatives a l’espai.MESURA• Reconeixement, en contextos significatius, de les magnituds de temps.• Lectura i escriptura de mesures en contextos reals: el temps, el calendari.

16UNITAT 1

 14  M–arca segπ÷s –el –calendari –de l’–escπ˜a: • El –dia –en –què §a –cπµençar –el –curs.• El –darrer –dia –del mes. • El –dia –d’–a√ui.

•  Q–uants –dies has –anat –a l’–escπ˜a –aquest –curs? Cπµpta’ls. H–e –anat –dies –a l’–escπ˜a. Activitat oberta.

Activitat oberta.

UNITAT 1

• Proposem confegir el calendari del mes de setembre com

una manera de treballar mesura del temps i numeració, a

més de localització i situació a l’espai.El docent haurà de guiar la feina amb consignes que vagin pau-

tant, podeu dir per exemple: – Llegeix a la primera casella els dies de la setmana. Quina és la

columna dels dilluns? I la dels diumenges? I la dels dimecres?

– Mira en el calendari de la classe quin dia de la setmana era el

dia 1 i quin número té el darrer dia del mes de setembre i escriu-

los en aquest full de calendari (a la casella que correspongui).

Quin dia és avui? Localitza la casella que li correspon i escriu el

número. Quin dia va començar el curs? Localitza la casella i es-

criu el número.– Ara pinta en color vermell els dissabtes i diumenges, i si hi ha

algun altre dia de festa, també.– A continuació poden contestar la pregunta Quants dies has

anat a l’escola aquest curs?

Desenvolupament de les activitats

1. Comptar els dies de festa o escriure’n tots els nombres. Això us permetrà veure com es mouen amb el calendari seguint files i columnes, si reconeixen uns nom-bres que ja a parvulari s’han treballat molt a l’hora de posar la data.

Activitats complementàries

12

CONTINGUTS

• S’inicia la pàgina amb una pregunta. N’hi ha 5? Iniciar el treball amb una pregunta posa l’alumnat en una posició activa, per buscar resposta i això és més difícil amb una explicació. Es proposa una activitat per treballar la idea que mirant el 5 podem veure composicions diferents. Potser alguns nens s’adonin que els dos nombres es po-den commutar, tant és 3 i 2 com 2 i 3. És bo que se n’ado-nin perquè canviar l’ordre dels nombres pot facilitar el càlcul; més endavant es treballarà aquesta estratègia.

Desenvolupament de les activitats

NUMERACIÓ I CÀLCUL• Comptatge amb significat de quantitats discretes.• Descomposició del 5.

RELACIONS I CANVI• Cerca de regularitats.• Seguiment de sèries.

8 UNITAT 1

 3  F–ixa’t –en l’–exemple –i –cπµpleta:

En veig 3 –i 2 .

En veig 4 –i 1 .

En veig 3 –i 2 .

En veig 1 –i 4 .

En veig 2 –i 3 .

En veig 4 –i 1 .

N’HI HA 5

www

UNITAT 1

1. Repartir 5 objectes (llapis, xapes, pe-ces...) i fer agrupacions diferents.

2. Representar en paper (dibuix i nú-meros) les agrupacions fetes.

Activitats complementàries

Proposta digital

que permet practicar

la descomposició dels

nombres de manera

sistemàtica amb reglets.

www

CONTINGUTS ESPAI I FORMA• Anàlisi de les característiques i

propietats de les figures geomètriques. • Espais tancats per línies rectes. • El nombre de costats origen del nom

d’algunes figures: triangle i quadrilàter.

1. Escriure el nombre de costats damunt la taca de pintura, és a dir, dins el polígon i demanar com es diuen els que tenen 3 costats (triangles) i els que tenen 4 costats (quadrilàters). Feu-los adonar de com la paraula ajuda a recordar-ho:

– Tres costats — Triangle– Quatre costats — Quadrilàter

2. Podeu ampliar la distinció de triangles i quadrilàters mostrant l’obra “Lluna plena” d’en Paul Klee. 3. Fer una composició fent servir quadres i triangles.

Activitats complementàries

• Perfilar les taques de pintura que hi ha en aquesta pàgina, ajudant-se amb un regle o un pal de gelat, ajudarà a prendre consciència de què és el costat d’un polígon i de la condició que el perímetre sigui format per línies rectes i tanca-des. Es presenten en aquesta ocasió, triangles i quadrilàters però amb formes i inclinacions que no són únicament les més conegudes.

Desenvolupament de les activitats

9UNITAT 1

 4  Fes línies rectes –al √π˜tant –de les figures –i –escriu –quantes n’has fet:

3

4

3

4

4

3

TRIANGLES i QUADRILÀTERS

13UNITAT 1

8U

NITAT 1

OBJECTIUS D’APRENENTATGECOMPETÈNCIES BÀSIQUES CRITERIS D’AVALUACIÓ

1 2 3 4 5 6 7 8

Reconèixer la presència dels nombres i de les seves

funcions en la vida quotidiana.X X X X X X Reconèixer diferents usos dels nombres en situacions familiars:

comptatge i ordre (1r, 2n i 3r)

Comprendre i utilitzar el comptatge amb significat de

quantitats discretes.X X X X Utilitzar diferents usos dels nombres en situacions familiars:

comptatge i ordre (1r, 2n i 3r)

Interpretar i elaborar gràfics a partir del comptatge. X X X X XInterpretar i construir gràfics (diagrames de barres) amb dades

sobre fets coneguts relatius a la vida quotidiana.

Iniciar-se en l’elaboració d’estratègies de càlcul mental fent

ús del nombre 5 per fer comptatge ràpid de quantitats.X X X X

Desenvolupar agilitat en el càlcul mental: comptar quantitats

inferiors a 10 fent ús del nombre 5 i comptar a partir d’un

nombre diferent a 1.

Descompondre un nombre en dos sumands. X X X Descompondre el nombre 5 utilitzant els diferents models.

Cercar i identificar regularitats de repetició i de creixement

en els nombres i les formes.X X X

Cercar semblances i diferències entre objectes i situacions (en

particular, els canvis que es produeixen en una seqüència).

Seguir sèries (de colors, geomètriques). X X XClassificar i ordenar objectes d’acord amb diferents criteris de

colors i formes geomètriques.

Completar frases utilitzant símbols matemàtics (>, <). X X X X Llegir i completar frases amb >,< comparant nombres.

Reconèixer figures de dues dimensions: triangles i

quadrilàters.X X X

Buscar semblances i diferències entre dues figures: triangle i

quadrilàter.

Identificar triangles i quadrilàters com a cares de cossos

geomètrics.

Situar-se a l’espai en una direcció. X X X X X XVisualitzar un desplaçament en relació a un mateix tot utilitzant

nombres ordinals (1r, 2n i 3r) en les explicacions.

Iniciar-se en les claus de la construcció i interpretació del full

de calendari com a instrument de mesura del temps.X X X X X

Utilitzar el calendari com a instrument proper i adequat a la

mesura del temps.

Mesurar utilitzant el dia com a unitat de temps. X X X X Mesurar temps familiars amb unitats convencionals (dia):

Pensar i planificar formes senzilles de recollida de dades, tot

adonant-se que els permet conèixer l’entorn més proper.X X X X

Interpretar i construir gràfics (diagrames de barres) amb dades

sobre fets coneguts relatius a la vida quotidiana i a altres àrees.

9U

NITAT 1

CONTINGUTS

NUMERACIÓ I CÀLCUL

– Reconeixement dels nombres en situacions quotidianes.

– Interpretació i elaboració de gràfics a partir del comptatge.

– Ús de nombres naturals i fraccions en contextos significatius.

– Comprensió de situacions de repartiment.

– Els nombres ordinals.

– Comptatge amb significat de quantitats discretes, comptant «d’un cop d’ull», a partir d’un nombre diferent a 1.

– Composició i descomposició del nombre 5.

– Ús de la descomposició per comptar d’un cop d’ull.

– Inici de l’ús de models i expressions matemàtiques per representar relacions: Ús dels símbols > i < per expressar comparació entre quantitats.

RELACIONS I CANVI

– Cerca de regularitats.

– Seguiment de sèries.

– Seguiment de patrons de creixement.

– Descripció de canvis quantitatius entre dues situacions.

– Lectura i escriptura de frases matemàtiques amb significat propi que continguin els signes > i < .

ESPAI I FORMA

– Espais tancats per línies rectes.

– Anàlisi de les característiques i propietats de les figures geomètriques: el nombre de costats de les figures, les cares dels cossos geomètrics.

– Reconeixement, anàlisi i relació entre figures de dues i tres dimensions.

– Localització i descripció de relacions espacials: posicions relatives a l’espai, la direcció en els desplaçaments.

– Utilització de la visualització i de models geomètrics per resoldre problemes.

– Reconeixement de figures (triangle i quadrilàter) des de diferents perspectives.

– Les cares dels cossos geomètrics.

MESURA

– Reconeixement, en contextos significatius, de les magnituds de temps.

– Lectura i escriptura de mesures en contextos reals: el calendari.

ESTADÍSTICA I ATZAR

– Recollida i organització de dades.

– Elaboració d’un gràfic.

– Lectura i interpretació de la freqüència.

PRESENTACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA• Informació de situació

de la unitat i dels contin-guts que s’hi treballen.

• Transversalitat en to-tes les àrees, connexions amb altres àrees.

Reproducció d’una pàgina del lli-bre de l’alumne en miniatura (en aquesta imatge hi apareixeran les solucions d’un color diferent).

Continguts que es tre-ballen en aquesta pàgina del llibre.

Desenvolupament de les activitats d’aquesta pà-gina del llibre; orienta-cions metodològiques.

Activitats complemetàries.

Activitats digitals

CONNECTOR amb altres àrees.Indicació per saber que aquest contingut específic es treba-lla també en altres àrees.

SOLUCIONARI