Les vies del tren de la Renfe deManresa són el principal obstacleperquè la ciutat faci el salt a l’altrabanda del riu i recuperi el Carde-ner com un actiu. Amb aquestaperspectiva la delegació Bages-Berguedà del Col·legi d’Arquitec-tes de Catalunya (COAC) ha tiratpel dret i ha proposat una solució«agosarada» per resoldre un«problema enquistat», diuen.Han planejat suprimir l’actualtraçat de la via del tren, fer-ne und’alternatiu com si fos una varianti soterrar-lo. Això permetria recu-perar tots els terrenys que actual-ment ocupen els rails i les catenà-ries per fer un gran parc urbà alCardener. L’actual estació s’hau-ria de traslladar al Congost, pro-posta que ja preveu el Pla d’Orde-nació Urbanística Municipal, elPOUM.

La proposta és viable tècnica-ment, van explicar ahir Enric Ma-sana, arquitecte delegat de la de-legació del COAC, i els també ar-quitectes Claudina Relat i JoanRibera. Una altra cosa és l’aspecteeconòmic. Així, d’entrada calcu-len que fer l’esmentat traçat alter-natiu i soterrar-lo podria costaruns 18 milions d’euros, tot i queaquesta xifra s’hauria d’afinarmés amb els corresponents estu-

dis. Per als arquitectes, però, calser ambiciosos i comenten queprojectes com aquest i fins i totmés costosos ja s’han dut a termea l’àrea metropolitana. Posencom a exemples el Parc Fluvial delBesòs o bé el parc de Vallparadísde Terrassa. Les vies del tren sónpropietat d’Adif, empresa públicaque gestiona les infraestructuresferroviàries de l’estat.

La idea de la delegació a Man-resa del Col·legi d’Arquitectesparteix de la premissa que el riués un actiu social molt importantper a la ciutat que cal «potenciarde totes totes», i que va associat ala recuperació del Centre Històricde Manresa. Actualment el riu fade frontera, va afirmar Masana.La ciutat no pot anar més enllàperquè hi ha diverses barreres,com el passeig del Riu, l’antiga carretera cap a Barcelona i, sobre-tot, les vies del tren.

Platges de vies Platges de vies. Així anomenenels arquitectes l’espai que ocupenles vies a l’estació de la Renfe (ve-geu la imatge amb la Seu al fons).Per als arquitectes que fan la pro-posta, «no aporten absolutamentres», la majoria no es fan servir iocupen l’espai que seria necessa-ri per convertir tot els voltants delCardener en un gran parc fluvialper a la ciutat.

Per alliberar aquest espai plan-tegen suprimir l’actual traçat del

tren, fer-ne un de nou com si fosuna variant i fer un túnel sota latorre Santa Caterina. Tindria unalongitud de poc més de dos qui-lòmetres, amb una via per a cadasentit, que aniria des de la Bella-vista fins a Can Poc Oli. D’aquíconnectaria amb l’estació central,que seria al Congost, tal com pre-veu el POUM.

D’entrada, els arquitectes pro-posen mantenir l’actual edifici dela Renfe i connectar-lo amb la fu-tura estació del Congost amb untramvia «per no perdre la possi-bilitat que hi hagi una connexió».Seria tipus tramvia de Barcelona.

La clau en aquest projecte ésel túnel, va explicar Ribera.«T’emportes les barreres que hiha i obres un gran potencial per ala ciutat». Segons la seva opinió,Manresa milloraria de maneramolt substancial en un punt de laciutat on «tot està per resoldre».Per a Relat, se solucionarien «dis-funcions tècniques aberrants queningú fins ara no havia afrontat»i que han quedat «enquistades».

Per a Masana, el projecte tam-bé obriria l’oportunitat de buscaruna interconnexió entre els Fer-rocarrils de la Generalitat i Renfeque podria ser entre els Comtalsi Sant Vicenç de Castellet, on hi hatrams que gairebé van enparal·lel, tot i que a diferent alça-da. Entre això i les línies a Súria iSallent per transportar potassa, ila de Lleida a Barcelona, es gene-

Un estudi preveu desviarla Renfe a Manresa perfer un parc al CardenerEl Col·legi d’Arquitectes a Manresa proposa canviar el traçat de les vies ifer un túnel sota la torre Santa Caterina per alliberar espai i fer la zona verda

PROJECTES DE FUTURPer al Col·legi d’Arquitectes a Manresa seria viabletècnicament fer un túnel soterrat per al tren. Econòmicament costaria 18 milions

MANRESA

Jordi Morros

PROPOSTA DE PROJECTE

1

2 3 45

6

7

8

9

10

11

Gran parcdel Cardener

Zonad’aparcament

i serveis

Ascensor peraccedir a la torrede Santa Caterina

EstacióManresaCongost

Traçat del noutúnel de 2.116 m

de longitud

6 Pont Vell

8 Farinera la Favorita

7 Torre Santa Caterina

9 Fàbrica dels Polvorers

10 Fàbrica Vermella

11 Fàbrica Blanca

2 Pont del Congost

1 Fàbrica dels Panyos

Passeres

3 Pont de St. Francesc

4 Pont de la Reforma

5 Basilica de la Seu

Tren

Ponts

Actual edifici de la Renfeque es convertiria en unbaixador de tramvia per

accedir al Congost

COAC

A dalt, imatges virtuals del parc. A baix, la façana sud sense vies de tren

TEMA DEL DIADIMARTS, 21 DE NOVEMBRE DEL 20172 3

rarien noves oportunitats per alterritori. «Manresa està ben posi-cionada. És en una cruïlla de co-municacions amb els eixosTransversal, Diagonal i del Llo-bregat. Les línies ferroviàries liaportaria més potencial.

Un parc urbà amb vidaSegons el mateix projecte, el parcurbà que sorgís hauria de tenirvida, «si no, malament». Això voldir que s’hauria de dotar de con-tinguts d’oci, culturals, lúdics ifins i tot d’elements de restaura-ció. Quedaria connectat al centrehistòric de la ciutat amb els pontsactuals i amb passeres per a via-nants que es repartirien al llargde tot el recorregut, des de la fà-brica dels Panyos fins a la farineraLa Favorita, a l’entrada sud de laciutat. «La gent se l’hauria de ferseu», van afirmar els arquitectes.Per fer-ho més fàcil preveuen zo-nes d’aparcaments, equipamentsi serveis.

També relligaria el patrimoniindustrial de la ciutat com la Fà-brica Blanca, la Vermella o la delsPolvorers, per un cantó, i la delsPanyos per l’altre, que podrienconvertir-se en equipaments pera usos públics o bé privats.

Proposen, així mateix, que elprojecte es complementi amb unestudi de mobilitat a tot l’entorndel Cardener perquè considerenque hauria de ser un sector debaixa intensitat de trànsit.

Per als membres de la delega-ció del Bages-Berguedà delCol·legi d’Arquitectes, l’estudi ésobert per rebre propostes. Van in-sistir que es podria dur a terme aterminis, però que cal ser ambi-ciosos i pensar en projectes a llargtermini per generar noves opor-tunitats per Manresa i el territori.

El projecte del Col·legi d’Arqui-tectes de Catalunya a Manresainclou que es pugui instal·lar unascensor panoràmic per pujar ibaixar de la torre Santa Caterina,un «mirador privilegiat» de totl’entorn del Cardener. Aniria a lazona més vertical de la balsera delriu, a la part posterior de l’actualestació de la Renfe.

Això permetria a la gent arribara la part més alta i hi hauria un

mirador molt clar de la Cova i laSeu, van explicar ahir Enric Ma-sana, Claudina Relat i Joan Ribe-ra. «Facilitaria que la gent es fesmés seu aquest entorn», van as-segurar. A partir d’aquí hi hauriadiversos recorreguts a fer com perexemple el darrer tram del camíignasià. Això també posaria envalor la cornisa patrimonial méshistòrica de la ciutat. Sense lesvies de tren es regeneraria el pai-satge de tot aquest sector.

J.M. MANRESA

Un ascensor panoràmic peranar a la torre Santa Caterina

Generar debat sobre temespendents que té la ciutat i del ter-ritori. Aquest és el propòsit de ladelegació Bages-Berguedà delCol·legi Oficial d’Arquitectes deCatalunya (COAC) quan posa da-munt la taula estudis com el de lanova urbanització del passeig delRiu de Manresa.

El president de la delegació,Enric Masana, va recordar durantl’exposició del projecte que unany enrere ja va proposar la pos-sibilitat de crear una àrea metro-politana entre Manresa, SantFruitós i Sant Joan de Vilatorrada.Llavors va assegurar que una pos-sible fusió o mancomunitat deserveis administrativament entreles tres poblacions generaria unaciutat més gran amb tots els avan-tatges de finançament que aixòpodria comportar. «Es tracta degenerar debat que surtin dels ca-mins normals. Nosaltres, com a

col·lectiu, hem de tenir una visiómés àmplia, transversal i territo-rial» de diverses iniciatives.

La recuperació del Cardener idel nucli antic de la ciutat «és unproblema que ens preocupa i in-teressa», va dir ahir Masana. Peraixò es van decidir a estudiar, feruna planificació i finalment pre-sentar una iniciativa que s’expo-sarà a diversos col·lectius de laciutat i també a l’Ajuntament deManresa.

Masana va afirmar que la pro-posta és «radical» i afronta ambuna nova mirada la relació entreManresa i el riu. «Hi ha hagut pro-jectes anteriors, però no ens vo-lem posar cotilles. Ens demanemquè passa i proposem solucions.No ens ha de fer por». Segons laseva opinió, si la conclusió és ques’han de treure les vies del trens’ha de poder plantejar-ho.

Va admetre que la inversió ques’hauria de fer és molt important,però «hi ha ciutats al Baix Llobre-gat on s’han soterrat totes les lí-nies de tren. Manresa no ha de sermenys». Va afirmar que darrere elprojecte «també hi ha la voluntatde fer-nos grans, de mirar mésenllà, de ser ambiciosos amb lavoluntat de capitalitat».

J.M. MANRESA

El Col·legi d’Arquitectes es proposa generar debat

Per als arquitectes la ideaper relligar Manresa ambel riu parteix d’una novamirada a la ciutat

ESTAT ACTUALLes vies del tren són elprincipal obstacle per relligarla ciutat, i sobretot el BarriAntic, amb el riu

L’estudi fet per arquitectespreveu que al parc urbà hipugui haver activitats delleure, oci i de restauració

1

2

2 3 4

5

6

7

8

9

10

11

Pont del Congost

1 Fàbrica dels Panyos

Vies de tren

3 Pont de St. Francesc

4 Pont de la Reforma

5 Basilica de la Seu

6 Pont Vell

8 Farinera la Favorita

7 Torre Santa Caterina

9 Fàbrica dels Polvorers

10 Fàbrica Vermella

11 Fàbrica Blanca

COAC

A dalt, les vies. A baix, la façana sud amb l’actual traçat de la Renfe

Regió7