PSICOLOGIA SOCIAL

Pretén comprendre i explicar de quina manera els pensaments, els sentiments i els comportaments dels éssers humans estan influenciats pels altres.

La psicologia social és una ciència que es dedica a l’estudi de la persona com a ésser social. I procura aplicar el coneixement que en resulti a resolució de problemes socials concrets.

Té a veure amb estudis, majoritàriament experimentals, sobre atracció interpersonal, formació i canvi d’actituds, percepció social, dinàmica de grup, atribució de causalitat, agressió, altruisme, presa de decisions, cooperació, competència, conflicte, intercanvis, influència, persuasió, canvi social, comunicació

Els mètodes més utilitzats per la psicologia social són:

L’enquesta: formada per unes preguntes determinades que tenen com a objectiu conèixer aspectes concrets d’un grup. Per exemple, els gustos dels consumidors per tal d’elaborar una campanya publicitària, ...

L’experiment: és un dels mètodes més utilitzats pels psicòlegs socials. De vegades es realitza en un ambient controlat, en un laboratori, i d’altres, es realitza en el món real: és anomenat experiment de camp. Ex. Stanford (Zimbardo), Langer:

http://www.youtube.com/watch?v=CW69JVozMGc&feature=PlayList&p=36A72E755356F695&playnext=1&playnext_from=PL&index=12

L’observació directa: els científics utilitzen l’observació detallada per recollir dades sobre fets que li interessen.

El procés de socialització

Socialització: procés pel qual els individus aprenen, interioritzen i assimilen les normes, les idees i els comportaments de la cultura del seu grup social

Adquirim pautes de comportament, establim vincles afectius i modelem la nostra conducta i personalitat

Processos de transformació:

1. Individuació: conversió del nen en un individu amb unes caracterítiques peculiars

2. Desenvolupament cognitiu: capacitat de processar informacions complexes

3. Socialització: adquisició de pautes de comportament, creences i normes del grup social

4. Culturització: aprenentatge de les característiques de la cultura dins la qual neix cada individu

Agents de socialització:

• La família: aporta l’experiència social primerenca i constitueix la xarxa social més duradora. Context idoni per a l’aprenentatge de la comunicació, les conductes prosocials i el desenvolupament de l’empatia

• L’escola: s’aprenen normes, valors i pautes de comportament social

• Grup de companys: aprenentatge de valors, habilitats socials, hàbits de comportament, rols sexuals i aspiracions educatives

• Mitjans de comunicació: intervenen en l`aprenentatge d’actituds cap al sexe, la família, altres pobles i cultures, …

L’individu i la pertinença al grup

Un mateix i el grup Segons el psicòleg Wallon, “l’individu és essencialment social” Ho és

genèticament. Aquesta afirmació va provocar moltes crítiques en el seu temps, però nombrosos estudis han demostrat que des que naixem ja estem preparats per a les relacions socials

El grup de pertinença és el grup del qual realment forma part d’individu: la família, el poble o la ciutat, etc.

El grup de referència és aquell amb el qual s’identifica i que utilitza com a criteri, com a model per valorar la seva conducta

Normes socials i conformitat Cada grup humà funciona segons uns criteris, unes normes.

Nosaltres mateixos ens comuniquem de manera diferent amb els companys de classe que amb els pares o amb els professors.

Amb cada grup actuem segons unes pautes, tot i que no estiguin

escrites, que ens indiquen quina és la conducta apropiada. És el que s’anomena conformitat: un canvi de conducta –d’accions, pensaments i sentiments – dels individus cap a les normes del grup, com a resultat de la pressió del grup.

La percepció social

És la manera com nosaltres veiem, analitzem i interpretem les persones que ens envolten. L’acció de la percepció social consisteix a classificar les persones segons els trets de la cara, el color de la pell, l’aspecte general, el sexe, l’edat, la llengua, les aficions i d’altres elements.

El concepte d’estatus és el reconeixement per part del grup del lloc, la posició social que ocupa una persona: dependent, pagès, administratiu, advocat, taxista, mecànic, enginyer, ...

El rol és el comportament que el grup espera de cadascun dels seus membres.

Les actituds

L’actitud és la tendència a actuar d’una manera més o menys constant davant d’uns fets determinats.

Les actituds ens condicionen quan actuem.

Solomon Asch

Experiment: “llegia una llista de característiques personals a dos grups de subjectes A (intel.ligent, treballador, impulsiu, crític, obstinat, envejós) i B (envejós, obstinat, crític, impulsiu, treballador, intel.ligent) “

Els subjectes havien d’escriure una impressió de la persona. Els que van escoltar A van fer una avaluació més positiva que els que van escoltar B

http://www.youtube.com/watch?v=rFVLyYDWbzY

Distorsions de la percepció social:• Error de primacia: la valoració del primer contacte condiciona

la seqüència d’esdeveniments posteriors• Efecte halo: Si coneixem una característica d’una persona,

pressuposem altres qualitats• Personalitat implícita: les nostres impressions són unitàries i

coherents• Correlació il.lusòria: es percep una relació on no hi ha cap

relació

Atribució de causalitatCreença sobre la causa dels successos.Fritz Heider: psicologia del sentit comú pel qual la gent s’explica

esdeveniments quotidians

Conducta conflicte Explicació agent conducta

Explicació un altre membre

Abandó de l’entrenament

Exigeix molt de temps i tinc moltes altres feines

És massa mandós

Pessimisme extrem en la visió de la realitat

Sóc realista i m’atinc als fet

És molt tancat de ment i només veu el que està malament

Abús de beguda i barreja de beguda i maria

Gaudeixo relaxant-me perquè aconsegueixo desinhibir-me

És un addicte i no té autocontrol

Discussió violenta parella

Em treu de pollaguera que mai no reconegui els seus errors

Mai no pot relaxar-se i perdre una discussió

Criteris per a fer atribucions (Kelley):• consens: grau en què la conducta és compartida• Consistència: grau en què la conducta es manté en el temps• Distintivitat: només en circumstàncies específiques

Errors d’atribució:• Subestimar el poder de la situació (si el nòvio arriba tard és

que és un irresponsable, si tu hi arribes és perquè hi ha trànsit)• Tendència favorable al jo: locus control intern (he aprovat) o

extern (m’han suspès)• Tendència actor-observador: diferència entre qui viu o observa

la situació

La cognició social

Procés pel qual elaborem, interpretem i utilitzem la informació social.

Errors que distorsionen pensaments i judicis socials:• Pensament egocèntric: tendència a percebre que el propi jo té

més importància (recordar un fet passat veient-te com a actor principal)

• Idees preconcebudes (l’àrbitre és favorable als altres)• Tendència de confirmació (hi ha qui ha fumat tota la vida i està

perfecte)

• Efecte de fals consens: tendència a creure que els altres comparteixen les nostres actituds

• Vigilància automàtica: sensibilitat a la informació social negativa

• Pensament contrafactual: pensar “el que podia haver estat”• Visió retrospectiva: tendència a exagerar

La percepció d’un grup també està relacionada amb el concepte que tenim de nosaltres mateixos. La manera com nosaltres ens definim, com pensem, s’anomena autoconcepte. Relacionat estretament amb l’autoconcepte hi ha l’autoestima. Segons si tenim un grau més alt o més baix d’autoestima i segons el nostre aucoconcepte, tindrem una percepció una altra dels grups socials.

Estereotips i prejudicis Els estereotips són generalitzacions que fan referència als grups i

que ens diuen com són. Per exemple, els gentilicis català, basc o andalús poden anar associats a determinades característiques com ara treballador, seriós, garrepa, que configurarien un estereotip. Els estereotips no són neutrals perquè poden influir en els judicis que elaborem sobre els altres.

El prejudici realitza una valoració positiva o negativa d’un individu o d’un grup social i de tots els seus integrants pel simple fet de formar-ne part. És una actitud en què es barregen els sentiments de simpatia o d’adversió. Paraules com col.lega, xarnego, ... ens mostren els sentiments que s’hi amaguen.

Rols sexuals i identitat sexual

Cada cultura ha establert les funcions socials que corresponen a cada sexe. Fins fa poc, a la nostra cultura l’home era qui treballava, qui tenia el poder en el nucli familiar, mentre la dona anava a comprar, endreçava la casa, tenia cura dels fills, etc.

Els diferents moviments socials que s’ha centrat en l’anàlisi i la crítica del paper de l’home i la dona ens la nostra societat, s’han enfrontat a la rigidesa dels diferents rols sexuals i a les actituds sexistes: tret de les diferències anatòmiques, no hi ha unes funcions socials, establertes per sempre, per a la dona i unes altres per als homes.

Racisme i xenofòbia

Construcció social, que consisteix a desvalorar un grup social en funció d’alguna característica física

Fanatisme i violènciaEls atributs psicològics d’un fanàtic

són: immaduresa i dependència emocional, recerca d’emocions fortes, dogmatisme o rigidesa del pensament, personalitat paranoide

Violència de gènere: c9-31819195236[1].wmvviolenDonFran.ppt

Influència social:

Consisteix en un canvi de creences, actituds o conductes d’una persona per la presència o acció d’altres persones

• Influència interpersonal: cara a cara• Persuassió: un comunicador intenta influir sobre una

determinada audiència• Influència dels mitjans de comunicació

http://www.youtube.com/watch?v=LztKSzaH-bs&feature=related

Conformitat Canvi d’opinió, conducta o actitud per la pressió real o

imaginària d’un grup.

Solomon Aschhttp://www.youtube.com/watch?v=Umq4HJ1idVoNo és de Asch però és molt bo:http://www.youtube.com/watch?

v=Q0Nj739by8Y&feature=PlayList&p=028FD4F7685780A9&playnext=1&playnext_from=PL&index=11

Obediència a l’autoritatExperiment Stanley Milgram. Un subjecte paper de mestre (ingenu) i

un altre paper alumne (còmplice de l’investigador).El mestre havia de dir unes paraules. L’alumne les havia de

memoritzar, lligat a una cadira electrificada en una habitació separada

Si cometia errors el mestre li aplicava descàrregues elèctriques.Milgram volia saber fins quin punt el mestre seguiria les seves

instruccions.El 65% obediència total.

http://www.youtube.com/watch?v=dIp-2Yjj8Ao

Els grups

Es caracteritzen per tenir objectius comuns i una estructura,

Solen tenir normes, valors i creences, es crea una atmosfera grupal i un tipus de comunicació

Lideratge

Autoritari: pren decisions en nom de tot el grup. És el tipus de líder que dóna més ordres. La iniciativa dels altres components del grup és rebutjada. Amb un líder d’aquest tipus hi ha més hostilitat i conductes agressives. Crea dependència.

Liberal o laissez-faire: aporta informació al grup quan aquest ho demana. Deixa llibertat al grup. Hi ha poca interacció a l’interior del grup. Disminueix l’organització i el treball és pobre i de mala qualitat

Democràtic: dona importància al grup com a tal. Crea un ambient que afavoreix la comunicació. Dóna independència i valora el treball personal. Té un criteri igualitari. Intervé més que el líder liberal. Permet un aprenentatge amb més interès i el grup pot assumir algunes tasques pròpies del líder. És més creatiu

Dinàmica de grups És una disciplina de la psicologia social que estudia els grups, la

conducta dels individus a l’interior del grup i les relacions entre els grups. La dinàmica de grups pretén elaborar lleis que n’expliquin el funcionament i deduir unes tècniques que ajudin a millorar-los.