Quadern de tutoria de 2n

Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament

Institut Damià Campeny

Quadern de tutoria de 2n d'ESO

Pla d'acció tutorialINS Damià Campeny

Curs 2011-2012



Índex de temes

Primer trimestre

Rebuda i presentació del grup

Coneixement i cohesió del grup

Elecció de delegats

Qüestionari d'hàbits d'estudi

Tècniques d'estudi

Segon trimestre

Anàlisi de la primera avaluació. Diagnosi dels errors

Autoestima

Habilitats socials

Tècniques d’estudi

Rendiment acadèmic

Tercer trimestre

Anàlisi de la segona avaluació. Diagnosi dels errors

Habilitats socials

Tècniques d’estudi

Rendiment acadèmic

PAT de 2n d'ESO 1



Objectius

Els objectius del PAT de Segon d'ESO tenen com a fil conductor el coneixement i cohesió del propi grup i el treball de tècniques i hàbits d'estudi que ajudin l'alumnat a treure el màxim profit dels estudis. Es tractaran igualment temes de caràcter transversal que els conscienciïn de determinats valors per a la vida, l'autoconeixement i l'acceptació d'un mateix. També les habilitats socials.

Les competències que es treballaran seran les transversals, en especial la competència comunicativa, la d'aprendre a aprendre i la d'autonomia personal. S'insistirà també al llarg del curs en la competència social i ciutadana en el fet que es propiciarà el treball en grup i l'interrelació entre els components del grup classe.

El que es presenta en aquest dossier és una proposta que cada tutor o tutora pot adaptar com cregui oportú a les necessitats del seu grup. Pot completar o modificar els continguts plantejats aquí amb el material ofert en l'aula virtual (http://agora.xtec.cat/iesdamiacampeny/moodle/course/view.php?id=1502).

PAT de 2n d'ESO 2



Primer trimestre

El nostre centre

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: El nostre centre

SESSIÓ: 1OBJECTIU: Conèixer les pautes d'actuació de l'institut, tant en el que respecta al professorat dins i fora de l'aula com per part de l'alumnat.

DURADA APROX.: 1 h.

MATERIAL: La seva pròpia agenda. Llibreta i bolígraf.

En aquesta primera sessió s'explicarà com funciona l'institut. S'agafarà com a pauta la guia del professorat i s'esmicolaran aspectes com:

Què fem quan falta un professor/a?

Com presentem els treballs?

Com hem d'estudiar?

Com ens hem de planificar el temps?

Què farem quan faltem o sabem que hem de faltar a classe?

Quina diferència hi ha entre falta lleu i falta greu?

Quin paper tenen el tutor individual i el tutor de grup?

...

Al final, cada alumne farà un resum del que s'ha dit i es demanarà un/a voluntari/a per tal d'explicar el que ha entès. Els companys i les companyes completaran el que calgui.

PAT de 2n d'ESO 3



La targeta de visita que va trobar el detectiu

CURS: 2n d'ESO. ACTIVITAT: La targeta de visita

SESSIÓ: 2 OBJECTIU: Conèixer-se millor i potenciar l’autoconcepte positiu.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Fitxa de l’alumne

Desenvolupament de l’activitat:

1. Completar la targeta individualment.

2. Per parelles i durant pocs minuts un s’ha de presentar a l’altre, explicant o llegint la targeta. Un la regala a l’altre.

3. Ara s’ajunten dues parelles, i cada membre del grup presenta el seu company anterior de qui té la seva targeta. Pot llegir o mirar la targeta.

4. En gran grup, qui vulgui, podrà presentar el seu company. Una altra opció és penjar les targetes i que els nens les llegeixin i les mirin.

5. Col·loqui final per parlar i valorar com ha anat l’activitat.

PAT de 2n d'ESO 4



Targeta de visita

NOM:

Allò que m’agrada fer:

Allò que m’agradaria:

Adjectius que em descriuen:

La meva mascota:

PAT de 2n d'ESO 5



Presentar l'altre

CURS: 2n d'ESO ACTIVITAT: Presentar l’altre

SESSIÓ: 3 OBJECTIU: Presentació i autoconeixement.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de l’alumne


Repartim els fulls i demanem als alumnes que els omplin. No expliquem res més (si no volem).

Recollim els fulls plens.

Quan els tenim tots els repartim a l’atzar.

Diem: “Ara cadascú té el full d’un company o companya. Llegiu-lo bé. Després cadascú tindrà un minut per a explicar què ha après llegint el que ha escrit el company o companya. No cal llegir el text al grup, cal expressar el que ens ha dit a nosaltres. Es tracta sobretot de fer conèixer millor el company a tots els del grup".

Si queda temps, podem escriure al full el que pensen abans de tornar-lo al company.

PAT de 2n d'ESO 6



Em presento....

Em dic: _____________________________________________________________

Tinc ________ anys. M’agradaria ser més ________________________ del que sóc.

Cada dia ___________________________________________________________

En sortir del col·legi, jo

Hi ha alguns companys que

Jo penso que

Quan estic a classe:

Els mestres es pensen que jo

M’agradaria poder

_____________________________________________________________________

El que no sap ningú és que :

PAT de 2n d'ESO 7



Un missatge de mi

CURS: 2n d'ESO ACTIVITAT: Un missatge de mi

SESSIÓ: 4OBJECTIU: Fer saber a una persona que ens sentim

malament a causa de la seva conducta

DURADA APROX.: 1

h.MATERIAL: Full de treball


Explicar als alumnes les diferències entre un “missatge de mi “ i un “missatge de tu”. Posar alguns exemples.

Repartir a cada alumne un full de treball, a fi que l’omplin individualment.

Es formen parelles o grups de tres per comparar i compartir les seves respostes.

Suggerir que s’identifiquin amb les persones implicades en el conflicte. Finalment es discuteix en gran grup allò que hem après.

Observacions:

Es pot fer que els alumnes enumerin tota una sèrie de situacions conflictives en què el problema sigui només d’una persona. Es pot confeccionar un full de treball per portar a terme l’activitat anterior.

També va bé de vegades, que els alumnes i professors s’asseguin en cercle i durant deu minuts tots puguin donar a qualsevol del cercle un “missatge de mi” positiu.

PAT de 2n d'ESO 8



FULL DE TREBALL

PAT de 2n d'ESO 9

I. Situació conflictiva II. Missatge de tu III. Missatge de mi

1.Un pare està empipat perquè la seva filla arriba a casa després de mitja nit massasovint.

2.Un nen està empipat perquè elseu germà gran no li vol deixarla bicicleta.

3.Una mare està molesta perquèel seu fill, en comptes d’ajudar-la a casa, s’asseu a veure la TV.

4. Un professor està explicant un tema a classe i un alumne està xerrant tota l’estona.

5.En Joan arriba un quart d’hora tard a la cita que teniaamb la Maria i no es disculpani dóna cap explicació.

6.La Neus deixa totes les joguinesde la seva germana escampadesper terra després d’haver-hi jugat.

7. Un grup d’alumnes que estanfent un treball en equip, fan tanta fressa que els altres no poden treballar.

8.La Júlia promet tornar el llibre al Manel. Després de recordar-li-ho amigablementse’n torna a descuidar.



L'elecció de delegat/da I

CURS: 2n d'ESO ACTIVITAT: Elecció de delegat amb coneixement.

SESSIÓ: 5 OBJECTIU: Escollir les persones adequades pel càrrec de delegat.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball de l’alumne.


Dividir la classe en dos grups. Un grup haurà de resoldre el problema que es plantejarà i l’altre grup farà d’observador dels seus companys. El grup d’observadors el partirem per la meitat i donarem un full amb les pautes d’observació a cada grup.

L’objectiu és que el primer grup d’observadors es fixi més en el primer objectiu i el segon grup en el segon objectiu.

Després de l’activitat comprovem si hem seguit la norma: “si no escolto els meus amics no puc saber el que han dit”. Els que han fet d’observadors expliquen les notes que han pres.

PAT de 2n d'ESO 10



PROBLEMA

PAT de 2n d'ESO 11

En una classe de primer, s’ha d’escollir delegat de curs. S’han presentat dues noies i un noi. Llegiu les seves característiques i digueu a qui triaríeu i per què. És molt important que doneu els motius de la vostra elecció. Heu de triar qui ho faria millor.

Sònia:

Li agrada estudiar i treu molt bones notes.

És força tímida i per això de vegades sembla seriosa.

És molt responsable en els càrrecs que li toca fer a la classe.

Normalment sempre va acompanyada per les seves dues millors amigues.

Esteve:

És el millor futbolista de la classe.

Té molt amics però no li agrada anar amb les nenes perquè diu que juguen malament al futbol i a més són força avorrides.

És un nen tranquil i a classe es porta bé. Mai no ha fet res perquè el castiguin.

Sempre oblida de complir amb els càrrecs de la classe.

Núria:

No li agrada gens estudiar. Poques vegades fa els deures i a classe sempre està distreta.

És molt simpàtica i oberta i se sap explicar molt bé. No es “talla” gens quan parla, sigui amb qui sigui.

Té molts amics i coneix molts nens i nenes d’altres cursos.

Sovint fa entremaliadures i els mestres la castiguen a l’hora del pati o del menjador.



EQUIP D’OBSERVADORS NÚM.1

1. Els vostres companys parlen sempre d’un en un o parlen uns quants alhora?

2. Guarden els torns de paraula o no?

3. S’han enfadat, barallat o insultat alguns nens al llarg de la discussió?

4. Mentre un nen parla, els seus companys paren atenció al que diu o fan altres coses?

EQUIP D’OBSERVADORS NÚM.2

1. Tothom opina el mateix o hi ha diferent opinions?

2. Quan un nen parla, agafa idees d’altres nens? Apunta les vegades que un nen ha anomenat el que ha dit un altre.

3. Han parlat tots o només uns quants?

4. El grup ha arribat a un acord? A quin?

PAT de 2n d'ESO 12



L'elecció de delegat/da II

CURS: 2n d'ESO ACTIVITAT: L’assemblea de classe I

SESSIÓ: 6 OBJECTIU: Que els alumnes, abans d’escollir els delegats de classe, coneguin les seves funcions i les seves tasques.

DURADA APROX.: 1 h MATERIAL: Fitxa per al professor/a


El professor/a introduirà la primera sessió explicant als alumnes què són els delegats i les funcions que han de tenir.

Seguidament explicarà que s’han d’escollir uns representants de la classe (Fitxa A per al professor/a), i els animarà perquè es presentin diferents candidats (com a mínim hauran de ser dos).

Cada candidat haurà d’elaborar un “programa electoral” que serà presentat a la resta de la classe. Es donarà una setmana perquè es preparin. Per tal d'elaborar el programa, els candidats poden demanar ajuda a alguns companys que recolzaran la candidatura. Es pot incloure una presentació visual (Power Point, Glog, etc.) per al dia de l'elecció.

A la resta de la classe els demanarà que es preparin preguntes per fer als candidats sobre com realitzaran les seves tasques de delegats.

PAT de 2n d'ESO 13



Fitxa per al professor/a

Els delegats són representants dels estudiants. S’elegeixen a nivell de classe i poden ser revocats si no acompleixen el paper que se’ls havia encomanat.

El delegat és el portaveu de la voluntat dels seus companys i de la defensa dels seu drets.

Les seves funcions principals són:

Fer d’interlocutor en qualsevol problema entre els alumnes i els professors o els òrgans de gestió i de govern del centre.

Mantenir informats la resta d’estudiants de les decisions preses pels òrgans de direcció del centre, així com de qualsevol esdeveniment que pugui afectar la seva vida estudiantil.

Participar en el sistema d’avaluació existent amb la possibilitat de revisar els exàmens i rebre explicacions adients sobre les qualificacions obtingudes.

A més d’aquestes funcions, també tindrà aquelles que específicament estableixin els estudiants de la seva classe.

El Consell de Delegats

És un organisme que ha de garantir la relació del conjunt dels alumnes del centre. Està format per:

El conjunt de delegats de classe

Els representants al consell escolar del centre

Representants de les associacions d’estudiants

El consell de delegats ha de:

Donar assessorament i suport als representants dels estudiants del consell escolar del centre, a qui faran arribar la problemàtica específica dels cursos o classes als quals representen.

Elaborar informes per al consell escolar del centre, bé per iniciativa pròpia o bé per requeriment d’aquest òrgan col·legiat.

Ser informat de l’ordre del dia de les reunions del consell escolar del centre.

Informar de les seves activitats a tots els alumnes del centres.

PAT de 2n d'ESO 14



L'elecció de delegat/da III

CURS: 2n d’ESO ACTIVITAT: L’assemblea de classe II

SESSIÓ: 7 OBJECTIU: Elecció de delegats

DURADA APROX.: 1 h MATERIAL: Acta de la votació


S’establirà a classe un debat dels diferents programes, conduït per un moderador prèviament designat.

Es distribuirà la classe de manera que hi hagi al davant de tot tantes taules com candidats es presentin a delegats. Es demanarà a cada candidat que se situï en una de les taules, posant el seu nom al davant de manera visible.

El moderador demanarà, per torns, que cada candidat presenti el seu programa i expliqui per què l’han d’escollir a ell. Cada candidat disposarà de deu minuts per fer la seva exposició.

Un cop acabades totes les exposicions, es demanarà a la resta de la classe que faci les preguntes que prèviament havia preparat. El moderador serà l’encarregat que aquesta part es faci amb ordre.

Un cop finalitzat, es procedirà a la votació del candidats. Cada alumne/a escriurà en un paper el seu candidat i el donarà al professor/a; la votació serà anònima.

El recompte de vots es farà públicament, escrivint a la pissarra el nom dels diferents candidats i apuntant els vots que vagi obtenint cadascun d’ells.

PAT de 2n d'ESO 15



Curs 2011-2012

ACTA D'ELECCIÓ DE DELEGAT/DA

Curs:______ Data de l'elecció: ________________

Components de la mesa:

Tutor : ___________________________________________________________

Alumne: _________________________________________________________

Alumne: _________________________________________________________

Primera votació

Vots emesos: ____ Vots en blanc: _____ Vots nuls :_______

ALUMNES MÉS VOTATS VOTS

Si un alumne ha obtingut més del 50% dels vots emesos serà designat delegat i sotsdelegat el que hagi obtingut el segon nombre de vots més gran.

Si cap alumne ha obtingut el 50% dels vots emesos, s'efectuarà una segona votació entre els quatre alumnes que hagin mes vots a la primera votació.

Segona votació

ALUMNES MÉS VOTATS VOTS

Signatura dels components de la mesa

PAT de 2n d'ESO 16



Preparant l'avaluació. Qüestionari d'hàbits d'estudi

CURS: 2n d'ESO ACTIVITAT: Qüestionari d’hàbits d’estudi

SESSIÓ: 8OBJECTIU: Avaluar els hàbits d’estudi dels nostres alumnes i, d’aquesta manera, evidenciar-los que no en tenen gaires.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Qüestionari de l’alumne


El professor/a pregunta al seu alumnat si consideren que tenen assolits els hàbits d’estudi mínims per a poder realitzar qualsevol curs de l’ESO sense dificultats.

Després de comentar-ho breument, es passa el qüestionari que s'adjunta a continuació i posteriorment es valora amb l’alumne/a.

Les respostes negatives evidencien que l’alumne/a observa alguna carència en aquests aspectes i per tant cal que les treballin per millorar-les.

PAT de 2n d'ESO 17



Qüestionari sobre hàbits d’estudi

Contesta SÍ o NO a la dreta de cada qüestió:

Preparo tot el material d’estudi abans de seure a estudiar?

Començo l’estudi amb exercicis de concentració?

Sempre estudio en el mateix lloc?

Llegeixo ràpidament el tema abans d’aprofundir en ell?

Normalment estudio tots els dies? (cinc a la setmana)

Abans de començar a estudiar em miro les parts més importants?

Em situo deixant la finestra o la llum a la meva esquerra (dreta en el cas que sigui esquerrà/na)?

Distribueixo el temps en les matèries d’estudi sense deixar-ne cap?

Subratllo i faig esquemes quan estudio?

Planifico anticipadament el meu temps lliure i d’estudi?

Quan estudio, em faig preguntes sobre el contingut del text?

Procuro tenir llum adequada?

Busco les idees fonamentals quan llegeixo?

Descobreixo amb facilitat les idees principals del tema?

Després de subratllar, confecciono l’esquema?

Faig resums quan la lliçó em sembla difícil o confusa?

Consulto les paraules o expressions que no conec?

Tots els dies estudio a les mateixes hores?

Tinc força de voluntat per estudiar el temps que necessito?

Dins de l’horari d’estudi faig descansos?

Procuro mantenir una postura correcta?

M’ocupo de ventilar la sala d’estudi?

No em deixo portar per la fantasia i la imaginació, per la música, pel mòbil, pel xat...?

Estudio allunyat de la televisió i dels sorolls?

Què crec que necessito per estudiar millor? Per què?

PAT de 2n d'ESO 18



La planificació del temps d'estudi

CURS: 2n d'ESO ACTIVITAT: Graella de planificació del temps d'estudi

SESSIÓ: 9OBJECTIU: Conscienciar l'alumnat i fer conèixer el tutor/a les hores que dedica cadascun a l'estudi i a l'oci o l'esport i del que necessitaria per treure'n millor profit.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Graella (dues còpies)


El tutor/a passarà el full adjunt en dos fulls diferents per tal que l’alumnat elabori un horari setmanal d’estudi en el primer, on haurà de constar el nom. Es convenient que l’alumne/a faci constar les hores d’oci (TV, xat, Facebook, telèfon, sortir amb amics/gues...), pràctica esportiva (gimnàs, entrenaments...) i activitats extraescolars (repàs, idiomes...) per veure si hi ha coherència i equilibri entre les hores dedicades a cadascuna d’aquestes activitats i les d’estudi. Seria bo fer servir diferents colors per ombrejar les caselles segons els tipus d’activitats citades anteriorment, és una manera molt visual de veure la distribució.

Una vegada fet, el tutor/a el revisarà juntament amb l’alumne/a i, si és el cas, demanarà que es torni a fer (a l'altre full) amb les consideracions i/o correccions recomanades.

Premisses que cal aconsellar per elaborar una bona planificació d’estudi:

Intentar que les hores d’estudi siguin sempre a la mateixa o semblant franja horària.

El mínim d’hores d’estudi a la setmana no pot ser inferior a 14h (mínim) i haurien d’estar repartides equitativament entre els 7 dies, és a dir s’ha d’estudiar cada dia (no deixar ningun sense estudi incloent els caps de setmana).

Ha d’haver-hi un equilibri entre les hores d’estudi i/o extraescolars; i les d’oci i/o de pràctica esportiva.

Una vegada acabada l’activitat el tutor/a pot fer-se una fotocòpia (si ho considera necessari) i retornarà el full a l’alumne/a perquè el pugui seguir i aconsellarà de posar-lo ben visible al seu lloc d’estudi.

La informació obtinguda permetrà fer un anàlisi a nivell de grup i individual molt útil per al seguiment tutorial. Caldria fer arribar aquesta informació al tutor/a individual de cada alumne/a.

PAT de 2n d'ESO 19



Planificació del temps d'estudi

HORA DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES DISSABTE DIUMENGE

8,00-9,009,00-10,0010,00-11,0011,00-11,3011,30-12,3012,30-13,3013,30-15,0015,00-16,0016,00-17,0017,00-18,0018,00-19,0019,00-20,0020,00-21,0021,00-22,0022,00-23,00

20



Tècniques d'estudi: Exercitar la memòria

CURS: 2n d'ESO ACTIVITAT: Exercitar la memòria

SESSIÓ: 10OBJECTIU: Realitzar diferents exercicis perquè l’alumne exerciti la memòria, tenint en compte un seguit de normes.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Fulls annexes


El professor comença la sessió explicant que la memòria es pot millorar si tenim en compte unes quantes normes:

1. Entendre el que volem estudiar. Per això ens servirem de diccionaris, llibres, esquemes, apunts… per tenir clar el contingut, les paraules noves que hem après, les més difícils, etc.

2. Repetició d’aquells conceptes, formules o esquemes que volem recordar, fins que assegurem que han quedat ben fixats. La repetició es pot reforçar, escrivint, subratllant, dient en veu alta, etc. Com se sap molt bé, els anuncis publicitaris de TV se t’acaben gravant a força de repetició.

3. Memòria associativa: La memòria associativa permet d’organitzar les coses per agrupació o afinitats i així poder recordar més fàcilment: la pluja recorda el paraigües.

Després d’aquesta petita explicació, el professor proposa diferents activitats per exercitar la memòria.

Dins aquesta modalitat d’exercicis, hi podem trobar de dos tipus: el corresponent a la memòria auditiva, i el referent a la memòria visual. Per tal de treballar correctament el tema de la memòria, és recomanable de treballar les dues amb diferents tipus d’exercicis.

Activitat primera. Llista de 15 mots que han d’aprendre els alumnes en dos minuts aproximadament. Es reparteix el full posat del revés. Quan tots els alumnes ja el tenen, el professor/a diu que poden girar-lo i a partir d'aleshores comença a comptar el temps. Passats els dos minuts, els alumnes han de tornar a girar-lo i en el full de resposta escriure tots els mots que recordin. És recomanable fer aquest exercici el primer de tots, i en finalitzar la classe tornar-lo a repetir per veure quantes paraules recorden en el temps. Aquí hi intervé la memòria immediata i la de llarg termini. Un aprenentatge significatiu repercuteix en una memòria a llarg termini més reeixida.

Activitat segona. Fer de nou la mateixa activitat però portant a terme la memòria associativa. Donar un llistat de 20 paraules de quatre grups semàntics diferents. L’èxit de record és moltes vegades més exitós.

Activitat tercera. Aquesta activitat és de memòria visual. És del mateix tipus que la primera però en aquest cas es tracta de dibuixos barrejats que cal que recordin i enumerin.

21



Activitat quarta. De memòria visual. Després d’ensenyar el dibuix o fotografia fer preguntes sobre el personatge o personatges que s’hi representen.

Quants animals surten a l’habitació?

Qui hi ha damunt el televisor?

Hi surt alguna serp?

Qui hi ha damunt el llit?

Etc.

Avaluació de l’activitat

Un cop passades les fitxes de treball cal valorar conjuntament quins han estat els resultats obtinguts, i a partir d’aleshores que cada alumne potenciï la memòria menys desenvolupada i utilitzi la que té més facilitat a l’hora de l’estudi.

PAT de 2n d'ESO 22



Activitat 1

Memoritza aquestes 15 paraules

1. CASA

2. PERA

3. VACA

4. OMBRA

5. COCA

6. BOCA

7. LLEÓ

8. DATA

9. TAULA

10. CARTA

11. PLUJA

12. CIGAR

13. NEGRE

14. HOME

15. TINTA

PAT de 2n d'ESO 23



Escriu aquestes 15 paraules memoritzades

1. _____________

2. _____________

3. _____________

4. _____________

5. _____________

6. _____________

7. _____________

8. _____________

9. _____________

10. _____________

11. _____________

12. _____________

13. _____________

14. _____________

15. _____________

PAT de 2n d'ESO 24



Activitat 2

Memoritza aquestes paraules tenint en compte que es poden relacionar

1. Taula

2. Cadira

3. Llit

4. Armari

5. Prestatgeria

6. Margarida

7. Rosa

8. Clavell

9. Jacint

10. Tulipa

11. Aspirador

12. Planxa

13. Batedora

14. Fregidora

15. Rentadora

16. Clau

17. Martell

18. Serra

19. Taladradora

20. Taco

PAT de 2n d'ESO 25



Escriu les paraules que recordis tenint en compte que es podien relacionar

1. _______________

2. _______________

3. _______________

4. _______________

5. _______________

6. _______________

7. _______________

8. _______________

9. _______________

10. _______________

11. _______________

12. _______________

13. _______________

14. _______________

15. _______________

16. _______________

17. _______________

18. _______________

19. _______________

20. _______________

PAT de 2n d'ESO 26



Activitat 3

Cavall, conill, gat, ratolí, gos, hàmster, lloro, serp

PAT de 2n d'ESO 27



Activitat 4

PAT de 2n d'ESO 28



A partir d'aquest punt, es pot consultar el dossier de Tècniques d'estudi que hio ha a Coordinació pedagògica per exercitar determinades eines amb l'alumnat segons les seves necessitats.

Es pot anar treballant durant tot el curs.

PAT de 2n d'ESO 29



Preparant l'avaluació

CURS: 2n d'ESO ACTIVITAT: Preparació de la sessió d’avaluació

SESSIÓ: X OBJECTIU: Preparar la sessió d’avaluació.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Guió per als alumnes.


El principal d’aquesta activitat és que l’opinió que es porti a la sessió sigui la de tot el grup, i no tan sols la d’uns quants alumnes. Els representants del curs confeccionaran al final un informe redactat i presentat correctament que es llegirà a la sessió següent. És convenient que el tutor supervisi aquest informe per tal d’evitar comentaris i apreciacions innecessàries.

Guió dels alumnes:

1. Valoració de les matèries:

Interès i motivació: actitud i participació.

Metodologia i activitats.

Nivell de comprensió: rendiment.

Propostes dels alumnes.

2. Valoració del nivell de relació i convivència del grup:

Relació grupal.

Assistència, participació, incidències, etc.


Cal insistir als alumnes que l’informe que confeccionen ha de tenir un sentit general que eviti les particularitzacions. Els problemes de cada matèria s’han de tractar directament amb el professor de la mateixa. Per tant, les possibles (però inevitables) referències a les assignatures es procuraran que s’insereixin en un marc general que eviti les concrecions.

L’altra gran directriu de l’informe és la seva finalitat autocrítica: els alumnes han de reflexionar també sobre les seves pròpies actituds i dificultats, sobre ells mateixos, de tal manera que entenguin que una crítica inclou tant els elements negatius com els positius. Creiem que és convenient descartar aquesta idea que els alumnes a la sessió d’avaluació tan sols han de comentar problemes.

PAT de 2n d'ESO 30



GUIÓ DELS ALUMNES

Valoració de les matèries

Interès i motivació: actitud i participació

Metodologia i activitats

Nivell de comprensió: rendiment

Propostes de millora dels alumnes

Valoració del nivell de relació i convivència del grup

Relació del grup



PAT de 2n d'ESO 31



Anàlisi de l'avaluació

CURS: 2n d'ESO ACTIVITAT: Analitzar els resultats de l’avaluació

SESSIÓ: xOBJECTIU: Fer una reflexió global i en conjunt de l’avaluació del grup i de cadascun dels seus membres.

DURADA APROX.: 1h. MATERIAL: Full de treball per als alumnes.


Aquesta activitat està pensada de fer un cop ja sabem els resultats de l’avaluació.

El tutor/a té recollits el nombre d’assignatures suspeses pels components del grup, i es poden utilitzar per veure en quines assignatures van pitjor, en què és amb el que més fallen, i com poden fer per a millorar.

Podem fer que omplin la fitxa de treball que a continuació indiquem per a poder comparar-la amb les posteriors avaluacions i comprovar si es compleixen les intencions que indiquen.

Tot plegat és una sessió per a reflexionar en què hem fallat o què hem fet bé per tal de seguir amb les accions que ens aporten fruits i canviar aquelles que no ens aporten res positiu.

Cal que entenguin que el full de treball és com un contracte amb el tutor/a i que els compromisos als que s’arriba, cal fer el possible per assolir-los.

PAT de 2n d'ESO 32



Nom: Curs:

Valoració dels resultats de la ______ avaluació

1. Els resultats que he obtingut en aquesta avaluació són: (senyala amb una creu)

Millors del que m’esperava.

Els que m’esperava

Pitjors del que m’esperava

2. Per què creus que has obtingut aquests resultats?

3. Digues tres coses que SÍ has fet bé aquest trimestre.

a)

b)

c)

4. Digues tres coses que NO has fet bé aquest trimestre.

a)

b)

c)

5. Digues tres propòsits que et planteges a fer durant aquest trimestre per millorar el teu rendiment. Han de ser reals i has de posar aquells que procuraràs complir-los.

PAT de 2n d'ESO 33



Valoració de les activitats de tutoria

Activitat Data Valoració i/o comentaris

PAT de 2n d'ESO 34



Segon trimestre

Es pot començar amb la valoració dels resultats de la primera avaluació, si no s'ha pogut fer abans.

En aquest trimestre continuarem treballant els hàbits d’estudi. En funció dels resultats de l’avaluació, ens replantejarem algunes qüestions que potser no hem sabut veure: planificació del temps (caldria mirar la graella que es va confegir a meitat del primer trimestre), el lloc on estudia l’alumne/a (és l’adient o caldria que s’ho replantegés també), les diferents tècniques d’estudi. En aquest apartat, caldria anar consultant el dossier que s’ha preparat per a les tutories i que està al despatx de Coordinació pedagògica /Cap d’estudis.

A banda de les tècniques d’estudis, cabdal en aquest nivell de l’ESO, caldria treballar l’autoconeixement i les habilitats socials.

Al tercer trimestre, acabaríem per conèixer l’importància de l’autoregulació de les habilitats socials i acabaríem de treballar les tècniques d’estudi.

PAT de 2n d'ESO 35



Autoimatge i autoconcepte

CURS: 1r d'ESO ACTIVITAT: Autoimatge i autoconcepte

SESSIÓ: X

OBJECTIU: Aprendre a valorar-se més enllà de la imatge física. Aprendre a valorar i a respectar els altres tal com són. Prendre consciència de la imatge que tenim de nosaltres mateixos.

DURADA APROX.: 2 h MATERIAL: Fitxes A, B, C, D i E

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS:

La imatge corporal és la idea que tenim del nostre cos. De vegades la idea que tenim de la nostra figura no és realista, de vegades la imatge que tenim del nostre cos s’ajusta a la realitat però no ens agrada.

La nostra imatge personal i la manera com ens sentim respecte a ella influeixen en la valoració general que fem de nosaltres com a persones.

ACTIVITAT 1:

En aquesta activitat, els alumnes començaran descrivint la imatge que tenen d’ells mateixos mitjançant una llista d’adjectius i faran una reflexió sobre aquesta descripció (fitxa A).

A continuació destacaran les seves qualitat més positives (fitxa B). Un cop omplerta la fitxa B, els alumnes s’agruparan (2-3 persones per grup) i comentaran les seves respostes, fent èmfasi en el punt formes de lluitar per canviar:

quines són més fàcils? quines són més efectives?

Es pot fer una posada en comú sobre les maneres de lluitar per canviar els nostres aspectes negatius.

ACTIVITAT 2:

Els alumnes començaran l’activitat omplint una fitxa (fitxa C) amb una llista de persones del seu entorn, que no s’ajusten a la imatge corporal ideal i que han assolit rellevància i reconeixement social en diversos àmbits.

A continuació ompliran la fitxa D, on han d’indicar els aspectes de la seva vida que creuen que altres persones valoren en ells, i els que ells valoren en els altres.

Un cop omplertes les dues fitxes, compararan els resultats buscant aspectes positius i valorables que tenim totes les persones, a més de la imatge física.

Es pot acabar fent una reflexió en grup sobre els següents punts:

PAT de 2n d'ESO 36



Les coses que valorem, s’assemblen o no? Quins aspectes exposats a les fitxes tenen alguna cosa a veure amb la imatge

corporal? (ser esvelt, prim...) Quins aspectes exposats a les fitxes tenen alguna cosa a veure amb la manera

de relacionar-se? (ser agradable, simpàtic...)

ACTIVITAT 3:

Finalment, acabarem amb la valoració dels aspectes positius que tenim de totes les persones (fitxa E) i de les activitats fetes.

PAT de 2n d'ESO 37



Fitxa A per a l’alumne/a

Jo sóc una persona... (posa una creu on correspongui)

natural

envejada

esvelta

prima

amb sort

decidida

admirada

guapa

tranquil·la

simpàtica

mandrosa

insatisfeta

impulsiva

trista

desgraciada

fracassada

amb mala sort

lletja

avorrida

baixeta

estimada

àgil

agradable

controlada

escuàlida

feliç

esportista

atlètica

graciosa

resultona

desagradable

grassa

nerviosa

rebutjada

descontrolada

perfeccionista

patosa

grassoneta

pesada

tímida

vergonyosa

afectuosa

......................

......................

......................

......................

......................

......................

......................

......................

PAT de 2n d'ESO 38



Feu una reflexió sobre els següents punts:

A la vostra avaluació, predominen els aspectes positius o negatius?

........................................................................................................................................

Afecta això al vostre estat d’ànim?

........................................................................................................................................

De quina manera?

........................................................................................................................................

PAT de 2n d'ESO 39



Fitxa B per a l’alumne/a

Valoració sobre les qualitats pròpies: concentreu-vos en els vostres aspectes positius i ompliu aquest qüestionari:

Sóc un bon fill/a

perquè ..............................................................................................................................

..................................................................................................................

Sóc un bon estudiant

perquè ..............................................................................................................................

.............................................................................................

Sóc un bon amic

perquè ..............................................................................................................................

....................................................................................................................

Em sento orgullós/a d’aquella vegada

que ....................................................................................................................................

....................................................................................

Una bona qualitat meva que penso que altres persones valoren

és ......................................................................................................................................

..........................................

Una cosa en la qual podria ser bo/bona i que no he provat de fer encara

és ......................................................................................................................................

...........................

El millor que penso de mi

és .........................................................................................

...........................................................................................................................................

....

Quines són les meves tres millors qualitats?

................................... ................................... ...................................

Quines coses no m’agraden de mi?

................................... ................................... ...................................

Pots canviar-les?

PAT de 2n d'ESO 40



SÍ NO

Per què?

...........................................................................................................................................

Com reacciones davant de les coses que no t’agraden de tu?

em fa ràbia

em fa vergonya

m’aguanto, què puc fer?

ho accepto, però lluito per canviar

PAT de 2n d'ESO 41



Fitxa C per a l’alumne/a

Omple aquest quadre

Qui És admirat/da per...

PAT de 2n d'ESO 42



Fitxa D per a l’alumne/a

Omple aquest quadre

Els altres valoren de mi... Jo valoro dels altres...

PAT de 2n d'ESO 43



Fitxa E per a l’alumne/a

T’han semblat interessants les activitats?

SÍ NO

Quina és la teva millor qualitat?

........................................................................................................................................

En què ets una persona brillant?

........................................................................................................................................

Els aspectes més valorats a les fitxes, coincideixen amb les respostes del grup?

SÍ NO

Indica els dos valors que consideres més importants en les persones.

........................................................................................................................................

Després d’aquesta activitat, ha canviat la teva opinió respecte a la importància que es dóna a la imatge corporal?

SÍ NO

Respecte a les coses que no t’agraden de tu, penses que val la pena canviar-les?

SÍ NO

Si penses que val la pena canviar-les, com penses fer-ho?

........................................................................................................................................

Quina conclusió o conclusions has tret d’aquesta activitat?

........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

........................................................................................................................................

PAT de 2n d'ESO 44



La figura de moda

CURS: 2n d'ESOACTIVITAT: Anàlisi dels mitjans de comunicació respecte de la figura corporal de moda

SESSIÓ: XOBJECTIU: Comprendre i saber orientar de manera constructiva la pressió dels mitjans de comunicació

DURADA APROX.: 1 hMATERIAL: 4 revistes de moda, un full en blanc per a cada alumne/a. Es pot fer també projectant anuncis publicitaris.

DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS:

L’activitat consisteix en l’anàlisi de 4 revistes adreçades a dones.

Per al desenvolupament de l’activitat, es dividirà la classe en quatre grups i es donarà una revista a cada grup, el qual analitzarà el següent:

Missatges publicitaris.

Articles com “aprimar sense esforç”, “com estar en forma?

Dietes “miraculoses”.

Productes per aprimar.

Figura corporal dominant.

Imatges o textos en què s’utilitza el cos per a vendre el producte.

Anàlisi de les dietes recomanades.

Cada grup retallarà i classificarà el material.

Després es fa una posada en comú, en què un alumne/a de cada grup llegirà els missatges o idees que hagin destacat.

A continuació es farà una reflexió sobre:

La preocupació que tenen moltes persones per no coincidir amb la figura “ideal”.

La repetició de missatges o imatges amb cossos prims pot arribar a obsessionar algunes persones.

No tenir o no poder assolir aquest ideal de bellesa pot produir frustració i patiment a moltes persones.

La relació entre triomf, èxit social, poder, prestigi, seducció, etc., i el fet d’estar prim/a.

Finalment, cada alumne escriurà en un full en blanc:

Quina conclusió ha tret d’aquesta activitat.

Quin missatge transmetria.

PAT de 2n d'ESO 45



El basar màgic

CURS: 2n d’ESO ACTIVITAT: Basar màgic

SESSIÓ: XOBJECTIU: Aprofundir en el coneixement interpersonal. Fomentar la cohesió i l’autoestima.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Pissarra gran i guixos o mural i retoladors

DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:

El joc consisteix a deixar i agafar coses d’un basar imaginari.

El professor/a explica a l'alumnat:

Imagineu-vos que estem en un gran basar on hi ha de tot. Aquest basar és màgic i especial: cada persona pot agafar la característica que més li agradaria tenir i en canvi pot deixar la que menys li agrada de si mateixa. Tan sols es pot entrar per agafar i deixar una sola cosa.

La pissarra o mural estarà dividit en dues parts que seran indicades amb “deixar” i “agafar”. Cada persona escriu en un paper posant el seu nom, el que deixaria i en un altre el que agafaria, i, aleshores, o bé enganxa els papers, o bé ho escriu indicant entre parèntesi el seu nom.

Una vegada que totes les persones tinguin pensat i escrit en el paper el que volen deixar i agafar, es fa una posada en comú, indicant les raons o motius de les seves eleccions.

Després podem fer preguntes com:

Quines dificultats vas trobar? Com et vas sentir al llarg de la sessió? Podem arribar a alguna conclusió llegint el contingut de la pissarra? ...

PAT de 2n d'ESO 46



Habilitats socials

Saül i com dir el que li molesta

CURS: 2n d’ESO ACTIVITAT: Saül i com dir el que li molesta

SESSIÓ: X

OBJECTIUS:

Escoltar de forma activa. Extrapolar-ho a la vida del grup. Reflexionar sobre com ens queixem

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Cap

Descripció de l’activitat

Es demanen tres parelles de voluntaris.

Cada parella representa tres comportaments (passiu, agressiu i assertiu) d’una mateixa situació: Saül va al supermercat de compres i se’n adona que la caixera s’equivoca i li torna de menys.

Els companys han d’escoltar atentament i encertar el tipus de comportament que representen els voluntaris.

S’intentarà fer comprendre que una mateixa situació pot tenir uns resultats molt diferents depenent de l’estil de comportament i per tant la importància que té saber expressar i rebre queixes.

Es poden plantejar preguntes:

En quin dels comportaments ha expressat la queixa de forma amable?

En quin dels comportaments ha utilitzat un to de veu adequat, ferm i cordial?

En quina situació ha aconseguit que li retornen els diners?

En quina situació s’ha provocat que la caixera s’enfadi?

PAT de 2n d'ESO 47



Els favors

CURS: 2n d’ESO ACTIVITAT: Els favors

SESSIÓ: X

OBJECTIUS:

Escoltar de forma activa. Extrapolar-ho a la vida del grup. Col·laborar en el grup. Participar, ser voluntari.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Cartolina i colors


El professor llegirà el següent text:

La vida quotidiana ens porta moltes situacions en què hem de demanar ajuda o algun favor als altres. Demanem ajuda quan ens trobem en situacions que no podem resoldre nosaltres sols. Demanem un favor quan l’actuació dels altres ens facilita les coses, ens permet guanyar temps, ens estalvia algun esforç... sense que això suposi una càrrega per a ells.

A l’hora de demanar ajuda i favors, és molt important la manera com ho fem. I també és molt important la nostra predisposició a ajudar i fer favors als altres. Si sabem demanar les coses d’una manera clara i adequada i si acostumem a ajudar o fer favors quan ens ho demanen, serà molt més fàcil obtenir una resposta ràpida, positiva i recíproca per part dels altres.

Es faran grups de 4 persones i es reflexionarà sobre el fet de demanar favors o ajuda als altres.

Un portaveu de cada grup exposarà les conclusions del seu grup.

Es farà un mural per penjar a la classe amb les conclusions del grup- classe

Poden explicar-se situacions en les que han necessitat demanar ajuda.

Poden fer-se preguntes:

Què varen sentir en el moment de demanar ajuda? Podem exigir que ens facin un favor? Creus que demanar ajuda o un favor és una mostra de debilitat? Per què?

PAT de 2n d'ESO 48



Què sents?

CURS: 2n d’ESO ACTIVITAT: Què sents?

SESSIÓ: X

OBJECTIUS:

Escoltar de forma activa. Extrapolar-ho a la vida del grup. Col·laborar en el grup. Participar, ser voluntari.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Folis i bolígrafs


Es formen parelles amb els alumnes de la classe i se’ls entrega una fotocòpia amb afirmacions i una altre amb una llista de sentiments. Se’ls demana que mirin de descobrir què sent la persona que fa l’afirmació (pot haver-hi més d’un sentiment).

Després es posen les respostes en comú.

Es poden afegir a la llista de sentiments tants com n’apareguin.

S’intentarà fer comprendre que no tothom és capaç d’expressar els seus sentiments però que sovint podem captar-los pel to de veu que utilitza, i pels gestos (comunicació no verbal).

Es farà veure que sovint els conflictes es poden evitar si s’escolta activament l’altre, tant en el què diu com en el que no diu.

PAT de 2n d'ESO 49



Les regles de joc

CURS: 2n d’ESO ACTIVITAT: Les regles de joc

SESSIÓ: X

OBJECTIUS:

Escoltar de forma activa. Extrapolar-ho a la vida del grup. Col·laborar en el grup. Aprendre el valor del respecte.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Fotocòpia de les regles d’un joc qualsevol


S’entrega la fotocòpia de les regles d’un joc qualsevol, i es procura que cada alumne faci una reflexió sobre aquestes normes i miri de afegir quelcom més. Posteriorment es fa un petit debat on ha de quedar palès que és fonamental el respecte per que el grup funcioni bé.

Es poden apuntar més regles a la pissarra i intentarem que els alumnes les facin seves.

1. Per sobre de tothom existeix el RESPECTE.

2. Només pot parlar una persona.

3. Qualsevol opinió és benvinguda si compleix la regla número 1.

4. Parlem sempre sense dir paraules malsonants.

5. Qui no compleixi la regla número 1 tindrà sempre dues opcions:

a. Demanar perdó a la resta del grup (tots ens equivoquem de tant en tant i no passa res).

b. Sortir de l’aula amb comunicat de sanció inclòs.

Algú vol afegir res més?

S’intentarà fer comprendre que, per que tot això funcioni s’ha de consensuar, han de ser unes regles o “normes” que tothom ha d’acceptar com a seves, ja que si no es fa així és realment complicar que funcionin.

Sempre hi ha algun alumne que diu alguna bestiesa. Tot i així, caldrà respectar-la i fer entendre a tothom que tot pot ser vàlid si s’expressa amb respecte i bon criteri. De vegades de les idees més surrealistes surten bones iniciatives.

PAT de 2n d'ESO 50



Mantenim una conversa

CURS: 2n d’ESO ACTIVITAT: Mantenim una conversa

SESSIÓ: X

OBJECTIUS:

Escolta activa. Actitud oberta al nous coneixements Actitud de confiança al compartir.

DURADA APROX.: 1h MATERIAL: Fulls i bolígrafs


S’agrupen en parelles. Cada parella inventa un possible inici d’una conversa, el seu desenvolupament o el seu final. Un cop escrites segons el full de ruta, es canvien les parelles i s’improvisa una nova conversa.

Es vol fer comprendre que una conversa no surt perquè si, i a vegades cal una petita ajuda per si ens trobem bloquejats. Cal tenir en compte que cal practicar molt i adonar-se que les converses poden tenir moltes estructures. Que quedi clar el valor d’una bona conversa.

PAT de 2n d'ESO 51









Guió dels alumnes:







Relació grupal.





PAT de 2n d'ESO 52



GUIÓ DELS ALUMNES







Relació del grup



PAT de 2n d'ESO 53













PAT de 2n d'ESO 54



Nom: Curs:








a)

b)

c)


a)

b)

c)


PAT de 2n d'ESO 55





PAT de 2n d'ESO 56



BLOC D’HABILITATS SOCIALS (2n i 3r trimestres)

PAT de 2n d'ESO 57



1. Coneixement personal i habilitats de relació.

Jo i els altres

Estàs convidat a participar en el Simposi «Jo i els altres», que tindrà lloc al teu grup-classe tal dia com avui. Els temes que seran objecte de debat seran aquests:

1. Qui sóc jo? 6.000.000.000 de persones que es diuen «jo»? Qui som

nosaltres? Si tothom es diu «jo» a si mateix, qui és «jo»?

Qui som «nosaltres»? De què parlem quan parlem de «Jo i els altres»?

Com ho sabem que som «nosaltres»? És perquè no som com els altres?

2. Ningú no arriba a convertir-se en humà si està sol: ens fem humans els uns als altres. Podríem desenvolupar-nos tots sols, sense la presència dels altres? Per què? Sabríem parlar si no tinguéssim els altres al costat? Per què? Seríem solidaris, hospitalaris o cooperadors sense els altres? Per què?

3. Necessitem els altres per a viure, però a la vegada són una nosa per a nosaltres: Per a què necessitem els altres? Per a quines coses? Ho podem fer tot nosaltres

sols?

Per què ens fan nosa els altres? És que tenim les mateixes necessitats i pocs mitjans

per a satisfer-les?

Per què hi ha guerres i conflictes? Què s’hauria de fer per a evitar-los?

4. Per conèixer-nos a nosaltres mateixos, necessitem ser reconeguts pels altres: Com ho fem per a conèixer-nos a nosaltres mateixos?

Ens comparem amb els altres? Ens basem en els comentaris que ens fan sobre nosaltres?

Si els altres ens ignoressin absolutament, què passaria? Arribaríem a conèixer-nos a nosaltres mateixos?

5. Les societats modernes tendeixen a despersonalitzar les relacions humanes: Per què en una gran ciutat la gent no se saluda habitualment pel carrer i en un poble

petit sí?

Per què a les grans ciutats hi ha gent que no sap qui és el seu veí? Passa això als pobles o ciutats petites?

Per què cada vegada tendim més a comunicar-nos a través de mitjans diversos (telèfon mòbil, correu electrònic, xats) que no pas cara a cara, personalment?

PAT de 2n d'ESO 58



Llegeix atentament aquests temes. És veritat, d’entrada potser no es fàcil de saber ben bé què volen dir. El tutor o la tutora us donarà pistes perquè ho pugueu entendre millor. Mira quins són els temes que et fan més gràcia, perquè quan el tutor o la tutora t’ho pregunti, t’hauràs d’inscriure per a participar en la discussió del tema que tu triïs.

Es formaran, per tant, 5 grups de discussió. Un grup per a cada tema. Cada grup nomenarà un portaveu que s’encarregarà de prendre nota de les conclusions a què s’arribi. Cada grup ha de respondre les preguntes incloses dins de cada tema. Els grups poden afegir noves preguntes a les que hi ha formulades.

Un cop transcorregut el temps, el tutor o la tutora donarà per acabat el treball dels grups. Aleshores, es reunirà tot el grup-classe. Cadascun dels 5 portaveus anirà exposant les conclusions a les quals hagi arribat el seu grup.

Acabades les intervencions dels portaveus, el tutor o la tutora proposarà i moderarà un torn obert d’intervencions en què tothom qui vulgui podrà donar la seva opinió -el seu acord, el seu desacord o la seva pregunta- sobre les qüestions que s’han tractat en el Simposi.

Per pensar-hi Estem en deute amb els altre? Per què?

És necessari conèixer-se bé un mateix per a relacionar-se positivament amb els altres?

Per què?

És necessari conèixer els altres per a tenir-hi una bona relació? Per què?

Es poden aprendre les relacions humanes? Podem aprendre a relacionar-nos millor?

Com?

PAT de 2n d'ESO 59



Com sóc?

Com sóc?

En el món no hi ha dues persones iguals. Tots i cadascun de nosaltres som exemplars únics, tan físicament com pel que fa a la nostra manera de ser. Pot ser que tinguem trets físics i de caràcter que ens facin assemblar a algun dels nostres pares o familiars però no som iguals a ells. No som iguals a ningú més. Ningú més no és igual a nosaltres.

Però, encara que és fàcil de fer una descripció de com som físicament (rossos, alts, prims, amb ulls marrons, amb pigues a la cara...), resulta força més difícil explicar quin és el nostre caràcter i la nostra personalitat (sincer, reservat, responsable, sensible, tossut ... ).

A més, de la mateixa manera que físicament ens anem transformant -creixem, el nostre organisme va canviant i amb ell el seu aspecte- també va canviant la nostra personalitat, si bé d’una manera menys aparent, perquè estem en un procés de continu aprenentatge i de contínua transformació.

Tot això fa que, sense deixar mai de ser nosaltres mateixos, anem canviant al

llarg de la nostra vida de manera que no som sempre exactament iguals a com

érem abans. Per exemple, agafa una fotografia teva de quan tenies 7 anys: ets tu

la persona que hi apareix? Sí, naturalment. Però, ets igual ara, amb 12 anys, que

a la fotografia, amb 7 anys?

Activitat

Qüestionari individual

Com ets tu, ara? No es fàcil d’explicar, oi?

Per facilitar-te una mica les coses, et presentem el següent quadre amb 30 trets o característiques de la personalitat. Es tracta d’anar llegint cada tret de personalitat i de marcar un dels quadres que hi ha al costat, segons el grau -molt, bastant, normal, poc o gens- en què et sembli que aquest tret es dóna en tu.

PAT de 2n d'ESO 60



Molt Bastant Normal Poc Gens

Obert, oberta

Intel·ligent

Madur, madura

Excitable

Tossut, tossuda

Entusiasta

Responsable

Amb iniciativa

Sensible

Espavilat, espavilada

Insegur, insegura

Individualista I

Respectuós, respectuosa

Atabalat, atabalada

Optimista

Reservat, reservada

Espès, espessa

Sentimental

Calmós, calmosa

Obedient

Prudent

Despreocupat, despreocupada

Tímid, tímida

Agressiu, agressiva

Actiu, activa

PAT de 2n d'ESO 61



Espontani, espontània

Confiat, confiada

Desorganitzat, desorganitzada

Tranquil, tranquil·la

Pessimista

Un cop completat el quadre, tindrem el teu perfil de personalitat segons el teu punt de vista

Activitat Treballem en grup

Primer de tot, el tutor o la tutora anirà preguntant quins alumnes són els que han marcat la resposta «molt» per a cada tret de personalitat. Per exemple, quan demani qui es considera «molt obert», tots aquells que hagueu marcat aquesta opció aixecareu la mà

Serà una oportunitat, esperem que divertida, de presentar-vos als altres, si encara no us coneixeu gaire. Si hi ha algun company o companya que et són coneguts, aquesta primera pinzellada pot servir per a descobrir aspectes seus que ignoraves. I, molt important, et pot ser molt útil per a tenir una primera impressió de com ets tu respecte a la resta de companys i companyes.

Fetes les presentacions, començarem una petita sèrie de minidebats sobre algun dels trets de personalitat de la llista.

El tutor o la tutora dividirà el grup-classe en tres grups. A cada grup li proposarà un tret de personalitat i el grup es dividirà en dues meitats. En una s'hi posaran els nois i noies que hagin marcat les caselles «gens» o «poc». En l’altra, aquells i aquelles que hagin marcat «bastant» o «molt». Els que hagin marcat la casella «normal» podran optar per anar a qualsevol de les dues meitats, procurant però que els grups quedin tan anivellats com sigui possible.

Cada grup escollirà un portaveu i discutirà una estona sobre «Avantatges de ser gens/poc o bastant/molt obert, tossut, optimista, etc. (aquell tret de personalitat que hagi dit el tutor o la tutora)».

Aquest procés es pot repetir fins a un màxim de 5 vegades. Un cop acabat, es farà una posada en comú de tot e! grup per comentar les conclusions dels minidebats.

Per pensar-hi

D'on ve la teva manera de ser: de l' educació que has rebut, de l’herència genètica, d’una decisió teva, de tot això junt?

Creus que realment ets tal com et veus a tu mateix o mateixa? Per què?

Quina importància et sembla que té la manera com ens veuen les altres persones?

Al final, com ets: com et veus tu o com et veuen els altres?

Com em relaciono amb els altres?

PAT de 2n d'ESO 62



Com em relaciono amb els altres?

S'acosta el dia de l’ examen. Tens un amic, en Lluís, que és molt bon noi però és despistadíssim. Resulta que ha perdut el llibre de Socials. A veure si endevines de què és l'examen que s'acosta? De Socials, naturalment.

En Lluís et demana que li deixis el llibre per poder estudiar o fer-ne fotocòpies, no sap ben bé què farà. L'hi deixes. Però li poses una condició ben clara: t'ha de tornar el llibre, com a molt tard, dos dies abans de l’examen. Vols tenir temps per a estudiar amb tranquil·litat. La prova serà difícil. Cal estudiar amb una mica de temps.

Ja hem dit que és despistat, en Lluís, oi? Et torna el llibre la tarda a bans de l’examen. Justament una de les tardes que tens classe d’anglès . Tu que volies estudiar amb tem ps i sense presses! Hauràs de decidir si vas a anglès o no. O si et quedes a estudiar a la nit o et lleves molt d'hora al matí.

En Lluís, sense mala intenció, et fa anar malament. Essent-ne conscient o no, t'ha fet una mala passada. T'ha perjudicat.

N'hi ha per dir-li’n quatre de fresques, a aquest poca-solta. O per deixar-li clar el teu enuig, però sense ofendre’l. O per no dir-li res, al capdavall ja sabem com és. De possibilitats de resposta n'hi ha moltes. l de maneres de contestar, també.

Què se li ha de dir a algú com en Lluís en una situació com aquesta. Què li diries tu?

Qüestionari individual

De maneres d'actuar davant dels altres n'hi ha moltes. Per simplificar una mica i poder-nos entendre les reduirem a tres que són les més característiques:

Conducta agressiva: consisteix a comportar-se d'una manera desagradable o ofensi-va per als altres, fent ús de la força física, psicològica o emocional per tal d'imposar els propis sentiments i drets, sense tenir en compte els sentiments i els drets dels altres.

Conducta passiva: consisteix a comportar-se d'una manera retreta, amb timidesa, sense iniciativa; això porta a no saber expressar els propis sentiments, necessitats i opinions, que fàcilment queden anul·lats pels sentiments, necessitats i opinions dels altres.

Conducta assertiva: consisteix a comportar-se d'una manera equilibrada, expressant els propis sentiments, necessitats i opinions d'una manera adequada, tot respectant els sentiments, necessitats i opinions dels altres; es tracta també de fer valer els propis drets sense trepitjar els drets dels altres.

PAT de 2n d'ESO 63



Per a conèixer quina és la teva manera de relacionar-te amb els altres, omple el qües-tionari. Per tal que li puguem donar algun valor, mira de contestar-lo amb sinceritat escollint una de les 5 opcions de resposta que té cada pregunta. Si no n'hi ha cap que expressi exactament allò que faries, tria la que s'hi acosti més.

AI final de cada resposta hi ha un número entre parèntesi. Suma (o resta, segons el cas) les puntuacions corresponents a les respostes que hagis marcat. El total de punts obtingut el pots interpretar d'acord amb la següent taula:

Activitat

1. Algú et diu que ets una persona molt simpàtica. Què li contestes?: «Es veritat. No hi ha ningú més simpàtic, simpàtica que jo.» (2) «Gràcies. Sóc força simpàtic, simpàtica.» (1) «Gràcies.» (o) «Gràcies. No n'hi ha per tarit!» (-1) No diries res i et posaries vermell, vermella. (-2)

2. T'oblides de tornar a un company una cosa que t'havia deixat. Era important que la hi portessis. El companyes posa fet una fúria. Què fas?: L’insultes, l'engegues a fer punyetes i te'n vas. (2) Li dius que no gallegi, que a tu no t'alcen la veu. (1) Et disculpes i mires de trobar una solució. (o) No t'atreveixes a dir-li res, saps que té raó. (-1) Dius: «Ho sento, de vegades semblo inútil.» (-2)

3. Necessites fer servir una cosa que en aquests moments té una altra persona. Com actues?: La hi prens. (2) Li dius que te la doni. (1) Li demanes si te la pot deixar. (o) Fas algun comentari per veure si te la deixa, però sense arribar a demanar-la.

(-1) No t’atreveixes a demanar-la-hi ni a dir res. (-2)

4. Una amiga amb qui havíeu quedat es presenta mitja hora tard. Tu has estat puntual. T'has hagut d'esperar mitja hora. Què li dius?: Li claves una bona esbroncada. (2) Li deixes ben clar que és la darrera vegada que l'esperes. (1) e) Li expresses el teu malestar sense alçar el to de veu. (o) Li dius que començaves a preocupar-te. (-1) No li dius res. (-2)

5. Anant pel carrer, rellisques i caus a terra. T'espantes una mica, però no et fas mal. Algú se t'acosta i et pregunta si estàs bé. Què li contestes?:

PAT de 2n d'ESO 64

Entre 20 i 13 punts:

Entre 12 i 5 punts:

Entre 4 i -4 punts:

Entre -5 i -12 punts:

Entre -13 i -20 punts:

Tens una conducta molt agressiva.

Tens tendència a actuar amb agressivitat.

La teva conducta és assertiva.

Tens tendència a actuar amb passivitat.

Tens una conducta molt passiva.



Li dius que et deixi estar i que es fiqui en les seves coses. (2) Li dius que estàs bé i que ja se'n pot anar. (1) Li dius que estàs bé i li dones les gràcies. (o) Li dius que no ha estat res i t'aixeques. (-1) No dius res i ignores la persona que se t'ha acostat. (-2)

6. Un amic teu ha fet una cosa que creus que està molt bé. Què fas?: Dir-li: «Bah, jo puc fer-ho molt millor.» (2) Dir-li: «Està bé, però n'he vist de millors.» (1) Li dius que està molt bé. (o) Dir-li: «No està malament, això.» (-1) No li dius res. (-2)

1. Necessites que algú et faci un favor. Com actues?: Busques algú i li dius: «Has de fer això per mi.» (2) Busques algú i li dius: «M'agradaria que fessis això per mi.» (1) e) Busques algú i li dius: «Em pots fer un favor?» (o) T'acostes a algú i li fas una petita insinuació del que necessites, sense arribar a demanar-li-ho. (-1) No t'atreveixes a demanar el favor a ningú. (-2)

1. Una companya d'escola fa una cosa que et molesta i et sap greu. Què li dius?: La insultes. (2) Li dius que estàs enfadat, enfadada i que no et cau bé. (1) e) Li dius que t'ha molestat i que no t'ha agradat el que ha fet. (o) Actues fent-te l'ofès, ofesa, però sense dir-li res. (-1) La ignores del tot i no li dius res. (-2)

9. Estàs concentrat, concentrada llegint un llibre que t'agrada molt. Algú se t'acosta i et demana: «Què fas?» Què li contestes?: Respons:«1 a tu què t'importa el que jo facil» (2) Li dius: «No em molestis, ara; no veus que estic ocupat/da?» (1) Deixes de llegir un moment i li expliques què estàs fent. (o) Li contestes: «Res, res ... », esperant que se'n vagi. (-1) Continues llegint, sense contestar la pregunta. (-2)

10. Hi ha alguna cosa que et preocupa. Algú se t'acosta i et pregunta: «Que et passa alguna cosa?» Com actues?: Li respons: «A tu què t'importa?!» (2) Contestes: «Estic preocupat, preocupada. Deixa'm estar.» (1) Li dius: «Sí, estic una mica preocupat, preocupada. Gràcies per interessar-te

per rni.» (o) Contestes: «No, no em passa res.» (-1) No respons la pregunta. (-2)

Activitat Treball en petit grup

Un cop coneixem quina és la nostra manera de relacionar-nos amb els altres, passem a

PAT de 2n d'ESO 65



formar grups de 4 persones.

Agafem el cas exposat .Es tracta que cada membre del grup doni resposta al Lluís. Recordeu que tenim tres opcions:

1. Dir-li'n quatre de fresques;

2. Deixar-li clar el nostre enuig, però sense ofendre’l;

3. No dir-li res.

Un cop ha parlat cadascun dels 4 membres del grup, contesteu aquestes preguntes:

Quina ha estat la resposta majoritària que s'ha donat en el grup? Hi ha unanimitat?

Us sembla que les respostes que podríem donar a en Lluís es corresponen amb

els tres models de conducta -agressiva, assertiva o passiva- que hem descrit?

Quina creieu que és la millor manera de respondre, en aquest cas? Per què?

Quines conseqüències creieu que comporta cada resposta? Què passarà si li'n diem quatre de fresques? I si no li diem res?

Reflexió individual

Quan el tutor ho indiqui, cadascú tornarà al seu lloc. Ara volem que tu, tot sol o tota sola, contestis aquestes preguntes.

La resposta que has donat a en Lluís és la que es correspon amb el teu model de conducta segons el test?

Vist el qüestionari i el treball en grup, creus que hi ha aspectes de la teva manera de relacionar-te amb els altres que has de millorar?

Per pensar-hi

Creus que la gent agressiva, tard o d'hora, tindrà problemes d'adaptació amb els altres? Per què? I la gent passiva?

Quin model de comportament et sembla millor per a adaptar-te a la ':>0cretat en què vius? El passiu, l'assertiu o l'agressiu?

És el mateix model que potencien els mitjans de comunicació? Quines diferències hi ha?

Saber conversar

PAT de 2n d'ESO 66



Saps com iniciar una conversa? Saps com incorporar-te a una conversa ja començada? Saps com mantenir una conversa? Saps què fer quan el tema de conversa s'esgota? Saps com acabar una conversa?

Tots conversem, millor o pitjor, més fàcilment o menys, en major o menor mesura, poc o molt.

Conversar és la manera més habitual que tenim de comunicar-nos amb els altres. Al llarg del dia, si fem el recompte, veurem que hem establert multitud de converses amb persones diferents (companys, professors, pares, coneguts) desconeguts ... ) Veurem també que hi ha diversos tipus de converses: informals, formals, amb un propòsit determinat, sense una orientació concreta, curtes, llargues, divertides, greus ...

La conversa és un mitjà per a intercanviar opinions i sentiments, necessitats i desigs. Consta de tres fases: la iniciació, el manteniment i l'acabament. L'èxit de la conversa demana d'una certa habilitat en cadascuna d'aquestes fases. Un bon conversador és aquell que sap encetar una conversa, que sap mantenir-la en un to d'interès per als altres i que sap acabaria, quan el tema ja no dóna per a més, d'una manera natural. Una persona que sap conversar sempre és vista pels altres d'una manera agradable i positiva.

Treball individual

Per començar farem una llista: Com hauria de ser una conversa ideal?

Activitat

Hauràs de respondre aquestes qüestions:

a. Què cal fer per a iniciar una conversa? (màxim 5 aspectes)

b. Què cal fer per a mantenir una conversa? (màxim 5 aspectes)

c. Què cal fer per a acabar una conversa? (màxim 5 aspectes)

Per a fer això pensa en una conversa ideal, en allò que hauríem de fer sempre que conversem, com si volguéssim explicar una conversa perfecta.

PAT de 2n d'ESO 67

http://www.astralelisa.com/Castellano/images/maneras_conversar150.gif



Un cop acabada aquesta llista, en farem una altra: Com sóc jo quan converso?

Activitat

Hauràs de respondre aquestes preguntes:

a. Què sents i què fas en el moment d'iniciar una conversa? (màxim 5 aspectes)

b. Què sents i què fas per a mantenir una conversa? (màxim 5 aspectes)

c. Què sents i què fas per a acabar una conversa? (màxim 5 aspectes)

Ja sabem que, de converses, n'hi ha de molts tipus i que no és el mateix parlar amb un amic (amb qui tenim confiança i ens és fàcil conversar) que amb un desconegut (davant de qui podem sentir vergonya i dificultats per trobar temes de conversa). I que la resposta més ràpida a les preguntes que has de contestar seria: «Depèn.» No es això. Es tracta que pensis en allò que habitualment sents i fas quan converses i que escriguis quines són les teves sensacions ¡ actuacions més freqüents a l'hora de conversar.

Un cop acabada la segona llista (Com et veus a l’hora de conversar?), compara-la amb la primera (Com ha de ser una conversa ideal?) i contesta't a tu mateix aquestes preguntes -no és necessari que escriguis les respostes, si vols:

a. Creus que ets un bon conversador, si compares el que fas i el que hauries de fer a

l'hora de conversar?

b. Quines creus que són les teves qualitats principals per a conversar?

c. Quins són els aspectes que et sembla que hauries de millorar per a ser més bon

conversador?

PAT de 2n d'ESO 68



Activitat Treball en grup

Formeu grups de 4 o 5 persones.

Es tracta ara de mantenir una conversa informal, en el sentit que no hi ha moderador de grup i tothom pot intervenir quan vulgui al voltant del tema que ens hem plantejat en la primera llista (Com hauria de ser una conversa ideal?).

En aquesta posada en comú heu de contestar aquestes preguntes:

a. Què cal fer per a iniciar correctament una conversa?

b. Què cal fer per a mantenir l'interès d'una conversa?

c. Què cal fer per a acabar bé una conversa

Es tracta que tothom hi digui la seva, basant-vos en el que heu treballat en la fase in-dividual. És necessari que tots els membres del grup anoteu les conclusions a què es vagi arribant en la posada en comú.

Passats 15 minuts, es desfan els grups i tothom torna al seu lloc.

Reflexió individual

a. Compara les conclusions a què heu arribat en grup, amb la teva llista inicial (Com hauria de ser una conversa ideal?). Modifica la teva llista (afegeix-hi idees, suprimeix-ne, matisa-les... ) si et sembla necessari.

b. Compara la segona llista (Com sóc jo quan converso?), amb l'actitud que has mantingut durant la conversa en grup. S'ha confirmat tot el que havies escrit? Creus que has de modificar alguna cosa de la llista?

c. Ara, un cop has conversat amb altres companys, torna a contestar-te mentalment: sóc un bon conversador?, quines són les meves qualitats a l'hora de conversar?, en què hauria de procurar millorar per a treure més profit de la conversa?

Per pensar-hi

Creus que es poden aprendre coses conversant? Per què?

Els mitjans de comunicació (telèfons mòbils, internet, etc) afavoreixen o dificulten la

conversa? Per què?

Et sembla que hi ha persones amb qualitats innates per a la conversa i altres a les quals els costa molt conversar? Es pot aprendre a conversar? Com?

«Conversar és la millor manera de conèixer els altres.» Hi estàs d'acord?

Creus que es poden aprendre coses conversant? Per què?

PAT de 2n d'ESO 69



Sóc obert, sóc oberta? Sóc reservat, sóc reservada?

Conte xinès

Hi havia una vegada tres gossets. Eren germans. Havien nascut en la mateixa camada, però no s'assemblaven gens. Ni en el color ni en el caràcter. N'hi havia un de negre que era molt simpàtic i juganer! tot el dia anava darrere la gent per jugar, li agradava que li fessin moixaines. N'hi havia un altre de color marró que era enjogassat! però només amb la gent que coneixia, i només es deixava alimentar i acariciar pel seu amo i els coneguts. El tercer gosset era de color blanc i era el més retret de tots! una mica espantadís! no li agradava jugar amb ningú! amb prou reines amb el seu amo.

Un dia, una partida de caçadors va passar pel poble. El gos negre se'ls va acostar per jugar! com reia amb tothom. Als caçadors els va fer gràcia i se'l van endur muntanyes enllà. Però aquell no era un gos amb instint caçador. Es va acabar perdent per la muntanya i no va saber tornar mai més a casa.»

O no. Potser va ser que ...

«Un dia, l'amo dels gossos va caure greument malalt i no va poder fer-se càrrec de la casa ni dels animals. El gos blanc! tan retret com era, no menjava res! a direrència dels altres dos, que van trobar qui els alimentés. l es va anar esllanguint, esllanguint, fins a fondre's com una espelma .. ,».

«Conclusió ... »

PAT de 2n d'ESO 70



Activitat

Per tenir una idea de si ets una persona més aviat oberta o una persona reservada, contesta el següent qüestionari, escollint sempre una de les dues respostes possibles:

1. Quan visites un lloc que no coneixes, t’estimes més... a. Descobrir-lo pel teu compte. b. Que algú te'l vagi ensenyant.

2. Quan algú et gasta una broma...

a. Et sap greu. b. Et poses a riure.

3. Els teus pares creuen que ets...

a. Callat, callada. b. Xerraire.

4. Prefereixes treballar...

a. Sol, sola. b. En grup.

5. T’estimes més... a. Tenir pocs amics i amigues, però bons. b. Conèixer molta gent.

6. Normalment, anar a festes i celebracions: a. T'atabala, et neguiteja.

b. T'encanta.

7. El jocs o esports d'equip...

a. No t'acaben d'agradar, prefereixes els individuals. b. T'agraden molt.

8. Si el professor demana algú que l'ajudi... a. Procures que no et vegi. b. Li ofereixes la teva col·laboració.

9. Penses que en general els altres...

a. S'aprofiten una mica de tu. b. Són amables amb tu.

10. Les teves idees agraden a la gent...

a. Normalment, sí. b. No gaires vegades.

Compta 1 punt per cada resposta b que hagis assenyalat. Suma tots els punts i busca el significat de la teva puntuació en la taula següent:

PAT de 2n d'ESO 71



0, 1, 2 punts: Ets molt reservat, reservada.

3, 4 punts: Tens tendència a ser reservat, reservada.

5, 6 punts: Actues equilibradament: d’una manera oberta o reservada, segons convingui a cada situació.

7, 8 punts: Tens tendència a ser oberta obert.

9, 10 punts: Ets molt obert, oberta


Un cop acabat el qüestionari, formeu grups de 4 persones. (El tutor o la tutora us indicarà com s'ha de formar el grup.) Pregunteu-vos i discutiu:

De què parla el conte xinès ?

Té relació amb el contingut de la sessió: ser obert o ser reservat?

Creieu que cadascun dels personatges -els gossets- representen una manera

de ser? Quina?

Per què al gos marró no li passa res?

Què vol dir el conte? Quina seria la seva intenció?

Quan el tutor o la tutora ho indiqui, cadascú tornarà al seu lloc.

Has llegit el conte, li has donat una interpretació i també n'heu parlat en grup.

Activitat

Ara et demanem, per acabar d'arrodonir l'activitat, que en un full responguis les preguntes següents:

Quin dels tres gossos series, tu?

Quin final tindria la història del teu gos?

Completa allò que en el conte queda inacabat: «Conclusió ... ».

PAT de 2n d'ESO 72



Escoltar

Sabem que un dels mitjans fonamentals que tenim per a comunicar-nos amb els altres és la conversa, el diàleg.

Sabem també que a través de la conversa podem expressar als altres, d'una manera directa i personalitzada) les nostres opinions i sentiments, necessitats i desigs.

Sabem que una conversa demana que algú parli i que algú escolti. Parlar i escoltar són les dues condicions imprescindibles per a poder parlar de diàleg.

Que si ningú no parla no hi ha conversa, és una cosa evident i indiscutible. Potser ens costa una mica més de veure que si ningú no escolta, tampoc no hi ha conversa. Però és igualment important i indiscutible.

En aquesta sessió ens centrarem en aquest aspecte tan important, però que a vegades passa desapercebut, i més en el nostre món tan dominat Del soroll: saber escoltar.

Saber escoltar vol dir procurar que aquell que ens parla se senti atès i entès per nosaltres. Que noti que estem atents i interessats en allò que diu. Que procurem comprendre'l. Que li donem confiança perquè pugui expressar-se amb llibertat i sense sentir vergonya.

Saber escoltar va més enllà de la conversa. De vegades, n'hi ha prou amb escoltar) sense necessitat de dir res. Això passa en aquelles situacions en què els altres necessiten parlar -explicar-nos els seus problemes i les seves preocupacions- i esperen trobar algú que els entengui) els orienti o) simplement, els escolti.


Feu grups de 3 persones.

A cada grup hi haurà dos conversadors i un observador. Aquests papers els podeu decidir de mutu acord o per sorteig en cas que no hi hagi acord.

Si et toca ser conversador, pensa en un o dos temes per a portar a la conversa. Pensa en temes que t’interessin i que també puguin interessar a l'altre conversador. Poden ser temes personals, de la vida de l'escola, més generals (esports, televisió, notícies...).

Si et toca ser observador, hauràs de fixar-te en la manera d'escoltar de cadascun dels teus companys. T'anirà bé preparar-te un guió orientatiu dels aspectes a observar, que podrien ser aquests:

La postura física que adopta cadascun dels conversadors (com seuen, si es miren als ulls, quina expressió de cara tenen, els gestos amb les mans ... ) .

El to de la conversa: animat, vergonyós, tranquil, seriós, exaltat ...

Com escolta cadascun dels dos conversadors a l'altre: deixa parlar sense interrompre? fa preguntes si no entén alguna cosa? fa la impressió d'escoltar el que l'altre li diu? fa comentaris positius?

Altres aspectes que et puguin semblar interessants o que et cridin l'atenció.

Un cop repartits els papers i acabats els preparatius, es procedirà a començar el diàleg entre els dos conversadors. El primer conversador començarà parlant del tema que

PAT de 2n d'ESO 73



hagi escollit i exposarà breument el seu punt de vista (no més enllà de 3 minuts), cosa que donarà peu perquè el segon conversador faci els comentaris que li semblin oportuns i que es promogui el diàleg.

Al cap d'una estona (el tutor o la tutora ja us avisarà), s'intercanvien els papers. Ara és el segon conversador qui treu el tema escollit, fa una breu exposició i dóna pas al diàleg.

L’observador no intervé en la conversa, només observa. Cal que es vagi fixant en aquells aspectes que s'hagi marcat en el seu guió i és aconsellable que durant la conversa vagi prenent nota d'allò que li sembli més important.

Ara és l'observador qui parla. Es tracta de comentar com ha actuat cadascun dels conversadors, sobretot a l'hora d'escoltar. Es podrien comentar aquests punts:

Si la postura física adoptada per cada conversador afavoria una escolta atenta .

Si l'actitud general de qui escoltava permetia que l'altre parlés

amb confiança i tranquil·litat.

Quin ha estat el to general de la conversa.

Si qui escoltava ho feia amb interès i atenció.

Si seguia bé la conversa i hi feia les seves aportacions.

Si feia comentaris positius envers l'altre.

Cal fer un comentari personalitzat per a cada conversador. Mentre l'observador parla, no se'l pot interrompre.

Un cop l'observador ha donat les seves impressions, els dos conversadors poden manifestar els punts d'acord i els punts de desacord amb allò que l'observador ha comentat. Fins i tot es pot establir una mica de debat sobre la manera com escoltem els altres.

PAT de 2n d'ESO 74



Sóc sincer? Sóc sincera?

Què vol dir ser sincer, sincera?

Si ens guiem pel que diu el diccionari, sincer-a és aquella persona que tot allò que fa o diu «és sentit o pensat realment, no fals, no simulat». En altres paraules, és sincera aquella persona que no enganya les altres) que diu allò que pensa -sigui en-certat o equivocat- i que no dissimula els seus sentiments -positius o negatius- davant la resta de persones.

Tots tenim el nostre grau de sinceritat. Uns som més sincers) altres menys. Com passa en tots els ordres de la vida) hi ha de tot.

Però es fa una mica difícil d'imaginar una persona absolutament sincera) que no digui mai una mentida, que mai no enganyi ningú) que mai no dissimuli allò que sent o pensa) ni que sigui una miqueta ...

Igualment, costa imaginar-se una persona absolutament falsa que sempre menteixi, que sempre enganyi a tothom) que constantment dissimuli allò que sent o pensa ...

Fem un petit joc. Imaginem-nos un poble) Vilacalda d’Amunt, en què tots els habitants fossin sincers sempre, sense excepcions. l imaginem-nos un altre poble, Vilacalda d'Avall, en què tots els habitats mentissin i dissimulessin constantment, en tot moment.

Atura't un instant a pensar quin poble seria menys insuportable, Vilacalda d'Amunt o Vilacalda d'Avall?

Per a tenir una idea aproximada de si ets una persona sincera o no, respon les se-güents preguntes escollint en cada cas una de les dues possibles respostes:

1. Creus que una petita mentida...

a. Et pot treure d'algun embolic.

b. No s'ha de dir mai.

2. Què t'agrada més?

a. Practicar un esport.

b. Estudiar.

3. Els adults (pares, mestres, etc.)...

a. No sempre et presten prou atenció.

b. Sempre estan a punt per a escoltar-te.

4. Els contes llargs...

a. Et cansen.

b. T'agraden.

5. L'escola...

a. T'agradaria que no fos tan avorrida.

b. No creus que sigui avorrida.

6. T’estimes més...

PAT de 2n d'ESO 75



a. Veure la televisió.

b. Llegir.

7. Si algú rellisca i cau pel carrer (sense fer-se mal)...

a. Te'n rius.

b. No te'n rius.

8. Què t’estimaries més?

a. Ser futbolista o cantant.

b. Ser metge o arquitecte.

9. Què et sembla que agrada més a la gent?

a. Guanyar diners.

b. Fer les coses ben fetes.

10. T’estimes més un mestre o una mestra...

a. Que et deixi fer la teva.

b. Que sigui exigent.

Suma 1 punt per a cada resposta b que hagis contestat. Suma tots els punts i busca el significat de la teva puntuació en la següent taula:

0, 1 punts: Ets molt sincer, sincera i espontani, espontània

2,3 punts: Tens tendència a la sinceritat i l'espontaneïtat .

4, 5, 6 punts: Actues amb sinceritat o no, segons les circumstàncies i les persones

7, 8 punts: Tens tendència a no ser sincer, sincera i a calcular allò que dius o fas

9, 10 punts: Ets molt calculador, calculadora. Actues amb poca sinceritat i poca espontaneïtat.


Aquesta vegada formareu els grups d'acord amb les puntuacions obtingudes al qüestionari. Han de sortir 5 grups:

A. Alumnes que tinguin entre 0-1

B. Alumnes que tinguin entre 2-3

C. Alumnes que tinguin entre 4- 6

D. Alumnes que tinguin entre 7-8

E. Alumnes que tinguin entre 9-10

Un cop constituït el grup debatreu la qüestió que es plantejava al començament: Quins poble seria menys insuportable: Vaillacalda d’Amunt o Villacalda d’Avall?

En el debat heu de valorar:

PAT de 2n d'ESO 76



Avantatges i inconvenients d ela vida de Villacalda d’Amunt. Avantatges i inconvenients d ela vida de Villacalda d’Avall. Possibles solucions crear un Villacalda mitjà.

Nomeneu un portaveu que prengui notes per exposar-les en el grup gran.

Activitat

Un cop acabat el treball per grups, tot el grup-classe es reuneix. És el moment de fer la posada en comú del treball realitzat. Els i les portaveus exposaran les conclusions de cada grup. Després s'obrirà un torn de debat per tal que tothom qui ho vulgui hi pugui intervenir donant \0. seva opinió sobre aquests dos aspectes .

El tema que hem discutit: Villacalda d’Amunt o d’Avall.

Les conclusions a què cada grup ha arribat. S'ha notat que els grups estaven formats d'acord amb la manera de ser de cadascú? Han pres postures semblants els sincers i els calculadors? Quines coincidències i quines divergències hi ha hagut?

PAT de 2n d'ESO 77



Fer elogis

«Quins ulls més bonics que tensl»

«Ets molt simpàtic/ets molt simpàtica!»

«El treball que heu exposat a classe estava molt ben fet!»

A qui no li agrada sentir que li diuen alguna d'aquestes frases? A tots ens fa feliços que diguin coses agradables i positives de nosaltres. A tots ens agrada que ens facin elogis. l encara més si tenim la sensació que aquestes frases són dites amb sinceritat) no pas per compromís ni per quedar bé amb nosaltres.

És clar que hi ha una condició imprescindible perquè puguem sentir aquestes frases: cal que algú ens les digui.

Has pensat que allò que a tu et fa tan content o contenta també pot servir per a fer contents els altres) i que pots ser tu qui pronunciï aquestes frases?

Fer elogis consisteix a fer saber a l'altre que hi ha algun aspecte del seu caràcter, del seu físic, del seu treball, de les seves actituds, etc. que valorem molt, que ens agraden o que admirem.

És evident que utilitzar l'elogi quan ens relacionem amb els altres ajudarà a fer que la relació sigui més fàcil, més agradable, més fluïda, més simpàtica i amb més bon humor. l farà també que, quan surtin problemes, sigui molt més fàcil resoldre'ls.

Activitat

En començar l'activitat, el tutor o la tutora et lliurarà un full amb el nom d'un company o una companya de classe al capdamunt

La primera part de l'activitat consistirà a pensar i escriure en el full aspectes d'aquest company o aquesta companya que et semblin dignes d'elogi. Ens fixarem en aquests 5 àmbits:

El caràcter, la manera de ser i de comportar-se.

L'aspecte físic.

Com és com a alumne o estudiant.

Com és com a company o companya.

Com és com a amic teu o amiga teva.

Es tracta que hi pensis una mica i que vagis escrivint allò que se t'acudeixi. Amb una condició important: sigues sincer i no escriguis per escriure. Tot allò que apuntis al paper han de ser coses que penses i sents realment.

Recorda també que busquem aspectes que volem elogiar, per tant busquem coses destacables positivament. Per exemple, «té molt bona figura» o «és amable» o «treballa molt bé» són elogis indiscutibles. Però, en canvi, «és molt alt, alta- és més

PAT de 2n d'ESO 78

http://bp3.blogger.com/_7d9XaIVG9Dw/RmuTe8lj5FI/AAAAAAAAAMM/_C0JabbRe2c/s400/dedos-arriba.jpg






una descripció que un elogi; per tant, no hauríem de posar-ho a la llista d'elogis que estem fent.

Pot ser que en algun dels àmbits que hem de valorar del companya companya que t'ha tocat no puguis escriure gran cosa perquè no el coneixes prou. No t'hi amoïnis, escriu el que puguis procurant que el full no quedi en blanc.

Activitat

En la segona part de l'activitat, farem el mateix que hem fet en la primera part. Però amb una variació: en comptes de buscar aspectes elogiables d'un companya companya que t'ha tocat a l'atzar, els hauràs de buscar del company o companya que tu prefereixis. Aprofita-ho per a escriure sobre algú que coneguis bé i així puguis fer una llista ben extensal

Activitat

Després de recollir tots els fulls, el tutor o la tutora et lliurarà aquell o aquells fulls que els companys hagin escrit sobre tu. Com a mínim, n'hi ha d'haver un. Poden ser més en funció del nombre de companys que t'hagin escollit a tu per a fer el segon redactat.

Mira't el fullo fulls i els elogis que t'hi fan i contesta aquestes preguntes mentalment:

Han escrit allò que t'esperaves?

Et sorprèn algun aspecte amb què no comptaves?

Creus que el que han escrit és sincer?

Què sents després de llegir allò que han escrit de tu?

Finalment, el tutor o la tutora us proposarà una estona en què, tots junts, pugueu comentar aquells aspectes de l'activitat que us hagin cridat més l'atenció.

PAT de 2n d'ESO 79









Guió dels alumnes:







Relació grupal.





PAT de 2n d'ESO 80



GUIÓ DELS ALUMNES







Relació del grup



PAT de 2n d'ESO 81













PAT de 2n d'ESO 82



Nom: Curs:








a)

b)

c)


a)

b)

c)


PAT de 2n d'ESO 83





PAT de 2n d'ESO 84



PAT de 2n d'ESO 85

Quadern de tutoria de 2n

Documents

Transcript of Quadern de tutoria de 2n