2 Setembre 2011

Químics, primer número de la revista digital del sector

A quest és el primer número de la pu-blicació digital “Químics”, en la quales dóna compte de la importància dela indústria a les Balears, i les seves

normatives i reivindicacions, i en la qual s’ofe-reix una entrevista amb diverses de les empre-ses associades. La publicació ha comptat amb ladirecció de Joan Miquel Matas, la coordinacióde Kati Fernández, la redacció de textos de laperiodista Norka López, el suport tècnic de Jo-sefa Calvo, la maquetació de Jaume Bennàssar ila fotografia de Pedro Valeriano.

L’Associació de Fabricants i Distribuidors de ProductesQuímics de Mallorca, Químicos, es va crear el 1983, i des delsseus inicis està federada a PIMEM i a la Confederació PIME-Balears, que pertany a les organitzacions europees UEAPME iMEPIMED.

Químics agrupa a la totalitat dels fabricants i distribuïdorsde productes químics destinats a la neteja domèstica, i estàpresidida per mi mateix com a president, i compta amb una

junta directiva, amb Joan Puig com a vicepresi-dent, Pep Pérez, tresorer, Joan Miquel Matascom a secretari i com a vocals Mateu Burguera ,Xisca Pons, Vanesa Pons i Jaume Llabrés.

Entre els seus objectius hi ha el de reivindi-car un millor servei de transport de mercade-ries entre Balears i la Península i entre Illes;adaptar el sector a les normatives europees,sobretot a la directiva de Serveis conegudacom Bolkenstein, acompanyar les empreses enl’evolució del canal de distribució i comercia-lització des del comerç clàssic fins al sector

Horeca, ampliant així el tipus de prestació i des d’una òpticaclàssica d’indústria i comerç.

L’associació de Químics compta amb els seus propis con-venis, que faciliten serveis als associats amb condicions espe-cialment avantatjoses, entre ells, un amb l’Associació Espan-yola de Codificació Comercial (AECOC), un altre amb el La-boratori QUIMIOTEST i tots els que té signats la Federacióde PIMEM.

El sector químic mallorquí garanteix el subministramentde productes estratègics per a la salut pública

L es empreses del sector químic ma-llorquí, federades en PIMEM, ga-ranteixen el subministrament deproductes estratègics, com ara l’hi-

poclorit sòdic, l’hidròxid càlcic, tensioac-tius bàsics o amoni quaternari. Els proble-mes que generaria el trencament de la ca-dena de subministrament d’aquestscomponents bàsics generaria greus proble-mes per a la salut pública.

D’arribar a succeir un escenari d’escas-setat d’hipoclorit sòdic, per exemple, no espodria tractar l’aigua que consumim, afec-taria el funcionament d’hospitals i es gene-rarien greus pèrdues econòmiques al sec-tor turístic, que tampoc podria oferir aiguaen condicions.

Però a més del tractament de les aigües,una altra greu situació s’estaria creant en elssistemes de neteja, ja que es dificultaria ladesinfecció. L’absència de qualitat en les ai-gües, segons el temps transcorregut, obliga-ria a haver de buidar tot el vas de la piscina ifer la seva renovació total. Aquest escenaricaldria traslladar-lo a les 51.772 piscines pri-

vades existents a les Balears i els 2.000 esta-bliments hotelers de les illes, que disposende, almenys, una piscina.

El treball diari del sector químic mallor-quí contribueix a mantenir la normalitat ila seguretat en matèria de salut pública,gràcies a la comercialització de les sevesdues grans línies: tractament d’aigües iproductes de consum final com lleixius idetergents.

Concretament els components estratè-gics són utilitzats de la següent manera:

� Hipoclorit sòdic: Per les seves propietats desinfectants iantioxidants és utilitzat en diferentsprocessos relacionats amb el tracta-ment d’aigües i l’obtenció de produc-tes de neteja com el lleixiu.

� Hidròxid de calci: S’utilitza en processos com a floculantper al tractament d’aigües residuals(depuradores) o reactiu químic en laremineralització de l’aigua dessalada,

ja que l’aigua obtinguda té una puresapropera a l’aigua destil·lada i s’ha detractar perquè sigui apta per el con-sum. També com a reactiu per al pro-cessament d’aigua per begudes al-cohòliques i carbonatades

� Àcid clorhídric / Sossa càustica: Permeten obtenir productes per al con-trol del pH en les piscines.

� Tensioactius bàsics: Són necessaris per a la fabricació dedetergents, destinats principalment almercat HORECA.

� Amoni quaternari: Representen una família de compostosantimicrobians, molt potents pel que faa la seva activitat desinfectant. Es trobenen la neteja general de materials i equi-pament, desinfecció d’hospitals i mate-rial sanitari, desinfecció en la indústriaalimentària, desinfecció de roba, o siste-mes d’aire condicionat.

Antoni Rosselló, president de l’Associació de Fabricants i Distribuidors de Productes Químics de Mallorca

3Setembre 2011

Ruth Mateu, técnica del Servei desuport a sectors tècnics de l’IDI,explica en aquesta entrevista eltreball de les empreses queconformen el Clúster de Químics

- El Clúster del sector químic congrega mol-tes empreses relacionades. Com s’aprofitenaquestes sinergies?

- Un clúster funciona una mica diferent alque estem acostumats amb les associacions ialtres tipus d’organitzacions. Des del clústers’intenta agafar a un grup d’empreses d’unmateix sector, que no necessàriament ha dededicar-se a una activitat concreta, per a dura terme estratègies conjuntes, o projectesdels que es beneficiïn les empreses indivi-dualment. Les estratègies poden esser mol-tes, com unir esforços per compartir costos.Sobretot són iniciatives que han de sortir delgrup empresarial, no de l’administració nide l’associació empresarial.

- A través del Clúster es poden resoldre pro-blemes estructurals derivats del transportinsular?

- El problema del transport d’una illa comaquesta es fora de l’abast del que pugui fer elClúster o el sector empresarial. Aquesta pro-blemàtica la pateix tot el sector empresarialde Balears. Tenen problemes per a la càrregade les mercaderies, però encara que no tin-guessin aquest problema, han d’enfrontartambé l’obstacle dels sobre costos. Surt el ma-teix dur un vaixell amb mercaderia de Xan-gai a Barcelona, que de Barcelona a Mallorca.Aquesta és una illa sense un transport exclu-siu per a mercaderies, amb poca capacitat enels seus ports, i escassa població. Això es surtuna mica del que com a empresaris poden feren el Clúster. Paguem la insularitat.

- Quina valoració fas del diagnòstic delsector que va elaborar el Clúster?

- Tenim un sector empresarial que de ve-gades li costa treballar en conjunt perquèestà acostumat a mirar només per al seu ne-goci. Estem veient que en això estem pro-gressant molt amb el Clúster. D’altra banda,ells viuen molt del sector HORECA i elspreocupa les relacions amb aquest sector ivolíem establir aquest vincle amb aquestesempreses i és un projecte que posarem enmarxa, perquè aquest sector entengui que al’illa es pot aprofitar d’una indústria molt

competitiva. També hi ha necessitats de for-mació de temes com màrqueting, de canvide model de negoci per obrir nous mercats.Estem en els inicis, farem molt més.

- Quin és l’objectiu final del Clúster?- S’intenta que el projecte sigui molt dinà-mic, que es pugui anar tenint reunions id’allà vagin sortint les necessitats i anarprioritzant les accions puntuals per assolirels objectius. El clúster ha de ser un pla ac-tiu que mai acaba.

- Poden estar les pimes a l’altura del dina-misme que obliga pertànyer a un clústerd’aquest tipus?

- Crec que sí. Les petites empreses tenenmoltes desavantatges però també moltsavantatges. Quan ets petit coneixes gairebéel total de la teva empresa. Aquesta avantat-ge que et dóna el conèixer-ho tot et dóna unavisió molt més real del teu entorn. A més hiha un canvi generacional amb gent molt méspreparada, i ha canviat molt la filosofia.

- Està obert el Clúster a que entrin nous ac-tors?

-Sí, està obert a empreses que estiguinvinculades al sector i que vulguin formarpart.

- A nivell tecnològic què ha descobert elClúster?

- A nivell tecnològic veiem que hi ha em-preses que inverteixen en tenir el seu labora-tori d’investigació de producte, però hi haque no inverteixen. Hi ha poca inversió ihem detectat que les empreses que invertei-xen en aquest camp són les que tenen millorsresultats i es diferencien més. També cal res-saltar que aquest tipus de costos són moltelevats per a segons quin tipus d’empreses.

- Quins són els avantatges de pertànyer aClúster com aquest?

- Principalment tens avantatges a nivellde grup que d’altra manera no podries te-nir. Coneixes també la teva pròpia com-petència, et donen una realitat més gran delsector en general. A nivell estratègic et potsproposar com a grup accions que a nivellindividual no les pots dur a terme, al unir-te et fas més fort i pots competir millor ambel sector que ve de fora.

Ruth Mateu forma part del Servei de suport a sectors tècnics de l’IDI.

“El Clúster de Químics enforteix el sectori l’ajuda a competir en millors condicions”

4 Setembre 2011

El transport navilier, la restricció del crèdit i la morositat,

entre els problemes del sector

E l sector de químics no escapa a laproblemàtica del transport navi-lier a l’Illa, una situació que no no-més llasta la seva competitivitat a

l’hora de proveir nous mercats fora de Ma-llorca, sinó que també resulta una amenaçacada any quan en temporada alta es temiper l’escassetat de subministraments bàsics.

A l’estiu, s’activen totes les alarmes da-vant la possibilitat de desproveïment, de lesprincipals entrades d’aquesta indústria,com per exemple l’hipoclorit de sodi, unelement que garanteix la cloració i desinfec-ció de les aigües de consum, o l’àcid clorhí-dric, utilitzat en la refinació i manufacturad’una àmplia varietat de productes, comper exemple els articles de neteja.

La manca de subministraments químicsafecta seriosament sectors estratègics comel turístic i el sanitari, ja que, entre altres co-ses, es posa en risc la cloració de les piscineso el tractament de la xarxa d’aigües. Com acausa principal d’aquesta problemàtica elsector identifica la menor disponibilitat devaixells de transport de mercaderies peri-lloses per part de la naviliera Acciona.

En el cas de l’hipoclorit de sodi, es tractamés d’un compost el temps de vida útil és

de molt pocs dies, de manera que no es po-den guardar estocs. “A l’estiu minva el pro-veïment d’aquest producte tan estratègicper a la higiene pública. Les empreses queprodueixen a l’illa ens vam quedar senseaquesta entrada i no podem fabricar els pro-ductes derivats “, explica Joan Puig, vicepre-sident de l’Associació de fabricants i distri-buïdors de productes químics de Mallorca.

Problema recurrentAquesta situació ha estat denunciada en

múltiples oportunitats pel sector, i el passatmes d’abril es va alertar novament de lesseves conseqüències a la presidència delGovern balear, per tal que es realitzin lesoportunes gestions davant el ministeri deFoment. En la missiva, l’entitat avisa del pe-rill de desproveïment “de productes quí-mics estratègics per a la indústria turística isanitària davant la previsibles i insuficientdotació de vaixells de transport de merca-deries perilloses”.

Recorden a l’administració que en tem-porades turístiques anteriors s’ha hagutd’acudir al senador autonòmic perquèaquest aconseguís del Ministeri de Foment ide la naviliera Acciona el compromís d’es-

tablir tres serveis setmanals de transport demercaderies perilloses, entre el 15 de juliol iel 15 de setembre.

La previsió, enguany, d’un increment enl’arribada de turistes fa que els productorsde químics mallorquins temin encara mésper les conseqüències del desproveïment.

“Considerem imprescindible habilitaruna càrrega diària de transport a Mallorca igarantir que aquesta es realitzi prioritària-ment damunt qualsevol altre transport”, re-fereix l’associació en la seva carta i afegei-xen que “també és necessari garantir unmenor temps entre càrrega i descàrrega enles rutes a Menorca i Eivissa atenent els ma-teixos criteris de prioritat “.

Situació econòmicaSobre la situació econòmica, des de l’As-

sociació destaquen que, tot i que aquest ésun sector amb molts avantatges i en cons-tant evolució, la restricció en l’accés al crè-dit està sent un dels problemes que mésestà afectant el seu desenvolupament. Nitan sols la llarga trajectòria que exhibeixenha pogut revertir aquesta situació. La crisieconòmica també ha incrementat la morosi-tat entre els clients d’aquest col.lectiu.

‘Química: la nostra vida, el nostre futur’2011, Any Internacional de la Química per la seva importància en la sostenibilitat i el benestar

L a química està en tot el que ens en-volta. Com assenyala la webwww.quimica2011.es, creada ad-hocper a la celebració oficial de l’Any

Internacional de la Química, aquesta cièn-cia és a tot arreu: “la roba que portem, elque mengem, l’aire que respirem, els nos-tres cossos ... Tot està fet de matèria, itota la matèria està formadaper molècules, per tant, totés química”. Com s’indicaen el lloc oficial, la químicacrea noves substàncies, ex-plora noves fonts d’ener-gia i ofereix solucions a lademanda de nous fàr-macs, materials i millorsaliments.

Si ho veiem en situa-cions diàries concretes,com la potabilitat deles aigües per mitjà derigorosos tracta-ments químics i fí-sics que ens per-meten beure i dut-xar-nos sense caprisc de contreure ma-lalties, o la utilitzacióde sabons, xampú opasta de dents, així comproductes per a la desin-fecció de sòls i higiene ali-mentària, ens adonem de la im-portància de la química en les nostresvides.

La significació dels productes d’higieneés tal que, com assenyala Mercedes Alon-so, vicepresidència adjunta d’Organització

i Cultura Científica del CSIC,

“segons un estudi realitzat sobre 120 paï-sos l’ús del sabó és el principal responsa-ble de la reducció de la mortalitat infantil”.

Celebrar la seva contribució L’ONU ha declarat 2011 com Any Inter-

nacional de la Química, amb l’objectiu decelebrar els èxits de la química i la seva

contribució a la humanitat. Amés, aquest any coincideixamb la commemora-ció de diverses fitesdestacades en el desen-

volupament de la quí-mica. En concret, es

compleix el cente-nari de la conces-sió del Premi No-bel de Química

a Marie Curie, iconstitueix, d’aquestamanera, una oportunitatper reconèixer la contribu-

ció de les dones a la cièn-cia. També, es comme-

mora el centenari de lafundació de la Inter-

nacional Association of Chemical Socie-ties, precursora de la Unió Internacionalde Química Pura i Aplicada. I se celebratambé el 350 aniversari de la publicació delllibre The Sceptical Chymist de RobertBoyle, el 1661, que marca l’origen de laquímica com a ciència moderna.

Les celebracions tenen com a lema ‘Quí-mica: la nostra vida, el

nostre futur’ i és que laintenció és desta-

car la im-portància

d’aques-ta bran-ca cien-tífica en

la sos-tenibi-l i t a t

d e lplaneta

i la mi-llora de lan o s t r a

qualitat devida.

6 Setembre 2011

Totes les empreses químiques de PIMEMdonen resposta a les necessitats

requerides avui en dia per la normativaJoan Mateos és consultor deSinergies, especialista enoferir solucions integrals degestió a les organitzacions,especialment aquellesrelacionades amb la gestióde la qualitat, el mediambient, la prevenció deriscos i la higiene alimentària.En aquesta entrevistaanalitza el sector químicmallorquí.

- Com a consultor, quina importàn-cia creu que té per a la societat, i es-pecíficament per al sector econòmici productiu de les Illes, comptar ambuna indústria química pròpia?

- Pel fet de trobar-nos en unes illesés important poder comptar ambuna indústria química que puguidonar resposta a les necessitats deproductes de neteja i desinfecció.

També s’ha de tenir en compteque el sector de la fabricació de pro-ductes químics té, a Balears, majorrepresentativitat -en percentatge-que la mitjana de l’Estat espanyol.

Actualment la comercialitzaciódels productes té major representativitaten el sector denominat HORECA, tot i quehi ha una part, que seria interessant poten-ciar, destinada al mercat domèstic.

Línies de treball que seria interessantanalitzar i que s’han apuntat a l’estudi ela-borat l’any 2009, indiquen la possibilitat defabricar el clor directament a les illes o valo-rar la possibilitat d’unificar esforços entreempreses, mitjançant la fórmula del coope-rativisme, la creació d’una marca blanca od’una comercialitzadora de serveis.

- Les compres de productes de neteja o d’hi-giene alimentària per part d’empreses, hau-ria de ser objecte d’algun tipus de gestióempresarial determinada? Per què?

- Seria interessant potenciar la incorpora-ció de sistemes de gestió de la qualitat o degestió ambiental. Incorporar aquestes einesde gestió, per exemple basades en les nor-mes ISO 9001 o ISO 14001 resulta beneficiósper diferents motius. Per exemple: estanda-ritza la operativa de treball de les empreses,millora la imatge davant clients i consumi-

dors, permet conèixer i complir amb tota lanormativa que afecta a l’empresa, permetobtenir dinstintius reconeguts internacio-nalment o facilita incrementar la qualifica-ció professionals dels treballadors d’aques-tes empreses.

- En matèria de solucions pel que fa a la hi-giene alimentària, quines recomanacionspot donar a les organitzacions? Què podenaportar els químics de PIMEM en aquestsentit?

- És important personalitzar els serveis iproductes a les necessitats de cada client.Aquests valoren molt positivament que, a mésdels productes de neteja o desinfecció, se’lspugui oferir formació, elements dossificadors,manteniment tècnic o, fins i tot, en alguns ca-sos, que se’ls ajudi a desenvolupar els registreso documentació que requereix la normativaen materia de seguretat alimentària.

- Creu que els productes que comercialitzael sector químic mallorquí federat a Pimem

poden donar respostes a les necessi-tats del sector HORECA?

- Totes les empreses del sector quí-mic pertanyents a PIMEM tenen unagama de productes que dona respostaa les necessitats requerides avui endia per la normativa. Això fa referen-cia tant als productes de neteja i de-sinfecció utilitzats a les cuines, com-pleixen amb totes les garanties sanità-ries, com els destinats a la desinfeccióde piscines. Fins i tot, força empresesintenten innovar oferint nous produc-tes o serveis als seus clients. Aquestfactor també és important, perquèequipara els serveis oferits per les em-preses de les illes als serveis que pu-guin oferir grans grups empresarialsde carácter multinacional.

- Pot donar-nos algun exemple pràc-tic de bona gestió en matèria d’hi-giene alimentària en el sector HO-RECA?

- Destacaria els casos d’aquellesempreses que, a més de vendre elsproductes necessaris per a la neteja,col·laboren amb els seus clients a l’-hora de desenvolupar tota la docu-

mentació necessària per complir amb lanormativa sanitària. Això, avui en dia, ésun valor afegit que es té en compte positi-vament per part dels usuaris.

- Representa una problemàtica afegida, pelfet d’estar situats a unes illes, la necessitatde transportar la major part de les matèriesprimeres?

- Sense dubte s’encareix el transport delproducte final el fet que s’hagin de transpor-tar des de la península la major part dematèries primeres per a la fabricació delsproductes químics. Per això, línies que seriainteressant treballar serien per exemplesol·licitar millores respecte a les freqüèncieso ajudes al transport al Ministeri de Foment.

També seria interessant intentar definircom a estratègics alguns dels productes ne-cessaris per a la fabricació. Què passariaamb les piscines, amb les cuines dels hotelso restaurants o amb la desinfecció als hospi-tals en el cas que hi hagués problemes desubministre de matèries primeres d’unaforma prolongada?

Joan Mateos, consultor.

7Setembre 2011

A rran de la confusió que ha generat l’aplicació de diver-sos criteris autonòmics en el compliment de la modifi-cació del Reial Decret 191/2011, sobre Registre GeneralSanitari d’Empreses Sanitàries i Aliments, pel que fa a

l’exclusió de les claus 31 i 37 del Registre General Sanitari, l’Asso-ciació de Químics de PIMEM ha consultat a la Direcció General deSalut Pública i Consum del Govern balear, per aclarir algunes con-sideracions jurídiques sobre això.

Cal destacar que les claus 31 i 37 es refereixen a additius, aromesi coadjuvants tecnològics, j a detergents, desinfectants, desinsec-tants i altres productes en la indústria alimentària, respectivament.

D’acord amb l’informe elaborat per l’esmentat departament,atenent les preguntes de l’entitat, fins a la publicació del decret191/2001 les empreses inscrites en les claus 31 i 37 del Registre Sa-nitari que fabricaven o comercialitzaven productes biocides ha-vien d’estar inscrites tant en el Registre Sanitari, com en el Regis-tre d’Establiments i Serveis de biocides (ROESB) de la correspo-nent comunitat autònoma. En l’actualitat, indiquen, aquestesempreses només han d’estar inscrites en el ROESB i aquelles queja disposin d’inscripció en el Registre General Sanitari d’Alimentsamb clau 31 i 37 i treballin amb algun tipus de biocida, se’ls ins-criurà d’ofici en el ROESB , en el cas que no ho estiguessin.

Així, “les empreses que iniciïn la seva activitat i treballin ambalgun tipus de biocida, hauran de sol·licitar la seva inscripció en elROESB i no en el registre general sanitari com fins ara”, expliquen.

D’altra banda, les empreses inscrites en el RGSA amb clau 31 i37 però que no treballin amb biocides, “no estan inscrites de mo-ment en cap registre”. No obstant això, precisen que la vigilànciade les mateixes es farà d’acord amb la perillositat de les substàn-cies químiques que fabriquen o comercialitzen, en compliment delque disposa el REACH.

Els productes i els seus registres Pel que fa als productes de les empreses, des del Govern es ba-

sen en el Reial decret 1054/2002 per especificar que els productesbiocides s’han d’inscriure al Registre Oficial de biocides (ROB) dela Direcció General de Salut Pública del ministeri de Sanitat, Polí-tica Social i Igualtat. Recorden també que fins que els hipocloritsno siguin avaluats en el marc del Programa de revisió de Substàn-cies Actives biocides, els lleixius que compten amb legislació prò-pia no han de registrar-se al ROB.

Sobre l’acreditació de la norma UNE-EN per a les substàncies opreparats que s’afegeixin a l’aigua de consum humà, necessitendes de la Conselleria que els fabricants de lleixius de desinfecciód’aigua de beguda hauran d’acreditar que l’hipoclorit que utilitzenper a la seva fabricació compleix amb la norma UNE corresponent.“Per a això hauran exigir al subministrador de l’hipoclorit utilitzatla documentació corresponent anàlisi del producte”, sostenen.

L’informe original elaborat per la Direcció General de Salut i Con-sum pot llegir íntegre a l’adreça web http://www.quimicos.org

Els fabricants de detergents i desinfectantsbiocides d’ús en la indústria alimentària han d’estar inscrits només en el ROESB

8 Setembre 2011

Detergentes Burguera Una qualitat amb la qual no poden competir les multinacionals

Fray Juan Ballester 50. Campos. Tfno 971 65 06 21. http://www.detergentesburguera.com

D etergentes Burguera, em-presa capdavantera en la fa-bricació i distribució de llei-xius per a bugaderies i ho-

tels, així com de productes químics peral tractament d’aigües, ha aconseguitconsolidar-se en el sector com una deles preferides dels clients objectius, acausa de la qualitat dels seus produc-tes, un aspecte en el qual ni tan sols lesmultinacionals poden fer-li ombra, se-gons explica Mateu Burguera, gerentde l’empresa.

“L’eficàcia del lleixiu és major quanestà el menor temps possible emma-gatzemada i en les temperatures ade-quades, perquè la calor és el seu pitjorenemic. El nostre gènere es fabrica setma-nalment i no ha d’esperar dies per a la sevadistribució. Les empreses de fora, en canvi,han d’esperar molt temps i els seus produc-tes podrien patir els efectes de les altes tem-peratures”, sosté Burguera.

A la fàbrica, situada en Campos, les mos-tres s’examinen per partida doble: en el la-boratori propi i en un altre privat. “Semprehem de coincidir en les analítiques”, insis-teix Burguera.

Aquesta companyia ha estat també pione-

ra en la incorporació del sistema de cu-bes d’emmagatzematge d’1.000 litres,“que estalvien temps i costos, a més d’a-judar a la conservació de la qualitat dellleixiu, perquè s’omple al moment”, sos-té el responsable. Una altra de les conse-qüències destacables és que l’empresaha aconseguit reduir de forma dràsticala utilització de plàstics i ha apostat perla reutilització.

Certificada amb la ISO 9001 de gestióde qualitat i els corresponents registressanitaris, aquesta empresa du 32 anys almercat mallorquí de productes químicsi actualment empra a set persones.

En matèria de serveis, Burguera ex-plica que la seva empresa és capaç de

donar respostes immediates als clients, enqüestió d’hores. “A més, el nostre departa-ment de servei està disponible les 24 hores,fins i tot treballem els diumenges”, refereix.La companyia també distribueix altres pro-ductes per a la neteja i desinfecció.

Mateu Burguera, gerent de Burguera

Clean Market Productes eficients, respecte al medi ambient i compromís amb la terra

Roca Llisa, 10. Llubí. Tel. 971 85 70 70. http://www.clean-market.com

P roductors químics des de 1991,Clean Market s’ha especialit-zat en la fabricació de deter-gents i tot tipus de productes

de neteja utilitzats en l’hostaleria i larestauració. La gamma d’articles lacomponen des de rentavaixelles i abri-llantadors per a màquines automàti-ques o d’ús manual, fins desincrus-tants, desgreixants, fregasòls, ambien-tadors o netejavidres. “Els nostresproductes destaquen per ser molt res-pectuosos amb les superfícies i el mediambient”, explica Joan Martorell, direc-tor gerent de l’empresa.

A la fàbrica de Llubí produeixen alvoltant de 30 articles de neteja i la sevaplantilla, propera a la dotzena de perso-nes, són tots residents al municipi o elsseus voltants. “Les multinacionals no-més donen feina a comercials o vene-dors i els diners no ho reinverteixen aMallorca”, explica Martorell, orgullós de

l’aportació que està fent al desenvolupa-ment econòmic de l’illa.

Així mateix, el gerent va posar en re-lleu la importància de les pime com tei-xit productiu més fort i l’aposta del sec-tor de químics a seguir oferint productesde qualitat i avançar en R + D + I.

Clean Market, també ha orientat la se-va activitat cap al reciclatge, la reducció ila reutilització d’envasos, i algunes deles seves accions es centren en l’ús de lagarrafa de producte concentrat queequival a 1.500 litres de producte, i queevita la utilització de 50 recipients.

D’altra banda, l’empresa de Llubí des-taca la seva relació de proximitat ambels clients. “És un altre tipus de relació,som els primers a donar una resposta”,indica Martorell. Clean Market tambécomercialitza productes per al tracta-ment de piscines, complements per a laneteja, consumibles de paper i equipa-ments per a institucions.

Joan Martorell, gerent de Clean Market, fabrica

productes químics des de 1991.

9Setembre 2011

Lejías Ca’n Valero Eficiència en qualitat, distribució i servei

Pou des Lledoners, 21 i 22. Pol Ind de Binissalem . Tel: 971 51 21 24. http://www.lejiascanvalero.com

D es de 1994 Lejías Ca’n Valeroprodueix gènere per a la nete-ja, com lleixius, rentavaixe-lles, sabons, detergents, sua-

vitzants, desinfectants, desincrustants,per al tractament de piscines, o per al’automoció com eixugaparabrises o an-ticongelants. Des dels seus inicis l’em-presa combina amb èxit qualitat i preuscompetitius. Situada a Binissalem, ma-nufacturen més de 30 productes dife-rents en tres naus que ocupen una su-perfície d’uns 1.500 m2.

Una altra de les línies de negoci té aveure amb la fabricació d’envasos deplàstic, a partir de material reciclat overge per a l’envasament de qualsevoltipus de productes. L’activitat de reuti-lització dels envasos que contenen lesetiquetes de Lejías Ca’n Valero és tambéde les més actives del departament.

L’empresa, proveïdora de petits i

grans supermercats, entre d’altresclients, destaca per la seva ràpida capa-citat de distribució a majoristes, d’acordamb la gerent, Francisca Pons.

Altre aspecte per el que destaca LejíasCa’n Valero és pel seu servei tècnic, ca-paç de donar resposta “en escasses ho-res” a qualsevol inconvenient o necessi-tat dels seus compradors.

La fàbrica va començar el seu camí el1994 amb l’objectiu de mantenir unaevolució constant i oferir un excel·lentservei als seus clients. Per aquest motiu,van apostar per establir un sistema degestió de la qualitat que garanteixi l’èxita través de la satisfacció del client. És ai-xí com des de fa nou anys estan certifi-cats amb la ISO 9001 de qualitat i gestió,“que ens ha permès, de forma fefaent,incrementar la nostra capacitat d’oferirles màximes garanties del productessubministrats”, sosté la gerent.Francisca Pons, gerent de Lejías Ca’n Valero.

Detergentes Mallorca Bon servei, flexibilitat i qualitat en una àmplia gamma de productes

Carrer Antoni Cànovas 87, Muro. Telèfon 971 52 74 19

D etergentes Mallorca, amb seua Muro, és una empresa fami-liar especialitzada en la fabri-cació i comercialització de

productes industrials de neteja per a ho-tels i el sector de restauració, així com deproductes per al tractament i manteni-ment de piscines. Actualment és la terce-ra generació la que dirigeix la compan-yia, encapçalats per Antoni Femenines.

L’adaptació als canvis tecnològics haestat sempre un dels principals objectiusde l’empresa des de la seva creació. Sotal’etiqueta de Detergentes Mallorca es co-mercialitzen al voltant de 100 productes,per donar resposta a les necessitats cadavegada més específiques dels clients,sosté Femenines.

La qualitat dels productes es combi-nen en aquesta empresa amb un serveipostvenda molt competitiu. “Si desta-quem en alguna cosa, a més de l’eficièn-cia dels nostres articles, és en la proximi-

tat del servei. Si ara un client ens comu-nica algun problema estarem allà enmenys de dues hores, com a molt “, indi-ca el gerent de l’empresa.

Una altra qüestió que caracteritza elservei de Detergentes Mallorca és la im-mediatesa en els subministraments.“Les comandes es serveixen cada 24 ho-res i a més ens adaptem als horaris delsclients”, insisteix el portaveu.

Femenines refereix que són conscientsque està en un sector en què constant-ment ha d’invertir més per mantenir laqualitat dels seus productes i la satisfac-ció dels compradors. “Encara que l’acti-vitat hagi baixat per raons de conjunturaeconòmica, nosaltres estem molt segursde la nostra qualitat i la mantindrem si-gui com sigui”, va concloure Femenines.

Aquesta empresa també manté unferm compromís amb el medi ambient,en apostar per la reutilització dels enva-sos i el reciclatge de caixes de cartró.

Antoni Femeníes dirigeix Detergentes Mallorcas, a

Muro.

10 Setembre 2011

Futurquimia Qualitat, servei i R + D + i els diferencia de les multinacionals

Oficina i botiga: Carrer Renou, 30. Sa Pobla. Telèfon: 971 54 04 01 Fabricació: Carrer Asipo, Naus 133, 2-3. Polígon industrial Can Valero. http://www.futurquimia.es

L a qualitat dels productes fa-bricats per l’empresa pobleraFuturquimia els ha permèstrepitjar fort en terrenys que

normalment estan acaparats per lesmultinacionals del sector. Des de laseva fundació el 1930, la companyias’ha mantingut a l’avantguarda del’evolució del sector, incorporant in-novacions tecnològiques i presen-tant les seves pròpies propostes grà-cies a l’enfortiment del seu departa-ment de R + D + i.

La incorporació d’un enginyerquímic el 1982 va donar un gir im-portant a la producció, que des d’a-leshores ha incrementat la seva capacitatper a testar nous productes. “Els nostres fo-naments estan basats en la recerca i la inno-vació i això ens ha permès afrontar molt mi-llor la crisi econòmica. Nosaltres no vamacomiadar gent, sinó que estem contractant

nou personal”, refereixen els responsablesde l’empresa.

Certificada amb la ISO 9001 de gestió dequalitat, Futurquimia és especialista en pro-veir productes de neteja per a bugaderiesamb sistema de túnels de rentat, en què s’ha

basat per desenvolupar productesper a totes les fases del procés. “Elfet de dominar totes aquestes fasesamb bons resultats, és el que ens hapermès obrir-nos un lloc en un sec-tor normalment dominat per lesmultinacionals”, sosté SebastiàCrespí, gerent. Així mateix, fabri-quen productes de neteja industriali cloració de piscines. Una altra deles característiques de l’empresa ésla diversificació dels seus serveisen matèria d’instal lació d’equips iatenció postvenda.

Futurquimia reciclatge i reutilit-za envasos. “Les empreses de fora

no volen asumir aquesta tasca perquè elsrepresenta un cost addicional”, explica elgerent. Així mateix, la fàbrica al polígon decan Valero funciona amb un dipòsit de resi-dus, per tal de garantir un bon tractamentde les deixalles.

Familia Crespí.

Jabones PuigServei personalitzat i respostes que satisfan les necessitats del client

Gremi Tintorers, 35. Polígon Son Castelló. Palma. http://www.jabonespuig.com/

Qualitat, competitivitat, flexibilitat,professionalitat i servei personalitzatsón les principals banderes de JabonesPuig, l’empresa més antiga del sector,fundada el 1924 a Sóller, i que es dedicaa la fabricació de productes de neteja pera l’hostaleria i col.lectivitats, així com deproductes químics per al tractamentd’aigües.

Des de Jabones Puig no dubten a as-senyalar que unes de les seves princi-pals avantatges són la competitivitatdels seus productes en matèria de preusi la proximitat del servei. “És diferent elservei que podem donar davant del ser-vei estandarditzat que ofereixen les mul-tinacionals, la nostra és una assistènciapersonalitzada”, refereix Joan Puig, ge-rent de l’empresa.

A més d’oferir assessorament químic,plantegen també formació a les empre-ses interessades en la implantació deplans d’higiene, en com utilitzar els pro-

ductes, i en quines quantitats. “La satis-facció dels nostres client és alta, en defi-nitiva, ens desvivim pel servei”, en pa-raules de Puig.

L’empresa, dirigida actualment per laquarta generació d’una saga de profes-sionals químics, posa en relleu també laflexibilitat a l’hora de satisfer les necessi-tats dels seus compradors. “Per exem-ple, som capaços de fabricar productescompatibles amb les característiques del’aigua de l’illa, per aconseguir majorefectivitat”, sosté Puig.

El 2009 Jabones Puig va aconseguir lacertificació de l’avaluació mediambien-tal EMAS, que permet la participació, deforma voluntària, d’empreses i organit-zacions, per avaluar i millorar el seucomportament mediambiental. Tambéaplica el reciclatge i reutilització dels en-vasos que utilitza per als seus productes,una pràctica que només duen a terme lesempreses mallorquines.

Joan Puig pertany a la quarta generació que dirigeix

Sabons Puig, l’empresa més antiga del sector

11Setembre 2011

Coquiba Subministrament de matèries primeres i compromís amb el client

Sant Vicenç Ferrer, 163. 07005 Palma. Telèfon: 971 27 15 38

L ’empresa Coquiba esdedica a la distribucióde productes químics imatèries primeres per

a les empreses mallorquines.A les Balears representen aun grup industrial interna-cional que ofereix una àmpliagamma de productes quí-mics i que implementa unaestratègia de creixement sos-tenible.

Coquiba va començar elseu camí el 1982, de la mà dePere Fullana i Miquel Fuster,però el 1992 va prendre lesregnes del negoci Benito Ri-poll, garantint així la conti-nuïtat de l’empresa familiar.

Els fabricants de productes químics deles illes es poden proveir dels seus princi-pals entrades per a la fabricació dels seusproductes, com hipoclorit sòdic, àcid clorhí-

dric o sosa càustica, entre altres, a través deCoquiba. “Els productes que oferim són elsmillors d’Espanya, cada any incrementemla graduació, els nostres articles són més es-

tables i incorporem novetatstecnològiques. Tot això re-dunda en més eficiència i sa-tisfacció per als productorsde les illes “, indica Ripoll.

Malgrat les problemàti-ques per aconseguir fi-nançament per part delsbancs i el poc marge decompetitivitat que deixa elfet d’estar a expenses d’unmonopoli navilier a Mallor-ca, aquesta empresa és ca-paç d’oferir puntualitat alsseus clients i proveir de for-ma adequada al mercat alqual es dirigeix.

En el cas del transport, elcompromís de Coquiba amb

els seus clients ha arribat al punt de garantirels seus preus, tot i que la naviliera ha incre-mentat els ports en últim moment per raonsde mercat.

Benito Ripoll dirigeix Coquiba, empresa distribuïdora de productes

químics i matèries primeres

Lleixius Cendra L’aposta per la qualitat i el servei ha permès la consolidació de l’empresa

Apartat de correus 90. Artà. Telf 971 83 65 45

L leixius Cendra, amb seu a Artà,distribueix i fabrica productesquímics per a la neteja i desinfec-ció d’hotels, bars i restaurants. Els

seus productes són comercialitzats espe-cialment en els municipis d’Artà, Cap-depera i la costa de Cala Rajada. L’em-presa va canviar de propietaris el 1988,data en què es van dur a terme impor-tants canvis a nivell comercial i l’apostaper nous productes.

“El balanç de tots aquests anys és po-sitiu perquè hem aconseguit fer-nos unlloc entre la competència, donar-li unanova dimensió al negoci, i apostar per laqualitat i bon servei, una cosa molt difí-cil d’aconseguir avui en dia per una pe-tita empresa”, indica Isidoro Rodríguez,gerent de la firma.

Lleixius Cendra comercialitza sota laseva pròpia marca lleixius, rentavaixe-lles i productes de neteja multiusos. “Elsnostres articles s’han guanyat la fidelitat

dels nostres clients i sempre els dema-nen”, afegeix el responsable.

Rodríguez considera que l’ésser unaempresa familiar els ha permès destacara través de la proximitat i eficiència delseu servei. “El tracte amb els nostresclients és directe i molt proper, a més po-dem atendre’ls com molta rapidesa per-què treballem a la mateixa zona”, sosté.La distribució també es fa en el menortemps possible, segons indica: “si ens te-lefonen avui la comanda es lliura el ma-teix dia”.

La competitivitat de l’empresa tambéve marcada pels seus preus, “perquèsom capaços de generar la major satis-facció dels consumidors al menor cost”.Els productes fabricats sota la marcaLleixius Cendra compleixen les norma-tives de registre sanitari i són biodegra-dables. A més, els seus productes estanelaborats seguint normes de qualitatISO 9001.Isidoro Rodríguez, gerent de Leixius Cendra

12 Setembre 2011

Detergentes la Palmera Fabricació pròpia, qualitat, competitivitat i servei de proximitat

Carrer Guillem Terrassa, 37. 07620 Llucmajor. Telèfon 971 66 04 69. http://la-palmera.com

D e petita fàbrica de llei-xius en els anys 60amb articles per a l’úsdomèstic, Detergentes

La Palmera va passar a ser a fi-nals de 1970, i sota tutela d’Anto-ni Rosselló, una fàbrica de pro-ductes químics dedicats a la nete-ja i higiene per a l’hostaleria. Laseva gamma de productes és àm-plia i abasta les àrees de bugade-ries, pisos i cuines, tots de fabri-cació pròpia. “Toquem tot en lanostra especialització, l’hostale-ria, i ho fem nosaltres mateixos”,refereix orgullós Rosselló, gerentde l’empresa.

A la fàbrica tot el sistema de producció estroba totalment automatitzat a través demaquinària d’última generació i des de faalguns anys també manufacturen envasosde plàstic. No obstant això, l’activitat dereutilització d’envasos és fonamental, indi-

ca Rosselló, especialment quan es tractadels contenidors de major volum.

A nivell de preus, Detergentes La Palme-ra és tant o més competitiu que les empre-ses foranes, que en molts casos veuen enca-rits els seus preus entre un 20% i un 25% pel

sobre cost en transport i el valordels envasos, ja que no duen aterme polítiques de reciclatge ireutilització, explica el gerent.

Els avantatges també s’obser-ven quan es parla del servei tèc-nic que caracteritza a Detergen-tes La Palmera: “la relació de pro-ximitat és un altre dels aspectesque marca la diferència enfrontde les empreses de fora. Difícil-ment una empresa estrangerapot arribar al client i conèixer lesseves necessitats per oferir i de-senvolupar productes específicscom ho fem nosaltres”, diu Ros-selló.

La continuïtat de està assegurada per alspropers anys, gràcies al treball de Jordi An-dujar, garantia del canvi generacional enaquesta fàbrica. Actualment Detergents LaPalmera es troba en ple procés d’adaptacióa la normativa REACH.

Rosselló i Andujar estan al capdavant de Detergentes la Palmera,

amb seu a Llucmajor

Tonfer Servei i qualitat marquen l’activitat de l’empresa

Carrer Licorers, 168 bajos. Pol. Industrial de Marratxí. Telf. 971 60 46 58.

T onfer, empresa distribuï-dora de productes quí-mics i cel lulosa, duu 32anys contribuint al de-

senvolupament empresarial deMallorca. Fundada per José Gar-cía Torres, actualment està dirigi-da pels cinc fills d’aquest. Lideral’empresa José Luis García, en ellloc de director general.

L’orientació del negoci s’haanat adaptant amb el temps a lallum dels canvis globals, com as-senyala García. Així, explica quea la primera part de la dècadadels 90 el negoci va anar adqui-rint una nova dimensió, per tal de dirigir lesseves vendes al sector HORECA, i desvin-cular més el negoci de la comercialitzacióen establiments tradicionals o de grans su-perfícies.

En l’actualitat Tonfer forma part delGrup Cidal, un dels més importants distri-

buïdors nacionals d’articles de neteja. Aquesta empresa mallorquina ha volgut

destacar les seves fortaleses a través del seueslògan: ‘Tonfer SL Servei i Qualitat ‘, i ésque l’acompanyament dels clients en totesles etapes de la venda dels productes és pera ells una condició indispensable, alhora

que confien en l’eficiència del seugènere. “El nostre servei és moltampli, va des del tracte del co-mercial amb el client fins al se-guiment de les comandes”.

A més, el seguiment comerciali el servei postvenda inclou do-nar formació als seus clients per-què treguin més profit tant alsproductes com a la maquinàriaque utilitzen

Sobre la qualitat dels produc-tes de l’empresa també es va pro-nunciar García: “només com-prem productes espanyols o eu-ropeus. En 32 anys no hem tingut

queixes de cap client “. Els seus preus sóncompetitius, afegeix.

Tonfer és una empresa certificada amb laISO9001 de gestió de qualitat i exigeix alsseus proveïdors certificacions professio-nals. Els seus empleats són tots residents aMallorca.

José Luís García, director general de Tonfer

13Setembre 2011

I ndustrias Argui és una em-presa que va néixer el 1983amb la finalitat de fabricardetergents industrials i al-

tres productes químics, princi-palment per al sector d’hotels,restaurants i cafeteries (HORE-CA). Així mateix, elaborenmarques blanques per fabri-cants i distribuïdors.

La gamma d’articles fabri-cats per Argui està formadaper uns 80 productes de dis-seny propi i en constant evolu-ció. També fabriquen produc-tes per a la neteja institucional, bugaderia,piscines, aigües potables i transport. Aixímateix realitzen serveis de desinfecciód’instal·lacions d’aigua de beguda i tracta-ments per la legionel·losi. Un altre dels as-pectes motiu d’orgull és el departament deservei postvenda, que actua de forma im-

mediata i aporta solucions tècniques alsclients i usuaris.

Argui disposa d’un departament de R +D + i, en el que reinverteix bona part delsbeneficis obtinguts, amb la finalitat de de-senvolupar i millorar els seus detergents.“Com a novetats de disseny confiem que a

finals d’any puguem fabricar i co-mercialitzar una gamma de deter-gents ECOLABEL respectuososamb el medi ambient”, expliquendes de l’empresa. La modernitza-ció de l’estructura productiva dela companyia és també objected’una constant reinversió.

En matèria d’organització i pre-venció laboral, confeccionen plansde neteja molt personalitzats, aixícom formació.

A més, expliquen que “davantla dificultat de lluitar enfront deles multinacionals, que ens guan-

yen en imatge corporativa, ens agradariasubratllar que els nostres productes sóntant o millors en eficiència i qualitat i a unpreu molt competitiu, a més disposemd’un personal molt qualificat, coneixem laproblemàtica de les Illes i tenim una expe-riència de més de 35 anys en el sector”.

Guillem i Silvia Mateo

Barrachina DistribucionesProximitat i qualitat per al sector HORECA de la costa de Llevant

Joan Alcover (Pol. Ind Ca s’Hereu), 8. Son Servera. Telf 971 56 70 54. barrachinasl@telefonica.net

L ’empresa distribuïdora i fa-bricant de productes quí-mics Barrachina Distribu-ciones, amb seu a Son Ser-

vera, subministra lleixius alshotels i empreses de restauracióde la costa del Llevant.

L’elaboració d’aquest producteper a la desinfecció i la neteja esdu a terme des de 1970, data enquè va començar el camí del nego-ci de la mà del seu fundador, Fran-cisco Barrachina. L’any 2002 esvan traslladar a les noves instal.la-cions del Polígon industrial deSon Servera, on també tenen la se-va altra branca de negoci referidaal subministrament de productes d’alimen-tació.

José Francisco Pérez, administrador deBarrachina Distribuciones, explica que laseva producció diaria “permet una millorconservació de les propietats del lleixiu”.

Així mateix, duen a terme la instal lació d’e-quips, com per exemple dosificadors per abugaderies i rentavaixelles, i s’esforcen aoferir un acurat servei tècnic. “Sens dubte,la rapidesa amb la qual actua el nostre ser-vei postvenda i la proximitat amb els nos-

tres clients és un dels avantatgesque oferim davant de les empre-ses foranes”, destaca Pérez.

D’altra banda, cal indicar queBarrachina Distribuciones és a 3quilòmetres de distància dels seusprincipals clients, cosa que, se-gons el parer del gerent els garan-teix una ràpida actuació en casd’urgències o a l’hora de submi-nistrar comandes.

En l’actualitat, aquesta compan-yia dóna feina a set persones ambresidència a la zona i manté activi-tat durant tot l’any. Així mateix,distribueix també altres articlesper a la neteja a nivell industrial,

que completen una àmplia gamma d’op-cions per als usuaris i clients. Una altra deles activitats a què es dedica Barrachina és ala distribució de productes alimentaris peral sector d’Hotels, Restaurants i Cafeteries(HORECA).

J.F.Pérez, administrador de Barrachina.

Industrias Argui Productes en constant evolució i d’extraordinària qualitatC / Gremi Saboners 8. Polígon Son Castelló. Palma. Telèfon: 971 43 10 10

http://www.argui.es

14 Setembre 2011

Productes biodegradables, reutilització d’envasosi creació de riquesa, principals aposta del sector

L a reutilització d’envasos en el sectorquímic, una pràctica que nomésduen a terme les empreses mallor-quines, d’acord amb dades aporta-

des per l’Associació de Químics de PI-MEM, així com un alt percentatge de bio-degradabilitat, superior al 95%, ofereix unavisió del alt grau de responsabilitat me-diambiental d’aquest col.lectiu, en la sevarecerca de la sostenibilitat a llarg termini

Biodegradabilitat Aquest darrer punt, el de la biodegrada-

bilitat, és una de les qüestions més desta-cades del sector, atès que, amb l’objectiude protegir millor el medi ambient preser-vant els sistemes aquàtics dels efectes no-cius d’algunes substàncies presents en elsdetergents, la legislació vigent obliga queels agents tensioactius tinguin un nivell debiodegradabilitat d’almenys el 60% (se-gons norma EN ISO 14593:1999). Els pro-ductes químics fabricats a Mallorca supe-ren amb escreix aquesta xifra.

Recuperació d’envasos En matèria d’envasos, les empreses ma-

llorquines duen a terme tasques de reci-

clatge i reutilització i en alguns casos subs-titueixen la capacitat dels recipients mésusats per cubetes de 1.500 litres, més efi-cients a l’hora de complir amb aquest ob-jectiu. Les empreses de fora, en canvi, norealitzen cap activitat d’aquest tipus, pro-bablement per raons econòmiques ja quela gestió incrementaria les despeses de lamateixa manera que el fet d’oferir un pro-ducte diferenciat, van puntualitzar des del’entitat.

Higiene i desinfecció Sens dubte a aquestes característiques

s’uneixi el fet de comptar en el nostre terri-tori amb una indústria que contribueix amillorar la qualitat de vida a partir del de-senvolupament i comercialització de pro-

ductes de neteja i desinfecció que resolenproblemes bàsics per al millor consumd’aigua i d’aliments , així com de salut,energia o transport.

No només els ciutadans s’aprofiten d’a-quests avantatges, sinó que també ho fanles empreses que són motors de l’econo-mia balear, com el sector HORECA, per laseva elevada i necessària utilització deproductes químics.

Creació d’ocupació L’aportació que aquestes empreses rea-

litzen al seu entorn també es tradueix en lacreació de riquesa en els llocs on estan es-tablertes. Ubicades en diferents municipismallorquins, tant a Ciutat com a la Part Fo-rana, les empreses de sector químic donenfeina a persones molt properes a la sevaubicació, del mateix poble o voltants.

Molts d’aquests llocs de treball requerei-xen més d’una alta especialització. Així, po-den emprar a enginyers, químics, biòlegs oadministratius, entre d’altres qualificacions.

D’altra banda, la compra de matèries pri-meres, subministraments o la subcontrac-tació de serveis es realitza gairebé sempre através d’empreses mallorquines també.

Un software facilita el compliment delscanvis en la normativa al sector químic

L es empreses del sectorquímic federades en PI-MEM i que integren elClúster Químic del sec-

tor han completat la implanta-ció del software Chemeter, quepermetrà un fidel complimentde la normativa legal específi-ca aplicada a la comercialitza-ció i fabricació dels seus pro-ductes.

Es tracta d’una actuació fi-nançada pels propis empresa-ris amb el suport de l’Institutd’Innovació Empresarial de lesIlles Balears (IDI), a partir de lacol.laboració establerta arrandel conveni signat amb aques-ta institució per a la conforma-ció del clúster que es caracterit-za per la concentració de 23

empreses de l’Associació deQuímics de PIMEM perquè in-teractuïn entre si per tal d’a-conseguir avantatges competi-tius.

La incorporació d’aquestanova eina permetrà a les em-preses que integren aquesta fi-gura adaptar-se sense proble-mes als canvis legis-latius que afecten alseu sector, com arael reglament RE-ACH que obliga lesempreses a forma-litzar els registresdels productes quec o m e r c i a l i t z e nabans de maig de2013, així com a lanormativa GHS per

a la modificació de les etique-tes dels productes i revisió delrisc, o adaptar la documentacióADR, per exemple.

Assoliment d’objectius La implantació del Cheme-

ter completa així un dels objec-tius del clúster, després que s’i-

dentifiquessin algunes necessi-tats i problemes en matèria denormativa legal específica delsector. El software utilitzat per-met, a més de realitzar simula-cions de mescles químiquescomplexes, generar, de maneraautomàtica i integrada, fitxesde seguretat i costos de port ensegons, entre altres aplica-cions. En definitiva, ambaquesta aplicació el sectoraportarà major seguretat alsseus productes perquè els càl-culs seran exactes i s’adaptaransense problemes als canvisnormatius. A més, amb l’apli-cació del programari informà-tic els costos es redueixen encomparació a les pràctiques detreball anteriors.

15Setembre 2011

Màxima qualitat, proximitat i serveipersonalitzat, aspectes diferenciats

dels químics de Mallorca

L es empreses químiques de Ma-llorca han apostat per oferir lamàxima qualitat als seus pro-ductes. La competència constant

amb les multinacionals i empreses fora-nes els ha impulsat a cercar fórmulesper mantenir una quota de mercat quehan aconseguit fidelitzar pels bons re-sultats de la seva producció, indiquendes de l’Associació de Químics de PI-MEM.

Moltes de les mercantils que enaquest especial es donen a conèixer espoden donar el luxe d’afirmar que endeterminats sectors competeixen de tua tu amb les multinacionals o que elsclients locals les prefereixen per l’efi-ciència dels seus productes. Uns delssocis esmenta com a anècdota que elseu desengreixant estrella, que ja usavauna cadena de menjar ràpid, ha estatdemanat per una cadena internacionald’hamburgueses.

No obstant això, la qualitat dels produc-tes, desenvolupada de manera constant enels laboratoris de les empreses, probable-ment no seria completament efectiva si noestigués acompanyada per la proximitat iflexibilitat del servei tècnic que ofereix ca-

dascuna de les empreses, indiquen elsmembres de la associació.

Tracte personalitzat Van explicar que la rapidesa en el servei

post venda, la recerca de solucions adapta-des a les necessitats de cada client i el trac-

te personalitzat, són aspectes que els dife-rencien d’altres empreses, “el servei es li-mita moltes vegades al departament

comercial “. D’altra banda, la ubicaciógeogràfica dels químics de Mallorca, sem-pre a escassos quilòmetres de distànciadels seus clients, juga a favor seu quan es

parla d’immediatesa en el ser-vei.

La modernització de lesinstal.lacions, amb la incorpo-ració de maquinària de recenttecnologia, han explicat, haestat una inversió necessàriaper mantenir-se en un mercattan competit. D’aquesta ma-nera, els productors químicss’asseguren no només l’opor-tunitat de competir sinó tam-bé l’autonomia en matèriad’estocs.

El coneixement de l’entornés sens dubte un altre delsfactors diferenciadors. Els fa-bricants de productes químicsde PIMEM insisteixen queells millor que ningú entenenles problemàtiques que po-den tenir els seus clients, perexemple, quan es tracta de lescaracterístiques de l’aigua de

16 Setembre 2011

A mbdues normatives suposenuna profunda reforma del marcjurídic existent a Europa i prete-nen millorar la comunicació de

la informació relativa als perills que repre-senten les substancies per als treballadors,consumidors, etc., i garantir un alt nivellde protecció de la salut humana i el mediambient. També millorar la competitivitatde la indústria química i garantir la lliurecirculació de substàncies en el mercat in-tern de la UE.

Es produeixen canvis importants en laforma de comunicació tant en les Fitxes deDades de Seguretat com en les Etiquetes, ila comercialització dels productes estàsubjecta a un registre previ.

REACHEs tracta del Reglament relatiu al Regis-

tre, Avaluació, Autorització i Restricció deles substàncies i preparats químics, queobliga a efectuar un registre de totes lessubstàncies químiques que es comercialit-zen dins del territori de la Unió Europea,així, des de l’1 de juny de 2007, no es co-mercialitza cap substància en quantitatsiguals o superiors a 1 tona anual que no estrobi registrada.

A més, atribueix a la indústria una majorresponsabilitat tant a l’hora de gestionarels riscos per a la salut i el medi ambientque puguin generar les substàncies i elspreparats químics, com de oferir informa-ció de seguretat adequada als usuaris.

-Àmbit d’aplicació-En principi, REACH afecta totes les

substàncies fabricades, importades, co-mercialitzades o utilitzades, com a tals oen forma de mescles, encara que existeixenexclusions o certs usos estan exempts.

Quant a les formes jurídiques presentsen la nostra indústria s’aplica a usuaris in-termedis i distribuïdors, inclosos minoris-tes

-Informació a la cadena desubministrament-

Els proveïdors de substàncies (fabri-cants i importadors) han de comunicar in-formació sobre les propietats relatives a lasalut, seguretat i mediambient, entre d’al-

tres, identificació, composició, mesuresque han d’adoptar per al seu ús i transportsense risc, mesures en cas de dispersió ac-cidental o incendi, així com informació to-xicològica i ecològica (a través d’una Fitxade Dades de Seguretat o altres mitjans).Tota la informació es registra en una basede dades centralitzada.

Pel que fa als usuaris dels produc-tes químics, han de prendre mesuresde gestió del risc per a certes substàn-cies, i proporcionar als proveïdors in-formació sobre la manera com les uti-litzen

-Com afecta REACH als usuarisintermedis?-

Els usuaris intermedis no tenenobligacions de registre però si de do-nar a conèixer al seu proveïdor l’úsque dóna a la substància, perquèaquest pugui incloure en la sevasol·licitut de registre com a ús identi-ficat.

Entre altres obligacions, han decomprovar si la seva substància posa-da al mercat es troba en la llista desubstàncies preregistrades publicadaper l’Agència; aplicar les mesures degestió de riscos establertes en les Fit-xes de Dades de Seguretat; compro-var si el seu ús com a usuari intermigestà cobert i sinó informar al proveï-dor del mateix; elaborar i subminis-trar Fitxes de Dades de Seguretat i re-comanar mesures adequades de ges-tió del risc per als agents posteriorsde la seva cadena de subministra-ment.

Els usuaris intermedis poden utilit-zar una substància per un ús autorit-zat, sempre que se l’hagi proporcio-nat una empresa que hagi obtingutuna autorització, però, han d’infor-mar l’Agència d’aquest fet.

-Agència Europea deSubstàncies i PreparatsQuímics-

La gestió d’tots els processos queinclou el REACH (registre, avaluació,autorització i restricció de substàn-cies i preparats químics) es porta a

terme des de la Agència Europea deSubstàncies i Preparats Químics (ECHA)amb seu a Hèlsinki (Finlàndia). L’Agènciatambé proporciona informació i assessora-ment tècnic i científic i elabora guies tècni-ques dirigides a ajudar en l’aplicació de lanormativa.

Els reglaments REACH i CLP regulen la comercialització, ús, classificació

i etiquetatge dels productes químics

17Setembre 2011

Encara que el REACH, que regula l’úsde 30.000 substàncies químiques en laUnió Europea, va entrar en vigor l’1 dejuny de 2007, el procés d’implementacióestà previst que duri uns 11 anys, així en el2018 totes les substàncies químiques hande haver estat registrades.

CLP Es tracta del Reglament relatiu a la Clas-

sificació, Etiquetatge i Envasament desubstàncies i mescles químiques. Aquestnou sistema d’identificació del risc químic,suposa l’aplicació a la Unió Europea delSistema Globalment Harmonitzat (SGA oGHS en anglès):

• S’unifica la classificació i etiquetatgede productes químics a nivell mundial is’aproxima al que s’usa a nivell internacio-nal en el transport de mercaderies perillo-ses.

• Obliga a classificar les substàncies quí-miques i les seves mescles en funció de lesseves propietats perilloses.

• L’etiquetatge adverteix l’usuari de lapresència del perill i de la necessitat d’evi-tar l’exposició al mateix i als posibles ris-cos.

• Es regula el contingut, la mida de lesetiquetes i pictogrames, i les característi-ques que han de complir els envasos

-Àmbit d’aplicació-Aplica a substàncies i mescles: a les

substàncies, a partir de l’1 de desembre de2010 i a les mescles, a partir de l’1 de junyde 2015

-Principals canvis-• Nou sistema de classificació de la peri-

llositat • Nous pictogrames de perill i modifica-

ció dels existents• Substitució de les frases R per indica-

cions de perill o frases H.• Substitució de les frases S per consells

de prudència o frases P.• Indicacions de la gravetat del perill

mitjançant les paraules d’advertència: ‘’Pe-ligrosidad’’ i ‘’Atenció’’

• Equiparació del significat del terme‘’mezcla’’ amb el terme ‘’preparado’’

• Substitució del terme ‘’categoria depeligro’’ per ‘’clase de peligro’’

REACH i CLP fixen un calendari tantper als diferents procediments i tràmitsque les empreses han aplicar en funció dela seva activitat, del tipus de substància,etc., com per les diferents modificacions enla classificació, etiquetatge i envasat deproductes químics.

El passat 1 desembre 2010 va vèncer elprimer termini transitori de Registre delReglament REACH i com a resultat es va-ren registrar més de 24.000 expedients co-rresponents a 3.400 substàncies diferents.

Fonts d’informació:� http://www.portalreach.info/� http://inforeach.gencat.cat/cas/index.html� http://ec.europa.eu/environment/chemicals/reach/reach_intro.htm� http://echa.europa.eu/home_es.asp� http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/TextosOnline/Erga

Noticias/Ficheros/2010/erganoticias113.pdf� http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/TextosOnline/Erga

Noticias/Ficheros/2010/erganoticias116.pdf� http://www.insht.es/InshtWeb/Contenidos/Documentacion/TextosOnline/Erga

Noticias/Ficheros/2008/ErNOT104_08.pdf� http://europa.eu/legislation_summaries/internal_market/single_market_for_go

ods/chemical_products/l21282_es.htm� http://europa.eu/legislation_summaries/consumers/product_labelling_and_pac

kaging/ev0013_es.htm