@ RAPcanBass_

Recerca Acció Participativa en l'àmbit de la salut comunitària

amb alumnes 4rt ESO

Fase pilot del projecte “Ciutadania activa i experta en salut”!del II Pla Estratègic de Granollers.

"

informe parcial (IP1)_setembre, 2015

Ruben D. Fernández, UB – Universitat de Barcelona Departament Psicologia Social

rubendavidfernandez@ub.edu - @coops_r_active

1 descripció RAPcanBass@resum executiu.

2 què hem fet fins arafase 1_primeres passes

3 primeres ideespercepcions, oportunitats i expectatives

4 població i participantsdel procés.

5 estratègies d’avaluació3 modalitats d’avaluació complementàries.

índex document

descripcióRAPcanBassa

resum executiu

descripció del procésresum executiu.

RAP Can Bassa és un procés de recerca – acció – participativa protagonitzat per joves (15-16 anys)en l’àmbit de la salut comunitària.

RAP Can Bassa vol contribuir al desenvolupament del projecte “Ciutadania activa i experta en salut” seleccionat com a prioritari en el marc del II Pla Estratègic de Granollers.

RAP Can Bassa és una experiència pilot que ha de permetre en el futur la reflexió i disseny de polítiques participatives i relacionals a la ciutat de Granollers.

què és RAPcanBassa?

joves"(15 – 16 anys)

a_"poder_"ament

salut"comunitària

pràctiques"artístiques"comunitàries

RAP"canBass@

descripció del procésresum executiu.

RAP Can Bassa vol assolir resultats d’apoderament en salut entre els alumnes de 4art d’ESO de l’IES Celestí Bellera participants.

RAP Can Bassa vol facilitar la creació d’un grup d’agents actius en promoció de la salut comunitària entre els alumnes de 4art d’ESO de l’IES Celestí Bellera.

RAP Can Bassa vol fer una recerca participativa de base comunitària per generar coneixement sobre la salut al barri de Can Bassa i en especial en el col·lectiu de joves.

RAP Can Bassa vol impulsar accions comunitàries orientades a la promoció de la salut, protagonitzades pel grup d’agents actius en col·laboració amb altres actors.

per a què?

descripció del procésresum executiu.

Pla"Estratègic"Granollers

Servei"Salut

Pública

Dpt. Psicologia Social (UB)

IES Celestí Bellera

altres"serveis"

municipals coordinació"

4art ESO

Estudis màster Intervenció Psicosocial

equip"6 persones

qui impulsa?

descripció del procésresum executiu.

joves"CanBassa

actors"socials"CanBassa

altres"recursos"municipals

altres"recursos"

privats

amb qui?

descripció del procésresum executiu.

RAP Can Bassa s’implementarà al llarg del curs escolar 2015 – 2016, concretament entre els mesos de setembre i juny.

quan?

Fase 1"primeres passes"

"abril - juliol

Fase 2"recerca

participativa""

octubre - novembre

Fase 3"accions

comunitàries""

febrer - abril

Fase 4"tancament

procés""

maig - juny

abril - juliol sep. oct. nov. des. gen. feb. març abril maig juny

primeres passes recerca participativa accions comunitàries tancament

descripció del procésresum executiu.

impuls espais de treballi dinàmiques de col·laboració • grup joves RAPcanBassa. (sessió setmanal – curs 2015/2016). • “grup motor” IES (comissió d’àmbits, mensual). • "grup motor” Ajuntament (espai d’avui, bimensual???). • “comissió de seguiment” (espai Radars amb Centre Cívic i A.VV Can Bassa). • coordinació general.

creació “projecte RAPcanBassa”dins estructura pedagògica IES Celestí Bellera • selecció 15 alumnes que hi participaran tot el curs. • 1 sessió setmanal de dues hores (dimecres de 11’40 a 13’40h.). • activitats fora de l’aula. • presència 2 facilitadors en cada sessió.

oportunitat relacionar “projecte RAPcanBassa”amb altres processos i activitats • projecte “radars”. • projecte “a les places”. • projecte “rally fotogràfic” • tallers oferts a 4art ESO (salut pública, CIRD, ...)

com?

educació activa i crítica en salut

apoderament"en salut"

"

des. capacitats salutogèniques

recerca – acció -

participativa

treball"en xarxa i comunitari

ús"pràctiques"artístiques"

comunitàries

descripció del procésresum executiu.

com?

"principis"metodològics

què hem fet fins arafase1_primeres passes

què hem fet fins arafase1_primeres passes

A. Delimitació de la proposta, revisió del calendari i creació equip UB. B. Entrevistes exploratòries inicials. a.  Tècnics municipals

Visites a: Salut pública, Educació, Esports, Cultura, Serveis Socials – Radars i CRID).Properes: Joventut, ASSIR

b.  Recursos tècnics territoriVisites a: Centre Cívic, CAP Sant Miquel, direcció – coordinació IES Celestí Bellera, Hospital Granollers. Properes: Entrevistes grupals a equip tècnic IES, CEIP Mestres Montaña.

c.  Actors socials i altres recursosVisites a: AVV. Can BassaProperes: A. Almaghfira, Mama’s Tortuga i Hermandad rociera.

C. Documentació i anàlisi bibliogràfic. a.  Revisió documentació enviada per referents Ajuntament. b.  Anàlisi bibliogràfic “Apoderament” i “promoció en salut” amb joves.

D. Disseny operatiu Fase 2 procés: recerca participativa en salut. E. Familiarització amb el territori, l’IES i primer mapa d’actors.

IES"Celestí B.

CEIP"Mestres M.

E. Bressol Tortuga

Centre Cívic CanBassa

A.VV CanBassa Almaghfira Mama’s

Tortuga Hermandad

Rociera AMPA

Mestres M.

Educadors"Carrer

Educació Serveis Socials Cultura Esports

Pavelló Esports

Salut Pública CRID Joventut"

GRA

A nivell municipal:

¿+?

Recursos tècnics – professionals amb vincles amb el territori: CEE"

M. Montero

CAP Sant Miquel Farmàcia

AMPA "IES C.B.

Entitats i grups

¿+?

¿+?

Selecció Esportiva IES C.B.

Centre Obert

GRUP"Fibromialgia

què hem fet fins arafase1_primeres passes

primeres ideespercepcions, oportunitats i expectatives

el territori el col·lectiu la salut l’IES •  Vincles socials forts i

xarxes familiars. •  Fort sentiment de

pertinença i orgull de barri.

•  Distància simbòlica. •  Moviments

associatius forts i reivindicatiu.

•  Barri obrer que s’està envellint.

•  Població immigrant no gaire vinculada.

•  Lideratges positius i facilitat de treball al territori.

•  Impacte socio-econòmic de la crisi.

•  Pisos precaris, petits, antics i sense ascensor (part antiga).

•  Noves construccions mb nivells socioeconòmics més alts.

•  Molts projectes però sense paraigües que aglutini.

•  Col·lectiu invisible en l’espai públic i molt mòbils.

•  Espais de relació poc visibles (vies del tren...).

•  No són usuaris del centre cívic, no hi ha un espai juvenil ni entitat jove.

•  No consulten al CAP perquè no tenen problemes seriosos o si els tenen no arriben via CAP.

•  Els adolescents confien més en els seus iguals.

Temes que poden sortir •  Relacions amoroses. •  Drogues. •  Tecnologies (ús del

mòbil), identitat digital, relacions virtuals

•  Violència de gènere. •  Oci i entreteniment. •  Esport. •  Context de crisi.

relació amb la salut •  Pel col·lectiu no és

una prioritat la salut. •  Quan hi ha són

freqüentment problemes de salut de caire emocional.

•  L’atenció psicològica disposa de pocs mitjans (CSMIJ).

•  Es fa molta feina en clau preventiva (tallers, xerrades i altres accions).

•  Professorat potent. •  Projecte de centre

actiu i amb voluntat d’innovar.

•  Centre a molt de prestigi.

•  Alta col·laboració amb l’entorn.

•  Dues realitats: la ESO i l’especialització en batxillerat artístic.

primeres ideespercepcions, oportunitats i expectatives

Oportunitats Expectatives •  Radars (Educadores carrer) •  Aula salut •  Vincular tallers i xerrades habituals ofertes des

de salut pública per donar continuïtat.

•  A les places •  Coenzims •  Sobrepantalles

•  Vincles amb l’especialització en batxillerat artístic.

•  Rally fotogràfic (GRA – Joventut)

•  Tallers CIRD (maneres de lligar, masculinitat – empoderament, si m’estima em donarà el seu password, sessions sobre empoderament i autoestima).

•  Servei Comunitari IES •  Taller percussió per fomentar la salut

•  Generar accions artístiques i creatives al voltant de la salut.

•  Treballar amb la diversitat de joves. •  Treballar les potencialitats dels joves. •  Fer formacions a partir dels interessos dels

joves. •  Creació d’un grup d’adolescents que es facin

preguntes i vulguin fer coses. •  Articulació més enllà de l’IES (educadors de

carrer, centre cívic...). •  Anar més enllà de les xerrades i tallers

puntuals. •  Fomentar la participació dels joves. •  Generar quelcom a mig-llarg termini. •  Portar a terme una bona radiografia de la salut

dels joves. •  Que soni i sigui taca d’oli.

primeres ideespercepcions, oportunitats i expectatives

població i participantsdel procés

grup 12 joves"4art ESO

82 alumnes"4art ESO

altres joves barri CanBassa"(15 – 16 anys)

Barri"CanBassa

població i participantsdel procés

estratègies d’avaluació3 modalitats complementàries

avaluació progrés del procés Permet valorar la implementació del cicle en funció de les acciones previstes. Es faran servir indicadors de progrés (key performance indicators). Serà una avaluació a realitzar pels promotors del procés i investigadors.

avaluació de resultats d’apoderament Permetrà avaluar els resultats d’apoderament (empowerment) en el col·lectiu protagonista del cicle. Aquesta avaluació aplicarà una estratègia de quasi – experimentació amb mesures pre – post i grup de contrast. L’avaluació serà realitzada pel grup d’investigadors.

avaluació participativa""En el marc dels diferents espais de participació (Comissió seguiment, grup IAP, tallers...) es realitzaran avaluació participatives per copsar les percepcions dels participants sobre el cicle.

estratègies d’avaluació3 modalitats complementàries

què opineu sobre

RAPcanBassa?

quins altres actors poden

sumar al procés?

quines oportunitats identifiqueu?

quines dificultats

identifiqueu?

com podem col·laborar?*

* té sentit per a vosaltres un espai de coordinació – treball cada dos mesos?

" feedback