DISCURSOS

t "REAL A C A D E M I A OE BUEWIS. LETRAS" I

, .

BU LA SOLBUNE acRPclb YI~BLICA b s ~

DR:.FD. ]AI?M~'SERRA Y HUNTER . S Y, ".

I .*

L. . . .~ . E L DI* 27 UE DESEMFJRI: IIF: 1925 a - 31

. .. . . . . .

r , . . -

c . -. ~. - , . . ., ..~

DISCURSOS LLEGITS EN LA

DR. D. JAUME SERRA Y HUNTER

B A R C E L O N A

TIP. ATLAS, CONCELL DE CENT, 140

1 9 2 5

LES TENDENCIES PILOS~FIQUES A CATALUNYA

DURANT EL SEGLE XIX

,. .

A vostra benevolenca dech l'ocupar la vacant ocorre- guda per la mort d' En Teodor Baró y Sureda, que tingué lloch en la vila de Malgrat el aa de, Setembre de 1916. Segons la llloable tradició esrziblerta en aquestes solemni- tats, comentaré mon treball fent memoria de sos merits. Nasqué en Bar6 a mitjans de Janer de 1842, en la ciutat de Eigueres. Sos pares li proporcionaren una acurada educació, confiantlo a un mestre de llur amistat, y fentli cursi després lo batxillerat en 1' Institut allí establert pera la segona ense- ayanca. Estudia la carrera de Dret y 'S llicencii en Filosofía y Lletres en l'universitat Literaria de Barcelona. No exerci la carrera d' advocat; pero son conexement de. les lleys . l i fou.Úti1 pera brillar en la vida,pÚblica. Son millor elogi esta fet a~.,d.úe&par~~les,dihent que. fou un polítich de conducta

,.i,ntatxable y-.que,dugué.sempre . . . I'irnatge.de sa terra nhdiua dins son'cor. Sa competencia jurídica també li presta gran servey en la Direcció '.General de , ~eneficencia y Sanitat:

.organisi lo cos de Sanitat Marítima, un colegi pera orfens y un assil d'invalits.de1 treball en La-Unión, essent lopr i - mer qu'existi a Espanya:

Com a" literat compta ab obra tan bella com. lo ~ o > m a del Cor,.hont en diferents. metres canta 1' amor a la comarca

, homt nasqué, sés festes y bells indrets, tof quant a I'Ampordi comunica vida y~ fesomía especial. E s autor'. també devaries ~ b r e s dramatiques, algunes.de caricter festiuj:en les q&'s

. . ponderenpassades glories:: :, ..-. . , :. . . > : t , . .'.

, E l seu .fort . fou el :periódisme ;. .defenwint 3empre.?ls - ideals d '0rdre .y mostrantse arreu aymador de tata..obia d e cultura. Molt :jove comencaren ses campan.yeg.periodisti-

ques, arribant a ésser director de la Crdnica de Catadunya. Més 'tart escrigué en el Diario.de Barcelona les revistes de Madrid; auxiliant a n'en Mañé y Flaquer en la direcció del propi diari. Després de la mort del inoblidable Mañé s'en- carregi En Teodor Baró del' article de fons que's solia posar los diumenges en dit periodich.

El Periodismo fou el tema de son discurs d' entrada en aquesta docta Corporació (any 1902). En el1 pondera la dificultat de la missió del periodista. Creu que '1 periodista de cor ha d'escriure ab independencia y honradesa; ucar 'té trascendencia lo qu'escriu, treballa, com jodit l a p i k la. gota d'aygua, perque a la migica. influencia que en I'inim exerceix la lletra impresa, ve a unirse la costum, que S' adquireix sense donarsen compte, d' assimilarse '1 criteri que sobre tota mena de qüestions emet el periodioh, ab el qual el suscriptor s'estalvía el treball de formarlo; y ad- huch a aquel1 qui pensa per compte propl li es molt dificil lliurarse de la influencia d e l a lectura- quotidiana del seu diar i~. D' el1 depen el modo d' ésseí moral y a voltes mate- rial del individuu y de la nació. Avuy la prempsa, deya en Baró, es un poder que 'S deu aprofitar per al be del pro- grks; empr6 del progrés que ve de Déu, que al home serveix .y que i'home a Déu retorna. ,Fa '1 compendi de. sa tesis, manifestant que: seas iz'ndre temensa a ¿a prempsa, dmdm

'

cmdmnar sos esgarriaments; perd q%e,nostra cemura no's jundi en fets accidenlals, sino qw's jonamentien princi$is eterns.

Los estudis histhrichs foren també conreuats per en Baró. Dexant apatt el seu treball pedagogich, d'aquest cariater, titolat Cmpendio de la Historia de Esparia, de que per al menys hi han quatre edicions, cal senyahrnk al- gunts altres degudes a sa experta ploma, entre 'elles .una de re1a.tiva a la guerra de successió (any ~goo),.que fou contra- dita ab tota energia per 1' academich ' de KHistotia Mossen Gayeti Soler:AIguns anys despres (19x4) entrava Mossen S&er a la Reyal de Bones Lletres deBarcelona. Contesta a son discurs; titolat Znvestlgación del dato psicológico en los estndios de historia, En Teodor Bar6 y Sureda, ab, ga- lana frase: y atinades observacions que meresquereh los iniülots etogis :de sos company s d e Cotporaicti6. . .

Complert eldeure de bona companyonía previst en los Estatuts pera tot recipiendari, pasaré'a'ocuparme del tema elegit per a aquest acte: .. . .

. , , .

Les tendencies filosofiques a Catalunya

durant el.segle XIX El nomenament de membre d'aquesta Reyal Academia

de Bones Lletres me sorprengue en ple treball sbbre '1 mo- viment filos6fich a Catalunya,durant el segle passat. en re- Iació ab la cultura general del pais y de 1' epoca. 'Aquesta coincidencia -me senibli imposarme '1 deure de portar al nieu discurs centrada, si no tots els resultats de les meves recerques, al menys la síntesi del meu pensament,

La formació d'una bibliografía complerta es el primer pas pera la reconstitució de la marxa ideologica de qual- sevol branca de la ciencia. Ja fa anys que treballo en pre- parar aquestos materials bibliogrifichs de Vestudi de nostra culturafilos6fica vuytctntista, y durant els Últims mesos he continuat la ordenació sense poder portarla a terme, ja qu: es una tasca que demana activitat constant, derivada a voltes envers indrets inútils per la falta de repertoris y Cobres

'

d'orientació y especialisació. Aplassant, donchs, pera més endavant la realisacio d' aquesta idea d' una Historia de la filosofía ~uy tcen t i s t~ , he considerat Útil de moment estu- diar la formació de nostia actual conciencia filos86ca, senya- kint lesprincipals corrents durant el segle passat. Y es el cap que vinch a parlarvos de coses doblement nostres: pri- nier, perque son coses de nostra terra; desprb, perque la niajor part dels conreuadors de la filosofía durant el segle XIX en nóstre pais han passat per aquesta gloriosa' Academia. . Dexant aquelles altes montanyes del pensament, ahont

timen per costum d'ascendir els profe.ssionals de la Filoso- tia, prob6m ara de devallar a les planures; hont conviuen stibis y artistes, filbsofs y literats; es a dir, a la; realitat viva de lacultura nacional complexa. .

. . . Sembla, a primera-vista, que la Filosofía es un esforc pera transgredir lesfites de la .personalitat y de les %lecti-

- 9 1 . -

els llatins,. que' ns havíem abocat a un sensu.alisme perillós y haviem arribat a la negaciÓde les altes valors de i'esperit, inentres que altres pobles havien trobat l'orientació vers tina més alta idebiogía. Teníem de desfer el camí y, tornant ;& passar per los viaranys de l'experieflcia, intentar una nova interpretació dels fets, en la qual pogués fonamentarse tot aquel1 edifici delespi~itualisme, bastit abans perla meta-. física y la ciencia de les'dúe: cultures helénica y cristiana.

Al meteix temps entrava en jach un nou moviment filo- -ofich, l'idealisme germinich, que havia invadit les nacions del Nort y qiie anava fent 1.a seua vía cap al Mediterrani. L'idealisme germinich era la vanguardia de tota una cultu- ra;que ha estat la dominant en el segle XIX y que avuy sem- bla estar en camí de decadencia, despres d'haver realisat rra missió encoratjadora del treball, del esforc, de I'organi- sació y de la disciplina.

Hi havía, donchs, dos camins a seguir en i'obra de la restauració cultural científica y filosófica. O pendre '1 partit de refer la filosofía llatina incorporant los elements positius ; , de progrés que oferia'l nou moviment, o dexarse empor- rar per ¡a forca de ies coses, resistint, ab una filosofía sis- temitica envellida, l' empenta d' un pensament vigorós de concentració espiritual.

Les dues tendencies teníen els seus partidaris; empero la .primera ani obrintse pas. formant axis com una reserva de tradició y de modernitat que permeté en gran part als po- ibles ilatins sustraures a les fantasies ultra-idealistes; la germanisació, a base de kantisme, s'extengué a Italia, a Franca, aquí y pe r tot; mes la nostra poca simpatia per aqu,est moviment se convertí en llavis d'alguns en l'acusa- . .. ció de que no havíem en tk bé'l pensament kantiá,..cosa un :~ ich paradoxal, tenint en compte la natural vivor del home . . llatiy la necessitat de conviure ab una filosofía que podría dirse ruropeisant. , .

La trajectoria d'aquesta restauració fou aniloga ,en. tots :los (pahiss~s llatins: primer, del sensualisme al semi-espiri- ,tualisme per .la influencia de la doctrina psicologista dels ,escocesas; despres del semi-espiritlialisme a les formes piirea d' un espiritualisme més idealista.

Els ideóleclis francesos marquen la primera etapa; els

aex'eblesde Cousin; representen la.segona: To t s ells eien con'eguts de sobres entre',mtisaltres, y.'ls seus l'libres y les áeves ',revistes , arribaven a' noktres :biblioteq'ues.. y acade- mies, donant4a pauta 'de 'la conducta 'intelectual que ha- víem'de seguir. Aquesta influencia francesa va ésser exclu- siva e n la primera mey tat delsegle y sempre'preponderant en ~ lo restant d e dita centuria: ~Tingué'ls seus ,inconve- nients y ' les seves aventatges; mes avo l t e s seconverti en un servilisme, tant més odiós petque servía pera ofegar, lo mereix que ara, e n mom del progr6s y de 1' europeisaciá, iniciatives personals nostrades, per la -manca d'esperit filo- sofich en 1' ambe.nt en que nasqueren.

La primera meytat del segle.compr&n dos periodes ben definits: arriba'l primer'fins a l'any 1837 y s'extrn el segón fins a 1' a n y ' i 8 5 7 ~ Es el primer un temps 'de desoiientació; hi manquen els cervells clarividents per a senyalar el camí de la renovacib y '1s perills del viatje. Hi ha,. sens dubte, una frisanca de Jel l auguri. N O era entre nosaltres cosa nova aquest desitg d e millora en la cultura filosbfica; en varies ocasions del segle XVIII, B; Piquer, O. Badia, el bisbe Armanyi, el cardenal Boxadors .y 1' Ignasi Torres y Amat. havíen treballat per sa reforma y fins n'havien assenyalat les normes. . . ,

Al primér esguart trob6m la continuació de la influencia francesa, agreujada ara per l!invasiÓ napolebnica. 'Els lli- bres de Rousseau, Holbach, Condorcet, Montesquieu, Des- ,

tutt de Tracy y sobretot la Lógica de Condillac circulen a b profusiÓ; alguns tractats d e Bichat- y Broussais y les. obres.de Buffon surtentraduidesal castelIi.de les prempses barce1o"ines. Per a6nitat.ideolbgica,Tany i82a un escoch, es'tablert .a Barcelona, Eugerii Cook, publica una ExPosi- cih de2 sistema del D r . Gala;, en Francisco Ferrer y Valls tradueix un xich més tard a Bentham,'(183#) y 1,any 1836 soitía a Nova York una Introduccibn a la Frenolopz'a por 11s cata2ún:Aquest catali era:en Mariin.Cubi y Soler.

L1-iaealitat, per&,feya pausadament son cami. 1,acreua- d i kontra 1' Enciclopedia comeñcava.:?El canonge.de Girona Xhvier Dorca ataca a b d6es. obres @S03 y i806) les doctri- nes de Rousseau; pel- meteix camí seguexen el i jesuita J:.:F; Masdéu;,.el-frare canoxi J'.+Pon~s ' (18ia) -.y.'.l monjo

de Santes CreusJoseph Bassa (1gi5)i En'Ballot'publid per aquel1 temps El Nafuralista convelicido para Z&+anecer ~zlgunos errores que han csfiarcido los' jranceses en esta jbrovincia durante su fir¿znz'a..,. L. ' .

. SeiprevSu.un.renaxement dels estudis científichs y de la liiteratura. En filosofia l'opinió general es contraria a 1'Esco- 1,asticisme. Els últimsanys del segle xviri registren I'extinció de l7es6o1a luliana, que j ano veurem rebrotar sino un segle inés tart com una aspiracio erudita d'homes de lletres. .Per :iltra-part la filosofía escolistica estava mixtificada per intec- polacions idealistes y sensualistes, cosa que alarmava també :115~ortodoxes. En Manuel de Cabanyes.se fa ressó d'aqhesta :ictitut en aquells interessants fragments de. Historia d e la Filosofía mobats entre '1s seus: manuscrits - y publicats I'any 1858.'En 1817 se funda a Barcelona una Societat filo- !;bfica que dura fins a l!any 18ar. Constava de quatre sec- cions: Metafísica, Física, Oratoria y Poesía, y axb basta p e r a donar idea de sa amplitut. Passaren per ella homes i:minents'com l' Aribau, en Muns y .Serinyi; en.Sanponts, r:n Martí y Cortada, en LÓ& Soler, en Llaró y llOriol y (2ombelles. S,,hi tracten . els temes del. dia: l'origen de les idees, 'la religió y la llibertat,: les relacions .entre '1 saber . científich y: les creencies; al meteix temps s'hi barregen :issumptes socritichs y cartesians; algúdefensa la metafísica; . .

iin altre ataca la cognoscibilitat de les essencies. Hi són ob- jecte de burla les,doctrines escolistiques, pero més que res la terminologia y les sutileses dialectiques y ontologiques. I?er lo demés, la Societa&no .té un criteri unitari, ni una riirecció ideologica fixa. . .

D' aquesta desorientació en patexen també '1s escolis- tichs. En FSlix Amat, firm contradictor dels enciclope- <lisfes, ]a qu'escriu varis opuscles contra Volney y Rous- seau y defensa la Suwzma de Sant Tomis, tradueix a Nicole y Burclie y escriu un tractac de Filosofía que recorda 1' es-

. . cola. valenciana d' en: Piquer y d' en Tosca; ' . Anuncía '1 retorna1 tomisme '1 domfnich P. Felip. Puig-

c:ervei,- de Palma,..qual primera e&ciÓ de sa PñiZosopñia se. pub1;ci a ~a lencia &e. 1817 a 1820.. El P. Puigcerver s;&nyala. a Descartes,y . a Gassendi :com culpables dei,des- prestigi de la Escolistica. . . . ... , . . .$ .. . . : . . S - . .

Altres Llibres ñlosbíichs de l'epoca son la Bthice E$;- .. . tume, del jesuita B.Masdeu, publicada a Italia (1805); La

Lógica o ~ r t e del 6ieh habla;, d e l pievere Ballot y Torres, concebuda a b el criteri dels ideblechs francesos (1806); el, tractat aristotilich De ocfo Zz'bris Bticomwz, d' En Joseph Riua, francesci (1806). y diverses obres inidites, entre elles un Curso de FUosofáa, del metge catali, resident a Com- postela, en Vendrell y Pedralves.

Clou aquest periode, entrant ja en el següent, 1'abat.de Sant Pau, En Joan d e Zafont y d e Ferrer, digne d'esmentar aquí per ses disertacions sobre'l concepte de la filosofia (18a8 y '1831) y per altres publicacions, que sortiren alguns anys m 6 tart, sobre filosofía grega y sobre física y etica. Zafont conserva un cert sentit humanista y es un dels homes que treballaren més per una bona orientnció de l'ense- nyanqa de les ciencies en son. temps.

* . . * * El segon periode, que va des de'l curs d'en Marti fins

a la seva mort y a la publicació de les Lli~ons d'en Codina y Vili, es el més intens d e l'activitat filosbfica a Catalunya durant el segle passat. Al poch temps que 1'Aribaudesper. cava l'inima nacional a b l' Oda a la patria (1833)~ 1'Aca-

'demia de Ciencies Naturals y Arts, que.havia estaf tancada per decret reyal durant uns quanwanys; obria uns ense- nyaments de ciencies, y entre ells un.de filosofía, encoma- nantlo a n' En Ramón Martí d'Eixal2, qui des &aquest moment es considerar, segons la dita d' en Llorens, com el primer restaurador dels estudis filosbfichs a Espanya.

La tictica dels filosofs del segón periode es diferent dels del a n t e r i ~ r ; ' ~ e r cometes d'anar contra l'enciclopedisme, que 'S considera ja fracassat, examina l'ideologia condilla- ciana, adoptant el sistema d'aprofitarla y superarla. Els homes representatius d e les noves direccions filosbfiques a Espanya en aquest temps foren catalans; són ben caneguts d e tots vosaltres: en Cubí, en Marti d' Eixali y en Balmes. Un benemerit membre d'aquesta Academia, en Joseph Leo- pold Feu, en va parlar en'son'discurs d'eiitrada, traqant a b ma mestra '1 retrat espiritual d' aquells homss'; no superits encara entrenosaltrerr.

En Marti d' Eixali. es l'home que porta'] pensament . ,

cap al espirituatisme de l'escola de Reid, conservant, em- pem, sos arrels d'origen ideolbgich. J a tindrelm ocasió de . ,

senyalar l'irradiació de laseva influencia dintre ). fora de la filosofía. Diguem, pe r ara, qu' en Marti representa 1' in-

. troducció d'una filosofía del.seuy que defuig I1.esperit dog- mitich, sense perdre la fe, com I'esceptich; filosofía que

promet poch, pero que dona lo que promet; filosofía, ade- més, que sembla encaxar ab la nostra constitució espiritual.

En Cubí es la representació de I'esperit catala inquiet, rodamón, que pbrta aquí I'experiencia de la vida de fbra en un aspecte particular, y proba de ferla arrelar entre nosaltres. S'aficiona a la frenologia y 'S converteix en son .apbstol. Abans d'ell a Espanya ja 'S tenía conexement dBaquest moviment, que fou tan intens com efimer; mes ningú pogué extendre 1' entusiasme per la frenologia com lo nostre Cubí. Treballa ab la fe d' un nebfit; predicava per tot Espanya, y posava al servey .de sa causa ses indiscuti- bles qualitats de polemista y observador, que estaven en el1 perfectamenr equilibrades. Gracies a la seva influencia, el nombre d'adeptes fou extraordinari y en pochs paissos se tingué un conexement més clar d'una orientació que podía ésser el principi d'un moviment vers la psicología experimental. Per altra part, en Cubi, com, en Marti d' Eixala, pretenien dexar intacte '1 món de les valors espi- ritual~: religió y metafisica, encara que a 1'Última li reser- vaven un paper, per cert ben secun'dari, en robra de 1%- . vestigació filosbfica.

El tercer. y '1 més gran d'aquests ho-mes es En Jaume Balmes. Ho es per ia forca del seu pensament y ho es per la contribució aportada a nostre despertarfilosbfich. Men- , ,

tres Que 1' obra d' en Cubí y d' en Marti d' Eixala es impor- tant per l'orientaciÓ,la d'en Balmes ho es perque, ademésc pretén senyalar una doctrina com a medi de restauració cultural.

" Sería injust negar que la renovació de .i'escolistiia

fou un fet interessant en l'historia de la Filosofía de l ,

segle XIX. Ningú no pot desconexer I'importancia d'aquest moviment. Donchs bé: en Balmes es el que, al meu enten- dre ha encertat més en los termes de la renovació, eisent

, . la; . seva,,p.osiciÓ. més ferma en lo camp de la fjlil6sofía teore- ti?, que h o 5s actuat ient lB:escola .de.,Merciei a , b v a y n a , : .:

. , o: la italiana.. de; Mili.. Akj hgmes, com ,en Balmes,. 1' esco- Iastica: pot ~ a n a r a 1a.lluyta ab. l',idealisme, germinich o.ab 1' expe?imentalisme angles; ab comentaristes yiglosadors,de Sant .. Tomas, que.'s-giren d'espatlles a tota filosofía ,poste- rior a l 'escolistíca~ se va inevitablementa un fracas.. . ,

;,En Balmes es el veritable pare de.la.restauració esco- lgstica; mes la importapcia d'en Balmes, a1:meu entendre, no romin. precisament en axb. A l cap y a la fi,. la simpatía d' escola en. ll historia de la Filosofía sera sempre una qües- tió de valor secundari. Lo interessant es la contri.bucióque cada-pensador aporta a.10 que podríem dirne nez'flimacm de,. progrés, y es qu' en ~ a l m e ; t é la seva significació en. lo que 'n podríem dirne la marxa ascendent del' pensament;fi-. losbfich. . .

:La ñlosofia balmesiana esta rublecta C.idealitat. 'Aque- lla posició un xich equivoca del empirisme aristotelich es rectificada per.l'episternologia y ontologíá, que fan d 'en ~almeP.uo parent dels grans filbsofs Descartes y Leibniz. Fbra d' el1 es difícil trobar, entre '1s escolistichs, qui no, blasmi de tota filosofía moderna; tot lo més quehi trobarem es una salvetat a les bones intencions de certs filbsofs ab una irbnica admonició per apartarnos de sa influencia. Contrasta aquesta actitut de rece1 y de desconfianca ab la serena actitut d len 'Balmes, que S' endinsa en els sistemes, y

. quines simpatíes.(per la doctrina esc?lastica, sobretot de Sant Tomas, com diu lo doctor Torras) no li priven de ser.sincer en lo que li semblen falsetats o inconseqüencies..

Aquests hoaies extrordinarig promouen un moviment ideolbgich en extensió y en profunditat.- L'entusiasme que desperti I'hbra d'en Martí dura molt temps. Els fren& ,lechs foren també nombrosos y actius. Colaboradors del Eco de ¿a ~rencdo~ia foren Sebastii Vinen, Teodor Creus, Bar- celó y Combis, professor de física y química de 1'Institut de Mallorca; L l acy Solivas, metge, batxiller en filosofía y ' professor; de rInsti tut de Girona; Pers. y Ramona, y en G a y . y Beya.. A tal ' orientació 'S deu, sens dupte, que 'S

traduissina Bircelona algunes obres de.vulgarisaci6 freno- lbgica com l a d ' 0 t s i h sobre Gall y Lavater (1844)~ .y altres

w b r e magnetisme. de.RicaGd.. (~84);. Teste ,(&5), ,Rosban; d:higien.e. .morxl, de DescGec y ,,Faushtersleben;.fisiolSgi-. qves, Bichat f 1842); y..:dl.~h$toria;~atutal, .Buffon.(1,841.). ', :

- í D e l c e r ~ e balmesi~.recor?ar~m,~ls dos ~olab?radors4e. @aktae,siieli.Jo,seph Ferr=r.,y.Subjra~a, olpbí,admira&r. de ]B~rrald.yc~ptradictor~~e.-Benthaq ..mor~.a..la.flor dela qida: essent prof~ssor.de ~ r e t natural.de 4' Universitat barcelo-. nina, y en Joaquim Roca y Cornet, publicista .cat6lich,emi- nent,. literat culte.. membre dJ.aquestat Academia y autor del notable estudi ,E~sayo f critico. so&e ,las: lecturas de la ;poca g n , & a r í e $losbisfica y.social(1847)~. ahont. IV.historia ,

de;i+ F i 1 o ~ ~ í i a . e ~ tractada.-ab :seni y ab certa profunditat. . La influencia di en. Martí comenca ja a.sentirse al cap de

ppchq anys de . s ~ n efisenyarnent.al'.Academia de Ciencies y *rts y sobretot des de 1,841 y 1842 en. que. publici'l Cqrso, de Filosofia <lemental y la ,seva .traducciÓ del Ha- #@.al de..H{stor<a de la Filosofia de Amice ab adicions, per cert molt superiors a 1' obra ~riginal . L'any 1847 sort ía Barcelona un Czlrrg de Filosofía, adaptat als nous progra- mes-del Ministeri d' Instrucció Pública. El llibre estava re- dactat basantse en e1 COUYS de Phibsofihie publicat a Franca Iper Geruzez (París, 1 8 3 3 ) ~ segons I' esperit de l'escola eclSctica ae Cousin. L'autor era En Miquel Surís y Baster,

,tenia vintidós anysy acabava.de rebre'l nomenament de regent'de la classe de LSgica per un tribunal format per IIAgell, en Marti y . en Llorens. En la part original de 1' obra, qu! es una defensa de 1' eclecticisme racional enfilo- isofia, S' hi trasparenta 1' influencia d' en Marti d' Eixali.

Des de qu 'en Llorens entri :a l' Universitat ocupava la seva vacant de. filosofía a 1'Institut en- Pere Codi'na y Vila, qui fou-secretari d' aquesta Academia de Bones Lletres y benemkrit professor, enarnorat del psicologisme escoces y de la filosofía experimental. L'any 1857 publicaren els seus alumnes les Lecciones de PsicoJogia y Lógica..Aquesta obra- maroa la.. transició c a p al pensament d! en Llorens. Encara que 1' obfa té caricter .elemental, suposa una espe- cialisacio extensa y acurada en qui l 'ha escrit. Quatre anys abans ha&a publicat 1, editor ~ i v a d e n e ~ r a de Madrid una, traducció de part de iaLógica, .de Stuart Mill, feta .pel, mateix Codina. . . , .. ...

D' aquest temps y d' aquesta familia.. de peosadors fop també I':Ignasi Sanponta y Barba, catedritich d'economia politica y de dret politich y administratiude .. . PUniversitat, conegut baixel nostre aspecte per &ser autor de dues di- sertacions Sobre el Dep.echo Natural y & Gentes y Sobre las ibas de¿ sentimimto de bien, d e justicia y del deber, que acompanyan al seu comentari al llibre I .Or de les Set Partides (1843-44).

La tasca renovadora de I'espiritualisme era acomplerta ab fe y entusiasme per altres homes eminents d'aquesta epoca; Figura en, primer lloch En Francisco Fabra y Sol-

: devila¡ nat a Llivia, doctor en medicina per l'universitaf de Montpellier, metge militar yautor de varies obres de medicina y d' una Filosofla de Ea Eegislación natural (Ma- drid, 1838), .11ibre sblit , d' interk psicolbgich, moral y pedagogich, y fins politich y social. Partidari en Fabra del metode analitich y d'inducció, s'acosta al grup d'en Marti y d' en Cubi; rebutja tant 1' idealisme abstracte com les exageracions sensualistes. L'idea d'en Fabra es sem- 'blant a la dels sistemes moderns de conciliació de les cien- cies naturals y morals. Es un gran filintrop. enamorat de la lley eterna manifestada en 1'ordre.de la natuia; l'encanta 1' humanisnik dels grechs y segueix en sa professió l'acudit de Hipbcrates impossibile esf rnedicinarn cognoscere qui no,m lrovit quid sit horno.

~ e t g e era també un altre honorable compatriota, en Monlau, economista, literat, traductor. vulgarisador incan- sable y autor d'un Curso de Psicología que servi de text per tot Espanya durant més de vint anys, obra de condi- cions pedagogiques y fin3 doctrinals superiors a la majoria de les que actualment encara S' estilen pels nostresinstituts. ..

Semblant era l'orientació, d'en Francisco Piferrer, bat- xiller en lletres per 1'Universitat de París, gramitich y heraldista conegut, defensor de les tesis fonamentals de l'espiritualisme, l'existencia de Déu y l'immortalitat de l'.inima en son llibre El Ser y l a Nada (Madrid, 185a; '

a.' ed., 1865). Fora d' aquests autors iecordarem la Gramálicage%eral

(1838) y la Lóg<ca.de Mocdejo;les Leccims de Filosofía moral del escolapi Renom (1846); el, Manual de 1'Ortega y

Espinós (1850) y les Lecciones de Pilosojia d e Ribot y Fe- rrer, del meteix any. . .

. . A l ' activitat original d' aquest periode hi són paraleles les traduccions d e Bossuet, Fenelon y dels apologistes con- tamporanis, en sa major part francesas, Bonald, Debreyne, Mlaret, .colas, Feller y Sturm, als quals poden associarse .

'

els llibres $Almeida, Droz, Sudre; etc. Afegimhiencara. les obres d'exemplaritat y educació de la voluntat de Pe- llico, Garnier, Lartigue, Franklin, y ab tendencia humanista y moralista: Sant Agustí, Erasme, La Bruyere, Saint Pierce;

, Tota aquesta divulgació era feblament contrarrestada per un petit nombre de traduccions de Maquiavel, Montesquieu, Bentham, Guizot; els llibres que resten encara de la filosofia epciclopedista són els de Coadorcet y Holbach.

Dintre dlaquesta vitalitat extraordinaria del pensament c;itali durant aquest perihde. manifestada en obres originals. y traduccions, hi figura 1'Escolistica ab les Insti&tiones, * . .

philosophica del mexici Guevara, qu' eren corrents ales- hores en els Serninaris d' Espanya y que foren rehpreses a Barcelona de 1845 a 1846; un compendi .de la S ~ m m a tibeologica de Sant T0m.i~ (1848); el Lexicon theotogzhm de J . Zama Mellini, editat pel P . Mestres (1850), y la pri- . ,

mera edició espanyola de les I~st i iuf iones del P.Libera- tore (Barcelona, 1854).

.* * * Després les coses cambien. La direcció nova de 1' Es-

colistica de Balmes es sustituida per la vella Escolistica; de.lJobra d'en Cubi en resta sols I9Lpecte positiu de seny y de sentit de la realitat que S' incorpora a l'escola d' en Marti. Si hem de dir la veritat, 1' Única escola que 'S nacio-

'

nalisa es la de filiació escocesa, no sols per la continuitat y la durada, sino per la millora introduida per en Llorens, qui elimina de tot el contingut de les obres d' en Marti les reminiscencies o residuus. de 1' Ideología empírica. . .

En 1858, a: la mort d' en Codina y Vili,;passi a ocupar ki catedra de 1' fnstitut en Salvador Mkitres. Abans havia eptat piofessorde filosofia a Rímini y Bolonya. Des de 1864 ctomenci a publicar per als seus alumnes del batxillerat bns ' '

c:ompendis de Filosofía que'comprenen psicologia,.l6gica,

eti&:@srdi&$& ~&sii\'6iiotogía:,~iAq&sd ts'libreh$ ?elice;!. lents condiciohs pedagbgiques, es t in .~omplem'm~fs peri un&ierie:.d$ in6tacio~s~~e.ac&ite&la.'s6va valiia~filosbfica. L';estada a.b%alia ha hnaí~.a:m~!6ti Mestres una visi6.me"s claca. de 5 1; hori4ó.~filodfi<h.. S e m&tra en+ch de.:K.ant:.y $el%, kmasiste's espanyds.y;paktidari. c.6qv~~W1f: 4e..l!.otiaervacio interna.. Téisiiiipaties p.eht;,eicotSfichs:+pefi. Bacon.,par-; cialment ger:Descartes jiiMalebrapche~y~pelsespiritua1istes;. i t a l í ans~m~kmporan i s~ &alWpo"pi. yiRomiini.: Ab:molt bon: aa>sr'~estab~ix~~é~~m~to~empí'n~k-racfonal~com a pro.pk d e da +ilosofia., y;!l punt de :vista :'metafisiEh -com;el :m&$ adequat perauna reorganiaació~.sistemitica de les. ciencies:'

Peib la gran: figura d!saqwesta. etapa ideolbgiia .es ehi ' ' F. Xavier Llorens: L' assimilació . de les doctrines escocia-.

des a Catalunya passa per tres fases:'primera, la .dtenMartí (1835-41);en:que la~aoctiina psicolbgica.de l'escola.de.Reid est%.,eniara:'bdheriaa .al' empirisme dels ideblechs; .segona, de 1853'a 1858, qu 'es la. d'entCOdina, en que?l <reaiiside. psicol6gich esborracasi totes les petjades del sensualisme, y tercera, de 1864 : a 1872,. qu'es la d' en;Llorens, doctrina, noija: de,Reid; sino' d e quill&m Hamilton, y per l o tants sembrada de'influenciesdel temps. , ' : . .

Fonamentalment: e1:pensament d' en Llorens no cambia: des de 1847 en que's possessioni de 1a.seva catedra. L o que. passa es que'l pensador llegeix y medita constantment; adquireix un conexement més perfecte dels idiomes, lo que li peimet llegir les obres.en l lurs originals, y ab la prepa- ració.de la catedra fa un estudi més::aprofondit dels pro-? blemes 'filosbfichs.. ~ro?esessor titular, a b intermitencies,.de. Metafísica, tio fou .també de ~ilosofía, .a' Historia de la Filosofia, d' Estudis Superiors de Psicologia, Lbgica. y Moral; res de lo propiament . filosbfich.'li eraestrany. Per a calificar s a doctrina. reproduhiré l o qut he escrit en altre, lloch: eses doctrines formen un espiritualisme creyent a b I'influencia primordial de la filosofía escocesa d e l sentit. comú y especi,almept .de Hamilton; S' hi afegexen suges- tions kantianes y sob'retot aristoteliques y eclectiques. Les preferencies per l'empirisme: li fan-. sentir l a metexa admi-- ració perVives que per Bacon; son eclecticisme. l'atansa a Leibnitz y Mainede Biran; y si té per: la Escolastica'ls~seus~

r&p&ctes; refusaseppre !1 .dDgmatis,me exagerat,~ recor&ast: a cada instant ;q.ue la naturalesa d e ;l'.home,;es 1 i~ i t ada ;y &lfoch;méa inte.ns,de:llum;& es la.rahó abstracta; sinoLla: conciencia viva -del subjecte que p e n i a ~ . . . ,I.,. ...,. Aht,..> ..

A la figura d 'en I,lorens.. hi va associada la del seu company de claustre, vilafrahqui com ell, en Manuel Mili. Laasesa activitat.s9 esrnerc%:en alve: esfera,:mes e l s p r ~ b l e - nies filos6fichs no li foren may iniiiferents. Si bé.no.,teni+.ll t:ilent.especulatiu ni ladsctilitat de:pensamencd'en Llórens, el seu bagatge filosbfich no era pobre: :De.qriteritradiciowl niés rigit, en Mili s'inclini sensiblement al tomisme;.: ! ' :

. Poques són les obres. d,'.orientació-escolástica que-.surten durant aquest temps de les prempses de Catalunya. Fsmen, tiSm alguns .treballs. d' en Quadrado, d'aficions tradiciona- listes; una refutaciólde l a . filosofía mmoderna,dels PP. E l r i i ~ - y Xarrié (1865); el Lezicwi philqophi? peL.ripatericrc, llibre escolar (,1:87a), de .Sigmoriello, ,y,'ls tractats filosbfichs de

. : consuetut.. .,: : . . , . . , . , . #

De:1864 a 1867 unclefgue catala, ~ r i F e r m i de Cenielles Qoan Mata y Homs),: publicava a Sant Paolo, del .Brasil, ahont . residía, un Compemdio d c philosophia caih~lico-~ racional. : . . , , . . , o , : i.,

Continúa la ceproducció de.les obres apologGtiques de Maret,iNicolis, Sturm, Bautain, Lamennais;.amés, algunes noves de Martín, ~aumstarck, pera oposarse a les corrents r;~cionalistes que minvaren,considerablement durant aquest periode, reduintse aalgunes obres de Renin y de Prondhon.

El:gran prestigi d' en Llorens, associat. a.la critica d e Balmes y d'en Martí, barr i a Catalunyala porta a les co- riients extremistes de la, filosofia. S e pot dir que les dues Úniques excepcions dlaquest moviment són en Pí y Margall y en Pere' Mata, qu'encara que presenten algunescarac- terístiques locals, són homes que viuen en l'ambent ideo- I¿jgich de la capital d3Espanya. En Pi y Margall,. radical e:n .política.y en religió, escriptos de gran.forca, e n , filosofía eij un hegelii de I'.esquerra a la manera proudhonianai Ehparentat ab Fempirisme del ideblechs .del primer pe; r:iode y ab la frenología del segbn, en Mata, metgey Plbsof, novelista y poeta y sobretot incansable polemista, es-un esperit un xich paradoxal que. tan :prompte toca al. mate*

rialisme com parla de la Divinitat en sentit cristii. El seu punt de vista pot calificarse de racionalisme positivista, tal com se desprh de sa obra més famosa: Tratado de la razón hnnrana.

* * * L' últim periode del segle XIX se caracterisa .per l'apa-

rició un xich violenta del Positivisme y per una reacció escolktica. La filosofía alemanya,.tan prepotent encara a Castella, aquí té pochs seguidors. Les simpaties krausianes d' en Maranges; mort molt jove essent pro+ssor de 1'Uni- versitat de Madrid, y les d' en Sempere y Miquel en algún temps, són simpaties isolades que no troben ressb entre nosaltres. El cas dels espiritualistes no escocesas o no es- colistichs es igualment extrany; I'únich d'alguna valua pot dirse qu' es en Sala y Villaret.

L'acció d' alguns compatriotes nostres en el moviment positivista del segle XIX no es per axb menyspreable. Mallorqui era el metge Joseph Miquel Guardia, filolech eminent y critich apassíonat de ll'antiga cultura espanyola; en ses obres hi traspúa sempre l'amargor de l'expatriat descoutent de tot y de si meteix. AParís va formarse en la metexa direcció y encoratjat per en Littré, I'esperit para- doxal d'en Pompeu Gener. humorista fins a la vulgari- tat, home proveit de talent y de penetració, pero renyit sempre i b to ta reflexió disciplinada. Catali fou tarnbé el catedritich de Sociologia de l'universitat de Madrid, en Sales y Ferré, que com en Mata visqué sempre allunyat de noctra terra. El veritable cap del positivisme entre nosal- tres fou 1' economista Pere Estasen y Cortada, positivista radical de tormació spenceriana, qui a 1' Ateneu Barceloní y .a.Madrid, enfront dels krausistesaleshores dominadors de i'intelectualitat, defensa ab Gxit la filosofia de ,la pura experiencia.

Circulaven per aquest temps traduits en castelli '1s Ili- bres dels evolucionistes ,alemanyS Büchner, Abendroth y Hzclrel; altres de Strada, Hartmann y Tiberghien. Contri- buien al meteix temps a fomentar l'admiració per i'avenc científich del segle XIX les obres de Von Leixner y la ge- neral de la cultura, de Hellwald, les de Tyndali y Tardieu

y l& de vulgarisació de Call, Debay, Depping, Figuie'r, Itlammarion. . .

L'orientalisqe, aliat ab les ciencies ocultes, fa tam3é &a seva aparició; se traduexen algunes obres de les.literatures awientals; la de Pezzani sobre la pluralitat d' existencies de linima..;- En Felip senillosa defensa la concordancia de Iesperitisme ab la ciencia, y en ~ a i n a d é comenca a, Bar- celona lapublicacio d'una Biblioteca Orientalista, recor- dlant l'impuls iniciat per la Societat Teos6fica de ~ o v a 'Ilork.

Aquestes manifestacions ael escientisme, en connivencia equivoca ab la doctrina positivista, resten al marge de 1"evolució filos0fica, essent casi nula llur influencia sobre'l niostre pensament. L'aspecte prictich del nou racionalisme est i associat a les tendencies democritiques y socialistes qlue rebroten com aconseqüeñcia de les condicions del aostre caricter y de la preponderancia de la vida indus- trial. A les obres de Proudhon, que comenci a vulgarisar durant el període precedent el nostre Pi y Margall, se n'hi afegexen altres de Pelletan, Michelet y Lamennais; mes aquesta acció fou cobretot sentimental y literaria y no arribi naay a assolir una significació filosbfica y científica.

A 1' invasió d"obres. heterodoxes s' hi oposen noves traduccions d'apologistes catblicbs contemporanis: Bian- coni, Causette; Dupanloup, Franco, Fe~ix , Périn. En el c.amp ja propiament filos6fich se publica '1 C U ~ S del P. Los- stada (1880); se tradueix del italii a Cornoldi y Liberatore; s:e funda una Societat Barcelonesa filos6fico-científica de Sant Tomis, sostinguda principalment per profesors univer- 6,itaris.

Dintre del criteri rígit de la Escolistica, ab petites va- riants, es'tin redactats els Cursos de Filosofía d'en Sucona !r Valles, canonge de la S&de Tarragona; del jesuita vi> ga t i P. Ginebra (1887), resident des de jove a Xile; els de laetafisica dels catedritichs Donadiu y Daurella, y '1s Ili- lxes també escolars de menys importancia de Civil, Coro- nas, etc. L;'aportació a l'escolasticisme en fcrma de mono- pafies y escrits de 'pol&micacontra 1a filosofía moderna es obra dels prelats mallorquins Maura y Miralles Sbert, dels ~?rofessors universitaris Pou y Ordinas y Dutin y Bas, en

. ,

!'~aspecte.'jwiidichj y-ed eli,ci.in'tifich, aoitors :AibÓs y Xercavins. . . . . . I

:Mes ; tota ,xquesta activitat.;esti deslligada casi sempre deknostre moviment ánterio~., cultural: 'Lamajoría doaquests autors ignoreno aparenten:iignorai la filosofía. d'en Llo- rens; e n 1lurs.obres el realisme '&coces hi e s posat sal, me- teix' nivel1 que,'l '~pant.eiSme ,kraiisii,; 1' obra d' en Balmes es rairadasempre'db~suspicacia oal'menys no a b manifesta hostílitat; se fa jutja generalment per lo que s'aparta de 1' Escolastica. Merexen, no .obstant, separarse d' aques't gru~pu:dos~figures'~pdals:~la del sacerdot Antoni Comelles y ~Cluet . y la delmostre bisbe: doctor Torras y Bages. ,: , I

;En:Comellas:y Cluet-.empr&n un nou estrudiy critica de 1a:filosofia contemporiiia,:que havia coinencat,Balmes. Més especialisat en~aquest conexemenr que;Balmes, li es inferior enm originalitat. Pochs e ~ c o l i s t i ~ h s extrangers, en cambi; sabenpresentar com en Comellas les doctrines contraries y pochs també adopten una posició tan ferma devant d'elles, Defuig els dos extrems racionalisme y empirisme absoluts com en Llorens, y comaquest no té inconvenient en adme- tre certs ekquemes de la filosofia nova.

E l doctor Torras y Bages fou la personificació del seny, del sentit realista que recomanava en Llorens, mes rebutji . globalment tota la doctrinahamiltoniana. Converti 'I res- pecte que tenia'l seu mestre per Aiistbtil y I'imparcialitat ab que examinava '1 seu sistema' en una .franca professió ¿i' escola ticisme. L' obra d' aqiest gran orientador de nos- tra ideo f ogia fou sobretot obra d'amor y de .concordia; al s e u t o r d'apbstol unía una fina percepció de les coses espirituals, y des d'aquest punt de vista deu considerarse com el confident y depositar¡ de lesqualitats etiques d'en

~. . , Llorens. . . Es,sabut de tbthbm qu'en .Llarens no publica res en vida y.que tampóch dex i enllestit .cap.treball pera la publicació.

, . ' Encara que reclbs a la catedra, trobem molts dels ceus . . aforismes y expticacions eñ llibres . y articles de I'kpoca.

I,es paraules i b que . en C&ellas comenva '1 seu llibre y altres . parigiafs de f ' obra :1ntrodi6tc~h a la Fiiosojía, recorden per sa .estructuia :la, .manera: de pensar d'en

. . . , - . . , . . . . , :Llorens: . : . ': . . .. .

, .' . , . ,

,:.En. altres .pbree com:lesd3 en :Barb,e?6.y,Canturxii .pr?r, fesso~.durantroolts anys del Institut de segona ensenyanp de Tarragona, les ~ p n t a c i o n s d' en Llorens hi soi_Uar:i gament aprofitades sense indicíició de la procedencia.

La continuitat del pensa&en; y de les &mes filosbfiqires: d' en Llorens hem de buscarla en 1' ordre gener4 de fa cul- tura, mésque en un cercle reduit de: professionals de la fi- losofía. Aquel1 fbu sens dupte '1 res ídu ,~ més'positiu de,la seva obra. Dos gians mestres de4a ~ u l t ~ r a filosbfica a,Es, panya, en Menendez y Pelayo. y enGiner de los Ríos, se confesse" orientatiper ell.Un~n.ucli de catedritichs d'1.n~-

' titut. entre. ellsen Masferier y Arquimbin y en Garriga y Marill, són propiament els seus dkxebles. E n e!s escris y discursos de 11 Ignasi M.' de Ferrin, professor dedret polí- tich y administratiu de nostra Universitat, hi,trasllú l'espe- rit-analítich delseu mestre. Ja hemvistl'influencia q,u'ei la formació filosofica del doctor Torres:exerci en Llorens. A b el1 y ab en Balmes p o t considerarse. emparentat en Porcar y ~ i b , autor, a més.d'altres obres,d'uns notables articles sobre psicología que aparegueren en la 1Peve'sta de. Es$aña en 1871 y 1872. . . , . .

herencia intelectual d' en Llorens passa sobreiot a n'en Masferrer, reputat pel senyor Menendez y Pelayo pel primer professor de. filosofia dels Instituts d' Espanya. Tenia del mestre la facultat preminent de l'observació y de l'anilisis. Els seus llibres esGamparenper les enc'ontrades iberiques la llevor delpsicologisme d'arrel escocesa; en ells h.i trobareu llarchs fragments de les ensenyances de la ci-

~

tedia de Metafísica. L' interpretació de la doctrina es fidel, y l:! remembranca del dexeble es sempre.afectuosa; Solament qu 'en. Masferrer accentúa 'l que podríem dirne t8 aristo- telich de la sinfonía; empero may S' aparta de la direcció psico16&ca y:re?lista del seu orientador. !

: Un temperament rebel dintre.de 1:~scolaesen Garriga y Marill. Es pensador d' extensa. cultura y d' irituicions origi- nal;. : ~ l s consells y les llicpns d'en Llorens no acsnsegui- ,

ren mantenirlo dintre de les fites d' una. prudencial filosofia, lialent .d'.alta volada, inventa un sistem-a de taquigrafía y creu ,descobrir I'unitat en els obje~tes,més divergents,del Un i~e r s ! .~e r el1 la filosofia, licieniia, 41 sab,er co$stitvexen

, < . . .

. .

les formesde I'ontosofia; a Alemanya aquest home hau- ría estat un ferm Uuytador de la branca schellingiana de Baader. :

* * * . La falta d'homes que continuessin la doctrina ~os i t i va

.d'en Llorens produhí, a lnostre entendre.un retrocés en . .

' nosíra filosofía de les derreríes del segle. ~ o t s els deiebles serven la veneració pel' mestre; cap d' ells 1' unitat de sa ensenyanp..Ademés hi mancava a l'obra del gran pedagag lo q& constitueix el veritable'neivi C u n a filosofia; el ;os-. tat orginich, vital': el sistema. En Llorens analisa superba- metit, posa'ls pro,blem~s, y remarca les dificultits d'una manera maravellosa; la seva psicología es ampla y rica, mes la metafísica té un horctzó massa limitat; es prodicb en l'lnformació y en la crítica; li manca, empero, l'empenta vigorosa;,el foch creador d'una nova filosofia.

Durant els Últims anys del segle xix, els esfoscos pera crear una cultura filosofica nacional resten, donchs, sense continuació. Renaix 1' ultra-escolasticicme y '1 positivisme se fa preponderant; empero cap d'ells s'empelta en la nostra anima. El primer domina en nostres centres d'ensenyanqa, , y '1 segón s'ensenyoreix de la massa popular, eliminant tot resjduu d' aquella espíritualitat qu' encara 6urava fins en les 1l"ytes p&litiques que consumiren nostres enirgies durant los dos periodes anteriors. Sense por d'ésser injus- tos y ab totes les excepcions que 'S vulguin fer, la filosofía, coma tal filosofia, descendí a un nivel1 inferior al que tenia en 1848 y en 1860,. Tornem a la desorientacio dlaquells temps que precediren a l'obra d 'en Marti y d 'en Balmes. ~ ' e s ~ e r i t dogmitich renaix y l'escolAstica rigida no pot detenir l'avenq del positivisme. Axo confirma una vegada més que la posició d'en Llorens era encertada: ni idealisme absolut, nimaterialisme groller; ni retorn literal, ni ménys- preu de les grans tradicions filosofiques.

" En aqiesta situació fluctuant ens trobaren les noves corrents del-segle XX; y a x b G ' n s ha d"extranyar els

A entrabanchs ab que ha topat la nova generació pera orien- tarse eli la filosofía cohtemporania y l'esfors q"e ha d e

! realisar $&r a refer l'obra comencada, si no vol ésser víc-

tiima de les preocupacions d'escola y la crítica negativa. Falta anostres filhsofs del segle xix donar el pas del psi- cologisme al idealisme espiritualista. Encaraavuy aquestes denominacions semblen sospitoses y sombrejades d' hete- rodoxia. Un conexement y una assimilació racional d'aque- lles doctrines hauria portat el nostre pensament a la ple- . nitut d'una filosofía nacional y moderna ensemps, y 'ns hauria Iliueat del s3ilettantism.e y de 1' exotisme.

A base d'aquesta historia de nostres idees filos6fiques, podriem recapacitar sobre nostres aptituts culturals.

No estem faltaas d'acció, -de f o r ~ a vital expansiva. La nostra industria y '1 caricter emprenedor de nostra gent s6n proverbials fbra d'aqui; la nostra capaciració política sambia tanibé que ha estat posada a proba; mes I'acció pura e5 comuna espontanitat sense norma: es, al contrari, I;i voluntat fecondada per l'ideal, es a dir, la plena con- c;iencia d' una missi0 per complir, la que ha de vigorisarnos. La nastra redernpci6 cultural no pot ésser obra de contem- platius que viuen de les glories del passat, con aquells vells pagesos que tot ho esperen de la collita, sense millorar les cundicions de la seva hisenda; .el triomf es dels gui claven

' llurs ulls en el pervindre, cercant en una fo rp tan humana com es el treball intelectual, la veritable font de riquesa. No oblidem, per manca de reflexió, que '1 treball es propi de Yesperit, y que'ns hem retrassat més de mitg segle en re- lació ab los altres poblesllatins. Si no tenim encara filoso- fia, sigui aquest l'imperatiu categorich de nostra cultura: creemla. Creemla, pero mirant sempre a 1' historia.

. . . . . . . . . . . , . . . . . . . ..,. , .. . . . . . . . . . . . ~~

. . , . . . . . .

. . . . . . , , . . , ,

... . . , .

. . . . . . , . , , . . . . .

. . ~ . . . . . . . . . . , .

. . . " . . ' . . <

. . . . . . . ~ , : . L . . . . . . , . . , , , . . . SBNYORS AGAD$MLC~S : .; . . . . . . . . . ' , . .

. . . . . . . . . . , . . . . . . . ~. . . . . ~.

. , . . . . . . . . . . , ~ r e " s .s.&in, . . . . les'..para~ies. qu' e{: cu&.plirnent 'del &re-

cepte reglamentari vaig'a d i r p e r a fer la presentació 'del nou c.ompany y donarlila benyi.ngud.+. Cat tanta prodiga- litat y desproporci6, de lloances y ,,tal abús d' honienatges bi "a ha"ent &.un tenips'enci, es t a l e l devassall dequa- li,G,ca&u.s ~n6omi$stichs otorgats f r e q u e n t ~ e n t , y ' f&a de ?k<ura, y só.i eXpedits:tan facilment diplbmes d'inc&gpa- irable..iitegr$& de .&bim, patriotisme . . p i.n.ex&rible sa- .¡bidu<ía,. ,gu'he:,cregut: $llar ..per.a p s e n t a r e l .meu..bon ;imi&h prescindir diaplicarli 'adjectius. ja ~ a r ~ i t s . , , f u . ~ i ~ . . . . de qyalificatip$ e~fiti¿$'y~de tepjchs re$reg+ts, y limitatnie . .

i i &$merar iobria@ent ,cis'ieFs titolsprofei;si~nal~(a&ells . . (jue .q,uan s ó ~ , ~ ~ ~ t i b i ~ . a t .. . , . inicia! ,oo: Validició d'ün? labor per- cieverant d'eatucli ~ e o d i c h separen-,del 'simple~~lli~e#fan: . . . . . !ism) y) a esmentar, . . . ian ' ~ ~ 1 9 ; e19 ?e& princip,als treballs.

, . Bpitaré axis ,de;fe;ir. alhcxa.;Ii . . . . . ,,svi disciset,i ,qodesti+ y '1 :seu:b&j gP$; ab io q"?l :haré proiurat doGrli sincer tes- ~ t&~oi~i . del. , ,.,. m~e~$. afecte . .cq+ial , y s d e , ~ ait,a.c&niiderahi> . . . . . . que'

., pertots . , conceptes .m,eq-reix:.. . . . . . . . . . . . , . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .,,?

~i.r&,.do"qhs,. d.qP,,i&u acad&ich ,- que. de$:., ,. .,, de . f?.nies de . . . . .

idotze anys es prÓfeis6r d' Historia de l a Filoiofía a 2' U+- .: :versita$ ..de Bar~lppa:,(hai~~nt.,ti,ngut . . ..,. a.bans . . la..+t,edrá':de' :., . . , , .

~ 6 g i c a a~:Uni.versit$t,6g,mposf~1a9a)~-A&gjr,é; . . . . . . i$.e!..maj.?r i:nvan,i~ent,,que.'l Q~~:Serrq,8.untec @a. .,estat &.rnatei,x, . . . . . . . lprofevsor .de:Fil.ospfia .d.els Eitudis. Normals de l a Maiqco:. . . . . . . .

.

inunitat de C,ata?uny=,,.i. $,vg,.forma :paFt t a q b é . & , la. ,So- . , , :' lri~t+t catalana > A : ,. de Fil~s,t$ía,,& el primer «Ap,uari» . d e ~qk!"hapublica't . . . .> . . . . > ,.., y;ii (.,;; tieball , . y . : : i ~ , : i ' . ; . . i sabre: . . . . . . . . . . . . . . .z&@<iat, M~t~ f is ica ..... '..! ..

.,:, . . . .Espz~itua2isme. -

Dels altres escrits seus y conferencie8 fbra de ia catedra, indicaré : ' 1' Ensayo de .una teoría psicológica del juicio (Madrid, 1911) y l'abundosa colaboraciuí a I'obra de la «Enciclopedia Espasas, en la que molts articles de caricter filosbfich son deguts al Dr. Serra Hunter, qui ha redactat, entre tantsalties, el de Filosofía y el de Pladb (que es-' mento per tots, com a més importants); els cursets sobre historia de la Cultura antigua, explicats a 1'Ateneu Enci- clopedich Popular, els de Filosofía sistemitic& que explica cada any a la Facultat de ~ i l o s b f i ~ ~ '~1etreii-y ies diserta- cions pronunciades aqpest any al Foment de Pietat Cata- lana,tractant de Ba¿mes y la Filosojza a CataGunya, y a I'Ateneu d e ~ i r o n a , fent l'ipologzá de¿'l#eal.

' En eldiscuris acabem . . d' escqltar, parla el Dr,,Serra . Hiin&r, no d' una filosofía catalana, temi que seria pot'ser de sí meteix pretenci&s, sino dels eitudk filos6fichs a Ca- taiuhyi. ~ e ~ t i i t l o ve t&tséguit al pensament que algún phraléiisrq6's pot estaglir, fi.& a cert punt y en diversos moments, entre les tende'dies. filos6fiiÚes que 'S manifes- ten a'la nos(& terra en el segle XIX y '1 koviment sjncra- nich de reitiiiació literaria: ~ecordem' com ha' parlat el Di. Seria de 1' aparició de npves idealitats en el comenvai ment da1 passat segle, r&ord&in la creuada contra 1'Enci- clopedia, 1' influencia de' 1' i&eqlogí% francesa y escocesa, la significaciÓ de Cabanyes y:& ~ ~ r i b a ú , membre de la So- tietat 1ilos6fiia. Altrei co&ordafici& podriem senyalar taÍnbé entie'l deSenfotllameni dels Gstpdis filosbfichs y I'aparici6 de grans personalitats, de significaiió conscient- ment o. racialment brin nostrada, en i lcamp de la jufispru- dencia; d i .la 'religi'ó y d e i i $oli&ca. ' Ricordem els noms . ~

que ara meteix han sónat aquí Be ~ a k i d' ~ i x a l i , ~ a b e s , Llorens, ' Comelles y t luet , . Nila: y Fontanals y Torras y

. " . , . Bagks. ' '

W babnc dlanuest m&iment -filos6fich .. vuyteentista, j i si no e~su6cienttiient'falag~er,~~esulti,p~rb, prou inteiessant per firnos veur6 un dels variats'akpectes del nostre redre- cament' culiui$l Y 'f ieu eilLic i b el conjunt fructíier de l'obra de to t un'poble. La llengua , . y ~ la . .., literatura, . I'hiito- ria; la Yilosofia: ,el dret, I' irqueologia, etc., a b isajor f&tima;' altres' uÍésS 'mbdestament, han estat ¿?nreuqdks

al3 amor en el nostre pais des del seu desvetllament espiri- tiial. Cap branca de la cultura colectiva no ha estat negli- gida; la nostra rehaxenca ba estat complexa y orginica. En quant a la filosofía, l'obra ha estat recomen~ada; espe- r<im que'ls anys de vida que puguin restar al nou acade- mich siguin esmercats en bé d' aquesta noble especulació, la més alta del esperit humi.