respostes.llibre.ctma2

índexPresentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Utilització de la guia didàctica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Elements per elaborar el projecte curricular del centre . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Objectius generals de la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient . . . . 7

Continguts generals de la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient . . . 8

Objectius terminals de la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient . . . 13

Orientacions metodològiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14

Criteris d’avaluació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Temporització . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17

Elements per elaborar la programació d’aula. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18

Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19

Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20

Unitat 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Unitat 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22

Unitat 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23

Unitat 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24

Unitat 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25

Unitat 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26

Unitat 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27

Unitat 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28

Unitat 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29

Solucionari del llibre de l’alumnat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30

Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 91

3

GD. terra i medi (2) 26/5/04 13:40 Página 3

5

La matèria del Batxillerat de Ciències de la Terra i del medi ambient se centra en l’estudi dels sistemesterrestres del medi físic i les seves interrelacions amb l’activitat humana. Pretén aportar el coneixement dela dinàmica d’aquests sistemes per tractar, posteriorment, els canvis que s’hi produeixen amb l’acció huma-na. L’enfocament de la matèria és interdisciplinari i de síntesi, ja que es considera la Terra com un sistemaglobal en què els components físics –aire, aigua, substrat sòlid– interactuen amb els components biològics–els éssers vius– i, a causa del paper dominant i cada vegada més decisiu de l’espècie humana, amb els com-ponents socioculturals.

Aquesta perspectiva implica tenir en compte, per una banda, les anomenades Ciències de la Terra, que corres-ponen a la geologia i matèries afins –meteorologia, climatologia, hidrologia, edafologia– i a altres ciènciesexperimentals –biologia, química, física–, les quals, conjuntament, aporten els coneixements bàsics neces-saris per entendre el funcionament dels sistemes. I per l’altra, cal destacar l’aportació de les ciències socials–geografia, història, economia, ètica–, amb una visió centrada en les actuacions humanes sobre el territori.L’educació ambiental és present en moltes àrees del currículum, i les Ciències de la Terra i del mediambient hi ha de contribuir, incidint en els components físics del medi, que són la base dels sistemes vius i antròpics.

El replantejament de les relacions entre l’ésser humà i el medi respon a un debat emergent de la societatactual, que constata les greus conseqüències del model de creixements indefinit, errat pel fet de consideraril·limitats els recursos del planeta. Aquesta matèria, doncs, ha d’augmentar els coneixements de l’alumnaten aquests temes, i preparar-lo per a la inserció en els nous estudis i professions que s’estan generant enaquest camp. Hi ha continuïtat entre els continguts d’aquesta matèria i els que s’han treballat en les àreesde l’Educació Secundària Obligatòria i altres que es treballen en el Batxillerat. Per això, és important quel’alumnat els assoleixi tenint en compte com es relacionen els nous continguts amb els que ja es dominen.L’edat de l’alumnat de Batxillerat permet donar un pes important als continguts relatius a conceptes i sis-temes conceptuals. Els objectius terminals defineixen capacitats intel·lectuals més complexes de relacionsentre conceptes i relacions causals, i també de realització d’aplicacions o d’investigacions. La metodologiaescollida per assolir els objectius d’aquesta matèria es basa en activitats d’investigació, de simulació i de reso-lució de problemes en un context proper a l’alumnat, cosa que li’n facilita l’aprenentatge i l’exercita en elsmecanismes socials de presa de decisions.

Sobre la distribució de la matèria, en el primer curs s’estudia els processos, part fonamental per entendreels recursos, riscos i impactes que es veuran en aquest curs de segon. Tal com estableix la programació ofi-cial, es dóna una major rellevància a l’estudi dels processos geològics, però sense deixar de banda els pro-cessos associats a l’atmosfera, a la hidrosfera i a l’edafosfera.

Els autors i les autores

presentaciópresentació


6

Aquesta guia didàctica ofereix un ventall de recursos ampli que es poden adaptar a diferents tipus d’alumnat.

Consta dels apartats següents:

Elements per elaborar el projecte curricular del centre

Elements per elaborar la programació d’aula

Per a cada unitat s’inclou:

Solucionari del llibre de l’alumnat

S’ofereixen totes les solucions del llibre de l’alumnat.

utilització de la guia didàctica

Objectius generals de la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient

Relació dels objectius generals que estableix el currícu-lum de Batxillerat. Decret 182/2002, de 25 de juny.

Continguts generals i per cursos de la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient

Especificació dels continguts conceptuals, procedi-mentals i actitudinals generals o de la matèria, i especi-ficació dels continguts conceptuals per als dos cursosde batxillerat.

Objectius terminals de la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient

Llista dels objectius terminals de la matèria.

Orientacions metodològiques Exposició d’una metodologia i d’una estratègia didàc-tiques per impartir els continguts de l’àrea.

Criteris d’avaluació Es proposen els criteris d’avaluació per facilitar el procésavaluatiu de la matèria.

Objectius didàcticsRelació dels objectius que es pretén que l’alumnatassoleixi en acabar la unitat.

ContingutsProgramació dels continguts conceptuals, procedi-mentals i actitudinals que es treballen al llarg de cadaunitat.

TemporitzacióEspecificació del nombre d’hores que es consideraadequat per desenvolupar la unitat.


7

Objectius generals de la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient

El Departament d’Ensenyament en el Decret 182/2002, de 25 de juny, estableix els objectius generalsi terminals i els continguts per al segon curs:

L’alumne/a, en acabar segon de Batxillerat, ha de ser capaç de:

1. Adquirir una concepció sistèmica de la Terra per entendre els trets fonamentals del funcionamentdels sistemes que conformen el medi físic, i com hi interactua l’espècie humana.

2. Descriure les característiques, els processos i els models que la ciència actual té del funcionament del’atmosfera, la hidrosfera, la geosfera i la pedosfera.

3. Tenir una visió històrica dels grans canvis naturals de l’evolució del planeta Terra.

4. Conèixer els recursos que utilitzem i avaluar les característiques geològiques, edafològiques i climà-tiques del territori que en determinen la disponibilitat.

5. Relacionar la dinàmica dels sistemes terrestres amb l’existència de riscos naturals, que condicionenl’ocupació i l’ús del territori.

6. Avaluar l’impacte de les activitats humanes sobre el medi, a escala local i a altres escales geogràfiques.

7. Conèixer i emprar aparells i tècniques per al treball de camp i de laboratori relacionats amb l’estu-di del medi físic.

8. Utilitzar diverses fonts d’informació del territori, i especialment mapes de temàtica diversa, perextreure i comunicar informació sobre el medi, com a eina en la resolució de problemes.

9. Comprendre que l’actual ritme i forma d’explotació dels recursos de la Terra té unes repercussionssobre l’entorn i que cal planificar les activitats humanes que impliquen un impacte sobre el mediambient.

10. Entendre que molts problemes ambientals tenen abast global, i que les solucions s’han de cercar enun marc de cooperació entre comunitats i països.

11. Aplicar els coneixements adquirits a l’anàlisi i a la resolució de problemes concrets del territori, realsi simulats, i participar en l’avaluació de les solucions proposades, mostrant el respecte, la tolerànciai l’esperit crític que permeti el consens.

12. Valorar i respectar els elements naturals i les zones del territori que mereixen ser preservats per l’in-terès científic i cultural que tenen.

elements per elaborar el Projecte Curricular del centre

elements per elaborar el projecte curricular del centre


8

Continguts generals de la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient

Fets, conceptes i sistemes conceptuals1. Introducció a les Ciències de la Terra.2. Materials terrestres: roques i minerals.3. Els processos interns.4. Atmosfera.5. Hidrosfera.6. Els processos externs.7. Pedosfera.8. Història de la Terra.9. El medi ambient com a sistema.

10. Riscos naturals.11. Recursos.12. Impactes al medi ambient.13. Medi ambient i societat.

Procediments1. Utilització de tècniques de treball de camp

1.1 Orientació amb mapes i brúixola. GPS: fonaments i aplicacions.1.2 Identificació de roques, d’estructures geològiques, de formes de relleu i de l’ocupació del territori.1.3 Recollida de mostres geològiques, hídriques i edàfiques; i realització de mesures de paràmetres que

caracteritzen l’estat del medi: cabussament, cabal i altres.1.4 Identificació i recollida d’informació entorn de llocs d’explotació de recursos, zones afectades per

riscos i efectes derivats d’impactes.

2. Utilització de tècniques de laboratori

2.1 Anàlisi de propietats de roques i sediments.2.2 Identificació de roques i minerals.2.3 Conèixer i emprar algunes tècniques d’anàlisi d’aigües i de sòls.2.4 Conèixer i/o realitzar experimentacions relacionades amb impactes sobre el medi.2.5 Ús de l’equip informàtic en la presa i mesura de dades.

3. Extracció d’informació documental

3.1 Interpretació de mapes temàtics relacionats amb el medi, en particular els mapes topogràfics, meteo-rològics i geològics.

3.2 Fonaments i aplicacions de fotografies aèries, teledetecció, satèl·lits meteorològics i d’informaciómediambiental.

3.3 Interpretació de gràfics multivariables, climogrames, blocs-diagrames, talls geològics.3.4 Lectura i interpretació de textos, gràfiques i taules de dades.3.5 Ús de mitjans audiovisuals, informàtics i telemàtics en la cerca d’informació.


9

4. Elaboració i tractament de la informació

4.1 Representació gràfica de les dades obtingudes al camp i al laboratori.4.2 Elaboració de talls geològics, mapes temàtics senzills, gràfics i climogrames.4.3 Cartografia i anàlisi de riscos, impactes ambientals i recursos.4.4 Ús de programes informàtics de simulació mediambiental.4.5 Ús de mitjans audiovisuals, informàtics i telemàtics en el tractament de dades i en l’elaboració

de treballs.

5. Comunicació de la informació.

5.1 Exposició oral.5.2 Realització d’informes.5.3 Producció de murals.

Valors, normes i actituds1. Presa de consciència i responsabilitat davant del medi ambient.

1.1 Consciència de com els factors ambientals afecten i influeixen en la pròpia vida i en la dels altres.1.2 Reflexió sobre les conseqüències que tenen les pròpies accions sobre el medi físic.1.3 Consciència de la responsabilitat personal en la problemàtica ambiental.1.4 Reflexió sobre els hàbits de consum.1.5 Valoració positiva de l’estalvi de recursos en la vida quotidiana.

2. Sensibilització per la qualitat del medi ambient.

2.1 Gaudi dels espais naturals.2.2 Valoració crítica sobre què entenen per salut ambiental i qualitat de vida.2.3 Valoració de les repercussions que les activitats humanes tenen sobre els recursos, els riscos i els

impactes.

3. Actituds favorables a la resolució de problemes que planteja el medi ambient, i a la cooperació entre elspobles per resoldre’ls.

3.1 Valoració positiva del criteri d’optimització i de la recerca de solucions per als problemes mediam-bientals.

3.2 Participació activa, tolerant i crítica en les possibles activitats col·lectives destinades a la millora delmedi escolar i local.

3.3 Consciència de la desigualtat entre els països en relació amb l’explotació dels recursos i amb la qua-litat de vida.

3.4 Compromís d’analitzar objectivament la informació sobre els problemes del medi ambient que esplantegin.

4. Hàbits correctes de treball.

4.1 Rigor en la confecció i la presentació dels treballs.4.2 Comportament respectuós amb el medi en les sortides de camp.


10

1. Introducció a les Ciències de la Terra

1.1 Les Ciències de la Terra i la geologia com a ciències.

1.2 Els sistemes terrestres: generalitats.

1.3 La representació de la Terra: sistemes cartogràfics i noves tecnologies.

1.4 La Terra com a sistema: el cicle geològic i la interacció amb l’activitat humana.

2. Materials terrestres: roques i minerals

2.1 Els minerals: propietats fonamentals, classificació i identificació. Els minerals formadors de ro-ques.

2.2 Les roques: ígnies, sedimentàries i metamòrfiques. Origen, composició, textura, classificació i identificació.

3. Els processos interns

3.1 Tectònica de plaques: de la deriva continental a l’expansió oceànica. Cicle de Wilson.

3.2 Orògens, magmatisme, metamorfisme i sismicitat.

3.3 Estructures de deformació de l’escorça. Mecanismes de deformació.

3.4 Jaciments minerals.

4. Atmosfera

4.1 Estructura i composició.

4.2 Energia solar i balanç energètic a la superfície terrestre. Dinàmica atmosfèrica.

4.3 Meteorologia i clima. Mapes meteorològics.

5. Hidrosfera

5.1 El cicle de l’aigua.

5.2 Aigua oceànica: característiques fisicoquímiques i dinàmica oceànica.

5.3 Aigua continental: aigües superficials i sistema conca; aigües subterrànies i aqüífers.

6. Els processos externs

6.1 Meteorització.

6.2 Processos geològics externs: gravitatoris, fluviotorrencials, d’aigües subterrànies, glacials,eòlics i costaners.

6.3 Grans sistemes morfoclimàtics.

6.4 El registre sedimentari: estrat i estratificació. Ambients i models sedimentaris.

Primer curs


7. Pedosfera

7.1 Components, propietats i perfil del sòl.

7.2 Formació i principals tipus de sòls.

8. Història de la Terra

8.1 El temps geològic. La taula i divisions del temps geològic. Edat absoluta i edat relativa.

8.2 Els fòssils: procés de fossilització i ús com a indicadors.

8.3 El mapa geològic.

8.4 Els grans trets de la història del planeta Terra. Evolució de l’atmosfera i canvis climàtics.Evolució de la biosfera. Evolució en els continents.

8.5 Trets geològics de Catalunya i la península Ibèrica. Unitats de relleu actuals.

9. El medi ambient com a sistema

9.1 Concepte de medi ambient. Aplicació de la teoria general de sistemes a l’estudi del medi.

9.2 L’espècie humana i el medi. Recursos, riscos naturals, residus, impactes i gestió ambiental.

10. Riscos naturals

10.1 Concepte i classificació.

10.2 Associats a processos geològics interns: sísmics, volcànics.

10.3 Associats a fenòmens meteorològics.

10.4 Associats a processos geològics externs: inestabilitat de vessants, d’avingudes, inundació,per esfondraments, costaners, moviment de dunes.

10.5 Associats a materials: expansibilitat de les argiles.

10.6 Previsió i prevenció de riscos. Cartografia de riscos.

11. Recursos

11.1 Recursos naturals. Renovables i no renovables.

11.2 Recursos minerals i roques industrials.

11.3 Recursos energètics: energies convencionals i energies alternatives.

11.4 Recursos hídrics.

11.5 Recursos derivats de l’ús del sòl: forestals i agrícoles.

11.6 L’esgotament i l’optimització de recursos. Ús racional de recursos.

11

Segon curs


12. Impactes al medi ambient

12.1 Impactes derivats de l’explotació de recursos.

12.2 Contaminació de l’aire i mesures de control. Contaminació acústica. Principals canvis a l’at-mosfera.

12.3 Qualitat i contaminació de l’aigua. Aigües residuals.

12.4 Erosió i degradació de sòls. Transformació del paisatge.

12.5 Els residus sòlids.

12.6 Problemàtiques globals.

12.7 L’avaluació de l’impacte ambiental. Metodologia.

13. Medi ambient i societat

13.1 Models de gestió del medi ambient. El desenvolupament sostenible.

13.2 Ordenació i planificació del territori. La cartografia geoambiental. Legislació ambiental.Estudis d’avaluació d’impacte ambiental.

13.3 Conservació, millora del medi, qualitat de vida, educació i consciència ambiental.

12


13

Objectius terminals de la matèria de Ciències de la Terra i del medi ambient

1. Aplicar el concepte de sistema a l’estudi de la dinàmica terrestre i de les interaccions amb l’activitathumana.

2. Explicar les interrelacions entre els sistemes terrestres.

3. Saber utilitzar els conceptes de recursos, riscos i impactes per analitzar les relacions entre els siste-mes naturals terrestres i l’activitat humana.

4. Relacionar recursos i riscos geològics amb els materials i els processos geològics que els originen.

5. Identificar i classificar els recursos amb diferents criteris, tot considerant l’impacte ambiental de laseva explotació i els perjudicis del seu esgotament.

6. Relacionar les propietats dels diferents recursos amb el seu ús, tot assenyalant el concepte canviantde recurs.

7. Localitzar la disponibilitat d’alguns recursos geològics a Catalunya i avaluar els problemes ambien-tals derivats de la seva explotació.

8. Descriure els diferents tipus de riscos geològics i els seus efectes, tot localitzant-los en l’espai i en eltemps.

9. Proposar mètodes de predicció i formes de prevenció del risc, a partir del plantejament real o hipotè-tic d’un cas de risc geològic.

10. Identificar i classificar els contaminants amb diferents criteris i relacionar-los amb els medis que con-taminen.

11. Analitzar l’abast, les causes i les conseqüències dels diferents tipus de contaminació i també de lescondicions del medi que l’agreugen.

12. Indicar algunes variables que incideixen en la capacitat de l’atmosfera per difondre contaminants,raonant quines són les condicions meteorològiques que agreugen la contaminació.

13. Relacionar algunes activitats humanes que interfereixen en el cicle hidrològic, modifiquen elsvolums d’aigua en circulació i també l’emmagatzemada, i la contaminen, tot analitzant possiblessolucions per a una millor gestió dels recursos hídrics.

14. Conèixer les variables que condicionen la degradació del sòl i els problemes de desertització en elnostre entorn, tot valorant mesures raonades per pal·liar-ne els efectes.

15. Avaluar l’impacte ambiental positiu o negatiu d’un projecte.

16. Relacionar els problemes ambientals amb les activitats humanes que els generen i les seves possiblessolucions.

17. Conèixer el tipus de residus que generen i els problemes associats al seu tractament i gestió.

18. Comparar, a partir de l’estudi de casos, les conseqüències que, per al medi ambient, tenen diversosmodels de desenvolupament econòmic.

19. Analitzar i avaluar les possibles propostes que s’aporten per al tractament dels diferents problemesambientals.


14

20. Debatre els usos del sòl, tot relacionant-los amb les seves característiques i els problemes que gene-ren.

21. Explicar la incidència que sobre la gestió del territori tenen els coneixements geològics i altres parà-metres.

22. Extreure informació de fonts indirectes sobre les característiques físiques del territori. Conèixer lespossibilitats d’aplicació de les noves tecnologies a l’estudi del medi ambient.

23. Analitzar i interpretar dades de procedència i naturalesa diverses, realitzar càlculs numèrics i esta-dístics senzills, i representar les conclusions de forma adequada amb mètodes diferents.

24. Planificar i portar a terme possibles propostes col·lectives orientades a la millora del medi ambienten l’àmbit escolar o local, a partir de l’estudi, entre d’altres, de les dades ambientals recollides.

25. Demostrar confiança en les possibilitats de l’acció personal en la millora del medi ambient i partici-par activament en el diàleg respectuós, tolerant i crític, orientat a la presa d’acords factibles i efi-caços.

26. Interessar-se per l’anàlisi de la informació sobre els problemes del medi ambient que es plantegin, i ser organitzat, perseverant, rigorós i crític en el seu tractament.

Orientacions metodològiques

En primer lloc, detallarem els aspectes més generals d’aquestes orientacions. Pel que fa als contingutsdels tres crèdits de l’assignatura, és molt recomanable que el professorat no es limiti a fer-ne una exposi-ció malgrat l’extensió d’aquests continguts. Els resultats acadèmics seran millors si s’adopten altres for-mes de treball, si més no, a part de les sessions teòriques. Fomentar el diàleg i la participació del’alumnat durant les sessions dedicades als continguts més teòrics serà sempre molt positiu. Tanmateix,com que l’alumnat de Batxillerat és capaç d’adoptar actituds de treball personal o cooperatiu amb uncomponent d’autonomia important, hi ha una part dels continguts que es pot treballar mitjançant ses-sions en les quals el professorat es dediqui només a resoldre dubtes i controlar el treball del grup.D’aquesta manera, el grup classe avança matèria solucionant activitats o fent resums, esquemes o mapes conceptuals dels continguts programats per a cada sessió. El llibre de text que heu triat contétota la informació teòrica necessària desenvolupada de manera clara i entenedora i, per tant, permetque l’alumnat treballi de manera autònoma.

En segon lloc, a l’assignatura de Ciències de la Terra i del medi ambient també hi ha un important com-ponent aplicat, amb nombrosos procediments i actituds que cal desenvolupar. Hi ha una gran quantitatde continguts teòrics que no es poden acabar d’entendre sense una aplicació mitjançant activitats pràcti-ques. En aquest sentit, el llibre que heu triat ofereix un ampli ventall d’activitats pràctiques per desenvo-lupar amb l’alumnat, però no s’han de dur a terme totes; cal que el professorat triï aquelles que mésescaiguin al grup d’alumnes que té i al seu entorn. En molts casos s’hi inclouen preguntes o exercicisoberts per fomentar la reflexió personal sobre els problemes mediambientals. També s’han triat diversoscasos o situacions actuals i properes per poder establir, sempre que sigui possible, connexions amb l’en-torn.

Com a complement a aquestes activitats, és recomanable planificar una sortida de camp a partir delsegon trimestre, per tal que l’alumnat pugui comprovar i estudiar sobre el terreny els diversos contin-guts de la matèria.


15

Les Ciències de la Terra i del medi ambient tenen una relació molt estreta amb altres disciplines ques’estudien a Batxillerat, especialment amb la biologia i la química. És convenient que s’estableixi unacoordinació en la seqüenciació de totes aquestes matèries per evitar mancances o encavallaments delscontinguts, i evitar, així, possibles contradiccions.

Criteris d’avaluació

L’avaluació no s’ha de limitar a una prova escrita, sinó que ha de suposar la recollida sistemàtica d’in-formació sobre el procés d’aprenentatge de l’alumnat. D’aquesta manera es compleixen dos objectius:d’una banda, l’alumnat pren consciència del seu procés d’aprenentatge i, de l’altra, el professorat potmillorar la seva pràctica docent d’acord amb el progrés que observi en l’alumnat.

Per poder complir aquests objectius, les activitats d’avaluació que es programin s’han de realitzar al llargdel curs i no només en les darreres sessions de cada crèdit. Igualment, i tenint en compte la gran quan-titat de continguts de tipus procedimental i actitudinal que inclou la programació de l’assignatura, l’a-valuació de les Ciències de la Terra i del medi ambient ha de considerar els tres tipus de continguts(conceptes, procediments i actituds).

L’avaluació també té tres moments clarament diferenciats:

• Al principi de cada unitat, per analitzar els coneixements previs de l’alumnat i poder ajustar el nivelldels continguts abans de començar les activitats. Aquesta fase d’avaluació es pot dur a terme a partird’activitats diverses, com ara proves escrites, activitats pràctiques o preguntes orals.

• Al llarg de la realització de les unitats, per poder adequar les activitats al ritme de cada alumne i, així,assegurar-se que les entenen i les aprofiten. No cal que aquesta fase es realitzi mitjançant proves escri-tes, sinó que es poden fer altres activitats –com ara les fetes a classe o les preguntes orals–, que podenser tan o més útils, i que sempre són més fàcils de qualificar per part del professorat.

• Al final de cada unitat, per poder avaluar el grau d’assoliment dels objectius. S’han de tenir en comp-te, com a mínim, les informacions de què disposa l’alumnat. És molt recomanable que aquesta provapermeti avaluar de manera global el contingut de la matèria vista, ja que l’alumnat que faci la selec-tivitat s’examinarà de tota la matèria de l’assignatura en una única prova. En aquest sentit, és impor-tant adequar la tipologia de la prova al tipus d’examen que cada any es realitzi en les PAAU.D’aquesta manera, es mantindrà el rendiment de l’alumnat i s’evitarà el factor sorpresa que pot supo-sar un tipus d’examen diferent.


16

Temporització

Objectius didàctics

Continguts

unitat 1

elements per elaborar la programació d’aula

1. Aplicar el concepte de sistema a l’estudi de la dinàmica terrestre de les interaccions amb l’activitathumana.

2. Explicar les interrelacions entre els sistemes terrestres.3. Saber utilitzar els conceptes de recursos, riscos i impactes per analitzar les relacions entre els sistemes

naturals terrestres i l’activitat humana.4. Relacionar recursos i riscos geològics amb els materials i els processos geològics que els originen.

Cinc hores

1. Concepte de medi ambient.2. Teoria de sistemes i la seva

aplicació a l’estudi del me-di ambient.

3. Conceptes de sistema oberti sistema tancat.

3. Característiques d’un siste-ma.

4. La Terra com a sistema.5. Evolució de la relació entre

l’home i el medi.6. Conceptes de recursos, riscos,

impactes, gestió.

1. Extracció d’informació defonts indirectes sobre lescaracterístiques físiques delterritori.

2. Aprenentatge de les possibi-litats d’aplicació de les no-ves tecnologies a l’estudi delmedi ambient.

3. Interpretació de sistemessenzills.

1. Interès en l’anàlisi de la in-formació sobre els proble-mes del medi ambient quees plantegin.

2. Presa de consciència i res-ponsabilitat davant del me-di ambient.

3. Valoració de les repercus-sions humanes sobre recur-sos, riscos i impactes.


Fets, conceptes i sistemes conceptuals Procediments Valors, normes i actituds


17

Temporització

Continguts


unitat 2

1. Descriure els riscos sísmics i volcànics i els seus efectes, tot localitzant-los en l’espai i en el temps.2. Proposar mètodes de predicció i formes de prevenció del risc, a partir del plantejament real o hipotè-

tic d’un cas de risc geològic.


1. Concepte de risc i compo-nents del risc.

2. Conceptes de previsió, pre-venció, predicció i ordenacióterritorial.

3. La sismicitat i el vulcanis-me: concepte, distribucióde sismes i volcans, i de lesseves causes.

4. Efectes dels sismes i delsvolcans.

5. Gestió del risc sísmic i vol-cànic.

1. Interpretació de textos.2. Interpretació de mapes geo-

lògics i monotemàtics.


2. Hàbits correctes de treball.3. Valoració de les repercus-

sions humanes sobre recur-sos, riscos i impactes.

Nou hores


18

Temporització

unitat 3

1. Descriure els riscos atmosfèrics i els seus efectes, tot localitzant-los en l’espai i en el temps.2. Proposar mètodes de predicció i formes de prevenció del risc, a partir del plantejament real o hipotè-



1. Riscos provocats per seque-res, vent, inundacions illamps.

2. Prevenció d’aquests riscosatmosfèrics.

3. El fenomen d’El Niño.


lògics i monotemàtics.3. Interpretació de gràfiques.4. Anàlisi i interpretació de

dades de diversa procedèn-cia i naturalesa, realitzacióde càlculs numèrics i esta-dístics senzills, i representa-ció de les conclusions deforma adequada amb dife-rents mètodes.

5. Extració d’informació defonts indirectes sobre lescaracterístiques físiques delterritori.

1. Interès en l’anàlisi de lainformació sobre els proble-mes del medi ambient quees plantegin.



Continguts


Onze hores


19

Temporització

unitat 4

1. Descriure altres tipus de riscos geològics i els seus efectes, tot localitzant-los en l’espai i en el temps.2. Proposar mètodes de predicció i formes de prevenció del risc, a partir del plantejament real o hipotè-



1. Riscos associats a inestabili-tats gravitatòries. Indicadorsdel grau de risc, causes i so-lucions.

2. Riscos associats a subsidèn-cia i esfondraments. Indica-dors del grau de risc, causesi solucions.

3. Riscos costaners. Indicadorsdel grau de risc, causes i so-lucions.

4. Riscos provocats per mate-rials geològics. Indicadorsdel grau de risc, causes i so-lucions.

5. Riscos provocats per enter-rament per dunes. Indica-dors del grau de risc, causesi solucions.

6. Riscos provocats per l’ero-sió del sòl i la desertització.Indicadors del grau de risc,causes i solucions.


lògics i monotemàtics.3. Interpretació de gràfiques.4. Anàlisi i interpretació de da-

des de diversa procedència i naturalesa, realització decàlculs numèrics i estadísticssenzills, i representació deles conclusions de formaadequada amb diferents mè-todes.

5. Extracció d’informació defonts indirectes sobre les ca-racterístiques físiques delterritori.

6. Elaboració de talls geolò-gics.

7. Interpretació de diagramescausals.




Continguts


Deu hores


20

Temporització

Continguts


unitat 5

1. Identificar i classificar els recursos amb diferents criteris, tot considerant l’impacte ambiental de laseva explotació i els perjudicis del seu esgotament.

2. Relacionar les propietats dels diferents recursos amb el seu ús, tot assenyalant el concepte canviantde recurs.

3. Localitzar alguns dels recursos geològics de Catalunya i avaluar els problemes ambientals derivats dela seva explotació.


1. Conceptes de roques indus-trials i minerals industrials.

2. Tipus de roques industrials,origen i aplicacions.

3. Tipus de minerals indus-trials, origen i aplicacions.

4. Tipus d’explotacions i elsseus impactes al medi.

5. El sòl com a recurs. Dife-rents usos que es fan del sòl.

6. La gestió del sòl com a re-curs.

7. La transformació del pai-satge.

1. Interpretació de gràfiques2. Interpretació de mapes de

diferents tipus.3. Elaboració de talls geolò-

gics.4. Debats sobre els usos del sòl,

tot relacionant-los amb lesseves característiques i elsproblemes que generen.

5. Explicació de la incidènciaque sobre la gestió delterritori tenen els coneixe-ments geològics i altres pa-ràmetres.

6. Planificació i execució depossibles propostes col·lecti-ves orientades a la milloradel medi ambient en l’àmbitescolar o local, a partir del’estudi, entre d’altres, de lesdades ambientals recollides.

1. Confiança en les possibili-tats de l’acció personal per ala millora del medi ambienti participació activa en eldiàleg respectuós, tolerant icrític, orientat a la presa d’a-cords factibles i eficaços.



sions humanes sobre lesroques i minerals com a re-cursos.

Nou hores


21

Temporització

unitat 6

1. Identificar i classificar l’aigua com a recurs amb diferents criteris, tot considerant l’impacte ambien-tal de la seva explotació i els perjudicis del seu esgotament.

2. Relacionar les propietats de l’aigua amb el seu ús, tot assenyalant el concepte canviant de recurs.3. Localitzar la disponibilitat d’aigua a Catalunya i avaluar els problemes ambientals derivats de la seva

explotació.4. Relacionar algunes activitats humanes que interfereixen en el cicle hidrològic, modifiquen els volums

d’aigua en circulació i també l’emmagatzemada, i la contaminen, tot analitzant possibles solucionsper a una millor gestió dels recursos hídrics.


1. El balanç hídric i el seu es-tudi per avaluar les disponi-bilitats d’aigua en una conca.

2. Usos que es fan de l’aigua.3. La gestió de l’aigua.

1. Interpretació de gràfiques.2. Anàlisi i interpretació de da-

des de diversa procedència i naturalesa, realització decàlculs numèrics i estadísticssenzills i representació de lesconclusions de forma ade-quada amb diferents mè-todes.

3. Interpretació de talls geolò-gics.


1. Confiança en les possibili-tats de l’acció personal pera la millora del medi am-bient i participació activaen el diàleg respectuós, to-lerant i crític, orientat a lapresa d’acords factibles ieficaços.



sions humanes sobre l’ai-gua com a recurs.

Continguts


Vuit hores


22

Temporització

unitat 7

1. Identificar i classificar les diferents fonts d’energia, tot considerant els perjudicis del seu esgotament.2. Localitzar la disponibilitat dels diferents tipus d’energia i avaluar els problemes mediambientals deri-

vats de la seva explotació.


1. Classificacions de les ener-gies en renovables i no re-novables, convencionals ialternatives, netes i brutes.

2. Avantatges i inconvenientsde cada tipus d’energia.

1. Interpretació de gràfiques.2. Interpretació de mapes mo-

notemàtics.3. Anàlisi i interpretació de

dades de diversa procedèn-cia i naturalesa, realitzacióde càlculs numèrics i esta-dístics senzills i represen-tació de les conclusions deforma adequada amb dife-rents mètodes.

4. Elaboració de talls geolò-gics.

5. Planificació i execució depossibles propostes col·lec-tives orientades a la milloradel medi ambient en l’àm-bit escolar o local, a partirde l’estudi, entre d’altres,de les dades ambientals re-collides.




sions humanes sobre l’abúsd’energies.

Continguts


Onze hores


23

Temporització

unitat 8

1. Avaluar l’impacte ambiental positiu o negatiu d’un projecte.2. Relacionar els problemes ambientals amb les activitats humanes que els generen i les seves possibles

solucions.3. Analitzar i avaluar les possibles propostes que s’aporten per al tractament dels diferents problemes

ambientals.4. Analitzar com ha evolucionat la preocupació de la humanitat per al medi ambient i les propostes que

s’han fet per part dels governs i altres entitats per tal de minimitzar-ne els impactes.5. Conèixer com és un projecte d’integració ambiental i les actuacions que es poden fer per restaurar

i recuperar una zona degradada.


1. Concepte i tipus d’impacte.2. Avaluació d’impacte am-

biental. Casos en què calaplicar-la i fases. Mètodesd’identificació d’impactes.

3. Integració ambiental. Situa-cions en què cal aplicar-la i exemples.

4. Problemes globals. Reu-nions d’abast internacionalper tal de resoldre’ls.

1. Interpretació de mapes.2. Explicació de la incidència

que sobre la gestió del terri-tori tenen els coneixementsgeològics i altres paràme-tres.


4. Planificació i execució depossibles propostes col·lec-tives orientades a la milloradel medi ambient en l’àm-bit escolar o local, a partirde l’estudi, entre d’altres,de les dades ambientals re-collides.




Continguts


Set hores


24

Temporització

unitat 9

1. Indicar algunes variables que incideixen en la capacitat de l’atmosfera per difondre contaminants,raonant quines són les condicions meteorològiques que agreugen la contaminació.

2. Analitzar l’abast, les causes i les conseqüències dels diferents tipus de contaminació i també de lescondicions del medi que agreugen la contaminació.




1. Fonts i agents contaminants.2. Els efectes de la contami-

nació: boirum fotoquímic,pluja àcida, contaminacióacústica, efecte hivernacle idestrucció de la capa d’ozó.

3. Concepte i gestió de la qua-litat de l’aire.

1. Interpretació de gràfiques.2. Interpretació de mapes de

diferents tipus.3. Interpretació de diagrames

causals.4. Extracció d’informació de

fonts indirectes sobre lescaracterístiques físiques delterritori.

5. Anàlisi i interpretació dedades de diversa procedèn-cia i naturalesa, realitzacióde càlculs numèrics i esta-dístics senzills i representa-ció de les conclusions deforma adequada amb dife-rents mètodes.

6. Interpretació de mapes mo-notemàtics.

7. Interpretació de textos.8. Planificació i execució de

possibles propostes col·lecti-ves orientades a la milloradel medi ambient en l’àmbitescolar o local, a partir del’estudi, entre d’altres, de lesdades ambientals recollides.




Continguts


Dotze hores


25

Temporització

unitat 10


2. Analitzar l’abast, les causes i les conseqüències dels diferents tipus de contaminació i també les con-dicions del medi que l’agreugen.

3. Relacionar algunes activitats humanes que interfereixen en el cicle hidrològic, modifiquen els volumsd’aigua en circulació i també l’emmagatzemada, i la contaminen, tot analitzant possibles solucionsper a una millor gestió dels recursos hídrics.



1. Impactes sobre el cicle del’aigua.

2. La contaminació de l’aigua:tipus, focus i agents conta-minants.

3. Els efectes de la contamina-ció de l’aigua: eutrofització,marees negres, intrusió sali-na i mobilització d’aqüíferscontaminats.

4. La qualitat de l’aigua.5. La depuració de les aigües

residuals i els problemes que origina l’eliminació delsfangs.

1. Interpretació de gràfiques.2. Interpretació i elaboració

de mapes de diferents tipus.3. Interpretació de textos.4. Interpretació de mapes mo-

notemàtics.5. Anàlisi i interpretació de

dades de diversa procedèn-cia i naturalesa, realitzacióde càlculs numèrics i esta-dístics senzills i representa-ció de les conclusions deforma adequada amb dife-rents mètodes.



1. Interès en l’anàlisi de lainformació sobre els pro-blemes del medi ambientque es plantegin.



Continguts


Onze hores


26

Temporització

unitat 11

1. Conèixer les variables que condicionen la degradació del sòl i els problemes de desertització en elnostre entorn, tot valorant mesures raonades per pal·liar-ne els efectes.


3. Analitzar l’abast, les causes i les conseqüències dels diferents tipus de contaminació i també les con-dicions del medi que l’agreugen.

4. Conèixer el tipus de residus que generen i els problemes associats al seu tractament i gestió.5. Relacionar els problemes ambientals amb les activitats humanes que els generen i les seves possibles

solucions.


1. Els residus sòlids: classifica-ció, tipus i gestió.

2. La contaminació del sòl:tipus, causes i gestió.

1. Extracció d’informació defonts indirectes sobre les ca-racterístiques físiques delterritori.



diferents tipus.5. Planificació i execució de





Continguts


Sis hores


27

Temporització

unitat 12


2. Comparar, a partir de l’estudi de casos, les conseqüències que per al medi ambient tenen diversosmodels de desenvolupament econòmic.

3. Analitzar i avaluar les possibles propostes que s’aporten per al tractament dels diferents problemesambientals.


1. L’ordenació territorial: con-cepte, tipus i fases.

2. Models de gestió del mediambient.

3. Conservació dels espais na-turals.




diferents tipus.5. Planificació i execució de




3. Valoració de les repercus-sions humanes sobre recur-sos, riscos i impactes.

4. Hàbits correctes de treball.5. Importància de l’educació

ambiental.

Continguts


Cinc hores


unitat El medi ambient com a sistema

1. Posa fil a l’agullaExisteixen diverses solucions. Una de possible pot ser aquella que faci veure que hi ha unacerta autorregulació en aquest sistema. En aquest cas, podem parlar d’un bucle de reali-mentació negatiu:

L’altra possibilitat és la següent. En aquest cas, no podem parlar de cap bucle:

1

28

solucionari del llibre de l’alumnat

nivell del mar

erosió en el curs baix

erosió en el curs altsedimentació en el curs baix

sedimentació en el curs alt

+

+

+

–

+

–

nivell del mar

erosió en el curs baix

erosió en el curs alt sedimentació en el curs baix

sedimentació en el curs alt

–

+–

–

–


29

2. L’edat del gelEn aquest cas, cal observar que en les èpoques en què hi ha hagut glaciació, el nivell delmar ha baixat, cosa que ha propiciat un fort efecte erosiu del fons de la llera del rius i, pertant, la formació de terrasses o desnivells:

3. Un canvi d’airesTenim quatre variables: les relacions entre aquestes queden reflectides a la gràfica. Així,quan una variable puja, l’altra pot baixar (relació negativa) o pujar (relació positiva). *

Existeix també una relació entre l’albedo i la temperatura global: com més gran sigui l’al-bedo, el Sol reflecteix més la llum i l’energia solar, i la temperatura global disminueix.

* Els usuaris de la primera edició trobaran que, en la il·lustració, la corba blava (nivell del mar) i la vermella (temperatura) nosón paral·leles i, en canvi, ho haurien de ser. Igualment, la corba blanca (albedo) hauria de ser simètrica de la blava.

temperatura mitjana de la Terra

volum del mar

nivell del marerosió dels rius

profunditatterrasses fluvials

–

+

+

+

–

concentració de CO2 a l’atmosfera

temperatura global

nivell del maralbedo

–

+

+

–


30

4. El plàncton i la temperatura terrestrea) Es tracta d’una senzilla relació en forma de bucle. És, per tant, un sistema autoregula-

ble:

b) Com més concentració de diòxid de carboni hi ha a l’atmosfera, la temperatura és mésalta. Això provoca més evapotranspiració i, per tant, la formació de núvols, que afectenla resta de components del sistema.De la mateixa manera, com més gran és l’efecte hivernacle, més puja la temperatura del’atmosfera i provoca més evapotranspiració i, per tant, més núvols.

unitat Els riscos naturals. Vulcanisme i sismicitat

1. Terra que tremola, aigües que es convulsionena) Tant el gravat com el text descriuen el mateix fenomen: seixes en un riu. En el primer

cas, al riu Mississipí i en el segon, en una llacuna d’Anglaterra.b) L’origen d’aquest fenomen són les ones sísmiques que afecten una massa d’aigua

o curs d’un riu.c) Poden produir inundacions locals, alteració de les aigües i problemes per a la navegació.d) Els tsunamis.e) Perquè les ones generades pels tsunamis només adquireixen mides perilloses a les zo-

nes costaneres.f) Al bell mig de l’oceà, les ones d’un tsunami són de poca altura (menys d’1 m) i gran lon-

gitud (centenars de quilòmetres), característiques que les fan imperceptibles.g) Quan es produeix un terratrèmol sota el mar, les ones sísmiques generen ones que es

transmeten per l’oceà en totes direccions. Això fa que, fins i tot en un oceà tan grancom el Pacífic, un sisme fort que s’hagi produït en un dels extrems, ocasioni un tsuna-mi devastador en l’altre. Això és el que va ocórrer l’any 1964, en què un sisme que esva generar a l’illa d’Unimak (Alaska) va provocar, poques hores després, un tsunamiamb ones de 30 m que va afectar les illes Hawaii.

2

productivitat plàncton

compostos de sofre

núvols

radiació solar

– +

+

–

+


h) Els tsunamis causen grans destrosses en les zones costaneres, ja que les ones gegantinesque generen poden penetrar diversos quilòmetres terra endins i destruir tot el que tro-ben al seu pas.

2. Ones amagades que es transformen en gegantsEls tsunamis són fenòmens generats per ones sísmiques que es transmeten a l’aigua. A leszones més profundes del mar, les ones d’un tsunami tenen poca altura, però viatgen a granvelocitat. La distància entre ona i ona és molt gran en aquestes zones. A mesura que el tsu-nami s’acosta al litoral, la seva velocitat disminueix, la distància entre ones s’escurça men-tre la seva altura augmenta. En arribar a la costa la seva gran altura pot provocar greusdesperfectes.

3. L’enfonsament de la interestatal 880a) La zona més afectada estava construïda damunt de llot tou.b) L’amplitud de les ones sísmiques és més alta quan travessa llot tou i més baixa quan tra-

vessa el llit de roca.c) El llit de roca està més compactat que la sorra i la grava, i aquests materials ho estan

més que el llot tou.d) La menor compactació del llot tou va provocar un augment de l’amplitud de les ones

sísmiques. En un cas extrem, podríem parlar del fenomen de la liqüefacció, però notenim proves que això fos així.

e) S’haurien pogut evitar o minimitzar els danys si s’hagués desplaçat una mica el tramd’autopista que hi ha damunt dels llots, i s’hagués construït damunt de terrenys méscompactes (ordenació territorial).

f) Qualsevol recorregut que eviti passar l’autopista damunt del llot tou. Convé ser realis-ta en la resposta i evitar alternatives de recorregut molt distants de l’actual i fer les rec-tificacions mínimes.

4. Crònica d’un sisme anunciata) Perillositat (mapa 5); vulnerabilitat (mapes 1 i 2); exposició (mapa 3).b) En el primer cas, tindrem en compte els mapes 1 i 2. Pot haver-hi diverses solucions.

En proposem dues. Per valorar el risc sísmic utilitzarem els tres primers mapes.

31

granit

pissarres

graves i sorres


c) Es troba en una zona de col·lisió de plaques (Nazca i Sud-amèrica), prop de les qualshi ha hagut sismes recents. Moliendo està situat en una llacuna sísmica. Probablementhi ha tensions corticals, per tant, la probabilitat sísmica és molt alta.

d) La col·lisió de les plaques de Nazca i de Sud-amèrica.

5. A l’ombra del monstrea)

b) El criteri més senzill és el de la proximitat al cràter. En aquest cas serien les poblacionsrepresentades amb color rosa, vermell i verd.

c) Sí, coincideixen, perquè tots dos casos corresponen a les valls.d) A la zona dels Andes, l’índex d’explosivitat volcànica és molt alt, ja que hi ha subduc-

ció i els magmes poden ser calcoalcalins. A més, les colades poden ser piroclàstiques.e) Aquest darrer risc no existeix en un lloc com Hawaii perquè les laves són més fluïdes

i no se solidifiquen a la sortida del cràter.f) Les poblacions situades a la banda sud-est (les marcades en color blau i vermell), ja que en

aquesta zona el pendent del volcà és més alt, per tant, la seva paret (distància entre la super-fície topogràfica i la xemeneia) és més prima i, en cas d’explosió, seria una zona més dèbil.

g) Les poblacions marcades en color taronja, groc i blau, ja que es troben en valls.

6. Activitat sísmica i vulnerabilitata) La magnitud del sisme d’Algèria va ser de 6,7 en l’escala de Richter i el del Japó de 7.b) Es van produir a Algèria i al Japó. c) Ambdues zones són de risc sísmic elevat perquè estan situades entre plaques litosfèri-

ques amb límits actius. d) Els danys causats per aquests dos terratrèmols van ser molt diferents. Mentre que final-

ment a Algèria hi va haver més de 2.000 víctimes mortals, milers de ferits i molts danysmaterials, al Japó, en canvi, no hi va haver cap víctima mortal, només 4 ferits i escassosdanys materials.

32

500

600

700 800

900

1000 1100

Zones de risc de colades.


e) El grau d’exposició del Japó és més elevat que el d’Algèria perquè la densitat depoblació i de construccions en aquest país és molt elevada. Malgrat això, totes dueszones presenten una exposició elevada en comparació amb les altres regions amb riscsísmic que estan força menys poblades com ara algunes regions dels Andes o tambéd’Alaska.

f) La vulnerabilitat és força diferent, atès que al Japó els edificis es construeixen seguintuna normativa estricta perquè siguin sismoresistents. En canvi, a Algèria no hi ha capmena de normativa que reguli aquest aspecte i, a més, la qualitat de les construccionsno és gaire bona, a causa del baix desenvolupament del país.

g) Comparant l’exposició i la vulnerabilitat en aquests dos sismes es demostra que lesmesures preventives són molt importants ja que disminueixen notablement la vulnera-bilitat i redueixen els danys que poden causar els terratrèmols.

h) A Algèria caldria reconstruir les edificacions i les infraestructures utilitzant materialsadequats i seguint dissenys sismoresistents.

i) L’aplicació d’aquestes mesures pot topar amb problemes de finançament, ja que aixòpot generar unes despeses enormes.

Respostes a la tercera notícia:a) El fenomen que va afectar les Balears va ser un tsunami.b) Es produeix quan un sisme té l’epicentre en una zona costanera o sota el mar i les ones

sísmiques generen oscil·lacions que provoquen onades de gran altitud.c) Va produir danys greus en els ports (vaixells, espigons, etc.) i en altres infraestruc-

tures (carreteres, passeigs marítims, etc.) de les zones costaneres del sud d’aquestarxipèlag.

d) A mar obert, els tsunamis són ones de gran longitud i molt poca altura que es despla-cen a gran velocitat. Quan s’apropen a les zones costaneres, es redueix la seva velocitati longitud alhora que creixen en altura fins a convertir-se en ones gegantines de granpoder destructiu.

e) La costa del sud i llevant de la península i les illes Balears són el territori espanyol ambun risc més elevat de patir tsunamis, perquè estan situats en les zones de més risc sís-mic de la península.

El risc dels tsunamis es dóna també en altres zones del món, sobretot a la costa del Pacífic,ja que està situada en un cinturó de foc (una zona amb alta sismicitat i molts fenòmensvolcànics). En són exemples el tsunami que l’any 1964 va afectar Hawaii i que va ser pro-vocat pel sisme d’Unimak, a Alaska, o el que va devastar les costes de Papua Nova Guineal’any 1994.

7. Pluja de preguntesa) Si agafem l’exemple del temps atmosfèric, podem parlar de previsió, és a dir, a partir

de les dades recollides al llarg del temps, sobre quan és més probable que plogui; quinsfenòmens o situacions ho propicien, etc. La prevenció és l’adopció de mesures (cana-lització de rieres, etc.) per minimitzar les conseqüències que la pluja pot produir.Finalment, la predicció és, a partir dels indicis, saber on i quan plourà (és el que fanels meteoròlegs).

b) N’hi ha dues. Per una banda, la col·lisió de la subplaca euràsiatica i de la ibèrica, a lazona pirinenca. Aquestes plaques van acabar de col·lisionar al Miocè, però encara cal

33


esperar-ne petits reajustaments i l’alliberament d’esforços residuals. Per l’altra banda,la zona litoral i prelitoral està afectada per la tectònica distensiva en direcció est-oestque afecta part d’Europa, com pots veure a la pàgina 32 del llibre de text.

c) La tectònica distensiva que afecta part d’Europa.d) Els precursors sísmics depenen de molts factors locals i no sempre es presenten de la

mateixa manera. Per això no són prou fiables i es fa molt difícil evacuar una poblaciósi no hi ha un risc real.

e) El cinturó de foc del Pacífic, les dorsals oceàniques i l’alineament est-oest que separaEuràsia de la resta de plaques que han col·lisionat al sud.

f) És la dilatació del terreny provocada per la deformació de les roques a causa delsesforços tectònics. La deformació del terreny, l’augment de la conductivitat elèctrica, laconcentració de radó i els sorolls o petits sismes són els precursors sísmics relacionatsamb la dilatància.

g) Una llacuna sísmica és una zona envoltada d’epicentres més o menys recents, però queno ha patit cap sisme en els últims anys, de manera que és una zona de concentracióde tensions que poden alliberar-se en qualsevol moment. La utilitat pel que fa a pre-dicció sísmica és relativa, ja que no se sap el moment exacte en què es podrà produir,tot i que segurament, serà aviat.

h) Si, ja que és en els límits de plaques on tenen lloc la major part de les erupcions. Finsi tot, el tipus de col·lisió de les plaques determina el tipus de vulcanisme de cada lloc.

i) La major part dels efectes destructius dels volcans es donen a les valls, ja que és on esconcentren els diversos fluids que emet el volcà (gasos d’alta densitat, colades piroclàs-tiques, colades de lava i lahars).

j) És el temps de cadència en què es repeteix un episodi catastròfic.

unitat Riscos naturals associats a fenòmens atmosfèrics i inundacions

1. Dipòsits gegants per prevenir inundacions• Preguntes sobre els dipòsitsa) Per a l’emplaçament d’aquests dipòsits s’han buscat aquelles zones de la xarxa del cla-

vegueram que tenen més problemes a l’hora d’absorbir l’aigua dels xàfecs torrencials.Es tracta de punts de la part mitjana de la ciutat situades, sovint, en zones on antiga-ment hi havia rieres i en les quals conflueixen les aigües pluvials de petites conquesinternes de la ciutat.

b) L’aigua que surt d’aquests dipòsits està molt més neta que quan hi entra perquè aqueststenen dos cossos, de manera que facilitin la decantació de part dels materials que arros-segava l’aigua. Això és possible perquè l’espai per circular l’aigua és molt més gran quela canonada d’on prové i això li fa perdre velocitat i força per transportar els materialsque, d’aquesta manera, queden sedimentats en el fons dels dipòsits.

c) El fet de poder tractar les aigües pluvials a les depuradores evita que molta brutícia i substàncies contaminants arribin al Mediterrani. Això suposa un gran benefici per a totes les persones que cada estiu utilitzen les platges de la ciutat perquè estan mésnetes. També s’evita haver de tancar les platges després d’un fort aiguat, com havia pas-sat algun cop abans de la construcció dels dipòsits. S’ha de tenir present que, sovint, elsaiguats torrencials es produeixen a final d’estiu o principi de tardor, quan encara lagent va a a les platges.

3

34


• Preguntes sobre un cas pràctica) Hauran caigut: 20 minuts � 2,5 mm/min/m2 = 50 mm/m2.b) Al dipòsit hi arribaran: 3,328 km2 = 3.328.000 m2.

3.328.000 m2 � 50 mm/m2 = 166.400.000 mm de precipitació = 166.400.000 litres = = 166.400 m3 d’aigua.

c) Durant els 20 minuts que dura la precipitació, el dipòsit haurà desguaçat:20 min � 60 s/min = 1.200 s1.200 s � 20 m3/s = 24.000 m3

d) Per saber si es produirà cap inundació, cal saber si la capacitat del dipòsit serà suficientper absorbir el total d’aigua que rebrà. Per això hem de restar la quantitat d’aigua quedesguaçarà durant aquella estona:166.400 m3 – 24.000 m3 = 142.400 m3 < 145.000 m3 (capacitat màxima del dipòsit). Pertant, el dipòsit podrà retenir tota l’aigua caiguda i no es produirà cap inundació enaquella zona.

e) El dipòsit ha desenvolupat un paper regulador molt important, ja que ha retingut lagran quantitat d’aigua caiguda en poca estona per, després, alliberar-la progressiva-ment. Això ha impedit que es produïssin inundacions i ha permès canalitzar l’aigua depluja per la xarxa de clavegueres fins a les depuradores, i ha evitat, així, que arribésdirectament al mar.

• Preguntes sobre el conjunt dels dipòsitsa) A les zones urbanitzades no hi ha infiltració i la quantitat d’aigua que s’evapora és

menor. Per tot això, la quantitat de pluja que va a parar al clavegueram és molt més ele-vada. La presència de sòl no impermeabilitzat i de vegetació a les zones verdes, afavo-reix que només el 20% de la pluja arribi al clavegueram.

b) Les zones urbanitzades contribueixen més a les inundacions perquè el 95% de la plujano s’infiltra ni s’evapora.

c) Les àrees urbanitzades han augmentat força en les darreres dècades.d) Pel que s’ha dit a l’apartat b, això fa augmentar el risc d’inundacions.e) Primer cal sumar la capacitat total dels dipòsits, que és de 669.000 m3.

A aquesta capacitat s’ha de sumar la quantitat de desguàs màxima del conjunt de dipò-sits durant el temps que dura la precipitació: 200 m3 / s � 1.200 s = 240.000 m3.Si sumem ambdues quantitats: 669.000 m3 + 240.000 m3 = 909.000 m3, obtindrem laquantitat màxima que pot admetre aquest sistema regulador sense que es produeixicap inundació.Per saber quina quantitat de precipitació real significa això, cal tenir en compte diver-sos factors. Primerament, no tota l’aigua que va al clavegueram passa per col·lectorsconnectats a dipòsits reguladors. Tal com diu l’enunciat, la quantitat d’aigua pluvialque arriba a aquests tipus de clavegueres representa el 60% del total. Això permet cal-cular la quantitat total d’aigua pluvial que arriba a les clavegueres durant el xàfec enquè aquests dipòsits arribin just al límit: 909.000 m3 � 100/60 = 1.515.000 m3 d’aiguapluvial en total.Del total de precipitació que cau, però, no tota l’aigua va al clavegueram, tal com mos-tra l’esquema de l’enunciat. Si sumem les dues partides que van a la xarxa de clave-gueres, veurem que suposa un 67,8% del total d’aigua pluvial caiguda:1.515.000 m3 � 100/68,7 = 2.234.513,2 m3 d’aigües pluvials precipitades en total.

35


Per saber quina quantitat de precipitació per unitat de superfície representa això,només cal dividir la quantitat d’aigua en litres entre la superfície de la ciutat expressa-da en m2: 2.234.513,2 m3 = 2.234.513.200 litres98 km2 = 98.000.000 m2

Si dividim ambdues quantitats: 2.234.513.200 : 98.000.000 = 22,80 mm de precipitacióen 20 minuts. Finalment, per saber la intensitat d’aquest xàfec, només cal dividir laquantitat caiguda entre el temps que ha durat la precipitació:22,80 mm : 20 minuts = 1,14 mm/m2/minut.

2. La nit en què el cel es va desplomar sobre el Vallès• Anàlisi de situació meteorològicaa) Aquests fenòmens són més probables durant els mesos de setembre, octubre i novem-

bre perquè el mar s’ha anat escalfant durant tot l’estiu.b) Observant el mapa de superfície veiem que a Catalunya hi havia pressions lleugera-

ment superiors a les normals (al voltant d’uns 1015 mb), vents fluixos del sud i un frontfred que s’aproximava per l’oest de la península Ibèrica. Tot això feia pensar que el pasd’aquest front podia provocar tempestes.

c) En el mapa d’altura s’observa una massa d’aire fred connectada amb masses d’aireencara més fred situades en latituds més al nord. Aquest va ser el factor intensificadordels aiguats.

d) Va ser una situació de solc en altura, és a dir, un front fred acompanyat d’aire fred a lescapes altes es va reactivar molt quan va entrar en contacte amb l’aire càlid i humit delMediterrani.

• Els factors que van agreujar la tragèdiaa) Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat.b) Els factors no meteorològics que van contribuir a aquesta tragèdia van ser, principal-

ment, la mala planificació del territori, la manca de plans d’evacuació per a situacionscom aquesta i el fet de no alertar la població del perill que corrien.

c) Aquests aspectes tenen una clara relació amb la situació política d’aquell moment. Els di-rigents franquistes es preocupaven poc de la planificació del territori en les zones pe-rifèriques de les ciutats. A més, en aquella època, Catalunya rebia un important fluxd’immigrants que arribaven d’altres regions i que es veien obligats a viure en barriadesmal planificades com les que van ser arrasades per l’aiguat de 1962.

d) Terrassa es troba enmig del con de dejecció de la riera de les Arenes, que surt de laserralada Prelitoral i s’obre al Vallès.

• Estudi dels registres pluviogràficsa) Va començar a ploure abans de les 9 del vespre.b) Aquella nit a Sabadell van caure 110 mm de precipitació.c) No va ser una pluja extraordinària però va caure en un període de temps molt curt.d) El xàfec més intens va ser entre les 21,30 h i les 22,30 h.e) La causa principal dels danys va ser la forta intensitat més que la quantitat absoluta de

la precipitació.f) El pluviògraf d’intensitats enregistra la quantitat de pluja en litres per metre quadrat

i minut.g) El valor màxim d’aquesta tempesta és una mica superior als 6 L/m2/min.

36


h) Aquest aiguat va ser 9 vegades més intens que el que actualment es considera situaciólímit per activar una alerta 1 per aiguats, i 4,5 vegades el límit per a l’alerta 2.

3. La gota fredaa) Aquell dia les pressions eren superiors a les normals (al voltant de 1020 mb). Si només

tenim en compte aquesta dada, no només no s’esperaven pluges torrencials sinó, benal contrari, més aviat bon temps.

b) Els vents, més aviat fluixos, procedien del sud-est.c) En el mapa d’altura s’observa la presència d’una massa d’aire fred que afectava tota la

península Ibèrica.d) En aquest mapa d’altura s’observa com, curiosament, les temperatures eren més altes

al Regne Unit que a la península Ibèrica, cosa que no és gaire habitual.e) Podem esperar que es formin tempestes importants a les zones litorals i a les comar-

ques properes a la costa mediterrània espanyola, ja que es just al final de l’estiu i l’ai-gua del mar encara és força calenta. Així, el mar aportarà l’energia tèrmica i la humitatnecessàries per a la formació dels núvols, que creixeran amb força després de trobarl’aire fred de les capes altes de la troposfera. Tot aquest procés s’iniciarà quan l’aire deprocedència marina ascendeixi els relleus propers a la costa (serralades Litoral i Pre-litoral) impulsat pels vents del sud-est.

f) Per predir aquests fenòmens és imprescindible, en aquest cas, l’observació del mapad’altura.

g) En el territori representat hi ha una distribució força irregular de les precipitacions jaque hi ha zones on va ploure molt (com ara els 308 mm d’ Esparreguera) relativamenta prop d’altres zones on hi va ploure força menys.

h) Hi ha 3 màxims de precipitació destacables: 308 mm, 245 mm i 223 mm.i) Les àrees més afectades van ser les prelitorals. Això té una relació clara amb la situació

meteorològica ja que, tal com s’ha explicat abans, les zones ubicades al vessant est o sud-est dels relleus situats a prop del mar (principals elevacions de la serraladaPrelitoral o dels Pirineus, en el cas de l’Empordà) són els que tenen més probabilitatsde rebre pluges torrencials.

4. Una passejada per la riera d’Arenysa) Aquest projecte és inviable ja que Arenys de Munt es troba en el con de dejecció de la

riera i, per tant, és una zona de sedimentació, cosa que faria que el soterrament s’om-plís de seguida de sediments. Una altra resposta possible és que si trenquem el perfild’equilibri d’una riera, aquest tendeix a restablir-se automàticament i, en aquest cas, hofaria per mitjà de la sedimentació.

b) Aquest augment de la velocitat està relacionat amb l’asfalt que s’ha utilitzat, especial-ment el de l’àrea de peatge de l’autopista construïda recentment (sortida d’Arenys).Les aigües no només no s’infiltren sinó que corren ràpidament cap a la llera.

c) Els càlculs són els següents:

Velocitat de l’aigua: (V) =

R = 17/33 = 0,5 i = 0,02 per un V = 0,5 � R2/3 � i1/2 = 4,5 m/s

R2/3 � i1/2

n

37


Cabal:Q = secció(s) � V = 17m2 � 4,5m/s = 76,5 m3/sCabal específic:q = Q/A = 76,5/13 = 5,8A la taula tenim, a abcises 5,8 i a ordenades 13, per tant, el període de retorn serà,aproximadament, d’uns 50 anys.

5. Plou sobre mullata) L’autopista va fer de barrera i va recollir les aigües que provenien de les rieres i de la

pluja.b) Les aigües no es van infiltrar perquè un mes abans havia plogut molt (12 de setembre)

i el nivell freàtic encara era molt alt. A més, Castelldefels està situat en una zona del-taica, lloc on el nivell freàtic és molt proper a la superfície.

c) Perquè són zones planes on les aigües superficials no s’escolen tan fàcilment com enzones de forts pendents. A més, l’altura d’aquestes zones és pròxima al nivell del mar,per la qual cosa, el nivell freàtic està prop de la superfície. També les aportacions delriu Llobregat contribueixen a mantenir el nivell freàtic alt.

d) El motiu és que els aiguats del 12 de setembre van omplir l’aqüífer del delta i això vadificultar el drenatge de les precipitacions del 9 d’octubre.

6. Al meu país la pluja no sap ploure (Raimon, cantautor)a)

38

750

mitjanaanual

(1920-2003)

des.nov.oct.gen. feb. març abril maig juny jul. agost set.

(mm)

700

650

600

550

500

450

400

350

300

250

200

150

100

50

0

màxims absoluts mensuals

mínims absoluts mensuals


b) Com que hi ha una gran variabilitat mensual, això fa que, necessàriament, hi deu haverdiferències importants entre les mitjanes dels diversos anys.

c) L’observatori Fabra està ubicat a la serralada Litoral, una zona amb un clima típica-ment mediterrani. Una de les característiques d’aquest clima és la marcada irregulari-tat de les precipitacions tant al llarg de l’any com entre diversos anys.

d) Els dos riscos relacionats amb les precipitacions són les inundacions i les sequeres.e) A partir de les dades de la taula es pot afirmar que aquests dos tipus de riscos són típics

de la regió mediterrània: hi ha mesos amb precipitacions nul·les o molt minses, queprovoquen sequera, i mesos molt plujosos, alguns dels quals han acumulat més de lameitat de la pluja esperada al llarg d’un any sencer. La possibilitat d’inundacions es veuencara més clara quan s’observen les precipitacions màximes en 24 h., que en diversesocasions han superat els 100 mm.

f) A la vista de les dades de la taula, el risc de sequera es pot produir al llarg de tot l’any,però, sobretot durant els mesos d’estiu, quan, a més de la falta de precipitacions, lestemperatures són elevades. Pel que fa al risc d’inundacions, és més marcat a final d’estiu i durant la tardor, peròtambé s’han produït episodis de pluges fortes en altres moments de l’any.

g) Les mesures preventives per minimitzar els efectes de les sequeres són:– Gestió adequada dels recursos hídrics: evitar usos que malgastin l’aigua, fomentar-ne

l’estalvi, etc.– Establiment de reserves d’aigua (pantans).– Plans d’actuació davant situacions de sequera.– Educació de la població per actuar correctament davant situacions de sequera.Amb relació a les inundacions, algunes mesures preventives poden ser:– Disseny adequat de les xarxes de clavegueram, drenatges d’infraestructures, zones

canalitzades dels cursos d’aigua, etc.– Política urbanística adequada per evitar la construcció en zones inundables i regular

estrictament els usos que es realitzin en aquestes zones.– Mètodes acurats de predicció de les situacions meteorològiques de risc.– Plans de seguiment i d’actuació davant d’episodis de pluges torrencials.– Educació de la població per actuar correctament durant situacions d’inundacions.

39


7. Rius de vent• Preguntes sobre els mapes mutsa) Les comarques menys afectades per aquests vents són les situades fora de la depressió

de l’Ebre o de la plana empordanesa.

40

sistemaIbèric

serralada Prelitoral Catalana

serraladaLitoralCatalana

Alps

Pirineus

sistemaIbèric

serraladaPrelitoralCatalana

serraladaLitoralCatalana

Pirineus

Alps

vent de tramuntana (nord)

vent de mestral (nord-oest)


b) Les serralades.c) Aquests vents poden provocar:

– destrosses en edificacions;– danys en conreus;– accidents de trànsit.Per minimitzar-ne els efectes es poden prendre mesures com les següents:– Construir edificacions que resisteixin aquests temporals de vent.– Preveure amb antelació suficient aquestes situacions.– Establir plans d’actuació per a aquestes situacions (reducció de la velocitat de con-

ducció; prohibició de la circulació de vehicles com ara tràilers o caravanes que podenveure’s afectats pel vent, avisos a la població perquè retirin tendals, testos i altresobjectes que puguin ser abatuts pel vent, etc.)

– Formació específica dels bombers i cossos de seguretat per actuar en aquestes situa-cions.

• Pregunta sobre els primers dos mapes isobàrics (fig. 28)d) El mapa b mostra una situació de vents forts del nord-nord-oest, tal com es pot deduir

de la gran quantitat d’isòbares que hi ha sobre la península Ibèrica i l’escassa separacióentre aquestes. En el mapa a, en canvi, hi ha molt poques línies isobàriques i estan moltseparades.

• Preguntes sobre el tercer mapa isobàric (fig. 29)a) Aquest mapa és diferent perquè representa una situació meteorològica de l’est, que

també pot provocar vents intensos. Com en el cas anterior, sobre la península Ibèricahi ha nombroses isòbares i estan molt juntes.

b) Bufaran vents de llevant (est).c) En aquest cas, les zones més afectades són les costaneres. Els tipus de desperfectes que

els temporals de llevant ocasionen són:– Destrosses en esculleres i instal·lacions portuàries a causa del fort onatge.– Alteració de la navegació marítima i de les activitats pesqueres.– Danys en conreus i edificacions situats en les zones costaneres.

8. Pluja de preguntesa) – Els forts pendents de la serralada litoral, que fan que les aigües es concentrin ràpi-

dament. – La proximitat al mar. – L’orientació del vessant est cap al mar.

b) – L’escalfor del mar. – L’arribada de masses d’aire fred en altura.– Les estructures que actuen de barrera (vies de comunicació, etc.).– La transformació de sòls permeables en sòls impermeables. – L’ocupació de zones inundables.

c) La força del vent depèn de la diferència de pressió entre dues zones. La direcció depènde factors com ara el relleu i la situació d’anticicló o de depressió de la zona.

d) L’anticicló centrat a l’Atlàntic (Açores).

41


e)

f) Construcció de vies de comunicació que tallin rieres. Transformació de sòls permeablesen impermeables (asfalt). Reducció de l’amplada d’una llera. Incendis, que afavorei-xen que l’aigua de pluja arribi abans a la llera. Construcció de dics de contenció defec-tuosos als marges d’una llera.

g) Els huracans es generen quan una massa d’aire polar arriba a latituds subtropicals,especialment quan el mar està calent.

h) Reforestar, donar més espai a la riera (zona d’inundació); construir ponts amb unallum prou ampla perquè hi puguin passar cabals elevats; construir preses per retenirl’aigua; construir murs de contenció i dics resistents.

i) Perquè vénen de ponent i deixen la humitat a les serralades que travessen.j) Presència d’una massa d’aire fred en altura, temperatures altes i poc vent.

unitat Riscos naturals associats a altres fenòmens geològics

1. Quan el riu ens molestaa) El delta del Llobregat s’està erosionant per la banda nord, atès que el port de Bar-

celona frena l’arribada de sorra, des del nord. Això fa pensar que el delta, en la zonade Ca l’Arana, continuarà en regressió.

b) La desviació de la desembocadura contribuirà a una major erosió d’aquesta zona, Cal’Arana, que es nodreix amb sediments que provenen de la desembocadura.

2. Les empremtes digitals de la platjaSi comparem els percentatges dels minerals de les sorres de les diverses cales, podrem arri-bar a les conclusions següents: la quantitat d’ortosa i plagiòclasi és molt més baixa en lescales del sud que en les del nord; la quantitat de calcita és alta a les cales del sud i inexis-tent a les del nord. Pel que fa a les dades de granulometria i arrodoniment, també hi hauna diferència important entre les dues cales del sud i les dues del nord. De tot això esdedueix que la sorra de les cales del sud té un origen diferent de la de les del nord. Enaquest cas, si mirem la composició de les sorres, el sentit dels corrents de deriva i el mapa,veiem que les cales del sud s’alimenten de sorra procedent de la riera de la Sènia, mentreque les del nord, no. La predicció és que la costrucció del port afectarà especialment lescales del nord (cala dels Pins i platja de les Alzines).

3. De camí cap a l’inferna) Els materials del subsòl són evaporites, uns materials plàstics que poden arribar a fluir

i provocar moviments lents d’enfonsament en cas que hi hagi un buit a sota. Si es trac-tés de materials més rígids, probablement hauríem de parlar d’esfondrament.

4

42

tramuntana

efectes catastròfics

gregal

ponent

llevant

vent fort que fa tombar vehicles, mobiliari urbà, etc.

vent que s’associa a incendis durant l’estiu, perquè és un vent molt sec i càlid.

vent que s’associa a forts aiguats, especialment durant la tardor.

vent que s’associa a la introducció d’aire molt fred (siberià) a l’hivern, que, en alguns casos, pot provocar nevades.


43

b) Si bé el mapa de la pàgina 112 no permet veure bé els valors de velocitat d’enfonsament(línies blaves: 6 mm/any; línies grogues: 12 mm/any; línies violetes: 20 mm/any), laproximitat de les línies d’una mateixa velocitat d’esfondrament indica una zona mésafectada. Cal, per tant, identificar zones on les isolínies estiguin molt pròximes i hi hagiedificis o carreteres. En pot ser un exemple el quadrant B6, el B5 o el D6.

c) La presència del Llobregat prop d’aquesta zona fa sospitar que hi pot haver infiltra-cions d’aigües per mitjà de les evaporites, cosa que provoca un procés de carstificacióque n’agreuja el problema.

4. Cases amb esperitsa) En aquest cas, l’alumnat pot proposar dues hipòtesis, basades en dos fets: d’una banda,

el cabussament dels estrats cap al vessant on hi ha la urbanització i, de l’altra, la presèn-cia d’un dipòsit d’aigua i una canalització.La primera hipòtesi suposa un lliscament lent dels estrats cap a l’oest, afavorit per unapossible lubrificació per l’aigua provinent d’una fuita del dipòsit o de la canalització.L’altra hipòtesi es basa en l’inflament de les argiles a causa d’una fuita hipotètica d’ai-gua que es canalitzaria a través dels gresos (materials permeables) situats a sobre de lescapes argiloses, on s’acumularia i provocaria una lleugera infiltració i l’inflament pos-terior.

b) Si considerem que aquest problema no afecta els edificis més alts, podem pensar quela segona hipòtesi és la més probable (argiles expansives), ja que, en aquest cas, el pesde l’edifici contraresta la pressió cap amunt de les argiles. En el cas de la primera hipò-tesi, aquests edificis també quedarien afectats.

c) El problema de la carretera pot estar lligat també a les argiles expansives, que s’infla-rien a causa de la pèrdua d’aigua de la canonada connectada amb el dipòsit. El soter-rament d’aquesta canonada seria un factor que afavoriria encara més l’inflament de lesargiles perquè l’aigua tindria més pressió.

5. Aigües que fan nosaa) La profunditat dels aqüífers depèn de la proximitat al mar (com més a prop, menys

profunditat) i del relleu (prop de zones muntanyoses són més profunds, ja que lesmuntanyes li subministren aigua).

b) Les infraestructures més afectades són aquelles que s’han construït sota terra, com elspàrquings o els túnels del metro o del tren. Algunes de les zones més afectades serienel Poblenou, la Barceloneta, Vallcarca-Lesseps i Horta.

c) Un episodi de precipitacions intenses afavoriria l’augment del nivell freàtic i afectariales zones on aquest nivell és poc profund.


6. Terreny falsa)

b) Aquests esfondraments són causats per la infiltració de les aigües de la sèquia de rec,que carstifiquen els guixos i provoquen l’esfondrament del terreny. Les fletxes indi-quen el camí que segueixen les aigües.

c) A la zona est hi ha poc gruix de guixos (espessor entre superfície i contacte amb leslutites), cosa que afavoreix els esfondraments. En canvi, a la zona de l’ermita, el gruixde guixos és més gran. Al llarg del temps també hi pot haver algun fenomen de sub-sidència, però a molt més llarg termini.

d) Impermeabilitzar la sèquia per evitar la infiltració de l’aigua.

7. Una carretera complicada

a) i b)

44

falla

calcàries

argiles i gresos

20º

260

320

260280

300 A

B300

280


8. El desastre de la presa de Vaionta) La construcció de la presa va provocar que uns materials que en principi estaven secs,

entressin en contacte amb aigua de manera permanent, ja que aquesta es va anar infil-trant per les calcàries fracturades fins a arribar a les zones argiloses. Així, a mesura ques’omplia la presa, l’aigua arribava als estrats més pròxims al riu Vaiont. A més, a la zonamés profunda de la presa, l’aigua entrava a pressió en les argiles i les va lubrificar, demanera que els nivells argilosos més profunds van servir de lliscador per als estrats supe-riors, que es van desplaçar.

b) Impermeabilitzar tot el fons de la presa hauria estat car, però caldria haver fet un estu-di per esbrinar si hi havia zones d’infiltració per poder segellar-les.

c) Hi ha diverses explicacions possibles. Una podria ser que el cabussament dels estrats foscap al nord. D’aquesta manera, només afectaria el vessant sud. Una altra explicacióestaria relacionada amb el pendent: si el pendent del vessant sud fos més gran que eldel nord, això n’afavoriria l’esllavissament.

9. Agent doblea) Tots dos models (A i B) són de realimentació positiva.

b) El desenvolupament del model A podria donar-se en cas que la coberta vegetal fos bonao si les precipitacions fossin suaus i contínues. En canvi, si la coberta vegetal fos pobrao si les pluges fossin torrencials (fortes i molt espaiades en el temps), el sòl evolucio-naria seguint el model B.

c) Es pot optar pel reforestament, en cas que calgui, o per la construcció de feixes o terras-ses als vessants.

45

++

precipitació

cobertavegetal

erosió

infiltració escolamentsuperficial

+ ++ +

A B


10. L’erosió del sòlCal tenir en compte, abans que res, que la fórmula universal de pèrdua de sòl només indi-ca la quantitat de sòl remogut, és a dir, el sòl que s’ha desplaçat vessant avall, però això novol dir que aquest hagi desaparegut al cap d’un any. Aquest extrem, si de cas, pot tenir llocen les zones més altes d’un turó o muntanya, ja que, si el sòl s’ha desplaçat vessant avall,no rebrà més sòl de més amunt i, per tant, causarà una erosió real.

• Càlcul de R:R = (4,75 · 65) + (0,513 · 520) – 183,4 = 392,1.

• Càlcul de K:Segons la composició textural, la figura 26 indica que és un sòl francoarenós. Com queel contingut en matèria orgànica és de 0,5%, d’acord amb la taula de la pàgina 116, elvalor de K és 0,6.

• Càlcul de L:La llargada de la parcel·la és d’uns 500 m en la direcció de màxim pendent (perpendi-cular a les corbes de nivell). Per tant, L = 500/22,1 = 22,6.

• Càlcul de S:El pendent del sòl és de 20 metres de desnivell en 500 metres, que correspon a s = 20 m · 100/500 m = 4. Per tant, S = s/9 ⇒ 4/9 = 0,4.

• Càlcul de C:El grau de cobriment és aproximadament del 50%. Com que el cobriment és amb gra-mínies, el valor de C és de 0,04, segons la taula corresponent.

• Càlcul de P:Al terreny no es fan pràctiques de conservació. Com que hem calculat que el pendentés del 4%, aleshores, i segons la taula, P = 0,5.Ara, apliquem la fórmula de l’equació universal de pèrdua de sòl:A = 392,1 · 0,6 · 22,6 · 0,4 · 0,04 · 0,5 = 42,53 tones/any.

11. Pluja de preguntesa) Els factors que afavoreixen les esllavissades són:

– El tipus de material, especialment si és poc compactat, com sol passar amb els sedi-ments recents o les argiles.

– L’orientació dels plànols de feblesa (estratificació, esquistositat, etc.) respecte al ves-sant. Si s’inclinen en la mateixa direcció que el vessant, és un factor de risc.

– El descalçament de la base dels vessants.– Els tremolors de terra.– Els aiguats importants.– La forma dels talussos: si és convexa, afavoreix les esllavissades.– La presència de vegetació pot jugar en els dos sentits: per una banda, ancora els

estrats, impedint-ne l’esllavissada, però per l’altra, afavoreix la infiltració de l’aiguaquan plou, cosa que pot lubrificar els materials del subsòl i, per tant, convertir-se enun factor de risc.

b) Un esfondrament és un fenomen ràpid, mentre que una subsidència és el mateix feno-men, però lent, perquè parlem d’un desplaçament de pocs centímetres o mil·límetresl’any. Les causes poden ser la carstificació del terreny, l’excavació de galeries, l’extrac-ció de fluids o l’estructura tectònica (a causa de falles actives o de la compactació desediments recents).

46


c) La causa natural són els temporals marins, ja que les onades tenen molta força i podenfer desaparèixer la sorra d’una platja ràpidament. D’entre les possibles causes antròpi-ques es pot esmentar la construcció invasiva de molls, esculleres o altres obres que fre-nen l’arribada de sorra de les platges veïnes.

d) La restauració és necessària quan a la platja no hi arriba sorra de forma natural, per-què la sorra troba una barrera (espigó, etc.). No té sentit restaurar la sorra d’una plat-ja si no es treuen les barreres que impedeixen l’arribada natural de sorra, ja queaquesta tornarà a desaparèixer quan hi hagi un altre temporal marí. Altre cosa seria sila restauració anés acompanyada de mesures de protecció com una escullera per pro-tegir la platja completament (que quedés pràcticament tancada, com una albufera).

e) Les roques que provoquen un risc directe per als humans són els materials expansius(algunes argiles, el guix i l’anhidrita) i els materials radioactius, com el radó, que trobemen diverses roques (no hi ha cap roca concreta que tingui un contingut alt en radó).

f) La desertització és un fenomen natural, de caràcter cíclic. En canvi, la desertificació ésun fenomen no natural, afavorit per l’acció humana, i conseqüència de determinatsimpactes que afecten el sòl. El resultat final és similar en tots dos casos.

g) La pèrdua de productivitat del sòl i la disminució de la disponibilitat d’aigua.h) L’agricultura intensiva, el pasturatge intensiu, els incendis i la tala d’arbres.i) De la seva intensitat, especialment gran durant les tempestes.

unitat Recursos naturals. El sòl, les roques i els minerals

1. Excavadores que ho devoren tota) La utilitat pot ser molt diversa: fabricació de terrisses, rajoles, totxos, productes refrac-

taris i, en general, per a tota la indústria ceràmica.b) Un dipòsit de con de dejecció.c) Perquè l’estructura geològica dels altres punts està formada per materials pobres en

argiles.d) Cap al nord, el material argilós era cada cop a més profunditat, atès que les argiles són

materials que sedimenten en la zona més distant d’un con de dejecció (o d’un delta)ja que són materials més lleugers i poden ser arrossegats més lluny quan la riera baixa(vegeu l’esquema de la pàgina 303 de Ciències de la Terra i Medi Ambient 1). A partird’això, calia esperar que, a mesura que s’arribés a la zona proximal –prop de la capça-lera del con–, el contingut en argiles fos menor.

e) Si l’explotació s’hagués fet en sentit oest-est, a partir del punt 5, segurament la pro-porció d’argiles s’hauria mantingut al voltant del 80% durant tota l’explotació.

5

47


2. A la recerca de metallsa)

b) Probablement es van explotar la galena i l’esfalerita (blenda), ja que són les formacionsde plom i zinc típiques.

c) Atès que la mineralització és de tipus horitzontal, profunda i concentrada, el més ren-dible hauria estat fer una explotació en forma de galeries.

3. Prospecció de courea)

b) Per esbrinar quins han estat els dics causants de la mineralització, cal fixar-se en l’e-nunciat de l’activitat: diu que els materials intrusius subministren òxids de coure a laroca encaixant sedimentària. Les úniques roques encaixants sedimentàries són les pis-sarres (inicialment argiles) i calcàries, atès que el granit no és sedimentari. Els dics delampròfir no han intruït les roques sedimentàries, mentre que els de diabasa sí. Pertant, els dics de diabasa són els únics que han pogut generar la mineralització.

c) Vegeu el tall geològic del punt a.d) Tenint en compte que la mineralització és concentrada, aflora en superfície i és de

caràcter vertical, l’explotació a cel obert sembla la més raonable.

4. L’orografia i les cobertes de sòla) Un 5%; un 3%.b) La superfície de bosc és proporcionalment menor al sud que al nord. Als vessants nord

sempre hi ha més humitat i menys insolació que al sud, cosa que afavoreix el creixe-ment del bosc. En canvi, en els vessants sud hi ha menys humitat i això afavoreix elsincendis a l’estiu. Atès que el bosc necessita més temps per regenerar-se que les altrescobertes, als vessants sud hi ha una proporció de bosc menor.

48

disc de diabasa(cabussament subvertical)

disc de lampròfir(cabussament subvertical)

contactediscordant

contacteconcordant

cabussament horitzontal

calcàries pissarresgranit

mineralització

pissarresdel silúric

contacte concordant

arenisquesdel carbonífer

falla normal

calcàriesdel devònic

mineralització en el contacte


c) Fins als 800 m, la proporció de bosc en relació amb altres cobertes vegetals augmenta,ja que disminueix l’extensió d’aquestes últimes.

d) Altitud: aquesta comarca té molt poca superfície d’una altura superior a 1.000 m i, peraixò, l’extensió dels dos tipus de vegetació disminueix. A més, els pendents estan a massa altura perquè hi pugui haver un sòl on es desenvolupi bosc o altres cobertes.Per això, la major part d’extensions cultivades es troba més avall, en zones de poc pen-dent. Pendent: a partir del 30%, ja que la forta erosió de l’aigua fa que gairebé no hihagi sòl i, per tant, no hi pot créixer cap tipus de coberta vegetal.

e) Els factors que afavoreixen el creixement de bosc respecte a altres cobertes són diver-sos: l’orientació del vessant (favorable cap al nord), l’altura i el pendent.

f) L’augment del pendent, l’altura i l’orientació cap al nord fan disminuir la proporcióde terrenys amb altres cobertes vegetals.

5. Pluja de preguntesa) En les roques industrials no ens n’interessa la composició, només les propietats físiques

que tenen, mentre que, en el cas dels minerals industrials, només ens interessa saber-ne la composició.

b) La mida de les partícules i el seu grau de rodament. El rodament o grau de rugositaten determina l’adherència. En els àrids de trituració, aquesta rugositat és molt alta.

c) El ciment és una massa formada de calcària (calcita), argila i sorra, a la qual se li afe-geixen additius diversos per donar-li propietats específiques.

d) Plom → galena; mercuri → cinabri; zinc → blenda (esfalerita); coure → calcopirita;alumini → bauxita; ferro → hematites.

e) Els minerals industrials metàl·lics s’exploten per obtenir-ne metalls, mentre que els nometàl·lics s’exploten per obtenir-ne altres substàncies.

f) L’explotació en gravera es fa quan els materials estan solts, mentre que per extreure elsmaterials d’una pedrera s’han de fer explosions controlades. L’explotació en forma demina és necessària per extreure materials que estan a gran profunditat, mentre quel’explotació a cel obert es fa quan els materials afloren en superfície.

g) És l’explotació dels productes procedents del bosc.h) Perquè el pagès, abans de sembrar, ha de llaurar la terra, cosa que destrueix els horit-

zons dels sòls agrícoles.i) Hi ha diverses mesures de gestió encaminades a disminuir l’erosió hídrica del sòl, per

exemple: protegir el sòl amb vegetació (reforestació), orientar el sentit de les llauradesparal·lelament a les corbes de nivell, construir bancals o dics locals que evitin l’escola-ment ràpid de l’aigua, fer barreres amb vegetació per frenar l’escolament de l’aigua,frenar la contaminació que mata la coberta vegetal, etc.

j) Els tres factors que determinen un paisatge són: els processos geològics interns (cons-tructors de relleu) i externs (destructors); el clima (control de la vegetació i dels agentsgeològics externs) i els éssers humans (modificació del paisatge).

49


unitat Recursos naturals. L’aigua

1. Fem el balanç anual

*Totes les dades, excepte el cabal, s’expressen en mm o L/m2.

2. La insaciable set dels camps de golfa)

b) L’àrea és d’uns 600 km2.c) Primer cal calcular el total d’aigua disponible per regar el camp durant un any, des-

comptant-hi el cabal ecològic:ET = 30% de 600 L/m2 (precipitació anual) = 180 L/m2

Esubt. = 50% de 600 L/m2 (precipitació anual) = 300 L/m2

P = 600 L/m2 = ET + Esubt. + Esup. = 180 L/m2 + 300 L/m2 + Esup.

Ara, cal esbrinar el valor de l’escolament superficial (en L/m2):Esup. = 600 L/m2 – 180 L/m2 – 300 L/m2 = 120 L/m2.També cal saber el total d’aigua (en litres) de què es disposa:600 km2 = 600.000.000 m2

Esc. superficial = 600.000.000 m2 · 120 L/m2 = 7,2 · 109 L en un any.

6

50

precipitació

oct. nov. des. gen. febr. març

evapo-transpiració

escol. subt.

escol. sup.

cabal (L/s)

recur. subt.

abr. maig

70

5

25

100

40

25

juny jul. ag. set. total

140

7

73

140

60

98

60

4,5

25,5

90

30

123,5

30

2,5

17,5

50

10

141

35

20,8

50

12

2,2

161,8

45

4

23

80

18

184,8

55

85

28

22,8

4,2

207,6

35

65

30

1,8

3,2

209,4

25

25

15

8,8

1,2

218,2

12

5

28

–14,2

0,2

200,5

15

10

18

–3,5

0,5

214,7

35

25

30

3,8

1,2

204,3

557

–

317

214,3

35,7

204,3

460

500520

520

540

540

480

500 520

540540camp de golf

piscinescobertes peremmagatzemar aigua

con de dejecció

10 km


Després s’ha de descomptar el cabal ecològic: el 18% de 7,2 · 109 L és de 1,296 · 109 L;7,2 · 109 L – 1,296 · 109 L = 5,904 · 109 LAquests 5,904 · 109 litres és l’aigua de què es disposa per regar.Ara cal saber l’aigua necessària per regar:L’extensió del camp de golf és de 2 � 3 km, és a dir, 6.000.000 m2.Per tant, fan falta 4 L/m2 · 365 dies · 6.000.000 m2 = 8,75· 109 litres.Com que cal més aigua de la que es disposa, el projecte és inviable. En qualsevol cas, la nor-mativa actual obliga a regar els camps de golf amb aigües depurades, cosa que no s’ha con-templat en aquesta activitat, ja que només es pretenia treballar el concepte de balanç hídric.

3. Poca aigua per repartira) Els 27 graus de latitud nord situen Agra enmig de la regió subtropical, dominada ple-

nament pel cinturó d’anticiclons que afecta les regions desèrtiques.b) L’evapotranspiració potencial és l’evapotranspiració màxima que hi pot haver en fun-

ció de la temperatura. Es tracta d’un valor teòric màxim. L’evapotranspiració real és laque es mesura al camp. Si hi ha prou aigua disponible perquè es pugui evaporar, l’ETreal i la potencial coincidiran. En un desert, per exemple, l’evapotranspiració poten-cial és molt alta, però la real és gairebé zero, ja que no hi ha aigua disponible.Lògicament, l’ET real no pot ser mai més alta que la potencial, en canvi, l’ET potencialpot ser més alta que les precipitacions.

c) L’estació de pluges correspon a l’estiu, ja que és el moment en què el cinturó de con-veccions equatorial es desplaça cap al nord. Aquesta estació plujosa es coneix amb elnom de monsó.

d) Els excedents d’aigua es produeixen el juliol i l’agost. El valor anual o total dels exce-dents és de 40 mm (30 mm el juliol i 10 mm l’agost). Els valors de l’abscissa vénendonats en centímetres.

e) Caldria modificar l’enunciat del llibre, que hauria de dir: «En quins mesos és més altal’ET potencial? Tenint en compte que és justament a l’estiu quan el sol està més alt, per-què no coincideix aquesta època amb la de l’ET potencial més alta?» L’ET potencial ésmés alta al maig i al juny. Als mesos de juliol i agost, quan el sol està més alt, aquestazona pateix tempestes convectives (recorda que la zona equatorial està dominada perun cinturó de tempestes convectives que es desplaça cap al nord a l’estiu, i cap al sud a l’hivern). La nuvolositat fa baixar la temperatura i, per tant, l’ET potencial.

4. El somni d’un món millora)

51

bomba

aigua de mar

700 m

aigua doblementsalada

aigua dolça

membrana semipermeable

mar


b) Altres tecnologies de dessalinització similars, basades en la membrana d’òsmosi inver-sa, requereixen una pressió per fer passar l’aigua dolça a través de la membrana.Aquesta pressió comporta una despesa energètica, que és la mateixa que la necessàriaper bombejar l’aigua dolça des d’un pou de 700 m de profunditat. Per tant, el projec-te no representa cap avantatge especial.

c)

Resposta oberta. Correcció a criteri del professorat. Cal tenir en compte que, en totsdos casos (a i c) l’aigua salada s’haurà de bombar i això representarà una despesa d’e-nergia.

5. Aigües mineralsa) La composició de les aigües de Font Rubí s’ha anat empobrint en calci mentre que s’ha

enriquit en sodi. L’origen del calci d’aquestes aigües sembla que és calcari. Per tant,una hipòtesi factible és considerar que hi ha hagut una davallada del nivell freàtic, demanera que les aigües subterrànies ja no banyen els materials calcaris i, per tant,aquests ja no s’hi dissolen.

b) Si bé s’ha considerat la possibilitat de sobreexplotació a Font Rubí, al subsòl d’Aiguadel Carme els materials són constants (granit) i, per tant, cal esperar que encara que hihagi una sobreexplotació, la composició de l’aigua no variï. Per tant, no tenim capinformació que permeti valorar una possible sobreexplotació d’aquest aquífer.

c) En cas de sobreexplotació extrema, en què el nivell freàtic baixés molt, podria extreu-re’s aigua de la zona pròxima als filons. En aquest cas, les analítiques podrien donaruns continguts alts en elements com el plom o el sofre (galena). El quars no es dissolfàcilment en aigües de pH aproximadament neutre.

d) Les aigües subterrànies són una excepció a la idea de bé públic de l’aigua que estableixla Llei d’aigües, i tenen el mateix tractament que el carbó o altres minerals. Per tant,només les pot explotar aquella empresa que en té la concessió.

6. Pluja de preguntesa) N’hi ha un quants. D’una banda hi ha el conflicte entre els habitants de cada conca, ja

que l’aigua és un recurs que sovint és escàs, especialment en el moment en què es plan-teja un transvasament. De l’altra, hi pot haver conseqüències de caràcter mediambien-

52

bomba

mar al mar

aigua salada

aigua dolça

membranasemipermeable


tals ja que la zona deltaica del riu exportador es pot salinitzar si hi arriba menys aigua,cosa que, de retop, pot afectar els cultius. A més, també pot patir una regressió, ja queen arribar menys sediments al delta, la dinàmica riu-mar afavorirà l’erosió del delta.Finalment, si el cabal ecològic no és prou elevat, l’ecosistema fluvial del riu exportadortambé es veurà afectat pel transvasament.

b) Els usos són, bàsicament, quatre: ús no consumptiu (oci, cabal ecològic, energètic,navegació, etc.), ús agrícola i ramader, ús domèstic i ús industrial. El percentatge mésalt dependrà del tipus d’activitat dominant en la regió: o bé a l’agricultura i a la rama-deria, o bé a l’ús industrial.

c) La depuració neteja l’aigua, de manera que conté un grau de contaminants mínims(els que marca la legislació), mentre que la potabilització comporta una neteja moltmés gran, ja que és aigua destinada al consum humà. La potabilitzada, per tant, contéuna proporció de contaminants molt més baixa que la depurada.

d) El regatge gota a gota és el més efectiu ja que s’aprofita gairebé tota l’aigua i se n’eva-pora molt poca.

e) Perquè l’aigua és indispensable per cobrir les necessitats vitals de les persones i les queno són tan vitals. I cada vegada hi ha més població. A més, la major part dels conflictesd’àmbit mundial tenen lloc en països del tercer món, una gran proporció dels quals estroben en regions climàtiques seques.

f) El balanç hídric és la proporció d’entrades i sortides d’aigua d’una conca.g) Les entrades d’aigua poden deduir-se dels valors dels pluviogrames. L’escolament

superficial s’obté a partir de les estacions d’aforament, que donen valors de cabal (litresper segon). La quantitat d’aigua infiltrada és molt difícil de registrar i la forma méspràctica consisteix a aplicar la fórmula del balanç hídric, quan es coneixen les altresdades.

h) El consum industrial pot estalviar aigua de maneres diverses, per exemple: – depuració i reutilització de l’aigua; – reciclatge de l’aigua dels circuits de refrigeració, és a dir, refredar l’aigua i tornar-la a

canalitzar, en comptes de reemplaçar-la per aigua freda; – utilització de maquinària de baix consum d’aigua.

i) Es pot estalviar aigua a casa de maneres diverses, per exemple: – posar les rentadores i els rentaplats quan hi hagi càrrega suficient i no utilitzar-lo

quan està mig buit; – tancar l’aixeta mentre es raspallen les dents; – utilitzar la dutxa en comptes de la banyera a l’hora de la higiene corporal; – no utilitzar el vàter com a paperera, és a dir, no estirar la cadena perquè s’hi hagi

llençat un paper; – no regar el jardí més del que és estrictament necessari i utilitzar plantes adaptades al

nostre clima en comptes de plantes que necessitin molta aigua com la gespa.j) És el cabal mínim que ha de dur un riu perquè l’ecosistema fluvial no es deteriori.

53


7. Recursos hídricsa)

b) Depenen bàsicament de la climatologia: a grans trets, les conques del nord tenen mésaigua que les del sud.

c) Vegeu taula de l’apartat a.d) L’aprofitament dels recursos hídrics és especialment alt a l’Ebre i, sobretot, a la conca

del Segura, perquè s’han construït embassaments en aquests rius.e) Construint-hi embassaments.

unitat Recursos naturals. Energies

1. L’energia que mou els continentsa) Les aigües termals, els balnearis o l’escalfament d’aigües domèstiques. Si les tempera-

tures ultrapassen els 150°C en profunditat, es pot generar energia elèctrica.b)

7

54

47

59

48

47

44

88

38

27

de l’interiorde Catalunya

superfícieconca (km2)

recursos hídricstotals (hm3/any)

Ebre

Tajo

Guadiana

Guadalquivir

Segura

conca recursos hídricsdisponibles hm3/any hm3/km2 % recursos

disponibles

Balears

Canàries

16.547

85.927

80.947

67.842

57.121

16.164

5.014

7.273

2.780

18.198

12.898

4.872

6.911

1.000

745

965

1.308

10.727

6.233

2.312

3.062

800

282

260

0,168

0,211

0,159

0,072

0,121

0,062

0,149

0,133

prof

undi

tat

(m)

temperatura (ºC)

10.0000 60 120 180 240 300 360 390 450 510

9.000

8.000

7.000

6.000

5.000

4.000

3.000

2.000

1.000

0

30 ºC/km

60 ºC/km


c) Si el gradient és de 60°C/km, a 2.500 m, i si és de 30°C/km, a 5.000 m. En el primercas sortiria més econòmic ja que l’aigua s’hauria de bombar des d’una profunditatmenor.

d) A tall d’exemple: a Caldes de Montbui s’exploten les aigües termals en balnearis, i aSant Cugat del Vallès s’aprofita en hivernacles.

e) El que cal remarcar és la coincidència de marges de placa amb centrals geotèrmiques.En tot cas, es pot remarcar que és precisament al cercle de foc del Pacífic on hi ha mésconcentració de centrals. Es tracta d’una zona on hi ha la subducció d’una placa oceà-nica i, per tant, una zona d’intensa activitat volcànica.

2. Prospecció de petrolia)

b) Els materials que es trobaran al sondatge A són: conglomerats i gresos en superfície,argil·lites al mig, margues a sota i, encara més avall, calcàries. Al sondatge B s’hi troba-ran argil·lites a dalt, calcàries i, més avall, margues.

c) El sondatge B, ja que hi ha una trampa amb calcàries, que són materials porosos, men-tre que l’A presenta margues sota una discordança, que són impermeables.

d)

e) La trampa ve donada per una discordança. La roca magatzem és la calcària. La rocamare ha de ser la calcària o la marga. No poden ser les argil·lites o els conglomerats i gresos, perquè es troben per sobre, i el petroli no baixa sinó que puja. Aquest procésde trasllat del petroli s’anomena migració.

3. Una alternativa més al petrolia) El biodièsel s’inclou dins del grup d’energies que reben el nom de biomassa.b) L’ús de biodièsel comporta que 30.000 hectàrees es dediquin al cultiu de gira-sol o de

colza. Aquestes plantes absorbeixen el diòxid de carboni que emeten quan són crema-des en els motors. Per tant, el balanç final d’emissió de CO2 és zero.

c) Fabricar biodièsel és més barat que fabricar hidrogen. A més, la utilització de l’hidro-gen comportaria la substitució del parc mòbil, mentre que actualment, el biodièsel potser utilitzat per tots els vehicles dièsel.

55

trampes de petroli

A B

A BC

margues

calcàries

argil·lites

gresosi conglomerats


56

4. Monstres de ferro moguts pel venta) Una velocitat mitjana de 6 m/s dóna potències de 600 W segons la gràfica.

L’any té 8.760 hores.600 W � 8.760 h = 5.256 kWh/any, és a dir, 0,08 € el kWh; 0,08 € � 5.256 kWh = 420 €d’estalvi a l’any.3.700 € : 420 € = 8,8 anys fan falta per amortitzar-lo.

b) Podem plantejar el problema al revés i partir de la darrera operació de l’activitat a:Substituïm els 8,8 anys per 3, i obtenim: 3.700 € : x € = 3 anys; x = 1.233 €/any.Per tant, y kWh/any � 0,08 € = 1.233 €/any; y = 15.412,5 kWh/any.Per generar aquests 15.412,5 kWh durant un any necessitarem una potència z.zW � 8.760 h = 15.412,5 kWh = 15.412.500 Wh; z = 1.760 W de potència.Per obtenir aquesta potència, el vent ha de tenir una velocitat d’aproximadament 9,5 m/s de mitjana anual, segons la gràfica.

c) El lloc més idoni seria el cim d’una muntanya, ja que no hi ha cap obstacle que pari elvent.

d) Bàsicament, l’impacte visual.e) Per dos motius: perquè gairebé no hi ha impacte visual, ja que només són visibles des

d’un vaixell que hi passi a prop i perquè els vents marins són molt constants.f) L’Alt Empordà i les comarques del Baix Ebre.g) Com que es fabrica electricitat sense haver de cremar combustible (com passa en una

central tèrmica), es deixen d’enviar 1.709 tones de CO2 a l’atmosfera.h) L’estalvi, pel que fa a la contaminació, és un aspecte molt important que també cal valo-

rar.i) Els avantatges i els inconvenients d’aquests tipus d’energia els teniu a la pàgina 178 del

llibre de text.

5. Geopolíticaa) A partir de les dades es por deduir que no és la importància de l’esdeveniment el que

fa fluctuar el preu del barril, sinó el fet que hi intervinguin països de l’OPEP.b) La tendència ha estat a l’alça. La causa principal de l’acceleració del ritme de cons-

trucció de centrals nuclears ha estat el gran augment dels preus del cru. Va ser justa-ment després de la guerra de Yom Kippur, l’any 1973, (primer augment important delspreus) que la producció d’energia nuclear va començar a ser significativa. Tot i això, elfutur de l’energia nuclear és que desaparegui paulatinament, a causa del rebuig queprovoca en la societat pels perills que comporta.

6. Plantes incineradores amb recuperació energèticaa) A les incineradores amb recuperació energètica es cremen residus sòlids (determinats

tipus de deixalles). L’energia calorífica obtinguda del procés de combustió, s’aprofitaper produir energia elèctrica.

b) Amb aquestes instal·lacions, s’intenta evitar l’acumulació de residus sòlids als aboca-dors.

c) La suma de residus incinerats per les diferents plantes és:7.701.667 Tm = 7.701.667.000 kgSi dividim aquesta quantitat entre els 485 kg de residus sòlids generats per cada habi-tant obtenim:7.701.667.000 kg: 485 kg per habitant = 1.587.973,1 habitants.


57

d) Això depèn de la zona on visquin els alumnes. Malgrat això, alguns municipis allunyatsd’aquestes plantes tenen convenis per poder enviar-hi residus sòlids i, en el futur, espreveu que n’augmenti el nombre.

e) La suma de l’energia generada per totes les plantes és: 777.637 GJ = 777.637.000.000 kJ.Si passem aquesta quantitat a kWh: 777.637.000.000 kJ / 3.600 kJ cada kWh == 216.000.000 kWh.Si ara dividim aquesta quantitat entre el consum mitjà d’un habitatge de 4 persones:216.000.000 kWh : 2.500 kWh = 86.400 habitatges de 4 persones.

f) Sovint, quan s’ha d’instal·lar una planta incineradora d’escombraries, hi ha oposicióper part dels veïns de la zona. El arguments favorables a una planta com aquesta sónde tipus ecològic com ja s’ha esmentat abans. Pel que fa als arguments en contra, estracta dels impactes que poden causar. A la resposta següent els detallarem.

g) Els problemes mediambientals que poden causar les plantes incineradores de residussòlids són:– Emissió de gasos contaminants (monòxid i diòxid de carboni, procedents de la com-

bustió i dioxines, si s’incineren alguns tipus de residus).– Emissió de gasos que incrementen l’efecte hivernacle (monòxid i diòxid de carboni). – Impactes en la qualitat de vida de la zona: impacte visual en el paisatge, soroll derivat

del trànsit de camions i males olors derivades d’aquest tipus de transport.Les emissions de gasos poden minimitzar-se si s’hi instal·len filtres i es controla el tipusde residus incinerats. Igualment, l’ús de tecnologies més modernes i eficients per a l’in-cineració faran que la planta sigui més eficient i generaran menys gasos.Per evitar els impactes sobre la qualitat de vida de la població de la zona, cal ubicaraquestes plantes lluny de zones habitades i, en tot cas, habilitar mesures correctores a l’entorn com ara franges de vegetació o barreres visuals d’altres tipus.

7. Energia gratuïta, inacabable i netaa) La instal·lació de plaques fotovoltaiques es fa a la zona que rep més llum solar. Si no hi

ha obstacles que ho alterin, això sempre es dóna al vessant sud de l’edifici. Malgrataixò, cada cas pot presentar particularitats i, per això, el croquis o esquema pot ser bas-tant diferent d’un lloc a un altre. Per a la nostra latitud, la inclinació de les plaques mésadequada és de 34°, però segons les característiques de la zona, aquesta inclinació potvariar.

b) Si sumem els consums de la gràfica obtenim: 53.700 kWhSi ara multipliquem aquest consum anual pel preu del kWh, obtenim:53.700 kWh � 0,081104 €/kWh = 4.355,28 €Ara cal afegir-hi l’impost sobre l’electricitat, que és del 5,1%:4.355,28 € � 5,1/100 = 222,12 €4.355,28 € + 222,12 € = 4.577,4 €Finalment s’hi ha d’afegir l’IVA, que és del 16%:4.577,4 � 16/100 = 732,38 €Tot això fa un total de: 4.577,4 € + 732,38 € = 5.309,78 €, que és l’import del consumelèctric de tot l’any.Per calcular l’estalvi que poden suposar les plaques fotovoltaiques, suposem una pro-ducció anual de 4,75 MWh:4,75 MWh � 1000 kWh/1 MWh = 4.750 kWh.


58

Si ara multipliquem aquesta producció anual pel preu del kWh:4.750 kWh � 0,081104 €/kWh = 385,24 €Ara cal afegir-hi l’impost sobre l’electricitat que és del 5,1%:385,24 € � 5,1/100 = 19,65 €385,24 € + 19,65 € = 404,89 €Finalment s’hi ha d’afegir l’IVA que és del 16%:404,89 � 16/100 = 64,78 €Tot això fa un total de: 404,89 € + 64,78 € = 469,67 € que és l’import que hauria cos-tat l’electricitat produïda per les plaques.

c) Per calcular quants anys trigarà en amortitzar-se, només cal dividir el cost de les plaquesfotovoltaiques entre el preu de l’energia generada:42.500 € : 469,67 € per any = 90,48 anys.

d) Si dividim la producció elèctrica anual de les plaques entre 4,3 kWh obtindrem els qui-los de diòxid de carboni que s’haurà evitat que s’emetin a l’atmosfera:4.750 kWh / 4,3 kWh per kg de diòxid de carboni = 1.104,65 kg de CO2

e) Aquesta reducció d’emissions de diòxid de carboni contribueix a minimitzar:– L’increment de l’efecte hivernacle i les seves conseqüències climàtiques (escalfament

global, alteracions de règims pluviomètrics, etc.).– La contaminació atmosfèrica.– El consum de recursos energètics no renovables.

f) Quan el consum d’energia al centre supera l’energia generada per les plaques, la com-panyia elèctrica subministra la quantitat d’electricitat que hi falta.

g) En cas de produir més energia de la necessària, l’energia elèctrica sobrant va a parar a la xarxa i, s’hi s’han fet els contractes pertinents, la companyia elèctrica compraaquest excedent energètic.

h) La instal·lació de plaques fotovoltaiques en edificis públics i habitatges pot tenir, a llargtermini, efectes globals importants perquè, tot i que igualment faci falta l’existència decentrals elèctriques convencionals, la suma dels petits estalvis pot repercutir força posi-tivament en els problemes mediambientals esmentats més amunt.

8. Pluja de preguntesa) Les energies renovables són aquelles que es generen a una velocitat igual o major que

la velocitat amb què les consumim. Les energies no renovables són aquelles que esgeneren a una velocitat menor.

b) Les energies netes són aquelles que no contaminen el medi, mentre que les energiesbrutes sí que el contaminen.

c) Les energies convencionals són energies no renovables i brutes, mentre que les ener-gies alternatives són energies renovables i netes.

d) Les energies que generen contaminació atmosfèrica són les derivades de la combustióde combustibles fòssils, la biomassa i l’energia de fissió nuclear.

e) L’energia solar s’aprofita de dues maneres: se n’aprofita la calor per escalfar aigua,hivernacles o altres materials (forn solar), i se n’aprofita l’energia electromagnètica dela llum solar per generar electricitat. L’energia eòlica s’aprofita per bombar aigua o pergenerar electricitat.

f) L’energia que crema carbó és considerada convencional perquè és bruta, és a dir, el seuconsum representa un balanç negatiu pel que fa a contaminació amb CO2, ja que la for-


mació del carbó és un procés massa lent, en canvi, l’energia que crema fusta tambécontamina, però es poden plantar arbres que reabsorbeixen el CO2 emès de maneraque, al final, el balanç de contaminació es compensa.

g) Perquè fabricar hidrogen comporta una despesa energètica igual a la que obtenim del’hidrogen com a combustible.

h) Perquè, malgrat que no contamina, comporta altres impactes importants en el medi,com ara la interferència en la dinàmica del riu. Amb aquestes instal·lacions, la sorraqueda retinguda en les preses i no arriba al mar, cosa que comporta la regressió delsdeltes. També provoca la inundació de part del territori.

i) Bàsicament dos: per una banda, el perill d’explosió nuclear, com va passar a Txernòbil,i per l’altra, els residus nuclears que genera, els quals són molt contaminants. A part detot això, les centrals nuclears necessiten una refrigeració contínua que generalmentcomporta la contaminació tèrmica de l’aigua que, a més, és abocada al medi.

j) La fissió representa el trencament d’un àtom, cosa que allibera radiació. La fusió encanvi, comporta la unió d’àtoms, tot i que també emet radiació. El primer procés és eltradicional en les centrals nuclears. Actualment, s’investiga en la fusió però encara nose n’obté energia de forma industrial.

k) La biomassa és la massa orgànica. Es considera que la massa orgànica té energia quí-mica (en forma d’enllaços químics), que originalment prové de l’energia solar, i quepot ser alliberada gràcies a la combustió. El compostatge és una forma de producciód’energia tèrmica a partir de la biomassa procedent dels fems d’animals i de la matèriaorgànica de les deixalles urbanes. La digestió bacteriana és la degradació d’aquestamatèria orgànica (compostatge) a partir de bacteris, cosa que genera gasos que espoden cremar.

unitat Impactes al medi ambient

1. Projecte ecoparca) Si que ho és, ja que es fa una carretera nova per un lloc on abans no n’hi havia cap.b) Són possibles diverses propostes. L’alumnat ha de proposar una carretera que no faci

un recorregut excessivament llarg i que no pugi per les corbes de nivell de forma per-pendicular, ja que el pendent seria massa costerut per a una carretera.

8

59

17251750

1675

17251750

1750

1675

1700

1725

riera

riera

Parc delMonestir

camí delCalvari

camí Vell

ecoparc

zonacremada

zonacremada

500 m

A


c) Els impactes dependran del recorregut que hagi fet l’alumnat. En qualsevol cas, cal pre-veure mesures per als impactes següents: sorolls, sobretot en la zona pròxima al parcdel Monestir (es pot fer un paviment antisoroll a la carretera o posar pantalles acústi-ques per reduir el soroll); talls al camí Vell (seria recomanable construir un pont i ferpassar la carretera pel allà); tala d’arbres i destrucció de sòl (és impossible evitar aquestimpacte, i el que es pot fer, en tot cas, és establir mesures compensatòries, com ararepoblar la zona cremada); fums (caldria posar filtres a la incineradora); abocamentd’aigües residuals al riu (es pot posar una depuradora), etc.

d)

e) Tal com ja s’ha dit en l’apartat c, algunes de les mesures poden ser: pantalles acústiques,asfalt antisoroll, repoblació de zones cremades, utilització de filtres a la incineradora,instal·lació d’una depuradora i utilització de màquines amb amortidors a l’ecoparc, etc.

2. Un projecte de restauracióa) El grau d’integració en el paisatge de la pedrera és baix ja que igualment hi ha formes

artificials i pendents molt pronunciats. L’estany previst al costat del jardí no podrà seralimentat per la surgència que hi havia abans de la restauració, ja que aquella aiguaprovenia d’una àrea de recàrrega que s’ha hagut de cobrir per fer la urbanització. Lazona restaurada presenta riscos d’esllavissada a causa dels forts pendents. Aquestesesllavissades no només afecten els possibles ocupants del parc, sinó també els habitantsde la urbanització que viuen més a prop del talús.

b) Primer de tot cal suavitzar els pendents. Si es vol mantenir l’estany del parc i urbanit-zar la zona superior de la pedrera, caldrà alimentar l’estany amb aigua d’altres pro-cedències, com per exemple, aigua de la xarxa general.

3. Pluja de preguntesa) Es pot actuar en les fonts de contaminació, en els residus i en els medis ja contaminats.

L’actuació en les fonts contaminants és la més barata i efectiva.b) L’avaluació d’impacte ambiental (AIA) té com a finalitat conèixer els impactes i els ris-

cos que comporta fer qualsevol de les obres que regula aquesta llei. Un cop avaluats elsriscos i els impactes, l’AIA estableix mesures correctores o protectores, segons els casos.

c) La declaració d’impacte ambiental és un document en el qual s’avalua la viabilitat d’unprojecte que afecta el medi ambient.

60

aigua

contaminació

aire

sòl

geosfera

biosfera

sistema afectat

aigües residualsde l’ecoparc

fumsde l’ecoparc

infiltració de lixiviatsde l’ecoparc

danys a la biosferaper contaminacióen els altres medis

interferènciaamb processos

tall del riu perpassar-hi la carretera

erosió a causa dela desforestació, tant enla carretera com en l’ecoparc

possibles esllavissadessi la carretera no es facorrectament

la carretara pottallar rutesmigratòries

infiltració de lixiviatsde l’ecoparc


d) La integració ambiental consisteix en una sèrie d’actuacions de restauració que prete-nen recuperar el valor ambiental de zones degradades.

e) La idea que pretenia transmetre el Club de Roma de l’any 1968 era que no es podiamantenir el ritme de creixement dels països rics ja que s’esgotarien els recursos en unperíode curt de temps.

f) A la Conferència de les Nacions Unides d’Estocolm de l’any 1972 es va fer palesa l’o-posició dels països pobres a l’actual model de creixement dels països rics, que no elstenien en compte a l’hora de repartir-se els recursos del món.

g) La idea principal que es desprèn de l’informe Brundtland, de l’any 1987, és la deldesenvolupament sostenible, és a dir, que cal tenir cura dels recursos i no malbaratar-los perquè les properes generacions i el Tercer Món també en puguin gaudir.

h) El Conveni del canvi climàtic és un acord entre estats en què es limiten les taxes de con-taminació de CO2. L’origen d’aquest conveni és el fet provat de l’escalfament global delplaneta i les conseqüències que preveuen els científics per al futur de la humanitat.Alguns països no volen signar aquest acord perquè això limitaria la seva expansióeconòmica.

i) L’Agenda 21 és un document en el qual s’especifica la necessitat i la manera concretad’assolir un desenvolupament sostenible durant el segle XXI.

j) Hi ha molts problemes mediambientals. Alguns dels més importants són la contamina-ció de l’aire (escalfament global), la reducció de la capa d’ozó, la manca d’aigua enmoltes regions del planeta, la manca d’aliments per sostenir una superpoblació en elfutur i la manca de recursos diversos.

unitat Impactes. L’aire

1. Molts actors per a un sol escenaria)

b) El bucle B accelerarà el creixement de l’efecte hivernacle, i de les altres variables, jaque és un bucle positiu. El bucle A, en canvi, té controlades totes les variables, per tant,els valors es mantenen estables, fins i tot, l’efecte hivernacle.

9

61

temperatura terrestre

evaporació

precipitació

[CO2] atm

+

–

– +

+

bucle A

temperatura marítima

[CO2] mar

+

+

–

bucle B

[CO2] atm

–


2. Els líquens, organismes indicadors de la contaminació atmosfèricaa) La presència de nombrosos líquens del gènere Caloplaca ens indica que les concentra-

cions de SO2 no superen els 50 micrograms/m3.b) En aquest segon cas, els nivells de SO2 superen els 125 micrograms/m3.c) A partir de concentracions de més de 170 �g/m3 de SO2, només hi ha algues de l’espè-

cie Pleurococcus viridis perquè no hi ha cap espècie de liquen que pugui resistir aquestsnivells de contaminació.

3. Els perills indirectes del trànsita) Els gasos contaminants que afecten el sistema cardiovascular, com ara: òxids de sofre

i de nitrogen, partícules de pols, ozó, compostos orgànics volàtils i compostos haloge-nats.

b) Per reduir-ne la presència caldria:– Reduir les emissions contaminants, per tant, restringir el trànsit rodat, fomentar el

transport públic; utilitzar energies alternatives i potenciar l’estalvi energètic.– Planificar adequadament el territori i evitar la construcció de grans vies de comuni-

cació prop de zones habitades. c) De ben segur que aquí podrien sortir uns resultats semblants, ja que malauradament hi

ha grans vies de comunicació al costat o molt a prop de nombroses zones habitades.Dos exemples podrien ser els blocs de pisos de Cerdanyola o de Badia del Vallès adja-cents a l’autopista C-58 i A-7, respectivament, o els habitatges de l’avinguda Meridianade Barcelona.

d) L’ús de catalitzadors redueix les emissions contaminants del vehicles, cosa que pot ferdisminuir els problemes de salut provocats pels gasos contaminats. En canvi, l’incre-ment del trànsit rodat pot fer que aquesta disminució dels nivells de gasos contami-nants no sigui tan gran i que, per tant, el nombre de persones afectades es mantinguio, fins i tot, que augmenti.

e) Els gestors del trànsit i de la política urbanística haurien de tenir en compte aquestsestudis per saber els efectes indirectes que produeixen en la població i, així, poderminimitzar-los a l’hora de transformar o de dissenyar noves vies de comunicació.

f) Les mesures que es poden prendre per reduir aquests efectes en les zones poblades queja hi ha al costat d’una autopista o d’una via urbana de grans dimensions són de dostipus:– Reduir el trànsit en aquestes vies: buscar vies de circulació alternatives que afectin

menys habitants, reforçar el transport públic o aplicar mesures dissuassives (peatgeso taxes com les que s’apliquen per accedir al centre de Londres).

– Construir barreres o franges de protecció, generalment són zones arbrades, de vega-des amb elements arquitectònics, que eviten que els gasos contaminants i els sorollsemesos pel trànsit incideixin directament en els habitatges.

4. L’escut protectora) En el gràfic corresponent a 1998 l’extensió del forat de la capa d’ozó és molt més gran

que a l’any 1988 i, a més, dura més dies.

62


En aquesta pregunta es demana també als alumnes que construeixin un gràfic debarres. A les dades del llibre hi ha una errada en l’extensió de l’Antàrtida. Els valorscorrectes són:

b) El forat de la capa d’ozó ha arribat a ser gairebé el doble que tota l’Antàrtida; 2,5 vega-des Europa; 51 vegades Espanya i 810 vegades Catalunya.

c) Els dies en què hi ha els valor màxims d’extensió del forat de la capa d’ozó, correspo-nen a la primavera austral (tardor per a nosaltres), que és quan aquest gas arriba a unsvalors mínims ja que és quan fa més temps que hi ha poques hores de Sol al pol Sud.

d) La lleugera reducció de l’extensió del forat de la capa d’ozó observada després de 1998pot tenir una clara relació amb els acords internacionals que afavoreixen l’ús de gasosalternatius que no afecten la capa d’ozó i amb l’actitud de molts consumidors que hanprocurat comprar productes (neveres, aparells d’aire condicionat, etc.) que no conte-nen CFC. Tots aquests fets han contribuït a reduir les emissions d’aquests gasos i, pertant, poden haver afavorit la reducció del forat.

e) El casquet de glaç de l’Antàrtida provoca un gran albedo, això vol dir que gairebé total’energia solar que arriba a aquesta zona es reflecteix a l’espai i, per tant, no s’absor-beix en forma de calor.

63

regió extensió (km2)

Antàrtida 13.340.000

Europa 10.498.000

Espanya 504.700

Catalunya 32.100

1988

extensió(milions de km2)

30

28

26

24

22

20

14

12

10

8

0

màxima extensió del forat de la capa d’ozó

1998

18

16

6

4

2

extensió de diferents àrees geogràfiques

Catalunya Espanya Europa Antàrtida


f) Si la radiació ultraviolada no s’absorbeix a l’estratosfera, llavors una part penetra a latroposfera i genera ozó troposfèric. Aquest tipus d’ozó és un oxidant molt potent quepot afectar les mucoses dels éssers vius.

g) Tal com indica la figura 6 del llibre de text, quan la radiació ultraviolada es reflecteix a la superfície terrestre, una part es converteix en radiació infraroja i, aleshores, con-tribueix a l’escalfament global, cosa que pot fer minvar la superfície de l’Antàrtida, i provocar una major absorció de la radiació solar (menor albedo). D’aquesta manera,la capa d’ozó en aquesta zona resultarà menys afectada.

h)

La relació entre l’ozó estratosfèric i la temperatura de la troposfera a l’Antàrtida no ésimportant. És a dir, la temperatura de la troposfera a l’Antàrtida depèn més d’altres fac-tors que de la concentració d’ozó estratosfèric. En qualsevol cas, aquestes quatre varia-bles donen un bucle de realimentació negatiu que s’autoregula. Així, l’augment de latemperatura troposfèrica (efecte hivernacle) comportaria un augment de la concen-tració d’ozó estratosfèric, i, per tant, una millora de la capa d’ozó.

5. Contaminació sobre Barcelonaa) L’augment de partícules en suspensió presenta dos nivells màxims: a la zona del Besòs

i a la del Llobregat. Aquests màxims coincideixen en zones de topografia baixa (vegeuel mapa topogràfic del llibre de text). Els factors que semblen controlar aquests conta-minant són, doncs, la poca altitud (les partícules en suspensió no tendeixen a pujar, talcom fan alguns gasos) i el vent, ja que la marinada –vent que bufa del mar– empenyaquest contaminant aigües amunt de les valls i, per aquest motiu, la concentració departícules és més alta al Baix Llobregat que a la ciutat de Barcelona.Pel que fa a la concentració d’ozó troposfèric, n’hi ha més a la zona de Sant Adrià deBesòs. Les causes d’aquesta distribució són almenys dues: d’una banda, l’efecte panta-lla de la serralada Litoral, que fa que a poca altura sobre el nivell del mar l’ozó ja noarribi a dispersar-se i, de l’altra, un focus important de fums procedents, en part, de lacrema de fuel a la tèrmica del Besòs.

b) Cal tenir en compte que en la gràfica no consta el color que correspon a cada gas: ver-mell per a l’ozó i blau per al NO2.

64

temperatura de l’estratosfera antàrtica

núvols polarsestratosfèrics

núvols[O3] estratosfera

–

–

+ –

–

temperaturade la troposferaantàrtica

–


La concentració d’ozó presenta el pic més alt a mitja tarda (entre les 16 h i les 17 h),mentre que té els valors més baixos a la matinada. La concentració de NO2 presentados pics: a les 9 h i a les 19 h.Si comparem els dos contaminants, podem identificar un cert paral·lelisme: en tots doscasos els valors més baixos es donen a les hores nocturnes i a mitja tarda, els més alts, toti que a les 9 del matí hi ha un màxim de NO2 que no té paral·lelisme amb l’ozó.El NO2 és el contaminant primari i l’ozó el secundari.Les variacions del NO2 durant les 24 h del dia es poden atribuir a les variacions del tràn-sit: els màxims de les 9 h i les 19 h poden correspondre a les hores en què la gent esdesplaça per anar a treballar, portar els nens a l’escola o tornar de la feina. En qualse-vol cas, es tracta d’hores de trànsit intens. L’augment d’ozó està condicionat per dosfactors: primer, hi ha d’haver contaminants primaris, en aquest cas el NO2, entre d’al-tres, i en segon lloc, hi ha d’haver insolació. A les 9 del matí hi ha contaminants pri-maris però poca insolació, mentre que a mitja tarda, la insolació i la presència decontaminants primaris fa augmentar els valors de l’ozó.

c) L’ozó és un oxidant de la matèria orgànica molt potent i, per tant, és un contaminantquan es posa en contacte amb els éssers vius. Però, en canvi, quan es troba a les capesaltes de l’atmosfera no està en contacte amb éssers vius i no és nociu. A més, a l’estra-tosfera filtra les radiacions ultraviolades, cosa que també faria a la troposfera. Per tant,és beneficiós i, alhora, perjudicial.

6. Ciutats sorolloses, ciutats tranquil·lesCal substituir el plànol b que surt al llibre de text per aquest, ja que aquell és idèntic al plà-nol a.

65

habitatge

indústries

zones verdes

autopista

b


a) Les zones afectades per contaminació acústica seran:

b) A la primera ciutat hi haurà més problemes de contaminació acústica ja que hi ha unaautopista a prop d’habitatges i diverses indústries que també són a poca distància dezones habitades.

c) El trànsit i les indústries.d) A la ciutat menys sorollosa, és a dir, a la b, hi ha un cinturó de zones verdes que separa

la zona on es concentren les indústries i l’autopista dels habitatges. Aquest elementajuda a esmorteir el soroll i, per tant, redueix la contaminació acústica.

e) A la ciutat b hi ha el mateix nombre de vies de comunicació, habitatges, indústries i zones verdes que a la ciutat a però la distribució dels elements urbanístics de la pri-mera ciutat contribueix a minimitzar-ne la contaminació sonora ja que la ubicació deles indústries al voltant de l’autopista evita que bona part dels sorolls arribi als habi-tatges.

f) Altres mesures que es poden prendre per evitar la contaminació acústica són:– Ús de materials de construcció adequats per insonoritzar els edificis.– Utilització de sistemes per minimitzar les emissions sonores.– Sensibilització dels habitants i educació ambiental sobre la contaminació sonora.– Establiment de una normativa adequada i d’un sistema de sancions que n’asseguri

el compliment.

66

habitatges

indústries

zones verdes

àrea afectadaper lacontaminacióacústica

habitatges

indústries

zones verdes

àrea afectadaper lacontaminacióacústica

a

b


7. Gasos amb efecte hivernaclea) El vapor d’aigua i el CO2 absorbeixen l’infraroig solar i l’infraroig terrestre; l’ozó absor-

beix, sobretot, la radiació ultraviolada; el NO2 l’infraroig terrestre; el gas metà l’infra-roig solar i el terrestre.

b) El N2 i el O2 són molècules que tenen dos àtoms, mentre que el vapor d’aigua, el CO2,l’ozó, el NO2 i el gas metà contenen, almenys, tres àtoms.

c) La humitat absorbeix la calor, cosa que provoca unes temperatures més altes en aques-tes zones, especialment a l’hivern, i una amplitud tèrmica menor.

d) La radiació visible.e) El vapor d’aigua i el CO2. Aquest procés rep el nom d’efecte hivernacle.f) La reducció de la capa d’ozó faria arribar una major radiació ultraviolada a la superfí-

cie terrestre. El reflex d’aquesta radiació generaria infraroig terrestre que seria absor-bit pel vapor i altres gasos, cosa que faria augmentar l’efecte hivernacle.

8. L’imparable increment de CO2

a) Els valors tendeixen a augmentar.b) Les pujades i baixades són causades pels cicles estacionals que controlen les èpoques

de major i menor activitat vegetal i, per tant, la fotosíntesi i l’absorció de CO2.c) L’any 2010, els valors de concentració de CO2 seran de l’ordre de 400 ppm.d) La Revolució Industrial. L’ús de grans quantitats de carbó per fer funcionar les màqui-

nes de vapor.e)

f) L’augment de la població i de la industrialització i l’accés d’una important part de lapoblació a l’automòbil. A més, el fet de la globalització ha comportat un incrementnotable del transport. Tot plegat ha significat una demanda molt més alta de combus-tible i, per tant, més contaminació.

g) Els efectes es concreten bàsicament en un canvi climàtic que pot afectar la humanitatde manera molt diferent, en funció de la geografia. En algunes zones del planeta plouràmés, mentre que en altres plourà menys. L’augment de temperatures comportarà mésevaporació i pèrdua de recursos hídrics i, a la vegada, hi haurà pluges de caràcter torren-cial. La dilatació del mar, per l’augment de la temperatura, podrà fer augmentar-ne elnivell, cosa que provocarà la inundació de zones baixes.

9. La pèrdua de boscosa) Excepte a Europa, on la superfície boscosa ha augmentat, a la resta de continents

aquest valor ha disminuït. Globalment, per tant, la superfície de boscos s’ha reduïtforça.

b) En l’àmbit mundial, al llarg d’aquell any es van perdre 98.910 km2 de boscos.c) Aquesta pèrdua suposa una mica més de tres vegades la superfície de Catalunya.

67

període increment mitjà de diòxidde carboni a l’atmosfera (%)

1860-1900 3,75

1900-1960 27,5

1960-1980 27,5

1980-2002 41,25


d) Es tracta d’una quantitat molt gran perquè aquesta xifra només correspon a un perío-de d’un any.

e) Els diferent usos de la fusta que s’obté dels arbres talats és un dels factors que expli-quen les diferències observades entre els continents. A Àfrica, per exemple, la llenya ésel principal combustible domèstic per cuinar o escalfar-se. Aquest fet explica la greudesforestació que hi ha en algunes zones. També, com passa a moltes zones d’Àsia,algunes empreses multinacionals exploten industrialment les fustes tropicals i són res-ponsables de bona part de la desforestació.

f) Hi ha una relació molt directa entre el grau de desenvolupament dels països i l’explo-tació de la fusta. Així, els continents o països més rics utilitzen només la fusta per a de-terminats usos o, com passa en algunes zones d’Europa o dels Estats Units, importenfusta d’altres llocs per poder mantenir intacta la seva superfície boscosa. En canvi, elspaïsos amb menys riquesa han d’explotar els seus recursos forestals per al consumpropi i per a l’exportació.

g) La pèrdua de vegetació pot tenir repercussions importants pel que fa als nivells de diò-xid de carboni, ja que, per una banda, disminueix la captació d’aquest gas en el procésfotosintètic i, per l’altra, la descomposició i combustió dels arbres talats genera més diò-xid de carboni.

h) Algunes conclusions importants d’aquesta activitat poden ser:• Des de fa més d’un segle algunes activitats humanes, entre les que destaca la desfo-

restació, fan augmentar la concentració de diòxid de carboni de l’atmosfera.• La destrucció de boscos no afecta per igual tots els continents. Mentre que a l’Àfrica

és molt important, a Europa fins i tot ha augmentat la superfície arbrada.• Per aturar l’augment de les emissions de diòxid de carboni es poden prendre diver-

ses mesures com ara:– Fomentar el transport públic.– Incrementar l’ús d’energies alternatives.– Evitar la desforestació.– Fomentar l’optimització de recursos, el reciclatge i l’estalvi energètic.– Ser solidaris amb els països menys desenvolupats. La biosfera és un bé de tota la

humanitat i només es pot conservar si tots els països estan en condicions de fer-ho.

10. Canvi climàtic i biosferaa) Les espècies adaptades als climes freds patiran una forta regressió i, potser en alguns

casos, s’extingiran.b) L’escalfament global pot alterar els corrents marins. Si desapareixen o es desplacen els

corrents freds, les àrees de pesca principals també es veuran molt afectades.c) Igualment les activitats agrícoles i ramaderes es poden veure molt afectades perquè el cli-

ma de les diferents àrees geogràfiques pot canviar. Així, molts països es veuran obligats a canviar els tipus de conreus i espècies ramaderes per adaptar-les a les noves condicions.Aquests canvis poden ser molt costosos i difícilment assumibles per alguns països.

d) Les prediccions que s’han fet per a la zona mediterrània, si hi ha un fort escalfamentglobal, són que hi haurà un increment de l’aridesa, a causa de l’augment de la duradai de la severitat de les sequeres que ja són pròpies del nostre clima. A més, pot aug-mentar la virulència dels episodis de pluges torrencials. Pel que fa a l’increment de lestemperatures mitjanes, els valors seran similars als d’altres regions més al nord, però toti això l’augment serà entre unes dècimes de grau i 2°C.

68


11. Temps atmosfèric i contaminació• Preguntes sobre els mapes del temps:a)

b) 10 de desembre de 2002: temps depressionari i inestable.15 de gener de 2003: temps anticiclònic.

c) Les fonts d’emissió d’aquests gasos són:SO2 : Combustió de petroli i derivats, i carbó (processos industrials, vehicles, incinera-ció de residus, centrals tèrmiques, calefacció, etc.).NO: Motors d’explosió de vehicles, centrals tèrmiques i calefacció.NO2: Motors d’explosió de vehicles, centrals tèrmiques i calefacció.O3: Reaccions fotoquímiques dels òxids de nitrogen i hidrocarburs.CO: Combustió incompleta de combustibles orgànics de qualsevol tipus (petroli i deri-vats, carbó i fusta), incendis, incineració de residus, descomposició de matèria orgàni-ca.

d) A excepció del diòxid de nitrogen i de l’ozó, els nivells són força més alts el dia 15 degener de 2003 que el 10 de desembre de 2002.

e) Efectes dels diferents factors:– Època de l’any: Encara que un dia sigui de finals de tardor i l’altre de principis d’hi-

vern, ambdós dies tenen factors estacionals bastant semblants (durada del dia i de lanit, inclinació del Sol).

– Dia de la setmana: el dia 10 de desembre de 2003 era un dimarts i el 15 de gener de2003 un dimecres, dies d’activitat industrial i trànsit semblants.

– Situació meteorològica: era molt diferent en un cas i en l’altre. El primer dia hi haviauna situació depressionària i, en l’altre, un potent anticicló.

– Consum energètic: atès que eren dos dies laborables, el consum per l’activitat de laciutat va ser semblant. Les temperatures extremes d’aquests dos dies van ser de 14°Ci 10°C el dia 10 de desembre de 2002 i de 13°C i 6°C el 15 de gener de 2003. A par-tir d’aquestes dades podem deduir que la despesa energètica per calefacció va ser mésgran el segon dia.

– Quantitat de trànsit rodat: generalment, els dies de pluja hi ha més trànsit a les ciu-tats. Per això, l’emissió de contaminants per vehicles va ser més elevada el dia 10 dedesembre que el 15 de gener.

Com a conclusió de l’efecte combinat de tots aquests factors, queda clar que el més deter-minant va ser la situació atmosfèrica, ja que, mentre el dia 10 de desembre el vent i les plu-ges van dispersar els contaminants, la situació anticiclònica del dia 15 de gener va provocarun estancament atmosfèric acompanyat d’inversió tèrmica que va afavorir l’augment delsnivells contaminants perquè en va impedir la dispersió.

69

pressióatmosfèrica

direcciódel vent

1012 - 1016 mb

força del vent(fort, moderat, feble)

10 de desembrede 2002

possibles fenòmensmeteorològics

15 de generde 2003

sud - sudoest moderat pluges

1032 - 1036 mb nord molt feble cels serens


70

12. Geleres en perill d’extincióa) A la gràfica es mostren els nivells

atmosfèrics de diòxid de carbonides de l’any 1750 fins a l’any 2000i l’extensió de les geleres del’Aneto des de l’any 1900 fins al’any 2000.

b) Els nivells atmosfèrics de diòxid decarboni tendeixen a augmentarmentre que l’extensió de les gele-res es redueix.

c) Per l’any 2050 podríem extrapolaruna concentració d’unes 380 ppmde diòxid de carboni a l’atmosferasi agaféssim el pendent de la corbades de 1940 fins a 1980. Però, siagaféssim el pendent dels darrersanys del segle XX, l’increment arri-baria fins a les 425 ppm. Pel que faa l’extensió de les geleres de l’A-neto, si continua la tendènciaactual, poden desaparèixer total-ment entre l’any 2010 i el 2020.

d) Hi ha una clara relació entre aquests dos paràmetres tal com explicarem en l’apartatsegüent.

e) L’augment del diòxid de carboni atmosfèric genera un increment de l’efecte hiverna-cle, cosa que provoca un escalfament global, i, alhora, la regressió de les geleres.

f) Els nivells atmosfèrics de diòxid de carboni mostren una correlació entre l’augment dela temperatura mitjana del planeta i la proporció d’aigua en fase líquida. Per contra, hiha també una correlació entre la disminució de la proporció d’aigua en fase sòlida i l’extensió de geleres i zones marítimes cobertes per glaç.

13. Anomalia tèrmicaa) A la zona representada en el mapa no hi ha diferències d’altura considerables, espe-

cialment pel que fa a la plana ocupada per Barcelona i pels municipis veïns. Per això,aquest factor no pot explicar les diferències de temperatura que hi ha.

b) Altres factors que poden influir en aquesta distribució de la temperatura són: la proxi-mitat al mar, la situació de determinats accidents geogràfics (valls i serralades) i l’e-xistència de fonts de calor (naturals o artificials).

c) En aquest cas, la distància d’aquestes zones respecte al mar és poc significativa. Lesdues valls que tallen la serralada Litoral (la del Llobregat i la del Besòs) són el motiupel qual hi ha franges en què les temperatures més baixes s’estenen una mica en direc-ció al mar. Les altes temperatures de la zona central de la ciutat de Barcelona noméspoden explicar-se com a conseqüència de les nombroses fonts de calor (enllumenat,calefaccions, vehicles, etc.) existents a la ciutat.

conc

entr

ació

atm

osfè

rica

de

CO

2 (

ppm

)

exte

nsió

de

la g

eler

a de

l‘A

neto

(ha

)

1700

450

300440

430

420

410

400

390

380

370

360

340

320

300

280

270

290

310

330

350

2902802702602502402302202102001901801701601501401301201101009080706050403020100

anys1800 1900 2000 2050


d) Aquesta anomalia és més important quan més encalmada està l’atmosfera, especial-ment durant les primeres hores de la nit dels mesos més freds de l’any, quan el consumenergètic és més elevat. Els dies ventosos, en canvi, és quan aquest efecte es nota menys.

e) Actualment, amb una situació meteorològica semblant, probablement s’observaria unaanomalia tèrmica més gran ja que durant els últims anys, el consum energètic ha aug-mentat. En algunes ciutats d’Amèrica del Nord (a Barcelona encara no s’ha fet capestudi sobre això), també s’hi ha observat la formació d’anomalies tèrmiques durant leshores centrals dels dies d’estiu. Fins no fa gaire, aquest era un dels moments en què l’i-lla de calor de les ciutats era menys acusada, però ara, amb la proliferació d’aires con-dicionats, aquesta tendència ha canviat, ja que l’ús dels aparells genera molta calor a l’exterior dels edificis i, per tant, el contrast tèrmic entre ciutats i afores és més gran.

f)

14. Pluja de preguntesa) És una zona en la qual la concentració d’ozó és menor que a la resta de la capa d’ozó.b) Les causes antròpiques són la contaminació, especialment amb gasos com els CFC. Les

causes naturals tenen un caràcter estacional i estan relacionades amb les baixes tem-peratures del casquet de gel de l’Antàrtida.

c) L’estiu austral facilita la recuperació de la capa d’ozó, gràcies a la major insolació, jaque és precisament la radiació ultraviolada la que fa regenerar aquesta capa.

d) Proporciona dades sobre la qualitat de l’aire i sobre els valors d’immissió de contami-nants. Aquestes dades serveixen per: alertar Protecció Civil quan la concentració devalors de contaminants ultrapassa els màxims establerts i posa en perill la salut huma-na; elaborar mapes de vulnerabilitat i capacitat del territori i emprendre actuacionspreventives o de sanejament en zones que puguin estar degradades.

e) És un sistema que valora la qualitat de l’aire en funció d’algunes variables: CO, SO2,NO2, ozó i partícules en suspensió. Això no vol dir que un valor 100 indiqui sempre unaire pur i estable, atès que la presència d’altres contaminants (clor, gasos orgànics, etc.)pot fer que l’aire sigui irrespirable, i, en canvi, no ser detectats.

f) Algunes proves poden ser el trasllat de boscos de clima fred cap a zones de més altitud(cas de la fageda, a Catalunya), el retrocés de glaceres o la desaparició progressiva deneus perpètues en algunes muntanyes.

71

alteració observada causes en el microclima urbà

• menor quantitat d’humitat relativa • Menys quantitat de vegetació i sòl no impermeabilitzat.

• lleuger increment de les precipitacions • Major quantitat de corrents convectius a causa de les fonts de calor.

• Més quantitat d’aerosols (que actuen com a nuclis de condensació).

• major incidència de les tempestes • Les mateixes causes que en el cas anterior (en els mesos més càlids).

• vents de direcció més canviant • Existència d’obstacles (edificis, infraestructures, etc.) davant el flux del vent.

• reducció de la visibilitat • Presència d’aerosols i boirum fotoquímic.

• menor radiació solar • Les mateixes causes que en el cas anterior.


g) Els valors d’immissió corresponen a valors de concentració de gasos en l’atmosfera,mentre que els valors d’emissió són els que es mesuren en el focus contaminant.

h)

i)

j)

72

contaminantsprimaris

contaminantssecundaris

SO2 i NO2pluja àcida

boirum fotoquímic

àcids sulfúric i nítric

NO2, hidrocarbursi O2

ozó i PAN(nitroperòxid d’acil)

disminució de la capad’ozó

CFC clor

mesures preventives

Utilitzar carbons nets, substitucióper energies netes.

pluja àcida

boirum fotoquímic

soroll

Ús de catalitzadors en els tubsd’escapament dels vehicles, promociódel transport públic, etc.

Ús d’amortidors, ordenació territorial,paviment antisoroll a la calçada, etc.

Promoció del transport públic i de lesenergies netes, reforestació i substitucióde la fusta per altres materials.

efecte hivernacle

Substitució dels CFC per altres substànciesno contaminants.disminució de la capa

d’ozó

causes

Centrals tèrmiques.pluja àcida

boirum fotoquímic

soroll

Trànsit.

Trànsit, construcció, indústria i activitatsd’oci nocturn, etc.

Crema de combustibles fòssils (trànsit,centrals tèrmiques, indústria, etc.).

efecte hivernacle

Aires condicionats i productes que contenenCFC.

disminució de la capad’ozó


unitat Impactes. L’aigua

1. Fes de detectiu per trobar el culpablea) Els focus de contaminació possibles són: la central tèrmica, la indústria, l’abocador, els

camps de conreu, la carretera, la gasolinera, el riu i la granja.b) La contaminació, mesurada en forma de relació DBO5/DQO, és difosa en el mapa.c) Els valors de DBO5/DQO són clarament superiors a 0,6, per tant s’ha de parlar de con-

taminació orgànica i difosa, amb un pH lleugerament àcid.Encara que el caràcter difós de la contaminació i el pH àcid poden fer pensar en la cen-tral tèrmica (pluja àcida), s’ha de descartar perquè la contaminació és orgànica. Laindústria, a més de l’abocador, la gasolinera, la granja, la carretera i el riu, també s’hande descartar a causa del caràcter difós de la contaminació. Així, doncs, només ens res-ten els camps de conreu. Efectivament, la contaminació per adobs en camps de conreupot tenir un caràcter difós, atesa la gran extensió d’aquests camps. A més, l’origen orgà-nic dels contaminants fa pensar en adobs orgànics, possiblement purins, a causa del pHlleugerament àcid.

2. L’estat de les nostres platgesa) Els valors alts de clorofil·les indiquen una presència excessiva d’algues, conseqüència

d’un procés d’eutrofització.b) La gràfica del fòsfor inorgànic té més relació amb la de les clorofil·les perquè presenta

màxims similars al litoral de Girona i de Barcelona. En canvi, a Tarragona no coinci-deixen. Aquesta relació s’estableix pel fet que el fòsfor és l’element que limita el crei-xement de les algues al mar.

c) L’aspecte que destaca més en la gràfica de saturació d’oxigen és la davallada que es pro-dueix en el litoral de Barcelona, a la banda sud. Aquesta davallada es correspon ambun màxim en les clorofil·les i en el fòsfor inorgànic. La interpretació d’aquest fet és, talcom s’ha vist en el primer apartat, un fenomen d’eutrofització que comporta la presèn-cia de més matèria orgànica. Aquesta matèria orgànica, quan mor, s’oxida, cosa quecomporta més demanda d’aquest gas i, per tant, una davallada de la concentració d’o-xigen dissolt en les aigües.

3. Clorurs al Maresmea) Aquesta concentració es deu a un procés de salinització d’aquestes aigües, com a con-

seqüència de la seva sobreexplotació. b) A l’any 1986, l’ió de clorur es concentrava sobretot prop dels nuclis urbans, mentre que

l’any 1992 s’extenia per tot el litoral. Una de les causes d’aquest augment és la forta ocu-pació del litoral el anys posteriors a 1986. També l’agricultura intensiva dels darrers anysha contribuït a la sobreexplotació d’aquests aqüífers relativament poc explotats finsaleshores. A més, ha disminuït la forta salinització que l’any 1986 hi havia a l’aqüífer en-tre Pineda i Calella. Potser la salinització d’aquest aqüífer va motivar que es deixés d’u-tilitzar i se substituís per altres fonts. És a dir, com més salinizació, menys utilització, i com menys utilització de l’aqüífer, menys salinització (autoregulació).

c) Les valls són cons de dejecció de les rieres del Maresme. Els materials que sedimentenen aquests cons són molt permeables (sauló), cosa que, per una banda, permet l’acu-mulació d’aigua dolça provinent de les rieres, i per l’altra, facilita l’entrada d’aiguamarina.

10

73


74

4. Lecturaa) Les algues creixen desmesuradament davant de l’abocament de fosfats i nitrats, que

provoquen eutrofització en les aigües.b) El musclo és un filtrador que neteja les aigües, cosa que permet l’arribada d’una major

quantitat de llum al fons del riu i, per tant, facilita la fotosíntesi de les algues i el seucreixement.

c) Els forts cabals poden endur-se les postes d’ous i malmetre-les. També poden arrosse-gar altres organismes cap a medis més inhòspits.

d) Si es fa el transvasament, el cabal de l’Ebre disminuirà, cosa que comportarà més con-centració dels contaminants i, per tant, més eutrofització de les aigües, és a dir, que lesalgues augmentaran. El creixement d’algues tindrà efectes nocius per a les centralsnuclears, ja que, com diu la lectura, obstrueixen els canals de captació de les aigües querefrigeren les centrals.

5. Aire per als bacterisa) Segons aquesta gràfica, depèn de dos factors: de la temperatura (com més temperatu-

ra, més demanda) i del temps (com més temps, més demanda). El motiu és similar entots dos casos: amb més temperatura i més temps, la població bacteriana augmenta.

b) Són els mg d’oxigen que han consumit els bacteris en un litre d’aigua, durant els diesque marca la gràfica, i que han utilitzat per oxidar la matèria orgànica dissolta.

c) No, com més temperatura, més demanda, ja que la població de bacteris augmenta mésràpidament si la temperatura és més alta i, per tant, són més a l’hora d’oxidar matèriaorgànica.

d) Durant els primers cinc dies la velocitat d’oxidació és prou alta com per tenir una ideade la quantitat de contaminació que s’ha donat. A 20°C s’ha oxidat el 50% de la matè-ria orgànica, que es un valor prou significatiu.

e) El valor de DBO només baixarà si hi entra oxigen exterior. Si el sistema continua aïllat,la gràfica es mantindrà prop dels 200 mg/L.

f)

oxig

en d

isso

lt 100 %

abocament temps

74 %

autodepuració


6. Elabora un mapaa)

b) Segons el mapa, la concentració té un caràcter concentrat l’1 de gener. Tenint encompte que parlem de nitrats, una possible hipòtesi apuntaria al fet que alguns sacs defertilitzants químics s’haguessin rebentat.

c) La contaminació a les aigües subterrànies per nitrats.d) Una llengua de contaminació es va estendre pel subsòl, seguint el pendent marcat per

les isopieces (corbes d’igual alçada del nivell freàtic), cosa que va provocar també l’ex-tensió de la contaminació i la seva difusió, és a dir, que els valors de concentració vanser menors però van afectar una extensió més gran.

e) Atès que la direcció que va prendre la llengua de contaminació va coincidir bastantamb la topografia de la superfície, és a dir, que seguia les valls, cal preveure una con-taminació del pou A en el futur. L’1 de març, el pou B ja estava contaminat.

f) Si. Una alternativa podria ser el quadrant f2, que es troba en una vall. Això pot fer pen-sar que l’aqüífer es troba prop.

7. Un estudi de l’embassament de Saua) El grau d’eutrofització, la temperatura i la profunditat.b) A excepció dels primers metres de profunditat, els valors d’oxigen dissolt són més alts

a l’hivern per dos motius: d’una banda, perquè la menor temperatura de l’aigua afa-voreix la dissolució de l’oxigen, i de l’altra, perquè a l’hivern, la menor quantitat d’or-ganismes provoca una menor demanda d’oxigen i, per tant, la concentració d’oxigenés més alta.

c) A l’estiu la termoclina està més marcada, i se situa entre 10 m i 20 m de profunditat.d) Si les temperatures superficials es mantinguessin durant uns dies a uns 4°C, les tem-

peratures superficials de l’embassament també tindrien uns 4°C. La conseqüència seria

75

1

2

3

4

5

6

a b c d e f g

150

B100

50

50

A

250

200

150

100

50

100 m

50


que s’originarien corrents tèrmics verticals a causa de l’alta densitat de l’aigua, és a dir,l’aigua de superfície s’enfonsaria i l’aigua del fons ascendiria perquè tindria una den-sitat menor (aflorament d’aigües profundes). Atès que les aigües superficials són mésriques en oxigen, aquest procés subministraria oxigen en profunditat i, a més, les tem-peratures tendirien a igualar-se i desapareixeria la termoclina temporalment.

e) Les algues subministren oxigen a l’aigua, en forma de microbombolles que pugen capa la superfície. Com que la dispersió d’algues es molt alta fins a uns pocs metres de pro-funditat, es produeix una alta concentració d’oxigen en aquesta zona. A més, la fortademanda d’oxigen provocada per una major activitat biòtica a l’estiu, fa baixar la con-centració d’oxigen dissolt a mesura que analitzem valors més profunds.

f) Els valors de clorofil·la són més alts a l’estiu perquè hi ha més proliferació d’algues a causa de les millors condicions de llum i de temperatura.

g) Per sota dels 20 m gairebé no arriba llum a l’embassament. Per tant, l’augment de clo-rofil·la a l’hivern i en aquestes profunditats només té sentit si considerem que sónalgues mortes que cauen al fons.

8. Pluja de preguntesa) Per una banda, la contaminació, i per l’altra la interferència dels humans en processos

naturals.b) Són diverses:

– l’aigua que queda retinguda als embassaments no arriba a la desembocadura, pertant, la lluita que es produeix en profunditat entre les aigües salades i dolces afavo-reix les primeres, cosa que ocasiona l’entrada d’aigües salades i la salinització delsaqüífers;

– els al·luvions queden retinguts a l’embassament i no arriben a la desembocadura,cosa que pot provocar el retrocés del delta i de les platges que es nodrien d’aquestsmaterials;

– l’elevació del nivell de base dels rius i rieres que desemboquen en l’embassament potocasionar inundacions i sedimentació d’al·luvions en zones on abans no se’n pro-duïen;

– les aigües que surten de l’embassament tenen més poder erosiu, ja que no transpor-ten al·luvions;

– l’ocupació del territori per part de les aigües provoca sovint la migració humana i ladesaparició de poblacions i de patrimoni.

c) 1 granges → nitrats, bacteris coliformes;2 camps de conreu → nitrats, pesticides;3 clavagueres → alta temperatura de l’aigua, bacteris coliformes;4 indústria → metalls, nitrats, alta temperatura de l’aigua i bacteris coliformes.

d) Afecta, sobretot, la disminució de la capacitat de l’aigua per dissoldre oxigen, cosaque no només afecta els animals aquàtics, sinó també la població de descompone-dors que, aleshores, no poden oxidar la matèria orgànica i es provoca la descompo-sició anòxica, amb formació de substàncies perjudicials per a la resta de l’ecosistema(H2S, amoníac, etc.).

e) L’eutrofització és el creixement desmesurat de les poblacions d’éssers vius a l’aigua.La provoquen aquells elements que són limitadors de la vida a l’aigua, bàsicamentnitrats i fosfats. L’origen d’aquests contaminants són els fertilitzants i les aigües domès-tiques.

76


f) La intrusió salina consisteix en la invasió dels aqüífers d’aigua dolça de la zona litoralper part de l’aigua de mar. Les causes sovint són la sobreexplotació o la dificultat derecàrrega d’aquests aqüífers. Es detecta pel gust salat de les aigües que en provenen.

g) És una fórmula global en la qual es tenen en compte uns paràmetres determinats quedonen una valoració general de la qualitat de l’aigua. Aquests paràmetres són: la tem-peratura, els sòlids en suspensió, l’oxigen dissolt, la conductivitat elèctrica i les deman-des d’oxigen. Un índex 100 no és sinònim d’aigües totalment netes, ja que aquestíndex passa per alt altres paràmetres com, per exemple, la presència de virus.

h) És la suma de la concentració de magnesi i de calci en l’aigua.i) La demanda d’oxigen representa la quantitat necessària d’aquest gas per poder oxidar

substàncies contaminants en l’aigua. Si la relació DBO5/DQO és alta (més de 0,6), indi-ca un contingut en matèria orgànica alt, i si és baix, indica que hi ha matèria inorgà-nica.

unitat Impactes. Els residus sòlids. La contaminació del sòl

1. Ningú els vol... però són necessarisa) Els abocadors han d’estar segellats amb materials impermeables que impedeixin la con-

taminació de les aigües subterrànies per lixiviats. També hi ha d’haver un control decontaminació dels aqüífers. Els terrenys han de ser estables, de manera que no hi hagi,per exemple, risc d’esllavissades. S’ha de situar en un lloc on les males olors que gene-ren no ocasionin molèsties a les persones i hi ha d’haver un control sanitari. A méss’han de controlar els gasos que emeten els residus per tal d’evitar incendis o explo-sions. Finalment, quan un abocador està ple, s’ha de restaurar.

b) i c) D’entrada, no hi ha cap lloc ideal per a un abocador de residus sòlids urbans. Sempreprovoquen alguna mena d’impacte. El que cal és buscar el lloc on aquests impactessiguin mínims.Per això, caldria buscar terrenys impermeables. L’opció d’impermeabilitzar terrenyscom les calcàries també és possible, però és una opció més cara. Així, podem començaracotant el terreny a les margues, ja que és una roca impermeable.El risc de producció de lixiviats que s’escolin per la superfície fins al riu o la riera potreduir-se si busquem zones on el pendent sigui mínim. El marge nord-oriental delmapa compleix aquesta condició. El risc de contaminació de les aigües que van a la fontpot reduir-se si es fa una petita depressió en aquesta zona que impedeixi la circulacióde lixiviats. Alhora, la construcció de pe-tits dics que impedeixin la sortida de lesaigües brutes, quan plogui molt, pot seruna bona mesura correctora, en aquestsentit.També es pot proposar de situar una de-puradora vora l’abocador perquè netegiels lixiviats. Finalment, una altra mesuraque es pot prendre és allargar el camíque porta als camps, a la zona nord-oriental, fins a l’abocador.

11

77

380

420

440font

460480

500

520

20º

400

abocadorabocador

arenisquesdel cretaciinferior

marguesdel cretaciinferior

calcàriesdel cretacisuperior


2. Què podem fer amb les escombraries?a)

* Els olis no hi figuren perquè són residus especials no sòlids.

b) Contenidor de paper → llibresContenidor de vidre → envasos de vidreContenidor d’envasos → ampolles de plàsticContenidor de fracció orgànica → restes de menjarContenidor de medicaments (farmàcia) → antibiòticsL’oli de cuina pot ser recollit a domicili en alguns municipis. L’amiant i l’aiguarràs sónuns residus especials que cal dur a una deixalleria. El matalàs i l’armari són difícils d’e-liminar, per això, en la majoria de poblacions hi ha un servei municipal que els reculla domicili.

3. Abocadors sense perill

78

bomba

recollida i sortidade lixiviats

impermeabilització

respirador

via d’aigües pluvials

RSUordinaris

RSUvoluminosos

ampolles de plàstic,envasos de vidre,llibres

reciclatge

reutilització

armari

envasos de vidre,llibres

valorització energètica

residus sòlids urbans (RSU) residusindustrials

RSUespecials

perillosos

altres (especificar-ho)

menjar

restes de menjar(compost)

armari

matalàsarmari

antibiòtics

antibiòtics

aiguarràs(per destil·lació)

amiant, aiguarràs


4. La denominació d’origen del adobsa) La matèria orgànica proporciona al sòl característiques favorables com ara:

– alta capacitat d’infiltració;– baixa erosionabilitat, és a dir, protecció contra l’erosió;– porositat adequada per al desenvolupament de les arrels;– bona retenció d’aigua;– activitat biològica adequada;– emmagatzematge de nutrients.L’alumnat també pot comentar altres característiques relacionades amb una bona fer-tilitat física i química.

b) La descomposició i mineralització lenta del compost aporta els nutrients necessaris demanera gradual, mentre que els adobs minerals, amb un alt i sobtat aportament mine-ral, no pot ser absorbit pels vegetals i es converteix en un element contaminant.

c) El procedent de llots, perquè té més quantitat de metalls pesants que poden incorpo-rar-se al sòl, i de nitrogen, que pot lixiviar-se o volatilitzar-se.

d) Aquest compost té un contingut de nitrogen baix i, per tant, no aporta nutrients.e) 97 mg Pb/kg � 10.000 kg/ha = 970.000 mg de Pb/ha = 0,970 kg/ha.f) Els purins s’apliquen cada dos anys perquè es descomponen lentament, de manera que

també durant el segon any continua la seva descomposició i alliberen nitrogen.g) A partir dels 400 kg/ha, una major aplicació de nitrogen no només no ajuda a una

millor productivitat sinó que, per contra, el nitrogen actua com a element contaminanti fa minvar la producció de blat.

h) El nitrogen contingut en els purins no s’allibera immediatament. A més, un excés depurins comporta una acidificació del subsòl i un excés de substàncies contaminants.

5. No diguis «blat» fins que no sigui al sac i ben lligat!a)

b) Hi ha una relació entre el clima i la productivitat de manera que països de clima mésaviat àrid, com Turquia o el Marroc, produeixen menys que l’Índia o els Estats Units,per exemple. També el grau d’industrialització té molt a veure amb la productivitat,així Espanya gairebé duplica el rendiment del Marroc, tot i que geogràficament no sóngaire distants i, per tant, tenen un clima prou similar.

79

Turquia

superfície cultivada(milers ha)

producció mitjanaanual (1990-1998)(milions tones)

Espanya

Marroc

Índia

Estats Units

paísrendimentde la collita(tones/ha)

2.127 t/ha9.400

2.407

2.626

26.200

18.541

20

6,6

3,4

71,5

43,9

2.742 t/ha

1.294 t/ha

2.729 t/ha

2.367 t/ha


6. Pluja de preguntesa) Vol dir aprofitar-lo, és a dir, tornar a utilitzar-lo per a la mateixa finalitat o una altra de

diferent. b) Avantatges: reducció del volum dels residus i aprofitament energètic.

Desavantatges: contaminació i males olors.c) Són residus que tenen productes tòxics i, per tant, contaminants.d) La fertilització amb purins pot comportar una contaminació associada de microorga-

nismes i una acidificació del terreny. A més, si la quantitat de purins abocats és alta,contamina altres substàncies, perquè un adob excessiu és perjudicial, tant per a lesplantes com per a les aigües del subsòl.

e) El sòl pot mineralitzar alguns productes contaminants gràcies a l’acció dels organismesdescomponedors. Aquest procés és lent, per això és pertinent parlar de contaminació,especialment quan aquesta té un volum massa alt perquè els descomponedors puguinmineralitzar-la ràpidament.

f) Els adobs poden ser químics (artificials) o biològics (naturals). Els primers estan fets a la carta, és a dir, compostos per productes químics escollits (nitrats, potassi, etc.),mentre que els biològics estan formats per productes naturals (purins, compost, etc.).Els biològics subministren nutrients lentament, a mesura que es descomponen, mentreque els artificials subministren nutrients ràpidament, però són difícils de dosificar i poden convertir-se en contaminants si l’adob és excessiu.

g) La salinització del sòl és un problema perquè les sals dificulten que les arrels de la plan-ta absorbeixen l’aigua, a causa de l’osmosi.

h) – Adobar els camps amb excés, perquè pot ser contaminant. – L’ús de pesticides, que provoca la mort no només de les plagues, sinó també d’altres

organismes que participen en processos naturals com ara la pol·linització, la des-composició i la mineralització de residus contaminants.

– Regar els camps amb aigua salada, ja que comporta el pansiment de les plantes permanca d’absorció d’aigua.

– L’agricultura intensiva, perquè empobreix el sòl. – Llaurar també és perjudicial perquè fa malbé l’estructura del sòl.

i) La contaminació del sòl provoca la desaparició de la coberta vegetal i, per tant, afavo-reix processos tan diferents com l’erosió o la desertització. Això és així perquè la mancade coberta fa que les aigües de pluja erosionin el sòl i s’emportin el que hi queda.D’aquesta manera, també dificulta el creixement posterior de vegetació i s’afavoreix ladesertització.

j) El primer pas consisteix en la separació de residus. A continuació, tots els residus valo-ritzables es reaprofiten. Els que no són reutilitzables es reciclen o, si no és possible, escremen i la cendra es llença a un abocador.

7. Diagrama causal

80

contaminació erosionabilitatcoberta vegetal– +

gruix del sòl–


81

unitat Medi ambient i societat. Models de gestió mediambiental

1. Silvicultura sosteniblea) Abans que res, cal comentar que per un error els valors de la taula (valors de biomassa

i de productivitat mitjans a la comarca de la Selva) estan en unitats equivocades. Encomptes de ha ha de dir tones per hectàrea cada any (t/ha/any).Cal veure si els càlculs que ha fet la companyia són viables, en funció de la productivi-tat del bosc.Productivitat de fusta: 4 ha � 2,4 t/ha = 9,6 tones de fusta per any.Productivitat de suro: 4 ha � 2,5 t/ha = 10 tones de suro per any.La productivitat de suro és suficient per mantenir l’explotació a una velocitat sosteni-ble, però la productivitat de fusta no. Ara, caldrà veure si utilitzant els recursos exis-tents, l’explotació pot aguantar els 10 anys.Els recursos de fusta totals són: 4 ha � 35 t/ha = 140 tones. Per poder aguantar l’ex-plotació durant 10 anys, cada any s’hauran de consumir x tones dels recursos existents:9,6 t + x t = 20 t; x = 10,4 tones.Durant 10 anys, per tant, s’hauran consumit 10,4 t � 10 anys = 104 tones de fusta. Comque l’explotació compta amb 140 tones de fusta, podem dir que l’explotació serà sos-tenible durant 10 anys.

b) En un model de creixement incontrolat, l’explotació gastaria els recursos de fusta i desuro el primer any. En un model conservacionista, no se n’explotaria res. En un modelsostenible, s’explotarien exactament els valors anuals de productivitat, és a dir, 10 tonesde suro (2,5 t/ha � 4 ha) i 9,6 tones de fusta (2,4 t/ha � 4 ha) per any.

c) Si cada any s’haguessin d’explotar 15 t de suro, necessitaríem utilitzar el suro proce-dent de la productivitat i el dels recursos existents:Productivitat suro: 2,5 t/ha � 4 ha = 10 tones.Recursos: 5 t/ha � 4 ha = 20 tones.Per tant, cada any necessitarem: 10 t + x t = 15 tones; x = 5 tones procedents dels recur-sos. Com que tenim 20 tones de recursos, l’explotació pot mantenir aquest ritme d’ex-plotació durant 20/5 = 4 anys. És un model de desenvolupament de creixementincontrolat.

d) Si que és possible, si s’utilitzen només els recursos procedents de la productivitat decada producte, és a dir, 9,6 tones de fusta per any i 10 tones de suro per any.

e) 4 ha � 2,4 t/ha = 9,6 tones de fusta.Si s’augmenta la quantitat de fusta que s’explota, caldrà consumir recursos existents i,per tant, la productivitat de suro baixarà perquè hi haurà menys arbres d’on treure’l.

2. Urbanització sosteniblea) En una hectàrea la demanda d’aigua serà: 50 habitants � 365 dies � 120 L/m2 =

= 2.190.000 LSi pensem que perquè una urbanització sigui sostenible només hem de comptar ambl’aigua de recàrrega, aleshores: 0,1 hm3 = 108 L.Per tant, si repartim els litres per hectàrees, tindrem 10 L/2.190.000 L = 45,6 ha, és a dir, que la recàrrega d’aigua podrà alimentar la població que visqui en 45,6 ha.

b) El problema és que el terreny es torna impermeable a causa de l’asfalt i de la cons-trucció, cosa per la qual la superfície de recàrrega disminueix i l’aigua, en comptesd’infiltrar-se i alimentar l’aqüífer, va a parar a les lleres de torrents i rius.

12


c) La solució seria fer la urbanització en el lloc que no recarrega l’aqüífer, és a dir, a labanda oest del mapa, on afloren les lutites. La contrapartida és que, aleshores, s’hauràde talar el bosc.

3. Pluja de preguntesa) Per una banda, incentius, en forma de subvencions, desgravacions o foment de la pro-

paganda de respecte al medi, etc.; per l’altra, impostos, en forma de cànons o ecotaxes.b) És un impost que es paga com a compensació pel dany produït al medi per la compra

o utilització d’un producte. Se suposa que la fabricació d’aquest producte o la utilitza-ció d’un bé públic comporta un deteriorament del medi que es compensa amb l’eco-taxa. És una mesura conflictiva perquè encareix el producte, cosa que pot perjudicarterceres persones. Un cas prou conegut ha estat l’ecotaxa que es feia pagar als turistesque pernoctaven a les Illes, i que encaria el preu de l’allotjament en un euro. Això,segons algunes fonts, perjudicava la imatge de l’hoteleria.

c) És el model en què es fa una explotació dels recursos a una velocitat que en permetl’autoregeneració.

d) Són sostenibles l’energia solar (tèrmica i fotovoltaica), l’eòlica, la hidràulica (preses flu-vials o mareomotrius), la biomassa i la geotèrmica, ja que les fonts energètiques sónrenovables.

e) No sobreexplotar els camps; regar amb aigua que no procedeixi de la sobreexplotaciód’aqüífers o fonts, adobar amb productes naturals, com els excrements dels animalsque hi pasturen; alternar les collites (canviar periòdicament els productes que s’hi cul-tiven), etc.

f) Gestionar l’eliminació de residus sòlids de manera sostenible i poc agressiva amb elmedi; utilitzar plantes depuradores per als residus líquids; aplicar mesures com ara fil-tres o cambres de calma per tal de minimitzar la contaminació per gasos; utilitzar fontsd’energies renovables; reduir els embalatges i fomentar els envasos reutilitzables; uti-litzar productes reciclats com a matèries primeres, etc.

g) Primer cal fer un inventari dels recursos forestals per poder fer una previsió d’explota-ció sostenible; protegir les zones de boscos davant d’agressions com la tala indiscrimi-nada, els incendis o l’ocupació per urbanitzacions; conservar la biodiversitat; etc.

h) És una guia elaborada per l’Administració que recull diverses estratègies i mesuresencaminades a assolir un desenvolupament sostenible durant el segle XXI.

i) Són valors fàcils de mesurar que serveixen per comprovar la correcta aplicació d’es-tratègies sostenibles.

j) • Activitats que van en contra d’un desenvolupament sostenible: – Utilitzar carburants procedents de combustibles fòssils;– Emprar paper no reciclat; – Consumir productes obtinguts mitjançant agricultura no sostenible (més barats);– Llençar la roba passada de moda; – Deixar l’aixeta oberta mentre ens rentem les dents, etc.

• Activitats que contribueixen al manteniment del medi ambient: – Reciclar paper, plàstics, medicaments, etc.; – Dutxar-se en comptes de banyar-se; – Viatjar en transport públic sempre que sigui possible; – Tancar els llums quan no facin falta; – Reutilitzar les llibretes que no s’han acabat de gastar, etc.

82


83

4. Dissenya una població

32

0

300 30

0

320 34

0

36

0

38

0

380

380

100m

N


• ACERO, M.; IRÚN I. La energía del átomo. Barcelona: Salvat, 1981.

• ANGUITA, F.; MORENO, F. Procesos geológicos externos y geología ambiental. Madrid: Rueda, 1993.

• ARAUJO, J. [et al.]. Parques nacionales de España. Barcelona: Lunwerg Editores, S. A., 2000.

• Atlas de geología. Barcelona: Edibook.

• Atles de Catalunya. Barcelona: Diàfora.

• Bases i aplicacions d’anàlisi territorial per a la gestió ambiental. Barcelona: Generalitat de Catalunya.Dep. Medi Ambient, 1995.

• Biosfera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998.

• BORRÀS, M.; PERALES, E. La merda a Catalunya. Qui la fa i qui se la menja. Barcelona: Llibres de l’Índex,1990.

• BOTELLA, M. [et al.]. Los residuos sólidos urbanos. Barcelona: Diputació Provincial de Barcelona.

• CABEZA, R. L’aigua, un recurs universal i escàs. Barcelona: Beta, 1997.

• CHAMÓN, C. Geología. Curso de orientación universitaria. Madrid: SM, 1979.

• Ciencias de la naturaleza. Barcelona: Planeta.

• Consell assessor per al desenvolupament sostenible. Agenda 21 de Catalunya. El compromís d’un paísper al desenvolupament sostenible global. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. de Presidència,2002.

• Consell assessor per al desenvolupament sostenible. Aportacions a l’Agenda 21 de Catalunya. Barce-lona: Generalitat de Catalunya. Dep. de Presidència, 2002.

• Cuidem la terra. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Medi Ambient, 1992.

• DANIELS, F. Uso directo de la energía solar. Madrid: Blume, 1982.

• Declaració de Rio. Cimera per a la Terra. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Medi Ambient,1993.

• DOMÉNECH, X. Els residus, entre el rebuig i la supervivència. Barcelona: Barcanova.

• DOMÉNECH, X. Química de la hidrosfera: origen y destino de los contaminantes. Madrid: MiraguanoEdiciones, 2000.

• El bosc, un ecosistema i un recurs. Vic: Eumo.

• El vent. Energia eòlica a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Indústria i Energia,1983.

• FELIPÓ, T.; GARAU, A. La contaminació del sòl; procés de degradació del medi edàfic i de l’entorn. Barcelona:Diputació de Barcelona, 1987.

• FERRÉ, S. L.; FOLCH, R.; MONGE, M. Natura en gestió: el tractament dels recursos naturals a Catalunya.Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

• FOURNIER, F. Conservación de los suelos. Madrid: Mundi-Prensa, 1975.

• FOURNIER, F.; KOVDA, V. A. Los suelos de la Tierra y las actividades del hombre. Barcelona: Blume, 1982.

84

bibliografia


85

• FUSTER, M.; MELÉNDEZ, B. Geología. Madrid: Paraninfo, 1981.

• GONZÁLEZ, J. M. La contaminació. Bases ecològiques i tècniques de correcció. Barcelona: Diputació deBarcelona, 1989.

• Guia de l’Agenda 21: l’aliança global pel medi ambient i el desenvolupament. Barcelona: Generalitat deCatalunya. Dep. Medi Ambient.

• HEWITT, N. Guia europea per a la planificació de les agendes 21 locals. Barcelona: Ajuntament deBarcelona, 1996.

• Història natural dels Països Catalans. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1986.

• Informe sobre l’estat del medi ambient a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. MediAmbient, 1999.

• Junta de residus. Catàleg de residus de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. MediAmbient.

• Junta de residus. Guia per a la gestió integrada dels residus municipals a Catalunya. Barcelona. Ge-neralitat de Catalunya. Dep. Medi Ambient.

• Junta de residus. La gestió dels residus a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. MediAmbient.

• Junta de residus. La gestió dels residus municipals a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya.Dep. Medi Ambient.

• Junta de residus. Manual de gestió dels residus industrials a Catalunya. Barcelona: Generalitat deCatalunya. Dep. Medi Ambient.

• La política internacional contra el canvi climàtic. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Medi Am-bient, 1988.

• LAMBERT, D. Guía de campo de los dinosaurios. Madrid: Edaf, 1989.

• Legislació ambiental de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Medi Ambient, 1993.

• Les energies renovables a Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Indústria, Comerç i Tu-risme, 1997.

• LÓPEZ, N. Guía de campo de los fósiles de España. Madrid: Pirámide, 1988.

• Los residuos sólidos urbanos: el tratamiento de las basuras y su impacto ambiental. Barcelona: Diputació deBarcelona. Servicio de parques naturales y medio ambiente.

• LOVELOCK, J. Gaia, una ciencia para curar el planeta. Barcelona: Integral, 1992.

• MOMPÍN, J. [et al.]. Energía solar fotovoltaica. Barcelona: Marcombo, 1982.

• OBIOLS, J. M. Crisis energética y recursos naturales. Barcelona: Salvat Editores, 1973.

• Patrimonio de la Humanidad. Barcelona: Planeta, 1999.

• PERRAMON, F. L’energia nuclear a l’abast de tothom. Barcelona: Pòrtic, 1984.

• PITA, P. La planificació dels aprofitaments forestals. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. MediAmbient, 2000.

• POCH, M. Les qualitats de l’aigua. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Rubes, 1999.


• Proa diccionari enciclopèdic. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997.

• Proa temàtica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1998.

• PUIG, J. Les energies netes. Barcelona: Barcanova, 1993.

• RAMONEDA, J. La ciutat sostenible. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1998.

• RIBA, O. [et al.]. Història natural dels Països Catalans. Vol. 15: El registre fòssil. Barcelona: Enciclo-pèdia Catalana,1988.

• RIERA, P. Avaluació d’impacte ambiental. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Dep. Medi Ambient,1999.

• Rocas y minerales. Barcelona: Omega.

• SAÑA, J.; SOLIVA M. El compostatge: procés, sistemes i aplicacions. Barcelona: Diputació de Barcelona,1987.

• SKINNER, B. Los recursos de la tierra. Barcelona: Omega, 1974.

• STRAHLER, A. N. Geografía física. Barcelona: Omega, 1989.

• SUREDA, V. Eines per a una gestió municipal cap a la sostenibilitat. Barcelona: Diputació de Barcelona,1998.

86


respostes.llibre.ctma2

Documents

Transcript of respostes.llibre.ctma2