Resum_HabilitatsSocials_IOC

CFGS.EDI.M08 HABILITATS SOCIALS

UF1.- HABILITATS DE COMUNICACI EN INFANTS, FAMILES I PROFESSIONALS

U1. GESTI DE LA COMUNICACI EN LENTORN DE LINFANT

LA COMUNICACI

LA COMUNICACI A LESCOLA NFANTIL U2. HABILITATS SOCIALS: SENTIR, PENSAR I FER

EDUCACI EMOCIONAL

HABILITATS SOCIALS U3. GESTI DE CONFLICTES I RESOLUCI DE PROBLEMES

LA GESTI DEL CONFLICTE

PRESA DE DECISIONS

RESOLUCI DE CONFLICTES

U1. GESTI DE LA COMUNICACI EN LENTORN DE LINFANT

1. LA COMUNICACI

2. LA COMUNICACI A L'ESCOLA INFANTIL

1. LA COMUNICACI

La comunicaci humana s un procs que es caracteritza per ser:

Dinmic, perqu est en continu moviment i no es limita a una relaci entre l'emissor i el receptor esttic, ja

que els papers s'intercanvien.

Inevitable, ja s impossible no comunicar, fins i tot el silenci comunica.

Irreversible, perqu un cop feta, no es pot eliminar ni ignorar.

Bidireccional, perqu hi ha una resposta en totes dues direccions, que inclou tant elements tant verbals com no

verbals.

Funcions de la comunicaci

- Informativa: t a veure amb la transmissi i recepci de la informaci.

- Valorativa: l'emissor ha d'atorgar al seu missatge la crrega afectiva demanada.

- Reguladora: t a veure amb la regulaci de la conducta de les persones respecte dels seus semblants.

Altres funcions de la comunicaci dins d'un grup o equip:

- Control: la comunicaci controla el comportament individual.

- Motivaci: l'establiment de metes especfiques, la retroalimentaci sobre l'aven envers l'assoliment de la meta i

el reforament d'un comportament desitjat, incita la motivaci i necessita definitivament la comunicaci.

- Expressi emocional.

- Cooperaci: la comunicaci es constitueix com una ajuda important en la soluci de problemes.


Els axiomes de la comunicaci

Un axioma s un enunciat bsic que s'estableix sense necessitat de ser demostrat. Els axiomes no sn verdaders ni falsos

en si mateixos.

Els cinc axiomes de la comunicaci sn:

1. No es pot no comunicar-se.

2. Tota comunicaci t un nivell de contingut i un nivell de relaci.

3. La naturalesa duna relaci depn de la seqncia de comunicaci que estableixen els comunicants.

4. Les persones utilitzen tant la comunicaci digital com la comunicaci analgica.

5. Tots els intercanvis comunicacionals sn simtrics o complementaris.

La impossibilitat de no comunicar

En una situaci dinteracci, tota conducta s comunicaci. Els silencis o les paraules, la intencionalitat o no, l'activitat o

la inactivitat, sn interpretats pels altres, que alhora responen als nostres missatges i tamb comuniquen. En la relaci

social s impossible no comunicar-se.

Els nivells de contingut i de relaci en la comunicaci

Tota comunicaci es fa simultniament en dos nivells: nivell de contingut -all que es diu- i nivell de relaci -a qui es diu.

Aix significa que les persones quan es comuniquen, a ms a ms dintercanviar informaci, estableixen algun tipus de

relaci, que pot ser diferent per a cadascuna de les parts, i ser aquesta relaci la que donar un sentit determinat a la

informaci i a la comunicaci per a cadascun dels interlocutors.

La seqncia de la comunicaci

La manera de seqenciar la comunicaci s de vital importncia, ja que en depn que les interaccions es produeixen

duna manera o duna altra.

La comunicaci digital i la comunicaci analgica

La digital s la que es transmet per mitj de smbols lingstics o escrits. s el llenguatge verbal, en el qual les paraules

tenen una relaci convencional amb els objectes.

Lanalgica coincideix amb la comunicaci no verbal, entenent per comunicaci no verbal: els moviments corporals

(cinsica), la postura, els gestos, lexpressi facial, el ritme, la cadncia de les paraules, el to de veu, etc., i els indicadors

informatius que apareixen en el context en qu es fa la interacci, com poden ser el lloc de la taula on s'asseu, la roba i el

perfum que es porta, etc.

La comunicaci analgica es diferencia de la digital en el fet que hi ha alguna semblana entre all que es vol transmetre i

com es fa.

Interaccions simtriques i complementries

Interacci simtrica vol dir que la relaci entre els comunicadors est basada en la igualtat. No hi ha dues posicions. Les

persones intercanvien el mateix tipus de comportament, de manera que hi ha drets i deures idntics. (exemple, entre

germans, amics, parella..)


Interacci complementria vol dir que la relaci establerta est basada en la diferncia. Hi ha dues posicions diferents

entre els interlocutors, i les persones sintercanvien diferents tipus de comportaments. (exemple, jerarquia militar,

relaci profesor-alumne, pare-fill)

El procs de la comunicaci

El procs de comunicaci es pot definir com aquell procs en qu intervenen dues o ms persones o comunitats humanes

que comparteixen experincies, coneixements i sentiments; encara que sigui a distncia o per mitj de mitjans artificials.

Elements del procs de la comunicaci

- Emissor: s el punt de partida, s la persona que emet el missatge o senyal codificat prviament. Qui produeix el

missatge.

- Receptor: (pot ser un o ms d'un) l'element que rep el missatge. s el destinatari, qui ha de descodificar el

missatge per entendre'l i aix respondre.

- El missatge: contingut de la comunicaci, de la informaci que l'emissor transmet al receptor. Hi ha tres tipus de

missatges:

o El missatge pensat, que s el que l'emissor intenta transmetre.

o El missatge transms, que s el que realment s'ha transms i passa a travs del canal de comunicaci.

o El missatge rebut, que s el que el receptor descodifica i entn.

- Codi: llenguatge determinat; paraules, signes escrits, gestos...

- Canal: mitj pel qual es transmet el missatge entre lemissor i el receptor.

Passos del procs comunicatiu

La comunicaci s el procs dintercanvi de missatges que es dna entre un emissor i un receptor, i s'intercanvien

posteriorment els papers.

Per tal que el procs de la comunicaci entre les persones sigui efectiu cal que se segueixin vuit passos, en els quals tant

l'emissor com el receptor estan implicats, i en contnua interacci i influncia, independentment que sutilitzi la parla,

imatges o qualsevol altre codi. Aquests passos sn:

- Desenvolupament duna idea que volem comunicar.

- Codificaci del missatge. Posar-lo en un codi com tant per a lemissor com per al receptor.

- Transmissi. Mitjanant el canal o vehicle de transmissi.

- Recepci del missatge. La disponibilitat del receptor que t per rebre el missatge.

- Descodificaci del missatge. El receptor desxifra el missatge, el descodifica i l'interpreta, i aconsegueix reconstruir

una idea del missatge.

- Acceptaci del missatge.

- s del missatge. Aquest s el pas decisiu de lacci, la reacci que sha aconseguit en el receptor i ls que aquest

dna a la informaci del missatge rebut.

- Retroalimentaci o feedback . Aquest s el pas final que tanca el procs amb la resposta del receptor.

Si la retroalimentaci no es dons, aleshores la comunicaci no shauria establert plenament, sin que hauria estat

unilateral, com a mera transmissi d'informaci. La retroalimentaci s molt necessria perqu indica a lemissor si el

missatge sha rebut, si ha estat ben interpretat, si s'ha acceptat.


Obstacles i facilitadors de la comunicaci

- Barreres semntiques: El domini del lxic (vocabulari) s molt important per poder expressar de la manera ms

clara i precisa tot all que volem comunicar. No obstant aix, de vegades es presenta una limitaci que dificulta la

comunicaci i que t a veure amb el coneixement del significat de les paraules. Hi ha paraules que, en certa

manera, no signifiquen el mateix per a cada persona, ja que posem la nostra experincia personal a cadascuna de

les paraules, i per aquesta ra sovint hi ha malentesos o confusions.

- Barreres fsiques: Les barreres fsiques poden aparixer en el medi, en l'entorn i tamb en les condicions de

transmissi del missatge. El soroll s una de les barreres ms difcils de vncer, ja que no s gens fcil parlar amb

un soroll excessiu. En les situacions en qu hi ha massa soroll tant l'emissor com el receptor han de fer un esfor

excessiu per comunicar-se, i aix fa que es perdi l'inters i la comunicaci s'interrompi.

- Barreres fisiolgiques: Aquestes barreres les formen l'estat de salut, les discapacitats fsiques o auditives

(sordesa, cansament fsic o mental, etc.).

- Barreres socioculturals: Els diferents costums socials o culturals de cada interlocutor o b el fet de parlar en

idiomes diferents poden dificultar la comunicaci i provocar malentesos i fins i tot conflictes.

- Barreres psicolgiques: Aquestes barreres sn interferncies de la comunicaci que sorgeixen de les emocions,

els sentiments, els valors, el carcter, les experincies, de cada persona. Les barreres psicolgiques sn de les

ms difcils de superar, ja que es deuen a moltes causes diferents i algunes potser no tenen una justificaci real.

- Facilitadors: la disponibilitat, fsica i psicolgicament activa, envers la persona amb la qual ens hem de comunicar,

i tamb la disponibilitat prpia que la nostra percepci es pugui modificar a partir de la visi i les expectatives de

l'altra persona. Altres elements facilitadors poden ser:

o Tenir clar qu es vol transmetre, i preveiem les possibles objeccions.

o Utilitzar un llenguatge ampli, per adequat a loient, de manera que el missatge s'adapti a les seves

caracterstiques.

o Triar les millors condicions fsiques i psicolgiques per fer la comunicaci.

o Controlar els factors externs, com ara el soroll, la comoditat i l'ambientaci adequada de lespai on es

produeix la comunicaci.

Comunicaci verbal i comunicaci no verbal

- Comunicaci verbal: La comunicaci verbal s la que es duu a terme utilitzant nicament el llenguatge com a codi.

Oralment, el llenguatge es manifesta per mitj de la parla. L'emissor ha de triar les paraules ms adients, en funci dels

seus propsits i del tema, per expressar all que vol transmetre.

La majoria d'interaccions socials utilitzen la conversa, que consisteix normalment en la barreja de solucions de problemes

i transmissi de la informaci, per una banda, i el manteniment de les relacions socials i el gaudi de les interaccions amb

els altres, per una altra banda.

El procs de codificaci i descodificaci, tant de l'emissor com del receptor, depn de la capacitat i del model cognoscitiu

de cada persona.

El missatge comunicatiu es pot veure distorsionat o coartat per algunes dificultats lligades al procs cognitiu de les

persones que hi participen.


- Filtres neurolgics: els sentits filtren i seleccionen la gran quantitat d'estmuls a la qual estem exposats

contnuament. El nostre sistema nervis distorsiona i elimina aspectes del mn real i d'aquesta manera es

produeixen diferncies entre la realitat i la percepci que cadasc en t.

- Filtres culturals: sn les pautes culturals a qu cada subjecte, com a membre d'un grup social determinat, est

sotms.

- Filtres individuals: representacions que cada sser hum t basades en la histria individual propia.

- Comunicaci no verbal: La comunicaci no verbal fa referncia a aquells aspectes de la comunicaci en qu no interv

la paraula, s a dir, tant aquells elements corporals (mirada, expressi facial, postura corporal, distncia) com els referits

a la veu (to, timbre, volum...). Els missatges no verbals sn tot sovint emesos i rebuts de manera no conscient. La

comunicaci no verbal pot actuar de diferents maneres en el missatge que s'emet.

Funcions de la comunicaci no verbal:

- Repetir el que s'est dient: t com a funci emfatitzar el discurs oral.

- Contradir el missatge verbal.

- Substituir les paraules.

- Complimentar el missatge verbal: aquesta funci es dna quan la comunicaci verbal resulta difcil.

- Accentuar el missatge verbal: Els gestos serveixen per emfatitzar all que s'est dient.

- Regular la interacci: els elements no verbals serveixen per regular la comunicaci entre els interlocutors.

Els principals components de la comunicaci no verbal sn:

- L'expressi facial: La cara s una de les parts ms expressiva del cos, s el principal sistema de senyals que mostra

les emocions que sentim, i alhora s la part del cos que ms i millor s'observa durant la interacci. Les funcions

que t sn:

o Mostrar l'estat emocional de l'interlocutor.

o Proporcionar retroalimentaci contnua.

o Mostrar actituds envers els altres.

o Complementar all que s'est dient.

- La mirada: El contacte ocular s, normalment, un senyal d'implicaci, mentre que desviar la mirada significa, tot

sovint, un desig d'evitar el contacte o la interacci. La mirada t diferents funcions en la interacci:

o Indica que s'est atenent a all que els altres ens volen comunicar.

o Permet percebre els senyals no verbals que les altres persones utilitzen.

o S'utilitza per obrir i tancar els canals de comunicaci.

o Regula els torns de paraula.

o Sincronitza, acompanya o comenta all de qu es parla.

- El somriure: El somriure predisposa a interaccionar amb els altres. Mostra la persona relaxada i feli, i aquesta

actitud provoca un corrent de benestar que s'encomana, obre els canals de comunicaci. El somriure ha estat el

gest ms utilitzat per ocultar diferents emocions, i actua com element contrari a totes les emocions negatives:

temor, ira, enuig...


- Els gestos: Els gestos sn accions que noms tenen sentit si sn vistes per un altre, i han de comunicar alguna

informaci. Els gestos es poden classificar en els tipus segents:

o Emblemes: Els gestos emblema tenen una traducci verbal especfica, coneguda per la majoria dels

membres d'un grup social o cultural, com per exemple moure el cap amunt i avall, assentint, que equival

a dir s.

o Illustradors: sn moviments relacionats directament amb all que s'est dient, per reforar-ho. Per

exemple, acompanyar l'expressi "no ho s" amb el moviment d'arronsar les espatlles. Es poden utilitzar

per expressar una idea quan no es troba la paraula justa.

o Mostres d'afecte: fan referncia bsicament a expressions facials que expressen estats afectius, i

repeteixen, augmenten o contradiuen les manifestacions afectives verbals.

o Reguladors: tenen com a funci principal controlar i regular la interacci en la comunicaci verbal. Els

ms representatius sn les salutacions i els comiats, per tamb hi trobem el moviment de cap per

assentir, l'elevaci de la barbeta, la prdua de contacte visual...

o Adaptadors: tenen la funci de controlar o dominar les emocions, satisfer necessitats d'adaptaci a

situacions incmodes o d'angoixa per a la persona. Consisteixen en l'automanipulaci del cos, per

exemple fregar-se les mans, rascar-se, tocar-se el cabell.

- La postura i l'orientaci corporal: Es poden diferenciar quatre categories en relaci amb la postura corporal:

o Apropament: la inclinaci del cos cap endavant indica atenci.

o Retirada: la inclinaci del cos cap enrere, el fet de retrocedir o girar-se cap a un altre costat indica una

postura negativa.

o Expansi: l'expansi del pit, el tronc recte o inclinat cap enrere, amb el cap recte i les espatlles elevades,

indiquen una actitud orgullosa, de menyspreu.

o Contracci: el tronc inclinat cap endavant, el cap enfonsat, les espatlles caigudes i el pit enfonsat,

indiquen depressi, abatiment.

- La distncia/proximitat: lestudi de la percepci i ls que es fa de lespai personal i social en els processos de

comunicaci sanomena proxmica.

o Distncia ntima: s la distncia que es dna entre 15 i 45 cm. s la ms guardada per cada persona. s la

zona dels amics, parelles, famlia, etc. Dins daquesta zona tamb es troba una zona inferior als 15 cm. del

cos, que s l'anomenada zona ntima privada.

o Distncia personal: s la compresa entre 46 i 120 cm. Aquesta distncia s prpia de reunions,

assemblees, festes, converses amistoses o de treball. Si estirem el bra arriben a tocar la persona amb la

qual estem mantenint la conversa.

o Distncia social: es dna entre 120 i 360 centmetres. s la distancia que mantenim amb les persones

estranyes. S'utilitza amb qui no tenim cap mena de relaci amistosa; per exemple, un dependent de

botiga, nous companys, etc.

o Distncia pblica: implica una distncia entre les persones de 360 centmetres.

- El contacte fsic: El contacte fsic s la forma biolgica bsica d'expressar actituds interpersonals. El tipus de

relaci es el que determina l's d'un tipus de contacte o un altre (abraar, donar la m, fer un pet...); com ms


ntima s la relaci ms freqent sol ser el contacte fsic; quan les persones sn desconegudes els contactes fsics

ms habituals sn els estrictament anomenats de cortesia social(per exemple, donar la m).

- El elements paralingstics: Fan referncia a la manera com es diu alguna cosa.

o El to s la ressonncia de la veu i t molta influncia sobre les impressions que ens formem de les actituds

de les altres persones.

o La velocitat de la parla s tamb un element molt important en la comunicaci, cal ajustar la velocitat a

les caracterstiques de l'interlocutor, de manera que no sigui ni massa lenta ni massa rpida.

o La claredat de la parla evita interpretacions equivocades o la prdua d'informaci. Cal vocalitzar de

manera que el missatge sigui molt ms clar.

o Les pauses o els silencis que es fan en les interaccions comunicatives tamb donen informaci sobre la

persona, i actuen com a element regulador de les interaccions.

Estils de comunicaci

Si el que diem, fem i sentim s coherent i els nostre missatges conscients sn sincers i positius, la comunicaci fluir

sense problemes.

- Estil passiu: La persona que utilitza un estil de comunicaci passiva deixa de banda els seus drets propis i posa per

davant els drets dels altres. Intenta per tots els mitjans que no hi hagi conflictes o evita passar un mal moment. Aquest

tipus de comunicaci impedeix expressar honestament sentiments, pensaments i opinions, i quan ho fa sexpressa sense

convicci.

Les persones que utilitzen la comunicaci passiva tenen baixa autoestima, es poden sentir incompreses, i amb sentiments

de culpa, depressi i rbia envers un mateix els altres.

- Estil agressiu: La persona que utilitza el tipus de comunicaci agressiva sobreposa les seves opinions i creences a la dels

altres de manera ofensiva, manipuladora o inadequada, passant per sobre dels drets dels altres.

Les persones que utilitzen lestil comunicatiu agressiu volen aconseguir els seus propsits mitjanant la dominaci, la

invalidaci dels sentiments de laltra persona, verbalitzacions negatives envers laltre, anotacions sarcstiques o

humiliants.

A llarg termini les conseqncies de lestil de comunicaci agressiu solen ser negatives, ja que poden anar acumulant

tensions i enfrontaments en les seves relacions interpersonals i, en conseqncia, produir frustraci, rancnia, soledat,

prdua de persones importants i sentir-se rebutjat.

- Estil assertiu: La utilitzaci de la comunicaci assertiva implica l'expressi directa dels nostres sentiments, pensaments i

necessitats, respectant els drets dels altres. s la manera adequada de comunicar-nos.

La persona que utilitza lestil comunicatiu assertiu a curt termini pot rebre critiques, i fins i tot pot ser titllada degoista,

per a llarg termini se sentir a gust amb si mateixa, ja que haur aconseguit actuar dacord amb els seus principis i

valors. Amb la prctica de lestil assertiu tamb haur aconseguit una reducci notable de lansietat.


2. LA COMUNICACI A L'ESCOLA INFANTIL

Comunicaci amb els infants

La modalitat comunicativa que estableix leducador amb els infants t una funci pedaggica molt potent, per dues raons

fonamentals:

Ladult representa un model per a linfant i un referent emocional significatiu.

La relaci educador-infant determina el tipus de comunicaci que els nens podran establir amb els altres.

L'estil de comunicaci ms educatiu presenta les caracterstiques segents:

- Parteix de l'escolta a l'infant, l'inters per all que diu, seguint els seus fils argumentals que ens permetran

entendre com construeix el seu pensament.

- Fomenta la conversa amb l'infant, intentant descobrir la seva lgica, de manera que us pugueu situar en el punt

de vista de l'interlocutor, de l'infant.

- S'ajusta d'all que s'intenta dir al punt de vista dels infants per tal d'assegurar-ne la comprensi, la qual cosa no

vol dir infantilitzar el llenguatge, sin tot el contrari: implica entendre la seva lgica, preguntar, reformular, o

demanar explicacions.

- Cont missatges que impliquen reconeixement positiu, que van acompanyats d'una comunicaci verbal que

tamb transmet calidesa.

- Cont missatges per posar lmits i inculcar normes, que han d'anar acompanyats de l'energia suficient per

transmetre ple convenciment del que esteu dient.

A l'escola infantil s important crear un clima de benestar en el qual els infants se sentin estimats i segurs, i puguin anar

elaborant vincles amb els altres infants del grup i amb els adults amb els quals conviuen.

Aspectes per tenir en compte quan us comuniqueu amb els infants

Com ho fem?

- El to de veu ha de ser inicialment baix, ja que de mica en mica l'haureu d'anar pujant. Tamb heu de vetllar per tal

que no resulti exigent, ni imperatiu.

- Els infants necessiten que els parleu individualment, per la qual cosa s'ha d'evitar utilitzar la primer persona del

plural.

- Cal demanar-los les coses, establint una pauta de respecte envers l'infant.

Qu els diem?

- Cal explicar-los qu esteu fent i qu fareu, de manera que els doneu tota l'explicaci referent a la situaci

concreta en la qual es troben, i aix permetre que puguin anticipar els fets, elaborar el seu pensament i esperar

sense angoixa.

- Heu de tenir molta cura amb les paraules que utilitzem.

- Quan un infant plora, no li podeu demanar que no plori, ja que plorar s l'expressi ms immediata de les seves

emocions de malestar, de dolor. Quan un infant plora perqu se sent malament o s'ha fet mal, cal que l'acollim,

que si ha caigut spiga que compreneu que s'ha fet mal, de manera que el reconforteu i es pugui sentir ms segur

i ms confiat.


Quan ho feu?

- Cal parlar amb els infants sobretot en aquells moments en qu l'educador o l'educadora tingueu una relaci

individual amb cadascun. Cal respectar els moments de joc dels infants i no intervenir quan estan jugant.

- Cal que els adults espereu, que sapigueu donar temps als infants perqu responguin, respectant el temps que

cada infant necessiti.

Comunicaci amb les famlies

El dileg famlies-professionals ha de ser obert i permanent, i s'ha d'iniciar des dels primers contactes de la famlia amb

l'escola per tal de compartir l'acci educativa referida a aspectes ms concrets, com poden ser:

- Conixer l'infant.

- Establir criteris educatius comuns

- Oferir models d'intervenci i relaci amb els infants.

- Ajudar a conixer la funci educativa dels centres.

Condicions que potencien una relaci constructiva entre el context familiar i el context escolar:

- Respecte per saber els uns dels altres, per tenir un inters mutu, sense recana, amb una actitud oberta i

afectuosa envers tots els qui participen en l'objectiu com: l'acci educativa compartida.

- Escolta. Participar implica escoltar i ser escoltat, de manera que tant els professionals com les famlies puguin

seure de costat i interessar-se per les tasques educatives respectives.

- Orientaci positiva de manera que es posin de manifest els aspectes positius, les expectatives positives, la

valoraci dels aspectes que funcionen.

mbits de comunicaci:

- Contactes quotidians que es donen en les entrades i sortides.

- Programes de participaci de pares i mares en el desenvolupament de les tas diries.

- Creaci de comissions mixtes, de famlies i equip educatiu.

- Entrevistes individuals amb els pares i mares al llar del curs.

Comunicaci amb els mestres

El treball en equip ha de garantir la qualitat de l'activitat educativa, la seva coherncia interna, ha d'estimular i potenciar

la iniciativa i les aportacions de tots els professionals implicats, per tal d'enriquir-se i aprendre uns dels altres.

Condicions en el si de lequip de treball:

- Comunicaci fluda i garantida per a tothom, de manera que tota la informaci arribi a tothom, que sigui

compartida i suficient.

- Responsabilitat compartida, que prov de la capacitat de l'equip de crear un ambient integrat, amb uns valors

consensuats, uns objectius clars i compartits, i una lnia organitzativa collectiva.

- Fer front als problemes, no ignorar-los o deixar-los passar, prenent decisions de manera conjunta que permetin

solucionar-los. La participaci de tots els membres de l'equip s fonamental, i implica la responsabilitat, el treball

collectiu i comunitari, la confiana en l'altre.

- Potenciaci i afavoriment de les iniciatives professionals, cercant la millora i la innovaci continua.


Recursos per treballar en equip als centres educatius

Les funcions de l'equip d'escola sn:

- Elaborar el projecte educatiu de centre (PEC).

- Elaborar el projecte curricular de centre (PCC).

- Triar l'equip de direcci i els seus representants en el consell escolar.

- Fixar els criteris d'organitzaci interna de l'escola.

- Promoure iniciatives en l'mbit de l'experimentaci i la investigaci pedaggica.

- Fixar els criteris d'avaluaci del treball fet.

- Elaborar la normativa d'ordre intern de l'escola.

- Elaborar la proposta de distribuci de mestres i auxiliars d'educaci i de grups.

- Decidir la utilitzaci racional de l'espai escolar com i la selecci del material i equipament didctic que cal

utilitzar.

Per tal que tant l'equip d'escola com de grup o d'altres equips propis de cada centre funcionin de manera fcil i efica, cal

disposar d'una metodologia de treball clara i funcional. Alguns factors indispensables per aconseguir una bona dinmica

en l'equip sn els segents:

- Paper del moderador o coordinador clar i consensuat. Aquesta persona ha de portar la reuni, afavorir que

tothom hi participi, per mitj de discussions d'equip, i crear un clima positiu i funcional.

- Procs de reunions acordats per l'equip.

- Existncia de canals que permetin participar en l'elaboraci de l'ordre del dia de les reunions, que sigui explcit

abans de la reuni, de manera que quedin clares les finalitats de la reuni. Tamb s important que el temps de

durada de la reuni estigui previst i consensuat.

- La reuni s'ha de fer en un lloc adequat i neutral, i tothom ha de tenir els materials i els instruments necessaris.

- Recull i explicitaci dels acords un cop finalitzada la reuni, assegurant-nos que tothom els accepta com a

decisions d'equip.

- Respecte dels compromisos presos en les reunions, fent un seguiment i vetllant pel compliment.

- Recollir per escrit tot aquest treball d'equip, i els acords i decisions que es prenen.

La xarxa de la Infncia t com a finalitat promoure accions per garantir el desenvolupament integral i el benestar dels

infants en ledat de zero a tres anys i els seus familiars, a partir dafavorir la participaci activa de totes les persones

implicades.

Els nusos de la xarxa de la infncia poden estar constituts pel segent:

- Regidories i serveis de l'mbit local d'educaci, salut i serveis socials, cultura, esports, urbanisme i via pblica,

com, per exemple:

o Centres deducaci infantil i familiar i escoles bressol municipals.

o Equips datenci primria de serveis socials.

o Equip dAtenci a la Infncia i a lAdolescncia (EAIA).

o Altres serveis datenci a la infncia i a la famlia: Servei dAtenci Domiciliria a la Petita Infncia

(SADAPI), Servei dAtenci Compartida a la Petita Infncia (SACAPI), temps de criana, punts de trobada,

servei d'atenci a les famlies...


o Biblioteques municipals.

o Museus.

o Equipaments esportius.

- Departaments de la Generalitat de Catalunya: Educaci, Acci Social i Ciutadania i Salut:

o Centre de Recursos Pedaggics (CRP)

o Equip dAssessorament Pedaggic (EAP)

o Llengua i Cohesi Social (LIC)

o Centre de Recursos per a Deficients Auditius (CREDA).

o Llar dinfants pblica.

o Centres deducaci infantil i primria vinculats a escoles bressol municipals.

o Comissi interdepartamental de coordinaci dactuacions adreades als infants i adolescents amb

discapacitat o amb risc de patir-ne (CTIC).

- Serveis de salut

o Centres datenci primria de salut.

o Centre de Desenvolupament Infantil i Atenci Primerenca (CDIAP)

o Serveis de neonatologia.

o Serveis de pediatria.

Per tal que les xarxes d'infncia tinguin xit s important que tots els professionals que hi intervenen ho facin amb una

actitud oberta, flexible, que permeti anar definint les tasques a partir de l'intercanvi d'aportacions dels membres, de

manera que els resultats que s'obtinguin siguin fruit del dileg i del consens, de la negociaci i la concertaci.

El treball en xarxa millora la qualitat i l'eficcia dels serveis que intervenen en la cura i la criana de l'infant i, per tant,

millora el seu benestar.


U2. HABILITATS SOCIALS: SENTIR, PENSAR I FER

1. EDUCACI EMOCIONAL

2. HABILITATS SOCIALS

1. EDUCACI EMOCIONAL

Conixer les emocions: parlem democions i sentiments

Les emocions

La principal funci de les emocions s la dassenyalar quins fets sn veritablement importants per al benestar i la vida, ja

sigui per la seva perillositat o pel potencial de plaer.

Lexperincia emocional es caracteritza per una excitaci o pertorbaci que predisposa a una resposta organitzada a

travs dels tres components: el cognitivosubjectiu, que es manifesta a travs d'un procs de reflexi personal; el

fisiologicocorporal, s a dir, un estat corporal determinat; i el conductual social, la conducta biolgicament adaptativa i

ticament compromesa.

Els esquemes emocionals es poden definir com una sntesi interna organitzada i complexa de l'experincia emocional

prpia, a partir dels registres inicials de la sensaci de dolor i plaer.

Classificaci de les emocions

- Segons la complexitat de lemoci: emocions bsiques o primries: alegria, sorpresa, por, tristesa, rbia i aversi.

Aquestes emocions estan molt vinculades a la supervivncia, sn universals i es poden considerar estats corporals

i mentals intensos. Parallelament al procs evolutiu de la persona es produeix un procs de desenvolupament

emocional, al llarg del qual cada persona va construint el seu estil efectiu i va adquirint tot un seguit de

competncies emocionals. En aquests procs sincorporen les emocions secundries, associades a les primries, i

les matisen i amplien. Els sentiments de fons fan referncia al conjunt de sentiments de la persona que fan que

aquesta revesteixi les seves experincies vitals dun to agradable o desagradable, i que determinen en gran

mesura la valoraci global, positiva o negativa, que cada persona treu de la vida prpia.

- Segons la tipologia de lemoci: emocions positives i emocions negatives. Si valorem un esdeveniment com un

pas endavant envers el nostre benestar experimentarem una emoci positiva. En canvi, si lesdeveniment el

valorem com una barrera, un retrocs, una dificultat o un impediment amb vista al nostre benestar, aleshores

experimentarem una emoci negativa. Les experincies vitals de cada subjecte van ampliant el ventall

democions, unes viscudes com a satisfactries i altres no. Totes les emocions, tant si les considerem positives

com negatives, sn necessries per al desenvolupament harmnic del subjecte.

El benestar vital dels infants est lligat al benestar vital dels adults que comparteixen la vida amb ells. El benestar vital s

un estat emocional que saprn i es pot entrenar, i leducaci de les emocions, tant en els professionals com en els

infants, proporciona tot un seguit de competncies emocionals que milloren la nostra posici com a subjectes i les

relacions amb el mn que ens envolta.

Les competncies emocionals sn un conjunt dhabilitats que permeten dirigir, regular o modular els processos

emocionals en un mateix i en els altres. Les competncies emocionals fonamentals estan relacionades amb la

comprensi emocional, lexpressi emocional i la regulaci emocional.


Els sentiments

El sentiment s quelcom interior i viscut amb un mateix. Sn emocions fetes conscients, que la persona s capa

didentificar, classificar i valorar per mitj del domini que tenim del llenguatge. Sn vivncies subjectives i voluntries.

El sentiment s la sensaci conscient de les reaccions emocionals. Els sentiments impliquen un procs de reflexi sobre

les emocions prpies; els sentiments sn ms profunds que les emocions i perduren en el temps.

Regulaci democions

Les emocions apareixen com a reaccions a fets interns o externs significatius, que dalguna manera alteren el ritme de la

vida. El dolor i el plaer, base de les emocions, sn dos mecanismes imprescindibles per a la supervivncia i levoluci dels

humans. El model dactuaci de les persones est compost per tres elements: Emoci, Pensament i Acci.

Les emocions i els sentiments interactuen amb el pensament i amb la conducta. El que pensem i interpretem sobre els

esdeveniments que succeeixen al nostre entorn i en nosaltres mateixos, ens produeix unes emocions, unes reaccions

fsiques, i ens fa comportar-nos duna manera determinada, que ens ocasiona diferents conseqncies.

Regular les emocions vol dir aprendre a introduir una pausa per a pensar la resposta oportuna a cada situaci i evitar les

reaccions impulsives.

Regulaci de pensaments

Les idees inexactes que tenim de la realitat poden ser fruit de:

- Creences irracionals: ferm assentiment i conformitat amb alguna cosa que no se sustenta en cap fet racional.

Determinades conviccions irracionals, profundes i arrelades i tot sovint inqestionades.

- Pensaments distorsionats: errors cognitius que fan percebre la realitat de manera equivocada, tant per

exageraci com per magnificaci.

Alguns dels principals errors cognitius que produeixen pensaments deformats sn:

- Pensament del tot o res: consisteix a ser extremista, veure les coses en blanc o negre, sense apreciar lexistncia

de categories entremig.

- Sobregeneralitzaci: per un sol fet negatiu que ha succet, considerar que sempre sortir tot igual de malament.

- Filtre mental: un detall negatiu enfosqueix tots els altres aspectes de la realitat.

- Desqualificar el positiu: veure els nostres comportaments positius com "la normalitat", pensar que les coses

agradables no s'han de tenir en compte.

- Saltar a conclusions: assumir alguna cosa negativa quan no hi ha dades empriques per a aix. Hi ha de dos tipus:

o Lectura del pensament: pressuposar els pensaments dels altres.

o Anticipaci negativa: predir el resultat desdeveniments abans que succeeixi i actuar en conseqncia.

- Magnificaci (catstrofe) o minimitzaci: sobreestimar i subestimar la manera de ser desdeveniments o

persones.

- Raonament emocional: formular arguments basats en com se "sent" en lloc de la realitat objectiva.

- Els "hauries": utilitzar exigncies rgides que pensem que s'haurien daplicar sense importar el context situacional.

- Etiquetatge: s una sobregeneralitzaci aplicada al comportament hum.


- Personalitzaci: consisteix a assumir que un mateix o uns altres han causat coses directament amb una

intencionalitat que valorem des del nostre punt de vista.

Algunes estratgies per aprendre, practicar i ensenyar el pensament positiu sn:

- s important potenciar els pensaments positius o agradables i allunyar del cap els negatius, tant pel que fa a un

mateix o a les altres persones com als esdeveniments que ens envolten. Aquest procs de control dels

pensaments tamb es pot aprendre, i s'aprn amb voluntat i prctica diria; cal dedicar una part del dia a pensar

en els aspectes positius, d'un mateix, dels altres i de la vida. Com ms es prctica, ms s'aprn.

- Canviar els pensaments negatius per altres de ms positius. Quan ens sentim b s un bon moment per valorar

els sentiments i les emocions, valorar si els pensaments sn proporcionals i adequats o exagerats i imprecisos. Un

cop hem identificat l'error o la distorsi cognitius, cal substituir-lo, cal tornar-lo a reformular de manera ms

equilibrada, proporcional i precisa.

- Aprendre a relativitzar, no acumulant esdeveniments que potser no tenen cap relaci entre ells, marcar la

distncia en l'espai, intentant analitzar el problema des d'una posici diferent, marcar la distncia en el temps.

- Relaxaci per tal d'aturar el pensament i reduir el grau de tensi corporal, millorant l'estabilitat i la llibertat

emocional. L'entrenament en tcniques de relaxaci afavoreix el desenvolupament d'estratgies d'autocontrol i

afrontament de l'estrs en infants, adolescents i adults.

Tcniques de relaxaci

Les tcniques de relaxaci ajuden a disminuir els pensaments que provoquen ansietat i porten a un estat de tranquillitat

que afavoreix lenfrontament de les diverses situacions de la vida quotidiana.

Respiraci abdominal: Les emocions afecten la manera de respirar. La respiraci ha de ser suau. Sha dinspirar i espirar

pel nas, per sense forar. El gran avantatge daquesta tcnica s que es pot utilitzar en qualsevol moment i davant de

qualsevol situaci.

Tcnica de relaxaci de Jaconbson: Consisteix en aprendre a tensar i relaxar seqencialment diversos grups musculars al

llarg de tot el cos. Cada grup de msculs es tensa durant uns 10 segons i es torna a destensar, i daquesta manera s'aprn

a reconixer i discriminar els processos de tensi i relaxaci i a comprovar els beneficis i el plaer que proporciona la

relaxaci. Els beneficis de la relaxaci progressiva sn:

- Incrementa la capacitat de relaxaci i permet augmentar lautocontrol en qualsevol moment o situaci.

- Possibilita superar lansietat i lestrs, i els seus efectes psicosomtics (palpitacions, mareig, suors...).

- Ajuda a identificar i controlar les alteracions emocionals negatives o les derivades de situacions de tensi

(bloqueig, crisis de pnic, inhibici, fbies, pors...).

- Ajuda a enfrontar amb ms normalitat situacions estressants.

Tcnica de relaxaci de Koeppen per a infants: La tcnica de relaxaci de Koeppen est pensada per ajudar als infants

en el procs daprenentatge de la relaxaci. Est indicada fins als 12 anys i es divideix en nou passos: mans i braos,

braos i espatlles, espatlles i coll, mandbula, cara i nas, pit i pulmons, estmac, cames i peus i imatge positiva. Aquests es

treballen mitjanant la imaginaci sobre diferents objectes i animals: llimona, gat, tortuga, xiclet, mosca, globus, gespa,

fang...


En una relaxaci orientada als infants s important buscar la seva complicitat i trobar la manera de cridar la seva atenci i

motivar en cada exercici. El llenguatge ha de ser clar i sempre adaptat a l'edat del nen, sense paraules complicades o que

s'escapin a la seva comprensi. Si s necessari haurem d'acompanyar la nostra explicaci d'exemples i podem fer algun

exercici amb ells, i fins i tot, si cal, podem servir de model perqu facin correctament la relaxaci. El to de veu utilitzat, els

nostres gestos, la nostra proximitat, tot aix podr ser acompanyat de dibuixos, msica o les explicacions que considerem

necessries. Com en qualsevol tipus de relaxaci la prctica s una cosa fonamental per adquirir un hbit que ajudi a

aconseguir les metes proposades.

Motivaci

Les persones estem preparades per viure, per anar cap endavant. Des de linici de la vida estem motivades per aprendre,

per evolucionar, per superar les dificultats que formen part de la vida mateixa.

Les emocions sn essencialment impulsos que ens porten a actuar.

Hi ha tres grans desitjos que impulsen els ssers humans a l'acci diria:

1. El desig de benestar, de passar-lo b, de comoditat.

2. El desig de vinculaci social

3. El desig dampliar les nostres possibilitats

Hi ha tot un seguit delements que formen part de la intelligncia emocional, que intervenen en el nivell de motivaci de

les persones per assolir unes fites determinades:

- El nivell dexpectatives que cadasc t condiciona el nivell de motivaci per assolir unes fites concretes.

- El control dels impulsos i la capacitat de demorar la gratificaci que t la persona per tal de poder assolir un

objectiu determina en gran mesura.

- Loptimisme, en el sentit de tenir una gran expectativa sobre el bon desenvolupament dels esdeveniments.

Reconixer les emocions dels altres: empatia

L'empatia, la capacitat que tenim les persones de saber qu senten els altres, de posar-nos en les circumstncies duna

altra persona, depn tant de la intelligncia emocional com dels valors tics que regeixen la vida mateixa.

L'empatia permet la comprensi i identificaci amb la situaci de l'altre, sense censurar, jutjar o condemnar el que sent,

considerant que all que fa ho fa perqu no s una persona perfecta ni acabada, com no ho s cap persona.

Els components essencials de lempatia sn:

- Lescolta activa amb la intenci d'entendre alg, de gaudir amb alg, d'aprendre alguna cosa o ajudar o consolar

un altre.

- La comprensi del mn vivencial de laltre de manera que es pugui donar un significat al missatge que sescolta,

alliberant-nos de prejudicis, estant disposat a canviar de parer.

- Utilitzar els missatges jo per a demanar aclariments, reaccionar davant de discrepncies produdes per la

comparaci del que sent l'altre amb all que un mateix sent o coneix.

Les principals tctiques emptiques sn:

- Fer preguntes obertes, que demostren linters de linterlocutor per la persona a la qual pregunta, i animen a

laltre a la conversa.


- Ser positiu, esperant el millor dels altres. Si deixem a laltre que prengui iniciatives i es marqui els seus objectius

fomentarem les expectatives positives.

- Evitar lemissi de judicis utilitzant expressions del tipus ja tho deia jo..., no s per tant... que ens allunyen

dels sentiments de laltre.

- Aprendre del passat.

Establir relacions: assertivitat

L'assertivitat s la capacitat de fer valer l'opini prpia davant els altres sense ferir sensibilitats.

Ser assertiu significa ser capa dexpressar-se amb seguretat i tenir confiana en un mateix. Ser capa de plantejar i

defensar un argument, una crtica o una postura; encara que contradigui el que diuen altres persones, el que fa tothom, o

el que se suposa que s correcte. Ser capa de dir "s" quan decidim dir s, i dir "no" quan volem dir no.

Ser una persona assertiva implica:

- Establir relacions positives, de respecte i de tolerncia.

- Reaccionar davant els esforos que fan els altres.

- Ser capa de fer crtiques constructives, "aprofitables", i no pas destructives.

- Temptejar laltre quan es troba irritat o abatut.

- Escoltar els altres perqu expressin les seves idees i sentiments.

- Expressar pensaments i emocions de manera directa per respectuosa.

- Viure amb optimisme.

- Ser honest i congruent amb un mateix i amb els altres.

Amb els infants, ser assertiu s un model de conducta que ser rpidament imitat, ja que els infants tamb aprenen per

imitaci i modelatge. Aquesta actitud assertiva afavoreix lautoestima dels infants, ja que sempre els tractem amb

respecte i els reconeixem el dret a equivocar-se sense infravalorar-los per aix.

Amb els pares. Leducador assertiu assumeix amb claredat les seves responsabilitats educatives, accepta els diferents

punts de vista, hi negocia les qestions pedaggiques i disciplinries, reconeix els seus errors i sobretot respecta. Totes

aquestes conductes faciliten una bona comunicaci i relaci, alhora que creen un ambient agradable.

Amb els companys. Les aportacions clares i especfiques, la manifestaci dopinions i crtiques, i l'acceptaci, sn

habilitats molt tils en les reunions i en la resoluci de problemes. Ls de lassertivitat permet uns resultats i unes

vivncies emocionalment saludables i satisfactries. En lmbit de la relaci professional amb un company de feina ls de

la conducta assertiva permet establir un model de relaci prctic i efectiu.

Tcniques per millorar l'assertivitat i drets asssertius

- El disc ratllat. Consisteix a parlar com un disc ratllat, repetint una i altra vegada all que volem dir. Amb

tranquillitat, sense entrar en discussions ni provocacions, sense donar raons. L'objectiu final s que la persona

manipuladora es convenci que no aconseguir el seu propsit.

- Asserci negativa. T com a objectiu enfrontar els errors propis quan s'han coms i les crtiques que generen

quan sn reals, sense donar excessives excuses o justificacions. Es tracta dacceptar els nostres errors com el que

sn, errors i res ms, sense sentir-nos culpables.


- El banc de boira. s una tcnica que s'utilitza quan alg fa una crtica que intenta manipular, o fa "xantatge"

emocional. El banc de boira consisteix a no negar les crtiques, ni a contraatacar amb altres crtiques, sin a donar

la ra a la persona en all que pot haver de cert en la crtica que ens fa, per negant-li, alhora, entrar en ms

discussions.

- Comproms viable o autorevelaci. Aquesta tcnica pretn aconseguir que les dues persones obtinguin part del

que volen i arribin a un comproms viable partint de l'autorevelaci, s a dir, de proporcionar informaci del que

un sent i pensa amb la fita de facilitar el dileg.

2. HABILITATS SOCIALS

Les habilitats socials sn, un conjunt de competncies conductuals que possibiliten que la persona mantingui relacions

socials positives amb els altres i que afronti, de manera efectiva i adaptativa, les demandes del seu entorn social,

aspectes que contribueixen significativament, per una part, a lacceptaci per part dels companys i, per altra, a un ajuts i

adaptaci social adequat.

Definicions

L'objectiu de treballar les habilitats socials s ensenyar i aprendre estratgies i habilitats interpersonals a les persones

amb la intenci de millorar la seva competncia interpersonal individual en situacions socials especfiques, i es concreta

en aquests dos aspectes:

1. Conixer el repertori dhabilitats socials.

2. Aprendre a seleccionar les habilitats, en funci dels requisits especfics de cada situaci, portant-les a la

prctica.

Les habilitats socials han destar orientades pels objectius i per les regles de la situaci comunicativa concreta. Els

objectius i les regles seran els criteris que ens permetran triar quina ser lhabilitat ms adequada per afrontar una

situaci interpersonal especifica.

Components de les habilitats socials

- Components motors: conformen la major part de lhabilitat. Es poden diferenciar tres subgrups:

o Els components verbals: fan referncia fonamentalment a la parla, a la conversa.

o Els components no verbals.

o Els components paralingstics: sn aspectes que acompanyen la parla, i que contribueixen a modular el

missatge, dels quals la persona normalment no s conscient.

- Components cognitius que condicionen la manera com la persona senfronta a la situaci.

- Components afectivoemocionals: el comportament de la persona en les relacions socials depn tant de les

capacitats, coneixements, estratgies i destreses cognitives com de la disposici, la intenci i la motivaci de la

persona.

Dins dels components motors no verbals podem destacar:

- La mirada: La mirada dna informaci sobre l'actitud de l'interlocutor (hostilitat, inters...) per sobretot serveix

de suport al missatge oral.


- Lexpressi facial: el rostre s una de les parts del cos ms expressives i complexes de la comunicaci no verbal.

S'hi reflecteixen les expressions emocionals per mitj dels moviments de la boca, dels ulls, de les celles i d'altres

components. El front, les celles/ulls/parpelles i la part inferior de la cara sn les tres zones facials on s'ubiquen

fonamentalment les expressions emocionals.

- El somriure: s un component clau per iniciar una interacci, ja que posa de manifest una actitud favorable de la

persona, propicia un bon clima. Tamb interv en la retroalimentaci necessria per mantenir la conversa i s un

component important tamb per finalitzar de manera ptima una conversa.

- La postura corporal: la postura que adoptem davant l'interlocutor transmet determinades actituds i sentiments i

estats psicofisiolgics. Tamb la postura pot determinar el tipus de relaci que els interlocutors tenen i que

determina la comunicaci.

- Gestos: els gestos es localitzen fonamentalment en les mans, i amb menys importncia, en el cap i en els peus.

Sn accions amb un important component cultural, depenen en gran mesura del context social. Tenen un

objectiu bsicament informatiu.

- Proximitat/distncia: el grau de proximitat indica el nivell de relaci entre els interlocutors, i varia segons el

context, determinada pel context cultural. De totes maneres, cada persona necessita un espai personal mnim.

o La zona ntima o de contacte (15 a 45 centmetres). A aquesta zona noms tenen accs les persones amb

les quals tenim vincles afectius molt estrets (parella, famlia i amics ntims). La comunicaci no s noms

amb la paraula, sin tamb hi ha un gran contacte sensorial.

o La zona personal (entre 46 centmetres i 1,25 metres). Aquest espai s el personal de cada persona i est

reservat per a les persones molt conegudes i persones que s'hagin guanyat la nostra confiana. Si estirem

el bra arribem a tocar la persona amb la qual estem parlant.

o La zona social (1,25 i 3,6 metres). Est reservada a les persones que coneixem poc i en aquesta zona el

contacte sensorial s feble. s la distncia que s'utilitza quan es treballa en equip en reunions socials, la

que mantenim amb els dependents quan anem a comprar, etc.

o La zona pblica (a ms de 3,6 metres). s la distncia en qu quasi no hi ha contacte sensorial i s idnia

per dirigir-se a un grup de persones; s la que s'utilitza en les xerrades, conferncies, etc.

- Aparena personal: la cara, el cabell, les mans i la roba sn els principals aspectes en els quals es basen els judicis

relatius a l'atractiu fsic. L'aparena fsica s un indicador de com ens veiem a nosaltres mateixos i t una

important influncia en la conducta de l'interlocutor a l'inici de la interacci, tot i que desprs va perdent

importncia a mesura que avana la relaci.

Dins dels components cognitius, poden destacar:

- Competncies cognitives: fan referncia a la capacitat de la persona per transformar i utilitzar la informaci, tant

la relativa al repertori de conductes com als senyals de l'entorn que les condicionen.

- Estratgies de codificaci i constructes personals: tenen relaci amb la percepci, interpretaci i experimentaci

de la realitat que fa cada persona, i com aquests elements condicionen la seva posici en la interacci.

- Expectatives davant la situaci: la persona construeix pronstics sobre l'autoeficcia prpia i tamb expectatives

sobre el resultat de la interacci, que condicionen la realitzaci posterior.


- Preferncies i valors subjectius: cada persona dna valor a un tipus d'estimulaci o altre, i tamb dna un valor

determinat a les conseqncies de la conducta prpia .

- Sistemes i plans de regulaci: fan referncia a la capacitat de la persona per actuar sobre la situaci en la qual es

produeix la interacci per tal d'adequar-la als objectius que s'ha proposat. Alguns mecanismes de regulaci sn

les autoinstruccions, les autoobservacions i les autoavaluacions.

Dins dels components afectivoemocionals. Per tal que una persona mostri unes habilitats socials adequades no s

suficient que disposi d'aquestes habilitats en el seu repertori conductual, sin que tamb cal que tingui unes expectatives

positives d'autoeficcia en les interaccions, que li generaran la disposici, la intenci i la motivaci per relacionar-se amb

els altres.

Classificaci de les habilitats socials

No hi ha una nica classificaci d'aquestes, en part per les caracterstiques prpies de les habilitats socials: han d'estar

orientades pels objectius i les regles de la situaci.

Entrenament en habilitats socials

Per tal de poder adaptar la nostra conducta a les diferents situacions d'interacci en les quals ens trobem cal, per una

banda, conixer un ampli repertori d'habilitats comunicatives, aprendre a seleccionar les habilitats en funci de les

caracterstiques especfiques de cada situaci, i utilitzar-les fins incorporar-les al nostre repertori.

Escolta activa: Escoltar activament all que els altres ens diuen vol dir tractar de posar-nos en la pell de laltre, i entendre

els seus motius. s escoltar els sentiments del nostre interlocutor i informar-lo que ens fem crrec daquests sentiments,

tot i que aix no significa estar dacord amb la seva posici.

Formular una pregunta: Lobjectiu de fer preguntes s obtenir informaci. Les preguntes tamb poden servir per generar

dubtes o convidar a la reflexi de linterlocutor.

Les preguntes obertes sn exploratries, animen a linterlocutor a pensar sobre els sentiments i pensaments propis, i sn

dissenyades per ajudar-lo a explorar-los i clarificar-los. Les preguntes tancades es fan per obtenir informaci especfica i

poden ser respostes amb un s o un no.

Expressar l'opini prpia: Tenim dret a expressar les nostres opinions personals de manera adequada, sense forar les

altres persones que acceptin les nostres opinions, o fins i tot que les escoltin.

Iniciar una conversa: Implica comenar a parlar amb una altra persona, coneguda o desconeguda i, en tots dos casos,

formular una pregunta o un comentari. Implica disposar de recursos comunicatius de tot tipus, verbals, no verbals i

paralingstics, i com succeeix tamb en la resta d'habilitats, la capacitat d'iniciar una conversa s'aprn amb la prctica.

Mantenir o canviar una conversa: s la capacitat de treure el mxim profit a una interacci, de manera que anem assolin

els nostres objectius i tractant aquells temes que ens interessen, d'una manera adequada.

Acabar una conversa.: s l'habilitat que busca un final feli a la interacci, de manera que acabi en una situaci positiva

per a interaccions futures.


Donar informaci til: s oferir a l'interlocutor informaci sobre el seu comportament propi, tant per promoure aquells

comportaments que sn eficaos i eficients, com per modificar aquells altres que no ho sn. Aquesta habilitat tamb

s'anomena retroalimentaci o feedback.

Rebre critiques: Una crtica pot donar-se en mltiples situacions i circumstncies, personals i/o professionals. Reaccionar

amb calma davant d'una crtica, sense avaluar-la com una agressi per a la prpia autoestima personal o professional no

s gens senzill i hem de posar en joc les nostres habilitats socials.

Fer riure: Implica desenvolupar el sentit de l'humor en general per tal de fer riure el nostre interlocutor.

Fer front a la pressi del grup: Moltes vegades ens veiem forats a actuacions que no sn del nostre gust o que pensem

que no les hem de fer o, senzillament, si nosaltres havem decidit una alternativa diferent.

Fer i rebutjar peticions: Implica ser assertiu, s a dir, ser capa de demanar all que es vol sense violar els drets dels

altres i tamb rebutjar all que no ens interessa i no ens aporta una vivncia positiva.

Defensa dels drets propis: Expressar els nostres drets s important quan sn ignorats o violats. Tenim dret a ser tractats

com a persones, i tenim dret a prendre les nostres decisions prpies, a viure com volem. s important defensar els

nostres drets des de l'assertivitat.

Expressar sentiments i afecte: Tenim el dret dexpressar, de manera apropiada, sentiments damor, de gratitud i afecte

envers aquelles persones que ens provoquen aquests sentiments. Tamb s important respectar les reaccions de laltra

persona envers els nostres sentiments.

Donar instruccions: Les instruccions orals solen ser la manera ms rpida i efectiva de comunicar idees en els diferents

mbits de la vida, aquestes han de ser clares i breus, utilitzant preferentment frmules positives en comptes de negatives

(s millor ensenyar que limitar; per exemple, l'expressi Si us plau seu s millor que No t'aixequis).

Disculpar-se: Aprendre a disculpar-se i a demanar perd s una habilitat important que, com totes les habilitats socials,

facilita les relacions, i la manca de la qual pot ser motiu de dificultats especials i especfiques, principalment en les

relacions ms properes.

Demanar ajut: Preveient les possibles respostes dels altres, entre les quals s'ha d'imaginar la possibilitat d'una negativa,

assegurant-nos que l'interlocutor ens ha ents correctament, o tamb plantejar-nos si era el moment adequat.

Fer front a l'hostilitat: Les reaccions emocionals d'hostilitat (clera, irritaci) interfereixen en la soluci dels problemes

que es plantegen, i incrementen l'estrs dels professionals. s convenient aprendre a fer front adequadament a aquests

estats emocionals dels interlocutors, identificant el punt d'hostilitat de la persona i saber qu fer i qu no fer per fer-hi

front.

Les habilitats socials en la relaci educativa

Els programes de les habilitats socials inclouen des del desenvolupament dhabilitats bsiques com les descoltar,

empatitzar o enviar missatges jo, fins a la millora de la capacitat comunicativa per fer front a situacions educatives, com

fer o rebre crtiques, afrontar lhostilitat o afavorir la resoluci de conflictes.

Les habilitats socials en lmbit de latenci a la infncia i a les seves famlies shan dentendre des duna doble dimensi:

- Les habilitats socials sn una necessitat tcnica. Els educadors i les educadores tenen lobligaci de conixer i

utilitzar adequadament la seva manera de pensar, sentir i comunicar-se, ja que aquestes eines sn fonamentals


per establir el vincle afectiu amb els infants i amb els altres adults que intervenen, i generen una relaci de

confiana, respecte i serenor.

- Les habilitats socials sn una necessitat tica. Els educadors i les educadores han de partir dun model de persona

i de relaci educativa concret, fonamentat en la idea que cada persona s el protagonista de la seva vida, i que

educar, crixer, significa donar prioritat a les possibilitats de la persona sobre les dificultats.


U3. GESTI DE CONFLICTES I RESOLUCI DE PROBLEMES

1. LA GESTI DEL CONFLICTE

2. PRESA DE DECISIONS

3. RESOLUCI DE CONFLICTES

1. LA GESTI DEL CONFLICTE

Els conflictes sn inevitables. Heu daprendre a afrontar-los educadament. s necessari disposar dunes competncies

personals: criteris, actituds i formes o procediments dactuar que ens situn adequadament davant els conflictes,

adoptant una postura personal madura, responsable i adequada per fer front als possibles conflictes personals, laborals o

familiars.

Entendre els conflictes

Cada persona interpreta els conflictes des del seu punt de vista. Els punts de vista, com les persones, sn diferents.

Qu sn els conflictes?Els conflictes sn situacions:

- en les quals dos o ms persones entren en oposici o desacord

- perqu les seves posicions, interessos, necessitats, desitjos o valors sn incompatibles, o sn percebudes com

incompatibles,

- a on juguen un paper molt important les emocions i els sentiments,

- i on la relaci entre les parts en conflicte pot sortir enfortida o deteriorada en funci de com sigui el procs de

resoluci del conflicte.

Es denomina "conflicte" a un problema en qu els seus aspectes emocionals apareixen desbocats. I es denomina

"problema" a un conflicte en el qual els seus aspectes emocionals estan sota control. Quan el nivell emocional s tan baix

que permet actuar molt fredament i el nivell de raonament s molt alt, estem davant un "dilema", s a dir, davant alguna

cosa que sols depn de la presa de decisions en el procs, mentre que una alta emocionalitat i raonament condueixen a

una situaci que definirem com "confusi", s a dir, que presenta massa complexitat.

Causes dels conflictes

Qualsevol perill o amenaa per aconseguir satisfer les necessitats bsiques, tant de tipus orgnic com de tipus psicolgic,

genera conflictes.

Tipus de conflictes

Segons la FORMA:

- Els pseudoconflictes s la situaci en qu hi ha un conflicte perqu dues persones o parts estan enfrontades, per

els interessos de cada part no sn oposats, encara que les persones implicades els perceben com a interessos

incompatibles.

- Els conflictes latents existeixen per no es manifesten clarament. El conflicte hi s, per una o ambdues parts no

perceben la incompatibilitat d'interessos, necessitats, valors, etc., o potser no sn capaos d'enfrontar-los,

aleshores les persones no reconeixen que hi ha un conflicte perqu no hi ha hagut disputes, violncia o desacord.


- Els conflictes manifestos es manifesten de manera clara.

Segons la RELACI:

- Conflictes intrapersonals: Sn conflictes individuals i interns de cada persona relacionats amb circumstncies

ntimes, dilemes entre les diverses dimensions emocionals, o b oposici entre interessos i valors d'una mateixa

persona.

- Conflictes de relaci: S'estableixen diferents nivells segons la relaci que hi ha entre els grups o les persones.

- Conflictes interpersonals: Sn conflictes entre dues persones que s' enfronten per una tercera persona, una idea o

un b material que tots dos desitgen.

- Conflictes grupals: El conflicte pot afectar a tres o ms persones. En aquesta categora queden inclosos tant els

conflictes interns del grup, com els conflictes que es desenvolupen entre diferents grups enfrontats entre s.

- Els conflictes intragrupals sn els que succeeixen dins d'un mateix grup. Solen ser provocats per un o ms d'un

membre del grup i els motius sn diversos.

- Els conflictes intergrupals sn aquells que es produeixen entre grups. Solen ser conflictes de baixa intensitat i no

permanents quan l'mbit en el qual es produeix el conflicte no s l'habitual per cap dels grups.

- Conflictes socials: Sn conflictes entre sectors antagnics, per raons culturals, artstiques, esportives, poltiques,

entre altres raons que hi ha en el s de la societat. Solen ser permanents en el temps, i per aquesta ra afecta la

qualitat de vida dels afectats.

- Conflictes internacionals: Sn conflictes que es produeixen entre diferents estats o organismes de diferents

nacionalitats. Els aspectes culturals juguen un paper fonamental en l' origen, desenvolupament i soluci del

conflicte. Aquest tipus de conflictes estan regits per unes normes i lleis que emmarquen la seva actuaci.

Elements del conflicte

Elements relatius a les persones

- Protagonistes (principals i secundaris)

- Poder

- Percepcions del problema

- Emocions i sentiments

- Posicions

- Interessos i necessitats

- Valors i principis

Elements relatius al procs

- Dinmica de conflicte

- Relaci

- Comunicaci

Elements relatius al problema

- Fets


Posicionament davant del conflicte

- Competici (guanyo/perds): s una situaci en la qual aconseguir el que jo vull, fer valer els meus objectius, s el

ms important, no importa que per aix hagi de passar per sobre de qualsevol. La relaci amb els altres no t

importncia.

- Evitaci (perdo/perds): existeix poc inters en els resultats i tamb poc inters en la relaci personal. A vegades

es tendeix a negar l'existncia mateixa del conflicte o no sest disposat a assumir el desgast dimplicar-se en la

soluci. Es tendeix a pensar que s'arreglar per s sol.

- Acomodaci (perdo/guanyes): per no enfrontar-nos a l'altra part jo no faig valer ni plantejo els meus objectius.

Molt sovint es confon amb el respecte, la bona educaci amb no fer valer els nostres drets perqu aix pot

provocar tensi o malestar. Es va aguantant fins a un punt on no es pot ms i aleshores ens destrum o destrum

als altres.

- Cooperaci (guanyo/guanyes): en aquest model aconseguir els propis objectius s important, per la relaci entre

les parts tamb. La meta i els mitjans han de ser coherents. Es tracta de trobar les solucions acceptables per a

ambdues parts treballant juntes del tipus jo guanyo/tu guanyes.

- Negociaci: arribar a la cooperaci plena s molt difcil, per aix es planteja un altre model en el qual guanyen

totes dues parts en all que s fonamental, ja que no poden arribar al 100%.

2. PRESA DE DECISIONS

Com es prenen les decisions

- Orientaci cap al problema que suposa prendre una decisi: acceptar el prendre decisions com part de la vida i

comprometre's a dedicar-hi temps i esfor.

- Definici i formulaci del problema amb el que s'ha de prendre una decisi: concretar el problema el mxim

possible.

- Generaci d'alternatives: pensar en totes les possibilitats per a resoldre el problema mitjanant la pluja d'idees.

- Presa de decisions: valorar les diferents opcions pensant el que pot passar, els seus avantatges i inconvenients.

- Posada en prctica de la soluci i verificaci: passar l'acci i valorar l'esfor i temps que suposa.

Presa de decisions en grup

Els mtodes per prendre decisions en grup ms usuals sn:

- Decisions per manca de resposta: es presenten idees que no es comenten i que simplement sn anullades per

altres idees posteriors.

- Decisions per autoritat formal: aquest mtode es dna en grups amb una estructura jerarquitzada, al que ser

una persona amb autoritat la que prendr la decisi final.

- Decisions per minories: aquest mtode implica que la decisi se'n deriva d'accions promogudes per alguns

membres del grup, de manera que les accions passen a ser decisions preses sense el consentiment de la majoria.

- Decisions per majoria a travs de votaci i/o sondeig: s el ms conegut i utilitzat.


- Decisions per consens: s un dels mtodes ms eficaos en la presa de decisions per tamb s el mtode que

requereix ms temps. El consens permet a tots els membres del grup sentir que han tingut l'oportunitat d'exercir

influncia en la presa de decisi.

- Decisions per consentiment unnime: s el mtode ideal per tamb el menys accessible, donat que consisteix en

que tots els membres del grup estan d'acord en la decisi que s'ha pres.

En l'mbit educatiu s fonamental la presa de decisions de manera conjunta entre tots membres de la comunitat

educativa, i a ms a ms, s la base de d'una escola participativa, a la qual s'arribin a acords i es prenguin decisions

consensuades per tothom.

3. Resoluci de conflictes

El concepte resoluci de conflictes indica la necessitat de conixer l'origen i el final del conflicte, buscant el benefici i la

convergncia dels interessos de les persones que hi estan implicades.

Les vies exgenes sn la justcia, l'arbitratge i la mediaci.

- La justcia representa la intervenci del poder de l'Estat i el conflicte es resol mitjanant, processos judicials en els

tribunals.

- L'arbitratge requereix la intervenci d'una tercera persona aliena al conflicte que representa alguna instituci

amb autoritat pe fer complir els pactes als quals s'arribin.

- La mediaci s un mtode o tcnica per resoldre conflictes de manera amigable mitjanant la intervenci

confidencial d'una tercera persona imparcial que assisteix, redueix les emocions negatives i facilita la negociaci

tot restablint el dileg d'ambdues parts i ajudant a trobar solucions acceptables per a les parts implicades.

Les vies endgenes per resoldre conflictes sn la confrontaci i la negociaci.

- La confrontaci s la forma primria de resoldre els conflictes, es resol per la llei del ms fort; per tant, sempre hi

ha un guanyador i un perdedor.

- La negociaci s una tcnica mitjanant la qual les parts en conflicte dialoguen i arriben a un acord mutu ja que

ambdues parts interaccionen per arribar a una soluci ptima.

Mediaci

- Mecanisme de resoluci de conflictes que ajuda a solucionar-los de forma pacfica, amb l'ajuda d'un mediador

neutral o imparcial.

- Les seves caracterstiques sn que t un carcter voluntari, les seves sessions sn confidencials on les parts

implicades han de prendre decisions lliurement.

- Hi ha diferents tipus de mediaci: familiar, comunitria, empresarial i escolar.

- Es desenvolupa en diferents fases: premediaci, entrada, explica'm, ubiquem-nos, arreglar i acord.

Negociaci

- s un procs a travs del qual les parts en conflicte es comuniquen i influeixen mtuament per tal d'assolir un

acord quan tenen preferncies parcialment oposades.


- Les seves caracterstiques sn que hi ha una interdependncia entre les parts, amb tensi en cadascuna d'elles i

amb asimetria de poder.

- Hi ha diferents tipus: distributiva, competitiva o per regateig i negociaci per interessos, cooperativa o per

principis.

- El seu procs s lent i gradual: confiana i acceptaci mtua, recopilar tota la informaci possible, concretar

solucions, posada en acci.

Diferencia: La mediaci s un tipus de negociaci cooperativa (la soluci implica que tots dos guanyen) i hi ha la

intervenci d'una tercera persona. En la negociaci no hi interv un mediador. Donat que arribar a la cooperaci plena s

molt difcil es planteja la negociaci, en la qual guanyen totes dues parts en all que es fonamental


UF2. DINAMITZACI DE GRUPS.

U4. TREBALLEM PLEGATS: DINMICA DE GRUPS I CONDUCCI DE REUNIONS

EL GRUP

LES REUNIONS

U5. ESTRATGIES PER MILLORAR LA CONVIVNCIA

DINMIQUES DE GRUP

TCNIQUES PER RESOLUCI DE CONFLICTES GRUPALS

U4. TREBALLEM PLEGATS: DINMICA DE GRUPS I CONDUCCI DE REUNIONS

1. EL GRUP

2. LES REUNIONS

1. El grup

Psicologia i sociologia de grup

Les persones necessitem la societat per desenvolupar-nos com a tals i tamb per viure.

Definici de grup. Les funcions del grup

Algunes caracterstiques comunes d'aquestes formacions socials, els grups:

- Sn conjunts de persones que comparteixen una finalitat.

- Sn conjunts de persones entre les quals s'estableix una comunicaci.

- Sn conjunts de persones que satisfan les seves necessitats al si del grup i que tenen una percepci collectiva

d'unitat.

En el llenguatge colloquial, un grup s qualsevol conjunt o pluralitat de persones.

Per constituir un grup social cal que les persones interactun.

Aspectes que configuren un grup:

- Els membres interactuen regularment entre si, cosa que implica que els grups socials tenen una certa estabilitat

temporal.

- Hi ha una estructura interna definida que estableix una srie de posicions socials, rols i responsabilitats per al

desenvolupament de les seves activitats.

- Els membres depenen del consens, comparteixen normes, valors i objectius.

Un grup social consta d'un nombre determinat de membres, els quals, per aconseguir un objectiu com (objectiu de

grup), s'inscriuen durant un perode de temps ms o menys llarg en un procs relativament continu de comunicacions i

interaccions i desenvolupen un sentiment de solidaritat (sentiment de nosaltres). s necessari un sistema de normes

comunes i una distribuci de tasques segons una diferenciaci de rols (funcions) especfica de cada grup.


Es pot dir que els grups compleixen bsicament dues funcions:

- Funci emocional: Consisteix a satisfer necessitats emocionals que sn imprescindibles per al funcionament

psicolgic equilibrat de les persones.

- Funci de tasca: T la funci d'ajudar els membres a aconseguir els objectius que s'han marcat, o la d'imposar-los

el que ha decidit la majoria, les persones de ms estatus o el mateix lder.

Tipus de grups

Quadre resum dels diferents tipus de grup

Segons la relaci afectiva

entre els membres

Segons la naturalesa de

la seva constituci

Segons l'adscripci de la

persona al grup

Segons la grandria del

grup

G. primari: sn els

primers a intervenir en la

configuraci de la

naturalesa social de la

persona.

G. formal: fruit de la

planificaci, centrat en el

sistema.

G. de referncia: orienta

la manera d'actuar i

veure el mn depenent

del que volem arribar a

ser.

G. petit: fins a 25-30

persones.

G. secundari: relaci

instrumental.

G. informal: acords

personals, centrat en la

persona.

G. de pertinena: explica

el que fem segons el que

som.

G. gran: ms de 30

persones

Desenvolupament del grup

Etapes

El model lineal: Considera el desenvolupament del grup com un moviment ordenat i progressiu. Teoria de Tuckman.

- Etapa de formaci: s la fase inicial en qu els membres es familiaritzen entre ells. Els membres avaluen si el grup

pot satisfer o no les seves necessitats i si compleixen les seves expectatives; en suma, s'intenta determinar quin

paper es tindr en el grup.

- Etapa tempestuosa o de conflicte: s una fase d'insatisfacci en la qual els membres del grup comparen les seves

expectatives amb el que han aconseguit.

- Etapa de normativa: Representa l'acceptaci del grup i dels seus membres. S'elaboren les normes, per la qual

cosa el grup es va constituint en una entitat social. Hi ha una superaci dels conflictes mitjanant el

desenvolupament de la cohesi i sentiments positius cap al grup.

- Etapa d'execuci: Apareix un sentit didentitat grupal. Els membres adopten rols funcionals centrats en la tasca i,

aix, converteixen el grup en un instrument adequat per a la resoluci de problemes.

Model de cicle vital: el grup es desenvolupa al mateix temps tant en l'mbit socioemocional dels membres del grup com

en l'mbit de la tasca del grup.

- Etapa d'inclusi: Els membres del grup tenen la necessitat de sentir-se acceptats i valorats per la resta.


- Segona etapa: Apareix una necessitat de controlar per tenir poder sobre els membres del grup, per d'altra

banda, tamb apareix la necessitat de ser controlat i, d'aquesta manera, no haver d'assumir cap responsabilitat.

En aquesta fase hi ha rivalitats pel lideratge.

- Tercera etapa: s la de la conducta d'afecte i es considera una etapa avanada del grup. La conducta d'afecte fa

referncia a les emocions personals que es donen entre els membres d'un grup en els diversos graus possibles.

- Etapa de producci: Hi ha un augment de les habilitats i el grup se centra en el treball per dur a terme la tasca, els

sentiments sn positius i van associats als xits que el grup ha obtingut.

- Etapa de terminaci: Quan el grup es dissol, si els guanys sn satisfactoris, els sentiments positius ajudaran a

superar els sentiments de prdua o separaci.

Estructura grupal

El grup es configura com una estructura de relacions que atorga a cada membre una particularitat que el fa diferent dels

altres.

Estructures de poder

Les estructures de poder es constitueixen a causa de la influncia que cada membre t en el grup i el poder que els altres

li atorguen dins del grup.

Les persones que solen tenir poder sn les que tenen els mitjans per satisfer les necessitats dels altres. Normalment,

aquestes persones solen ser els lders i sn les ms respectades pel grup, tamb sn els membres que s'impliquen i es

comprometen ms en les tasques del grup, alhora que assumeixen ms responsabilitats.

Estructures d'afinitat

Les estructures d'afinitat estableixen les preferncies i els rebutjos entre les persones d'un grup; per tant, aquest tipus

d'estructures estan determinades per les relacions afectives que vinculen els membres.

L'estructura d'afinitat va canviant al llarg del desenvolupament del grup, i tamb segons les activitats del grup.

Les estructures de comunicaci

La comunicaci dins del grup s molt important per evitar problemes, conflictes, una mala organitzaci i l'exclusi de

membres.

La comunicaci entre els membres d'un grup s molt heterognia ja que la informaci circula per diferents canals dins del

grup.

S'ha comprovat que hi ha una correlaci positiva important entre l'eficcia del grup i la qualitat i quantitat de les

informacions i de la seva disponibilitat i fludesa dins del grup.

Leavitt va crear experimentalment quatre estructures comunicatives en grups de cinc persones per veure com

l'estructura influa en el rendiment del grup:

- Estructura de cadena: En aquest tipus de xarxa hi ha un membre del grup que ocupa la posici central, dos

membres sn en una posici intermdia i els altres dos estan situats als extrems.


- Estructura de roda: En aquest tipus de xarxa hi ha un membre del grup que ocupa la posici central, els altres

membres del grup s'hi comuniquen, per entre si la comunicaci s molt escassa.

- Estructura circular: En aquesta xarxa la comunicaci flueix entre tots els membres del grup per igual.

- Estructura en forma de Y: En aquesta xarxa hi ha una persona que s el centre principal (C) de totes les

comunicacions, per no es relaciona directament amb els altres membres del grup, ho fa mitjanant

intermediaris.

Relacions interpersonals en el grup: els rols

Concepte

Conjunt de conductes esperades, que es vincula amb una determinada posici en el grup.

La utilitzaci del plural resulta bvia si s'utilitza en el sentit que cadasc de nosaltres t diferents rols, perqu s membre

d'un gran nombre de grups diferents a la vegada, i en cadascun t un rol diferent. Aquests rols de vegades poden entrar

en conflicte, quan una persona es troba que la gent n'espera comportaments diferents davant d'una mateixa situaci

segons el rol que ocupa en diferents grups. Normalment l'individu resoldr el conflicte a favor del grup al qual concedeixi

ms valor en aquell moment.

Quines sn les funcions dels rols?

- L'eficcia, s el repartiment adequat de les energies i recursos dels membres perqu el grup pugui assolir les

metes que t establertes.

- La relaci entre els membres del grup, i igual que les normes, ajuden a la percepci de l'altre, a poder anticipar la

seva conducta.

- La seguretat i identitat prpia, a saber el que hem de fer i el que s'espera de nosaltres.

Factors:

- Factors externs, entre els quals cal esmentar les caracterstiques de la tasca encarregada al grup, les limitacions

en les seves comunicacions i en l'accs als recursos, i els objectius que tenen encarregats.

- Factors interns del grup, com la composici, la percepci de la situaci, la disponibilitat d'informaci, i el

plantejament organitzatiu.

- Caracterstiques personals, bsicament les motivacions i les capacitats que t cada individu.

L'estructura de rols sol ser fora estable. s fcil constatar que s molt difcil modificar un rol dins un grup.

Si el rol defineix l'actuaci del membre del grup segons el lloc que ocupa en l'estructura, l'estatus s el prestigi, el valor,

els drets i deures que li dna aquesta posici determinada.

Categories de rols

- Rols centrats en la tasca, en les metes, en el treball del grup, que podem considerar rols ms funcionals o

operatius.

- Rols centrats en el grup, en les relacions interpersonals, en l'rea afectiva, que podem considerar rols ms socials.

El lideratge

Els lders sn les persones que catalitzen el grup, que donen les normes que el grup seguir, que orienten i condueixen el

grup cap a uns objectius determinats i el mantenen cohesionat; que donen seguretat al grup i fomenten el sentiment de

solidaritat que enforteix els vincles establerts i afavoreix la cohesi del grup.


El lideratge s una funci necessria que sorgeix en el grup com a resposta a la necessitat de cohesi i didentitat dels

seus membres.

Tipologia de lders:

- Lder autoritari. Determina totes les directius del grup.

- Lder permissiu. Es basa en el deixar passar.

- Lder democrtic: Orienta el grup proposant-li objectius i oferint-li els mitjans per aconseguir-los.

Tcniques i instruments per a l'anlisi de grups

Dins un grup, per tal que les relacions entre els membres progressin, cal que hi hagi retroalimentaci (feed-back),

respostes que rep el subjecte sobre les seves actuacions, comunicacions o personalitat en el si del grup. La

retroalimentaci dins del grup permet donar suport als comportaments positius dels membres del grup, estimular-los, i

tamb corregir els comportaments que no afavoreixin ni la persona ni el grup en conjunt.

La finestra de Johari

Aquesta tcnica permet analitzar el comportament dels individus respecte als altres, i planificar estratgies que fomentin

i facilitin les relacions interpersonals i, tamb, la cohesi dins el grup.

Amb aquesta tcnica cada membre del grup informar la resta de membres sobre interessos, opinions i inquietuds

prpies, alhora que s'informa els altres sobre la seva conducta, amb la qual cosa s'estableix un procs simultani de donar i

rebre retroalimentaci.

Cada quadrant que compon la finestra de Johari cont informaci que produeix els efectes segents:

- rea lliure/pblica: Cont les experincies i les dades conegudes per la persona i per les persones que l'envolten.

L'rea lliure es fa ms gran alhora que augmenta el nivell de confiana entre els membres del grup i tamb quan

es compateix ms informaci, sobretot si s de carcter personal.

- Area cega: Cont informaci sobre un mateix que s ignorada o desconeguda per l'individu per que les altres

persones coneixen.

- rea oculta/privada: s la zona de la personalitat desconeguda per als altres. Cont informaci que una persona

coneix de si mateixa, per que el grup ignora.

- rea desconeguda: Sn els factors de la personalitat d'algun dels quals no s conscient i que les altres persones

del grup tampoc coneixen.

L'objectiu de la dinmica de grup s aconseguir augmentar l'rea lliure i reduir al mxim les rees cegues, ocultes i

desconegudes, per la qual cosa s imprescindible el procs de donar i rebre.

Sociograma

El test sociomtric consisteix en un instrument dissenyat per tal d'analitzar les relacions humanes de carcter afectiu.

Funcions:

- Descriptiva: descriu l'estructura de les atraccions i rebutjos, de les actituds positives i negatives. En aquest sentit,

s una primera aproximaci al grup que permet descobrir diferents caracterstiques del grup.


- Explicativa: permet relacionar determinats aspectes de l'estructura global amb altres aspectes del funcionament

del grup.

El procs daplicaci es porta a terme en cinc etapes:

- El dinamitzador o dinamitzadora determina el tema sobre el qual vol recollir la informaci, els criteris de les

preguntes, i el nombre de respostes que exigir per a cada pregunta.

- Es formulen les preguntes al grup.

- Elaboraci de la matriu sociomtrica.

- Construcci del sociograma. Consisteix a representar grficament els resultats reflectits en la matriu

sociomtrica.

- Anlisi i interpretaci del sociograma.

Posici sociomtrica: s individual i ve expressada pel nombre d'eleccions i rebutjos obtinguts per un subjecte. Amb la

posici sociomtrica es pot arribar a determinar:

- El lder.

- Leminncia gris.

- Lallat/da.

- El marginat/da.

- El rebutjat/da de manera parcial.

- El rebutjat/da tot

Resum_HabilitatsSocials_IOC

Documents

Transcript of Resum_HabilitatsSocials_IOC