Retorn al país de les ànimes
11
1 Retorn al país de les ànimes un film de Jordi Esteva Publicació d'un DVD amb la pel·lícula i extres que inclouen una entrevista amb Jordi Esteva i dues preses alternatives de la filmació, més un CD de àudio amb la musica ritual de trànsit de la pel·lícula gravades en els boscos de Costa d'Ivori. Estrena a Barcelona. Del 29 d'Abril al 5 de Maig 20.00 Hores Cinema Maldà, C/ del Pi, Barcelona 08002 El primer documental del fotògraf i escriptor Jordi Esteva, especialitzat en cultures africanes i orientals, surt amb DVD i s'estrenarà a Barcelona el 29 d'abril de 2011. Amb una mirada còmplice i propera, “Retorn al país de les ànimes” (2010) endinsa a l'espectador en els rituals d'algunes comunitats animistes de Costa d'Ivori. La esplèndida fotografia i el seu incalculable valor testimonial fa de “Retorn al país de les ànimes” una raresa en el gènere documental. Ha estat seleccionat per més d'una desena de festivals internacionals d'Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica.
-
Upload
jordi-esteva -
Category
Documents
-
view
230 -
download
0
description
Film de Jordi Esteva
Transcript of Retorn al país de les ànimes
1
Retorn al país de les ànimes un film de Jordi Esteva Publicació d'un DVD amb la pel·lícula i extres que inclouen una entrevista amb Jordi Esteva i dues preses alternatives de la filmació, més un CD de àudio amb la musica ritual de trànsit de la pel·lícula gravades en els boscos de Costa d'Ivori. Estrena a Barcelona. Del 29 d'Abril al 5 de Maig 20.00 Hores Cinema Maldà, C/ del Pi, Barcelona 08002
El primer documental del fotògraf i escriptor Jordi Esteva, especialitzat en cultures africanes i orientals, surt amb DVD i s'estrenarà a Barcelona el 29 d'abril de 2011.
Amb una mirada còmplice i propera, “Retorn al país de les ànimes” (2010)
endinsa a l'espectador en els rituals d'algunes comunitats animistes de Costa d'Ivori.
La esplèndida fotografia i el seu incalculable valor testimonial fa de “Retorn al país de les ànimes” una raresa en el gènere documental. Ha estat seleccionat per més d'una desena de festivals internacionals d'Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica.
2
Millor documental: Black International Cinema Berlin. Germany Millor documental: Bangkok Indie Festival. Thailand Premi del públic: Culture and Cultures Intercultural Film Festival, C&Ciif Pàdies, France Segona millor pel·lícula de rituals: Pärnu International Documentary and Anthropology Film Festival. Estonia Seleccionada per els següents festivals internacionals: -Royal Anthropological Institute 12th International Festival of Ethnographic Film. London -Documenta Madrid. -DocMiami International Film Festival. USA -Semana del Cine de Autor. Cinemateca del Caribe, Barranquilla. Colombia -Rencontres du Film Documentaire de Kribi, Cameroun -Amakula Kampala International Film Festival, Uganda -Africa World Documentary Film Festival. St Louis Missouri. USA -International Documentary Film Festival USA. Chagrin Falls, Ohio. USA -Africa World Documentary Film Festival. Barbados -Bermuda International Film Festival. Bermuda -Arizona Black Film Festival. USA -Swansea Bay Film Festival. Wales. UK -International Film Festival Thailand-Phuket -The Heart of England International Film Festival. UK -International Film Festival Ireland. Clonmel, Tipperary. Ireland -Montreal International Black Film Festival. Canada -International Film Festival South Africa -Festival International du Film Documentaire de Yaoundé. Cameroun
3
Entrat el segle XXI, les savieses ancestrals lluiten per sobreviure en un món hostil i canviant. Al sud-est de Costa d'Ivori, entre els Akan, algunes comunitats continuen mantenint el contacte amb les forces de la natura i els esperits a través dels komian o sacerdots animistes que, en estat de trànsit, són posseïts pels genis del bosc i de l'aigua.
Jean Marie Addiaffi (1941-1999), escriptor i intel·lectual ivorenc, va lluitar perquè no es perdés la cosmovisió dels Akan, ni tampoc la seva literatura oral, ni la seva farmacopea del bosc. Tampoc la seva espiritualitat amb el culte als avantpassats i el diàleg amb els genis de la natura.
A la pel·lícula, Yéo Douley, el deixeble preferit de Jean Marie Addiaffi, fa un viatge que el durà davant la tomba del seu mentor per a una libació ritual. Durant el llarg camí assistirà als rituals d'iniciació de tres escollits pels genis i a l'entronització d'un d'ells com un nou komian. Contacte Jordi Esteva: [email protected] Contacte premsa: tfno: 34 932892977 [email protected]
4
Retorn al país de les ànimes i el seu autor
Amb Yéo Douley, protagonista de la película
A finals de la dècada dels noranta vaig viatjar a Costa d'Ivori, convidat pel
ministeri de Cultura d'aquell país, per a realitzar un treball fotogràfic sobre la “drumologia”, el llenguatge dels tambors. Després de dues setmanes de viatge per l'interior, no estava satisfet. Intuïa que estava obtenint una sèrie d'imatges, interessants tal vegada, que no aportaven res de nou.
Aleshores, per una sèrie d'aparents coincidències vaig contactar amb Yéo
Daouley, ajudant de Addiafi, un intel·lectual de l’animisme, i amb Adjoumani Rauher, fill d'un rei abró. Per la seva mediació vaig conèixer a la sacerdotessa Adjoua Eponom Essouman que després d'una sèrie de rituals em va acollir al seu santuari. Vaig tornar en dues ocasions més, romanent una mitjana de dos mesos en cada viatge. Gràcies a l'empatia amb la sacerdotessa, i als successius rituals amb els sacrificis que van ser acceptats, vaig tenir el privilegi de treure el cap pel món ocult de l’animisme africà. Fruit de tot això va ser el llibre Viatge el país de les ànimes en el qual conjuminava les meves fotografies amb les meves investigacions i experiències sobre l’animisme entre els anyí, un poble emparentat amb els ashante, a la regió fronterera amb Ghana.
5
L’animisme és un conjunt de creences segons les quals els fenòmens de la naturalesa són posseïts per un esperit independent de la mateixa materialitat del fenomen. La comunicació amb allò sagrat es fa per mitjà de sacrificis a altres deïtats menors, potències protectores o esperits, que són els intermediaris entre Déu i els homes. A causa dels prejudicis colonials primer i, en l'actualitat, dels propis africans, sobretot els urbans, és vist com un endarreriment i un llast per al desenvolupament. De manera que s'està donant l'esquena a l'espiritualitat, la cosmogonia i la literatura oral pròpies d'Àfrica. Una riquesa cultural considerable que irremissiblement va a perdre. Encara que tal és la seva força que cristianisme i Islam sincretitzen moltes concepcions pròpies del animisme.
Mai vaig pensar que regressaria a Costa d'Ivori després del llibre, malgrat així ho havia promès a Adjoua i els seus fetitxes. La guerra civil que va dividir el país en dues meitats i el posterior estat d'inseguretat, van fer que la meva promesa quedés pendent i, embardissat en altres assumptes, m'oblidés per complet fins que el març de 2008 vaig rebre una trucada de Yéo: “Els fetitxes es sont manifestés et ils et reclament (els fetitxes s'han manifestat i et reclamen). En plus, la tantine Adjoua est gravement malade (per si no fos poc, tia Adjoua està greument malalta).” Des de Barcelona, la vam fer dur a Abidján a l'hospital i ens vam ocupar de la seva operació. I vaig creure oblidar-me de tot l'assumpte fins que mesos després em vaig sorprendre a mi mateix afirmant en un sopar entre amics: “Aquesta tardor retorn a Costa d'Ivori”.
Per primera vegada en deu anys, recordava sensacions oblidades. Tot allò viscut com si acabés de tornar: les transformacions que sofria la sacerdotessa animista Adjoua quan era cavalcada per Aboyá el rei dels caçadors o es tornava com una nena quan es transformava en Mami Watta, la deïtata de l'aigua. Vaig sentir la necessitat de retornar.
Volia generar una manera de copsar i donar a conèixer la riquesa, els matisos, les singularitats, els insòlits aspectes propers i les dificultats d’una cultura que, malauradament, sembla una realitat a rebutjar i amagar per a molts africans pels quals la idea de progrés és enemiga del respecte a les arrels ancestrals d’una comunitat. Per a explicar tot això, el mitjà que em semblava més atractiu i exacte no era ja la fotografia, doncs volia que la paraula fos la dels propis protagonistes de la història. Era necessari que les seves veus poguessin explicar, que els seus sons completessin el retrat íntim necessari. És així com sorgeix, per primera vegada en la meva llarga trajectòria com a fotògraf i viatger, la idea de recórrer a la imatge en moviment per a crear una experiència visual realitzada de tal manera que permeti a qui la miri apropar-se força exactament a l’experiència real d’assistir com a espectador de luxe al món animista i a la seva percepció i tracte en l’Àfrica moderna. Tot i que el plantejament requereix un procés de treball fins a trobar la manera d’aconseguir tan precís resultat, la nova aventura creativa vindria a ser el que solem anomenar pel·lícula documental.
6
Jordi Esteva (Barcelona 1951)
Escriptor i fotògraf, és un apassionat de les cultures orientals i africanes, a les
quals ha dedicat la major part de la seva tasca periodística i fotogràfica. Visqué durant cinc anys a Egipte treballant a Radio Cairo Internacional. Estudià
la vida quotidiana al desert, recollida a Els oasis d’Egipte: Los oasis de Egipto (Ed. Lunwerg 1995). Redactor en cap i director d’art de la revista Ajoblanco entre el 1987 i l’estiu del 1993. El 1994 participà en el projecte Patrimoni 2001 de la UNESCO i fotografià la medina de Marràqueix, obra mostrada a la seu de les Nacions Unides a Nova York (setembre del 1994) i a la seu de la UNESCO a París (maig del 1996).
El 1996 realitzà un estudi fotogràfic sobre l’arquitectura de l’Atles marroquí:
Fortalezas de barro en el sur de Marruecos (Compañía Literaria 1996). El 1998 aparegué Mil i una veus: Mil y una voces (El País/Aguilar 1998, Círculo de Lectores 1999), un llibre de converses amb setze artistes i intel·lectuals d’ambdues bandes del
7
Mediterrani sobre les societats àrabs enfrontades al desafiament de la modernitat. Publicà Viatge al pais de les animes: Viaje al país de las almas (Pre-Textos 1999), un apropament al món de l’animisme africà, en el qual documenta els rituals iniciàtics i els fenòmens de possessió.
El 2006 aparegué Els arabs del mar: Los árabes del mar (Península/Altair), on
narra la cerca dels antics mariners de les costes d’Aràbia que recorrien els ports de l’oceà Índic amb els seus velers propulsats pels monsons, seguint unes rutes que, amb prou feines, havien variat des dels temps de Simbad.
Premi Liberpress, Camins 2008. Girona. Octubre 2008. Novembre 2008 Edició de Els Árabs del mar en català per Brau Edicions. Actualment es troba immers en un projecte sobre l’illa de Socotra.
Contacte Jordi Esteva: [email protected] Contacte premsa: tfno: 34 932892977 [email protected]
8
CD de regal: Música de transit de Retorn al país de les ànimes
Mitjançant la percussió, els sacerdots animistes o komians, convoquen els
esperits del bosc i de l'aigua per entrar en estat de trànsit. Cada esperit exigeix un ritme precís per manifestar-se i comunicar per boca del Komian les plantes necessàries per curar malalties o el sacrifici que es requereix per anular un acte de bruixeria.
Els Komian procuren rodejar-se dels millors percussionistes, doncs si el músic equivoqués el ritme, l'esperit se enutjaria i abandonaria al sacerdot animista que perdria bruscament el trànsit. Per impedir-ho, abans de cada ritual, el Komian clava davant dels percussionistes la pya, la llança sagrada protectora.
La música que presentem ha sigut gravada durant les cerimònies d'iniciació més importants dels elegits per els esperits del grup agni de Costa d'Ivori. Compren totes les cerimònies per les que passa un elegit per els esperits: des de que arriba al santuari fins que és entronitzat com a nou gran Komian.
9
Música de rituals de trànsit i iniciació dels agni de Costa d'Ivori Intervenen sacerdots animistes, iniciats, dones del cor i percussionistes dels santuaris de Aniassué, Bettié i Andé. 1 Invocació a la deessa de l'aigua. Komián Adjoua. 3’ 13’’
2 Cerimònia de La clausura de la boca en el bosc de les Roques Sagrades. 9’ 17’’
3 Kanga surt del bosc amb el seu fetitxe 3’ 43’’
4 Cerimònia de La apertura de la boca. Bosc sagrat de Bettié. 7’ 40’’
5 Akossua invoca als esperits
6 L'iniciat Kanga dansa per agrair als esperits7’ 26’’
7 Entronització de Kanga com a nou Komian4’ 24’’
8 Invocació a Mami Watta. Komián Constant 4’ 11’’
9 Cerimònia de Purificació. Komián N’Goran 8’ 34’’
10 Dansa ritual de la Komian Brou Ahou 9’ 11’’
11 Trànsit en el antic cementiri.1’56’’
Gravació: Jordi Tresserras Selecció i edició: Jordi Esteva, Jordi Tresserras i Albert Serradó Mescles i Masterització: Joan Redondo
10
Retorn al país de las ànimes Direcció: Jordi Esteva Ajudant de direcció: Albert Serradó Guió: Jordi Esteva Investigació i coordinació: Yéo Douley Fotografía i edició: Jordi Esteva i Albert Serradó Operadors de càmera: Albert Vendrell i Albert Serradó So: Jordi Tresserras Narrador: Yéo Douley Producció a Costa d’Ivori: Jordi Tresserras, Yéo Douley i Carla Serantoni Producció: Siwa Productions, Barcelona i CNAC Abidjan Amb la col.laboració de Televisió de Catalunya Post-producció de só: Kiko Abarquero Fdez. i Joan Redondo El tema Sobedja de l'àlbum Fauteil Presidentiel està interpretat i cedit gentilment per Les Garagistes Basat en el llibre “Viaje al país de las almas” de Jordi Esteva (Ed Pre-Textos 1999) Rodat a Costa d'Ivori Siwa Productions, Barcelona/CNAC (Centre des Arts et de la Culture), Abidjan con la colaboración de Televisó de Catalunya DVD distribuit per FrikiFilms Tel: 934141815 Contacte Jordi Esteva: [email protected] Contacte premsa: tfno: 34 932892977 [email protected]
11
Descargues: PressKit: -Tráiler d’alta qualitat -Fotografíes de la pel.licula i del autor https://idisk.mac.com/siwa1/Public/PressKit.zip Música de Retorn al país de les ànimes: http://web.mac.com/siwa1/Sitio_web_9/BANDA_SONORA.html Web: http://www.retornoalpaisdelasalmas.com Contacte premsa: tfno: 34 932892977 [email protected] Contacte Jordi Esteva: [email protected]
