reviscola - XTEC...del 2015 i de què són coautors M. Usandizaga, A. Cuchí, F. Murillo, S. Roca,...

reviscola

JOSEP VIVES CASTELLET(Valls, 1888- 1954)

Segurament que molts de nosaltres hem visitat el refugi antiaeri de la plaça del Blat, especialment enguany que s’escau de recordar que fa vuitanta anys esclatà la Guerra Civil. Aquest refugi, que té vuit metres de fondària i una xarxa de galeries comunicades i construïdes amb formigó i volta de rajola, fou projectat per l’arquitecte Josep Mª Vives Castellet.

Jordi Granell deia en la introducció del llibre Josep Mª Vives Castellet, arquitecte, editat per l’Institut d’Estudis Vallencs pel novembre del 2015 i de què són coautors M. Usandizaga, A. Cuchí, F. Murillo, S. Roca, P.Rodríguez i P. Giori: “Tot i que l’obra de Vives és molt extensa i variada i que la trobem a diferents municipis del Camp, és a Valls on és més visible i present. Fins i tot la trobem de forma amagada en les obres d’infraestructures soterrades.

Vives va ser arquitecte municipal durant un llarg període de temps, en una època en què, preocupat per resoldre els problemes socials mitjançant l’ús de la tècnica i les infraestructures, va tenir un paper clau en el desenvolupament de la ciutat.

Va exercir en una època d’arquitectura canviant, pel que fa a l’estil i a la forma, a les funcions i a les necessitats i, també, a les tècniques, que evolucionen. La seva obra no està absent d’aquesta transició. Tot i la seva formació academicista, els seus primers projectes tenen una clara influència del modernisme, que abandona de seguida per passar al noucentisme, variant local -mediterrània- del corrent neoclàssic alemany, per acabar abraçant, molt tímidament, les formes més rectes de l’arquitectura moderna.”

EQUIP DE REDACCIÓJoan FoguetClaustre PallarèsM. Neus SalvatAnna SansNúria VenturaJesús Moreno

FOTOS DE PORTADAFotos guanyadores del IX Concurs de Fotografia Me-diambiental de l’InstitutCategoria d’ESOCels Montes de 2n d’ESO “Energia neta en un capvespre” Categoria de Batxillerat, cicles, CAM i CASMaria Guasch de 2n de Bat. “La natura envaïda per l’energia nuclear” Categoria de professors, pares i personal no docentMercè Bessó “Fumerola a Námafjall Hverir “

DISSENY I IMPRESSIÓGràfiques Moncunill, SL - Valls

D.L. T-343-2005

EDITAInstitut Jaume Huguet·Antiga Escola del TreballC/ Creu de Cames s/n · 43800 VallsTel. 977 600 938Fax. 977 612 565Correu electrònic: [email protected]: www.institutjaumehuguet.catAMiPA 977 603 560ANESPRO 977 600 938

Índex

EDITORIAL .......................................................................................................................................................... 3

REPORTATGE ..................................................................................................................................................... 4Les malalties minoritàries: poques prescripcions, molts afectats

ENTREVISTES .............................................................................................................................................. 10Miquel Rovirosa PortaRaül Godoy SanvidalJoan Serafini Masdeu

DIÀLEG ................................................................................................................................................................ 15T’agrada pintar, escriure, fer fotos? I presentar-teals concursos de l’Institut?Com dines i sopes a casa? Amb qui?Quin és el plat o menú que més t’agrada?

OPINIÓ ................................................................................................................................................................. 22Crisi dels refugiats, la bellesa, l’homofòbia, l’alimentació, el cànnabis, les eleccions, les “lolis”, la corrupció, mòbils...

DES DE CASA ............................................................................................................................................... 30Formació professional d’esports: es gradua la primerapromoció a l’InstitutQuè és innovafp? La gestió de les idees al CFGM gestió administrativaL’Institut Jaume Huguet, Premi Nacional deFormació ProfessionalLa flauta màgica... de les galàxies

QUADERN DE VIATGES ................................................................................................................... 37EsquiadaCreuer

RECERCA ........................................................................................................................................................... 40

ET RECOMANEM ..................................................................................................................................... 43Experiències personalsEsportsRàdioGrups musicalsLlibresReceptes de cuinaPel·lículesViatges i racons per visitarSèries de televisióConsellsPàgines web

PASSATEMPS ................................................................................................................................................ 51AutodefinitEncreuatsSopa de lletresLa història amagada

revi

scol

a

ED

UC

AC

IÓ S

EC

UN

DÀ

RIA

OB

LIG

AT

ÒR

IA (

ES

O)

BA

TX

ILL

ER

AT

M

OD

AL

ITA

T D

E C

IÈN

CIE

S I

TE

CN

OL

OG

IAM

OD

AL

ITA

T D

'HU

MA

NIT

AT

S I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

CIC

LE

S F

OR

MA

TIU

S D

E G

RA

U M

ITJÀ

Tè

cn

ic/a

en

ac

tivi

tats

co

me

rcia

lsT

èc

nic

/a e

n g

est

ió a

dm

inis

tra

tiva

Tè

cn

ic/a

en

sis

tem

es

mic

roin

form

àti

cs

i xa

rxe

sT

èc

nic

/a e

n in

sta

l·la

cio

ns

elè

ctr

iqu

es

i au

tom

àti

qu

es

Tè

cn

ic/a

en

ma

nte

nim

en

t e

lec

tro

me

cà

nic

Tè

cn

ic/a

en

me

ca

nit

zac

ió

Tè

cn

ic/a

en

so

lda

du

ra i

ca

lde

reri

aT

èc

nic

/a e

n c

ure

s a

uxi

liars

d’i

nfe

rme

ria

CIC

LE

S F

OR

MA

TIU

S D

E G

RA

U S

UP

ER

IOR

Tè

cn

ic/a

su

pe

rio

r e

n a

dm

inis

tra

ció

i fi

na

nc

es

Tè

cn

ic/a

su

pe

rio

r e

n d

ese

nvo

lup

am

en

t d

’ap

lica

cio

ns

mu

ltip

lata

form

aT

èc

nic

/a s

up

eri

or

en

ad

min

istr

ac

ió d

e s

iste

me

s in

form

àti

cs

en

xa

rxa

Tè

cn

ic/a

su

pe

rio

r e

n a

uto

ma

titz

ac

ió i

rob

òti

ca

ind

ust

ria

lT

èc

nic

/a s

up

eri

or

en

dis

sen

y d

e f

ab

ric

ac

ió m

ec

àn

ica

Tè

cn

ic/a

su

pe

rio

r e

n m

ec

atr

òn

ica

ind

ust

ria

lT

èc

nic

/a s

up

eri

or

en

an

ima

ció

d’a

cti

vita

ts f

ísiq

ue

s i e

spo

rtiv

es

PF

I Au

xilia

r d

e s

err

alle

ria

i c

on

stru

cc

ion

s m

età

l·liq

ue

sA

uxi

liar

de

ma

nte

nim

en

t i m

un

tatg

e d

’in

sta

l·la

cio

ns

elè

ctr

iqu

es,

aig

ua

i g

as

H

OR

AR

I D’A

TEN

CIÓ

AL

PÚB

LIC

(oct

ubre

- m

aig)

de

10 h

a 1

3 h

de

dillu

ns a

div

endr

es

i de

16

h a

18 h

dill

uns

i dijo

us

(ju

ny -

sete

mbr

e) C

arre

r Cre

u de

Cam

es, s

/n d

e 10

h a

13

h d

e di

lluns

a d

iven

dres

438

00 V

ALL

S

TE

L. 9

77 6

00 9

38

FAX

. 977

612

565

ww

w.in

stitu

tjaum

ehug

uet.c

at e

3004

611@

xtec

.cat

2 ci

cles

en

3 a

nys

2 ci

cles

en

3 a

nys

2 ci

cles

en

3 a

nys

2 ci

cles

en

3 a

nys

3reviscola

reviscola reviscola editorial

A l’hora de fer balanç, cal girar la vista enrere i fixar-se en allò que ens ha ofert el pas d’aquest nou curs, que ara ja és a les acaballes. Però encara tenim fresc en la memòria l’inici, que va venir marcat pel darrer acte de la celebració del 90è aniversari del nostre institut, l’Escola: la presenta-ció d’una publicació commemorativa d’aquesta efemèride i que és el número de novembre dels Quaderns de Vilaniu, que edita l’IEV. Recordo perfectament que s’hi exposa un llarg recorregut per les lleis d’educació, entranyables con-trastos i coincidències entre els antics alumnes i els nous alumnes, tots ells familiars directes; records vivencials que sempre ens aporten les imatges d’ahir i d’avui, imatges de sempre; i encara el repàs de les publicacions del nostre centre.Si hagués de destacar conceptualment un parell de trets que ens emmarquessin o ens definissin aquest curs, pot-ser em quedaria curt, perquè el centre participa en molts projectes; i, com a entitat viva que és, també es mou en molts àmbits. No em puc estar, però, de destacar la inno-vació i la solidaritat.

La innovació ens ha dut a participar en molts reptes, especialment en els que proposen noves mirades en el binomi d’ensenyament i aprenentatge. Entre d’altres, faig memòria ara del reconeixement que tinguérem en el decurs de l’edició actual de l’iTeworldEdu 8, concre-tament amb l’experiència de la ràdio a l’aula amb Rec/Spreaker. En aquesta mateixa línia, no puc oblidar-me del reconeixement estatal envers la Formació Dual, ja que el nostre institut va rebre, a Madrid, un dels premis a la Qualitat i Innovació en FP, que atorga el Ministerio de Educación, Cultura y Deportes. Tot plegat són fites que ens ajuden a no defallir i a cercar nous reptes didàc-tics per a enriquir la formació dels nostres alumnes, que formaran plenament part de la societat del segle XXI.Potser de la innovació se’n parla més que no pas de la solidaritat. Tothom parla d’innovació; i en tots els àm-bits. La solidaritat, però, també sol estar força present en la nostra vida, perquè som persones. I la solidaritat és una dimensió humana cabdal i que mai no hem d’obli-dar. Aquest curs, solidàriament, ens hem acostat una mica més a una malaltia, la laminopatia, fins fa poc una veritable desconeguda. En aquesta edició de Reviscola hi trobareu un ampli reportatge que en parla. Un alum-ne del nostre centre, el Lluís, pateix aquesta malaltia i hi conviu. Molts de nosaltres ens hem fet “fandellluís”. Com a mostra de solidaritat només cal veure la recollida tan espectacular de taps de plàstic que, enguany, hem arreplegat per a la fundació que finança els estudis so-bre la laminopatia. També aquest curs hem encetat un altre projecte solidari, d’acord amb el desenvolupament curricular de quart d’ESO, en referència al servei comu-nitari que el nou currículum desplega. Nosaltres hem decidit de dur-lo a terme en el menjador social del nos-tre veïnat, la Taulada. Confio i us animo a participar en totes les activitats i en tots els projectes del nostre centre, en els estudis, en les competències i en la companyonia, perquè tot ha de contribuir a la construcció de la identitat personal, social i ciutadana de cada noi i de cada noia; a fomentar la per-tinença a la societat catalana; a assumir els processos de compromís social i cívic per tal de fer possible que, en el futur, puguin contribuir a la millora social com a ciu-tadans de ple dret i amb responsabilitats compartides.

Jordi Tuset ValletDirector

4 reviscola

reviscolareportatge

Existeixen, arreu del món, algunes malalties minoritàries que afecten força gent, ja sigui de forma indirecta, perquè les pateixen els familiars, els coneguts o els amics; o directament, perquè les viuen en pròpia carn. En aquest reportatge volem donar a conèixer una patologia ben poc cone-guda en el món, ja que afecta menys de cinc persones de cada 10.000. És una de les malalties rares o minori-tàries, la laminopatia. En tot el món hi ha diagnosticats cinquanta casos de laminopatia, un dels quals és el de Lluís Boada, un alumne matriculat al nostre centre, a 2n d’ESO.

Més malalts del que es creuPot semblar que, pel fet de ser malal-ties minoritàries, tinguin ben poca im-portància, però en realitat represen-ten un gran problema en la societat. Posant en conjunt tots els estudis i els registres d’hospitals s’han detec-tat més de set mil tipus de malalties poc freqüents, cadascuna completa-ment diferent de l’altra i encara que, vistes individualment, sembla que només influeixin sobre un minúscul nombre d’individus, en aquest tipus d’afeccions s’hi troba implicat el 7% de la població mundial (511 milions de persones aproximadament), 3 mi-lions dels quals a Espanya. Vist així, les dades que ja no són tan insignificants.

Com s’originen i es detecten?Principalment, la causa de la majoria d’aquestes malalties sol ser genètica (en el 80% dels casos); i es creu que l’altre 20% es deu a agents infeccio-sos, a factors ambientals o a altres causes encara desconegudes.El fet de poder distingir les perso-nes amb aquest tipus de problema i saber-lo diagnosticar pot ser, alguna vegada, molt fàcil, però altres resulta ser realment costós, depenent del ti-

Les maLaLties minoritàries:poques prescripcions, moLts afectats

pus de malaltia i de quines parts del cos afecti. Aquestes malalties poden aparèixer en qualsevol edat, des de la vida fetal fins a l’edat adulta, encara que generalment es detecten durant els primers dos anys de vida. Els prin-cipals símptomes per a detectar-les són algun dolor crònic o algun dèficit mental o físic, com per exemple veu-re que el nen no es relaciona amb els seus companys de guarderia o que li costa parlar i va endarrerit respecte dels seus companys. Tot aquest con-junt de patologies representen el 35% de les defuncions durant el primer any de vida. Malgrat que els metges tinguin clar el diagnòstic d’aquestes malalties, són incapaços de reconèi-xer específicament quin tipus de mal tenen, per causa de la dificultat que entranya el diagnòstic de les afec-cions, de les quals, a més a més, es tenen poques dades (se’n té conei-xement mèdic de menys del 30%). La mitjana de temps per a diagnosticar-les va de cinc a deu anys, entre altres coses perquè hi hapocs professionals que tinguin una formació específica en aquest àmbit i que s’estiguin a la zona de residència dels pacients, els quals es troben dispersos geogràfica-ment, cosa que complica, encara més, l’atenció personalitzada del seu mal.

La repercussió dels afectatsAproximadament el 50% de les pato-logies poc comunes presenta símp-tomes neurològics i la majoria són discapacitats (el 75% dels afectats té algun grau de dependència, i més del 80% té discapacitat física o emocio-nal), a més de ser degeneratives, crò-niques en el 85% dels casos, o direc-tament mortals (el 50% dels afectats).A més a més, els afectats són molt més vulnerables en el terreny psi-cològic, econòmic, social i cultural. Molts no poden viure sense que una

persona es faci càrrec parcial o total-ment d’ells. Això els posa en un perill d’exclusió social, com per exemple no ser contractats en una feina, tenir més dificultats a l’hora de relacionar-se amb els altres o fins i tot no ser trac-tats amb igualtat i respecte per part de coneguts o companys. Aquestes persones són les que més dificultats tenen per a aconseguir el recolza-ment adequat.

Els malalts viuen una situació de desigualtat en l’àmbit mèdicEn els darrers anys aquest tema de les malalties minoritàries s’ha convertit en una completa novetat per a tots els professionals del món de la me-dicina, ja que, fins fa ben poc temps, els metges, els investigadors i els responsables polítics desconeixien les malalties minoritàries i totes les qüestions i dades relacionades amb aquest camp. Fins i tot avui en dia i en els pitjors casos l’afectat es converteix en el major expert sobre la seva pato-logia, perquè no hi ha gaires profes-sionals en aquell àmbit o estan molt lluny del seu lloc de residència o fins i tot en un altre país, cosa que sembla inconcebible en ple segle XXI, en què la majoria de malalties del passat, que s’havien emportat moles víctimes, ara són fàcilment remeiables.Molts d’aquests malalts es veuen obligats a gastar-se una quantitat realment excessiva de diners setma-nalment per poder pagar-se els me-dicaments, perquè són tan estranys i tenen una demanda tan baixa que la seguretat social no els cobreix. Per alleugerir el dolor o millorar la quali-tat de vida cal que l’afectat pagui tot el cost del medicament.Alguns altres malalts, a part d’haver de pagar els medicaments, han d’adaptar la casa per tal de fer-la més còmoda per viure amb el seu grau de

5reviscola

reviscola reviscola Jaume Huguet

discapacitat. Posar rampes, baranes, ascensors... requereix disposar d’uns diners que surten de la seva pròpia butxaca, ja que l’estat tan sols co-breix una mínima part d’aquestes despeses. Viure amb qualsevol afec-ció és car, però s’ha de tenir també en compte el factor emocional. Tots els projectes de vida a què el malalt ha de renunciar (com per exemple en alguns casos deixar d’estudiar, de tre-ballar o renunciar a crear una família) per poder estabilitzar mínimament la seva malaltia suposen un desgast emocional important.I com hem esmentat abans, la majoria de les patologies minoritàries no te-nen cura, encara que amb un tracta-ment mèdic adequat es pot millorar la qualitat de vida dels afectats i potser allargar la seva esperança de vida, la qual sol ser baixa. Això s’ha pogut comprovar gràcies a l’impressionant progrés en les investigacions i també en la solidaritat social, la qual aporta part dels fons per a poder dur a ter-me la investigació. Tot plegat contri-bueix a fer que molta gent no perdi l’esperança i continuï lluitant contra aquestes patologies.

Patologies rares més freqüents• Crohn: (10 afectats per cada 100.000) És una malaltia crònica d’origen des-conegut, que potser té un compo-nent autoimmune. El sistema immu-nitari de l’ individu ataca el seu propi intestí i produeix inflamació.• Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA): (3 o 8 afectats per cada 100.000) L’ELA és una malaltia neuromuscular en la qual les motoneurones, un tipus de cèl·lules nervioses, que controlen el moviment de la musculatura volun-tària, gradualment disminueixen el seu funcionament i moren. Provo-quen debilitat i atròfia muscular.• Fabry: (1 afectat per cada 117.000) Malaltia lligada al cromosoma x que afecta el metabolisme dels lípids.• Fibrosi quística: (1 afectat per cada 100.000) És una malaltia degenerativa que afecta principalment els pulmons

i el sistema digestiu. És crònica i here-ditària i representa un greu problema de salut.• Huntigton: (4 o 8 afectats per cada 100.000) Aquesta malaltia produeix alteració psiquiàtrica i motora. El tret extern més associat a aquesta malal-tia és el moviment exagerat de les extremitats i l’aparició de ganyotes sobtades. A més a més fa progressiva-ment difícil el fet de parlar i de recor-dar. En les etapes finals de la malaltia, la durada dels moviments s’allarga fins al punt que els membres adopten posicions complicades i doloroses du-rant un temps que pot durar hores.• Laminopatia: (menys d’un afectat per cada 100.000) La malaltia que afecta el Lluís es deu a una mutació dels gens. Provoca debilitat muscu-lar, problemes motors severs i risc de mort sobtada per un aturament car-díac.• PKU La fenilcetonuria, també cone-guda com a PKU, consisteix en un pro-blema en el metabolisme que impe-deix processar una sèrie d’aminoàcids al fetge, cosa que pot generar greus problemes al cervell.

Fundacions i projectes per a recap-tar fons per a la investigacióGeneralment les persones que tenen una malaltia poc coneguda es recol-zen en les grans organitzacions que vetllen per la seva qualitat de vida i intenten investigar per poder obtenir una cura. Algunes de les més conegu-des són:La Marató: L’any 2009 es va dedicar a les malalties minoritàries. La Marató de TV3 és un programa que cada any recapta diners per a invertir en algun tipus de malaltia. Gràcies a aquesta ajuda de més de 6 milions d’euros es van finançar una vintena de projec-tes per a la recerca mèdica, la majo-ria amb seu a Catalunya, encara que d’altres han estat coordinats amb altres centres d’Espanya, Anglaterra i els Estats Units. La investigació en aquests projectes ha permès avançar

en la prevenció, el diagnòstic i el trac-tament d’aquestes patologies i la de-tecció precoç, en el diagnòstic precís i en la teràpia eficaç. Tot gràcies, en bona part, als recursos que van apor-tar els espectadors de La Marató de TV3. FEDER: Aquesta associació vetlla pels drets de les persones amb una malal-tia rara i lluita perquè no pateixin un risc d’exclusió social ni una qüestió d’injustícia per part de les autoritats sanitàries. Bàsicament vetllen perquè una persona amb una patologia poc freqüent tingui les mateixes oportu-nitats que una persona normal, sense tenir en compte el tipus de mal que tingui.

Un cas proper: La història del Lluís BoadaEl Lluís és un noi de tretze anys, una mica diferent dels altres: estudiós, un apassionat dels videojocs i de les con-soles; un noi que sempre et parla amb un somriure a la cara. Quan ell era encara molt petit, els seus pares van detectar que no podia moure’s amb facilitat i que tardava molt a posar-se a caminar. Finalment, desprès de mol-tes proves i diagnòstics fallats, quan tenia tres anys, va ser diagnosticat amb la patologia esmentada anterior-ment, la laminopatia, que en aquella època havia estat recentment desco-berta. Aquesta patologia comporta que gradualment els músculs i els teixits es tornin més dèbils. A ell li va suposar que, quan tenia cinc anys, ja no va poder caminar més. Actualment fa servir uns aparells que li permeten estar-se dret i moure’s per casa seva, la qual està totalment adaptada per a ell. Com que en el cor també pateix debilitat, pot tenir problemes car-diovasculars, com infarts o arítmies. A part de tot això, és molt propens a agafar refredats constantment. Per tot plegat surt poc de casa i no pot anar a col·legi o tenir una certa au-tonomia com té qualsevol nen de la seva edat. D’altra banda, ha de passar moltes revisions i visites per poder

6 reviscola

reviscolareportatge

pal·liar la seva malaltia. Les persones que viuen al voltant seu s’han preocu-pat pel seu estat i intenten ajudar-lo emocionalment i procurant que esti-gui el més còmode possible, també es preocupen perquè la seva malaltia pugui tenir una cura.

Fan del LluísLa família de Lluís, fa tres anys, va des-cobrir que hi havia un altre nen amb la mateixa malaltia que ell, l’Andrés Marcio, i que els seus pares havien contractat una línia d’investigació per intentar posar fi en aquesta malaltia. Els primers experiments consistiren a inserir el gen que provoca la lami-nopatia a unes rates i, a base de fàr-macs, intentar que recuperessin la mobilitat. Van veure que algunes ra-tes milloraven amb el temps i, a par-tir d’aquí, van fer més experiments, com per exemple la tècnica crispr, que consisteix a inserir unes cèl·lules especialitzades en els gens que tallen els trossos d’ADN erronis que hi ha al cos i els fan fora de l’organisme.Des que van conèixer la Fundació Andrés Marcio, la família del Lluís va començar a ajudar econòmicament per finançar aquests experiments. Van decidir fer-ho perquè una inves-tigació d’aquest tipus pot costar en-tre 100.000 i 150.000 euros l’any, una

quantitat de diners molt significativa i una despesa molt difícil d’assolir per a una sola família. I, per això, els familiars i amics del Lluís van crear el projecte Fan del Lluís. Primer van obrir una pàgina de Facebook per donar-lo a conèixer i començaren a organitzar activitats per obtenir diners i aconseguir que la investigació es pogués desenvolupar més ràpidament. Algunes de les acti-vitats són:

-Teaming: Actualment hi ha uns 180 teamers, és a dir, gent que cada mes dóna un euro a través de la targeta de crèdit o del compte corrent. És una manera d’ajudar econòmicament sense quasi ni adonar-se’n. La mare del Lluís pensa que “a la gent li fa una mica de cosa unir-se en aquest pro-jecte ja que s’ha de donar el número bancari i és una mecànica bastant nova i diferent a la que es fa normal-ment per recaptar fons”. Malgrat tot, creu que és un projecte bonic ja que quan et fas teamer pots veure com avança la investigació i com que Tea-ming és una ONG, no cobren res per crear-hi un perfil.

- Paradetes solidàries que preparen durant les festes populars de Valls, Sant Jordi, Firagost i d’altres: s’hi po-den comprar samarretes, gorres, pol-

seres, etc. per col·laborar en la causa o bé per, directament, fer-hi un donatiu.- Recollida de taps de plàstic: la ven-da dels taps aporta una petita ajuda econòmica; hi ha molts instituts i ajuntaments de la Conca de Barberà i de l’Alt Camp que s’han convertit en punts de recollida.- Altres activitats puntuals: tasts de vins solidaris, obres de teatre en què col·laboren els fans del Lluís, camina-des populars, classes de zumba, etc. Bona part d’aquestes activitats les han proposades amics o coneguts de la família, els quals han donat suport al projecte aportant-hi idees o, fins i tot, els recursos per poder dur a ter-me com més activitats millor per aju-dar econòmicament en l’estudi de la malaltia del Lluís.

“Deixes de pensar en la feina per dedicar-te plenament a fer el paper de mare.”

La Rosa Mari, mare del Lluís Boada, ens explica la seva experiència i les situacions bones i dolentes que ha viscut amb el seu fill, que pateix una malaltia minoritària de la qual només hi ha una cinquantena de casos diag-nosticats al món i que, per ara, no té cura.

Sabem que el Lluís pateix una malal-tia anomenada laminopatia, però de què es tracta exactament? És una malaltia genètica degenerativa per dèficit d’alanina. Té una alteració al gen LMA i, en conseqüència, pateix una mutació. A nivell motor, aquesta malaltia produeix una debilitat mus-cular molt gran i debilitat respiratòria. I, com que el cor és un múscul, tam-bé té trastorns a nivell cardiovascular com, per exemple, arítmies i proble-mes de cor.

Però al cervell no hi té cap problema, veritat?No. De fet, el Lluis, a nivell cognitiu, és un nen molt intel·ligent perquè supo-

7reviscola


so que, en no poder estimular la part física, pot aprofitar tots els estímuls intel·lectuals, ja que en aquest nivell no té cap dèficit. Passa una mica com en el cas dels cecs, els quals sembla que tinguin els altres sentits més aguts. Però no crec que sigui només el cas del Lluís, ja que els altres nens que he pogut conèixer amb la ma-teixa malaltia també es veuen molt intel·ligents

A quina edat vau començar a adonar-vos dels símptomes de la malaltia que pateix?Quan tenia 3-4 mesos jo mateixa em vaig adonar que no seguia un patró d’aprenentatge a nivell físic normal. Per exemple, el control del cap, la ma-nera com es movia o la seva postura, que era d’hipotonia. No em vaig alar-mar gaire, ja que alguns nadons van una mica més endarrerits que la resta. En aquell moment li van diagnosticar un retard motriu. Com que va seguir sense avançar a un ritme normal, quan tenia vuit mesos van fer-li una biòpsia. Tot i trobar-lo normal, el met-ge de Sant Joan de Déu ja ens va dir que probablement seria una distròfia muscular. La distròfia muscular eng-loba un munt de patologies, entre les quals la laminopatia, que encara no estava catalogada. No va ser fins que va tenir tres anys que li van diagnosti-car a través del seu ADN. El van portar a analitzar a Paris, perquè en aquella època era on hi havia l’únic labora-tori que feia aquestes proves. Feia molt poc temps que havien detectat aquest gen. Tan sols un any abans que el Lluís nasqués.

Com va afectar, aquesta patologia, la vostra família a nivell econòmic? Ens va afectar a nivell econòmic, és clar. Vam haver de reduir el nostre horari de treball perquè havíem de dedicar molt de temps al Lluís. Jo, en aquell moment, tenia tres feines: treballava a l’ambulatori de Valls, era professora i era (i continuo sent) au-tònoma en una clínica dental al pas-

seig de l’estació. Vaig reduir tant com vaig poder les hores de feina per pas-sar més temps amb el meu fill. A part de totes les atencions que requereix, també s’han de tenir en compte els aparells que necessita un nen amb problemes de mobilitat. Sempre ha necessitat nous estris com, per exem-ple, un aparell de bipedestació, que fa que es mantingui dret, adaptacions al cotxe... tot un conjunt de coses que, encara que hi hagi una part que no paguis, són despeses addicionals. Per causa dels problemes respiratoris i de cor que pateix sempre m’ha fet mol-ta por de portar-lo a la guarderia o a qualsevol lloc per si li agafa algun atac. Això ens ha obligat a buscar una cuidadora perquè es quedi amb ell quan nosaltres hem d’anar a treballar.

I emocionalment?La veritat és que hem fet un gran canvi a nivell emocional, ja que et projectes la teva vida i creus que serà una vida normal i aquesta malaltia canvia to-talment la visió de la vida. Tot el que planejaves queda oblidat i fas activi-tats totalment diferents, enfocades al seu benestar. És un cop molt dur, per-què tu esperes poder veure créixer el teu fill i imaginar-te que has de dir-li adéu, quan hauria de ser al revés, és antinatural. Que els metges posin una esperança de vida d’uns determinats anys és una sensació molt dolorosa. Recordo que un metge em va dir: “Vostè no pateixi que podrà cuidar-lo fins que ell es mori.” I, és clar, això és bo o és dolent? Per una banda, és bo perquè jo vull cuidar sempre el meu fill, no me’n vull anar deixant un nen amb aquests problemes amb algú altre. Però, per altra banda, va contra natura. Crec que és un tema que mai no s’arriba a assimilar del tot. És una sensació de patiment constant, per-què sempre tens aquest pensament al cap : “Estic fent tot el possible per ajudar-lo?” És una pregunta que tots els pares ens fem, però ens la fem més especialment en aquests casos. I et planteges coses que mai no t’havies

plantejat, com per exemple “El món m’ha posat en aquesta situació per aprendre’n alguna cosa?” i poses so-bre la taula temes com la fe. Jo penso que és una cosa positiva el que ens ha passat, perquè abans tots dos, el meu marit i jo, treballàvem moltes hores, potser excessivament. I, ara, en treba-llem forçosament més poques. Hem hagut de deixar una mica de banda cursos de formació per a guanyar di-ners. I hem donat prioritat al paper de fer de pares, perquè intentem estar amb ell el màxim de temps. Sempre tens la sensació d’estar enyorant-lo abans que se’n vagi

Com passa el dia a dia, el Lluís? El seu dia a dia es basa en la rutina. Fem molts exercicis d’estiraments als matins. Combinem entre dies que fa fisioteràpia i dies que ve la mestra. I, a la tarda, estudia i juga. Alguns caps de setmana, quan fa bon temps, anem a passejar. I tan sols anem a llocs on sa-bem que estan mitjanament adaptats i on ell podrà estar bé com, per exem-ple, a casa dels seus oncles. Mai no ens hem plantejat d’anar de vacances perquè sabem que ell no estaria bé i, a més a més, el Lluis és una persona a qui afecten molt els canvis. Li agrada tenir controlada la situació.

8 reviscola

reviscola

Va a l’escola?No va a escola perquè vam valorar que el nombre de refredats que ens feia anar al metge era excessiu i sem-pre podien comportar un ingrés a l’hospital; i això feia patir molt. Llavors vam començar a portar el professor a casa. Ve sis hores a la setmana. Pot fer un bon aprenentatge i es pot estar a casa. És un nen que està molt adap-tat a casa, perquè a casa ho pot fer pràcticament tot. Quan sortim al ca-rrer necessita que l’ajudem en tot. En canvi, a casa està molt adaptat i pot fer moltes coses.

reportatge

Té algun hobby?És clar. El seu hobby és jugar a la play station. Hi té afició des dels qua-tre anys i pot moure bé les mans per jugar-hi. De fet, ell escriu i fa moltes coses amb les mans. Se les adapta i, quan no té força, s’aguanta amb l’altra mà. Encara que els moviments dels dits per tocar els botons siguin complicats, ell s’ho fa de la manera que sigui. També crec que és la seva manera de sentir-se competitiu. Els nens necessiten una competitivitat, sentir-se bons en alguna cosa i ell és bo als videojocs. No pot jugar a futbol

ni tan sols pot fer un puzle, perquè és un conjunt de moviments complicat i es cansa molt ràpid.

Hem vist moltes polseres per l’Institut que porten la inscripció“Fan del Lluís”. En què consisteix aquest projecte? És un projecte que pretén obtenir fons amb els quals ajudem la Funda-ció Andrés Marcio, la qual fa inves-tigacions per obtenir una cura per a la laminopatia. Vam decidir d’ajudar aquesta fundació perquè les investi-gacions d’aquest tipus costen molts diners i no les pot assumir una família sola.

Quanta gent ajuda aquesta organit-zació?En total som quatre famílies que hi es-tem ajudant, i hi ha nou nens i nenes a Espanya que pateixen laminopatia, tots en diferents graus. Per exemple, hi ha el cas d’unes bessones que te-nen setze anys, que poden caminar; el cas de l’Andrés, que mai no ha po-gut caminar; i el cas del Lluís, que va caminar fins als sis anys. Encara que la seva malaltia sigui degenerativa jo no veig que vagi empitjorant dràs-ticament, sinó que ho fa de forma gradual. Però cal tenir en compte que aquesta distròfia afecta tots els mús-culs i especialment el cor. Els metges t’adverteixen que algú amb un altre tipus de distròfia muscular més fre-qüent ha tingut una parada cardíaca i no han pogut fer res per reanimar-lo. El Lluis porta un aparell (LINQ) que monitoritza el cor, envia informació per via GPS a l’hospital i detecta quan hi pot haver una arítmia.

Quants fans teniu?Quan vam començar el projecte vam crear un perfil a Facebook que ara deu tenir uns 2.600 integrants. Quant a la venda de polseres, n’hem venut més de 8.000; davant d’aquest èxit torna-rem a encarregar-ne més per a aquest estiu. També hi ha una pàgina web anomenada Teaming, en la qual pots donar un euro al mes per ajudar en la investigació científica. Actualment

El futbolista Luis Suárez, compromès amb el PKUHi ha molts casos d’esportistes i gent famosa que han donat suport a la lluita contra les malalties minoritàries. La llista seria molt llarga, i només esmentarem un dels últims casos, una imatge que va donar la volta al món el dia 23 d’abril. El futbolista Luis Suárez, després de marcar un gol, va ensenyar una samarreta amb el nom de la malaltia, tal com li havia demanat una de les nenes afectades, la Candela.El jugador del Barça es va posar a plorar quan va conèixer el testimoni d’aquesta nena durant la presentació del llibre Relats solidaris de l’esport, que apadrinava el jugador. I encara va afegir: “Et dedicaré el meu proper gol, encara que això em costi una targeta groga”. I així va ser: el davanter va ensenyar la samarreta que tenia a punt a la banqueta i on hi havia escrit el nom de la malaltia, una imatge que volia conscienciar tothom sobre aquesta malaltia. Luis Suárez apadrinà la dotzena edició d’aquest llibre de relats, escrit per una quarantena de periodistes esportius, els beneficis del qual dediquen a l’Associació Catalana de Trastorns Metabòlics Hereditaris. En les altres edicions d’aquesta obra s’han recollit més de 650.000 euros per a diver-ses entitats socials o mèdiques, gràcies a la col·laboració de periodistes i futbolistes com Eto’o, Messi, Xavi o Pep Guardiola, entre d’altres.

9reviscola


tenim uns 180 teamers. A més a més, fem altres activitats a Valls durant tot l’any.

Aproximadament a quants medica-ments o tractaments s’exposa el Lluís?Actualment li estem donant vitami-nes, minerals i un medicament per al cor que actua com a antiarítmic, per la raó que li van posar aquest LINQ. En l’àmbit de les operacions només l’han operat del taló d’Aquil·les, perquè tenia un escurçament i això feia que posés el peu en mala posició i una petita intervenció per posar-li el LINQ. A part de les visites al fisioterapeuta i a l’osteòpata. I com sempre estem a l’espera que surti algun medicament que pugui curar-lo

En algun moment s’ha sentit discrimi-nada per part del sector sanitari?No crec que discriminada sigui la pa-raula. Més aviat m’he sentit una mica incompresa, ja que en ser una malaltia poc coneguda les persones no saben ben bé com reaccionar i a vegades et sents sola en segons quins llocs. I discriminada, en sentit administratiu, també m’hi he sentit. El fet que no es puguin invertir diners en aquestes

investigacions només perquè siguin cares és injust, ja que l’estat inverteix en coses que la majoria de gent pensa que no són necessàries. Per exemple es gasten moltíssim diners en defen-sa, una cosa que veig innecessària. Si jo estigués al capdavant deixaria d’invertir en defensa per invertir en investigació, perquè tothom té dret a tenir unes condicions de vida ade-quades.

Quines ajudes obteniu per part del govern?Hi ha una ajuda per la llei de depen-dència i nosaltres rebem aquesta aju-da pel grau de discapacitat que té.

De quina manera podem col·laborar amb el Lluis?Col·laborant amb totes les activitats organitzades per fans de del Lluis i amb la Fundación Andrés Marcio, re-collint taps, posant “m’agrada” a Face-book i compartint el que publiquem, comprant polseres, samarretes, so-pars solidaris i totes les activitats que organitzem. De fet, amb aquesta en-trevista ja ens esteu ajudant a expan-dir-nos.

Testimoni del seu germà gran, el Jaume Tota la vida he vist el Lluís així, de manera que ja vaig assi-milar la seva malaltia des del primer moment i sempre l’he vist com una cosa normal en ell. Com ja he dit, encara que a casa afecta bastant, a mi no em va afectar gaire a nivell perso-nal, ja que quan ell va néixer jo només tenia tres anys. Tot i així sempre hem tingut molt bona relació entre nosaltres i estic molt content de tenir-lo com a germà; m’encantaria que per fi es pogués trobar una solució per a la seva malaltia.

Esperem que aquest reportatge us animi a fer-vos Fans del Lluís!

Sara SalvadorPeriodisme – 1r Batxillerat

SzALLAi ALExAnDRA1r ESo A

10 reviscola

reviscolaentrevistes

com sorgeix la teva afició pels car-ros?Jo vaig començar a treballar amb carros des de molt jove. Aproxima-dament tenia dotze anys quan, en sortir de l’escola, ja anava al taller, a ajudar el meu avi i el meu pare. Vaig començar a treballar passada la Gue-rra Civil Espanyola. En aquelles èpo-ques teníem molta feina, ja que no se solien veure gaires cotxes i tothom anava amb carro.quants anys fa que treballes de car-reter?Tota la vida he estat treballant amb carruatges, ja sigui per afició o com a ofici. Hi va haver uns anys que no donava a l’abast. Concretament entre l’any noranta i l’any norant-quatre, anys en què ajudava el meu pare en la restauració de carros que anaven destinats a la festa dels Tres Tombs de Valls. en els teus inicis, quins tipus d’eines utilitzaves per a fer carros?

miqueL rovirosa porta(carreter del Pla de Santa Maria)

Miquel Rovirosa Porta va néixer l’any 1933. Quan esclatà la Guerra Civil Española, ell va decidir treballar en el negoci fami-liar que mantenia la seva família des de feia quatre generacions, comptant-hi la seva. Des de ben jove, doncs, el Miquel va començar a treballar en el món dels carruatges animals.

Sempre he utilitzat les mateixes eines. Mai no he renovat el material. I la ve-ritat és que tinc màquines molt anti-gues. N’hi ha que arriben a tenir cent vint anys. Totes les eines que utilitzo són heretades del meu avi o del meu pare, eines com aquestes: (Gúbies: eina per fer forats quadrats. Garlopa/ garlopí: eina per a aplanar la fusta, Ri-bots i moltes altres eines.)recordes quin va ser el primer carro que vas arreglar?Recordo que el primer carruatge que vaig arreglar i restaurar va ser un carro de vela, que era d’un home de Pica-moixons; i el segon que vaig arreglar va ser un carro per als Tres Tombs de Valls. He reparat també carruatges de la província de Lleó i de Toledoquines persones et van ensenyar l’ofici?Tots els coneixements adquirits dins d’aquest ofici els vaig aprendre del meu pare i del meu avi, que em van ensenyar la manera com ho havia de fer tot des que era molt petit. Has estat treballant sempre al pla de santa maria?Als anys seixanta va afluixar la feina de carreter i vaig anar a la fabricar tèxtil del Pla de Santa Maria. Després vaig continuar treballant per a particulars en el camp de la fusta i, quan em vaig jubilar, vaig tornar al meu taller a re-prendre la meva afició de carreter

et va ser difícil seguir amb l’ofici fa-miliar?No em resultà gens difícil, ja que vaig començar des de ben petit, quan sor-tia de l’escola, que ajudava el meu avi i el meu pare, com t’he dit. A partir dels catorze anys va ser quan vaig co-mençar a treballar més seriosament.D’on obteníeu el material, i com l’obteníeu? L’anàvem a comprar a Barcelona. Anàvem amb carro fins a Valls i allí agafàvem el tren de Valls a Barcelona. Transportaven taulons de fusta.creus que l’afició pels carros encara perdura?L’afició dels carros encara perdura, però ja està arribant al final, perquè la majoria dels qui s’interessen per aquest món són gent gran. Als joves no els fa tanta gràcia.

Oriol BalañàPERiodiSmE - 1R BAT

“Tots els coneixe-ments adquirits dins d’aquest ofici els vaig aprendre del meu pare i del meu avi”

“Teníem molta feina, ja que no se solien veure gaires cotxes i tothom anava amb carro”

11reviscola


D’on va sorgir la idea de crear aquest nou club?La idea va sorgir una mica per casuali-tat. La meva dona treballava a la fun-dació privada Ginac i un dia, a casa, després de sopar, em va preguntar si coneixia algú que pogués portar l’equip de futbol sala que tenien. Li vaig dir que no busquessin més, que el portaria jo. De moment, vam co-mençar amb sis nois, amb un equip de futbol sala, però necessitàvem un NIF, un nom per a identificar-nos a l’hora d’inscriure’ns en algun torneig o demanar diners a alguna associa-ció. I vèiem que havíem de tenir una personalitat jurídica. D’aquí és d’on va sorgir el C.E Ziga-Zaga, que va ser fun-dat l’any 2009, però oficialitzat amb paper l’any 2010.per què, el nom de Ziga-Zaga?Doncs, és ben fàcil. Com que no hi ha ningú que mani i ho portem tot entre tots, vam dir als nois que diguessin dos o tres noms que els fessin gràcia per identificar el seu club. Van sor-tir uns quants noms, que vam posar en comú, i els monitors vam votar el que més ens va agradar. Després, en preguntar als nois per què van ele-gir aquest nom van dir que pel tema Guardiola, que sortia sovint a TV3, i deien que feia ziga-zaga.creus que era important organit-zar un club per a discapacitats psí-quics, a la comarca?Sí, com ja he dit abans, no n’hi havia cap i, per tant, aquests nois no tenien

raüL GoDoy sanviDaL(entrenador esportiu)

“L’opció del ziga-zaga obria una porta a donar senzillament una oportunitat a les persones amb discapacitat.”

Raül Godoy, un jove de trenta-quatre anys, des de l’any 2006 entrena esportis-tes amb discapacitat i, des del 2009, col·labora amb el C.E Ziga-Zaga, club que va fundar ell mateix i on persones amb discapacitat o sense discapacitat poden gaudir de l’esport.

accés al món de l’esport. Sí que és ve-ritat que en cap club no els farien fora, però tenen un altre nivell, que no vol dir que sigui millor ni pitjor, però, en tot cas, es tracta d’un nivell diferent. Això implicava que algun noi disca-pacitat que formava part d’un club s’estigués moltes estones a la ban-queta quan hi havia competició, per-què les seves possibilitats esportives no responien a les aspiracions dels entrenadors. L’opció del Ziga-Zaga obria una porta en el sentit de donar senzillament una oportunitat a les persones amb discapacitat. Aquest és, doncs, l’objectiu primer del club.

actualment quantes persones for-men part d’aquest club?Actualment tenim trenta-sis espor-tistes i una vintena de voluntaris. Hi ha qui pot pensar que vint voluntaris són molts voluntaris, però no és així, ja que cadascú té els seus horaris i és molt difícil que els uns coincideixin amb els altres.quins esports practiqueu?Vam començar amb sis nois i tan sols fèiem futbol sala, però la cosa es va fer gran i al segon al tercer any ja érem entre catorze i vint persones. Llavors

vam decidir fer dos equips, perquè no era possible fer sol un equip amb tanta gent. Més endavant, va sor-tir l’opció del bàsquet. Ara com ara, doncs, mantenim els dos equips de futbol sala i el de bàsquet, i tenim una secció de tennis taula, on tots juguen en una lliga federada. A part d’això, participem en el campionat de Cata-lunya de ciclisme i en el campionat de Tarragona i Catalunya de natació. De nedador, tan sols en tenim un. De ci-clistes, set o vuit. I a la secció de tennis taula tenim cinc nois; a l’equip B de futbol sala, tretze; i a l’equip A, també uns tretze o catorze. L’equip A juga en una lliga normalitzada, que realment és el que volem: que hi hagi una in-clusió social de veritat. Amb aquest equip ho hem aconseguit.Hi ha un mínim o un màxim d’edat per poder jugar en algun equip del Ziga-Zaga?Ara, no. Però inicialment, sí. Això va començar sent un club per a persones amb discapacitat, però parlem de dis-capacitats adults, és a dir de persones majors d’edat. Els tres primers anys, a partir de la majoria d’edat es podia participar al Ziga-Zaga fins que el ma-teix esportista volgués, però sí que és veritat que vam veure algun cas aïllat d’algú que ens havia trucat per entrar a formar part de l’equip, que era me-nor d’edat i que no tenia cap lloc on anar a jugar. Llavors vam contemplar la idea d’acceptar menors també. I, des de fa dos anys i mig que ja tenim

“L’opció del Ziga-Zaga donava una oportunitat a les persones amb disca-pacitat”

12 reviscola


menors al club. Per tant, no tenim una edat mínima ni una edat màxima per als jugadors. Aquí tothom és ben-vingut. qualsevol club esportiu té les seves despeses i el vostre no deu ser pas una excepció. D’on traieu els diners per a continuar?Aquesta és la part més difícil, la part complicada del club. Nosaltres vam tenir molta sort fa uns quants anys, quan les coses no anaven tan mala-ment. Vam tenir la sort de poder co-mençar a buscar diners en els sectors sensibilitzats en temes socials. I, en aquest sentit, vam aconseguir una gran ajuda en l’antiga Caixa Tarrago-na, que feia el programa Tu ajudes, on vam aconseguir uns 6.000 euros. També ens va ajudar bastant la fun-dació Rotary. Vam guanyar un premi social per iniciativa social a Madrid. Podem dir que vam tenir molta sort de guanyar aquests diners, ja que ens van venir molt bé. Però cal a dir que no rebem cap altra ajuda que la del Patronat d’Esports de Valls, que ens dóna 500 euros a l’any, i la de la Federació Catalana d’Esports per a Discapacitats, que ens dóna aproxi-madament uns 600 euros. El nostre club, l’any que ha gastat menys di-ners, ha gastat 10.000 euros; i, l’any que n’han gastat més, n’ha gastat 14.000 . L’import de tots els premis de què us he parlat han anat quedant a caixa i s’ha anat gastant any rere any. Fa tres anys que comptem amb la col·laboració del CB Valls. El CB Valls, a principi de temporada, fa la presen-

tació dels equips, durant la qual orga-nitza una rifa. Els diners recaptats en aquesta rifa es destinen íntegrament a ZIga-zaga. Vénen a ser uns 1.000 eu-ros. També hem rebut diners d’alguna empresa, com ara Assegurances Go-doy i Coral, del restaurant Luga o de Quim Roca Seguretat. Ens ha ajudat molt la botiga Trops Sport, que ens fa descomptes en la compra dels equi-paments i del material esportiu. Ac-tualment el club passa per dificultats econòmiques. Únicament guanyem diners en quatre activitats puntuals i d’aquí és d’on ho hem de treure tot, sí o sí. Venem castanyes el dia trenta-u d’octubre i u de novembre, venem polvorons per Nadal. Algun any hem venut loteria. També venem roses per Sant Jordi, manualitats..., organitzem un parc de Nadal Solidari, en què, per tres euros, els nens tenen una sèrie de tallers, inflables i algunes actuacions. Potser no traiem gaires diners del Parc Solidari, però sí que ens serveix per a explicar als nens de Valls que a la seva ciutat hi ha un club esportiu per a discapacitats, que són gent que es mereixen tenir les mateixes oportuni-tats que els altres. Transmetre aquests valors té tanta o més importància que els diners que puguem obtenir dels tallers. Aquestes són les accions que fem per guanyar diners, juntament amb les accions fixes esmentades. Amb tot això, fins ara havíem anat ti-rant, però la veritat és que ara anem realment malament. Durant els tres primers anys del club, vam donar gra-tuïtat total als nostres esportistes i

“Tenim una estructura de funcionament molt bàsica, ja que tots som voluntaris. Hi posem el nostre temps i ningú no cobra”

aquests darrers anys, en canvi, els fem pagar una quota més o menys sim-bòlica, però que ajuda el club en algu-nes petites despeses. La quota és de seixanta euros anuals. Sí que és una quota insignificant, però també els ensenya a veure que tot costa diners.com es pot formar part d’aquest club?Doncs és molt fàcil. Només us heu de posar en contacte amb nosaltres. Hi ha diverses opcions per a fer-ho: tru-cant al telèfon general del club, que és el meu personal. (Cal a dir que te-nim una estructura de funcionament molt bàsica, ja que tots som volunta-ris. Hi posem el nostre temps i ningú no cobra). El telèfon per a contactar amb nosaltres és el 656 28 92 65. Hi podeu trucar per demanar informa-ció i us explicaré el que calgui. L’altra opció és entrar al nostre Facebook, on ens podeu deixar un missatge. I enca-ra ens podeu venir a veure qualsevol dia de la setmana (menys el dilluns) al Kursaal, entre les sis i les nou del ves-pre; o bé avisar a qualsevol monitor que sapigueu que forma part del club, que us rebrà de molt bona gana.

Marc ArroyoPeriodisme - 1r BAT

www.inSTiTUTJAUMEHUgUET.CAT

ViSiTA LA nOSTRA wEB

13reviscola

reviscola reviscola

cinc artistes, quatre pintors i jo, que era escultor, el grup Un Nus, el qual va durar deu anys. Tornant a l’època de la meva joventut, he dit que me’n vaig anar a Barcelona. Però, al cap de tres anys, el meu pare va morir i la meva mare va quedar bastant malalta. Per això vaig haver de tornar a Valls, on em vaig fer càrrec del taller de fuste-ria del meu pare. En aquesta època, el rector de l’església de Sant Joan em va proposar de reconstruir les façanes de l’església, que també havien que-

dat destruïdes per causa de la Guerra Civil, feina que vaig acceptar. En el passat, aquelles escultures ja estaven en molt mal estat. Les vaig haver de reconstruir, doncs, sense imitar gaire el model original i modelant-les una mica al meu estil. No em va costar gai-re, perquè sóc catòlic practicant i em sabia, doncs, la vida de tots aquells sants. M’hi vaig dedicar durant més d’un any, a reconstruir-les. Un altre dels meus grans projectes escul-tòrics per a la nostra ciutat de Valls

entrevistes

Joan serafini masDeu(artista jubilat)

“Jo em sento satisfet al meu estudi, tinc una gran alegria, tinc un lloc en el món. i això em fa il·lusió.”

Joan Serafini Masdeu, nascut a Valls el dia 25 de gener de 1931, casat amb Rosa Cavanes i amb tres filles. Des de petit estigué al costat del seu pare, a la fus-teria que regentava. Quan la va heretar es dedicà, doncs, a exercir l’ofici de fuster. És conegut com a artista en el camp del dibuix i, principalment, en el de l’escultura. Ha passat tota la seva vida fent treballs artístics, sobretot per a Valls. Per exemple, la restauració de la façana de l’església de Joan Baptista o l’escultura de la plaça Sant Jordi.

quan va descobrir la seva passió per l’art? com va ser?Des de molt jove em va agradar di-buixar i pintar. Quan plovia, agafava el fang que quedava després de la pluja i feia ninotets. Fent això vaig descobrir pràcticament la idea del que era el món de l’escultura. Després vaig assistir, a l’Escola del Treball de Valls mateix, a les classes de dibuix i a les d’escultura que s’hi impartien. Paral·lelament també vaig aprendre l’ofici de fuster, el qual m’ensenyà el meu pare amb la intenció que em po-gués fer càrrec de la seva fusteria en un futur. Es va donar la casualitat que, quan jo tenia setze o disset anys i quan ja feia temps que seguia les classes de dibuix i que m’interessava per l’art en general, es començà a tirar endavant la restauració del retaule de l’església de Sant Joan de Valls, que havia que-dat destruït en començar la Guerra Civil. La restauració la dirigia l’escultor Josep Busquets. Com que jo havia après a dibuixar i era un aficionat a l’escultura, li vaig dir, al meu pare, que volia aprendre l’ofici d’escultor. Vam anar a parlar amb l’escultor Busquets i ell va acceptar-me com a ajudant en el seu projecte, que va durar set anys. Durant els dos primers anys, vaig fer d’aprenent. Més endavant ja vaig co-mençar a cobrar un jornal, com la res-ta de treballadors. Així va ser com em vaig iniciar en el món de l’escultura. Aquest va ser el primer projecte en

què vaig treballar. Un cop acabada la restauració del retaule, Busquets em va oferir una feina d’artista a Bar-celona, que consistia a reproduir, en pedra o en fusta, el model que feia un pintor. Aquesta feina la vaig fer durant tres anys. va tenir algun mentor o alguna per-sona que l’influís de manera espe-cial abans de dedicar-se professio-nalment al món de l’art? Simplement em vaig documentar amb molts llibres de pintura i d’història de l’art. Això sol ja m’estimulava i em va animar a fer escultures. Això, sí: un dels meus artistes preferits sempre ha sigut Maillol. Tinc un parell de llibres seus aquí, al meu estudi.es va sentir recolzat per la seva fa-mília quan va decidir que volia ser artista?Sí. La meva família, i sobretot el meu pare, sempre em va dir que, ja que tenia l’oportunitat d’aprendre l’ofici d’escultor amb la reconstrucció del retaule de Sant Joan, no deixés passar l’oportunitat d’aprendre’l. Considera-va important que aprengués l’ofici i que després ja decidiria què volia fer. Això em va animar a voler millorar i a fer escultures pel meu compte, però paral·lelament a les de la restauració del retaule. També em va animar a participar en la cinquena exposició de Nadal i en exposicions col·lectives. A la llarga i, molt més endavant, fins i tot vaig formar part d’un grup de

“ D o c u m e n t a r - m e amb els llibres de pin-tura i d’història de l’art, m’estimulava i em va animar a fer es-cultures”

14 reviscola


fou l’encàrrec de l’escultura de sant Jordi per a la plaça que porta el nom d’aquest sant.com se sent quan entra al seu estu-di i es posa mans a l’obra?Jo em sento satisfet, tinc una gran alegria, tinc un lloc en el món. I això em fa il·lusió. M’hi trobo molt bé. Per això continuo exercint la meva carrera d’artista, encara que estigui jubilat. Si deixés de fer-ho, em sentiria buit.

Ha fet alguna vegada una escultura per a vostè mateix o té alguna es-cultura seva a casa com a decora-ció?Sí. Vaig fer, per exemple, el re-trat de la meva dona en pedra. I, d’escultures per a mi mateix, n’he fet bastants. L’ajuntament també m’ha encarregat unes quantes escultu-res, com per exemple el monòlit de l’agermanament de Barcelona amb Valls; una escultura amb el retrat del doctor Cardó amb marbre. També és fet meu un petit monòlit a la plaça del Quarter, un encàrrec de la lleva del Bi-beró.Hi ha alguna escultura que tingui més pes emocional que les altres?Quan fas una obra sempre la fas amb molta il·lusió i sempre vols que sigui la millor i que superi totes les altres. Però, ben mirat, totes m’agraden. Potser la que té més pes emocional és la de la meva dona, ja que la vaig fer quan encara érem solters. Potser també la de sant Jordi, perquè amb aquella escultura vaig gaudir-hi molt. Em va portar molta feina. Recordo que fins i tot vaig haver d’anar ex-pressament al museu de l’exèrcit de

Montjuïc, a veure com eren les cotes de malla per poder fer-ne una per a la meva escultura. Una altra escultu-ra que recordo amb molt afecte és la ballarina de flamenc, una figura abs-tracta que em van encarregar per re-presentar la província de Màlaga. Me la van encarregar per a un museu pri-vat. El propietari volia una escultura de cada província d’Espanya i em va deixar triar algunes de les que queda-ven per fer. Jo vaig triar Màlaga, per-què era una de les que quedaven a la vora del Mediterrani. Sempre m’he considerat molt mediterrani i em va fer il·lusió fer-la. en algun moment ha viscut temps de crisi i ha pensat retirar-se?No. Pensa que jo ara estic jubilat, però abans regentava el taller de fusteria, on vaig tenir bastants treballadors i el negoci el vaig poder tirar endavant. En aquell moment també va coinci-dir que es van fer bastants obres. De fet, sempre he pogut compaginar el treball de fuster, que exercia els dies feiners, amb el treball d’artista, a què em dedicava els caps de setmana i durant el temps lliure. Fins i tot quan els treballs artístics em prenien molt de temps, com per exemple el de la façana de l’església o el del sant Jor-di, havia de donar un cop de mà als meus treballadors de la fusteria, ja que tenia l’estudi al costat del taller. Jo sempre m’he guanyat el sou prin-cipal amb el taller de la fusteria. Amb els projectes artístics he pogut tenir un sou extra, que mai no va mala-

ment. S’ha de dir que amb l’art no hi ha feina cada dia i que, quan fas una exposició, vens aproximadament tan sols una o dues peces. Per això, viure

de l’art és una mica difícil. Per sort, les meves circumstàncies personals han fet possible compaginar l’art amb la fusteria. De fet, en la fusteria em dedi-cava més a la part artística, és a dir a la decoració. Per exemple, la decoració de la pastisseria Santacana és feta per mi. L’escultura és art, però la fusteria és un treball aplicat a les necessitats quotidianes, però que dóna l’opció de convertir-la també en quelcom artís-tic.quina és l’obra artística de la qual se sent més orgullós?Em sento orgullós de la façana de l’església de Sant Joan. Cada diumen-ge, quan vaig a missa, la puc veure. També em sento satisfet del sant Jor-di ,perquè em van permetre defer-lo amb tota llibertat, tal i com jo vaig voler, cosa que no vaig poder fer amb la façana de Sant Joan, ja que havia d’adaptar-se als gustos del responsa-bles del bisbat. Fins i tot va venir un tècnic del bisbat per acceptar l’obra com a vàlida. Al museu de Valls hi tinc també una al escultura de la qual em sento orgullós, ja que va guanyar un dels concursos de Nadal.quants anys tenia quan va fer la primera exposició?Quinze o setze anys. Era una exposició col·lectiva per Nadal.quins materials fa servir més? i d’on els treu?Actualment, la fusta, perquè és el ma-terial que tinc més a mà. Quan utilitzo la pedra, ho faig en col·laboració amb els altres escultors. Una fusta que m’agrada molt és l’àlber, que es fa en llocs on hi ha molta aigua. Jo tinc la sort que sé treballar la fusta i lape-dra; i el marbre, que també és pedra, perquè la pedra té molta varietat. Per exemple la pedra sorruca, que és molt difícil de treballar. I no sé com s’ho feien els egipcis per poder treballar el diamant...

Sara SalvadorPERiodiSmE - 1R BAT

“sempre he pogut compaginar el treball de fuster, amb el tre-ball d’artista”

Quan fas una obra sempre la fas amb molta il·lusió i sempre vols que sigui la millor i que superi totes les altres

15reviscola

reviscola reviscola diàleg

M’agrada pintar, però depèn de amb què i en quin moment; igual que escriure, ja que en certs mo-ments em rela-xa i em fa passar l’estona. A més a

més et pots expressar. Presentar-me als concursos, encara que faci ver-gonya, també té la seva gràcia, i po-der guanyar és el premi després d’un esforç.MARC ARASiL, 1r ESO A

M’agrada fer fo-tos amb càmeres d’aquelles grans o amb aplica-cions com “re-trica” o d’altres... Als concursos, no m’agrada presen-tar-m’hi perquè

tinc vergonya: tampoc no m’agradaria que sortís la meva foto a la portada de la revista de l’institut.MOHAMED AMinE, 1r ESO D

Aquestes activi-tats m’agraden perquè són tres arts bastant di-vertides i entre-tingudes. Però presentar-me als concursos no gai-re, perquè això de pujar dalt d’un es-

cenari i que tothom et miri... Pel que puguin pensar de tu si fas una cosa malament... LUiS FERnAnDO HOYOS, 1r ESO AD

t’aGraDa pintar, escriure, fer fotos?i presentar-te aLs concursos De L’institut?

(1r d’eso)

L’institut Jaume Huguet és molt divertit! Hi ha mol-tes assignatures que m’agraden, per exemple plàs-tica: m’agrada pintar i dibuixar perquè utilitzes

la teva imaginació. També m’agrada escriure, però quan fem dictats els professors et fan copiar molt i ràpid. També m’agrada fer fotos: a vegades em surten bé i a vegades no tant. M’agrada participar als concursos de l’institut per guanyar premis, si és possible, i passar-m’ho molt bé.DEYBi VARgAS, 1r ESO D

No, no m’agraden aquestes activi-tats. Prefereixo coses més espor-tives en què no s’hagi de tenir tanta paciència. Presentar-me als concursos... en-cara m’agrada

menys.DAViD RULL, 1r ESO D

A mi m’agrada fe fotos i la veritat és que em surten bastant bé. Crec, però, que mai no em presenta-ria a un concurs. També m’agrada pintar, però com que no sé dibuixar

tampoc no em presentaria a cap con-curs. I no m’agrada gens escriure.CLÀUDiA gARCiA, 1r ESO D

Sí que m’agrada escriure i fer fo-tos. Però més que res m’agrada cantar. M’agrada presentar-me als concursos perquè m’agrada enfron-

tar-me amb nens i nenes més grans o de la meva edat.iRiS MARTÍnEz, 1r d’ESO D

A mi no m’agrada escriure però m’agrada pintar, i sovint faig fotos. No em presentaria a concursos per-què ho faig per-què m’agrada i ja està.

HELEnA SALVAT, 1r ESO D

No. A mi m’agrada el futbol. Tampoc no m’agrada pre-sentar-me als con-cursos perquè no cal... La gent que queda primer se’n riu dels altres que no han guanyat i han quedat més

avall, i això és injust. Tothom hauria de tenir premi.ORiOL BATALLA, 1r ESO AD

A mi m’agrada fer fotos. I, tot i que hi ha gent que em diu que les faig bé, crec que encara ho puc fer millor. En un futur potser em presen-to als concursos de l’Institut per

ensenyar com les faig.ARnAU MARÍnEz, 1r ESO D

16 reviscola

reviscolaPersonalment no m’agrada escriure ni pintar, perquè per a mi són ac-tivitats avorrides. M’agrada més fer fotos a paisatges. Per una part, sí que m’agradaria presentar-me als

concursos, però per una altra, no, per-què no m’agrada competir amb altres persones.JÚLiA FigUEROLA, 1r ESO D

A mi m’agrada fer fotografies, ja que pintar se’m dóna malament, i escriu-re literatura tam-poc no m’agrada perquè damunt del paper m’expresso malament. No em presentaria a cap

concurs perquè, segurament, no sorti-ria res meu.JOAn RAMOn gOnzÁLEz, 1r ESO C

M’agrada fer fo-tos, ja sigui de co-ses de la natura o d’amigues. No m’he presentat mai a cap concurs, però crec que si, fi-nalment, algun dia m’hi presentés se-ria una experiència

molt especial i important per a mi.zAiDA SOLÉ, 1r ESO E

M’agrada fer fotos i selfies, sobretot amb els amics i companys, per-què sóc fotogè-nic. Presentar-me als concursos no m’agrada gens perquè tinc ver-gonya, sóc molt

vergonyós: hi ha molta gent i tinc por que se’n riguin de mi.iAn CABALLERO, 1r ESO C

diàleg

Això depèn... Pin-tar a l’hora de plàstica sí, a casa, no. Escriure no m’agrada a cap lloc. Fer fotos sí que m’agrada; però no em pre-sentaria a cap concurs mentre

fos d’una cosa que no m’agradi.ARnAU BOnET, 1r ESO E

Sí, m’agrada fer fotos, perquè m’agrada deixar els meus records en una imatge, i deixar-les penja-des en una paret per veure com era de petita, recor-dar moments di-

vertits... No m’agraden els concursos, perquè si no guanyes t’emportes una desil·lusió.JÚLiA giL, 1r ESO C

A mi m’agrada pin-tar, fer fotos i es-criure. Quan estic tranquil, faig unes fotos meravello-ses, quan escric faig molt bona lletra i quan pinto uns dibuixos molt bonics. Participaré

a tots els concursos de l’institut.SOUFiAn LOUzAT, 1r ESO E

M’agrada fer fo-tos de la gent, de coses o de paisatges. També m’agrada escriu-re sobre la gent. Això de presen-tar-me als con-cursos no ho sé perquè encara no

ho he provat.SHEiLA FERnÁnDEz, 1r ESO E

A mi m’agrada pin-tar, però encara m’agrada més di-buixar. Fa dos anys que al meu poble quedo primera de la meva edat. També m’agrada escriure, però no

tant. Fa dos anys, a mon germà, li va-ren regalar una càmera fotogràfica i algun cop, quan anem fora, me la deixa i faig moltes fotos. Sempre m’ha agradat presentar-me als concursos; des de primer de primària m’he pre-sentat a concursos de dibuix.xÈniA gUiMET, 1r ESO C

A mi m’agrada tocar la flauta i el teatre –vull ser actor, jo!-. Entre d’altres coses, també m’agrada escriure i llegir. M’agrada presen-tar-me als concur-

sos. El meu germà va participar en un concurs de curtmetratges i jo era un actor.niL ginÉ, 1r ESO C

M’agrada molt es-criure, encara que de vegades faig faltes d’ortografia

i em fa una mica de peresa. Sobre-tot m’agrada es-criure en català, ja que és la meva

llengua. No m’agrada gaire presentar-me a concursos de literatura. Però al-gun dia m’hi presentaré. En general, m’agrada molt la llengua catalana.DALMACi CLOFEnT, 1r ESO C

17reviscola

reviscola reviscolaA mi escriure m’encanta! Escri-vint em surten paraules molt bo-niques i veig un món de lletres i de fantasia! Tam-bé m’agrada fer fotos. Fent fotos

veus un món ple de colors i de som-nis que vols fer realitat. Em torna boja escriure cançons i cantar-les, perquè en les cançons m’explico a mi ma-teixa i m’expresso. De vegades escric cançons tristes, perquè jo també puc estar trista i sola. Així sóc jo.EBTiSAM BOUAOAUDA, 1r ESO C

En especial, no m’agrada pintar perquè em can-sa molt. Escriure, des de ben petita, m’agrada. Quan puc agafo un pa-per i expresso els meus sentiments

cap a una amiga important. Diria que fer fotos és el que més m’agrada –a part del futbol-, ho trobo molt divertit i entretingut. M’agradaria presentar-me als concursos per veure com em va, i per des-fer-me una mica més de la vergonya que em menja per dins.SARAY ViLLEgAS, 1r ESO C

A mi m’agrada molt pintar. Sem-pre pinto quan estic avorrit o per oblidar-me dels deures i l’escola. M’agrada més que escriure; a vegades, però,

m’invento alguna història i començo a escriure. No m’agrada gaire fer fotos perquè al cap d’un temps t’oblides que les tens allí. Presentar-me als con-cursos tampoc no m’agrada perquè quasi mai guanyes.ADRiAn BUSTAMAnTE, 1r ESO E

A mi, més que res, m’agrada lle-gir. Quan llegeixo m’ho passo bé i entres en un món de fantasia. Quan m’avorreixo i estic amb els amics em faig fotos, ja que

és divertit, i passes l’estona. Tot i que el que m’ encanta és fer fotos als pai-satges més bonics. Odio pintar. Pinto molt malament i mai no em surt el que vull fer. Escriure...? Sí, és entretin-gut. L’any passat vaig guanyar el con-curs de lectura de l’escola. Presentar-se a concursos és divertit, tot i que fa vergonya sortir davant de tothom a presentar el teu treball.LAURA BELTRÁn, 1r ESO E

Alguna vegada m’he presentat a concursos, però més aviat per obligació que per interès. Em fa molta vergonya, i encara més sent de l’Institut. Per altra part, tampoc

m’agrada pintar. M’agrada molt més escriure.nÚRiA FOnTS, 1r ESO E

A mi, habitual-ment, m’agrada, però molt, di-buixar, i, a més, ho faig bé. També m’agrada escriu-re, perquè et pots comunicar amb altra gent, expres-

sar... Ah, i per cert, m’agraden molt les fotos, ja que a la meva família tinc un fotògraf que fa unes fotos molt bo-niques. Per una foto va guanyar un premi. Jo, a primària, participava als concursos de dibuixos, perquè, com ja he dit, m’agrada molt dibuixar.BRYAn COnTRERAS, 1r ESO E

A mi m’agraden totes tres coses, però la que més és pintar perquè pots expressar el que sents només amb un pinzell i pintures. Pots pintar qualsevol

cosa que puguis imaginar. També m’agrada molt escriure, donar vida a personatges... Però no és fàcil, ja que escriure un llibre que agradi a tothom costa molt.THAiS SERRA, 1r ESO E

diàleg

Visita la nostra web


18 reviscola

reviscoladiàleg

(2n d’eso)

A casa meva el di-nar el fa ma mare, perquè el meu pare, la meva ger-mana i jo arribem tard. Bastants dies, ve a dinar una amiga meva, però d’altres no ve la

meva germana. Per sopar cadascú es fa el seu menjar. A l’estiu, a vegades dino al pati de casa, perquè així no tinc tanta calor. El meu plat preferit és la truita de patates que fa el meu avi, però també m’agraden molt les llen-ties que fa ma mare.THAÍS TORRELLAS, 2n ESO A

Dino i sopo amb la família a la tau-la del menjador. Els plats que més m’agraden són l’arròs, els espa-guetis i els maca-rrons. Cada dis-sabte per sopar

mengem una pizza. Els diumenges, a vegades, mengem arròs. BiEL ESPOLET, 2n ESO A

A l’hora de dinar dinem tots els meus germans i els meus pares, i a l’hora de sopar sopem tots menys el meu germà gran, que treba-lla de nit. El meu

plat preferit són els macarrons amb tonyina, i m’agrada fer-los jo. A l’estiu m’encanten els gelats.TAOUFiK LAAMOUMi, 2n ESO A

com Dines i sopes a casa?amB qui? quin És eL pLato menÚ que mÉs t’aGraDa?

A casa meva em fan el dinar cada dia. Però jo he de parar i desparar la taula al migdia i a la nit. Acostumo a dinar sol, perquè amb els pares no quadrem els ho-

raris. A la nit, però, sopem tots junts. El meu plat preferit són els macarrons que em fa la meva àvia amb una salsa secreta. PAU giMÉnEz, 2n ESO A

Dino i sopo amb la família al men-jador. El meu plat preferit és la piz-za i els macarrons gratinats. De pizza en menjo una ve-gada a la setmana i de macarrons,

també. DAniEL gARRAnCHO, 2n ESO A

Sempre, quan surto de l’Institut, vaig a casa i dino sola, perquè els meus pares dinen abans, a les dues, i jo, a les tres. A l’hora de sopar, sopem tota la fa-

mília. Els caps de setmana anem a dinar a un restaurant de Tarragona. El meu plat preferit és la pizza.LEiLA BEnHADACH, 2n ESO A

Jo dino cada dia amb la mare. El pare, normalment, ja ha marxat i el meu germà dina a l’escola. Molts dies dinem amb la televisió apagada i ens expliquem com ha anat el

matí. A l’hora de sopar, sopem tots junts i escoltant les notícies. Un dels plats que m’agraden més són les pa-tates bullides amb salsa verda que fa la meva àvia.FERRAn AMiLL, 2n ESO A

Jo dino i sopo set vegades a la se-tmana. Normal-ment, dino amb el meu germà i mos pares. Els caps de setmana sempre menjo pizza o ke-bab. Els altres dies menjo llonganis-

sa, llom, amanida, sopa, verdura, algu-na vegada llenties, macarrons, etc. El meu menú ideal seria: de primer, ma-carrons a la bolonyesa; de segon, un entrecot, i de postres, maduixes amb nada, i per beure, Fanta de taronja.PAU JOFRÉ, 2n ESO A

Jo dino i sopo en família cada dia, menys els dies d’institut, que dino sola. Nor-malment, dino entre la una i les dues, però els dies d’institut dino a dos quarts de tres.

Sempre sopo a les nou, menys quan tinc anglès a l’acadèmia, que sopo a les deu. Quan dinem i sopem ens ex-pliquem què hem fet durant el dia,

19reviscola


com ens ho hem passat o les notes que hem tret. Els dies que estic millor és quan mengem llonganissa amb patates fregides, perquè és el que m’agrada més. Els caps de setmana també tinc l’avi a casa i llavors parlem del que hem fet durant tota la setma-na.MARiOnA SOLAnES, 2n ESO A

Jo dino sol al sofà mirant la tele, per-què la mare treba-lla per la nit i està dormint. Després de dinar jugo a l’ordinador, a la PSP i a la “tablet”. Després de jugar

faig els deures. ALBERT PÉREz, 2n ESO B

Normalment, dino a la taula del men-jador, quan arri-bo a les 14:30 de l’Institut. De ve-gades sola o amb els meus pares. El meu pare posa la televisió i mira les

notícies o el futbol. De vegades sóc jo la que poso el que m’agrada. Normal-ment, sempre tinc el gat mirant o als peus. El meu menjar preferit són els canelons, la pizza i la truita de patates.giSELA gOnzÁLEz, 2n ESO B

Dino al menjador mirant la tele i ju-gant a la “tablet”. El meu plat prefe-rit són els cigrons amb patates in un iogurt de postres. Dino acompanya-da del meu germà

i la meva mare, i les dues gosses sota la taula esperant que els donem les restes del menjar.PATRÍCiA RAMOS, 2n ESO B

Jo dino amb el meu pare a l’esquerra, el meu germà a la dreta, les meves germa-nes al davant de la taula i la meva mare a l’altre cos-tat. El meu menjar

preferit són les patates amb quètxup. Mentre dino miro alguna pel·li que m’agradi.YOnES EL HASnAOUi, 2n ESO B

A casa meva, quan estem a punt de menjar, paro taula mentre la meva mare serveix els plats. El meu ger-mà gran posa suc o Coca-cola als gots. Mengem al

menjador gran mentre mirem la te-levisió. El meu menjar preferit són els canelons rossini i els raviolis amb tomàquet. Quan la meva mare no hi és o té molta feina, a vegades faig el dinar jo. També m’agrada fer pa. AHLAME FATiHi, 2n ESO B

Jo dino sol a casa de la meva àvia, perquè quan arri-bo ja han dinat tots. El meu menú preferit és: primer, pop amb salsa i canelons; segon, patates fregides

amb pit de pollastre, i postres. Dino a la cuina escoltant música del You-tube o mirant alguna sèrie. Sopo a casa amb el meu pare, el tiet i el meu germà.MigUEL PÉREz, 2n ESO B

Jo, els dinars i els sopars els dividiria en dues parts. Una, durant la setmana i l’altra, el cap de setmana. Els dinars de cada dia són tranquils, normals. Dino al menjador de casa amb la

meva família. Els sopars són avorrits, ja que es fa fosc i sembla que tot s’apagui. Els caps de setmana, en canvi, són més moguts. Ens reunim tota la família en qualsevol restaurant que caigui a prop. El meu menú preferit és el típic menú infantil, especialment el del restaurant Can Puig: és deliciós!JOAn TOUS, 2n ESO C

Quan torno de l’Institut, a les 15:15, dino sola perquè els meus germans

petits han d’entrar al col·le a les tres i necessiten dinar aviat, i els meus pares dinen amb ells. Acostumo a dinar al menja-dor mirant la tele, encara que de ve-gades també faig

servir el mòbil –sense que els pares no se n’adonin perquè mentre men-jo no me’l deixen fer servir-. La meva mare acostuma a fer-me els meus plats preferits, perquè sap que arribo a casa amb molta gana. El meu plat prefe-rit és el pollastre amb verdures, i no m’importa qui el faci –l’àvia, la mare...-, a mi m’agrada igual!ELHAM BELHADJ, 2n ESO C

Normalment, entre setmana dino amb el meu germà gran i el meu germà pe-

tit al menjador de casa. Els caps de setmana dinem i sopem tots junts. A l’estiu dino a mb els pares, els germans i amb la meva àvia. Un dels meus plats prefe-rits és la lasanya i la pizza.

ELEnA MARTÍnEz, 2n ESO C

20 reviscola

reviscoladiàleg

Quan surto de l’Institut, m’agrada anar a dinar a casa de la meva àvia. Sopo amb la meva mare. A l’estiu ens agrada anar a di-nar a casa d’un dels meus tiets,

perquè té molt d’espai i una piscina. Els dissabtes es reuneix tota la famí-lia per sortir a dinar fora. El meu plat preferit són les creps que faig amb la meva mare. AnnA LÓPEz, 2n ESO C

Normalment, els dies d’entre set-mana, dino sol a la taula de la cuina o amb el meu ger-mà. Els caps de se-tmana és més des-controlat: dinem per torns. Als es-

tius solem sopar en una taula al jardí, a la piscina o a la terrassa. El meu dinar preferit és l’arròs amb tomàquet. gUiLLEM BOVÉ, 2n ESO C

A casa meva so-pem al menjador amb la tele en-gegada, tot i que també parlem de com ha anat el dia. Dino amb la meva mare o, quan els pares estan tre-

ballant, sol. Per sopar, sopem tots tres junts: el meu pare, la meva mare i jo. De vegades, els dissabtes ve la meva àvia a dinar. El meu menú preferit és un plat combinat que fa el meu pare: hamburguesa amb formatge, enciam, ou ferrat i patates –tot dins del pa- i a part una amanida.ARnAU SÁnCHEz, 2n ESO C

Jo dino al menja-dor amb els meus pares mirant la televisió. Quan els meus pares no hi són vaig a casa dels meus avis. El meu plat preferit són les patates fre-

gides amb un bon bistec. FRAnCESC giMÉnEz, 2n ESO C

Jo acostumo a menjar de tot, encara que no m’agraden les ver-dures. Quasi sem-pre menjo amb la mare i la germana al menjador. Men-tre estem men-

jant, parlem de com ha anat el dia o ens posem a veure una pel·lícula. El meu plat preferit és la pizza. Les que més m’agraden són les del restaurant Julià Mallol, m’encanten!, i la meva preferida és la pizza barbacoa.ALBA LLOBERA, 2n ESO C

Normalment, di-nem junts a casa, ma mare, mon pare, ma germana i jo. Mengem a la cuina, però els di-vendres mengem al menjador mi-rant una pel·lícula.

Els divendres acostumem a dinar tots junts, però els dies de cada dia, a ve-gades, mon pare no hi és perquè està treballant. El meu plat o menú preferit són els macarrons de l’àvia o els creps de la mare.ADRiÀ SAPERAS, 2n ESO D

Jo, normalment, dino diferent de la resta de la fa-mília perquè no-més dino a casa els dilluns i els dimecres, amb el meu pare, perquè la meva mare tre-balla. Dimarts i

dijous tinc estudi assistit i els diven-dres, “zumba”. Aquests dies, dino a la cantina o en una cafeteria propera. A l’hora de sopar, sopem tots junts. El meu plat preferit és l’arròs amb tomà-quet de la meva mare.ÍngRiD CRUz, 2n ESO D

Jo, cada dia, dino sol, perquè la meva mare està treballant. Men-tre dino, sempre miro la tele. El meu plat preferit són els macarrons. Sempre sopo amb la meva mare i el

meu padrastre i quasi sempre parlem.niL SOLÀ, 2n ESO D

Jo dino a casa dels meus avis i sopo a casa meva. A l’hora de dinar dino sol, perquè els meus avis ja han dinat, i a l’hora de sopar sopo amb el meu pare, la meva

mare i el meu germà. Jo no tinc ni plat ni menú preferit, perquè, principal-ment m’agrada tot.AnDREU MOnTSERRAT, 2n ESO D

Jo dino amb el meu germà a casa dels meus avis, perquè els meus pares treballen. A l’hora de dinar no acostumem a parlar gaire, sinó que veiem la tele.

21reviscola



A l’hora de sopar, sempre sopo amb el meu germà i amb els meus pares. A vegades mirem la tele, però sempre parlem de com ha anat l’insti. El meu plat preferit és la paella que fa la meva mare.JUDiT MATAS, 2n ESO D

A casa acostumo a fer-me jo mateix el dinar i el sopar, i me’n vaig a men-jar a l’habitació i menjo sol. Els caps de setmana dino en família i sem-pre mengem pae-

lla. El meu plat preferit són els ous, les pizzes i les patates. En menjo sempre que puc.niL gÓMEz, 2n ESO E

Jo acostuma a di-nar a la cuina. Els caps de setmana vaig a un càmping i dino al costat de la platja amb la meva família. Sempre mengem barbacoa.

ALBERT DURÁn, 2n ESO E

Jo sempre menjo a la meva habita-ció o al menjador, ja que el meus pares treballen i em quedo sola. La meva mare em deixa el menjar preparat per a

quan arribo de l’Institut. Els caps de setmana menjo amb el meu germà, i sempre em fan els meus plats prefe-rits! Un dels meus plats preferits són els espaguetis de la meva mare, estan boníssims!MAR DOMÈnECH, 2n ESO E

Jo dino i sopo a casa amb el meu pare. A vegades, però, improviso amb els amics i organitzem un so-par junts. Llavors dinem pel carrer, a casa d’algun amic

o al local. El meu plat preferit és la carn a la planxa amb espècies.JORDi BOnASTRE, 2n ESO E

A casa dinem i so-pem al menjador amb la televisió en-gegada. Mengem en família, la meva mare, l’àvia i els meus dos germans. El meu plat preferit és la pizza quatre

formatges o la que fa la meva mare. LOUBnA RAHAOUi, 2n ESO E

Mai no he tingut un lloc fix per men-jar. Hi ha dies que menjo amb el meu avi al menjador, exactament els di-marts i els dijous. Quan ve, sempre mengem verdura

o arròs, i no m’agrada gens. Els caps de setmana, menjo pizza per sopar mentre veiem una pel·lícula amb la família. El meu plat preferit són els “burritos” amb patates xips i salsa “guacamole”.AROLA PALAU, 2n ESO E

Jo acostumo a menjar de tot, tot i que hi ha coses que no m’agraden. Sempre he tin-gut el costum de reescalfar el menjar que m’ha preparat la meva

mare: arribo de l’Institut i ho fico tot al microones. Però a l’estiu, al Marroc, dino i sopo a l’aire lliure, a la terrassa, i de tant en tant passa una cigonya o una gavina. El meu plat preferit és el cus-cus, amb molt de suc i carn, amb i carn, i, de vegades, algun albercoc sec i oliós. M’encanta la cuina marroquina!AnASS EL iDRiSSi, 2n ESO E

Els dilluns, els di-mecres i algun divendres, normal-ment, dino amb la meva mare; i els di-marts i els dijous, a casa de la meva àvia amb els avis i el pare. I un cap de

setmana amb el pare i un altre amb la mare. Els diumenges que em toca amb la mare anem a dinar a la masia dels avis amb tota la família, com de costum. El plat que més m’agrada és el menjar xinès, els canelons que fa l’àvia i el pollastre arrebossat amb tomà-quet fregit. Espero que aquests dinars tan especials amb els avis i la família durin per sempre.QUiCO PORCEL, 2n ESO E

22 reviscola

reviscolaLa crisi dels refugiats és un problema que, directament o indirecta, ens afec-ta a tots. Em quedo perplexa veient la situació tan horrible que viu gent de països com Síria, Líbia o Iraq, on nens petits, avis sense forces o pares des-esperats han de fugir de casa seva i enfrontar-se amb una situació tan summament complicada per culpa de la injusta realitat que els ha tocat viure. Fins a quin punt hem arribat?Per poder optar a un futur millor, aquesta gent s’embarca en un viatge difícil i perillós, on es juguen la vida per poder arribar a Europa. Un cop arriben, el seu problema no se solu-ciona; sinó al contrari. Han de fer front a múltiples restriccions per acabar en un camp de refugiats on passen fred, gana i on cada cop la desesperació és més gran.Els països europeus, en canvi, no sa-

La crisi DeLs refuGiatsben com fer front a la situa-ció. En comptes d’ajudar per intentar arreglar la ne-fasta situació dels països en conflicte, discuteixen per quantes persones accepten al seu país. Una mesura rà-pida per no enfrontar-se al veritable problema. El més increïble de tot és veure com hi ha gent que pre-fereix mirar cap a un altre costat i fer com si res passés dient que “és el seu proble-ma, no podem acceptar tantes per-sones” o, simplement, ficant excuses com “hi haurà algun jihadista entre els refugiats, no podem posar en pe-rill els europeus”.Intento ser optimista pensant que és una situació passatgera i que aviat se solucionarà tot el problema. En el

món en què vivim, però, que cada cop és més injust i on els interessos pro-pis són més importants que el sentit comú, no anirem enlloc i la situació, en comptes de millorar, empitjorarà.

Judit Palacio Conde2n BAT B

opinió

El pròxim 26 de juny hi tornarà a haver eleccions al Congrés dels Diputats es-panyol. Només haurà passat mig any de les últimes eleccions, ja que els par-tits més votats no han aconseguit cap pacte per formar govern. Les noves eleccions tenen la finalitat de formar govern, però les enquestes pronosti-quen un repartiment d’escons similar, i sembla que el pacte seguirà sent pràc-ticament impossible veient el que ha passat durant els últims mesos.

eL fracàs eLectoraLAixí doncs, sembla que anem direc-tament cap a un altre fracàs electoral. Per a mi, la data de les eleccions (26 de juny) no propicia que la gent vagi a vo-tar. La gent n’està farta. No es veu amb la necessitat d’anar a votar si, total, no hi haurà govern. El partit del president en funcions (el PP) va seguir sent el més votat, però des de l’obertura de la nova legislatura (per cert, la més curta de la democràcia) no va fer cap esforç per formar pactes. L’únic que va proposar va ser la formació d’una gran coalició (amb el PSOE) que els donaria quatre anys més “d’estabilitat”.Sort que el senyor Pedro Sánchez s’hi negà. Hagués sigut un escàndol la unió dels dos partits històrics, ja que són dos partits contraris que sempre han volgut ser l’única alternativa a l’altre.

Per altra banda, el president del PSOE ha intentat formar govern amb els següents partits més votats: Podem i Ciutadans, però les diferències entre ells han fet impossible qualsevol pacte.No crec que hi hagi tanta participa-ció a les pròximes eleccions. S’entén molt que la gent no vulgui anar a vo-tar, tot i que, personalment, crec que el fet d’anar a votar és un dret que s’ha d’exercir. Votar és l’única mane-ra d’expressar la nostra opinió: qui no voti que no es queixi dels resultats de les eleccions. Ara bé, la política està po-drida. Hi hauria d’haver un canvi que il·lusionés la gent, ja que relacionar directament política amb corrupció és molt trist.

Jaume Boada Ramon1r BAT A

23reviscola

reviscola reviscola opinió

Alan. Disset anys. Barcelona. Se suïci-da per l’assetjament rebut en l’àmbit escolar per ser transsexual. Fins a aquest punt hem d’arribar? La hu-manitat és realment conscient del mal que pot arribar a fer a les perso-nes que lluitem per aconseguir, en un futur proper, la vida que realment volem tenir? Som tan liberals com ens pensem? Crec que no.És ben cert, però, que, si ho compa-rem amb uns quants anys enrere, l’homofòbia ha passat de ser un tema “tabú” a poder parlar-ne, a expressar-lo i a sentir-lo en llibertat, aconseguint, a poc a poc, que els transsexuals i els homosexuals siguem acceptats per la societat. Sincerament, crec que queda molt per fer, molt per lluitar i molt per aconse-guir. No ens rendirem, ens aixecarem i que ens sentin ben fort. Que ens

L’HomofÒBia: fins aquÍ Hem arriBat!

deixin ser feliços a la nostra manera, que ens deixin viure la vida que no-saltres volem i sentim, no la que ens volen fer creure que ha de ser! Sento vergonya, ràbia, dolor, frus-tració, per la mort de l’Alan, un dels primers transsexuals de Catalunya a canviar-se el nom del DNI, tot i ser

menor d’edat. I no tan sols per ell, sinó per tots els que hem patit o pateixen rebuig per part de la família, amics...Seguirem lluitant perquè la societat ens respecti.

Silvia Casares garcíaCAS A

Vivim en una societat en què una persona és bella quan compleix una sèrie de trets físics concrets. Una noia alta, prima, esvelta, amb una melena preciosa (preferiblement rossa), amb els ulls blaus, les dents blanques com perles alineades perfectament i amb un nas petit i rodó, és bella. En canvi, una noia que no compleix aquests re-quisits no ho és.Pensant-ho bé, però, això és el que importa realment a la vida? Ser per-fectament “preciosa” per fora? Per què la majoria de noies s’esforcen a arribar a ser el “model” de noia ideal? És més, per què el model de bellesa no és el d’una noia ambiciosa, treba-lladora, que s’esforça a fer les coses bé, sempre amb un somriure a la cara (tot i tenir problemes), que lluita pels seus somnis i cuida el que la fa feliç? De fet, si observem el nostre voltant, veurem que la gran majoria de noies

La merveLLosa BeLLesa De Les noies normaLssom nosaltres, “noies normals” (noies que, quan arriba l’hivern i ens aixe-quem del llit, l’únic que desitgem és veure tot el carrer nevat –per no ha-ver d’anar a l’institut!- i sortir al carrer a fer ninots de neu... Però això passa molt poques vegades i ens hem de conformar, vestir-nos, anar a l’institut, treballar...). “Noies normals” que fan deures i exà-mens, que aprofiten les estones lliu-res, que tenen unes vides “normals” (però meravelloses!), amb tot un fu-tur per endavant i que tots els seus somnis i ambicions superen les seves pors. I de les mares, què me’n dieu? Dones treballadores, responsables, sacrificades, que ho donen tot per al benestar dels fills i perquè vegin la vida amb bons ulls i siguin bones per-sones... Dones així poden arribar a ser les persones més “belles” del món! I d’aquestes dones, el món n’és ple.

Les noies d’anunci són precioses, i tant, i no ho negaré que no siguin treballadores, i que no se sacrifiquin per atrapar els seus somnis. Però són una minoria. Per tant, si ets una noia “normal” (com jo) estigues orgullosa de qui ets i pren-te a tu mateixa com a ideal de bellesa, perquè quan ens diuen que la bellesa és a l’interior te-nen tota la raó. Cada moment que siguis feliç, cada instant que passis fent el que de debò t’agrada, cada vegada que t’esforcis per aconseguir un objectiu i l’acompleixis, aprofita-ho al màxim. Això és el que, poc a poc, t’anirà om-plint per dins i t’anirà fent més feliç. I et puc assegurar que no hi ha joies, maquillatge, luxes, vestits ni cossos perfectes que igualin el que la felicitat et pot aportar.

Alba Foguet Martí2n BAT B

24 reviscola

reviscolaopinió

Fa poc que al Japó s’ha aprovat la llei que prohibeix la possessió de mate-rial pornogràfic que inclogui menors d’edat en el seu contingut. Arran

La proHiBiciÓ De Les “LoLis”d’això, l’enviada especial de l’ONU (Organització de les Nacions unides) per a la protecció de l’infant, Maud de Boer, va demanar davant la premsa la prohibició de totes aquelles publica-cions en què es mos-trin il·lustracions de

caràcter sexual que incloguin menors. Aquesta prohibició inclourà tant els “mangues” com els “anime” que mos-trin les anomenades “lolis”.

El terme “loli”, de “lolita” es refereix a una nena adolescent, que no arriba a la majoria d’edat, d’entre nou i catorze anys. No s’ha de confondre la realitat amb la ficció. Hi ha una gran diferència entre les imatges que mostren nenes “reals” dels “dibuixos” en què apareixen per-sonatges amb aparença de menors.No s’està fent mal a ningú, ni s’ensenya cap nu ni cap acte sexual, en aquestes publicacions. No obstant això, simple-ment, s’ha prohibit sense cap necessi-tat.

Oriol Villanueva Martínez2n SimiX

La definició de ‘justícia’ al diccionari és: “Principi moral que porta a donar a cadascú el que li correspon o per-tany”. Aquesta és la teoria però a l’hora de dur-ho a ter-me és totalment diferent.On es troba l’exemple més clar, és en el tema de la cor-rupció. L’ambició de capital porta molta gent a cometre el greu error d’infringir lleis i prendre’s la justícia per la seva mà, sense importar quants valors morals s’hagin deixat pel camí. De fet, es podrien comptar per milers els casos de gent que no té cap necessitat d’estafar di-ners i, tot i així, ho fan. Polítics, monarquia, empresaris, esportistes... Tantes persones importants com puguis imaginar! I em qüestiono l’honestedat de les seves pa-raules. Ens exigeixen esforç, treball, que paguem religio-sament i infinitat d’obligacions. Però, per què hem de complir totes aquestes normes si ells no són capaços de fer-ho i donar exemple a la resta de població?Aquesta gent té luxes suficients, però els diners els ce-guen bojament i obliden el que un dia van prometre pel bé comú o allò que somiaven que farien per la so-cietat. Mentrestant, nosaltres estem treballant per sala-ris deplorables, condicions de vida escasses (això en el millor dels casos) i tot i així, són capaços de robar-nos a tots només per tenir més luxes i més poder.El més extravagant de tot aquest assumpte és que no-saltres ho tolerem, no fem res per impedir-ho a part de queixar-nos. Això últim, però, de poca cosa serveix.

on Han queDat eLs vaLors i L’HonesteDat?

Seguim votant qui ens roba, idolatrant aquells líders sense moral i somiem a ser grans empresaris sense escrúpols. Lla-vors, el problema és d’ells o de tota la societat en general?Un altre aspecte bastant deplorable és que la justícia es pot comprar, per tant també és corrupta, i només hi ha ‘justícia’ per aquells que tenen diners. Vivim en un món on tot té preu, inclosa la llei. On han quedat els valors i l’honestedat?

Laura Escaño FernándezCAS A

25reviscola


PRiVACiTAT DE LES xARxES SOCiALSAvui en dia vivim un moment en què les noves tecnologies de la informació i de la comunicació estan molt desen-volupades, Constantment recopilem informació, però ni que tot faci pensar que disposem de molta més informa-ció que no pas cap altra generació an-terior a la nostra, resulta que no estem pas tan informats com sembla.

Des de fa més d’una dècada, les xar-xes socials han influït molt en el nos-tre espai personal. Encara que les vol-guéssim evitar, no ens podríem pas escapar, de viure en una societat cada vegada més globalitzada i encuriosi-da a saber què fan les persones del nostre entorn. No hem de perdre de vista que l’ésser humà és, per natura-lesa, un ésser social.Els avantatges d’utilitzar el canal de comunicació que ofereixen les xar-xes socials són diversos: la gratuïtat, l’oportunitat d’expressar-se que té la gent més tímida, la integració de per-sones en un grup social, el saber què fan els altres, la facilitat per a posar-se en contacte amb gent que tenen els nostres mateixos interessos, etc. En definitiva, la majoria d’usuaris de les xarxes socials afirmen que aquest nou mitjà de comunicació és divertit.En contra, hi ha també una sèrie d’inconvenients; a la xarxa hi con-viuen usuaris de tota mena, adults i menors. De cada vegada mes l’ús d’internet s’incorpora a edats prema-

aLtres temestures. I els menors corren un gran risc a la xarxa, perquè no tenen experièn-cia de la vida i, per tant, cal protegir-los del risc.La xarxa social és un mitjà totalment anònim i la tipologia d’individus que hi transiten és molt diversa. És molt fàcil faltar al respecte a algú o fer-li mal des de les xarxes socials. El cibe-rassetjament és, en aquest sentit, una realitat a la qual cal fer front. D’altra banda, les xarxes socials tenen tam-bé una enorme capacitat d’expansió. Són un canal obert i això significa que tothom hi pot entrar. Pot afectar, doncs, les relacions entre les perso-nes.Un altre perill és que connectar-se massa sovint a les xarxes socials es pot convertir en una gran addicció. Aquests darrers anys, al Japó, va crei-xent un fenomen molt preocupant que ha fet esclatar l’alarma social, Molts joves es tanquen a la seva ha-bitació i es passen tot el dia navegant per la xarxa, completament allunyats del món exterior. Tan sols surten per menjar o per fer necessitats fisiològi-ques. I n’hi ha que fins i tot mengen a la seva habitació.Un altre inconvenient de les xarxes socials és que, si hom hi destina molt de temps, pot afectar el rendiment en els estudis.En conclusió, internet i les xarxes socials ofereixen oportunitats per a aprendre, per a comunicar-se, per a jugar, però també presenten riscos importants, que cal conèixer, si es vo-len evitar problemes.

Montserrat Solé2n BAT

LA inFLUÈnCiA DE LES xARxES SOCiALSEls jihadistes estan en el punt de mira de les xarxes socials, obstina-des a aplicar amb severitat polítiques

que prohibeixen la difusió d’imatges cruels i sagnants, com les decapita-cions o l’exhibició dels ostatges per part de l’agrupació ultra radical.“Revisem tots els continguts que con-tradiguin les nostres regles, que pro-hibeixen les amenaces violentes i tot allò que vagi en contra de la llei”, va dir la xarxa social twitter.L’èxit del grup Estat Islàmic en la difu-sió de la seva propaganda en xarxes socials com twitter i youtube ha fet augmentar les comunitats dedicades a la vigilància i les publicacions que puguin violar les regles d’aquests llocs.Twitter va eliminar, l’agost passat, totes les fotografies i tots els vídeos sobre la decapitació del periodista nord-americà james Foley, que havia estat divulgada per internet pels ji-hadistes, De la seva banda, youtube va retirar aquests vídeos, atès que les seves regles prohibeixen “continguts violents o sagnants que busquen principalment ser xocants, sensacio-nalistes i irrespectuosos.Un vídeo de l’ostatge britànic John Cantlie va ser divulgat a la platafor-ma youtube, però al cap d’un dia el van reemplaçar per un missatge que explicava que la gravació havia estat eliminada perquè el contingut vio-lava les regles del lloc web. No obs-tant això, el vídeo es podia veure en altres comptes de la plataforma, cosa que confirma el fet que aquests con-tinguts poden tornar a ser publicats malgrat les prohibicions.Les xarxes socials es troben, doncs, davant el desafiament d’equilibrar la llibertat d’expressió, l’actualitat de la notícia i no convertir-se en eines dels grups extremistes que promouen l’odi. És vital que aquestes platafor-mes posin en marxa polítiques que deixin ben clar, als seus usuaris, quins tipus de continguts seran eliminats.

natàlia Martínez2n BAT

26 reviscola

reviscolaopinió

CAL DOnAR TAnTA iMPOR-TÀnCiA A LES PAU?Des que comencem primer de batxi-llerat que sentim les paraules selecti-vitat o PAU contínuament. A segon de batxillerat les sents, sense exagerar, unes set vegades cada dia. Tothom té dubtes, inseguretats... el que fem a classe, sobretot a segon de batxillerat, és exclusivament allò que sortirà a les PAU. I és en aquesta situació que em plantejo si realment cal donar tanta importància a les PAU. La meva res-posta és no.Sempre s’ha dit que els alumnes no haurien d’estudiar per aprovar, sinó per aprendre. I jo hi estic completa-ment d’acord. Tanmateix, la selecti-vitat s’ha acabat convertint, segons la meva percepció durant el batxille-rat, en l’únic objectiu o, si més no, en l’objectiu principal. Considero que és un error la idea que és té de les PAU actualment, ja que aquestes proves simplement haurien de servir per comprovar que l’alumne ha adquirit els coneixements necessaris dels dos

cursos de batxille-rat i que, per tant, pot accedir als es-tudis que desitja.De la mateixa ma-nera penso que el currículum de ba-txillerat no hauria d’anar únicament orientat a la selec-tivitat, sinó que l’objectiu hauria de ser adquirir nous c o n e i x e m e n t s , independentment dels que es de-manin a les PAU, i acabar de conso-lidar aquells que s’han anat apre-nent al llarg de la vida acadèmica de l’alumne. A segon de batxillerat és força comú trobar-se amb professors que et diuen que hi ha apartats que no cal estudiar-los perquè no sortiran a la selectivitat. Evidentment és nor-mal que es produeixin aquestes situa-cions i que els alumnes tinguem tanta pressió perquè actualment la selecti-vitat té molta importància, però preci-sament per això considero que cal fer

EUTAnÀSiAPodria començar parlant dels meus arguments a favor de l’eutanàsia, però, per si hi algú que desconeix el significat d’aquesta paraula, diré que l’eutanàsia és la mort indolora, pro-vocada a persones que decideixen ,per raons personals, que no volen continuar vivint. Sovint es tracta de persones que pateixen una malaltia

un canvi i no veure la selectivitat com l’única meta a assolir.Per tant, si volem construir un país amb alumnes ben formats, s’ha de canviar aquest sistema educatiu en el qual s’estudia per aprovar i no per aprendre. Si es produís aquest canvi, els alumnes de batxillerat no tindríem tanta pressió i veuríem la selectivitat amb uns altres ulls, no com un objec-tiu imprescindible, sinó com un exa-men més.

isaura Montull2n BAT

dolorosa o terminal per a la qual no hi ha cap remei.Estic completament a favor de l’eutanàsia sempre que sigui per mo-tius de salut. Tothom té dret a morir de la manera que decideixi. Podem recórrer, en aquest sentit, al principi de l’autonomia, que defensa el res-pecte a l’autonomia de la persona, la qual pot decidir com vol viure, si vol viure i la manera com vol acabar la

seva vida.No aconsegueixo de trobar sentit al fet de deixar que una persona pa-teixi fins a l’últim moment, amb dolors o malal-ties greus, quan el que vol es acabar la seva vida d’una

manera tranquil·la i sense fer mal a ningú. Trobo inoportú fer patir una persona que no vol continuar vivint perquè cada dia se li fa més difícil. No podem defensar uns drets humans que diuen que nosaltres som els amos del nostre cos i alhora no per-metre que qui vulgui morir de manera tranquil·la, perquè hagi ho ha decidit, no ho pugui fer.Moltes vegades els dirigents d’un país s’haurien de posar a la pell d’aquestes persones que tan malament ho estan passant i no pensar tant en la imatge que donaran als altres països.S’hauria de permetre l’eutanàsia en tots els estats del món i deixar que la gent sigui lliure per decidir com vol morir, “Una vida que no es pot viure no és un privilegi. És un càstig.”

ELEnA VALERA2n BAT

27reviscola


On ÉS LA CREATiViTAT?Podem definir la creativitat com la ca-pacitat de crear, d’innovar, de generar noves idees o conceptes, associar-los, arribar a conclusions noves i resoldre problemes amb solucions originals i valuoses. Però, actualment, la creativi-tat sembla que sigui considerada com una qualitat que tan sols és a l’abast d’uns quants privilegiats. Tots estem d’acord que un nen, normalment, és més creatiu que no pas un adult. Així,

doncs, si la creativitat és una capaci-tat innata que es desperta durant la infantesa, per què es va apagant amb els anys?Ken Robinson, un dels experts més importants en el desenvolupament de la creativitat, té molt clar per què deixem de ser creatius en créixer: “Els nens arrisquen, improvisen, no tenen por d’equivocar-se; i no és que equi-vocar-se equivalgui a creativitat, però està clar que no pots innovar si no es-tàs disposat a equivocar-te. I els adults penalitzem l’error, l’estigmatitzem a l’escola i en l’educació; i és així com els nens s’allunyen de les seves capacitats creatives.” Part de la culpa, doncs, la té el sistema educatiu, en què, per tenir èxit i ser considerat un bon alumne, has d’adaptar-te i treure bons notes, assimilar i repetir el que diu el profes-sor, seguir els patrons establerts, arris-cant i innovant el mínim possible per no cometre errors ni fer el ridícul. Des-

prés, en el món laboral, es busca gent creativa, innovadora, emprenedora, que pensi i que tingui idees originals, que sàpiga trobar solucions pròpies... I els alumnes que eren bons a l’escola no responen a aquests objectius.Tots els sistemes d’educació pública van néixer a partir del segle XIX. Era important aleshores anar a l’escola per aconseguir una feina. En una so-cietat industrial, formar-se suposava acumular informació per després

aplicar-la al lloc de treball. I, encara que no ho sembli, trobem certes sem-blances entre el funcionament d’una fàbrica el d’una escola: horaris, tim-bres, instal·lacions separades, grups per edats... D’aquesta manera tots els nens i nenes que no s’adapten a aquest sistema, que no se senten es-timulats o motivats, que es distreuen fàcilment o que no són bons en les matèries considerades “més impor-tants”, com les matemàtiques o les llengües, deixen de ser bons alumnes.És ben clara, doncs, la necessitat de reformar el sistema educatiu. Però això no està a les nostres mans, sinó a les dels que estan en el poder. Crea-tivitat suposa pensar per un mateix, cosa que no interessa gaire als que manen. Si la societat pensa per ella mateixa pot qüestionar el sistema. On és la creativitat?

JOAnA AUBiA1R BAT

COnSTRUÏM L’EDUCACiÓ QUE VOLEMUna de les novetats d’aquest curs acadèmic que estem a punt d’acabar es la de l’autoorganització dels estu-diants del centre, gràcies a la creació d’un nucli del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC). Més enllà de l’anècdota, l’interessant és saber per què això és tan important i neces-sari.Doncs bé, malauradament els estu-diants ja fa molts anys que patim les imposicions de l’Estat espanyol i de la Unió europea, les quals sempre prioritzen els interessos econòmics del capital –i de l’escola privada—en comptes de la qualitat de l’educació pública. Perquè, parlant clar, tan sols estem reclamant que un servei pú-blic (segons la definició del diccionari de l’IEC, és aquell “de què pot fer ús tothom”) sigui realment accessible per a tothom.No és cap novetat que l’accés a l’educació està condicionat per bar-reres totalment classistes que impe-deixen, als fills de les classes popu-lars, accedir-hi lliurement. Ens vàrem trobar amb el famós pla Bolonya, que buscava homogeneïtzar l’espai euro-peu universitari a través de la mercan-tilització i el desmantellament de la universitat pública. I ara ens trobem amb dos fronts oberts; la LOMQE i el decret del 3+2. Tothom en parla, però què representen realment, aquests dos fronts?La LOMQE és una llei que pretén aca-bar amb el model d’immersió lingüís-tica en català i promou el pagament d’escoles privades a les famílies que vulguin escolaritzar els seus fills en castellà. D’altra banda, l’alumnat haurà de decidir a 3r d’ESO el seu itinerari, cosa que obliga a classifi-car entre “bons” i “mals” estudiants. I s’establiran les revàlides, unes proves al final de l’ESO i de batxillerat, sense passar les quals no es podrà accedir a l’etapa següent. A més a més, es pro-mouen amb diners públics els centres

28 reviscola

reviscolaopinió

ELS REFUgiATS A EUROPASempre veiem tot allò que surt a les notícies, dia rere dia, com quelcom allunyat, fora del nostre abast i ens sembla, en molts casos, que no és de la nostra incumbència. Dic això per referir-me als conflictes globals, l’elitització dels quals, a l’hora de resoldre’ls, genera una clara indi-ferència i alhora una insensibilització per part de la majoria de gent, la qual, inconscient del que passa al seu vol-tant, mostra una actitud passiva i no es posicions; ni tan sols no mostra cap mena d’inquietud pels problemes a gran escala.Un clar exemple d’aquesta manca d’interès o sensibilitat és el conflicte que genera, ara com ara, l’arribada de refugiats a les costes del sud-est eu-ropeu. Hi ha un munt de gent que ha hagut d’abandonar la seva terra invo-luntàriament, que ha hagut de deixar casa seva, la feina, els estudis, part de la família o persones estimades. I ara mateix es troben sense sostre, sense diners i mancades d’una part del seu

concertats que separen l’alumnat per sexes i es potencia la religió cristiana, una cosa totalment incongruent en un estat laic que suposadament hau-ria de promoure el coneixement i el respecte cap a totes les religions i cul-tures que integren la nostra societat.El decret 3+2 suposa que el grau uni-

versitari passi a ser de tres anys; i el màsters, de dos anys, és a dir tres anys d’estudi bàsic i dos d’especialitza-ció i preparació o b l i g a t ò r i e s per optar a fer el pas cap al mercat labo-ral. El princi-pal problema

d’aquesta mesura que ens afectarà, a nosaltres, és que l’oferta pública de màsters és tan sols el 35% del total i pt costar entre 3.000 i 23.000 euros a la pública, cosa que suposa una altra barrera econòmica per a les classes populars a l’hora d’accedir a un màs-ter, sense el qual hi ha poques oportu-

nitats d’aconseguir un lloc de treball.Cal destacar que, gràcies a la lluita es-tudiantil i a la incidència que va tenir la vaga de 3 de març passat, s’ha acon-seguit comprometre el Parlament de Catalunya a aturar l’aplicació del 3+2 i a crear espais de debat vinculants sobre el model educatiu de la futura República catalana amb la participa-ció de tota la comunitat universitària. Malgrat això, serà molt important es-tar alerta i forçar el govern català a no aplicar aquesta polèmica mesura i que obeeixi el mandat del poble.Queda, doncs, ben palès que la lluita és l’únic camí i que l’organització dels estudiants és important perquè ser-veix per avançar cap a l’educació que volem: pública, popular, catalana, fe-minista i de qualitat!

gEnÍS ViVES 1r BAT

passat, que ha quedat fet miques a causa de les bombes.Si sumem, a tot això, que ells no en tenen cap culpa i que tampoc no han estat els causants del conflicte, sinó que ho ha estat la lluita pel poder per art de les grans potències del món del nord i l’emergent gegant Estat Islá-mic, resulta que els han usurpat part de la seva vida i també les expectati-ves de futur.En arribar precàriament a les costes del continent europeu, la gran terra somiada on es pensen que po-dran robar feina, sostre i menjar per començar de nou lluny de la guerra, es troben atrapades entre tanques de filfe-rro i amb policies que els recorden que són perso-nes il·legals.Per tot plegat,

doncs, convindria donar suport o, si més no, sensibilitzar-nos sobre aques-ta realitat, perquè igual que els passà a les nostres àvies i als nostres avis, fa cosa de vuitanta anys, aquesta gent fuig forçadament del fred infern de la guerra. Per això necessita desespe-radament una càlida i solidària acolli-da. Recordem que són persones i cap persona no és il·legal.

MARiA SAnS2n BAT

29reviscola


(MiCRO)MASCLiSMES?Quaranta-dues dones assassinades per les seves parelles l’any 2015. És una dada esfereïdora que testimonia la gravetat de la situació en què ens trobem. A més a més, cal tenir clar que, malauradament, aquesta xifra no reflecteix la totalitat de compor-taments sexistes que es donen en la societat d’avui en dia.Si ens aturem a mirar el nostre entorn, ens adonarem que diàriament podem detectar una innombrable quantitat de comportaments masclistes que molt sovint passen per alt: al gimnàs, a la televisió, a l’escola, a la feina, al carrer... Aquesta mena de comporta-ments són els que s’anomenen micro-masclismes.Per exemple, els anuncis que utilitzen la dona com a atractiu per a vendre, una floreta pronunciada en un espai públic per part d’algú que coneix la dona a qui va dirigida la floreta, una mirada lasciva o un “ara no et

deixo passar” de broma són clars exemples d’aquest tipus de violència “camuflada”. Pel fet que gairebé passen desapercebuts són pràctica-ment impossibles de comptabilitzar (cosa que permetria saber la freqüèn-cia amb què es donen) i d’eradicar, Però això no vol dir que no hi hàgim de donar importància, ans al contrari. És important donar a conèixer aquests micromasclismes, perquè serà l’única manera de reduir-los.El propòsit, és clar, no és tan senzill com sembla. Entre altres coses per-què, des de petites, les noies hem estat educades en els valors d’una societat patriarcal, uns valors que ens han imposat. En la nostra societat hi predomina la figura de l’home i els pares tenen l’autoritat suprema en la família. Aquesta estructura social

és la que dóna cabuda a violències de gènere. Hem estat socialitzades d’aquesta manera i fàcilment accep-tem o passem per alt aquest tipus d’actituds que passen desapercebu-des i a què m’he referit abans, actituds que haurien de ser intolerables.En conclusió, els micromasclismes són un altre problema derivat del patriarcat. Reitero la meva opinió: és molt important sensibilitzar la po-blació sobre aquests problemes. Ser conscients que existeixen és el primer pas per a eradicar-los.

LAURA nOLLA1r BAT

DOnACiÓ D’ÒRgAnSPersonalment trobo que la donació d’òrgans és un acte de molta gene-rositat, ja que gràcies als donants es poden salvar moltes vides. És clar que no tothom pot ser donant d’òrgans, ja que cal complir uns requisits sanitaris com, per exemple, no ser portador de malalties contagioses. Cadascú és lliu-re de decidir si vol ser donant o no ho vol ser, però jo opino que tothom que pugui ho hauria de ser, perquè aquest la donació pot beneficiar persones que hagin patit un accident o perso-nes que pateixin alguna malaltia. Dic això perquè n’estic força informada, ja que, ara mateix el meu avi està en llista d’espera per a un trasplanta-ment de ronyó perquè pateix una insuficiència renal. Això m’ha fer ser una mica més conscient de la impor-tància que té fer-se donant. Potser fins que no ho vius molt de prop no t’adones prou de com és de necessari ser donant d’òrgans. De fet, gràcies als

avenços científics i tècnics, augmenta dia a dia el nombre de persones que, gràcies a la generositat dels qui han perdut la vida, es poden beneficiar dels trasplantaments. La persona do-nant no hi perd res i, en canvi, els seus òrgans i els seus teixits poden fer viu-re una altra persona. Aquest acte de solidaritat humana allarga l’esperança de vida. Al nostre país es fa un gran nombre de trasplantaments i tenim una de les taxes de donants més altes del món. Malgrat tot, hi continua havent una llarga llista d’espera per a rebre un trasplantament i un percentatge més

o menys considerable de pacients en llista d’espera moren abans d’haver pogut ser trasplantats. Aquestes llistes augmentaran si no s’aconsegueixen més donants. Per resoldre aquest pro-blema cal que tots plegats ens ani-mem a fer-nos donants d’òrgans. Com més donants hi hagi més nombre de vides es podran salvar. Durant l’any passat va augmentar el nombre de trasplantaments cardíacs, pancreàtics i renals, mentre que els hepàtics es van mantenir estables. L’any 2015 es va aconseguir un nou rècord històric amb 954 trasplanta-ments. Actualment Catalunya té la taxa més alta de trasplantaments del món. Hi ha unes 1.280 persones que estan esperant un òrgan per conti-nuar vivint.La donació d’òrgans em sembla un gran acte de generositat humana. I em sembla que val molt la pena de promoure-la.

AnDREA SAnAgUSTin1r BAT

30 reviscola

reviscolades de casa

Aquest curs 2015-2016, la primera pro-moció del Cicle Formatiu d’Animació d’Activitats Físiques i Esportives aquí ha acabat els seus estudis de forma-ció professional de grau superior al nostre Institut. Aquesta graduació és una mostra més de l’aposta estratègi-ca que l’Institut fa per la diversificació i modernització de la seva formació professional. Va ser cap a finals del curs 2013-2014 que l’Institut va sol·licitar la implan-tació d’aquests estudis a Valls. Per

fer-ho va comptar amb el suport i la col·laboració del Patronat Municipal d’Esports que, conjuntament amb l’Institut i l’Ajuntament, varen fer pos-sible la implantació d’aquest nou grau superior a la ciutat. Juntament amb el Patronat Municipal d’Esports, va ser clau la implicació d’entitats del teixit esportiu de la ciutat que varen donar suport a la iniciativa. Un dels trets di-ferencials que ha fet singular aquesta promoció és que ha estat la primera de Catalunya que ha cursat els estu-dis reglats de formació professional

formaciÓ professionaL D’esports:es GraDua La primera promociÓ a L’institut

d’esports en la nova modalitat dual, cosa que comporta la coresponsabi-litat de les empreses, en aquest cas entitats esportives, en la formació de l’alumnat. Un compromís que inicial-ment varen assumir les entitats ano-menades anteriorment i que a hores d’ara, quan just finalitza només la pri-mera promoció, ja s’ha fet extensiu a més de vint entitats, tant de Valls com de la comarca i de la resta de la de-marcació. Aquestes entitats han com-partit amb l’Institut, la responsabilitat

de formar l’alumnat i capacitar-lo per poder realitzar les tasques associades al títol superior obtingut. L’alumnat d’aquesta primera promo-ció valora positivament la formació rebuda i la qualitat de les instal·lacions i dels equipaments. D’una manera especial destaca l’ús que han fet de les instal·lacions esportives munici-pals del Fornàs -pista d’atletisme i piscina- així com també les del Club Tennis Valls, que ha cedit les seves instal·lacions a l’Institut per tal que l’alumnat, dins del seu horari lectiu,

pogués adquirir les competències pròpies del títol. També les activitats a la platja, al medi natural i a la muntan-ya han complementat satisfactòria-ment la formació de l’alumnat.La innovació d’haver cursat aquest cicle en la modalitat dual, ha apor-tat a l’alumnat prop de mil hores de pràctiques -majoritàriament amb beca retribuïda a càrrec de les enti-tats esportives- on han desenvolupat les competències associades a la seva professió en entorn real, cosa que, a molts, els ha obert la porta a poder continuar vinculats a aquestes enti-tats i a créixer professionalment dins d’aquest món. Durant l’estada a les entitats, l’alumnat ha dinamitzat jocs, activitats fisicoesportives individuals i d’equip i activitats de condiciona-ment físic bàsic, les ha adaptat a les característiques de l’entorn i dels par-ticipants i ha assolit un nivell compe-titiu de qualitat en els límits previstos.Amb aquesta primera promoció 2014-2016 del Cicle Formatiu de Grau Superior d’Animació d’Activitats Físi-ques i Esportives a l’Institut Jaume Huguet, el centre ha obert el ventall de la seva oferta i es consolida com un referent de la formació professional a la demarcació, tant en l’àmbit indus-trial com de serveis.Enhorabona a tots els alumnes que s’han graduat enguany. Han obert un camí que tindrà continuïtat en futures promocions. I també un reconeixe-ment públic al professorat del cicle que durant aquests dos anys ha ha-gut de fer un sobreesforç per posar-lo en marxa. Una tasca que s’ha vist recompensada per la bona valoració de l’alumnat que a partir de les com-petències que ha adquirit a l’Institut podrà construir el seu futur professio-nal. Molta sort a tots ells!

Cap d’estudis d’FP

31reviscola

reviscola reviscola

Dins l’oferta educativa d’estudis pos-tobligatoris de la formació professio-nal del nostre centre hi ha el Cicle de Grau Mitjà de Gestió Administrativa.L’objectiu acadèmic de l’equip docent d’aquest cicle formatiu de formació professional és la preparació de pro-fessionals per a l’exercici d’activitats de suport administratiu en qualsevol tipus d’empresa (grans, mitjanes o petites), de qualsevol tipus d’activitat, incloent l’Administració Pública, i en qualsevol departament existent en la mateixa administració (recursos hu-mans, finances, tresoreria, atenció al client, entre d’altres). Aquest és el nostre objectiu com a do-cents. Per aconseguir-ho, però, utilit-zem mètodes educatius engrescadors i motivadors per facilitar la preparació de l’alumnat, tenint en compte el fun-cionament actual del sistema econò-mic i promocionant valors basats en la solidaritat econòmica, en la igualtat de condicions de gènere, en la promo-ció de l’emprenedoria i de les idees, en el treball cooperatiu i d’equip i en el respecte pel medi ambient. Així doncs, combinem classes teòriques d’aprenentatge de metodologia de treball juntament amb classes més pràctiques d’aplicació d’aquests co-neixements i resolució de problemes basats en casos reals.

LA gESTiÓ DE LES iDEES AL CFgM gESTiÓ ADMiniSTRATiVACo&el Coop: primer premi del programa FesCoop 2014-2015

La recerca de la formació de qualitat pels alumnes de Gestió Administrati-va ens ha portat a engegar un projec-te que ens permet aconseguir els ob-jectius acadèmics marcats. L’alumnat treballa, en el marc de l’assignatura Empresa a l’aula i com a mòdul de sín-tesi del cicle, la formació d’una empre-sa en la forma jurídica de la Coopera-tiva. El motiu principal de l’elecció de la Cooperativa com a forma jurídica és que ens permet treballar el valor de l’economia social i cooperativa com a model empresarial estratègic i trans-formador de realitats socials. Cadascun dels nostres alumnes és una peça important en el funciona-ment de l’empresa ja que desenvo-

lupa una tasca directiva dins de l ’o r g a n i t z a c i ó ; aquesta funció es designa segons el perfil professio-nal, les qualitats i les aptituds que demostra. A banda dels ob-jectius formatius, inherents en el projecte, prete-nem aconseguir

els següents punts: • Mostrar que és possible canviar les maneres de consumir, produir i ges-tionar.• Incidir més àmpliament en l’activitat econòmica.• Formar part del futur que cal cons-truir.Aquesta realitat traslladada a l’aula ha estat possible amb la col·laboració de tots els membres de l’equip docent juntament amb el suport del progra-ma Fescoop!, una acció promoguda per Aracoop (http://aracoop.coop) i un programa marc de cooperació publicoprivada, promogut pel De-partament de Treball, Afers Socials i Famílies, amb la participació de la Confederació i les Federacions de cooperatives i amb la col·laboració de més de cent institucions públiques i privades implicades en la creació i creixement d’empreses de l’economia social i cooperativa. Aracoop ens ha facilitat recursos edu-catius i formació amb xerrades i, a la vegada, ens ha permès participar en el concurs. Els nostres alumnes del cicle de Gestió Administrativa han guanyat el primer premi del progra-ma FesCoop 2014-2015. El projecte premiat, Co&el Coop, consisteix en una cooperativa que fabrica i comer-cialitza unes sabates que permeten combinar diferents tipus de talons i plataformes. La idea desenvolupada i el seu plantejament com a empresa fan que el producte sigui un produc-te nou i únic en el mercat. Esperem poder continuar formant els nostres alumnes per a què siguin competents en el seu ofici i donar-los una visió àmplia i una capacitat que els permeti incorporar-se en el món laboral de manera òptima i eficaç.

Equip docent d’FP CFgMgestió Administrativa

des de casa

32 reviscola

reviscola

Es tracta de projectes d’innovació o transferència de coneixement on es desenvolupa un concepte o solució a un repte presentat per l’empresa o una entitat.Per innovació entenem quelcom nou o una millora a una situació o problemàtica que es presenta dins d’una empresa o entitat i a partir de la qual l’Institut pot aportar el seu coneixement per contribuir a desen-volupar-la. D’aquí neix el concepte de transferència de coneixement que consisteix en l’intercanvi de concep-tes intel·lectuals i tècnics entre profes-sors i/o alumnes de centres de forma-ció professional i empreses o entitats. Aquests coneixements són aquells que no es poden trobar, fàcilment, a l’entorn del centre i de les empreses. A més, han de ser d’aplicació per a les dues bandes tant per al centre com per a les empreses o entitats.Amb Innovafp professors i alumnes

què És ?

del centre treballen per a o en col·laboració amb l’empresa o una entitat per donar resposta als reptes d’innovació que es plante-gen.Per donar valor real i calcula-ble al coneixement transferit o a la innovació, les empre-ses i les entitats han de rea-litzar una contraprestació: donatius econòmics o ma-terials, facturació, en forma

de premis o descomptes… En cap cas representa un cost ni per a l’Institut ni per a l’alumnat, que veu enriquit el seu procés d’ensenyament profes-sional amb l’aplicabilitat que li aporta la participació en aquests projectes d’innovació.Ja fa tres cursos acadèmics que a l’institut Jaume Hu-guet s’ha imple-mentat el programa InnovaFP. S’han rea-litzat diversos pro-jectes amb èxit com: l’aparadorisme a l’ Artik de Valls, el re-cordatori del 50è ani-versari del Reus Club de Mar, el robot amb aplicacions didàcti-ques per a OMRON, entre d’altres.Actualment, des de la coordinació

d’InnovaFP de l’Institut i amb la parti-cipació de l’alumnat dels cicles forma-tius de grau mitjà d’Activitats Comer-cials i de Gestió Administrativa i de grau superior d’Administració i Finan-ces s’ha engegat un projecte d’estudi de mercat per a la dinamització en el punt de venda amb l’Associació del Barri Antic de Valls.Us volem donar a conèixer, amb aquest escrit, que qualsevol neces-sitat o inquietud dins de qualsevol empresa o entitat pot ser estudiada i en molts casos resolta amb un pro-jecte d’Innovafp. Per a qualsevol acla-riment us podeu posar en contacte amb l’Institut, on restem a la vostra disposició.Gràcies.

Montserrat Velasco VilaltaCoordinadora d’innovafp

www.inSTiTUTJAUMEHUgUET.CATViSiTA LA nOSTRA wEB

des de casa

33reviscola

reviscola reviscola des de casa

El desplegament de l’FP dual a l’Institut Jaume Huguet al cicle for-matiu de grau superior de Mecatrò-nica Industrial ha comptat enguany amb el reconeixement del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte que li ha atorgat un dels Premis a nivell espanyol, dotat amb 10.000 €, a la Qualitat i Innovació en Orientació i Formació Professional corresponents a la convocatòria d’aquest curs.Una vegada més la Formació Profes-sional de l’Institut Jaume Huguet s’ha mostrat com un bon instrument per a la preparació dels nostres joves i que, alhora, els dóna accés a un lloc de tre-ball qualificat.El treball premiat reflecteix i resumeix l’estratègia de creixement que està seguint la Formació Professional a l’Institut Jaume Huguet. D’una banda mostra la qualitat a l’Institut i la seva gestió per processos com a eina per copsar i donar resposta a les necessi-tats i expectatives de les empreses i de l’alumnat. I d’altra banda mostra el desplegament de la Formació Profes-sional dual en un entorn real, amb el compromís de les empreses que, amb la seva implicació, han fet possible la transformació de l’FP cap a aquest model dual que avui coneixem.La candidatura elaborada i presenta-

L’inSTiTUT JAUME HUgUET, PREMi nACiOnALDE FORMACiÓ PROFESSiOnAL

da a Madrid conjun-tament pel director i el cap d’estudis d’FP de l’Institut, sota el títol Model win-win de coo-peració i qualitat a l’FP dual al CFGS Mecatrònica Indus-trial a l’Institut Jau-me Huguet, mostra també la implanta-ció del model d’FP dual dins d’una dis-

tribució conjunta de cicles formatius que complementen la formació de l’alumnat dotant-lo d’un perfil poli-valent d’ampli espectre dins el sector de la fabricació mecànica i el mante-niment, complementat amb el CFGS de Disseny en Fabricació Mecànica que, juntament amb la resta de cicles de formació professional de grau su-perior, també es cursa en Formació Professional dual a l’Institut Jaume Huguet.El premi reconeix la qualitat de la Formació Professional de l’Institut al-hora que n’avala els seus resultats i el seu desplegament. També destaca la contribució que fa l’FP dual al canvi de cultura organitzativa del centre, cosa que coexisteix amb la clara vi-sió de futur, orientada a la proximitat empresarial i al treball en equip que permetrà a l’Institut, com a centre de Formació Professional de referència, donar resposta a les necessitats de les empreses de l’entorn. És la pri-mera vegada que l’Institut Jaume Huguet, amb un projecte de centre, rep un reconeixement d’àmbit esta-tal. I ha estat l’impuls de la Formació Professional dual el que ha suposat aquest reconeixement a nivell espan-yol. A més, el centre vallenc és l’únic de Catalunya que ha aconseguit ser

reconegut en aquesta convocatòria, cosa que acredita l’esforç que l’FP de l’Institut Jaume Huguet ha fet i està fent, juntament amb les empreses col·laboradores, per buscar respostes educatives i professionals innovado-res i de qualitat.

Les empresesLa candidatura presentada per l’Institut Jaume Huguet ha comptat amb el suport de la Direcció General de Formació Professional del Depar-tament d’Ensenyament de la Genera-litat de Catalunya i de la Cambra de Comerç de Valls, així com també de les empreses col·laboradores. SCA Hygiene Products, SL va ser l’embrió del projecte i la primera empresa que va implantar la Formació Professional dual a Valls. SCA és una Companyia líder mundial en productes d’higiene i forestals que desenvolupa i fabrica articles per a la cura personal, paper tissú i productes forestals. L’origen d’SCA a l’Alt Camp es remunta a l’any 1998, quan va absorbir la paperera Industrial y Comercial Papelera Jama-go, S.A (propietària de Manipulados Marpo, S.A.), de la Riba i Puigpelat. Des d’aleshores, el fabricant de paper suec, ha anat invertint a la planta de Puigpelat, on actualment dóna feina a més de 400 persones. Més endavant, empreses com Kellogs, SIMO o Europastry s’han incorporat al projecte que ha merescut el reco-neixement del Ministerio. Kellogs és una empresa líder en la fabricació de productes derivats dels cereals, així com d’altres productes alimentaris. L’empresa SiMO, de Montblanc, per-tanyent al grup AMES, es va incorpo-rar i participa a la formació dual de l’alumnat de Mecatrònica Industrial i Disseny en Fabricació Mecànica. Des de 1951, SIMO es dedica a la fabrica-

34 reviscola


ció i venda de components metàl·lics sinteritzats. És una empresa catalana que té centres productius a Espanya, Hongria i USA. I Europastry, empre-sa multinacional espanyola d’origen familiar, amb plantes a Sarral i Vall-moll, participa a la formació dual de

l’alumnat de Mecatrònica Industrial. Europastry es dedica a l’elaboració de brioixeria ultracongelada i de pa d’alta qualitat. Ven els seus productes a més de 35 països i té uns 2500 treba-lladors a tot el món. La versatilitat organitzativa de què

disposa l’Institut està permetent que més empreses es vagin sumant en un futur immediat a aquest projecte i als altres que, a partir d’aquest, té endegats en el camp de la Formació Professional dual l’Institut Jaume Hu-guet.Per recollir el premi, el director i el cap d’estudis d’FP, el passat 10 de març, es varen desplaçar a Madrid, on a la Bi-blioteca Nacional varen rebre el premi de la mà del ministre d’Educació, Íñi-go Méndez de Vigo.La difusió del model de gestió de la Formació Professional dual de l’Institut Jaume Huguet que preveu la convocatòria del premi, consolida com a referent l’Institut, amb la inten-ció que aquesta bona pràctica ser-veixi de model i de referència a altres entorns educatius i es pugui afavorir així la millora global de la formació professional del sistema educatiu.

Cap d’estudis d’FP

Aquesta experiència ha sigut molt bona, perquè a part de fer amics. he sigut molt feliç. Ho tornaria a fer! el meu paper ha sigut clau per al paisat-ge. El primer dia vaig estar molt ner-viós; el segon, molt millor.

Dauda Diaw

M’ha agradat molt l’obra que hem fet, ha sigut molt bonica i molt emo-cionant! Mai m’he sentit tan bé amb els companys i amb els professors. Aquesta optativa ha sigut una de les millors! No em penediré mai d’haver fet l’obra. No m’esperava que hagués

teatre

LA FLAUTA MÀGICA... DE LES GALÀXIES, DE w.A. MOzART, AL TEATRE PRinCiPALExperiències de l’alumnat de teatre de 3r d’ESO

El 28 i 29 d’abril, els alumnes de 3r d’ESO de Teatre i Cant Coral –amb la col·laboració d’alumnes d’altres cursos i del Grup Instrumental– van representar La flauta màgica... de les galàxies, de W.A. Mozart, al Teatre Principal.La versió que van oferir és una adaptació feta pel professor de Música del centre J. Miquel Simón, a partir de la versió titulada El somni de mozart de la companyia de Teatre El musical més petit. En aquest sentit, la música i el text s’han simplificat per encabir-los en el context pedagògic que ofereix un centre d’ESO. La prime-ra mesura fou la de canviar l’estètica original –que recorda una mena d’Antic Egipte– per una altra de més propera als actors: la de la pel·lícula La guerra de les galàxies, tal com mostren el títol de l’adaptació, el cartell i les fotografies.Pel que fa a la música, la versió presentada és fidel a l’original tot i que es va reduir la durada de la majoria d’àries i se’n van suprimir d’altres perquè l’obra tingués una durada adequada.A més de fer-ne la versió, el professor Simón, juntament amb la professora Claustre Pallarès, foren els encarregats de dirigir l’espectacle, mentre que la pro-fessora Rosa Batalla es va encarregar del vestuari, la perruqueria i maquillatge.

35reviscola

reviscola reviscola des de casa

sortit tan bé... Estic molt orgullosa del treball en grup i de la col·laboració entre tots.

nerea Lopo Àrbol

Ha sigut una experiència inoblidable. La primera vegada que vaig actuar es-tava molt nerviós però a mesura que avançava l’obra els nervis disminuïen. Gràcies a l esforç i a la dedicació de cada un dels participants del teatre va sortir tot molt bé. Qui sap si l’ any que ve ho tornaria ha fer!

Francesc March Domingo

M’ho he passat molt bé, ha sigut una experiència inoblidable. Al principi no sabia com sortiria, però gràcies a l’esforç i dedicació de tots i cada un dels participants hem aconseguit ti-rar endavant l’obra i hem après valors molt importants a la vida, com la con-fiança en un mateix, el companyeris-me... També he fet molts amics nous i he reforçat els que tenia. Ho repetiria cada any. A la primera representació estava nerviós, però el divendres a la nit va sortir espectacular. Em sento molt bé amb mi mateix.

Pau giné Pedrocchi

A mi m’ha agradat molt fer l’obra de teatre, ha sigut una experiència dife-rent a les altres i molt divertida. Hem rigut molt als assajos, ens ho hem passat molt bé tots junts... Però hi ha hagut moments, també, que ens hem hagut de ficar seriosos i deixar-¬nos de bromes. L’obra en si ha sortit més bé del que esperàvem. Tornaria a re-petir el moment.

Fátima Chikar garcía

Triar l’optativa de teatre ha sigut una de les coses de les quals no me’n pe-nediré mai, perquè he pogut divertir-me, riure, i conèixer més els meus companys. Hem pogut conèixer més els nostres professors de teatre i di-vertir-nos amb ells, els hem posat ner-viosos però també hem aconseguit que estiguin orgullosos de nosaltres i de la nostra col·laboració, perquè ens ha sortit molt bé.

Yasmina akrouh azannay

Ha sigut una experiència que repetiria sense que fes falta que m’ho dema-nessin. Gràcies als meus companys, al Miquel i a la Claustre ha sigut una experiència inoblidable i única. El que

sents a l’escenari és inexplicable, mai m’hagués imaginat en un escenari cantant i actuant.

Raquel Cerrato garciaFer una optativa de teatre és una ex-periència molt bonica. És com pre-sentar-te davant de tota la gent. Hem tingut nervis, però gràcies a tots ha sortit tot perfecte. Me n’alegro. Serà una obra de teatre inoblidable. Mai havia pensat a fer teatre, perquè sóc molt tímida però ha passat i ha sortit tot molt bé.

Fàtima Alouazizi

Per a mi ha sigut una experiència única, amb molts bons moments per recordar. Hem passat molts nervis però en el moment de sortir i veure’t allà davant amb els teus companys i començar a cantar, sents entre felici-tat i tranquil·litat al mateix temps! un moment per repetir, però únic. No po-dria trobar cap paraula per descriure el moment.

Ariadna Domènech Segú

Una experiència per repetir. M’ha en-cantat fer l’obra de teatre, ja que és una cosa que feia temps que volia

36 reviscola


fer. Jo repetiria aquesta experiència mes d’una vegada. A l’escenari estava molt nerviosa però va ser molt emo-cionant. És una experiència més, però, una experiència inoblidable.

Sandra Catalá Egea

Fer La flauta màgica ha sigut tot un repte. Els assajos, saber-se les cançons, repetir una escena una i altra vegada..., nomes és una petita part de tot l’esforç. Però, de tot allò que et proposes, al final se n’obté una recompensa. I no podria existir una recompensa millor que els aplaudi-ments del públic al final de l’obra. És una sensació que no es pot descriure. Es podria dir que va ser un moment màgic, mai millor dit.

Anna Batet güell

Va costar una mica tirar endavant l’obra de teatre, tant pel text com per les cançons. Però al final, després dels assajos a l’hora escolar i dels assajos a les tardes, va sortir bé. Per a mi ha sigut una experiència molt bonica, i em va agradar molt poder fer aquesta obra amb els meus companys i amb

la Claustre i el Miquel. Em vaig sentir molt bé damunt l’escenari..., i gràcies als que hi havia darrere.

Maria Teresa Pérez Rojas

Em va agradar molt fer teatre perquè fas molts amics i t’ho passes molt bé. El dia de l’actuació, al camerino es res-piraven nervis, emoció... És una expe-riència inoblidable i molt bonica per recordar. Us la recomano moltíssim, ja que rius molt als assajos, fas molts amics, crees com una família amb els

teus companys de teatre. Animeu-vos a fer teatre!

iker Barrera Pan

Ha sigut una experiència inoblida-ble, ja que els nervis, la companyia i la bona actitud a sobre l’escenari em deixaran una marca en el meu pas per l’institut. Animo els joves dels nous cursos a apuntar-se a l’optativa de teatre, ja que no se n’oblidaran mai!.

Araceli garcia Casals

ARiADnA MOnTALÀ - 1r ESo E

37reviscola

reviscola reviscolaEls alumnes de 4t d’ ESO del curs 2014-2015, com en altres anys pas-sats, vam poder gaudir d’un magnífic creuer durant vuit dies per la Medite-rrània. Portàvem tot el curs esperant que el 13 de Juny arribés i, quan per fi va arribar el gran dia, ningú no s’ho creia. Aquell dia tots ens vam aixecar més aviat que mai, vam agafar les maletes i amb el neguit dels pares ens vam trobar tots a l’esplanada del costat de l’institut. Allí vam agafar un autobús que ens conduí fins al port de Barcelona, on hores més tard co-mençà la nostra aventura dalt del Vai-xell Sovereign. Vam arribar a mig matí al port de Bar-celona. L’espera va ser llarga, molt llar-ga. Cansats ja d’omplir papers i més papers i de passar controls de segu-retat, cap allà a les dues del migdia per fi vam pujar dalt del vaixell. Era l’hora d’anar a descobrir cada un dels racons d’aquell enorme vaixell d’onze

creuer 2015plantes. Hi havia casinos, piscines, res-taurants, botigues, spa, un gimnàs, un gran teatre, enormes sales d’estar i dues discoteques. Havent reconegut cada un dels llocs, cadascú es va anar a situar al seu camarot. Els camarots tenien quatre llits, un petit lavabo i un armari. Cada dia ens portaven un full en què ens anunciaven les activitats de l’endemà i la temàtica de les nits, com ara nit de blanc, nit de gala, nit tropical…L’endemà, com que era dia de nave-gació, vam poder seguir gaudint de les estances d’aquell magnífic creuer. El dilluns dia 15 vam fer la primera escala del nostre viatge. A Òlbia, una petita població de Sardenya. És un poble molt bonic i amb uns carrerons encantadors. Vam aprofitar l’estona que hi fórem per comprar coses que ens feien falta i, després de passejar pels seus bonics i encantadors carrers, vam retornar al vaixell. Vam dinar al

bufet lliure i vam tenir la resta de la tarda lliure: piscina, solàrium, descans a les sales d’estar, passejades per des-cobrir nous racons... Com la nit ante-rior, vam anar a sopar al restaurant el Guadiana i, més tard, alguns aprofi-tàvem els temps per anar al teatre o a la discoteca a fer nous amics. Encara que vam anar a dormir tard el dia anterior, dimarts ens vam aixe-car tots ben d’hora per anar a visitar Nàpols, una ciutat amb molta història. Ens va fer molt bon dia i vam desco-brir molts racons d’aquesta ciutat tan interessant, sorollosa, caòtica, mogu-da; alguns van anar a passejar amb els profes per uns carrerons plens d’encant, amb pessebres i coses tí-piques de la ciutat; altres van prefe-rir descobrir-ho per ells mateixos. A l’hora assenyalada ens vam trobar al lloc acordat i vam retornar al vaixell. La tarda, aprofitant el sol que feia, molts la vam passar prenent el sol i

quadern de viatges

38 reviscola

reviscolabanyant-nos a la piscina. A la nit, com els dies anteriors, vam poder gaudir d’un altre espectacle. I novament... a la discoteca. Dimecres era un dia molt es-perat per tots nosaltres, ja que el vaixell atracava al port de Civitavecchia, on agafaríem un tren que ens portaria fins la ciutat de Roma. Vam visitar la basílica de Sant Pere i altres llocs destacats de la ciutat, la plaça d’Espanya, la Fontana de Trevi, el Panteó, la Piazza Navonna, el Colosseu. Vam caminar tot el dia i, quan va ser l’hora de tornar cap al vaixell, a més del cansament considerable que portàvem al damunt, ens va començar a ploure molt fort. Vam arribar al vaixell molt xops, per res no ens va impedir que passéssim una altra llarga nit a les diverses es-tances del vaixell. L’ endemà, una mica més cansats que els altres dies, ens vam llevar un cop més per anar a descobrir una altra ciu-tat. en aquest cas va ser Pisa. Vam pas-sar el matí a la Piazza di Miracoli, on

es troba la famosa torre inclinada de Pisa, la catedral i el baptisteri. Molts vam aprofitar l’ocasió per a comprar regals a les paradetes del voltant, ja que pluja no ens va visitar aquell dia. A la nit, com cada dia, seguíem la ruti-na de sopar, anar a l’espectacle i, més

quadern de viatges

tard, a la discoteca on ens quedaríem fins a altes hores de la matinada. L’endemà ens esperava la última aventura del nostre viatge, l’última parada: Vilefranche Sur Mer, una pe-tita població de la costa de França amb unes platges precioses i una mar cristal·lina. Vam passar el matí a la pla-tja i, a migdia, vam retornar al creuer, on vam refer les nostres maletes. L’última nit segurament molts espe-raven passar-la d’una manera diferent a com la vam passar. Un temporal va obligar la majoria a estar-nos a les nostres habitacions amb un mareig insuportable. Els més poc marejats van poder gaudir de la darrera nit. L’ endemà, després d’una nit de malson i amb molta tristesa, aban-donàvem les nostres respectives habi-tacions i agafàvem el bus de tornada a la nostra petita ciutat, on ens espe-raven els nostres pares. Vam arribar cansats, afònics, amb mal a tot arreu, però amb la sensació d’haver viscut una de les millors experiències de la nostra vida. Esperem que els nostres companys dels cursos vinents puguin gaudir tant com ho vam fer nosaltres.

neus Armenjach Martínez

LAiA MAgRinYÀ1r ESo A

39reviscola

reviscola reviscola quadern de viatges

Com ja és habitual any rere any, els alumnes d’ESO, Batxillerat i AAFE vam anar a esquiar els dies 3, 4 i 5 de febrer a l’Estació d’Esquí de La Molina.El dia 3 tots vam matinar amb mol-tes ganes de posar-nos el material i començar a esquiar. Després de tres hores llargues de viatge sense rastre de neu, vam arribar a l’estació. Un cop a la pista, ens van dividir per grups se-gons el nostre nivell i vam començar a gaudir de l’esquí i l’snowboard.Després d’una llarga jornada d’acti-vitat física, uns es van posar a fer clas-

esquiaDa 2016se i d’altres a fer activitats proposades pels monitors de lleure.El dia següent, tot i el cansament que portàvem i els blaus que teníem de les caigudes del dia anterior, l’entusiasme ens va animar a gaudir de les pistes d’esquí, encara que hi hagués poca neu. Si vam passar-nos-ho bé a les pistes, a l’hotel ens esperava una tar-da encara millor: primer, relaxació a la piscina, i a la nit, disco!L’últim dia, la tristesa de saber que baixaríem la darrera pista i l’alegria de poder gaudir de la neu un altre dia

ens van envair el cos. Tot i que teníem molta son -perquè la nit havia estat “mogudeta”- vam donar el màxim de nosaltres mateixos per acabar de per-feccionar la nostra tècnica.Tornant cap a casa, les nostres cares de satisfacció i cansament mostraven l’estada que havíem passat a La Moli-na. L’esquiada, un cop més, va servir per millorar individualment, per fer nous amics i per demostrar que el ni-vell d’esquí i snow de l’Institut Jaume Huguet és per admirar.

“ALgODOnCiTAS”1r BAT A i B

40 reviscola

reviscola

TDH: malaltia i característiquesmontserrat soLÉ piÉEl Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat afecta molt a nivell es-colar i també a altres àmbits de la vida. L’ estudi ha conduit a concloure que és un trastorn amb una base genèti-ca, persistent fins l’edat adulta i on és important la combinació de trac-taments psicològics i de fàrmacs. És un tema que genera debat i diferents opinions, tal i com ho demostren els articles dels mitjans de comunicació. L’estudi d’opinió de la població ha es-tat interessant per demostrar que es té una informació important d’aquest trastorn. Les entrevistes a nens amb TDAH han posat en evidència que ho relacionen molt a l’àmbitescolar. La informació aportada per les mares de nens amb TDAH ha estat molt valuosa per acabar de conèixer realment aquest trastorn.

Efectes de la transformació alcomunisme GuiLLem Benet portaEn el meu treball de recerca em vaig proposar respondre diverses pregun-tes. Tot i així la principal pregunta que intentava respondre era: Quins efec-tes comportaria el comunisme en un país com Catalunya? A part també volia saber si funcionaria o com s’hi arribaria.

Els talons: bellesa o tortura?sanDra ruiZ mÁrqueZEl meu treball de recerca se centra en l’estudi de les sabates de taló, un dels elements més importants a l’armari de qualsevol dona. El meu objectiu prin-cipal era conèixer a fons aquest tipus de sabata, tan present en l’actualitat. Per aconseguir-ho vaig parlar amb professionals del calçat, cosa que em va enriquir molt, i em vaig adonar que

treBaLLs De recerca DeLs aLumnes De BatXiLLeratcurs 2015-2016

recerca

les dones fem un mal ús d’aquestes sabates. Ens perjudica molt la nostra salut i poden causar danys irrepara-bles. Avui en dia no som gaire cons-cients de les repercussions que té aquest calçat.

L’atur a Vallsmarc caiXaL BorDasEl meu treball de recerca consisteix a conèixer millor què és l’atur. Hi po-dem veure l’evolució gràfica dels úl-tims anys a Espanya, Catalunya i Valls, alguns programes de reducció de l’atur i com afecta l’atur en la nostra vida quotidiana.

From La plaça del Diamant to in Diamond square passing through the time of the Dovesisaura montuLL farGas En el meu treball de recerca, From La plaça del diamant to in diamond Square passing through The Time of the doves, he comparat tres capítols de La plaça del Diamant amb dues de les traduccions a l’anglès d’aquesta obra. L’objectiu és fer un estudi compara-tiu entre la novel·la original i les dues traduccions pel que fa al títol, al voca-bulari i les expressions, al lloc de pu-blicació de les traduccions... Com que l’objectiu es basava en l’observació, no he avaluat les traduccions, ja que considero que les traduccions no es poden avaluar, sinó que es poden co-mentar i comparar.

Els nens discapacitatseva cos serranoEl tema principal del meu treball de recerca és la discapacitat. Parlo dels diferents tipus de discapacitat que hi ha i explico i aprofundeixo en alguns d’ells. Tot i que el treball sigui de la discapacitat en general, he tractat en certs punts els infants

discapacitats. Considero que si se’ls dóna l’oportunitat de prosperar, com els altres infants, posseiran poten-cial per portar vides plenes i con-tribuir a la vitalitat social, cultural i econòmica de les seves comunitats. Tanmateix, sobreviure i prosperar és difícil per als nens i nenes amb disca-pacitat. Els nens i nenes amb disca-pacitat s’enfronten a diferents formes d’exclusió i n’estan afectats en graus diversos que depenen de factors com el tipus d’impediment, el lloc de resi-dència i la cultura o classe social a la qual pertanyen. Com a part pràctica vaig fer un petit estudi de la conside-ració social de les persones amb una discapacitat.

Les intel·ligències múltiplesoDet raBaDà soLerL’escola ens ensenya a ser indepen-dents, ens garanteix una bona edu-cació, uns grans coneixements i ens guia sobre quines són les actituds correctes que hem d’adoptar en l’entorn que ens envolta. La teoria de les intel·ligències múltiples creades per Howard Gardner ajuda a desco-brir una de les millors maneres per poder educar més i millor els nens. El meu treball de recerca s’ha basat a descobrir com realitzen les escoles aquest projecte i com és el resultat un cop els nens ja han assolit aquest co-neixement.

Influències americanes en la nostra culturaLaia vaLverDe sÁncHeZJo he fet el treball de recerca sobre les influències americanes a la nostra cultura. Bàsicament, el meu treball engloba diferents tendències popu-lars que hi ha al nostre país que pro-venen d’Amèrica. Vaig buscar com les hem arribat a aconseguir i a adaptar a la nostra cultura i quin ha sigut el

41reviscola

reviscola reviscolacausant que ha fet que triomfin tant al nostre país.

La Pobresa a l’alt Camp i Vallsmaria GuascH BovÉEl meu treball de recerca porta per títol La Pobresa a l’alt Camp i Valls. Concretament em vaig basar en els ajuts socials que reben les persones sense recursos a la nostra ciutat i a la seva comarca. Vaig decidir fer aquest treball perquè en una estada de co-lònies a Barcelona (l’any 2009) em va impactar el nombre de persones que demanaven almoina. Llavors em vaig preguntar: com s’ho fan per sobreviu-re? Quins ajuts rebien de l’estat? Lla hipòtesis del meu treball va ser si els ajuts que rebien les persones sense recursos els eren suficients per dur una vida digna.

El vitílegnÚria fernÁDeZ caBrera El meu Treball de recerca tracta sobre una malaltia cutània anomenada ‘viti-ligen’, o ‘vitíleg’. És una malaltia que fa que la pell perdi pigmentació en algu-nes zones del cos. A la gent li sorprèn veure les lesions de qui pateix el viti-ligen, però no té prou coneixement i jutgen sense saber del que es tracta. Vaig escollir aquest tema per aquest motiu.

Creació d’una empresa on-lineJuLia coLDWeLL serra El meu treball de recerca tracta sobre la creació d’una empresa on-line (e-commerce) on vendria bijuteria feta a mà. Per tant, el meu treball consta d’una part teòrica on s’expliquen els conceptes importants de l’e-com-merce, i una part pràctica amb la rea-lització d’un pla d’empresa, que em va ajudar a analitzar la viabilitat de l’empresa.

La Guerra Civil a Figuerola del CampitZiar cLofent anGLès En el meu treball de recerca he volgut reunir tota aquella informació que fes referència al meu poble, Figuerola del

Camp, des del 1900, passant per la Guerra Civil i finalitzant al franquisme. Volia descobrir com va afectar aquest conflicte a les famílies que vivien en el poble, i també a les característiques del poble en general, diferenciant cada època i analitzant quin impacte causa un conflicte així a un poble tan petit i als seus habitants.

Nutrició en els adolescents nÚria onieva Haro El meu treball de recerca es titula “Nu-trició en els adolescents” i amb ellvull demostrar a totes les persones la importància d’alimentar-nos bé i deforma conscient, sabent gairebé a cada moment què ens aportarà allò que menjarem. He escollit aquest tema perquè penso que una bona salut és molt important i, encara que he enfocat el treball només en els adolescents, totes les persones, de totes les edats, volem mantenir-nos saludables; per això, hem de saber tota la informació possible per fer-ho correctament.

Les adopcionsnatàLia martÍneZ torreLLEl meu treball de recerca tracta el tema de l’adopció des de l’inici de vida d’una persona, passant pels feixucs tràmits, fins a l’estudi psicolò-gic de la relació amb la família adop-tiva. He analitzat llibres i pel·lícules i he entrevistat diferents persones que viuen aquesta experiència de vida. També he explicat la meva pròpia his-tòria personal, ja que sóc adoptada. Per tant, és una mescla teòrica i senti-mental sobre un tema molt complex i desconegut.

Elaboració d’un curtmetratgeHeLena aLsinaEl meu treball de recerca ha estat so-bre l’elaboració d’un curtmetratge ja que em voldria dedicar a la produc-ció cinematogràfica. En el treball he parlat sobre la història del cinema, he definit cada element que consta en el llenguatge cinematogràfic i he

recerca

explicat tot el procés de creació d’un curtmetratge: l’escriptura de guions (literari, tècnic i gràfic), preproducció, el rodatge i postproducció en l’edició de les preses filmades. M’ha servit per aprofundir en el món del cinema i viure l’experiència real d’un rodat-ge. Amb el treball realitzat, encara m’agrada més el setè art.

Danco: Creació, descripció, interpre-tació i enregistrament d’una coreo-grafia de dansa contemporàniaaLBa foGuet martÍEl treball presenta la creació d’una coreografia des de zero, amb tots els procediments que comporta (ves-tuari, fitxes tècniques amb els pas-sos transcrits, edició de la música...), i l’enregistrament en vídeo de la coreo-grafia, on jo mateixa represento la co-reografia en diferents espais (la platja, un cingle i una estació de tren). El títol del ball és “Danco”, que significa “dan-sa” en esperanto. El fil argumental de la coreografia és el pas del temps. La coreografia està dividida en tres parts, i cada part representa un moment de la vida: “Carpe diem” representa el nai-xement, “Vita flumen” representa el transcurs de la vida, i “Tempus fugit”, la mort. En el treball també trobem entrevistes a ballarins i músics profes-sionals, i molta informació teòrica so-bre com crear una coreografia i sobre el món de la dansa.

Els aliments cancerígensaina iGLesias oLLÉMolt poca gent és conscient que la nostra dieta i els nostres hàbits ali-mentaris poden influir a l’hora de desenvolupar un càncer. És per això que un dels meus objectius era fer un taller on expliqués als joves la relació entre aquests dos conceptes. Vaig po-der descobrir com aproximadament un 35% dels càncers són provocats pels aliments. Per això, si conegués-sim aquests mals hàbits, entre tots podríem reduir aquest percentatge de càncers. Depèn de tots i de cadas-cú de nosaltres.

42 reviscola

reviscolaDisseny i construcció d’un carrusel per a la fabricació de panells de for-migóaLBert ruLL sansEl meu treball de recerca s’anomena disseny i construcció d’un carrusel per a la fabricació de panells de formigó i amb ell pretenc saber per què un empresari decideix substituir un pro-cés estàtic per un de semiautomàtic i quins beneficis, tant temporals com econòmics, comportarà per al com-prador. Aquest projecte de recerca pretén estudiar els diferents compo-nents singulars que formen part d’una instal·lació industrial on es fabriquen panells prefabricats de formigó armat i analitzar-ne el funcionament.

De la terra a la copaaDrià pÉreZ anGLèsEn el meu treball de recerca he expli-cat els diferents processos pels qual ha de passar la vinya per poder donar el seu fruit i d’aquí el seu producte fi-nal: el vi, el vi ranci, la mistela, el cava, etc. He aprofundit en els tractaments i les feines agrícoles que s’han de fer a la terra i al cep per donar una bona producció. He estat estudiant dife-rents vinyes plantades en diferents anys per poder realitzar una observa-ció més ràpida, ja han de passar tres anys perquè els ceps es puguin vere-mar. He escollit aquest tema perquè el trobo molt interessant, ja que al meu poble hi ha molta vinya i perquè el meu pare es dedica a la viticultura.

Un soldat al front: Joan Ferré Sau-mell francesc ferrÉ tarrÉs Treball basat en les memòries, cartes i vivències reals del meu padrí abans, durant i desprès de la Guerra Civil Es-panyola (1936-1939). En aquest tre-ball s’hi pot veure com, mitjançant les memòries i les cartes, he explicat la història, que resulta més atractiva que en un llibre de text atès que es basa en els fets reals, i en primera persona, d’un nen reclutat per anar a la guerra (va formar part de la Lleva del Biberó).

L’activitat física per a discapacitats psíquics GerarD pons mercaDÉEn aquest treball he anat a veure dife-rents sessions d’esports a Ginesta. La conclusió que n’he tret és que l’esport influeix molt positivament en aquest col·lectiu de persones, i les ajuda a augmentar la seva autoestima, la seva capacitat de superació, les seves rela-cions socials, etc. També voldria des-tacar la importància dels monitors, ja que hi han de dedicar molt d’esforç i paciència perquè els discapacitats psíquics són persones molt disperses i els costa molt mantenir l’atenció.

Maternitat subrogada, entre la cièn-cia i la legalitatanna pàmies requenaGràcies als avenços mèdics s’han aconseguit un seguit d’alternatives per fer front a l’esterilitat. Des dels anys setanta, amb l’especialització en tècniques d’embriologia, es va consi-derar la maternitat subrogada una al-ternativa més per a moltes persones. Va penetrar amb força en les societats desenvolupades i, a l’hora, va originar certs debats complexos de caràcter socioeconòmic. Aquesta complexitat rau en una dualitat en l’àmbit ètic i jurídic on s’originen diversos estats d’opinió.

Grafologiaanna DomÍnGueZ martÍnEl meu treball de recerca tracta sobre la grafologia. La grafologia és una matèria que intenta esbrinar la perso-nalitat i el caràcter de la persona mit-jançant el seu manuscrit. La meva fi-nalitat amb aquest treball era intentar esbrinar si la grafologia pot ser consi-derada una ciència com a branca de la psicologia o bé és una pseudociència i pertany a les ciències ocultes.

Robert Gerard i Jordi Rubió: estudi d’una relacióBernat ruBiÓ JorDanaEn el meu treball de recerca he estu-diat tots els aspectes més rellevants

de la relació entre dos personatges molt rellevants de la primera meitat del segle XX. M’he basat en unes car-tes que s’escrivien mentre Jordi Rubió era director de la Biblioteca de Cata-lunya i Robert Gerard hi treballava.

Més que una cançó...anna queraLto vivasCom ens influencia la música. Com és que quan escoltem una cançó se’ns remou quelcom a l’interior? Què passa realment al nostre cervell? Per què sentim, especialment els adoles-cents, la necessitat d’escoltar música a tothora? Volia descobrir quina era la relació entre allò abstracte, psicològic de la música, i allò físic. Trobar el nexe entre la influència psicològica i física. En el treball també he plasmat la in-fluència de la música en l’àmbit social i he fet un estudi sociològic i dels hà-bits musicals a Catalunya. En resum: en el treball pretenia descobrir quina és la influència de la música tant en l’àmbit social, psicològic i físic. Energies solarsiGnacio BeLLo maraBÉEl meu treball de recerca tracta de com aprofitar al màxim l’energia so-lar. Per això he dissenyat un prototip amb reflectors per així poder aprofitar l’energia gratuïtament.

Fermentació i fabricaciód’aiguardentmyKHayLo ZHuK El meu treball de recerca està enfocat en l’estudi de la fabricació de begudes alcohòliques. El vaig dividir en dues parts: una teòrica, en la qual vaig fer l’estudi en sí, i una de pràctica. La part pràctica havia consistit en la fabricació de quatre begudes alcohòliques fetes a partir de diferents fruites i una anàlisi posterior d’aquestes begudes. M’ha si-gut dificultós obtenir alguns materials per fer-ho, però finalment vaig acon-seguir els meus objectius i n’estic molt content. Ha sigut una experiència molt profitosa, perquè, entre altres, coses m’ha ajudat a ser més organitzat.

recerca

43reviscola

reviscola reviscola et recomanem…

VALL-DE-ROURESRecomano visitar el poble Vall-de-roures, situat a l’Aragó, on es parla català, perquè és molt a prop de Catalunya. Vall-de-roures és dividit en dues parts: l’una, a una banda del riu, que és la part més moderna; i l’altra, a l’altre costat dl riu, que és la part més antiga i també més costeruda. Per traspassar d’una banda a l’altra hi ha un pont de pedra, un pont històric, i un pont metàl·lic, pel qual passen els cotxes. A la part antiga hi ha moltes cases antigues, però restaurades. Són de gent que hi passa l’estiu i els caps de setmana. S’hi fa el mercat i és on podem trobar la majoria de bars, hostals i restaurants. Els carrers són empedrats. N’hi ha un tot fet d’escales que arriben fins al capdamunt del poble, on hi ha una església molt gran. La part nova és molt més senzilla. Hi ha moltes botigues i cap carrer no fa pujada

Martí Rull 4t D ESO

LLocs per visitar

CÒRDOVASi teniu l’oportunitat d’anar-hi, Còrdova és una ciutat que mereix una bona visita. És una ciutat molt gran, que aplega barris molt di-ferents els uns dels altres. Un dels més bonics és La judería, el barri dels jueus, que és ple de cases antigues i molt interessants. A parer meu, però, el millor de tot són els patis, uns patis tots plens de flors a les entrades de les cases. De nit, Còrdova, tota il·luminada, també fa molt de goig. És una ciutat que ha servit d’escenari per a moltes pel·lícules. Tota la ciutat té un encant especial. La mesquita és, sens dubte, el lloc més impressionant. És enorme i molt valuosa. També és molt recomanable de visitar Los jardines, un espai ampli i tranquil. Ideal per a passar-hi una tarda en calma.

Anna Martínez 4t D ESO

iRLAnDAIrlanda és un bon lloc per a fer-hi un viatge. Jo hi vaig ser l’hivern passat i em va agradar molt. Heu de saber que hi fa molt de fred i que hi plou força. La moneda que fan servir és l’euro, però a Irlanda del Nord, la lliu-ra. Us recomano que seguiu l’itinerari que jo vaig fer, una volta per l’illa: començant pe Belfast, passant per Dublín, Cork, Kinsale, Clonarcilty, Galwoy, Clifden, Deny, Malin Head i tornant a Belfast. El més normal és agafar l’avió de Barcelona a Dublín, però també es pot aterrar a Belfast. Pel que fa a l’allotjament, el millor és anar de breakfast, ja que surt molt baratet i n’hi ha molts. Particularment a mi em van agradar molt els penya-segats de Moher, que es troben en el límit sud-occidental de la regió de Bunen, a prop de Doolin. Els penya-segats s’eleven 120 metres sobre l’oceà Atlàntic, al punt anomenat Hag’n Head i s’estenen al llarg de vuit quilòmetres fins a arribar a una alçada de 214 metres. Es poden visitar des de dalt al penya-segat o bé des de baix, amb vaixell. Les vistes, tant d’una manera com d’una altra, són precioses.

Arnau Fonts 4t D ESO

44 reviscola

reviscolaCÀMPing EUROCAMPLes estades d’estiu al càmping Eurocamp de Tossa de Mar són una bona opció per a aquells a qui agradi la pràctica d’esports com ara BmX, Scooter o Skate. El recomano perquè és un campament diferent, on pots practicar esports de risc. S’hi comparteix l’estada amb gent de molts països; i els monitors són molt amables. Viure en tendes de campanya és molt divertit. És un bon lloc per a passar un estiu diferent amb els teus amics i practicar esports que no són del tot habituals. Pots apren-dre a practicar-ne alguns que potser no són gaire coneguts. Per exem-ple, paddle surf, snorkel, minigolf o tir amb arc. Aquestes estades duren una setmana.

Manel Lascuevas 4t B ESO

peL·LÍcuLesInTO THE wOODS

Aquesta és una pel·lícula que narra diversos contes popu-lars, els quals entrellaça. És, de fet, un musical que explica la història d’una parella que no pot tenir fills per culpa d’un encanteri que els ha fet una bruixa. Per tal de desfer aquest encanteri la parella ha d’anar al bosc i trobar una capa vermella, unes sabates, una vaca i un cabell daurat. L’escenari és, doncs, el bosc. I els protagonistes són aques-ta parella víctima d’un encan-

teri. Si t’agrada el misteri i l’aventura, et recomano que no et perdis aquesta pel·lícula. Les cançons que s’hi interpre-ten també valen molt la pena.

Kamal El Boukhari 4t C ESO

InTOCAbLEIntocable és una pel·lícula inte-ressant. Demostra que, a vega-des, ens hem de deixar ajudar pels altres. També ens fa veure que, per moltes raons que tin-guem per a estar tristos, sempre hi ha alguna cosa que ens ajuda a no estar-hi i a veure les coses amb més optimisme. És una pel·lícula basada en fets reals. Un home milionari ha quedat tetraplègic per causa d’un accident. Per això contracta un cuidador. De moment, tot fa pensar que no ha triat la per-sona adequada per a fer aquesta feina. Però, a mesura que es van coneixent, el tetraplègic s’adona que els seu cuida-dor és qui l’ajuda de veritat; és l’únic que el fa riure i l’ajuda a veure la vida amb més optimisme. Es converteixen en grans amics.

irene Torres 4t A ESO

THE MAzE RUnnERThe maze Runner és una pel·lícula nord-americana del gènere d’acció, ciència ficció, aven-tura i misteri, basada en la novel·la de James Dahner i protagonitzada principalment pels actors Dylan O’Brien, Kaya Scodelario i Thomas Sangster. Aquesta pel·lícula se situa a l’any 2024. El protagonista, Thomas Sangster (Dylan O’Brien), es desperta tancat en un ascensor que va pujant. No es recorda de qui és, no sap on és, no es recorda de res del món exterior, llevat d’uns somnis estranys sobre una misteriosa organització. Un cop s’atura l’ascensor, surt a un espai, l’Àrea, conegut també amb el nom de Clariana. Allà es troba amb un grup de nois. Aquest espai és envoltat de murs extremadament alts que configuren un laberint. Thomas haurà de trobar la manera de sortir-ne juntament amb els seus companys i amb l’última persona que ha pujat a l’ascensor, una noia. Recomano aquesta pel·lícula a tots als qui agradi aquest gènere. Ja ho sabeu: acció i crispetes. I a divertir-se!

Alexandra Rua 4t C ESO

et recomanem…

45reviscola

reviscola reviscola

21 bLACkJACkUs recomano una pel·lícula que hem vist en una de les classes de matemàtiques. Es titula 21 blachjack. L’argument ens parla d’un noi que neces-sita diners per a estudiar a la universitat. Un professor el contracta perquè vagi a un casino a cantar les cartes del blackjack. Ell i un grup de nois hi van a jugar i fan trampes. Guanyen molts diners i ningú no sospita que fan trampes mitjançant uns senyals molt estudiats. Però els enxampen. Cal veure la pel·lícula, però, si voleu saber com acaba.

Marina gómez 3r B ESO

wAR HORSESi sou fanàtics dels animals i us agraden les emocions fortes, no us podeu perdre la pel·lícula War Horse (Cavall de guerra). La història se situa a començaments de la primera Guerra mun-dial. Albert, un jove de disset anys, viu en una granja d’Anglaterra i és membre d’una família molt pobra. El seu pare té problemes en una cama i cada mes tenen menys diners per a pa-gar el lloguer de la granja. Llavors compren un cavall, un poltre jove, al qual han d’ensenyar a llaurar per poder plantar verdura i així treure benefici de la terra. Entre el poltre (al qual Albert posa el nom de Joey) i Albert sorgeix una profunda amistat que els portarà a viure grans aventures i a enfrontar-se al terror de la guerra. Aconseguiran l’Albert i el Joey sobre-viure a la guerra i tornar a estar junts per sempre?

Cristina Español 3r D ESO

CAMInOSi ets una persona a la qual agraden les pel·lícules que fan plorar durant hores, et reco-mano que et miris la pel·lícula Camino. Tracta el tema del càncer d’una manera molt rea-lista i fa una crítica molt dura d’un sector determinat de practicants de la religió catòli-ca. Val a dir que, si us decidiu a veure-la, heu de tenir clar que sou persones sensibles i inte-ressades per aquests temes. Espero que us agradi!

Andrea Martínez 3r C ESO

Si vols tenir una mascota i no saps quina, jo et recomano que tinguis un gat. Els gats són uns bons animals de companyia i, a més a més, és molt fàcil de mantenir-los, més que no pas els gossos. Els gats són independents,

però alhora molt amorosos. Els gats són les mascotes més divertides i més entretin-gudes que hi ha. Són uns animals molt bonics i de seguida ens arriben al cor. Els gats són uns dels animals més nets que hi ha. No fan mala olor ni els has de rentar, perquè ells mateixos es netegen. S’adapten a tota mena d’ambients i d’entorns. Poden con-viure amb altres mascotes sense cap problema. Està comprovat que els gats benefi-cien la nostra salut, perquè tenen una gran capacitat de relaxar-nos i de fer-nos trobar més bé. Abraçar un gat, per exemple, redueix la tensió arterial. A més a més evita que patim malalties cardíaques; ajuda a prevenir al·lèrgies infantils, evita infeccions respi-ratòries; millora el nostre estat d’ànim; augmenta la nostra autoestima; ens fa oblidar els problemes i allarga la nostra vida.

Elisabet Rubí 4t ESO

mascotes Un gAT COM A MASCOTA

et recomanem…

46 reviscola

reviscola

MERLÍUs recomano la sèrie televisiva Merlí. E l protagonista és un professor de filosofia d’un institut, on estudia el seu fill. És un professor que té empatia amb els alumnes i els ajuda molt. Alhora i, a part d’això, és un home que es va enamorant de professores, mares d’alumnes... amb molta facilitat i naturalitat. Amb massa naturalitat, a parer del seu fill, que és homosexual i que no troba la parella adequada ni té clar que vulgui que els altres companys sàpiguen que és homosexual. És una sèrie que retrata molt bé el món dels joves i, en part, també el dels adults que encara són joves.

Eloi Esteve 4t C ESO

proGrames De teLevisiÓ i sèries teLevisivesiBERALiA TV

Si t’agrada el camp, la natura, la caça i la pesca, Iberalia TV és el teu programa. És un programa per a gent a qui agra-den els peixos, les plantes i la natura en general. En la sec-ció de caça, per exemple, fan reportatges sobre la batuda del senglar, cacen perdius, tords, conills... De vegades els reportatges expliquen com viuen els conills, com fan els caus, en quin lloc se’n troben. N’hi ha d’altres que expli-

quen com els professionals fan punteria amb un rifle en una diana que està situada a 400 o a 500 metres de distància. Tot és molt interessant. La secció de pesca sol ser bastant emocionant, perquè fan reportatges com ara la pesca dels taurons, o la de peixos d’aigua dolça o d’aigua salada; reportatges de com viuen els peixos, on solen habitar... La secció dedicada a la naturalesa emet molts reportatges sobre plantes i flors. En general tot és molt emocionant, però a mi la secció que m’agrada més és la de caça. Us el recomano, aquest programa. Però també he d’advertir que cal pagar per a veure’l.

Raül galera 3r C ESO

LLiBres

ALGú COM TUAlgú com tu és una novel·la romàntica de Xavier Bosch, un periodista i escriptor català. Aques-ta novel·la situa l’acció entre París i Barcelona. La història és narrada per la Gina, que és la filla de la Paulina i la protagonista a qui se li mor la mare quan té tan sols nou anys. La relació que té amb el seu pare no és gaire estable. Quan té vint-i-vuit anys comença a interessar-se per la seva mare, ja que gairebé no en té cap record i amb prou feines en recorda la veu. Troba una pista que li dóna l’oportunitat d’ajuntar moltes peces d’aquest gran trencaclosques i de des-cobrir més coses sobre la seva mare, coses que el seu pare mai no li ha explicat, ja que potser ni tan sols les sabia. Aquesta pista revelarà la història d’un amor impossible que va viure la Paulina amb Jean-Pierre a París, durant l’estada que hi va fer amb motiu del casament d’una seva cosina. Revelarà també les dificultats que va tenir per a ocultar el seu amor. Recomano llegir aquesta novel·la a tothom a qui agradin les històries d’amor. Xavier Bosch descriu els sentiments dels personatges amb molta precisió. Llegint aquesta novel·la t’arribes a sentir part de la novel·la, perquè t’enganxa des del primer moment.

Pierina Aguadé 4t B ESO

et recomanem…

47reviscola

reviscola reviscola

TAn FÀCIL COM TUITEJAR T’ESTIMORecomano un llibre que em va agradar molt: Tan fàcil com tuitejar t’estimo. Explica el pri-mer any d’universitat de vuit estudiants, que són de diferents llocs d’Espanya. Durant els primers dies els passen moltes coses i han de suportar les bromes dels més veterans de la universitat. A poc a poc les coses es tranquil·litzen i el curs transcorre amb normalitat. A mi em va agradar perquè s’hi reflecteix com és la vida dels estudiants i les seves relacions amoroses.

Mª del Mar Álvarez 3r C ESO

MEMòRIES D’IDHUnmemòries d’idhun és un llibre escrit per Laura Gallego García, una escriptora valenciana que va néixer l’any 1977. Ha escrit un gran nombre de novel·les, sobretot novel·les juvenils. Fins ara ha guanyat dos cops el premi “El Vaixell de Vapor”. me-mòries d’idhun és una trilogia de novel·les de fantasia, el pro-tagonista de les quals és Jack, el qual ha vist com mataven els seus pares davant d’ell ma-teix, que també va estar a punt de ser assassinat, si no hagués estat que un parell de joves que surten del no-res van aparèixer i el van salvar. A partir d’aquell moment Jack s’uneix a la resistència per salvar un món de fantasia anomenat Idhun. Personalment considero que aquesta novel·la és una bona opció per a aquelles que busquin un llibre de fantasia, gènere que a mi m’agrada molt.

Ferran Martí 4t B ESO

LO QUE TE HACE GRAnDEJo vull recomanar un lli-bre que es titula Lo que te hace grande, de Valentí Sanjuan. Explica la vida d’aquest esportista d’elit, que corre maratons, cur-ses per etapes, triatlons de llarga distància i tot tipus de curses que requereixen un alt nivell de resistèn-cia. L’autor d’aquest llibre, a part d’esportista d’elit, també és youtuber. I, en aquest sentit, té dos ca-nals, en un dels quals cada

dia penja un vídeo en què explica l’entrenament que ha fet, on ha estat o què ha fet. En l’altre canal hi penja documents sobre curses en què ha participat, sobre la seva experiència i sobre els moments que hi ha viscut. Recomano el llibre perquè l’autor hi explica com va co-mençar a plantejar-se els primers reptes esportius. I tot plegat és molt interessant.

Roger Recasens 4t A ESO

proDuctes DiversosIPHOnE 6 PLUSL’iphone 6 plus és un aparell impressionant que et permet de fer mils de feines sense moure’t de casa. Actualment és considerat uns dels millors mòbils del món. S’hi poden fer moltíssi-mes coses, des d’enviar un missatge fins a treballar-hi per a una empresa. Compta amb unes aplicacions i amb un sistema que ha requerit molts esforços. En molts casos ha substituït el portàtil i ha permès que molta gent pugui treballar sense haver-se de desplaçar a la feina, és a dir que pot treballar de casa estant. És clar que té un cost elevat i que no està a l’abast de tothom. Ve a costar entre set-cents i mil euros. Però facilita molt la feina a aquells que el poden tenir.

Joan Boronat 4t A ESO

et recomanem…

48 reviscola

reviscola

SHAzAMRecomano l’aplicació Shazam per a mòbil o per a tablet. Aquesta aplicació serveix bàsicament per a identificar una música concreta. Si t’agrada la cançó que estàs escoltant i no saps quina és ni qui la canta, Shazam te la identificarà a partir de les empremtes digitals d’àudio. Funciona senzillament acostant el dispositiu amb l’aplicació

oberta al lloc on se sent la cançó, du-rant deu se-gons. De se-guida et surt

el nom de la cançó i l’intèrpret de la cançó. També guarda llistes de les cançons que vas identificant i n’ofereix amb recomanacions de cançons d’actualitat. Trobo que és una aplicació molt útil, per-què permet identificar música en qualsevol lloc: de la televisió, de la ràdio, del cinema, d’una botiga... Ara bé, tan sols funciona amb cançons que ja estan enregistrades i no identifica sorolls. Gairebé sempre funciona correctament, si tens connexió a internet.

Fàtima 3r D ESO

ECO’n’TAInERAmb la finalitat de no deixar cap rastre ni a la natura ni a qualsevol altre lloc, amb la de conservar el territori i amb la de complir les tres erres, s’ha ideat un nou producte per a cobrir una necessitat de la qual no som prou conscients, la necessitat de gestionar la brossa quan viatgem i quan ens movem pel medi natural. La filosofia que promou aquest producte és la de reduir el consum de bosses de plàstic i la de reutilitzar abans de reciclar. El problema que es vol solucionar és el de no saber on dipositar les deixalles quan anem a la muntanya, a la platja, a la ciutat o a qualsevol lloc, per evitar que aquests espais quedin bruts. Hi ha diferents models d’aquest mateix producte. Cada un cobreix una necessitat concreta i té uns usuaris diferents. El model voyage està pensat per a portar-lo al cotxe o als cotxets dels nadons; el model micro i el model pícnic, per als que surten a la muntanya o al medi natural a fer qualsevol activitat; i el model camper, per a les autocaravanes, campers... Recomano el producte Eco’n’tainer, ja que considero que les deixalles generen un greu problema i aquest producte proposa una manera de reduir-les i de reciclar-les. És un producte pràctic, que es pot portar a tot arreu i que convida a col·laborar a tenir un món més net.

Maria Olivé 4t B ESO

wATPADWatpad és una pà-gina web o una apli-cació per al mòbil, en la qual es poden llegir llibres que gent diversa hi ha penjat. Admet tots els gèneres. Tothom hi pot llegir les his-tòries que tu hi pen-ges i tu hi pots llegir

les dels altres. L’únic que cal fer imprescindible-ment és registrar-t’hi. Ofereix la possibilitat de canviar d’idioma. Quan t’hi registres, has de crear el teu perfil. D’aquesta manera els usuaris et po-den seguir i saber si hi has penjat un capítol nou, etc. Em sembla que és una bona proposta, perquè convida a la lectura i a l’escriptura d’una manera molt amena. I ho pots fer en llengües diferents.

Júlia Vallvé 4t C ESO

et recomanem…

Grups musicaLsASKing ALExAnDRiA

Asking Alexandria és un grup anglès format l’any 2008 pels guitarristes Ben Bruce i Cameron Liddell, el bateria James Cassells, el baixista Sam Bettley i el can-tant Denis Shaforostov, el qual s’hi va incorporar quan Danny Woorsnop, l’anterior cantant, va deixar la ban-da. El grup no s’identifica amb cap gènere en concret, però podríem dir que toquen heavy metal, screamo o metalcore. Asking Alexandria ha fet gires gairebé per

tot el món. Ha estat al Japó, als Estats Units, a Austràlia i a Espanya. Recomano aquest grup a la gent a qui agraden els estils de música a què m’he referit, perquè Asking Alexandria té àlbums molts bons i val la pena d’escoltar-los.

irene Busquets 4t B ESO

49reviscola

reviscola reviscola

BLOwFUSEBlowfuse és un grup barceloní de skate-punk amb influències dels anys vuitanta i noranta. El grup està format per quatre nois que es van conèixer a l’institut i, en veure que compartien els mateixos gustos musicals, van decidir aprendre a tocar i crear un grup de música. Estan actius des de l’any 2007. Són molt coneguts arreu del país, ja que ha fet moltes gires per Espanya. També n’han fet per Europa i, per a aquest 2016, estan preparant una gira per Amèrica. Tenen dos discos al mercat: into the Spiral (2013) i Couch (2014). Aquest últim ja ha arribat a terres americanes. Tenen uns quants videoclips penjats al youtube i no fa gaire que en van treu-re dos de nous: Behind the wall i Radioland. Han actuat en diver-sos festivals importants, juntament amb grups molt famosos com Bad Religion. Malgrat que els seus concerts estan una mica plens de bogeria, la música és realment bona i val la pena escoltar-la. Recomano aquest grup a la gent a qui agradi el punk-roch o la música semblant a aquest estil.

Clàudia Salvat 4t B ESO

et recomanem…

gEMELiERSRecomano escoltar el grup Gemeliers. És un grup format per dos nois, els quals, de petits, actuaven per televisió. Quan tenien catorze anys van participar em el concurs “La voz Kids”. No el van guanyar, però una discogràfica es va fixar en ells i els va contractar. I no han parat d’enregistrar discos. Tenen un grup de fans, anomenades Ge-meliers. Són molt divertits i, com que són dos germans bessons, fan moltes bromes sobre qui és qui.

Aina Anglés 3r C ESO

SEETHER Seether, anteriorment anomenat Saron Gas, és un grup de música de heavy metal que va ser creat l’any 1999 a Pretòria, a sud-Àfrica. El formen qua-tre músics: Shaun Morgan (veu i guitarra), Dale Stewart (baix), Bryan Wickmann (guitarra) i Johon Humphrey (bateria). Aquest grup és d’origen sud-africà, encara que ara actua i s’està als Estats Units. Saron Gas, l’any 2000, va treure els seu primer àlbum, Fràgil, a sud-àfrica, un país amb gustos musicals centrats en la música pop i en la músi-ca indígena. Va tenir un èxit impressionant. Un nord-americà de la companyia Up Records es va assabentar de la gran popularitat de la banda i li va signar un contracte discogràfic. Aquell any la banda va canviar de nom. Va passar a dir-se Seether. L’any 2002 va llançar a la venda el seu primer àlbum com a Seether i des d’aleshores que no ha parat de fer concerts i gires pels Estats Units i per Europa. Aquest grup no és gaire conegut al nostre país, però jo el recomano a les persones a qui agradi aquest estil de música. De fet, em sembla que agradarà a tothom qui l’escolti.

Clàudia Vidal 4t B ESO

50 reviscola

reviscolaet recomanem…

CEnTRE COMERCiAL LA FiRAL’any passat, la ciutat de Reus va inaugurar un nou centre comer-cial, La Fira. És a l’avinguda Sant Jordi i és obert de les deu del matí a les deu del vespre. Hi ha moltíssima varietat de botigues. També hi pots dinar o sopar. Fins i tot hi ha una bolera. A mi em va agradar sobretot el restaurant on vam dinar i la gran quantitat de botigues de roba que hi ha, És un edifici molt gran que disposa d’un munt de places de pàrquing. Recomano aquest centre comercial, si t’agrada passejar per les botigues. Pots passar-t’hi tot el dia sense avorrir-te, però també és veritat que amb un parell d’hores tens temps de sobres per a trobar tot allò que necessitis,

neus Tondo 3r D ESO

recomanacions DiversesSALÓ DEL MAngACada any, cap al mes d’octubre, a Barcelona se cele-bra el Saló del Magna. L’octubre passat se celebrava el XXI. Com a bona fan de l’anime que sóc, hi vaig anar. Si us agrada l’anime, el manga o les frikades en general, us recomano que hi aneu en una pròxima edició. Us hi trobareu com a casa. Hi ha tallers de confecció de cosplays, tallers de caracterització, ta-llers sobre cultura japonesa, tallers de dibuix... També hi ha botigues de menjar japonès, una secció de videojocs (que sempre és plena i difícilment hi podreu jugar). I moltes botigues de tot el que es relaciona amb el manga. És molt recomanable d’anar-hi disfressat, perquè t’ho passes més bé (jo em vaig disfressar de Nomie, de One piece).

Anna Batet 3r A ESO

JÚLiA PiÉ1r ESo C

51reviscola

reviscola reviscola passatemps

autoDefinitPer resoldre aquest passatemps, has de descobrir la parau-la que s‘amaga rere cadascuna de les quinze definicions. Una pista: tot són noms d’assignatures, matèries o estudis que es cursen a l’ESO. Has de col·locar una lletra a cada rat-lla i, si cal, deixar espais buits entre paraules i accentuar.

1. De vegades, de tant que l’odies, la talles pel mig i l’ ”as-sassines”.

___ ___ ___ ___ ___

2. A l’atac!, (però dóna-li la volta!).

___ ___ ___ ___ ___ ___

3. De forces i matèria (amb conjunció copulativa al mig).

___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ 4. Perquè no t’aturis (amb sigles).

___ ___

5. La base de la trigonometria (ep, molt agut!)

___ ___ ___ ___ ___ ___

6. Sou tan originals!

___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___

7. Ego te absolbo peccatis tuis. Amén.

___ ___ ___ ___ ___ ___ ___

8. Que és allà! (més o menys homòfona, amb un altre verb copulatiu, i qüestionable gramaticalment).

___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___

9. Aquestes són cooperatives i universals.

___ ___ ___ ___ ___ ___ ___

10. Per la vista i el tacte (torna-hi amb la conjunció!).

___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___

11. És franc (...però no l’entenc gaire perquè capgira les síl·labes!)

___ ___ ___ ___ ___ ___ ___

12. Allò que fa la vaca, una miqueta més harmònic, rítmic i melòdic, i amb un parell de lletres més a la primera síl·laba (per despistar!).

___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___

13. Comença amb un estil de música (dels vuitanta...) i aca-ba amb un sufix grec.

___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___ ___

14. Segur que és “mort”?

___ ___ ___ ___ ___

15. La que ens fa de “guia” (una miqueta) i, paradoxalment, no “computa”.

___ ___ ___ ___ ___ ___ ___

sopa De LLetres De materiaL DiDàcticEn aquesta sopa de lletres hi trobareu el nom de 15 mate-rials escolars, aproximadament. Les paraules estan distri-buïdes horitzontalment, verticalment i en diagonal.

V T L M A P A J T I

A U S I N L G T R T

M S A C L A U A E O

B B B R Ç G N M P V

E D O O L O U B A A

S X L S I M A O N L

A E L C L A S R T L

D P C O Ç W D O L O

G I P P S I P A L L

D T P I N Z E L L A

Yeray Ramírez garcés i Anass El idrissi2n ESo C i E

52 reviscola

reviscolaLA HISTÒRIA AMAGADA Les lletres següents contenen una història amagada. Per descobrir-la cal que separis la informació útil de les lletres que despisten. Tingues en compte que no hi trobaràs ni accents, ni apòstrofs ni guionets.

CADADIAVAIGKLALINSTITUTJAUMEHUGUETGOTRENUNAUTOBUSQOWPLEDEGENTKDMVUQUANARRIBEMSORTIMLOLIXINOQNCXANOANEMALJFGNAOLANOSTRAHOLACLASSEALLIFEMEXERCICISPERAPRENDRECAPACASAMOLTESCOSEPOOÑLÑLSIOMPLIRNOSDECULTURAVMDOGHOACONSEGUIMGRACIESNEN

DEAUNSEGUITDEPROFESSORSIPROFESSORESDELCOMVAAIXOCENTREEGKNLQUEENSVM<NIACOMPANYENDURANT

LESOANKWV6HORESDETREBALL

La HistÒria amaGaDa Les lletres següents contenen una història ama-gada. Per descobrir-la cal que separis la infor-mació útil de les lletres que despisten. Tingues en compte que no hi trobaràs ni accents, ni apòstrofs ni guionets

VERTICALS1.- Local disposat per a efectuar investigacions científiques o proves.7.- Sala destinada a fer-hi classes.8.- Lloc a on s’hi van a arreglar els portàtils.9.- Zona a on van a estudiar els de CAS.

HORITZONTALS 2.- Lloc on passar l’estona, jugar o fer els deures d’última hora.3.- Habitació del conserge.4.- Local tancat destinat a efectuar-hi exercicis gimnàstics.5.- Lloc que conté una col·lecció de llibres i s’hi va a vegades per acabar de fer els deures o estudiar.6.- Zona a on hi van els nens i nenes a comprar l’esmorzar o anar a passar-hi l’hora del pati.

ilham Belhadj Bentouhami2n ESo C

encreuats

Joan Tous Valls2n ESo C

53reviscola

reviscola reviscola

54 reviscola

reviscola

EQUIP DE REDACCIÓJoan FoguetClaustre PallarèsM. Neus SalvatAnna SansNúria VenturaJesús Moreno

FOTOS DE PORTADAFotos guanyadores del IX Concurs de Fotografia Me-diambiental de l’InstitutCategoria d’ESOCels Montes de 2n d’ESO “Energia neta en un capvespre” Categoria de Batxillerat, cicles, CAM i CASMaria Guasch de 2n de Bat. “La natura envaïda per l’energia nuclear” Categoria de professors, pares i personal no docentMercè Bessó “Fumerola a Námafjall Hverir “

DISSENY I IMPRESSIÓGràfiques Moncunill, SL - Valls

D.L. T-343-2005

EDITAInstitut Jaume Huguet·Antiga Escola del TreballC/ Creu de Cames s/n · 43800 VallsTel. 977 600 938Fax. 977 612 565Correu electrònic: [email protected]: www.institutjaumehuguet.catAMiPA 977 603 560ANESPRO 977 600 938

Índex

EDITORIAL .......................................................................................................................................................... 3

REPORTATGE ..................................................................................................................................................... 4Les malalties minoritàries: poques prescripcions, molts afectats

ENTREVISTES .............................................................................................................................................. 10Miquel Rovirosa PortaRaül Godoy SanvidalJoan Serafini Masdeu

DIÀLEG ................................................................................................................................................................ 15T’agrada pintar, escriure, fer fotos? I presentar-teals concursos de l’Institut?Com dines i sopes a casa? Amb qui?Quin és el plat o menú que més t’agrada?

OPINIÓ ................................................................................................................................................................. 22Crisi dels refugiats, la bellesa, l’homofòbia, l’alimentació, el cànnabis, les eleccions, les “lolis”, la corrupció, mòbils...

DES DE CASA ............................................................................................................................................... 30Formació professional d’esports: es gradua la primerapromoció a l’InstitutQuè és innovafp? La gestió de les idees al CFGM gestió administrativaL’Institut Jaume Huguet, Premi Nacional deFormació ProfessionalLa flauta màgica... de les galàxies

QUADERN DE VIATGES ................................................................................................................... 37EsquiadaCreuer

RECERCA ........................................................................................................................................................... 40

ET RECOMANEM ..................................................................................................................................... 43Experiències personalsEsportsRàdioGrups musicalsLlibresReceptes de cuinaPel·lículesViatges i racons per visitarSèries de televisióConsellsPàgines web

PASSATEMPS ................................................................................................................................................ 51AutodefinitEncreuatsSopa de lletresLa història amagada

revi

scol

a

ED

UC

AC

IÓ S

EC

UN

DÀ

RIA

OB

LIG

AT

ÒR

IA (

ES

O)

BA

TX

ILL

ER

AT

M

OD

AL

ITA

T D

E C

IÈN

CIE

S I

TE

CN

OL

OG

IAM

OD

AL

ITA

T D

'HU

MA

NIT

AT

S I

CIÈ

NC

IES

SO

CIA

LS

CIC

LE

S F

OR

MA

TIU

S D

E G

RA

U M

ITJÀ

Tè

cn

ic/a

en

ac

tivi

tats

co

me

rcia

lsT

èc

nic

/a e

n g

est

ió a

dm

inis

tra

tiva

Tè

cn

ic/a

en

sis

tem

es

mic

roin

form

àti

cs

i xa

rxe

sT

èc

nic

/a e

n in

sta

l·la

cio

ns

elè

ctr

iqu

es

i au

tom

àti

qu

es

Tè

cn

ic/a

en

ma

nte

nim

en

t e

lec

tro

me

cà

nic

Tè

cn

ic/a

en

me

ca

nit

zac

ió

Tè

cn

ic/a

en

so

lda

du

ra i

ca

lde

reri

aT

èc

nic

/a e

n c

ure

s a

uxi

liars

d’i

nfe

rme

ria

CIC

LE

S F

OR

MA

TIU

S D

E G

RA

U S

UP

ER

IOR

Tè

cn

ic/a

su

pe

rio

r e

n a

dm

inis

tra

ció

i fi

na

nc

es

Tè

cn

ic/a

su

pe

rio

r e

n d

ese

nvo

lup

am

en

t d

’ap

lica

cio

ns

mu

ltip

lata

form

aT

èc

nic

/a s

up

eri

or

en

ad

min

istr

ac

ió d

e s

iste

me

s in

form

àti

cs

en

xa

rxa

Tè

cn

ic/a

su

pe

rio

r e

n a

uto

ma

titz

ac

ió i

rob

òti

ca

ind

ust

ria

lT

èc

nic

/a s

up

eri

or

en

dis

sen

y d

e f

ab

ric

ac

ió m

ec

àn

ica

Tè

cn

ic/a

su

pe

rio

r e

n m

ec

atr

òn

ica

ind

ust

ria

lT

èc

nic

/a s

up

eri

or

en

an

ima

ció

d’a

cti

vita

ts f

ísiq

ue

s i e

spo

rtiv

es

PF

I Au

xilia

r d

e s

err

alle

ria

i c

on

stru

cc

ion

s m

età

l·liq

ue

sA

uxi

liar

de

ma

nte

nim

en

t i m

un

tatg

e d

’in

sta

l·la

cio

ns

elè

ctr

iqu

es,

aig

ua

i g

as

H

OR

AR

I D’A

TEN

CIÓ

AL

PÚB

LIC

(oct

ubre

- m

aig)

de

10 h

a 1

3 h

de

dillu

ns a

div

endr

es

i de

16

h a

18 h

dill

uns

i dijo

us

(ju

ny -

sete

mbr

e) C

arre

r Cre

u de

Cam

es, s

/n d

e 10

h a

13

h d

e di

lluns

a d

iven

dres

438

00 V

ALL

S

TE

L. 9

77 6

00 9

38

FAX

. 977

612

565

ww

w.in

stitu

tjaum

ehug

uet.c

at e

3004

611@

xtec

.cat

2 ci

cles

en

3 a

nys

2 ci

cles

en

3 a

nys

2 ci

cles

en

3 a

nys

2 ci

cles

en

3 a

nys

reviscola

JOSEP VIVES CASTELLET(Valls, 1888- 1954)

Segurament que molts de nosaltres hem visitat el refugi antiaeri de la plaça del Blat, especialment enguany que s’escau de recordar que fa vuitanta anys esclatà la Guerra Civil. Aquest refugi, que té vuit metres de fondària i una xarxa de galeries comunicades i construïdes amb formigó i volta de rajola, fou projectat per l’arquitecte Josep Mª Vives Castellet.

Jordi Granell deia en la introducció del llibre Josep Mª Vives Castellet, arquitecte, editat per l’Institut d’Estudis Vallencs pel novembre del 2015 i de què són coautors M. Usandizaga, A. Cuchí, F. Murillo, S. Roca, P.Rodríguez i P. Giori: “Tot i que l’obra de Vives és molt extensa i variada i que la trobem a diferents municipis del Camp, és a Valls on és més visible i present. Fins i tot la trobem de forma amagada en les obres d’infraestructures soterrades.

Vives va ser arquitecte municipal durant un llarg període de temps, en una època en què, preocupat per resoldre els problemes socials mitjançant l’ús de la tècnica i les infraestructures, va tenir un paper clau en el desenvolupament de la ciutat.

Va exercir en una època d’arquitectura canviant, pel que fa a l’estil i a la forma, a les funcions i a les necessitats i, també, a les tècniques, que evolucionen. La seva obra no està absent d’aquesta transició. Tot i la seva formació academicista, els seus primers projectes tenen una clara influència del modernisme, que abandona de seguida per passar al noucentisme, variant local -mediterrània- del corrent neoclàssic alemany, per acabar abraçant, molt tímidament, les formes més rectes de l’arquitectura moderna.”

reviscola - XTEC...del 2015 i de què són coautors M. Usandizaga, A. Cuchí, F. Murillo, S. Roca,...

Documents

Transcript of reviscola - XTEC...del 2015 i de què són coautors M. Usandizaga, A. Cuchí, F. Murillo, S. Roca,...