Revista AVVEE desembre 2014

8/10/2019 Revista AVVEE desembre 2014

1/13

esquerraeixample

esquerraeixample

4 poca - nm 81 - Desembre 2014

BUTLLET DE L'ASSOCIACI DE VENES I VENS DE LESQUERRA DE LEIXAMPLE

25 anys desprs,conquerir nous espais

per al venatgeEl Xalet - Casa Golferichs


2/13

2 3DESEMBRE 2014 DESEMBRE 2014

Eixample : Butllet gratut de lAssociaci de Venes i Vens de lEsquerra de lEixample.Coordinaci i Direcci : Sylviane Dahan Sellem.Maquetaci : MEDIAactive, S.L.Collaboracions: M. Remei Cirera Rafanell, Cosme Sal, Montserrat Roma, Xavier Riu i Sala, SandraRebeill, Equip Clnic CIPAIS, Merc Piera Fernndez, Neus Valdeperas, diferents grups de treball de lavvee, Centre de Normalitzaci Lingis-tica, Dones dEnlla, Esplai Queix, Ateneu Entrebanc, Maria ngels Arag, Helena Lopez, Seruan.Fotos: Maria Gonzalez, Merc Otero, MartBallada, Esther Rodriguez. Publicitat: Xavier Moya. Els anunciants es poden posar en contacte amb en Xavier Moya a travs de la mateixaadrea, a le-mail: [email protected] o al telfon 93 453 28 79. Shan de fer arribar els anuncis tali com es vol que surtin publicats. LAs-sociaci no es fa responsable de les opinions dels collaboradors del Butllet.Edita : Associaci de Venes i Vens de lEsquerra de lEixample (AVVEE).Impressi : MEDIAactive, S.L.Dipsit legal : B-33086-96

Calbria 262. Telfon: 93 453 28 79e-mail: [email protected] / web de lassociaci: www.avvee.org

Aquesta secci est oberta a tots els lectors i lectores del Butllet.Podeu escriurens a:

Butllet de lAssociaci. BstiaCalbria, 262

08011 Barcelona

O b per correu electrnic a:

[email protected]

OFICINA DATENCI ALCIUTAD (OAC)

Arag, 311Telfon dInformaci 010

SERVEIS-AVV Esquerra de lEixampleObert de 9h a 13h i de 17h a [email protected] denllawww.donesdenllac.org-Recreant Crulleshttp://recreantcruilles.wordpress.com-APAMwww.apamassociacio.entitatsbcn.net

CENTRES CVICS-Casa Golferichs. El xaletGran Via de les Corts Catalanes,491-Cotxeres BorrellViladomat, 2-8-Centre Cultural Teresa Pmies

Centre Cvic Urgell Biblioteca Esquerra de lEixample-

Agust CentellesComte dUrgell, 145

SERVEIS SOCIALSCSS NOVA ESQUERRA EIXAMPLEBorrell 305 altell936.197.311CSS ANTIGA ESQUERRA EIXAMPLEMallorca 219 2936.197.311PIAD. Punt dInformaci i Atenci a lesDonesMallorca 219 3932.562.819

GENT GRAN-Espai de Gent GranRosell, 78-Espai de Gent GranM. Aurlia CapmanyEnric Granados, 47

GURDIA URBANAEmergncies 092

SERVEIS URGENTSTelfon nic demergncies 112Urgncies sanitries 061Cos Nacional de Policia 091Bombers 080

SALUTCAP CASANOVARosell 161 1r 932.279.800CAP BORRELLComte Borrell 305932.271.800Hospital ClnicVirraoel 170932.275.400

EQUIPAMENTS ESPORTIUSPoliesportiu Joan Mir

FARMCIESwww.farmaciasdeguardia.com

Bstia Editorial

Qui somEscriu-nos!

Serveis

ASSOCIACI ASSOCIACI

Ara fa vint-i-cinc anys, el moviment venal de Sant An-toni i de lEsquerra de lEixample plantava cara a Nezi Navarro, evitant lenderroc de la Casa Golferichs. Desdaleshores, el Xalet ha esdevingut un actiu i reconegutCentre Cvic. Lefemride ens duu, per, de levocaciduna lluita reeixida a la seva continutat. Com s bensabut, ledi ci acull la Fundaci Pi i Sunyer, que nocu-pa una part considerable. No seria hora, desprs de

tots aquests anys, de trobar-li un altre emplaament,alliberant espai i permetent aix el desenvolupament deloferta del Centre Cvic, que podria per explotar totesles potencialitats del Xalet? Quina millor celebraci queretornar als nostres barris el ple gaudi dun equipamentque ells mateixos varen conquerir?

Temps de record, temps de nous reptes. La reivin-dicaci dels equipaments llargament esperats a lespaide Germanetes una reivindicaci que ha conegut unasingular embranzida grcies als collectius que dina-mitzen lespai cedit pel Pla Buits arriba a un momentcrucial. LInstitut iniciar la seva singladura en barra-cots provisionals i, mentrestant, es donar un s ciu-tad al solar que ha dacollir lobra de nitiva, al costatdel carrer Consell de Cent. Des de Recreant Crullesi des de la mateixa Associaci hi ha ganes de discutirel disseny daquesta microurbanitzaci i ns i tot de laseva gesti. El Districte faria b descoltar una gentcompromesa amb la transformaci del barri, que som-nia en fer de Germanetes una nova centralitat i, aracom ara, un espai viu i el centre neurlgic duna mpliare exi ciutadana sobre lengrescador projecte de lessuperilles.

Per, el gran desa ament del proper perode sersens dubte la nova con guraci de lextensi que avuiocupa la pres Model. Tenim nova data per al trasllat delsinterns a les noves installacions penitenciries de Zona

Franca: 2017. Daqu a uns mesos, est previst lender-roc de ledi ci que acull els reclusos en rgim obert, alangle dels carrers de Rossell i Entena. (Davant lacomprensible preocupaci deducadors i funcionaris, carels interns hauran de ser traslladats provisionalment a laTrinitat). Esperem que aquesta intervenci, lluny de seruna simple gesticulaci electoralista, enceti un cicle con-seqent dactuacions que suposin el tancament de nitiu

de la pres.En qualsevol cas, el proper 15 de desembre comenaa reunir-se la Comissi de seguiment que ha de coni-xer el calendari daquest procs i, sobretot, debatre delconjunt dequipaments que cal realitzar en la formidablesuperfcie lequivalent de dues illes que recuperarel barri. LAVVEE hi acudir, plantejant com a punt departida el projecte dequipaments educatius, assistenci -als, de memorial democrtic i despai verd pactat el 2009amb lanterior govern municipal. Ladquisici per partde lAjuntament de la franja de 5.000 m2 (30.000 cons-trubles) que hi ha a tocar del carrer Nicaragua i quesegons aquell planejament havia de conservar la Gene -ralitat ens obre prometedores possibilitats que hau-rem dexplorar plegats, venatge i administraci. Podemguanyar espai verd, generant un nou pulm en el nostredens districte. I, si sabem resistir a les temptacions espe-culatives, podem generar igualment noves edi cacionsdinters social.

A lhora en qu debatem apassionadament sobre elfutur del nostre pas, bo s recordar que tenim, doncs, lapossibilitat de contribuir a bastir-lo a peu de carrer, dis-senyant el barri que volem. Que passeu totes i tots unes

bones Festes. I carregueu les piles: lany 2015 sanunciaple dincerteses, per tamb de grans possibilitats i es-perances. Sens gira molta feina. LAVVEE no la defugirpas i compta amb vosaltres.

25 ANYS DESPRS...CEMENTIRI S CIUTATVoldria parlar-vos del cementiri, per des dun punt de vista totalment

diferent de lhabitual.

Per a moltes famlies, s tradici, durant el mes de novembre, danar alcementiri, en general per netejar i condicionar els nnxols de les personesmortes de la famlia i, a la vegada, honorar-ne el record. Per, ara no vullparlar del cementiri com a lloc de la mort sin, ben al contrari, com un llocdinters per als vius.

A lactualitat, el Director General de Cementiris de Barcelona, Sr. Jordi

Valmaa, a travs dels mitjans de comunicaci, ens transmet sempre elmissatge que el cementiri, sobretot el de Montjuc, s el pulm daire frescms gran que t la nostra ciutat. s la ms gran extensi de jard quetenim amb arbres centenaris, parterres plens de ors, fonts daigua... I,a ms, constitueix un gran museu a laire lliure, amb escultures dartistesreconeguts (Josep Clar, Josep Llimona...) i de tombes o panteons onuna arquitectura imaginativa ha deixat tamb la seva empremta (Masdeu,Leandre Albareda...).

En aquest moment leslgan de CEMENTIRIS DE BARCELONA coma entitat s: Cementiri s ciutat. Sorganitzen passejades culturals, visi-tes guiades de dia i de nit, concerts a laire lliure (Fossar de la Pedrera),conferncies, exposicions fotogr ques, exposicions itinerants diverses...

s un espai de llum, dart, de cultura i, per tant, de vida i que pot serdinters per a tothom.

M. Remei Cirera Rafanell

1 de Novembre totsants -

Podeu trobar tots els detalls adreant-vos a la recepcide lavvee a partir de les 17h.Montse Roma 934 532 879

Cursets


3/13


4/13

7DESEMBRE 20146 DESEMBRE 2014 SOLIDARITATEl proper setembre comenar

al barri un tercer institut

El Consorci dEducaci de Barcelona va convocarals representants de la Plataforma per lInstitut aGermanetes el passat dimecres 12 de novembre, perparlar de linstitut proms -i reclamat!- en el solar de lesantigues Hermanitas de los Pobres del carrer Consellde Cent. Ens van rebre el seu Gerent, Sr. Manel Blasco, iel Regidor, Sr. Gerard Ardanuy. Com a Plataforma hi vamassistir una representaci de les AMPA de les escolespbliques Mallorca, Aur, El Llorers, Diputaci, FerranSunyer i Joan Mir, ms aquesta AVV i la del barri deSant Antoni.

Cal tenir en compte que abans shavien realitzatdiversos actes reivindicatius i que el nou institut haviaassolit fora protagonisme en el marc de la FestaMajor del barri. Shavien recollit 1.400 signatures derecolzament que es van lliurar a la mateixa reuni.Els dos poltics ens van donar la bona notcia de que

nalment S tindrem el nou institut i que comenariaoferint places aquest setembre del 2015!

El resum de la informaci que van donar-nos s lasegent: Que eren conscients que aquest any es preveu un

augment de la demanda de places per comenarlESO i que lIES Ernest Lluch est totalment saturatamb els 5 grups de 1r, quvan segons el mapa escolarnhauria de tenir 4.

Que en el perode de preinscripci que sobrenormalment a nals de febrer, hi haur aquest anyloferta dos nous grups classe de 1r dESO, querepresenta augmentar en 60 places loferta.

En aquell moment ja hi haur una direcci i unprojecte educatiu a presentar a les famlies. Aquestamb voluntat destar arrelat al barri.

Durant dos o tres anys les installacions seranprovisionals, els barracons que ja coneixem daltrescasos similars.

Ladrea de nitiva del nou institut ser a Consell deCent, entre Viladomat i Borrell, per la installaci

provisional ser propera, tot i que encara no estavadecidida.

Que per reis ens tornarem a trobar i ensconcretarien la persona que encapalaria aquestprojecte i el lloc provisional on subicaria durantaquests dos o tres anys.

Que parallelament farien tamb un esfor dimpuls alprojecte de lESO de lIES Poeta Maragall. I sumantamb lIES Ernest Lluch composarien loferta dels tresinstituts que la zona descolaritzaci de lEsquerra delEixample i Sant Antoni necessita.

Que passat aquest dos o tres anys es posaria enmarxa ledi ci nou i aquest tindria 3 lnies dESO i2 de Batxillerat.Vam sortir contents de la reuni i illusionats amb

el rellanament de loferta educativa pblica queentre tots i totes havem aconseguit. Caldr anar-hoseguint!

Xavier Riu i Sala

SHA ACONSEGUIT!! LEsquerra de lEixample compta amb un nou cen-tre de Distribuci Solidria dAliments on hi treballen150 voluntaris i dna servei a 2.500 usuaris

Malgrat tenir una renda superior a la mitjana deBarcelona (110 sobre 100), ni el districte de lEixam-ple es lliura de la bretxa social i la pobresa que col-peja a cada vegada ms ciutadans. El districte vaassistir ahir, a la parrquia de Sant Josep Oriol delcarrer dUrgell, a lobertura dun dels dos centres enels quals Critas i lAjuntament centralitzen el reparti-ment daliments que abans distribua cada parrquiapel seu compte.

(Sorprenentment, lAssociaci de Vens i Venes nohi va ser ni invitada, ni tan sols informada, malgrat elfet que aquest mateix estiu, aix com en el decurs dela tradicional Festa Major del barri, lAVVEE va con-tribuir al recapte daliments, lliurats a la parrquia delbarri amb qui treballem per a la seva distribuci - imalgrat que, com a entitat venal federada, participemmitjanant la FAVB a les reunions de Benestar Social).

El nou Centre de Distribuci Solidria dAliments(Disa), aquest s el seu nom o cial, agrupa el re -partiment de 13 parrquies i se suma als dos que jaexisteixen al districte de Nou Barris i al de SagradaFamlia, tamb a lEixample. El nou Disa atn 650 fa-mlies, que representen unes 2.500 persones. Aqu,hi acudeixen persones derivades dels Serveis Socialsde lAjuntament i de Critas, i una de les seves par -ticularitats s que tamb distribueix aliments frescos

i congelats.150 voluntaris sencarreguen de distribuirels aliments en funci del nombre de persones queviuen en cada llar, de manera que seviten les cues.

Lobertura del centre demostra que a Barcelona lapobresa no entn de barris. La pobresa de lEixamples ms invisible que la que es dna en barris del nordo lest de la ciutat, per tamb existeix. Aquests puntsde distribuci de menjar palesen les greus mancancesde lEstat del benestar: duna banda, donen respostaa la situaci lmit en qu es troben moltes venes ivens; per, duna laltra banda, perpetuen un modelassistencialista, no gaire allunyat de la bene cncia,que atomitza la gent pobra, la colloca en una situacide dependncia i difumina la condici de subjecte dedret. Per aix insistim a defensar la implantaci dunaRenda Garantida de Ciutadania, un dret contemplatper lEstatut de Catalunya, que proporcionaria uns in-gressos mnims de su cincia, garantint a les perso -nes autonomia i dignitat.

Sylviane Dahan 3/12/2014

... es podria buscar la manera de fer les comprspels bancs daliments a les botigues petites o anar abuscar lexcs de menjars, als campessis o pesca -dors..., en comptes de comprar-les a les grans super-fcies, que en plena crisis estan guanyant ms quemai, moltes delles culpables del que est passant.

Esther Rodriguez

EDUCACI

Nou Centre deDistribuci Solidria dAliments


5/13

8 9DESEMBRE 2014 DESEMBRE 2014MEDI AMBIENT MEDI AMBIENT

Per a ms informaci podeu preguntar al nostre productor de mel de Cal Vmell. En sap moltssim i estar encantat de respondre les vostres pregunt

Un informe de Greenpeace remarca la vulnerabilitat i els riscos delagricultura davant la davallada de la poblaci dabelles

El setanta per cent dels conreus catalans depenen dalguna mane-ra de la pollinitzaci dels insectes i representen 321 milions deurosde bene ci econmic per a Catalunya. Aix s el que va concloureun informe de Greenpeace el mes de maig. aix repercuteix en totalagricultura, per sobretot en la pollinitzaci silvestre i en els arbresfruiters i explica que un arbre que no ha estat pollinitzat per abellesprodueix menys i fa un fruit ms lleig. Molts pagesos el que fan sllogar arnes als apicultors, per aquells que ho fan de forma natural,sn els que noten ms la baixada de producci,

Les causes que han provocat aquesta davallada de la poblacidabelles sn diverses i poc clares. Aix doncs, el mateix informe apun-ta que alguns han posat lull al tema dels plaguicides, per tamb hipoden tenir a veure algunes noves malalties, lla vespa asitica, depre-dadora de labella com, labellerol, o el canvi climtic.

Per a banda dels efectes directes sobre leconomia dels apicultorsprofessionals i sobre la producci de mel, tots els organismes interna-

cionals implicats en lavaluaci de labast daquesta crisi apcola mun-dial destaquen el gran impacte que tindr una disminuci de lactivitatpollinitzadora daquesta mena sobre un gran nombre de conreus vitalsper a lalimentaci animal i humana. Segons la FAO (Organitzaci deles Nacions Unides per a lAgricultura i lAlimentaci), la pollinitzacirealitzada per les abelles de mel t un valor econmic trenta o quarantavegades superior al dels productes derivats de lapicultura. I aix, sen-se comptar els bene cis socials i mediambientals que les abelles duena terme en zones de ora natural; difcils destimar.

En entorns agraris, les abelles poden signi car ns el 95% del totaldinsectes pollinitzadors. Si tenim en compte que no sols les abellespateixen una davallada de poblaci, que tamb altres pollinitzadors,com borinots, abelles solitries i papallones, han mostrat una deca-dncia durant els ltims vint anys, aleshores ens podem fer una ideadels efectes del problema: disminuci crnica de la producci de fruits illavors, cultivades o naturals, i prdua progressiva de biodiversitat perlensorrament dun pilar fonamental dels ecosistemes: la pollinitzacide les plantes amb ors.

(Resum de larticle: - Xavier Puig. 18/08/14 - Girona)Labella no s, doncs, tant sols un insecte molest que sovint confo-

nem amb la vespa. Labella s un b com que cal preservar!Quan veiem, de pas, que puja el preu de la mel, o que , ns i tot, no

nhi ha...ho entendrem millor....Vocalia de consum

Un dels principals problemes que tenim en aquest barri s el dela contaminaci. Contaminaci de laire per lefecte dels gasos emesospels vehicles rodats que utilitzen derivats de petroli com a combustible;contaminaci acstica, tamb pels cotxes, motos, ambulncies... i con-taminaci electromagntica, principalment per les antenes de telefoniambil.

Sabem que en determinats perodes hem sobrepassat els nivells de con-taminaci permesos. Hem patit bronquitis o altres problemes de salut peraquesta causa, i no sens ha informat, ni shan adoptat ns ara mesures pre-ventives o correctores de cap mena.

Sabem tamb que les emissions de radiaci electromagntica que ensentren a les cases sense perms sn, en moltes ocasions, emissions queassoleixen nivells molt per sobre dels que recomana el Parlament Europeu,i el venatge nest patint igualment els efectes. La normativa ho permet tota les empreses de telefonia mbil i a daltres perqu som en una ciutat iun pas prostituts . Amb aix, el que vull dir s que els poltics que ensgovernen shan deixat comprar per les grans empreses energtiques i detelefonia mbil, i per aix fan les lleis en bene ci daquestes sense tenir encompte els ciutadans, la seva salut, i la salut dels ecosistemes. Com s explicaque al mercat venguin telfons sense l que estan emetent radiaci electro -magntica tot el dia (de lordre de 9 Volts/m), quan hi ha telfons (ecolgics)que prcticament no nemeten? Per qu permeten que la poblaci estiguiexposada constantment a una radiaci que ens afecta molt a la salut de lespersones electrosensibles, per que t conseqncies tamb sobre la restade la poblaci, especialment nens i gent gran? No recordem qu va passara lescola bressol i quines afectacions va patir el personal de la biblio-teca del Centre Cultural Teresa Pmies?

El dimarts 28 doctubre, per acabar-ho dadobar, surt la noticia de que Bar-celona tindr wi gratut als autobusos, metro, parcs infantils, Tot aix amblexcusa de permetre que els turistes puguin connectar-se a Internet des dequalsevol punt de la ciutat i en qualsevol moment. Que no sest fent ara,potser? El metro i el tren van plens de gent connectada al seu mbil, i a lespersones electrosensibles ens costa molt de trobar espais lliures de radiaci!

De la lectura de la notcia tamb es desprn que en sortiran bene ciadesles empreses Abertis, Telecom i Europa. Pressupost estimat del projecte: 6,1milions deuros. Amb aquest pressupost es podria ajudar a la nutrici de totsels nens de la ciutat, per exemple.

I, duna altra banda, per qu en un pas tan llumins com el nostre no apro-tem ms lenergia solar? Penso que s degut al fet que no interessa a les

empreses que treuen rdit de les centrals nuclears, i tenen subornats els go-vernants perqu facin els hi facin lleis a la seva mida, perjudicant els qui tenenenergies netes i renovables.

Com magradaria el barri?En aquest sentit, magradaria un barri saludable, on es tinguin en compte

les necessitats de la gent que hi viu i la seva salut. Per aix, caldria: Eliminar antenes de telefonia mbil (ja en tenim una a Collserola que

dna cobertura a tota la Ciutat). Reduir la circulaci de cotxes creant prquings a lentrada de la ciutat

i promovent un transport pblic sufcient. Si hi ha dhaver zones wif, cal que estiguin indicades en espais concrets

i allats, sempre lluny descoles i parcs infantils. I no posar-ne ms alespai pblic.

Promoure el cable per connectar-se a Internet a travs dels locutoris ibiblioteques on els usuaris puguin accedir aix a la xarxa.

Promoure els cotxes i motocicletes elctrics. Promoure ls de bicicleta amb seguretat per la ciutat, tant per als ci-

clistes com per als vianants. Promoure lenergia solar per a s domstic, afavorint la seva implanta-

ci als edifcis de la nostra ciutat. Promoure altres formes de generaci denergies netes, com per exem-

ple bicicletes esttiques ds pblic per donar energia a les llars queno poden pagar la factura de la llum.

Dotar el barri de ms espais verds i zones de vianants.I, per ltim: benvingudes les noves propostes en aquest sentit: per una ciu-

tat saludable!Maringels Arag

Problemes ambientals i possibles milloresa lEsquerra de lEixampla

Preocupaci per la disminuci dabelles


6/13

11DESEMBRE 201410 DESEMBRE 2014 FESTA MAJOR

Equipament Ana Alabart - inauguraci placa divendres 26/9

Exposici Pintures i VaixellsPreg Itziar GonzalezConcerts al carrer


7/13

13DESEMBRE 20141212 DESEMBRE 2014 FESTA MAJOR FESTA MAJOR

Premi 1: PAU XIMENO (concert joves)Premi 2: CARLOS FRIAS PEREZ (correfoc)

Guanyadores del Premi dInstagram

Cam AmicGolferichs Catal Roca Minuters

Gegants

Portes Obertes Bombers

Rambladel Barri

Activitats de la Vocalia de PersonesDiscapcitades

Country iGospel


8/13

14 15DESEMBRE 2014 DESEMBRE 2014FESTA MAJOR FESTA MAJOR

28/9 - dia internacional pel dret a decidir de les dones - pel dret al propi cos - amb Silvia Aldavert

Havaneres amb el Grup Port BoBaldufesPaella

Sopar de Festa Major Cine-Frum. Las ventajas de ser invisible

Germanetes

Concerts al carrer


9/13

17DESEMBRE 201416 DESEMBRE 2014 SALUTDONES

Reposici del cartell que hi havia a lentrada de lHospital Cl-nic en contra de la privatitzaci i per un Clnic 100% pblic.

Aquesta acci es va fer dimecres 29 doctubre com a respostaa la retirada del cartell la salut no s un negoci per part de ladirecci i amb connivncia del comit dempresa de lHospitalClnic, que no ha volgut tornar a collocar el cartell. Agram elsuport i la participaci de la secci sindical de CGT-Sanitat. Ala notcia es llegeix que el cartell havia estat collocat per per-sones allienes a lHospital esrefereix a les usuries de la sa-nitat pblica? a les treballadoresi venes organitzades ? es pretncapitalitzar la propietat dun hos-pital pblic per part de gerentsque privatitzen i precaritzen?Veniu a la taula informativa i derecollida de reclamacions cadadimecres de les 10h a les 13h.

Seguim!

Vocalia salut de lavvee

Us recordem que podeu reclamar la devoluci de leuro per cepta. Aquesta taxa va estar vigent des del 23 de juny de 2012 al de gener de 2013. Una sentencia del Tribunal Constitucional laanullar.

Podeu trobar els impresos en els Centres de Salut, ABS i CAPi tamb en moltes farmcies. Tamb podeu descarregar la peticilenlla segent:

http://www20.gencat.cat/docs/OVT/Departaments/SLT/Doments/Formularis_pdf/240z569srt_sol_retorn_taxa_euro_receppdf

No s necessari adjuntar cap comprovant del pagament de la taxats que el CatSalut ja disposa de les dades i la informaci necessria per conixer quin import us ha de retornar.

Les dades bancaries per fer lingrs han de portar el segell lentitat bancaria corresponent.

En el cas que una persona actu com a representant legal dunaltra (en cas de menors, incapacitats o de defunci d e la persona slicitant), cal presentar la documentaci que acrediti la representa

legal, segons correspongui:En el cas de menors: cpia del llibre

de famlia, cpia de la sentncia o resolu-ci judicial o conveni que acrediti la potes-tat parental, en cas de separaci divorci.

En cas dincapacitats: cpia de la sen-tncia dincapacitaci.

En cas de defunci de la persona aqui es van prescriure les receptes: cpiadel document acreditatiu de la successidel dret.

Quan tingueu limprs fet lheu de re-gistrar i es pot fer al vostre CAP (Centredatenci Primaria)

Vocalia de Sanitat Favb

Devoluci euro per receptes

Activitats de la vocalia de Dones

Concert de cloenda

La Rosa ha votat


10/13

18 DESEMBRE 2014 19DESEMBRE 2014GENT GRANCarta oberta a lalcalde de Barcelona Xavier Trias, a la responsable de Benestar iFamlia de la Generalitat, Neus Munt i a la regidora del districte de Nou Barris, IrmaRognoni

EL BARRI DE PROSPERITAT DENUNCIALOBERTURA EN FALS DE LA RESIDNCIA DEL CARRER MOL

Desprs de tres anys de lluita de les venes i vens del barri de Prosperitat per lobertu-ra de la residncia i centre de dia per a la gent gran del carrer Mol (reivindicada fa msde 20 anys), lAjuntament i la Generalitat han fet pblica lobertura de lequipament pera principis de lany 2015.Davant daquest anunci, lAssociaci de Venes i Vens de Prosperitat i lAssociaci dela gent gran de Prosperitat van convocar una assemblea venal el dijous 6 de novem-bre, on es va acordar la redacci daquesta carta, denunciant: Lequipament del carrer Mol no sobrir tal i com estava acordat. s a dir, un equi-

pament de la Generalitat amb 100 places de residncia i 25 places de centre de dia.En realitat, lAjuntament trasllada a lequipament de Mol 60 usuaris de la residncia

Layret de lEixample, que vol tancar per fer obres de remodelaci, i obre noms 30places noves. I no sobre cap plaa del centre de dia. La gesti daquestes 90 placeslassumeix lAjuntament i no la Generalitat.

Des del barri considerem que s una soluci inacceptable que respon a lobjectiude justi car lobertura de la residncia pensant en el calendari electoral i forats perla pressi venal que demanava lobertura dun equipament completament preparatper entrar en funcionament, amb la crua realitat duna llista despera de 7.700 per-sones a Barcelona esperant plaa en una residncia pblica.

En primer lloc, ens preocupen profundament les conseqncies que pot tenir per ales persones usuries de Layret el doble trasllat, el seu viatge danada a Nou Barrisi el viatge de tornada a lEixample en 15 mesos, el temps anunciat per acabar la re-modelaci. Sn persones molt vulnerables que es poden veure afectades greumenten la seva salut, tot i que es compleixin -que sha de veure- els protocols estipulats.

Hem dafegir que a lEixample, com a tots els districtes de la ciutat, est pendentla construcci duna residncia pblica per a la gent gran que absorbeixi una quotadusuaris (per cert, paralitzada amb lexcusa que no hi ha diners i perqu el pro-motor Nez i Navarro ha de construir un aparcament al solar). Al barri del Clottamb est pendent dobertura la residncia de lAlchemika, llargament reivindicadapel barri.

En segon lloc, sabem per experincia que en les obres pbliques no se solen com-plir el terminis. Encara que la r egidora Rognoni hagi anunciat rotundament que en15 mesos la ciutat tindr les 60 places de Layret ms les 100 de Prosperitat, dubtemmolt que sigui en aquests terminis.

Tampoc no ens creiem que la Generalitat assumeixi en 15 mesos la posada en fun-cionament de les 100 places noves a la residncia i les 25 places del centre de dia

de Prosperitat. Ni que sobrin la resta de residncies pendents a la ciutat. Perquho han fet ns ara (no hi ha diners) i perqu el discurs actual de Benestar i Fas que la cura a les persones grans sha de fer mitjanant latenci domicilidirectament a casa seva. Tornem a recordar la necessitat de posar en funcionamprou residncies pbliques per a la gent gran a tota la ciutat, per assumir les vgonyoses llistes despera i perqu les persones usuries i les seves famlies pugestar, en la mesura del possible, en un entorn de proximitat.

Apro tem per afegir que el barri no renuncia a que aquests equipaments estigu-closos en la xarxa normalitzada de salut pblica, per afavorir-ne el control ciutala seva gesti. Lexperincia en residncies privades en molts casos s nefasta aquesta ciutat, i la cessi de la gesti de residncies pbliques a empreses privatampoc no ens sembla el millor model.

Per tant, i tornant al principi, des del barri de Prosperitat estem totalment en desaamb lanunci que han fet pblic lAjuntament i Generalitat sobre lobertura de la rcia, i aix ho manifestarem all on faci falta.No volem ni entrar a valorar, per indignants, les manifestacions que per part de ponsables poltics shan fet en diferents reunions en qu sha criminalitzat els ve

venes de Prosperitat dient que les administracions tenen por que la resposta del bsigui violenta cap als usuaris de Layret. Unes insinuacions veritablement inadmissEn tot cas, per a nosaltres, el veritable maltractament s que no satengui de manefectiva la demanda de places de residncia pblica en aquesta ciutat.Al barri seguirem lluitant perqu la residncia i centre de dia de Mol sobrin quanmillor, amb tota la seva capacitat i gestionats duna manera transparent.

Associaci de Venes i Vens de ProsperitatAssociaci de la gent gran de Prosperitat

Amb el suport de:lAssociaci de Venes i Vens de lEsquerra de lEixample


11/13

DESEMBRE 2014CULTURA20 DESEMBRE 2014 CONVIVNCIA 21

La Vocalia de Persones amb Capacitats Diferents (per molt capa-citades!) vol agrair a lAjuntament la d ecisi danomenar Jardins deRosa Deulofeu la zona coneguda anteriorment com Illa Bayer. No sque no ens agradi el nom dIlla Bayer, des daqu tot el nostre respectea la gent que ha treballat en aquest espai durant anys, per es dna elcas que alguns de nosaltres tenim el gust de conixer personalmentla famlia Deulofeu, i alg, ns i tot, la mateixa Rosa. Se sap que, apart de la seva lluita en favor de la joventut, ns als ltims momentsde la seva vida va desenvolupar una feina igualment important per laintegraci de joves discapacitats, especialment de parlisi cerebral,i que la relaci damistat que va establir amb joves del nostre barriva ser especialment intensa. Considerem que aquest aspecte dela seva vida s desconegut per gran part del venat en general, i

ens agradaria dalguna manera (encara ho estem estudiant) que esdons a conixer.Ja us n anirem informant en el moment oport.Fins aviat,

Vocalia de Persones amb Discapacitats (molt Capacitades)

Per qu parlem sempre de superar les limitacions?Apostem per la promoci de lautonomia personal.

Juguem amb les limitacions! Cabaret potic descabellat una mostra deltaller de desdramatitzaci dins el marc del Programa de Suport Psico Sociala lAutonomia en les Situacions de Discapacitat* (SPAD), que sha realitzatal Centre Cvic Urgell tots els dimarts a l a tarda des del mes de gener 2014,de la m de les actrius Teresa Urroz i Isabel Daz de Descabelladas, unacompanyia de dones afectades pel cncer. Hi han participat 10 persones ambun denominador com: haver patit una malaltia que ha provocat un canvi ales seves vides.

Lacte, presentat per la periodista Elisenda Roca, va emocionar i va feraixecar el pblic replet daplaudiments.Durant la benvinguda, Eduard Tapias, coordinador de lEquip Clnic CI-PAIS va fer referncia al naixement del programa SPAD, que t com a objec-tiu el no amagar les limitacions sin mostrar-les i juga-hi.

Tamb va fer allusi a la Llei 39/2006, de 14 de desembre, Promoci delAutonomia Personal i Atenci a les persones en situaci de dependncia,coneguda extensament com la llei de la dependncia, que deixa a loblit lapart de la promoci de lautonomia personal, per exempli car com socialmentsovint tendim a quedar-nos amb el d cit.

Des de CIPAIS sha apostat per la innovaci, fusionant dos mons que, apriori, semblen no tenir res en com: la psicoterpia i el teatre.

La Dra. Rosana Lubelza, psiquiatra i coordinadora del taller de desdra-matitzaci, va re exionar al voltant del leitmotiv que acompanya el programaSPAD qui t un desig, t un cam, veure els desitjos com un motor i lesarts escniques com un canal dexpressi de sentiments i pensaments.

Teresa Urroz i Isabel Daz van introduir la mostra explicant que aquestaha estat fruit del treball al llarg daquests mesos i que la majoria del materialque es va poder veure ha estat proposat i creat per les participants del taller.

Les actrius vestien uns conjunts vistosos, cedits pel Teatre Nacional deCatalunya. La mostra va barrejar la poesia, la dansa i fragments teatralsobrint els sentits i arrancant somriures a lauditori. A ms, va comptar amblaparici estellar de lactor Joan Bentall, que va sorprendre a les partici-pants mentre baixaven de lescenari a saludar.

Mai Molins, psicloga dorientaci professional a lInstitut Municipal dePersones amb Discapacitat (IMD) va concloure lacte explicant la seva expe-rincia desprs de 20 anys treballant amb persones amb discapacitat perqutinguin un lloc a la nostra societat, tamb va fer referncia al grup de psico-drama que sha dut a terme dins el mateix programa al IMD a crrec del Dr.

Hctor Grimberg, psiquiatra de lEquip CIPAIS. Iris RochComunicaci Equip Clnic CIPAIS

Quins sn els altres queviuen al nostre barri?

1 de novembreDesde fa 6 anys, en el Caf Chapultepec, muntem, seguint

la nostra tradici mexicana, un altar als morts, amb motiu deldia de tots els Sants. Aquest any, l hem dedicat a Gustavo Ce-rati, capdavanter del grup Soda Stereo, msic molt important imolt volgut en el continent americ, que va morir a principis desetembre, desprs dhaver passat 4 anys i mig en coma.

Aquests altars sn construccions en les quals es dipositenors i aliments per a homenatjar als avantpassats, o als difunts

prxims. Fonen elements prehispnics propis de la cultura as-teca i elements de la religi catlica. s habitual posar-hi ali-ments i begudes que eren del grat del difunt, aix com objectes

personals, per a recordar-los i complimentar la seva nima.Sandra Rebeill

El NinotEl trasllat va resultar feixuc per el pitjor va ser comprovar

que la teva parada de fruita, estava situada enfront de la mevade llegums. El mercat passava a ubicar-se de forma provisionalal carrer de Casanova. Quina ironia! Justament, la teva a ci aaquest personatge (al Giacomo no al Rafel) va ser el motiu dela nostra ruptura mesos abans.

Tenia la intenci dignorar-te per complet per tu no pensa-ves posar-mho fcil. Al cap de dos dies, apro tant un momentque no tenia clientela, em vas demanar que maprops a lateva parada. Amb cara de gosset remullat, em vas oferir unparell de pomes, grans i ben roges, de les de estic peneditper qu coi, sc un home i s difcil no caure en la temptaci.Sense perms vaig arrencar un pltan, mel vaig menjar davantteu i et vaig entregar la pela. Noms et calia llenar-la a terrai trepitjar-la. No et venia duna relliscada ms. I si et trencavesres, lHospital Clnic es troba a quatre passes.

Lendem vas canviar de tctica. Em vas preparar una safa-ta de sucosos maduixots disposats en forma de cor i acompa-nyats duna nota demanant una altra oportunitat. Lnica expli-caci s que estiguessis sota els efectes de lalcohol, aix quevaig agafar tres taronges i et vaig recomanar que et fessis unbon suc per afrontar la ressaca.

I vas jugar la teva darrera carta: oferir-me un carrs de r amverd, el meu preferit. No podia dir que no i el vaig acceptar ambun somriure. Vas sospirar alleugerat. Vas deixar de respirarquan vas veure que mallunyava amb el ram cap a la paradadels embotits i un forms dependent em tallava un bon tros deformatge, mentre em deia, picant-me lullet ya sabes que uvay queso saben a beso?.

Guanyadora del II Premi de Narrativa BreuMerc Piera Fernndez

La mostra Juguem amb leslimitacions! Cabaret potic

descabellat fa brillar el CentreCvic Urgell

Sobre els Jardins de Rosa Deulofeu

Fotogra aMart Ballada


12/13

DESEMBRE 2014 DESEMBRE 201422 EQUIPAMENTSCULTURA 23

Hi van assistir 12 persones, encara que algunes no tota la reuni.Punts acordats:A) El primer punt era comentar una mica el taller participatiu quelAjuntament havia organitzat aquell mateix dilluns 16, a lIES Ernest Lluch,sobre la proposta de Sper illa de lEsquerra de lEixample. Els que remen aquell moment a la reuni compartem la preocupaci perqu no fos resms que donar-hi voltes per fer veure que es fan coses a sis mesos de leseleccions municipals. Per tamb estvem dacord que shavia de seguirapro tant aquest procs per reforar la nostra autoorganitzaci venal (hiassisteix molta gent) i incidir en les decisions municipals. Segurament enaquestes circumstncies podem treuren alguns acords que costarien msen un altre context.B) El tema bsic de lordre del dia era repassar les novetats que shanprodut a lentorn de lespai de ms de 5.000 m2 on hi havia hagut el convent

de les Hermanitas de los Pobres, i prendre partit sobre cada operaci, permantenint una visi de conjunt (vegeu el plnol). Estem parlant duna deles dues niques reserves importants despais pblics daquesta zona tandensament edi cada de Barcelona (laltra s la Model). Com que shaviaparlat que aquesta Vocalia podria fer de pont entre la Junta de lAssociaci i elprojecte dautogesti venal del Pla Buits que va avalar lAVVEE que subicaen una petita part daquest solar, sacorda transmetre aquesta re exi com abase per al pronunciament de la Junta.Per situar el tema sha de partir de lxit aconseguit per la lluita venal lany2006, un cop feta la permuta amb el Clnic, amb un acord municipal queampliava la zona verda (linterior dilla de Borrell arribaria ns a Viladomat,connectant amb el que hi ha a laltre costat del carrer) i concretava unasrie dequipaments pblics per als quals hi havia hagut molta demanda. Elproblema s que aix havia quedat aturat amb la crisi, amb el solar tancati amagat, i que noms la mobilitzaci ciutadana, fruit de la descentralitzacial barri del 15M, havia comenat a desbloquejar. La petita experinciadautogesti, emparada en el Pla Buits, ha revolucionat el tema. I ara, alAjuntament, que no havia fet prcticament res sobre el solar, li han vingutles presses ja que sacosten les eleccions municipals del proper 24 de maig.1. La setmana anterior shavia produt una novetat, quan vam participar

com a AVVEE, juntament amb lAVSA, a la reuni de les sis AMPAdescoles pbliques de la zona, amb el gerent del Consorci dEducaci(Manel Blasco) i el regidor (Gerard Ardanuy). All vam rebre la bonanotcia que aquest proper setembre de 2015 hi haur una oferta nova,inicialment en barracons, de dos 1r dESO (60 places) per cobrir laugmentprevist de la demanda, i que en dos o tres anys es construiria linstitutde nitiu all on estava previst (C en el mapa). En la mesura, per, queen aquests dos o tres anys lespai reservat no sutilitzaria per a linstitut,es planteja la incoherncia de deixar-lo tancat, i tothom veu clar que hemdincidir perqu realment el venat el pugui apro tar (el Pla Buits va cedirun espai tan limitat perqu all shi havia de fer linstitut). I en aquestpunt ens informen duna novetat: aquell mateix mat una excavadoraestava comenant a construir un mur just a tocar de la tanca de lespaiautogestionat, per allar les zones, ns i tot visualment... i sense avisar!Sacorden una srie daccions per denunciar-ho i per aturar-ho, perquamb el regidor del Districte shavia quedat dues setmanes abans que hihauria una relaci uida dinformaci i comencem molt malament!

2. Una altra novetat s la promesa feta unes setmanes abans de construirels pisos adaptats per a gent gran (G en el mapa). Hi ha una mancanareal i s un xit que shi construeixin. El que no entenem, llavors, s lamicrourbanitzaci feta en aquella zona. El que cal s obrir del tot elsJardins dEmma i connectar-los ns a Viladomat (H en el mapa), perapro tar ms aquella zona verda, en tota la seva dimensi.

3. I la tercera novetat en aquest esprint preelectoral que est fent el governmunicipal s la construcci tamb dels previstos com a pisos per a joves(A en el mapa) i que ara els caracteritzen com a pisos socials. Hi ha

polmica entre el venat sobre si aquest espai s la gran oportunitat dtenir una gran zona verda o s la gran oportunitat de tenir els equipamepblics de proximitat llargament reivindicats. A la Vocalia hem optatapro tar els acords de fa anys per guanyar el mxim de zona verdaincloure els equipaments educatius i de gent gran, molt necessaris que tamb dinamitzaran lespai. Per a la reuni es van aportar molarguments per plantejar una alternativa millor en el cas daquests pisEn recullo els principals:a. El mateix Ajuntament reconeix que la previsi de lany 2006 sobr

necessitat de pisos per a joves ha quedat desfasada, perqu hancanviat totalment la situaci social i la demanda. Ara ho enfoqums cap a la construcci de pisos socials, per no sembla prioritdedicar-hi sl i diners pblics, els dos escassos, per construir mpisos, en una ciutat on nhi ha milers de buits! En un estudimostrecent, noms a tres barris petits, lAjuntament nha trobat uns 400 mans dels bancs! I en el marc de la reuni, un company va fer algunrecerca per Internet i eren moltssimes les ofertes de pisos al barrtant de compra com de lloguer.

b. Certament, a Barcelona es necessita ampliar el limitat parc dhabitatsocial, especialment amb la dura situaci socioeconmica actual, pems que construir pisos, el que cal s una actitud ms exigent amb epropietaris que especulen, especialment els bancs, que han desnonatantes famlies. Hi ha exemples en qu shan aconseguit resultat(lendem de la reuni va sortir aquesta notcia sobre lHospitalet, qadjunto com a exemple). Els 35 pisos que es construirien aqu snben poca cosa. El veritable l per afrontar el tema s incidir sobre milers de pisos buits. I ser una batalla clau en aquesta ciutat.

c. Com que aquest ja s un dels barris ms densament edi cats deBarcelona, si es construeix algun edi ci ms en sl pblic ha de sper a equipaments pblics de proximitat necessaris per als qui hviuen. I si veiem el solar en el seu conjunt, shi podria aconseguir equilibri amb un complex potent de zona verda i equipaments pblique aquest edi cipantalla trencaria totalment.

d. Si pensem, a ms, que es construiria amb els diners de la vendade patrimoni pblic i que shi preveuen 61 places de prquing qpermeten un negoci, loperaci s encara ms fosca. El que s que edefensaven sn els 800 m2 de sol construt per a una escola bressol,que posen aqu com a esquer, per que podria incorporar-se o aledi ci de la gent gran o com a annex al mateix institut.

C) I com ja shavia decidit anteriorment, es convoc la propera reuni dVocalia per al tercer dimecres de mes, en aquest cas el 17 de desembre. Cosempre, a les 7 h de la tarda, al nou local de lAVVEE, Calbria, 262.

La recuperaci de la Capella gitana, fresc de lartista Helios Gmezamagat en una de les celles, s una de les demandes - El fll del pintorlluita perqu es reconegui la seva fguraHELENA . LOPEZ. / BARCELONADIJOUS, 27 DE NOVEMBRE DEL 2014A la cella nmero u del primer pis de la quarta galeria, sota una capa decal, un fresc explica part de la histria de la ciutat, del pas i, si ens posemgrandiloqents, de la humanitat. Una verge amb trets gitanos, als seus peushi reposa un grup de presos, entre els quals es poden reconixer cares demilitants del POUM; al costat dun grup dngels negres que ballen al ritmegitano duna guitarra i una pandereta. Lobra, que ha passat a la histria comlaCapella gitana, la rma Helios Gmez, intellectual gitano que es va moureentre lanarquisme i el comunisme, illustrador dels principals diaris barce-lonins desquerres als anys 30, empresonat mltiples vegades a la Model,on, el 1947, va ser convidat pel capell a dibuixar la Mare de Du de laMerc -patrona dels reclusos a ms a ms de la ciutat-,una cosa a la qualva accedir. A la seva manera, s clar. Com tot a la seva vida. La capella esva convertir de seguida en un manifest antifranquista, que segueix amagat iignorat per la majoria.El ll de lartista, Gabriel Gmez, ho t ben present. Ha dedicat els ltimsanys a reivindicar lobra del seu progenitor. La seva pea clau, seguramentpel seu enorme simbolisme, segueix tancada i enterrada a la Model. Al seuvoltant gira el projecteLa Model per la cultura,impulsat per lassociaci cre-ada per recuperar la gura de lartista, presidida pel seu ll, projecte queencaixa dins del que es va acordar amb el teixit associatiu del barri, pacte apartir del qual Trias es compromet a redibuixar el futur de lespai.

La histria dun pobleEl bra que es dedicar a lespai memorial s on est laCapella gi-tana, que sha de restaurar i reivindicar com un dels principals inte-ressos del museu, que ha dexplicar, entre altres coses, el signifcatde la Model per a la ciutat durant lltim segle,apunta el president delassociaci de vens de lEsquerra de lEixample, Llus Rabell, que afe-geix la necessitat de recuperar i posar al lloc que li correspon en la histrialobra de lillustrador,tant pel seu valor artstic com per la seva crregasimblica en all que fa referncia a les llibertats, per tamb com unreconeixement al poble gitano.Gmez ll t molt clar com podria ser lespai. Els jardins sels imagina batejatscomde la Llibertat. No treballem noms per restituir la memria delmeu pare. Treballem per tots els que, com ell, van lluitar per la llibertati que per aix van acabar entre aquestes parets, precisa Gmez, que

ha recorregut mig mn buscant les obres del seu pare, que va ingressar a laModel per ltima vegada quan ell tenia noms 5 anys.El projecte en qu va treballar Gmez ll durant anys, i al qual no renuncia,va comptar al seu dia amb un gran suport del teixit venal i dun nombrs grupdintellectuals.Ens agradar tornar a seure en una mateixa taula ambtots els agents implicats per recuperar el projecte, que va comptar ambel vistiplau de lalcalde Jordi Hereu,assenyala Gmez, disposat a traslla-dar al futur equipament la collecci de cartells de la guerra civil obra del seupare, que abans de la Repblica va coincidir entre reixes amb el que desprsseria el president Companys.No s si el menyspreu mostrat durant totsaquests anys per lobra dun intellectual barcelon com va ser el meupare s perqu era llibertari, perqu era gitano o una mica per tot, perseguir treballant fns a resoldre aquesta assignatura pendent, va direl ll de lartista, disposat a dialogar amb qui faci falta ara que el tema tornaa estar sobre la taula.http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/memoria-les-pa-rets-3722903

TRENQUEM DINMIQUES AL BARRI!Vivim en un barri on ning coneix ning, fet i dissenyat per separar les per-sones en lloc dajuntar-les, un barri disseccionat per lasfalt i els cotxes, creatintencionadament per generar individualisme i descon ana, impedir el teixitvenal i allar les persones a les seves prpies cases, un barri on lespai pblic ja no s pblic, sin una mera zona de pas com el corredor dun aeroport, unbarri que no ens acull sin que ens abandona en el nvol de lanonimat i ensfa ms vulnerables, indefensos, tristos.

(LENTREBANC, 2014)La sonomia urbanstica de lEixample, condiciona la nostre forma de vida ide relacionar-nos. Si b s cert que el pla dIldefons Cerd fou fonamentaten el socialisme utpic; ho s encara ms la perversi que va patir el seuprojecte. El que havia desdevenir un nou barri dissenyat pel benestar delciutad, avui en dia ho s per al trnsit, el consum desmesurat i el turisme.Lindividualisme com a mitj per mantenir el capitalisme, i el lucre (propi),no deixen espai per lautoorganitzaci. Cooperaci, suport mutu, solidaritat,son conceptes basats en la cohesi de les persones i del barri. Si no ensconeixem, si no tenim on trobar-nos, mai ens podrem organitzar. Si no ensorganitzem, no podrem defensar el guanys socials dels nostres avantpassatsi el capitalisme es seguir alimentant de nosaltres: generant crisis, misriesi guerres, privatitzant i reprimint impunement, prioritzant els diners a les per-sones...Per sort, en el ltims tres anys hem pogut veure un ressorgir dels movimentssocials a lEsquerra de lEixample. Aquest moment defervescncia iniciada al2011 ha donat pas a la resposta davant la privatitzaci del Clnic (Ass. Tanca-da Clnic); a la manca de places pbliques a lmbit educatiu (CoordinadoradAMPES); a la pujada sistemtica del preu dels transports (Campanya StopPujades); a la manca despais de gesti ciutadana (Espai Germanetes i Ate-neu lEntrebanc)... i seguim creixent.Tot plegat grcies a lexistncia de lassemblea de lEsquerra de lEixample,lEntrebanc i Germanetes, i la eterna AVVEE. Entre tots hem anat creantcon uncies i punts de trobada on poder canviar la realitat del nostre barri.Alhora, fa uns mesos, hi ha un grup de persones que sha proposat visibi-litzar els agents actius al barri i millorar les seves relacions. El Grup Mapeoy Redes es reuneixen cada dos Dilluns a les 20h a lAteneu lEntrebanc (c/Comte Urgell, 98) (veure:www.ateneulentrebanc.tk calendari o [email protected] )

Seruan

LA CAPELLA GITANAESPERA SOTA UNA CAPA

DE CAL DUNA CELLATANCADA.

LARTISTA HELIOS GMEZ.

Reprodum un article publicat a El Peridico (27/11/2014)

MEMRIA A LES PARETS RESUM DE LA REUNI DE LA VOCALIA DURBANISME


13/13

24 DESEMBRE 2014 LA MODEL

Ja hi tornem a ser: nova data 2017 per a lalliberamentde lespai que ocupa la pres Model i, un cop ms,lAVVEE es posa en moviment per reivindicar un ambicisconjunt dequipaments a lalada de les necessitats del ba -rri. I, ms enll, del Districte i de tota la ciutat. Perqu lapreservaci delements patrimonials cabdals a nivell arqui-tectnic i artstic, aix com de la memria democrtica duncentre dinternament que ha marcat la histria de Barcelonaal llarg de ms dun segle, constitueix una exigncia inde-fugible de cara al futur que volem construir. I tamb perqualgunes propostes a les quals dna suport la nostra asso-ciaci com ara la realitzaci dun centre datenci i recercasobre lautisme podria esdevenir un element referencialper a tot Catalunya.

Podrem dir que la incorporaci al projecte del solar si-tuat a tocar del carrer Nicaragua permet una revisi a lala

del projecte pactat el 2009. La residncia per a gent granque, atesa la morfologia daquesta mena dequipaments,necessitaba la construcci dun edi ci singular, separatdel panptic i els braos restaurats de lactual pres, po-dria ara planejar-se en aquella banda, alliberant una major

superfcie despai verd. En, la disponibilitat cons-

tructiva daquella franjaplanteja una necessriare exi collectiva. Algu-nes veus ja shi han referitamb la vista posada en el d citdhabitatge social de lloguer que pateix la ciutat. Enqualsevol cas, la posici tradicional de lAVVEE sempre haestat que el sl pblic havia de ser utilitzat per a equipa-ments, usos o serveis pblics. La temptaci sorgir sensdubte de construir nous hotels o grans superfcies comer-cials. Caldr escoltar la veu del venatge i dels botiguers:que la joia de conquerir un espai amable, una centralitat pera la convivncia i la cohesi del barri, no es vegi enfosquidaper factors distorsionadors.

Ara s hora destar alerta. De la nostra empenta i lanostra tossuderia depn que veiem, per , realitzats elsnostres anhels i transformat com cal un espai que ha decanviar la fesomia de lEsquerra de lEixample.

La Redacci.

Desitgem que el 2015 siguilany de la realitzaci delsprojectes dequipaments queel barri necessita

Revista AVVEE desembre 2014

Documents

Transcript of Revista AVVEE desembre 2014