Revista Claror Sports nº 57
-
Upload
fundacio-claror -
Category
Documents
-
view
263 -
download
8
description
Transcript of Revista Claror Sports nº 57
Cobertes.p65 29/05/2007, 22:171
Cobertes.p65 29/05/2007, 22:172
SUMARI 1
Revista ClarorNúm. 57, IV èpocaEstiu 2007
PVP: 1.5 eurosRevista gratuïta per a lsabonats de les instal·lacionsesportives de la FundacióClaror.Foto portada: SPORT.
OPINIÓ
2. Articles de José Luis García, RamonMuntaner, Josep Jover, Manel Lucas, OlgaBarbero i Pep Riera
4. Entrevista curta: Joan Rigol, president delTemple Expiatori de la Sagrada Família
ENTREVISTA
6. José Luis 'El Negro' Páez, jugador d'hoqueipatins del FC Barcelona
EN FORMA
10. Veritats i mentides sobre l'activitat física
12. Miscel·lània de temes
NATURA
16. Esport i natura al Camino de Santiago
17. L'escapada i el medi ambient
SALUT
18. Salut: Les infeccions de pell a l'estiu
20. Dietètica: Els diferents tipus d'olis
22. Mens Sana: El desig de ser diferent
REPORTATGE
25. Clubs esportius de Barcelona
NOTÍCIES FUNDACIÓ CLAROR
29. Portada
30. Instal·lacions esportives
36. Esdeveniments esportius
40. Claror Cultura
41. Cooperació i medi ambient
CLAROR CLUB
43. Activitats de lleure per aquest estiu
44. Avantatges culturals
46. Guia d'empreses adherides
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
PATRONATPRESIDENTA: Joana CéspedesVICEPRESIDENT: Héctor C. SilveiraSECRETARI: Àngel GarcíaVICESECRETÀRIA: Consol MartíVOCALS: Pablo Bel, Fede Ruiz, JoanItxaso, Laura Ponce, Marta Serra,Gemma Vilaró
DIRECCIÓDIRECTOR GENERAL: Gabriel DomingoDIRECTORS D'INSTAL.LACIÓ:ESPORTIU CLAROR: Núria BorràsSAGRADA FAMÍLIA: Manel CercòsMARÍTIM: Pedro AndreuCAN CARALLEU: Carlos CanoÀREES CENTRALS:ADMINISTRACIÓ: Joan PratCOMUNICACIÓ I MÀRQ: Sergi LarripaREC.HUMANS: Ignasi CasacubertaSISTEMES: Òscar AlarcónCULTURA I COOPERACIÓ: Eulàlia Realp
Fundació Privada ClarorSardenya, 337, entresòl 2a08025 Barcelona. Tel. 93 476 13 92Fax 93 476 13 [email protected]: www.claror.cat
Esportiu Claror. Sardenya, 33308025-Barcelona. Tel. 93 476 13 [email protected]
Pol. Sagrada Família. Cartagena,231.08013-Barcelona.T.93 435 05 [email protected]
Pol. Marítim. Pg. Marítim, 3308003-Barcelona Tel. 93 224 04 [email protected]
Can Caralleu. c/ Esports, 2-808017-Barcelona Tel. 93 203 78 [email protected]
COL·LABORADORS:EN FORMA: Núria Borràs, Alfons Font,Maru Carmona, Sergi Martínez, NúriaSabartés, Juanjo ZabalaSALUT: Olga Amado, Albert Giménez,Mariona Violán, Neus VivesMENS SANA: Carme GiménezCULTURA: Eulàlia RealpCORRECCIÓ LINGUÏSTICA: Anna Rocamur
SECRETARIA: Marisol ZuranoPUBLICITAT: J.l. Vide, Mº J. Castro
IMPRESSIÓ:Litografia RosésDISTRIBUCIÓ:SPM
FUNDACIÓ CLAROR
ELS OLIS
INFECCIONS DE LA PELL
CLUBS ESPORTIUS DE BARCELONA
18
20
Número 57. Quarta Època.Estiu 2007. Tiratge: 26.000 ex.Imprès en paper ecològicDipòsit legal: B 28124-84PVP: 1,5 euros. Revista gratuïtaper als abonats de les instal·la-cions esportives gestionades perla Fundació Claror.
CLAROR és una revista oberta atotes les opinions. Per això no ne-cessàriament comparteix les opi-nions expressades als articles sig-nats, que són responsabilitat del'autor. Els continguts dels anuncispublicitaris són responsabilitat deles empreses anunciants. Prohibidala reproducció, per qualsevol mitjà,sense l'autorització expressa, perescrit, de la Fundació Claror.
10
ADREÇA:Sardenya, 335. 08025- BarcelonaTel. 93 476 13 92. Fax 93 476 13 96 www.claror.org / [email protected]
CONSELL EDITORIAL:Pedro Andreu, Ester Benach, NúriaBorràs, Carlos Cano, GabrielDomingo, Alfons Font, Joan Itxaso,Sergi Larripa, Mariona Violán
REDACCIÓ:DIRECCIÓ: Sergi LarripaCOORDINACIÓ/REDACCIÓ: Ester BenachREDACCIÓ: Cristian González i OlgaBarberoTRACTAMENT IMATGE: Albert Ribé
25
MIT
ES
SO
BR
E L
'ES
PO
RT
LA
PO
RT
AD
A
01 Sumari.p65 29/05/2007, 14:331
CLAROR
OPINIÓ2
Cànon sobre els suports digitals?
CARA A CARA
Posar-se a parlar del “cànon”és parlar d’una de les injustí-cies més notables que patimels ciutadans, reminiscènciade la mentalitat pre-democrá-tica que ens ha acompanyat enl'anomenada transició. Quèés? El cànon digital és un “im-post general a favor d’uns pocsparticulars” que es cobra percada estri o aparell que siguicapaç d’emmagatzemar, re-produir o grabar música o ví-
deo. Es cobra només pel fet que pugui grabar-semúsica o vídeo per després tornar-lo a sentir oveure.
Què no és? El “top manta” i la descàrregail·legal són una altra cosa i es persegueixen coma delictes per la via penal. Tampoc és el paga-ment que les mateixes associacions privadestambé exigeixen a televisions, ràdios, bars, ho-tels, gimnasos, teatres, i fins i tots a les festesi revetlles populars. Són susceptibles d’aquest“cànon” CDs i DVDs verges, grabadores d'or-dinador, o llapis de memòria. És independentdel destí final que se li doni a cada estri, siguintreballs de la facultat, còpies de seguretat ofotos privades.
I qui se’n beneficia? Doncs les entitats “pri-vades” que gestionen els anomenats Drets d’Au-tor, que han obtingut la possibilitat de cobrarde tots nosaltres i per a ells aquest import. Elsbeneficiaris finals serien els autors. He dit queseria per a ells ... del repartiment no en parlo...I de quant parlem? Cada DVD aporta entre 0,60i 1,20 euros a les societats d’autors, encara queel seu preu actual de compra sigui 0,35 cèn-tims, i així successivament aplicat a tot el quèvostè es pugui imaginar. S’ha estimat que cadafamília pagarà a les “societats d’autors” uns 500euros l'any. No importa si el que hi guarda sóncoses seves o que li cobren per la música delseu mòbil, encara que l’autor porti 200 anysmort. Cal recordar que aquests “autors” dis-posen de bona part del repartiment dels nos-tres impostos en subvencions, financiacions, etc.Els més vells recordem aquella cançó de la Trin-ca que repetia "¿I al poble què?... Al poble que eldonguin pel...”.
JOSÉ LUIS GARCÍA,Responsable d'energia
i canvi climàticde Greenpeace
Canvi climàtic,cap a un futur
incert
El canvi climàtic ja és unareal itat. Actualment, latemperatura del nostreplaneta és més alta que lade fa 200 anys. És un fettangible que el clima delplaneta està essent alteratsignificativament, com aresultat de l’augment deconcentracions de gasosd’efecte hivernacle.
Aquests gasos són la con-seqüència directa de lacombustió de grans quanti-tats de petroli, gas i carbóper obtenir energia.Aquests gasos es produei-xen de manera natural i sónfonamentals per a la vida ala Terra ja que, sense ells,el món seria un indret fredi erm. El creixement impa-rable de la seva emissióprovoca unes temperaturesartificialment elevades imodifiquen substancial-ment el clima del planeta.
Els gasos ja emesos faranaugmentar la temperaturade la Terra entre 1,3 i 1,4graus (l’anomenat efecte hi-vernacle) durant les pròxi-mes dècades. De fet, desde començaments del seglepassat, la temperatura mit-jana de la superfície terres-tre ha pujat més de 0,6graus. Es pot decidir que ésel major increment dels úl-tims 10.000 anys. De con-tinuar amb les actuals polí-tiques energètiques, i elcorresponent augmentd’emissions de CO2, elscientífics integrants del Pa-nell Intergubernamentaldel Canvi Climàtic (IPCC),un grup format per 2.500experts de primera líniamundial, pronostiquen quees produirà un escalfamentglobal del nostre planeta defins 5,8 graus centígrads alllarg d’aquest segle XXI.
LA COLUMNA
RAMONMUNTANER
Director SGAEZona Mediterrània
SI
JOSEP JOVERAssociacióde Pymesd'Informàtica
NOUn acte de creació qualsevol,ja sigui una composició, un filmo una obra escènica, sorgeixde moments d’inspiració queaporten tant a la cultura d’unpaís que la societat s’ha depreocupar per protegir-lointel·lectualment. L’autor tédret a percebre una remune-ració pel treball realitzat. Ésuna persona real, un professi-onal com qualsevol altre, quetreballa i vol viure de la sevaobra. No es pot concebre com a un subjecteabstracte i obligat a entretenir la societat de franc.La seva feina, és a dir, el seu temps i les sevesidees, ha de ser retribuïda. Així doncs, té sentitel cànon digital? Evidentment que sí, ja que lesidees pertanyen a algú.
El mal anomenat cànon, la remuneració percòpia privada, que compensa els autors per lespèrdues d’ingressos que suposa la realització decòpies privades en l’àmbit domèstic, es reco-neix al nostre país des de 1987, està vigent a 25països membres de la Unió Europea i apareixrecollit a diversos tractats, convencions i direc-tives comunitàries i internacionals. La reformade la Llei de propietat intel·lectual, que es vaaprovar el juny del 2006 al Congrés dels Dipu-tats, acaba de consolidar la remuneració per cò-pia privada en l’entorn digital. Aquest text, queva rebre el suport de tots els grups polítics, haestat motiu d’una campanya de descrèdit, avala-da per una part del sector tecnològic, que haintoxicat molt l’opinió pública. És un contrasen-tit. Només cal parar-se a pensar una mica i infor-mar-se millor sobre aquest tema per compro-var que l’existència del cànon és una mesuraclarament progressista, ja que resulta benefici-osa per a tothom: en primer lloc, per a la matei-xa indústria tecnològica, és a dir, els fabricantsd’equips i suports de gravació, perquè obtenenun rendiment dels continguts com a reclam pera les vendes dels seus equips; en segon lloc, perals autors-creadors, ja que se’ls compensa perles còpies que es fan de les seves obres en l’àm-bit domèstic, i, en tercer lloc, per al consumi-dor, que té un accés fàcil i menys costós a lacultura, amb absoluta llibertat per copiar totrespectant els drets dels creadors.
Vinyeta de Forges, publicada a "El País", el 23/05/07LA VINYETA
02-05 Opinio.p65 29/05/2007, 13:172
3OPINIÓ
La suma de pocs fa moltíssim
ENTRE NOSALTRES
Catalunya plural també en futbol
Des de la final de la UEFA herebut desenes -i no exagero-de felicitacions d’amics, com-panys i coneguts del Barça.Al·lucinaven del bon joc i dela capacitat de lluita dels ju-gadors de l’Espanyol, que noes van donar per vençuts encap moment. Alguns dels quese m’adreçaven se’n feiencreus de com ells, culés denoms i de fets, havien pogutcantar amb alegria el gol deJonatas, el de l’empat periqui-to a la pròrroga.
Què ha passat perquè s’ha-gi produït aquest estranyfenòmen? Senzillament, queper primer cop en molts anysel protagonisme esportiu deCatalunya no era del Barça,sinó de l’Espanyol. Un prota-gonisme positiu. Un clubmenys gran mobilitzava mi-lers de seguidors i plantavacara a Europa. Per dir-ho cla-rament, Catalunya descobrial’Espanyol.
Els periquitos de tota lavida ja sabem qui som, i quinplanter tenim. Seguim cadasetmana els partits dels nos-
El món està preocupat pel canvi climàtic, hi ha catàstrofes naturals, els científics estan alarmats… elcanvi climàtic està en boca de tothom i és la causa de quasi tot. I amb raó. Sembla una exageració, peròrealment està passant, i nosaltres ja no hi serem, però les reserves de la Terra s’estan esgotant.
Una sola persona no pot aturar el forat de la capa d’ozó, però amb la suma de totes les petites accionsque podem fer cada dia es podria canviar el futur de la Terra. Hi ha accions a les quals no donemimportància, però la tenen, i molt, i ja que només es tracta de canviar uns quants hàbits, sembla quel’esforç és petit per a una gran recompensa. A part de les accions que tots coneixem (estalvi d’energia,separació de residus…) n’hi ha unes altres que no costen gaire i en les que només és qüestió depensar-hi una mica. El consum responsable n'és una i està al nostre abast. La majoria de personesconsumim cada dia i és cosa nostra fer-ho de manera responsable. Per exemple: portant un cabàsenlloc de fer servir les bosses de plàstic de les botigues; escollint productes a granel enlloc dels quevan envasats; fent servir productes recarregables enlloc de comprar cada vegada tot l’envàs; escollintproductes fets al nostre territori enlloc de productes fets lluny d’aquí que han estat transportats ambtota la càrrega de contaminació ambiental que això provoca… Hi ha un llarg etcètera de petites accionsque podem fer i que totes sumades poden significar una millora pel canvi climàtic. Tots recordeminiciatives que han sorgit de la comunitat i que s’han fet prou fortes per canviar decisions a alt nivell,i que finalment han canviat el futur. També està a les nostres mans fer-ho, però ens ho hem de creure.
No m’amoïna. M’estimula.Conscients d’aquesta situa-ció, els pericos ens ho hemde prendre com un esperó pertreballar més, lluitar més, ifer-nos presents amb gestoscom la final de Glasgow. Ques’hagi de parlar de nosaltres,i que se n’hagi de parlar bé.
I, mentrestant, fem la nos-tra via sense viure pendentsdels altres. No hi ha res mésdescoratjador que veure al-guns periquitos obsessionatsamb què fa o deixa de fer elveí. Lamentable. Existim pernosaltres mateixos, i no pasper fer la contra a ningú.
Catalunya és una naciómassa important per no tenirdos equips a la principal lligad’Europa, en l’esport mésmassiu que existeix. Per quèMilà, Sevilla, Buenos Aires,Liverpool, Atenes, Madrid oValència han de ser més queBarcelona? De cap manera.Que hi hagi els uns i els altres.Si voleu, els oficialistes i els al-ternatius. I que cadascú triï. Joho tinc clar. Visca l’Espanyol ivisca Catalunya.
PEP RIERA,Director de
El 9 Esportiu
El futur de lapremsa esportiva
en català
El present de la premsaesportiva diària en catalàés molt senzill de definir:El 9 Esportiu de Catalunya.És l’únic diari esportiu enla llengua del país i que, amés, també pensa el diarien català. El fet de ser elsúnics no és que ens facisentir molt orgullosos coma catalans.
El fet de pensar el diari encatalà, en canvi, sí que és méssignificatiu. Vol dir que elsreferents d’El 9 són elsequips i els esportistes ca-talans. Per tant, a El 9 noparlem de l'armada espa-nyola quan informem, perexemple, de Roland Garros,sinó dels tennistes catalansque hi participen.
Però més enllà d’això, El9 Esportiu es planteja elrepte de fer un periodismeesportiu que sigui més pe-riodisme que esportiu. Enla premsa esportiva ques’edita a Catalunya en cas-tellà (com en la de Madrid)predomina un periodismeque sovint sembla més fetper aficionats a l’esport queper periodistes professio-nals. És per això segura-ment que la premsa espor-tiva no té bona fama. Per-què en el dia a dia es con-tradiu amb el rigor, la seri-etat i la credibilitat que hau-ria de tenir en realitat.
Així doncs, queda ben clarque el futur de la premsaesportiva, en català o no,també ha de passar per ladignificació de l’ofici de pe-riodista esportiu. I això noestà renyit amb un cert graude passió, d’ironia i de di-versió, al mateix temps ques’aplica una mica més dereflexió als continguts quees tracten.
MANEL LUCAS,Periodista
TRIBUNA
tres jugadors, i ens extasiemo ens indignem igual que elsseguidors de qualsevol altreequip. Tenim els nostres ídols,el nostre star system i les nos-tres dates màgiques. No ensemociona el 5 a 0 del Berna-beu, sinó el gol de Coro queens va salvar de Segona, i norecordem la final de Sevilla,sinó el 4 a 1 al Saragossa a laCopa del Rei del 2006. Ensemociona dir N’Kono, o Lau-ridsen, i no Cruyff o Quini.
Sabem, per exemple, quesom l’equip amb més jugadorscatalans de la Primera Divi-sió, i que si un xaval del paísvol jugar a l’elit del futbol, hotindrà més fàcil a través de l’Es-panyol. Tot això ho tenim clar,i ho vivim amb la mateixa in-tensitat que tothom. Però, ge-neralment, ens tapa l’ombradel gegant que tenim al costat.
És inevitable. Els del Barçasón més, tenen més diners, ien conseqüència disposen demés possibilitats de fer resul-tats sonats. Però és que quanvan malament, també les se-ves crisis tenen més ressò.
LA COLUMNA
OLGA BARBERO i PORCELMembre de la Comissió de Sostenibilitat
i Medi Ambient de la Fundació Claror
02-05 Opinio.p65 29/05/2007, 13:173
CLAROR
OPINIÓ4
JOAN RIGOL,President del Patronat del Temple
Expiatori de la Sagrada Família
Teresa Sandoval31 anys
Sí. La veritat és que síque trobo que ha resul-tat efectiva. D'aquestamanera s'ha aconseguitrebaixar força el tràfic adins de la ciutat, tot i ques'hauria de posar méstransport públic.
Stefen Ridmann30 anys
No. Crec que resultaefectiu per als veïns queviuen a la zona però lespersones que no hi vi-uen i que hi han d'anarper feina tenen proble-mes per poder estacio-nar el seu vehicle.
Demi Soler29 anys
No. Diria que no ésefectiva. El que hauriade fer l'Ajuntament ésposar a disposició delsciutadans transport pú-blic perquè, a més, l'àreaverda resulta molt caraper a la gent que va atreballar amb cotxe.
"La Sagrada Família és el monumentmés visitat de tot l'Estat Espanyol"
Creus que s'ha demostrat efectiva l'Àrea verda?
Per Cristian González
L'ENTREVISTA CURTA
Per Cristian González
J. Manuel Suárez53 anys
A mi em sembla que síperquè d'aquesta mane-ra aparcar resulta méscar i la gent no agafa tantel cotxe per anar per laciutat. Podríem dir quebeneficia els veïns i noés tan car com la zonablava.
web: www.claror.cat
Inici: 20 d'abril
Fi enquesta: 24 de maig
Total respostes: 102
Sí: 47%
No: 36%
Indiferent: 7%
NS/NC: 10%
Internautes
les obres. Com afectarà
això a la vida quotidiana
dels veïns?
En un any i mig o dos tin-
drem coberta la nau i ja es
podrà fer servir com a tem-
ple. Aleshores es començaran
a construir les grans torres
que estaven projectades per
Gaudí. Serà el moment de
màxima complexitat de les
obres, però és tasca de les au-
toritats explicar als veïns de
la Sagrada Família que es trac-
ta de la construcció d’un mo-
nument d’interès mundial i
que és normal que hi hagi una
gran confluència de persones
al seu voltant.
En el projecte hi ha pre-
vist un passeig fins a l’avin-
guda Diagonal. Ja s’ha par-
lat amb els veïns que en
poden sortir perjudicats?
No. Parlar d’aquest tema és
absolutament prematur ja que
d’aquest projecte se n’haurà
de parlar un cop el temple
estigui totalment acabat.
Com poden afectar les
obres del tren d'alta velo-
citat a l’estructura del
temple?
Aquesta qüestió té una com-
plexitat tècnica extraordinà-
ria i en podríem estar parlant
hores. Per dir-ho d’una ma-
nera breu, experts en la ma-
tèria consideren que el sub-
sòl per on ha de passar l’AVE
no és gaire sòlid des del punt
de vista geològic i si a això hi
sumem que el temple de la
Sagrada Família és molt es-
velt i pesant, això fa incremen-
tar molt el risc de les obres.
En aquest sentit volem que les
autoritats prenguin la decisió
més adequada per al Temple
i per a la ciutat.
D'on procedeixen la ma-
joria d'aportacions per a la
construcció?
Abans les ajudes venien dels
fidels i actualment la majoria
dels diners que es recapten
provenen de les entrades que
els turistes paguen quan visi-
ten les obres del temple.
Es diu que la Sagrada
Família és el monument
més visitat d’Espanya...
Efectivament. És el monu-
ment més visitat de l'Estat
amb dos milions i mig de visi-
tes anuals.
Joan Rigol, expresident del
Parlament de Catalunya, és
l'actual President del Patro-
nat del Temple Expiatori de
la Sagrada Família. La monu-
mental obra d’Antoni Gaudí
compleix enguany 125 anys i
encara els propers anys la
recta final del projecte.
Ja se sap la data exacta
de l’acabament de les
obres?
Això és molt difícil de saber
perquè una obra d’aquest ti-
pus es va fent amb el seu pro-
pi ritme. El que sí que puc dir
és que es treballa per tenir-la
enllestida a vint anys vista.
Aquesta és la idea, però no es
poden donar dates concretes.
Això vol dir que s’haurà
de donar un fort impuls a
L'ENQUESTA
NS/NC:10%
Indif.: 7%
No: 36%Sí: 47%
02-05 Opinio.p65 29/05/2007, 13:174
5OPINIÓ
02-05 Opinio.p65 29/05/2007, 13:175
L’ENTREVISTA6
CLAROR
Fo
to:
Cri
stia
n G
on
zále
z
06-09 Entrevista.p65 29/05/2007, 13:236
7L’ENTREVISTA
José Luis ‘El Negro’ Páez acaba de fina-
litzar una temporada rodona amb el
Barça guanyant la desena lliga consecu-
tiva i una altra Copa d’Europa. Tot i
aquest any gloriós, el capità no té clar el
seu futur.
La decisió de retirar-se és definiti-
va o encara té algun dubte?
M’ho estic pensant encara. Al principi
em vaig plantejar deixar-ho córrer per-
què el club no m’oferia renovar per un
any més, que és el que jo volia. Però re-
centment he rebut ofertes per continuar
jugant a d’altres clubs d’Espanya i tam-
bé d’Europa. Paral·lelament, amb el
Barça estem parlant sobre quina feina
em poden oferir perquè continui vincu-
lat al club però no com a jugador. Al final
decidiré què faig, si segueixo jugant o
plego. Tinc aquest dilema.
Què li agradaria fer quan acabi la
seva etapa com a jugador?
M’encantaria entrenar, i si hi sumo que
la meva passió és el FC Barcelona, doncs
ja està tot dit. Però la vida és més com-
plicada i ja veurem què passa.
Anem als inicis. Quan va comen-
çar a patinar?
Vaig començar als tres anys i a jugar a
l’hoquei, als cinc. Porto dalt dels patins
35 anys. Per això sempre dic que em sen-
to més còmode patinant que caminant.
A la seva família es respirava i
mastegava l’hoquei...
És que jo vaig néixer dins d’un club
d’hoquei. Pensa que la casa on jo vivia
estava a cinc metres de la pista. Vivíem
en una habitació de vuit metres per qua-
tre i érem vuit persones: el pare, la mare,
l’àvia i cinc germans. Només la meva
germana s’ha quedat a l’Argentina per-
què els quatre nois hem acabat jugant a
hoquei patins a Europa: dos al Barça i
els altres dos a França, on també han
guanyat lligues franceses. Fins i tot el meu
pare havia jugat de porter. Es podria dir
que podem formar un equip.
Molts el consideren el millor ju-
gador d’hoquei patins de la histò-
ria. S’imaginava arribar fins on ha
arribat?
No m’ho imaginava, però això que sóc
el millor no ho puc dir jo. Només em
veig com un jugador d’hoquei enamorat
d’aquest esport.
Va arribar al Barça la temporada
1994-95. En aquests 13 anys ha reu-
nit un palmarès espectacular. Quin
és el secret per no perdre mai la
motivació i guanyar sempre?
Quan vaig arribar al Barça em vaig
adonar que aquest club era molt exigent.
El meu secret crec que és fer sempre les
coses amb molta il·lusió, posar-hi ganes
i entregar-se el màxim. S’ha de ser molt
professional. Tot el que podia donar ho
he donat.
Aquesta temporada heu tornat a
rendir a un gran nivell...
TOTS ELS ESPORTISTES TENEN OPINIONS PERÒ NO TOTS
TENEN EL VALOR DE DIR-LES EN VEU ALTA. L’ARGENTÍ ‘EL
NEGRO’ PÁEZ, CAPITÀ DE L’EQUIP D’HOQUEI PATINS DEL
FC BARCELONA I CONSIDERAT EL MILLOR JUGADOR DE LA
HISTÒRIA, ENS EXPLICA EN UN CATALÀ MOLT CORRECTE
QUINS PLANS DE FUTUR TÉ I COM VEU EL SEU ESPORT.
El millor jugador de la històriaJosé Luis Páez Picón, àlies El Negro (San Juan, 2-5-1969), va créixer en el si d’una
família humil que respirava hoquei pels quatre costats. Vivia a pocs metres de
la pista del Concepción Club de San Juan, equip en el qual va començar a jugar
de ben petit fins el 1987, any en què va fitxar pel club italià Roller Monza. Durant
els vuit anys que va jugar a la lliga del país transalpí va guanyar tres lligues
italianes, dues copes d’Itàlia i dues Recopes d’Europa. Un rendiment tan espec-
tacular no podia passar desapercebut per part dels responsables tècnics del FC
Barcelona, el club més important en la història de l’hoquei patins, que en aquells
temps vivia a l’ombra d’un potent Igualada, dirigit per Carlos Figueroa.
El 1994 el FC Barcelona va contractar Figueroa per a la seva banqueta i va
fitxar el Negro Páez. Des d’aleshores el Barça no ha parat de guanyar. Deu
lligues espanyoles, quatre copes del Rei, set Copes d’Europa i una Copa CERS.
Un palmarès que s’incrementa amb els triomfs assolits amb la selecció argenti-
na: dos mundials (1995 i 1999) i un or als Jocs Olímpics de Barcelona.
CRISTIAN GONZÁLEZ,[email protected]
“M’encantariaser entrenador”
JOSÉ LUIS ‘EL NEGRO’ PÁEZ, JUGADOR D’HOQUEI PATINS
06-09 Entrevista.p65 29/05/2007, 13:237
L’ENTREVISTA8
CLAROR
Ja et dic, el secret és treballar amb
molta intensitat i al final els resultats ar-
riben. Hem guanyat quatre títols dels cinc
a què optàvem. Un any increïble.
Quin és el treball d’un capità en
el funcionament d’un vestidor?
El capità ha d’imposar un cert respec-
te a la resta de la plantilla però també
està per fer de pont entre l’entrenador i
el vestidor quan hi ha problemes. Tam-
bé ha de mantenir units els jugadors.
L’equip té corda per a anys o ne-
cessita una renovació?
Aquest equip té corda per a molts
anys. Per què? Doncs perquè tots els ju-
gadors de la plantilla podrien ser entre-
nadors. Això es deu al fet que durant 10
anys vam tenir el millor entrenador de
tots els temps pel que fa a l’hoquei pa-
tins: el Carlos Figueroa. Ara juguem més
ofensivament que abans, però mai sense
oblidar la base de treball que ell ens va
ensenyar. Va ser una llàstima que es reti-
rés, hauria d’haver seguit. Amb ell hi va
haver una química increïble entre tècnic
i jugadors.
Què li passa a l’equip de futbol?
La veritat és que ho desconec. Sempre
dic que cada família té les seves coses. El
que puc dir és que quan les coses no van
bé no es poden abaixar el braços mai.
Mira, l’any passat a nosaltres ens van eli-
minar a la primera ronda de la Copa
d’Europa i va ser per una sèrie d’errors
que vam cometre. Aquest any hem après
Fo
togr
afia
: D
iari
Sp
ort
“Els catalans tenim tot el
dret del món a reclamar
les seleccions esportives”
dels errors i l’hem tornada a guanyar.
Suposo que la plantilla de futbol pren-
drà nota dels errors que ha comès aques-
ta temporada i mirarà de corregir-los
per tornar a donar la talla. S’ha de tenir
en compte que els esportistes també
són persones i no sempre estan igual. El
meu consell als jugadors és que es man-
tinguin units, és l’única manera de supe-
rar les adversitats que se’t presenten.
Sempre ha dit que la samarreta
del Barça pesa molt... Què és per a
vostè el Barça?
Des que sóc petit volia jugar al Barça
perquè per a mi aquest és el millor club
del món. Per això quan em vaig posar la
samarreta vaig ser conscient de la res-
ponsabilitat que comporta defensar els
colors blau i grana. Perquè sempre has
de sortir a fer-ho bé.
En alguna ocasió va dir que ser del
Barça és sentir-se català...
Quan vaig arribar aquí em vaig ado-
nar de la realitat d’aquest país. De se-
guida vaig fer un curs de català per inte-
grar-me a la societat catalana i ara m’hi
sento plenament identificat. Tornant a la
frase, la vaig dir perquè jugar al Barça
t’obre moltes portes pel què significa
aquest club a Catalunya.
Se sent completament identificat
a la societat catalana?
És molt lògic fer un esforç per integrar-
te en la societat on tens la teva feina. Crec
que és necessari adaptar-te al teu entorn.
Em sento completament integrat i de fet
m’agradaria quedar-me a viure aquí a
Catalunya, i si pot ser seguir treballant
amb el FC Barcelona encara millor.
Una persona com vostè, argenti-
na, però plenament integrada a la
societat catalana, com veu la reivin-
dicació de les seleccions esportives
catalanes?
Mira, mai m’ha agradat barrejar la
política amb l’esport. La política no és
un món net. Ara, si em demanes una opi-
nió et diré que els catalans tenim tot el
dret del món a reclamar les seleccions
esportives i ens ho mereixem.
Creu que algun dia seran oficials?
Crec que ho poden arribar a ser un
dia perquè Catalunya és una potència en
hoquei. Per què no tenir algun dia una
selecció oficial?
Quin paper podria fer Catalunya
en un Mundial A d’hoquei patins?
Molt bon paper. Primer haurien de
superar el Mundial B, però estem par-
lant d’una potència mundial d’aquest es-
port. De fet, gairebé tots els jugadors
d’hoquei de la selecció espanyola són
catalans. Veure una final Catalunya-Es-
panya seria una satisfacció per a tots.
Argentina, Itàlia, Portugal i Espa-
nya. Per què l’hoquei és només cosa
de quatre països?
Una ciutat per viure-hi?
Barcelona
Un lloc per anar de viatge?
Qualsevol part del món
Un plat?
El “churrasco” argentí
Un llibre per llegir?
¿Quién se llevó mi queso?
Una pel·lícula de cinema?
L’últim samurai de Tom Cruise
Un mitjà per estar informat?
Qualsevol m’està bé
Mar o muntanya?
Mar i muntanya
Un cantant o grup musical?
No escolto gaire música
Quin personatge històric li hauria
agradat conèixer?
Cap en particular
Un personatge actual?
Ronaldinho o Messi. Són especials
Un esportista que admiri?
Mario Agüero
Què valora més de les persones?
Que siguin persones
Si un dia fos president del Govern
o de l’ONU, quina primera deci-
sió prendria?
Eliminaria la corrupció
Dretes o esquerres?
No les distingeixo. No hi crec
Què s’enduria a una illa deserta?
La il·lusió de viure
Un desig confessable?
No te’l diré. Si no, no és un desig
Molt personal...
06-09 Entrevista.p65 29/05/2007, 13:238
9L’ENTREVISTA
“En hoquei un BarçaMadrid seria l’hòstia”
Fo
togr
afia
: D
iari
Sp
ort
Històricament sempre ha estat així. I
per què? Doncs perquè la majoria de
directius de l’hoquei patins no han tre-
ballat prou entre ells per potenciar, mo-
dernitzar i promocionar aquest esport.
Els directius haurien d’escoltar més les
opinions dels jugadors. I és una llàstima
perquè hi ha molta gent que juga a l’ho-
quei, tant a Europa com a Amèrica.
Sembla que l’hoquei no s’acaba de
convertir en un esport de masses.
Alguns diuen que és per les dificul-
tats de retransmetre-ho per televi-
sió. Canviaria alguna norma?
Com deia abans, s’ha de ser renova-
dor i modificar algunes coses per tal de
fer aquest esport més atractiu per a l’es-
pectador. Com per exemple fer les por-
teries més grans per veure més gols o
assenyalar passivitats per evitar el joc
especulatiu de la majoria dels equips. Hi
ha motes coses per canviar, però no hi
ha la voluntat per fer-ho.
Creu que el domini dels clubs ca-
talans dificulta la seva expansió a la
resta d’Espanya? En altres parau-
les, a l’hoquei patins hi falta un Real
Madrid?
(riu) Doncs la veritat és que sí. Si hi
hagués un Real Madrid i més equips de
la resta de l’estat faria incrementar la
massa social de seguidors d’aquest es-
port. En hoquei un FC Barcelona - Real
Madrid seria l’hòstia. I tant.
Quin és el moment més especial
de la seva carrera esportiva?
Guanyar l’or als Jocs Olímpics de
Barcelona 92.
I quin ha estat el moment més dur?
En dues ocasions me les he vist molt
negres en finals europees jugades a
Portugal. En una final d’una Recopa
d’Europa els seguidors de l’equip italià
al que havíem guanyat ens volien agre-
dir quan estàvem celebrant la victòria.
I una altra vegada ens va passar el ma-
teix quan vam guanyar una Copa
d’Europa contra el Porto. Ens van tirar
de tot: monedes, cadires i fins i tot mà-
quines de retratar. Vam haver de fer
una rotllana al centre de la pista per
defensar-nos i fins i tot els jugadors del
Porto ens van haver d’ajudar. Sents
molta por en aquests moments. La vio-
lència a l’esport és un fet, però el cert
és que és molt difícil de controlar. Pots
prendre mesures però la violència és
com un virus.
06-09 Entrevista.p65 29/05/2007, 13:239
EN FORMA!10
CLAROR
corregir la postura, tonificar una articu-
lació debilitada, millorar la capacitat
aeròbica...
Cal saber, a més, que no només la
durada de l’activitat és important, sinó
que també cal tenir molt present la in-
tensitat del treball. Novament, un pro-
fessional ben format ens orientarà sobre
quant temps ha de durar l’activitat i amb
quina intensitat l’hem de treballar, sem-
pre en funció dels objectius plantejats.
FER EXERCICI=AVORRIMENT
Fals. Ja fa molt de temps que existeixen
moltíssimes alternatives a les antigues
taules d’exercicis individuals.
L’activitat física ha generat tantes pos-
sibilitats que és impossible no trobar una
proposta divertida: activitats amb mú-
sica i l’ús de material divers, sortides en
TOT I QUE JA FA MOLTS ANYS QUE EXISTEIXEN ESTUDIS
UNIVERSITARIS I D’ALTRES D’OFICIALS QUE CAPACITEN A
PROFESSIONALS PER A LA PROGRAMACIÓ D’ACTIVITAT
FÍSICA DE MANERA CORRECTA, AVUI ENCARA S’ARROS-
SEGUEN MOLTES CREENCES EQUIVOCADES.
En l’àmbit de l’activitat física i l’esport
existeixen multitud de mites i creences
equivocades, tantes que seria impossi-
ble encabir-les totes en un sol article. En
aquesta ocasió n’abordem algunes. De
la mateixa manera que si el cotxe ens fa
un soroll estrany acudim al mecànic, o si
patim mal d’esquena, al metge, si tenim
qualsevol dubte relacionat amb la pràc-
tiva esportiva cal acudir als professio-
nals formats en activitat física i esport,
que ens resoldran qualsevol dubte so-
bre allò que llegim o escoltem als mit-
jans de comunicació o als centres espor-
tius, o sobre els productes miraculosos
que ens anuncia la publicitat.
SUAR MÉS=APRIMAR-SE MÉS
Fals. La pèrdua de pes té relació amb la
crema de calories; en canvi, la suor està
relacionada amb l’equilibri tèrmic del
cos, és a dir, comencem a suar per tal de
perdre temperatura. Així, fer exercici
amb peces de roba per suar més no ser-
veix per perdre més pes i, en canvi, pot
generar estrès en l’organisme i provo-
car, fins i tot, desmais.
MÉS D’UNA HORA=RESULTATS
Hi ha qui pensa que si no es fa exercici
durant més d’una hora no s’obtenen re-
sultats. És fals. Una sessió d’entrenament
de 30 minuts ben programada per un
professional ens pot aportar molts be-
neficis. Això sí, hem de saber diferenciar
els beneficis que l’activitat física aporta
a l’organisme dels beneficis estètics. Per
als primers, i més importants, hi ha infi-
nitat de tipus de treball per infinitat d’ob-
jectius: millorar la mobilitat articular,
JUANJO ZABALA,director tècnicde l’Esportiu [email protected]
Cert o fals?ELS MITES SOBRE L’ACTIVITAT FÍSICA
10-11 En Forma.p65 29/05/2007, 13:2910
11EN FORMA!
No és cert que l’aeròbic
sigui un esport de dones:
cada cop hi ha més
homes que el practiquen
bicicleta o patins en línea per la ciutat,
activitats orientals com el tai-txi, el ioga
o la dansa del ventre, programes perso-
nalitzats d’entrenament a les sales de fit-
ness o a les piscines, lligues lúdiques d’es-
ports col·lectius com el futbol o el bàs-
quet, pràctiques amateurs d’esports in-
dividuals com el tennis, l’atletisme o l’es-
calada... És cert que algunes disciplines
tenen un o més treballs específics associ-
ats, però el més important és gaudir-les.
AERÒBIC=DONES
Es tendeix a pensar que les activitats
col·lectives com l’aeròbic o l’en forma
estan més orientades a les dones. Tam-
poc és cert. És veritat que tenen més
acceptació entre el públic femení però,
afortunadament, cada vegada hi ha més
homes que “s’atreveixen” a entrar en una
classe dirigida que, d’altra banda, no
només els aporta els mateixos beneficis
que a els dones sinó que, a més, els des-
cobreix una nova manera de treballar.
MALALTIA=INACTIVITAT
La inactivitat pot estar justificada en fun-
ció de la malaltia o la lesió, però no sem-
pre en tots els casos. Ha de ser el metge
qui ha de prescriure o no activitat física
en funció de la gravetat i les característi-
ques del problema i la persona. Val a dir,
però, que els metges cada cop tenen més
clar que l’activitat física poques vegades
està contraindicada.
ABDOMINALS=PES I FIGURA
La creença que l’ús dels aparells d’ab-
dominals fa reduir pes i moldejar la figu-
ra és, segurament, una de les més exte-
ses i ben segur que se’n seguirà parlant.
És així per l’obsessió que tenim de lluir
Fer exercici amb peces
de roba per suar més no
serveix per perdre pes,
i, en canvi, pot generar
estrès en l’organisme
Fer abdominals tonifica
la musculatura però no
ens fa reduir el greix
acumulat en la zona
abdominals i pel profit que algunes em-
preses en volen treure. La publicitat s’ha
encarregat de vendre’ns infinitat d’apa-
rells amb els quals no només perdem pes
sinó que també aconseguim una figura
perfecte. Res més lluny de la veritat.
Fer abdominals tonifica aquesta mus-
culatura i, si bé és cert que produeix un
augment del volum, no redueix el greix
acumulat en aquesta zona. La pèrdua de
pes va vinculada al treball cardiovascu-
lar (caminar, córrer, anar en bici) i a la
menor ingesta de calories (menjar menys
i millor). Cal dir, a més, que molts
d’aquests aparells, en la lluita per dife-
renciar-se de la competència, no per-
meten executar un treball adequat i po-
den ser, fins i tot, poc recomanables.
PERDRE PES SENSE ESFORÇ
Un altre missatge publicitari que acos-
tuma a explicar la veritat a mitges és el
que garanteix perdre pes sense fer exer-
cici ni dieta i de forma saludable. La Fe-
deral Trade Commission americana va
elaborar un informe l’any 2001 on s’es-
tudiaven 300 anuncis que prometien
“perdre pes de manera ràpida i fàcil”,
sense tenir en compte les bases científi-
ques sobre la realització d’activitat físi-
ca i el control de la ingesta d’aliments.
L’estudi va demostrar que en el 55% dels
anuncis s’hi feien afirmacions falses o
sense fonaments. Només el 23% parla-
va de garanties a llarg termini, i pocs van
aportar bases científiques.
SUPLEMENTS ALIMENTARIS
Hi ha qui defensa que quan es fa activitat
física calen aports de proteïnes i glúcids
extres. És cert que hi ha esportistes d’elit
que necessiten un control de l’alimenta-
ció més estricte i dirigit, però, en gene-
ral, i si no tenim carències específiques,
el nostre cos és un excel·lent regulador
d’allò que necessita. Per això, una ali-
mentació sana i equilibrada no només és
suficient per aquelles persones que fan
exercici, sinó que és la millor opció.
10-11 En Forma.p65 29/05/2007, 13:2911
EN FORMA!12
CLAROR
A L’AIGUA
ACTIVITATS PER A JOVES
Actualment hi ha molts joves que prac-
tiquen algun esport de competició. De
fet, precisament pel seu component com-
petitiu i per la tutorització d’un entrena-
dor, es tracta de propostes molt accep-
tades tant per adults com pels propis
joves. Però, i quan acaba la lliga, què?
En el cas d’esportistes de més nivell,
no s’han de descuidar els períodes de
post-temporada i de pre-temporada.
Aquests períodes tenen l’objectiu de
preparar la capacitat física de l’espor-
tista per a les èpoques de descans (aca-
bada la lliga) i per a les exigències de la
futura competició. Per l’especificitat de
l’entrenament a realitzar, cal que els pro-
gramin els mateixos entrenadors.
D’altra banda, la gran majoria de jo-
ves que practiquen algun esport indivi-
dual o col·lectiu no tenen aquestes exi-
gències. Tot i això, és important que tin-
guin coneixement sobre la importància
de continuar realitzant activitat física,
preferiblement de caràcter més lúdic que
competitiu. Com que els esportistes es
I quan s’acabala lliga, què?
EL MATERIAL
passen tota la temporada competint, l’es-
tiu és una bona excusa per continuar fent
esport sense la pressió dels resultats. Hi
ha infinitat de torneigs d’estiu, propos-
tes esportives, 24 hores... en què la par-
ticipació és més informal. A més, és una
manera de gaudir amb els companys
d’equip o de grup en un context diferent.
TEXT: Juanjo Zabala
Materials per alsquadres de la bici
Al mercat trobem bàsicament tres tipus
de quadres de bicicletes segons el mate-
rial amb què estan fets: acer, alumini i
carboni.
Anys enrera els quadres eren d’acer
o de ferro. Però aquests materials són
molt pesats i avui dia quasi no es fan ser-
vir o s’empra un derivat (cromoli).
En bicicletes de prestacions mitjanes
es fa servir més l’alumini, un material
menys pesant i que, per les seves carac-
terístiques, absorbeix millor les vibraci-
ons que produeixen els obstacles del
camí. També trobem els quadres de fi-
bra de carboni, que esdevé el material
ideal perquè pesa poc, és molt resistent
i, a més, no s’oxida. L’inconvenient és que
encareix molt les bicicletes, tot i que amb
el temps de mica en mica començaran a
baixar de preu. TEXT: Juanjo Zabala
Recrear-se, divertir-se...
El medi aquàtic ens proporciona un gran ventall de
possibilitats pel que fa a les activitats que podem dur-
hi a terme. Una d’elles és la recreació aquàtica, que
consisteix en fer activitats o jocs dins l’aigua, amb
objectius lúdics i educatius, fent passar una bona es-
tona als participants.
Les recreacions poden variar segons el motiu i l’edat
del col·lectiu al qual s’adrecen. Es poden organitzar
festes d’aniversari, comiats de solters...
L’aigua té un paper clau dins la recreació perquè
aporta moltes sensacions diferents i agradables. A
més, ajuda a desenvolupar les capacitats motrius i
facilita la interacció entre els participants.
El monitor que dirigeix l’activitat ha d’adoptar el
paper d’animador i de mediador i esdevé molt im-
portant per aconseguir que la recreació resulti diver-
tida. TEXT: Alba Sans i Jeni Carbonell
12-15 En Forma.p65 29/05/2007, 13:3912
13EN FORMA!
Els beneficis decórrer a la platja
LES 7 DIFERÈNCIES
FITNESS EN GRUP
Córrer és la base de la majoria d’es-
ports i la preparació física per excel·-
lència, tant cardiovascular com muscu-
lar. A l’hora de triar l’indret, el medi na-
tural ens permet gaudir d’aire pur i fresc.
La platja és un d’aquests espais. Hi
podem córrer descalços o bé amb sa-
batilles d’esport, depenent del gruix de
la sorra (si és gruixuda ens pot fer feri-
des), del desnivell i de l’època de l’any
en què ens trobem (a l’hivern, el contac-
te continu amb l’aigua freda ens pot pro-
vocar hipotèrmia). És recomenable cór-
rer per la zona humida, on trenquen les
ones, ja que és compactada i l’esforç, i,
per tant, la fatiga, és menor que si ho
fem en la zona tova. Hem de vigilar,
però, que la superfície no sigui molt
inclinada. Un dels beneficis de córrer a
la platja és l’enfortiment de les articula-
cions del peu i el turmell, per això és una
activitat molt recomanable per a perso-
nes amb articulacions laxes, amb peus
TEXT: Núria Sabartés
Com escollir bé unatenda de muntanya
EQUIPA’T BÉ
Unes vacances en plena natura poden
ser el millor balneari del món. Viure-la i
gaudir-la és retornar als orígens de la
humanitat, i fer-ho ens pot reportar una
dosi d’energia i pau molt necessària avui
en dia.
Si busquem el màxim contacte amb
la natura i una vida simple per uns dies,
fer una acampada a la muntanya ens pot
ajudar. Això sí, cal anar ben equipat.
Disposar d’una tenda adequada és el
primer requisit. Fins fa pocs anys les que
s’utilizaven eren les típiques tendes ca-
nadenques, amb dos vessants, que es fal-
caven a terra amb unes piquetes, i es
cobria amb el tendal que s’havia de ten-
sar amb uns vents.
Actualment les tendes que s’utilitzen
són les anomenades iglú, ja que tenen
forma arrodonida a l’estil dels habitat-
ges dels esquimals. Aquestes tendes són
de molt més fàcil muntatge, i sobretot
són molt lleugeres, aspecte molt impor-
tant si es vol fer travessa i s’ha de carre-
gar a la motxilla cada dia.
Els pals desmontables de llautó o alu-
mini s’han substituït per barilles de ma-
terials més lleugers i resistents. Les dife-
rents qualitats permeten confort a molt
baixes temperatures exteriors, gràcies
al fet que els dissenys actuals creen ca-
pes aïllants tèrmiques.
Pensant en el públic de lleure, les no-
vetats que s’estan comercialitzant no
necessiten ni muntatge, ja que el sistema
de plegat fa que al desfer-se quedin mun-
tades automàticament.
TEXT: Núria Sabartés
córrer a la natura
1. Moviment segons el terreny.
5. Superfície irregular. El turmell s’hi
ha d’adaptar.
3. Més esforç: s’incrementa la fase d’im-
pulsió (pujada) i de recepció (baixada).
4. La superfície natural absorbeix l’es-
calfor de la goma de la sabatilla.
5. Hi ha desplaçament del centre de
gravetat, augmenta la ventilació i es
compensa la temperatura del cos.
6. Influència total del clima.
7. Bon recurs per esbargir-se i gaudir
de la natura.
plans i amb tendència a torçar-se els tur-
mells. També resulta un molt bon entre-
nament a nivell muscular perquè, al trac-
tar-se d’una superfície tova, el treball
d’impulsió és major. A més, el contacte
amb l’aigua fresca del mar millora la cir-
culació sanguínia, prevenint varices o
alleujant-ne les molèsties. I del fet de res-
pirar l’aire n’obtindrem beneficis a nivell
fisiològic, ja que l’alt contingut en sals i
iode aporta elements bàsics en el funci-
onament de l’organisme.
TEXT: Núria Sabartés
1. Moviment uniforme i continu.
2. Superfície llisa. El recolzament és
uniforme.
3. Fases d’impulsió i recepció de la
gambada minimitzades.
4. La cinta de goma produeix un so-
breescalfament del peu i el turmell.
5. Al no haver-hi desplaçament del
centre de gravetat hi ha menys venti-
lació respiratòria i es reesclafa el cos.
6. No es depèn de la metereologia.
7. Bon recurs per fer l’escalfament o
per fer recuperació.
córrer en cinta
12-15 En Forma.p65 29/05/2007, 13:3913
EN FORMA!14
CLAROR
FITNESS I MUSCULACIÓ
CONSELLS PRÀCTICS
Un dels conceptes que hem de tenir clars
quan ens entrenem amb peses és que no
sempre es produeix hipertròfia, és a dir,
un increment del volum muscular. El que
sí succeeix sempre és que el múscul es
tonifica, és a dir, augmenta el to i es fa
més dur.
Quan ens referim a hipertròfia volem
dir que augmenta la secció transversal
del teixit muscular implicat: el múscul es
fa més gran al oferir-li una resistència
específica. Els guanys de massa muscu-
lar depenen de la quantitat de testoste-
rona que segrega el cos. Per això, a les
dones i als joves menors de 18 anys els
és més difícil aconseguir grans nivells de
volum muscular.
El nombre de repeticions ideal per
aconseguir la hipertròfia és entre sis i
dotze, i el número de sèries per exercici
d’una a tres. Altres factors a tenir en
compte són la velocitat d’execució, la
tècnica, el tipus i número d’exercis a fer
i, sobretot, la freqüència dels entrena-
ments setmanals. Si volem maximitzar el
temps que passarem a la sala de fitness,
també esdevenen importants l’alimenta-
ció i el descans. TEXT: Sergi Mateu
LLEGIT A LA PREMSA
Exercici perrejovenir 20 anysla musculatura
Una sèrie d’estudis elaborats durant
els últims 10 anys pel Centre d’Estu-
dis, Recerca i Medicina de l’Esport
del Govern de Navarra asseguren
que l’exercici físic controlat a tra-
vés de programes de desenvolupa-
ment de la força poden suposar la
recuperació de fins a 20 anys d’edat
en termes de potència muscular.
Aquesta conclusió és especial-
ment útil en el cas de la gent gran ja
que la pèrdua gradual de la força
muscular en les mans i les cames,
així com la reducció de la mobilitat
de les articulacions i de la coordina-
ció neuromuscular és un dels princi-
pals factors en la disminució de la
capacitat de vida independent.
Els estudis conclouen que per pre-
venir la pèrdua de potència muscu-
lar caldria combinar els exercicis de
força amb els de resistència i flexi-
bilitat. Font: El Periódico de Catalunya
Consells per sortir a patinar
Abans de sortir a patinar per la ciutat és convenient tenir en compte alguns con-
sells. En primer lloc, cal escollir el camí segons el nivell com a patinadors. Valorar
que la distància, el desnivell, el tipus de terra... estiguin a l’abast, no només nostre
sinó també de les persones que ens acompanyen. Quant al tipus de terra, és impor-
tant que ens hi fixem abans de posar-nos els patins ja que no tot és transitable. El
patinador està considerat un peató, per la qual cosa, en principi, no es poden fer
servir els carrils bici.
En segon lloc, és convenient dur una motxilla amb un mínim de material (aigua,
el mòbil i una petita farmaciola). Cal que no pesi gaire per no carregar l’esquena.
En tercer lloc, cal portar sempre el casc i les proteccions per a braços, mans i
genolls. Si no és així, serà el nostre cos qui rebi l’impacte en cas de caiguda.
I sobretot hem de gaudir de l’activitat i tenir molt clar que sortir a patinar ha de
ser un plaer, no un patiment. TEXT: Juanjo Zabala
Entrenament ambpeses i hipertròfia
12-15 En Forma.p65 29/05/2007, 13:3914
15EN FORMA!
12-15 En Forma.p65 29/05/2007, 13:3915
NATURA16
CLAROR
lia, Paco Belinchón (a la foto), de 69 anys
que va fer el Camino l’estiu passat per-
què “sempre m’havia marcat aquest rep-
te personal i també perquè volia saber si
es respirava realment l’ambient màgic que
tothom diu que s’hi respira”, tal com ex-
NATURA
EL CAMÍ DE SANTIAGO JA NO ÉS NOMÉS UNA RUTA QUE
RECORREN PEREGRINS D’ARREU DEL MÓN PER VEURE LES
RELÍQUIES DE L’APÒSTOL SANTIAGO, EL GRAN, SINÓ QUE
TAMBÉ ATRAU AMANTS DE L’ESPORT EN PLENA NATURA.
Esport inatura ambel Camí de
Santiago
Esport inatura ambel Camí de
Santiago
C.G.
Actualment, el Camí de Santiago no no-
més atrau els milers de peregrins que
van a veure les suposades relíquies de
l’apòstol Santiago, sinó que en els dar-
rers anys també ha esdevingut una ruta
molt interessant per aquells que practi-
quen esport en un entorn natural.
Després d’uns quants segles d’oblit,
no ha estat fins els nostres dies que el
Camí de Santiago no ha ressorgit amb
força. Des de 1993, data de celebració
de l’any Xacobeu, les autoritats espa-
nyoles han potenciat molt el Camí de
Santiago que fins i tot ha estat declarat
patrimoni de la humanitat per
l’UNESCO. Al llarg d’aquests més de 15
anys, s’han creat albergs i condicionat
camins que han fet del Camí de Santiago
un punt de trobada de gent de totes les
edats, ja siguin creients cristians o viat-
gers amants de la natura. És el cas de
l’abonat del Poliesportiu Sagrada Famí-
INTRODUCCIÓ HISTÒRICA
Els orígens d’aquesta ruta mil·lenària són molt obscurs tot i que les evidències es
remonten a l’alta edat mitjana. Hi ha teories que apunten als orígens pagans
d’aquesta ruta, molt vinculats al culte de les gents primitives per anar a veure el
que en l’època antiga es deia Finis Terre, i de fet, la costa de Galícia era un dels
punts que marcava la fi del món antic. Al segle VIII, ja en plena època cristiana,
es tenen notícies de les peregrinacions cap a Santiago de Compostela. Molts
creients anaven a veure el sant sepulcre de l’apòstol Santiago cristianitzador de
tota la zona nord-oest de la península ibèrica. El camí el feia gent de tots els
estaments i, al marge de fer-se per motius religiosos, també tenia l’atractiu de
permetre conèixer la frontera amb l’Al Àndalus, ja que els musulmans ocupaven
per aquelles dates gran part de la península ibèrica.
16-17 Natura.p65 29/05/2007, 13:4816
17NATURA
L’ESCAPADA DE... Carlos Canoplica i afegeix que “haig de reconèixer que
és totalment cert perquè existeix molta
companyonia i solidaritat entre els pere-
grins; s’hi coneix molta gent i d’arreu del
món: japonesos, anglesos, austríacs, ale-
manys, francesos, australians...”.
El fet que sigui una ruta que es pugui
fer caminant i no impliqui grans desni-
vells, la fa apta per a tothom tot i que és
aconsellable preparar-se físicament si no
és té un mínim de resistència o s’és una
persona gran. El Paco Belinchón explica
que “jo vaig preparar-me uns mesos abans
al Poliesportiu Sagrada Família, on em van
fer un pla específic per tal de millorar en
elasticitat i també vaig fer molta bicicleta,
natació i peses, al marge de les llargues
caminades que feia pel meu compte”.
EL CAMÍ FRANCÈS
Existeixen moltes i diverses variants del
Camí de Santiago, però n’hi ha una que
sobresurt per damunt de les altres i que
rep el nom del Camí Francès. “Jo vaig fer
el Camí Francès, que és la més popular,
encara que jo la vaig començar a Lleó i vaig
fer-ho tot en 18 dies”, explica el senyor
Belinchón. La ruta completa comença
en realitat a la localitat de Roncesvalles i
passa per Pamplona, Puente la Reina,
Logroño, Burgos, León, Astorga, Pon-
ferrada per acabar finalment a Santiago
de Compostela. També hi ha altres ru-
tes com la denominada Camino del Nor-
te, que passa per diferents poblacions
de la comunitat autònoma de Cantàbria
fins arribar a Galícia.
La ruta es fa tradicionalment a peu
tot i que en els darrers temps cada vega-
da hi ha més persones que la fan en bici-
cleta i també a cavall. Però la manera
més popular és caminant. A l’hora de
fer-la cal triar un bon calçat. “Si es vol es
pot anar nu pel Camí de Santiago però el
que si que és del tot imprescindible és por-
tar unes bones botes de muntanya, mai
bambes, i també cal un bastó”, recomana
en Paco Belinchón.
Camí de Ronda de Sant Antonide Calonge, direcció Platja d’Aro
El Camí de Ronda de Sant Antoni de
Calonge direcció Platja d’Aro no
planteja grans dificultats ni per recor-
regut ni per senyalització. El camí
voreja el mar i ens permet completar
el recorregut en uns noranta minuts.
Iniciem l’itinerari al costat de Tor-
re Valentina des del mateix Passeig
Marítim de Sant Antoni. Fent la pri-
mera pujada ens trobem amb la Plat-
ja del Racó de les Dones. Aixecant
la vista sobre les penyes veiem els antics búnquers de la Guerra Civil camuflats
entre la vegetació i, al costat, la Platja del Racó dels Homes. En aquest punt
tenim una visió completa de la badia. El camí continua per terrenys saulosos.
Passem de llarg la Cala dels Capellans i observem cap uns 150 metres la Cala de
la Roca dels musclos. De seguida ens atansarem a la Cala Gran, zona d’una
bellesa destacable. Més endavant veurem la Cala de l’Embarcador i la Cala
Rocosa. Endavant en el camí desemboquem a la preciosa Cala de Roques Pla-
nes. Més enllà passem per la Cala de la Roca del Paller, la Cala dels Esculls i la
Cala del Forn, uns espais molt petits per prendre el bany, però plens d’encant.
Arribem a la platja de Can Cristus i per la sorra a la platja de Ses Torretes,
platges de sorra molt més extenses que les trobades fins ara. Ens tornem a
enfilar per les penyes blanques i arribarem al Cap Roig, dividida en dues caletes.
Just al costat trobem l’última platja del municipi de Calonge que és la de la
Belladona. Si continuem pel mateix camí arribem al terme municipal de Platja
d’Aro i en pocs minuts al seu nucli urbà.
MEDI AMBIENT
Consells per tenir el frigoríficenergèticament més eficient
A l’hora de comprar una nevera cal consultar l’etiquetatge ener-
gètic d’electrodomèstics, ja que permet fer-nos una idea de l’efi-
ciència i qualitat de l’aparell. També és aconsellable instal·lar el
frigorífic lluny de focus de calor de la cuina, mantenir la part de
darrera neta, facilitar la seva ventilació (5 cm fins a la paret) i
controlar que la goma de la porta ajusti bé. La temperatura ideal de
la nevera és de 3 a 5 graus i la del congelador de 15 graus sota zero.
AGÈNCIA D’ENERGIA DE BARCELONA
Nil Fabra, 20, baixos · 08012 Barcelona
Telèfon: 93 237 47 43 · www.barcelonaenergia.com · [email protected]
16-17 Natura.p65 29/05/2007, 13:4817
SALUT18
CLAROR
JA ARRIBA L’ESTIU I AMB ELL LES ESPERADES VACANCES.
LA MAJORIA DE NOSALTRES EL VOLEM FRUIR AL MAR, A
LA MUNTANYA O A LA MATEIXA CIUTAT I, SEGURAMENT,
PER FER FRONT A LES ALTES TEMPERATURES, ACUDIREM
A LES PISCINES O PLATGES. SI VOLEM GAUDIR-LES AMB
SEGURETAT CALDRÀ QUE TINGUEM CURA AMB LA PELL.
Les micosis o infeccions per fongs són
molt freqüents, i més a l’estiu. Els fongs
proliferen en zones humides i càlides,
com són les piscines, les dutxes o vesti-
dors, llocs que molts de nosaltres visita-
rem aquest estiu per gaudir dels dies de
lleure i fer front a les caluroses tempera-
tures d’aquests dies.
No obstant, el risc d’infecció per fongs
augmenta en persones amb la higiene de-
ficient i la humitat constant a la pell.
El contagi es produeix per contacte
directe o bé a través d’objectes d’ús
personal contaminats, com són les tova-
lloles, xancletes, banyadors i altres ob-
jectes de bany. Normalment parlem d’in-
feccions localitzades i superficials quan
afecten la pell, cabell, ungles i mucoses,
però també poden prendre caire
sistèmic.
El símptoma més típic sol ser el prurit
intens, malgrat que algunes vegades pot
passar desapercebut i aleshores només
veurem un canvi de coloració a la zona
afectada. Aquest seria el cas de la tinea
cruris que afecta més a adolescents i jo-
ves de sexe masculí, freqüentment obe-
sos i esportistes, on la infecció es localit-
za al voltant de la zona enguinal i cara
interna de les cuixes.
El risc d’infecció per
fongs augmenta amb la
higiene deficient i la
humitat constant a la pell
OLGA AMADOCap de l’Àrea de Salutde Can [email protected]
Evita lesinfeccions
de pella l’estiu
18-19 Salut.p65 29/05/2007, 14:2618
19SALUT
El peu d’atleta és una altra micosi su-
perficial, causada per un dermatofit. Ve-
iem una zona envermellida i descamada
entre els dits del peu, que pot arribar-se
a clivellar i extendre per la resta de su-
perfície plantar.
Cal tractar les lesions causades pels
fongs i així n’evitarem la propagació i
sobretot la sobreinfecció. Molts cops
amb un tractament tòpic serà suficient.
LES BERRUGUES
Les berruges o papil·lomes són lesions
benignes a la pell causades pel virus del
papil·loma humà que infecta les cèl·lules
de la capa més superficial de la pell.
Poden aparèixer a qualsevol localit-
zació però són freqüents a la cara dor-
sal de les mans, al voltant de les ungles,
a la cara plantar dels peus i també als
colzes, genolls i cara.
Normalment són del mateix color de
la pell, de forma arrodonida o ovalada
si la tumoració creix cap enfora i d’as-
pecte rugós o aspre si es localitzen en
zones de fricció repetida. Quan són pla-
nes, el seu diagnòstic pot ser més difi-
cultós ja que la identificació no és tan
evident. Sovint són indolores, però si
es localitzen en àrees de gran pressió,
com les plantars, causen dolor sobre-
tot al caminar.
La via de contagi és directa de perso-
na a persona però és poc freqüent. Re-
cordem que tant la pell humida i estova-
da com la pell resseca són més suscepti-
bles de lesionar-se i facilitar una via d’en-
trada d’infeccions com aquesta. Un mo-
tiu més per recomanar una bona higiene
i protecció de la pell.
Parlem d’autocontagi quan som no-
saltres mateixos qui, al manipular una
berruga, la podem disseminar a algun
altre lloc del cos.
Algunes berrugues poden desparèixer
sense tractament de forma espontània
en dos anys, però també és possible que
reapareixin. Quan són multiples o cau-
sen dolor s’han de tractar per eliminar-
les. S’aconsella una visita al metge o a
l’especialista per tal que en confirmi el
diagnòstic i aconselli quin tipus de trac-
tament serà el més indicat.
El ventall de possibilitats terapèuti-
ques és ampli: agents químics d’aplica-
ció tòpica, crioteràpia, cauterització i el
làser o la cirúrgia per a les berruges més
difícils.
Durant la infecció i tractament es re-
comana extremar les mesures d’higiene
personal i evitar el bany, ja que el tracta-
ment no és igual d’efectiu.
En cap cas intentarem treure’ns la
berruga tallant-la, cremant-la o arran-
cant-la d’arrel amb mètodes casolans de
dubtosa fiabilitat.
EL MOLLUSCUM CONTAGIOSUM
Una altra infecció de la pell causada per
virus és el moluscum contagiosum. És molt
contagiosa, autolimitada i més freqüent
en nens i joves, tot i que també es pot
veure en adults. Està provocada per un
virus de la familia dels Poxvirus.
Ocasiona unes lesions que rarament
són úniques, sobreelevades, d’aspecte
perlat, del mateix color de la pell i umbi-
licals. Són indolores i habitualment no
presenten reacció inflamatòria al voltant.
Aixó sí, piquen molt, fet que facilita la
propagació de la infecció per rascat cap
a altres zones del cos i la sobreinfecció.
En els nens les lesions es localitzen a
la cara, coll, tronc i extremitats superi-
ors, encara que en els adults és més fre-
qüent observar-les a la zona genital, ab-
domen i cara interna de les cuixes ja que
la via de contagi sol ser per transmissió
sexual.
La via de contagi és directa i, per tant,
es recomana evitar el contacte directe
amb les lesions. També es pot transme-
tre a través dels objectes d’ús personal
de la persona infectada, com la tovallola
o la roba. Rarament es transmet a l’ai-
gua de la piscina, ja que els sistemes de
desinfecció ho eviten.
Habitualment la infecció remet espon-
tàniament en un període de dos a divuit
mesos. Normalment no cal un tractament
específic però cal evitar el bany durant
aquest període per tal que la infecció no
es dissemini. El tractament de les lesions
es fa en cas de complicacions, persistèn-
cia, afectació estètica i sovint en lesions
úniques. S’empra el curetatge, la criote-
ràpia o l’aplicació de productes càus-
tics. La millor prevenció és evitar el con-
tacte directe amb les lesions.
Cal aprofitar l’estiu per
dur els peus ben ventilats
i alliberar-los de les oclu-
sives sabates de l’hivern
Les piscinesvetllen per la
higiene
Els riscs no ens han de fer pensar
que no podem gaudir tranquila-
ment de les piscines. Les instal·-
lacions esportives estan equipades
amb plans de manteniment que
vetllen per la seguretat i higiene.
Es realitzen controls microbio-
lògics i dels paràmentres químics
(clor, brom i pH) de les aigües pe-
riòdicament, així com la neteja de
la resta d’espais de les instal·-
lacions.
De tota manera, per garantir un
baix risc de contagi, els usuaris han
de contribuir tot respectant les re-
comanacions o normatives del cen-
tre i adoptar uns bons hàbits d’hi-
giene personal i tenir cura dels ob-
jectes personals.
Tant la pell humida i
estovada com la pell
resseca són més suscepti-
bles de lesionar-se
APUNT
Recomanacions d’higiene personal
per gaudir amb seguretat de les
jornades estiuenques:
Mantenir la pell neta i seca
Després del bany eixugar-se la
pell acuradament, sobretot les
zones de plecs i entre els dits
Usar xancletes i no estar amb el
banyador humit molta estona
No intercanviar objectes d’ús
personal com xancletes, banya-
dors, mitjons i tovalloles
Usar roba de fibres naturals i no
tornar-la a posar si ja l’hem usat
Dur els peus ben ventilats i
alliberar-los de les sabates
oclusives de l’hivern
18-19 Salut.p65 29/05/2007, 14:2619
SALUT20
CLAROR
DIETÈTICA
AVUI DIA ÉS IMPENSABLE
PRENDRE UNA AMANIDA O
VERDURA SENSE OLI. TAM-
POC PODEM FER ESTOFATS,
GUISATS O SALSES COM LA
MAIONESA. RESULTA IM-
POSSIBLE PRESCINDIR DE
L'OLI EN LA NOSTRA CUINA
HABITUAL, EL QUAL FA TAN
SABOROSOS ELS NOSTRES
PLATS.
Quin oli escullo?
L’oli de gira-sol és una
font important de
vitamina E, que és un
potent antioxidant
Els olis comestibles poden ser d'origen
vegetal o animal. Existeixen diversos olis
animals, com els olis de balena, foca o
de fetge de bacallà -aquest últim molt
ric en vitamines A i D però també en
colesterol- que han tingut un alt consum.
Actualment, però, només s'utilitzen olis
vegetals, extrets de llavors, fruits o ar-
rels per a ús alimentari.
TIPUS D’OLIS VEGETALS
Hi ha una extensa tipologia d’olis vege-
tals procedents de diferents aliments amb
diferents propietats i usos.
Oli de cacauet: oli ric en àcids mo-
noinsaturats i amb presència de vitami-
na E, que li proporciona una alta resis-
tència a la calor i, per tant, és idoni per
fregir. Té un sabor suau que el fa apropi-
at per elaborar amanides, maioneses i
vinagretes.
Oli de coco: oli saturat molt usat en
pastisseria industrial ja que posseeix ca-
racterístiques semblants als greixos ani-
mals però sense presència de coleste-
rol, ja que és d'origen vegetal. S'ha gene-
ralitzat el seu ús en cosmètica per a sa-
bons, gels de bany, cremes i xampús.
Oli de colza: a Espanya se n’ha pro-
hibit la seva comercialització per a con-
sum humà ja que és ric en àcid erústic,
que en dosis altes produeix problemes
de creixement. A Canadà s'ha creat una
varietat denominada canola (Canadian
Oil Low Acid), on s'han disminuït subs-
tancialment els nivells d'aquest àcid, fent-
lo apte per al seu consum.
Oli de gira-sol: molt ric en àcids po-
liinsaturats (omega 3 i 6) i al mateix
temps amb alta presència d'àcid oleic.
És l'oli de consum habitual més ric en
vitamina E (antioxidant). No es comer-
cialitza verge perquè la seva acidesa és
molt alta i la seva conservació deficient.
IRIA GONZÁLEZ,dietista delPoliesportiu Marí[email protected]
20-21 Dietetica.p65 29/05/2007, 14:4020
21SALUT
Cal guardar l’oli en un
lloc sec on i que no esti-
gui en contacte constant
amb una font de llum
És apropiat per fregir, però no ha d'usar-
se més de dues vegades. Resulta ideal
per a salses i maioneses.
Oli de gra de raïm: el seu consum
va ser generalitzat en les regions on el
cultiu de l'olivera no era apropiat però
actualment s'empra més en cosmètica,
pel seu alt contingut en àcid linoleic, per
donar suavitat i textura a la pell.
Oli de lli o llinosa: ric en àcids ome-
ga 3 i 6, que com les seves llavors, pot
usar-se per alleugerir el restrenyiment.
No s’ha d’abusar de l’ús en forma d'oli.
Oli de blat de moro: després de
l'oli de gira-sol, és el més ric en vitamina
E. És apropiat per amanir. L’ideal seria
consumir-lo sense refinar, però és un oli
molt susceptible de posar-se ranci i la
seva comercialització sempre és com a
refinat (més estabilitat).
Oli d'oliva i oliva verge: no és molt
ric en vitamina E però si en vitamina A i
cartenoides. És el més apte per fregir
per la seva resistència a la calor, però a
causa del seu sabor tradicionalment s'usa
per amanir i així conserva totes les vita-
mines. Es recomana el d'oliva per cuinar
i el d’oliva verge per servir-lo en cru.
Oli de palmell o palmiste: és ric en
àcid palimític (saturat) i actualment, jun-
tament amb el de coco, és molt usat en
la indústria alimentària.
Oli de prímula onagre: ric en ome-
ga 3 i 6 que en determinats casos pot ser
beneficiós com a suplement dietètic,
sempre que ens falti algun nutrient per a
la seva correcta assimilació i en dosis
controlades. Es comercialitza en “per-
les” que han de guardar-se en un lloc
fresc, sec i sense contacte amb la llum
del sol.
Oli de soja: ric en linoleic, apte per
amanir ja que té una alta assimilació i es
digerible. És aconsellable guardar-lo a la
nevera i consumir-lo com més aviat mi-
llor. No s’ha d’ingerir si fa olor de ranci.
CONSERVACIÓ DELS OLIS
Els olis comestibles i els greixos són sus-
ceptibles de posar-se rancis o descom-
pondre's, però en funció de les seves
característiques i composició aquest fe-
nomen pot ser més o menys freqüent.
Les vies més comunes que té un oli
per posar-se ranci són tres. Per activa-
ció de radicals lliures i preoxidació, ja
que al sotmetre un oli a altes temperatu-
res o nombrosos fregits es forma un
compost denominat peròxid. Quan la
presència de peròxids és alta, l'oli es tor-
na més viscós i la seva ingestió és tòxica.
Una altra via per posar-se ranci és
per presència d'aigua, ja que provoca la
destrucció dels àcids grassos que com-
ponen l'oli, i com a conseqüència l'oli
pren una olor i un sabor astringent i des-
agradable.
I per úitim, també es pot tornar ranci
per presència de llum i/o aire, perquè els
bacteris descomponen l'oli provocant
també una olor i un sabor desagradables.
Per a la millor conservació d'un oli
cal guardar-lo en un lloc sec on no esti-
gui en contacte constant amb una font
de llum. Quan anem a utilitzar un oli per
fregir, aquest ha d'estar ben calent però
que no arribi al denominat punt de fu-
meig, ja que es formen més peròxids,
que, com ja hem dit, poden ser tòxics.
És per aquesta raó que no hem de tor-
nar a utilitzar el mateix oli per fregir més
de dos o tres cops.
CONCLUSIÓ
És ben sabut que des de fa uns anys la
dieta més recomanada és la mediterrà-
nia per la seva alta aportació de fruites i
verdures, però fonamentalment per l'ús
de l'oli d'oliva, generalitzat en tots els
països de la costa de la Mediterrània.
A causa del fet que l'oli d'oliva verge és
monoinsaturat, ric en àcid oleic (present
en l'oliva), i el seu contingut en vitamina
E i carotenoides –o provitamina A- el fa
molt resistent a l’escalfor, i resulta el greix
més apropiat per cuinar i fregir.
La indústria alimentària ha modificat
químicament alguns olis per crear-ne uns
de nous que tinguin les mateixes carac-
terístiques i beneficis que el d'oliva, ap-
tes per al consum humà i al mateix temps
econòmicament rendibles. Aquest és el
cas de l'oli de gira-sol “alt oleic” que ja
es comercialitza dintre de la composi-
ció d'alguns aliments com les galetes.
20-21 Dietetica.p65 29/05/2007, 14:4021
SALUT22
CLAROR
DINTRE DE CADA UN DE
NOSALTRES HI HA UN
ANHEL QUE ENS IM-
PULSA A CONSIDE-
RAR-NOS COM UN
ÉSSER ORIGINAL. ÉS
L’INSTINT DE DIFE-
RENCIACIÓ QUE ENS
EMPENY A CERCAR LA
TRANSCENDÈNCIA.
El desig de ser diferenMENS SANA
CARME GIMÉNEZ CAMINS,llicenciada en Psicologia iprofessora de psicoestè[email protected]
El vestit marca de manera
decisiva la personalitat:
amb ell podem començar
a individualitzar-nos
Per provar l’originalitat del propi
talent, el psicòleg català Carles M.
Espinalt va suggerir fer el següent
exercici: procureu escriure de for-
ma breu, si pot ser condensada en
una frase, les cinquanta opinions o
criteris que, amb més freqüència,
repetiu quan parleu i formuleu en veu
alta el vostre pensament o la vostra
tècnica professional. Esbrineu, des-
prés, si aquests conceptes són in-
vent vostre o els repetiu com a pro-
pis, encara que, abans, els hagués-
siu llegit, sentit a dir o fer a uns al-
tres. Així podreu saber quin són els
criteris que heu adquirit i quins són
els de “collita pròpia”.
L’home no és un ésser que pretengui ser
normal. El psicòleg suís Jung ja ho va
confirmar tot dient que l’home enfollia
quan es veia massa normal. Tothom, en
el seu fur intern, s’identificaria amb la
famosa frase que Rousseau va escriure:
“No sóc fet com cap d’aquest que he vist;
goso creure que no sóc fet com cap dels
qui existeixen. Si no valc més, com a mí-
nim en sóc diferent. Si la natura ha fet bé
o malament de trencar el motllo amb el
qual em va fer, només es pot jutjar des-
prés d’haver-me llegit”.
Tanmateix, com podem fugir dels es-
tereotips? Rousseau ho va fer creant una
obra filosòfica que encara avui resulta
vigent. Tan diferent es veia a tots els al-
tres que, en el seu afany de cercar la
transcendència, va escriure el seu pen-
sament que ha esdevingut únic en la his-
tòria de la humanitat. Així, el camí posi-
tiu és buscar una realització que ens di-
ferenciï dels altres a través de la creació
original. Però, el desig de diferenciar-
nos és tan poderós que si la persona no
troba la forma de fer-ho creativament i
desenvolupant amb gran esforç el seu
enginy, cerca una forma succedània
d’aconseguir-ho amb conductes que el
porten a l’excentricitat.
Això motivarà, arreu del món, que la
major part de la droga que es consu-
meix estigui destinada a aquesta finali-
tat, perquè qui vol ser original i no va
ben encaminat per aconseguir-ho o no
vol fer l’esforç de crear recorre amb fa-
cilitat a la droga, pensant-se que aques-
ta substància li donarà aquest estil d’ori-
ginalitat i li conferirà idees pròpies. Com
a mostra d’això, tenim l’exemple del cas
real d’una jove que escrivia el seu diari
després de drogar-se, pensant que així
aconseguiria escriure frases sublims i
paraules meravelloses.
Però la creació requereix una gran
dosi de resolució, dedicació i estudi. És
l’única manera real de desenvolupar el
talent que posseïm i d’exterioritzar la
nostra manera peculiar de veure i d’en-
focar la realitat social que ens envolta.
Analitzar, deduir, contrastar, valorar,
Ets original?
22-23 Menssana.p65 29/05/2007, 16:5122
23SALUT
L’APUNT
Com evitar lainsuficiènciavenosa crònica
La insuficiència venosa es produeix
quan les venes de les extremitats
inferiors no són capaces de tornar
al cor tota la sang que els arriba amb
el ritme i la velocitat que cal. Això
pot desembocar en dolor de cames,
varius, rampes, formigueig, inflor de
peus i turmells, pesadesa, aranyes
vasculars i úlceres varicoses. Per tal
de no patir-la cal evitar la vida
sedentària i estar massa estona dret
o assegut. També es recomana no
abusar de l’ús de vestits cenyits i
lligams en la meitat inferior del cos.
El calçat amb talons alts o anar amb
sabates també és dolent. Cal evitar
l’excés d’alimentació, l’alcohol, el
tabac, l’exposició prolongada al sol
o els banys calents, així com pren-
dre anticonceptius orals.
TEXT: Albert Giménez
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
LLEGIT A LA PREMSA
CONSELL PRÀCTIC
LLIBRE RECOMANAT:Les confessionsAutor: Jean Jacques RousseauEdicions 62
Els homes trienparella calculantla relació volumcorporal-alçària
Segons un estudi portat a terme a la
ciutat japonesa de Hong Kong els homes
tendeixen a triar parella femenina
basant-se en un càlcul automàtic de la
relació volum corporal-alçària de la
potencial nòvia. El resultat d'aquest
càlcul, o índex volum-alçària, no seria
més que una variació del conegut índex
de massa corporal, indicador de salut
general i, segons els resultats d’aquest
estudi, també defineix el concepte
d'atractiu. Font: Nature
er diferent Set de cada deudones no fa servir elsostenidor adequat
Durant una ponència celebrada a
Barcelona amb el títol ‘Mites i llegendes
del sostenidor’ es va indicar que el 94%
de les dones a Espanya desconeix quina
és la seva talla adequada i un 70% no
utilitza la que li correspon, fet que pot
provocar transtorns mamaris o al·-
lèrgies, així com mal al pit o a l’esquena,
cefalees o fins i tot deformacions postu-
rals. Font: El Mundo
Cal escollir bé les ulleres de sol
L’Associació Europea d’Ulleres de Sol (ESA) ha revelat
que el 31,6% de les ulleres de sol que es comercialitzen
a Espanya provenen de parades de mercat i del top
manta i, per tant, no passen els controls sanitaris opor-
tuns, posant en perill la salut visual de l’individu. És per
això que es recomana que la qualitat de les lents sigui el
factor condicionant a l’hora d’escollir-les.
Les malalties oculars ocasionades pel sol poden trigar molts anys a manifestar-
se ja que els efectes dels raigs ultravioletes són acumulatius. Per a una prevenció
eficaç és fonamental escollir unes ulleres que puguin filtrar fins el 100% de les
radiacions, minimitzant els riscos de patir qualsevol trastorn ocular. Un dels
requisits per fer la tria és que les ulleres s’adaptin perfectament a la cara, protegint
els ulls tant per dalt com pels costats.
definir i tantes altres facultats que hau-
rem d’estimular amb persistència i que
constituiran el pòsit on es construirà una
personalitat que s’allunyarà dels criteris
i maneres de fer rutinàries.
Però el desig de ser original pot mo-
tivar certes conductes que, per sortir de
la normalitat, poden ser extravagants,
com per exemple aparentar estar més
malalt que ningú, poder viure sense fer
res, tenir una desgràcia sense remei, te-
nir un talent superior a tothom, ser ca-
paç de tots els vicis per evadir-se, etc.
Per altra banda, aquesta inquietud
inherent a tots els éssers humans de sen-
tir-se únic, la podem trobar també en
l’enamorament. Aquest desig es desper-
ta en l’amor quan veiem a l’altra perso-
na especial. Quan estimem, sentim que
la persona que ens agrada es única i nin-
gú podria suplir-la. Quan li demostrem
aquest sentiment de que la considerem
insubstituïble li generem una gran satis-
facció, perquè també li estem desper-
tant aquest profund instint de veure’s
diferent. Tanmateix, aquest desig també
es fa palès en algunes situacions socials,
com la de trobar-se en una festa dues
persones amb un vestit idèntic. Aquest
és un fet desplaent perquè a través del
vestit comencem a construir aquesta
sensació de sentir-nos diferents, ja que
el vestit marca d’una manera decisiva la
personalitat i és a través d’ell que po-
dem començar a individualitzar-nos.
Cercar d’assolir una autèntica forma
de ser transcendent, englobar tots els
aspectes de la pròpia vida, sortir de
l’adotzenament no es fàcil, però és pre-
cisament aquest desig de ser una peça
única el què pot ajudar-nos a lluitar amb
coratge per demostrar l’autèntica origi-
nalitat del nostre talent.
22-23 Menssana.p65 29/05/2007, 16:5123
EL REPORTATGE24
CLAROR
24-27 Reportatge2.p65 29/05/2007, 18:0524
25EL REPORTATGE
Clubs deBarcelona
SERGI LARRIPA,[email protected]
EL FET QUE HA DISTINGIT LA
BARCELONA ESPORTIVA
DELS DARRERS CENT-CIN-
QUANTA ANYS HA ESTAT EL
PAPER DELS SEUS CLUBS
ESPORTIUS. UNS CLUBS PI-
ONERS ARREU L’ESTAT QUE
HAN FOMENTAT LA PRÀCTI-
CA ESPORTIVA, L’ASSOCIA-
CIONISME, EL CIVISME, LA
COMPETICIÓ, I LA PROJEC-
CIÓ INTERNACIONAL DE LA
CIUTAT.
ELS IMPULSORS DE L’ESPORT A LA CIUTAT
MÉS ESPORTIVA DEL MÓN
Segons la Wikipèdia, s’anomena “Club”
a un “grup de persones lliurement associ-
ades, o societat, que reuneix a un nombre
variable d’individus que coincideixen en
els seus gustos i opinions artístiques, li-
teràries, polítiques, filantròpiques, espor-
tives, etc., o simplement en el seu desig
de relació social”.
Hi ha moltes altres definicions de
“club”, però aquesta ens agrada perquè
no distingeix la personalitat jurídica del
“grup” (pot ser una societat anònima,
una associació, una fundació...), perquè
no matisa si els seus membres són prac-
ticants o espectadors de l’afició comu-
na, i perquè afegeix que els membres
poden haver-se reunit, simplement, per
un “desig de relació social”. És una defini-
ció àmplia i, per tant, il·lustrativa de la
realitat dels clubs esportius de
Barcelona: prop de mig miler de socie-
tats de gairebé un centenar de discipli-
nes esportives diferents, que associen
desenes de milers de barcelonins. És una
dada rellevant que fa que, només en cen-
tres de pràctica esportiva, Barcelona
sigui la primera ciutat europea, i la ter-
cera del món, en nombre de ciutadans
associats a un club.
UNA TRADICIÓ HISTÒRICA
La quantitat i importància dels clubs es-
portius a Barcelona té arrels històri-
ques. El cosmopolitisme de la ciutat i
l’empenta dels seus ciutadans va fer
que, ja al segle XIX, Barcelona fos la
ciutat pionera d’Espanya en la fundació
de clubs esportius.
La precocitat amb què es van fundar
a Barcelona diferents clubs esportius fa
que la ciutat comptal ja tingui, al 2007,
tretze clubs vius que han celebrat el seu
centenari.
El primer club esportiu fundat a
Barcelona (i a tota Espanya) va ser, al
1856, el Círculo Ecuestre, creat per un
grup d’amics de la classe alta barceloni-
na aficionats a l’hípica.
La mateixa burgesia barcelonina fun-
Barcelona és la primera
ciutat europea en nombre
de ciutadans abonats a
un club esportiu
24-27 Reportatge2.p65 29/05/2007, 18:0525
EL REPORTATGE26
CLAROR
La millor mostra del paper social que pot arribar a acomplir un club esportiu és
el Futbol Club Barcelona. La foto il·lustra la celebració ciutadana que hi va haver
l’any passat després de guanyar la Lliga, i mostra fins a quin punt un club de futbol
pot arribar a despertar passions. L’expresident del club, Narcís de Carreras, va
dir fa trenta anys que “El Barça és més que un club”, atenent al paper representatiu
i substitutiu que, especialment durant els anys del franquisme, va jugar en la soci-
etat barcelonina i catalana. L’escriptor i reconegut culé Manuel Vázquez Montal-
bán va arribar a afirmar que “el Barça és l’exèrcit no armat de Catalunya”. La
realitat és que el FC Barcelona és avui dia (deixant de banda les entitats assegu-
radores automobilístiques com el RACC) l’entitat esportiva amb més associats
del planeta, amb més de 155.000 socis i milers de penyes de tot el món.
FC Barcelona: “Més que un club”
Diversos clubs
barcelonins van ser
pioners a tot l’Estat,
introduint disciplines
com la natació o el tennis
dà, el 1876, el Reial Club Nàutic de
Barcelona, que es convertí en el primer
club nàutic de l’estat.
Ben diferents van ser els orígens soci-
als del Centre Excursionista de
Catalunya, fundat el 1876, i que també
va ser pioner a l’Estat, en aquest cas,
respecte les activitats de muntanya.
Els deu anys que van transcórrer en-
tre 1897 i 1907 van ser prolífics en l’apa-
rició de nous clubs esportius a la ciutat.
Se’n van fundar una bona quantitat, dels
quals 10 han perviscut fins els nostres
dies. El Reial Club de Polo, el Tennis
Barcelona i La Salut, i el Club Natació
Barcelona van ser els introductors a l’Es-
tat de les seves respectives disciplines
esportives. En aquesta època també es
fundaren el FC Barcelona i el RCD Es-
panyol, dels quals no cal dir la rellevàn-
cia que han tingut entre els ciutadans.
“Els nostres clubs centenaris van ser
pioners en la implantació de la pràctica
esportiva a Barcelona i de la modernitat
que representava aquell nou estil de
vida”, diu el regidor d’Esports de l’Ajun-
tament de Barcelona, Pere Alcober, que
afegeix que “la història d’aquests clubs
està íntimament lligada a la pròpia histò-
ria esportiva de Barcelona. I a ells els
devem aquest esperit emprenedor en l’or-
ganització d’activitats que hem heretat, i
el fet que Barcelona s’hagi guanyat el re-
coneixement de ciutat emprenedora en
el món de l’esport”.
I és que una de les aportacions més
trascendents d’aquests clubs ha estat l’or-
ganització d’esdeveniments esportius de
primera fila. A ells devem el Trofeu
Compte de Godó de tennis, el trofeu
Zegna de Vela, la Copa Nadal de nata-
ció o el Torneig de Polo de Reis, per ci-
tar-ne només alguns dels més rellevants.
CLUBS DE TOTA MENA
El ventall de clubs esportius és, però,
molt ampli i heterogeni. A banda dels
reconeguts clubs centenaris, a Barcelona
trobem 460 clubs i associacions espor-
tives de tota mena: des de gimnasos fins
a associacions de petanca, passant per
entitats d’activitat esportiva per a disca-
pacitats, fundacions sense ànim de lucre
o poliesportius de titularitat municipal.
Tot i que no és fàcil fer una classifica-
ció de clubs per discipines esportives, ja
que la majoria són poliesportius, si es
pren com a referència la disciplina prin-
cipal, del Directori de clubs ,es desprèn
que el futbol és, amb 108 entitats, la dis-
ciplina que compta amb més clubs a la
ciutat, seguit de la petanca, amb 62, i la
gimnàstica/fitness, amb 61. A poca dis-
tància els segueixen el futbol sala, el bàs-
quet i la defensa personal (vegeu quadre).
La varietat de clubs de Barcelona
Fo
to:
Dia
ri S
po
rt
ELS CENTENARIS
CLUB FUNDAT SOCIS WEB
Círculo Ecuestre 1856 1.875 www.circuloecuestre.es
Centre Excursionista Catalunya 1876 5.500 www.cec.es
Reial Club Nàutic de Barcelona 1876 500 www.rcnb.com
Reial Club de Polo de Barcelona 1897 10.000 www.rcpolo.com
Reial Club de Tennis Barcelona 1899 2.500 www.rctb1899.es
Club Tennis La Salut 1899 2.300 www.ctlasalut.com
Futbol Club Barcelona 1899 155.000 www.fcbarcelona.cat
Reial C. Deportiu Espanyol 1900 25.000 www.rcdespanyol.com
Reial C. Marítim de Barcelona 1902 1.200 www.maritimbarcelona.org
Reial C. de Tennis del Turó 1905 - www. davidlloyd.es/turo
Reial Automòbil C. de Catalunya 1906 1 milió www.racc.es
Club Natació Barcelona 1907 8.500 www.cnb.es
Club Esportiu Europa 1907 1.859 www.ceeuropa.com
24-27 Reportatge2.p65 29/05/2007, 18:0526
27EL REPORTATGE
Disciplina Nombre
Futbol 108
Petanca 62
Gimnàstica/fitness 61
Futbol sala 59
Bàsquet 56
Defensa personal 46
Natació 39
Excursionisme 38
Ciclisme 34
Tennis 24
Voleibol 18
Ioga 16
Atletisme 15
Handbol 14
Font: www.bcn.cat
Nombre de clubsper disciplines
L’esport és el principal
factor d’associacionisme
a Barcelona: 1 de cada 5
persones associades ho
estan a un club esportiu
queda palès consultant el directori: a la
ciutat comptal fins i tot podem afiliar-
nos a societats de tir al plat, whu shu, o
lluita grecoromana, disciplines esporti-
ves que compten amb un club a la ciutat.
FACTOR D’ASSOCIACIONISME
L’ampli ventall de clubs i entitats repar-
tides per tots els barris tenen en comú el
fet de ser els aglutinadors de milers de
persones aficionades a l’esport en gene-
ral o a una activitat en particular, i que es
reuneixen ja sigui per practicar-la física-
ment o per gaudir-la com a simples es-
pectadors. I és que, tal i com afima l’Ajun-
tament a la seva web, “l’esport és el prin-
cipal factor d’associacionisme a la ciutat:
del conjunt de persones associades que hi
ha a Barcelona, el 20,8% ho estan a clubs
esportius”.
Segons l’Enquesta d’Hàbits Esportius
feta per l’Ajuntament de Barcelona, el
23,1% del entrevistats pertany a una
associació o club esportiu. Per distric-
tes, és a Sarrià-Sant Gervasi i a Sant
Andreu on trobem més associats: 33,7%
i 33,2%, respectivament.
Els principals motius pels quals els
barcelonins s’associen a un club són: acon-
seguir tenir regularitat en la seva pràctica
esportiva, per al 40,2%; tenir accés a
bones instal·lacions, per al 34,5%; dis-
posar de monitors que els orientin cor-
rectament en la seva pràctica esportiva,
per al 28,6%, i per relacionar-se amb
moltes persones, per al 26,3%.
Els principals motius pels quals el
76,9% dels entrevistats no pertany a cap
club o associació esportiva són: les quo-
tes que s’han de pagar (43,4%); no co-
nèixer cap club o associació que els pu-
gui interessar (33,9%); els horaris no
són compatibles amb la seva activitat
(28,1%), o per preferir fer esport sense
sotmetre’s a normes de club (25,2%).
El preu de les quotes és el que més mar-
ca la diferència entre homes i dones
(38,5% i 47,7% respectivament).
La realitat és que cap ciutat europea
té, en proporció al seu nombre d’habi-
tants, tants clubs i entitats esportives
com Barcelona, ni tants ciutadans asso-
ciats a clubs esportius. El resultat és que
l’esport esdevé a casa nostra un factor
clau en la vida social de la ciutat. Com
afirma el director de l’Institut Barcelona
Esport, Albert Soler, “l’esport introdueix
moltes persones en organitzacions i asso-
ciacions que tenen una gran repercussió
en la vida social dels barris de la ciutat.
Les entitats, les associacions, els clubs i
les federacions esportives de Barcelona
han estat, des de sempre, agents actius en
la promoció de la participació dels seus
associats i membres en la vida ciutadana,
per mitjà de la pràctica esportiva”.
24-27 Reportatge2.p65 29/05/2007, 18:0527
CLAROR
28
28-29 FCPortada.p65 29/05/2007, 18:1028
29
FESTES ESCOLARS DE FI DE CURS ENTRE EL 10 I EL 16 DE JUNY
Ampli ventall de propostes pergaudir de la Festa de l’abonatTots els centres ofereixen un programa d’activitats lúdiques i esportives
Totes les instal·lacions de la
Fundació Claror organitzen
diferents actes i festes en el
marc de la Festa de l’abonat i
també com a cloenda de curs
de les Escoles Esportives.
El dissabte 16 de juny es
farà el ball, l’acte que aplega
els abonats de totes quatre
instal·lacions. Començarà a
les 22.30 hores al pati exteri-
or de l’Esportiu Claror (car-
rer Sardenya, 333, entre Còr-
sega i Rosselló) i les entrades
es poden comprar a la recep-
ció de cada centre. El preu
del tiquet per a abonats in-
fantils és de 3,5 euros i per a
nens i nenes no abonats de 5
euros. Pel que fa al tiquet per
a adults abonats el preu és de
6 euros i per a no abonats de
10 euros.
MOLTES ACTIVITATS
A L’ESPORTIU CLAROR
Com a cloenda del curs, el
diumenge 10 de juny les no-
ies de dansa jazz i clàssica fan
un festival a la Sala Calassanç
en el qual demostren què han
après en tot l’any.
La secció de bàsquet Safa-
Claror també celebrarà la
cloenda de temporada el 16
de juny amb la desena Diada
del bàsquet que acabarà amb
el clàssic sopar a l’aire lliure
que aglutinarà jugadors, pa-
res i entrenadors.
El dissabte 23 de juny a
partir de les 10.00 hores serà
el torn d’una exhibició d’arts
marcials. S’hi veurà aikido,
karate, hapkido, taekwondo
i tai-txi. El mateix dia, de
10.00 a 12.00h també s’or-
ganitzarà una masterclass
d’spining oberta a tots els
abonats. Les places són limi-
tades i el preu és de 6 euros.
SAGRADA FAMÍLIA
El dissabte 9 de juny se cele-
bra el Festival de fi de curs de
les Escoles d’Iniciació Espor-
tiva. Les exhibicions es faran
de 9.00 a 14.00 hores i seran
de judo, iniciació esportiva,
bàdminton, patinatge, psico-
motricitat, escola de bàsquet
i gimnàstica rítmica. D’una
altra banda, el dissabte 16 de
juny s’organitzaran tot un se-
guit d’activitats recreatives a
l’aigua per a totes les edats.
MARÍTIM
I CAN CARALLEU
El Marítim oferirà una progra-
mació especial del 16 al 22
de juny, que es dirà la Setma-
na de l’Abonat, on es faran
sessions d’activitats tant aquà-
tiques com de fitness al pave-
lló i a les sales polivalents.
Can Caralleu organitzarà la
gran festa de l’estiu que comp-
tarà amb música i animadors
perquè tothom gaudeixi de la
jornada. Es faran activitats
gratuïtes i esportives.
ACTIVITATS DISSABTE 16 DE JUNY
ESPORTIU CLAROR
Torneig de Bàsquet 3x3, a partir de les 10.00h.
Sopar de la secció de Bàsquet Safa-Claror, a les 20.30h.
Ball per a tothom a l’Esportiu Claror, a les 22.30h.
POLIESPORTIU SAGRADA FAMÍLIA
Recreació Aquàtica: masterclass, jocs aquàtics, diversió
amb inflables de gran format.
Tres torns de 45 minuts: 9.30, 10.45 i 12.00h.
POLIESPORTIU MARÍTIM
Activitats aquàtiques (sessions de 20 minuts)
El dissabte 16 de juny a l’àrea aquàtica, des de les 10.00
fins a les 13.00h.: aigües profundes, aiguagim, aiguaboxing,
aigua-txi, recreació infantil, aiguaboxing, aiguagim infantil i
ball de cloenda.
Setmana de l’abonat en activitats dirigides
Entre el 18 i 22 de juny masterclasses d’aerosalsa i hip-
hop, dansa del ventre, ioga, sevillanes i nordic walking. Els
abonats podran accedir a totes aquestes activitats i els no
abonats, per només 5 euros, podran entrar de forma pun-
tual a gaudir de les activitats el dia que més els agradi. A
més, si després s’hi abonen se’ls hi retornaran els diners.
Consulteu horaris a recepció o www.claror.cat/maritim.htm
CAN CARALLEU
Gran festa en què es faran activitats gratuïtes recreatives i
esportives per a totes les edats (vegeu pàgina 34).
28-29 FCPortada.p65 29/05/2007, 18:1029
CLAROR
30 ESPORTIU CLAROR
L’estiu del 2007 ha de signifi-
car la culminació del projec-
te de transformació de la
instal·lació pel que fa a les
accions de major importàn-
cia. Així, durant el mes d’agost
es durà a terme una remode-
lació total de la zona de sau-
nes i hidromassatges, trans-
formant les dues banyeres
(amb capacitat limitada) en
una piscina lúdica. D’aquesta
manera s’aprofitarà molt mi-
llor l’espai disponible, la pe-
tita piscina podrà donar ca-
buda a més usuaris i amb més
comoditat. També permetrà
introduir alguns efectes hi-
drotermals dels quals ara no
es disposa.
SAUNA I BANY DE
VAPOR NOUS
D’altra banda, es faran com-
pletament nous el bany de
vapor i les saunes, amb mate-
rials que han de permetre
garantir un major nivell d’hi-
giene i amb una concepció
orientada a millorar la segu-
retat de l’usuari. És per això
que aquests dos espais esta-
ran tancats per una vidriera
transparent en lloc de les por-
tes i parets opaques. Aquest
fet exigirà una modificació
important en els hàbits d’ús
de la sauna seca perquè ja no
s’hi podrà anar despullat; cal-
drà portar el vestit de bany.
A més, se’n farà una d’única
de manera que es farà un ús
mixt, com passa en el bany
de vapor.
Més obres de milloradurant aquest estiuLa renovació de la zona de saunes, hidromassatges i banys devapor serà la part més visible i destacada de les obres de millora
REMODELACIÓ DELS
VESTIDORS 9, 10 I 11
S’ha previst remodelar els
túnels de dutxes dels vesti-
dors 9, 10, i 11. Se substi-
tuirà el material de les pa-
rets i el terra pel tipus de
rajola utilitzada en la resta
de vestidors. També es po-
ARRODONINT EL PROJECTE DE TRANSFORMACIÓ DE L’ESPORTIU CLAROR
Paral·lelament també es realitzaran
actuacions orientades a millorar la
seguretat de la instal·lació. S’ade-
quaran les escales a la normativa
actual de sortides d’emergència
substituint alguns dels vidres per uns
altres de resistents al foc. S’incor-
poraran portes resistents al foc i
s’instal·larà un sistema d’extinció
d’incendis, entre d’altres canvis. Aquestes actuacions for-
men part d’un projecte d’adequació de l’Esportiu Claror
a les noves normatives en matèria de seguretat, projecte
que es portarà a terme en els propers tres anys tot i que
els actuacions de major importància es faran al llarg del
proper mes d’agost.
Mesures per incrementarla seguretat a la instal·lació
saran els polsadors mono-
comandament i es canviaran
les canonades. Aquestes
obres començaran el 25 de
juny i es calcula que acaba-
ran el 29 de juliol. El vesti-
dor 11 serà el primer i des-
prés el seguiran progressi-
vament el 10 i el 9.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Col·labora enla celebraciódels 25 anysdel Claror
El proper 19 de desembre
s’acompliran 25 anys de la
inauguració de l’Esportiu Cla-
ror. Amb motiu d’aquesta efe-
mèride l’entitat està treba-
llant en la preparació de di-
versos actes, que tindran lloc
al llarg de la propera tempo-
rada. Una de les activitats que
s’està preparant és una expo-
sició fotogràfica commemo-
rativa que reculli imatges his-
tòriques. Per això, des de la
Revista fem una crida a tot-
hom qui tingui fotografies re-
lacionades amb l’Esportiu
Claror perquè les faci arribar
a la recepció de la instal·lació
o bé per correu electrònic a:
EFEMÈRIDE
S’oferirà unagraella jovedurant elsmesos d’estiu
L’Esportiu Claror ja prepara
la graella d’activitats d’estiu
(juliol i setembre). Dintre de
la programació, la novetat
serà una sèrie de propostes
per a nois i noies d’entre 13 i
16 anys. Es tracta d’activitats
de fitness adequades a les ne-
cessitats d’aquests joves en
quant a exercicis, metodolo-
gia de treball, càrrega i molt
més. Es programaran propos-
tes tant al matí com a prime-
ra hora de la tarda. Així, els
joves podran gaudir del cen-
tre amb major intensitat.
ACTIVITATS DIRIGIDES
30-31 EClaror-PM.p65 29/05/2007, 18:5630
31MARÍTIM
Cursos ambdescomptei promociód’estiu
Aquest estiu el Poliesportiu
Marítim fa una oferta d’abo-
naments d’1 a 3 mesos a
preus reduïts i matrícula
gratuïta en les modalitats de
tot el dia. Hi ha descomptes
del 15% al 30% segons els
mesos a contractar. Els abo-
nats tenen descompte en els
preus dels cursets tant d’es-
tiu com de temporada.
Durant el mes de juliol es
faran cursos de natació des
de nadons fins a gent gran.
També als mesos de juliol i
setembre hi haurà activitats
dirigides com ioga, tai-txi,
dansa del ventre, escola d’es-
quena i balls llatins (amb la
novetat que no caldrà apun-
tar-se amb parella).○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
Activitats de graella ala platja aquest estiu
EL MARÍTIM OFEREIX UN COP MÉS UN AMPLI VENTALL DE SERVEIS DE PLATJA
den veure a www.claror.cat/
maritim.htm.
A més, si es vol fer exercici
PROMOCIÓ
JORNADES
també es poden llogar bici-
cletes amb un 20% de des-
compte a la botiga de Biciclot.
Els amants del bàsquet es-
tan d’enhorabona perquè
a partir de la propera tem-
porada (2007-2008) co-
mençarà al pavelló del Po-
liesportiu Marítim l’Esco-
la de Bàsquet de Nacho
Solozábal. Es tracta d’una
escola amb 14 anys d’experiència en els quals més de
2.000 nens i nenes han descobert i gaudit de l’esport de
la cistella.
En les seves classes es treballa l’aprenentatge i la inicia-
ció dels principis tècnics, fonaments individuals i també
tècnica individual i tàctica d’equip. Aquesta activitat va
adreçada a nens i nenes nascuts entre els anys 1992 i
2001.
L’Escola Nacho Solozábal començarà les seves classes
a partir del mes d’octubre i es farà tots els dimarts i dijous
de 18.00 a 20.00 hores. D’aquesta manera, el Poliespor-
tiu Marítim disposarà d’una gran escola de bàsquet en les
seves instal·lacions. Les persones que desitgin rebre més
informació hauran d’adreçar-se a la recepció del centre.
L’Escola de Bàsquet NachoSolozábal arriba al Marítim
TEMPORADA 07-08
El Poliesportiu Marítim ofe-
rirà els mesos de juliol i se-
tembre activitats de graella a
la platja (incloses en quota i
dirigides per un tècnic). Així
doncs, s’oferiran esports com
volei, tennis i futbol platja, els
dilluns, dimarts i dijous de
18.30 a 20.00 hores a l’espai
de platja. Aquestes activitats
seran de lliure accés per als
abonats del Marítim, i pel que
fa als abonats de la resta
d’instal·lacions també seran
gratuïtes si no fan ús de les
instal·lacions. En cas de vo-
ler-ne fer ús, només caldrà
abonar una entrada puntual
de 3 euros.
OBERT L’ESPAI PLATJA
D’altra banda, a partir del
mes de juny ja és obert el ser-
vei de platja del Poliesportiu
Marítim. Per utilitzar l’espai
hi ha diverses opcions, amb
tiquets que combinen els di-
ferents serveis. Es poden llo-
gar hamaques, parasols i ar-
maris individuals. També es
pot gaudir dels vestidors que
disposen de cabines de dutxa
i guardarroba amb vigilància
permanent.
Els vestidors restaran
oberts del 25 de juny al 30 de
setembre, de dilluns a diu-
menge, de 9 a 19.30 hores.
Els abonats dels poliesportius
Marítim, Claror, Sagrada Fa-
mília i Can Caralleu gaudiran
d'un 20% de descompte so-
bre els preus dels diferents
serveis de platja que es po-
Esports com voleibol, tennis i futbol platja formaran part de lagraella de lliure accés per a abonats del Poliesportiu Marítim
III Jornadesde l’ActivitatFísica i GentGran
Del 5 al 9 de març passat el
Marítim va organitzar les III
Jornades d’Activitat Física i
Gent Gran. Una setmana de-
dicada als abonats majors de
60 anys que van demostrar
estar en plena forma física i
emocional. Van gaudir la ri-
soteràpia, el nordic walking,
el taller de massatge, van ba-
llar amb la dansa del ventre i
el country... Tampoc van fal-
tar xerrades sobre la ‘Pre-
venció del risc de caigudes’ i
‘La de qualitat de vida i la ju-
bilació’.
30-31 EClaror-PM.p65 29/05/2007, 18:5631
CLAROR
SAGRADA FAMÍLIA32
L’ampliació s’iniciarà a finals del 2007 i dotarà la instal·lació amb 640nous metres quadrats al darrer trimestre de 2008
L’acord final subscrit entre el
Districte de l’Eixample i la
Fundació Claror permetrà
que el Poliesportiu Munici-
pal Sagrada Famíl ia sigui
ampliat amb 640 m2 de nous
espais. L’ampliació serà pos-
sible gràcies a la construc-
ció que es farà a una finca si-
tuada al Passatge Vilaret en-
tre Mallorca i Provença, con-
tigu al poliesportiu. La finca,
inicialment adquirida per la
Fundació Claror, entrarà a
formar part del Poliesportiu
Sagrada Família amb l’objec-
tiu no d’incrementar abo-
nats, sinó de millorar l’ofer-
ta d’activitats i serveis als
més de 10.000 abonats que
ja té el centre.
NOUS ESPAIS
El projecte, realitzat per l’ar-
quitecte Salvador Matas,
contempla la construcció
d’un petit edifici on hi haurà
una piscina de 46 metres qua-
drats, pensada per a classes
de nadons i activitats aquàti-
ques. També hi haurà dues
sales polivalents de 93 me-
tres quadrats cadascuna que
permetran ampliar el pro-
grama d’activitats dirigides,
així com dos nous vestidors,
un masculí i un femení, de 30
metres quadrats cadascun.
Es preveu que la durada de
les obres serà d’un any, de
manera que els nous espais
estaran oberts als abonats al
darrer trimestre del 2008.
1 2
APROVAT EL PLA DE CONSTRUCCIÓ A LA FINCA DEL PASSATGE VILARET
3
sala d’activitats 1
sala d’activitats 2
piscinavestidor
vestidor
El Safa s’ampliarà amb unanova piscina i dues noves sales
1: Imatge infografia de com serà la façana del nou edifici, vista des del Passatge Vilaret.
2: Imatge de la passarel·la que unirà el nou edifici amb l’actual.
3: Secció lateral de les plantes del nou edifici.
32-33 Safa.p65 29/05/2007, 20:4032
33SAGRADA FAMÍLIA
MANEL CERCÒSDirector del Poliesportiu Sagrada Família
OPINIÓ
Més formacióen drenatgelimfàtic
Els quiromassatgistes i fisio-
terapeutes de la Fundació
Claror que realitzen serveis
de drenatge limfàtic manual
han fet un curs de reciclatge
i posada al dia en un centre
punter en la formació
d’aquesta teràpia. S’ha apro-
fundit i millorat en tècniques
manuals gràcies a la investi-
gació dels processos fisiolò-
gics. El drenatge limfàtic
s’aconsella en múltiples ca-
sos de retenció de líquids o
edemes de tipus benigne o
en malalties que no toleren
el massatge.
La temporada d’estiu presentaun programa ple de novetats
NOVES ACTIVITATS PER A L’ESTIU: SPINTONO, ABDOMINALS I AIGUARELAX
El Sagrada Família posarà en
marxa un programa amb no-
vetats significatives tant pel
que fa a l’oferta com pel que
fa a la seva contractació. Amb
la diversitat d’activitats ofer-
tades, aquest estiu no hi ha
excusa per no fer esport, i
anar-se’n de vacances en ple-
na forma.
ACTIVITATS FITNESS
S’oferiran les activitats de
sempre (aeròbic, tai-txi, ioga,
etc.) i a més a més s’afegeixen
classes de spintono, on hi ha
treball cardiovascular intens
combinat amb exercicis de
tonificació especialment de la
part superior (bíceps, pecto-
rals, dorsals...). Enguany tam-
bé hi haurà l’activitat d’abdo-
SALUT
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
minals, i per si això fos poca
cosa hi ha una modalitat a un
preu molt especial que com-
bina l’spining amb l’activitat
d’abdominals o bé el GAC
amb els estiraments.
Per aquells que desitgen
una major flexibilitat horària
o bé posar-se en forma po-
den optar per la graella car-
diotono amb la qual es po-
den arribar a fer fins un total
de 12 sessions per setmanals.
FITNESS AQUÀTIC
També s’amplia el programa
d’activitats de fitness aquàtic.
Als habituals aiguagim i aigües
profundes s’hi sumen l’aquà-
tic GAC, l’ai-txi i l’aiguarelax.
L’aquàtic GAC, així com
l’aiguagim i les aigües profun-
des, és d’intensitat mitjana/
alta, per a tots aquells que
vulguin posar-se en forma al
ritme de la música i aprofi-
tant els beneficis que ofereix
el medi aquàtic. Per als qui
busquin activitats més suaus
l’ai-txi i l’aiguarelax són dos
programes de baixa intensi-
tat que utilitzen diferents tèc-
niques per alliberar tensions i
equilibrar cos i ment.
El futur ben a prop. L’ampliació esperada
El passatge Vilaret és un “carreró” que tenim tot just darrera de la nostra instal·lació, de
fet ja hi era abans que nosaltres hi arribéssim i de ben segur que fins fa poc no l’hem
valorat suficientment; ara no tenim cap dubte de la seva importància. Vilaret 30 és el
camí per iniciar l’esperada ampliació de la instal·lació amb la construcció de gairebé
640 metres quadrats de nous espais que ens permetran descongestionar els actuals
repartint els usos, satisfer la demanda d’ampliació d’activitats infantils dins i fora l’horari
escolar, potenciar la creació d’activitats dirigides per adults tot reduint la llista d’espe-
ra, generar nous llocs de treball...
Per dur-ho a terme el projecte executiu contempla la construcció d’una petita piscina
per a nadons i activitats aquàtiques, dues sales polivalents per a activitats dirigides per a
grups, dos vestidors i els equipaments necessaris per complementar el programa funcional
del poliesportiu.
Tot i que la experiència ens diu que és difícil posar dades d’obertura, les nostres previsi-
ons passen per començar les obres aquest setembre i poder inaugurar amb el nou curs
escolar 2008-2009.
Finalment, dir-vos i demanar-vos que tots junts afrontem aquest futur que ja és present
amb la il·lusió, la implicació i el compromís que ens caracteritza, a aquesta instal·lació i, en
general, a tota la Fundació Claror.
32-33 Safa.p65 29/05/2007, 20:4033
CLAROR
CAN CARALLEU34 Instal·lació gestionada pel Centre Excursionista de Catalunya, Fundació Claror i Universitat Ramon Llull.
Can Caralleu inicia aquest
estiu un pla de millora de la
làmina d’aigua de la instal·-
lació. Del 30 de juliol al 23
d’agost romandrà tancada la
piscina d’estiu amb l’objectiu
de substituir l’actual globus
presostàtic per una coberta
semipracticable que millori
les condicions ambientals i
també estètiques d’aquesta
piscina quan està coberta. La
nova coberta consistirà en
una estructura de fusta lami-
nada que suportarà una co-
berta de lona que millorarà
l’aïllament tèrmic actual i el
confort acústic.
INICI TEMPORADA
D’ESTIU: 14 DE JUNY
D’altra banda, del 10 al 13
de juny, la piscina verda esta-
rà fora de servei per adequar
el seu funcionament a l’ús més
recreatiu de la temporada
d’estiu.
A partir del dia 14 de juny,
la piscina estarà oberta per a
l’abonat, però els dies 14, 15,
18, 19 i 20 de juny de 9.30 a
17 hores la prioritat d’ús serà
per a les escoles que fan cur-
sos de natació, i per tant, no
hi haurà disponible cap car-
ril per nedar. Fora d’aquest
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
La piscina d’estiu esremodelarà a l’agostDel 30 de juliol al 23 d’agost la piscina d’estiu es tancarà per talde canviar el globus presostàtic per una coberta semipracticable
horari l’ús de la piscina és
exclusiu per a l’abonat.
La direcció del centre re-
corda que per als abonats que
vulguin nedar també es dis-
TRET DE SORTIDA A LA TEMPORADA D’ESTIU DE CAN CARALLEU
Balls de LineDance a lafresca al juliol
Tots els dilluns del mes de ju-
liol Can Caralleu organitzarà
balls de Line Dance a la fres-
ca. Encara que no es disposi
de parella de ball ni se sàpiga
ballar, el Line Dance és l’acti-
vitat ideal per aquells a qui
agrada la música i moure el
cos. Es faran coreografies
amb diferents estils de músi-
ca, com ara el txa-txa-txa, el
swing, el rock & roll, la
bachata, la salsa...
L’horari de l’activitat serà
de 21.00 a 22.00 hores i cal
fer inscripció prèvia. El preu
estipulat serà de 25 euros per
a abonats i de 35 euros per a
no abonats.
ACTIVITATS
Dissabte 16 de juny, granfesta aquàtica a la piscina
El dissabte 16 de juny al
matí Can Caralleu celebra
l’inici de la temporada d’es-
tiu amb una gran festa
aquàtica. La celebració
comptarà, com sempre,
amb material inflable de
gran volum, música i ani-
madors esportius que fa-
ran que els infants no l’obli-
din fàcilment. A la festa hi podran accedir, de forma total-
ment gratuïta, tots aquells abonats que així ho desitgin.
posa de la piscina coberta
amb set carrers ja que la pis-
cina d’estiu té un caire total-
ment recreatiu.
NORMATIVA
Un any més cal destacar tres
punts bàsics de la normativa
de l’Ajuntament de Barce-
lona. Primer, els menors de
14 anys aniran acompanyats
d’un adult. Segon, només es
permetrà l’entrada de dos
menors de 6 anys per adult. I
tercer, només es permetrà
l’entrada de quatre menors
d’edats incloses entre 6 i 14
anys, per cada adult.
El 8 de juliol,Mulla’t perl’Esclerosi
Com cada any, la Fundació
per l’Esclerosi Múltiple orga-
nitza una jornada aquàtica
solidària per donar a conèi-
xer aquesta malaltia arreu de
Catalunya i recaptar fons per
a la recerca i millora de la
qualitat de vida de les perso-
nes que la pateixen. Des de
Can Caralleu es pretén donar
suport a aquesta noble causa
i es convida tothom a partici-
par-hi.
JORNADA AQUÀTICA
34-35 CanCaralleu.p65 24/05/2007, 16:5534
35CAN CARALLEU
Hi haurà graella d’activitats de fitness de lliure accésper als abonats durant els mesos de juliol, agost i setembre
Activitats per triari remenar aquest estiu
EN ELS MESOS D’ESTIU S’OFERIRAN ACTIVITATS DE FORMA ININTERROMPUDA
Can Caralleu ofereix, durant
els mesos d’estiu, activitats
de forma ininterrompuda
perquè tothom pugui fer ac-
tivitat física, sigui quin sigui el
seu període de vacances.
Així doncs, està prevista
una vegada més la graella
d’activitats de fitness de lliu-
re accés per als abonats que
s’oferirà durant els tres me-
sos d’estiu, adaptant-ne els
horaris i activitats a la deman-
da. Els abonats que hi estiguin
interessats podran recollir els
horaris a la recepció de la
instal·lació.
CURSOS DE TOT TIPUS
Durant el mes de juliol Can
Caralleu oferirà cursos de
natació intensius per a infants
en horari de tarda.
A partir de dilluns 21 de
juny comencen els Casals d’es-
tiu fins el dia 8 de setembre,
amb una setmana de descans
del 13 al 17 d’agost. Per
aquest motiu, en horari de
9.00 a 17.00 hores la instal·-
El termini derenovació deplaces és obert
TEMPORADA 2007-08
lació estarà majoritàriament
ocupada per les activitats
d’infants.
L’escola de tennis i de pà-
del funciona durant el mes de
juliol amb cursos intensius tant
d’adults com d’infants, a ban-
da de l’stage de pàdel i tennis
de 9.00 a 17.00 hores.
L’entrenament i preparació
física d’esports de muntanya
continua amb els mateixos
horaris durant el juliol, i a
partir del dia 3 de setembre
comença la temporada.
Comença una nova etapa a lacafeteria de Can Caralleu
‘La Cafeteria’, així es diu a partir d’ara
el restaurant de Can Caralleu. Amb el
canvi de gestors la cafeteria comença
una nova etapa on hi ha moltes nove-
tats. El responsable de la gestió, Pedro
Díaz, explica que “volem que sigui un lloc
agradable per als abonats i usuaris de Can
Caralleu i per això hem apostat per in-
troduir algunes novetats”. A la cuina, de
la mà de Juan Tejero, s’apostarà per una
gastronomia tradicional i autènticament
casolana. I tot a un molt bon preu, per-
què el menú costarà només 8,50 euros.
“Volem oferir menjar de qualitat a un bon
preu”, explica Pedro Díaz. També ens
anuncia que “La Cafeteria oferirà als cli-
ents un ampli assortiment de tapes, en-
trepans de tot tipus i plats combinats a
qualsevol hora del dia”.
Un altre canvi substancial que podran
comprovar els usuaris de Can Caralleu
serà el nou horari de la cafeteria, ja que
a partir d’ara estarà oberta a partir de
les 8.00 hores i no tancarà fins que la
instal·lació tanqui. D’aquesta manera es
cobrirà quasi tot l’horari de la
instal·lació, cosa que serà molt més
còmoda per als usuaris.
I per acabar, també s’està treballant
en condicionar la terrassa de cara a la
temporada d’estiu per tal que les
persones que practiquin qualsevol
esport puguin anar a prendre la fresca a
la nit, just quan acaben de fer exercici.
“La idea és fer una mena de vetllada amb
espelmes on es respiri un ambient més
íntim que faci més atractiu quedar-se una
estoneta xerrant amb els amics i fent una
copa”. Així doncs, la nova etapa de La
Cafeteria promet molt.
ELS NOUS GESTORS DEL RESTAURANT APOSTEN PER LA GASTRONOMIA CASOLANA
PU
BLIR
EP
OR
TA
TG
E
Can Caralleu ha obert el pro-
cés d’inscripció per a les ac-
tivitats dirigides de pagament
de la temporada 07-08 que
comença a l’octubre.
Els alumnes que hagin par-
ticipat a les activitats dirigi-
des de la temporada 2006-
2007 que no hagin fet reno-
vació automàtica d’activitats
i els abonats de Can Caralleu
poden fer la inscripció a par-
tir del 12 de juny. Les perso-
nes no abonades podran ins-
criure-s’hi a partir del 26 de
juny i fins el 31 de juliol. Du-
rant l’agost no es tramitaran
inscripcions. A partir del 4 de
setembre s’oferiran les places
restants.
34-35 CanCaralleu.p65 24/05/2007, 16:5535
CLAROR
36 ESDEVENIMENTS
XXIII MILLA SAGRADA FAMÍLIA-TROFEU INTERNACIONAL CIUTAT DE BCN
Cosimo Coliandro i MefkaremAsefa, els nous reis de la Milla
Enmig d’un gran ambient fes-
tiu, el passat diumenge 22
d’abril es va celebrar al vol-
tant del temple de la Sagrada
Família una nova edició de la
Milla. Aquest any venia mar-
cada per la novetat del Tro-
feu Internacional Ciutat de
Barcelona, un nou format de
les sèries professionals de la
Milla fruit de l’acord entre
l’Ajuntament de Barcelona i
la Fundació Claror per impul-
sar la repercussió mediàtica
de la cursa.
L’atleta ital ià del Club
RM056, Cosimo Coliandro,
es va imposar en la catego-
ria masculina i es va adjudi-
car la primera edició del
Trofeu Internacional Ciutat
de Barcelona-Gran Premi
Gaudí SPORT, les sèries pro-
fessionals de la Milla Sagra-
da Família.
Cosimo Coliandro (4’13”)
va traspassar la línia de meta
unes dècimes de segon per
Cosimo Coliandro
va guanyar en
homes amb una
marca de 4’13’’
Mefkarem Asefa
es va imposar
a Rosa Morató
en la recta final
davant de l’atleta marroquí
Mohamed Kallouche del club
Puma Chapin Jerez (4’13”).
Coliandro va dominar bona
part de la cursa tot i que en el
segon pas pel carrer
Mallorca va cedir el cap de la
cursa a d’altres corredors
però va fer una gran recupe-
ració i en els darrers metres
es va acabar imposant en
l’sprint final. En tercera posi-
ció va acabar el gran favorit
per guanyar la carrera, Juan
Carlos Higuero, del Club Pro-
moaranda, que va creuar la
meta amb un temps de 4’14’’.
Coliandro, actual campió
d’Europa de 3.000 metres en
pista coberta, es va mostrar
molt satisfet del seu triomf.
“M’he hagut d’esforçar al mà-
xim perquè hi havia rivals molt
forts com Juan Carlos Higuero”,
va declarar en la roda de
premsa posterior. L’italià tam-
bé va voler destacar que “la
Milla m’ha sorprès molt positi-
vament per l’organització i tam-
LA MILLA SAGRADA FAMÍLIA VA ENCETAR
EN LA SEVA XXIII EDICIÓ UNA NOVA ETAPA
EN LES SÈRIES PROFESSIONALS AMB LA
CELEBRACIÓ DEL TROFEU INTERNACIONAL
CIUTAT DE BARCELONA.
Les dotze sèries populars de la Milla apleguen prop de 1.900 inscrits i registrenuna participació de 1.100 atletes de totes les edats, des de benjamins a veterans
36-37 Milla.p65 29/05/2007, 19:2536
37ESDEVENIMENTS
bé pel cartell d’atletes reunit”.
MEFKAREM ASEFA
S’IMPOSA EN DONES
L’atleta d’Etiòpia Mefkarem
Asefa, subcampiona d’Àfrica
en 800 metres el 2006, va
trencar el domini de Rosa
Morató en la sèrie femenina.
L’atleta etíop, amb un temps
de 4’47”, es va imposar en la
recta final a la corredora ca-
talana del club València Terra
i Mar que va començar la cur-
sa des de darrera i va anar
escalant posicions fins acabar
en segona posició amb un
temps de 4’47”. En tercera
posició va acabar Alessandra
Aguilar, qui va comandar la
cursa en els primers metres
però en el desenllaç de la car-
rera es va veure superada per
Asefa i Morató. La corredo-
ra del FC Barcelona va com-
pletar el podi amb un temps
de 4’48”.
LA MILLA, CURSA
POPULAR D’ÈXIT
Abans de les sèries professi-
onals es van disputar 9 cur-
ses populars de la Milla Sa-
grada Família i, acabades les
sèries professionals, els ale-
vins van tancar la jornada. A
la Milla hi van participar prop
de 1.100 atletes de totes les
edats dels 1.879 inscrits, i una
vegada més va ser tot un èxit
de participació i es consolida
com la cursa de mig fons de
caràcter popular més impor-
tant de Barcelona.
A les dues sèries absolutes,
masculina i femenina, en ho-
mes va guanyar Hicham Et-
taichimi que va establir un molt
bon temps, 4’15”, marca que
iguala el rècord de la Milla.
En dones es va imposar l’at-
leta italiana, Jacopa Fragapa-
ne amb un temps de 5’14”.
La Milla Sagrada Família-
Gran Premi Gaudí, que orga-
nitza la Fundació Claror des
de fa 23 anys, va transcórrer
sense incidents.
Van assistir a la cursa el Re-
gidor d’Esports de l’Ajunta-
ment de Barcelona, Pere
Alcover, i la Regidora de l’Ei-
xample, Assumpta Escarp.
Data: 22 d’abril de 2007
Inscrits: 1.879 Participants: 1.100.
Club amb més participants: Sagrada Família
RESULTATS
XXIII MILLA SAGRADA FAMÍLIA (curses populars)
TROFEU INTERNACIONAL CIUTAT BCN (professionals)
Categ. Guanyador Guanyadora
Benjamí Carlos Roguera 6'10" Judit Pérez 6'10"
Alevins Aleix Domenech 5'38" Sílvia Coronado 6'03"
Infantils Abrahim Azouz 5'01" Carla Moreno 5'40"
Cadets Abrahim Ezzayd. 4'49" Ekhiñe Otaola 5'32"
Júniors Jonatan Durán 4'36" Idoia Costal 6'20"
Veterans 1 José Luis Lozano 4'55" Angels Borralo 6'47"
Veterans 2 J. Manuel Alcalà 4'49" Ana Alvarez 6'03"
Promeses Ramon Gasull 4'34" Núria Puig 5'19"
Sèniors Hicham Ettaich. 4'15" Jacopa Fragap. 5'14"
1 Cosimo Coliandro 4'13" Mefkarem Asefa 4'47"
2 Mohamed Kallouche 4'13" Rosa Morató 4'47"
3 Juan Carlos Higuero 4'14" Alessandra Aguilar 4'48"
4 Javier Carriqueo 4'14" Netsamed Achamo 4'49"
5 Abdeslam Louah 4'15" Diana Martín 4'50"
6 Pol Guillen 4'15" Dolores Checa 4'51"
7 Miguel Quesada 4'15" Sílvia Montané 5'56"
8 Arturo Casado 4'18" Carmo Tavares 5'59"
9 Pablo Villalobos 4'18" Eva Arias 5'01"
10 Lorenzo Perrone 4'19" Míriam Ortiz 5'07"
11 Samir Ait 4'22" Ana Bové 5'08"
12 Ricardo Serrano 4'28" Tamara Sanfabio 5'11"
13 Roger Roca 4'29"
Hi va haver 1.879
inscripcions i
1.100 participants
36-37 Milla.p65 29/05/2007, 19:2537
CLAROR
38 ESDEVENIMENTS
L’EsportiuClaror va feruna Maratóde fitness
MARATÓ DE FITNESS
El Cros de Muntanyaaplega 130 atletes
LA SETENA EDICIÓ DE LA CURSA VA ESTAR MARCADA PEL VENT I LA PLUJA
mençar amb 20 minuts de re-
tard a causa de la climatolo-
gia adversa.
El guanyador del Cros de
Muntanya d’enguany va ser
Aurelio Antonio Olivar del
club TEVA-La Pinilla amb un
temps de 38’50” mentres
que en dones es va imposar
Mònica Aguilera, també del
club TEVA-La Pinilla amb una
marca de 47’32”.
El passat 21 d’abril, la pisci-
na gran de l’Esportiu Claror
va celebrar la vint-i-tresena
edició del tradicional Campi-
onat de Natació Escolar. En
la competició hi van partici-
par 119 nois i noies d’edats
entre els 7 i els 18 anys. La
trobada també va tenir com
a novetat una actuació de na-
tació sincronitzada per dis-
treure el públic present.
Durant tota la tarda es van
celebrar les sèries en les
quals infants i joves van com-
petir per ser els més ràpids
en diferents estils. La com-
petició va tenir dos torns.
Van obrir el foc els nascuts
entre 1987 i 1997 i després
Se celebra a l’Esportiu Claror elCampionat de Natació Escolar
van nedar els infants nascuts
entre 1998 i 2000. Hi van
participar alumnes de les es-
coles Santa Anna, Immacula-
da Vedruna, Sant Martí de
Calassanç, Jovellanos, Sagra-
da Família, Tabor, La Sede-
ta, Secretari Coloma i els
nens i nenes dels grups de
natació infantil i jove de l’Es-
portiu Claror i el Poliespor-
tiu Sagrada Família.
El passat 14 d’abril es va ce-
lebrar a Can Caralleu la se-
tena edició del Cros de Mun-
tanya. Malgrat la pluja i el
vent presents durant tot el
matí, hi van participar 130
atletes, xifra que significa un
nou rècord de participació
de la cursa. D’aquesta ma-
nera el Cros comença a ser
ja la cursa de muntanya de
Barcelona per excel·lència i
gaudeix any rere any d’un
creixement progressiu que
en fa assegurar el futur.
La cursa es va fer com sem-
pre per un circuit de munta-
nya tot i que enguany la dis-
tància es va incrementar a 9,5
quilòmetres. La cursa va co-
El passat 14 d’abril, en el
marc de la Festa Major del
barri de la Sagrada Família,
l’Esportiu Claror va organit-
zar una gran marató de fit-
ness. Des de les 10.00 hores
i durant cinc hores de forma
continuada es van oferir di-
verses activitats de fitness.
Les persones participants
a la trobada van realitzar qua-
tre sessions d’activitats es-
portives que eren spining, ae-
ròbic, hip hop i tonificació.
Per acabar, també es va fer
una sessió suplementària d’es-
tiraments.
OBSEQUIS DE REGAL
Al llarg de les classes es van
oferir als participants begu-
des isotòniques per hidra-
tar-se, i en acabar també es
va fer un paquet d’obsequis
amb diverses peces de roba
esportiva.
La marató de fitness va te-
nir una molt bona acollida, ja
que un total de 25 persones
van participar-hi. Aquestes
xifres fan ser optimistes a la
direcció de l’Esportiu Claror
de cara a la celebració de
més edicions d’aquest esde-
veniment.
38-39 Events_Seccions.p65 29/05/2007, 19:5838
39SECCIONS
PATROCINADOR OFICIAL DE L’EQUIP MÀSTERS DE NATACIÓ
902 119 321
La temporada vinent el Sagra-
da Família-Claror farà un pac-
te esportiu amb el Bàsquet
Martinenc. L’acord pretén
donar sortida als jugadors i
jugadores que, per espai i
manca d’equips, no puguin se-
guir a la secció la propera
temporada. L’acord també
permetrà sumar esforços.
Es farà un pacte pels pri-
mers equips. Així el Safa-Cla-
ror ja no disposarà de sots-
21, però els jugadors joves
integraran el sènior A i B del
Martinenc. L’equip A del Mar-
tinenc tindrà cinc jugadors
vinculats al sènior del Safa-
Claror de Copa Catalunya i
vindrà a entrenar un dia a la
setmana a les nostres instal·-
lacions. Pel que fa al femení,
és farà a l’inrevés, el Safa-Cla-
ror disposarà del sènior jove
amb cinc jugadores vincula-
des al sènior del Martinenc,
que competirà a Primera ca-
talana amb les millors juga-
dores de les dues entitats.
BALANÇ DE LA
TEMPORADA 06-07
La temporada 2006-2007
que acaba al juny es pot con-
siderar prou bona ja que tots
els equips de promoció han
fet un paper molt correcte
segons la categoria i nivell en
què estaven. El cadet masculí
A, el cadet femení A, l’infantil
masculí A i l’infantil femení A
aniran segurament a fases de
Canvis al bàsquet per ala propera temporada
ACORD DE COL·LABORACIÓ DEL SAFA-CLAROR AMB EL BÀSQUET MARTINENC
Marta Tort,campionad’Espanya
La judoca més destacada de
la secció Safa-Claror va acon-
seguir la medalla d’or en el
Campionat d’Espanya que es
va celebrar a Madrid el pas-
sat 21 d’abril. Tort va ser la
millor del torneig en la cate-
goria Sub-23 en menys de 78
quilos.
JUDO
El 16 de juny, festa de finalde temporada
La tradicional festa de
cloenda de la tempora-
da 2006-2007 se cele-
brarà a les pistes exteri-
ors de l’Esportiu Claror
el proper dissabte 16 de
juny. Com cada any es
faran activitats lúdicoes-
portives per a tothom
com concursos de tir a
cistella o torneig de tres contra tres. La festa seguirà amb
els tradicionals sopar i ball.
La vetllada servirà per parlar dels 28 equips que com-
ponen la secció. També es repartiran els tradicionals pre-
mis als jugadors més valuosos de cada equip, tot seguint
els criteris d’esperit d’equip, capacitat de superació i es-
portivitat.
sector del nivell A.
En lligues preferents cal
destacar el júnior masculí A,
nové classificat de Catalunya,
competint amb equips filials
d’ACB i Leb. La temporada
vinent seguirà a la màxima
categoria júnior. Un altre pre-
ferent que disputarà el Cam-
pionat de Catalunya serà el
sots-21 masculí, que aviat
començarà el play-off.
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
El sènior fa 9anys com aequip federat
Un any més, l’equip sènior de
la secció Safa-Claror de fut-
bol sala segueix competint a
la Divisió d’Honor de
Barcelona. I és que ja són nou
anys jugant com a equip fede-
rat amb 4 ascensos i un ba-
lanç de 133 partits guanyats,
36 empatats i 96 perduts. El
balanç golejador és de 1.087
gols a favor i 948 en contra.
FUTBOL SALA
30 medallesal Campionatde Catalunya
Els Màsters de natació van
obtenir 31 medalles al XXIII
Campionat de Catalunya ce-
lebrat a la piscina Sant Jordi
el 26 i 27 de maig. Van ser
nou medalles d’or, vuit de
plata i 13 de bronze. També
van rebre un trofeu especial
que els acredita com el quart
club amb més nedadors.
MÀSTERS NATACIÓ
38-39 Events_Seccions.p65 29/05/2007, 19:5839
CLAROR
40 CLAROR CULTURA
El debat va reunir els representants dels cinc partits polítics presentsa l’Ajuntament onze dies abans de les eleccions municipals
El Fòrum Claror va debatre elmodel esportiu de Barcelona
El Fòrum Claror, espai per al
debat i l’intercanvi d’idees de
la Fundació Claror, va tancar
la temporada 2006-2007
amb un gran debat sobre el
món de l’esport. Va ser el 16
de maig, a la Sala Claret, i es
va debatre el model esportiu
de la ciutat. Els ponents van
ser els especialistes en temà-
tica esportiva dels cinc par-
tits polítics amb representa-
ció a l’Ajuntament de Barce-
lona (PSC, CIU, PP, ERC i IC-
Verds-EUiA), que van prota-
gonitzar un debat d’alçada,
moderat pel periodista Anto-
nio Franco. Tot i la coincidèn-
cia del debat amb la final de
la Copa de la UEFA que va
disputar l’Espanyol, la sala va
presentar una bona entrada,
al voltant de 80 espectadors
entre els quals destacaven di-
versos dirigents de destacats
clubs, entitats i federacions de
l’esport barceloní.
LES POSICIONS
El representant del PSC,
Albert Soler, va elogiar l’actu-
al model d’esport de la ciutat,
que ha dut Barcelona a ser la
primera ciutat europea i la ter-
cera del món en nombre de
ciutadans abonats a instal·-
lacions esportives. Soler va
defensar el model de gestió
indirecta de les instal·lacions
municipals, al·ludint a la seva
qualitat i al nombre d’abonats
que tenen, i la projecció in-
ternacional que, gràcies a l’es-
port, ha tingut la ciutat.
La representant de CIU,
Maite Fandos, va criticar el
model actual per estar massa
orientat als grans esdeveni-
ments, i va demanar més re-
cursos per als clubs.
La representant del PP,
Maria Àngels Esteller, també
va criticar la política esporti-
va de l’Ajuntament, demanant
que les instal·lacions munici-
pals passin a dependre de
l’Institut Barcelona Esports, i
que no facin la competència a
la iniciativa privada.
El representant d’ERC,
Ricard Martínez, tot i no qües-
El debat va
aplegar dirigents
de diferents clubs
barcelonins
tionar el model actual, va de-
manar més diversitat d’equi-
paments i més eines de con-
trol sobre les entitats gesto-
res d’equipaments, per evitar
fallides que obliguin l’Ajunta-
ment a assumir dèficits per
culpa d’una mala gestió.
Per últim, el representant
d’IC-Verds-EUiA, Germán
Alonso, va demanar més re-
cursos i instal·lacions per a les
entitats i clubs que practiquen
esport federat. Alhora, va
proposar obrir les escoles en
horari no lectiu per a la pràc-
tica esportiva, i la instal·lació
de plantes fotovoltàiques als
centres municipals.
Va ser l’únic debat
públic de temàtica
esportiva durant
la campanya
Fo
to:
Mer
itxe
ll D
íaz,
L’In
epen
den
t d
e G
ràci
a
40-41 Cult-Coop.p65 29/05/2007, 20:3640
41
0,7 CLAROR
COOPERACIÓ I SOSTENIBILITAT
CLAROR CULTURA
Campanyad’estalvid’aigua a lesinstal·lacions
MEDI AMBIENT
Omplertestotes lesactivitatsprogramades
Lliurats 20.000 euros d’ajutsa cinc projectes socials
A Catalunya, com a la major
part de zones del planeta, l’ai-
gua és un bé molt escàs i, per
tant, és imprescindible que en
fem un ús responsable, tant a
la nostra llar com en els llocs
que visitem.
Tot i que les pluges d’abril i
maig han fet augmentar el
volum dels embassaments
catalans, les poques pluges
caigudes des de la tardor pas-
sada i el baix nivell de la con-
ca nival, fan que seguim tro-
bant-nos amb moltes zones
declarades en fase d’excep-
cionalitat per l’Agència cata-
lana de l’aigua, com per exem-
ple la conca del Llobregat.
CONSUM RACIONAL
La Fundació Claror, mitjan-
çant la Comissió de Medi Am-
bient i Sostenibilitat, se suma
a les diferents campanyes que
realitzen institucions com la
mateixa Agència catalana de
l’aigua, Ecologistes en acció
o el Centre Unesco de
Catalunya, entre d’altres.
És per això que, durant el
proper mes de juny, s’instal·-
laran els suports de la cam-
panya d’estalvi d’aigua a dife-
rents espais de les instal·-
lacions esportives, per tal de
fer arribar el missatge al mà-
xim de treballadors, abonats
i usuaris.
El passat 23 de maig, la Fundació Claror va celebrar una
trobada per repartir un total de 20.000 euros entre els
projectes guanyadors del III Concurs d’Ajuts a Projectes
Socials, que cada any organitza l’entitat com a mostra del
seu compromís amb iniciatives de solidaritat i cooperació.
A la trobada hi van assistir el Director General de la Fun-
dació Claror, Gabriel Domingo i els responsables de les
diferents entitats impulsores dels projectes guardonats.
El President del Club Esportiu Car, Antoni Ramírez, va
rebre els 2.900 euros que la Fundació Claror ha assignat
al projecte l’Esport i les persones amb discapacitat
intel·lectual que s’impulsa a Vic. El president de
l’Associació de Veïns de Trinitat Nova, Diosdado Rebollo,
va recollir els 2.500 euros destinats per a l’impuls del
projecte Fem esport, fem barri que pretén gestionar el
temps de lleure dels joves del barri, sota la supervisió
d’un dinamitzador. La secretària de la junta de l’Associa-
ció Esportistes Solidaris 1-0, Anna Cabarrocas, va rebre
una aportació de 3.000 euros per al finançament del pro-
jecte Creixem en el moviment, espais de trobada intercultu-
ral de l’esport que busca ocupar el temps de lleure dels
joves amb risc social de l’Hospitalet de Llobregat. José
Esteban Malo, president de l’Associació Units en l’Acció
va recollir els 7.000 euros destinats al projecte de Cons-
trucció d’un centre Poliesportiu Polivalent al Congo. I per
acabar, la gerent de la Fundació Oncologia Infantil “Enri-
queta Villavecchia”, Imma Llauradó, va rebre 5.000 euros
per al projecte Atenció sòcio-assistencial a nens malalts de
càncer i a les seves famílies que impulsa el manteniment de
pisos d’acollida i activitats lúdiques als nens malalts.
En aquest curs que acaba hi
ha hagut un increment de les
activitats programades i s’han
omplert totes les activitats,
cosa que ha obligat, en molts
casos, a repetir-les.
Els cicles de tertúlies sobre
la ciutat de Barcelona i sobre
el temple de la Sagrada Fa-
mília han estat un model de
continuïtat i centre d’interès.
També segueix creixent la
demanda per les tertúlies vi-
atgeres, que amb el suport
d’un audiovisual i la narració
ens transporten molt lluny.
Destacar també el gran im-
pacte que han tingut els ta-
llers de creixement personal,
enguany sobre la memòria i
concentració, la lectura ràpi-
da i l’autocoaching.
Per altra banda, segueix
consolidant-se un any més l’in-
terès per la cultura i l’apre-
nentatge musical, tant pel que
fa al taller de solfeig com a la
coral claror i al cor infantil,
que garanteixen la seva con-
tinuïtat en la programació.
L’única activitat que queda
per acabar el curs és la tertú-
lia ‘Autocoaching: l’art de diri-
gir la pròpia vida’, el proper
20 de juny, on s’ensenyaran
metodologies i eines de canvi
que ens poden fer de guia en-
tre la nostra situació actual i
la situació desitjada.
40-41 Cult-Coop.p65 29/05/2007, 20:3641
CLAROR
42
42-43 FC-CClub.p65 29/05/2007, 21:0242
43
Bona ocupació en les activitatsde lleure del curs 2006-2007El balanç del curs 2006-07 de
les activitats de lleure del Cla-
ror Club és, fins ara, molt
positiu: 37 activitats, 1.017
places ofertades i un índex
d’ocupació del 92%.
D’entre aquestes activitats
n’hi ha sis que s’han repetit
en una altra data, per tal de
donar resposta a la llarga llis-
ta d’espera que s’havia gene-
rat, i n’hi ha una que es va
haver de suspendre. Es trac-
ta de l’activitat de ‘Raquetes
de neu’, que no es va poder
fer per la manca de neu cau-
sada per falta de precipitació
i les altes temperatures que
vam patir a principis de març.
Us proposem una vetllada
molt especial. Primer un so-
par als jardins de l’observa-
tori, gaudint d’unes esplèndi-
des vistes de Barcelona i de-
gustant un imaginatiu menú,
ideat especialment per a una
nit de bona cuina i astrono-
mia, on cada plat és presen-
tat com una al·legoria d’algun
concepte de l’espai. Després
es continua amb una visita a
les instal·lacions de l’Obser-
vatori, on l’obertura de la cú-
pula donarà pas a l’observa-
ció astronòmica, que es rea-
litzarà fent ús del telescopi
principal.
GASTRONOMIA I CIÈNCIA
Sopar amb estrellesa l’Observatori Fabra
Data: divendres 13 de juliolHorari: de 20.15 h a 1.00 h.Lloc: Observatori FabraInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 50 euros abonats 75 euros acompanyantsInclou: sopar i visita guiada perl’observatori i autocar.
LLEURE CULTURAL AMBCARNET
CLAROR CLUB
8e
AMBCARNET
CLAROR CLUB
50e
Cal destacar l’èxit que se-
gueix tenint el programa de
lleure, en què sempre inten-
tem fer activitats variades per
a tots els gustos i edats. Quan
s’obre el període d’inscripció
s’esgoten ràpidament les pla-
ces, tot i que al final sovint es
produeixen baixes d’última
hora que no sempre es po-
den cobrir.
En la revista passada vam
fer una crida perquè ens fés-
siu arribar les vostres idees i
suggeriments. Us agraïm als
que hi heu participat i us in-
formem que estem treballant
per incloure-les en la nostra
programació.
Data: divendres 6 de juliolHorari: 20.00 a 22.30hLloc: Barcelona ciutatInscripció tel.: 93 476 13 94Preu: 8 euros abonats
13 euros no abonatsInclou: visita guiada i refresca la terrassa del MHC.
Dediquem aquest passeig al
vincle de Barcelona amb el
mar Mediterrani. Des de l'ar-
ribada dels romans al període
medieval, amb edificacions tan
esplèndides com les Drassa-
nes Reials, i en períodes pos-
teriors el Portal de la Pau, l'an-
tiga Duana, la Foneria de ca-
nons, el monument a Colom,
el Moll d'Espanya, l'antic Ma-
gatzem del Port, el Museu
d'Història de Catalunya, el
moll de Pescadors, l'antiga llan-
terna del Port de Barcelone-
ta, arribarem fins el barri de la
Barceloneta.
Aquest mes de juny finalit-
za el curs, però no les activi-
tats Claror Club, ja que us hem
preparat dues propostes per-
què comenceu l’estiu ben ac-
tius. Us les presentem en els
quadres adjunts, i us infor-
mem que les inscripcions co-
mencen el dilluns 18 de juny.
Podeu fer la vostra reserva al
al telèfon 93.476.13.94, de 9
del matí a 2 del migdia.
De les Drassanesa la Barceloneta
42-43 FC-CClub.p65 29/05/2007, 21:0243
CLAROR
44
EL PONTDELS JUEUSMartí GironellColumna Edicions
L’autor sorprènamb la seva prime-ra novel·la, sobrel’encàrrec que repel mestre d'obresPrim Llombard delcomte de Besalú,de construir-hi unpont fortificat.Malgrat que els vi-latans veuen l’obracom a providenci-al, aviat es trobaràamb els obstaclesd’una conspiració.Un llibre que etcapbussa del tot enl’època medieval.
NEON BIBLEArcade Fire2007
Segon disc del grupcanadenc que des-prés del seu bri-llant disc de debut,Funeral (2005),torna amb una con-tinuació més fosca,amb òrgans sinis-tres i veus de corque posen els pèlsde punta. Explo-sius temes com ‘Nocars go’ o ‘Keep thecar running’ sónmolt colpidors, i eldisc culmina en lakafkiana cançó declausura ‘My bodyis a cage’. Gran disc.Irrepetible.
DUOS, TRÍOS...Ariel Rot2007
Rot reinterpretaels seus temesacompanyat demúsics com Ama-ral, Pereza, La Ca-bra Mecánica, An-drés Calamaro, MClan,Christina Ro-senvinge, Fito & Fi-tipaldis, Los Ronal-dos i més. És jus-tament en aquestsduets i trios on esdesvetlla que unacançó gran pot ac-ceptar noves lectu-res, posar-se alservei d’alltresveus i seguir sentla mateixa.
RELAXLax’n Busto2007
Nou disc i el pri-mer publicat pelgrup després quel'exlider del grup,Pemi Fortuny, de-cidís abandonar labanda. La seva po-tent veu ha estatsubstituïda per ladel manresà SalvaRacero. Sembla,però, que sense elcarisme de For-tuny, Lax'n' Bustoconserva la sevaforça musical, arrelde més de vintanys actuant i evo-lucionant en elmón del rock.
MÚSICA
L’ARTISTATORTURATJoey GoebelEmpúries
Vincent Spinetti ésun artista torturatque ha caigut en ladepressió, la po-bresa i l’alcohol ique fracassa contí-nuament en el jocde l’amor. Però elque no sap és quetotes aquestesdesgràcies són partd’un complot perestimular-li la cre-ativitat. L’estil nar-ratiu àcid i sensiblede Goebel enganxade la primera a l’úl-tima pàgina.
Torna el cicle‘Juliol a l’Auditori’
MÚSICA
El cicle d’estiu "Juliol a L'Au-
ditori" torna a omplir la ciu-
tat de música clàssica, con-
vocant el públic a una sèrie
de concerts a càrrec d'intèr-
prets de reconegut prestigi
internacional i enguany ofe-
reix als membres del Claror
Club un 30% de descompte
per comprar dues entrades.
Aquest cicle d'estiu manté
un especial interès en els quar-
tets de corda. Algunes de les
formacions convidades atre-
soren llargues i reconegudes
carreres internacionals, però
també comptarà amb joves
conjunts que despunten i es-
tan enlluernant amb els seus
èxits les sales de concert més
○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○ ○
LLIBRES
Campus Cerdanya,vacances actives
MÚSICA
El proper mes de juliol obri-
rà les seves portes el Cam-
pus Cerdanya, un resort es-
pecialment concebut per a
persones actives i amants de
l’esport, ubicat a Puigcerdà,
al cor dels Pirineus. El cam-
pus oferirà unes modernes
instal·lacions residencials
(amb 53 habitacions, sports
bar, sala multimèdia, etc.) i
esportives, que permetran
practicar un ampli ventall
d’activitats. Comptarà amb
piscina coberta, piscina des-
coberta, pavelló poliesportiu
cobert, pavelló de gel, camp
de futbol, gimnàs, zona d’spa
i circuits de senderisme i BTT.
El Campus Cerdanya ofe-
reix als membres del Claror
Club un 10% de descompte
per aquells que vulguin pas-
sar uns dies amb la família o
els amics.
prestigioses del circuit inter-
nacional.
VAN BARÇA,EL FUTBOL CLUB...J.Riera, M.RocaCossetània
L’especial relacióentre el futbol ho-landès i el clubblaugrana és clauper entendre elsúltims quarantaanys de la històriadel club. Des del’arribada de RinusMichels i JohanCruyff als anys se-tanta, passant perNeeskens, VanGaal, Koeman, Klui-vert... fins a l’eraRijkaard, han estat27 els holandesosvinculats al club.
Artemis Quartet
L’AUDITORITel. 93 247 93 00www.auditori.cat
CAMPUS CERDANYATel. 972 880 810www.campus-cerdanya.com
AMBCARNET
CLAROR CLUB
-10%
AMBCARNET
CLAROR CLUB
-30%
44-45 CClubcult.p65 29/05/2007, 21:3044
4545
EFECTES SECUNDARIS...Tantarantanafins el 17/06
ARCÀDIATNCfins el 17/06
WOLFEINSTEINVersus TeatreFins 24/06
GREASETeatre VictòriaFins 8/07, dm, dc i dj
STYLE GALANT...Espai BrossaDel 12/06 al 29/07
IL VENTAGLIOTNCDel 26/06 al 30/06
MIESTNCEl 28/06 al 8/07
LA MUJER DEL PERRO...TantarantanaDel 31/06 al 29/07
GENESI 3.0Teatre Romea3/07 i 4/07
VIATGE A CALIFÒRNIAVersus TeatreDel 4/07 al 22/07
PLUJA DE DANSAGuasch TeatreDel 5/07 al 29/07, dj a dg
A CIEGASTeatre Villaroel10/07 i 11/07
FOUR MOVEMENTS...Versus TeatreDel 7/08 al 19/08
TERÀPIA DE GRUP PER...Versus TeatreDel 21/08 al 21/10
TEATRE
El teatre, la dansa i els espectacles multidisciplinars omplen l’ofertad’estiu, que enguany és present fins l’inici de la propera temporada
Un estiu més es pot gaudir
d’una àmplia oferta d’espec-
tacles teatrals a la ciutat de
Barcelona, on els membres
del Claror Club gaudeixen
d’importants descomptes
amb la presentació del seu
carnet.
El Teatre Tantarantana i la
Companyia Ada Vilaró pre-
senten al juny dins del cicle
‘Portes endins’, el díptic ‘Efec-
tes Secundaris + Florentina’,
dues mirades sobre un mateix
tema. Aquest projecte és una
proposta de caire interdisci-
plinar, que parteix de la pre-
missa del treball físic i vocal
dels intèrprets, des d’una con-
cepció visual i plàstica de l’es-
pai. També dins del mateix
cicle, però al mes de juliol, es
presenta ‘La Mujer del perro
cojo’, de la Companyia Tan-
tarantana amb la direcció de
Roberto Romei.
El Versus Teatre presenta
al juny dues obres de crea-
ció de Jordi Casanovas amb
la Flyhard Theatre Com-
pany: ‘Wolfeinstein’, la his-
tòria d’un programador in-
formàtic fart de la seva fei-
na, i ’Tetris’, una obra basa-
da en l’entretingut i addictiu
videojoc, que consisteix en
trobar lloc adequat a les
peces que cauen si no volem
que s’aturi la pantalla. Dins
del festival alternatiu ‘La
torna del Grec’, presenta al
juliol ‘Viatge a Califòrnia’, la
vertiginosa aventura d’un
home que viu a contrarellot-
ge, amb la companyia
Versus&cia. Aquest teatre
no tanca a l’agost, i presen-
ta dins del cicle ‘Avantime’
l’espectacle interdisciplinar,
‘Four movements for survi-
val ’ , amb la companyia
Amaranto. A finals d’agost
s’estrena la comèdia ‘Teràpia
de grup per a gafes’, amb
Grappa Teatre, que estarà en
cartellera fins a d’octubre.
L’Espai Brossa tanca tem-
porada amb l’espectacle pro-
pi ‘Style Galant, polifonia mà-
gica’, un homenatge a les soi-
rées fantastiques de Robert
Houdin, dirigit per Hermann
Bonnín.
El Teatre Nacional de
Catalunya rep la visita del
Piccolo Teatro di Milano a fi-
nals de juny, i només durant
L’activitat teatral no faràvacances durant aquest estiu
Tetris, de la Flyhard Theatre Company
entrades
10eeeee
-25%
-25%
-25%
-20%
-15%
-15%
-15%
entrades
10eeeee
entrades
10eeeee
entrades
10eeeee
-25%
-25%
cinc dies, presentant ‘Il Ven-
taglio’ de Carlo Godoni, con-
siderat el fundador de la co-
mèdia moderna italiana. La
temporada acaba amb la
companyia Nat Nus Dansa
que presenta l’espectacle
‘Mies’.
El Guasch Teatre també
aposta per la dansa aquest
juliol amb ‘Pluja de dansa’,
quatre companyies amb qua-
tre estils diferents.
El grup Focus ofereix una
promoció especial per a veu-
re dos espectacles al juliol: els
dies 3 i 4 de juliol al Teatre
Romea ‘Genesi 3.0’, l’obra
guanyadora del Premi Funda-
ció Romea de Textos Teatrals
2006; i l’espectacle sensorial
‘A ciegas’, al Villaroel Teatre
els dies 10 i 11 de juliol.
entrades
10eeeee
RECOMANACIONS
44-45 CClubcult.p65 29/05/2007, 21:3045
46 CENTRES DE LLEURE, MUSEUS, TEATRES...
CENTRES DE LLEURE
EGIPCI
Endinsa’t en el món faraònic.
València, 284 · 08007 BarcelonaTel. 93 488 01 88 · www.fundclos.com
ETNOLÒGICDe les cultures tradicionals a lainterculturalitat.
Pg. Sta. Madrona (Parc Montjuïc) BCNTel. 934 246 807www.museuetnologic.bcn.es
MACBAMuseu d’Art Contemporanide Barcelona
Plaça dels Àngels, 1 · BarcelonaTel. 93 412 08 10 · www.macba.es
PARC CULTURALMUNTANYA DE SALLa muntanya de sal de Catalunya!
Ctra. de la Mina, s/n Cardona (BCN)Tel. 93 869 24 75 · www.salcardona.com
AEROCLUBBARCELONA-SABADELL- Cursos d’iniciació- Vols de bateig de l’aire
Aeroport de Sabadell · 08025 SabadellTel. 93 710 19 52 · www.aeroclub.es
5%
HISTÒRIADE CATALUNYAVine a conèixerla nostra història.
Plaça Pau Vila, 3 · BarcelonaTel. 93 225 47 00 · www.mhcat.net
MUSEU DE CERAEntra en contacte amb elspersonatges famosos de lahistòria.
Passatge la Banca, 7 · BarcelonaTel. 93 317 26 49 www.museocerabcn.com
MONESTIR DEPEDRALBESUn dels millors exemples delgòtic català.
Baixada del Monestir, 9 ·Tel. 93 203 92 82www.museuhistoria.bcn.es
2x1
10%
CATALUNYA ENMINIATURAVine al parc temàtic declaratd’interès turístic nacional.
Can Balasch de Baix, s/n · Torrelles Llob.Tel. 93 689 09 60www.catalunyaenminiatura.com
100%
20%
50%
2x1
20%
50%
ESPAI BROSSADescompte en les entradesde les obres de la temporada2006-2007.
Allada Vermell, 13 (final c/Princesa)Tel. 93 315 15 96 · www.espaibrossa.com
25%
10%
CENTRES DE LLEURE
ESCOLA DEPATINATGE RODATS2x1 per a dues persones o pera la primera classe o curs.
Agramunt, 33 · 08023 BarcelonaTel. 635 62 99 48 · www.rodats.com
CUPONS DESCOMPTE
ESCOLA NÀUTICAANTÍPODASConverteix-te en patród’embarcació al Port de Barcelona
Escullera de Poblenou, 20 Port OlímpicTel. 932 218 097 www.antipodas-en.com
SALES DE BALL
SALOMON STATIONClasses i cursos d’esquí,sortides amb raquetes, lloguerde material i botiga.
Plaça Pista Llarga s/n · Edifici Resort Alp2500 · 17537 La Molina · Tel. 972 89 27 17 o902 190 415 · www.grupoelements.com
%
5%10%
20%POBLE ESPANYOLContempla 75 anys d’històriaamb més de 45 tallers d’artesans.
Marquès de Comillas, 13Tel. 93 508 63 00www.poble-espanyol.com
2x1
TEATRES
10%20%
MUSEUS30%
MNACUn museu, 1.000 anys d’història.Tens un gran Museu molt a propteu. Vine a viure’l!
Palau Nacional. Parc de Montjuïc.Tel. 936 220 376 · www.mnac.es
FUNDACIÓ MIRÓCentre d’Estudis d’ArtContemporani. Descompte del20% en entrada general i 2x1 enentrades temporals.
Parc de Montjuïc, s/n · BarcelonaTel. 934 439 470 · www.bcn.fjmiro.es
20%2X1
MUSEU DELA XOCOLATAFundació privada de l’Escola delGremi de Pastisseria i Museu de laXocolata de Barcelona.
Comerç, 36 · BarcelonaTel. 932 687 878 · www.pastisseria.com
20%
LA SELVA DEL’AVENTURASalta, penja’t, llença’t, fes elmico entre els arbres.
Sortida 202 Eix Transversal C25Coll de Ravell 17401 ArbúciesTel. 626 799 335 · www.selvaventura.com
10%
BOÍ TAÜLL RESORTPassa uns dies d’esbarjo gaudintamb plenitud de la natura.
Amigó 14-16 · 08021 BarcelonaTel. 902 40 66 40 · www.boitaullresort.es
MUSEUS
NIZABall amb orquestra.Entrada gratuïta per a dones,5 euros per a homes.
Plaça Sagrada Família, 12Metro: Línies 1 i 5 · Tel. 93 457 83 78
AQUADIVERAigua i emocions per a totes lesedats.Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur
Aparcament gratuït · Platja d’Arowww.aquadiver.com Tel. 972 82 82 83
WATERWORLDGaudeix de les nostres atraccionsd’aigua per a tots els públics!Adults: 19 eur Infantil: 11,60 eur
Aparcament gratuït · Lloret de Marwww.waterworld.es Tel. 972 36 86 13
%
%
%
10%
30%L’AUDITORIDescompte en el cicle d’estiu‘Juliol a l’Auditori’.
Lepant, 150 · BarcelonaTel. 93 247 93 00 · www.auditori.cat
C. MONUMENTALPLAÇA DEL REIDescobreix els monuments i elsubsòl d’aquesta emblemàtica plaça
Plaça del Rei, s/n · Tel. 93 315 11 11www.museuhistoria.bcn.es
50%
CAMPUS CERDANYAVacances actives sense parar defer esport, i al mig dels Pirineus.
Informació i reserves: 902 880 810www.campus-cerdanya.com
10%
46-48 Guia.p65 29/05/2007, 22:0346
47
POLIORAMADescompte en les entradesde dijous de les obres de latemporada 2006-2007.
La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.teatrepoliorama.com
TEATRE NACIONALDE CATALUNYADescompte en les entrades B i Cdels espectacles de la temporada2006-2007.
Plaça de les Arts, 1 · BarcelonaTel. 93 306 57 00 · www.tnc.es
TEATRES
VERSUS TEATREDescompte en les entradesde les obres de la temporada2006-2007.
Castillejos, 179 · BarcelonaTel. 93 232 31 84 · www.versusteatre.com
TEATRE LLIUREEntrades temporada 2006-07Espectacles A: 15 i 20 eurosEspectacles B: 11 i 15 euros
Plaça Margarida Xirgu, 1 · BarcelonaTel. 93 289 27 71 · www.teatrelliure.com
VICTÒRIADescompte en les entradesde dimarts, dimecres i dijousde la temporada 2006-07
Av. Paral·lel, 67 · BarcelonaTel. 93 329 91 89 · www.teatrevictoria.com
VIU EL TEATREEntrades a 8 euros enles obres de la campanya“Dimarts Clàssics” i “TeatreFamiliar” de la temporada.
La Rambla, 115 · BCN · Tel. 93 317 75 99www.unicsproduccions.com
GUASCH TEATREEntrades a 10 euros per alsespectacles de dijous a diumenge.
Aragó, 140 · BarcelonaTel. 93 451 34 62 · www.guaschteatre.com
TANTARANTANAEntrades adults a 10 euros ientrades infantils a 5 euros finsel mes de juny 2007.
Les Flors, 22 · BarcelonaTel. 93.441 70 22 · www.teatrelliure.com
20%
15%
25%
ASSEGURANCES%
GUIA DE SERVEIS I COMPRES...
% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%
CONSTRUCCIONES, S.C.P.
Projectes i treballs de remodelació depiscines públiques i privadesConstrucció d’instal·lacions esportivesProjectes de decoració i execució obres
Eduard Gibert, 8, 1r.08940 Cornellà (Barcelona)Tel. i Fax 93 474 44 81
RUIZ COMERCIALY ASESOR 1963, SL
Estudio personalizado de su seguroInformación y seguimiento siniestroSeguro Auto precio especial hasta 50%
c/ Nàpols, 330, bxs.Tel. 93 208 05 88 · Fax 93 458 55 84Móviles 607 73 35 63 · 667 54 10 [email protected]
%
%
ENSENYAMENT
• Una xarxa d’autoescoles al teu servei• Cotxe • Moto• Camió • Autocar • Trailer
Provença, 455-457 · 08025 BarcelonaTel. 93 436 76 49 · www.cota.es
10% desc.tratamientos estéticaTratamientos anticelulíticosy naturalesDepilación láserEndermologil LPGVenta productos de peluqueríaPadilla, 266 · 08025 BarcelonaTel. 934 359 365 www.espaciohebe.com
20%
%
%
%
TEATRE VILLARROELEntrades a 10 euros per A ciegas,dies 10 i 11 de juliol.Reserva entrades al 933 097 004amb targeta bancària.
Villarroel, 87 · Barcelonawww.villarroelteatre.com
%JOIERIA ALMOR
• Taller propi
Marina, 307 - Tel. 93 456 29 2308025 Barcelona
JOIERIA-RELLOTGERIA10%
10%
• Tractament d’aigües de piscines• Pressupostos sense compromís
c/ Holanda, 41Pol. Ind. Pla de Llerona08520 Les FranquesesTel. 93 846 53 36 · Fax: 93 846 52 11
10%
%
ESTÈTICA
PUJOLJoieria - Plateria - Rellotgeria“Ara no facis el mussol i vine a Can Pujol”(Li regalem la perla de la salut i...)
Travessera de Gràcia, 248 · 08025 · BCNTel. 93 457 37 49 · www.angelapujol.com
%
TEATRE ROMEAEntrades a 10 euros per Genesi3.0, dies 3 i 4 de juliol.Reserva entrades al 933 097 004amb targeta bancària.
Hospital, 51 · Barcelonawww.teatreromea.com
%
%
%
%
AUTOMOCIÓ
INSTAL·LACIONS
46-48 Guia.p65 29/05/2007, 22:0347
48
UNIVERS DE LA VISIÓ
• Revisions visuals gratuïtes
Sardenya, 325Tel. 93 207 77 51
40%
GUIA DE SERVEIS I COMPRES...
% Descompte variable segons producte Consulteu anunci a la pàgina indicadap.48Indica el descompte que s’ofereix10%
REGALS
GIRBAU REGALS
Mil detalls per a tu
Còrsega, 511Tel. 93 207 45 22
10%
40%
10%
MYSORE• Consulta naturòpata• Reflexologia podal• Quiromassatge. Flors de Bach• Consulta de tarot• Podologia• Consulta psicològica
Rosselló, 431 (cantonada Marina)Tel. 93 435 23 40
%SALUT: PSICOLOGIA
• 40% dte. Muntura i vidres• 20% dte. Audífons garantits 5 anys• 20% dte. Ulleres de sol i lents decontacteFinançament a 3, 6 i 12 mesos.Pressupost a mida i sense compromís.
Muntaner, 134 · Tel. 93 454 61 08València, 494 · Tel. 93 245 99 15
40%
• Ulleres graduades• Lents de contacte de tot tipus• Ulleres de sol graduades
• Ulleres per a tot tipus d’esports
Sardenya, 365 · Tel./Fax 93 458 39 33www.albarri.com/artiveroptics
SALUT: ÒPTICA45%
p.17
• Tot tipus de tractaments odontològics• 1a visita, consulta i revisionsperiòdiques gratuïtes• 22 clíniques dentals
Sardenya, 319 · Tel. 934 570 453Av. Madrid, 141-145 · Tel. 934 394 500Diputació, 238 · Tel. 933 426 400
SALUT: ODONTOLOGIA20%
Port.Int.
• Reformes de cuines i banys• Portes i finestres• Sostres, pladur, terres...
Diputació, 468 · 08013 BarcelonaTel. 93 265 41 01· www.PREBAC.com
p.16
LLAR
JOJOJOJOJOAN GENOAN GENOAN GENOAN GENOAN GENOVÉSVÉSVÉSVÉSVÉS• Quiromassatgista diplomat amb moltsanys d’experiència• Especialista en dolors d’esquenaTardes de 16 a 20 horas. Zona Sagrada Família.Tel. 93 446 09 27 · www.quiromassatge.es
SALUT: MASSATGES10%
10%
PAPERERIA XEITO• Papereria i llibreria• Material d’oficinaRosselló, 384Tel. i Fax 93 456 56 17
PAPERERIA5%
BCM, SL• Neteges de finques urbanes i industrials• Consergeria. 24 hores. Control bastidesNàpols, 268Tel. 93 207 30 74 · Fax 93 511 86 09
NETEJA5%
PERRUQUERIA
Saló de perruqueria i estètica
Rosselló, 378, B dreta08025 BarcelonaTel. 93 446 01 56
10%
MÚSICA%
SERVEIS%
RESTAURANT10%
CA LA NURI
Descomptes de dimarts a divendres nit
Pg. Marítim, 55 · Tel. 93 221 37 75Consell de Cent, 377 · Tel. 93 215 55 23
p.41
C/ Energia, 76-78 amb c/ Cobalto 33-3908940 Cornellà de LlobregatTel. 93 475 04 94 · Fax. 93 377 89 [email protected]
Rosselló, 358Tel. 93 459 35 22
%
%
%
Magatzem de Material Elèctric,Fontaneria i Climatització
C/Marina, 334 Telf. [email protected] www.e-capdevila.es
46-48 Guia.p65 29/05/2007, 22:0448
Cobertes.p65 29/05/2007, 22:173
Cobertes.p65 29/05/2007, 22:174