Revista Coplefc 15

Núm. 15. PRIMAVERA 2008. Any VI

Barreres?, de Raül Sabaté Cervelló

Anna Pruna ve a la seu del Col·legi

Julio Castaño ens parladel Pla de l’Esport a l’Escola

El Curs d’actualització, tot un èxit

El COPLEFC al Consell Directiudel CCE

FOTO GUANYADORA DEL IX CONCURS FOTOGRÀFIC

Estructura ocupacional de llicenciatsde l’INEFC-Barcelona (1980-2005),dirigit per Jordi Viñas i Núria Puig

UP, segell de la qualitat en l’esport

El COPLEFC i la salut: la Guia deprescripció d’exercici físic per a la salut

Primavera 2008 - DOCUSPORT • La Revista 3

Sumari

Edita:COL·LEGI DE LLICENCIATS EN EDUCACIÓFÍSICA I CIÈNCIES DE L’ACTIVITAT FÍSICAI DE L’ESPORT DE CATALUNYA

Provença, 500 - 502, entl. porta 408025 BarcelonaTel.: 934 555 607 / Fax: 934 369 113http://www.coplefc.coma/e: [email protected]

President del COPLEFC:Francesc Reig

Junta de GovernJosep M. Cambra, Bonifaci Cedrún, M.Carmen Ercilla, Xavier Iglesias, AgustíLarumbe, Anna Puig, Josep Pujols, PereManuel, Santi Siquier, Josep M.Solanellas, Jordi Ticó, Carlota Torrents.

Gerent:Alèxia Pérez

Assessoria Jurídica:Jordi Culleré

Docusport-La Revista

Direcció:Francesc Reig i Francesc X. Navarro

Consell de Redacció:Oriol Marcé, Alèxia Pérez, Francesc Reig,Santi Siquier i Jordi Ticó

Col·laboradors en aquest número:Marçal Abella, Julio Castaño, PabloLópez de Viñaspre, David Moreno,Francesc X. Navarro, Irene Pellicer,Alèxia Pérez, Francesc Reig, SusannaSoler i Robert Usach

Disseny i producció:Estuditres

Fotomecànica i impressió:SPRINT COPY, S.L.

ISNN: 1697-6983

D.L.: B-5674-91

Docusport • La Revista és una publicacióplural i respecta la llibertat d’expressiódels col·laboradors. L’opinió del COPLEFCqueda reflectida en l’editorial. Les opinionsdels autors no han de ser compartidesnecessàriament pel COPLEFC.

Foto de portada:Barreres?, de Raül Sabaté

Núm. 15PRIMAVERA 2008

Any VI

EDITORIALAnna Pruna, sens dubte una visita important

ENTREVISTA A…Julio Castaño, pensador del Pla de l’Esport a l’EscolaPER ALÈXIA PÉREZ I FRANCESC X. NAVARRO

ACTIVITAT DEL COL·LEGI

EDUCACIÓAclarint les hores d’Educació Física a les escoles

A FONSEstructura ocupacional de llicenciats i llicenciades a l’INEF-Catalunya, Barcelona. Promocions 1980-2005

GESTIÓUn segell de marca per als clubsPER PABLO LÓPEZ DE VIÑASPRE

SALUTLes tendinopaties en la pràctica esportivaPER BIOIBÉRICA

TESI DOCTORALLes relacions de gènerePER SUSANNA SOLER

BIBLIOGRAFIA

BÚSTIAEducació Física EmocionalPER IRENE PELLICER

ELS ARTICLES DEL PREMIÚs de la tensiomiografia com a detector de la fatiga muscu-lar agudaPER DAVID MORENO I ROBERT USACH

16

22

18

24

23

25

5

8

4

26

20

DOCUSPORT • La Revista - Primavera 20084

Editorial

Anna Pruna, sens dubteuna visita important

El passat dia 26 de març lasecretària general de l'Esport vaser a la nostra seu. Per iniciativa

personal, va venir a departir durant una estona ambnosaltres sobre la situació actual del sector, a més dereferir-se a les perspectives immediates i algunes deles possibilitats que se'ns ofereixen en el futur.

L'ambient relaxat i un tracte molt pròxim de quèvam gaudir no estalvia, ans al contrari, que hàgim d'a-tribuir a la seva visita un significat històric per alCOPLEFC.

Aquest significat històric ve donat perquè és laprimera vegada que el màxim càrrec institucional del'esport i l'activitat física al nostre país ens ve a conèi-xer fins a casa nostra mateix i parlant el nostre llen-guatge, és a dir, des de la vivència real i quotidiana delsector de l'activitat física i l'esport.

No cal dir que el seu gest de voler conèixer-nostambé sense formalitats, ens fa sentir honorats, i quela seva presència ens omple de satisfacció pel que sig-nifica de complicitats establertes i manifestades.

Evidentment, la nostra resposta només podia ser laque jo personalment en nom de tots els col·legiats vaigvoler transmetre-li, d'estendre-li la mà i d'obrir-li lesportes. El Col·legi s'ha caracteritzat sempre per unaclara i ferma voluntat de col·laboració amb les institu-cions, i en aquesta avinentesa no podia ser altrament.

No podem obviar que malgrat el bagatge de la feinafeta en anys anteriors i secretaris precedents, AnnaPruna és qui, com ens va indicar en la conversa, no vadubtar a assumir el repte i liderar el projecte de lleisobre la regulació d'algunes professions del sector del'esport.

Ara estem complint vint-i-cinc anys d'existència. Sónmolts o pocs anys, segons com es miri, però en qual-sevol cas, gràcies a la seva voluntat decidida, podemafirmar que comptarem amb un text legal amb rang dellei, el màxim possible, que posa ordre a una demandahistòrica del nostre col·lectiu, una necessitat del sec-tor i que resulta beneficiosa socialment.

Una demanda que vam defensar, també, al lloc méssimbòlic de Catalunya, com és el Parlament, exponentde la veu i les voluntats del nostre poble, en la primeracompareixença dels diversos actors implicats.

Crec que la nostra actitud, amb el suport incondi-

cional de la secretària general per davant nostre, situanovament Catalunya en la primera línia europea i indis-cutiblement com a capdavanters a l'Estat en l'orde-nació d'una activitat com més va més crucial per a lasalut i el lleure de la nostra societat.

Per tot plegat, si Anna Pruna va agrair-nos l'exposi-ció que vam fer en aquella sessió parlamentària, nos-altres volem regraciar-li igualment el seu suport i, hiinsisteixo, oferir-li la nostra col·laboració més franca iobrir-li de bat a bat les nostres portes en la seva doblecondició, d'una banda, com a secretària general del'Esport i, d'una altra banda, com la tenen oberta totsels col·legiats, tal com ella també ja ho és.

FRANCESC REIGpresident

Entrevista a…

Amb quines garanties professionalses du a terme?-El Pla és tutelat per professionalsd'Educació Física, tots presents a lesescoles, com a resposta a la inqui-etud que implicava el professord'Educació Física en l'esportextraescolar, i crèiem que era fona-mental. A l'escola hi va tothom. Vampensar d'obrir-la enfora. I per això espromou el professor d'Educació Físicacom a base, funcionant com a coordi-nador del Pla Català d'Esport al'Escola. Això és així perquè entenemque hi ha d'haver el currículum normalde curs amb l'educació reglada i en-llaçar amb l'activitat extraescolar.Perquè no pot ser que el professorexpliqui una cosa a classe i estiguieducant i després a la tarda totaaquesta feina es faci de forma contra-posada. Cal una continuïtat, tot i queno és fàcil.

Quina viabilitat futura té?-A més de l'aportació del'Administració, el Pla en rep d'altres,perquè també hi ha les quotes delsalumnes. I també estem "fortificant"el Pla amb patrocinis d'empreses i dela societat en general. La nostra ideaseria que fos un finançament amb unpercentatge de 50-50 entre públic iprivat.

Explica'ns consideracions prèvies,com es va pensar el Pla?-Primer vam fer una anàlisi de lasituació, i vam adonar-nos de diversesrealitats: hi ha els pares i les segonesresidències, o sigui que els xavals jano es queden els caps de setmana;vam constatar que no hi havia ambi-ent dins de les escoles; hi havia pro-fessors amb inquietuds, però hi falta-va l'ambient. Aleshores vam demanar-nos com podíem implicar la gent. Elprimer per a nosaltres és la implicacióde la comunitat educativa a través deles Associacions Esportives Escolars(AEE): pares, professors i alumnes. I apartir d'aquí, en el Pla per a nosaltreshi ha una figura clau, juntament ambel coordinador, que és la del dina-mitzador. Jo m'atreviria a dir que ésuna innovació potser fins i tot mundi-al. Tant és així que a Finlàndia estanmolt interessats a conèixer tot elprocés seguit.

Qui és i què representa, doncs, eldinamitzador...-És l'alumne que tria el professor, queté traces de líder, i el volem prepararcom a futur dirigent; podrà ser-ho declubs, de federacions o d'altres enti-tats..., però volem que tingui unapreparació. Per això fem uns cursos,amb la col·laboració del Departamentd'Educació i l'Escola Catalana de

Entusiasmat amb el Pla, exposa amb una afableconversa tots els punts forts d’aquesta iniciativa

que ha comptat amb una aportació econòmicacom mai per a l’esport a l’escola i que situa el

professor d’Educació Física com a actor central.

l'Esport, tots els estius. Ja hi han pas-sat gairebé 4.000 nois de 12 a 18anys. De fet, s'ha creat una asso-ciació que és a punt de legalitzar-seque és la JODIC. Vol dir JovesDirigents. No vam voler dir-ne "dina-mitzadors", sinó dirigents; com ajoves dirigents, podem adreçar-nos atota mena de col·lectius socials: elmón empresarial, associatiu, i això ésuna virtut. El president de la JODIC ésde Barcelona, l'Ignasi Velasco, unalumne de l'IES Montserrat; la sevaassociació té una vintena d'equipsactius en el Consell de l'EsportEscolar de Barcelona. Hi insisteixo, téun professor per sobre, però qui la fafuncionar és ell.

ALEXIA PÉREZ I FRANCESC X. NAVARRO

No pot ser que el professor expliqui una cosa a classe iestigui educant i després a la tarda tota aquesta feina es faci de forma contraposada

Julio Castaño, pensadordel Pla de l’Esport a l’Escola

Entrevista a...

Un nom suggerent, però això entra enconflicte amb el sector del gestoresportiu?-No, no, no. La seva finalitat no és con-vertir-se en gestors, sinó en dirigents.Ara d'aquests 4.000 es farà una novaselecció, i es continuaran formant.Són col·laboradors del professord'Educació Física al centre. Van perles aules motivant els altres alumnesa participar.

D'aquí surt, per tant, un granplanter...-El nostre objectiu és per al món del'esport, és clar: els clubs, les federa-cions i totes les seves organitzacions,que hi entri sàvia nova, però formada.I això volem unir-ho, ja pensant en elfutur, amb una idea que ja veurem sisurt, que és vincular-los amb els avis.Perquè..., qui acompanya els nens al'escola a veure la competició? Ensinteressa molt que els avis tambéentrin a l'escola i hi col·laborin. La

gent es jubila més jove, per tant sónavis més joves, i més preparats, i sónun luxe que aquesta societat no espot permetre desaprofitar.

Algun altre objectiu del Pla?-En principi, el Pla té una previsió de10 anys, i pretén que cap escola deCatalunya, cap noi deixi de fer esportperquè no se li hagi ofert la possibili-tat. La propera convocatòria per alCurs 2008-2009 ja està oberta atotes les escoles, públiques i pri-vades. En l'àmbit públic, ara ja incor-pora el 70% d'IES.

Per què no vau començar perprimària, en comptes d'aplicar el Plaa secundària?-És cert que la primària està més benestructurada i les AMPES s'aboquenmés als nens, però vam dir que no,perquè quan aquests arribessin asecundària, es trobarien un gran buit,perquè es quant realment hi ha ladavallada en el nombre de practi-cants, per això vam començar asecundària i de mica en mica, com-paginant-ho, ara ja estan barrejats.

Per fer-ho visible, pots explicar-nosun cas d’aplicació del Pla?-Un institut de Palamós que he estatvisitant. A les 5 de la tarda tancavenl'escola. No hi havia res. L'any passatentra en el Pla. Hi ha un professorinquiet, que el primer any té 85 par-ticipants, i hi implica l'AMPA, laDirecció de l'escola, l'Ajuntament...,tothom. A hores d'ara hi té prop de300 xavals. L'escola està oberta finsa les 10-11 h de la nit. La directoratambé hi ha incorporat activitats, ballsde saló, etc. O sigui, s'hi ha implicattota la comunitat educativa. S'hi hancreat tres equips federats: bàdminton,bàsquet i korfbal, que ja funcionentransformats en un club. També fanintercanvis amb altres països. Hi té30 dinamitzadors, o sigui que ésmogut pels mateixos xavals.

El gènere, com està, en el Pla?-Doncs hi tenim aproximadament un

50% de nois i un 50% de noies. Calfelicitar els professors d'EducacióFísica que han fet la selecció, perquènosaltres no els ho diem.

Quins tipus d'ajuda reben els cen-tres?-N'hi ha per a activitats i per al coordi-nador/a, perquè entenem que aquestha de cobrar, i ho fa d'acord amb elque estableix Educació, tot i quepaguem nosaltres. En total estem par-lant d'uns 5.000 euros per centre,que és una aportació econòmica queno s'havia donat mai. Així, hi ha unaprimera quantitat fixa, aproximada-ment entre mil i mil tres-cents eurosen funció del nombre d'alumnes quanun centre ingressa en el Pla, per amaterial i organització, i després, unaaltra quantitat variable en funció deles activitats desenvolupades i de laparticipació en l'activitat.

La relació entre Esports i Educació,com es regeix?-Doncs per dos acords entre laSecretaria General de l'Esport i elDepartament d'Educació que són elprincipi de tot i que són fonamentals.Era l'època de la consellera MartaCid, i de Rafel Niubò com a secretarigeneral de l'Esport, els quals tenienuna mateixa sensibilitat i s'entenienmolt bé.

Parlem del vessant competitiu. ElsJocs Esportius milloraran?-En participació ja han millorat, perquèel Pla té un enllaç amb els consellsesportius. Ara, vull afegir que un dels

Nosaltres no hem de treure campions olímpics. La nostra missió és educar i educar en valors

ACTUALMENT...(Curs 2007-2008)

Centres. 640.

Professionals i responsables.Com a mínim n'hi ha un per cen-tre, i cal afegir-hi els coordi-nadors; per tant, uns 700.

Nens i nenes que hi participen.Nosaltres considerem els poten-cials i els reals. Uns 500.000potencials, aproximadament, ireals entre 60.000-70.000.

Això implica que s'hi han de des-tinar molts recursos... S'hi estandestinant molts, molts recursos.Estem parlant d'uns 6-7 milionsd'euros tant per al Pla Catalàd'Esport a l'Escola com per alsJocs Espor tius Escolars deCatalunya. Mai no s'hi havia de-dicat aquesta quantitat a l'es-por t escolar. És increïble. Iencara cal considerar que tambéhi ha una part en què Educacióestà participant

Entrevista a...

objectius no és solament que aug-menti la participació en els JocsEsportius, sinó també en les federa-cions i, en general, que es faci mésesport. Però amb un concepte d'es-port diferent. Nosaltres no hem detreure campions olímpics. La nostramissió és educar i educar en valors,fins al punt que tenim un conveni ambla Universitat de Barcelona, que volemampliar a totes les altres, que ésl'EVEC: Ètica en Valors de l'EsportCatalà, en què els nois són formatsen tallers sobre valors.

Ara una qüestió espinosa. Es potinsinuar que el Pla de l'Esport al'Escola pugui anar en detriment deles hores d'Educació Física reglada?-Em semblaria una monstruositat, sialgú ho fes. I entre altres coses,xocaria de cara amb el Pla. El Pla ésun reforç fora de l'horari lectiu. Hanascut amb aquesta finalitat, adreçata un horari en què no hi havia res icomplementat pel professord'Educació Física, que, a més, enresulta una peça clau. No hem d'obli-dar que el que necessita l'esport ésque hi hagi més activitat física! Detotes maneres, al marge del Pla, crecque el Col·legi heu fet una bona feinaper alertar sobre una possible reduc-ció horària, que, d'altra banda, desEducació també han desmentit. Elmón extraescolar és extraescolar. Ifins i tot m'atreveixo a dir que ningú noel podria plantejar per reduir hores lec-tives, perquè toparia amb tota la soci-etat: l'educació física ja no és allò queestava amb bolquers fa uns anys. Amés, estem enfortint els valorsdemocràtics, de solidaritat... L'esportés qui més en dóna, no s'ha d'oblidar,

Edat: 67 anys

Lloc de naixement: Astúries

Formació:-Mestre d’EGB.-Llicenciat en Educació Física perl'INEFC.

Docència:-Experiència durant 40 anys com aprofessor d’EF a l’IES Ausiàs March ia l’Escola IPSE.

-Coordinador de 2 CampionatsMundials de Bàsquet Escolar.

Ocupació actual:-Funcionari del Cos Tècnic del ConsellCatalà de l’Esport.

I també...sent bogeria pels seus néts.

i els practica... Un equip és d'allò mésdemocràtic, gairebé té parlament i tot[rialles].

A Europa, quin ha de ser el nostre re-ferent?-En projectes d'aquesta mena, l'equipdirectiu s'havia fixat en els païsosnòrdics. Jo, però, no sóc amant delsreferents. Perquè hi ha una cultura i elclima, i moltes altres coses que ensdeterminen. Crec que cal anar, veure iel que hi ha aplicar-ho nosaltres, peròno copiar-ho. Jo diria que el professord'Educació Física d'aquí està més benpreparat del que nosaltres mateixosens pensem. Ara, tinc por que enspuguem transformar en "funcionaris".És el perill.

Amb l'experiència acumulada en unallarga trajectòria, com creus que haevolucionat l'esport escolar amb lademocràcia?-Ha millorat molt i molt, entre altrescoses perquè ha aparegut una sensi-bilitat molt gran. Hi ha hagut una lluitamolt clara entre la competició i el pro-fessor d'Educació Física, perquè aquestadmet la competició, però en destacaque no és un fi en si mateix.L'important és educar i formar. Jo diriaque els esportistes actualment jaestan formats, però cada vegada hisortiran molt més, perquè hi ha inter-vingut el professor d'Educació Física,algú diferent que no pretén aconseguirfer campions al preu que sigui. Hi hahagut sempre una gran lluita, aCatalunya i en altres llocs, sobre lacompetició. Hi va haver un grup degent, malgrat venir tots de la competi-ció –jo vaig ser jugador federat al seudia– que vam dir que no era això elque calia. I encara ara hi ha qui con-tinua dient que el més important és elcampió, però ja són relíquies. Jo novull discutir-ho; si volen, que hopensin. Ara, jo crec que l'important ésla persona, i que a més pot arribar aser campió, aleshores fantàstic! Aaquest canvi hi ha ajudat molt la figu-ra del professor d'Educació Física.Això no exclou l'alta competició, i em

JULIO CASTAÑO

En total estem parlant d'uns 5.000 eurosper centre, que ésuna aportacióeconòmica que nos'havia donat mai

semblen molt bé els Jocs Olímpics,per exemple, i estic segur que amb eltemps, gràcies a aquest plantejament,hi haurà més olímpics.

I el curs 2015-16, què passarà?-A mi m'agradaria que haguéssim aca-bat d'implantar el Pla a tots els cen-tres educatius de Catalunya, i quel'esport escolar al nostre país sigui unreferent a nivell mundial en orga-nització, formació de joves dirigents,integració social, participació femeni-na i millora de la salut a través de l'es-port.


Activitat del Col·legi

Foto de “família”: Anna Pruna, envoltadadels membres del Col·legi, encapçalats pelnostre president, Francesc Reig, durant laseva visita el passat 26 de març

La visita d’Anna Pruna

Francesc Reig:

“El nostre desig

és que et sentis

com a casa teva”

La tarda del passat dia 26 de març el COPLEFC varebre la visita d’Anna Pruna, la secretària general del’Esport.

Anna Pruna:

“La Llei és,

per a mi,

una prioritat”

La trobada, duta a terme a iniciativade la secretària general i plantejadamútuament al marge del protocol ofi-cial, va permetre l’intercanvi depunts de vista i l’explicació de lasituació del sector de l’activitat físi-ca i alguns aspectes de la Llei de lesprofessions de l’esport a Catalunya.

El nostre president, FrancescReig, va agrair-li el gest de venir a“casa nostra” per conèixer-nos mésdirectament, i va destacar especial-ment que s’hi pugui sentir com acasa. A més, va recordar-li la idiosin-cràsia del col·lectiu, que centra laseva activitat en els àmbits de l’edu-cació, la gestió, fonamentalment, ique treballa també donant suport almón municipal, federatiu, etc.Igualment, va recordar com a forta-lesa del Col·legi, el nombre decol·legiats i col·legiades amb quècompta, que actualment voreja elsdos mil.

Per la seva banda, Anna Pruna,després d’agrair l’oferiment, varecordar la seva etapa docent a

Badalona i la seva relació amb elCol·legi quan la seu era a GeneralMitre. Tot seguit va destacar la feinafeta pel secretari general anterior,Rafel Niubò, i la decisió seva des delprimer moment que va accedir al càr-rec, d’assumir la Llei com una priori-tat, i que “s’ha de fer el pas”, pas-sar de les bones paraules als fets, iassumir el risc que regular pot com-portar.

Amb tot, no va estalviar l’exposi-ció de les dificultats per arribar a dis-posar d’aquest text legal, que és,una vegada més, capdavanter al’Estat.

Ja amb una copa de cava a lamà, la secretaria va aprofitar peragrair l’exposició que va fer en lacompareixença al Parlament, que vafacilitar un millor coneixement de larealitat del sector.

La trobada va acabar, com nopodia ser altrament, brindant peraquesta fita històrica que suposapoder disposar d’una primera regu-lació professional.

En el proper número del Docusport-La Revista

tractarem àmpliament de la Llei de les pro-fessions de l’esport a Catalunya.



Curs d’actualització per al professorat d'Educació Física

A dalt, imatge del Curs d’actualització peral professorat d’Educació Física, que vacomptar amb un nombrós grup d’assis-tents. A baix, Josep Santesmases durantla seva intervenció

Durant tres dissabtes seguits del mesde març (dies 1, 8 i 15), el Col·legi vadur a terme aquest Curs d'actua-lització per al professorat d'EducacióFísica, que tenia com a finalitat donarrecursos i orientar els professors quees volguessin presentar a la convo-catòria d'accés a càtedres, per mitjàd’uns continguts inspirats en l'avalu-ació de l'activitat docent i les opcionsdel projecte didàctic, tal com preveu elDecret corresponent de convocatòria.

El curs, amb una durada de 20hores (15 de caràcter presencial, més5 hores de treball personal), era igual-ment interessant com a acció formati-va per a l'actualització de la resta delprofessorat d'Educació Física i llicen-ciats en EF/CAFE que volen vincular-se a la docència de l'Educació Física.Una altra característica d’aquesta edi-ció va ser que es tractava d’un cursreconegut per la Direcció Generald’Innovació del Departamentd’Educació.

Impartit pels companys CarlesGonzàlez Arévalo (col. 10.241), llicen-ciat en EF i doctor per la UB; JosepSolà Santesmases (col. 5413), llicen-

A propòsit de competències... què li passa a l’Educació Física, doctor?, del col·legiat Enric M. Sebastiani (basat enuna part de la seva tesi doctoral), va rebre la Menció Honorífica en el XVIII Premi Joan Profitós d’assaig pedagògic.Aquesta distinció, en edicions anteriors, el van rebre personalitats com Francesc Torralba o Jaume Trilla. El lliurament del premi es va fer durant la Nit de Santa Llúcia, la festa literària més important de les lletres catalanes,que enguany va tenir lloc a Reus, en un tradicional sopar, i al qual van assistir unes tres mil persones. Així, doncs, a més de donar l’enhorabona al nostre company, podem constatar que de mica en mica l’Educació Físicava consolidant-se en tots els àmbits culturals!

ciat en EF i en pedagogia i doctor perla UAB, i Enric M. Sebastiani Obrador(col. 4671), llicenciat en EF i doctorper la Universitat Ramon Llull, es vatractar d’aspectes com o l’acollida iformació de professorat en pràc-tiques, la formació continuada als cen-tres educatius, la justificació de l'es-pecialitat docent de l’Educació Física,la recerca als centres educatius i lesnoves tendències en l'activitat docenta l'Educació Física.

Aquesta edició va ser tot un èxit,tant pel nombre d’inscrits, com pelsconeixements impartits, la qual cosael converteix en uncurs ideal per alsque estiguin inte-ressats en les pro-peres convocatò-ries, i també obtenirmèrits del Departa-ment d’Educació(per a interinatges,oposicions a se-cundària, sexennis,concursos de tras-llats...).

L’Educació Física, present en la Nit de Santa Llúcia



HU

MO

RVeredicte del ConcursFotogràfic

El Jurat del Concurs Fotogràfic,després de considerar els mèritsartístics i de significació de lesfotografies presentades, va determi-nar de concedir el premi, consistenten 1.500 euros, i un accèssit, ambuna dotació de 250 euros, a lesobres següents:

Un any més el Col·legi ha col·laboraten la celebració de les JornadesEducació i Esport que organitzal’Ajuntament i la Universitat deBarcelona.

Amb una significativa participacióde companys col·legiats, en aquestaedició els grups de treball s’han cen-

Premi: Barreres?, de Raül Sabaté Cervelló.

Accèssit: Les tres boles d’or,de Luis Lazo Hernández.

Només ens resta felicitar els guardo-nats, i alhora agrair la participació dela resta de concursants, per l’interèsmostrat a captar els múltiples mis-satges visuals que genera l’activitat

física i l’esport.Complementàriament, ocupa la

portada d’aquest número, la fotoguanyadora, que serà seguida en elnúmero següent per la mereixedorade l’accèssit.

trat en els temes següents:Educació Física per a la ciutada-nia, amb Joan Cambeiro i LurdesMartínez com a coordinadors;Obrir l’escola, amb Carles Milán iTomàs Peire (coordinadors), iMarc curricular de l’esport enedat escolar de la ciutat deBarcelona, amb Teresa Lleixà iCarles González (coordinadors).Igualment, els assistents van

poder participar en una taula dedebat, sobre el contingut següent:“Activitat física: dins i fora del sis-tema educatiu?”, i igualmentescoltar la conferència impartida perJoan Manuel del Pozo, exconsellerd’Educació i Universitats, a més deprofessor de filosofia a la Universitat

de Girona i diputat al Parlament deCatalunya.

Com a obertura de les Jornades, Francesc Reig va compartir la pre-sentació institucional amb SergiPujalte, gerent de l'IBE; Jordi Solà,director de l'INEFC- Barcelona;Carme Buixan, subdirectora de for-mació del professorat de l'ICE;Montserrat Antón, vicedegana de laUAB; Miquel Robert, secretari delDepar tament de Didàctica del'Expressió Musical i Corporal de laUB, i Jose Luís Garcia, cap delServei d'Esports de la Diputació deBarcelona.

Els participants també van poderseguir diversos seminaris pràctics.

VI JornadesEducació i Esport



NOVEMBRE 0713 Presència a l’acte inaugural del

Fòrum Olímpic.

23 Difusió del manifest contra lareducció de l’EF en el sistemaeducatiu, que s’envia als depar-taments d’Educació i Salut i al’SGE.

29 Intervenció al programa La vidaal dia de Ràdio l’Hospitalet,sobre la possible reduccióhorària.

DESEMBRE 0711 Reunió amb el Departament

d’Educació sobre la possiblereducció horària.

13 Intervenció en el monogràfic del’ACGEP sobre la Llei de regu-lació de les professions de l’es-port, organitzat per la Diputacióde Barcelona.

Agenda

En una cita que va aplegar treball icompetició, l'INEFC i la FederacióCatalana d'Esgrima van dur aBarcelona el primer CongresInternacional de Ciència i Tecnologiade l'Esgrima i alhora una competicióde la Copa del Món classificatòriaper als Jocs Olímpics de Pequín.L'èxit de la convocatòria ve confir-mat per la participació de membresde 44 països, alhora que és un graómés en la internacionalització deCatalunya.

El Congrés va tenir lloc els dies15, 16 i 17 de febrer, i va comptaramb més de 350 assistents. S'hivan presentar ponències dels diver-sos àmbits, referents a material iaspectes mèdics, entre d'altres.Entre els ponents també hi va ser elnostre company col·legiat XavierIglesias, juntament amb participants

de diverses universitats interna-cionals, metges, enginyers i altrescientífics. També va destacar lapresència de Daniel Levavaseaur,tècnic responsable de diversosmedallistes olímpics, que va fer unasessió magistral sobre l'evolució deles classes d'entrenament durantuna temporada.

En el vessant de la competició, laCopa del Món d'Espasa FemeninaCiutat de Barcelona, amb una parti-cipació de 137 esportistes de 35països d'arreu del món, va donarcom a guanyadora la tiradora xinesaWeiping Zhong, que s'imposà al'hongaresa Emese Szasz, mentreque tercera i quarta es van classi-ficar una altra xinesa, Na Li, i laromanesa Ana Branza, respectiva-ment.

L'esgrima mundial es troba a l'INEFC

18 Presentació de l’estudi sobre elmercat de treball a l’INEFC-Barcelona.

20 Assistència a la presentació delPla de govern 2007-2010 i ba-lanç del primer any de legislatu-ra de la secretària general del’Esport, Anna Pruna.

GENER 0818 Participació del president i el

secretari general al Pleno delConsejo General de COPLEF.

21 Assistència a la presentació delcalendari 2008 d’esdeveni-ments esportius interna-cionals, organitzat pel CCE-UFEC.

28 Junta de Govern.

FEBRER 08

21 Sessió informativa professionala la URL-Blanquerna.

21 Jornada d’informació i reflexióamb equips directius i profes-sorat d’EF, organitzada perl’Institut de Barcelona Esport.

Reunió de la Taula d’EducacióFísica i Esport.

23 Assemblea general.

29 Participació en l’acte d’inaugu-ració de les Jornades Educaciói Esport a l’INEFC-Barcelona.

MARÇ 08

26 Visita d’Anna Pruna a la nostraseu.

A la taula, dos companys del Col·legi, a l’es-querra Andreu Camps, director de l’INEFC, ia la dreta Xavier Iglesias, president de laFederació Catalana d’Esgrima, escoltant elparlament de Manuel Ibern, al centre,acompanyat de Mathilde Richel i JordiAlcover.


Altes

benvinguts i

MURIEL BARÓ,Elisa • 12096INEFC-Barcelona

MASATS ORDI,Jordi • 12098INEFC-Barcelona

BAYÉ MOLAS,Gisela • 12101INEFC-Barcelona

SCHACK,Mariana • 12102INEFC-Lleida

GARCIA ORTIZ,Jonathan • 12100INEFC-Barcelona

ROMERO GARCÍA,Marina • 12103URL-Blanquerna

MAURI PLANA,Roger • 12105URL-Blanquerna

MONZÓ CASSIN,Daniel • 12110INEFC-Barcelona

OCHOA GONZÀLEZ,Jordi • 12111INEFC-Lleida

GRANOLLERSBRESCÓ,Jabel • 12112INEFC-Barcelona

MARTÍN LOZANO,Jesús • 12115INEFC-Barcelona

ROMERO SOLÉ,Lourdes • 12116INEFC-Barcelona

MAS CAROL,Anna • 12117URL-Blanquerna

HEREDIA TAPA,Dante • 12118URL-Blanquerna

MIR HERNÁNDEZ,Alejandro • 12142INEFC-Barcelona

SOLDEVILA SANJOSÉ,Ana • 12143INEFC-Lleida

CARO CALDERÉ,Rosa M. • 12144INEFC-Barcelona

GUERREROHERNÁNDEZ,Isaac O.• 12145INEFC-Barcelona

PUJOL CAMPS,Oleguer • 12147INEFC-Barcelona

BATLLE BATALLA,Daniel • 12148INEFC-Barcelona

ROURA CODINA,Daniel • 12099INEFC-Barcelona

FIGUERES ZARAGOZA,Samuel • 12104INEFC-Barcelona

PADULLÉS RIU,Josep M. • 12113INEFC-Barcelona

NIETO CASAS,José C. • 12119U.Catòlica València

FERRANDO FENOLL,Juan • 12146INEFC-Barcelona


LUNA MÍNGUEZSònia • 12149INEFC-Barcelona

RINCÓN PRIETO,Raúl • 12150INEFC-Barcelona

CALVO GARCÍA,Alberto • 12166INEFC-Barcelona

GIOL MURLÀ,Judith • 12167INEFC-Lleida

CLAVEL ANDREU,Alexandra • 12164URL-Blanquerna

CARNÉ GASA,Xavier • 12168INEFC-Barcelona

RAMÍREZ RUIZ,Gabriel • 12170U. Vic

BORJA ANDREU,Jordi • 12171U. Vic

FREIXES TOMÀS,Míriam • 12172URL-Blanquerna

SOLÉ BALLESTER,Angèlica • 12192U. Vic

AMENGUAL SASTRE,Maria • 12194INEFC-Barcelona

BALP RIERA,Anna • 12195INEFC-Lleida

HARO RUBIO,Xavier • 12196INEFC-Barcelona

VERA CANO,Luis • 12197INEFC-Lleida

TORREBEJANORUEDA,M. Carmen • 12199INEFC-Barcelona

SABIO LAGO,Yurema • 12200INEFC-Barcelona

MARTÍNEZ CAÑERA,Pilar • 12221INEFC-Barcelona

LAPUENTE MARQUÈS,Albert • 12222U. Vic

SIERRA PABLOS,Ferran • 12224INEFC-Lleida

MINGUET GINÉ,Núria • 12225INEFC-Barcelona

MARCHAL ORTEGA,Guillem • 12151INEFC-Lleida

ELIAS CAMPRUBÍ,Bernat • 12169INEFC-Barcelona

ARNABAT HITOS,Lluís • 12193INEFC-Barcelona

MONTOLIU MONTES,Laia • 12198URL-Blanquerna

QUINTANA MOTA,Ada • 12223INEFC-Barcelona

benvingudes!

JA SOM 1.865

APORTA UN NOU COL·LEGIAT. FES-HO PER TU, FES-HO PEL COL·LECTIU!

Serveis als col·legiatsLa RESPONSABILITAT CIVIL. Ara, com a llicenciat, pots beneficiar-te d'una bona cobertura de responsabilitat civil (1.500.000E) davant de qualsevolincidència professional que desgraciadament poguessis patir (en qualsevol àmbit: docència, gestió, coordinació, direcció, preparació física, etc.).

La BORSA DE TREBALL. Per si estàs sense feina o vols buscar-ne una de millor. T'enviarem ofertes de feina d'empreses privades i tambéinformació sobre l’oferta pública d'ajuntaments i altres organitzacions públiques. I igualment, la informació sobre les llistes d'interinatge i oposicions.

L'ASSESSORIA LABORAL, PROFESSIONAL i LEGAL. Consultes gratuïtes a un advocat sobre dubtes en aspectes laborals (nòmines,contractació, finalització de contracte, canvis de jornada laboral, quitances, acomiadaments, etc.), professionals i legals davant dequalsevol conflicte professional que se’t pugui plantejar.

La DIVULGACIÓ PROFESSIONAL. Mitjançant la pàgina web, el correu electrònic i la revista t’informarem de l'activitat col·legial i d'aquellesnotícies que afectin els professionals de l'activitat física i l'esport, i així podràs estar completament informat del que està succeint en la professió.• Butlletí informatiu DOCUSPORT (mensual). Inclou informació sobre: oferta formativa, informació legislativa, informació de beques,

subvencions i premis, novetats editorials i informacions d’actualitat. • DOCUSPORT. LA REVISTA (trimestral) Eina de difusió de l’activitat col·legial, de treballs, notícies i experiències referents a la professió.• Revista Española de Educación Física, editada pel Consejo General de Colegios de España.

FORMACIÓ. Cursos, xerrades i trobades professionals, a més de rebre informació amb descomptes especials de diverses entitats delmón de la formació (preus especials en cursos, jornades tècniques, congressos, convencions...).

PREMIS i AJUTS• Ajut de la Borsa d’Estudis (cursos de postgraus, màsters, etc.).• Premi d’Articles sobre Activitat Física i Esportiva. • Concurs Fotogràfic.

Com col·legiar-seFes-nos arribar la documentació següent per correu postal o personalment.

• Papers de sol·licitud d’ingrés (http://www.coplefc.com/documents/Papers_colegiacio.pdf)• Fotocòpia del títol o resguard del títol (compulsada*)• Fotocòpia DNI (compulsada*)• 3 fotografies

* La compulsa i les fotocòpies te les podem fer nosaltres si véns personalment a la seu del COPLEFC; si no pots venir, les hauràs decompulsar en algun organisme públic (Ajuntament, Universitat...) i enviar-ho tot per correu postal.

On som?Seu central:COPLEF DE CATALUNYAc. Provença 500, entresol 4a08025 BarcelonaTel. 93 455 56 07 / Fax. 93 436 91 [email protected] www.coplefc.com

Horari: Dilluns a divendres de 16 a 20 h idivendres de 10 a 14h.

Delegació a Girona:c. Emili Grahit, 13, entresòl17002 GIRONATel.: 972 219 [email protected]

Delegació a Lleida:Av. del Segre, 7 (Ed. Terraferma)25007 LLEIDATel.: 973 223 [email protected]

Delegació a Tarragona:c. Sant Francesc, 14, 2n 2a.43002 TARRAGONATel.: 977 221 [email protected]

• ARTIC NEWS: subscripció gratuïta a www.articoutdoor.com• ATLAS SPORT CONSULTING: serveis de consultoria en management

esportiu. Tel. 93 241 89 50. www.altas-sport.com• BANC DE SABADELL-ATLÁNTICO: subvenció de la inscripció als nous

col·legiats. Altres avantatges financers: www.tecnocredit.com• BIOIBÈRICA: subscripció gratuïta a la revista electrònica Rendimiento

Articular. www.bioiberica.com• ESTUDIO 3 PILATES REFORMER: 20% descompte en cursos.

Tel.: 93 215 23 93 Ext. 226. www.estudio3pilates.com • FEDA: 20% descompte tots els cursos i seminaris. www.feda.net• FEDERÒPTICS (Lleida): descomptes especials. Tel.: 973 24 39 54• FREE MOUNTAIN: material esportiu i classes d’esquí i snowboard.

Tel.: 973 642 566. www.freemountain.com• GEDO-WELLNESS & SPORT CONSULTING: 20% seminaris i jornades. Tel.

93 456 09 45. www.gedo-formacion.com• GHT HOTELS: 10% allotjament a col·legiats i familiars de primer grau,

descomptes en hotels de la cadena GHT Hotels www.ghthotels.com• IDEC-UPF: 10% descompte en el Postgrau de direcció i gestió d’entitats

esportives. Tel. 93 542 18 50. www.idec.upf.edu• IDG - Imagen Diseño & Gestión Web: 10% descompte disseny pàgines web.

www.idg-grup.com/idg-web• INSTITUT CATALÀ DE LA RETINA: Tel. 93 253 13 75. www.icrcat.com• INEF-CATALUNYA: cursos estiu i monogràfics. Tel.: 93 425 54 45

www.inefc.net• INTERSPORT-M2 ESPORTS (Lleida): 20% descompte en material esportiu

(Passeig de Ronda, 84. 25003 Lleida)• INSTITUT DE SOFROLOGIA CAYCEDIANA. Descompte en cursos i màsters.

www.sofrologia.com

• LLIBRERIA CASELLES: 15% de descompte en llibres i preus espe-cials temari MAD oposicions. 10% material oficina. Enviament gratuïta partir 50 euros. Tel. 973 242 346. www.caselles.com

• PEAK PILATES: 20% de descompte en cursos. Tel. 902 300 808.www.pilatesformacion.com. A/e: [email protected]

• POLIÈDRICS S.L.: cursos de formació, subjecte a l’oferta especialCOPLEFC. www.poliedrics.com

• RIBALS-GRUPO ELEMENTS: descompte especial. Tel.: 902 190 415. www.grupoelements.com

• TORNASOL AVENTURA: disseny de tot tipus d’activitats de turismeactiu i aventura per a grups i empreses. Descompte del 10% en elspaquets d’activitats de tardor-hivern. Tel.: 616 14 13 36. www.tornasol.com. A/e: [email protected]

• UNIESPORT-BCN (UAB): descomptes especials en postgraus, cursosi seminaris. www.uniesport-bcn.com

• UNIVERSITAT DE VIC: 10% descompte en el Postgrau activitatsaquàtiques. www.uvic.es

• WELLNESS INSTITUTE (Technogym i GEDO): 10% descompte entots els seminaris i cursos. Tel.: 902 101 093. www.technogym.es

Per a més informació, consulteu:www.coplefc. com

Els col·legiats gaudeixen d’avantatges especials


Una assemblea generalsembla que hagi d’asso-ciar-se a una reunióavorrida i intranscen-dent. Per això el Col·legija fa temps que intentaevitar-ho.

Així, la reunió és con-cebuda com una oportu-nitat de trobada entrecompanys, en la qual,certament, resulta obliga-tori el repàs de la vida del COPLEFC,tal com estableix el reglament dequalsevol entitat, amb un ordre deldia habitual, com és la lectura de lamemòria i el balanç econòmic del’any anterior, juntament amb l’ex-posició dels objectius i projectes pre-vistos per a l’actual.

Però complementant aquestaactivitat imprescindible, es vol donara l’acte un caire alegre, per la qualcosa també es fa el lliurament dels

guardons corresponents al ConcursFotogràfic i, posteriorment, encara,els assistents poden depar tirtothom amb tothom sobre els cen-tres d’interès personals i amistososque es considerin oportuns.

En aquest breu espai no podemresumir els continguts de l’assem-blea. Només donarem una dada.som el COPLEF més important del’Estat, més que doblant el segon.

El passat 23 de febrer es va celebrar l’assembleageneral ordinària. La trobada permet seguir elpols de la vida col·legial en totes les seves manifestacions, lliurar els premis del ConcursFotogràfic i acabar en una conversa distesa.

Assemblea general, moment de repàs i trobada

El COPLEFC, membre de la ComissióDirectiva del CCE

Si no estàs... Connecta’t al Col·legi

Des del passat 26 de febrer, el COPLEFC, representatpel president del Col·legi, Francesc Reig, és un delsmembres de la Comissió Directiva del Consell Català del’Esport.

La invitació al Col·legi en aquest important òrgan,s’ha produït en qualitat d’institució significativa en l’àm-bit esportiu.

A dalt, una imatge dels assistents a l’assem-blea. A l’esquerra, Francesc Reig, acompanyat deSanti Siquier, secretari general; Jordi Tico, tre-sorer, i Alèxia Pérez, gerent. El president vamanifestar el desig de continuar apostant perles noves tecnologies, per la qual cosa espotenciarà el lloc web del Col·legi per visua-litzar-nos millor. A baix, Francesc Reig saludant Raül Sabaté,guanyador del Concurs, i acompanyat igual-ment de Luis Lazo, cadascun amb la sevafotografia feta a mida pòster, com a record

Si no reps cap informació del COPLEFC a la teva adreçade correu electrònic...

Envia un missatge a:

[email protected]

Cada setmana rebràs les novetats de la pàgina web,borsa de treball, informacions legislatives (subven-cions, concursos, licitacions, oferta pública...), notí-cies d’actualitat, oferta formativa, premis, ajuts,descomptes i avantatges col·legials...

Educació

Aclarint les hores d’Educació

Des del Col·legi de Llicenciats en Educació Física iCiències de l'Activitat Física i de l'Esport de Catalunyavolem fer-vos arribar la nostra preocupació entorn delDecret 142/2007, pel qual s'estableix l'ordenació delsensenyaments de l'Educació Primària. En aquest nouDecret, l'assignació horària mínima per a l'assignaturade l'Educació Física es veu greument disminuïda (de 525a 385 hores en tota l'etapa) respecte del Decret anteriori deixa en mans dels centres de complementar-la permitjà de les 665 hores de lliure disposició.

Els motius principals de la nostra disconformitat esbasen en:

L'educació. Tal com fa esment l'informe de laComissió de Cultura i Educació del Parlament Europeusobre les funcions de l'esport en l’educació, l'EducacióFísica és l'única matèria escolar que té per objectepreparar els nens i nenes per a una vida sana, tot con-centrant-se en el seu desenvolupament físic i mental ge-neral i inculcant-los valors socials importants, com l'hon-radesa, l'esperit d'equip, la tolerància, el joc net, l'au-todisciplina, la solidaritat, l'acceptació i el respecte de ladiversitat, com també la integració dels grups de poblaciómés desfavorits.

I la salut. Tots els estudis apunten cap a un augmentimportant del sobrepès i l'obesitat en la població infantili juvenil, causats per una vida sedentària (el 41,7% delsnens/es no fan cap dia activitats extraescolarsesportives, segons l'Enquesta de salut de Catalunya2006) i una dieta alimentària incorrecta. Això comportaràinevitablement un augment de població adulta no sana,amb malalties com la hipertensió, la diabetis i les malal-ties cardiovasculars, molt complicades i costoses deguarir. I és en aquest moment del procés evolutiu delsnens i les nenes quan s'han de crear els fonamentsd'una educació física futura, amb l'adquisició d'hàbitssaludables i motivació per a la pràctica de l'activitat físi-ca i esportiva per a tota la vida.

El Departament de Salut té engegades diverses campa-nyes contra la obesitat infantil, el foment de l'activitatfísica i l'alimentació saludable dins el Pla integral per a lapromoció de la salut mitjançant l'activitat física i l'ali-mentació saludable (PAAS). I el Departament d'Educacióconjuntament amb la Secretaria General de l'Esport està

impulsant el Pla català de l'esport a l'escola. Un plaadreçat principalment a incrementar la participació delsinfants i joves en activitats físiques i esportives enhorari no lectiu al mateix centre educatiu i, alhora,emprar aquestes pràctiques per a la difusió i educacióen valors i per a l'adquisició d'hàbits saludables.

Donem suport a aquestes iniciatives i ens hem de feli-citar que existeixin, però creiem que és molt contradic-tori que per una banda s'inverteixi en campanyes desensibilització per prevenir aquesta epidèmia del segleXXI i que, per una altra, es deixi oberta la possibilitat dereduir la pràctica d'activitat física regular. Les sessionsd'Educació Física són l'única oportunitat que tenimperquè TOTS els nens i les nenes la practiquin, i fer-hoen un espai de privilegi, l'escola.

El passat 13 de novembre de 2007, el ParlamentEuropeu va aprovar un informe elaborat per la Comissióde Cultura i Educació el qual insta els membres de la UEque "facin obligatòria l'Educació Física en l'ensenya-ment de la primària i la secundària i acceptin el principique l'horari escolar hauria de garantir almenys 3 classesd'Educació Física per setmana, si bé s'hauria d'animarles escoles a superar, en la mesura que sigui possible,aquest objectiu mínim".

Per tot plegat, demanem una reflexió imés seriosa sobre el cas, a fi queCatalunya continuï sent capdavanteraen les tendències educatives euro-pees; que es facin les accions opor-tunes amb el Ministeri d'Educació, ique, sobretot, es prenguin mesuresper tal que els centres educatius nodisminueixin la dedicació horària del'Educació Física, per al bé i la salutdels nens i nenes del nostre país.

MANIFEST DEL COPLEFC DE CATALUNYA EN CONTRA DE LA REDUCCIÓ HORÀRIA DE L'EDUCACIÓ FÍSICA

EN EL SISTEMA EDUCATIU OBLIGATORI


Educació

L’11 de desembre el COPLEFC va mantenir una reunióamb els responsables del Departament d'Educació permanifestar-los la preocupació existent arran de la pos-sibilitat de reducció de les hores d'Educació Física enl'educació primària, secundària i en el batxillerat,reduccció que va descartada.

Física a les escoles

Jaume Graells, director generald'Educació Bàsica i Batxillerat, iLorenzo Ramírez, subdirector gene-ral d'Ordenació Curricular i Pro-grames Educatius, van manifestaren nom del Departament la sevasensibilitat envers l'assignatura iens van assegurar que garantirienles 2 hores d'Educació Física a totesles etapes de l'ensenyament obliga-tori i postobligatori. Ens van puntua-litzar que aquesta modificacióhorària ha vingut donada per la vo-luntat d'oferir més autonomia alscentres educatius, a fi que aquestspuguin respondre a les necessitatspròpies de l'entorn on estan situats,i que ha estat per aquest motiu ques'han vist obligats a modificar l'as-signació horària mínima de totes lesassignatures, incloent-hi la d'Edu-cació Física. També ens van confir-mar que en el nou Decret del bat-xillerat no hi ha previst cap canvi ique es continuaran mantenint les 2hores d'Educació Física setmanals,tal com s'ha vingut fent fins ara.

El Departament d'Educació garan-teix les 2 hores d'Educació Física aprimària, secundària i batxillerat.

Segons les seves informacions,no els consta que cap centre edu-catiu hagi fet una disminució de ladedicació horària de l'assignatura ique si en algun moment endetectessin algun cas, el Serveid'Inspecció s'encarregaria que enjustifiqués molt bé la reducció.

Jaume Graells va insistir que lasisena hora era una oportunitatboníssima perquè l'Educació Físicaaconseguís fins i tot una tercerahora setmanal. Això dependrà de laimplicació dels mestres d'EducacióFísica en els projectes dels centres.

El president del COPLEFC,Francesc Reig, va insistir a fer arribarals responsables dels centres edu-catius la necessitat de complir d'unamanera efectiva aquestes 2 hores ifins i tot d'ampliar-les, atès que adiferència d'altres assignaturesl'Educació Física depèn d'una logísti-ca especial i necessita un temps dedesplaçament que en moltes oca-sions suposa sortir del centre edu-catiu.

Carles González, expert en temesd'educació, es va encarregar derecordar les necessitats de la nostraassignatura, de l'evolució queaquesta ha viscut al llarg dels anys ide les noves tendències educativeseuropees. Els responsables d'Edu-cació van mostrar en tot moment elseu màxim suport perquè l'EducacióFísica és l'assignatura ideal per edu-car els nens i les nenes en valorssocials i hàbits saludables.

Jaume Graells també va remarcaramb fermesa que en cap cas elDepartament ha engegat una políti-ca de reducció de l'Educació Físicaen horari lectiu. I sobre aquest puntva mostrar una preocupació especialper la interpretació que alguns pro-

fessors estant fent del Pla Català del'Esport a l'Escola (PCEE), en el sen-tit que aquest es pugui veure com unsubstitutiu de l'Educació Física del'horari lectiu. Va insistir que el PCEEera un complement, un valor afegit al'espai obligatori de l'Educació Físicaen horari lectiu.

En finalitzar la reunió, novamentvan mostrar la seva total predisposi-ció i voluntat de col·laboració amb elCol·legi sobre qualsevol proposta oprojecte que doni suport a la tascaeducativa de l'Educació Física com aassignatura, en el sentit de sensibi-litzar els centres i, fins i tot, arran del'autonomia dels centres amb leshores de lliure disposició, queaquesta pugui ampliar-se i arribar enalguns centres a les 3 hores set-manals.

D'esquerra a dreta: Francesc Reig, presi-dent del COPLEFC; Jaume Graells, directorgeneral d'Educació Bàsica i Batxillerat;Carles Gonzalez, col·legiat expert en edu-cació; Lorenzo Ramírez, subdirector generald'Ordenació Curricular i ProgramesEducatius

El Departamentd'Educació garan-teix les 2 horesd'Educació Física aprimària, secundàriai batxillerat


A fons

El 18 de desembre de 2007 es va presentar l'estu-di Les sortides laborals del mercat de treball enl'esport, encarregat per l'Àrea d'Esports de laDiputació de Barcelona i l'INEFC, Centre deBarcelona, a la Dra. Núria Puig i al nostre companyJordi Viñas, per oferir un diagnòstic sobre lasituació del mercat laboral per als llicenciats i lli-cenciades per l'INEFC-Barcelona.

Estructura ocupacional de llicenciats i llicenciades a l’INEF-Catalunya, Barcelona.Promocions 1980-2005

L'any 1998 es va fer el primer estu-di d'aquestes característiques i,gairebé 10 anys després, laDiputació de Barcelona va decidird’encarregar als mateixos autors lasegona edició de la investigació ambla lògica actualització d'algunsaspectes vinculats a les qüestionsque es volen conèixer sobre el mer-cat laboral de l'esport.

L'INEFC-Barcelona va col·laborar-hi facilitant l'accés a la base dedades de les persones llicenciades ioferint també suport logístic en larealització del treball. El Col·legi deLlicenciats en Educació Física iCiències de l'Activitat Física i del'Esport de Catalunya (COPLEFC)també hi ha col·laborat difonent elqüestionari a la Xarxa.

La pregunta central que es voliaconèixer en aquesta edició de l’estu-di era la mateixa que en la primeraedició, actualitzada en les dates: ontreballen les persones queobtingueren la seva llicenciatura al'INEFC, Barcelona, entre 1980 i2005?

D'aquesta pregunta marc, en vansorgi de més detallades orientades

a caracteritzar de la manera mésexacta possible les condicions detreball d'aquest col·lectiu: - quins són els àmbits de treball prin-cipals?- hi ha diferències entre uns i altres?- i entre els grups de diferents pro-mocions? - com es poden interpretar les dife-rències existents entre grups de pro-mocions: variacions estructurals delmercat de treball o degradaciód'aquestes condicions?...

Tot un seguit de preguntes quequeden aclarides al llarg de lespàgines de l’informe.

La importància de l’estudi

Un estudi d'aquestes caracterís-tiques és important per dos motiusprincipals. En primer lloc, és unaeina molt útil per veure aquellsàmbits d'inserció professional que lisón més oberts i aquells on téobstacles més grans per accedir-hi;això ha de permetre actuacions delscol·legis professionals i altresinstàncies polítiques per mirar desuperar els obstacles esmentats i

reforçar els àmbits consolidats. I ensegon lloc, també és important perles institucions de formació–l'INEFC, Barcelona en aquest cas–,atès que així poden reorientar elsseus plans d'estudis adaptant-losmés a les tendències del mercat la-boral.

Per sobre d’aquestes línies, la Dra. NúriaPuig i el nostre company Jordi Viñas.A sota, un moment de la presentació

A fons

ConclusionsMés d’una activitat remunerada: les 877 personesque van contestar el questionari sumen 1.388 activi-tats remunerades.

Mercat obert i en constant evolució i diferent segonsels àmbits.

La dualització del mercat de treball és transitòria.

Hi ha un itinerari d’inserció professional.

Els IEC no són determinants en aquest itinerari d’in-serció professional.

Les biografies personals són un factor determinant al’hora d’accedir a un lloc de treball.

Existeix més igualtat entre homes i dones en el mer-cat primari (ex. gestió), tot i que no es veu reflectit enels sous.


Gestió

UP és un distintiu dirigit a clubs privats indepen-dents mitjançant el qual es reconeixen uns estàn-dards de qualitat en el sector dels clubs de fitness.

El projecte respon a la necessitat que tenen elsclubs independents de col·laborar i treballar junts enun sector on la presència de grans xarxes de clubsés cada cop més present.

L'objectiu és que els clubs indepen-dents puguin funcionar amb els avan-tatges d'una gran marca i millorar aixíla seva competitivitat. El fet depertànyer a una marca de grup ajudaa millorar la captació de socis, incre-menta la retenció i permet al club be-neficiar-se d'una economia d'escalesque millora la rendibilitat i la gestió delclub.

Així, els clients de cadascund'aquests centres tenen al seu abastuna xarxa de clubs de qualitat a totala geografia nacional que poden ferservir quan viatgen a altres ciutats.

Però per rebre aquest distintiu, elsclubs s'han de sotmetre a una audito-ria interna en la qual es valorenaspectes referents a instal·lacions,equipaments, serveis i activitats,processos i nivell de gestió.

En aquests moments, més de 20clubs de tot Espanya ja formen partd'UP i han començat a beneficiar-sede pertànyer a la xarxa més gran declubs a nivell nacional.

La targeta de presentació

Per què neix UP? En una societat onl’oferta de serveis de tot tipus és moltabundant, les marques tenen un granvalor. Una marca coneguda inspira

confiança al consumidor, que la rela-ciona amb el nivell de qualitat-preuque busca. En aquest sentit, els clubsindependents estan en desavantatgerespecte de les grans xarxesnacionals i internacionals.

UP ha començat a funcionar l'1 degener de 2008 amb l'objectiu de mi-llorar la competitivitat del clubs de fit-ness independents, a partir de lacreació d’una marca de prestigi iaprofitant el capital intel·lectual i lacapacitat negociadora d'un gran grup.

La gestió d’UP: el qui i el com

La gestió d’UP es fonamenta en trespuntals: l’organ gestor, la comissió deseguiment i els tutors.

Pel que fa al primer aspecte, UP ésuna marca propietat de Wellness &Sport Consulting (GEDO), que com aempresa privada és la responsable dedonar a conèixer i gestionar la marca iels serveis que s'ofereixen, o siguique n’és l’òrgan gestor:.

A més, hi ha una comissió deseguiment, que està integrada per 5responsables de clubs de la marca.La comissió es renova cada 2 anys ité com a objectiu representar la restade clubs i ajudar a potenciar i fer créi-xer UP.

I finalment hi ha el tutor, que és unconsultor formador existent en cadaclub adherit, el qual canalitza tota lacomunicació entre el club i UP.

L’ajuda que UP aporta als clubs

Els avantatges que suposa pertànyera UP es poden resumir en un “remei“de 4 “pastilles”:

Un segell de marcaper als clubs

PABLO LÓPEZDE VIÑASPRE

col·legiat 7781

GESTIÓ MÉS PROFESSIONAL

· Intercanvi d'experiències entregerents dels clubs. · Sessió de consultoria anual ambcada club.· Accés a l’eina de control de gestiómensual.· Informe anual de la situació delsclubs i les seves àrees de millora.· Descomptes en compres a proveï-dors del sector.· Reducció de costos operatius.· Increment dels ingressos.· Disposar d'un tutor personal perfer consultes.· Rebre notícies i articles d'interèsdel sector.· Descomptes en cursos de forma-ció i serveis de consultoria.

Gestió

Per a més informació:

Wellness & Sport Consulting(G.E.D.O.)

Tel: 93 456 09 [email protected]

Vares estudiar a l’INEFCde Lleida?

Aquest curs commemorem el 25è aniversari, estempreparant algunes sorpreses i volem reunir-nos tots enla festa de celebració que es realitzarà el proper 7 dejuny.

Entra a

http://25aniversari.inefc.es

i mira el que estempreparant: recull defotografies, fòrums per con-tactar entre companys/esde promoció... No t’hoperdis.

[email protected]

25 anys bé que s’ho mereixen, ¿no?

CAPTACIÓ I RETENCIÓ DELPERSONAL

· Captació de bons professionals iborsa de treball. · Retenció del personal en fer-losparticipar en accions de formació iintercanvi amb altres clubs.

RETENCIÓ DE CLIENTS

· Permet millorar la gestió i el fun-cionament del club.· Disposar d'una xarxa de clubs anivell nacional.· Pertànyer a un grup selecte declubs amb un segell de qualitat.· Beneficiar-se d'accions de reten-ció dutes a terme pel grup.· Beneficiar-se d'acords amb em-preses que ofereixen serveis alssocis amb unes condicions avan-tatjoses.· Participar en sortides socials,esportives i culturals organitzadesper a tots els clubs UP.· Participar en projectes solidaris ide cura del medi ambient.

CAPTACIÓ DE CLIENTS

· Una marca coneguda exerceix ungran poder d'atracció sobre elspotencials clients.· UP crea i idea campanyes decaptació de socis per als seusclubs.· UP du a terme accions per donara conèixer la marca a nivellnacional.


Salut

En l’estil de vida actual hi ha una grantendència a la pràctica de l’esport,entès com un símbol de salut i de curadel cos.

Així, l’esport inclou tantesportistes d’elit com tambéesportistes afeccionats i amb edatsmolt diverses.

Tots sabem que els esportistesd’elit, per l’alt nivell de pràctica, acos-tumen a tenir lesions o molèstiesarticulars que en molts casos els difi-culten l’entrenament.

Però no ens hem d’oblidar de lespersones que practiquen esport d’unamanera esporàdica i sense cap menade preparació, atès que també podenarribar a tenir lesions articulars, comsón les de tipus tendinós. En moltscasos, aquestes lesions vénen dona-des per manca d’informació i d’unapreparació física adequada.

Els tendons

Els tendons duen a terme un paperimportant en la biomecànica muscu-loesquelètica. La seva funció principalés transmetre la força del múscul alsossos, ja sigui per generar un movi-ment o bé per mantenir ferma unaposició.

La integritat estructural dels ten-dons, cal atribuir-la principalment a lesfibres de col·làgen tipus I, i des de fatemps se sap que l’exercici continuatafavoreix el recanvi d’aquestes fibres.Però l’excés o la sobrecàrrega de tre-ball (el que es coneix com “sobreús”)pot dur a lesions en els tendons.

Per aquesta raó, des de la divisióSport Nutrition de Biobérica, fidels al’objectiu de millorar el rendimentarticular de l’esportista per garantir-liun entrenament òptim, ha llançat unproducte innovador que té cura deltendó.

Tendoactive és un complementnutricional amb col·lagen de tipus I,vitamina C i mucopolisacàrids que,per la seva composició especial, estàrecomanat per a esportistes ambmolèsties tendinoses.

Les tendinopaties en la pràctica esportiva La patologia de l'articulació del genoll genera ungran nombre d'assistències en consultes de trau-matologia i és una de les causes més habituals debaixa per lesió en l'activitat esportiva.

Pl. Francesc Macià, 708029 BarcelonaTel. 93 490 49 08www.bioiberica.com

Com actua Tendoactive?

- Col·lagen Tipus I: els tendonssuporten forces de tracció i el col-lagen aporta resistència i flexibilitatper transmetre aquestes forces.-Vitamina C: ajuda a estimular la sín-tesi del col·lagen.-Mucopolisacàrids: en un tendómalmès, les fibril·les del col·lagen esdistorsionen i se separen. Els muco-polisacàrids s’encarreguen d’ordenar iestructurar aquestes fibril·les, totdeterminant la forma final del teixit.

A dalt, histologia d’un tendó normal.A sota, un tendó malmès: separació i dis-torsió de les fibril·les de col·lagen

Tesi

succeir. Fruit d'aquesta anàlisi, espresenta un ampli informe en el ques'exposen els principals resultats enrelació a les actituds de l'alumnat, eltipus de relacions que s'estableixendurant les diferents sessions, i elpaper del professorat.

En el seu conjunt, els resultatsde l'estudi apunten la necessi-tat d'adoptar una perspectivateòrica complexa i flexible quedoni cabuda al conjunt deprocessos de reproducció,resistència i canvi ja que, elmestre o la mestra i l'alumnat,en la seva interacció quotidi-ana, poden generar situacionsque afavoreixen la permanèn-cia de les relacions tradi-cionals de gènere i, al mateixtemps, impulsar situacionsque faciliten i promouen elcanvi. Per això, es proposa unmodel teòric que dóna cabudaa aquests diferents processosi permet observar com lesrelacions entre l'alumnat, lesseves actituds davant latasca, i l'actuació i el discursde la mestra o el mestre, s'in-flueixen recíprocament.

Les relacions de gènere

Títol: Les relacions de gènere en l'Educació Física al'escola primària. Anàlisi dels processos de repro-ducció, resistència i canvi a l'aula.

Autora: Susanna Soler, col·legiada 10815Direcció: Dra. Maria Prat Grau (UAB) i Dra. Núria Puig Barata (INEFC Barcelona)

L'Educació Física és una de les àreeseducatives on el sexisme i la repro-ducció dels estereotips tradicionalsde gènere es fa més visible. Tot i així,els canvis que s'estan produint en elsistema esportiu, i l'anomenada"individualització del gènere" ques'observa en la societat actual,ens porten a plantejar si és pos-sible que l'Educació Físicatambé sigui un espai per al canvidels models dicotòmics i se-xistes de gènere. Tenint encompte aquest conjunt de cir-cumstàncies, recollides en l'es-tat de la qüestió i el marc teòric,la pregunta que es planteja enaquest treball és: Com s'arti-culen els processos de repro-ducció, resistència i canvi de lesrelacions tradicionals de gènereen l'Educació Física a l'escolaprimària?Per respondre a aquest interro-gant, s'analitzà la pràctica quo-tidiana a l'aula de tercer cicle deprimària, en continguts pre-esportius (futbol o bàsquet) i encontinguts d'expressió i ritme.Des d'un punt de vistametodològic, es va dissenyar unestudi de casos en el que es vanobservar vint-i-quatre sessions–la meitat de cada contingut–,

corresponents a vuit docents selec-cionats mitjançant un mostreig decasos típics. A cada sessió es vanprendre les dades mitjançant un re-gistre anecdòtic i la filmació, que vanpermetre, posteriorment, realitzarl'anàlisi de contingut d'allò que hi va


24

Bibliografia


Tal com ja vam apuntar en el númeropassat, la significació i rellevànciad’aquest treball ve donada per la defi-nitiva integració del llicenciat enEF/CAFE en l’equip de professionalsque treballen vetllant per la salut delsciutadans.

Però novament volem referir-nos aaquesta aportació, també per larellevància dels seus continguts, totdestacant-ne el valuós treball de sínte-si i rigor que suposa, que el converteixen l’eina bàsica de protocol·litzaciósanitària en set apartats: aparell circu-latori, aparell respiratori, sistemaendocrí, obstetrícia i ginecologia, neu-ropsicologia, complementats, per unapartat d’altres que fa referència aal·lèrgies alimentàries, càncer, incon-tinència urinària d’esforç, sida itrasplantaments.

En totes aquestes situacions sa-nitàries, els metges tenen en la Guia,doncs, un veritable vademecum quefacilita la derivació correcta per poderexercitar el cos i mantenir uns nivellsde vida activa i sana que permetran alsciutadans amb patologies gaudir d’unamillor qualitat de vida.

Títol: Rugby escolar. Unidades didácti-cas para Primaria y Secundaria

Autor: DAVID CARRERAS, FRANCISCOUSERO

Pàgines: pàg. 52. Conté DVD

Editor: Rugby Soluciones Lloc i data d'edició: S. Vicenç delsHOrts, gener de 2008

Títol: Esdeveniments esportius inter-nacionals a Catalunya 2008

Autor: Secretaria General de l’Esport

Pàgines: 47 pàg.

Editor: Generalitat de Catalunya

Lloc i data d'edició: Barcelona, 2008

El nostre company David Carrerascol·legiat 5710, forma part d’un grupd'experts i apasionats del rugbi.

Entre les seves activitats, fa tempsque treballen en l'elaboració de diver-sos materials didàctics relacionatsamb aquest esport, destinats a la for-mació de tècnics i professorsd'Educació Física.

El llibre, de caràcter escolar, arribaa la segona edició, i conté unitatsdidàctiques del que anomenen “Rugbicole” i del “Rugbi de 6”, pensades tantper a primària com per a secundària.En un mateix paquet, s’ofereix tambéun DVD amb continguts propis de l’es-port.

Títol: Guia de prescripció d’exercicifísic per a la salut (PEFS)

Direcció: C. VALLBONA, E. ROURE, M.VIOLAN. Coordinació: M. GONZÀLEZ, X.PEIRAU

Editor: Generalitat de Catalunya

Lloc i data d'edició: Barcelona, 2007“La internacionalització de l’esportcatalà és un dels grans eixos de lapolítica esportiva del Govern i té com aprincipal objectiu situar el nostre esporten el lloc que realment es mereix.Catalunya té esportistes de gran quali-tat i disposa d’entitats que handemostrat al llarg dels anys la sevacapacitat organitzativa”.

Són mots de la secretària generalde l’Esport, Anna Pruna, com a pòrticd’un calendari que recull manifesta-cions tan mediàtiques com el 56èTrofeu Comte de Godó de Tennis, elGran Premi d’Espanya de Fórmula 1 aMontmeló o el Ral·li Catalunya-CostaDaurada del Campionat del Món.

Però el calendari també mostracom tota la geografia catalana és plenad’activitats esportives de gran nivellinternacional, siguin de ciclisme,esquaix, escacs, handbol, vela, esgri-ma...

El calendari, a més, també recordaesdeveniments de fora de Catalunyaamb participació de les seleccionscatalanes.

En resum, una publicació senzilla,molt digna editorialment parlant, isobretot de consulta imprescindible.

RECORDA!

Si ets col·legiat, publicaremla ressenya del teu llibre

Bústia

Educació FísicaEmocional

Una nova manera d'enfocar l'Educació Física

L'objectiu d'aquest article és mostrarl'assignatura d'Educació Física desd'una nova perspectiva, des de laperspectiva emocional. En la qual, apart tenir en compte el desenvolupa-ment motor dels alumnes, es tingui encompte el desenvolupament emo-cional i, aprofitant tot el potencial queté aquesta assignatura, gràcies al seucaràcter pràctic, aconseguir el desen-volupament integral de l'adolescent ila formació de persones.

Se sap que els aprenentatges quees guarden i duren en el temps sónels que van lligats a una emoció, i aixòes produeix més fàcilment si els apre-nentatges són vivencials. Per això, nohi ha millor manera de treballar lesemocions que per mitjà de l'assig-natura que aplega aquestes carac-terístiques, l'Educació Física.

Vivim a l'era de la informació: quino té Internet queda en una situaciód'exclusió social; aquesta realitat hocanvia tot, genera un ritme de vidad'una intensitat i velocitat altes isotmesa a canvis constant als qualsens hem d'adaptar per sobreviure.Aquesta realitat ens afecta a tots elsnivells: canvia la manera de treballar,de relacionar-nos, de viure... i, pertant, també d'educar.

Seguint Eugènia de Pagès, és fo-namental tenir en compte com ésl'alumne (noi o noia) actual. La sevament és de mena zapping, nascudaamb el món de la imatge. Tendeix arespostes emotives (m'agrada / nom'agrada), a la immediatesa (la cul-tura audiovisual educa en la impacièn-

cia) i al gust pel dinamisme i el plaerinstantani.

Aquests canvis importants en lamanera de fer i de ser dels adoles-cents provoca una manca creixent decapacitat d'atenció i, doncs, de con-centració, juntament amb un augmentprogressiu del seu descontrol emo-cional (depressions, ansietat, pro-blemes de disciplina i, fins i tot, actesde violència).

Cada vegada hi ha més casos denens que no coneixen l'emoció del'alegria a la seva família, que nosuperen una situació de pèrdua, queno superen la separació dels pares(unida al procés de possibles novesparelles d'aquests), que no sabencontrolar la seva ràbia, que els seusmots als altres no tenen un altreregust que el de l'amargor o l'acidesa,que els diagnostiquen hiperactivitat,depressió... I la qüestió és: per què?,en què ens estem equivocant?

Davant aquests qüestionaments,jo crec que el problema potser és queno es té en compte la realitat que viul'alumne actual, la societat del segleXXI, la que el món globalitzat ha gen-erat.

També és fonamental tenir encompte la família del segle XXI. En unagran majoria és una família mono-parental, el treball dels pares hi esineludible, la qual cosa genera unamanca de temps envers l'educaciódels fills i filles. Això, juntament ambun afebliment de la figura del pare, ésel que està relacionat amb la delin-qüència juvenil.

Al mateix temps, com afirmaManuel Segura, s'observa una inse-guretat quant als valors que cal trans-metre: què és millor, la solidaritat o lacompetitivitat que afecta el tarannàdels nostres fills?

Després d'analitzar les caracterís-tiques emocionals de l'alumnat, com

també dels trets més rellevants del'Educació Física i l'EducacióEmocional, vull presentar el que heanomenat Educació Física Emocional.

La meva línia de treball va enfoca-da al desenvolupament de les com-petències emocionals bàsiques delsalumnes per mitjà de l'activitat física il'esport.

El treball de les competènciesemocionals es divideix en: la cons-ciència emocional, la regulació emo-cional, l'autonomia emocional, leshabilitats socials i les habilitats devida.

L'Educació Física Emocional esbasa en l'aprofitament de tot el poten-cial emocional que té aquesta assig-natura pel simple fet de ser una assig-natura vivencial, en la qual constant-ment es van produint situacions enquè cal aplicar una bona gestió de lesemocions i per mitjà de les quals espot treballar el desenvolupament deles competències emocionals.

Planteja una proposta de progra-mació emocional que complementi laprogramació d'aula del professor, enquè s'especifiquen els objectius i elscontinguts que cal treballar en cadaedat en funció del desenvolupamentemocional de l'alumnat, i tambédiverses activitats d'ensenyament-aprenentatge i activitats d'avaluació.

De fet, sento que aquest és l'inicid'un gran camí, perquè penso que potser una molt bona opció d'entendrel'assignatura d'Educació Física, a fid'aconseguir el desitjat desenvolupa-ment integrals dels alumnes.

Amb aquest projecte vull introduiruna nova possibilitat, que sigui qües-tionada i tinguda en compte, perquèentre tots els entesos i interessats enel tema aconseguim de debò implan-tar-la i que això que avui és el meusomni esdevingui realitat en el futur.

IRENE PELLICER ROYOcol·legiada 10073


Ús de la tensiomiografia com a detector de la fatiga muscular aguda

La tensiomiografia (TMG) és una novatècnica que permet valorar d'unamanera senzilla la capacitat funcionalde contracció muscular. És benconegut que la fatiga muscular i, enconcret la fatiga aguda, disminueixenla capacitat funcional per contraureles fibres musculars.

L'objectiu del nostre estudi ésdeterminar si la TMG detecta la fatigamuscular aguda provocada per l'en-trenament. Vint-i-vuit dones (n=12) ihomes (n=16) han participat en l'es-tudi (edat=22,7± 5,9 anys) en el quales realitzava un mesurament previ iun de posterior en un entrenament deforça. Una de les cames era l'experi-mental i l'altra servia de control.

Els resultats de la TMG indiquenuna disminució funcional important (p< 01) en la cama experimental (-2,62± 1,97 mm) respecte de la cama con-trol (0,53 ±1,28mm). Ni la lateralitatni el costat entrenat respecte de lalateralitat semblen esdevenir factorsdecisius. Quant a la comparació entregèneres, tot i que significativament noés definitiu, els homes obtenen resul-tats més elevats en la TMG, tantabans com després de l'entrenament,encara que la fatiga es mostra igual-ment en ambdós.

La TMG sembla, doncs, un

mètode adequat per valorar d'unamanera senzilla i no invasiva la fatigamuscular.

Aplicacions i conclusió

La conclusió principal d'aquestarecerca és que la TMG es revela comun mètode vàlid per mesurar la fati-ga muscular aguda. El fet de poderaïllar la musculatura estudiada, larapidesa en el mesurament i el seucaràcter no invasiu fan que siguiaplicable a la dinàmica d'entrena-ment i valoració tant en els àmbitsde rehabilitació, com en la salut i enl'entrenament d'alt nivell.

En la salut, l'estudi del to mus-cular, les adaptacions de l'entrena-ment i l'estudi dels equilibris cons-titueixen la font principal de recerca.En el camp de la rehabilitació i lareadaptació les comparacions de to,les velocitats de contracció i elsequilibris són prioritaris per entendrel’evolució del problema que cal trac-tar. I quant a l'entrenament, la plani-ficació de les càrregues, el càlcul decàrregues màximes i de períodes derecuperació, així com la prevenciódel sobreentrenament han de servies exploratòries que cal iniciar.

Aquest estudi posa les bases perabordar l'estudi de la TMG d’altrestipus de fatiga, en especial la fatigacrònica. Així mateix cal afrontarelaboracions en què es correlacionintant el tipus de fibres implicades –ila seva fatiga– com el fenomendescrit d'entrenament contralateral,sabent que aquest últim és complexi difícil de definir, almenys demoment.

En el pla real és possible l'estudilongitudinal dels esportistes sempreatenent a la gran variabilitat interindi-vidual que trobem en la resposta a laTMG i entenent que les variacionsproduïdes per l'entrenament síresponen a un patró estable.

Autors: Daniel Moreno Doutres, col·legiat 10383, i Robert Usach Minguillón,col·legiat 11137Títol del treball: Ús de la tensiomiografia com a detector de la fatiga muscu-lar aguda.Treball presentat en la XII edició, any 2007

Col·locació dels electrodes i del sensor ten-siomiogràfic

Els articles del Premi

Revista Coplefc 15

Documents

Transcript of Revista Coplefc 15