Joan Gramaje

Carlos Serrano

Javier Calomarde

Jimmy Guarachi

Revolució Russa

En aquest text anem a parlar sobre els aspectes mes importants de la com la Rússia tsarista, la revolució de 1905, la revolució de 1917, l’urss i el periode post revolucionari.

Introducció

Va aparèixer entre la segona meitat del segle XIX i primers anys del segle XX, en aquests moments Rússia era un del països mes endarrerits d’Europa.

El govern estava liderat pel Tsar, el Tsar governava d'una maneraautocràtica, es a dir, absolutista no volia ni sentir parlar de constitucions

Porta al Tsar Alejandro II a reflexionar i engegar tot un seguit de reformes molt limitades, la mes limitada es l'aboició de l'esclavitud.

La Rússia Tsarista

Guerra Russa – Japonesa.Diumenge Sagnant.El soviet de Sant Petersburg.El cuirassat PotemkinConseqüencies revolució de 1905

La Revolució de 1905

CausesGuerra Russa – Japonesa

Guerra que va enfrontar Rússia amb Japó pel control de la Manxúria i Corea, i que va guanyar el Japó, graciesa estar més avançats en armament i Rússia ser un del països mésendarrerits d’Europa, la batalla més important en aquesta guerra es va dur a terme entre la flota Russa i la japonesa on la nipona la va destrossar a aquesta i el Tsar Nicolau II va tindre poc desprèsque firmar la seva rendició.

Diumenge Sagnant El 9 de gener de 1905 es va organitzar una marxa popular i pacífica cap al

Palau d’Hivern per demanar al tsar reformes polítiques i millores en les condicions de vida de campe rols i obrers. L’exèrcit va disparar contra la multitud i va provocar centenars de morts. Aquest episodi va suposar l’inici de la revolució de 1905.

 

Revolució de 1905

El soviet de Sant PetersburgVa ser un Òrgan revolucionari format principalment per obrers i soldats que va sorgir arran de la revolució de 1905. Va ser l’antecedent de l’estructura de soviets durant la revolució de 1917 i del futur polític de la Unió Soviètica.

El cuirassat Potemkinels soldats d’un cuirassat anomenat Potemkin, que pertanyia a la

flota naval russa del mar Negre, es van rebel·lar contra els seus oficials, representants del poder absolutista del tsar en el marc militar. La rebel·lió va acabar quan, després d’haver mort diversos dels oficials, els soldats van entregar el vaixell militar a les autoritats de Romania.

Revolució de 1905

El Tsar va reaccionar davant dels esdeveniments de 1905 i va introduir canvis de caire més democràtic.

Es va crear la Duma, el parlament Rus Es va proclamar una llei electoral (constitució de

Bulygin).El 14 d’octubre el tsar va acceptar el Manifest

d’Octubre, en el qual es demanaven con cessions com la legalització dels partits polítics, el sufragi universal i l’establiment de la Duma com a òrgan legislatiu. Totes aquestes concessions foren paper mullat, ja que el tsar no les va aplicar mai tal com demanaven els revolucionaris.

Conseqüències revolució 1905

Lenin Màxim representant de la revolucióLa revolució de febrer.

Els problemes que van arrossegar els proletaris i camperols a la revolució de 1905 encara perduraven l’any 1917.

El 23 de febrer d’aquell any es va iniciar de manera espontània, a la ciutat de Petrograd, una revolució contra l’absolutisme del tsar.

Les conseqüències de la revolució de febrer.El 2 de març es va forçar el tsar a abdicar i es va crear un govern provisional format per representants

de la Duma, amb seu a Petrograd. Aquest govern estava controlat per la burgesia i el sector revolucionari més moderat i tenia un caràcter liberal.

Revolució de 1917

FebrerEl 2 de març es va forçar el tsar a abdicar i es va crear un govern provisional format per

representants de la Duma, amb seu a Petrograd. Aquest govern estava controlat per la burgesia i el sector revolucionari més moderat i tenia un caràcter liberal.

OctubreUn cop al poder, els bolxevics van aplicar aquestes tres mesures: La pau amb

Alemanya, el repartiment agrari i el reconeixement de les nacionalitats.

Conseqüències de les revolucions d’Octubre i Febrer

l’URSS.

Després de la guerra civil, el desembre de 1922, va néixer la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS), composta en un principi per quatre repúbliques: Rússia, Ucraï na, Bielorrússia i Transsonància (unió entre Geòrgia, Armènia i Azerbaidjan).

A partir de desembre de 1991, la Unió Soviètica es va dissoldre, i es van crear repúbli ques independents.

 

Stalin.

 El 1922, Stalin va ser escollit secretari general del Comitè Central del Partit

Comunista de la Unió Soviètica (PCUS). Stalin va convertir aquest partit en el partit únic, per la qual cosa va adquirir també el poder del país.

 

l'URSS

Periode post revolucionariLa guerra civil: va tenir lloc entre 1918-1921,L’Exèrcit Roig, favorable a la revolució, es va enfrontar a l'Exèrcit blanc, que hi anava en contra. Va guanyar l’Exèrcit roig.

Comunisme de guerra: Política econòmica aplicada durant la guerra civil. Els decrets més destacats van ser:Nacionalització de la indústria.Col·lectivització del camp.Confiscació del gra dels camperols.

Tercera Internacional: Organització comunista internacional, fundada el març de 1919 per iniciativa de Lenin i el Partit Comunista de Rússia (bolxevic), que agrupava els partits comunistes de diversos països.

NEP (nova política econòmica):Les mesures comunistes mantingudes després del comunisme de guerra van portar l’Es tat a controlar:Els transports, el comerç exterior, la banca i les principals empresesLes noves mesures, de caire més capitalista, van ser:Permetre que els camperols cultivessin i venguessin lliurement els seus productes, previ pagament a l’Estat dels impostos corresponents, autoritzar el lliure comerç interior i autoritzar la propietat privada de petites i mitjanes empreses Industrials

La Revolució Russa va ser l’esdeveniment polític i econòmic-social més important del segle XX. També crec que la política de Lenin va ser bona ja que volia la fi de la guerra, negociar la pau amb les potències centrals, el poder per als treballadors, cap suport al govern provisional i l’aparició de la república. També va estar bé que els obrers i els soldats (soviets d’obrers i soldats) s’imposessin i fessin un cop d’estat contra Nicolau II del tsar

Conclusions