secundèriaLA REVISTA PER ALS JOVES DE SECUNDÀRIA febrer 2009 - any 14 - www.deria.cat

número

132

Ivan Labanda, una veu més enllà de la televisió

Escoltem les “Veus del sud” I Qui era Charles Darwin?

Tiratge: 54.300

Ficcions, l’aventura de crear històries 3a edició! A partir del febrer de 2009

Joves i conducció2a edició! A partir del febrer de 2009

Escoltem les “Veus del sud” I Qui era Charles Darwin?

PARTICIPA I GUANYA UN

CASC D’ESQUÍ etto

www.deria.catPARTICIPA I GUANYA UN

02 nosaltres www.deria.cat

Ciències (humanes)Ja estem preparats. Tot a punt per començar la tercera edi-ció de Ficcions, el concurs de literatura on pots participar, sol o amb grup, a partir de febrer. Com l’any passat, podràs gua-nyar un ordinador portàtil, un iPod o, només per escriure la teva proposta, llibres, entrades o altres obsequis. Comença a pensar en la teva història. Engeguem motors.

Obrim aquest número amb el tema del mes dedicat a Charles Darwin, quan se celebren els 200 anys del seu naixement i els 150 de la publicació de L’origen de les espècies. Volem recordar la seva fi gura perquè avui, més que mai, té vigència. Va canviar la història de la Ciència i, per tant, de la Humanitat. I és que molts cops s’han volgut dividir, amb una línia clara i massa marcada, dos terrenys que no estan tan separats. Les Humanitats depenen directament de l’evolució en camps com la genètica, la física o la biologia. I, a la vegada, nosaltres es-tem convençuts que l’art o la literatura són una bona excusa per apropar-nos a la divulgació científi ca.

El món ha canviat molt des que Darwin triomfava amb les conclusions que extreia dels seus viatges. Però no tant. Com ell, nosaltres també podem observar l’evolució dels cargols o la manca de diàleg entre cultures. És igual. Allò que és important és tenir dins nostre aquesta convicció, sentir que sempre podem aprendre i que, d’una manera o una altra, tot està més unit del que sembla. Ciència i Humanitats. Animals i Homes. Vida, en defi nitiva.

Editorial

02 nosaltres www.deria.cat

per Marc Benítez

illustració

SUMARI FEBRER2009 / 132

2 - nosaltres ciències (humanes)

3 - la imatge racons de jerusalem

5 - entrevista isaac vergés

6 - el convidat ivan labanda, actor

9 - altaveu manel, les cançons d’ara

10 - tema del mes 2009, any charles darwin

12 - fi ccions 09 l’aventura de crear històries

14 - joventut el fotoconcurs del carnet jove

16 - boca a boca sergi belbel, director de teatre

18 - reportatge trobada amb l’altre

20 - guia jove

21 - sexe el “sí“ i el “no“ en una farmàcia

22 - recomanem

22 - agenda febrer 2009

22 - històries... un desig anomenat tramvia

Editor: Josep Ritort i Ferrús · Direcció: Albert Lladó · Cap de màrqueting: Àngel Garcia · Redacció: Diego Giménez, Irene Torra i Laura Cerdan · Disseny i maquetació: Enric Vidal Famadas, Susana Perdomo · Assessorament lingüístic: Rosa

Soley · Edita i distribueix: Edicions Catalanes del Món de l’Ensenyament - Edicat, SL · Impressió: Imprintsa · Dipòsit legal: GI-161-95 · ISSN: 1137-4306 · Tirada útil mitjana: 54.300 exemplars (PGD/OJD Distribució gratuïta 2005) · Edicions

Catalanes del Món de l’Ensenyament-Edicat, S.L.: Adreça: Carrer Roger de Flor, 334. 1r 2a - 08025 Barcelona · Telèfon: 93 451 61 70 - Fax: 93 451 33 91 · Adreces electròniques: www.deria.cat www.edicat.net - Correu electrònic: revista@

edicat.net (redacció) - Publicitat: 93 451 61 70, publicitat@edicat.net Subscripció 1 € Tiratge: 54.300 Membres de: Amb el suport de:

03la imatgewww.deria.cat

Racons de JerusalemClaudia Maccioni

Guanyadora del FotoConcurs del Programa Connecta’t del Carnet Jove

05entrevistawww.deria.cat

“Fer snowboard per divertir-se”Amb 23 anys Isaac Vergés s’ha convertit en una de les referències de l’snowboard a Catalunya, la resta de l’Estat i Europa. Ens parla per Secundèria i L’Hiperbòlic dels seus inicis com a esportista, del que pensa de les competicions i de com veu el futur de l’snowboard.

Com i quan vas saber que et volies de-dicar a l’snowboard?Ho vaig saber en el moment en què em vaig ficar la taula als peus, no el primer dia, sinó quan ja sabia girar i començava a fer algun salt. Tot això quan tenia uns 6 anys.

Com van ser els inicis?Brutals, quan n’aprens és el millor! M’ho passava molt bé quan aprenia a fer alguna rotació nova, o qualsevol ximpleria.

Entrevista a Isaac Vergés

Què en penses dels circuits “Open” per poder provar les teves qualitats com a esportista?Suposo que et refereixes a competicions com la Burton European Open o com la Burton New Zealand Open… Són unes competicions molt importants on hi ha gent de tot el món, és a dir, que hi ha un nivell altíssim: hi ha nois de 16 anys que fan 1080º

S’està creant un grup de treball i de professionals pels Circuits del Món de 2011 a la Molina d’snowboard, perso-nes en formació... Quina opinió et me-reixen els campionats?Campionats n’hi ha de tots tipus: a Cata-lunya, a Espanya, en l’àmbit europeu, la Copa del Món, campionats del món i les

olimpíades. Jo fa 6 anys que estic fent la Copa del Món i uns 8 que vaig participar per primer cop als campionats del món. M’encanta poder ser en totes aquestes competicions de half pipe perquè hi ha molt nivell, i això em motiva molt per superar-me a mi mateix. És a dir: movi-ments nous, més altura, etc.

Què recomanaries a un jove que es vul-gui dedicar a l’snowboard?Que s’ho passi bé! Que ho faci per diver-tir-se, que és el més important, i a poc a poc aprendre a gaudir d’un esport que dóna moltes coses…

Quin creus que és el futur de l’snowboard?El futur de l’snowboard es troba en els vídeos que surten cada any, en les com-peticions, en el nivell dels riders (surfis-tes de neu), dels nens. Està en el que s’ha vist i en el que vindrà.

06 el convidat www.deria.cat

Ivan Labanda, actor

“La meva feina és la meva vida”Una tarda d’hivern davant del teatre Coliseum. Quedem amb l’Ivan Labanda, un actor potser conegut pel gran públic pel seu treball a sèries de televisió com “Porca Misèria” o pel “Leonart”, amb una gran trajectòria, però, al món del teatre i als musicals. Aquests dies, i fins a mitjans de febrer, el podem trobar a Què!, un musical dirigit pel Manu Guix, l’Àngel Llàtzer i l’Àlex Manyes.

Com i quan vas saber que et volies de-dicar a la interpretació?Doncs, saber-ho, suposo que ho saps tota la vida fins que arriba una cosa que et fa decidir. Concretament, en el meu cas, va ser el 1992 quan vaig començar al Tívoli amb l’espectacle Nou Memory, el primer gran musical de Barcelona, pro-tagonitzat per l’Àngels Gonyalons i dirigit pel Ricard Reguant. Va ser una experièn-cia molt bona, molt colpidora, vam fer un grup molt bo amb la Xènia Reguant. Un altre va ser un programa que feia l’Àlex Gorina que es deia “Més enllà de mitja nit” i que era com una mena de continu-ació de la “Finestra indiscreta”, i que em va fer agafar passió pel cinema i les arts escèniques. Aquestes dues experiències van ser l’empenta per dedicar-me a això.

El reconeixement a la feina i l’esforç no sovint vénen de la mà de premis. Al 2004, no obstant, vas guanyar el Premi Butaca al millor actor musical. Què en penses dels premis?Els premis ajuden però és una qüestió més d’autoestima. No tindràs més o menys fei-na per guanyar un premi, si guanyes un Óscar, potser sí (Riu), però és molt grati-ficant el reconeixement. Sobretot aquells premis que són atorgats pel públic, com per exemple, el Butaca mateix.

Sempre que he entrevistat un actor, en in-vestigar el currículum t’adones que hi ha una feina darrera molt important i sovint menystinguda o no valorada pel públic. Sí, a més, és molt curiós. En el meu cas, jo havia fet molts musicals però hi ha gent encara que em para a la sortida del teatre i em diu “escolta no coneixia aquesta faceta teva, cantes molt bé”. Però si fa molts anys que faig musicals (riu). Però si hi ha una feina darrera im-portant. Des de petit, em va interessar l’enfocament “multidisciplinari”, és a dir, sempre m’ha agradat fer de tot una mica. El que no volia que em passés era que

Nom complet: Ivan Labanda Blanco.Lloc i data de naixement: Barcelona, 14 de maig de 1980.Un grup de música: Coldplay.Una pel·lícula: Star Wars i, com a personatge, Han Solo.Un llibre: El guió de Robert McKee.Plat que cuines millor: Cap. Una mania: La neteja.Una qualitat: L’exigència.Un somni: Poder viure d’això tota la vida.On t’agradaria anar de viatge? Ara mateix, a Formentera.Tens fama de ser molt... Simpàtic.

Tal com raja

per fer de tot em quedés curt en el que feia. Per això, he intentat potenciar el “fer una mica de tot”. Aquí estem una mica a la cua en comparació amb la tradició d’al-tres països. Qui interpreta, no canta, qui canta, no balla... Per això, fer doblatge, fer cinema, fer teatre... t’enriqueix molt. Sobretot el teatre, que és el que més tau-les et dóna, és llençar-te a la piscina. A la televisió, sempre pots repetir.

Ens pots parlar de Què?Què ha estat una experiència trasbalsa-dora, era tornar a fer un musical després del Mikado i no sabia en quin estat vocal estava perquè fins llavors només havia fet text. Era un repte molt gran, un personat-ge més gran de la meva edat, implicació personal i emocional... Tot això va fer que el dia de l’estrena fos una catarsi (riu).

Tinc entès que vau anar a centres peni-tenciaris per formar-vos. És així?Nosaltres, no. Hi van anar els creadors, l’Àlex Manyes, el Manu Guix i l’Àngel Llàt-zer, per informar-se i fer que l’obra s’apro-pés al que hi ha allà. De fet, m’agradaria reivindicar la figura de l’Àlex Manyes per-

què sovint queda a l’ombra davant la “po-pularitat” de la resta. En gran part, si l’obra ha arribat on ha arribat, és gràcies a l’Àlex Manyes que ha fet una feinada brutal per adaptar un tema tan difícil a l’obra.

Com prepares els teus personatges?Personalment, veig moltes pelis i, en el meu cas, és una qüestió d’intuïció. Ima-ginar-te en aquella situació i fer-ho el millor possible. Un cop acabats els as-saigs, m’ho emporta molt a casa. Con-vius molt amb el personatge i, al fi nal, t’acabes “mimetitzant”. Això, val a dir, ens ha costat la parella a gairebé tots els components de la companyia (riu).

S’ha parlat molt arran de la mort de Head Ledger, que va interpretar el darrer Jocker, de la immersió o relació entre el personatge interpretat i l’actor, com vius aquesta relació? És complicada?He portat el personatge del Josep a Què més enllà que qualsevol altre dels que he fet fi ns el moment. Hi ha una cosa

07

“CONVIUS MOLT AMB EL PERSONATGE I

AL FINAL T’ACABES “MIMETITZANT”

que va al marge de la tècnica que pu-guis assolir i que té a veure amb el nivell d’implicació amb allò que fas. La meva feina és la meva vida, és vocacional. Qui està al meu voltant sap que sóc així, que quan estic fent teatre, desaparec.

És difícil compaginar-ho amb la vida personal?Totalment, no tens mai una estabilitat. No vas de casa a la feina i de la feina a casa. Tampoc tens un horari fi x i quan, el tens, és invertit al que porta la gent. Segons amb qui estiguis, és molt complicat.

Teatre, doblatge, televisió, cinema. Amb què et quedaries?Tot et demana coses diferents. Si hagués de triar, triaria el teatre que és el que em permet no matar el nen que tots portem dins. No has de perdre la il·lusió mai. En canvi, la tele-visió i el cinema potser són més pausats.

Hi ha hagut algun moment professional en què hagis dubtat de seguir amb la interpretació? Contínuament, és un estira i arronsa. For-ma part de la vida, dubtar. Hi ha molts moments en què penses en llençar la tovallola, ja que és una professió que comporta molt de sacrifi ci. Acabes desit-jant molt la vida estable perquè hi ha mo-ments de molta solitud. Però és una feina

“EL TEATRE (...) EM PERMET NO MATAR

EL NEN QUE TOTS PORTEM DINS”

tan gratifi cant que paga la pena. Aquesta és una carrera de fons i si te l’estimes, a vegades també has de passar pel tub.

Quins són els teus projectes de futur? De moment, Què fi ns el febrer. Tot i que tinc projectes en procés no voldria par-lar abans que es concreti res.

Què recomanaries a un jove que es vol-gués dedicar a la interpretació?Que es llenci. Si ho sents, no t’ho has de plantejar, ho has de fer. Et pots equi-vocar i has d’estar preparat per al “no”. Que faci una refl exió profunda i, si creu que val, que es llenci a la piscina. Com tot a la vida, passa per intentar ser sincer amb un mateix i enfrontar-se amb les pors. Hi ha com una mena de fl ama que et diu que vals, has de seguir aquesta convicció i sempre tocar de peus a terra. Avui no hi ha cultura de l’esforç,

Diego Gimenez, diego@edicat.cat

altaveu 09

Manel, les cançons d’araFins fa ben poc, els Manel eren el secret sabut més ben guardat del nou pop ca-talà. Ara ja són una realitat amb totes les lletres escampades als quatre vents no només per la crítica musical, que els ha concedit el Premi Enderrock al mi-llor disc de pop-rock del 2008, sinó per un bon grapat de seguidors. Els millors professors europeus (DiscMedi, 2008) és el seu celebrat disc de debut.

Ai Ai AiLo més gran del món!Si haguéssim de citar grups que han estat capaços de fer sonar de manera diferent l’etern ventilador, hi fi gurarien els renovats Ai Ai Ai. Serien els membres honorífi cs d’una hipotètica ONG d’irreverents sense fronteres: combinen amb habilitat i sense les sobre-dosis pròpies d’algunes bandes del “so Barcelona” el so balcànic, l’havanera, el reggae, el funk i algun apunt electrònic. Un pas endavant per a una escena rumbera sovint mancada d’idees. Roger Palà

www.enderrock.cat

Cris JuanicoTot de miDos anys després d’aquell Vola’m a sa lluna (Músi-ca Global, 2006), arriba el segon lliurament de Cris Juanico amb l’Original Jazz Orquestra del Taller de Músics, on la veu de Juanico es troba més còmo-da i sona més propera. La selecció de les cançons també hi ajuda, la majoria són més sentimentals, si és possible. Un plat servit amb base a les cançons inoblidables i algunes trampes suaus. Helena M. Alegret

Lax’n’BustoObjectiu: la LlunaPiquen alt i canten amb optimisme amb unes noves guitarres esmolades i les melodies contagioses. De nou amb la supervisió de la productora Sylvia Massy, els més de vint anys als escenaris dels nous Lax en-cara tenen moltes lliçons per donar. Ja se sap que qui té els objectius alts, n’assoleix de bons. Lax’n’Busto s’hi posen un cop més de ple i obtenen uns resultats notables. Lliçó d’energia i maduresa. Helena M. Alegret

En parlem amb el Roger Padilla (guitarra) i el Guillem Gisbert (veu i ukelele).

Un dels grans punts forts de Manel és la seva gran transversalitat: tant els poden programar al festival Primavera Club, meca de la modernitat barcelonina, com al Circuit Folc, al costat d’artistes com Pep Gimeno “Botifarra”. Padilla no té cap resposta a l’enigma de l’ingredient se-cret: aixeca les espatlles, posa cara de no saber gaire res, s’apuja la caputxa del jersei i deixa anar senzillament: “Ni idea”. El cantant i un dels compositors del grup, Gisbert, ho intenta raonar: “La nostra fór-mula acaba allà on acaba el quart Manel. Si el resultat rutlla en molts contextos, doncs fantàstic, però simplement és mú-sica creada a partir dels nostres gustos. Intentem ser oberts de mires i que no-més ens limitin les nostres mancances com a músics i compositors”. En aquest moment, el país està dividit entre aquells que han etiquetat Manel com a folk o com a pop. “Quan se’ns planteja aquesta disjuntiva acostumem a inclinar-nos pel pop” -diu Guillem Gisbert-. Les etiquetes depenen de cada periodista. Potser pels nostres arranjaments, amb banjos, ukele-les i acústiques, i per la forma de fer les cançons, amb tres acords senzills, som folkies. Però també hi ha temes amb una subtil base electrònica, com ’Al mar’, i en una peça com ’Corrandes de la parella estable’ hi tenim guitarres elèctriques...”

Potser la clau de Manel és l’estranya capa-citat per fer senzilles coses molt complica-des. No hauria de ser fàcil fer un disc de pop modern i normalíssimament català? Sembla fàcil, però hem hagut d’esperar que ho fessin Manel: quatre xavals de Grà-cia que de cop i volta, contra tot pronòstic, han capgirat tot el que crèiem lògic.

Text: Roger Palà / Foto: Noemí Elías

Dones estrangeres, plans quinquennals i operacions de cirurgia estètica per a gent que encara no sap que els guapos són els rars: aquests són alguns dels elements de l’univers Manel, el quartet del barri de Grà-cia de Barcelona, Premi Joventut del Sona 9 2007, que ha enamorat un bon grapat de seguidors a còpia de boca orella i MySpa-ce. Quin és el secret que fa tan especials les cançons d’aquests quatre paios normals i corrents, que podries trobar-te qualsevol dia passejant el gos o omplint la travessa?

10 tema del mes www.deria.cat

2009, Any Charles DarwinAquest 2009 serà l’any dedicat al biòleg britànic Charles Darwin. En primer lloc, perquè es commemoren els 200 anys del seu naixement (el 12 de febrer de 1809 a Shrewsburry, Anglaterra). I, en segon lloc, perquè es celebren 150 anys de la publicació de l’obra que el va fer interna-cionalment famós, i que ha canviat la his-tòria de la ciència, anomenada L’origen de les espècies. Però, qui era realment Charles Darwin? Per què és tan impor-tant aquesta teoria? Com es va inspirar?

Un científic, un viatgerCharles Darwin, cinquè entre sis germans, era fill d’un prestigiós metge de l’alta soci-etat. Estudià a la universitat de Cambridge i, després de graduar-se el 1831, i amb només 22 anys, s’embarca durant 5 anys en una expedició científica al voltant del món. El vaixell, anomenat HMS Beagle, el fa descobrir tot tipus d’espècies animals, geografies diverses i multitud de plantes diferents. Més tard, quan arriba a Angla-terra, publica Diari del viatge del Beagle. De cop, es converteix en una celebritat entre la societat científica de l’època.

Però Darwin té una obsessió al cap. En visitar les Illes Galàpagos, i fixant-se en les tortugues i sobretot en els pinsans

(un tipus d’au), s’adona que, a cada illa, existeix un espècie diferent. Segons el clima i les condicions, l’animal sembla haver adquirit unes característiques par-ticulars. Això contrasta totalment amb el concepte científic del moment, que creu que les espècies són fixes i no varien. La teoria de l’evolució està en marxa.

La carta de WallaceCharles Darwin no tenia clar, tot i el su-port d’alguns científics amics, fer pública la seva teoria on defensava que l’evolu-ció biològica era un procés continuat de transformació de les espècies a través de canvis produïts en successives ge-neracions. Eren unes afirmacions, sens dubte, polèmiques a l’època.

Si vols conèixer el festival que s’organitzarà a Cambridge aquest estiu, pots consultar el seu web:www.darwin2009.cam.ac.uk

Si vols més informació sobre l’estudi dels cargols, i vols apuntar-t’hi, pots entrar a:www.evolutionmegalab.org/es

Alguns webs

Hobart

Sydney

King George’s Sound

Mauritius

Cocos (Keeling) Island

Cap Toyn

Playmouth

AzoresTenerife

Cape Verde

Bahia

Montevideo

Galapagos

Callao - Lima

Valparaiso

Rio de Janeiro

Falkland Islands

11

Però el 1858 rep una carta del també anglès Alfred Russel Wallace que, en només 20 pàgines, i de manera independent, arriba-va a unes conclusions molt semblants. De-cideixen, per tant, publicar conjuntament un article anomenat “Sobre la tendència de les espècies a crear varietats” i l’exposen a la Societat Linneana. El 24 de novembre de 1859 Charles Darwin recull la seva teoria a L’origen de les especies. El primer dia es van esgotar tots els exemplars.

La selecció natural i l’origen de les espèciesL’explicació de Darwin de l’origen de les espècies i el mecanisme de selecció na-tural era, en biologia, un procés pel qual els efectes ambientals – com la falta de recursos, els canvis climàtics o l’arribada de noves espècies – portaven a un grau variable d’èxit reproductiu que, després, podrien ser heretables.

Però les primeres pors de Darwin es van complir. La comunitat religiosa el van cri-ticar seriosament, sobretot després de publicar L’origen de l’home (1871), on as-segurava que l’esser humà provenia d’un animal molt semblant al mico. Alguns van interpretar aquestes afirmacions com una negació de Déu – sense voler separar ci-ència i religió – en creure que l’evolució natural havia de ser creada per un ésser superior tal i com diu la Bíblia. Actualment, alguns sectors fonamentalistes, quasi tots als Estats Units, encara defensen el “crea-cionisme” descrit a la Gènesi.

Un any per celebrarActualment, les teories de Darwin i Walla-ce s’han millorat amb les lleis sobre trans-missió per herència de Mendel i els desco-briments sobre genètica i ADN. Per aquest motiu, es coneix com a “Teoria Sintètica”. Però és evident que la selecció natural ha passat a la història de la ciència com una de les teories més importants, junt amb el descobriment de Copèrnic – que assegura que la Terra no és el centre de l’univers i que gira al voltant del Sol – o la teoria de la relativitat d’Albert Einstein.

Per aquests motius, la universitat de Cambridge està organitzant un festival on es parlarà de ciència, societat, literatura i

teologia. Però a Catalunya ja s’estan fent coses, com l’assessorament que estan rebent, per part del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, els alumnes de l’IES Sant Quirze per participar a l’Evo-lution Megalab, un projecte que demana als estudiants europeus que observin els colors dels cargols que vegin al seu en-torn. Però esteu atents. Ens els propers mesos, els museus del vostre voltant segur que organitzaran moltes activitats. Això només acaba de començar.

Albert Lladó, albert@edicat.cat

12 fi ccions 09 www.deria.cat

Ficcions: L’aventura de crear històries, torna al febrer

Ets dels que s’inventen històries sobre les persones que fan el mateix trajecte a l’autobús? Ets dels que afegeixen una mica de salsa al relat de les coses que va fer l’anterior cap de setmana els di-lluns? O potser més aviat ets de la colla de gent que quan se’n va a dormir no pot parar de rumiar amb els personat-ges de la seva sèrie de televisió prefe-rida i els inventa tot d’històries? Siguis així (o no!), FICCIONS és el teu con-curs. Llegeix una mica més d’aquest reportatge i assabenta’t de com pots guanyar un ordinador portàtil, iPods i altres obsequis tot desenvolupant la vena d’escriptor que tens a dins.

FICCIONS. Què, qui i com.

Què? FICCIONS és un concurs literari en català que proposa crear una història de fi cció dividida en quatre capítols i que pren com a punt de partida un primer inici (hi ha cinc propostes per escollir, aquest any amb textos de Maite Carranza, Pep Coll, Ferran Torrent i Sergi Pàmies). Qui? Hi poden participar els joves des de se-gon cicle d’ESO (3r i 4t), Batxillerat i Ci-cles Formatius fi ns a 18 anys de tots els territoris de parla catalana. La participa-

ció pot ser en dos modalitats: en grups de fi ns a tres membres o individualment. Com? FICCIONS es desenvolupa a la xar-xa a través del web www.fi ccions.cat, on cal registrar-se per poder-hi participar. El web té espais interactius on es poden compartir dubtes i propostes, promoci-ons, entrevistes i altres informacions.

Dos anys d’històries i d’emocions

L’any 2007 va nèixer FICCIONS, amb un èxit de participació que va superar de llarg les expectatives creades. El 2008 es va tornar a fer el concurs, amb més pre-mis i més estudiants que repetien l’ex-periència o bé que hi participaven per primera vegada. Molts participants ens han explicat que per a ells ha represen-tat una experiència molt positiva i desta-quen, sobretot, l’emoció viscuda a l’acte de lliurament de premis, perquè fi ns al darrer moment no se sap quin és el grup guanyador. La Patrícia Abad i la Raquel Piqueras (dues de les tres membres del grup guanyador de la millor història de la primera edició) expliquen com van cre-ar la seva història: “Quedàvem, anàvem escrivint. Després afegíem fragments entre totes a un esborrany i, més tard,

cles Formatius fi ns a 18 anys de tots els territoris de parla catalana. La participa-

ar la seva història: “Quedàvem, anàvem escrivint. Després afegíem fragments entre totes a un esborrany i, més tard,

Calendari2 - 15 febrer - Comença el concurs!16 febrer - 1 març Capítol I2 març - 15 març Capítol II16 març - 29 març Capítol III30 març - 20 abril Capítol IV23 abril Veredicte

13

ho passàvem a net. Anàvem fent, capítol a capítol, i així vam construir la història.” I afegeixen: “Ens ho vam passar molt bé escrivint. I després, guanyar... va ser una sorpresa molt gran! No ens ho esperà-vem gens...”.

Novetats, premis i jurat

Aquest febrer el concurs torna a la càr-rega per tercera vegada, amb el projecte renovat i amb moltes ganes de fer crèixer la iniciativa amb la vostra participació. FIC-CIONS estrena web: dinàmica, interactiva i farcida de continguts d’interès, la pàgina s’ha actualitzat per què sigui un espai de trobada amb la resta de participants, a més del lloc on es publicaran els capítols. Aquesta edició el web www.fi ccions.cat us ofereix la possibilitat de votar la història que més us agradi, i, tot i que no afectarà la decisió del jurat, la història més votada rebrà el premi popular. Pel que fa al jurat, valorarà la qualitat literària dels textos, la coherència argumental i l’originalitat de les històries. Els membres que el forma-ran seran persones relacionades amb el món de la literatura, l’educació i la cultura catalanes.

La participació, la clau de l’èxit

En les últimes dues edicions, més d’un miler d’estudiants de Secundària i de Batxillerat d’arreu dels territoris de parla catalana han compartit el gust d’inventar històries durant tres mesos. L’organitza-

ció del concurs s’entusiasma davant de la participació implicada en el projecte, que arriba a molts racons de la geografi a dels territoris de parla catalana: des dels Pirineus fi ns a les Balears, de les Terres de l’Ebre fi ns a Girona, des del Vallès fi ns al Camp de Tarragona, des de València fi ns a Osona. Des d’aquí us animem a fer un cop d’ull al web, a tafanejar i remenar i, si us ve de gust, a participar a la tercera edició de FICCIONS. Endavant!

Irene Torra, irene@edicat.cat

PremisMillor història:Un ordinador portàtil per a cada membre del grupFinalistes:Cada membre dels grups fi nalistes rebrà un iPod.Premis territorials:Cada membre del grup guanyador de la millor història del seu territori rebrà un iPod. Hi ha 16 premis (i la possibilitat de crear-ne més!).Premis a la participació: Tots els participants que publiquin els quatre capítols rebran un obsequiPremi popularLa història que obtingui més vots tindrà un obsequi.*Avís: Els premis no es podran bescanviar pel seu import en efectiu.

www.fi ccions.catA la pàgina web del concurs, hi trobaràs tota la informació que necessites per participar, sorte-jos de llibres i d’entrades, enllaços d’interès i el fòrum on podràs compartir dubtes, comentaris i propostes amb els altres participants. Entra, ta-faneja, remena i anima’t a crear la teva història!

2a edició! A partir del febrer de 2009

Joves i Conducció

www.jovesiconduccio.cat

- Millor relat:

Un ordinador- Millor fotografia:

Una càmera fotogràfica- Millor vídeo:

Una càmera de vídeo- Millor classe:

Un viatge a Futuroscope

T’agrada escriure, fotografiar i filmar? Saps inventar

històries? Segueix les activitats que el RACC proposa

sobre la Seguretat Viària i la nova assignatura “Educació

per a la ciutadania” i fes una història. T’hi animes?

El Fotoconcurs del Carnet Jove mostra la cara humana del confl icte entre Israel i Síria

Més informació: JOVE.CAT

Si us agraden la fotografi a i el periodisme, no te-niu excusa, el Carnet Jove us ho posa cada cop més fàcil per fer dels vostres somnis una reali-tat. Fa poc, s’han lliurat els premis del 10è Foto-concurs Carnet Jove. En aquesta desena edició, hi han participat prop de 1.435 joves amb 4.722 fotografi es per optar a vint-i-cinc premis valorats en més de 30.000 euros. Entre els premis, desta-quen un viatge al voltant del món per a dues per-sones (Premi Especial Temàtica Viatges) i l’encàr-rec de fer les fotografi es del reportatge mensual de les revistes que formen part de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta (300.000 exemplars aproximadament) durant un any (la Beca Fotore-portatge).

Per triar els guanyadors, s’han tingut en comp-te la qualitat fotogràfi ca i artística, la creativitat, l’originalitat de les obres i la seva simbologia, així com també els criteris específi cs de cada premi especial. Aquest concurs es va convocar per pri-mer cop l’any 1999 amb l’objectiu de fomentar la fotografi a entre els joves del país, i s’engloba dins del Programa Connecta’t del Carnet Jove per tal de promoure la participació dels i les titulars del Carnet i potenciar la creativitat artística de la gent jove. L’acte de lliurament de premis va ser presidit pel secretari de Joventut, Eugeni Villabí i el director general de l’Agència Catalana de la Joventut, Julià Fernández.

Gràcies al concurs, els i les joves que vulgueu de-dicar-vos al món del periodisme fotogràfi c podeu tenir una primera experiència en aquest camp. Sinó, fi xeu-vos en la guanyadora de la primera Beca Fotoreportatge, Claudia Maccioni (Barcelo-na, 1982), que amb el reportatge “Últim comiat” retrata la història d’una noia drusa de 24 anys d’un poblat del Golan (Israel) que es prepara per casar-se amb el seu cosí sirià de 35 anys. En el moment en què decideix casar-s’hi i anar a viure a Síria, ha de renunciar automàticament a la seva nacionalitat israeliana i acomiadar-se dels seus familiars per sempre. L’única manera que tindrà per tornar-los a veure serà si arriba la pau entre els dos països, segons explica la mateixa fotope-riodista. A què espereu? Agafeu la càmera i a fer fotos, els propers i les properes guanyadores po-deu ser vosaltres!

14 joventut www.deria.cat

BECA FOTOREPORTATGE “ÚLTIM COMIAT”Claudia Maccioni

1r PREMI“TANGO ALMIGDIA”Luis Rodríguez

2n PREMI“PAPALLONA” Albert Garrido

3r PREMI“FRANCISQUILLU EL TRAPELLA” Marc Bordons

16 boca a boca www.deria.cat

Sergi Belbel, director de teatre

“Em defineixo com a home de teatre”Com podem definir Sergi Belbel?Em defineixo com a home de teatre, és a dir, amant del teatre i professional del te-atre. Sempre em pregunten què m’agra-da més, dirigir o escriure, i jo sempre dic que dirigir és més agraït i escriure és menys agraït. Però, finalment, amb el pas del temps, potser, la feina d’escrip-tor de teatre és la més completa perquè d’alguna manera poses sempre la prime-ra pedra. Dirigint tu, entres quan un text està fet. En canvi, escrivint, parteixes del no res. Escriure és més difícil, més de-sagraït, però finalment, a llarg termini, potser és el més complet.

Què és allò que més l’atrau d’escriure teatre?El que m’atrau és les coses que encara es poden fer. L’escriptura teatral comparada amb altres arts o altres facetes té 2.500 anys d’història a la nostra civilització occi-dental des dels grecs. Al segle V aC. ja hi havia teatre escrit, per tant, té una dificultat molt gran i és que t’insereixes en una tradi-ció mil·lenària. El nivell de competència és molt elevat perquè sempre que escrius et diran que Shakespeare o els clàssics grecs són millors que tu. És una feina difícil però, al mateix temps, apassionant pel que té de reptes tant en relació a la tradició com a la innovació. Sempre hi ha coses per expli-car, però de maneres diferents.

Que té escriure teatre que no té la prosa?Doncs, el viu i el directe. És un tipus d’es-criure que és bàsicament per ser dit i es-coltat en temps present, que és allò que ho diferencia d’una novel·la. Sempre li dic a un novel·lista: “T’imagines que el fet de llegir una novel·la, tu haguessis d’estar allà davant i veiessis la cara del lector mentre

la va llegint”. Doncs això és el que ens tro-bem la gent de teatre, tu escrius perquè allò sigui i passi amb tridimensionalitat i amb presència. Encara que tu l’hagis es-crit, la gràcia d’una obra és que no s’acaba fins que no s’ha acabat la funció.

Com t’ajuda la teva formació de filòleg a l’hora d’escriure?M’ha ajudat molt pel fet que té relació amb les paraules. A mi m’agraden molt les paraules, m’agrada molt la literatura, llegir, analitzar, observar... I és una for-mació que em va ajudar. Tot i això, un filòleg no és un autor de teatre. La meva formació de filòleg no em va portar a ser autor de teatre, sinó que t’ha d’agradar el teatre per arribar-hi.

Bé, de fet, on vas començar va ser a l’Aula de Teatre de la Universitat Autò-noma de Barcelona (UAB). Sí, exacte. De fet, quan feia tercer de fi-lologia Romànica, va ser quan vam crear l’Aula entre uns professors i uns alum-nes. Va ser allà on vaig veure que la meva orientació futura i allò que m’apassionava més era el teatre més que no pas la filo-logia. El que va començar sent un hobby es va convertir en la meva professió. A l’àmbit del teatre, m’hi vaig trobar, no era vocacional. I dirigint concretament, m’ho van fer veure els companys.

De fet, Benet i Jornet va dir que era un dels autors catalans amb més prestigi internacional ja que han traduït la teva obra a moltes llengües diferents. Bé, bé... (riu). De fet, penso que vaig ar-ribar en un bon moment, què el teatre català es començava a consolidar a fi-nals dels anys 80 i aquesta situació em

va afavorir molt. És clar, Barcelona l’any 92 es va obrir al món amb els Jocs Olím-pics i hi havia gent de teatre que venia, coneixia els teus textos i te’ls traduïa i aquesta situació m’ha beneficiat.

Quin és el segell Belbel?Dir-ho jo és molt complicat, però jo inten-to ser sempre molt honest, fer coses que m’agraden i intento divertir-me. Tenim el privilegi de treballar en allò que ens agra-da, no tothom té aquest privilegi i ho has d’aprofitar. El meu segell és que intento que hi hagi una qualitat mínima en els es-pectacles, per exemple, en la interpretació. M’agraden molt els actors, i en totes les obres que faig, el seu treball és essencial. No ho puc definir gaire perquè m’agraden

tots els gèneres, la comèdia, la tragèdia, el drama... M’agrada una mica de tot, i també m’agrada plantejar reptes a l’espectador.

A l’últim espectacle que ha dirigit, A la toscana, va voler plantejar un repte a l’espectador?Sí, era una obra que no estava del tot tancada i t’obligava a donar-hi voltes. La veritat és que va anar molt bé, no era una obra que havia fet per assolir un èxit, sinó que era una obra molt perso-nal que tractava el tema de la crisi d’un home. Aparentment no és un gran tema, però ho plantejava com un trencaclos-ques per a què l’espectador s’hi hagués de trencar una mica les banyes.

Vau tenir més d’un 92% d’ocupació. Sí, molt alt. Jo crec que va ser gràcies als actors perquè ells van entendre tan bé la proposta que ells sabien transmetre tot això. Va ser un èxit de públic inesperat.

Un dels teus darrers projectes és el guió d’una pel·lícula, què ens en pots dir?Sí, l’acabo d’escriure juntament amb la Cristina Clemente, que és una col-laboradora meva que treballa també amb mi al teatre i que s’estrena propera-ment com a autora al Versus Teatre. Hem escrit el guió d’una pel·lícula de ciència ficció, és un encàrrec per a una produc-tora que es diu Escandalo Films que fa òperes primes associades a l’Escola de l’Escacc de Terrassa. Em van ensenyar un DVD amb unes imatges que em va agradar moltíssim, ho havia fet un noi que es diu Kike Maillo, i em van oferir de fer el guió. És una pel·lícula que es diu Eva i a veure si es roda l’any que ve.

Un altre projecte és dirigir l’Inspector de Gogol, que la fareu a la Sala Gran del TNC al febrer. És una obra immensa de comèdia del s XIX sobre un tema que no mor mai: la cor-rupció política. És la història d’un polític corrupte que li ve un inspector i que té totes les forces vives del poble corrom-put. És una obra d’embolics de Gogol que és un autor rus del s. XIX, molt im-portant i que la gent el coneix molt, però aquesta obra no s’ha vist mai al teatre professional a Catalunya i és una obra que a tots els teatres d’Europa la posen amb regularitat. A part que és una obra molt còmica, toca un tema incisiu que és el de la corrupció política.

17

Com us heu plantejat aquesta nova temporada al TNC?Les línies són una mica les que portem sempre. La base de teatre d’autor català i la d’autor universal, és a dir, es poden veure obres des d’Amor de Dama de Llo-renç Villalonga fi ns a L’inspector de Gogol. Tindrem un Bernard Shaw, fem un García-Lorca de la mà de Lluís Pasqual amb Núria Espert que crec que serà un muntatge his-tòric. El repertori és el que ens identifi ca, teatre de qualitat i teatre d’autor. També fem dansa, també fem espectacles infan-tils per a famílies i després el projecte T6, que és el projecte de dramatúrgia contem-porània on donem veu als autors joves del nostre país catalans i que escriuen obres per al Teatre Nacional i es representen.

Com animar a la gent que vingui al tea-tre a veure aquestes obres?Animar-los perquè són obres del nostre repertori, de la nostra memòria, i troba-ran trossos de la història del nostre país. És molt vàlid veure-les avui dia al segle XXI i recordar el patiment i la lluita de la gent. És anar a veure un tros de la seva pròpia història. L’any passat vam posar en escena La Plaça del Diamant i teníem episodis de plors entre el públic perquè la història de la Colometa els arribava molt al cor. Crec que amb aquestes dues obres tornarà a passar el mateix.

Textos: Mònica Puntí Brun

Fotos: Ivan Giménez

18 reportatge www.deria.cat

Trobada amb l’altreSovint es diu que som tolerants amb allò que no hem d’aguantar. Us heu pregun-tat algun cop sobre la facilitat amb què ens omplim la boca amb paraules com “immigració” o “multiculturalitat”? Es-tem realment disposats a comprendre al-tres realitats o les tolerem mentre no ens “esquitxin”? Fins a quin punt ens deixem portar per un discurs donat sense fer una reflexió sincera? Aquestes preguntes no deixaven de donar voltes al meu cap des que vaig veure un documental al 33 ano-menat “Veus del sud” on Marta Muixí Casaldàliga, una jove periodista que va viure al Líban en un camp de refugiats palestins i a Cisjordània en un intercanvi, feia d’intèrpret de la Nour Al Moussawi, una noia iraquiana que va venir al nostre país per parlar de la seva vida a l’Iraq.

La primera frase de la Nour que em va xocar va ser “no es tracta de fronteres, es tracta d’acceptar la diferència”. Una frase que prové d’una noia que ha de conviure en una realitat ètnica tan complicada té, entre altres coses, el valor afegit del co-ratge. Un coratge que la va portar a que-dar-se al seu país per mirar de reconstru-ir-lo tot i tenir mitjans per abandonar-lo. Volia saber més coses. Em vaig posar en contacte amb la Marta Muixí i vam que-dar per fer un cafè a Barcelona.

Arriba puntual a l’entrevista. Té una mi-rada penetrant, d’aquelles que indaguen, que pregunten, que volen anar més enllà. Per això s’explica que estudiés periodis-me. A la universitat va néixer el seu inte-rès pel Pròxim Orient i a través d’una or-ganització francesa va anar a Cisjordània. “El món islàmic està molt estigmatitzat”, em comenta, “quan hi vaig anar tothom em deia ‘vigila amb els soldats palestins’ i jo pensava i els soldats israelians què? En veure això, vaig pensar has de fer algu-na cosa. “Allà”, continua, “mai ningú no m’ha obligat a res pel fet de ser dona”.

Ryszard Kapuscinski

La població de Pinsk, que en aquell moment formava part de Polònia i que avui dia està integrada a Bielo-rússia, va veure néixer el 8 de març de 1932 Ryszard Kapuscinski, que seria el millor corresponsal de la his-tòria del periodisme . Després d’es-tudiar a la Universitat de Varsòvia i llicenciar-se en Història i Art, va de-cidir dedicar-se al periodisme entrant a formar part de l’agència de premsa estatal polonesa amb la qual va viat-jar arreu del món com a correspon-sal de guerra, visitant les revolucions ocorregudes a Amèrica, Àsia i Eu-ropa. En tornar a Polònia, va decidir denunciar el colonialisme europeu a l’Àfrica, cosa que el catapultà a l’èxit. En la seva faceta periodística, ha col-laborat amb les prestigioses revistes i diaris Time, The New York Times i Frankfurter Allgemeine Zeitung. L’any 2003 li va ser concedit el Premi Príncep d’Astúries de Comunicació i Humanitats juntament amb el teòleg peruà Gustavo Gutiérrez Merino.Després d’una llarga malaltia, va mo-rir a Varsòvia el 23 de gener del 2007.

Llavors parlem de l’experiència amb la Nour i em comenta que la va sorprendre el fet que tot i estar en contextos tan di-ferents es van entendre molt bé, veien la vida de la mateixa manera. La cosa que ja es més significativa és la nostra desco-neixença dels conflictes al Pròxim Orient. La Nour creia que estaríem molt al dia so-bre el que passa a l’Iraq, però no és així. La Marta em diu si ens hem de fiar del que sabem nosaltres, anem arreglats.

En preguntar-li pel cop de sabata a Bush, em comenta que no ens hem d’oblidar de la responsabilitat que tenim a Europa. La política exterior nord-americana ens ha servit per mirar cap a un altre costat, i va sent hora de ser responsables. No sabem com viu la gent al Pròxim Orient. “Quan vaig anar al Líban a fer el documental”, continua, “la intenció no era gravar la mi-sèria per fer pena, sinó mirar com viuen malgrat tot això, com tenen la valentia de tirar endavant i el coratge de tornar-se a aixecar. No en sentim mai res aquí”.

Què podem fer? Què pot dir la Marta a aquells que es vulguin dedicar al periodis-me?. “Formar-se”, em respon. “No deixar de formar-se, aprendre idiomes és fona-mental, continua, no ens ho han de donar tot mastegat”. Precisament ho diu qui s’ha hagut de buscar les garrofes per poder fi-nançar els seus projectes. Per exemple, ara està muntant un documental sobre els refugiats palestins al Líban que va finan-çar i fer amb els seus recursos. “Som fills d’un context”, diu, “i viatjar és una mane-ra d’aprendre d’un mateix, canvies com a persona. T’adones dels prejudicis que ens configuren com a persona”.

Quan li pregunto per Kapuscinski riu, “el mestre”, afirma. Kapuscinski definia tres maneres d’acostar-se a l’altre, intentant eliminar-lo, aïllant-lo o obrint-nos a ell. D’aquesta manera, l’autor polonès ad-

voca per la tercera fórmula com a única manera d’autoconeixement d’allò humà que hi ha en nosaltres a través de l’altre i de la seva mirada. Així, es pregunta qui serà aquell nou “altre”? Com transcorre-rà la nostra trobada? Quines coses ens direm? En quina llengua? Sabrem escol-tar-nos? Sabrem entendre’ns? Sabrem, entre els dos, seguir allò que en paraules de Joseph Conrad “parla de la nostra ca-pacitat d’alegria i d’admiració, del misteri que envolta les nostres vides, de la nostra capacitat de sentir compassió, d’apreciar la bellesa i experimentar dolor, del senti-ment que ens vincula amb tota la creació i a la convicció subtil, però invencible, de la solidaritat que uneix la solitud d’innom-brables cors: a aquesta solidaritat en els somnis, en el plaer, en la tristesa, en els anhels , en les il·lusions, en l’esperança i el temor, que relaciona cada home amb el seu proïsme i mancomunada tota la hu-manitat, els morts amb els vius, i els vius amb aquells que encara han de néixer”.

Quan acabo de parlar amb la Marta, tinc tant la “convicció subtil, però invencible, de la solidaritat que uneix la solitud d’in-nombrables cors”, com la convicció que més sovint del desitjable sembla que només uns pocs en són conscients, la Marta entre ells.

Diego Giménez, diego@edicat.act

EDUC

ACIÓT’ajudem a assolir l’èxit

L’EUNCET és un centre universitari adscrit a la UPC, pioner i innovador, que basa el seu model educatiu en les competències, avançant-se, així, al nou Espai Europeu d’Ensenyament Superior.Si la teva finalitat és aconseguir un lloc de treball adequat al teu perfil competencial, adquirint no només coneixements teòrics, sinó també habilitats, actituds, valors i eines per afrontar amb èxit la in-serció al món laboral, la teva escola és l’EUNCET.

Crta. de Talamanca km.3, 08225 Terrassa (Barcelona).Tel. 93 730 19 00 info@euncet.eswww.euncet.es

GUIA JOVEMODA EDUCACIÓ SERVEIS NIT

Disseny, una professió de futur L’Istituto Europeo di Design de Barcelona, forma part d’una xarxa internacional d’es-coles de disseny amb seus a Milà, Torí, Roma, Venècia, Madrid i Sao Paolo, que imparteixen formació en les àreas de Dis-seny Industrial, d’Interiors, d’Áutomoció, Arts Visuals (Disseny Gràfic i de Video) , Moda i Comunicació. És l’escola del pro-jecte, on la teoria s’aprèn amb la pràctica i la creativitat es mesura amb la realitat.IED Barcelona. C/ Torrent de l’Olla, 208. Barcelona 08012 Tel.: 93 2385889 www.ied.esinfo@bcn.ied.es

EDUC

ACIÓ

publicitat@edicat.net

El futur a l’empresa La Diplomatura en Ciències Empresarials d’EAE potencia especialment l’aprenen-tatge pràctic amb un mètode comunicatiu on la participació dels alumnes és essen-cial. Aquesta formació t’ajudarà a desen-volupar la capacitat de treball, d’anàlisi i l’ètica professional i t’aportarà els conei-xements teòrics necessaris per accedir al món de l’empresa i introduir-te a cadas-cuna de les seves àrees específiques. C/ Aragó, 55 - BarcelonaTel.: 902 47 46 67www.eae.es admisiones@eae.es

EDUC

ACIÓ

Turisme, una opció amb futur Si t’agrada relacionar-te amb la gent, aprendre idiomes, viatjar i conèixer cultures diferents, no ho dubtis, estudia turisme, vine a CETA. A la Diploma-tura en Turisme et podràs especialitzar en gestió hotelera, informadors i guies, i agències de viatge, podràs estudiar fins a set idiomes i gaudir, des del primer curs, d’una borsa de treball amb més de 650 empreses d’arreu del món.

C/ Aragó, 55 - Barcelona Tel.: 93 227 80 90www.ceta.edu.es ceta@ceta.edu.es

EDUC

ACIÓ

T’obrim les portes al món · Hostessa Relacions Públiques· TCP Tripulant de Cabina de Passatgers,· Hostessa i Auxiliar de vol· Relacions Públiques i Màrqueting· Secretariat Internacional d’alta direcció· Agent de viatges

Pg. De Gràcia, 66 (Barcelona) Tel.: 93 215 88 66www.formatic-barna.comformatic@formatic-barna.com

EDUC

ACIÓ

T’agrada el Turisme?Adscrits a la pr imera universitat en re-cerca tur íst ica del país, amb nosaltres podràs cursar des de cicles formatius d’allot jament, agències de viatges i in-formació tur íst ica, f ins la diplomatura en Tur isme.Una borsa de treball amb més de mil ofer tes de feina i de pràctiques. Ins-cr ipció ja ober ta! Descobreix per què som líders en tur isme a Barcelona.

C/Rocafort, 104 Tel.: 93 426 98 22. www.mediterrani.com

EDUC

ACIÓ

20

21sexewww.deria.cat

El “sí” i el “no” en una farmàciaLa Susanna surt cada setmana amb les seves amigues de marxa. Surten de co-pes, els agrada molt ballar i s’ho pas-sen molt bé juntes. Fa més o menys dos mesos, la Susanna va conèixer un noi en un bar on acostuma a anar amb les seves amigues. S’han vist diverses ve-gades des d’aleshores i han mantingut relacions sexuals. En contra dels con-sells de les seves amigues, la Susan-na va mantenir relacions sexuals amb aquest noi sense prendre cap tipus de protecció. Avui l’ha trucat per telèfon aquest noi per comunicar-li que no sap si està contagiat del virus de la sida...

La sida, o Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida, és una malaltia infecciosa cau-sada pel virus VIH. El primer cas d’aquesta malaltia es va diagnosticar l’any 1981.

Actualment, es fan moltes campanyes de prevenció de la sida amb l’objectiu d’infor-mar la població i evitar el contagi, sobretot, entre els més joves. Tot i els nombrosos estudis que pretenen trobar una vacu-na que pugui prevenir i/o curar aquesta malaltia, avui dia no existeix encara cap tractament que pugui superar totalment el virus. Sí existeixen, però, tractaments per millorar la qualitat de vida dels pacients.

El dia 1 de desembre és el Dia Mundial de la sida. Des de fa vint anys, aquest dia, les farmàcies de tot el territori espanyol participen en aquesta lluita contra la sida, contribuint així a l’objectiu informatiu i preventiu del Ministeri de Sanitat. I és que, ja a la dècada dels anys 80, les farmàci-es espanyoles van contribuir activament amb la iniciativa d’implantar mesures pre-ventives i pal·liatives respecte al virus de la sida. Les farmàcies es van convertir en dispensaris de metadona i de equips an-tisida, i van afavorir la utilització de xerin-gues totalment desinfectades.

Tot i aquestes iniciatives i els importants avenços mèdics, la sida és encara una de les malalties que més amoïna la po-blació mundial. I, una vegada més, les farmàcies promouen una iniciativa real-ment interessant. A finals d’aquest any 2008 o a començaments de l’any 2009, les farmàcies espanyoles oferiran l’ad-ministració d’un test que, de manera ràpida i gratuïta, permetrà saber si el pa-cient és portador del virus de la Sida.

A Catalunya, Marina Geli i Fàbrega, consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya, ha anunciat que les farmàci-es catalanes faran aquest ràpid test per

tal de diagnosticar la Sida d’una manera més ràpida principalment a les pobla-cions que resultin més vulnerables. Es pretén així no demorar el diagnòstic.

Aproximadament, vint farmàcies duran a terme aquesta prova pilot a la ciutat de Barcelona. Encara s’han de concre-tar quines seran les farmàcies escollides per la Generalitat per dur a terme aques-tes proves, però Marina Geli va anunciar que es farà als municipis de més neces-sitat. La iniciativa es durà a terme a po-blacions de més de 50.000 habitants i la prova serà totalment gratuïta.

Es preveu que la població que majorità-riament es beneficiarà d’aquesta inicia-tiva serà una població més gran de 16 anys, que compleixi els criteris d’inclu-sió i que, voluntàriament, accepti sotme-tre’s a aquest test. L’anàlisi té validesa si el resultat és negatiu però, en cas de ser positiu, és necessari complementar-lo amb un anàlisi de sang. El resultat s’obté en aproximadament 10 minuts a través d’un sistema ja utilitzat prèviament amb èxit als Estats Units. El sistema s’anome-

na “Elisa ràpid” i consisteix en treure una gota de sang del dit del pacient, fixar la sang en un test i obtenir el resultat mit-jançant una màquina d’anàlisi. La prova permet saber si el pacient té anticossos contra el VIH amb una fiabilitat estimada d’entre un 99’5% i un 100%.

La prova la realitzaran els mateixos far-macèutics, els quals hauran d’estar acre-ditats correctament per tal de poder re-alitzar les proves. I, ja que les proves es faran a dins de les farmàcies, aquestes també hauran d’estar correctament ha-bilitades per a la realització del test.

De manera paral·lela a aquesta iniciativa, la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària i la Conselleria de Salut ini-cien un projecte de formació sobre la de-tecció primerenca del virus de la Sida en atenció primària i promou també la for-mació de tots aquells professionals que amb la seva feina poden dia a dia fer més fàcil l’accés a la informació sobre el VIH.

Laura Cerdán, Psicòloga

22 cultura www.deria.cat

Crónicas BirmanasGuy DelisleEd. Astiberri

S’ha publicat recentment la darrera novel·la del dibuixant quebequès Delisle. Després de Shenzhen (Xina) i Pyongyang (Corea), arri-ben aquestes cròniques birmanes que po-drien considerar-se la tercera entrega dels viatges de l’autor, on aporta la seva mira-da irònica i la seva experiència personal en aquests països en confl icte.

Waltz with BashirAri Folmanhttp://waltzwithbashir.comDocumental animat sobre la matança de refugiats palestins a Sabra i Chatila (Líban) el 1982. Una nit, en un bar, un vell amic co-menta al director Ari que té un malson recur-rent on el persegueixen 26 gossos. Cada nit, el mateix nombre d’animals. Els dos homes arriben a la conclusió que té a veure amb una missió que van realitzar per a l’exèrcit israelià durant la primera guerra amb el Lí-ban a principis dels anys vuitanta.

Lulu.com(www.lulu.com)

Voleu publicar el vostre llibre? Doncs Lulu.com us ho posa fàcil. Lulu.com és un mercat digital en línia d’autopublicació que ajuda als creadors a publicar, vendre i treure benefi ci dels seus tre-balls. Sense costos d’entrada, tant les persones com les organitzacions poden fi xar totalment el preu de les seves creacions i la quantitat de guanys de creador que volen guanyar. A més, els creadors Lulu tenen control absolut del seu contingut editorial, copyright i distribució.

Espai Ficcions(www.fi ccions.cat)

Dèria, Secundèria i L’Hiperbòlic estrenen nou portal per a concursos de creació literària i de disseny per a estudiants d’ESO, Batxille-rat, CF, universitaris i joves de fi ns a 30 anys amb l’objectiu d’oferir espais de creació en llengua catalana.

RECOMANEM

The ReaderStephen Daldryhttp://thereader-movie.comMichael, convertit en un jove estudiant de dret, torna a trobar-se amb la seva antiga amant mentre està com a observador en un tribunal on s’estan jutjant col·laboradors de l’Alemanya nazi. Hanna està acusada d’un horrible crim i rebutja defensar-se a ella ma-teixa. Michael, gradualment, es va adonant que l’amor de la seva joventut guarda un secret que considera encara més vergonyós que l’assassinat.

LLIBRES RECOMENATS PER:

CINEMA

MISCEL·LÀNIA

Rebel·lió de la salTeresa PascualEd. Pagès editors

Rebel·lió de la sal no és la consolidació de cap obra perquè la carrera de Pascual ja fa temps que n’està. Però ens permet entrar en contacte, de nou, amb l’element viu de la seva escriptura. Ens connecta amb veus internacionals com la d’Ingeborg Bachmann (de qui Pascual n’és la traductora a la nos-tra llengua), Alejandra Pizarnik, Hilde Domin, Nicole Brossard, Sophia de Mello Breyer Andresen, Teresa Rico Lopes, Sylvia Plath, Chantal Maillard...

AGENDAFEBRER2009

fi ns al 30/01/2009Wolfgang Amadeus Mozart: La fl auta màgica. Audició comentada a càrrec de Rafael Esteve AlemanyMúsica.- A les 18 h. Entrada Lliure. Redescobrim les obres mestresOrganitza: FUNDACIÓ “la Caixa”. OBRA SOCIALLloc: AUDITORI NARCÍS DE CARRERAS. FUNDACIÓ “la Caixa”C. Santa Clara, 11, 4. Girona+info: 972 215 408

31/01/2009Hikikomori, de Jordi Faura. La TrocaTeatre.- TEATRE DE SALT. Espectacle inaugural del cicle Escenaris 09 Teatre al Gironès.21 hLloc: Plaça Sant Jaume, s/n. 17190 - SALT972 402 004+info: http:// www.teatredesalt.net

fi ns al 31/01/2009Escacs per a tothom Lleure.- Organitza: AAVV PLA DE PALAU I CLUB D’ESCACS GERUNDA17 h - 21 hLloc: CENTRE CÍVIC PLA DE PALAU. C. Saragossa 27. Girona+info 972 426 390

fi ns al 31/03/2009‘Art en joc: Les motxilles de CaixaForum’Itinerari.- Amb el suport de les motxilles, que contenen explicacions amenes i materials per fer diferents activitats, descobrireu els secrets que s’amaguen rere l’edifi ci, fent vosaltres mateixos de guies i disposant del temps que vulgueu...CaixaForum Centre Social i CulturalAv. Marquès de Comillas, 6-8. Sants-Montjuïc. Barcelona+info: www.bcn.cat/cultura

fi ns al 22/02/2009‘A la ciutat xinesa. Mirades sobre les transformacions d’un imperi’Exposició.- L’exposició es recolza en la presentació de documents arqueològics, obres d’art, maquetes, imatges d’arxiu i creació contemporània. El recorregut expositiu, unifi cat per la noció de canvi, es descompon en una dotzena d’espais autònoms vinculats bé a una paraula o un concepte xinès, bé a una ciutat que serà presentada a través d’una de les seves principals característiques. Destaca especialment el Pequín actual en ple procés de desenvolupament urbà centrat en els Jocs Olímpics.Lloc: Centre de Cultura Contemporània de BarcelonaC. Montalegre, 5. Ciutat Vella (Barcelona)

23

Oriol Junqueras

Un desig anomenat tramvia

Malgrat que el muntatge teatral d’Un tramvia anomenat desig es va poder veure anteriorment al teatre Shubert de New Haven, l’estrena ofi cial es va fer el 3 de de-sembre de 1947 al teatre Ethel Barrymore, on va estar en cartell fi ns al desembre de 1949. Aquesta producció original de Broadway va ser protagonitzada per dos actors tan reconeguts com Marlon Brando i Jessica Tandy, que va rebre un premi Tony en la categoria de millor actriu de teatre, precisament, per aquesta obra. I, el mateix 1949, se’n va fer una producció al Teatre Aldwych de Londres, amb Vivien Leigh, que guanyaria un Oscar per la versió cinematogràfi ca dirigida per Elia Ka-zan (1951). Posteriorment, gairebé un quart de segle després, el 1973, l’obra es va tornar a posar en escena, amb Rosemary Harris i James Farentino, al teatre Vivian Beaumont de Nova York. I, des d’aleshores, innumerables versions han trepitjat escenaris d’arreu del món.

Així, per exemple, a Catalunya, l’encarregada de donar veu i cos a Blanche va ser l’Emma Vilarasau al Teatre Romea, dirigida per Manel Dueso (2000), mentre que Glenn Close va protagonitzar un dels muntatges al Teatre Royal National de Londres (2002). Doncs, certament, es tracta d’un text totalment vigent, tant per la complexitat del seus personatges com pels confl ictes vitals de cadascun d’ells. I totes les seves versions teatrals, cinematogràfi ques, televisives i operístiques han suscitat crítiques apassionades de defensors i detractors. En concret, el caràcter ferri i esquerp –i, a cops, fi ns i tot la violència força gratuïta– del seu protagonista masculí i la manca de realisme de Blanche, la converteixen en una peça molt dura –i fi ns i tot cruel–, que mostra alguns dels desitjos més íntims dels humans.

De fet, a Un tramvia anomenat desig, Tennesse Williams ens explica una història d’amor i de desamor, que posa cara a cara la fredor d’Stanley Kowalsky (Brando) i la innocència quasi malaltissa de Blanche Dubois (Tandy). I és que, en la seva con-dició de mestre del teatre americà, Tennesse Williams no descriu personatges sinó que crea veritables éssers humans carregats d’impulsos, egoismes i tendreses, brots de vida trasplantats al paper, a l’escenari o a una pantalla de cinema. Fins al punt que, en molts aspectes, Un tramvia anomenat desig és una metàfora de la condició humana i dels xocs culturals i socials de la societat contemporània.

Helena Moliné

HISTÒRIESDECATALUNYA

fi ns al 15/02/2009‘The Chanclettes. Gold, 15 anys de TúrmixPlayback’Espectacle.- Direcció i realització: Josep Maria Portavella i Pallàs.Intèrprets: Andreu Cayuela, Josep Coll, Josep Maria Portavella i Ramon de Segarra.Lloc: Sala MuntanerC. Muntaner, 4. Eixample. Barcelona

12/02/2009TravisConcerts.- Grup escocès de rock alternatiu i britpop que rep el seu nom del personatge principal de la pel·lícula París, Texas, dirigida per Wim Wenders.Lloc: SALA 1C. Almogàvers, 122 - Barcelona+info: http://www.salarazzmatazz.com

14/02/2009Kings of leonConcerts.- Grup de música que toca una barreja entre el rock del sud i el “garatge” rock dels Estats Units. Nascuda a Mt. Juliet, Tennesse, als Estats Units, la banda està composta per tres germans i un cosí:Nathan Followill (bateria/cowbell/cors)Caleb Followill (cantant solista/guitarra rítmica)Jared Followill (baix)Matthew Followill (guitarra principal)Lloc: SALA 1C. Almogàvers, 122 - Barcelona+info: http://www.salarazzmatazz.com

I TAMBÉ...

Colònies en anglès

BERLÍNMUNICH

EDIMBURGO

DUBLÍNDUBLÍNCORKDUBLÍNCORKDUBLÍNLONDRESLONDRESCORKLONDRESCORK

WIMBLEDONLONDRESWIMBLEDONLONDRESBRISTOLEDIMBURGOBRISTOLEDIMBURGOWIMBLEDONBRISTOLWIMBLEDON

TORONTOTORONTOEDIMBURGOTORONTOEDIMBURGO

VANCOUVERBERLÍN

VANCOUVERBERLÍN

TORONTOVANCOUVERTORONTOPARÍSBERLÍNPARÍSBERLÍN

VANCOUVERPARÍSVANCOUVER

BERLÍNVANCOUVERBERLÍNPARÍSBERLÍN

VANCOUVERBERLÍN

FRANKFURTBERLÍNFRANKFURTBERLÍN

MUNICHFRANKFURTMUNICHSIDNEYSIDNEYMUNICHSIDNEYMUNICH

DUBLÍNCORKLONDRESWIMBLEDONBRISTOLEDIMBURGOTORONTOVANCOUVERPARÍSBERLÍNFRANKFURTMUNICHSIDNEY

Demana’ns informació

de 6 a 12 anysColònies d’immersió lingüística

a la Bisbal de l’Empordà:

BERLÍN

EDIMBURGOWIMBLEDON

TORONTOEDIMBURGOTORONTOEDIMBURGO

VANCOUVERBERLÍN

VANCOUVERBERLÍN

TORONTOVANCOUVERTORONTO

MUNICHFRANKFURTBERLÍNFRANKFURTBERLÍN

MUNICHFRANKFURTMUNICH

T’hi apuntes?

ROSA DELS VENTS IDIOMASAvinguda Madrid, 95 7-3 - 08028 Barcelona - Tel: 935 036 035 / 902 504 003

E-mail: comercial@rosadelsvents.es - www.rosadelsventsidiomas.com

HORARI D’OFICINA: 9:00h-13:00h i de 15:00-18:00h (durant tot l’any)

a partir de 12 anys Sortides en grup i monitors

CURSOS A L’ESTRANGER. . .

CLASSES D’ANGLÈS DINÀMIQUES,

QUADS, ESPORTS D’AVENTURA

I NÀUTICS, TEATRE, TALLER DE

CERÀMICA, ORIENTACIÓ AL BOSC

I MOLT MÉS...

POU DELGLAÇ