Seqüència Didàctica 1r Bat. - La Mitosi-

Seqncia didctica

1r batxillerat

Berta Planes Rotchs i Judith Trepat Parra Institut Mil i

Fontanals

NDEX

I- PRESENTACI ............................................................................................................................. ..........................1

II- PROGRAMACI DE LA SEQNCIA DIDCTICA ..................................................................................3

1. Introducci ............................................................................................................................. .................3

2. Context ......................................................................................................................................................3

3. Competncies ............................................................................................................................. ............3

4. Objectius daprenentatge ..................................................................................................................5

5. Continguts ................................................................................................................................................6

6. Seqncia didctica .............................................................................................................................7

- Sessi prvia ...............................................................................................................................7

- Sessi 1 ........................................................................................................................... ..............8

- Sessi 2 .......................................................................................................................................10

- Sessi 3 ........................................................................................................................ ...............12

- Sessi 4 ............................................................................................................................. ..........14

7. Criteris generals datenci a la diversitat ................................................................................16

8. Criteris generals davaluaci .........................................................................................................17

9. Connexi amb altres matries ......................................................................................................18

ANNEX............................................................................................................................. ............................................20

1

I- PRESENTACI

La segent unitat didctica va encarada a una classe de primer de batxillerat de Biologia a

lInstitut Mil i Fontanals de Barcelona.

La nostra intenci s presentar el temari de manera que en comprenguin la seva aplicaci a

la vida quotidiana a travs dun context que podria ser real. El context gira al voltant duna

noia que t cncer i que intenta comprendre la seva malaltia. Aix, a partir del tractament

que pren la noia, estudiarem la mitosi, el cicle cellular i els mecanismes de control del cicle

cellular. Al llarg de la seqncia didctica, aniran apareixent diferents amics de la noia que,

duna manera o duna altra, lajudaran amb la malaltia. Finalment, es realitzen dues

activitats daplicaci que novament es contextualitzen en el mateix cas, per, havent passat

un any des de la detecci del cncer.

La programaci daquesta seqncia didctica inclou la realitzaci de dos mini ciclets de

recerca-acci que durem a terme simultniament. Durant el primer perode dobservaci a

linstitut, vam identificar una srie de mancances que ens vam adonar que podrien estar

dificultant el procs densenyament aprenentatge. s per aix que, mitjanant aquests

ciclets, pretenem incorporar unes innovacions, a nivell de gesti daula, que millorin

laprenentatge dels alumnes. Daquesta manera, durant el perode dintervenci autnoma

es pretn satisfer les mancances observades amb anterioritat. Cal, per, sser conscients

que la brevetat de la intervenci a 1r de batxillerat (noms 4 sessions) pot fer que no

sobservin resultats significatius. Amb tot, durant aquesta seqncia didctica ens

disposem a que els alumnes aprenguin (i gaudeixin aprenent) tant com sigui possible.

En concret, un dels mini ciclets de recerca acci pretn afrontar la barrera lingstica que

fora alumnes pateixen a lhora daprendre. s per aix que intentarem trencar aquesta

barrera facilitant la comprensi dels continguts amb lajuda dimatges que acompanyin les

explicacions (tant les que fem com a docents com les que fan els alumnes en construir-se el

propi coneixement a partir dactivitats i intervencions a laula).

Laltre mini ciclet de recerca acci pretn fer augmentar la participaci i linters de

lalumnat a la classe a travs de la interacci entre els alumnes durant la construcci de

laprenentatge. Com que es tracta dalumnes poc acostumats al treball collaboratiu (s a

dir, en grup), sincorporaran activitats simples (en parelles o en grups de 3-4 persones) per

tal que a poc a poc sacostumin a aprendre mitjanant la interacci amb els companys.

Pel que fa als continguts tractats, ens centrem en el tema de El cicle cellular i,

2

principalment, la mitosi. A causa del poc fonament teric que poden tenir alguns alumnes

sobre aquest tema, preveiem que pugui haver-hi alumnes que tinguin dificultats per seguir

el fil de les classes i assentar els nous continguts que es tractin a cada sessi. Per aquest

motiu a cada final de classe farem un resum, amb la collaboraci dels alumnes, dall que

volem destacar de la sessi. Aix podrem plasmar (en cartolines o al Moodle de linstitut) les

idees clau ms representatives del temari tractat. A cada inici de sessi, podrem recuperar-

les i, aix, ajudar als alumnes a no perdre el fil de la seqncia didctica.

A part dels alumnes amb ms dificultats cognitives, una altra dificultat amb qu ens podem

trobar s la poca implicaci i la passivitat que mostrin els alumnes durant les sessions. Per

aix durant la seqncia promourem que els alumnes adoptin un paper actiu a classe

mitjanant activitats en parelles i en petits grups. Tamb volem que vegin que el seu

aprenentatge i el seu esfor t un sentit. Per aix, els proporcionarem eines perqu auto-

regulin el seu aprenentatge i puguin aplicar el que aprenen a mltiples i diverses

situacions. Mitjanant la utilitzaci dun full de seguiment personal podran prendre

conscincia tant dels seus propis xits com dall que els cal millorar.

Amb aquesta seqncia didctica es pretn donar ms pes al treball continu dels alumnes,

de manera que no es far cap examen final sin que savaluaran diferents tasques que els

alumnes aniran duent a terme al llarg de les sessions. A ms a ms de valorar activitats

concretes, tamb es tindr en compte lactitud a laula i lentrega final dun dossier que

recull totes les activitats. Des del primer dia de classe, els alumnes seran coneixedors del

mtode amb el qual seran avaluats a fi que ells mateixos spiguen qu sespera dells

durant les classes.

El dossier que hauran dentregar omplert finalment els alumnes constituir el material

principal a travs del qual podran construir el seu aprenentatge. A ms, tindran ms

informaci penjada al Moodle de lassignatura i la nostra atenci sempre que la necessitin.

3

II- PROGRAMACI DE LA SEQNCIA DIDCTICA

1. Introducci

La segent seqncia didctica ha estat dissenyada pels alumnes de 1r de batxillerat de

lINS Mil i Fontanals de Barcelona. En concret, sn 7 alumnes, un dels quals s repetidor.

Tractem part del tema de El cicle cellular (englobat dins la matria de Biologia) i,

bsicament, ens centrarem en la mitosi. Sn un total duna sessi prvia (15 minuts), tres

sessions a laula (55 minuts) i una sessi de laboratori (55 minuts). Al llarg daquesta

seqncia seguirem el cicle daprenentatge basat en quatre fases, de manera que

destinarem una sessi i mitja a lexploraci didees prvies, una a la introducci de nous

conceptes, dues a lestructuraci dels coneixements i la darrera a laplicaci daquest

coneixement.

2. Context

Context daprenentatge: Partim de lexperincia duna alumna, la Hjadi, que es descobreix

un bony al pit. A travs de la infermera de linstitut li analitzen i li diuen que s un tumor. A

partir daquest cas estudiarem qu s un tumor (proliferaci incontrolada de cllules). Per

tal dentendre el funcionament dels medicaments antimittics estudiarem la divisi per

mitosi, fet que ens portar a parlar de les diferents etapes del cicle cellular.

Contextos daplicaci: Es tracta de dos contextos que seran una continuaci del context

daprenentatge i, per tant, recuperarem el cas de la Hjadi un temps desprs dhaver superat

el cncer. Aquests contextos consistiran en: aplicaci dels conceptes de mitosi i control

cellular en els tumors vegetals, i laplicaci del cicle cellular en la interpretaci dels efectes

secundaris de la medicaci antimittica.

3. Competncies

3.1. Competncies generals:

- Competncia comunicativa: implica posar en prctica recursos lingstics orals i escrits

per construir coneixements, compartir-los, ampliar-los, relacionar-los, etc. A banda

dexpressar fets i conceptes, cal saber exposar, justificar i argumentar una idea o una

opini. Al llarg de tota la seqncia didctica, a ms dutilitzar le llenguatge verbal de

4

manera transversal, es fa s del llenguatge visual (i audiovisual) per reforar la

comunicaci.

- Competncia en gesti i tractament de la informaci: implica mobilitzar els coneixements

per tal didentificar, seleccionar i analitzar convenientment les dades procedents de la

prctica experimental. Sn la gesti i el tractament de la informaci qui fan que la

realitzaci de la prctica al laboratori tingui sentit.

- Competncia en recerca: implica el desenvolupament de la capacitat de trobar respostes a

preguntes o de resoldre problemes rellevants (com s el cas del context). Al llarg de la

seqncia didctica sn els alumnes qui es construeixen el seu propi coneixement a partir

del plantejament de preguntes, la planificaci del mtode per a respondre-les i de la prpia

resoluci.

- Competncia personal i interpersonal: implica posar en prctica les prpies habilitats que

permeten i potencien el treball en equip. Dins daquestes habilitats hi ha: lempatia, la

flexibilitat, lassertivitat, la iniciativa personal, lemprenedoria, etc. s a partir dels treballs

en grup a laula que es potencia el desenvolupament de la facultat de treballar de manera

collaborativa en ambients diversos de la societat.

- Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic: implica ser capa

dentendre els fenmens que sesdevenen al mn. La comprensi duna malaltia, com s el

cncer, permet el desenvolupament dun judici propi i la conseqent actuaci de manera

crtica en mltiples moments de la vida quotidiana.

3.2. Competncies especfiques de la matria:

- Competncia en indagaci i experimentaci: implica realitzar prctiques experimentals,

enregistrar i analitzar dades i treure conclusions (p.ex. prctica sobre la visualitzaci de

cllules en mitosi i posterior anlisi de les imatges obtingudes). Tamb suposa entendre

models de cincia escolar (p.ex. el cicle cellular) i explicacions cientfiques (p.ex. per qu

susen antimittics en tractaments contra el cncer).

5

4. Objectius daprenentatge

Els objectius que es treballaran al llarg de la seqncia didctica sn els segents:

1. Reconixer el que se sap i el que no sobre la cllula, cicle cellular i la divisi

cellular.

2. Identificar la importncia del procs de la mitosi dins el context dels tumors.

3. Apreciar les aportacions de la biologia per resoldre problemes relacionats amb la

salut humana.

4. Definir les quatre fases de la mitosi.

5. Identificar les diferents fases de la mitosi en imatges reals de microscopia i en les

preparacions observades al microscopi.

6. Utilitzar una tcnica de tinci del material gentic i familiaritzar-se amb l's del

microscopi ptic i amb la captura dimatges amb el programa Motic.

7. Deduir la duraci de les diferents fases de la mitosi a travs de lanlisi de les

imatges extretes al laboratori.

8. Deduir lexistncia de la interfase del cicle cellular a partir de les imatges de

microscopia.

9. Enumerar les fases que comprn la interfase.

10. Detectar la necessitat de lexistncia de punts de control pel bon funcionament del

cicle cellular.

11. Aplicar en diferents contextos els conceptes de mitosi i cicle cellular.

12. Interaccionar amb els companys i amb el professor quan es demana.

13. Aportar idees a la classe de manera ordenada i en el moment adequat.

6

5. Continguts

La seqncia didctica es desenvolupa dins del tema de El cicle cellular.

Els alumnes ja han destar familiaritzats amb el que s una cllula, les seves parts i les seves funcions ja que aix forma part del temari de 2n de la ESO.

A loptativa de Biologia de 4t de la ESO han dhaver fet una bona introducci al tema ja que han haurien dhaver treballat:

- Els cromosomes com a estructura gentica que es transfereix en la reproducci cellular.

- Les caracterstiques bsiques del cicle cellular. - Els processos de mitosi i meiosi en mbit general.

Partint daqu, els continguts a treballar en aquesta seqncia didctica estan desglossats a

continuaci:

El cicle cellular

Continguts desglossats Quan es treballa?

Cllules canceroses: disfunci de la divisi. Sessi 1

Mitosi. Fases de la mitosi. Sessions 1, 2 i 3

Identificaci de la mitosi en preparacions microscpiques i microfotografies i animacions.

Sessions 2 i 3

Cicle cellular. Sessi 3 i 4

Identificaci de les fases del cicle cellular: interfase, mitosi i citocinesi.

Sessi 3 i 4

Mecanismes que controlen el cicle cellular. Sessi 4

Taula 1. Continguts del tema de El cicle cellular.

7

6. Seqncia didctica La seqncia didctica est formada per una sessi prvia de 15 minuts i per 4 sessions

principals de 55 minuts. A continuaci sexplica cadascuna de les sessions:

Sessi prvia

Fase del cicle Exploraci didees prvies.

Objectius 1

Competncies Competncia comunicativa.

Descripci Activitat 1- Es dna als alumnes un qestionari (Qestionari inicial) amb

el qual es pretn explorar les idees prvies i avaluar quins sn els

coneixements dels quals parteixen.

Activitat 2- Sexplica el sistema davaluaci i el pes de cadascuna de les

tasques que hauran danar fent al llarg de la seqncia didctica. Es

reparteix un full (Full de seguiment personal) que hauran danar omplint

durant la seqncia didctica a mida que vagin realitzant les tasques que

sels demanen. Amb aquest full seran coneixedors del que sespera dells

en cada moment i, a ms, podran autoregular-se la feina que han fet i la

que tenen pendent per fer.

Gesti daula Aquestes activitats es duen a terme durant els 15 ltims minuts de la

sessi prvia a les quatre sessions principals.

Act. 1- (10) Les respostes dels alumnes sn individuals, de manera que

es distribueixen asseguts en diferents pupitres.

Act. 2- (5) El professor explica i reparteix el material necessari mentre

lalumne escolta de manera activa.

Atenci a la

diversitat

s dun llenguatge senzill en les preguntes. Es diversifiquen els inputs

(entregant el material per escrit i explicant-lo de manera oral) i els

outputs (permetent que els alumnes dibuixin i escriguin al Qestionari

inicial).

Avaluaci

regulaci

Avaluaci: El Qestionari inicial forma part davaluaci inicial, amb la

qual es pretn obtenir el coneixement previ que els alumnes tenen sobre

el cicle cellular.

8

Tenint en compte que al llarg de la seqncia didctica fem una

avaluaci sumativa, es valora en un 5% que els alumnes omplin el Full de

seguiment personal.

Regulaci: En una de les preguntes del Qestionari inicial els alumnes

han dautoavaluar el seu nivell de coneixement del tema, tot indicant si

no em sona, si em sona, si s qu s o si ho podria explicar. Al final

de la seqncia didctica sels tornar a entregar aquest mateix

qestionari per tal que puguin avaluar el seu grau daprenentatge.

Tant el Qestionari inicial com el Full de seguiment personal pretenen

afavorir la metacognici dels alumnes, s a dir, fer-los ser conscients de

com s el seu aprenentatge per tal que guanyin agilitat i autonomia a

lhora de seguir aprenent.

Materials i

recursos

Material didctic:

- Qestionari inicial (vegeu Annex).

- Full de seguiment personal (vegeu Annex).

Taula 2. Programaci de la sessi prvia.

Sessi 1

Fase del cicle Exploraci didees prvies i introducci de nous conceptes.

Objectius 1, 2, 3, 4, 12 i 13.


Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.

Competncia personal i interpersonal.

Descripci Activitat 3- Es planteja als alumnes un context a travs del qual es veu

quina coneixena tenen sobre el cncer. Quan arriben a la conclusi que

els tumors sn proliferacions de cllules, ho relacionem amb els

medicaments que apareixem al context (antimittics) i introdum la

mitosi. s en aquest moment que els donem una fitxa amb el context i

unes preguntes que hauran de respondre segons el que haurem estat

parlant prviament.

9

Activitat 4- Dedum les fases de la mitosi a travs de lordenaci de

diverses imatges del procs.

Activitat 5- Enganxem les imatges de tot el procs a la pissarra i, a

continuaci, definim les 4 fases de la mitosi a travs de la mera observaci

i descripci de les imatges.

Activitat 6- Fem la recapitulaci: qu hem fet avui?. Escrivim les idees

clau en unes cartolines que ens acompanyaran durant tota la seqncia

didctica.

Gesti daula Act. 3- (15) Interacci professor alumnes mitjanant el discurs socrtic.

Al final de lactivitat sels reparteix el full del context. El contingut

daquest full lhaurem comentat prviament de manera oral, per, de tota

manera, tamb sentrega als alumnes en format paper perqu els en quedi

constncia per escrit.

Act. 4- (12) Divisi de la classe en dos grups de 3-4 persones.

Repartiment del full de treball de Com es divideix una cllula?.

Act. 5- (15) Es fan 4 parelles i cadascuna defineix una de les fases de la

mitosi. Les parelles les faran els mateixos alumnes i sobservar si els

grups de treball funcionen. En cas que s, mantindrem aquestes parelles

per futures activitats; en cas que no, redissenyarem nosaltres els grups de

treball.

Act. 6- (8) Tota la classe conjuntament acordem quins sn els conceptes

claus amb els quals ens haurem de quedar un cop finalitzada la sessi. Els

escrivim en unes cartolines que anirem fent aparixer en sessions

posteriors.

Atenci a la

diversitat

Suport visual amb imatges tant per les fases del cicle com en lactivitat 1 i

4 amb imatges projectades. Utilitzaci del treball en grup i en parelles en

les activitats.

Avaluaci

regulaci

Avaluaci: A travs de la Pauta dobservaci (vegeu Annex) analitzarem

diferents aspectes del comportament i participaci dels alumnes. Les

dades que puguem extreure de la Pauta dobservaci contribuiran a

lavaluaci sumativa de cada alumne amb un 15%.

Regulaci: Lactivitat 6 permet fer evidents les idees clau tractades a la

10

sessi. Daquesta manera, safavoreix que tots els alumnes es vagin

construint les bastides del seu propi coneixement de manera progressiva

i amb els conceptes bsics molt clars.

Materials i

recursos

Material didctic:

- Full dactivitat 3. La Hjadi ens explica la seva situaci (vegeu Annex).

- Full dactivitat 4. Com es divideix una cllula? (vegeu Annex).

- Pauta dobservaci.

Material fungible: xiclet adhesiu, cartolines, imatges de les fases de la

mitosi impreses en un din-A4, .

Taula 3. Programaci de la primera sessi.

Sessi 2

Fase del cicle Estructuraci dels coneixements i aplicaci .

Objectius 1, 5, 6, 12 i 13.

Competncies Competncia personal i interpersonal.

Competncia centrada en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.

Competncia en gesti i tractament de la informaci.

Competncia en recerca.

Competncia en indagaci i experimentaci.

Descripci Activitat 7- Reps dels conceptes de la sessi anterior rellegint les

cartolines amb els continguts clau (activitat 6).

Activitat 8- Realitzem una prctica de laboratori en la qual pretenem

observar cllules darrel dall (o de ceba) en mitosi. Mitjanant el

seguiment del Gui de prctiques de laboratori, els alumnes fan el

muntatge de les preparacions que tot seguit observaran al microscopi. En

cas que sigui possible, es prendran fotografies que sanalitzaran a la

segent sessi.

Activitat 9- [En cas que hi hagi temps] Repartim un conjunt dimatges als

alumnes sobre cllules en diferents fases de la mitosi. Algunes imatges

sn dibuixos esquemtics i altres sn fotografies reals obtingudes per

11

microscopia ptica. Es tracta, doncs, que els alumnes identifiquin a quina

fase de la mitosi es troba la cllula de la imatge que els ha tocat. Tot

seguit les hauran de penjar a la pissarra, on prviament haurem dibuixat

una taula amb el nom de les 4 fases (profase, metafase, anafase i telofase)

i tamb hi haurem escrit les caracterstiques clau. Aix, cal que els

alumnes colloquin cada imatge en particular a sota de la fase a la qual

creuen que correspon.

Activitat 10- Fem la recapitulaci: qu hem fet avui?. Escrivim en

cartolines les paraules clau que cal conixer al llarg de la seqncia

didctica. El conjunt de paraules que es considerin importants es

penjaran al Moodle per tal que els alumnes les defineixin i puguem anar

elaborant, conjuntament, un glossari de la unitat.

Gesti daula Act. 7- (5) Repassem conjuntament.

Act. 8- (35) Es duu a terme la prctica per parelles i seguint el Gui de

prctiques de laboratori. Prviament a larribada dels alumnes cal haver

deixat tot el material a punt i haver provat que la prctica funcioni.

Act. 9- (10) [En cas que hi hagi temps] Repartim el conjunt de 20 imatges

entre lalumnat, que est organitzat per parelles. Daquesta manera, cada

parella t unes 5 imatges, que ha de collocar al lloc corresponent dins del

quadre dibuixat a la pissarra. Finalment, entre tots validem que lexercici

s correcte i corregim els possibles errors.

Act. 10- (10) Fem la recapitulaci de paraules conjuntament. Els alumnes

tenen com a deures definir un mnim de dues paraules del glossari que

collectivament anirem elaborant al Moodle de lescola.

Atenci a la

diversitat

Suport visual en totes les explicacions.

La recapitulaci ajuda a la comprensi daquells conceptes que no hagin

quedat clars prviament.

Avaluaci

regulaci

Avaluaci: Continuem amb lavaluaci sumativa per tal de seguir

valorant el cam que segueix cada alumne a mesura que avana el procs

densenyament aprenentatge. s per aix que savaluen amb un 10% els

dibuixos que realitzen sobre la mitosi a lactivitat 9 Tamb savalua el

Glossari elaborat conjuntament amb un 15% de la nota final.

12

Regulaci: Amb lactivitat 10 es pretn lelaboraci conjunta dun glossari

que permeti als alumnes tenir clares les paraules ms importants del

temari. Aquestes paraules, a ms, estaran escrites per ells, de manera que

safavoreix ls dun llenguatge senzill que sigui accessible per a tots els

membres de classe.

Els alumnes continuen autoregulant-se mitjanant el Full de seguiment

personal.

Materials i

recursos

Material didctic:

- Full dactivitat 8. Imatges de cllules en mitosi (vegeu Annex).

- Full dactivitat 9. Gui de prctiques de laboratori (vegeu Annex).

Material fungible: xiclet adhesiu, cartolines i material per a la realitzaci

de la prctica (especificat al Gui de prctiques de laboratori).

Recursos: per aquesta sessi cal disposar de laboratori i, sobretot, de

microscopis.

Taula 4. Programaci de la segona sessi.

Sessi 3

Fase del cicle Estructuraci dels coneixements.

Objectius 1, 7, 8, 9, 10, 12 i 13.



Competncia en gesti i tractament de la informaci.


Competncia en indagaci i experimentaci.

Descripci Activitat 11- Analitzem les fotografies realitzades a la prctica de

laboratori. En cas de no haver obtingut bones mostres o bones fotografies

durant la sessi anterior, analitzarem unes imatges que durem nosaltres.

Aquesta activitat consisteix en reconixer en quina fase de la mitosi es

troben les cllules que apareixen a la fotografia. Aix, cal que els alumnes

facin un recompte del nombre de cllules en cada fase. La intenci s que

13

observin una quantitat molt elevada de cllules que no sabran a quina

fase de la mitosi pertanyen. En aquest moment, introdum el concepte de

interfase i de cicle cellular.

Activitat 12- Fem la posada en com dels resultats. Es relaciona el

percentatge de cllules presents a cada fase amb el temps de durada del

cicle. En cas que els alumnes no comprenguin aquesta relaci, fem servir

una analogia.

Activitat 13- Enganxem unes imatges sobre les fases de la interfase a la

pissarra (G1, S i G2) i acabem de completar el cicle que vam comenar a la

primera sessi. Observem cadascuna de les imatges i les definim

conjuntament.

Activitat 14- Els alumnes dedueixen els punts de control del cicle cellular

a partir duns dibuixos esquemtics del cicle que contenen errors.

Representa que aquests dibuixos els haur fet un amic de la Hjadi que est

a cursos ms avanats per ajudar-la a entendre el funcionament de les

seves cllules. Aquest amic, en Jonathan, sha equivocat en alguns passos,

de manera que els alumnes hauran didentificar aquests errors. Els errors

que analitzarem seran els segents: o b no sha duplicat el DNA durant la

fase S, o b la cllula no ha crescut prou durant G1 i G2 com per entrar en

mitosi i o b els cromosomes no shan alineat correctament al fus mittic.

Es relacionen aquests tres tipus derror amb la importncia que hi hagi

algun sistema de control a la cllula que impedeixi que les cllules amb

errors progressin i que, per tant, siguin reparades o entrin en apoptosi.

Activitat 15- Fem la recapitulaci: qu hem fet avui?. Escrivim els

conceptes clau de la sessi en unes cartolines.

Gesti daula Act. 11- (10) Els alumnes treballen amb les mateixes parelles del

laboratori. Sels reparteix el Full dactivitat 11.

Act. 12- (10) La posada en com la fem conjuntament. Se segueix

treballant amb el Full dactivitat 11.

Act. 13- (10) Ho fem conjuntament: els alumnes proposen quines poden

ser les caracterstiques de cada perode de la interfase, la professora les

copia a la pissarra i ells les anoten al Full dactivitat 13.

Act. 14- (15`) Es divideixen els alumnes en tres grups, de manera que

cadascun dells analitza un dibuix de lamic de la Hjadi amb un error

14

diferent (Full dactivitat 14). Aix doncs, es pretn que cada grup acabi

deduint la necessitat i la importncia que hi hagi un punt de control que

eviti que sesdevingui lerror que estaran analitzant. Desprs que cada

grup hagi caracteritzat el punt de control amb el qual els ha tocat

treballar, hauran dexplicar-lo a la resta de la classe. Per aix, portarem les

imatges dels errors en pdf per si volen fer servir el projector per ajudar-se

en lexplicaci als seus companys.

Act. 15- (5) Ho fem conjuntament.

Atenci a la

diversitat




Avaluaci

regulaci

Avaluaci: Com a activitat opcional que pot pujar la nota final (0,5 punts),

poden fer un dibuix del cicle cellular. Els recomanem que ho facin perqu

els ajudar a fixar-se en els detalls de cadascuna de les fases (estat de la

cromatina, estat de la membrana nuclear, etc.).

Regulaci: activitat 16 de recapitulaci.

Materials i

recursos

Material didctic:

- Full dactivitat 11. Qu vam observar al microscopi? (vegeu Annex).

- Full dactivitat 13. El cicle cellular (vegeu Annex).

- Full dactivitat 14. Error! Error! Error! (vegeu Annex)

Material fungible: cartolines.

Recursos: cal una aula amb projector.

Taula 5. Programaci de la tercera sessi.

Sessi 4

Fase del cicle Aplicaci i autoavaluaci.

Objectius 1, 11, 12 i 13.



15

Competncia centrada en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.


Descripci Activitat 16- Es plantegen dues situacions en les quals els alumnes han

daplicar el temari tractat amb anterioritat sobre el cicle cellular, la

mitosi i el cncer. Recuperant el cas de la Hjadi, els alumnes han de poder

transferir els coneixements adquirits prviament a dues noves situacions

basades en problemes de la vida real. Un dels contextos plantejats tracta

sobre el per qu de la caiguda dels cabells en tractaments de

quimioterpia (Full de treball 16a); laltre context pretn comprendre el

tumor observat en un arbre comparant-lo amb la malaltia de la Hjadi (Full

de treball 16b).

Activitat 17- Els alumnes resolen el Qestionari final. Es tracta dun

qestionari igual que linicial per amb algunes preguntes que faran que

els alumnes prenguin conscincia del que han aprs. A ms, el Qestionari

inicial permet que els alumnes sauto-avalun i, finalment, es co-avaluin.

Gesti daula Act. 16- (30) Es fan quatre parelles, de manera que dues treballen amb

Per qu em cauen els cabells? i les altres dues, amb Qu li passa a larbre?.

Es deixen 10 pel treball en parelles. A continuaci sajunten les dues

parelles que han estat tractant el mateix cas, de manera que els grups de 4

tenen 12 ms per complementar les conclusions a les que han arribat i

preparar lexposici oral que faran a la resta de companys. Finalment,

cada grup de 4 alumnes t 3 minuts per fer una presentaci oral sobre el

cas que havien de resoldre i, aix, explicar-li a laltre grup.

Act. 17- (20) Els alumnes responen individualment el Qestionari final. A

continuaci, el comparen amb el Qestionari inicial i fan la prpia auto-

avaluaci. Finalment, fan parelles i es co-avaluen, de manera que poden

complementar-se i ajudar-se si algun dels dos t dificultats en un aspecte

en concret.

Atenci a la

diversitat




Dos contextos de tancament segons dificultat.

16

Avaluaci

regulaci

Avaluaci: Lexposici oral (activitat 16) ens permet avaluar (amb un

20%) si els alumnes han estat capaos de transferir els coneixements

adquirits sobre un tema per tal de comprendre i resoldre noves

situacions.

El Qestionari final permet fer-nos una idea de quina ha estat levoluci

dels alumnes al llarg de la seqncia didctica. A ms, tant permet que el

propi alumne sauto-avalu com que els companys es co-avalun entre ells.

Si els alumnes han omplert el Qestionari inicial i el final els ho valorarem

amb un 5% de la nota final.

Regulaci: Novament, el Qestionari final permet que lalumne prengui

conscincia sobre quina ha estat la seva evoluci al llarg del procs

densenyament aprenentatge. A ms, sincorporen preguntes que

afavoreixen que lalumne faci lautoreflexi.

Materials i

recursos

Material didctic:

- Full de treball 16a. Efectes secundaris (vegeu Annex).

- Full de treball 16b. Un passeig per Montjuc (vegeu Annex).

- Qestionari final (vegeu Annex).

- Qestionari inicial que van respondre a la sessi prvia.

Material fungible: les cartolines que hem anat elaborant al llarg de les

diferents sessions.

Recursos: cal una aula amb projector.

Taula 6. Programaci de la quarta sessi.

7. Criteris generals datenci a la diversitat

A linstitut Mil i Fontanals hi ha diversitat de tot tipus a laula (cultural, cognitiva i

dinteressos) . Per a la diversitat cultural hem intentat agafar contextos que puguin ser

propers a tots ells: hi ha un institut, la problemtica del cncer, i els noms dels personatges

sn clarament daltres pasos.

Per a les problemtiques relacionades amb la dificultat per a la llengua, hem optat per la

utilitzaci dun llenguatge al mxim de senzill a les fitxes i per molta interacci oral.

Aquesta ltima amb suport dimatges per tal de facilitar lentesa dels continguts.

17

En aquesta classe tenim una majoria dalumnes que els costa seguir les classes i que a ms a

ms mostren poc inters. Daltra banda tenim una alumne que s que mostra inters i t

facilitat per laprenentatge. Creiem que amb el treball en parelles i en petit grup que fem

durant la seqncia podem ajudar a que aquestes diferncies convisquin i senriqueixin les

unes a les altres.

8. Criteris generals davaluaci.

Al llarg de la seqncia didctica es duen a terme nombroses activitats amb les quals

savalua els alumnes de manera continuada. A ms, al final de les quatre classes recollirem,

en forma de dossier, tot el material que els haurem anat entregant i que ells hauran anat

completant. Aquest dossier el valorarem amb un 30% de la nota final.

Aix doncs, mitjanant una avaluaci sumativa, donem ms rellevncia al treball constant

que no pas a la realitzaci dun nic examen final. Creiem que s ms convenient fer-ho

daquesta manera perqu els alumnes no mostren gaire inters per lexamen. En canvi, si

sels van proposant tasques curtes s ms fcil que se sentin capaos de realitzar-les, que

les duguin a terme amb xit i que simpliquin ms a les sessions.

Ja a la sessi prvia els explicarem el nou sistema davaluaci que seguirem. Ho enfocarem

com una manera dajudar-los i que els pot permetre obtenir millors resultats.

Les ponderacions de les diferents tasques quedarien de la segent manera:

Activitats avaluables Percentatge

Participaci i comportament. 15%

Dibuixar les fases de la mitosi (sessi 2). 10%

Definir dues paraules al Glossari del Moodle. 15%

Completar el Qestionari inicial i final. 5%

Completar el Full de seguiment personal. 5%

Exposici final (activitat daplicaci). 20%

Entrega del dossier que hauran anat elaborant al llarg de les quatre sessions amb el material que els haurem anat donant.

30%

Dibuixar el cicle cellular complet (activitat opcional sessi 3). +0,5 punts

Taula 7. Activitats avaluables i percentatge corresponent.

18

Cada percentatge ser avaluat de la segent manera:

Activitats avaluables Mtode davaluaci

Participaci i comportament En base a la Pauta dobservaci i a la

rbrica 1 (vegeu Annex).

Dibuix de les fases de la mitosi En base a la rbrica 2 (vegeu Annex).

Definici de les paraules al Glossari del Moodle

Si nhi dues de definides ms o menys

correctes, sels dna tota la puntuaci.

En cas contrari res.

Completar el Qestionari inicial i final.

No els ha omplert = 0%

Els ha omplert parcialment = 2,5%

Els ha omplert = 5%

Completar el Full de seguiment personal.

No lha omplert = 0%

Lhe omplert parcialment = 2,5%

Lha omplert = 5%

Exposici final (activitat daplicaci). En base a la rbrica 3 (vegeu Annex)

Entrega del dossier. Cada activitat t 1 punt de pes dins del

30%

Taula 8. Mtode davaluaci.

9. Connexi amb altres matries

- Matemtiques:

Fent percentatges en el recompte de les fases de la mitosi.

- Llengua i literatura catalana i castellana:

Comprensi oral i escrita de la llengua catalana i castellana.

Expressi oral i escrita de la llengua catalana i castellana.

20

ANNEX

MATERIAL DE LALUMNE

- Activitat 1. Qestionari inicial ........................................................................................................21

- Activitat 2. Full de seguiment personal ......................................................................................23

- Activitat 3. La Hjadi ens explica la seva situaci .....................................................................24

- Activitat 4. Com es divideix una cllula? ...................................................................................26

- Activitat 8. Imatges de cllules en mitosi .................................................................................27

- Activitat 9. Prctiques al laboratori: observem la mitosi ...................................................30

- Activitat 11. Qu vam observar al microscopi? .......................................................................34

- Activitat 13. El cicle cellular ...........................................................................................................35

- Activitat 14. Error! Error! Error! ...................................................................................................39

- Activitat 16a. Efectes secundaris ...................................................................................................44

- Activitat 16b. Un passeig per Montjuc .......................................................................................46

- Activitat 17. Qestionari final .........................................................................................................48

MATERIAL DEL PROFESSOR

-Pauta dobservaci de conducta i participaci..............................50

-Rbrica de participaci i comportament..................................51

-Rbrica davaluaci dels dibuixos de la mitosi...............52

-Rbrica davaluaci de lexposici de lactivitat daplicaci53

-Material de lactivitat 5 .......................................................................................................................54

-Material de lactivitat 11 ...63

-Material de lactivitat 14 .....66

Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat

21

MATERIAL DE LALUMNE

[Activitat 1]

QESTIONARI INICIAL

Aqu tens un seguit de conceptes. Per cada un posa una X all on creguis:

Concepte No em sona Em sona S qu s Ho podria explicar

Cllula

Nucli cellular

Cromosoma

Mitosi

Fases de la mitosi

Citocinesi

Cromatina

Interfase

Cicle cellular

Control cellular

Dibuixa una cllula en el seu procs de divisi. Fes-ho amb el mxim detall i posa nom a les seves parts (membrana cellular, nucli, material gentic, etc.).


22

Explica amb paraules com creus que s el procs de divisi cellular. Qu creus que ha de

passar?


23

[Activitat 2]

FULL DE SEGUIMENT PERSONAL

A la taula segent trobars tot el que fars durant les properes classes. Aix, quan arribi el

moment, cal que indiquis amb un s () o un no () si has fet el que sesperava de TU. nims i bona feina!

Sessi Qu he de fer? Ho he fet?

/ Data

inici He completat el Qestionari inicial.

1 He participat en lordenaci de les imatges de la mitosi.

1 He participat en la definici de les fases de la mitosi.

1, 2, 3, 4 Entenc els conceptes clau al final de cada classe.

2 Com a mnim, he identificat correctament 4 imatges

corresponents a cllules en diferents fases de mitosi.

2 He observat cllules en mitosi a travs del microscopi.

2 He dibuixat totes les fases de la mitosi.

deures Com a mnim, he definit 2 paraules del Diccionari del

Moodle.

3 He participat en el recompte de cllules en mitosi a partir de

les imatges.

3 He identificat un punt de control del cicle cellular i lhe

explicat als companys.

deures He dibuixat el cicle cellular correctament (activitat opcional).

4 He presentat als meus companys lactivitat daplicaci.

4 He completat el Qestionari final.

final He completat el Full de seguiment personal desprs de cada

classe.

Altres comentaris:

A continuaci, pots escriure o dibuixar qualsevol comentari important per a tu i relacionat amb

les classes de Biologia. Per exemple, pots explicar si has tingut algun problema o alguna

dificultat durant les classes, etc.


24

[Activitat 3]

La Hjadi ens explica la seva situaci

Qu s un tumor?

Qu vol dir antimittic?

Qu s la mitosi?

Un mat quan la Hjadi sortia de la dutxa es

va notar alguna cosa diferent. A laixella hi

tenia un bony que no era normal. All no

sabia si lhavia de preocupar o no per,

aprofitant que aquell dia era dimarts, va anar

a veure la infermera de linstitut. Ella li va dir

que podien ser moltes coses per que calia

que sho fes mirar per algun metge per si de

cas.

A lhospital li van fer unes proves i al cap duna setmana, quan va anar a recollir els

resultats, li van donar una mala notcia: era un tumor. Per tant, la Hjadi tenia cncer.

El metge li va dir que cada cncer era diferent. Per que comenaria un tractament de

quimioterpia amb antimittics a veure si amb aix en tenia prou.


25

Fases de la mitosi:

Fase 1: Fase 2: Fase 3: Fase 4:

Descripci:

Descripci: Descripci:

Descripci:


26

[Activitat 4]

COM ES DIVIDEIX UNA CLLULA?

Inici Final

1. Ordena les imatges segents:

2. Quina particularitat t aquest procs?

3. Qu passa amb lADN (o DNA) de la cllula inicial? s igual que el de les cllules filles?

4. Com sanomena aquest procs?

?


27

[Activitat 8]

PRCTIQUES AL LABORATORI: OBSERVEM LA MITOSI

INTRODUCCI

Com hem vist fins ara, la MITOSI s el procs

de divisi cellular durant el qual una cllula

passa a formar dues noves cllules que

anomenem cllules filles. Aquestes cllules

filles tenen el mateix contingut gentic que la

cllula de la qual provenen, s a dir, sn

idntiques. Com que sn genticament iguals,

podem dir que les dues cllules filla sn un

clon de la cllula que sha dividit.

QU LI PASSA A LA HJADI?

La Hjadi entn perfectament els dibuixos de la mitosi, per no acaba de saber com s la mitosi

a la realitat. T curiositat i es pregunta com es deu veure la mitosi pel microscopi.

LAbdul, que s un amic de classe de la Hjadi, tamb t molta curiositat per anar al laboratori.

Ell no t cncer per sap que cada dia el seu cos produeix cllules noves, fet que passa al cos

de tots els sers vius, sobretot en parts que estan en creixement, com per exemple a les arrels

duna ceba.

MATERIAL

- Una ceba o un all

- Tisores

- Agulla emmanegada

- Paper de filtre

- Pinces de fusta

- Pinces fines

- Vidre de rellotge

- Portaobjectes i cobreobjectes

- Microscopi

- Bec Bunsen

- Orcena A

- Orcena B

PROCEDIMENT

1r. Talleu els 5 ltims mm de larrel de lall. Talleu-ne ms dun

2n. Poseu els fragments de larrel a sobre del vidre de rellotge.

3r. Afegiu 2 o 3 gotes dorcena A.

4t. Agafeu amb pinces de fusta el vidre de rellotge i acosteu-lo a la flama fins que surtin

vapors (3 vegades).

x

2


28

5. Agafeu el fragment darrel amb lagulla emmanegada i les pinces i poseu-lo a sobre del

portaobjectes.

6. Afegiu unes gotes dorcena B.

7. Colloqueu un cobreobjectes a sobre de larrel.

8. Amb el mnec de lagulla emmanegada feu petits cops a sobre del cobreobjectes. Aix,

les cllules sestendran.

9. Talleu un fragment de paper de filtre i poseu-lo a sobre del cobreobjctes. Amb el dit

polze feu una pressi suau sobre el paper de filtre i, al mateix temps, feu n petit gir.

10. Observeu la preparaci de cllules al microscopi.

ENREGISTRAMENT DE DADES

Dibuixa detalladament cadascuna de les fases per les quals passen les cllules en mitosi

segons el que pots observar al microscopi:

PROFASE METAFASE

ANAFASE TELOFASE


29

[Activitat 9]

IMATGES DE CLLULES EN MITOSI

Les segents imatges es reparteixen als alumnes retallades i per separat. Cal, doncs, que

siguin capaos didentificar en quina fase de la mitosi es troba cadascuna de les cllules de les

imatges.


30


31


32


33

[Activitat 11]

QU VAM OBSERVAR AL MICROSCOPI? Les fotografies que observes corresponen a unes preparacions de cllules vegetals que es van

obtenir seguint el protocol de laboratori de la orcena A i B. La presa dimatges es va fer al

microscopi ptic.

Analitza les fotografies que et donem i completa la taula segent:

Fase Nombre de cllules

que veus Cllules que han vist tots els grups

% cllules en aquesta fase

Profase

Metafase

Anafase

Telofase

Interfase

TOTAL

Fixat amb els percentatges que ens han sortit. Com els interpretes?


34

[Activitat 13]

EL CICLE CELLULAR

La mitosi noms s una petita part del cicle cellular!

A continuaci pots observar tres esquemes sobre el cicle cellular. Contenen la mateixa

informaci per representada de diferents maneres.

Esquema 1

Fase G1

Fase S

Fase G2

Avantatges esquema 1:

- Sobserva la cromatina en els diferents estats de condensaci (molt

condensada en forma de cromosomes durant la mitosi i poc condensada

durant la interfase).

Inconvenients esquema 1:

- Els temps no sn reals, ja que la mitosi s la fase que menys durada t de

tot el cicle cellular.

- No sobserven b les etapes en qu es divideix el cicle cellular.


35

Esquema 2

Esquema 3


- Sobserva que la mitosi

s letapa ms curta (en

quant a temps) de tot el

cicle cellular.

- Sobserva, lleugerament,

que la cllula va creixent

durant la interfase.


- No es veu el nucli ben

representat (no sobserva

si la cromatina est ms o

menys condensada en

cada fase).


- La mitosi es representa com la fase

de menys durada.


- Les cllules sembla que es facin

cada cop ms petites durant la

interfase.

- No saprecia gaire b el nucli de les

cllules.

- Les cllules de dins de la mitosi

sn massa petites.


36

1. En quina fase es divideix la cllula?

2. Qu cal que passi ABANS de la mitosi?

3. Qu passa just DESPRS de la mitosi (just desprs de la telofase)?

4. Qu s la interfase?

5. Quina fase dura ms temps: la interfase o la mitosi? Per qu creus que s aix?

6. Completa lesquema segent. Anota dins dels requadres blancs les caracterstiques de

cadascun dels perodes que conformen el cicle cellular:

Cicle cellular

Interfase

F. mittica

Fase S

Fase G1

Fase G2

Citocinesi

Mitosi


37

7. Activitat opcional (+0,5 punts). En base a les caracterstiques de cada fase del cicle

cellular, fes un dibuix complet del cicle cellular. Escriu el nom de cada fase al costat del dibuix

que la representi i assenyala les parts importants de la cllula en cada moment (cromatina,

centrol, membrana nuclear, membrana plasmtica, cromosomes, etc.).


38

[Activitat 14]

ERROR! ERROR! ERROR!

1. Podries identificar en quina fase sha equivocat el Jonathan?

2. Quin error observes?

3. Qu passaria si hi hagus aquest error en un cicle cellular?

La Hjadi no acaba dentendre b quin problema tenen les

seves cllules. T un amic, el Jonathan, que s ms gran

que ella i que ha estudiat biologia.

Ell li intenta explicar el cicle cellular per ensenyar-li com

haurien de funcionar les seves cllules si no tingus

cncer. Per aix ja fa molt que ho va estudiar i no acaba

de recordar ben b com funcionava.

Ha hagut de fer uns quants dibuixos de prova per recordar-

sen, per tot i aix no se nha sortit...


39

4. Dibuixa un semfor en la fase on creus que cal controlar que tot funciona correctament.

5. Qu creus que vigila el punt de control que tu mateix has identificat?

6. Qu creus que es comprova en aquest punt de control?

7. Per qu creus que sn importants aquests punts de control?

8. Qu creus que fa la cllula quan t un error?

Els errors que ha coms el Jonathan tamb els comet la cllula de tant en tant.

Per el nostre cos no es pot permetre tenir cllules amb errors, ja que aquestes

sanirien dividint i originarien, cada cop, ms cllules amb errors.

Aix doncs, cal aturar lerror a temps!

Les cllules tamb tenen una mena de semfors que sanomenen punts de

control (o checkpoints en angls).

Els punts de control serveixen per vigilar que els processos sesdevenen

adequadament i que no hi ha errors a les cllules que estan dividint-se.

Si una cosa no ha funcionat correctament, els punts de control eviten que es

passi a la fase segent.


40

9. A continuaci exposars als teus companys qu has dedut de lanlisi dun dels punts de

control. En aquesta taula pots anotar: 1) qu els vols explicar i 2) qu than explicat ells.

Quin era lerror als dibuixos?

Nom del punt de control

On es troba el punt de control?

Qu controla aquest punt?

De qu depn que tot sigui correcte?


41

Error 1


42

Error 2


43

Error 3


44

[Activitat 16a]

EFECTES SECUNDARIS

A quin procs afecten els antimittics?

Per qu creieu que els antimittics poden causar aquests efectes secundaris en el nostre cos?

Encarar-ho ms al tipus de cllules?

La Hjadi ja casi no sen recorda de lensurt

que va patir lany passat quan li van

diagnosticar el tumor.

Quan va comenar a prendres els

medicaments antimittics tothom la va

advertir que podia tenir efectes secundaris

que com la caiguda del cabell i la debilitaci

de les ungles. Ella, per, no els va notar

massa perqu la medicaci era suau.

A ms a ms al final va tenir sort! Es va sortir

del cncer noms amb la quimioterpia i no

va caldre cap operaci.


45

En quina fase del cicle cellular es troben majoritriament les cllules del cos?

Les cllules que es divideixen amb normalitat, com controlen que tot funcioni b?


46

[Activitat 16b]

UN PASSEIG PER MONTJUC

Ajudem la Hjadi!

Com li explicaries a la Jenny qu tenen en com la Hjadi i larbre de Monjuc?

Avui fa un bon dia!

La Hjadi ha convenut la seva amiga

Jenny perqu lacompanyi a fer un

passeig per Montjuc.

A mig passeig sassenten a un banc del

costat del cam. Els ha agafat un atac de

riure mirant un arbre que t una forma

molt estranya. La Hjadi sha adonat que

aquell arbre t aquella forma perqu t

un bony a una banda.

De cop aquell arbre li recorda el que li va

passar lany passat. Sap que ella i larbre

han passat per un procs molt igual per

no sap massa com explicar-li a la Jenny

perqu lentengui.


47

Quin procs es troba modificat en aquest bony de larbre?

En quina fase del cicle cellular es troben majoritriament les cllules de larbre?

Les cllules que es divideixen amb normalitat, com controlen que tot funcioni b?


48

[Activitat 17]

QESTIONARI FINAL Aqu tens un seguit de conceptes. Per cada un posa una X all on creguis:

Concepte No em sona

Em sona

S qu s

Ho podria explicar

Validat? (S/No)

Cllula

Nucli cellular

Cromosoma

Mitosi

Fases de la mitosi

Citocinesi

Cromatina

Interfase

Cicle cellular

Control cellular

Dibuixa una cllula en el seu procs de divisi. Fes-ho amb el mxim detall i posa nom a les seves parts (membrana cellular, nucli, material gentic, etc.).


49

Explica amb paraules com creus que s el procs de divisi cellular. Qu creus que ha de

passar?

En quins aspectes creus que has millorat respecte el Qestionari inicial?


50

MATERIAL DEL PROFESSOR

[Pauta dobservaci]

Curs i classe:

Matria:

Dia de lobservaci:

Hora de lobservaci:

1 = cap; 2 = pocs; 3 = molts; 4 = tots Observacions: .................................................................................................................................... .... ............................................................................................................................. ........... ....................................................................................................................... ................. ............................................................................................................................. ...........

TEMS A OBSERVAR VALORACI

1 2 3 4

A NIVELL DE CONDUCTA

Estan atents a les explicacions.

Es distreuen fcilment.

Sescolten els uns als altres.

Respecten els torns de paraula.

Compleixen les normes.

Interrompen constantment.

Parlen excessivament entre ells quan no toca.

Es mostren obedients a les indicacions que els dna el professor.

Estan distrets fent feina aliena a la sessi

A NIVELL DE PARTICIPACI

Participen activament a les activitats en parelles.

Participen activament a les activitats en grup.

Treballen b quan escullen ells els companys dequip.

Saben treballar de manera autnoma.

Aporten idees a les explicacions.

Interaccionen amb el professor i els companys quan sels demana.

Fan preguntes durant les sessions.

Es mostren indiferents al curs de la sessi.

Porten la feina de casa feta.


51

[RUBRIQUES DAVALUACI]

Rbrica 1. Participaci i comportament (15%)

Aspectes a avaluar

Insuficient 3/4 Suficient 5/6 Notable 7/8 Excellent 9/10

Assistncia i puntualitat.

Ha faltat o ha arribat tard ms dun dia sense justificaci.

Ha faltat o ha arribat tard un dia sense justificaci.

Ha faltat 2 o 3 dies per ha estat justificat o ha arribat 1 o 2 dies tard de manera justificada.

Ha vingut cada dia a classe i sempre ha arribat puntual.

Treball en equip.

Treball molt individual. No hi ha relaci amb el conjunt.

Saprecia una certa collaboraci en lestructura global.

Les tasques individuals estan relacionades amb les del conjunt.

La seva part mostra discussi i planificaci conjunta.

Implicaci a classe.

Parla amb els companys daltres assumptes no relacionats amb la sessi. Fa altres feines alienes a la sessi

Es distreu amb facilitat, per fa part de la feina que mana el professor.

Fa la feina que mana el professor. Participa, collabora i fa preguntes al professor relacionades amb la matria.

Ha fet totes les tasques previstes per a la sessi. Participa, collabora i fa preguntes al professor relacionades amb la matria Fa una escolta activa i pren apunts dels aspectes rellevants de la sessi.

Inters per aprendre.

No omple el Full de seguiment personal.

No porta el material necessari per a la sessi.

Omple parcialment el Full de seguiment personal.

Omple el Full de seguiment personal.

Omple el Full de seguiment personal havent realitzat totes les tasques que se li demanaven.

Assoliment de conceptes

Noms comprn coses puntuals.

T una comprensi global molt superficial.

La comprensi de totes les parts s bona.

Sap argumentar i explicar els conceptes.


52

Rubrica 2. Avaluaci dels dibuixos de les fases de la mitosi (10%)

Aspectes a avaluar


Precisi

Poca precisi. No hi apareixen elements essencials com la membrana nuclear, el fus mittic, la cromatina o els cromosomes.

Hi ha explcits els elements ms importants en cada fase per se nhan descuidat algun dimportant.

Hi surten tots els elements importants de cada fase per se nha deixat de poc importants.

Hi surten tots els elements que intervenen en el procs (cromatina, cromosomes, nucli, centrols, fus mitric, cromtides, etc.)

Claredat

No sentn b quins sn els elements que hi ha dibuixats. No hi ha els noms posats de les diferents parts

Es pot entendre que hi ha dibuixats els elements ms importants. Noms ha posat algun nom per encara en falten.

Sentenen la majoria delements i sha ajudat de lescriptura dels noms per clarificar-los

Sentn amb claredat quins sn els elements que intervenen al procs. Tots ells tenen el nom posat indicat dalguna manera.


53

Rbrica 3. Avaluaci de lexposici final (Activitat daplicaci) 20%

Aspectes a avaluar


Domini del tema que sexposa

Expressa les idees de forma desordenada. Costa seguir el fil de lexplicaci.

Expressa les idees de forma desordenada, per es pot seguir el fil de lexplicaci.

Expressa les idees de forma ordenada tot i que a lexplicaci li manca fludesa.

Expressa les idees amb claredat enllaant-les les unes amb les altres. Lexplicaci s fluda.

Vocabulari utilitzat

No usa vocabulari especfic aprs a les sessions.

Usa algunes paraules del vocabulari aprs a les sessions, per a vegades de manera incorrecta.

Usa la majoria de paraules del vocabulari aprs a les sessions correctament.

Usa tot el vocabulari aprs a les sessions correctament.

Actitud a lhora dexposar

Es mostra insegur, parla fluix i no es posa de cara al pblic.

Es mostra insegur per sel sent b i se situa de cara al pblic.

A vegades es mostra insegur per parla amb el to adequat i projecta la veu al pblic.

Sel veu segur amb el que explica, una un to de veu adequat projectant-lo al pblic i mira la audincia mentre parla.


54

[Activitat 5]

Aquestes imatges sn les que pengem a la pissarra a lhora de definir el procs de mitosi complert. A partir daquestes imatges els alumnes

defineixen cadascuna de les fases.

Cllules filles


55

Cllula inicial


56

Interfase


57

Profase


58

Profase


59

Metafase


60

Anafase


61

Telofase


62

[Activitat 11]

A continuaci hi ha les imatges amb qu treballarem en cas que no funcioni la prctica al laboratori amb els alumnes i no aconseguim

visualitzar cap cllula en mitosi. A les imatges sobserven cllules en diferents fases de mitosi, aix com cllules en interfase.


63


64


65

[Activitat 14]

A ms dels dibuixos del Jonathan

sobre el cicle cellular incorrecte, els

acabarem mostrant un dibuix amb el

cicle cellular correcte i amb els punts

de control ben situats.

Seqüència Didàctica 1r Bat. - La Mitosi-

Documents

Transcript of Seqüència Didàctica 1r Bat. - La Mitosi-