Seqncia didctica
1r batxillerat
Berta Planes Rotchs i Judith Trepat Parra Institut Mil i
Fontanals
NDEX
I- PRESENTACI ............................................................................................................................. ..........................1
II- PROGRAMACI DE LA SEQNCIA DIDCTICA ..................................................................................3
1. Introducci ............................................................................................................................. .................3
2. Context ......................................................................................................................................................3
3. Competncies ............................................................................................................................. ............3
4. Objectius daprenentatge ..................................................................................................................5
5. Continguts ................................................................................................................................................6
6. Seqncia didctica .............................................................................................................................7
- Sessi prvia ...............................................................................................................................7
- Sessi 1 ........................................................................................................................... ..............8
- Sessi 2 .......................................................................................................................................10
- Sessi 3 ........................................................................................................................ ...............12
- Sessi 4 ............................................................................................................................. ..........14
7. Criteris generals datenci a la diversitat ................................................................................16
8. Criteris generals davaluaci .........................................................................................................17
9. Connexi amb altres matries ......................................................................................................18
ANNEX............................................................................................................................. ............................................20
1
I- PRESENTACI
La segent unitat didctica va encarada a una classe de primer de batxillerat de Biologia a
lInstitut Mil i Fontanals de Barcelona.
La nostra intenci s presentar el temari de manera que en comprenguin la seva aplicaci a
la vida quotidiana a travs dun context que podria ser real. El context gira al voltant duna
noia que t cncer i que intenta comprendre la seva malaltia. Aix, a partir del tractament
que pren la noia, estudiarem la mitosi, el cicle cellular i els mecanismes de control del cicle
cellular. Al llarg de la seqncia didctica, aniran apareixent diferents amics de la noia que,
duna manera o duna altra, lajudaran amb la malaltia. Finalment, es realitzen dues
activitats daplicaci que novament es contextualitzen en el mateix cas, per, havent passat
un any des de la detecci del cncer.
La programaci daquesta seqncia didctica inclou la realitzaci de dos mini ciclets de
recerca-acci que durem a terme simultniament. Durant el primer perode dobservaci a
linstitut, vam identificar una srie de mancances que ens vam adonar que podrien estar
dificultant el procs densenyament aprenentatge. s per aix que, mitjanant aquests
ciclets, pretenem incorporar unes innovacions, a nivell de gesti daula, que millorin
laprenentatge dels alumnes. Daquesta manera, durant el perode dintervenci autnoma
es pretn satisfer les mancances observades amb anterioritat. Cal, per, sser conscients
que la brevetat de la intervenci a 1r de batxillerat (noms 4 sessions) pot fer que no
sobservin resultats significatius. Amb tot, durant aquesta seqncia didctica ens
disposem a que els alumnes aprenguin (i gaudeixin aprenent) tant com sigui possible.
En concret, un dels mini ciclets de recerca acci pretn afrontar la barrera lingstica que
fora alumnes pateixen a lhora daprendre. s per aix que intentarem trencar aquesta
barrera facilitant la comprensi dels continguts amb lajuda dimatges que acompanyin les
explicacions (tant les que fem com a docents com les que fan els alumnes en construir-se el
propi coneixement a partir dactivitats i intervencions a laula).
Laltre mini ciclet de recerca acci pretn fer augmentar la participaci i linters de
lalumnat a la classe a travs de la interacci entre els alumnes durant la construcci de
laprenentatge. Com que es tracta dalumnes poc acostumats al treball collaboratiu (s a
dir, en grup), sincorporaran activitats simples (en parelles o en grups de 3-4 persones) per
tal que a poc a poc sacostumin a aprendre mitjanant la interacci amb els companys.
Pel que fa als continguts tractats, ens centrem en el tema de El cicle cellular i,
2
principalment, la mitosi. A causa del poc fonament teric que poden tenir alguns alumnes
sobre aquest tema, preveiem que pugui haver-hi alumnes que tinguin dificultats per seguir
el fil de les classes i assentar els nous continguts que es tractin a cada sessi. Per aquest
motiu a cada final de classe farem un resum, amb la collaboraci dels alumnes, dall que
volem destacar de la sessi. Aix podrem plasmar (en cartolines o al Moodle de linstitut) les
idees clau ms representatives del temari tractat. A cada inici de sessi, podrem recuperar-
les i, aix, ajudar als alumnes a no perdre el fil de la seqncia didctica.
A part dels alumnes amb ms dificultats cognitives, una altra dificultat amb qu ens podem
trobar s la poca implicaci i la passivitat que mostrin els alumnes durant les sessions. Per
aix durant la seqncia promourem que els alumnes adoptin un paper actiu a classe
mitjanant activitats en parelles i en petits grups. Tamb volem que vegin que el seu
aprenentatge i el seu esfor t un sentit. Per aix, els proporcionarem eines perqu auto-
regulin el seu aprenentatge i puguin aplicar el que aprenen a mltiples i diverses
situacions. Mitjanant la utilitzaci dun full de seguiment personal podran prendre
conscincia tant dels seus propis xits com dall que els cal millorar.
Amb aquesta seqncia didctica es pretn donar ms pes al treball continu dels alumnes,
de manera que no es far cap examen final sin que savaluaran diferents tasques que els
alumnes aniran duent a terme al llarg de les sessions. A ms a ms de valorar activitats
concretes, tamb es tindr en compte lactitud a laula i lentrega final dun dossier que
recull totes les activitats. Des del primer dia de classe, els alumnes seran coneixedors del
mtode amb el qual seran avaluats a fi que ells mateixos spiguen qu sespera dells
durant les classes.
El dossier que hauran dentregar omplert finalment els alumnes constituir el material
principal a travs del qual podran construir el seu aprenentatge. A ms, tindran ms
informaci penjada al Moodle de lassignatura i la nostra atenci sempre que la necessitin.
3
II- PROGRAMACI DE LA SEQNCIA DIDCTICA
1. Introducci
La segent seqncia didctica ha estat dissenyada pels alumnes de 1r de batxillerat de
lINS Mil i Fontanals de Barcelona. En concret, sn 7 alumnes, un dels quals s repetidor.
Tractem part del tema de El cicle cellular (englobat dins la matria de Biologia) i,
bsicament, ens centrarem en la mitosi. Sn un total duna sessi prvia (15 minuts), tres
sessions a laula (55 minuts) i una sessi de laboratori (55 minuts). Al llarg daquesta
seqncia seguirem el cicle daprenentatge basat en quatre fases, de manera que
destinarem una sessi i mitja a lexploraci didees prvies, una a la introducci de nous
conceptes, dues a lestructuraci dels coneixements i la darrera a laplicaci daquest
coneixement.
2. Context
Context daprenentatge: Partim de lexperincia duna alumna, la Hjadi, que es descobreix
un bony al pit. A travs de la infermera de linstitut li analitzen i li diuen que s un tumor. A
partir daquest cas estudiarem qu s un tumor (proliferaci incontrolada de cllules). Per
tal dentendre el funcionament dels medicaments antimittics estudiarem la divisi per
mitosi, fet que ens portar a parlar de les diferents etapes del cicle cellular.
Contextos daplicaci: Es tracta de dos contextos que seran una continuaci del context
daprenentatge i, per tant, recuperarem el cas de la Hjadi un temps desprs dhaver superat
el cncer. Aquests contextos consistiran en: aplicaci dels conceptes de mitosi i control
cellular en els tumors vegetals, i laplicaci del cicle cellular en la interpretaci dels efectes
secundaris de la medicaci antimittica.
3. Competncies
3.1. Competncies generals:
- Competncia comunicativa: implica posar en prctica recursos lingstics orals i escrits
per construir coneixements, compartir-los, ampliar-los, relacionar-los, etc. A banda
dexpressar fets i conceptes, cal saber exposar, justificar i argumentar una idea o una
opini. Al llarg de tota la seqncia didctica, a ms dutilitzar le llenguatge verbal de
4
manera transversal, es fa s del llenguatge visual (i audiovisual) per reforar la
comunicaci.
- Competncia en gesti i tractament de la informaci: implica mobilitzar els coneixements
per tal didentificar, seleccionar i analitzar convenientment les dades procedents de la
prctica experimental. Sn la gesti i el tractament de la informaci qui fan que la
realitzaci de la prctica al laboratori tingui sentit.
- Competncia en recerca: implica el desenvolupament de la capacitat de trobar respostes a
preguntes o de resoldre problemes rellevants (com s el cas del context). Al llarg de la
seqncia didctica sn els alumnes qui es construeixen el seu propi coneixement a partir
del plantejament de preguntes, la planificaci del mtode per a respondre-les i de la prpia
resoluci.
- Competncia personal i interpersonal: implica posar en prctica les prpies habilitats que
permeten i potencien el treball en equip. Dins daquestes habilitats hi ha: lempatia, la
flexibilitat, lassertivitat, la iniciativa personal, lemprenedoria, etc. s a partir dels treballs
en grup a laula que es potencia el desenvolupament de la facultat de treballar de manera
collaborativa en ambients diversos de la societat.
- Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic: implica ser capa
dentendre els fenmens que sesdevenen al mn. La comprensi duna malaltia, com s el
cncer, permet el desenvolupament dun judici propi i la conseqent actuaci de manera
crtica en mltiples moments de la vida quotidiana.
3.2. Competncies especfiques de la matria:
- Competncia en indagaci i experimentaci: implica realitzar prctiques experimentals,
enregistrar i analitzar dades i treure conclusions (p.ex. prctica sobre la visualitzaci de
cllules en mitosi i posterior anlisi de les imatges obtingudes). Tamb suposa entendre
models de cincia escolar (p.ex. el cicle cellular) i explicacions cientfiques (p.ex. per qu
susen antimittics en tractaments contra el cncer).
5
4. Objectius daprenentatge
Els objectius que es treballaran al llarg de la seqncia didctica sn els segents:
1. Reconixer el que se sap i el que no sobre la cllula, cicle cellular i la divisi
cellular.
2. Identificar la importncia del procs de la mitosi dins el context dels tumors.
3. Apreciar les aportacions de la biologia per resoldre problemes relacionats amb la
salut humana.
4. Definir les quatre fases de la mitosi.
5. Identificar les diferents fases de la mitosi en imatges reals de microscopia i en les
preparacions observades al microscopi.
6. Utilitzar una tcnica de tinci del material gentic i familiaritzar-se amb l's del
microscopi ptic i amb la captura dimatges amb el programa Motic.
7. Deduir la duraci de les diferents fases de la mitosi a travs de lanlisi de les
imatges extretes al laboratori.
8. Deduir lexistncia de la interfase del cicle cellular a partir de les imatges de
microscopia.
9. Enumerar les fases que comprn la interfase.
10. Detectar la necessitat de lexistncia de punts de control pel bon funcionament del
cicle cellular.
11. Aplicar en diferents contextos els conceptes de mitosi i cicle cellular.
12. Interaccionar amb els companys i amb el professor quan es demana.
13. Aportar idees a la classe de manera ordenada i en el moment adequat.
6
5. Continguts
La seqncia didctica es desenvolupa dins del tema de El cicle cellular.
Els alumnes ja han destar familiaritzats amb el que s una cllula, les seves parts i les seves funcions ja que aix forma part del temari de 2n de la ESO.
A loptativa de Biologia de 4t de la ESO han dhaver fet una bona introducci al tema ja que han haurien dhaver treballat:
- Els cromosomes com a estructura gentica que es transfereix en la reproducci cellular.
- Les caracterstiques bsiques del cicle cellular. - Els processos de mitosi i meiosi en mbit general.
Partint daqu, els continguts a treballar en aquesta seqncia didctica estan desglossats a
continuaci:
El cicle cellular
Continguts desglossats Quan es treballa?
Cllules canceroses: disfunci de la divisi. Sessi 1
Mitosi. Fases de la mitosi. Sessions 1, 2 i 3
Identificaci de la mitosi en preparacions microscpiques i microfotografies i animacions.
Sessions 2 i 3
Cicle cellular. Sessi 3 i 4
Identificaci de les fases del cicle cellular: interfase, mitosi i citocinesi.
Sessi 3 i 4
Mecanismes que controlen el cicle cellular. Sessi 4
Taula 1. Continguts del tema de El cicle cellular.
7
6. Seqncia didctica La seqncia didctica est formada per una sessi prvia de 15 minuts i per 4 sessions
principals de 55 minuts. A continuaci sexplica cadascuna de les sessions:
Sessi prvia
Fase del cicle Exploraci didees prvies.
Objectius 1
Competncies Competncia comunicativa.
Descripci Activitat 1- Es dna als alumnes un qestionari (Qestionari inicial) amb
el qual es pretn explorar les idees prvies i avaluar quins sn els
coneixements dels quals parteixen.
Activitat 2- Sexplica el sistema davaluaci i el pes de cadascuna de les
tasques que hauran danar fent al llarg de la seqncia didctica. Es
reparteix un full (Full de seguiment personal) que hauran danar omplint
durant la seqncia didctica a mida que vagin realitzant les tasques que
sels demanen. Amb aquest full seran coneixedors del que sespera dells
en cada moment i, a ms, podran autoregular-se la feina que han fet i la
que tenen pendent per fer.
Gesti daula Aquestes activitats es duen a terme durant els 15 ltims minuts de la
sessi prvia a les quatre sessions principals.
Act. 1- (10) Les respostes dels alumnes sn individuals, de manera que
es distribueixen asseguts en diferents pupitres.
Act. 2- (5) El professor explica i reparteix el material necessari mentre
lalumne escolta de manera activa.
Atenci a la
diversitat
s dun llenguatge senzill en les preguntes. Es diversifiquen els inputs
(entregant el material per escrit i explicant-lo de manera oral) i els
outputs (permetent que els alumnes dibuixin i escriguin al Qestionari
inicial).
Avaluaci
regulaci
Avaluaci: El Qestionari inicial forma part davaluaci inicial, amb la
qual es pretn obtenir el coneixement previ que els alumnes tenen sobre
el cicle cellular.
8
Tenint en compte que al llarg de la seqncia didctica fem una
avaluaci sumativa, es valora en un 5% que els alumnes omplin el Full de
seguiment personal.
Regulaci: En una de les preguntes del Qestionari inicial els alumnes
han dautoavaluar el seu nivell de coneixement del tema, tot indicant si
no em sona, si em sona, si s qu s o si ho podria explicar. Al final
de la seqncia didctica sels tornar a entregar aquest mateix
qestionari per tal que puguin avaluar el seu grau daprenentatge.
Tant el Qestionari inicial com el Full de seguiment personal pretenen
afavorir la metacognici dels alumnes, s a dir, fer-los ser conscients de
com s el seu aprenentatge per tal que guanyin agilitat i autonomia a
lhora de seguir aprenent.
Materials i
recursos
Material didctic:
- Qestionari inicial (vegeu Annex).
- Full de seguiment personal (vegeu Annex).
Taula 2. Programaci de la sessi prvia.
Sessi 1
Fase del cicle Exploraci didees prvies i introducci de nous conceptes.
Objectius 1, 2, 3, 4, 12 i 13.
Competncies Competncia comunicativa.
Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
Competncia personal i interpersonal.
Descripci Activitat 3- Es planteja als alumnes un context a travs del qual es veu
quina coneixena tenen sobre el cncer. Quan arriben a la conclusi que
els tumors sn proliferacions de cllules, ho relacionem amb els
medicaments que apareixem al context (antimittics) i introdum la
mitosi. s en aquest moment que els donem una fitxa amb el context i
unes preguntes que hauran de respondre segons el que haurem estat
parlant prviament.
9
Activitat 4- Dedum les fases de la mitosi a travs de lordenaci de
diverses imatges del procs.
Activitat 5- Enganxem les imatges de tot el procs a la pissarra i, a
continuaci, definim les 4 fases de la mitosi a travs de la mera observaci
i descripci de les imatges.
Activitat 6- Fem la recapitulaci: qu hem fet avui?. Escrivim les idees
clau en unes cartolines que ens acompanyaran durant tota la seqncia
didctica.
Gesti daula Act. 3- (15) Interacci professor alumnes mitjanant el discurs socrtic.
Al final de lactivitat sels reparteix el full del context. El contingut
daquest full lhaurem comentat prviament de manera oral, per, de tota
manera, tamb sentrega als alumnes en format paper perqu els en quedi
constncia per escrit.
Act. 4- (12) Divisi de la classe en dos grups de 3-4 persones.
Repartiment del full de treball de Com es divideix una cllula?.
Act. 5- (15) Es fan 4 parelles i cadascuna defineix una de les fases de la
mitosi. Les parelles les faran els mateixos alumnes i sobservar si els
grups de treball funcionen. En cas que s, mantindrem aquestes parelles
per futures activitats; en cas que no, redissenyarem nosaltres els grups de
treball.
Act. 6- (8) Tota la classe conjuntament acordem quins sn els conceptes
claus amb els quals ens haurem de quedar un cop finalitzada la sessi. Els
escrivim en unes cartolines que anirem fent aparixer en sessions
posteriors.
Atenci a la
diversitat
Suport visual amb imatges tant per les fases del cicle com en lactivitat 1 i
4 amb imatges projectades. Utilitzaci del treball en grup i en parelles en
les activitats.
Avaluaci
regulaci
Avaluaci: A travs de la Pauta dobservaci (vegeu Annex) analitzarem
diferents aspectes del comportament i participaci dels alumnes. Les
dades que puguem extreure de la Pauta dobservaci contribuiran a
lavaluaci sumativa de cada alumne amb un 15%.
Regulaci: Lactivitat 6 permet fer evidents les idees clau tractades a la
10
sessi. Daquesta manera, safavoreix que tots els alumnes es vagin
construint les bastides del seu propi coneixement de manera progressiva
i amb els conceptes bsics molt clars.
Materials i
recursos
Material didctic:
- Full dactivitat 3. La Hjadi ens explica la seva situaci (vegeu Annex).
- Full dactivitat 4. Com es divideix una cllula? (vegeu Annex).
- Pauta dobservaci.
Material fungible: xiclet adhesiu, cartolines, imatges de les fases de la
mitosi impreses en un din-A4, .
Taula 3. Programaci de la primera sessi.
Sessi 2
Fase del cicle Estructuraci dels coneixements i aplicaci .
Objectius 1, 5, 6, 12 i 13.
Competncies Competncia personal i interpersonal.
Competncia centrada en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
Competncia en gesti i tractament de la informaci.
Competncia en recerca.
Competncia en indagaci i experimentaci.
Descripci Activitat 7- Reps dels conceptes de la sessi anterior rellegint les
cartolines amb els continguts clau (activitat 6).
Activitat 8- Realitzem una prctica de laboratori en la qual pretenem
observar cllules darrel dall (o de ceba) en mitosi. Mitjanant el
seguiment del Gui de prctiques de laboratori, els alumnes fan el
muntatge de les preparacions que tot seguit observaran al microscopi. En
cas que sigui possible, es prendran fotografies que sanalitzaran a la
segent sessi.
Activitat 9- [En cas que hi hagi temps] Repartim un conjunt dimatges als
alumnes sobre cllules en diferents fases de la mitosi. Algunes imatges
sn dibuixos esquemtics i altres sn fotografies reals obtingudes per
11
microscopia ptica. Es tracta, doncs, que els alumnes identifiquin a quina
fase de la mitosi es troba la cllula de la imatge que els ha tocat. Tot
seguit les hauran de penjar a la pissarra, on prviament haurem dibuixat
una taula amb el nom de les 4 fases (profase, metafase, anafase i telofase)
i tamb hi haurem escrit les caracterstiques clau. Aix, cal que els
alumnes colloquin cada imatge en particular a sota de la fase a la qual
creuen que correspon.
Activitat 10- Fem la recapitulaci: qu hem fet avui?. Escrivim en
cartolines les paraules clau que cal conixer al llarg de la seqncia
didctica. El conjunt de paraules que es considerin importants es
penjaran al Moodle per tal que els alumnes les defineixin i puguem anar
elaborant, conjuntament, un glossari de la unitat.
Gesti daula Act. 7- (5) Repassem conjuntament.
Act. 8- (35) Es duu a terme la prctica per parelles i seguint el Gui de
prctiques de laboratori. Prviament a larribada dels alumnes cal haver
deixat tot el material a punt i haver provat que la prctica funcioni.
Act. 9- (10) [En cas que hi hagi temps] Repartim el conjunt de 20 imatges
entre lalumnat, que est organitzat per parelles. Daquesta manera, cada
parella t unes 5 imatges, que ha de collocar al lloc corresponent dins del
quadre dibuixat a la pissarra. Finalment, entre tots validem que lexercici
s correcte i corregim els possibles errors.
Act. 10- (10) Fem la recapitulaci de paraules conjuntament. Els alumnes
tenen com a deures definir un mnim de dues paraules del glossari que
collectivament anirem elaborant al Moodle de lescola.
Atenci a la
diversitat
Suport visual en totes les explicacions.
La recapitulaci ajuda a la comprensi daquells conceptes que no hagin
quedat clars prviament.
Avaluaci
regulaci
Avaluaci: Continuem amb lavaluaci sumativa per tal de seguir
valorant el cam que segueix cada alumne a mesura que avana el procs
densenyament aprenentatge. s per aix que savaluen amb un 10% els
dibuixos que realitzen sobre la mitosi a lactivitat 9 Tamb savalua el
Glossari elaborat conjuntament amb un 15% de la nota final.
12
Regulaci: Amb lactivitat 10 es pretn lelaboraci conjunta dun glossari
que permeti als alumnes tenir clares les paraules ms importants del
temari. Aquestes paraules, a ms, estaran escrites per ells, de manera que
safavoreix ls dun llenguatge senzill que sigui accessible per a tots els
membres de classe.
Els alumnes continuen autoregulant-se mitjanant el Full de seguiment
personal.
Materials i
recursos
Material didctic:
- Full dactivitat 8. Imatges de cllules en mitosi (vegeu Annex).
- Full dactivitat 9. Gui de prctiques de laboratori (vegeu Annex).
Material fungible: xiclet adhesiu, cartolines i material per a la realitzaci
de la prctica (especificat al Gui de prctiques de laboratori).
Recursos: per aquesta sessi cal disposar de laboratori i, sobretot, de
microscopis.
Taula 4. Programaci de la segona sessi.
Sessi 3
Fase del cicle Estructuraci dels coneixements.
Objectius 1, 7, 8, 9, 10, 12 i 13.
Competncies Competncia comunicativa.
Competncia personal i interpersonal.
Competncia en gesti i tractament de la informaci.
Competncia en recerca.
Competncia en indagaci i experimentaci.
Descripci Activitat 11- Analitzem les fotografies realitzades a la prctica de
laboratori. En cas de no haver obtingut bones mostres o bones fotografies
durant la sessi anterior, analitzarem unes imatges que durem nosaltres.
Aquesta activitat consisteix en reconixer en quina fase de la mitosi es
troben les cllules que apareixen a la fotografia. Aix, cal que els alumnes
facin un recompte del nombre de cllules en cada fase. La intenci s que
13
observin una quantitat molt elevada de cllules que no sabran a quina
fase de la mitosi pertanyen. En aquest moment, introdum el concepte de
interfase i de cicle cellular.
Activitat 12- Fem la posada en com dels resultats. Es relaciona el
percentatge de cllules presents a cada fase amb el temps de durada del
cicle. En cas que els alumnes no comprenguin aquesta relaci, fem servir
una analogia.
Activitat 13- Enganxem unes imatges sobre les fases de la interfase a la
pissarra (G1, S i G2) i acabem de completar el cicle que vam comenar a la
primera sessi. Observem cadascuna de les imatges i les definim
conjuntament.
Activitat 14- Els alumnes dedueixen els punts de control del cicle cellular
a partir duns dibuixos esquemtics del cicle que contenen errors.
Representa que aquests dibuixos els haur fet un amic de la Hjadi que est
a cursos ms avanats per ajudar-la a entendre el funcionament de les
seves cllules. Aquest amic, en Jonathan, sha equivocat en alguns passos,
de manera que els alumnes hauran didentificar aquests errors. Els errors
que analitzarem seran els segents: o b no sha duplicat el DNA durant la
fase S, o b la cllula no ha crescut prou durant G1 i G2 com per entrar en
mitosi i o b els cromosomes no shan alineat correctament al fus mittic.
Es relacionen aquests tres tipus derror amb la importncia que hi hagi
algun sistema de control a la cllula que impedeixi que les cllules amb
errors progressin i que, per tant, siguin reparades o entrin en apoptosi.
Activitat 15- Fem la recapitulaci: qu hem fet avui?. Escrivim els
conceptes clau de la sessi en unes cartolines.
Gesti daula Act. 11- (10) Els alumnes treballen amb les mateixes parelles del
laboratori. Sels reparteix el Full dactivitat 11.
Act. 12- (10) La posada en com la fem conjuntament. Se segueix
treballant amb el Full dactivitat 11.
Act. 13- (10) Ho fem conjuntament: els alumnes proposen quines poden
ser les caracterstiques de cada perode de la interfase, la professora les
copia a la pissarra i ells les anoten al Full dactivitat 13.
Act. 14- (15`) Es divideixen els alumnes en tres grups, de manera que
cadascun dells analitza un dibuix de lamic de la Hjadi amb un error
14
diferent (Full dactivitat 14). Aix doncs, es pretn que cada grup acabi
deduint la necessitat i la importncia que hi hagi un punt de control que
eviti que sesdevingui lerror que estaran analitzant. Desprs que cada
grup hagi caracteritzat el punt de control amb el qual els ha tocat
treballar, hauran dexplicar-lo a la resta de la classe. Per aix, portarem les
imatges dels errors en pdf per si volen fer servir el projector per ajudar-se
en lexplicaci als seus companys.
Act. 15- (5) Ho fem conjuntament.
Atenci a la
diversitat
Suport visual en totes les explicacions.
La recapitulaci ajuda a la comprensi daquells conceptes que no hagin
quedat clars prviament.
Avaluaci
regulaci
Avaluaci: Com a activitat opcional que pot pujar la nota final (0,5 punts),
poden fer un dibuix del cicle cellular. Els recomanem que ho facin perqu
els ajudar a fixar-se en els detalls de cadascuna de les fases (estat de la
cromatina, estat de la membrana nuclear, etc.).
Regulaci: activitat 16 de recapitulaci.
Materials i
recursos
Material didctic:
- Full dactivitat 11. Qu vam observar al microscopi? (vegeu Annex).
- Full dactivitat 13. El cicle cellular (vegeu Annex).
- Full dactivitat 14. Error! Error! Error! (vegeu Annex)
Material fungible: cartolines.
Recursos: cal una aula amb projector.
Taula 5. Programaci de la tercera sessi.
Sessi 4
Fase del cicle Aplicaci i autoavaluaci.
Objectius 1, 11, 12 i 13.
Competncies Competncia comunicativa.
Competncia personal i interpersonal.
15
Competncia centrada en el coneixement i la interacci amb el mn fsic.
Competncia en recerca.
Descripci Activitat 16- Es plantegen dues situacions en les quals els alumnes han
daplicar el temari tractat amb anterioritat sobre el cicle cellular, la
mitosi i el cncer. Recuperant el cas de la Hjadi, els alumnes han de poder
transferir els coneixements adquirits prviament a dues noves situacions
basades en problemes de la vida real. Un dels contextos plantejats tracta
sobre el per qu de la caiguda dels cabells en tractaments de
quimioterpia (Full de treball 16a); laltre context pretn comprendre el
tumor observat en un arbre comparant-lo amb la malaltia de la Hjadi (Full
de treball 16b).
Activitat 17- Els alumnes resolen el Qestionari final. Es tracta dun
qestionari igual que linicial per amb algunes preguntes que faran que
els alumnes prenguin conscincia del que han aprs. A ms, el Qestionari
inicial permet que els alumnes sauto-avalun i, finalment, es co-avaluin.
Gesti daula Act. 16- (30) Es fan quatre parelles, de manera que dues treballen amb
Per qu em cauen els cabells? i les altres dues, amb Qu li passa a larbre?.
Es deixen 10 pel treball en parelles. A continuaci sajunten les dues
parelles que han estat tractant el mateix cas, de manera que els grups de 4
tenen 12 ms per complementar les conclusions a les que han arribat i
preparar lexposici oral que faran a la resta de companys. Finalment,
cada grup de 4 alumnes t 3 minuts per fer una presentaci oral sobre el
cas que havien de resoldre i, aix, explicar-li a laltre grup.
Act. 17- (20) Els alumnes responen individualment el Qestionari final. A
continuaci, el comparen amb el Qestionari inicial i fan la prpia auto-
avaluaci. Finalment, fan parelles i es co-avaluen, de manera que poden
complementar-se i ajudar-se si algun dels dos t dificultats en un aspecte
en concret.
Atenci a la
diversitat
Suport visual en totes les explicacions.
La recapitulaci ajuda a la comprensi daquells conceptes que no hagin
quedat clars prviament.
Dos contextos de tancament segons dificultat.
16
Avaluaci
regulaci
Avaluaci: Lexposici oral (activitat 16) ens permet avaluar (amb un
20%) si els alumnes han estat capaos de transferir els coneixements
adquirits sobre un tema per tal de comprendre i resoldre noves
situacions.
El Qestionari final permet fer-nos una idea de quina ha estat levoluci
dels alumnes al llarg de la seqncia didctica. A ms, tant permet que el
propi alumne sauto-avalu com que els companys es co-avalun entre ells.
Si els alumnes han omplert el Qestionari inicial i el final els ho valorarem
amb un 5% de la nota final.
Regulaci: Novament, el Qestionari final permet que lalumne prengui
conscincia sobre quina ha estat la seva evoluci al llarg del procs
densenyament aprenentatge. A ms, sincorporen preguntes que
afavoreixen que lalumne faci lautoreflexi.
Materials i
recursos
Material didctic:
- Full de treball 16a. Efectes secundaris (vegeu Annex).
- Full de treball 16b. Un passeig per Montjuc (vegeu Annex).
- Qestionari final (vegeu Annex).
- Qestionari inicial que van respondre a la sessi prvia.
Material fungible: les cartolines que hem anat elaborant al llarg de les
diferents sessions.
Recursos: cal una aula amb projector.
Taula 6. Programaci de la quarta sessi.
7. Criteris generals datenci a la diversitat
A linstitut Mil i Fontanals hi ha diversitat de tot tipus a laula (cultural, cognitiva i
dinteressos) . Per a la diversitat cultural hem intentat agafar contextos que puguin ser
propers a tots ells: hi ha un institut, la problemtica del cncer, i els noms dels personatges
sn clarament daltres pasos.
Per a les problemtiques relacionades amb la dificultat per a la llengua, hem optat per la
utilitzaci dun llenguatge al mxim de senzill a les fitxes i per molta interacci oral.
Aquesta ltima amb suport dimatges per tal de facilitar lentesa dels continguts.
17
En aquesta classe tenim una majoria dalumnes que els costa seguir les classes i que a ms a
ms mostren poc inters. Daltra banda tenim una alumne que s que mostra inters i t
facilitat per laprenentatge. Creiem que amb el treball en parelles i en petit grup que fem
durant la seqncia podem ajudar a que aquestes diferncies convisquin i senriqueixin les
unes a les altres.
8. Criteris generals davaluaci.
Al llarg de la seqncia didctica es duen a terme nombroses activitats amb les quals
savalua els alumnes de manera continuada. A ms, al final de les quatre classes recollirem,
en forma de dossier, tot el material que els haurem anat entregant i que ells hauran anat
completant. Aquest dossier el valorarem amb un 30% de la nota final.
Aix doncs, mitjanant una avaluaci sumativa, donem ms rellevncia al treball constant
que no pas a la realitzaci dun nic examen final. Creiem que s ms convenient fer-ho
daquesta manera perqu els alumnes no mostren gaire inters per lexamen. En canvi, si
sels van proposant tasques curtes s ms fcil que se sentin capaos de realitzar-les, que
les duguin a terme amb xit i que simpliquin ms a les sessions.
Ja a la sessi prvia els explicarem el nou sistema davaluaci que seguirem. Ho enfocarem
com una manera dajudar-los i que els pot permetre obtenir millors resultats.
Les ponderacions de les diferents tasques quedarien de la segent manera:
Activitats avaluables Percentatge
Participaci i comportament. 15%
Dibuixar les fases de la mitosi (sessi 2). 10%
Definir dues paraules al Glossari del Moodle. 15%
Completar el Qestionari inicial i final. 5%
Completar el Full de seguiment personal. 5%
Exposici final (activitat daplicaci). 20%
Entrega del dossier que hauran anat elaborant al llarg de les quatre sessions amb el material que els haurem anat donant.
30%
Dibuixar el cicle cellular complet (activitat opcional sessi 3). +0,5 punts
Taula 7. Activitats avaluables i percentatge corresponent.
18
Cada percentatge ser avaluat de la segent manera:
Activitats avaluables Mtode davaluaci
Participaci i comportament En base a la Pauta dobservaci i a la
rbrica 1 (vegeu Annex).
Dibuix de les fases de la mitosi En base a la rbrica 2 (vegeu Annex).
Definici de les paraules al Glossari del Moodle
Si nhi dues de definides ms o menys
correctes, sels dna tota la puntuaci.
En cas contrari res.
Completar el Qestionari inicial i final.
No els ha omplert = 0%
Els ha omplert parcialment = 2,5%
Els ha omplert = 5%
Completar el Full de seguiment personal.
No lha omplert = 0%
Lhe omplert parcialment = 2,5%
Lha omplert = 5%
Exposici final (activitat daplicaci). En base a la rbrica 3 (vegeu Annex)
Entrega del dossier. Cada activitat t 1 punt de pes dins del
30%
Taula 8. Mtode davaluaci.
9. Connexi amb altres matries
- Matemtiques:
Fent percentatges en el recompte de les fases de la mitosi.
- Llengua i literatura catalana i castellana:
Comprensi oral i escrita de la llengua catalana i castellana.
Expressi oral i escrita de la llengua catalana i castellana.
19
20
ANNEX
MATERIAL DE LALUMNE
- Activitat 1. Qestionari inicial ........................................................................................................21
- Activitat 2. Full de seguiment personal ......................................................................................23
- Activitat 3. La Hjadi ens explica la seva situaci .....................................................................24
- Activitat 4. Com es divideix una cllula? ...................................................................................26
- Activitat 8. Imatges de cllules en mitosi .................................................................................27
- Activitat 9. Prctiques al laboratori: observem la mitosi ...................................................30
- Activitat 11. Qu vam observar al microscopi? .......................................................................34
- Activitat 13. El cicle cellular ...........................................................................................................35
- Activitat 14. Error! Error! Error! ...................................................................................................39
- Activitat 16a. Efectes secundaris ...................................................................................................44
- Activitat 16b. Un passeig per Montjuc .......................................................................................46
- Activitat 17. Qestionari final .........................................................................................................48
MATERIAL DEL PROFESSOR
-Pauta dobservaci de conducta i participaci..............................50
-Rbrica de participaci i comportament..................................51
-Rbrica davaluaci dels dibuixos de la mitosi...............52
-Rbrica davaluaci de lexposici de lactivitat daplicaci53
-Material de lactivitat 5 .......................................................................................................................54
-Material de lactivitat 11 ...63
-Material de lactivitat 14 .....66
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
21
MATERIAL DE LALUMNE
[Activitat 1]
QESTIONARI INICIAL
Aqu tens un seguit de conceptes. Per cada un posa una X all on creguis:
Concepte No em sona Em sona S qu s Ho podria explicar
Cllula
Nucli cellular
Cromosoma
Mitosi
Fases de la mitosi
Citocinesi
Cromatina
Interfase
Cicle cellular
Control cellular
Dibuixa una cllula en el seu procs de divisi. Fes-ho amb el mxim detall i posa nom a les seves parts (membrana cellular, nucli, material gentic, etc.).
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
22
Explica amb paraules com creus que s el procs de divisi cellular. Qu creus que ha de
passar?
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
23
[Activitat 2]
FULL DE SEGUIMENT PERSONAL
A la taula segent trobars tot el que fars durant les properes classes. Aix, quan arribi el
moment, cal que indiquis amb un s () o un no () si has fet el que sesperava de TU. nims i bona feina!
Sessi Qu he de fer? Ho he fet?
/ Data
inici He completat el Qestionari inicial.
1 He participat en lordenaci de les imatges de la mitosi.
1 He participat en la definici de les fases de la mitosi.
1, 2, 3, 4 Entenc els conceptes clau al final de cada classe.
2 Com a mnim, he identificat correctament 4 imatges
corresponents a cllules en diferents fases de mitosi.
2 He observat cllules en mitosi a travs del microscopi.
2 He dibuixat totes les fases de la mitosi.
deures Com a mnim, he definit 2 paraules del Diccionari del
Moodle.
3 He participat en el recompte de cllules en mitosi a partir de
les imatges.
3 He identificat un punt de control del cicle cellular i lhe
explicat als companys.
deures He dibuixat el cicle cellular correctament (activitat opcional).
4 He presentat als meus companys lactivitat daplicaci.
4 He completat el Qestionari final.
final He completat el Full de seguiment personal desprs de cada
classe.
Altres comentaris:
A continuaci, pots escriure o dibuixar qualsevol comentari important per a tu i relacionat amb
les classes de Biologia. Per exemple, pots explicar si has tingut algun problema o alguna
dificultat durant les classes, etc.
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
24
[Activitat 3]
La Hjadi ens explica la seva situaci
Qu s un tumor?
Qu vol dir antimittic?
Qu s la mitosi?
Un mat quan la Hjadi sortia de la dutxa es
va notar alguna cosa diferent. A laixella hi
tenia un bony que no era normal. All no
sabia si lhavia de preocupar o no per,
aprofitant que aquell dia era dimarts, va anar
a veure la infermera de linstitut. Ella li va dir
que podien ser moltes coses per que calia
que sho fes mirar per algun metge per si de
cas.
A lhospital li van fer unes proves i al cap duna setmana, quan va anar a recollir els
resultats, li van donar una mala notcia: era un tumor. Per tant, la Hjadi tenia cncer.
El metge li va dir que cada cncer era diferent. Per que comenaria un tractament de
quimioterpia amb antimittics a veure si amb aix en tenia prou.
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
25
Fases de la mitosi:
Fase 1: Fase 2: Fase 3: Fase 4:
Descripci:
Descripci: Descripci:
Descripci:
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
26
[Activitat 4]
COM ES DIVIDEIX UNA CLLULA?
Inici Final
1. Ordena les imatges segents:
2. Quina particularitat t aquest procs?
3. Qu passa amb lADN (o DNA) de la cllula inicial? s igual que el de les cllules filles?
4. Com sanomena aquest procs?
?
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
27
[Activitat 8]
PRCTIQUES AL LABORATORI: OBSERVEM LA MITOSI
INTRODUCCI
Com hem vist fins ara, la MITOSI s el procs
de divisi cellular durant el qual una cllula
passa a formar dues noves cllules que
anomenem cllules filles. Aquestes cllules
filles tenen el mateix contingut gentic que la
cllula de la qual provenen, s a dir, sn
idntiques. Com que sn genticament iguals,
podem dir que les dues cllules filla sn un
clon de la cllula que sha dividit.
QU LI PASSA A LA HJADI?
La Hjadi entn perfectament els dibuixos de la mitosi, per no acaba de saber com s la mitosi
a la realitat. T curiositat i es pregunta com es deu veure la mitosi pel microscopi.
LAbdul, que s un amic de classe de la Hjadi, tamb t molta curiositat per anar al laboratori.
Ell no t cncer per sap que cada dia el seu cos produeix cllules noves, fet que passa al cos
de tots els sers vius, sobretot en parts que estan en creixement, com per exemple a les arrels
duna ceba.
MATERIAL
- Una ceba o un all
- Tisores
- Agulla emmanegada
- Paper de filtre
- Pinces de fusta
- Pinces fines
- Vidre de rellotge
- Portaobjectes i cobreobjectes
- Microscopi
- Bec Bunsen
- Orcena A
- Orcena B
PROCEDIMENT
1r. Talleu els 5 ltims mm de larrel de lall. Talleu-ne ms dun
2n. Poseu els fragments de larrel a sobre del vidre de rellotge.
3r. Afegiu 2 o 3 gotes dorcena A.
4t. Agafeu amb pinces de fusta el vidre de rellotge i acosteu-lo a la flama fins que surtin
vapors (3 vegades).
x
2
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
28
5. Agafeu el fragment darrel amb lagulla emmanegada i les pinces i poseu-lo a sobre del
portaobjectes.
6. Afegiu unes gotes dorcena B.
7. Colloqueu un cobreobjectes a sobre de larrel.
8. Amb el mnec de lagulla emmanegada feu petits cops a sobre del cobreobjectes. Aix,
les cllules sestendran.
9. Talleu un fragment de paper de filtre i poseu-lo a sobre del cobreobjctes. Amb el dit
polze feu una pressi suau sobre el paper de filtre i, al mateix temps, feu n petit gir.
10. Observeu la preparaci de cllules al microscopi.
ENREGISTRAMENT DE DADES
Dibuixa detalladament cadascuna de les fases per les quals passen les cllules en mitosi
segons el que pots observar al microscopi:
PROFASE METAFASE
ANAFASE TELOFASE
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
29
[Activitat 9]
IMATGES DE CLLULES EN MITOSI
Les segents imatges es reparteixen als alumnes retallades i per separat. Cal, doncs, que
siguin capaos didentificar en quina fase de la mitosi es troba cadascuna de les cllules de les
imatges.
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
30
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
31
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
32
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
33
[Activitat 11]
QU VAM OBSERVAR AL MICROSCOPI? Les fotografies que observes corresponen a unes preparacions de cllules vegetals que es van
obtenir seguint el protocol de laboratori de la orcena A i B. La presa dimatges es va fer al
microscopi ptic.
Analitza les fotografies que et donem i completa la taula segent:
Fase Nombre de cllules
que veus Cllules que han vist tots els grups
% cllules en aquesta fase
Profase
Metafase
Anafase
Telofase
Interfase
TOTAL
Fixat amb els percentatges que ens han sortit. Com els interpretes?
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
34
[Activitat 13]
EL CICLE CELLULAR
La mitosi noms s una petita part del cicle cellular!
A continuaci pots observar tres esquemes sobre el cicle cellular. Contenen la mateixa
informaci per representada de diferents maneres.
Esquema 1
Fase G1
Fase S
Fase G2
Avantatges esquema 1:
- Sobserva la cromatina en els diferents estats de condensaci (molt
condensada en forma de cromosomes durant la mitosi i poc condensada
durant la interfase).
Inconvenients esquema 1:
- Els temps no sn reals, ja que la mitosi s la fase que menys durada t de
tot el cicle cellular.
- No sobserven b les etapes en qu es divideix el cicle cellular.
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
35
Esquema 2
Esquema 3
Avantatges esquema 3:
- Sobserva que la mitosi
s letapa ms curta (en
quant a temps) de tot el
cicle cellular.
- Sobserva, lleugerament,
que la cllula va creixent
durant la interfase.
Inconvenients esquema 3:
- No es veu el nucli ben
representat (no sobserva
si la cromatina est ms o
menys condensada en
cada fase).
Avantatges esquema 2:
- La mitosi es representa com la fase
de menys durada.
Inconvenients esquema 2:
- Les cllules sembla que es facin
cada cop ms petites durant la
interfase.
- No saprecia gaire b el nucli de les
cllules.
- Les cllules de dins de la mitosi
sn massa petites.
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
36
1. En quina fase es divideix la cllula?
2. Qu cal que passi ABANS de la mitosi?
3. Qu passa just DESPRS de la mitosi (just desprs de la telofase)?
4. Qu s la interfase?
5. Quina fase dura ms temps: la interfase o la mitosi? Per qu creus que s aix?
6. Completa lesquema segent. Anota dins dels requadres blancs les caracterstiques de
cadascun dels perodes que conformen el cicle cellular:
Cicle cellular
Interfase
F. mittica
Fase S
Fase G1
Fase G2
Citocinesi
Mitosi
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
37
7. Activitat opcional (+0,5 punts). En base a les caracterstiques de cada fase del cicle
cellular, fes un dibuix complet del cicle cellular. Escriu el nom de cada fase al costat del dibuix
que la representi i assenyala les parts importants de la cllula en cada moment (cromatina,
centrol, membrana nuclear, membrana plasmtica, cromosomes, etc.).
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
38
[Activitat 14]
ERROR! ERROR! ERROR!
1. Podries identificar en quina fase sha equivocat el Jonathan?
2. Quin error observes?
3. Qu passaria si hi hagus aquest error en un cicle cellular?
La Hjadi no acaba dentendre b quin problema tenen les
seves cllules. T un amic, el Jonathan, que s ms gran
que ella i que ha estudiat biologia.
Ell li intenta explicar el cicle cellular per ensenyar-li com
haurien de funcionar les seves cllules si no tingus
cncer. Per aix ja fa molt que ho va estudiar i no acaba
de recordar ben b com funcionava.
Ha hagut de fer uns quants dibuixos de prova per recordar-
sen, per tot i aix no se nha sortit...
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
39
4. Dibuixa un semfor en la fase on creus que cal controlar que tot funciona correctament.
5. Qu creus que vigila el punt de control que tu mateix has identificat?
6. Qu creus que es comprova en aquest punt de control?
7. Per qu creus que sn importants aquests punts de control?
8. Qu creus que fa la cllula quan t un error?
Els errors que ha coms el Jonathan tamb els comet la cllula de tant en tant.
Per el nostre cos no es pot permetre tenir cllules amb errors, ja que aquestes
sanirien dividint i originarien, cada cop, ms cllules amb errors.
Aix doncs, cal aturar lerror a temps!
Les cllules tamb tenen una mena de semfors que sanomenen punts de
control (o checkpoints en angls).
Els punts de control serveixen per vigilar que els processos sesdevenen
adequadament i que no hi ha errors a les cllules que estan dividint-se.
Si una cosa no ha funcionat correctament, els punts de control eviten que es
passi a la fase segent.
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
40
9. A continuaci exposars als teus companys qu has dedut de lanlisi dun dels punts de
control. En aquesta taula pots anotar: 1) qu els vols explicar i 2) qu than explicat ells.
Quin era lerror als dibuixos?
Nom del punt de control
On es troba el punt de control?
Qu controla aquest punt?
De qu depn que tot sigui correcte?
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
41
Error 1
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
42
Error 2
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
43
Error 3
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
44
[Activitat 16a]
EFECTES SECUNDARIS
A quin procs afecten els antimittics?
Per qu creieu que els antimittics poden causar aquests efectes secundaris en el nostre cos?
Encarar-ho ms al tipus de cllules?
La Hjadi ja casi no sen recorda de lensurt
que va patir lany passat quan li van
diagnosticar el tumor.
Quan va comenar a prendres els
medicaments antimittics tothom la va
advertir que podia tenir efectes secundaris
que com la caiguda del cabell i la debilitaci
de les ungles. Ella, per, no els va notar
massa perqu la medicaci era suau.
A ms a ms al final va tenir sort! Es va sortir
del cncer noms amb la quimioterpia i no
va caldre cap operaci.
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
45
En quina fase del cicle cellular es troben majoritriament les cllules del cos?
Les cllules que es divideixen amb normalitat, com controlen que tot funcioni b?
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
46
[Activitat 16b]
UN PASSEIG PER MONTJUC
Ajudem la Hjadi!
Com li explicaries a la Jenny qu tenen en com la Hjadi i larbre de Monjuc?
Avui fa un bon dia!
La Hjadi ha convenut la seva amiga
Jenny perqu lacompanyi a fer un
passeig per Montjuc.
A mig passeig sassenten a un banc del
costat del cam. Els ha agafat un atac de
riure mirant un arbre que t una forma
molt estranya. La Hjadi sha adonat que
aquell arbre t aquella forma perqu t
un bony a una banda.
De cop aquell arbre li recorda el que li va
passar lany passat. Sap que ella i larbre
han passat per un procs molt igual per
no sap massa com explicar-li a la Jenny
perqu lentengui.
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
47
Quin procs es troba modificat en aquest bony de larbre?
En quina fase del cicle cellular es troben majoritriament les cllules de larbre?
Les cllules que es divideixen amb normalitat, com controlen que tot funcioni b?
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
48
[Activitat 17]
QESTIONARI FINAL Aqu tens un seguit de conceptes. Per cada un posa una X all on creguis:
Concepte No em sona
Em sona
S qu s
Ho podria explicar
Validat? (S/No)
Cllula
Nucli cellular
Cromosoma
Mitosi
Fases de la mitosi
Citocinesi
Cromatina
Interfase
Cicle cellular
Control cellular
Dibuixa una cllula en el seu procs de divisi. Fes-ho amb el mxim detall i posa nom a les seves parts (membrana cellular, nucli, material gentic, etc.).
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
49
Explica amb paraules com creus que s el procs de divisi cellular. Qu creus que ha de
passar?
En quins aspectes creus que has millorat respecte el Qestionari inicial?
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
50
MATERIAL DEL PROFESSOR
[Pauta dobservaci]
Curs i classe:
Matria:
Dia de lobservaci:
Hora de lobservaci:
1 = cap; 2 = pocs; 3 = molts; 4 = tots Observacions: .................................................................................................................................... .... ............................................................................................................................. ........... ....................................................................................................................... ................. ............................................................................................................................. ...........
TEMS A OBSERVAR VALORACI
1 2 3 4
A NIVELL DE CONDUCTA
Estan atents a les explicacions.
Es distreuen fcilment.
Sescolten els uns als altres.
Respecten els torns de paraula.
Compleixen les normes.
Interrompen constantment.
Parlen excessivament entre ells quan no toca.
Es mostren obedients a les indicacions que els dna el professor.
Estan distrets fent feina aliena a la sessi
A NIVELL DE PARTICIPACI
Participen activament a les activitats en parelles.
Participen activament a les activitats en grup.
Treballen b quan escullen ells els companys dequip.
Saben treballar de manera autnoma.
Aporten idees a les explicacions.
Interaccionen amb el professor i els companys quan sels demana.
Fan preguntes durant les sessions.
Es mostren indiferents al curs de la sessi.
Porten la feina de casa feta.
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
51
[RUBRIQUES DAVALUACI]
Rbrica 1. Participaci i comportament (15%)
Aspectes a avaluar
Insuficient 3/4 Suficient 5/6 Notable 7/8 Excellent 9/10
Assistncia i puntualitat.
Ha faltat o ha arribat tard ms dun dia sense justificaci.
Ha faltat o ha arribat tard un dia sense justificaci.
Ha faltat 2 o 3 dies per ha estat justificat o ha arribat 1 o 2 dies tard de manera justificada.
Ha vingut cada dia a classe i sempre ha arribat puntual.
Treball en equip.
Treball molt individual. No hi ha relaci amb el conjunt.
Saprecia una certa collaboraci en lestructura global.
Les tasques individuals estan relacionades amb les del conjunt.
La seva part mostra discussi i planificaci conjunta.
Implicaci a classe.
Parla amb els companys daltres assumptes no relacionats amb la sessi. Fa altres feines alienes a la sessi
Es distreu amb facilitat, per fa part de la feina que mana el professor.
Fa la feina que mana el professor. Participa, collabora i fa preguntes al professor relacionades amb la matria.
Ha fet totes les tasques previstes per a la sessi. Participa, collabora i fa preguntes al professor relacionades amb la matria Fa una escolta activa i pren apunts dels aspectes rellevants de la sessi.
Inters per aprendre.
No omple el Full de seguiment personal.
No porta el material necessari per a la sessi.
Omple parcialment el Full de seguiment personal.
Omple el Full de seguiment personal.
Omple el Full de seguiment personal havent realitzat totes les tasques que se li demanaven.
Assoliment de conceptes
Noms comprn coses puntuals.
T una comprensi global molt superficial.
La comprensi de totes les parts s bona.
Sap argumentar i explicar els conceptes.
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
52
Rubrica 2. Avaluaci dels dibuixos de les fases de la mitosi (10%)
Aspectes a avaluar
Insuficient 3/4 Suficient 5/6 Notable 7/8 Excellent 9/10
Precisi
Poca precisi. No hi apareixen elements essencials com la membrana nuclear, el fus mittic, la cromatina o els cromosomes.
Hi ha explcits els elements ms importants en cada fase per se nhan descuidat algun dimportant.
Hi surten tots els elements importants de cada fase per se nha deixat de poc importants.
Hi surten tots els elements que intervenen en el procs (cromatina, cromosomes, nucli, centrols, fus mitric, cromtides, etc.)
Claredat
No sentn b quins sn els elements que hi ha dibuixats. No hi ha els noms posats de les diferents parts
Es pot entendre que hi ha dibuixats els elements ms importants. Noms ha posat algun nom per encara en falten.
Sentenen la majoria delements i sha ajudat de lescriptura dels noms per clarificar-los
Sentn amb claredat quins sn els elements que intervenen al procs. Tots ells tenen el nom posat indicat dalguna manera.
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
53
Rbrica 3. Avaluaci de lexposici final (Activitat daplicaci) 20%
Aspectes a avaluar
Insuficient 3/4 Suficient 5/6 Notable 7/8 Excellent 9/10
Domini del tema que sexposa
Expressa les idees de forma desordenada. Costa seguir el fil de lexplicaci.
Expressa les idees de forma desordenada, per es pot seguir el fil de lexplicaci.
Expressa les idees de forma ordenada tot i que a lexplicaci li manca fludesa.
Expressa les idees amb claredat enllaant-les les unes amb les altres. Lexplicaci s fluda.
Vocabulari utilitzat
No usa vocabulari especfic aprs a les sessions.
Usa algunes paraules del vocabulari aprs a les sessions, per a vegades de manera incorrecta.
Usa la majoria de paraules del vocabulari aprs a les sessions correctament.
Usa tot el vocabulari aprs a les sessions correctament.
Actitud a lhora dexposar
Es mostra insegur, parla fluix i no es posa de cara al pblic.
Es mostra insegur per sel sent b i se situa de cara al pblic.
A vegades es mostra insegur per parla amb el to adequat i projecta la veu al pblic.
Sel veu segur amb el que explica, una un to de veu adequat projectant-lo al pblic i mira la audincia mentre parla.
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
54
[Activitat 5]
Aquestes imatges sn les que pengem a la pissarra a lhora de definir el procs de mitosi complert. A partir daquestes imatges els alumnes
defineixen cadascuna de les fases.
Cllules filles
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
55
Cllula inicial
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
56
Interfase
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
57
Profase
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
58
Profase
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
59
Metafase
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
60
Anafase
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
61
Telofase
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
62
[Activitat 11]
A continuaci hi ha les imatges amb qu treballarem en cas que no funcioni la prctica al laboratori amb els alumnes i no aconseguim
visualitzar cap cllula en mitosi. A les imatges sobserven cllules en diferents fases de mitosi, aix com cllules en interfase.
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
63
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
64
Nom i cognom: Biologia 1r de batxillerat
65
[Activitat 14]
A ms dels dibuixos del Jonathan
sobre el cicle cellular incorrecte, els
acabarem mostrant un dibuix amb el
cicle cellular correcte i amb els punts
de control ben situats.