FLORIDA UNIVERSITARIA

ASSIGNATURA: PLANIFICACIÓ DE LA LLENGUA I LA

LITERATURA EN EDUCACIÓ INFANTIL

AUTORS/ES: DAVID ARCOS, LIDIA BARBOSA, BORJA

GONZÁLEZ, SEHILA JORDÁN I MIGUEL RAMÓN

A L’ATENCIÓ DE: JERONI MÉNDEZ

DATA: 20712/2013

“Ser y Tener”

“Ser y tener”

2

ÍNDEX

1-INTRODUCCIÓ…………………………………………………………………………3

2-EL PAPER DEL MESTRE……………………………………………………………..…4

3-DINÀMIQUES………………………………………………………….………………6

4-CONCLUSIONS…………………………………………………………………………9

“Ser y tener”

3

INTRODUCCIÓ

La pel·lícula que hem vist recomanació del nostre mestre Jeroni Méndez s’anomena

“Ser y tener” del director Nicolas Philibert que ens mostra amb una perspectiva global

el quefer diari d’un mestre a una escola francesa d’un xicotet poblet anomenat

Augverne a la que assisteixen xiquets/es de diverses edats i diferents cultures.

A banda de mostrar-nos la pràctica docent d’aquest mestre, les seues dinàmiques, les

seues reflexions, els recursos que fa servir, les sues preocupacions, la seua vocació,

també ens apropa a realitats més intimes, ens transporta casa de les famílies dels

xiquets/es, on ens mostra com aquestes intervenen en el procés educatiu dels

xiquets/es, així com, les reunions amb les famílies, xerrades properes i sinceres.

A continuació, en aquest treball us presentarem diversos aspectes que hem extret de

la pel·lícula, ens hem centrat en reflexionar sobre:

-El paper del mestre.

-Les dinàmiques que empra per ensenyar al seu alumnat.

-Les conclusions a les que hem arribat.

En definitiva aquesta pel·lícula ens apropa a una realitat educativa que nosaltres

desconeixíem, doncs en les pràctiques escolar si que hem estat en contacte amb certes

escoles, però no mai havíem tingut la oportunitat de saber cóm són aquests col·legis,

però més que conèixer-les millor, amb aquesta pel·lícula hem pogut aprendre el més

important, cóm és un mestre d’una escola unitària i rural, cóm actua, cóm escolta, cóm

guia a l’alumnat, cóm dona afecte i cóm sent.

“Ser y tener”

4

EL PAPER DEL MESTRE

En la pel·lícula podem observar que es tracta d’un mestre molt entregat i implicat a la

seua professió, que dona un tracte molt proper amb el seu alumnat, seriós però

tranquil i molt pacient amb els xiquets/es.

La base de la seua educació es basa en el respecte i en l’autoritat per part de tots. A

més, el seu plaer per la docència es vocacional ja que des de ben menut ja donava

classe a gent més menuda i de la seua pròpia classe.

A les seues classes utilitza una metodologia constructivista i personalitzada ja que

proporciona als xiquets/es l’autonomia suficient per a que ells/elles realitzen les seues

tasques, açò es fa més notori perquè es tracta d’una classe on hi ha infants de totes

les edats. Així mateix, en cada sessió, fa reflexionar al seu alumnat sobre el seu

aprenentatge, el que possibilita que aquets vagen construint en seu coneixement per

ells mateixa. Altre aspecte important a nivell metodològic és la interacció que té en tot

moment amb els seus alumnes/as, així doncs, quan hi ha algun conflicte a l’escola,

utilitza la reflexió crítica com a ferramenta essencial de resolució de conflictes i

confrontacions.

El mestre no es limita tan sols en tractar continguts teòrics sinó que també té en

compte altres aspectes. Amb això, ens referim a la pràctica de l’educació emocional

amb els xiquets/es. En el documental ens posa l’exemple d’un xiquet que té por als

fantasmes i que no el deixen dormir per la nit. El professor, de seguida trenca amb la

dinàmica de la classe per a tractar aquest tema i fa reflexionar als seus alumnes sobre

el que ha dit aquest infant. Així mateix, en una reunió amb la família també tracta

l’estat emocional en el que es troba la seua filla i com poden ajudar-la per a que açò no

l’afecte acadèmicament. Altre aspecte característic és la interacció amb l’entorn ja que

el mestre els ajuda a descobrir els avantatges i les possibilitats que els pot oferir la

naturalesa com a mitjà d’aprenentatge.

“Ser y tener”

5

A les seues classes no hi ha cap material que actue com a guia de l’aprenentatge dels i

les alumnes ja que com hem dit abans a la classe trobem alumnes de diferents edats

per tant, no utilitza els mateixos materials per a tothom, doncs el que ell pretén és

que, partint els interessos i motivacions de cadascun, mitjançant el tracte proper i

individualitzat puga resoldre les necessitats que tinga cada xiquet/a. D’aquesta

manera, el mestre actua coma guia, estudiant les necessitats, capacitats i aptituds,

ajudant-los a madurar i formant persones amb capacitat crítica.

Cal destacar que el docent també té un paper molt actiu amb les famílies ja que en les

reunions que té amb estes, els recalca la necessitat de guiar i ajudar als seus fills i filles

quan aquests no estan a l’escola. A més, també fa èmfasi en que no es centren tan sols

en els aspectes acadèmics sinó que també es preocupen per l’estat emocional en el

que ells s’encontren ja que això repercuteix positivament o negativament en el seu

procés d’ensenyança – aprenentatge.

En definitiva es tracta d’un mestre que coneix ben be al seu alumnat, el cuida i

l’ensenya, es tracta d’una mestre que realment fa de model a seguir.

“Ser y tener”

6

DINÀMIQUES

Per a parlar de les dinàmiques que fa servir el mestre hem de tenir en compte que és

un aula on podem trobar tant xiquets com xiquetes de diferents edats, per tant perquè

el professor poguera cobrir totes les necessitats educatives de tots ells i elles, aquest

havia de realitzar activitats on solament participaren els més xicotets i unes altres en

les quals participaren tots/es de manera conjunta. Per aquest motiu hem separat les

diferents dinàmiques que hem vist al llarg del documental en dinàmiques on

participaven solament els xicotets i en dinàmiques conjuntes entre majors i xicotets.

Dinàmiques on participaven solament els xicotets.

El mestre li dóna una fulla a cada alumne/a amb la paraula francesa “mamen”

escrita, que significa mama, després ells/as deuen escriure-la exactament igual.

Quan ja tots/es tenen la paraula escrita el professor li l'ensenya a la resta de

companys/es de la classe com l'han realitzat perquè la resta puga opinar si està

bé, si està mal o en què es pot millorar.

Els ensenya a llegir els nombres i a escriure'ls entre dues línies en la pissarra, els

xiquets/es amb més dificultats deuen dibuixar el nombre seguint els puntets;

després els pregunta que com és el nombre que va davant d'aqueix i quin és el

que va darrere.

El professor els ensenya paraules en femení i en masculí com per exemple

“amiga” i ”amic”. Després els reparteix uns papers que tenen paraules simples i

diferents unes d’altres, amb aquestes paraules els fa que construïsquen l'oració

que ells/es vulguen, però que el gènere tinga una concordança en tota l'oració;

una vegada construïdes les oracions les lligen en veu alta i si està malament

entre tots/es diuen com pensen que es podria fer perquè estiguera bé.

“Ser y tener”

7

Mitjançant un llavat de mans que deuen realitzar els xiquets/es després del

pati, comença el tema de com es diu cada dit (menovell, polze, índex…), el

professor els guia per a que siguen ells/elles mateixa els que puguen deduir

aquests noms.

El professor els fa reflexionar fent-los preguntes com per exemple: Fins a on

penseu que podríeu contar els números? o quin penseu que és l'últim

número?. Amb aquestes preguntes ells/es per si soles reflexionen que hi ha un

munt de nombres i que aquests són infinits. Aprofita qualsevol moment per

fer-los reflexionar críticament e introduir nous coneixement.

Dinàmiques conjuntes entre majors i xicotets.

Tots els xiquets i les xiquetes de l'aula cuinen uns “crepes”; els xicotets

preparen la massa, és a dir, un tira la farina, un altre els ous, un altre bat i així

successivament. Una vegada que ja està feta la massa dels “crepes”, els majors

la cuinen amb les paelles al foc.

Es parla de les discussions o baralles que tenen entre ells/es. Primer expliquen

el que ha succeït, perquè s'han barallat i que és el que no aguanten un/a de

l'altre/a. Després d'exposar el seu punt de vista al professor, aquest intervé per

a intentar arreglar la situació, que no torne a ocórrer i que tornen a ser

amics/amigues sense haver de barallar-se una altra vegada més pel mateix

tema.

El mestre sempre els fa parlar sobre els temes que van sorgint al llarg de les

hores de classe perquè així expressen les seues idees i interaccionen entre ells i

elles. Alguns exemple són: quan els pregunta sobre el que volen ser de majors,

quan parlen dels anys que porta treballant el professor en eixa escola, quan

calculen quants dictats ha fet el mestre al llarg de la seua vida, i fins i tot quan

parlen que és l'últim any en el qual el professor impartirà classes en el col·legi i

per tant s'haurà d'anar d'allí.

“Ser y tener”

8

Aquestes són totes les dinàmiques que hem pogut observar al llarg de la pel·lícula,

considerem que algunes són tradicionals i altres més innovadores, per exemple el fet

d’usar tant el dictat pensem no és la millor manera d’aprendre a escriure, tal com hem

vist en assignatures a la universitat, la millor forma és a través de l’escriptura creativa.

No obstant això, altres dinàmiques si que són més innovadores en el sentit que es

promou no tan sols l’adquisició de coneixements sinó també el desenvolupament de

competències com la resolució de conflictes.

Podem concloure aquest apartat dient que hi ha moltes dinàmiques que si que ens han

agradat moltísim i que ens agradaria portar a la pràctica en un futur.

“Ser y tener”

9

CONCLUSIONS

Aquesta pel·lícula, com a persones, ens ensenya a ser pacients amb els nostres

alumnes, ser més tolerants, saber escoltar-nos, ja que és una porta al diàleg i a la

comunicació, acostar-nos a ells, que senten l'empatia , l'afecte que se'ls té, per a poder

portar una millor relació.

La convivència quotidiana és important, tan la que es viu amb la família i els companys

de treball per a poder adaptar-se, conèixer-los més, ser flexible quant a les diverses

opinions i saber acceptar-les. Ser més lliurats a les nostres labors docents, superar-se

dia a dia juntament amb les famílies i estudiants.

Com a docents tenim el compromís d'ajudar als estudiants al fet que siguen persones,

ensenyar-los valors, a ser ciutadans, ensenyar-los a valorar la seua vida, que coneguen

el món on ells viuen, que puguen conviure d’una forma harmònica i feliç. Hem

d’intentar que s'esforcen per conèixer, transmetre'ls sabers sobre el que ells realment

necessiten. A més hem de ser més sensibles, creatius, innovadors amb les nostres

pràctiques, adaptar els temes i associar-los a la vida quotidiana dels estudiants perquè

els siga més fàcil aprendre. Sobretot ser humanistes i recordar que treballem amb

humans, no amb maquines.

A manera de conclusió, dir que la pel·lícula ha generat en nosaltres la idea que

l'aprenentatge és un procés vital de descobriment i que l'ensenyament és un acte

d'amor. A pesar que ensenyar i aprendre siguen coses molt complicades, el més

important potser siga ensenyar a valorar a les persones per sobre de totes les coses.

El gaudi d'educar i de ser educat.