Sessió 1 Medi ambient i sostenibilitat urbanaa) Els objectius i criteris generals del pla. b) Una...

Sessió 1 – Medi ambient i sostenibilitat urbana

MUSEU DEL TER

14 DE GENER DE 2017

1. El POUM com a instrument urbanístic

2. La participació ciutadana del POUM

3. L’avaluació ambiental del POUM

4. Estudis de diagnosi

5. Dinàmica de participació

6. Principals aportacions recollides

ÍNDEX

1. El POUM com a instrument urbanístic

AVANÇ DE PLANEJAMENT

1 SITUACIÓ DE PARTIDA: L’ANUL·LACIÓ JUDICIAL DEL

POUM DE 2008

• Sentència Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de

Justícia de Catalunya en data 29 de juliol de 2014 contra l’acord de la

Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona:

Anul·lar el POUM de Manlleu i ordenar que es remunti tot

el que s’ha actuat al moment: anterior a emetre l’informe

ambiental

2 EFECTES DE LA SENTÈNCIA DEL TSJC SOBRE EL

DESPLEGAMENT POUM (2008-2015)

• 2.1 Sobre el planejament aprovat definitivament

En anul·lar-se el POUM també pateixen la mateixa sort les modificacions

puntuals d’aquest, tot i haver estat aprovades definitivament

L’anul·lació de la sentència comporta també la del planejament derivat

que desplegava el POUM que li donava cobertura



• 2.2 Sobre el planejament en tramitació en el moment de

publicar-se la sentència del TSJC

Totes les actuacions dutes a terme fins a la data de publicar-se l’anul·lació

hauran esdevingut estèrils.

No es pot seguir amb la seva tramitació ja que han quedat sense

cobertura legal.



• 2.3 Sobre els actes d’aplicació del POUM

En aquest epígraf s’engloba la gestió urbanística com les reparcel·lacions,

projectes d’urbanització i d’expropiació i les llicències urbanístiques.

Les llicències atorgades i actes de gestió urbanística de transformació del

sòl (bàsicament projectes de reparcel·lació i urbanització) durant el termini

de vigència del POUM a l’empara d’aquest que hagin esdevingut fermes

tenen plena vigència i no podran ser anul·lades.

3 LA VIGÈNCIA SOBREVINGUDA DEL PLA GENERAL

D’ORDENACIÓ URBANA (PGOU-1988)

La publicació de la Sentència en el DOGC comporta des d’aquell moment

la pèrdua de vigència i executivitat del POUM i, correlativament, que des

d’aquella mateixa data la recuperi automàticament l’anterior planejament

revisat, el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) i les modificacions

puntuals d’aquest que es van aprovar definitivament durant el temps de la

seva vigència (1988-2008).

El Text refós del PGOU va ser aprovat definitivament per la Comissió

d’Urbanisme de Barcelona en la sessió de 29 de juny de 1988

AVANÇ DE PLANEJAMENT, PARTICIPACIÓ CIUTADANA I

GARANTIES DELS PARTICULARS:

• El POUM és un projecte col·lectiu i a llarg termini que afecta les

expectatives dels terrenys privats i condiciona l’acció dels poders

públics .

• El procés de formulació del POUM requereix la participació de la

ciutadania amb dues finalitats:

1. Aportacions a la definició del projecte, en tant que és un projecte

col·lectiu.

2. Defensa dels seus interessos particulars, en tant que poden

quedar afectats pel projecte.

• Hi ha DOS MOMENTS de presentació de les propostes del POUM per

facilitar la participació de la ciutadania:

1. PRIMER MOMENT:

Quan els treballs tècnics han adquirit prou desenvolupament per

formular els criteris i objectius del pla i un avanç de les propostes

d’ordenació amb diverses alternatives; aleshores s’han d’exposar al

públic per tal que la ciutadania i les entitats puguin formular

observacions i suggeriments.

Per la naturalesa de la documentació, aquesta fase està concebuda

per facilitar la participació ciutadana en la formulació del projecte

col·lectiu.

Aquest document és el que es coneix com

AVANÇ DE PLANEJAMENT.

2. SEGON MOMENT:

Una vegada s’ha completat la redacció tècnica del pla i aquest

està formalitzat en tots els seus documents, l’ajuntament

l’aprova inicialment i el sotmet a un nou període d’exposició al

públic, perquè la ciutadania el pugui conèixer en la seva

integritat i presentar, si escau, al·legacions i propostes

d’esmena.

Aquesta fase està orientada a la defensa dels interessos

particulars.

CONTINGUT DEL DOCUMENT DEL L’AVANÇ DE PLANEJAMENT

Per tal de facilitar la participació de la ciutadania en la formulació dels

plans urbanístics, prèviament a l’aprovació inicial s’ha de publicar i

sotmetre a informació pública l’avanç de planejament amb el següent

contingut:

1. Memòria descriptiva i justificativa:

a) Els objectius i criteris generals del pla.

b) Una síntesi de les alternatives considerades i els objectius i

criteris urbanístics, ambientals o socials que justifiquen

l’elecció de la proposta bàsica sotmesa a informació pública.

c) La descripció de les característiques bàsiques de la proposta

d’ordenació.

2. El document inicial estratègic d’avaluació ambiental.

3. Plànols d’informació i d’avanç d’ordenació.

TRAMITACIÓ DE L’AVANÇ

Els suggeriments, alternatives i observacions que es presentin en el

tràmit d’informació pública de l’avanç han de ser analitzats i valorats

per l’Ajuntament que l’impulsa, amb l’objecte de confirmar o rectificar

els criteris i solucions generals de planejament.

Aquesta valoració s’expressa mitjançant l’acord d’aprovació inicial

del POUM.

2. La participació ciutadana del POUM

Participació ciutadana

Avaluació ambiental

Dinàmica participació

Conclusions

Què és la participació ciutadana?

PROGRAMA DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA

Procés ciutadans

polítiques públiques

diàleg

www.poummanlleu.com

http://www.poummanlleu.com/

3. L’avaluació ambiental del POUM




Conclusions

Què és l’avaluació ambiental del POUM?

“garantir la integració dels valors i els criteris ambientals en la preparació, l’aprovació i el

seguiment dels plans i programes que poden tenir efectes significatius en el medi ambient”

http://territori.gencat.cat/ca/06_territori_i_urbanisme/planejament_urbanistic/tramitacio_plans_urbanistics/avaluacio-ambiental-estrategica-/

LLEI 16/2015 DE SIMPLIFICACIÓ DE L’ACTIVITAT ADMINISTRATIVA - LLEI 21/2013 D’AVALUACIÓ AMBIENTAL (ESTATAL) –

LLEI 6/2009, D’AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS I PROGRAMES









4. Estudis de diagnosi

Les cobertes del sòl a Manlleu...

ÚS DEL SOL PERCENTATGE (%)

Conreus 52,89

Zones urbanitzades 19,67

Prats i herbassars 7,73

Sòls nus forestals 4,71

Boscos densos (no de ribera) 3,53

Vies de comunicació 2,89

Important ocupació del sòls de tipus agrícola

Els usos urbans: • Nucli urbà • Edificacions disperses • Vies de comunicació

No hi ha espais protegits per la normativa sectorial ambiental.... Cal tenir en compte la delimitació dels espais oberts del Pla Territorial Parcial

A nivell superficial: • El Ter • Torrents

Massa d’aigua subterrània de la Plana de Vic – Collsacabra

Altres elements ambientals a nivell més local...

Destaca el valor del Ter en relació a punt d’interès per la fauna

Altres elements ambientals a nivell més local...

Dotació d’espais verds al nucli urbà

Ambient atmosfèric: • Qualitat de l’aire • Contaminació acústica • Contaminació lluminosa

Paisatge Àrees de valor paisatgístic: • Àrees visibles (Puig-agut, turons testimoni...) • Marges conreus i vegetació torrents • Pas del riu Ter (meandres i camí vora Ter...) • Xarxa de camins Fragilitats paisatgístiques: • Edificacions disperses • Instal·lacions impròpies al SNU • Façana urbana del riu Ter • Transició amb el SNU agrícola.




Conclusions

Els objectius ambientals del POUM

Objectius prioritaris

Regular el creixement de les edificacions associades a l’activitat

agropecuària per tal de minitmitzar-ne el seu impacte ambiental.

Garantir un creixement racional del municipi en continuïtat amb el nucli,

preveient la prèvia compleció de la trama urbana existent i evitant

l’ocupació innecessària del sòl per a usos urbans i infraestructures

vinculades a aquests usos.

Assegurar la compatibilitat amb els sòls delimitats de protecció

especial i territorial del PTPCC.

Garantir la compatibilitat dels creixements previstos amb els riscos

naturals identificats, especialment en referència al risc d’inundació i els

riscos geològics.

Objectius rellevants

Conservar i posar en valor el sòl agrícola com a element vertebrador del

sòl no urbanitzable de Manlleu.

Conservar i millorar l’estat de les masses boscoses existents.

Garantir la conservació dels hàbitats d’interès comunitari identificats,

especialment aquells de caràcter prioritari.

Garantir la conservació i millora dels espais i els elements de valor

natural presents al municipi no protegits per cap figura ambiental

Potenciar la recuperació dels eixos fluvials i del seu entorn, tant pel que

fa a la qualitat de les aigües com a l’estat dels seus marges i

ecosistemes de ribera.

Vetllar per la qualitat de les aigües subterrànies del municipi,

assegurant una correcta gestió dels impactes derivats de l’activitat

agropecuària.

Integrar els criteris necessaris per a garantir la mínima afectació sobre

el paisatge i la qualitat paisatgística dels nous usos previstos.

Promoure i garantir un model urbà eficient des del punt de vista

energètic i de gestió de residus.

Integrar mesures i estratègies d’adaptació al canvi climàtic.




Conclusions





Conclusions


Objectius secundaris

Executar la connexió a l’ETAP de la xarxa d’abastament d’Osona

Sud.

Establir una estratègia municipal per millorar la qualitat de l’aire.

Millorar la connexió i permeabilitat cap al sòl rústic a través de

modes de transport no motoritzats.

Promoure i garantir un model urbà eficient des del punt de vista

energètic i de gestió de residus.

5. Dinàmica de participació




Conclusions

ESPAIS DE VALOR

AMBIENTAL

PROBLEMÀTIQUES AMBIENTALS

PART 1. Reflexió individual: Punts + / Punts –

PART 2. Treball en grups:

PART 3. Posada en comú i debat

i ara...ens posem a treballar?

3. Principals aportacions recollides




Conclusions

• El Riu Ter, amb els seus meandres, el passeig, i la

xarxa de torrents associada

• La Devesa

• Zona del Dolcet

• L’embarcador

• Fonts

• Matriu agrícola (dins la plana de Vic)

• Turons testimoni, zona del Poquí i zona de Puig-

agut/Lourdes

• Xarxa de camins rurals que connecten amb el sòl

rural

• Masses boscoses

• Espais urbans seminaturals: horts, Arborètum,...

• Ciutat força compacta amb espai encara disponible

• L’horitzó de Manlleu

• Excés activitat ramadera (purins) respecte l’agrícola

• Contaminació atmosfèrica (tenint en compte les

característiques topogràfiques)

• Problemes d’olors

• Contaminació de les aigües (superficials i subterrànies) i les

fonts.

• Mal estat del Ter (cabal, ocupació de la llera, estat de

conservació del bosc de ribera, accessibilitat,...)

• Manca de connectors naturals

• Accessos molt millorables

• Necessitat de pacificar el trànsit

• Trànsit pesat per zona urbana

• Manca de zones verdes/arbrat al nucli urbà

• Anella verda completa

• Parc edificatori antic i poc aprofitat

Reflexió individual




Conclusions

• Disseny de carrers sense considerar assolellament

• Manca de planificació energètica municipal

• Enllumenat poc eficient

• Naus industrials buides i sòl industrial poc estructurat

• Efectes de l’activitat de Fervosa

• Manca de continuïtat dels camins

• Alçada de les rescloses

• Previsió de grans superfícies comercials, nou Pont,..

Reflexió individual




Conclusions

Treball en grups ESPAIS DE VALOR AMBIENTAL

Espai o element ambiental Valor que presenta Estat de conservació Possibles actuacions

Vora Ter / Passeig del

Ter

Fauna i flora

Connexió ecològica

Simbolisme

Paisatge

Esbarjo i lleure

Millorable

Més punts d’accés al riu

(peatonalitzar el pont

del tren) i lligar-ho amb

l’ús social.

Poder fer un recorregut

circular (potenciar el

marge dret).

Crear una zona de bany

i picnic (amb diferents

serveis i vigilància)

Garantir cabal ecològic

del riu.

La Devesa i altres espais

del bosc de ribera

Fauna i flora

Zona d’ús públic e

interès natural

Millorable (pastura

d’animals, camps

propers,...)

Facilitar l’accés (fer una

passarel·la que connecti

amb la zona urbana)

Re valoritzar-la i fer- a

pública.




Conclusions



Turons: (Lurdes, Sant

Jaume, Poquí,...)

Paisatge

Esbarjo i lleure

Turisme

Millorable Augmentar la

protecció.

Millorar la senyalització.

Potenciar l’ús peatonal.

(crear anella verda)

Torrents i rieres Fauna i flora

Connexió ecològica

Millorable Evitar la canalització, fer

actuacions similars a

l’Arborètum.

Camins rurals Connectivitat social

Accés al sòl rural

Millorable Augmentar la protecció.

Millorar la senyalització.




Conclusions



Zones boscoses

(roureda del Falgàs,

Puig-rodon)

Fauna i flora

Paisatge

Bo Garantir la preservació

dels pocs retalls que

queden.

Espais agrícoles Menjar de proximitat

Reserva futura

Esbarjo

Paisatge

Turisme

Millorable Protecció d’aquests sòls

per evitar que s’ocupin.

Zona urbana compacta Mala orientació actual Orientar els carrers

d’est a oest

Incorporar criteris de

construcció sostenible.




Conclusions

Treball en grups PROBLEMÀTIQUES AMBIENTALS

Problemàtica ambiental Possible causa Possible solució

Contaminació atmosfèrica Males combustions (biomassa per

calefacció)

Activitat industrial

Control de les indústries existents

No potenciar la biomassa o

segons quins combustibles

Excés de purins Descontrol administratiu Compliment estricte de la

normativa

Qualitat de les aigües i les fonts Densitat porcina

Model industrial en sòl agrari

Limitar el nombre de caps de

bestiar

Limitar el nombre de gransa

granges




Conclusions



Estat del riu Ter i altres torrents

(cabal, estat dels boscos de

ribera,...)

Canal industrial i altres canals

Reg de blat de moro

Utilització de la llera per pasturar

bestiar

Usos obsolets al passeig del Ter

Canalització de torrents

Garantir el compliment dels

cabals adequats (sobretot estiu i

hivern)

Control de les activitats en la llera

(especialment les que afecten als

boscos de ribera)

Expropiació de la Devesa

Retirar i repensar els elements

obsolets al passeig del Ter (naus,

camp de futbol,...)

Evitar la urbanització dels

torrents i prioritzar actuacions

tipus Arborètum




Conclusions



Males olors Fervosa i altres activitats

industrials

Mala gestió dels purins

Control de l’activitat de Fervosa

Prohibir i sancionar males

pràctiques

Contaminació acústica Activitat industrial Control de les indústries existents

Mapa de soroll

Contaminació lumínica Enllumenat públic Substitució per enllumenat

eficient

Escalfament global Males combustions (biomassa per

calefacció)

Permetre District heating

Possibilitar producció col·lectiva

d’energia

Gràcies per la vostra participació!

Laura Cid [email protected] Mar Vives [email protected]

www.lavola.com @Lavola1981

mailto:[email protected]








Sessió 1 Medi ambient i sostenibilitat urbanaa) Els objectius i criteris generals del pla. b) Una...

Documents

Transcript of Sessió 1 Medi ambient i sostenibilitat urbanaa) Els objectius i criteris generals del pla. b) Una...