SETEMBRE 2011 - ACCACdocs.accac.cat/lleure/Lleure n46-web.pdf · setembre 2011 LL eURE 3 EDIToRIAL...

SoRTIM18_Senderisme: esport, cultura i país

46SETEMBRE 2011

EXPLICA’NS05_Reforçar el model d’escola catalana

PARLEM AMB...13_Quatre presidents de l’ACCAC,

“La nostra principal missió és esdevenir un gremi”

ÍNDEX

Direcció:ACCACEdició i Publicitat:ACCACPortal de l’Àngel, 7, 4rt, M/N.08002 BarcelonaTel: 93 412 14 37Fax: 93 318 04 45E-mail: [email protected]://www.accac.catImpressió:El Tinter, Arts Gràfiques, Edicions iProduccions S.A.L.C/ La Plana 8, 08032 BarcelonaDipòsit legal: GI-1392-93Consell de Redacció: Néstor Bogajo, Sílvia Guitart, Xavier Sicart i Pedro de Haro Disseny i maquetació: ggraphics [email protected] col·laborat en aquest número:Sònia Llinàs i Martí - Membre de la JuntaNacional d'Òmnium Cultural, JosepNovelles - Cunovesa Enginyeria i MartaRosell Agraïments a: Òmnium Cultural, Biblioteca AssociacióRosa Sensat, Fundació Pere Tarrés,Maria Teresa Boladeres - Ajuntament deMontgai, Mª Àngels Prats - Mestra sabo-nera, Jaume Ferrández - Àrea deComunicació de la FEEC, La GranjaFoto de la portada:118 anys de colònies a CatalunyaAutor: Extracte de diversos llibres (pàg 12)Preu revista: 5€

L’ACCAC només es fa responsable dels contin-guts expressats en l’editorial de la publicació. Lesopinions expressades pels col·laboradors en elsarticles que signen són a títol exclusivament per-sonal.

Lleure es distribueix a centres educatius, entitatsculturals, esplais i agrupaments, associacionsjuvenils,centres de recursos pedagògics, puntsd’informació juvenil, cases de colònies i albergsi a institucions de tot Catalunya.

2 LLeURE setembre 2011

Aquesta publicació ésmembre de l’APPEC(Associació de PublicacionsPeriòdiques en Català)

Editorial _ ACCAC: 25 anys fent gremi 3

Explica’ns _ Reforçar el model d’escola catalana 5

Petit format _ Notícies breus 7

Bones pràctiques _ La seguretat, un valor inherent a les instal·lacions juvenils 8

Tema del Lleure _ Colònies: 118 anys d’història 9/12

Parlem amb... _ Quatre presidents de l’ACCAC 13/16

Ecologia pràctica _ oli de fregir per a fer sabó 17

Sortim _ Senderisme: esport, cultura i país 18/19

Directori d’instal·lacions associades _ Índex per places i mapa 20/21

Guia visual de cases de colònies i albergs _ 22/34

NúMERo 46_Setembre 2011

3setembre 2011 LLeURE

EDIToRIAL

ACCAC: 25 ANyS FENT GREMISembla que va ser ahir quan un grapat de gestors igestores de cases de colònies varen decidir unir elsseus esforços per defensar uns interessos comuns.Tanmateix, ja han passat 25 anys: el proper 24 d’oc-tubre es complirà un quart de segle des que s’apro-varen al centre cívic de Sants, a Barcelona, els esta-tuts de l’Associació de Cases de Colònies i Albergsde Catalunya, l’ACCAC. Com recordàvem en el nú-mero anterior de Lleure, l’entitat va començar “ambun apar tat de correus, una línia telefònica i unmenjador fent de sala de reunions”. Amb el pas delsanys, ha esdevingut majoritària a Catalunya: reuneixmés de 80 instal·lacions a 28 comarques.

L’ACCAC fou la primera entitat professio-nal del gremi de cases de colònies, i l’esperit d’a-quells i aquelles que la van veu-re néixer el 1986 s’ha mantin-gut viu fins a l’actualitat. Quan es-coltem la paraula ‘gremi’, és pro-bable que molts pensin en un grupd’artesans manuals que fan bo-tes, mobles, cordes... Però, enuna societat cada cop més indi-vidualitzada, l’ACCAC segueix te-nint clar que el fet gremial, la im-portància del fet col·lectiu, és vi-tal per assolir reptes i millorar l’ac-tivitat. Treballar com un gremi -elgremi de les cases de colònies- és l’únic camí pos-sible cap a la consolidació d’un sector que en les da-

rreres dècades ha demostrat, amb escreix, la se-va utilitat.

Des de les seves primeres passes, l’ACCACtreballa per al reconeixement i la divulgacióde les colònies i els valors educatius que trans-meten. Vetlla perquè continuïn sent un recursde valor per a l’àmbit educatiu -formal i no for-

mal- i per a les famílies. Perquè les colòniescontinuïn sent una referència per al món del lleu-

re i l’educació, un recurs que contribueixi a afron-tar els reptes de la nostra societat, facilitant la con-

vivència i la relació social mitjançant l’experiènciadirecta, en un marc de relació amb la natura que apro-fundeixi en els valors, la comprensió i el respecte delnostre entorn social i natural. Les colònies no sónnomés el nostre mitjà per viure, creiem en elles,estem convençuts que, si l’educació és la suma devivències que anem fent nostres per poder afrontarla quotidianitat, les colònies són un gran esdeveni-ment educatiu.

Enguany és moment de mirar enrere i veu-re el camí que ja s’ha fet. I el cert és que, quan la gentque va ajudar a posar en marxa aquest projecte re-corda d’on venim i on estem, sol sentir-se ben orgu-llosa. Veu que l’esforç ha valgut la pena. I és quel’ACCAC no només s’ha limitat a defensar uns inte-

ressos comuns, sinó que ha es-tat capaç de coordinar, al llargdels anys, una oferta cada copmés complerta i variada de ser-veis destinats a millorar la tas-ca que desenvolupen les casesassociades. Creiem que el con-tinu creixement de l’associació,fins i tot en aquests temps decrisi, avala la validesa del pro-jecte. La central de reserves ol’edició de la revista que teniu ales mans són només dos exem-

ples de l’ampli catàleg de serveis del qual es bene-ficien les instal·lacions de l’ACCAC.

Com que vint-i-cinc anys no es fan cadadia, la nostra revista també vol celebrar aquesta efe-mèride amb un número molt especial, que inclou undebat entre quatre dels presidents que ha tingut l’en-titat al llarg d’aquests 25 anys, en el qual es recor-den vells temps i es fa balanç de la tasca feta, aixícom un ampli reportatge dedicat a la història de lescolònies escolars, l’activitat que omple de sentit unafeina que estimem i que ens dóna vida.

Per molt anys i caminem cap als 50!

El fet gremial, la importància del

fet col·lectiu, és vital per assolir reptes i millorar l’activitat


El model d’escola catalana és elresultat dels esforços de tota lasocietat, especialment de la co-munitat educativa, que amb unconsens absolut entorn del mo-del lingüístic i la implicació de pa-res, mares i professorat ha treba-llat per tenir una escola catalana,democràtica i de qualitat. Aquestmodel lingüístic ha contribuït apal·liar el greu desequilibri que endiferents àmbits viu el català, llen-gua pròpia de Catalunya, respec-te al castellà. També ha ajudat amantenir la cohesió social del pa-ís i s’ha demostrat eficaç en l’aco-llida i l’arrelament dels infants i jo-ves de les darreres onades immi-gratòries. A més, situa un nou es-cenari de multilingüisme que afa-voreix l’excel·lència en la compe-tència comunicativa.

La sentència del TribunalConsti-tucional sobre l’Estatut obríuna escletxa a l’aparició de sen-tències contra el fet que el catalàsigui la llengua vehicular a l’en-senyament bàsic. Al desembre,tres sentències del Suprem insta-ren a les escoles a incloure el cas-tellà com a llengua vehicular i enles comunicacions del centre. Laimmersió lingüística ha de serun dels principals actius per acon-seguir una societat cohesionada,en què no hi hagi separació ni dis-criminació entre comunitats. Lessentències, però, només donen

resposta a demandes interessa-des que, en el moment en què se-paren l’alumnat per qüestions dellengua, posen en perill aquestacohesió. Per això cal reforçar elmodel d’escola catalana, millorar-ne l’eficàcia per garantir un bonconeixement de les llengües ofi-cials i la presència del català entots els àmbits de la societat.

Somescola.cat és una plata-forma d’entitats que té l’objectiude donar resposta als qüestiona-ments de l’actual model d’escolacatalana i, en concret, a les tressentències del Tribunal Suprem.Davant d’aquesta interferència enles competències del govern de laGeneralitat, tot un seguit d’entitatsde la societat civil vam creure opor-tú reunir-nos i treballar conjunta-ment davant del que entenem comun atac al nostre actual model edu-catiu, en suport d’una escola ca-talana en llengua i en continguts,que no separi els infants i joves perla seva llengua d’origen i que aju-di a construir una societat cohe-sionada, democràtica i lliure.

Representants de quaranta-tres entitats cíviques, culturals ide tot l’àmbit educatiu formen partdel plenari i han delegat en sis -Òmnium Cultural, Federació deMovi-ments de RenovacióPedagògica, uSTEC, FAPAC,Plataforma per la Llengua i Centreunesco- la coordinació de les ac-

tuacions que duem a terme. La in-tenció de la plataforma és mobi-litzar l’àmbit pedagògic en el seuampli aspecte, amb la voluntat d’a-conseguir el màxim d’adhesionsindividuals i col·lectives al mani-fest de Somescola.cat, on es dó-na suport explícit al model d’es-cola i d’immersió lingüística ca-talà que tants reconeixementsha tingut a nivell Europeu.

També pretenem donar su-port a aquelles escoles que es pu-guin trobar en conflictes derivatsdels atacs a la llengua catalana quehan significat les sentències delSuprem. A més, Somescola.catfarà feines d’observatori i elabo-rarà propostes per millorar allò quemanca en l’ensenyament actual aCatalunya i que no passa per va-riar el model d’immersió lingüísti-ca. El web www.somescola.catcanalitza tota la informació sobrela coordinadora i les accions quees realitzen en suport al model edu-catiu vigent i comptabilitza els su-ports dels diferents consells es-colars, les entitats del país i a ni-vell internacional i persones a títolindividual.

Reforçar el model d’escola catalana

Explica’ns

L’ESCoLA CATALANA éS uN MoDEL EDuCATIu CoNSoLIDAT, BASAT EN LA No SEPARACIó DELS INFANTS I JoVESPER RAó DE LLENGuA. FA PoSSIBLE EL CoNEIXEMENT DE LES DuES LLENGüES oFICIALS EN ACABAR L’ENSENyA-MENT oBLIGAToRI, ToT AFAVoRINT LA CoHESIó SoCIAL I LA IGuALTAT D’oPoRTuNITATS. LA IMMERSIó LINGüíS-TICA I LA CoNSIDERACIó DEL CATALÀ CoM A LLENGuA VEHICuLAR HAN DoNAT FoRçA I SoLIDESA A AQuEST Mo-DEL QuE, ToT I SER uN REFERENT PEDAGÒGIC EN EL MARC EuRoPEu DE LES LLENGüES, ES VEu AMENAçATPER LES SENTèNCIES DEL TRIBuNAL SuPREM QuE QüESTIoNEN EL PAPER DEL CATALÀ CoM A LLENGuA VEHI-CuLAR A L’ENSENyAMENT BÀSIC A CATALuNyA.

Sònia Llinàs i Martí Membre de la Junta nacional

d’Òmnium Cultural(Responsable d’Educació)

Foto

:Ò

mni

um-R

. Boa

della

Foto: Òmnium-D. Codina

en petit format


L’Associació de Cases deColònies i Albergs de Catalunya(ACCAC) ha signat un conve-

ni d’adhesió al programa Incorporade l’obra Social de La Caixa, que volfacilitar la inserció laboral de perso-nes en situació o risc d’exclusió so-cial. L’ACCAC és la primera entitatde la Patronal Pimec que el signa,en aquest cas, a través de CàritasDiocesana de Vic i la Fundació Pimec.A l’acte, celebrat el 26 de maig, hivan assistir el director gerent del’ACCAC, Pedro de Haro; el presi-dent de Càrites Vic, Manel Rosell iel president de la Fundació Pimec,Josep Lluís Francesch.

Incorpora ofereix un servei d’in-termediació laboral gratuït que pro-porciona suport previ i seguiment

de la contractació. Del programa se-’n beneficien des de personesamb discapacitats físiques, intel·lec-tuals o sensorials o amb malaltiesmentals, fins a joves amb dificultatsespecials per accedir a la primerafeina, passant per persones ambmés de 45 anys sense experièncialaboral, immigrants, aturats de llar-ga durada o dones afectades per si-tuacions de violència domèstica.

L’ACCAC, que s’adhereix a lainiciativa després de valorar enpositiu l’experiència d’un dels seussocis en el marc d’Incorpora, faci-litarà i fomentarà la utilització delprograma per part dels associats,que podran cobrir les possibles ofer-tes de treball tot donant feina a per-sones en risc d’exclusió social.

ACCAC s’adhereix al programa Incorporade l’Obra Social de La CaixaLa comunitat educativa i el col·lectiu de cases de colònies poden con-

sultar un nou recurs pedagògic a la xarxa: la Plataforma Biodiversia(www.biodiversia.es), un espai virtual i interactiu que dóna a conèi-

xer als ciutadans l’Inventari Espanyol del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat,amb l’objectiu de fomentar l’educació i la sensibilització ambiental. Aquestpor tal -promogut per la Fundación Biodiversidad, depenent delMinisterio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino- no només permetals internautes accedir a la informació oficial de l’Inventari sinó que es-pera que siguin ells mateixos els qui vagin incorporant continguts, a l’ho-ra que estableixen vincles amb altres usuaris afeccionats o experts.

I és que Biodiversia està integrada per una xarxa social que conté fò-rums, xats, grups de treball, un espai multimèdia amb imatges, sons i ví-deos, un wiki i, fins i tot, una agenda d’esdeveniments, la qual cosa la con-verteix en un instrument eminentment participatiu, que facilita la incorpo-ració de les aportacions ciutadanes fruit de la interacció entre diferentsusuaris amb interessos comuns, sempre, això sí, relacionats amb les di-ferents matèries compreses en l’Inventari: muntanyes, fauna, flora,aprofitaments naturals, espais protegits, etc.

Biodiversia incorpora, a més, un servidor cartogràfic que permet con-sultar, de forma ràpida i senzilla, la informació del Banc de Dades de laNaturalesa del Ministeri. Aquest Biomap, basat en la tecnologia de GoogleMaps, facilita la visualització cartogràfica de la informació oficial disponi-ble sobre el patrimoni natural. una secció de notícies i una biblioteca derecursos electrònics sobre aspectes vinculats a l’Inventari completen l’o-ferta de Biodiversia.

Biodiversia, un nourecurs digital dedicat a la biodiversitat


LES EDIFICACIoNS AïLLADES SITuADES EN TERRENyS FoRESTALS ESTARAN oBLIGADES EN BREu A TENIR uN PLAD’AuToPRoTECCIó (PAu) HoMoLoGAT, QuE HA DE GARANTIR LA SEGuRETAT DELS SEuS uSuARIS, ToT PREVE-NINT LES MESuRES DE RESPoSTA QuE PERMETIN FER FRoNT A uNA SITuACIó D’EMERGèNCIA. A MoLTES CA-SES DE CoLÒNIES I ALBERGS ELS éS D’APLICACIó AQuEST Nou REGLAMENT I ESTAN DuENT A TERME uN IMPoR-TANT ESFoRç PER TAL DE CoNTINuAR oFERINT ALS SEuS CLIENTS uN SERVEI SEGuR I DE QuALITAT.

El Decret 82/2010, de 29 de juny,pel qual s’aprova el catàleg d’ac-tivitats i centres obligats a adop-tar mesures d’autoprotecció i esfixa el contingut d’aquestes me-sures és un reglament que desen-volupa la Llei 4/1997, de 20 demaig, de protecció civi l deCatalunya. El decret determina elcatàleg d’activitats i el tipus de cen-tres que estan obligats a adoptarmesures d’autoprotecció i a man-tenir els mitjans personals i mate-rials necessaris per tal d’afrontarsituacions de risc i d’emergència.A més, també defineix l’estructu-ra del contingut dels PAu.

El decret, però, té l’objectiude garantir que les activitats de riscsegueixen un sistema d’autopro-tecció que va més enllà de l’elabo-ració del PAu, el qual, tot i ser unapeça clau, no garanteix per sí sol laseguretat en una instal·lació i en elseu entorn. El sistema, doncs, in-clou el control de l’Administraciósobre les activitats i els centres con-templats en el catàleg i que en-globa tant una fase prèvia -en quèl’objectiu és comprovar la capaci-tat de l’establiment per complir lescondicions d’autoprotecció- comla validació del PAu, entès com unaeina de qualitat a través de la quales garanteix una resposta adienten cas d’emergència i una coordi-nació eficaç amb els serveis d’e-

mergència i el sistemapúblic de protec-

ció civil.

Les activitats que poden ge-nerar una emergència queden clas-sificades en dos grups, ordenatsde major a menor risc: les activi-tats d’interès per a la protecciócivil de Catalunya (Annex I A) -com,per exemple, les instal·lacions quepuguin generar situacions crítiquesper a la població, associades a lafallada dels sistemes de subminis-trament de serveis bàsics- i les ac-tivitats d’interès per a la protecciócivil municipal (Annex I C), entreles quals hi ha força cases de co-lònies catalogades com a “edifica-cions i instal·lacions aïllades situa-des en terrenys forestals” (AnnexI C h) i obligades, per tant, a tenirun PAu homologat.

Què és un PAU?El PAu preveu per a una determi-nada activitat les emergències quees poden produir com a conse-qüència del seu desenvolupament,així com les mesures de respostadavant de situacions de risc, ca-tàstrofes i calamitats públiques deles quals en poden ser víctimes. Esfonamenta en l’anàlisi i l’avaluaciódel risc realitzat per un tècnic com-petent. Els titulars de les activitatsafectades són els responsables defer elaborar, implantar, mantenir irevisar el PAu, així com de realitzarun simulacre anual, després delqual han de presentar un informea l’ajuntament corresponent.

En realitat, no es tracta d’a-daptar-se mitjançant canvis en lesinfraestructures de la instal·lació,

sinó de saber què s’ha de fer en ca-da moment quan es doni una si-tuació d'emergència, des d’unavessant més organitzativa, de con-trol i coordinació, i que, en deter-minades activitats, sí que implicatenir equips d’emergència i gentmés formada.

L’ACCAC ha dut a terme enels darrers mesos una tasca d’as-sessorament als socis de l’entitatsobre l’aplicació de la nova norma-tiva, tant pel que fa a la informa-ció dels terminis establerts per ferels tràmits necessaris com a l’ho-ra de facilitar les gestions per tald’adaptar-se a aquest nou reque-riment legal. A més, l’EnginyeriaCunovesa, amb la qual l’ACCAC téun acord d’assessorament i ser-veis als socis, ha estat acreditadaper elaborar els plans que han devetllar perquè les cases de colò-nies siguin cada dia més segures.

La seguretat, un valor inherenta les instal·lacions juvenils

BoNES PRÀCTIQUES

El PAU és una eina de qualitat a través de laqual es garanteix una respostaadient en casd’emergència

Aquest article ha estat redactat amb la

col·laboració de l’Enginyeria CUNOVESA


TEMA DEL LLEURE

“Las colonias escolares de vaca-ciones son una obra esencialmen-te pedagógica y de higiene preven-tiva a favor de los niños débiles delas escuelas públicas; de los máspobres entre los más débiles; y delos más necesitados entre los máspobres; pues su fin primordial es,ante todo, procurar la salud por me-dio del ejercicio natural en plenocampo, por la limpieza, el buen ali-mento y la alegría”. Amb aquestaenrevessada prosa, la Real Ordendel 26 de juliol del 1892 creava ofi-cialment les colònies escolars aEspanya, on, tanmateix, ja se n’ha-vien organitzat amb anterioritat: ales primeres, fetes el 1887, 18 nensde les escoles públiques de Madrid

van gaudir d’una estada de 33 diesa San Vicente de la Barquera, aCantàbria.

L’origen de les colònies esremunta al 1876, quan el metge ipastor protestant Walter Bion vaendur-se 68 nens de Zuric a lesmuntanyes suïsses. A casa nos-tra, les primeres daten del 1893,any en què la Societat Econòmicad’Amics del País de Barcelona vapor tar 62 nens i 41 nenes a laGarriga, les Corts i Sarrià, quanaquests dos últims destins erenmunicipis independents del pla deBarcelona i apropar-s’hi des de laciutat constituïa una petita excur-sió. Tot i que Catalunya començatard a fer colònies, la seva difusió

serà notable des de la primera tan-da. La importància de la burgesiacatalana, la tradició de l’excursio-nisme o el contacte amb la restad’Europa i les seves realitats edu-catives eren factors que no es do-naven a d’altres llocs de l’Estat ique van fer que l’activitat adquirísaquí una importància singular.

L’impuls del consistori barceloníLes colònies van agafar em-branzida a partir del 1906, quanl’Ajuntament de Barcelona va co-mençar a organitzar-ne per a con-trarestar la penosa situació sani-tària i escolar en què molts infantses trobaven, “en una urbe popu-

Colònies: 118 anys d’històriaEl camí de l’higienisme a l’educació en el lleureL’ACCAC CoMPLEIX 25 ANyS DEFENSANT EL GREMI DE LES CASES DE CoLÒNIES, uN CoL·LECTIu QuE, TANMATEIX,BEu D’uNA FoNT MoLT MéS ANTIGA: LES PRIMERES CoLÒNIES ESCoLARS CATALANES DATEN DEL 1893. DES DE LLA-VoRS, L’ACTIVITAT HA EVoLuCIoNAT I S’HA CoNSoLIDAT CoM uNA DE LES MéS TRADICIoNALS EN L’EDuCACIó EN ELLLEuRE A CASA NoSTRA. AL LLARG DE 118 ANyS, LES CoLÒNIES HAN VISCuT MoMENTS DE CRISI -CoM LA LLAR-GA NIT DEL FRANQuISME- I TAMBé èPoQuES DAuRADES -LA REPúBLICA; L’ADVENIMENT DE LA DEMoCRÀCIA-. ELRESuLTAT D’AQuEST PRoCéS HA ESTAT uN SECToR SÒLID I AMB FuTuR. EL 25è ANIVERSARI DE L’ACCAC éS uNAoCASIó PERFECTA PER A REPASSAR AQuEST LLARG CAMí!

Les colòniesvan néixer afinals del XIXcom a obrapedagògica id’higienepreventiva afavor dels infants pobres

losa como la nuestra, jun-tamente con la miseria, eldesaseo, la incuria y la ig-norancia de muchas familias,necesitadas o no, así como la per-manencia en las aulas con moles-tias y necesidades corporales, condesasosiego en los infantiles es-píritus”. Així s’expressava, aquestcop, l’ens encarregat d’organit-zar-les, la Comisión de Higiene dela Infancia, a la Memoria de lasColonias Escolares organizadaspor el Excmo. Ayuntamiento deBarcelona en los años 1906, 1907y 1908.

Hermenegildo Giner de losRíos, president de la Comissió deGovernació i home vinculat a laInstitución Libre de Enseñanza, vaser qui va impulsar la creació desis colònies -cada una per a vintinfants de 7 a 11 anys- sota el guiat-ge d’un mestre director i un auxi-liar. Els primers destins per alsnens van ser Collbató, Sant Celonii Llinars del Vallès, mentre que lesnenes van anar a Sant Feliu deCodines, Caldes de Montbui iVilassar de Mar. El número d’in-fants que anaren de colònies vacréixer any rere any: dels 120 es-colars barcelonins que hi anarenel 1906 es passà als 2.601 del1930. L’actuació municipal va serconsiderada modèlica a tot l’Estati les colònies escolars es popula-ritzaren ben aviat a d’altres pobla-cions catalanes.

Com eren les primeres colònies escolars?Els infants eren objecte du-rant les colònies d’un controlmèdic que servia per a conèixerel seu desenvolupament físic iconstatar les millores en la sevasalut, fruit dels banys de mar oel contacte amb la natura. A més,les estades van tenir des de l’ini-ci un component formatiu, que esva anar accentuant amb el pas deltemps. I és que les colònies, a mésde millorar l’aspecte corporal delsinfants, havien de servir per a edu-car-los. Eren, en realitat, una con-tinuació de la feina que es desen-volupava a l’escola, però en unmarc ben diferent: el temps de va-cances. Els nens i les nenes apre-nien a rentar-se o a vestir-se sen-se l’ajuda dels seus pares, a l’ho-ra que coneixien altres realitats,lluny de la ciutat. En aquest sen-tit, la situació no ha variat gaire!

L’equip directiu de la colòniasolia promoure els postulats pe-dagògics de l’Escola Nova. En ge-

neral, eren homes i dones que de-fensaven la renovació pedagògi-ca. Alguns fomentaren l’excursio-nisme i l’escoltisme com a activi-tats formadores del caràcter de lainfància i del jovent. Durant les es-tades, els infants feien lecturescomentades, confeccionaven no-tes, participaven en jocs instruc-tius, redactaven diaris, feien exer-cicis de correspondència, canta-ven, feien manualitats... Tambéexcursions, que permetien, en lalínia pedagògica de l’Escola Activa,estudiar globalment diversos te-mes: botànica, meteorologia, ge-ografia, història...

Els primers anys, l’Ajuntamentcontractava els serveis d’unparticular que s’encarregava dela gestió de les colònies, però, apartir del 1922, va ser el propi mu-nicipi qui es fes càrrec de ges-tionar-les. Llavors es va intensifi-car l’orientació pedagògica d’u-nes sortides que, si bé inicialmentestaven pensades per als infantsde les escoles municipals, s’aca-barien obrint també als de les

escoles privades: el 1931, elprimer


TEMA DEL LLEURE Colònies: 118 anys...

Ben aviat, lescolònies vanadquirir unaimportànciasingular aCatalunya, on encarasón tota unatradició

1

5

4

any en què hi van participar, elsalumnes dels centres privats re-presentaren el 47% del total. A me-sura que aquesta obra es va anarconeixent, altres institucions pú-bliques i privades van animar-sea promoure i organitzar colòniesamb finalitats educatives, moralso simplement benèfiques.

De la “República d’infants” a les semicolòniesEn aquesta època des-tacaven les colònies deTossa de Mar i Vilamar,a Calafell. Aquesta da-rrera, la “Repúblicad’infants” -la prime-ra de l’Estat-, va serdirigida el 1922 per

Pere Vergés i, de 1923 a 1929, perArtur Martorell. Estava organitza-da com una ciutat ideal, on convi-vien 300 nens i nenes amb una vin-tena de mestres. Es buscava l’au-togovern dels infants i la seva edu-cació cívica. Hi havia un president,alcaldes de barri, funcionaris...¡Alguns càrrecs s’escollien demo-cràticament!, una experiència pot-

ser massa revolucionà-ria en un país on la de-mocràcia no era mas-sa estable. Martorellva dirigir també la co-lònia Turissa, a Tossade Mar, que perseguiala plena inserció dels co-lons en la vida de la po-blació que els acollia.

Les colònies vanarribar a adquirir formes

molt variades. Hi havia d’es-

tiu -les tradicionals-; colònies per-manents -quan els infants hi so-jornaven una temporada, per talde recuperar-se d’alguna malal-tia-; colònies especials, per a sord-muts i aprenents -a Tona, per exem-ple, es va fer una colònia especialper a infants que havien de pren-dre les aigües d’aquesta pobla-ció-; o colònies rurals, marítimesi urbanes. Aquestes últimes, lesurbanes, també s’anomenaven

semicolònies, donatque els par ticipantspodien anar a dormira casa. A la ciutat deBarcelona se’n feienal bosc de Montjuïc,al Guinardó i a la fontde la Mina, prop delcamp de la Bóta.

Un somni interrom-put per una guerraLa República va mirar

de combatre les desigualtats so-cials i va donar rellevància a la tas-ca educativa. Les colònies es-colars van rebre una impor tantajuda econòmica, que es va tra-duir en un creixement dels colons:el 1935, ja eren 6.850 els nens iles nenes que gaudien de les co-lònies organitzades pel consisto-ri barceloní. I altres institucionsn’organitzaven arreu de Catalunya:des de sectors de l’Església catò-lica, com el Comitè diocesà del’escola catòlica de Barcelona, finsa la Diputació de Girona, pas-sant per l’Associació Protectorade l’Ensenyança Catalana, l’APEC.Aquesta diversitat, però, era tam-bé el reflex d’una pluralitat ideolò-gica, de dues formes de conce-bre el món, que, poc després, des-embocarien en la Guerra Civil.

El primer efecte del conflic-

te bèl·lic per a les co-lònies escolars va ser la paralitza-ció immediata de nombroses tan-des que ja s’havien iniciat el julioldel 1936 i la cancel·lació de la ma-jor par t dels torns previstos pera aquell estiu. Mentre va durar laguerra, les colònies permanents,que s’havien vingut celebrant du-rant els anys 20 i 30, van recon-vertir-se en albergs improvisatsper a molts infants. Les estadeseren finançades, bàsicament, ambfons aportats per la Generalitat iel Govern republicà o procedentsde l’ajuda internacional.

El nou règim franquista nova prohibir les colònies esco-lars, però aquestes, quan depe-nien de les corporacions locals,passaren a ser controlades pelFrente de Juventudes. El Ministeriode Educación Nacional posaria enmarxa colònies per als alumnesde les escoles estatals, mentreque les iniciatives particulars fo-ren nul·les als inicis de la dictadu-ra. L’única institució que organit-zava colònies era l’Església. Lesprimeres les van fer el 1940 lesEscoles Pies. Carles Armengol,ex-director de l’Escola de l’Esplai-Fundació Pere Tarrés, recorda que“De la mà d’Acció Catòlica pri-mer i com a obra més oberta idepenent directament de lesparròquies, i amb l’ajut deCàritas més tard, les colònies[...] evolucionaren ràpidamentdes de la motivació més estricta-


2

3

6

ment apostòlicaa la preocupació pedagògica depromoció integral de la persona”.

A par tir dels anys 50, em-preses i entitats financeres -comLa Seda de Barcelona o la Caixade Pensions per a la Vellesa id’Estalvis- van poder organitzaractivitats de vacances. La dèca-da següent veurà com escoles“progressistes” comencen a fersor tides, basant-se en els refe-rents de la renovació educativaprèvia al franquisme. Les del mo-viment de renovació pedagògicaRosa Sensat en van ser les pione-res. Els centres d’esplai també nei-xen a finals dels 60, quan les co-lònies són una realitat consolida-da i com un intent de continuarla seva tasca al llarg de l’any i ofe-rir alternatives educatives al lleu-re quotidià dels infants.

El renaixement de les colònies escolarsTanmateix, caldria esperar a l’ad-veniment de la democràcia per-què la situació es normalitzés i lescolònies les poguessin organitzarlliurement particulars -amb ànimde lucre o sense-, escoles, AM-PAS, centres d’esplai, entitats veï-

nals, etc. A més, els consistorisvan recuperar la iniciativa en ma-tèria de colònies i la Generalitat

va poder promulgar la nor-mativa pertinent.

La demanda d’instal·la-cions per part de les esco-les aniria en augment, fins al

punt quea q u e s t e sacabarien es-devenint elsclients princi-pals de les ca-ses de colò-nies. Professorsmotivats i ambun esperit mar-cadament voca-cional organitza-ven colònies d’es-tiu o estades d’unsquants dies durant

el curs, per tal de treballar amb elsalumnes, a fons i en millors con-dicions -sense la pressió delcurrículum escolar-, els aspec-tes de la relació personal i la con-vivència. Aquestes darreres pe-tites colònies, organitzades al llargdel calendari escolar, són les quehan conegut la gran majoriadels infants catalans en les darre-res dècades. L’ACCAC naixerà el1986 fruit d’aquesta tendèn-cia de les escolesa tornar a anar decolònies.

A finals dels80, la demanda vavariar: els professorsvan començar a de-manar programes or-ganitzats, en comp-tes de fer ells matei-xos les activitats, comera habitual. Lesinstal·lacions juvenils van anaradaptant-se a aquestes noves ne-cessitats, tot oferint un granventall d’ofertes pedagògiques.Les administracions, per la sevabanda, van reduir la inversió enl’organització de les seves colò-

nies i activitats, a l’hora que lalegislació es feia més exigent iacomplir-la ha implicat més di-ners. En els darrers temps, però,ha anat creixent la reticència a sor-tir dels centres, ja sigui per la res-ponsabilitat que assumeix el pro-fessorat durant les sortides comper una possible pèrdua de cons-ciència en les noves generacionsde mestres del valor de les colò-nies com a esdeveniment educa-tiu. Tot això ha fet que l’oferta s’es-tabilitzi, encara que la incertesaeconòmica actual no ajuda a re-cuperar el fet de sortir de colònies,a garantir que tot infant tinguil’oportunitat de gaudir d’aquestesactivitats.

Les colònies, nascudes ambvocació fonamentalment higienis-ta, han evolucionat fins a conso-lidar-se com un dels màxims ex-ponents de l’educació en el lleurei una peça fonamental en el siste-ma educatiu català. Amb els seusobjectius i les seves metodolo-gies, les colònies són avui una tra-dició que cal defensar i mantenir,tot inculcant en les noves genera-cions d’educands els valors quegeneracions de mestres han tin-gut ben presents durant aquests118 anys d’història.


TEMA DEL LLEURE

ARMENGOL, C. 1993.‘100 anys de colònies a Catalunya: consolidació d’un moviment educatiu’Estris 66: 8-10.

AUBERNI, S.; et al. 1995. ‘Les activitats de vacances per a infantsi joves de l’Ajuntament de Barcelona1979-1992’Barcelona: Ajuntament.Fotos: 1-3-4-6-8

GONZÁLEZ-AGÀPITO, J.; et al. 2002. ‘’Tradició i renovació pedagògica. 1898-1939’Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

PUIG I JOFRA, E.; J. M. Vila i Vicens (dir.). 2005.‘Cent anys de colònies de vacances a Catalunya (1893-1993)’Barcelona: Mediterrània.Fotos: 2-5-7

Colònies: 118 anys...

Les colònieshan evolucio-nat fins aconsolidar-secom un delsmàxims exponents del’educació enel lleure i una peça fonamental en el sistemaeducatiu català

7

8


Entrevista a ...

‘La nostra principal missió és esdevenir un gremi’

Quatrepresidentsde l’ACCAC

D’on surt la idea de crear l’ACCAC?Monné. De Can Rigol.Guasch. Cal Gort, Can Sans...Monné. D’un seguit de gent quefeia molts anys que estaven fun-cionant.Marín. La idea neix a partir d’unainiciativa de la secretària generalde Joventut, que va convocar a lescases de colònies per a fer unesdiades, per “vendre’ns la moto”.Van dir que farien una normativa. Ivam pensar: “si fan una normati-va i no estem organitzats, ens mas-sacraran”. I vam organitzant-nos.Guasch. Recordo que vaig posar-me molt contenta que hi haguésmés gent, que poguéssim parlardel mateix. Que poguéssim dir:“què bé, som més!”.Marín. “Tenim problemes comuns!”.Guasch. Exacte. I ens vam unirbastant, de tal manera que moltsens hem continuat trobant, hemcontinuat sent amics. Es va crearun vincle molt fort.

Amb quins objectius neix l’entitat?Monné. La finalitat era estar al diadel que sortís a nivell de normati-va i ser un element de diàlegamb l’Administració. una perso-na sola normalment no té cap for-ça. Però, en grup, l’Administraciósol atendre’t.

Guasch. A més, com que les ca-ses de colònies que hi havia aCatalunya no ens coneixíem, es-tàvem a expenses dels comercialsque hi havia en aquell moment enel sector. Vam considerar que, siens ajuntàvem tots, podíem anara una també a nivell comercial.

Com van ser els inicis?Monné. Es van fer reunions a ni-vell provincial, per començar a co-nèixer la gent. No va ser a Montblancque es va fer una reunió a un pa-velló poliesportiu?Guasch. Després en vam fer unaaltra a Sants, convocant a totesles cases de colònies. I una altraa Girona. I, a par tir d’aquí, lagent es va anar apuntant. En aquellmoment, érem uns vint. Els esta-tuts ens els va redactar l’advocatPérez de la osa. Al principi, la seusocial era a casa seva. Ens reuní-em a casa de l’Inda de Cal Gort, aBarcelona, al carrer Comerç oen alguna casa de colònies.Després, la casa de l’Inda va pas-sar a ser la seu. I, després, ja vamtenir una secretària.Marín. Abans de la secretària, vamagafar el local. Hi veníem cada di-jous.Guasch. També ens havíem reu-nit molt a casa de la Conxita i elRosendo, dels olivers. és allà on

QuATRE DELS PRESIDENTS QuE HA TINGuT L’ACCACAL LLARG DELS SEuS 25 ANyS DE VIDA: JoSEPMARIA GARCIA, QuE Ho éS DES DEL 2004 I QuE, A

MéS, éS GESToR D’EL MoLí DE LA RIERA (SANT PEREDE ToRELLó, oSoNA); MERCè GuASCH (1987-91), QuEGESTIoNA LA GRANJA-ESCoLA CAN RIGoL (BEGuES,BAIX LLoBREGAT); LLuíS MoNNé. GESToR DE CANCLARENS (VALLGoRGuINA, VALLèS oRIENTAL), QuE VASER EL PRIMER PRESIDENT DE L’ENTITAT (1986-87) I QuEHo Fou DE Nou EN uNA SEGoNA ETAPA (1999-2000); IAMADoR MARíN (1991-93 I 1995-99), QuE VA GESTIo-NAR L’ESCoLA DEL MAR DE PLATJA D’ARo DuRANT 28ANyS. TAMBé HAN ESTAT PRESIDENTS AL LLARG D’A-QuEST QuART DE SEGLE JoRDI VALVERDE (1994), GES-ToR DE MAS CoRoMINA (VALL DE BIANyA, LA GARRoTXA),I JoAN oDENA (2001-03), TAMBé DE CAN RIGoL.

PARLEM AMB...


PARLEM AMB... 4 presidents de l’ACCAC

vam fer el primer catàleg. Que erapreciós, per cert. No sé si en que-da algun.Marín. Jo en tinc. El vam enqua-dernar a casa meva.Guasch. Aquí hi va haver una mi-ca de recel per par t dels inter-mediaris, perquè van pensar queels hi fèiem la competència.

Com va evolucionar l’organització de l’entitat?Monné. Al principi ens trobàvem,fèiem les feines a casa nostra...Fins que vam poder llogar un pe-tit local i posar una secretariaper les tardes, que, durant la set-mana, li podies demanar que fespart de les gestions. Sempre hemestat aquí, en aquest edifici delPor tal de l’Àngel, a Barcelona.Primer en un local petit, desprésen un altre, un pèl més gran, i araen aquest, més gran. L’evolucióes pot veure...Guasch. ...en els despatxos![Riuen].Monné. L’evolució real és que hiha hagut un creixement de so-cis. Aglutinem 82 instal·lacions,una cinquena part de les que hi hafuncionant a Catalunya, però el50% de les que són gestionades

per privats. L’ACCAC és represen-tativa de tot un sector. A més, l’as-sociació ha anat aconseguint mésserveis per als socis.Guasch. L’altre punt important vaser la creació de la central de reser-ves. Ho parlàvem des de feia temps.I, de mica en mica, es va poderarticular. La central, d’alguna ma-nera, ens ha donat uns mitjans eco-

nòmics per a poder funcionar. Senseaixò, seria impossible.Monné. La central va començaramb una sabata i una esparden-ya. Quan la vam muntar, anàvemen furgoneta, dient: “ens tiraranpedres!”. Era la competència a lesagències! Però, si uns hotels po-den tenir central de reserves, per-què no podem tenir-ne nosaltres?

Quan vam començar aorganitzar-nos, vaig posar-memolt contentaque hi haguésmés gent,que pogués-sim parlar del mateix


Guasch. I la realitat ha demos-trat que no ha passat res, perquè,al final, seguim treballant amb quitreballàvem.Garcia. Hi ha un component impor-tant, potser gràcies al qual l’asso-ciació ha sobreviscut a tots els ava-tars: s’ha mantingut l’esperit de per-tànyer a un col·lectiu. Això dóna for-ça per a mantenir l’esforç no remu-nerat de molta gent. Però és difícilde transmetre, perquè la gent ques’apunta ara ve buscant resultats.Abans, pertànyer a l’associació noera això. Era posar colze amb col-ze i a veure què aconseguim.Nosaltres tenim una part comercialinherent, però la nostra principalmissió és esdevenir un gremi.

Com han gestionat les cases elscanvis que ha patit la societat enaquests 25 anys?Guasch. Abans, les cases de co-lònies oferíem la instal·lació i lesescoles s’ho muntaven. Els es-plais, els agrupaments, etc., no-més demandaven una instal·lacióque estigués bé, fins que vancomençar a demanar activitats,sobretot les escoles.Monné. Primer, que fessis el men-jar. Abans, portaven cuiners o ma-res que feien el menjar.Guasch. I, després, sobretot, ac-tivitats. Poques escoles et dema-nen ara la casa sense activitats.Garcia. Al principi, eren poquesles escoles que anaven de colò-nies. Però, dins del món educatiu,es va veure que això funcionava.Que era bo. Van descobrir que

aquell nen que a classe no mos-trava totes les seves capacitats,a les colònies les feia notòries.Marín. Les colònies són un com-plement necessari a les quatre pa-rets de l’aula; són l’exterior, la lli-bertat. una cosa que a classe potser un peñazo, en aquell contextresulta molt interessant.Garcia. I la gent es va apuntar alcarro, però demanant activitats.A més, les cases van veure quepodien oferir més coses.Marín. Es passa del foc de campa oferir uns tallers documentats.Guasch. També hi va haver un èpo-ca en què es demanaven cosesarriscades, diferents. Ara tornema l’essència. Al medi ambient, aoferir un altre tipus d’activitats. Hemparat aquest estrès que hi havia.Marín. S’han centrat els objec-tius. S’ha triat.Monné. I l’escola ha dit: “això nocal que ho faci jo, això ho podenfer pel seu compte, amb els pa-res”. és a dir, hi ha certes activi-tats que dius: “cal fer-la com a ac-tivitat escolar?”.Guasch. Hi ha un altre proble-ma. La demanda de responsabi-litat. Abans érem més inconscients.Ara hi ha denúncies i això frena.Monné. A més, hi ha hagut un can-vi d’hàbits. Fa anys que no tinc es-tades de cinc dies. En tinc d’un otres dies. Les d’un dia han aug-mentat, perquè els professors novolen tenir els nens fora de l’ho-rari laboral, perquè no se’ls reco-neix. Ha variat el tipus de de-manda, pel temps, per l’educació,

per l’economia. Tot s’ha ajuntat.El que no sé és si algú ha evolu-cionat amb el món de les tecno-logies. Hi ha algú que ofereixi co-ses d’ordinadors?Guasch. Això es fa a l’escola.Nosaltres estem en un entorn quehem d’aprofitar. De totes maneres,hem parlat de problemes, però se-guim en el candelero perquè ens

S’ha mantin-gut l’esperitde pertànyera un col·lectiu


PARLEM AMB... 4 presidents de l’ACCACagrada la nostra feina, perquè pen-sem que té sentit i té una funció. Ipensem que és important.

Sobretot per als infants.Parlem d’ells.Marín. Els nanos cada vegada sónadults abans.Guasch. Però, quan són petits,són molt infantils. I, quan sur-ten, tenen moltes pors.Monné. Estan sobreprotegits.Garcia. No es deixa desenvoluparel seu sentit comú. Fem el que si-gui perquè no els hi passi res. Peròels nens han de saber que no hande posar els dits a les portes!Guasch. Que no es poden tirar pedres!Garcia. El terreny de les colòniesera idoni per aquestes coses. Quanets petit i vius en un poble, tothomjuga al carrer i pot fer les sevesmalifetes. unes surten bé i d’al-tres no tant, però permeten anarforjant el que un pot fer, saber finsa quin punt puc arribar.Monné. Jo, a casa, tenia gronxadorsde ferro, de tota la vida. No s’haviafet mal mai ningú. Els hem acabattraient perquè... “això està prohibit,han de ser de fusta, no sé què”.Marín. Des que als Estats unitsels vestits de Superman han deportar un cartell que diu “No sir-ve para volar”, estem perduts.Monné. Són les pors. No deixemfer. Els nanos no tenen autonomia.Marín. Si no la tenim nosaltres,l’autonomia! és el reflex de lasocietat!Garcia. A les cases de colòniestenim el privilegi d’esdevenir ob-servadors del món educatiu i éssorprenent comprovar sovint quenens procedents del mateix àm-bit social i/o econòmic, es com-porten molt diferent en funció del’escola a on van.

Com ha evolucionat el tracte ambl’Administració?Garcia. Abans hi havia més recel.és lògic: quan dues par ts no esconeixen, s’han de posicionar.Però, amb els anys, això s’ha anatsuperant. També és cert que hi ha

hagut normatives que no han aju-dat: aquest període de normalit-zació es podria haver esgotat abans.Però ara l’Administració sap queestem aquí i se’ns té en compte.Hi ha més col·laboració.Guasch. Però hi ha molt permillorar. El nostre sectorpassa de puntetes. és unsector bastant ignorat.Pel que fa a la valoraciódel treball que fem, no anivell de normatives o decontrols.Marín. Tot ha canviatperquè tot segueixiigual. és obvi quehi ha hagut èpoquesmés dures. Els ini-cis de la meva pre-sidència van serd’enfrontament di-recte. Evidentment,les formes han can-viat. Però, al final,és donar peixet. Lafluïdesa que hi haara no es traslla-da a resultatsquant a la dignifi-cació del sector.Només som notíciaquan és una notícia do-lenta.Garcia. Queda feina perfer. La prova l’hem tin-gut amb el recent boi-cot escolar. Mai nos’ha agafat el toro perles banyes i s’ha dit:“anem a salvaguardarun recurs que pugui es-tar a l’abast de tothom”.Monné. Ara hi ha mésrelació, més diàleg. Ettenen en compte. Hanpassat de ser unes reu-nions de costellada a serunes reunions més tèc-niques. Amb eltemps, això ha mi-llorat moltíssim.Tot i que crec quela relació ambl’Administració és distant.Guasch. També és cer t que ara

totes les cases estan més adequa-des dintre de la normativa i no hiha tants conflictes en aquest sen-tit. No és com abans, que et venieni et deien: “tens que fer això, ha sor-tit això, ha sortit allò”. Ara estemen un punt en què anem fent.

Marín. El punt d’entrar en lanormalitat.

Les colòniessón un com-plement ne-cessari a lesquatre paretsde l’aula

No és un invent nou. En temps decarestia -a la postguerra, per exem-ple-, molta gent feia sabó a casaseva. I alguns encara en fan,emprant fórmules que han passatde generació a generació. Al mu-nicipi lleidatà de Montgai, per exem-ple, se celebra cada any la popu-lar Fira del Sabó. Hi par ticipa lasenyora Mª Àngels Prats, mes-tra sabonera, que ens explica comel fan ella i les seves companyes.Posen 15 litres d’aigua i un quiloi mig de sosa càustica en una cal-dera d’acer. Quan la sosa està dis-solta, hi afegeixen 12 litres d’olicolat i preferiblement d’oliva, jaque “el de gira-sol costa molt desaponificar”. La mescla es bull dedues a tres hores, remenant-la poca poc, fins que es fa espessa. Jaamb el foc tancat, claven dos palsal mig de la mola, per on sortirà ellíquid sobrant: el lleixiu.

Vint-i-quatre hores més tard,treuen els pals, decanten la calde-

ra i fan vessar el lleixiu, que caldràdur a la deixalleria. Posteriorment,treuen la mola del recipient, la ren-ten amb aigua i la tallen a trossos,utilitzant, per exemple, un fil de ni-ló. Les pastilles es tornen a posara la caldera, amb 10 litres d’aiguaneta i mig quilo de sosa dissolta.“La bullida del primer dia -apuntaPrats- és per a rentar l’oli; la se-gona, per a blanquejar el sabó ievitar que tingui olor de ranci”. Elsabó es torna a bullir durant dueshores, fins que esdevé de nou unapasta espessa. un cop fred, es ta-llen novament les pastilles, queaquest cop s’han d’assecar du-rant 40 dies en un lloc airejat, “maial sol, ja que es tornarien toves ino s’assecarien”.

El sabó obtingut “va molt béper a netejar la roba, i també espot ratllar, posar-ho dins d’unabosseta i utilitzar-ho a la rentado-ra”, assegura Prats, que tambéavisa que “fer aquest sabó costa

bastant; ja que es corregeix men-tre es fa, afegint més o menysaigua o sosa, en funció de la con-sistència de la mola”. Cal recor-dar, a més, que la sosa és un pro-ducte tòxic. La seva manipulaciós’ha de fer a l’aire lliure, amb mas-careta, ulleres i guants. No és con-venient que els més menuts hiparticipin, però sí que podendonar un cop de mà durantla recollida de l’oli, tallantles pastilles o decorant-les. Per als més grans,fer sabó pot servir per aconsolidar cer ts co-neixements de quími-ca! I a tots, petits igrans, els servirà pera veure que el reciclat-ge és una bona einaper mantenir elmedi am-bient... netcom unapatena!

Els més menuts poden ajudaren l’elabora-ció del sabótot recollintl’oli o tallantles pastilles


Oli de fregir per a fer sabóELS FREGITS -DIuEN ELS METGES- No SóN BoNS PER A LA SALuT. I L’oLI DE FREGIR -SEGoNS ELS CIENTíFICS- No HoéS PER AL MEDI AMBIENT: uN LITRE D’oLI PoT CoNTAMINAR 1.000 LITRES D’AIGuA. PERÒ, SI SE SEPARA CoRRECTA-MENT, L’oLI ES PoT RECICLAR I CoNVERTIR EN SABó, BIoDIèSEL o, FINS I ToT, PINTuRA. FER SABó AMB oLI éS, A MéS,uN EXPERIMENT QuE AJuDA A CoNSoLIDAR LA CoNSCIèNCIA ECoLÒGICA.

ECOLOGIA PRÀCTICA


Tot va començar el 1974, quan eldoctor reusenc Enric Aguadé vainiciar el marcatge del primer sen-der de l’estat espanyol, a la vorade l’ermita de Sant Blai, a Tivissa.L’invent, però, no era nou: la ideadels Sentiers de Gran Randonée-els Senders de Gran Recorregut-havia nascut el 1945 a França. Laxarxa de senders de la Federaciód’Entitats Excursionistes deCatalunya, la FEEC, compta avuiamb quasi 9.000 km senyalitzats.De la figura del tradicional excur-sionista -encara existent- s’ha pas-sat a la del senderista-esportista:milers de persones caminen pelssenders de tota Europa per tal decombatre el sedentarisme.

La xarxa de la FEEC -el man-teniment de la qual corre a càrrec,

fonamentalment, de voluntaris deles entitats excursionistes- és lamés impor tant de Catalunya,però, no és l’única. Per exemple,la xarxa d’Itinerànnia -els sendersde la qual transcorren pel Ripollès,l’Alt Empordà i la Garrotxa- apos-ta pel model suís, en forma de ma-lla, on no es defineix un únic itine-rari, sinó que cada usuari pot ferla seva ruta seguint els senyalsque troba a les cruïlles. Els dosmodels -francès i suís- con-viuen a Catalunya, i ofereixen alssenderistes múltiples possibilitatsi combinacions a l’hora de plane-jar les seves sortides.

Els senders homologats perla FEEC es divideixen en tres gransblocs: els Grans Recorreguts (GR®)-de més de 50 km-, que són les

“grans autopistes” dins del terri-tori i el connecten amb la restad’Espanya i Europa -la FEECper tany a l'European RamblersAssociation (ERA)-; els PetitsRecorreguts (PR®) -de 10 a 50km-, que neixen com a enllaçosentre GR, però que sovint esdeve-nen rutes temàtiques o circularsde 20 o 30 km; i els Senders Locals(SL®) -de fins a 10 km-, aquellespetites sortides que permeten co-nèixer una zona concreta d’un de-terminat municipi -per exemple,el camí que porta a certa font-.

Consells pràcticsCom apunta Josep Casanovas,coordinador de l’Àrea de Sendersde la FEEC, “la xarxa dóna respos-ta als interessos de molta gent:

Senderisme: esport, cultura i paísSoRTIR AMB LA CoLLA A CAMINAR PER LA MuNTANyA. AQuESTA éS LA SíNTESI DEL TRADICIoNAL EXCuR-SIoNISME CATALÀ, QuE EN LES DARRERES DèCADES HA ESTAT REBATEJAT AMB EL NoM DE SENDERISME.ES TRACTA DE FER SALuT, A L’HoRA QuE ES DESCoBREIXEN ELS ENCANTS NATuRALS I CuLTuRALS DELTERRIToRI. A CATALuNyA HI HA SENDERS QuE S’ADAPTEN A ToT TIPuS D’uSuARI. NoMéS CAL INFoR-MAR-SE Bé, CALçAR-SE LES BoTES I... CAMINAR!

SORTIM

La xarxa desenders ho-mologatscompta avuiamb quasi9.000 kmsenyalitzats


des d’aquella persona gran, queutilitza un Sender Local per a anara caminar un diumenge a la tarda;fins als més intrèpids, que fanun GR per etapes; passant pels quidediquen tot un dia a recórrer unPR”. Per als usuaris més joves,els SL són els més recomanables,així com algun tram de PR o algu-na ruta preestablerta amb el sis-tema suís, adaptada a la seva edat.Si la sortida es fa durant unes co-lònies, els itineraris circulars -quetornen al punt de partença- sónels menys problemàtics a l'horade fer els trasllats.

Les excursions, de fet, co-mencen abans de trepitjar el sen-der: és imprescindible planejar béla sortida, tenir clar què es vol fer.Cal veure el nivell de dificultat delcamí que es vol recórrer, quinsserveis ofereix -per exemple, sicompta amb albergs-, per quinsllocs d’interès natural, cultural oarquitectònic passa, etc. Pel quefa al material, cal un bon calçat: siel sender és pla, una vamba detrekking és suficient, però, si hi hazones rocalloses, és millor unabota de canya alta, que protegei-xi el turmell. A l’hora d’orientar-se,el GPS és útil, però és convenientportar també un bon mapa. Encaraque, sens dubte, el més importantde tot és... el seny!

El senderisme pot practicar-se durant tot l’any, però cal te-

nir en compte les condicions me-teorològiques. Si es preveu pluja,per exemple, cal dur roba imper-meable i transpirable. Del Prepirineucap avall és una bona zona per arecórrer a l’hivern, quan als Pirineusfa fred. En aquesta època, a més,els senders costaners -molts delsquals travessen passejos marí-tims- estan menys transitats i latemperatura és més agradable. Al’estiu, en canvi, és més agraït pu-jar als Pirineus. Tanmateix, tot de-pèn dels gustos del senderista ide la seva experiència: fer elsPirineus a l’hivern potser tota una ex-periència!

Senders per a tothomAl Baix Empordà s’ha creat unaxarxa de PR amb el model mallai els senyals tradicionals: és “laconnexió de PR més ben mun-tada en el ter r i tor i”, segonsCasanoves. un altre sender inte-ressant és el Camí dels Monjos,un recorregut lineal que recupe-

ra l’itinerari llegendari que feienels monjos quan baixaven de laMola a Sant Cugat. I els excursio-nistes més avesats poden recó-rrer senders més exigents, comel del cim de la Gallina Pelada, alBerguedà, en el qual a l’hivern pothaver-hi neu o gel, o la Ruta delCarrasclet, un bandoler que viviaa les muntanyes de Prades i bai-xava a fer incursions al Camp deTarragona.

Pel que fa als GR, el més in-dicat per al públic general és el

Sender delMediterrani, queressegueix el lito-ral català pels ca-mins de ronda i for-marà part del sen-der internacional

que anirà des deTarifa f ins al f inal

d’Itàlia. A casa nostra,els millors trams són els

d’Amposta, ulldecona, Capbaix ila Costa Brava, amb les seves ca-letes. També és interessant el sen-der de la Ruta del Cister, que en-llaça els monestirs de Poblet,Vallbona de les Monges i SantesCreus, a Tarragona. Però potserel més espectacular de tots ésel GR 11, que travessa els Pirineusde mar a mar, des del Cap de Creusfins a la platja d’Hondarribia. Totun repte!

Les excur-sions comen-cen abans detrepitjar elsender: ésimprescindi-ble planejarbé la sortida

1Uns 20 metres abans del’encreuament, el sen-derista veu una marca

que li indica cap a on ha de se-guir caminant. En aquest cas,en línia recta.

2Uns 20 metres desprésde l’encreuament, unamarca en forma de creu

indica al senderista que s’haequivocat de camí i que ha detomar enrere.

3Uns 20 metres desprésde l’encreuament, unamarca confirma que el

senderista va en la direcció co-rrecta. A 50 metres de l’en-creuament trobarà un altre sen-yal.

4Quan el camí transcorreen línia recta, les mar-ques es col·loquen a uns

300 metres de distància.

CoNTINUïTAT DELSSENDERS

Ens indica que el camí segueix en línia recta

GRAN RECoRREGUT(GR®)

PETIT RECoRREGUT(PR®)

SENDERS LoCALS(SL®)

CANVI DE DIRECCIÓEns indica que hem

de girar cap a ondiu la senyal

DIRECCIÓ INCoRRECTA

Ens indica que enshem equivocat de camí

EL BONCAMÍ DEL SENDERISTA

SENYALITZACIÓ DEL SENDERS

Fotos: Xavier Capdevila/Arxiu FEEC


GARR

oTXA

www.accac.catGA

RRoT

XAGA

RRoT

XA

GARR

oTXA

GARR

oTXA


GIRo

NèS

MAR

ESM

E

MAR

ESM

E

MAR

ESM

E

GIRo

NèS

GARR

oTXA


oSoN

A

oSoN

A

oSoN

AM

oNTS

Ià

oSoN

AoS

oNA


RIBE

RA D

’EBR

E

RIPo

LLèS

PLA

DE L’

ESTA

NyPA

LLAR

S jU

SSà

PLA

DE L’

ESTA

Ny

oSoN

APL

A DE

L’ES

TANy

www.accac.cat

www.accac.cat


SoLS

oNèS

SoLS

oNèS

SoLS

oNèS

RIPo

LLèS

SELV

A

SELV

ASE

LVA

SoLS

oNèS


VALL

èS o

RIEN

TAL

TARR

AGoN

èS

VALL

èS o

CCID

ENTA

LVA

LLèS

oRI

ENTA

LVA

LLèS

oRI

ENTA

L

VALL

èS o

RIEN

TAL

VALL

èS o

RIEN

TAL

VALL

èS o

RIEN

TAL


VALL

èS o

RIEN

TAL

VALL

èS o

RIEN

TAL

ALT

EMPo

RDà

ALT

EMPo

RDà

VALL

èS o

RIEN

TAL

VALL

èS o

RIEN

TAL


ALT

URGE

LLAL

T EM

PoRD

à

ALT

EMPo

RDà

ALT

EMPo

RDà

ALT

EMPo

RDà

ALT

PENE

DèS

ALT

PENE

DèS

www.accac.cat


BAGE

SBA

GES

BAIX

CAM

P

BAGE

S

ANoI

A

www.accac.cat


BERG

UEDà

BAIX

LLo

BREG

ATBA

IX E

MPo

RDà

BAIX

EM

PoRD

àBA

IX E

MPo

RDà

BAIX

EM

PoRD

à

BAIX

CAM

P

BAIX

CAM

PBA

IX C

AMP

BERG

UEDà


BAIX

LLo

BREG

ATBE

RGUE

Dà

BERG

UEDà

BAIX

PEN

EDéS

www.accac.cat


BERG

UEDà

CoNC

A DE

BAR

BERà

CERD

ANyA

CERD

ANyA

CoNC

A DE

BAR

BERà

GARR

AF


GARR

AF

GARR

AF

GARR

IGUE

SGA

RRIG

UES

GARR

IGUE

S

SETEMBRE 2011 - ACCACdocs.accac.cat/lleure/Lleure n46-web.pdf · setembre 2011 LL eURE 3 EDIToRIAL...

Documents

Transcript of SETEMBRE 2011 - ACCACdocs.accac.cat/lleure/Lleure n46-web.pdf · setembre 2011 LL eURE 3 EDIToRIAL...