Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2243 CAP .2244 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm.

download Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2243 CAP .2244 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm.

of 38

  • date post

    08-Aug-2018
  • Category

    Documents

  • view

    213
  • download

    0

Embed Size (px)

Transcript of Suplement núm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2243 CAP .2244 Divendres 21 juliol 2006 Suplement núm.

  • Suplement nm. 16 Divendres 21 juliol 2006 2243

    CAP DE LESTAT 13087 LLEI ORGNICA 6/2006, de 19 de juliol, de

    reforma de lEstatut dautonomia de Catalunya. (BOE 172, de 20-7-2006.)

    JUAN CARLOS I

    REI DESPANYA

    A tots els qui vegeu i entengueu aquesta Llei orgnica.Sapigueu: Que les Corts Generals han aprovat, els ciuta-

    dans de Catalunya han ratificat en referndum i Jo sanciono la Llei orgnica segent.

    PREMBULCatalunya sha anat fent en el decurs del temps amb les

    aportacions denergies de moltes generacions, de moltes tradicions i cultures, que hi han trobat una terra dacollida.

    El poble de Catalunya ha mantingut al llarg dels segles una vocaci constant dautogovern, encarnada en institu-cions prpies com la Generalitat que fou creada el 1359 a les Corts de Cervera- i en un ordenament jurdic especfic, aplegat, entre altres recopilacions de normes, en les Consti-tucions i altres drets de Catalunya. Desprs del 1714, han estat diversos els intents de recuperaci de les institucions dautogo-vern. En aquest itinerari histric constitueixen fites destacades, entre altres, la Mancomunitat del 1914, la recuperaci de la Generalitat amb lEstatut del 1932, el restabliment de la Genera-litat el 1977 i lEstatut del 1979, nascut amb la democrcia, la Constituci del 1978 i lEstat de les autonomies.

    La llibertat collectiva de Catalunya troba en les institu-cions de la Generalitat el nexe amb una histria dafirmaci i respecte dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques de la persona i dels pobles; una histria que les dones i els homes de Catalunya volen prosseguir amb la finalitat de fer possible la construcci duna societat democrtica i avan-ada, de benestar i progrs, solidria amb el conjunt dEspa-nya i incardinada a Europa.

    El poble catal continua proclamant avui com a valors superiors de la seva vida collectiva la llibertat, la justcia i la igualtat, i manifesta la seva voluntat davanar per una via de progrs que asseguri una qualitat de vida digna per a tots els que viuen i treballen a Catalunya.

    Els poders pblics estan al servei de linters general i dels drets de la ciutadania, amb respecte pel principi de la subsidiarietat.

    s per tot aix que, seguint lesperit del prembul de lEs-tatut del 1979, aquest Estatut assumeix que:

    Catalunya s un pas ric en territoris i gents, una diversi-tat que la defineix i lenriqueix des de fa segles i lenforteix per als temps venidors.

    Catalunya s una comunitat de persones lliures per a persones lliures on cadasc pot viure i expressar identitats diverses, amb un decidit comproms comunitari basat en el respecte per la dignitat de cadascuna de les persones.

    Laportaci de tots els ciutadans i ciutadanes ha configu-rat una societat integradora, amb lesfor com a valor i amb capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que conti-nuen impulsant-ne el progrs.

    Lautogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitu-ci, i tamb en els drets histrics del poble catal, que, en el marc daquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixe-ment duna posici singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar la seva personalitat poltica en el marc dun Estat que reconeix i respecta la diversitat didentitats dels pobles dEspanya.

    La tradici cvica i associativa de Catalunya ha subratllat sempre la importncia de la llengua i la cultura catalanes, dels drets i els deures, del saber, de la formaci, de la cohesi

    social, del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui, especialment, de la igualtat entre dones i homes.

    Catalunya, per mitj de lEstat, participa en la construcci del projecte poltic de la Uni Europea, els valors i els objec-tius de la qual comparteix.

    Catalunya, des de la seva tradici humanista, aferma el seu comproms amb tots els pobles per a construir un ordre mundial pacfic i just.

    El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a naci duna manera mpliament majoritria. La Cons-tituci espanyola, en larticle segon, reconeix la realitat na-cional de Catalunya com a nacionalitat.

    En exercici del dret inalienable de Catalunya a lautogo-vern, els parlamentaris catalans proposen, la Comissi Cons-titucional del Congrs dels Diputats acorda, les Corts Gene-rals aproven i el poble de Catalunya ratifica aquest Estatut.

    TTOL PRELIMINAR

    Article 1. Catalunya.

    Catalunya, com a nacionalitat, exerceix el seu autogo-vern constituda en comunitat autnoma dacord amb la Constituci i amb aquest Estatut, que s la seva norma insti-tucional bsica.

    Article 2. La Generalitat.

    1. La Generalitat s el sistema institucional en qu sor-ganitza polticament lautogovern de Catalunya.

    2. La Generalitat s integrada pel Parlament, la Presi-dncia de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el captol V del ttol II.

    3. Els municipis, les vegueries, les comarques i els altres ens locals que les lleis determinin integren tamb el sistema institucional de la Generalitat, com a ens en els quals aquesta sorganitza territorialment, sens perjudici de llur autonomia.

    4. Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya i sexerceixen dacord amb el que estableixen aquest Estatut i la Constituci.

    Article 3. Marc poltic.

    1. Les relacions de la Generalitat amb lEstat es fona-menten en el principi de la lleialtat institucional mtua i es regeixen pel principi general segons el qual la Generalitat s Estat, pel principi dautonomia, pel de bilateralitat i pel de multilateralitat.

    2. Catalunya t en lEstat espanyol i en la Uni Europea el seu espai poltic i geogrfic de referncia i incorpora els valors, els principis i les obligacions que deriven del fet de formar-ne part.

    Article 4. Drets i principis rectors.

    1. Els poders pblics de Catalunya han de promoure el ple exercici de les llibertats i els drets que reconeixen aquest Estatut, la Constituci, la Uni Europea, la Declaraci univer-sal de drets humans, el Conveni europeu per a la protecci dels drets humans i els altres tractats i convenis internacio-nals subscrits per Espanya que reconeixen i garanteixen els drets i les llibertats fonamentals.

    2. Els poders pblics de Catalunya han de promoure les condicions perqu la llibertat i la igualtat dels individus i dels grups siguin reals i efectives; han de facilitar la participaci de totes les persones en la vida poltica, econmica, cultural i social, i han de reconixer el dret dels pobles a conservar i desenvolupar llur identitat.

  • 2244 Divendres 21 juliol 2006 Suplement nm. 16

    3. Els poders pblics de Catalunya han de promoure els valors de la llibertat, la democrcia, la igualtat, el pluralisme, la pau, la justcia, la solidaritat, la cohesi social, lequitat de gnere i el desenvolupament sostenible.

    Article 5. Els drets histrics.

    Lautogovern de Catalunya es fonamenta tamb en els drets histrics del poble catal, en les seves institucions seculars i en la tradici jurdica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a lempara de larticle 2, la disposici transitria segona i altres preceptes de la Constituci, dels quals deriva el reconeixement duna posici singular de la Generalitat amb relaci al dret civil, la llengua, la cultura, la projecci daquestes en lmbit educatiu, i el sistema institu-cional en qu sorganitza la Generalitat.

    Article 6. La llengua prpia i les llenges oficials.

    1. La llengua prpia de Catalunya s el catal. Com a tal, el catal s la llengua ds normal i preferent de les adminis-tracions pbliques i dels mitjans de comunicaci pblics de Catalunya, i s tamb la llengua normalment emprada com a vehicular i daprenentatge en lensenyament.

    2. El catal s la llengua oficial de Catalunya. Tamb ho s el castell, que s la llengua oficial de lEstat espanyol. Totes les persones tenen el dret dutilitzar les dues llenges oficials i els ciutadans de Catalunya tenen el dret i el deure de conixer-les. Els poders pblics de Catalunya han destablir les mesures necessries per a facilitar lexercici daquests drets i el compliment daquest deure. Dacord amb el que disposa larticle 32, no hi pot haver discriminaci per ls de qualsevol de les dues llenges.

    3. La Generalitat i lEstat han demprendre les accions necessries per al reconeixement de loficialitat del catal a la Uni Europea i la presncia i la utilitzaci del catal en els organismes internacionals i en els tractats internacionals de contingut cultural o lingstic.

    4. La Generalitat ha de promoure la comunicaci i la cooperaci amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen patrimoni lingstic amb Catalunya. A aquests efectes, la Generalitat i lEstat, segons que correspongui, poden subscriure convenis, tractats i altres mecanismes de collaboraci per a la promoci i la difusi exterior del catal.

    5. La llengua occitana, denominada arans a lAran, s la llengua prpia daquest territori i s oficial a Catalunya, dacord amb el que estableixen aquest Estatut i les lleis de normalitzaci lingstica.

    Article 7. La condici poltica de catalans.

    1. Gaudeixen de la condici poltica de catalans o ciuta-dans de Catalunya els ciutadans espanyols que tenen ve-natge administratiu a Catalunya. Llurs drets poltics sexer-ceixen dacord amb aquest Estatut i les lleis.

    2. Gaudeixen, com a catalans, dels drets poltics defi-nits per aquest Estatut els espanyols residents a lestranger que han tingut a Catalunya el darrer venatge administratiu, i tamb llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si aix ho solliciten, en la forma que determini la llei.

    Article 8. Smbols de Catalunya.

    1. Catalunya, definida com a nacionalitat en larticle 1, t com a smbols nacionals la bandera, la festa i lhimne.

    2. La bandera de Catalunya s la tradicional de quatre barres vermelles en fons groc i ha dsser present a